El coratge de salvar durant l'Holocaust. Dossier educatiu. by Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

El coratge de salvar

durant l’Holocaust GRUP DE TREBALL EXILI, DEPORTACIÓ I HOLOCAUST

El Coratge de salvar durant l’Holocaust. – (Quaderns didàctics Memorial Democràtic) I. Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust II. Memorial Democràtic (Catalunya) III. Col·lecció: Quaderns didàctics Memorial Democràtic 1. Holocaust Jueu (1939-1945) 2. Supervivents de l’Holocaust Jueu 3. Justos entre les Nacions durant l’Holocaust 4. Guerra Mundial II, 19391945 – Camps de concentració 5. Exiliats – Espanya – Història – S. XX 341.485 Barcelona, juliol de 2014 © dels textos, els autors © de les imatges, els seus titulars © de l’edició, Memorial Democràtic Dipòsit legal: B 19115-2014 Memorial Democràtic Carrer Tapineria 10, 4a planta 08002 Barcelona Tel. 93 567 17 00 memorialdemocratic@gencat.cat Coordinació Editorial: Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya Correcció: Vorágine comunicación escrita Disseny i maquetació: Degoma. Neus Casanova Impressió Generalitat de Catalunya. Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Autors Grup de treball Exili, Deportació i Holocaust Núria Alberdi Miquel Albert Jordi Algué Alfons Aragoneses Isabel Ballestero Josep Calvet Carme Casas Raimon Guillot Núria Hoyo Jorge Indiano Montse Richou María Cruz Santos David Serrano Susanna Sigiran Marta Simó Gemma Simon

AGRAÏMENTS Ajuntament de la Vila d’Elna Amical de Mauthausen i altres camps Annabel Carballo Archivio della Memoria Odoardo Focherini Ariel Vandor Arxiu Comarcal del Bages Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals Barbara Brix Biblioteca Rosa Sensat Caroline Waddell CILEC Claudio Silingardi CRAI Biblioteca Pavelló de la República (Universitat de Barcelona) Cristina Zuccaro (Centro Internazionale di Studi Primo Levi) Departament d’Ensenyament Descendents i Amics de la Maternitat d’Elna Eduardo Martín de Pozuelo FAGIC Família Bauman Ghetto Fighters House Museum Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya Istituto Storico di Modena Jaime Vandor Jaume Canyameres Cortázar Jordi Font Luisa Fava (Editrice La Stampa) Ma Lourdes Prades Maria Ojuel Maria Peri Miquel Serrano Museu Memorial de l’Exili Museu memorial de l’Holocaust dels Estats Units Nora Gaon Pau Raga Perla Hazan Photo Archive. Yad Vashem Saúl Roas Serge Barba The Ghetto Fighters’ House Tomás Lipgot Zoni Weisz

Benvolgut/uda professor/a, Sóc una supervivent d’un camp de concentració. Els meus ulls van veure allò que cap home no hauria mai de presenciar: cambres de gas construïdes per enginyers instruïts, nens enverinats per metges professionals, nens morts per infermeres professionals, dones i nadons morts a trets i cremats per graduats d’altes escoles majors i universitats. Així és que sospito de l’educació. El que et demano és: ajudeu els estudiants perquè arribin a ser humans. Els vostres esforços mai no han de produir monstres, hàbils psicòpates, futurs Eichmanns. Saber llegir i escriure, l’aritmètica ... són importants només si serveixen per fer els nens més humans. Traduït al català de: Supple, Carrie. From prejudice to genocide: Learning about the Holocaust. Staffordshire (Regne Unit): Trentham books limited, 1993.

Foto portada Giza Alterwajn i Danusia Galkowa © CILEC

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

SUMARI

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Presentació El Grup de Treball sobre l’Exili, la Deportació i l’Holocaust El coratge de salvar durant l’Holocaust Orientacions didàctiques A qui s’adreça? Objectius Aspectes metodològics Bloc I. El context històric: temes i didàctiques. 1.Els totalitarismes a l’Europa de principis de segle XX Proposta didàctica. Els totalitarismes, les lleis discriminatòries i la persecució de col·lectius a l’Europa de principis de segle XX 2.Polítiques de persecució, discriminació i destrucció del règim nacionalsocialista L’Holocaust i altres víctimes Proposta didàctica. Polítiques de persecució, discriminació i destrucció del règim nacionalsocialista. L’Holocaust i altres víctimes 3.L’exili i la deportació dels republicans espanyols Proposta didàctica. L’exili i la deportació dels espanyols 4.La supervivència i el coratge de salvar Proposta didàctica. La supervivència i el coratge de salvar 5.La literatura concentracionària Proposta didàctica. Els testimonis i la literatura concentracionària Bloc II. La Maternitat d’Elna. Un bressol d’humanitat enmig de la inhumanitat Conferència inaugural amb motiu del Dia internacional de commemoració de les víctimes de l’Holocaust, 24 de gener de 2013 Proposta didàctica. La Maternitat d’Elna Bloc III. Lectures sobre persones Justes i Salvades Odoardo Focherini i Enrico Donati Susanne Witte i Regina Kirschbaum Anònim (policia holandès) i Zoni Weisz Anònim (infermera d’Auschwitz) i Renate Guttmann Jonas Paulavicius i Míriam Krakinowsky Refik Veseli i Gavra Mandil Maria Bulat i Janina Bauman Danusia Galkowa i Giza Alterwajn Irena Sendler i Elzbieta Ficowsca Saturnino Navazo i Siegfried Meir Louise i Joseph Materne i Zenon Fagertag Elizabeth Eidenbenz i Maria García Joaquim Amat-Piniella José i Carmen Ruiz Santaella i Ruth Arndt Creu Roja Internacional, l’American Jewish Joint Distribution Committee de la mà del Dr. Samuel Sequerra, entre altres associacions i persones anònimes, Paul Buchinger i Charles David Ángel Sanz Briz i Jaime Vándor Arístides de Sousa Mendes Raoul Wallenberg i Abe Meth Ramon Estévez i Abraham Bendayem

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

7 9 10 11 13 14 15 16 16 20 28 35 46 49 60 65 72 75 82 82 88 94 94 95 96 97 97 98 99 100 101 102 103 103 104 105 106 107 108 109 109

PRESENTACIÓ

Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i la prevenció dels crims contra la humanitat, el dia 27 de gener de 2013, s’ha fet memòria de les víctimes tres dies abans, en un acte protagonitzat per estudiants de secundària de diversos instituts de Catalunya. Aquest acte, alhora commemoratiu i de sensibilització de la comunitat educativa, s’ha realitzat a la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, i ha tingut com a centre l’homenatge a totes aquelles persones que, posant en perill la pròpia vida, van ajudar a salvar-ne d’altres. Aquest acte ha estat coorganitzat pel Departament d’Ensenyament, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i el Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust, impulsat per aquestes dues institucions públiques. Aquest Grup de Treball especialitzat està format per docents de secundària i investigadors de diverses universitats catalanes; té com objectius prioritaris desenvolupar materials i eines didàctiques per a difondre el coneixement d’aquestes memòries i, també, l’educació en valors per tal de promoure la prevenció dels riscs que generen l’odi, el fanatisme, el racisme i els prejudicis individuals i col·lectius. Recordant les paraules d’Elie Wiesel, escriptor jueu de Romania, supervivent d’Auschwitz i premi Nobel de la Pau (1986), «sense memòria, l’ésser humà entra en una soledat de silenci i indiferència. Qui no recorda, perd la seva humanitat». Entre aquests objectius, es destaca donar a conèixer l’exili, la deportació i l’Holocaust més propers de la nostra història i comprendre com s’han conformat a Europa aquestes memòries creuades entre salvadors i salvats. Per aquest motiu, el conferenciant central de l’acte, el Sr. Serge Barba —nascut a la Maternitat d’Elna (espai de frontera i exili al sud de França), fill de republicans espanyols i membre d’associacions com Fills i filles de republicans espanyols i infants de l’exili (FFREEE) i de Descendents i Amics de la Maternitat d’Elna (DAME)—, ha estat un referent extraordinari que ens ha endinsat en el periple que van fer milers de persones i famílies fugint de la Guerra Civil, amb la qual cosa es reconstrueix, així, l’encreuament de memòries, en aquest cas convergint des de banda i banda dels Pirineus. El text de la conferència que reproduïm a continuació és d’un gran valor vital i memorial. Us convidem a llegir-la amb tot detall. Durant l’acte s’han llegit uns textos preparats per professors i alumnes, escrits en primera persona per tal de facilitar un apropament a experiències diverses i, d’alguna forma, interconnectades en l’espai i en el temps. El testimoni que recull cada lectura descriu cadascuna de les accions dutes a terme per les persones i en destaca la fraternitat vers persones properes i desconegudes en situacions límit, així com el coratge per defensar uns principis ètics i uns valors humans que podem considerar com essencials. Podeu trobar aquestes lectures a continuació. Com deia Martin Luther King, «mai no tinguis por de fer el correcte, especialment si el benestar d’una persona està en joc. Els càstigs de la societat són petits comparats amb les ferides que ens fem a la nostra ànima quan mirem cap a una altra banda». Aquest text ens permet aproximar-nos al tema focal d’aquest any adoptat per l’ONU: el salvament de vides i el coratge de protegir, incloent-hi els Justos i tots aquells que, arriscant la pròpia vida, van decidir ajudar persones que estaven en perill.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

EL GRUP DE TREBALL SOBRE L’EXILI, LA DEPORTACIÓ I L’HOLOCAUST

Un altre gran defensor dels valors humans universals, Nelson Mandela, deia: «Vaig aprendre que el coratge no és l’absència de la por sinó el triomf sobre ella. L’home valent no és aquell que no té por sinó el que la conquereix .» Tot considerant les aportacions dels conferenciants, dels alumnes i professors, del Grup i d’aquests grans referents de la humanitat que hem esmentat, posem de manifest la tasca i la dinàmica pedagògica del procés coparticipat que culmina amb aquest acte que ens aplega any rere any. De forma complementària, i incorporant les facilitats tecnològiques, l’acte es va transmetre per vídeo streaming per poder accedir al màxim nombre d’estudiants, per tal de sensibilitzar els nostres joves i estimular l’educació en valors, el respecte cap a l’altre, la comprensió i la solidaritat. Cal posar en valor el compromís i la dedicació dels estudiants per l’èxit del procés i el resultat d’aquest acte; cal destacar, també, la tasca dels professors, educadors i persones com el senyor Jaime Vándor que, com a supervivent directe de l’Holocaust, ha dedicat bona part de la seva vida a difondre el seu testimoniatge entre la gent jove. També es important destacar enguany la figura de Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), escriptor, intel·lectual i deportat català al camp de concentració de Mauthausen, del qual enguany s’ha commemorat el centenari del seu naixement, amb el testimoniatge escrit que ens va deixar en la seva obra K. L. Reich. Tot fent memòria de les víctimes homenatgem, doncs, totes aquelles persones que van tenir el coratge de protegir i salvar els seus semblants, fars lluminosos que ens conviden a prevenir riscos futurs i a ésser determinants en favor dels valors humans universals.

Jordi Palou-Loverdos Director Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

El Grup de treball Exili, Deportació i Holocaust ha estat impulsat pel Departament d’Ensenyament i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya per promoure la transmissió i l’ensenyament a Catalunya del tema de l’exili, la deportació i l’Holocaust, desenvolupant activitats formatives orientades a la comunitat educativa, establint nexes de connexió entre diferents matèries, creant vincles entre institucions i, en general, treballant per a suplir la llacuna que existeix en aquests moments sobre aquests episodis de la història europea. Els seus membres, investigadors i professors, estan vinculats amb el propòsit d’ajudar a formar ciutadans i ciutadanes implicats en la defensa dels valors democràtics, el respecte dels drets humans i la valoració de l’altre. Per aquest motiu, l’organització de l’acte de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust ha estat tot un repte però, també, un punt d’inici del treball que esperem sigui d’utilitat per la comunitat educativa i, alhora, motor per estimular altres iniciatives. L’1 de novembre del 2005, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 60/7, on condemnava sense excepcions qualsevol manifestació d’intolerància religiosa, incitació, assetjament o violència contra persones o comunitats basades en l’origen ètnic o les creences religioses, a qualsevol lloc del món. Es designava el dia 27 de gener, aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz (1945), com el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i instava, de manera urgent, a tots els seus estats membres a desenvolupar programes educatius en memòria de la tragèdia per a la prevenció de futurs actes de genocidi. El 14 de desembre de 2006, Ban Ki-moon, Secretari General de l’ONU, afirmava, «negar els fets històrics, especialment fets tan importants com els de l’Holocaust, no és acceptable, com tampoc ho és voler eliminar cap estat o poble. Seria bo veure respectat aquest principi tant de manera retòrica com pràctica per tots els membres de la Comunitat internacional.» Cada any, l’acte de commemoració sol dedicar-se a un tema concret. L’any 2013 el motiu va ser Rescue during the Holocaust: the courage to care. Es dedicava l’acte a aquelles persones coratjoses que van ser capaces, de manera completament desinteressada, de fer actes de rescat, salvament, ocultació, preservació d’altres persones assetjades i perseguides pels totalitarismes. En molts casos van posar la seva vida en perill per tal de protegir la vida de conciutadans, ja fossin jueus, gitanos, homosexuals, testimonis de Jehovà o republicans catalans i espanyols, entre altres col·lectius que van patir la persecució durant la Segona Guerra Mundial sota el règim nazi. Yad Vashem, en nom de l’Estat d’Israel i del poble jueu, atorgà el títol de Just entre les nacions a totes aquestes persones en reconeixement a les seves accions de salvament. Aquestes persones, vertaderes figures de referència ètica del nostre temps, ens haurien de fer de guia amb l’esperança i la creença en una condició humana que es fonamenti en les virtuts de la integritat, el coratge, la dignitat, la responsabilitat social i la justícia. En definitiva, valors que se centren en la preservació de la vida i els drets humans que avui, més que mai, cal reivindicar per a que es doni valor i dimensió ètica a la construcció d’un món més just i més solidari. Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust Núria Alberdi, Miquel Albert, Jordi Algué, Alfons Aragoneses, Isabel Ballestero, Josep Calvet, Carme Casas, Raimon Guillot, Núria Hoyo, Jordi Indiano, Montse Richou, María-Cruz Santos, David Serrano, Susanna Sigiran, Marta Simó, Gemma Simon.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

EL CORATGE DE SALVAR DURANT L’HOLOCAUST

El quadern didàctic El coratge de salvar durant l’Holocaust està dedicat a totes aquelles persones que, posant en risc la pròpia vida, van ajudar a salvar-ne d’altres. Amb més o menys recursos, de moltes maneres diferents, aprofitant, en molts casos, les feines que desenvolupaven, aquestes persones no es van limitar a ser observadors passius sinó que, donant mostra de la seva generositat i valentia, van amagar, protegir, defensar o custodiar altres persones, joves i grans, que vivien assetjats en el desolador i terrible panorama que existia a Europa. Aquest quadern didàctic fa un repàs de la situació prèvia d’Europa i de l’expansió del nacionalsocialisme i introdueix diferents termes importants per entendre les lectures i els textos adjunts. També, per la seva proximitat, es tracta l’exili i la deportació dels espanyols i espanyoles als camps nazis, episodi encara ara poc conegut en alguns entorns. A continuació destaquem el capítol dedicat, precisament, a la supervivència i l’ajut. També s’hauria pogut incloure aquí el tema de la Maternitat d’Elna però, per l’abast i proximitat, hem volgut incloure’l en un punt apart, com exemple i en homenatge a l’Elisabeth Eidenbenz en el centenari del seu naixement (1913-2013). La conferència de l’acte amb motiu del Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust, a càrrec d’en Sergi Barba i acompanyat d’altres persones nascudes com ell a la Maternitat d’Elna, com la Celia Garcia, ha estat incorporada en aquest apartat. El capítol de la supervivència tracta com i de quina manera cada persona contribueix en el salvament de vides. Malgrat la destrucció, la discriminació, el racisme, la marginació i els crims contra la humanitat a l’Europa de principis del segle XX, des de l’educació es vol insistir en tots aquells aspectes esperançadors, que també van existir llavors i que ens ofereixen models i pautes de comportaments responsables, ètics, de compromís, de respecte i de coratge per escollir i decidir prendre part d’unes accions i no d’unes altres. En un règim de terror i deshumanització, moltes persones van arriscar la seva vida per ajudar a unes altres, en molts casos desconegudes, posant de manifest els seus valors humans i la seva creença en un món millor. Finalment, s’aborda la literatura concentracionària amb un doble objectiu: conèixer els testimonis i descobrir la contribució de la cultura en l’estudi de l’Holocaust. Les lectures especialment treballades a l’aula entre professors i professores del grup de treball i llurs alumnes permeten fixar-nos en fets concrets, en detalls, en moments i en persones. En alguns casos, aquestes persones salvadores seran d’un altre país, tindran una altra religió, amb creences diferents a les que poden tenir les persones a qui van salvar; però això, més enllà de poder ser un entrebanc, serà l’impuls per fer-ho. També es vol realçar les persones anònimes que, amb les seves accions, van ajudar-ne d’altres. Aquestes lectures estimulen els joves a descobrir i reflexionar vers com va poder passar, de quina manera es va arribar, entre altres preguntes. Arribats a aquest punt, el treball des de diferents disciplines és imprescindible per poder abordar els valors que se centren en la preservació de la vida i els drets humans.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Vista del camp de concentració d’Auschwitz (Polònia) on es pot veure el canal d’aigua que s’habilità com a mesura contra les fugides, així com l’entramat de filferro espinós. © Isabel Ballestero.

