Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat by Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

Patufet

en guerra La il·lusió de la normalitat RAMON BREU i PANYELLA

Breu, Ramon, autor Patufet en guerra : la il·lusió de la normalitat. – 1a edició. – (Quaderns didàctics Memorial Democràtic) Bibliografia I. Memorial Democràtic (Catalunya) II. Títol III. Col·lecció: Quaderns didàctics Memorial Democràtic 1. Patufet (Barcelona, Catalunya : 1904) 2. Revistes infantils catalanes – Història – S. XX 3. Catalunya – Història – 1936-1939, Guerra Civil – Mitjans de comunicació de massa i guerra 050-053.2=134.1(460.23)”1936/1939” 050:355.48(460.23)”1936/1939”

1a edició. Barcelona, març de 2017 © dels textos, els autors © de les imatges, els seus titulars © de l’edició, Memorial Democràtic Dipòsit legal: B 9189-2017 Memorial Democràtic Peu de la Creu, 4 08001 Barcelona Tel. 936 247 351 memorialdemocratic@gencat.cat Autor: Ramon Breu i Panyella Coordinació Editorial: Josep Lluís Martín Berbois - Memorial Democràtic Gemma Simon Muntané - Memorial Democràtic Disseny i maquetació: Dídac Ramírez Combalia - Memorial Democràtic Correcció: l’Apòstrof, SCCL

Imatge de portada En Patufet número 1748, de 22 d’octubre de 1937. ‘Pensa, fill meu, que en aquest món, qui més qui menys, tots vivim d’il·lusions’

SUMARI

Bloc 1. Notes per al professorat

Orientacions metodològiques

Elements de debat i relacions que s’hi poden establir

Objectius formatius

Criteris d’avaluació

Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic

Competències bàsiques de l’àmbit social

Bloc 2. Activitats prèvies de motivació i contextualització

Bloc 3. Activitats per fer durant la visita

Bloc 4. Activitats d’aprofundiment

L’angoixa de la guerra

Cues i gana

Quan la gana apreta!

La importància de la ràdio

Les col·lectivitzacions

Els bombardejos

Pàgines viscudes: «El fill que no torna»

Josep Maria Folch i Torres, l’ànima d’En Patufet

Els il·lustradors

El món d’En Patufet. La publicitat

La persecució de la llengua

Les revistes satíriques actuals

Bloc 5. Activitats de síntesi

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Notes per al professorat

BLOC 1. NOTES PER AL PROFESSORAT

El mes de gener de l’any 1904 apareix a Barcelona la revista infantil il·lustrada En Patufet que durarà fins a les acaballes de la Guerra Civil, el desembre de 1938. La publicació va gaudir d’una gran popularitat, fins al punt de ser el setmanari en llengua catalana amb més tirada de la història, amb 65.000 exemplars i 325.000 lectors setmanals. Tan gran fou la seva popularitat que la paraula patufet es va arribar a fer servir per designar genèricament les revistes il·lustrades infantils. És el mateix que passaria amb la revista d’historietes TBO, també editada a Barcelona, que donaria peu a dir-ne tebeo, de les publicacions que avui en dia en diem còmics. En Patufet, per mitjà dels seus 1.806 números a la primera etapa, va col·laborar a ensenyar a llegir i escriure en català a gairebé tres generacions. Als seus acudits gràfics, sempre d’una qualitat esplèndida, a les seves historietes o als seus relats observem sempre una voluntat moralitzadora, un compromís amb els valors cívics i democràtics, un respecte per la natura, i un ànim per difondre l’aprenentatge de la llengua catalana i la catalanitat, que és l’element vertebrador de tota la publicació. Al mateix temps, però, també En Patufet està amarada d’una dimensió conservadora en la visió crítica de la societat i d’una misogínia avui injustificable. La publicació inicialment es dirigí als nens i nenes, però a mesura que passaren els anys amplià el seu públic fins a transformar-se en un producte familiar, llegit per petits i grans. Probablement, la seva aposta per un humor atemporal i universal va ajudar a En Patufet a resistir durant els anys de la dictadura de Miguel Primo de Rivera (fou l’única publicació en català tolerada d’aquella època) i durant la Guerra Civil. El franquisme, però, la condemnà, malgrat un intent efímer de resurrecció entre el 1968 i el 1972. Podem dir que la lectura i l’estudi de la revista permet apropar-se de manera lúdica a la societat del primer terç del segle XX, des del punt de vista tant social i cultural com lingüístic i, alhora, ens remarca implícitament un aspecte que no cal oblidar: que la llengua catalana no sempre ha estat present a l’ensenyament i que ha hagut de fer grans esforços per sobreviure.

Peu d’imatge. En Patufet número 1698, 30 d’octubre de 1936. A la secció de Pàgines Viscudes, El petit refugiat i el seu company. El dibuix d’en Junceda ens mostra una familia obrera a punt de dinar.

L’humor, l’observació i la inclusió de la realitat social i cultural del moment la van convertir en una revista de consum per a tota la família tant a la Catalunya urbana com a les zones rurals. En Patufet va tenir el gran encert de fer compatible la intencionalitat catalanitzadora, instructiva i moralitzant amb els components purament lúdics. El setmanari va donar gran importància a la llengua com a element clau per a la creació d’una identitat nacional: comptava amb seccions dedicades a l’aprenentatge de l’idioma, així com articles i notícies de temes històrics i sociolingüístics.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

Notes per al professorat

A través de les seves pàgines, es pot observar l’evolució de la societat catalana de començament del segle XX en el seu camí cap a la modernitat: l’aparició de les noves formes d’oci relacionades amb l’esport i el cinema, la nova imatge de la dona moderna, els avenços tecnològics o la velocitat, així com la transformació de la mateixa ciutat de Barcelona. Alhora transmetia una dosi d’idealisme que es reflectia en la mostra als infants d’un món de color de rosa on la bondat sempre triomfava. S’ha dit que En Patufet va projectar els ideals de la petita i mitjana burgesia catalana de l’època. Certament, però cal destacar que entre el seu públic fidel hi destacaven amplis sectors de la classe obrera catalana.

Peu d’imatge En Patufet número 1796, 24 de setembre de 1938. A la portada, dibuix d’en Junceda on es fa refència al canvi físic sense explicar-ne els motius.

Pel que fa al període de la guerra, objecte de l’exposició, observem com En Patufet intenta abstreure els seus lectors de les penalitats del dia a dia, buscant una normalitat que, a mesura que passin els mesos, serà gairebé impossible d’aconseguir. El setmanari, però, no s’estarà de criticar la situació a la rereguarda, això sí, a la seva manera. El seu humor sobre la fam, la manca de sabó o de calefacció, l’escassetat en general, les cues per aconseguir els aliments més bàsics o la manipulació radiofònica, estarà sempre embolcallat de l’estil ingenu que li era propi i que el va salvar de disgustos més grans. El desembre de 1938, davant la imminent entrada de l’exèrcit franquista a Barcelona, apareix el darrer número d’En Patufet. A la secció de Pàgines viscudes, Folch i Torres començarà a escriure «Bombons de xocolata», història que quedarà inacabada per sempre més. Julià Guillamon, comissari de l’exposició, escriu al diari La Vanguardia un article sobre un dels vídeos que acompanya la mostra, Quan la gana apreta! Aquest document gràfic, que es pot trobar al web del Memorial Democràtic, té un gran valor testimonial i alhora permet veure imatges inèdites que ens permeten copsar la realitat de la ciutadania durant i després de la guerra. Tot plegat és el que ens mostren les vinyetes de l’exposició.

Peu d’imatge Quan la gana apreta! Imatges de la pel·lícula gravada per Lluís Gibert al final de la Guerra Civil. © Filmoteca de Catalunya.

