Teresa Prats

(3) Nostre erudit investigador Fidel Fita, estudiant les despulles romanes aparegudes en lo convent de l’Ensenyansa, diu semblar-hi les senyals d’un terrible incendi, degut als germans en la invasió del segle III. Revista Histórica de Barcelona v. III, p.29. (4) EPISTOLAS SELECTAS DE EL MAXIMO DOCTOR DE LA IGLESIA SAN GERONIMO, traduides per F. Lopez de Cuesta. Pag. 358, diu: “Las santas y venerables hijas vuestras Paula y Eustaquia proceden como es razón”… “El año pasado enbié a l S a n t o P r e s b y t e r o F i r m o a R a b e n a ” . ” S u p l i c a o s m e encomendeis mucho a los Santos que están en vuestra companyia”. “Nuestro Senyor os guarde de todo mal. Senyor, verdaderamente Santo y Prelado Beatisimo”. Epistola XLIII de St. Geroni a St. Agusti. (5) Florez y Aulestia diuen que aqueixa capella abans havia estat dedicada a la deesa Venus, empró per ara, no s’han trobat despulles d’aquell “lucus, sacellum o temple” com anomenaven els romans als llocs ont honorificaven als seus deus. (6) A. Marca. Marca Hispánica; fol. 148. Nunc ad Laietanos explicandos agredimur, quibus, pro ter estera loca, Barcinonem i ora tribuit Ptolomeus. (7) J. Llobet i Vall-llosera. CATALUÑA ANTIGUA Y CATALUNYA MODERNA, pag. 143

AL CAPITOL III

(1) Joan Clapés Corbera. St. Andreu de Palomar, pag. 81 (2) Per la relació d’aquests documents, i que al final de l’obra transcrivim ens valem del llibre “ORIGENES DE PUEBLO DE SAN MARTIN DE PROVENSALS”, por D. Francisco de Bofarull Sans. (3) Pot consultar-se el Llibre d’Antiguetats de l’arxiu de la Catedral de Barcelona.

AL CAPITOL IV

(1) MANCÚS. Moneda d’or moresca que corria en Catalunya i en Espanya. En 1137 valia 50 sous. Labernia, Diccionari, 1865. (2) Petita agrupació d’albercs, entorn de la “SAGRERA”; algún d’ells amb torra de defensa. (3) El trasllat d’aquest document procedent de l’Arxiu de l’Esglesia de Vic, lo publicá el Sr. Ripoll en 1821. D. Prosper de Bofarull en 1836 en “LOS CONDES VINDICADOS” i nosaltres ho copiém de l’obra ja citada “ORIGENES DEL PUEBLO DE SAN MARTIN DE PROVENSALS” por D. Francisco de Bofarull, que ens va servint de norma. (4) Sis documents compressos entre els anys 994 i 1073 publicats per En F. CARRERAS CANDI, en "NOTES SOBRE ELS ORIGENS DE LA ENFITEUSIS EN LO TERRITORI DE BARCELONA” publicat en “Revista Juridica” volum XV, any 1909, pag. 200. (5) Vegint-se els documents que com a via d’apendix copiém. (6) Alberga o albergada. Hospedatge, dret que en els temps feudals tenien els senyors de hostajar-se en casa de qualsevulla dels seus vassalls. (7) SAGRERA o CELLERA. Fou l’espai sagrat que hi havia entorn de les capelles consagrades i ont s’hi construien “CELLERS” o diposits de vins, per a lliurar-los de les violencies en les continues lluites socials. N’hi havien a mes de Sant Marti de Provensals, a Santa Eularia de Vilapiscina, Sant Andreu de Palomar, St. Vicens de Sarriá i sens dubte d’altres, puig cal creurer que les tinguessen totes les esglesies del territori de Barcelona. (8) En els documents que citém a l’apendix s’hi llegia en un de l’any 995, “insula de flumen Bisocii in termino de Provintiales opido…” i en el document de Ramon Berenguer III en l’any 1097, Bernat Guillem dona a Ricart Guillem “insuper donamus vobis per fecium jam dictam fortitudinem de Provincialibus cum domibus…”. (9) Document que copiem de 998 “in terminio de provincialis ad ipsa Turre blanca”, de 1054… “in terminio de ipsa Turreblanca”. (10) “In territorio barchinonense in colum que dicum clerano ad ipsa turre-blanca”. Document nº 84 de Ramon Borrell. Arxiu Corona d’Aragó. (11) “…qui pergit de flumine bisoceo et vadir por villa de provincialis et vadit per ipsa turre blanca qui est iusta parietis delgatas et vadir…” Document nº 37 de Ramon Borrell. Arxiu Corona d’Aragó. (12) Cuarterada. L’espai de terra en que es pot sembrar una cuartera de grá o sia 90 passos de llarg i 45 d’ample. (13) “Et item concedo eix terram qui fuit de hebreis ad ipsa celata et ipso exio comune de Provincialis”. Document nº 145 de Ramon Berenguer I. Arxiu Corona d’Aragó. Any 1054. (14) Sampere i Miquel opina que el jueu barceloní “MAIR RIPSALONE” o “MÁGER”, podia haver tingut terres en eix puig donant-li son nóm. (15) “In territorio barchinonense ad ipsum cogol super ipsam celatam”. Document 818, any 1142. “Super ipsum cugullum prope mansum de ligalbene” (documents 923 i 933, any 1147). (16) “Ad ipsum cucullum in loco qui dicitur moronta” (document 401, any 1091). (17) “In territorio barchinonense ad torrentem profundum. Que terminatur ad oriente in alodiio judei”. Document 1081, any 1176. (18) “In termino de molendinos cloto mele qual terra lindava a meridie in via antiqua”. Anys 1168, pergami. Arxiu Corona d’Aragó. (19) BALARI I JOVANI. “CATALUNYA. ORIGENES HISTORICOS”, Pagina 109. (20) “In territorio barchinonense in terminio de ipsa perella