Orientacions didàctiques

L’objectiu d’aquest quadern didàctic és dotar de recursos el professorat de l’educació secundària per la seva tasca a l’aula en quant al contingut curricular de matèries com són les Ciències Socials, la Història, la Filosofia, l’Educació per a la ciutadania, l’Educació eticocívica i la Llengua i literatura catalanes, així com per a totes les altres àrees curriculars que tractin aquests temes. En concret, es busca facilitar recursos per ampliar els coneixements vers aquests continguts: l’exili de 1939, la deportació, l’Holocaust o la literatura concentracionària, entre altres temes. Paral·lelament, es vol promoure la reflexió i l’anàlisi dels valors, la comprensió i l’empatia, que es donen en aquestes accions humanes quan es posa en risc la pròpia vida per salvar la d’una altra persona, com exemplifiquen les persones Justes que apareixen en les lectures del final d’aquest document.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El quadern didàctic està organitzat en tres blocs: • Bloc I. En aquest punt es desenvolupen els temes per introduir el context històric: els totalitarismes a Europa a principis del segle XX, Polítiques de persecució, discriminació i destrucció del règim nacinoalsocialista: L’Holocaust i altres víctimes, l’exili i la deportació dels espanyols, la supervivència i la literatura concentracionària.

espanyols i va néixer a la Maternitat d’Elna. Ha estat docent i s’ha dedicat a la recerca i investigació de l’exili, i forma part de l’Associació DAME (Descendents i Amics de la Maternitat d’Elna). Aquest escrit seu, emotiu i clar, permet conèixer la situació dels exiliats durant la Retirada i els motius que impulsaren la creació de la Maternitat d’Elna.

• Bloc II. Un exemple de resistència i en homenatge a l’Elisabeth Eidenbenz: La Maternitat d’Elna. Un bressol d’humanitat enmig de la inhumanitat. • Bloc III. Les lectures de les persones Justes i Salvades. La importància dels temes redactats en el Bloc I recau, principalment, en el fet que han estat escrits per membres del grup de treball, experts, cadascú i cadascuna, en el tema que han preparat. A continuació, la proposta didàctica, treballada per les professores i els professors del grup de treball des de diferents enfocs i disciplines: literatura, filosofia i història. Les propostes didàctiques estan dividides en: • Resum del contingut, • Lectures recomanades de Justos i Salvats, • síntesis del context històric, • qüestions per respondre individualment, • propostes per reflexionar i treballar en grup, i • recomanacions per saber-ne més. Com a material de consulta, per a respondre les preguntes —tant les individuals com les de grup— es pot emprar tant el tema que encapçala el capítol com tots els enllaços que s’hi relacionen. S’han intentat afegir diferents tipus de recursos: imatges, documentals, mapes, escrits i articles de premsa, entre d’altres, per poder abordar el tema amb diferents fonts documentals, seguint les recomanacions dels investigadors en ciències socials. Imatge de l’acte amb motiu del Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust i la prevenció de crims contra la humanitat de 2013 a Barcelona. A la pantalla es pot veure l’Elisabeth Eidenbenz, directora de la Maternitat Elna (França), institució impulsada per l’Ajuda Suïssa als Infants de la Guerra d’Espanya. © Memorial Democràtic.

A continuació, el Bloc III, on s’han incorporat les lectures sobre les persones Justes i les Salvades que professors del grup de treball i alumnes van preparar per l’acte del Dia Internacional de l’Holocaust, que l’any 2013 es va dur a terme a l’Auditori de la Facultat de Comunicació de la Blanquerna (Universitat Ramon Llull), concretament, el 24 de gener. Es tracta de textos escrits en primera persona, adaptats de continguts extrets de llibres o documents, de les pàgines web especialitzades com Yad Vashem o el Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units o, en algun cas, de les entrevistes als testimonis o els seus familiars (com la família Vandor, Bauman o el senyor Siegfried Meir), emfatitzant així l’ús de la metodologia socioafectiva per apropar-nos a les emocions de l’altra persona; en definitiva, per entendre i per comprendre. Les preguntes que es proposen per treballar aquestes lectures tenen, en moltes ocasions, un contingut més reflexiu i introspectiu i es plantegen per aprofundir, des d’una vessant ètica, en la temàtica corresponent.

A qui s’adreça?

Aquest material s’adreça especialment al professorat i l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, en les matèries de Ciències Socials, Educació per a la ciutadania, Educació eticocívica, Llengua i literatura catalanes. Llista d’homenatge a les víctimes jueves franceses al mur del Memorial de la Shoah a París. © Memorial Democràtic.

En el Bloc II es pot llegir, com a tema, el discurs íntegre que va escriure el senyor Sergi Barba amb motiu del Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust, que l’any 2013 estava dedicat a El salvament durant l’Holocaust: el coratge de salvar. El senyor Sergi Barba és fill de republicans Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Per altra banda, també s’adreça als alumnes de batxillerat en les matèries de Literatura catalana, Història i Filosofia. Volem destacar que es tracta d’un material que té un enfocament interdisciplinari i transversal. Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Objectius

Es proposen els següents objectius generals i continguts específics que s’han elaborat a partir del Decret 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria. • Conèixer el significat de termes com: totalitarisme, nazisme, feixisme, franquisme. • Distingir els diferents totalitarismes a l’Europa del segle XX. Identificar les característiques generals i específiques de cadascun versus altres estils de govern. Reflexionar sobre el seu origen i manteniment a l’Europa de principis de segle XX. • Descobrir el desplegament del nacionalsocialisme a Europa i la seva política destructiva: guetos, lleis discriminatòries, camps de concentració i camps d’extermini, experiments mèdics. Conèixer quins col·lectius es van veure afectats. • Conèixer l’episodi de l’exili de 1939 i la deportació dels espanyols als camps nazis. • Investigar els camps on aquests van ser deportats i les condicions que van viure.

• Conèixer les associacions catalanes que treballen en la defensa dels valors democràtics i la preservació de la memòria.

Aspectes metodològics

Es proposa treballar per temes: els totalitarismes a Europa, l’expansió del nacionalsocialisme, l’exili i la deportació espanyola, la supervivència, la literatura concentracionària i/o la Maternitat d’Elna. Es suggereix llegir, en primer lloc, les lectures de les persones Justes i Salvades que es proposen per cada tema. Aquestes lectures es poden llegir per parelles i acostumen a despertar l’interès entre els joves i a estimular les ganes de conèixer millor les persones sobre les quals han llegit: on vivien?, a què es dedicaven?, quina era la seva religió? A partir d’aquí es pot iniciar el tema, llegint el text i responent a les preguntes individualment. Cal dir que algunes d’aquestes preguntes fan referència a les lectures de Justos i Salvats recomanades a l’inici. Finalment, per consolidar i enriquir coneixements, es proposa una activitat grupal. Es demana que cada grup esculli un dels temes de la proposta de treball en grup i que expliqui, en primer lloc, els motius pels quals s’ha escollit aquell tema i, en segon lloc, que analitzi o faci una reflexió que s’exposarà a la resta de la classe. Per si es volgués aprofundir més en algun tema, a recomanacions, es poden trobar vàries propostes. Hem pensat aquest material com a complement del que ja utilitza el professorat a l’aula. Per altra banda, els diferents temes estan pensats per ser treballats independentment i, fins i tot, les lectures de testimonis que hi ha al final, per exemple, podrien ser un recurs per llegir durant el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust que se celebra cada 27 de gener. En aquest sentit, en el següent enllaç al Departament d’Ensenyament es poden trobar algunes propostes d’activitats i recursos que es podrien emprar per a la commemoració: http://ves.cat/jain Cal destacar els enllaços a pàgines com ara Yad Vashem (Jerusalem) o el Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units (Washington), als Memorials dels camps o a les associacions i entitats dedicades a la preservació de la memòria. Creiem, doncs, que és important que l’estudiant conegui aquestes institucions, entre moltes d’altres, així com la tasca que estan duent a terme.

Plafó del Memorial del camp de Vernet d’ Arieja (França) amb les fotografies dels rostres, de perfil i de cara, d’algunes de les persones que van ser internades en aquest camp de concentració. © Isabel Ballestero.

• Reflexionar sobre la implicació del franquisme en l’episodi de la deportació als camps nazis. • Investigar les diferents accions que es van dur a la pràctica per sobreviure. L’evasió pels Pirineus, l’ajut internacional, la feina dels diplomàtics, la resistència. • Reflexionar sobre l’actitud i les emocions que mostren els supervivents. Reaccions, resiliència, culpabilitat, responsabilitat. • Conèixer el cas d’Elisabeth Eidenbenz i la història de la Maternitat d’Elna com un exemple d’ètica i humanitat enmig d’una guerra. • Reflexionar sobre l’ús i abús del poder i les responsabilitats que tenen els individus, les organitzacions i els governs quan s’enfronten a polítiques genocides. • Desenvolupar el pensament crític, democràtic i ètic. • Donar models i exemples d’actituds positives, en defensa dels drets humans. • Promoure la igualtat en la diversitat, el respecte vers les diferències i una actitud crítica davant qualsevol tipus de discriminació social. • Valorar les actituds compromeses amb els problemes socials i amb el respecte dels drets humans. • Destacar el coratge per defensar uns principis ètics davant la indiferència moral de l’entorn. • Llegir literatura concentracionària i aprendre a reflexionar sobre els textos. • Valorar la importància de preservar la memòria democràtica. • Treballar la memòria històrica i l’encreuament de memòries per a conèixer i prevenir situacions d’injustícia. Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Com a pautes pel professorat en l’ensenyament de l’Holocaust i els crims contra la humanitat es suggereix consultar la pàgina web del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units, on es pot trobar un seguit de recomanacions i idees per l’abordatge d’aquest tema: http://ves.cat/hjkc

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

BLOC I. EL CONTEXT HISTÒRIC: TEMES I DIDÀCTIQUES A continuació es poden trobar els sis temes: els totalitarismes a l’Europa del segle XX, l’expansió del nacionalsocialisme i les seves formes de destrucció, l’exili i la deportació dels espanyols, la supervivència i, finalment, el que ens queda —els testimonis— i com la cultura ens permet reflexionar-hi a partir de la literatura concentracionària. Després de cada text apareix la proposta didàctica, on s’incorporen preguntes i reflexions per treballar individualment primer i, després, en grup. Al darrer subapartat es poden trobar algunes recomanacions que hem trobat interessants per seguir treballant el tema.

En aquests moviments destaca la primacia del model de dominació carismàtic, punt que es pot veure en l’organització d’actes públics d’aclamació que serviran per a la reforçar i renovar la legitimitat del règim. El sistema liberal és considerat corrupte i caduc i es justifica el caràcter democràtic d’aquests actes com el Reichsparteitag, el congrés nacional del partit nazi que es va celebrar entre 1927 i 1938 a Nuremberg. El culte a la personalitat i la personificació de la nació per una persona són elements comuns al nacionalsocialisme (Führer), el feixisme (Duce) i el falangisme-franquisme (Caudillo).

1.Els totalitarismes a l’Europa de principis de segle XX

La Primera Guerra Mundial (1914-1918) suposa la fi d’un període de pau quasi ineninterrompuda de cent anys. A la Gran Guerra cau l’Europa liberal del segle XIX i també els seus imaginaris socials i culturals. S’obre pas a una nova etapa marcada per la centralitat de la indústria i del món del treball. Amb l’amenaça del socialisme, que ara pren cos a la Unió Soviètica, comença la intervenció de l’Estat en l’economia i a les relacions socials. Durant el període posterior a la guerra els Estats occidentals intentaran desenvolupar un liberalisme sensible amb els drets socials, amb les minories i també amb la dona. Exemples en trobem a Alemanya, Àustria, Txecoslovàquia, Espanya. A l’est d’Europa, la Unió Soviètica esdevingué l’amenaça de les èlits i l’esperança de les classes treballadores del món occidental. La crisi de 1929 va acabar de radicalitzar uns i altres discursos, quedant el liberalisme social i democràtic sota l’amenaça de les ideologies totalitàries. Aquestes ideologies, també anomenades “religions polítiques” tenen l’origen d’una banda en la por al socialisme, d’una altra en el context de crisi econòmica però també en dinàmiques pròpies del sistema liberal. El feixisme, el nacionalsocialisme i el falangisme-franquisme no foren parèntesis en el desenvolupament del liberalisme i el capitalisme sinó, precisament, mutacions que sofrí el capitalisme per a protegir-se de l’amenaça socialista. Aquests moviments tenen elements en comú: el profund antisemitisme, un nacionalisme essencialista —racista en alguns casos i catòlic en altres— que intenta acabar amb la lluita de classes. Són ideologies antiindividualistes i anticomunistes. Es presenten en un primer moment com ideologies revolucionàries contràries al capitalisme financer, especialment després de la crisi de 1929, però quan aquests moviments creixen, les elits econòmiques alemanyes, italianes o espanyoles els instrumentalitzaran per a mantenir l’statu quo. Les grans indústries els recolzaran a canvi d’una moderació en els discursos més revolucionaris. Això succeí al nazisme, al feixisme i al falangisme-franquisme (conflicte entre “camisas viejas”, els fundadors de Falange, i “camisas nuevas”, persones provinents del tradicionalisme, el carlisme o el catalanisme que s’hi van apuntar a l’opció guanyadora). Segons la filòsofa alemanya Hannah Arendt, totalitarisme és un moviment o sistema que intenta controlar tots els àmbits d’una societat: l’economia, la cultura, la vida privada, etc. Aquest aspecte és clar en el nacionalsocialisme però menys en el feixisme italià. En el cas espanyol hi ha una voluntat de control de tipus totalitari que xoca amb l’heterogeneïtat dels suports a Franco (falangistes, militars, catòlics, lliguistes, conservadors... ) i amb els importants canvis que es donen a partir de 1945 amb la victòria dels aliats. En tot cas, la voluntat de controlar tots els aspectes de la societat és clara en tots tres moviments. Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Dibuix extret de l’Auca de 1936, Como el fascio se derrumba frente al valor español, o De la cuna a la tumba, on es representen Mussolini i Hitler fent un discurs, en detall al costat. © CRAI- Biblioteca Pavelló de la República (Universitat de Barcelona).

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

L’experiència imperialista de les potències europees fa que els totalitarismes tinguin un important component militarista, racial i/o antisemita. El component antisemita juga un paper molt important a Alemanya, menor a Itàlia i Espanya.

Alemanya i Itàlia requeria una agressió bèl·lica que desembocà en la II Guerra Mundial (19391945).

Des del punt de vista científic i cultural, els totalitarismes es caracteritzen per un rebuig del pensament liberal o d’inspiració socialista i per un reforç del nacionalisme. Això es reflecteix, a nivell cultural, en un art que supera les velles formes decimonòniques, realça el moviment, la força i fins i tot la violència. Aquest aspecte estètic atragué molts artistes a les files dels moviments totalitaris.

El cas espanyol és més complex. No hi trobem partits totalitaris de masses com a Alemanya o a Itàlia sinó un partit, Falange Española, marginal, amb només 3000 militants el 1936. Francisco Franco, però, utilitzà la façana de Falange per aconseguir el suport de Hitler i Mussolini.

A Itàlia, Benito Mussolini funda el 1919 el Fascio di combatimento, origen del Partito Nazionale Fascista. Els feixistes reaccionen contra els moviments socialistes del Nord d’Itàlia i atrauen a militars, persones descontentes per la crisi i intel·lectuals fascinats per l’estètica violenta i trencadora dels feixistes. El 1922 el partit té més de 300.000 membres i el suport de molts industrials. Mussolini organitza una marxa sobre Roma que fa caure el govern. Llavors comença la dictadura feixista, que durarà fins el 1943.

Dibuix extret de l’Auca de 1936, Cómo el fascio se derrumba frente al valor español, o de la cuna a la tumba, on es representa José Antonio Primo de Rivera, fundador i líder de la Falange Española, de genolls davant Franco, Mussolini i Hitler. ©CRAI- Biblioteca Pavelló de la República (Universitat de Barcelona).

L’Estat feixista combinà una façana obrerista i corporativista amb una repressió de la mà d’obra i dels moviments democràtics. Culturalment el feixisme deixà empremtes en l’arquitectura, la literatura i fins i tot en el llenguatge, amb l’eliminació d’anglicismes i gal·licismes. Mussolini fou aliat de Franco i de Hitler i participà en la II Guerra Mundial.

Cartell on es veu la col·laboració entre el govern de Mussolini i el de Hitler i es fa una crida de col·laboració als treballadors italians. «El capitalisme angloamericà, guiat i potenciat pels jueus, es venç amb el treball i les armes.» © Istituto Storico di Modena.

A Alemanya, sense dubte, l’amenaça del socialisme, la crisi política i econòmica i el descontentament de la població pels efectes del Tractat de Pau de 1919, que imposà unes condicions molt dures a Alemanya, ajuden el creixement del Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP en són les sigles en alemany). Aquest partit guanya per majoria simple les eleccions de 1933 i Adolf Hitler

esdevé canceller, començant la construcció de l’estat nacionalsocialista. Durant els primers mesos i per evitar perdre el suport de les elits, Hitler aparentment respecta la legalitat weimariana amb el suport de partits conservadors. Declara l’estat d’excepció utilitzant els articles de la Constitució de Weimar que el regulaven i utilitza la por al comunisme per a concentrar els poders executiu i legislatiu. A partir d’aquest moment es desenvolupa l’estat dual, caracteritzat per una combinació d’elements liberals, decisions sense cap base jurídica racional i la violència exercida des de baix per grups de militants.

