Clara Cabrero

Document 19 (veure Apèndix)

de la Parroquia, desprenent-se alli mateix la Travessera de Gracia, que en part encara subsisteix. Si era el mes bon camí i el mes ben conservat que uniría nostra població amb la capital, es quasi de suposar, quant l’altre camí que venia de l’esglesia passava prop de la TORRA DEL FANCH, quina torra d’aixó prengué el nom. Aquell camí era elegit, com havém dit, per a passar els personatges que entravan a Barcelona per la part del Vallés (Document nº 34).

St. Marti degué sofrir les consequencies del siti que Joan I en virtut de la carta del “deseiximent” publicada per la Generalitat de Catalunya, posá a Barcelona […] d’eixa població foren desenfrenadament saqueijades (Setembre de 1462) malversant la collita del blat, destruint vinyes, passant per tot per a poder satisfer els destructors instints d’aquells 10.000 guerrers que capitaneijats p’el mateix Joan II i el compte de Foix havien vingut de l’Empordà i de la Segarra (Document num. 35). En 1557, l’espantall general, lo Turc, traspuntava, constantment, per les costes d’Italia i d’Espanya; la ciutat de Barcelona, que no estava de molt lluny aparellada per a la defensa per aquests casos, a consequencia d’algun nou atropellament fet a Mahó per unes galeres turques, s’alarmá en 1559. Catalunya se posá en contacte amb Aragó per anar contra el moro, i, al efecte, en el mes d’Agost unes companyies d’aragonesos aporta per a la defensa de Catalunya se trobavan a St. Feliu de Llobregat, per quin motiu Barcelona s’aparellá per a rebre’ls de la manera mes cordial i entussiasta. Constaba, lo reforç, de dues companyies de 250 homes quiscuna, les quals eren coronades per los capitans Gaspar d'Albarneda i Miquel Dausá i per lo coronel Pere Lárraga, armades aquelles part de piques i part d’arcabussos, sens contar uns quants cavalls i gran nombre d’atzembles. La recepció oficial se verificá en 9 d’Agost, d’una manera natural, franca, amistosa i familiar amb que los “rústecs” catalans als llurs germans los “tossuts” aragonesos. L’allotjament havia d’esser fora de Barcelona i devent, per aixó, passar part defora les muralles, deliberá lo Concell de Cent fer la cerimonia de la benvinguda a una torra inmediata; i, la efecte, a l’hort de Mossén Dionis Clariana qui era lo Conceller en Cap, s’aplegaren els altres Concellers amb diferents cavallers i altre persones assenyalades esperant als aragonesos. Una volta ovirats, se saludaren afectuosament, disparant grossa salva d’arcabussos. Acte seguit foren dressats los soldats al llur ostatje. Miquel Dausa amb el seus fou aposentat en la vila de St. Andreu del Palomar e la bandera ensems ab una bona part de la companyia per lo semblant e la resta de dita companyia fou aposentada en la Parroquia de Sant Marti… (4). Lo punt ont foren allotjats apar fós a C’an Vintró sobre el camí antic d’Horta o be la torre dels Pardals. Nostre gust fora copiar la descripció de l’esplendidesa i fastuositat del gran convit i regals amb que els Concellers de Barcelona obsequiaren a dites forçes, mes creiém ens sortiriem del test; qui vulgui fruir d'eixes noves pot trobar-les en Comes i Bofarull (5). En 1558 s’iniciá en Barcelona una formidable pestilencia que motivá no poder allotjar dintre la mateixa a les forçes que Aragó ens enviava per a anar contra el turc; important devia esser per quant trobém que de Gener a Juliol de 1559 moriren en Barcelona 4.132 persones, sens contar les dels hospitals i entre elles lo Conceller quart. Aital estat morbós degué continuar varis anys, essent la preocupació del Concell Municipal de la ciutat que dictá i executá ordres molt severes per a contenir i allunyar el contagi (6). No cal dir que St. Marti degué pagar el seu tribut o delme de la peste, majorment no essent un lloc pas sobradament salutifer.

NYERROS I CADELLS s’anomenaven les partides o quadrilles de bandolers que en segle XVI i principis del XVII empestaven a Catalunya. Eren tant poderosissims que Catalunya entera estava en armes per a contrarrestar sa puixança. Amos de molts llocs, inclós lo Plá de Barcelona, no cal dir que s’originaren series batudes en els camps i casals de la nostra població quina fou saqueijada horrorosament, emportant-s’en alguns dels seus habitants en Setembre de 1614.

En el regnat de Felip IV, en aquell regnat tumultuós de la GUERRA DELS SEGADORS, merçes al mes gran enemic de la nostra patria, el compte duc d’Olivares, molts pobles n’hagueren de sofrir les consequencies. St. Marti fou un d’ells, com es desprén del tros seguent; “Lo dia 7 d’Agost de 1641, l’exercit Reial junt amb los alemanys enrunaren la Torra de cap de riu (Llobregat), i tot seguit los espanyols se dirigiren per Esplugues a Pedralbes i Sarriá passant per la falda del Tibidabo i Horta cap a St. Marti, Clot i Sant Andreu, ont va acampar l’exercit. Lo dia 14 hi hagué algun topament entre