QD MD

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Notes per al professorat

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES Aquesta proposta didàctica va destinada a una franja d’estudiants molt àmplia, des de 1r d’educació secundària obligatòria (ESO) fins a batxillerat, i això fa necessari que el professorat adapti i moduli el grau de dificultat de les activitats d’acord amb el curs en què les treballi. En aquest sentit, recomanem als docents que les activitats d’aquesta proposta didàctica siguin modificades, esmenades i enriquides d’acord amb les diferents realitats de les aules i també per acomodar-les als diferents nivells de la secundària obligatòria i postobligatòria. La nostra voluntat és que els nois i noies, a través de les activitats que plantegem, coneguin què va representar la publicació de la revista i en valorin el reconeixement social. També hem intentat que els estudiants copsin les característiques més rellevants de la revista, el context sociocultural i polític d’una època convulsa com era la Guerra Civil espanyola, en què la supervivència d’En Patufet va ajudar el seu nombrós públic a suportar les calamitats del conflicte i a viure moments (miratges?) de normalitat. En aquest mateix apartat hem inclòs una llista d’elements de debat i de relacions que es poden establir quan es treballi l’exposició i les activitats que proposem. A continuació assenyalem els principals objectius formatius, els criteris d’avaluació de les activitats, i les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic i social de l’ESO que entenem que es poden treballar a través de l’exposició i de les qüestions que proposem. Pel que fa a les activitats, a continuació teniu el detall del que podeu trobar en aquest dossier. -- Qüestions prèvies de motivació i contextualització perquè l’alumnat sàpiga de què parlarem i què estudiarem, així com per estimular la seva curiositat intel·lectual. -- Activitats durant la visita a l’exposició que segueixen un itinerari, a fi de treballar el contingut curricular. Aquest material ha estat pensat perquè, en cas que l’exposició no estigui oberta al públic, les activitats es puguin fer o bé consultant el catàleg de la mateixa mostra o bé en línia, a l’enllaç de la revista que es troba a l’ARCA http://mdc2.cbuc.cat/cdm/search/collection/patufet. -- Bloc d’activitats d’aprofundiment per dur a terme al centre. -- Propostes de síntesi de tot el procés d’aprenentatge. També trobareu una recomanació de blogs, llibres i vídeos que pensem que poden ser del vostre interès.

ELEMENTS DE DEBAT I RELACIONS QUE S’HI PODEN ESTABLIR -- La defensa de la llengua i cultura catalanes. -- La tasca de la revista En Patufet per abstreure els nens i nenes, i al seu públic en general, de les penalitats de la guerra. -- La Guerra Civil espanyola: origen i causes. -- Els bombardejos sobre la Catalunya republicana. -- La supervivència a la rereguarda. -- L’agressió feixista sobre la població civil. -- La repressió de la llengua catalana per part de la dictadura franquista.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

Notes per al professorat

OBJECTIUS FORMATIUS -- Comprendre els objectius de l’exposició –preservats al catàleg– i els del setmanari En Patufet. -- Analitzar el doble llenguatge de la revista durant la Guerra Civil. -- Reflexionar sobre les conseqüències de la Guerra Civil i del franquisme. -- Valorar la voluntat de cercar la normalitat en la vida de la ciutadania en situacions d’emergència social. -- Conscienciar sobre la necessitat de mantenir la memòria històrica del nostre país. -- Conèixer la ideologia dels bàndols de la Guerra Civil espanyola 1936-1939. -- Observar actituds de solidaritat en conflictes i situacions d’injustícia i perill. -- Valorar la defensa de la llengua i la cultura catalanes durant el segle XX.

CRITERIS D’AVALUACIÓ -- Visita atenta, interessada i respectuosa a l’exposició. -- Respondre adequadament a les qüestions de comprensió i de reflexió de forma reflexiva i interessada. -- Capacitat per relacionar i entendre les diferents problemàtiques humanes i polítiques plantejades a l’exposició. -- Identificar els temes i subtemes de «Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat». -- Lectura dels textos de la proposta didàctica i realització adequada de les activitats. -- Participació activa en els debats que es puguin suscitar. -- Expressió escrita i oral correcta de les feines proposades.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls. Competència 2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l. Competència 3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement escrit. Competència 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents. Competència 9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs. Competència 10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana. Competència 11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.

QD MD

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Notes per al professorat

Dimensió actitudinal i plurilingüe Actitud 1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres. Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ÀMBIT SOCIAL Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica. Competència 2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat. Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals. Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics. Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat. Competència 9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn. Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers. Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

Activitats prèvies de motivació i contextualització

BLOC 2. ACTIVITATS PRÈVIES DE MOTIVACIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ

En Patufet és un personatge popular català, representat per un nen molt menut que porta una gran barretina. És el protagonista d’un dels contes tradicionals catalans més coneguts i que porta el mateix nom. Recordeu el conte? El podríeu explicar o preparar un breu text per als més petits? • Compareu la portada del primer i del darrer número:

En Patufet número 1, 3 de gener de 1904. Portada de la revista.

En Patufet número 1806, 24 i 31 de desembre de 1938. Portada de la revista amb dibuix d’en Junceda.

• Observeu l’ortografia del primer número i la del darrer. On trobeu les errades? Com ho interpreteu? Quina publicació de l’Institut d’Estudis Catalans del 1918 i relacionat amb Pompeu Fabra pot tenir relació amb les diferències que heu trobat? • Ara observeu el to, l’estil, fins i tot l’estat d’ànim de les dues portades. Quines diferències hi trobeu? Penseu que la revista comença el 1904 i acaba poc abans del final de la Guerra Civil. Els creadors i artífexs d’En Patufet foren un grup d’escriptors i dibuixants catalanistes vinculats a moviments catòlics i compromesos amb Solidaritat Catalana i la Lliga Regionalista de Catalunya. Homes com Josep Maria Folch i Torres, Joan G. Junceda, Gaietà Cornet, Joan Llaverias, Carles Bécquer o els germans Josep Maria i Lluís Mallol.

QD MD

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Activitats prèvies de motivació i contextualització

• Expliqueu breument què fou Solidaritat Catalana, i la importància de la Lliga Regionalista, partit fundat per Enric Prat de la Riba. Quina creieu que devia ser la voluntat d’aquests joves en impulsar una revista com En Patufet? En el següent enllaç a la publicació En Patufet, cent anys. La revista i el seu impacte, podeu trobar informació sobre els il·lustradors d’En Patufet, http://bit.ly/2mLLWhw

Dibuixos de Llaveries, Lluís Malloll, Josep M. Malloll, Junceda a En Patufet números 1691 i 1692, de l’11 i 18 de setembre de 1936

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

Activitats prèvies de motivació i contextualització

Dibuixos de Cornet a En Patufet número 1691, de l’11 i 18 de setembre de 1936 i de Muntanyola –signa Kim- es pot trobar al número 1494, de 19 de novembre de 1932

Des de 1905 En Patufet i el setmanari satíric de caire polític ¡Cu-Cut! compartiren redacció. Les dues revistes tindran il·lustradors i escriptors comuns com Junceda, Llaverias o Cornet. El ¡Cu-Cut! va protagonitzar un fet de gran transcendència de la Catalunya de principis del segle XX, conegut com l’Assalt del ¡Cu-Cut! El setmanari publicà el 23 de novembre de 1905 un acudit de Junceda en què, partint del títol d’un àpat de celebració de la Lliga Regionalista, Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols, especialment a la guerra de Cuba el 1898. Aleshores, uns 300 oficials de la guarnició de Barcelona destrossaren i calaren foc a la redacció del setmanari ¡Cu-cut!; a la impremta-llibreria Bagunyà del carrer Avinyó, on s’editava també el setmanari En Patufet, i a la redacció del diari La Veu de Catalunya. Aquest fet desembocà en la unió del catalanisme polític concretada en el moviment de Solidaritat Catalana. Observeu bé l’acudit de Junceda i comenteu-lo. Us sembla proporcional la reacció que va provocar? Quina intenció creieu que tenia aquesta revista? Avui, en el present, quins programes dels mitjans de comunicació fan les funcions de les revistes satíriques de principis del segle XX? Feu una recerca sobre aquesta qüestió. Al blog de Sapiens podeu trobar més informació. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/02/19/la-solidaritat-catalana/ Dibuix d’en Joan G. Junceda a la revista Cu-Cut! publicat el 23 de noviembre de 1905.