El projecte totalitari de Francisco Franco es desenvolupà mitjançant l’eliminació física dels enemics, la destrucció de l’obra reformista de la República i la col·laboració amb l’Església catòlica. La dictadura, però, desenvolupà mecanismes de supervivència que l’obligaren a adaptar-se als canvis (derrota del nazisme, integració en l’economia europea, canvis en l’economia), tot i que determinats aspectes com el “caudillaje” o la influència de l’església sobrevisqueren fins al final de la dictadura. Dr. Alfons Aragoneses Professor d’Història del Dret a la Universitat Pompeu Fabra

Cartell de la CNT –sense data- que alerta del feixisme i l’acusa de les morts de dones i nens durant els bombardejos. © CRAIBiblioteca Pavelló de la República (Universitat de Barcelona).

Activitats escolars als anys 50 on estudiants i mestres alcen el braç a la manera feixista davant la bandera. © Arxiu personal d’Artur Martorell. Biblioteca Rosa Sensat.

Feixisme i nacionalsocialisme eliminen els drets individuals, usen discursos obreristes o corporativistes per a disciplinar la mà d’obra i impulsen un tipus d’economia que, beneficiant sempre les elits, permet la superació del liberalisme. El desenvolupament de la indústria armamentística, la necessitat de matèries primeres i mà d’obra més barates fan que les economies d’aquests totalitarismes necessitin incorporar nous territoris i sotmetre altres pobles. En altres paraules: el desenvolupament econòmic a

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

Proposta didàctica. Els totalitarismes, les lleis discriminatòries i la persecució de col·lectius a l’Europa de principis de segle XX Continguts

• Conceptes: totalitarisme, nazisme, feixisme, franquisme. Eix cronològic. • L’ascensió nazi al poder. La ideologia nazi. El racisme i l’antisemitisme. • La vida jueva a Europa abans de 1933. • Lleis discriminatòries: lleis de Nuremberg (1935) sobre la puresa de la raça. • La persecució de la població jueva. El pogrom de la Nit dels Vidres Trencats (1938) • La persecució de la població gitana (genocidi dels Roma i dels Sinti). • El programa d’Eutanàsia (T4) del disminuïts (1939). • La persecució d’altres col·lectius.

Lectures recomanades sobre Justos i Salvats

• ODOARDO FOCHERINI I ENRICO DONATI • ANÒNIM I ZONI WEISZ

Síntesi del context històric

El 1922 el rei Victor Manuel III d’Itàlia encarrega el govern a Mussolini, el qual instaura una dictadura. El 1933 Hitler és nomenat canceller d’Alemanya i el 1937 la Itàlia feixista forma, amb l’Alemanya nazi, l’Eix Roma-Berlín. Hitler i Mussolini restringeixen les llibertats i drets de la ciutadania, dicten lleis discriminatòries (lleis antisemites i contra els gitanos) i reprimeixen amb violència qualsevol reacció contrària. Hitler desitja crear un gran Imperi (Reich) i inicia una política d’expansió, imposant la ideologia nacionalsocialista i perseguint oponents polítics primer per continuar amb la població jueva, la gitana, els disminuïts i els homosexuals. Qüestions sobre els totalitarismes

• A partir del text Els totalitarismes a l’Europa de principis de segle XX respon les següents preguntes: Quines són les característiques d’aquests règims?

• A partir de l’ascens al poder de Hitler i el partit nazi el gener de 1933, es comencen a fer lleis antisemites que limiten de forma progressiva la vida pública de la població jueva d’Alemanya. El mateix 1933 es prohibeix als jueus que siguin funcionaris públics, que els advocats tinguin clients no jueus, que participin en activitats artístiques i en actes públics o que siguin propietaris de terres, entre d’altres.

«Els diumenges anàvem a dinar a un restaurant que estava al davant, molt bonic, fins que un dia va aparèixer escrit en el restaurant JUDEN VERBOTEN (prohibit als jueus). Aquest tipus de senyals van aparèixer en molts llocs. Vam anar de vacances a Hamburg i per tot arreu on anaves hi havia cartells amb JUDEN VERBOTEN. Estava claríssim que tot estava prohibit pel fet de ser jueu.» Pots trobar més testimonis a la web de Yad Vashem a la secció “Multimèdia” i, a continuació, accedint a l’apartat “Testimonis”: http://ves.cat/iS8i Què et transmet el testimoni de John Goldschmidt? Com creus que podien afectar totes aquestes prohibicions a la seva vida diària? Relaciona el seu testimoni amb el contingut de la pregunta anterior. • Quanta població jueva hi havia a Alemanya el 1933, quan arribà Hitler al poder? I a la resta de països europeus (Itàlia, Polònia, França, per exemple), quants jueus hi vivien? Com era la seva vida als anys 30? Pots trobar informació a la web del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units (Washington): http://ves.cat/iS8o i http://ves.cat/iS8p

Quins són els totalitarismes a l’Europa de la primera meitat del s. XX?

• Durant el míting de Nuremberg de 1935 —també anomenat Reichsparteitag, congrés nacional del partit nazi celebrat des de 1923 fins 1938 a Alemanya—, es varen proclamar les Lleis racials de Nuremberg.

Quines circumstàncies històriques ajuden a l’establiment d’aquests totalitarismes?

En el següent enllaç trobaràs un gràfic que explica en què consistien aquestes lleis: http://ves. cat/hjkr

• Assenyala en un mapa d’Europa, per països, el sistema polític que hi havia el 1939 (any de la fi de la Guerra Civil espanyola), el nom del màxim representant polític i l’any des del qual era al poder.

«La Llei de ciutadania de 14 de novembre de 1935 determinava qui devia considerar-se jueu: D’acord amb la ideologia nacionalsocialista es considerava “jueu al cent per cent” aquell qui tenia almenys tres avis jueus, tenint en compte que, segons la llei, un avi ja era considerat jueu al cent per cent si formava part de la religió jueva.

• Respecte el nom que prenen els màxims representants d’aquests totalitarismes (Führer, Duce, Caudillo), quines similituds hi trobes? Per què creus que se’ls arriba a conèixer per aquests noms?

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

• Defineix què és l’antisemitisme i, per il·lustrar-ho, busca i comenta imatges a Internet de propaganda antisemita. Trobaràs més informació en aquest enllaç: http://ves.cat/iS8b

John Goldschmidt, testimoni d’aquell moment, recorda alguna d’aquestes mesures de l’any 1934:

• SUSANNE WITTE I REGINA KIRSCHBAUM

• El partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) fou fundat el 1919. En què es basava la seva ideologia?

• Des del 1922, inspirat en el Partit Feixista Italià, Hitler va introduir la salutació amb el braç estirat que va esdevenir sinònim del Partit Nazi i que encara ara és utilitzat pels grups neonazis i feixistes actuals. Què creus que podia representar, aquesta salutació, pel partit nazi i pel feixista italià? I pels grups neonazis actuals? Quins altres símbols van fer seus els nacionalsocialistes? Esbrina l’origen d’algun d’aquests símbols.

Es considerava jueu al 50% aquella persona que tenia almenys dos avis jueus. Aquests jueus rebien el mateix tractament que els anteriors si estaven casats amb jueus. Cartell de 1936. Aixafem el feixisme. © CRAIBiblioteca Pavelló de la República (Universitat de Barcelona).

Es considerava jueu al 25% aquell qui tenia un avi jueu.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

En aquesta llei es determinava que cap jueu podia ser ciutadà del Reich. Tenien prohibit exercir un càrrec públic i no tenien dret a vot. Les condicions de treball i de vida dels ciutadans jueus van ser limitades fins als mínims detalls afectant la seva vida privada.» Extret de http://ves.cat/jbbA de la Universitat Johannes Kepler, Linz (Àustria)

I Kurt Klein: «Era cada vegada més evident que la població jueva havia de marxar, si és que algun país l’acceptava, perquè no n’hi havia gaires que la volguessin rebre. No era fàcil, però en especial es recomanava als joves que marxessin perquè a Alemanya era obvi que no tenien cap futur. Nosaltres vam arribar a la mateixa conclusió i, com que teníem familiars als Estats Units, aquest semblava el destí més lògic. Vaig tenir molta sort, això em va salvar la vida.» Testimoni oral. Vídeo del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units: http://ves.cat/iS8U

A partir d’aquests textos, reflexiona sobre les causes del desig d’emigrar d’Alemanya. • Quina política va adoptar Mussolini al principi del seu govern envers la població jueva i a partir de quin moment va començar a canviar? Per què? Pots trobar informació a la web del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units dels anteriors enllaços. • Quan va començar la II Guerra Mundial, abans o després de les lleis discriminatòries? Amb quin esdeveniment s’inicià? • Com justifiquen l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista l’annexió de nous territoris (imperialisme)? Assenyala en un mapa d’Europa i del nord d’Àfrica els territoris ocupats per Itàlia i Alemanya, així com l’any de l’ocupació. • Qui era l’Odoardo Focherini? Quina actitud va tenir davant la persecució de la població jueva a Itàlia? I quina era la situació de l’Enrico Donati el 1943? Què hagués passat si l’Odoardo Focherini hagués estat un observador passiu? • A quin país vivia la Regina Kirschbaum? Qui perseguia la seva família i per què? Com la va ajudar la Susanne Witte i per què creus que ho va fer? Quina imatge dóna la Susanne de la població jueva que va camí de l’estació per a ser deportada als camps? Creus que va ser important l’actuació de persones com la Susanne? Justifica la resposta. • Busca informació sobre el genocidi gitano, que en alguns països s’anomena Porrajmos i en altres Samudaripen. Pots consultar l’associació FAGIC: http://ves.cat/hjkQ

Representació gràfica de les lleis de Nuremberg per la protecció de la sang i l’honor alemany. En aquest dibuix es representa la prohibició de matrimoni entre aris i no-aris. El text diu: «Mantenir la puresa de la sang assegura la supervivència del poble alemany». ©Museu memorial de l’Holocaust dels Estats Units.

En què consistia, segons el Partit Nazi, la teoria de la puresa de la raça i com l’aplicava? (Relaciona-ho amb les lleis de Nuremberg). • L’any 1938, les persecucions contra la població jueva es van intensificar. Els jueus havien d’afegir la lletra J (Jude, jueu) al passaport i escriure al costat del seu nom “Israel” o “Sara” per a ser identificats fàcilment com a jueus. El 9 i 10 de novembre es va produir el pogrom de la Kristallnacht (Nit dels vidres trencats). Què va passar aquella nit i per què se l’anomena així? Què és un pogrom?. Quantes persones jueves van ser detingudes i on les van portar? A la web del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units pots trobar més informació: http://ves.cat/ijJA • Després de la Kristallnacht, l’emigració jueva d’Alemanya es va accelerar. Aquí pots llegir dos testimonis. Hertha Nathorff, metgessa, diu en el seu diari: «Estic comptant els dies que falten per poder sortir d’aquest infern...Tothom té el mateix i únic desig: sortir d’aquest país. I ho afirmen sense dubtar, obertament.» Gutterman, B. i Shalev, A. (ed.). Para que lo sepan las generaciones venideras. La recordación del Holocausto en Yad Vashem. Ed. Yad Vashem: Jerusalem, 2008

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Conferència de Zoni Weisz , testimoni de la deportació dels Sinti i Roma, el 28 de febrer de 2014 dins el programa europeu Mantenint viva la memòria: l’Holocaust dels Roma i els Sinti. © FAGIC.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

Qui eren els Roma i els Sinti? A la pàgina web Anna Frank pots trobar informació sobre la repressió dels Sinti i els Roma per part del nacionalsocialisme: http://ves.cat/hjkI Quin era el motiu de discriminació nazi dels Roma i els Sinti? Quin va ser el seu destí? Per què la persecució dels Roma i els Sinti va passar desapercebuda tant de temps? En quins països hi havia més població gitana? Què va passar amb ells, a Alemanya, després de la II Guerra Mundial? A la web del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units pots trobar un mapa amb la relació de població gitana a Europa al 1939: http://ves.cat/hjkJ On vivia la família de Zoni Weisz i a què es dedicava? Per què era perseguida? Quan va ser ocupada Holanda per l’exèrcit nazi? En el tema 4, La supervivència i el coratge de salvar, pots trobar més informació sobre els Roma i els Sinti. • Què era el programa T-4? Pots trobar més informació a la web del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units (Washington): http://ves.cat/hjkB Qui el va aturar i quan? Per què?

Escultura en homenatge a les víctimes de l’Acció T4 a Berlín. © Memorial Democràtic.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Plafó explicatiu, davant l’escultura en homenatge a les víctimes d’eugenèsia de l’Acció T4 a Berlín. © Memorial Democràtic.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

Proposta de treball en grup

En grups de cinc persones, trieu un dels temes que us proposem a continuació. Prepareu la vostra exposició davant la resta de la classe. Expliqueu abans perquè heu triat aquest tema, què us ha motivat a escollir-lo i, després, exposeu el vostre tema i les conclusions que n’heu extret davant la resta dels companys i companyes. • La normativa jurídica que regula la ciutadania. Les lleis Racials de Nuremberg, 1935. A partir del que heu llegit sobre les lleis racials de Nuremberg, què en penseu de l’afirmació que les lleis són sempre justes? Raoneu la vostra resposta. Poseu exemples i concreteu els drets humans que vulneren lleis com aquestes. Relacioneu-les amb el context històric i amb l’ús del poder en els totalitarismes. Podeu trobar informació dels drets humans al link http://ves.cat/hOPL del Parlament de Catalunya, on estan detallats els drets humans de les Nacions Unides de 1948. • El franquisme i la ideologia falangista. Analitzeu el text. Quins drets humans s’estan vulnerant? «No parece conveniente que las jóvenes deban entrar en los institutos ni en las universidades, ya que entregadas a la memorización de volúmenes indigestos y a menudo incomprensibles; obligadas a un trabajo mental para ellas excesivo, que roba riego sanguíneo a regiones orgánicas fundamentales para su porvenir de mujeres (…) ni están preparadas para llenar su misión de madres y amas de casa ni pueden contender para alcanzar los puestos de cultura y la Administración.» Maíllo, A. Educación y revolución: los fundamentos de una educación nacional. Editora Nacional: Madrid, 1943

• Els totalitarismes i els seus líders.

El context històric: temes i didàctiques

s’iniciaren per fer més ràpid el procés: els mètodes previs, a través d’una injecció letal o de fam, eren massa lents per poder fer front al gran nombre d’adults. Els primers experiments amb gas foren utilitzats a Brandenberg i milers de pacients foren assassinats en cambres de gas habilitades com si fossin dutxes. El model utilitzat per matar la població discapacitada fou la que, de manera industrial, es va portar a terme a camps com Auschwitz-Birkenau. S’estima que a prop de 250.000 persones discapacitades foren assassinades sota el Règim Nazi.» Més informació? Us recomanem...

• Enciclopèdia de l’Holocaust a la web de Yad Vashem: http://ves.cat/hOQZ • El documental El camí cap el genocidi nazi, del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units (Washington): http://ves.cat/i76Y • Guia web d’Anna Frank: http://www.annefrankguide.net/ • Sobre el rebuig als jueus refugiats, us recomanem llegir l’odissea del vaixell Saint-Louis el 1939, que trobareu a la pàgina web de l’Anna Frank: http://ves.cat/ikDZ • El diari d’Anna Frank. Exemple de les dificultats que va tenir la població jueva alemanya que va emigrar a països que durant la guerra van ser ocupats per Alemanya —la majoria no va sobreviure. • Martin de Pozuelo, E. Los secretos del franquismo. La Vanguardia Ediciones: Barcelona, 2007.

A Némesis, llibre de ciència-ficció d’Isaac Asimov (1989), un dels seus protagonistes fa servir la següent afirmació: «Qualsevol punt de vista pot ser recolzat per bones raons. Si hi ha algú que les capta de pressa i les presenta de manera convincent, podrà persuadir a qualsevol de qualsevol cosa, i això és perillós.» Relacioneu-la amb el que heu llegit sobre els totalitarismes i els seus líders. Quines característiques mostren, aquests líders? Quines condicions externes els envolten? • Polítiques de destrucció per mantenir la puresa de la raça. Comenteu el text següent. Fixeu-vos, sobre tot, en la implicació social que requereix dur a terme una acció com aquesta. «T4 fou el nom amb què es designà el programa d’eutanàsia. La gent amb discapacitats físiques, malalties mentals i malalties cròniques foren considerades no aptes pel bé comú. El 1933 la llei per la prevenció de les malalties hereditàries va permetre l’esterilització forçosa d’aquells considerats no aptes, incloent gent amb epilèpsia, esquizofrènia i alcoholisme. S’estima que entre 1933 i 1939 360.000 persones foren subjectes a l’esterilització. I el 1939 comença l’assassinat de nens i adults discapacitats. Des del 1939, el Ministeri de l’Interior va començar a requerir que metges i llevadores comuniquessin tots aquells casos de nadons nascuts amb discapacitats. Un comitè d’experts fou requerit per aprovar cada cas d’eutanàsia. Molts dels pares no van conèixer el destí dels seus fills: se’ls deia que havien estat seleccionats per intentar una milloria. Al cap d’un temps es comunicava als pares que els nens havien mort de pneumònia i que els seus cossos havien estat cremats per tal de que no hi hagués una epidèmia. Un cop iniciada la Guerra el programa es va expandir, ara amb adults. Sis centres de la mort

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

2. Polítiques de persecució, discriminació i destrucció del règim nacionalsocialista. L’Holocaust i altres víctimes El partit nazi (NSDAP) es va fundar el 1919. Quatre anys més tard, i després d’un intent de cop d’Estat, Hitler va ser empresonat: durant el temps que hi va romandre, va escriure el seu manifest Mein Kampf (La meva lluita), en la qual subratlla la seva ideologia i el seu antisemitisme violent.

lència i persecució (pogrom) que per molts descriu el “començament de l’Holocaust”. 91 jueus foren assassinats, 30.000 arrestats i 191 sinagogues destruïdes. Aquesta nit es va conèixer com la Kristallnacht (la Nit dels Vidres Trencats).

