Pilar de Diego

in loco de ipsa libra, lindava de meridia in ipsa lacuna vel in ipsa lacuna vel in mare”. Document 757, any 1024. (21) “Sanctae Eulaliae cujus baselica sito ets inportam civitates Barchinona in loco vocitatis ad ipso campo”. Document 94 de Berenguer Ramon I, any 1029. Arxiu Corona d’Aragó. (22) Sampere i Miquel. “Una excursió pe’l plá de Barcelona en el segle X. (23) Villanueva. “Viaje literario”. Volum XXVIII, pag. 141 i 297.

AL CAPITOL V

(1) “VIAJE LITERARIO A LAS IGLESIAS DE ESPAÑA”, T. XVIII, pag. 142 i apendix idem. Document nº VIII.

AL CAPITOL VI

(1) “GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA”, per F. Carreras Candi. (2) Se formá lo Poble-nou en “la época en que el famoso Cabet volvia locos a muchos con sus planes icarianos, coincidiendo la fundación de este pueblo con la marcha de algunos jóvenes barceloneses que quisieron ir a la expedición de Cabet, de aquí el nombre de ICARIA que se le dio y por el cual, durante todos estos años, ha sido conocido vulgarmente”. Aixo, dit, en 1857, per en Victor Balaguer (Guia de Barcelona a Granollers per el ferro-carril, Barcelona, 1857, pagina 25) durá tres o quatre anys mes. (3) A 1851 (16 de Maig). Lo camí públic vers Sant Joan ja hi era d’antic, havent-lo interpectat per construir-hi “el dueño del Prado llamado de Pongém, un rastrillo, de algunos años a esta parte”. Los propietaris cediren los terrers per fer-lo de nou fins a la mar, donant-li l’amplada de 30 palms (Agost 1855). A 1855 (20 Setembre). Lo camí de Ca’n Pinyoni es declarat veinal “desde su confluencia en la calle de San Pedro del Taulat, continuación de la de Sant Juan de Malta, hasta su terminación en la Riera de Horta”. (4) “EL CORREO CATALAN” de 1 Setembre 1909. (5) A l’encarregat de l’estany de La Llacuna se li agregá l’obligació d’escurar L’Assequia que feu servir lo Sr. Tinen general Don Jorge Próspero de Boorboom (Verboom) la qual buida en dit estany de La Llacuna. (Deliberacions dels Administradors) 1714-18. Fol. 634. (6) En 22 Octubre 1863, Pau Manich obté permís de construir una fábrica a La Granota. (7) “BARCELONA CAUTIVA”. V. I a 1808. Pag. 103. (8) BOFARULL. Hist. Cit. Tom. XXVII, pag. 105. (9) BOFARULL. Hist. Cit. Tom. XXVII, pag. 127 nota. (10) Jaume Brossa. “APUNTS PER A L’HISTORIA DE ST. ANDREU DE PALOMAR. Revista Andresense. Nº 8 (14 Febrer 1869), y Bofarull, Historia citada, Tom XXVIII, pag 56 i seguents. (11) Antoni Aulestia. HISTORIA DE CATALUNYA. (12) Siempre que los 6 concelleres de Barcelona, estuviesen en la Real presencia los honraria y mandaria honrar con la prerrogativa de cubrise, como lo gozaban en tiempo de los Sres. Reyes mis antecesores, de género que de allí adelante dichos concelleres que estuviesen en la Real presencia pueden y les sea licito en todos los actos públicos y particulares estar, sentarse y andar cubiertos. (Real Privilegio de 10 de Febrero de ????) (13) Una cerimonia bonica n’hera quan un Rei o persona Reial havia de fer l’entrada a Barcelona en el portal dit de St. Antoni hi havia una granada que obrint-se descobris en son centre un escolanet amb les claus de la ciutat a la má quines eren presentades a llur persona qui les retornava al Conceller en Cap. (14) Bofarull. Hist. Cit. Tom XXIX pag 71. (15) Mateo Bruguera Pbro.”HISTORIA DEL MEMORABLE SITIO Y BLOQUEO DE BARCELONA”. Tom II pag. 575. (16) GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA. La ciudad de Barcelona, per Francesc Carreras i Candi. Pag.1019. nota 2688 (17) Any 1872. Antoni Ponz. “VIAJE A ESPAÑA”. Planes 88 i 93. (18) Lo Gobernador demaná a aquest Municipi l’informés sobre la distancia “que media entre el centro del barrio del Taulat o Pueblo Nuevo y el de San Martin, sobre su població y comunicación”. Respongué l’Ajuntament que disterien dits centres uns 1.300 metres; que lo Taulat tenia 815 habitants segons lo darrer cens i que es comunicaven per camins particulars i un carrer del Clot a la platja que “tenia en dicho transcurso diferentes denominaciones”. (19) Els déficits dels exercicis economics obligá als Municipis del nostre Plá a imposar nous tributs. D’aplegaren a l’Alcaldia de Gracia (15 Juny 1870) per a evitar que “unos pueblos no perjudiquen a los demás, como sucedia si hubiese diferencia en los nuevos impuestos”. (20) 21 Novembre 1873. Devant lo temor en que els tingué l’avenç de les hosts carlistes, s’ajuntaren a Gracia els alcaldes dels pobles de les afores de Barcelona, acordant la manera d’ajudar-se en cas de perill. En 9 Novembre 1875, es posaven d’acord Gracia, Sant Marti, Sant Andreu i Badalona per no compareixer al Sometent General contra els carlistes, que disposá l’Autoritat Militar, per creure’l exposat a greus conflictes; acceptant llir determinació lo propi Capitá General. (21) En 1881 durant lo mes d’Octubre s’aplegaren a Gracia los delegats dels municipis suburbans per a combatre l’agregació.

AL CAPITOL VII

(1) Lo “FORT PIO” alsat depressa en 1719, en vistes a una probable i inmediata guerra amb França, se trobava prop a 31 auro invento-05-juny 2022 31 auro invento-05-juny 2022 31 auro invento-05-juny 2022 31 auro invento-05-juny 2022 31 auro invento-05-juny 2022