QD MD

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Activitats prèvies de motivació i contextualització

El 18 de juliol de 1936 un sector important de l’exèrcit espanyol, al qual es van unir carlins, falangistes i altres formacions reaccionàries, van protagonitzar un cop d’estat. Els revoltats es van apoderar d’algunes ciutats i van constituir una junta amb l’objectiu d’acabar amb el govern legítim del Front Popular. A Catalunya, després de dos dies de lluita al carrer, els militars rebels es van rendir. El cop havia fracassat a Barcelona i a altres indrets de l’Estat, però Espanya havia quedat dividida en dues zones. Havia començat una guerra civil que va durar tres anys. A la zona republicana durant els primers dies de la guerra es va desencadenar una persecució contra tot símbol religiós, burgès o conservador. Molts diaris van haver de tancar o canviar el seu signe. En Patufet, en canvi, es va seguir publicant. El seu humor, els seus acudits foren presents en gairebé tot el període bèl·lic. • Creieu que es pot fer humor enmig d’una guerra? Mentre la població és bombardejada un dia i un altre i se succeeixen terribles massacres, és adequat treure al carrer una revista humorística? Quin sentit té? Un de les raons de l’existència d’En Patufet fou la seva voluntat d’ensenyar la llengua catalana als lectors i lectores, a través dels seus textos, dels seus acudits o historietes, i també de les seves activitats lúdiques i jocs de llengua quan no hi havia ni televisió ni cap mitjà que ho fes. A la secció Endevina, endevineta d’En Patufet trobareu alguns jocs. Us atreviu a fer-los? Durant la Guerra Civil moltes famílies refugiades van arribar a Catalunya. Fugien de diferents punts de l’Estat on l’avanç de les tropes feixistes desencadenava una terrible repressió. Molts nens

En Patufet número 1691, 11 de setembre de 1936, secció Endevina Endevineta.

i nenes van ser acollits per entitats socials i per la Generalitat de Catalunya. Observeu com a la capçalera del número del 18 de juny de 1937 d’En Patufet es reflecteix aquesta solidaritat amb els nens refugiats. Investigueu sobre el tema. Us proposem fer les activitats que el Servei Didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya ofereix en aquest document: http:// sdanc-recursos.blogspot.com.es/2014/08/refugiats-de-guerra-catalunya-1936-1939.html • Quina reflexió en podeu extreure respecte al tracte que reben els refugiats actuals?

Capçalera de la revista En Patufet número 1730, de 18 de juny de 1937.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

Activitats prèvies de motivació i contextualització

L’exposició «Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat» ha tingut un gran ressò als mitjans de comunicació. Escolteu atentament la crònica que en feia RAC1 i responeu a les qüestions següents: • Durant la Guerra Civil En Patufet se segueix publicant. A quins motius es refereix el comissari? Què va protegir la revista i que la «salvar» de la censura? • Per què la darrera part de l’exposició rep el nom d’En Patufet entra a l’armari? A què es refereix el comissari? Al final d’aquest dossier, a les activitats de síntesi, us proposarem una activitat relacionada amb aquesta gravació, tingueu-la present! http://www.rac1.cat/programes/no-ho-se/20170126/413693657053/patufet-revista-infantil-memorial-democratic-julia-guillamon-folch-i-torres-exposicio.html

QD MD

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Activitats per fer durant la visita

BLOC 3. ACTIVITATS PER FER DURANT LA VISITA

Capçalera d’En Patufet número 1411, de 18 d’abril de 1931

L’humor ingenu d’En Patufet es posava de manifest en la majoria dels seus acudits gràfics com el de la portada del número 1.411, del 18 d’abril de 1931, que trobareu més avall. • Com valoreu aquest tipus d’humor? A qui anava dirigit? Quina visió de la vida ens transmet? Per altra banda, aquest número 1.411 és històric. S’acaba de proclamar la Segona República a l’Estat espanyol i s’inicia una etapa de llibertats. En Patufet canvia de capçalera i apareix amb una senyera guiant una colla de nens i nenes, el seu públic més genuí. A més, la capçalera fa broma evocant un famós quadre revolucionari de Delacroix, La llibertat guiant el poble (1830). • Comenteu aquest detall. Creieu que tothom devia entendre aquest joc visual? Què denota aquest fet dels dibuixants de la revista? Observeu l’apartat anomenat L’humor sobre els valors republicans de l’exposició i més concretament sobre la misogínia. • Però, què és la misogínia? Què en penseu després de llegir el text de l’exposició? Detecteu alguns d’aquests dibuixos satírics misògins i comenteu-los amb els companys. Simultàniament, algunes dones, a Catalunya i a Espanya, conquerien nous reptes en la vida política, cultural i professional. Pintura d’Eugène Delacroix, La llibertat guiant al poble (1830)

• Com s’explica a l’exposició?

El 18 de juliol esclata la Guerra Civil. Aquell mateix dissabte, el número 1.685 d’En Patufet sortia al carrer. El mateix carrer que era escenari de durs enfrontaments entre l’exèrcit colpista i les organitzacions obreres. L’acudit de la portada prendria involuntàriament un dramatisme insospitat, perquè aquell estiu no seria com els altres. En Patufet trigaria a sortir tres setmanes. • Quins obstacles penseu que es van trobar els seus autors per tornar a publicar la revista?

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

Activitats per fer durant la visita

Portada d’En Patufet número 1685, de 17 de juliol de 1936.

Vinyeta d’en Cornet reproduïda a En Patufet número 1790, de 13 d’agost de 1938.

Vinyeta d’en Cornet reproduïda a En Patufet número 1733, de 9 de juliol de 1937.

Ja en plena guerra i a mesura que passen els mesos, la població pateix cada cop més els efectes de la guerra: escassetat dels aliments i productes bàsics, els primers bombardejos, la gana que es fa sentir cada cop més..., però la revista En Patufet gairebé d’una manera terapèutica busca la paròdia, ironitza sobre les estretors que passen els ciutadans i busca la normalitat per la via de l’humor. Busqueu escenes humorístiques d’aquesta època, semblants a les que veieu a continuació, on quedi patent aquesta voluntat de broma i crítica divertida de la situació que es viu. • Quina us ha sorprès més? Sobre quin tema tracta de riure-se’n el dibuixant? De quina manera ho fa? Raoneu la vostra resposta.

QD MD

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Activitats per fer durant la visita

Vinyeta de Lluís Mallol reproduïda a En Patufet número 1740, de 27 d’agost de 1937.

La ràdio fou el gran mitjà de comunicació en aquells anys de la Guerra Civil. Un mitjà que fou en part manipulat i instrumentalitzat on les proclames triomfalistes eren a l’ordre del dia i on la veritat i la informació veraç apareixien molt poc. • Observeu aquest acudit i rumieu, qui podria ser l’hipnotitzador? De quina situació creieu que pretén fer humor el dibuixant? Escolliu una de les afirmacions que Daniel Arasa (La batalla de les ones en la Guerra Civil espanyola) i Armand Balsebre (Història de la ràdio a Espanya. Volum I (1874-1939)), autors especialitzats en el paper de la ràdio durant la Guerra Civil espanyola, escriuen als seus llibres sobre la funció de la ràdio i que millor explicaria aquesta vinyeta.

a) La ràdio va complir un paper informatiu, de rearmament de moral i de servei, ja que a través d’ella es podia tenir una idea de com estaven els soldats al front: era la ràdio qui avisava amb un missatge dels bombardejos quan els observadors de Palma de Mallorca donaven l’alarma de la sortida dels avions per bombardejar Barcelona. b) El primer any de guerra, la propaganda de les diferents emissores de ràdio a Barcelona era una mica caòtica i fins contradictòria, perquè cada partit, sindicat, institució i organització social defensava la línia que li semblava oportuna. c) Com que no hi havia gaires receptors, s’instal·laven els altaveus de cara al carrer en bars i casinos i era normal que les famílies i els amics es reunissin a casa d’algú que tenia ràdio per escoltar els partes. Els partes eren els espais informatius de la guerra. Es podria dir, sens dubte, que és a la guerra quan la ràdio es converteix en un mitjà de comunicació de masses. La guerra s’allarga i la població de la rereguarda pateix cada cop més: proliferació de polls i xinxes per tot arreu o aparició de penellons que eren inflamacions sota la pell de les mans i els peus acompanyades de picor i dolor produïdes per l’exposició repetida al fred o a la humitat. • Per què creieu que hi havia polls i apareixen penellons en temps de guerra? Quins efectes podia tenir entre la població el fet que En Patufet en fes broma, com veiem en aquests acudits?

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

Activitats per fer durant la visita

Vinyeta d’en Cornet reproduïda a En Patufet número 1796, de 24 de setembre de 1938.

Vinyeta d’en Junceda reproduïda a En Patufet número 1710, de 22 de gener de 1937.

A mesura que va passant el temps i la guerra continua, el setmanari té greus problemes per aconseguir paper, els anunciants deixen de contractar espais publicitaris i el preu de la subscripció s’encareix. Expliqueu quines en devien ser les principals causes econòmiques i socials.

A la revista número 1716, de 5 de març de 1937, s’informa de les dificultats d’obtenir paper.

QD MD

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Activitats per fer durant la visita

En aquests dos avisos es pot veure l’augment del preu de la suscripció. El primer va apareixer a la revista número 1756, 17 de desembre de 1937 i, el segon, a la número 1797, 1 d’octubre de 1938.

La fam fou un dels pitjors malsons de la guerra, especialment a les ciutats. La revista En Patufet tan enganxada al carrer i a la ciutadania es va fer ressò de seguida d’aquesta situació. Busqueu dos acudits sobre la gana a l’exposició, reproduïu-los encara que sigui esquemàticament i tracteu d’explicar per què hi havia escassetat d’aliments. • Quins eren els aliments que més mancaven? Creieu que compartir les mateixes misèries (passar gana) pot ajudar a reduir la desesperació? I, per cert, aquesta fam era compartida per tota la població? Catalunya, en el curs de la Guerra Civil, va esdevenir un punt estratègic de recepció de material bèl·lic, amb gran activitat de la indústria de guerra, amb centrals energètiques, important ports i nusos de comunicació. Per tot això va esdevenir un objectiu prioritari dels bombardejos aeris i navals de les forces feixistes. Barcelona, a més, va arribar a ser la capital de tres governs republicans: el central, el basc i el català. Més de 140 poblacions catalanes foren bombardejades al llarg del conflicte. D’altra banda, els bombardejos obeïen a la voluntat del bàndol franquista d’afeblir la moral de la població perquè, desesperada, desitgés que s’acabés la guerra fos com fos. De dia o de nit, en sentir les sirenes que avisaven de la proximitat dels avions, els ciutadans corrien a emparar-se als refugis o a les estacions del metro. El resultat dels bombardejos, que duraren del febrer de 1937 al gener de 1939, fou de 2.750 morts, 7.000 ferits i 1.800 edificis afectats. Localitzeu l’apartat que l’exposició dedica als bombardejos i responeu a les preguntes següents: • Enmig d’aquesta situació, era adequat fer broma dels bombardejos? • De quins objectes i situacions fan broma? • Creieu que fer acudits sobre els bombardejos era frivolitzar la qüestió? • Què haguéssiu fet vosaltres de ser dibuixants d’En Patufet en plena guerra?

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

Activitats per fer durant la visita

En Patufet fou sempre una revista que defensà els valors cívics i democràtics, però que, tot i trobar-se enmig d’una guerra, mai no va voler adoctrinar el seu públic infantil, per respecte als infants. En canvi, revistes suposadament infantils del bàndol feixista com Flecha sí que ho van fer i d’una forma matussera. Localitzeu aquesta portada a l’exposició, compareu-la amb les portades d’En Patufet, expliqueu-ne les diferències i reflexioneu sobre les dues visions de la infantesa que expressen. La part final de l’exposició es titula En Patufet entra a l’armari i, efectivament, entreveiem l’interior d’un armari. Amb l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, s’abolí l’Estatut d’Autonomia i la llengua catalana tornà ser perseguida.

Vinyeta d’en Cornet. En Patufet número 1742, 10 de setembre de 1937.

El període republicà havia estat un miratge. En Patufet, revista que havia vetllat per la difusió i aprenentatge del català entre els infants, fou prohibida per les autoritats del nou règim. Hi va haver famílies que destruïren els llibres i les publicacions en català per por, perquè no les vinculessin amb la ideologia republicana i catalanista. Altres, en canvi, van desar els números d’En Patufet a l’armari de casa i, de tant en tant, els anaven traient; això sí, amb prudència. Es devien fer servir aquests números d’En Patufet guardats a l’armari com un tresor i es llegien clandestinament. • Escolteu els testimonis que apareixen al vídeo del final de la sala i anoteu les tres coses que, respecte a En Patufet, us han sorprès més. Expliqueu-ne els motius! (també podeu trobar aquest vídeo al web del Memorial Democràtic).

Flechas: Publicació juvenil feixista de maig de 1938.

QD MD

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Activitats d’aprofundiment

BLOC 4. ACTIVITATS D’APROFUNDIMENT

L’ANGOIXA DE LA GUERRA La ciutadania va viure l’inici i el desenvolupament de la Guerra Civil amb angoixa i preocupació. La Montserrat Canet fou un testimoni de la Guerra Civil, tenia 15 anys quan s’inicià el conflicte i va començar a escriure un diari. Volia fer de reportera i relatar tot el que veia des de la torre on s’havia refugiat la família. Compareu el seu text, que ens parla de la manera com va viure la seva família l’inici de la guerra, amb l’acudit d’En Patufet del 8-10-1937 sobre els refugis de les ciutats on la població es protegia dels bombardejos: Vinyeta que ens parla dels refugis. En Patufet número 1746, de 8 d’octubre de 1937.

La mare s’ha esglaiat i ha vist venir, per experiència, la pedregada del 6 d’octubre. Recordant el suplici d’aquella nit intermWinable, ha corregut a la botiga, on el meu pare també estava assabentat d’alguna cosa, i aleshores han anat al pis, a buscar els dos germans meus i la minyona i a omplir dos cabassos del més necessari. I, fent parar el primer taxi, han enfilat Via Laietana amunt amb l’ànsia de la fugida i el desig de trobar-nos tots reunits per suportar el desastre. A Jefatura els han fet aturar el cotxe i els guàrdies d’assalt s’han posat en actitud d’escorcollar, però veient criatures els han deixat continuar. I ara, gràcies a Déu, ja estem tots sota el mateix sostre. (...) Ja feia dies que tenia pensaments negres (ja ho

deia en la carta d’ahir a la meva amiga Eulàlia Figueras) i ja fa un mes, en aquells dies tan anguniosos dels exàmens, que jo ja somniava mars de sang, morts i ferits...Què passarà? Déu meu! Trets? Canonades? Bombes? Potser no: encara tinc unes espurnes de confiança que aquests rumors que corren que s’acosta una tremenda revolta a tot Espanya són completament falsos. Hi ha hagut una insurrecció al Marroc. Aquest matí precisament ho comentava amb la meva germana quan la ràdio, amb visible angoixa i provant de dissimular, llançava la nova dient que els militars i el terç ham promogut un alçament feixista que, segons el govern de Madrid, no tindrà repercussió a la Península i serà sufocat, però no em sembla pas així.

Montserrat Canet, «Ja fa dies que somniava mars de sang, morts i ferits» Ara, 17-7-16. Dossier Guerra Civil, pàg. 6-7.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

Activitats d’aprofundiment

• Compareu les dues visions de la guerra. • Us sembla que fer broma sobre la guerra i els seus efectes pot ser positiu per a la població? Com? • Creieu que els dibuixants tancaven els ulls davant la guerra o actuaven amb un altre propòsit? Quin?

CUES I GANA Amb molta freqüència els números del setmanari En Patufet ironitzen amargament sobre les llargues cues que ha de fer la gent per comprar els escassos aliments que es troben. Cues que es transformen en un turment diari per aconseguir una mica de pa, patates o llegums. Llegiu el text del llibre Amb ulls de nena, de l’Encarnació Martorell i, a continuació, la historieta del dibuixant d’En Patufet, Cornet.

Acudit d’en Cornet sobre les cues. En Patufet número 1748, de 22 d’octubre de 1937.

QD MD

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Activitats d’aprofundiment

Ja ens ho esperàvem, per la primera cosa per a la qual es fa cua és per a les patates. És la primera cua que faig durant els dotze anys de vida que tinc. Ens llevem a les sis, el meu germà i jo, per agafar tanda per a diverses persones; així demà ens l’agafaran a nosaltres i podrem dormir fins a les vuit. Quan ja tenim la tanda ben arreglada pugem a esmorzar. Esmorzo

a corre-cuita. Amb el menjar a la boca baixem i anem a la cua. Mala sort! S’ha desfet la tanda i se n’ha format una altra. Tornem a agafar tanda, però ens toca molt més endarrere. Per fi, després de tres hores, ens toca un quilo de patates a cadascun. N’arrepleguem dos quilos; ja n’hi ha per dinar!

MARTORELL, E. (2009) Amb ulls de nena. Badalona. Ara Llibres, pàg. 26.

• Per què creieu que es produïa l’escassetat d’aliments? • Quins efectes tenien les cues en l’ànim de les persones? • Sovint, tant a la guerra com a la postguerra, es produïren negocis d’especulació amb aliments o mercat negre. Què vol dir mercat negre? • Quins efectes podia tenir llegir una historieta còmica sobre les cues, per exemple, fent cua?

QUAN LA GANA APRETA! Recordeu la pel·lícula filmada per Lluís Gibert sobre la fam passada durant la guerra i que es pot veure a l’exposició i al web del Memorial Democràtic? Llegiu l’article «Quan la gana apreta!», de Julià Guillamon, comissari de l’exposició «Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat» que reproduïm, on ens comenta aquesta peculiar obra cinematogràfica.