El 1929, en el punt àlgid de la Gran Depressió, el Partit Nazi comptava amb 130.000 membres. Els nazis començaren a guanyar adeptes durant la greu crisi gràcies a la seva propaganda, on acusaven els financers jueus de ser la causa dels problemes d’Alemanya, refermant així el sentiment antisemita de la població.

El camp de Dachau, creat el 1933, d’entrada no va acollir presoners jueus, però després de la Kristallnacht el seu nombre es va incrementar.

El 1932, el Partit Nazi va esdevenir el partit més nombrós del Parlament Alemany. El govern, però, era força inestable: conjuntament amb el Partit Comunista, es va oposar a la constitució democràtica. El president del Parlament va proposar Hitler com a canceller el gener de 1933. Hitler assegurà el seu poder a través de la manipulació i el terror. El juliol de 1933 el Partit Nazi es va declarar l’únic partit legal, a partir de la Llei de Capacitació. Per fer ús de la repressió i la destrucció dels seus enemics, el règim nazi, ja el 22 de març de 1933, va crear el primer camp de concentració al poble de Dachau, a uns 16 km de Munic. Els nazis van utilitzar un sistema de persecució arbitrària i d’arrest, amb judicis especials i camps de concentració per tal d’intimidar la població i desencoratjar l’oposició política. Dachau fou originàriament concebut com a camp per presoners polítics com ara comunistes, socialistes, sindicalistes i altres oponents polítics dels nazis. Ràpidament el seu ús es va estendre per incloure Testimonis de Jehovah, Roma i Sinti (gitanos), homosexuals i gent que els nazis consideraven “asocial” (tals com pidolaires, alcohòlics i alguns tipus de criminals).

L’1 de setembre de 1939, l’Alemanya nazi va envair Polònia i, com a resultat, la Gran Bretanya i França van declarar-li la guerra. El començament de la Segona Guerra Mundial va donar com a resultat l’expansió massiva del sistema de camps de concentració, tant a Alemanya com a tota Europa. Presoners de guerra polonesos i soviètics foren empresonats en condicions terribles. Els milions de persones jueves que vivien en la zona ocupada pels nazis foren concentrades en guetos, àrees especialment seleccionades on se les forçava a viure de manera segregada, controlada i deshumanitzada. El gueto més gran fou el de la ciutat de Varsòvia, on 400.000 jueus foren confinats en una àrea de 3,4 km2. Altres guetos van ser els de Lódz, Lvov, Lublin, Vilna i Minsk, entre molts d’altres. Milers de persones jueves occidentals foren també deportades als guetos de l’est. Alguns guetos tenien murs al seu voltant; altres foren marcats amb tanques. Sempre estaven situats a les zones més pobres, desesperadament plens i amb unes horribles condicions sanitàries. A mesura que va anar passant el temps, es varen introduir unes terribles restriccions en el menjar, fet que va provocar que centenars de milers de persones morissin de malalties o de malnutrició. La sortida del gueto estava estrictament prohibida.

El 1934, Hitler va ordenar una purga dels seus rivals polítics (opositors), que va finalitzar amb més de 80 morts, coneguda com la Nit dels Ganivets llargs. Pel que fa a la persecució de la població jueva, tan aviat com els nazis varen arribar al poder introduïren diverses lleis per negar-li la llibertat i fer restrictius els seus drets. Els boicots als metges, als advocats i a les botigues jueves van començar el 1933 i el 1935 ja no es permetia als jueus ni ser funcionaris ni seguir cap carrera militar. La introducció de les lleis de Nuremberg el 15 de setembre del 1935, anomenades “lleis per a la protecció de la sang alemanya i de l’honor alemany”, prohibien el matrimoni entre persones no-jueves i jueves. Segons aquesta llei, es catalogava les persones en individus de races superiors i inferiors. Més endavant, la llei determinà que cap jueu pogués ser ciutadà del Reich, prohibint el dret a vot per assumptes polítics.

Memorial als polítics assassinats pel nacionalsocialisme a Berlín, al costat del Reichstag on està el Bundestag, seu del parlament alemany. A dalt de cadascun d’aquestes lloses es pot llegir el nom del polític i del seu partit, així com també quan i on fou assassinat. © Memorial Democràtic.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

A mesura que el temps passava, s’afegien més restriccions: les persones jueves ja no van poder exercir cap professió, els infants jueus no podien anar a les escoles estatals. El 9 de novembre de 1938 es va produir una nit de vandalisme, vio-

Entrada al gueto de Varsòvia on es pot llegir en un gran rètol: «espai tancat per risc d’epidèmia. Només s’autoritza el pas (sense aturar-se)». © Photo Archive. Yad Vashem.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

Tots els habitants dels guetos van ser forçats a posar-se una Estrella de David, fent-los així instantàniament recognoscibles per les autoritats nazis. Molts jueus foren utilitzats com a mà d’obra esclava en empreses i fàbriques fora del gueto. La vida diària dels guetos estava administrada pel Judenrat (Consell Jueu). La policia del gueto col·laborava amb els nazis assistint a les deportacions. Malgrat aquesta situació, la població jueva que vivia als guetos va protagonitzar tota una varietat d’actes de resistència com, per exemple, contraban de menjar, de medicines o d’armes. El més famós intent de resistència va tenir lloc al gueto de Varsòvia l’abril de 1943, amb una durada d’un mes. Fou organitzat per la Żydowska Organizacja Bojowa – Ż OB (Organització del combatents jueus), encapçalada per Mordecai Anielewicz, un jove de 23 anys. El seu objectiu era encoratjar els habitants del gueto per resistir-se a no ser capturats i deportats als camps. El 19 d’abril de 1943, els nazis van entrar al gueto per acabar amb aquesta activitat. Al voltant d’uns 750 resistents varen combatre contra els soldats i la lluita va durar fins el 16 de Maig.

Interior de la Casa de la Conferència de Wannsee on el 20 de gener de 1942 es va celebrar la reunió que va donar lloc a la Solució Final. © Memorial Democràtic.

Per les deportacions es van utilitzar tant trens de càrrega com de passatgers. Aquest transport es feia en condicions infrahumanes, sense menjar ni aigua, amb molta calor a l’estiu i molt de fred a l’hivern. A banda d’una galleda, no hi havia cap facilitat sanitària, ni tampoc cap dignitat per a les persones deportades. Els viatges podien durar varis dies i algunes vegades fins i tot setmanes. Molta de la gent que anava en els trens va morir durant el viatge degut a la fam i a l’asfíxia. A finals de 1941 i principis de 1942, els nazis van construir camps a la Polònia ocupada amb l’únic propòsit d’assassinar les seves víctimes a escala industrial. Belzec, Chełmno, Sobibor i Treblinka foren construïts purament per assassinar cents de mils de persones utilitzant monòxid de carboni, primer en camions i després en cambres de gas.

Monument als herois del gueto de Varsòvia que s’alçaren contra la tirania nazi. Acte amb motiu del 5è aniversari, abril de 1948. © Photo Archive. Yad Vashem.

A banda del que succeïa a l’Europa occidental, en el Front de l’Est, amb la invasió nazi a la URSS, l’armada alemanya avançava a través de Bielorússia, Ucraïna i els Països Bàltics. Pel darrera de l’exèrcit hi anaven les unitats de la mort mòbils de la SS, els Einsatzgruppen.

Aquests camps estaven localitzats en àrees boscoses lluny de les poblacions, però connectades amb la via ferroviària. Tan aviat com baixaven dels trens, es demanava als deportats que es desvestissin i deixessin les seves pertinences. A Belzec, Sobibor, i Treblinka eren conduits a la cambra de gas, on romanien tancats durant una mitja hora. A Chełmno la gent era assassinada en els camions. Després, els cossos es portaven a una fossa on eren cremats. Al voltant de dos milions de persones foren assassinades d’aquesta manera, quasi ningú va sobreviure. Dos altres camps a Polònia són categoritzats com camps d’extermini: Majdanek i Auschwitz-Birkenau. Majdanek era enorme i estava al costat de Lublin, a prop de suburbis residencials. Primerament fou un camp de concentració, però hi havia moltes persones que moriren o bé per l’excés de treball o per un tret. També es construïren cambres de gas amb monòxid de carboni. 78.000 persones van morir al camp, de les quals 58.000 eren jueves.

Inicialment matant als oponents polítics però molt ràpidament massacrant comunitats jueves senceres. Més d’un milió de persones jueves foren assassinades per les unitats mòbils a finals de 1941. Quasi tots els 200.000 habitants jueus de Lituània foren assassinats d’aquesta manera. La Conferència de Wannsee, el 20 de gener de 1942, duta a terme amb oficials del més alt rang nazi, va planejar la deportació massiva de la població jueva d’Europa als camps d’extermini ubicats en la zona ocupada pels nazis a Polònia, on seria assassinada. Aquesta Solució Final tenia l’objectiu d’exterminar totes les persones jueves d’Europa. Una deportació d’aquesta magnitud requeria una organització a escala industrial: calia de la relació amb els règims aliats nazis i amb les autoritats d’ocupació a través de tot el continent; amb molts departaments governamentals; amb el Ministeri de Transports per tal d’organitzar els trens: i amb la policia per dirigir la deportació. La coordinació eficient d’aquestes deportacions mostra com de “normal” va esdevenir la persecució.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Memorial de Treblinka que representa un cementiri simbòlic. 17.000 pedres commemoratives recorden les comunitats jueves que foren liquidades i els seus habitants assassinats a Treblinka (Polònia). © Isabel Ballestero.

A Auschwitz-Birkenau, el camp nazi més infame, varen morir més d’un 1’1 milions de persones, de les quals el 90% foren jueves.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

Auschwitz era una xarxa d’uns 50 camps, on es combinaven camps de treball forçat i camps d’extermini. A diferència de la resta de camps, aquí es va utilitzar un nou gas, el Zyklon B, que permetia un mètode més eficaç i ràpid d’assassinat. El 1942, jueus de tota Europa van començar a ser transportats al camp. El punt àlgid de la destrucció fou el 1944, quan més de 400.000 jueus hongaresos foren assassinats en dos mesos.

Estació de tren al camp d’extermini de Sobibor (Polònia) envoltada pel bosc. © Photo Archive. Yad Vashem.

L’arribada al camp començava amb un procés de selecció: tot just sortir del tren, a homes, dones i nens els prenien ràpidament les seves pertinences. Els homes eren separats de les dones i els nens. Un metge nazi, ràpidament, decidia qui estava suficientment sa per sobreviure als treballs esclaus i, basant-se en una inspecció visual, els individus eren enviats o bé als camps o bé a les cambres de gas. Els discapacitats, la gent gran, les dones embarassades, els nadons, els nens petits o els malats no tenien pràcticament cap oportunitat de sobreviure a la selecció.

Altres camps foren construïts fora de la Polònia ocupada pels nazis i els seus aliats, qui van assassinar centenars de milers de persones jueves. Maly Trostenets a Bielorússia, Sajmiste a Sèrbia, Janowska a Ucraïna i Jasenovac a Croàcia (operada pel règim de la Ustase). Els primers camps de concentració forçaven els seus presoners a fer feines físiques totalment inútils, com per exemple picar pedra, però a mesura que el sistema de camps es va anar desenvolupant els nazis van incrementar l’explotació dels presoners per a obtenir guanys econòmics. Després del començament del conflicte bèl·lic, el règim va establir camps per tal de fer ús de la mà d’obra esclava per produir materials necessaris per a la guerra. Un exemple és Auschwitz-III, part del complex d’Auschwitz on es produïa goma sintètica, oli sintètic i armament. Els presoners també foren utilitzats per construir camps, fàbriques o túnels, com per exemple el de Mittelbau-Dora. Theresienstadt (Terezin) fou un camp de concentració establert per “netejar” el Protectorat de Bohèmia i Moràvia de jueus. Més tard va servir com a camp de trànsit de la població jueva europea en el seu camí cap a Auschwitz. Aquest camp també és força conegut per haver estat utilitzat pels nazis com a reclam publicitari d’un bon lloc on residien els jueus. El juliol del 1944, la Creu Roja Internacional va realitzar una visita, abans de la qual foren deportats un gran nombre de presoners i es va procedir a embellir el camp: van fer jardins, es feien concerts i fins i tot es va filmar una pel·lícula de propaganda. La Creu Roja va quedar satisfeta amb la visita i, un cop acabada, van prosseguir les deportacions. L’organització pel trànsit dels jueus i el nivell de cooperació i col·laboració de les poblacions locals varia dramàticament de país a país en les àrees ocupades. A França, el govern de Vichy va ajudar a organitzar la deportació de la població jueva: més de 70.000 jueus foren deportats al camp de trànsit de Drancy, als afores de París. La majoria dels jueus deportats varen morir a l’est; tot i així, més de ¾ parts dels jueus francesos van sobreviure.

Els barracons del camp d’ Auschwitz-Birkenau. © Isabel Ballestero.

Aquells que eren seleccionats per a la mort eren conduits a les cambres de gas i, per tal de prevenir el pànic, els nazis deien a algunes víctimes que anaven a les dutxes per eliminar els polls que portaven. Se’ls demanava que donessin, si encara en tenien, els objectes de valor i que es traguessin tota la roba. Un cop dins la cambra, els nazis tancaven les portes durant 20 minuts, que era el que tardava

Entrada al camp de Birkenau on arribaven directament els combois. © Isabel Ballestero.

Interior d’un barracó al camp d’ Auschwitz. © Isabel Ballestero.

el gas en matar els deportats. Els propis presoners del camp, amb els anomenats Sonderkomandos, eren obligats a treure els cossos, tallar-los els cabells i extreure’ls les dents d’or. Després, els cossos eren cremats.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Monument a Drancy en record a totes les persones que foren deportades des de França als diferents camps de concentració. © Memorial Democràtic.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

A Holanda, més de 100.000 jueus foren transportats, la gran majoria a través del camp de trànsit de Westerbork, com per exemple Anna Frank. 30.000 jueus holandesos van sobreviure, la majoria gràcies a què van ser amagats per la població no jueva. A Bèlgica, molts de jueus, la majoria dels quals eren immigrants alemanys, es van implicar amb la resistència i una mica menys de la meitat foren deportats a la mort. Mechelen fou el camp de trànsit. Fossoli di Carpi fou el primer camp de trànsit a Itàlia. 6.800 dels 45.200 jueus italians foren deportats. Un cop els nazis ocuparen Grècia, la població jueva resident a Tessalònica, centre de la vida sefardita on residien més de 50.000 jueus, fou sistemàticament deportada. A Eslovàquia, el govern col·laboracionista va participar en la deportació de la seva població jueva, inclús pagant una quantitat econòmica al règim nazi per desempallegar-se dels jueus. El 80% dels jueus eslovacs foren assassinats. Sered fou el seu camp de trànsit. Tot i la seva aliança amb el règim nazi i l’aplicació de les lleis antisemites, el govern hongarès es va resistir a cooperar amb els plans de deportació dels jueus hongaresos. No fou fins la invasió nazi, el març del 1944, que començà la deportació de gairebé mig milió de jueus hongaresos als camps d’extermini, la majoria a Auschwitz. Un cop acabada la guerra i amb l’alliberament dels camps, aquells que varen sobreviure sovint van haver de trobar-se amb incomprensió i inclús hostilitat. Els que varen tornar on havien viscut van descobrir, amb freqüència, que les seves cases estaven ocupades per altra gent i que les seves pertinences ja no hi eren. Foren tractats amb por i ressentiment. Per altra banda, en els judicis contra els criminals de guerra els testimonis dels supervivents foren totalment ignorats i acabaren a baix de tot de la llista per les restitucions. Van ser necessàries moltes dècades per obtenir justícia. Tant els gitanos com els homosexuals alemanys no van tenir cap oportunitat per ser restituïts; les lleis amb les quals foren perseguits van romandre durant molts anys més. Aquests judicis van tenir lloc a Nuremberg, entre el 1945 i el 1946. 22 nazis foren portats a judici, i 12 d’ells sentenciats a pena de mort. El principal objectiu del judici fou el paper jugat pels nazis en començar la Segona Guerra Mundial, però no específicament la seva participació en l’Holocaust. Els judicis de Nuremberg foren una de les més grans innovacions en la història del Dret Internacional i foren un precedent per altres tribunals internacionals futurs. Després de 50 anys, el 2002, el Tribunal Internacional Criminal fou establert permanentment per tal de perseguir individus per genocidi, crims contra la humanitat, crims de guerra i crims per agressió, tot i que encara no pot exercir jurisdicció per aquests últims. Al mes de febrer de 2013, 122 estats en són membres. Molts dels criminals de guerra nazis no foren mai sentenciats: alguns, com Adolf Hitler o Heinrich Himmler, es van suïcidar. Molts van escapar-se i no foren mai trobats. Tot i així, gent com el supervivent Simon Wiesenthal va donar la seva vida per capturar nazis a tot el món i presentar-los davant la justícia.

El context històric: temes i didàctiques

Proposta didàctica. Polítiques de persecució, discriminació i destrucció del règim nacionalsocialista. L’Holocaust i altres víctimes Continguts

• L’inici de la Segona Guerra Mundial (1939) i la política nazi en els territoris ocupats. Mapa. • L’expansió del camps de concentració. Mapa. • Els guetos. • Les deportacions. La revolta del gueto de Varsòvia (1943) • La invasió de Rússia i els equips mòbils d’extermini (Einsatzgruppen). Les grans massacres (1941). • La Solució Final (Conferència de Wannsee, gener de 1942). • Els camps d’extermini (1941-1942): Chelmno, Treblinka, Belzec, Sobibor, Majdanek Auschwitz-Birkenau. Mapa. • Les marxes de la mort. • Els Judicis de Nuremberg (1945-1946).

Lectures recomanades sobre Justos i Salvats

• JONAS PAULAVICIUS I MÍRIAM KRAKINOWSKY • REFIK VESELI I GAVRA MANDIL • IRENA SENDLER I ELZBIETA FICOWSKA • MARIA BULAT I JANINA BAUMAN • DANUSIA GALKOWA I GIZA ALTERWAJN • ANÒNIM I RENATE GUTTMANN

Síntesi del context històric

A partir del seu nomenament com a canceller d’Alemanya el 1933, Adolf Hitler, del Partit Nazi, va iniciar una política de persecució contra diferents col·lectius i especialment contra la població jueva (fet que es coneix com antisemitisme). Aquesta política criminal es va veure intensificada amb les lleis de Nuremberg (1935), la Kristallnacht (1938), la creació dels guetos a partir de 1939 en els territoris ocupats durant la 2ª Guerra Mundial, els camps de treball i de concentració i amb la Solució Final, que es va implementar amb les grans massacres de l’est d’Europa i les deportacions a camps d’extermini (Conferència de Wannsee, el 1942) que van suposar l’assassinat de milions de persones. Qüestions sobre l’expansió del nacionalsocialisme

• Elabora un eix cronològic del 1922 al 1945 i situa els principals fets històrics d’aquest període, que pots llegir en el text relacionat amb el totalitarisme i la persecució dels diferents col·lectius. Per exemple, la Nit dels Vidres Trencats. • Indica en aquest quadre els territoris que s’anomenen en el text Polítiques de persecució, discriminació i destrucció del règim nacionalsocialista. L’Holocaust i altres víctimes i indica quines accions s’hi realitzaren per part dels nazis:

Marta Simó Sociòloga i investigadora al Grup ISOR. Facultat de CCPP i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

ACCIONS

TERRITORIS

Creació del gueto de Varsòvia Creació de camps de concentració (…)

Polònia

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

• Quins altres països van patir el domini nazi? Busca un mapa de l’expansió del nacionalsocialisme i indica els països que va ocupar l’Alemanya nazi i la política que hi va dur a terme. Pots trobar mapes, testimonis, articles, fotografies i pel·lícules a la web del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units—http://ves.cat/hi9— o a la web de Yad Vashem: http://ves.cat/hi0b • Immediatament després de ser nomenat canceller (1933), Hitler creà el primer camp de concentració. Quin va ser, aquest camp? On estava situat? A qui anava destinat principalment? • Quina acció donà pas a la II Guerra Mundial? Com pots relacionar la guerra amb la creació de camps de concentració per tota Europa? • En un mapa d’Europa (per exemple, el que trobaràs en aquesta pàgina web: http://ves.cat/iS-j), assenyala els següents camps: Dachau, Buchenwald, Ravensbrück, Sachsenhausen, MittelbauDora, Theresienstadt, Mauthausen, Auschwitz, Sajmiste i Jasenovac. Indica també els països on es troben. Recorda que cal posar el títol i la llegenda!

El context històric: temes i didàctiques

• Pocs dies després de l’inici de la guerra, Reinhard Heydrich, un dels caps de les SS, ordena que es traslladi tota la població jueva a les ciutats per formar així els guetos. Què són, els guetos? A la web de Yad Vashem es pot trobar més informació: http://ves.cat/ikGb • A quin gueto van estar l’Elzbieta, la Giza i la Janina? Busca informació d’aquest gueto, el més gran d’Europa: on estava situat, quina superfície tenia, quanta població hi havia... • En el mapa iniciat anteriorment, situa aquest gueto i els següents i indica en quin país actual es trobaven: Lodz, Lublin, Cracòvia, Kaunas, Vílnius, Lvov, Minsk, Riga, Budapest. • Com era la vida dins el gueto? Les persones que hi vivien tenien benestar personal (alimentació, atenció sanitària, educació) i intimitat? Quina visió dóna la Janina del gueto? Per què havien de portar l’Estrella de David? A la web del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units es pot trobar informació sobre els guetos: http://ves.cat/ikGo

A la web del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units pots trobar més informació: http://ves.cat/ikET • Quines persones eren detingudes i enviades als camps de concentració? De quin color era el triangle que les identificava? Per què era motivada, aquesta diferenciació? Pots trobar més informació a http://ves.cat/ikE3

Persones al gueto de Varsòvia fent cua per aconseguir menjar. En la seva roba i sabates es pot veure l’estat en què vivien. © Photo Archive. Yad Vashem.

• Com va sortir del gueto l’Elzbieta? Esbrina quants nens i nenes jueus va salvar la Irena Sendler. Per què creus que ho feia i com van actuar els nazis envers ella? Creus que va ser fàcil per ella? Raona la teva resposta. • Què va significar per a moltes famílies jueves del gueto donar els seus nadons a persones desconegudes? Creus que era una decisió fàcil? Justifica la resposta. • Com va sortir la Giza? Qui la va ajudar i per què creus que ho va fer? Com va sobreviure la Janina i gràcies a qui? Dibuix dels diferents triangles que s’utilitzaven per identificar els presoners que es pot trobar en el Memorial del camp de Mauthausen. © Isabel Ballestero.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

• El més famós intent de resistència va ser la revolta del gueto de Varsòvia el 1943. Busca informació sobre les causes, el desenvolupament i el final d’aquesta revolta i del seu líder, Mordecai Anielewicz. A la web de Yad Vashem podràs trobar informació: http://ves.cat/iS-W

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

• La Janina Bauman i la seva família van poder escapar del gueto de Varsòvia poc abans de la revolta. Com ho van fer i quina va ser la seva vida després? Quin significat té la frase de la Janina «El repte més difícil és mantenir-se humà en circumstàncies inhumanes»? A qui creus que fa referència? Està relacionada amb els Justos entre les Nacions? Justifica la resposta. • Alemanya va envair la Unió Soviètica el juny de 1941 (Operació Barbarrossa) amb la intenció de conquerir l’espai vital que necessitava la raça ària. A la rereguarda de l’exèrcit anaven quatre Einsatzgruppen (equips mòbils). Qui formava aquests grups i quina era la seva missió? A la web del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units podràs trobar informació: http://ves.cat/ impq Observa el mapa de la pàgina de Yad Vashem i indica quins eren els 4 itineraris d’extermini dels Einsatzgruppen (pots orientar-te dient per quins països actuals passarien, a prop de quins mars): http://ves.cat/impx Es considera que amb les massacres comeses pels Einsatzgruppen comença la Solució Final o pla nazi per l’extermini de tota la població jueva europea. Kazimierz Sakowicz, membre de la resistència polonesa, observava el que passava prop de casa seva a Ponary (al costat de Vilna) i ho escrivia en el seu diari, que anava amagant en ampolles i enterrant al jardí. «Dissabte, 23 d’agost.

Mordecai Anielewicz, líder de la revolta del gueto de Varsòvia el 1943. © Photo Archive. Yad Vashem.

Monument als herois del gueto de Varsòvia. © Isabel Ballestero

• Visita virtualment la Casa Museu dels Combatents del Gueto (http://ves.cat/imoS) i explica a què es dedica aquesta institució. Quan fou creada? Amb quin motiu? Quina sala t’ha interessat més i per què?

Temps calorós. A les 8.30 del matí ve l’autobús Arbon N5491 des de Vilna. Què passa? Aquesta vegada a l’autobús van uns quants alemanys, uns quants civils i 12 dones jueves, crec que joves. L’autobús gira a la carretera principal i s´adreça cap al bosc. Poc després sento plors i gemecs. Una mica més tard, un cop i trets individuals, llavors el silenci. A les 9.30 l’Arbon passa per Grodzienka (sense les dones) en direcció a Vilna.» Sakowicz, K.. Ponary Diary 1941-1943: A Bystander’s Account of a Mass Murder. Yale University Press: Universitat de Yale, 2006

Què va passar a Ponary i a Babi Yar? Busca informació. Quanta gent va ser assassinada en aquests llocs pels nazis? Assenyala aquests dos llocs en el mapa d’Europa amb un símbol especial i indica en quin país actual es troben. • Llegeix el text del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units sobre Kaunas i digues on està situada actualment aquesta ciutat. Quanta població jueva hi havia abans de la guerra i com era la seva vida? Qui va ocupar la ciutat de Kaunas entre 1940 i 1941 i com va actuar amb la població jueva? Trobaràs més informació en aquest enllaç: http://ves.cat/iS_n • Llegeix el text de la Míriam Krakinowski i reflexiona com devia ser la seva vida fins el 1944. De quina manera va ajudar Jonas Paulavicius a la Míriam i per què creus que ho va fer? Quin va ser el destí del Jonas? • Llegeix la lectura recomanada de Gavra Mandil i busca informació sobre quina va ser la situació de l’antiga Iugoslàvia durant la Segona Guerra Mundial. Per què la família del Gavra va haver de fugir? Com van aconseguir salvar-se? De quina religió era la família del Refik? Com justificaven el seu ajut? Què en penses?

Vista de l’amfiteatre de la Casa Museu dels Combatents del Gueto (Galilea) que s’utilitza durant la commemoració del Dia Internacional en record a les víctimes de l’Holocaust i prevenció de crims contra la humanitat. © Ghetto Fighters House Museum.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

• Llegeix les lectures de la Renate Guttmann i el Siegfried Meir i busca informació del camp d’Auschwitz on van ser deportats. Què deia el lema que havia a la porta d’entrada? Què opines d’aquesta frase? En els camps de concentració, quin tipus de feina estaven obligades a fer les persones que estaven allà tancades? Per què creus que es parla de mà d’obra esclava? Posa exemples concrets d’aquests treballs.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

Drancy, Gurs, Westerbok, Fossoli di Carpi. • Quina particularitat tenia el camp de Theresienstadt? A quin país actual es troba? • Què va ser la Conferència de Wannsee? Quan va tenir lloc i on? En què consistia la Solució Final i quina relació té amb la ideologia nazi? Pots trobar informació a la web de la Casa de la Conferència de Wannsee: http://ves.cat/imq7 • Què eren les deportacions? Quin era el mitjà de transport? En quines condicions viatjava la gent? Quina relació hi ha entre les deportacions i la Solució Final? Observa el mapa que trobaràs a la web del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units (http://ves.cat/imrf) i digues d’on es deportava la gent i a quins camps anaven.

Entrada al camp d’Auschwitz on es pot llegit Arbeit Macht Frei (el treball us farà lliures). © Isabel Ballestero.

• Tant la Renate com el Siegfried van ser utilitzats com a conillets d’índies pel Dr. Josef Mengele. Quin altre nom va rebre aquest metge? Busca informació sobre les seves activitats. Pots trobar informació a la web del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units: http://ves.cat/imqo Com van poder sobreviure els dos nens? • El govern nazi pretenia destruir físicament i anímicament les persones internades en els camps de concentració. En el seu llibre Si això és un home, l’escriptor jueu Primo Levi explica aquesta destrucció de l’ésser humà: «Més baix no podem arribar: una condició humana més miserable no existeix i no pot imaginar-se. No tenim res nostre: ens han pres la roba, les sabates, fins i tot els cabells; si parlem, no ens escoltaran, i si ens escoltessin, no ens entendrien. (...) Imagineu-vos ara un home a qui, a més dels seus éssers estimats, li han pres la casa, els costums, la roba, tot, literalment, tot el que posseeix: serà un home buit reduït al sofriment i a la necessitat, sense dignitat ni seny perquè a qui ho ha perdut tot, fàcilment li pot esdevenir perdre’s a si mateix. (...) Häftling, m’he assabentat que sóc un häftling (detingut): em dic 174157; ens han batejat, portarem mentre visquem aquesta xacra tatuada en el braç esquerre.» Primo, L.. Si això és un home. Edicions 62: Barcelona, 1998

A partir del text, indica de quina manera les SS buscaven deshumanitzar els seus presoners.

Memorial de l’andana 17 a Grunewald (Berlín). © Memorial Democràtic.

• A més de camps de concentració, el govern nazi també va establir camps de trànsit a les zones ocupades dels països que envaïa. Quin era l’objectiu d’aquests camps? Assenyala amb un símbol especial en el mapa els següents camps de trànsit i indica en quin país actual es troben:

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

Les SS també corrien amb les armes a la mà. Semblava que fugíem davant d’ells. Negra nit. De tant en tant, una detonació esclatava en la nit. Tenien ordres de disparar contra els qui no podien mantenir el ritme de la cursa. Tenien el dit sobre el gallet i no s’hi miraven gens. Si un de nosaltres s’aturava un segon, un tret sec suprimia el gos pollós. Jo posava un peu davant de l’altre maquinalment. Arrossegava aquell cos esquelètic que encara pesava tant. Si hagués pogut desempallegar-me’n! Malgrat els esforços per no pensar, sentia que jo era dos: el meu cos i jo. L’odiava. Em repetia: “No pensis, no t’aturis, corre”. Memorial de l’andana 17 a Grunewald, a Berlín, d’on sortien els combois cap a la deportació de Berlín a Theresienstadt, Riga, entre octubre de 1941 i maig de 1945. © Memorial Democràtic.

Detall de l’andana 17 a Grunewald on s’explica que el 19 d’octubre de 1942 van ser deportades 963 persones jueves cap a Riga. © Memorial Democràtic.

A prop meu, uns homes queien sobre la neu bruta. Trets.» Wiesel, E. La trilogia de la nit. La nit-L’alba-El dia. Ed. Columna: Barcelona, 2009

• Quan es construïren els camps d’extermini? Quines característiques tenien i quin era el seu objectiu? Assenyala amb un símbol especial en el mapa d’Europa els camps d’extermini de Belzec, Chelmno, Sobibor, Treblinka, Majdanek i Auschwitz-Birkenau. Indica en quin país actual es troben. Quanta gent va ser assassinada en aquests camps? Pots trobar informació a http:// ves.cat/imri • El camp de Majdanek i el d’Auschwitz van ser alhora camps de concentració i d’extermini. Quan arribava la població jueva deportada al camp es feien seleccions a l’andana (“rampa”) de l’estació. Primo Levi en Si això és un home explica que va arribar a Auschwitz de nit i de cop van obrir les portes dels vagons: «Vam veure una àmplia andana il·luminada per reflectors. Una mica més enllà, una filera d’autocars. Després, tot va quedar de nou en silenci. Algú va traduir: calia baixar amb l’equipatge i deixar-lo al costat del tren (...). Una desena de SS estaven a un costat, amb aire indiferent, amb les cames obertes. En un moment donat van començar a caminar entre nosaltres i, en veu baixa, amb rostres de pedra, ens van començar a interrogar ràpidament (...) “Quants anys? Sa o malalt?” I segons la resposta ens indicaven dues direccions diferents. En menys de 10 minuts tots els homes útils estàvem en un grup. Allò que va passar amb la resta —les dones, els infants, la gent gran— no ho vam poder saber ni llavors ni després: la nit se’ls va empassar. Van desaparèixer així, en un instant, a traïció, les nostres dones, els nostres pares, els nostres fills. Gairebé ningú va poder acomiadar-se d’ells. Els vam veure una estona com una massa fosca a l’altre extrem de l’andana, després ja no vam veure res més.» Primo, L.. Si això és un home. Barcelona: Edicions 62, 1998

A partir del text, explica en què consistien les seleccions i què passava a continuació. Pots consultar la pàgina del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units per a obtenir més informació: http://ves.cat/imrv El 80% de persones jueves assassinades a Auschwitz no van ser mai presoneres en el camp, què significa això? • El gener de 1945, Elie Wiesel, un jueu romanès de 17 anys, va ser obligat a caminar 60 km des d’Auschwitz amb molts altres presoners, en direcció a Alemanya. En la seva obra La nit explica aquesta marxa: «El vent bufava amb violència, però nosaltres caminàvem sense protestar. Les SS ens van fer apressar el pas: “més de pressa, púrria! Gossos pollosos!” Ja no caminàvem, corríem.Com autòmats. Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Monument en record a les víctimes de les marxes de la mort de Dachau ubicat a Yad Vashem. © Isabel Ballestero.

Busca informació sobre què van ser les marxes de la mort. Quines emocions et transmet el text de l’Elie Wiesel? Explica la frase “sentia que jo era dos: el meu cos i jo. L’odiava”. El 1986 Elie Wiesel va rebre el Premi Nobel de la Pau. Escriu alguna dada sobre la seva biografia i sobre què va passar amb la seva família. • Què van ser els Judicis de Nuremberg i quan van tenir lloc? Per què van ser importants? Proposta de treball en grup

El context històric: temes i didàctiques

militar, política i de seguretat de l’Alemanya nazi, entre el mes de maig i el de juny de 1944. Trobareu més informació en aquest enllaç: http://ves.cat/hi5i La importància d’aquest àlbum és que es documenta en fotografies l’arribada a Auschwitz dels deportats i la selecció dels que seran assassinats i els pocs que seran escollits per fer treballs forçats des de la rampa dels trens, on es decidia la seva sort. Aquest àlbum ha estat consultat per nombrosos supervivents cercant els familiars desapareguts. Per què creieu que ha estat tan rellevant haver trobat aquests documents gràfics? Qui els va trobar i quan? Exposeu aquest testimoni únic mitjançant una presentació a la resta de la classe. Podeu veure el vídeo (5,27 minuts) que ofereix Yad Vashem: http://ves.cat/iTaz • Captaires en el gueto de Varsòvia (2,10 minuts). Feu una presentació als vostres companys i companyes de classe relacionant les condicions de vida en els guetos amb les imatges del vídeo. Observeu qui són els protagonistes del vídeo, l’edat que tenen, què estan fent, com van vestits, què fa la gent que passa, per què es troben en aquesta situació i quin serà possiblement el seu futur: http://ves.cat/iTaJ • David Olère, supervivent d’Auschwitz, va fer molts dibuixos i pintures sobre la seva experiència en el camp. Busqueu informació d’aquest artista, prepareu una presentació amb obres seves i expliqueu-les a la resta de la classe. A la web de la facultat d’educació de la Universitat de Florida es pot trobar A teacher’s guide to the Holocaust, on es poden veure els dibuixos d’aquest autor: http://ves.cat/iTaQ

Més informació? Us recomanem... • Pàgina web del Memorial i Museu d’Auschwitz. En castellà. http://ves.cat/imsC • Fragments de vídeos de supervivents que expliquen les seves experiències. Subtítols en castellà. http://ves.cat/imsL • Visió i comentari de El pianista (2002), del director Roman Polanski. Basada en les memòries del músic polonès d’origen jueu Władysław Szpilman, que va estar en el gueto de Varsòvia. • La lista de Schindler (1993), del director Steven Spielberg. Basada en la història d’Oskar Schindler, empresari alemany que va salvar la vida de 1100 treballadors i treballadores jueves de la seva fàbrica durant l’Holocaust. • Shoah (1985), del director Claude Lanzmann. Entrevistes a testimonis de l’Holocaust. • Llegir la sèrie d’articles Viaje al Holocausto (diari El Mundo, 2010) de F. Palmero y J. Sánchez Tortosa sobre els diferents camps d’extermini. Una col·lecció de fotografies acompanya la sèrie. • Documental El árbol de la muralla, de Tomás Lipgot, que explica la història de Jack Fuchs, supervivent dels camps nacionalsocialistes. Aquest documental ha estat declarat d’interès nacional pel parlament argentí. Es pot trobar al canal de YouTube: http://ves.cat/i70j • Nomberg-Przytyk, Sara. Auschwitz: True tales from a grotesque land. The University of North Carolina Press: Chappel Hill, 1985. L’autora, jueva polonesa, era assistent del Dr. Mengele a Auschwitz i en aquest llibre explica alguna de les seves vivències. Com a The Little gipsy, exemple dramàtic del tracte que professava el Dr. Mengele a les persones que considerava inferiors com, entre d’altres, el poble gitano.

• Stolpersteine. Amb aquest nom són conegudes unes llambordes de 10*10 centímetres que s’instal·len al terra, davant del darrer domicili on va viure una víctima del nacionalsocialisme. Aquest petit testimoni permet recordar les víctimes d’aquell règim, fer memòria i no oblidar que eren persones que vivien en aquell barri, en aquell domicili. Cada Stolpersteine està dedicat a una sola persona i té gravats els seus noms, la informació del que l’hi va succeir i l’any. Podeu consultar les següents pàgines per saber-ne més: http://www.stolpersteine.eu/en/home/ i http://www.stolpersteine-gelsenkirchen.de/ Busqueu el significat de la paraula Stolpersteine i exposeu a la vostra classe tota aquella informació necessària per entendre aquest projecte creat per l’artista Gunter Demnig. Com ha estat la seva acceptació arreu del món? Creieu que es podria fer alguna cosa semblant aquí a casa nostra?

Detall de la llamborda, Stolpersteine, on apareix el nom de la persona resident al domicili de davant on està emplaçada, la data del seu naixement i la data i el lloc on la van deportar, així com la data de l’assassinat. © Memorial Democràtic.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Carrer on estan col·locades dues llambordes, Stolpersteine, informant de qui va viure en aquell edifici i que li va passar. © Isabel Ballestero.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

3. L’exili i la deportació dels republicans espanyols 9.446 ciutadans espanyols consten com a deportats als camps nazis a la base de dades del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

Quan esclatà la II Guerra Mundial (setembre de 1939) molts d’ells es van incorporar a les Companyies de Treballadors Estrangeres, ocupant els llocs dels homes francesos destinats al front. Molts, que venien de la lluita antifeixista a Espanya, es van integrar directament a la resistència antinazi després de l’ocupació alemanya (Armistici de 22 de juny de 1940). Aquests republicans en molts casos van ser detinguts i, a partir d’agost de 1940, van començar a ser deportats als camps nazis, especialment a Mauthausen (80% dels deportats), Dachau (8%), Buchenwald (7%) i altres com Ravensbrück, Sachsenhausen o Bergen-Belsen. Dels 9.446 deportats, el 21% eren nascuts a Catalunya, essent els catalans el grup més nombrós, cosa que s’explica per la intensitat de la lluita política al Principat però també per la proximitat de la frontera francesa. En estar aquest grup format, majoritàriament, per antics lluitadors de la guerra civil, als camps amb forta presència espanyola es van organitzar xarxes de resistència i solidaritat. En la majoria dels casos els organitzadors foren comunistes, però també n’hi havia d’anarquistes. Aquestes xarxes de resistència han estat retratades per supervivents com Jorge Semprún, Joan de Diego o Neus Català, entre d’altres.

Presentació de la base de dades a Topografia del Terror a Berlín dins les jornades La deportació espanyola als camps nazis: història i memòria, el 7 i 8 de setembre de 2010. © Memorial Democràtic.

La immensa majoria d’aquests deportats eren republicans que es van exiliar el 1939, fugint del franquisme que s’estava imposant al final de la Guerra Civil, i van ser internats en camps de concentració francesos.

Autoretrat de Josep Bartolí. Pintor, dibuixant i il·lustrador gràfic (Barcelona, 1910- Nova York, 1995). Després de la Guerra Civil es va exiliar primer a França i després a Mèxic i Nova York. © Jaume Canyameres Cortázar.

Dibuix en llapis sobre paper de Josep Bartolí. El 2007, sota el nom Campos de concentración, es publicaren els dibuixos que Bartolí va fer durant els dos anys que va estar internat en diversos camps de concentració francesos fins que es va escapolir del darrer, Bram (França). Aquests dibuixos es publicaren conjuntament amb l’obra de Molins i Fàbrega. © Jaume Canyameres Cortázar.

Amb l’excepció de 32 deportats a Auschwitz, la majoria dels deportats no foren enviats a camps d’extermini. Tot i això, més del 60 % van perir-hi: per extenuació, malalties, a la cambra de gas o per experiments mèdics. S’hi han d’afegir els morts durant les setmanes posteriors a l’alliberament, difícils de comptabilitzar. Pas de frontera de El Pertús. L’exercit colpista, en l’ofensiva sobre Catalunya, ocupa Barcelona el 26/01/1939 i Girona el 4/02/1939. La població civil i miliar buscarà refugi a l’altre costat de la frontera, a França. © Fons Chauvin. Archives Départamentales des PyrénnéesOrientales (Perpinyà).

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

A banda d’aquests deportats hem de tenir en compte els que ho foren per ser fets presoners de guerra, enviats sobretot a Dachau, i el cas dels sefardites amb ciutadania espanyola que van ser deportats Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

des dels Balcans. Aquest últim grup és difícil de comptabilitzar atès que la majoria no apareixen pas com a ciutadans espanyols. N’hi ha 364 d’identificats. Acabada la guerra, els espanyols supervivents dels camps nazis, a diferència dels seus companys de captiveri, no van ser assistits per cap país. Eren enemics del nacionalsocialisme vençut però també de la dictadura franquista. Això explica que la majoria d’ells es quedessin a viure a França o a Llatinoamèrica. Això també explica que l’Amical de Mauthausen fos creada en la clandestinitat i que mantingués moltes dinàmiques pròpies d’aquesta clandestinitat, com la que explica que el seu president, durant molts anys, fos un fals deportat que ningú a l’associació va saber descobrir. Una altra associació d’exderportats és la FEDIP —Federación Española de Deportados e Internados Políticos—, amb seu a França i dissolta el 2006. Cal esmentar també l’Amical de Ravensbrück, amb seu a Barcelona i el Triangle Blau.

El context històric: temes i didàctiques

Proposta didàctica. L’exili i la deportació dels espanyols

Continguts

• La Guerra Civil com a preludi de la Segona Guerra Mundial. • Els itineraris de l’exili de 1939 i mapa. • Els camps d’internament a França i mapa. • Les Companyies de Treballadors Estrangeres. • La deportació d’homes i dones espanyols als camps nazis. El camp de Mauthausen i el de Ravensbrück. • La resistència i l’organització als camps. • La implicació del franquisme. • La situació després de l’alliberament dels camps. • L’Amical Mauthausen i l’Amical Ravensbrück. • La persecució de la població sefardita.

Lectures recomanades sobre Justos i Salvats

• LOUISE I JOSEPH MATERNE I ZENON FAGERTAG • SATURNINO NAVAZO I SIEGFRIED MEIR • ELISABETH EIDENBENZ I MARIA GARCIA

Síntesi del context històric

En acabar la Guerra Civil espanyola (1936-1939), molts homes i dones es van exiliar a França, on van haver d’afrontar condicions molt dures que es van agreujar amb l’inici de la Segona Guerra Mundial. Moltes d’aquestes persones, que havien estat mobilitzades en les Companyies de Treballadors Estrangers, van ser empresonades pels nazis i deportades a camps de concentració sense que el seu propi país els donés protecció: en molts casos, foren considerats apàtrides. Qüestions sobre l’exili i la deportació dels espanyols

• Què és l’exili (a la foto hi trobaràs la definició que es pot llegir només entrar al Museu Memorial de l’Exili)? Quines diferències i semblances trobes entre: exiliat, refugiat i emigrant?

Monument d’homenatge als republicans espanyols que varen morir al camp de concentració de Mauthausen (Àustria). © Memorial Democràtic.

S’ha de senyalar que la responsabilitat de la deportació dels espanyols corresponia a Alemanya i a França (país on es van detenir la immensa majoria de deportats) però també a Espanya. Abans de realitzar cap deportació el Ministeri d’Afers Exteriors espanyol va consultar les autoritats espanyoles. Després d’una reunió entre polítics alemanys i espanyols, el contingut de la qual no es coneix en detall, van començar les deportacions, cosa que fa pensar que les autoritats franquistes van autoritzar la deportació d’uns espanyols que eren enemics del nacionalsocialisme i del franquisme. A més, jerarques franquistes com Dionisio Ridruejo havien visitat camps nazis i el ministre Serrano Súñer va intercedir davant les autoritats alemanyes per l’alliberament de dos interns. Tot i aquestes dades, l’estat espanyol mai no ha assumit la seva responsabilitat en la deportació com sí han fet Alemanya i França. Dr. Alfons Aragoneses Professor d’Història del Dret a la Universitat Pompeu Fabra

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Definició d’exili, que es troba a l’entrada al Museu Memorial de l’Exili a La Jonquera, on es pot llegir: «Pena que consisteix a fer sortir algú de la seva pàtria amb prohibició d’entrar-hi. Fou condemnat a l’exili.» © Museu Memorial de l’Exili.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

A la web del Museu Memorial de l’Exili (MUME), a l’Exposició Permanent, pots trobar informació: http://ves.cat/hivI

Façana del Museu Memorial de l’Exili (La Jonquera), institució museística inaugurada el 2007 i dedicada a divulgar l’exili en el marc, especialment, de la Guerra Civil Espanyola. © Museu Memorial de l’Exili.

• Per què s’exiliaven els espanyols el 1939? Consulta la web del MUME i explica quina va ser la sort d’aquestes persones.

Llista del camp de Bram (França) on es pot llegir el nom de 224 persones que hi van morir. A la placa també s’explica i es recorda que entre el 16/02/1939 el 15/01/1941, més de 35.000 republicans espanyols van ser internats en aquest camp. © Isabel Ballestero.

• Elabora un mapa que contingui el nord de Catalunya i el sud de França. Indica els itineraris o camins per on passaren els refugiats espanyols camí de l’exili. Al següent enllaç pots trobar informació sobre l’elaboració dels mapes: http://ves.cat/hivH Marca quins van ser els passos fronterers més emprats. Descriu el seu relleu i les condicions climàtiques que hi havia quan van creuar la frontera la majoria de les persones. • Un cop arribats a territori francès, quines opcions tenien, aquestes persones? Assenyala en el mapa que has fet anteriorment el camp d’Argelers, Rivesaltes, Agde, Bram, Vernet, Sant Cebrià i altres camps del sud de França on homes i dones republicans eren reclosos pel govern francès després de travessar la frontera pirinenca. Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

• Per què creus que l’estat francès els va acollir en aquests camps i d’aquesta manera? Creus que podries trobar alguna situació semblant a l’actualitat, persones que fugen del seu país i són acollides pels països veïns?

El Barcarès. Camp a la platja on l’estat francès va acollir la població espanyola que fugia de l’exèrcit franquista. © Fons Chauvin. Archives Départamentales des Pyrénnées-Orientales (Perpinyà).

• Un cop a França, algunes persones van poden marxar més lluny gràcies a l’ajut de països americans. Consulta la web Topobiografies per respondre les següents preguntes: http://www. topobiografies.cat A quins països van marxar amb més freqüència? Per què creus que van ser aquests països, els d’acollida? Explica l’itinerari de dues persones i digues perquè els has triat. • Els que es van quedar a França o no van poder trobar altres països d’acollida (la majoria), es van trobar amb l’esclat de la II Guerra Mundial. Llegeix aquest text d’en Jacint Carrió i Vilaseca, de Manresa, que va militar en partits republicans i, després de lluitar a la Guerra Civil, es va exiliar i fou deportat a Mauthausen primer (1940) i a Gusen després (1941).

Placa a Vernet de l’Arieja (França) informant dels transports que van sortir d’aquest camp cap a la deportació i els treballs forçats: 4.679 persones i un total de 26 combois. © Isabel Ballestero.

«El setembre de 1939 va esclatar la Segona Guerra Mundial. El govern francès va decidir fer neteja dels refugiats espanyols i retornar als camps a tots aquells que no tinguessin una feina fixa que cotitzés. El Ramon Boix i altres van poder quedar-se, però al Tomàs, a l’Ignasi, al Celestí i a mi ens van retornar a Sant Cebrià. Tots tres estaven casats i van decidir pujar a un camió en direcció a Espanya. Jo vaig optar per quedar-me. No podia plantejar-me el retorn: el meu compromís polític i sindical era prou conegut a Manresa. Hauria estat una temeritat. - Bernat, si haguessis marxat cap a Espanya quan eres a Sant Cebrià, ara no passaries per tot això. Tu hauries pogut tornar. - Mentre hi hagi en Franco, no tornaré.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

En Bernat Toran era un home de creences fermes. Hauria pogut abandonar el front quan van ferir-lo amb metralla a l’ull. Mentre hi havia soldats que s’autolesionaven el peu o el braç per a ser enviats a casa, ell no es va voler plànyer mai. Lluitava per uns ideals que considerava superiors a la pròpia vida. Tornar a l’Espanya de Franco hauria estat trair-los.

El context històric: temes i didàctiques

Com eren considerats aquests espanyols per part del nacionalsocialisme? I pel règim franquista?

En Pere Parés ens va fer saber que havia arribat una comissió d’Espanya presidida per en Serrano Sunyer. - Els alemanys els han demanat què volien fer amb nosaltres i han respost que no som espanyols ni res; que fessin amb nosaltres el que volguéssim. Ho ha sentit un espanyol que treballa a la cuina dels alemanys.» Carrió i Vilaseca, J. Manresa, Mauthausen, Gusen. Deportació i retorn d’un home compromès amb la llibertat. Centre d’Estudis del Bages(CEB): Manresa, 2001

Pots trobar més informació de les persones que parla en Jacint Carrió, en Bernat Toran i en Pere Parés, a la web dedicada a ell a memoria.cat: http://ves.cat/hi0M • Quines sortides tenien els espanyols i espanyoles exiliats? Què va fer França amb totes aquelles persones que tenia als camps? I Espanya?

Al camp de Mauthausen, a l'alta Àustria, i situat a la confluència del Danubi i l'Enns, entre 1938 i 1945 hi va haver internats, entre d'altres, republicans espanyols procedents de l'exili. Aquest camp estava situat dalt d'un turó a escassos tres quilòmetres de la població i va ser el centre d'un grup de 49 comandos (grups de treball, dins i fora del camp). © Memorial Democràtic.

Camp de Ravensbrück (Berlín) on van estar internades dones de diferents nacionalitats. Vista general dels pocs barracons que encara es conserven. © Memorial Democràtic.

A Prats de Molló s’indicava en una pissarra amb la inscripció de Franco la possibilitat que tenien els exiliats de retornar a Espanya. © Fons Chauvin. Archives Départamentales des Pyrénnées-Orientales (Perpinyà).

• Quina relació va mantenir Franco amb Hitler durant la II Guerra Mundial? Què va passar a l’entrevista d’Hendaya? Per què molts d’aquests refugiats/des van ser deportats a camps de concentració nazis? Quins governs van ser responsables d’aquestes deportacions? • Els homes espanyols van ser deportats al camp de Mauthausen (la majoria) i les dones al de Ravensbrück. Al web del Mauthausen Memorial (http://ves.cat/hi48) es pot trobar informació general sobre aquest camp i sobre Ravensbrück. Hi trobaràs articles i fotografies al següent enllaç: http://ves.cat/hi0e Quin tipus de camps eren? Busca en un mapa on estan situats i indica en quin país es troben. Quan es van construir? Quina era la seva funció? Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Escultura en homenatge a les dones deportades a Ravensbrück (Berlín). © Memorial Democràtic.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

• Qui era Saturnino Navazo? Per què va ser deportat a Mauthausen? Quin significat tenien els partits de futbol en el camp? Raona la teva resposta. Per respondre aquestes preguntes pots veure el documental Fútbol en el infierno que es va emetre dins el programa Informe Robinson. D’on era el Siegfried Meir? On va ser deportat i per què? Què va passar amb la seva família? Com va aconseguir salvar-se de la mort? Quina era l’actitud de Saturnino Navazo envers Siegfried Meir? Per què creus que Saturnino va actuar així? Què hauria passat si Saturnino hagués estat un observador passiu, indiferent als problemes del seu voltant? Per què creus que Saturnino es va quedar a viure a França i no va tornar a Espanya? • En aquest enllaç (http://ves.cat/hiNn) pots veure la presentació que Siegfried Meir fa de sí mateix recordant la seva infantesa. Quin nom és el primer que dóna i quina adreça? Per què? Què és el número al que fa referència? Quina actitud té davant la vida als 77 anys?

El context històric: temes i didàctiques

• Busqueu informació sobre les associacions que es dediquen a preservar la memòria dels deportats i deportades als camps nazis: l’Amical de Mauthausen, l’Amical de Ravensbrück o el Triangle Blau. Perquè creieu que l’Amical de Mauthausen va néixer en la clandestinitat? http://www.amical-mauthausen.org http://www.amicalravensbruck.org Quina tasca fan a l’actualitat? Per què és tan important? Més informació? Us recomanem...

• Material del camp de Mauthausen al bloc del Dr. David Serrano: http://ves.cat/hiHY • Memorial de Mauthausen. Enciclopèdia de l’Holocaust. United States Holocaust Memorial Museum: http://ves.cat/hiyQ • Museu Memorial de l’Exili (MUME) a La Jonquera: http://www.museuexili.cat/ • Espais de Memòria Transfronterers. A la web del MUME es pot trobar un recull informatiu a Espais de Memòria: http://ves.cat/iTPP

• Investiga qui eren els jueus sefardites. Quan el juny de 1940 París va ser ocupada per l’exèrcit nazi, el cònsol espanyol intentà protegir els jueus sefardites refugiats, però el govern espanyol adoptà una postura passiva. Busca informació sobre Bernardo Rolland i la seva actuació en aquell moment de persecució envers els jueus. A la web de la Fundació Raoul Wallenberg pots trobar informació: http://ves.cat/inNH • Busca informació sobre Neus Català i escriu una breu biografia. Escolta i llegeix el discurs de Neus Català a la web de l’Amical de Ravensbrück (http://ves.cat/hiMU) i digues quines raons van fer que s’arribés a fundar aquesta associació. • La lectura de Louise i Joseph Materne i Zenon Fagertag presenta un exemple de memòries creuades, la del Zenon i la del Juanito. Explica-ho i digues quina importància té en aquesta història el matrimoni Materne. Què creus que pot significar el terme memòries creuades? Proposta de treball en grup

En grup de cinc persones, trieu un dels temes que us proposem a continuació. Prepareu la vostra exposició davant la resta de la classe. Expliqueu abans perquè heu triat aquest tema, què us ha motivat a escollir-lo i, després, exposeu el tema i les conclusions que n’heu extret davant la resta dels companys i companyes. • Deportació i retorn d’un home compromès amb la llibertat. Què significava portar un triangle d’un color o d’un altre dins el camp? Tots els presoners rebien el mateix tractament, portessin el triangle que portessin? Creieu que tots els supervivents, en sortir del camp, explicarien la mateixa experiència? «Els republicans espanyols vam entrar a Mauthausen en qualitat d’apàtrides. Érem uns sense-terra indesitjables. No lluíem el triangle vermell dels presoners polítics, sinó el blau, el dels homes d’enlloc. Vaig penjar-me, doncs, la meva identificació: un triangle blau amb la inicial S (malgrat tot, érem rojos espanyols) i la meva matrícula, la 4.676.» Carrió i Vilaseca, J. Manresa, Mauthausen, Gusen. Deportació i retorn d’un home compromès amb la llibertat. Centre d’Estudis del Bages (CEB): Manresa, 2001

• Llegiu l’article que Jorge M. Reverte va publicar el 20/06/2010 al diari El País, La lista de Franco para el Holocausto (el podreu trobar a l’enllaç http://ves.cat/hiNo), i digueu quina va ser l’actitud de Franco envers els jueus sefardites. Per què es diu que Franco fou còmplice de l’Holocaust? Interior del Museu Memorial de l’Exili a La Jonquera on es pot veure el sostre simbolitzant la sorra d’una platja i, a peu pla, la museïtzació en forma de laberint. © Museu Memorial de l’Exili.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

Sala on es recull el testimoniatge de l’exili al Museu Memorial de l’Exili (La Jonquera). © Museu Memorial de l’Exili.

• El comboi dels 927. Montserrat Armengou i Ricard Belis. A Ver documentales.net el podreu veure: http://ves.cat/iTPz

Detall de l’exposició permanent del Museu de l’Exili d’Argelers de la Marenda (França) inaugurat el febrer de 2014. © Memorial Democràtic.

• Ara que estem junts. Casagran, R. Columna Edicions: Barcelona, 2012 • ¿Documentos robados? Franco y el Holocausto (53 minuts) de RTVE: http://ves.cat/hiNH • Visita al Memorial del camp d’Argelers de la Marenda a Valmy (França).

Interior del Museu de l’exili al castell de Valmy (Argelers de la Marenda) on es pot llegir: «Els argelesians no obliden la Retirada i els camps de 1939. En una Europa reunificada i en pau cal preservar aquesta memòria per a les generacions futures.» © Memorial Democràtic.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

4. La supervivència i el coratge de salvar

La persecució per part del règim nazi de jueus, gitanos, comunistes, homosexuals, Testimonis de Jehovà i membres d’altres col·lectius fou una acció perfectament planificada i executada amb total brutalitat i intensitat, per tal d’evitar la resistència i els supervivents. Malgrat tot, davant l’horror i la incivilitat, especialment quan s’executà l’Holocaust en la seva màxima intensitat, milers de persones decidiren rebel·lar-se i plantar cara a la persecució i al totalitarisme. En aquesta situació s’aconseguí salvar milers de vides. Probablement es tracti d’una xifra anecdòtica davant els milions de víctimes de la barbàrie, però fou possible mercès a la solidaritat de persones anònimes i a l’acció decidida dels seus protagonistes, que optaren per resistir. Cal esmentar els jueus que fugiren de la persecució a l’Europa ocupada pels nazis amb l’objectiu de cercar la seva llibertat en un lloc segur. Resistiren no només als pobles i a les ciutats sinó també als guetos i als camps de treball, de concentració i d’extermini. Els que els ajudaren a fugir arriscaren la seva vida per salvar la dels altres. Mereixen ser destacats, per la transcendència del seu ajut, les infermeres dels camps, altres infermeres que crearen maternitats per les mares embarassades fora dels camps, treballadors dels guetos o famílies que amagaren nadons, joves o famílies senceres a les seves llars... La posició del govern espanyol durant la Segona Guerra Mundial i, específicament, sobre la persecució dels jueus que s’estava executant simultàniament, fou de permanent indefinició. Malgrat mantenir oficialment una postura de neutralitat i no bel·ligerància en el conflicte, són ben conegudes les seves vel·leïtats i la proximitat als alemanys durant bona part de la guerra.

Tot plegat, provocarà una política poc clara sobre l’ajut a dispensar als jueus, tant en referència a la repatriació dels sefardites, jueus d’origen i nacionalitat espanyola residents a Europa, com sobre l’acolliment d’aquells que havien fugit del seu país de residència amb la intenció d’arribar a la Península Ibérica per tal d’abandonar Europa i establir-se en un país segur, lluny de la guerra i la persecució. La història dels sefardites es remunta al segle XV, quan varen ser expulsats de la Península Ibèrica. L’any 1924, Espanya promulgà un real decret que facilità als descendents d’aquestes persones l’obtenció de la nacionalitat espanyola. Malgrat tot, foren pocs els que s’acolliren a aquesta possibilitat. Hom calcula que durant la Segona Guerra Mundial, dels 180.000-200.000 sefardites que vivien a Europa només 3.000 gaudien de la nacionalitat espanyola. En parlar del salvament d’aquests sefardites cal esmentar la tasca d’alguns diplomàtics destacats a les ambaixades i consolats espanyols al centre i est d’Europa, que desafiaren les instruccions rebudes i atorgaren documents que facilitaren la fugida dels perseguits. Portaren a terme delicades accions per tal de protegir els que estaven condemnats a l’extermini. Les instruccions del govern espanyol a les seves representacions diplomàtiques davant els informes i requeriments que aquestes emetien, on posaven de manifest la situació dels jueus, eren consignes de passivitat. S’intentava limitar els beneficis de la nacionalitat espanyola, dilatar al màxim l’assumpció de responsabilitats i posposar l’organització del seu salvament i posterior acolliment a Espanya. Davant aquesta passivitat institucional foren els mateixos diplomàtics, alguns expedint visats i altres amagant els jueus a les seves residències, els que decidiren prestar ajut als perseguits. Entre aquests diplomàtics cal destacar Ángel Sanz Briz (encarregat de negocis de la legació d’Espanya a Budapest, 1942-1944), José Ruiz Santaella (agregat de l’ambaixada d’Espanya a Berlín, 1944), Eduardo Propper de Callejón (primer secretari de l’ambaixada d’Espanya a París, 1939-1941), Bernardo Rolland de Miota (cònsol general d’Espanya a París, 1939–1943), Alfonso Fiscowich (cònsol general d’Espanya a París, 1943–1944), Sebastián Romero Radigales (cònsol general d’Espanya a Atenes, 1943–1944), Julio Palencia (ministre de la legació d’Espanya a Sofia, 1940-1943), José Rojas y Moreno (ambaixador d’Espanya a Bucarest, 1941-1943) i Giorgio Perlasca (col·laborador de Sanz Briz a Budapest). Només a mesura que avança la guerra, al 1944, les autoritats espanyoles s’impliquen en la repatriació dels jueus espanyols i són admeses a territori espanyol algunes famílies i diverses expedicions de sefardites. Malgrat les dificultats d’accés a bona part dels arxius espanyols, hom calcula que aproximadament uns 20.000 jueus entraren legalment a Espanya proveïts de visats i una xifra lleugerament inferior, entorn als 15.000, ho aconseguí de manera il·legal, creuant a peu pels colls de muntanya dels Pirineus, en la major part dels casos sota la neu, el fred i després de llargues jornades a peu.

La dictadura del general Franco va mantenir una relació de proximitat amb el règim nacionalsocialista de Hitler. En aquest sentit, es van produir trobades entre diferents representants. Entre aquestes, el viatge que el desembre de 1941 va realitzar el general Moscardó a Alemanya. © Photo Archive. Yad Vashem.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

L’acollida a Espanya no fou especialment amable. Durant l’any 1939, els refugiats que arribaven amb documentació no tenien problemes per travessar la Península Ibérica i embarcar des de ports espanyols o portuguesos fins la seva destinació. La situació canvià a partir de 1940, quan es produïren, en virtut d’un acord entre el govern espanyol i la França de Vichy, nombroses expulsions de jueus a territori francès. Alguna d’aquestes persones, malauradament, acabà posteriorment als camps de concentració i d’extermini. Altres prengueren la tràgica decisió de suïcidar-se per no ser lliurats a les autoritats franceses, com el filòsof alemany Walter Benjamin, mort a Portbou l’any 1940.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

Igualment, cal destacar l’ajut rebut per organitzacions humanitàries i organitzacions benèfiques d’ajut als jueus, com la Creu Roja Internacional als països on era present, entre ells Espanya. Aquestes organitzacions actuaren a l’Europa ocupada creant estructures per evacuar perseguits. També es constituïren organitzacions de resistència per fer front a la persecució. A mitjans de 1942, s’establí a Barcelona una representació de l’organització benèfica jueva denominada American Jewish Joint Distribution Committee. Dirigida per Samuel Sequerra, comptava amb un nombrós equip que s’encarregava de vetllar per la sort dels refugiats que afluïen als passos fronterers espanyols. Durant anys dugué a terme una tasca especialment delicada davant les autoritats franquistes, vetllant perquè aquests refugiats fossin allotjats en hotels, perquè les famílies no se separessin i agilitant els tràmits perquè aconseguissin autorització per abandonar el país amb destinació preferent a Amèrica (Estats Units i Canadà) i Palestina. Fins i tot s’habilità una escola perquè els infants que s’havien concentrat a Barcelona poguessin seguir una formació bàsica durant els mesos d’espera abans de deixar Europa rumb a la seva llibertat. A més, les ambaixades i, especialment, els consolats dels països aliats ubicats a Barcelona (Gran Bretanya, Estats Units, Bèlgica, Holanda, Polònia, etc.) s’implicaren en les tasques d’acollida i protecció als refugiats sense distinció d’origen i procedència, ajudant molts jueus.

Exposició del llibre alemany al Paranimf de la Universitat de Barcelona el febrer de 1941. Presidint l’ espai, el símbol de l’esvàstica com a mostra de les relacions cordials entre ambdós règims. © Col·lecció Merletti . Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya.

La prohibició d’entrada legal a Espanya comportà que aquells que volien evadir-se de l’Europa en guerra havien de creuar clandestinament els Pirineus. Tot plegat generà molts casos de solidaritat. Policies i agents de duana que segellaren el passaport mentre que les autoritats governatives decidien el destí dels refugiats, guies que acompanyaren els fugitius pels camins fronterers, cases on descansaven i menjaven, metges que curaren les ferides dels que s’havien accidentat a la muntanya, etc. La major part dels espanyols que prestaren ajut foren anònims llavors i ho continuen sent setanta anys després. Els guies o passadors foren necessaris per conduir els que fugien cap a Espanya de manera clandestina a través dels Pirineus. Formaven part de xarxes d’evasió perfectament organitzades. Algunes d’aquestes xarxes s’ocuparen exclusivament d’ajudar refugiats jueus, com les anomenades Varian Fry i Armée Juive. Altres, finançades i creades pels serveis secrets dels països aliats, també ajudaren a evadits jueus. En formaven part espanyols exiliats al sud de França i altres que vivien a l’interior del país. Tots ells desafiaven elements com la vigilància a banda i banda dels Pirineus per part de la policia alemanya i l’espanyola, el rigor del clima, la dificultat de l’itinerari, la poca resistència física o el deficient equipament dels salvats. Persones anònimes oferiren allotjament, alimentació i ajut a refugiats jueus en cases situades prop de la frontera o en la ruta que els conduïa fins a Barcelona, Madrid o també fins a la frontera amb Portugal. Es tractava de gent anònima carregada de valors com l’ajut i la solidaritat, disposada a protegir persones en perill. Als pobles propers a la frontera, els metges atengueren refugiats que presentaven fractures, congelacions, símptomes d’esgotament a conseqüència de la duresa del recorregut i malalties diverses. També els capellans d’alguns pobles fronterers dispensaren un ajut desinteressat als refugiats jueus: els acollien a les seves parròquies, els facilitaven el contacte amb els consolats aliats i amb les organitzacions d’ajut...

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Nens i nenes jueus que, fugint del nacionalsocialisme, creuen els Pirineus, són instal·lats a un balneari de Caldes de Malavella gràcies a l’acció de la Joint Distribution Committee. © Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

Acabada la Segona Guerra Mundial, l’estat d’Israel volgué atorgar una distinció als no jueus que arriscaren la seva vida per salvar jueus durant l’Holocaust. Yad Vashem, la institució oficial israelita dedicada a la documentació, investigació, educació i commemoració de l’Holocaust, instaurà, en nom d’Israel i del poble jueu, el títol de Just entre les Nacions.

Proposta didàctica. La supervivència i el coratge de salvar

Les raons per ser declarat Just o, el que és el mateix, l’ajut ofert pels Justos entre les Nacions inclouen: ocultament de jueus en les seves llars o en les seves propietats, la falsificació de documents i identitats, el pas clandestí i l’assistència a la fugida i el salvament de nens. Perquè sigui atorgat el títol cal complir unes condicions bàsiques, com la participació de la persona en el salvament d’un o varis jueus de l’amenaça de mort o deportació als camps d’extermini, que existeixi risc per la vida, la llibertat o la posició del salvador i que la motivació de l’ajut no hagi comportat cap tipus de contraprestació econòmica.

Continguts

A 1 de gener de 2013 s’havia atorgat el reconeixement a 24.811 persones, la majoria a Polònia (6.394), Holanda (5.269), França (3.654) i Bèlgica (1.635). A l’actualitat, els set Justos espanyols són diplomàtics Ángel Sanz Briz (1965), José i Carmen Ruiz Santaella (1988), Eduardo Propper de Callejón (2007) i Sebastián Romero Radigales (2014), per haver concedit visats a jueus des de les representacions diplomàtiques espanyoles a Budapest, Berlín, París i Atenes, respectivament. Les altres dues persones, Concepción Faya Blázquez i Martín Aguirre Otegui, nomenats el 2011, tot i que van néixer a Espanya, foren reconeguts per la seva actuació a França i a Bèlgica, respectivament. Yad Vashem examina altres expedients, però al nostre país la immensa majoria d’aquells que desafiaren la persecució i la prohibició continuen en l’anonimat. L’Espanya de la postguerra, presidida per la repressió i els temors als vencedors, era plena de pors. En la majoria dels casos, s’han endut a la seva tomba els comportaments d’assistència i ajut que tant dignifiquen les persones i la condició humana.

• La difícil supervivència. • Els amagatalls. • L’ajut de la Creu Roja i altres institucions internacionals. • L’ajut dels diplomàtics. • Els Justos entre les Nacions. • Els infants refugiats. • L’evasió pels Pirineus. • L’evasió per la frontera portuguesa. • La resistència • L’alliberament dels camps. I després?

Lectures recomanades sobre Justos i salvats

• DR. SAMUEL SEQUERRA I PAUL BUCHINGER I CHARLES DAVID • RAMON ESTÉVEZ I ABRAHAM BENDAYEM • ARÍSTIDES DE SOUSA MENDES • JOSÉ RUIZ SANTAELLA I RUTH ARNDT • ÁNGEL SANZ BRIZ I JAIME VÁNDOR

Dr. Josep Calvet Bellera Doctor en Història. Universitat de Lleida.

• RAOUL WALLENBERG I ABE METH Síntesi del context històric

Davant la persecució sistemàtica de totes aquelles persones considerades enemigues del nacionalsocialisme, especialment els jueus, molta gent de diferents països, per compromís moral, va arriscar la seva vida per ajudar a escapar la població jueva o per amagar-la, evitant així la seva detenció, deportació i assassinat a mans dels nazis. Moltes d’aquestes persones són anònimes i d’altres en coneixem els noms; també hi havia diplomàtics i organitzacions humanitàries. Qüestions sobre el coratge de salvar

• Durant la guerra, i malgrat l’opinió contrària dels seus governs, alguns diplomàtics van decidir salvar persones jueves i evitar així que els nazis les assassinessin. A partir del text sobre La supervivència i el coratge de salvar durant l’Holocaust així com els textos de Justos i Salvats que et recomanem per aquest tema, fes una llista dels diplomàtics que apareixen (són alguns dels molts que pots trobar a la web de Yad Vashem, l’enllaç del qual tens més a sota) i completa la taula Nom del diplomàtic

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

País de procedència

País on treballa

Situació del país durant la II GM (bel·ligerant, neutral, ocupat)

Altra informació

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

Per què creus que es van decidir a salvar altres persones? Com ho van fer? Quines conseqüències van patir? • Esbrina què significa i qui concedeix el l títol de Justos entre les Nacions. Pots trobar més informació a la web de Yad Vashem: http://ves.cat/hi0T

El context històric: temes i didàctiques

• Per què els jueus sefardites tenien la possibilitat d’obtenir la nacionalitat espanyola? El govern d’Espanya ho afavoria? Raona la resposta. • Quants refugiats jueus van entrar legalment a Espanya? Per on entraven? Qui els ajudava? Per què alguns van ser expulsats? • A la població de Sort hi ha un museu en una antiga presó on es detenia als jueus que enxampaven pels camins dels Pirineus. Busca en la seva web, http://www.camidelallibertat.cat/cat/index.html, durant quins anys hi hagué més presoners i de quins països provenien. Creus que era fàcil travessar la frontera? Fes una llista dels problemes amb els quals es podien haver trobat els refugiats. Dibuixa un mapa de Catalunya i assenyala les rutes del Camí de la Llibertat (llocs per on passava la gent refugiada). A la web Camins de la llibertat. Un museu de la pau a la frontera, pots trobar més informació de les rutes: http://ves.cat/iTQT

Memorial als Justos entre les Nacions a Yad Vashem (Jerusalem). © Isabel Ballestero.

• Llegeix els textos de Jaime Vándor i d’Abe Meth i digues què va representar per a ells l’ajut dels diplomàtics. Quin hagués sigut el seu destí sense aquest ajut? • Per què es diu de Raoul Wallenberg que és un heroi sense tomba? Llegeix l’article que trobaràs a la web Raoul Wallenberg, Suecia reabre la investigación sobre la muerte del diplomático que salvó a 100.000 judíos, i explica el misteri de la seva mort. Pots trobar l’article aquí: http://ves.cat/hSh4 • Llegeix el text de José i Carmen Ruiz Santaella. El Dr. Ruiz Santaella treballava a l’ambaixada d’Espanya a Berlín, però creus que el seu ajut va ser només com a diplomàtic? Justifica la resposta. Quina opinió té del matrimoni Ruiz Santaella la Ruth Arndt?

Entrada de la presó de Sort on varen ser empresonats prop de 3.000 evadits procedents dels passos fronterers del Pallars Sobirà i la Val d’Aran. © Memorial Democràtic.

Pots trobar més informació a l’article del diari El País, publicat l’1 de març de 2012, de Manuel J. Albert: http://ves.cat/hjaW • Llegeix els textos de Ramon Estévez i Abraham Bendayem i explica la diferent situació que vivien i quina significació va tenir la seva trobada. • Organitzacions humanitàries també van participar en l’ajut a la comunitat jueva perseguida. Llegeix el text La supervivència i el coratge durant l’Holocaust i escriu el nom d’algunes d’aquestes organitzacions. Quina tasca va fer Samuel Sequerra? Llegeix els textos de Paul Buchinger i Charles David. Quina organització els va ajudar i qui era el seu representant a Espanya? • Llegeix l’apartat Los niños ocultos: la búsqueda de las familias a la web del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units i explica les dificultats que van tenir els infants jueus supervivents per trobar les seves famílies després de la guerra: http://ves.cat/inP6 Detall del mur dels Justos entre les Nacions a Yad Vashem (Jerusalem) on es poden llegir els noms dels Justos d’Espanya, Itàlia, Àustria i l’Equador. © Isabel Ballestero.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

• Llegeix l’article d’Eduardo Martín de Pozuelo Los ángeles de los Pirineos publicat a La Vanguardia el 4 de gener de 2013 i digues de quina manera van ajudar Miquel Giner i el poble de Les a la població refugiada jueva: http://ves.cat/hSia. Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

• Com un altre exemple de rescat de persones jueves per part d’un col·lectiu trobem el cas del Moviment de Resistència Danesa, que ha rebut globalment el títol de Just entre les Nacions. Explica com es va dur a terme el rescat. Quanta població jueva va sobreviure? Trobaràs més informació en aquest enllaç: http://ves.cat/inQc • El més famós intent de resistència als guetos va ser la revolta del gueto de Varsòvia el 1943, fet al qual ja ens hem referit en el segon tema, dedicat a Polítiques de persecució, discriminació i destrucció del Règim nacional socialista. L’Holocaust i altres víctimes. Altres tipus de resistència la van protagonitzar alguns homes i dones jueus que van poder escapar de la persecució i es van organitzar com a partisans, la lluita armada, contra els alemanys. Busca informació sobre Tuvia Bielski i sobre la pel·lícula Resistència que es basa en la seva història. • Un altre fet destacat va ser el que va protagonitzar el poble gitano a Auschwitz el maig de 1944. En aquell camp hi havia una secció que s’anomenava el camp de les famílies gitanes (Zigeunerlager): per quin motiu creus que estaven a part? Busca informació a la web del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units (Washington): http://ves.cat/hjkJ Què va passar el mes d’agost d’aquell any, fet que es coneix amb el nom de Zigeunernacht? Llegeix el relat d’en Zoni Weisz. Reconstrueix breument la història de la seva família des del moment en què va ser detinguda. Com va poder escapar el Zoni de la deportació? Quines persones el van ajudar? Quin hagués sigut el seu destí sense aquest ajut? Quina importància va tenir el barret en aquesta història? A la web Dutch Auschwitz Committee es pot trobar informació, en anglès, d’en Zoni Weisz: http://ves.cat/hjkS També a la web www.romasinti.eu es poden llegir diverses històries i consultar documents relacionats amb la vida de diferents persones Roma i/o Sinti, entre elles la d’en Zoni Weisz: http:// ves.cat/jaUm En el tema 1, els totalitarismes a l’Europa de principis de s. XX, pots trobar més informació.

El context històric: temes i didàctiques

• Després de l’alliberament, els supervivents dels camps no ho van tenir fàcil. Viktor Frankl, psiquiatra d’origen jueu deportat a Auschwitz, explica en el seu llibre L’home a la recerca del sentit el que va succeir quan les portes del camp es van obrir: «S’equivocaria qui pensés que ens vam tornar bojos d’alegria (...). Havíem perdut la capacitat d’alegrar-nos i lentament havíem de tornar a aprendre-la (...). Tot semblava irreal, misteriós, com un somni. Ens costava creure que fos veritat. Quantes vegades havíem somniat amb l’alliberament, amb el retorn a casa, amb l’encaixada de mans als amics, amb l’abraçada tendra a l’esposa (...)? I finalment, ara que el somni es convertia en realitat, ens venia el dubte. S’esvairia? Podíem creure de veritat en ell? Seria un error creure que un presoner alliberat ja no necessita cap atenció (...). Una persona sotmesa a una tensió psicològica tan tremenda i durant tant de temps corre un cert perill en el moment de l’alliberament.» Víktor Frankl veu que era necessari donar ànims al presoner i presentar-li un futur amb sentit en què un ésser estimat l’estaria esperant. El problema era que... «Alguns es van trobar que no hi havia ningú que els esperés. (...) Potser un va pujar al tramvia i va viatjar cap a la casa dels seus records, potser va trucar al timbre, com tantes vegades ho havia somniat en el lager, però no li va obrir la porta la persona que ell esperava, perquè no hi era ni mai hi tornaria.»

Frankl, V. E. L’home a la recerca de sentit. Edicions 62: Barcelona, 2005

• Escriu alguns dels problemes que creus tu que es trobarien les persones alliberades. Què creus que significa el títol del llibre de Frankl? Proposta de treball en grup

• L’agost de 2013 es va commemorar el 70è aniversari de la revolta de Treblinka, camp d’extermini on els nazis van assassinar a 800.000 jueus. Chil Rajchman va ser un dels 57 supervivents d’aquest camp després de l’acte de resistència. En el seu llibre explica que l’obligaven a tallar els cabells de les víctimes abans de ser gasejades i que per la nit es retrobava amb els companys al barracó:

«El bien y el mal han sido una preocupación mía constante. Eso se refleja en mi poesía, en muchas de ellas. Seguramente el tema de los ricos de espíritu me interesó porque yo buscaba el bien y lo encontré más en la literatura que en la vida. El bien y el mal son inherentes a la naturaleza humana. Todos, en algún momento, tenemos que escoger entre uno u otro. Creo que la opción al mal la tenemos todos. Aunque también creo que predomina el bien.»

«Estic amb els meus companys Leybl i Moyshe Etinger i les llàgrimes ens corren per la cara sense parar. Finalment comencem a comprendre com funciona aquest lloc. Es tracta d’una fàbrica que s’alimenta del sacrifici humà: ahir 12.000, avui 15.000 i així sense parar… Intentem descobrir què passa amb les víctimes quan ja estan mortes, però no podem perquè els morts surten pel camp nº 2 i nosaltres no tenim cap contacte amb els jueus que treballen allí. No parem de preguntar-nos: I després? Decidim que hem d’intentar a tot preu fugir perquè un dia també ens mataran a nosaltres.»

«(…)Quiero añadir que creo en el individuo y no creo en la colectividad. La colectividad es necesaria porque somos seres sociales y nos necesitamos, pero es la que se deja llevar luego a la violencia, a la guerra. No soporto ver a la gente que marcha en uniforme y obedece órdenes ciegamente. El mal existe en todas partes, desde los pueblos más primitivos hasta los más civilizados, y casi siempre se activa cuando el individuo renuncia a pensar y se deja llevar por unas ideas o unas tendencias impuestas desde arriba.»

Rajchman, C. Je suis le dernier juif. Treblinka (1942-1943). Édition des Arènes: París, 2009

Quines perspectives de futur tenien, segons el text? Busca informació sobre aquesta revolta i sobre què va passar després. • En moltes ocasions s’ha dit que no es va oferir cap resistència al nacionalsocialisme per part de les seves víctimes. Després d’aquests exemples, què n’opines?

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Comenteu aquesta entrevista. Per què creieu que els diplomàtics de les lectures recomanades no van ser indiferents envers el que passava al seu voltant i es van convertir en rescatadors? A què es deu que el senyor Jaime Vándor s’hagi dedicat a difondre la seva història? • Fragment d’una entrevista el 2011 a Rosa Sala Rose, autora del llibre La penúltima frontera, al bloc de l’historiador Xavier Casals, que podreu trobar aquí: http://ves.cat/hSiQ

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

«- ¿Qué casos de los que ha reconstruido le han sorprendido más? - Me impactó mucho el caso de Jenny Kehr, una judía alemana que iba a ser entregada a los alemanes en diciembre de 1942 por orden del gobernador civil de Lérida y que, para evitar una deportación segura a los campos de exterminio, decidió suicidarse ahorcándose en su celda de la prisión de mujeres de Barcelona la madrugada del día en que iba a ser entregada. Es la versión anónima y en femenino del célebre caso de Walter Benjamin, con el agravante de que en 1942 la llamada Solución final ya estaba en pleno funcionamiento. Además, y aunque se trate de un caso hasta cierto punto excepcional, constituye un claro testimonio de contribución al Holocausto por parte de un funcionario español en ejercicio de sus funciones.» La Jenny Kehr és una jove alemanya, jueva, que escapant del nacionalsocialisme arriba als Pirineus però aquí la detenen i la condueixen a la presó de dones de Barcelona, ubicada al barri de Les Corts, on ara hi ha el centre comercial El Corte Inglés. Què penseu de la tasca del governador civil de Lleida? Creieu que potser hauria pogut fer alguna altra acció dins el règim que existia a Espanya el 1942?

El context històric: temes i didàctiques

• Calvet, J. Les muntanyes de la llibertat. L’Avenç: Barcelona, 2008 • Fundació Internacional Raoul Wallenberg: http://www.raoulwallenberg.net/es/ • Per treballar la diferenciació entre refugiats, exiliats, immigrants resulta molt interessant l’aplicatiu de l’ACNUR Contra viento y marea, l’enllaç del qual el podeu trobar a continuació: http://www. contravientoymarea.org/ • Veure i comentar la pel·lícula El cónsul Perlasca (2002), del director Alberto Negrin • Veure i comentar la pel·lícula Resistència (2008), del director Edward Zwick. Es recomana la primera part, l’alliberament del gueto i la fugida i organització en el bosc a Bielorússia. • Duva, J. El Holocausto pasó por España, publicat al diari El País el 31/01/2009, disponible en línia a http://ves.cat/hiNe, on es pot veure en Charles David, en Paul Buchinger i en Siegfried Meir • Martin de Pozuelo, E. El franquismo, cómplice del Holocausto. La Vanguardia Ediciones: Barcelona, 2012 • Ellacuria, I. i Martín de Pozuelo, E. La guerra ignorada. Debate: Barcelona, 2008. • Sala Rose, R. La penúltima frontera. Papel de liar: Madrid, 2011

Cartell de 1939, Viva España: viva Italia, viva Alemania, viva Portugal on es poden veure les relacions entre aquests quatre països europeus. ©CRAI- Biblioteca Pavelló de la República (Universitat de Barcelona).

• Zofia Kossak-Szczucka, resistent polonesa i fundadora de l’organització d’ajuda Zegota va dir que «aquells que callen davant d’un assassinat, es converteixen en còmplices de l’assassinat.» A què es referia amb aquestes paraules? Busqueu informació de la tasca feta per aquesta organització. Què en penseu? Més informació? Us recomanem...

• Espais de memòria per visitar: Presó Museu Camí de la Llibertat (Sort). Plaça Sant Eloi, 8, Sort (Pallars Sobirà). museu@camidelallibertat.cat Visites concertades: 973 620 010 / 973 621 002 • Llovet, J. La mort de Walter Benjamin. El País: 2009. Disponible en línia a http://ves.cat/hSiF Molt interessant per a comprendre les dificultats dels refugiats jueus. • Calvet, J. Des de l’Alt Empordà a la llibertat. El pas de refugiats estrangers durant els anys de la segona guerra mundial. Disponible en línia a: http://ves.cat/hSiK • Calvet, J. El Berguedà. Camí als Pirineus, camí a la llibertat, publicat el 2012 a raco.cat: http:// ves.cat/itkI • Per aprofundir en el tema dels passadors que ajudaven a travessar els Pirineus als refugiats jueus i de la presència d’aquests a Catalunya durant els anys 40, veure els vídeos dels 4 capítols de la sèrie documental de TV3 Boira Negra: http://ves.cat/hSiM

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

5. La literatura concentracionària Entenem per literatura concentracionària aquella que fa referència als textos, testimonials o de ficció, relacionats amb els camps de concentració nazis establerts a les zones de domini alemany des del 1933 i fins el 1945. En el cas dels catalans que van anar a parar als camps nazis després de fugir de la repressió franquista (1939-1975) pel fet d’haver-se mantingut fidels al sistema democràtic de la República, i exiliar-se a França, els testimonis més destacats són els de Joaquim Amat-Piniella, Mercè Núñez Targa, Neus Català i, la feina de Montserrat Roig. Amat-Piniella escrigué 71 poemes dintre del camp de concentració, recollits al volum Les llunyanies, poemes de l’exili, i una gran novel·la, K. L. Reich. Es tracta d’una novel·la que reflexiona sobre els límits de la condició humana a partir d’uns personatges tancats en un camp de concentració, Mauthausen, al qual van anar a parar la major part de republicans catalans i espanyols. