Josep Manera (J

Document 15 (veure Apèndix)

NIZADO POR UN ACUERDO DEL AYUNTAMIENTO, Y NO SERIA CALLE HASTA QUE LA AUTORIDAD HUBIESE RESUELTO EL EXPEDIENTE”. En 15 Juliol de 1885 se continuá la urbanització del carrer del Bogatell. En 10 de Febrer de 1892 Sebastiá de Yebra urbanitzá sa propietat entre la Travessera i les carreteres de Sant Andreu i d’Horta. En 1894, en 31 de Maig, se pren l’acord d’obrir lo carrer de Vistalegre (avui Besalú) des-de el Passatge de la Montanya al carrer del Bogatell, cosa que encara no s’ha fet. En 17 de Maig del mateix any, acord d’obrir lo carrer de Valencia, atravessant les illes de cases que tancaven los carrers de Bilbao (avui Ter) i de la Montanya, demanant autorització gubernativa en 18 Octubre 1895. Lo carrer de Castillejos, en 27 de Gener de 1892, es obert des-de la Travessera al carrer de Corcega i en 8 de Gener de 1896, des-de el d’Ali-Bey a la carretera de Ribas. En 6 de Desembre de 1869 l’obertura d’un carrer “QUE CONDUCE A LA IGLESIA DE LAS MONJAS”. Després de molts anys de laboriosissimes gestions, s’han inaugurat, en 15 de Maig de 1916, les obres de desviació de la Cequia Comtal (Regum Comitalem) que tant malmet aquest terme. El Camp de l’Arpa, doncs, está comprés entre la Carretera Antiga d’Horta, el carrer del Bogatell per l’altres, la via del ferrocarril del Nord o Gran-Via Meridiana i carrer de Trinxant, comprenent els carrers de Sant Sever (Bofarull), Aurora o Carrer Nou (Nuria), Foment, Rajolers (Ripollés), Progrés (Ruiz de Padron), Vistalegre (Besalú), Sant Miquel i Sant Maties (Coll i Vehí), Don Joan de Peguera, Passatge Marti, Finestrat, Carme (Fresser), Trinxant, Sospir, Amargura, Passatge Oliva, Concordia (La Internacional), Victoria (Lorenzale), Montanya, Eterna Memoria, Sol, Passatje de la Montanya, Pistón, Fontova, Lleialtat (Serraclara) —avui casi inclós tot dintre la fábrica dels Srs. Fills de Marti Rius— Bogatell, Arc de Sant Sever sobre el Rec Comtal i l’aplec de carrers anomenats Cervelló, Infante, Mataplana, Principe, amb noms moderns alguns que formen el barri conegut per el poc simpatic nom de Robacols. A l’extrém del Camp de l’Arpa i en terres d’una antiga partida dita Lligalbé, s’hi ha construit, a comensament de l’any 1902 los Hospitals de la Sant Creu i de Sant Pau, dirigits per en Lluis Domenech i Montaner i acabats el conjunt d’edificis en 1912. Es un aplec d’edificacions d’aspecte monumental, ont la beneficencia i l’art armonitzen de tal manera, que resulta un dels llocs mes interessants de la Barcelona del segle XX. Es una manifestació oficial dels testamentaris del fundador Don Pau Gil. Alli se trasladará lo vell hospital de la Sant Creu, fundat en l’any 1400. En el moment que escrivim s’utilitza per a malalts, ja, un bell edifici. El Camp de l’Arpa queda atravessat des-de 1905 per lo tramvia de tracció electrica que sortint de la plaça d’Urquinaona (Ausias March) aná a empalmar amb el de la Sagrera a Horta. Entre lo Camp de l'Arpa, Clot i Poblet, existia en 1895 un “barrio nombrado vulgarmente del Puente, que comprende las calles Independencia, Aragon, Consejo de Ciento y Dos de Mayo, junto al Camino dels Enamorats”. Hi existien en aquell indret també, en 7 de Abril de 1893, unes quantes cases dites “Camp d’En Riera”. POBLET fou titulat un barri de cases barates per a obrers, obrint-hi no pocs passatges, construit tot, no obstant, segons les linies del Pla Cerdá, en l’any 1868, prop lo que avui es Temple de La Sagrada Familia, aixo es, entre los carrers de Marina, Mallorca i Aragó. Un dels primers en construir-hi fou en Marian de Delás, en 1 de Febrer de 1871, obrint passatge entre els carrers Mallorca, Valencia, Sicilia i Nápols. En 1878 s’urbanitzá un passatge entre els carrers de la Industria,

POBLET fou titulat un barri de cases barates per a obrers, obrint-hi no pocs passatges, construit tot, no obstant, segons les linies del Pla Cerdá, en l’any 1868, prop lo que avui es Temple de La Sagrada Familia

Corcega, Sicilia i Nápols; en 1879 se’n feren altres dos: l’un entre los carrers de Mallorca, Provença, Cerdenya i Marina, i l’altre comunicant Marina amb lo carrer 21 entre los d’Aragó i Valencia; en 1883, en 2 de Maig, altre entre los carrers de Valencia, Mallorca i nombres 42 i 43, etz. En 29 Novembre de 1882, urbanització dels carrers de Valencia i Diagonal fins al limit de Barcelona. En 25 Novembre de 1887 i 22 Febrer de 1888 s’acordá obrir la Gran Via Diagonal “en la seccion comprendida entre las calles de Valencia y Sicilia, siguiendo la forma adoptada por la calle Meridiana en la sección que es paseo en el barrio del Clot”. En 1893 s’acordá “designar con el nombre de Pasaje de Font al pasaje sin nombre que existe entre las calles de Valencia y Mallorca, en terrenos de Doña Paula Font”, i en 19 de Gener de 1897, obertura del carrer Valencia, entre els de Lepanto i Igualtat. Habitat per gent obrera, hi havien en 29 de Juliol de 1891 “sin orden ni concierto, una porción de barracas destartaladas que constituyen un verdadero adefesio y un escarnio para el ornato públi-