Fotogrames de la pel·lícula Quan la gana apreta! de Lluís Gibert on es poden veure imatges de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola. © Filmoteca de Catalunya.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

Activitats d’aprofundiment

Julià Guillamon. Comissari de l’exposició Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat. Qui va ser Lluís Gibert? La senyora Teresa Castroverde va donar a la Filmoteca de Catalunya una pel·lícula seva que és un document extraordinari. He fet una mica de recerca i he descobert que el 1943 va quedar finalista d’un premi de cinema amateur, que va patentar un sistema per fabricar plàstics, que vivia al carrer Diputació 337, entre Girona i Bailèn, i que va morir el 1970, a setanta-sis anys. El 1939 en tenia quaranta-cinc. La seva dona i ell havien sobreviscut a la guerra i en va voler donar testimoni: aquesta pel·lícula de quaranta-sis minuts de durada, amb el títol Quan la gana apreta!, ens l’hem estat mirant del dret i del revés amb Morrosko Vila-Sanjuán, i hem arribat a la conclusió següent. Gibert va filmar d’amagat en els anys de la guerra. Una càmera Pathé Baby es podia dur fàcilment a la mà, dissimulada amb la roba. Va fer girar la maneta discretament i va obtenir unes imatges úniques. Acabada la guerra, va convèncer la família i els veïns per escenificar les discussions de les cues del racionament o les trobades al voltant de la ràdio per escoltar els avenços de les tropes franquistes. Ell mateix, que tenia allò que se’n diu vis còmica, va protagonitzar algunes d’aquestes escenes filmades de nou. N’hi ha una, terrible, d’un dinar: farinetes de blat de moro, un plat de naps bullits i un bistec de carn de cavall de la mida d’una galeta Maria, dur com una sola de sabata. L’escena culmina amb Gibert amb un vestit d’abans de 1936 que li va molt gran: ha perdut vint-i-cinc quilos.

Com sabem que filmava d’amagat? Per la precipitació de les preses i pels enquadraments. Generalment són talls curtíssims, de vegades dos o tres talls de la mateixa escena, com per exemple quan passa per davant de la casa Cambó, seu del Comitè Regional de la CNT/FAI. O quan ensenya els vidres de les botigues, on no hi ha de res, protegits amb paper gomat per evitar els efectes de les deflagracions. Ha d’anar en compte que no el vegin filmar! Sovint enfoca les cames de la gent, i veus que molts homes pel carrer llegeixen el diari per saber com va la lluita al front. Hi ha fotografies de Gabriel Casas dels facinerosos del barri Xino amb enquadraments semblants, que també devia fer d’estranquis. Aquestes imatges robades lliguen amb la nostra sensibilitat d’avui molt més que els noticiaris filtrats per la propaganda i la censura. Les escenes finals de Quan la gana apreta! mostren els carrers de Barcelona fortificats amb sacs terrers en les hores finals del gener del 1939. Hi ha dues imatges que no s’han vist mai: de la Pedrera amb sacs terrers (abans n’hi ha una altra d’inèdita: la Pedrera requisada pel PSUC) i de l’entrada d’un refugi antiaeri a la Rambla de Catalunya, davant de l’Horchatería Jijonenca. Gibert va seguir filmant d’amagat després de l’entrada de Franco a Barcelona i fa aparèixer el monument a Pi i Margall, de la plaça del Cinc d’Oros, encara amb l’escultura de la República, però embolicada amb la bandera roja y gualda. Aquesta meravella és una de les novetats de l’exposició «Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat» que es presentarà d’avui en vuit al Memorial Democràtic.

La Vanguardia, 12-1-2017

• Quin valor creieu que tenen aquestes imatges per ser dipositades a la Filmoteca? Què ens expliquen des del punt de vist històric? • Per què diu l’autor que aquestes imatges lliguen molt més amb la nostra sensibilitat d’avui que no pas els noticiaris de propaganda? • Per què filmava d’amagat durant la Guerra Civil? De què tenia por? • Recordeu com En Patufet parlava de la fam durant la guerra? Hi trobeu algun punt en comú entre la forma de tractar la qüestió de la gana per part del setmanari i el que explica i com ho explica Lluís Gibert? • Com valoreu aquelles persones que, malgrat les dificultats i perills, posseeixen consciència crítica i voluntat de transmetre allò que creuen injust? Coneixeu algú o alguna entitat que avui en dia ho faci?

QD MD

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Activitats d’aprofundiment

LA IMPORTÀNCIA DE LA RÀDIO En un món tan diferent al nostre com era el dels anys trenta del segle XX, la premsa escrita, els diaris o els setmanaris com En Patufet, d’una banda, i la ràdio d’una altra, eren els dos grans mitjans de comunicació quotidians. La televisió era encara lluny i no diguem Internet. A l’exposició se’ns parla de la ràdio i de la forma com la ciutadania seguia les notícies per aquest mitjà.

En Patufet número 1752, de 19 de novembre de 1937

A «Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat» hem pogut observar aquesta referència al general franquista Queipo de Llano, militar colpista, que a través dels seus discursos radiofònics en temps de guerra va terroritzar la població amb les seves despietades consignes, en els quals anticipava l’assassinat de milers de persones, assenyalava les víctimes i animava els assassins. Vegeu aquest vídeo i valoreu la forma de procedir d’aquest militar franquista que va tenir durant dècades carrers dedicats a tota Espanya. https://www.youtube.com/watch?v=9Ogdh-NFsAw

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

Activitats d’aprofundiment

LES COL·LECTIVITZACIONS L’empresa editora de la revista En Patufet, com moltes altres, fou col·lectivitzada. Concretament el setembre de 1936. Però, què eren les col·lectivitzacions? Després dels dos dies de combats al carrer i un cop sufocat a Catalunya el cop d’estat feixista, els obrers tornaren a la feina com de costum, però es trobaren que un bon grapat d’amos havien desaparegut, assassinats uns, fugits altres o discretament retirats. Comitès d’empresa formats pels treballadors ompliren el buit i s’encarregaren d’organitzar el treball. Més que una apropiació de les empreses el que es produí fou una substitució, un control obrer. El Decret de col·lectivitzacions del 24 d’octubre de 1936 de la Generalitat de Catalunya va ordenar aquesta situació i va permetre que l’economia catalana es preparés per al gran esforç que significaria la guerra. Feu una recerca sobre les col·lectivitzacions que es van produir durant la Guerra Civil espanyola, la seva importància i magnitud. Al mateix temps, reflexioneu sobre els seus excessos, a vegades guiats per la ingenuïtat, a vegades per la matusseria, i que desembocaren en col·lectivitzacions de petites explotacions agràries, en petites empreses com ara barberies o en la mateixa empresa editora d’En Patufet. Com exemple, podeu consultar aquest treball de recerca, http://www.edubcn.cat/rcs_gene/treballs_recerca/2012-2013-10-3-TR.pdf

ELS BOMBARDEJOS «De nosaltres depèn que el pas del temps no malmeti els senyals que hi ha escrits a les pedres», deia el poeta Miquel Martí i Pol. Un d’aquests senyals escrits a les pedres i als records més tràgics del nostre

Portada de En Patufet número 1737, de 6 d’agost de 1937.

QD MD

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Entreteniment a Endevina Endevineta. En Patufet número 1714, de 19 de febrero de 1937.

Activitats d’aprofundiment

país foren produïts pels bombardejos. La Guerra Civil (1936-1939) s’ha considerat històricament el pròleg de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), per la internacionalització del conflicte, l’enfrontament entre feixisme i democràcia i els mètodes de guerra. Un d’aquests mètodes fou que la rereguarda es convertí en front de guerra i la població civil, en blanc de l’enemic a través de bombardejos sistemàtics. En Patufet, tot i que va intentar durant tot el conflicte bèl·lic abstreure el públic infantil de la barbàrie de la guerra i confinar-lo en els mons de la imaginació i l’humor, va haver de fer-se ressò de la brutalitat dels bombardejos sobre nens, gent gran, hospitals, habitatges, escoles o centres de refugiats. • Comenteu la portada d’En Patufet del 6-8-1937 i expliqueu el propòsit de l’acudit de fer humor amb el drama que s’estava vivint. Penseu que aquesta manera de tractar els bombardejos era convenient? • Valoreu el grau d’integració dels bombardejos en la vida quotidiana que reflecteix l’activitat d’entreteniment on apareixen avions. • Ara observeu l’acudit de Cornet del 25-12-1936. Per què era el paper gomat? Quina virtut devia tenir riure-se’n d’aquella situació?

En Patufet número 1706, 25 de desembre de 1936, un pare ensenya al seu fill els aparadors plens de paper engomat.

• Investigueu les circumstàncies d’un dels bombardejos més sagnants de la guerra, el del 17 de març de 1938, conegut com el bombardeig del cinema Coliseum. Vegeu-ne algunes imatges en aquest vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=6Y3w6TJ1Exc Malgrat els desitjos de fer oblidar la guerra i els bombardejos al seu públic infantil i familiar, els redactors i dibuixants d’En Patufet rebien males notícies amb freqüència. Sovintejaven informacions sobre amics i coneguts que eren víctimes d’un conflicte que s’allargava massa en el temps, com el cas de la Maria Rosa Fradera a qui Josep Maria Folch i Torres va dedicar unes Pàgines viscudes l’11 de març de 1938, «Sense resposta». És la història d’una modista que, en torna a casa seva després de la feina, a punt de respondre a la carta del seu enamorat, pateix un bombardeig. El conte està dedicat a Rosa Maria Fradera de la qual, el comissari de l’exposició, Julià Guillamon, va trobar l’esquela a La Vanguardia el dia 22 d’agost del 1938, tot i que va morir en el bombardeig del 19 de gener. • Llegiu el text «Un bombardeig de Barcelona», d’Esteve Riambau, que expressa tot l’horror que va haver de patir la gent del carrer durant la guerra. Quin paper podria jugar una manera de fer humor i relatar històries com feia En Patufet entre aquelles persones que van viure aquells fets?

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

Activitats d’aprofundiment

En Patufet número 1768, 11 de març de 1938. A Pàgines viscudes, Sense resposta, història de Josep M. Folch i Torres dedicada a Maria Rosa Rosa Fradera.

El dia era esplèndid, amb aquella atmosfera transparent que a Barcelona només s’assoleix quan ha bufat el vent del nord i la temperatura ha baixat. Cosa que es veu compensada per la carícia d’un sol radiant (...) Joan Riambau, un petit industrial de quaranta-vuit anys, caminava amb bon pas pel carrer de Mallorca, camí de casa seva, el número 138 del carrer de Bailèn. Ho feia amb bon humor, perquè sota el braç, dins d’una capsa de sabates, duia una dotzena i mitja d’ous que havia pogut obtenir bescanviant un parell d’espardenyes noves de betes negres. Una i altra cosa eren un QD MD

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

tresor en els temps que corrien. Quan li faltaven uns trenta metres per arribar a la cruïlla entre Bailèn i Diagonal, va sentir una mena de tro sord i perllongat, amb una nota fúnebre semblant a la d’un toc de morts. «Ja hi som», va pensar, i va apretar el pas. De sobte tot el món que l’envoltava va experimentar una brutal transformació, com obeint a un xiulet terrible que va estripar el cel. Després, tot va ser llum verdosa i uns bramuls increïbles, com si un ser gegantí agonitzés. Joan va ser llançat enrere i va rodar per terra, on va restar mig estabornit, mentre a prop d’ell se sentien crits i, molt més lluny, la campana d’una ambulància. Un home va passar

Activitats d’aprofundiment

corrent pel seu costat sense aturar-se i, com en un malson, Joan va veure que li faltava un peu... Però l’home continuava corrent i deixant unes empremtes sangonoses a la vorera. Joan es va alçar, vacil·lant, i va contemplar, estupefacte, la fumarada i la polseguera que s’havia format a la cruïlla de Mallorca amb Bailèn, on una bom-

ba havia explotat davant mateix de la placeta adornada per una font. Després es va examinar ràpidament. La capsa d’ous, aquell tresor, havia anat a parar qui sap on, l’abric estava empolsat i a la part dreta hi havia unes taques fosques i humides que inútilment va intentar treure amb la mà. (...)

RIAMBAU, Esteve, «Un bombardeig de Barcelona». L’Avenç, núm. 160. Barcelona, 1992, pàg. 10-14.

PÀGINES VISCUDES: «EL FILL QUE NO TORNA» Josep Maria Folch i Torres, director d’En Patufet, era l’escriptor més cèlebre del setmanari. La seva secció, les Pàgines viscudes, era la més esperada. Cada setmana Folch i Torres explicava una història que presentava un fragment de la realitat quotidiana, sovint amb una bona dosi del romanticisme més sentimental. Un nou costumisme que tenia un cert regust dickensià transportava els lectors a espais coneguts, de prop o de lluny; els emocionava i els acabava ensenyant que normalment la virtut triomfava, malgrat les tristors o els entrebancs que alguns personatges havien de suportar. Mai abans, i tampoc després, la lletra impresa va conèixer un èxit popular tan important. Malgrat la intenció de la revista de no esmentar les crueltats de la guerra, de buscar una normalitat impossible mitjançant un humor ingenu i popular, les tragèdies del conflicte acabaren afectant els seus creadors. Aquest és el cas del fill de Josep Maria Folch i Torres, Jordi, que ja col·laborava amb la revista i que fou cridat a files als disset anys. Jordi va morir a l’Ebre en circumstàncies no aclarides, i el dolor del seu pare va quedar reflectit en aquestes Pàgines viscudes titulades «El fill que no torna».

Se n’havia anat a la guerra amb el cor ple d’un optimisme sa, una mica inconscient, refiat... És veritat que en el moment de pujar a l’autoòmnibus que se l’havia d’endur junt amb els seus companys de lleva, quan va veure que el seu pare es quedava allí, vora de la finestreta del cotxe, el dors corbat, envellit en poques hores, el noi esdevingué tot de sobte seriós i concentrat; la seva galta quasi infantívola s’esblaimà i els músculs de la cara i dels llavis i la barbeta fina i acusada es commogueren amb una tremolor espasmòdica que semblava anunciar la imminència del plor. Però. El magnífic adolescent no plorà. Va fer des de l’interior del cotxe, una salut amb la mà, més que una salut un gest encoratjador vers el seu pare com dient-li: –Ep, pare! No s’hi val. ¿Que no es recorda com hem quedat? Res d’entendrir-se!... Per evitar-ho, ell mateix havia demanat a la seva mare que no anés a acomiadar-lo. La besà abans de partir, estossegà, perquè l’emoció posava una mica de rogall a la seva veu i li digué: –Fins ben aviat, mare.

L’autoòmnibus es posà en moviment. De primer, sense moure’s de lloc, sotraguejà amb violència. Un moment després es desplaçava i s’allunyava carretera enllà. El pare es quedà encara una estona fent adéu amb la mà, sense saber si el noi el veia. El vehicle ja havia desaparegut, que ell, el pobre home, continuava encara fent adéu amb la mà vers la carretera buida. És clar que tornaria! Quan algú, per a tranquil·litzar els pares, els deia que en tornen més que no s’hi queden, i que tinguessin confiança perquè llur noi fóra d’aquells, no els deien res que els pobres pares no s’haguessin ja repetit centes de vegades ells mateixos. És clar que tornaria! ¿Com podia ésser d’altra manera si el pare hi comptava tant, si la mare no podria viure sense ell? I, després, feia tan poc temps que havien vist morir el gran, que estaven quasi segurs que la mort ja no els demanaria cap més tribut en molt de temps. Però, pel damunt de tot, el pare no podia admetre que fos d’altra manera perquè hi havia

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

Activitats d’aprofundiment

el drama d’ell de per mig. Aquell pobre home se n’anava de dret cap a la senectut. Els anys hi eren, i, després, havia treballat tant durant la seva vida, que res no tenia d’estrany que se sentís cansat. El seu ofici... (posem que fos un hàbil dibuixant litògraf, o altra cosa per l’estil), havia escurçat i fatigat la seva vista de tal manera que el treball li esdevenia cada dia més difícil i penós. Doncs bé. D’un quant temps a aquesta banda, el noi havia començat a dibuixar, i tot feia preveure que la seva habilitat no trigaria a superar la del pobre pare. ¿Com podia ésser, doncs, que el noi no tornés, si el noi era no solament el fill enyorat i l’alegria de tots, sinó que era per al pare la seva esperança, el seu repòs, el continuador de la seva feina?..

«He vist avui un ametller, tants com n’hi ha a casa. La nostra columna seguia camí amunt. El company del meu costat ha acabat per dir-me: »-Què et passa? Per què et gires tant? »No li he contestat. Potser s’hauria rigut de mi si li hagués dit que em girava per veure aquell ametller que es quedava sol a la vora del camí.» I en altres cartes: «A l’hora de sopar, tothom acaba per parlar de la seva mare.»

A cada carta de l’absent, la confiança dels pares s’enrobustia. Així mateix deu passar a tots els pares que tenen fills a la guerra.

«Avui he trobat l’Ordeig. No hem pogut parlar perquè anava en formació. Està prim que no sembla ell mateix. M’ha abraçat i quasi no ha dit res.»

Eren unes cartes animades, vives. Els mots, les frases hi eren posats d’una manera que els pares, en llegir-les, creien sentir la mateixa veu d’ell.

«Aviat ens veurem perquè em sembla que donaran permisos.»

Sense tenir l’aire de dir res transcendental, deia de vegades unes coses que penetraven fins al més endins de l’ànima.

«Tinc por que trigarem molt a veure’ns, perquè han suspès els permisos...»

Després d’explicar mig bromejant les tasques a les quals s’havia de lliurar, rentar-se la roba, sargir-se els mitjons, acabava: «Diguin el que vulguin: una mare és la cosa més ben inventada del món». Repetia constantment: «No pateixin, que tot això, vist de prop, no fa tanta por com jo creia.» «Per ara, em trobo bé i menjo bastant. El que no tinc és gana.» En una altra carta: «No pateixin per mi, que tot m’ho vaig passant. De vegades a dos quarts de dues, em vénen ganes de plorar. És l’hora que vostès van a taula. Després ja em passa.»

QD MD

En una altra carta deia:

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Anaven passant els dies i no venia carta del front. Als pobres pares no els era permès de passar cap inquietud, perquè això ja se sap. De vegades es triga molt a rebre la carta. Tothom sap d’un a altre conegut que després de tants dies o de tantes setmanes (posats a tranquil·litzar no ve pas d’un mes) de silenci, havien rebut carta del fill, quan ja es pot dir que l’havien plorat per mort. Finalment, però, arriba la carta... Una carta... No pas la carta esperada, sinó la carta temuda. De vegades aquesta carta, missatgera de la mala nova, no gosa arribar de dret. La reben uns altres pares que tenen també un fill al front; un fill que ha vist caure el vostre... Unes veus, uns rumors van arribant a l’oïda dels pares desventurats, precedint l’amargosa veritat.

Activitats d’aprofundiment

Després arribarà la carta que, ja abans d’ésser oberta, et diu que no és la mà del teu fill que ha escrit l’adreça del sobre. El pobre pare ja no té cor per a obrir-la. La trista mare, encara menys. Però ¿i si fos que ens diguessin que no és mort, que només està ferit?... No ho creu, no; però la idea ha travessat llur enteniment com un raig de llum, i de seguida els dits tremolosos del pare esquincen el sobre. A la primera paraula ja comprèn que la carta no diu res de bo. A la signatura, un nom desconegut: ¿Un company del fill que va recollir les seves úl-

times paraules, potser? No; no hi ha últimes paraules. La carta del bon company, que s’ha fet un deure d’avisar la família, ho diu ben clar. No hi ha últimes paraules. «Les ferides varen ésser tan terribles que el van deixar mort a l’acte...» La mare arrenca en un gran plor. El pare, el cap entre les mans, una amarguesa de fel a la boca, murmura, com si respongués a aqueixes paraules: –No. Les ferides més terribles no són pas les que deixen mort a l’acte; sinó aquelles que t’esberlen el cor i t’ho destrossen tot a dintre teu, tot deixant-te, irrisòriament, la vida.

En Patufet, 19 de novembre de 1938.

• Després de gairebé dos anys i mig de guerra on la revista feia broma de les penúries que es vivien, la tragèdia es fa present d’una forma descarnada a les pàgines de la revista. Com ho interpreteu? • Què en penseu que un noi de disset anys hagués d’anar a la guerra? Esbrineu perquè és produí aquesta situació durant la Guerra Civil espanyola. Qui eren els de la lleva del biberó? • El fill del director, Jordi Folch i Camarasa, d’En Patufet va morir en el marc de la Batalla de l’Ebre, expliqueu les circumstàncies d’aquest episodi bèl·lic tan transcendent de la guerra. • Com expressa Folch i Torres la desolació del pare, és a dir, d’ell mateix?

Peu d’imatge. En Patufet número 1797, d’1 d’octubre de 1938.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

Activitats d’aprofundiment

JOSEP MARIA FOLCH I TORRES, L’ÀNIMA D’EN PATUFET Folch i Torres fou un narrador, novel·lista i autor teatral amb una extensíssima producció dedicada sobretot a infants i adolescents, que obtingué una extraordinària popularitat. Podeu veure fotografies al web de la Fundació Folch i Torres, http://www. fundaciofolchitorres.org/arxiufotografic.php?sm=6# Fotografia de Josep M. Folch i Torres.

• Elaboreu una biografia de Folch i Torres, assenyalant algunes de les seves obres més destacades. Segur que trobareu sorpreses inesperades. • El franquisme va silenciar la seva extraordinària obra i li va impedir publicar en català, condemnant-lo a l’ostracisme al final de la seva vida. Observeu les portades d’aquestes dues novel·les, la primera corresponent a la seva millor etapa i la segona, ja durant la dictadura. Analitzeu les diferències: Títol, llengua, representació dels personatges, disseny... • Vegeu el programa Josep Maria Folch i Torres, d’ofici escriptor de la sèrie «El meu avui», produït per Televisió de Catalunya el 2003. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=646&p_ex=Patufet A continuació, responeu a les preguntes següents:

Novel·la infantil-juvenil Ànima Endins de Josep M. Folch i Torres. Editorial Baguñà, 1925.

a) Quin nom tenia la secció fixa de Josep Maria Folch i Torres a la revista En Patufet? b) En el programa es diu que Folch i Torres conreava la novel·la blanca. Quines característiques tenia? c) Políticament com es podria definir aquest escriptor? d) Per què es va exiliar, de jove? e) Parleu d’un dels seus personatges, en Massagran, i expliqueu en què consistien les seves aventures. f) Relateu com era la seva jornada de treball. g) Què en penseu del paral·lelisme entre els relats de Folch i Torres i les telenovel·les de TV3? Hi esteu d’acord? h) Per què el seu fill, Ramon Folch i Camarasa, diu que malgrat que la literatura del seu pare no era de gran qualitat, sí que era útil, necessària i eficaç?

Novel·la Por la paz de todos de Josep M. Folch i Torres. Editorial Roma, 1942

i) Què foren els Pomells de joventut? En quines dues idees es basaven? j) Quina importància tenen Els Pastorets de Folch i Torres? k) Quins fets luctuosos afectaren l’escriptor al final de guerra?

l) Què va representar l’enterrament de Folch i Torres el 1950, en ple franquisme?

QD MD

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Activitats d’aprofundiment

ELS IL·LUSTRADORS • Qui eren els il·lustradors d’En Patufet? Com signaven? Quin tipus d’humor feien? Escull un d’aquests autors i fes-ne una biografia.

Els il·lustradors d’En Patufet durant la Guerra Civil Espanyola: Bécquer, Llaverias i Cornet

Els il·lustradors d’En Patufet durant la Guerra Civil Espanyola: Junceda, i els germans Josep Maria (“Lollam”) i Lluís Mallol.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

Activitats d’aprofundiment

EL MÓN D’EN PATUFET. LA PUBLICITAT És més que sabut que la publicitat ja sigui gràfica, radiofònica o televisiva ens proporciona una informació significativa de com és la societat d’on surt i la qual es dirigeix: els seus valors, les seves mentides i manipulacions, els seus anhels, les formes de vida, l’estil... La publicitat representa un indicador de primer ordre que ens radiografia el seu temps. Al setmanari En Patufet, deixant de banda els darrers mesos de la guerra, hi havia força publicitat perquè es tractava de la revista de més tirada del país. Observeu aquestes dues contraportades amb dos anuncis publicitaris i analitzeu què ens diu de la societat d’on sorgeixen. Podeu utilitzar les fitxes d’anàlisi de fonts documentals que ha creat el Servei Didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya: http://sdanc-recursos.blogspot. com.es/p/materials-de-suport.html • A continuació, imiteu l’estil i la llengua i dissenyeu dos anuncis gràfics com els d’En Patufet, però de productes i marques d’avui en dia.

Anunci de les Xocolates Amatllers.

Anunci de l’Ungüent Guardias.

LA PERSECUCIÓ DE LA LLENGUA En Patufet un cop acabada la guerra va entrar a l’armari. Malgrat ser una revista dirigida per un escriptor catòlic i conservador, i malgrat ser una revista infantil, la seva vocació catalanista la va sentenciar. La publicació des dels seus inicis ja es proposava «inclinar als nens y nenas de Catalunya desde sa més tendra edat á llegir en catalá». L’aprenentatge i la difusió del català en un context polític i editorial hostil durant gairebé tota l’existència d’En Patufet havia estat una de les seves senyes d’identitat. Els números de la revista seran guardats al fons de l’armari d’algunes famílies i serviran durant les llargues dècades de l’ominosa dictadura per llegir i aprendre català.

QD MD

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

35 El dia primer d’agost de 1939, quatre mesos després d’acabada la guerra d’Espanya, i més de sis mesos després d’ésser ocupada la ciutat de Barcelona per les tropes del general Franco, cessava de regir en aquesta ciutat el règim especial d’ocupació i, per tant, l’actuació de la «Jefatura de Fuerzas y Servicios de Ocupación de Barcelona». Hom podia suposar que amb la desaparició del règim especial d’ocupació acabaria, o almenys s’atenuaria, la persecució contra la llengua i la cultura de Catalunya. Hom podia creure que aquesta persecució havia estat fruit només d’una reacció violenta i apassionada, provocada pel fet que la immensa majoria dels catalans s’havien mantingut fidels al règim republicà durant la guerra i, per tant, en contra del franquisme. Tanmateix no fou així. Tot al contrari: la persecució contra la llengua i cultura de Catalunya, l’intent de colonització i assimilació cultural, de despersonalitzar el poble català, continuaren amb la mateixa intensitat. Els fets confirmaren que la colonització i la descatalanització de Catalunya era un dels objectius essencials del règim del general Franco, una de les causes fonamentals de la guerra d’Espanya. (...) (...) El governador civil de Barcelona, González Oliveros, uns set mesos després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, tornava a publicar una circular on ordenava que, en el termini de 15 dies, hom donés compliment a les disposicions següents: 1. Desaparició de tota mena d’inscripcions, rètols i anuncis en llengua catalana en les façanes dels edificis de tota la província de Barcelona. 2. Prohibició d’utilitzar l’idioma català en els rètols de les botigues i indústries. 3. Prohibició de la utilització del català en tota mena de documentació utilitzada en relació amb el públic. 4. Prohibició del català en tota mena d’escrits, anuncis i documents d’entitats públiques i privades. 5. Prohibició del català en tota mena d’escrits i en els actes de totes les associacions i fundacions. 6. Prohibició del català en tota mena d’escrits en els serveis públics, sense excepció. «En el día de ayer el excelentísimo señor Gobernador civil se presentó de una manera inesperada en el pueblo de Castelldefels, para comprobar la existencia de unes escuelas laicas y separatistas, como en efecto así ocurría. »Uno de los supuestos maestros se encontraba reunido dando clases a unos veinte niños, los cuales respondieron a un breve interrogatorio (que no fue preciso prolongar, ante lo inequívoco de las respuestas), manifestando que no se les enseñaba el catecismo, y que las clases las daban en catalán. »En el acto dio orden de detención del presunto maestro y fue conducido por la Guardia Civil a la cárcel, instruyéndose las diligencias oportunas, que serán elevadas con el detenido a las autoridades judiciales competentes. »Fueron a continuación clausurados tanto este local como otro, en el que hace pocos días otro desaprensivo (ya detenido) venía haciendo igual labor anticristiana y antiespañola». (Solidaridad Nacional, 6-10-1939) BENET, Josep (1979) Catalunya sota el règim franquista. Barcelona. Editorial Blume, pàg. 279, 298 i 335.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

Activitats d’aprofundiment

• Era el primer cop que es produïa una persecució contra la llengua catalana? Quan s’havien produït altres onades repressives? • A què atribuïu l’acarnissament del franquisme contra el català? • En els anys de la dictadura franquista, quina funció creieu que devia fer la revista En Patufet cada cop que algun membre d’una família el treia de l’armari on estava amagat per llegir-ne algun número?

LES REVISTES SATÍRIQUES ACTUALS Tot i que amb un estil molt diferent, avui en dia també podem trobar revistes satíriques en castellà com El Jueves o Mongolia, o Charlie Hebdo a França, sovint perseguides i víctimes d’atemptats. Seguiu els seus enllaços i esbrineu els atemptats i/o prohibicions que han sofert. A continuació reflexioneu sobre els seus objectius: només pretenen fer riure o aporten també un contingut crític? Després comenteu les seves diferències amb la revista En Patufet. -- https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Jueves -- http://www.revistamongolia.com/ -- https://charliehebdo.fr/

QD MD

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Activitats de síntesi

BLOC 5. ACTIVITATS DE SÍNTESI

Anàlisi de la revista. Escolliu com a mínim tres números de la revista d’En Patufet del període de la Guerra Civil que trobareu en línia en aquesta adreça ARCA http://www.bnc.cat/digital/arca/index.php?fname=textos/novetats.htm A continuació, analitzareu el seu contingut a partir dels elements següents: a) Descripció l’estructura: capçalera, portada, seccions fixes, espai dedicats als acudits, als jocs de llengua, als textos, publicitat, contraportada... b) Quina visió de la vida ens transmet? c) Remarqueu els acudits o escrits que tracten amb humor o no diferents aspectes de la guerra. d) Assenyaleu els aspectes de la publicació que no feien cap referència a la situació de conflicte bèl·lic. e) Confirmeu o desmentiu el subtítol de l’exposició: «La il·lusió de la normalitat». f) Finalment, arribeu a unes conclusions. Per exemple, era positiu que En Patufet tractés amb humor els desastres de la guerra o la ignorés? Reportatge televisiu. Recordeu que a les activitats prèvies de motivació i contextualització de la proposta didàctica hem escoltat una crònica radiofònica de l’exposició. Doncs bé, ara un cop hem aprofundit en els diferents aspectes de «Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat» farem un reportatge en vídeo de l’exposició de la mà d’un enviat o enviada especial, amb entrevistes i amb els aspectes més destacats de tot el que hem après. Un cop editada la peça, la penjarem al web de l’escola o institut.

Peu d’imatge. Vinyeta d’en Cornet. En Patufet número 1730, de 18 de juny de 1937.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD

38 BIBLIOGRAFIA ARASA, Daniel (2015) La batalla de las ondas en la Guerra Civil española. Barcelona. Editorial Gregal. BALSEBRE, Aramand. (2001) Historia de la radio en España: 1874-1939 (vol. 1). Madrid. Editorial Cátedra. BENET, Josep. (1979) Catalunya sota el règim franquista. Barcelona. Editorial Blume. CANET, Montserrat. «Ja fa dies que somniava mars de sang, morts i ferits». Ara. 17-7-16. Dossier Guerra Civil. CERDÀ, Montserrat, i SANZ ARNAU, Vicent. La revista En Patufet a l’educació secundària. GUILLAMON, Julià. «Quan la gana apreta!» La Vanguardia, 12-1-2017. MARTORELL, Encarnació i DOMÈNECH, Salvador (ed.) (2009) Amb ulls de nena. Badalona. Ara Llibres. RIAMBAU, Esteve. «Un bombardeig de Barcelona». L’Avenç, núm. 160. Barcelona 1992. TERMES, Josep. (1987) De la Revolució de Setembre a la fi de la Guerra Civil. Edicions 62. Barcelona. VVAA (2004). En Patufet, cent anys. La revista i el seu impacte. Biblioteca Milà i Fontanals, 47. Barcelona. Publicacions Abadia de Montserrat. GUILLAMON, Julià (ed.) (2017) Patufet en guerra. La il·lusio de la normalitat. Catàleg de l’exposició. Barcelona. EADOP, Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya.

WEBGRAFIA Història i còmic https://historiaycomic.wordpress.com/ La revista En Patufet http://blocs.xtec.cat/gustperlalectura/files/2008/01/revistapatufet.pdf Càlams i vinyetes. Còmic àrab en moviment http://www.iemed.org/llista_activitats/calamos-i-vinyetes-comic-arab-enmoviment Cartoon Movement http://www.cartoonmovement.com/project Consulta de la revista En Patufet en línia http://www.bnc.cat/digital/arca/index.php?fname=textos/novetats.htm Vídeo i article «Quan la gana apreta!» http://memorialdemocratic.gencat.cat/ca/exposicions/expcicions_virtuals/ patufet-en-guerra/ http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2017/01/12/pagina34/97563495/pdf.html?search=quan la gana apreta La Solidaritat catalana http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/02/19/la-solidaritat-catalana/ Fundació Folch i Torres http://www.fundaciofolchitorres.org/objectius.php?sm=1 QD MD

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

39 VIDEOGRAFIA BTV. «75 anys del bombardeig del Coliseum». 2013. https://www.youtube.com/watch?v=6Y3w6TJ1Exc Josep Maria Folch i Torres, d’ofici escriptor. Programa «El meu avui». Televisió de Catalunya, 2003. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_ id=646&p_ex=Patufet RNE. Héctor Muñoz Maldonada. 2017. «Propaganda radiofònica de Queipo de Llano» https://www.youtube.com/watch?v=9Ogdh-NFsAw

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

QD MD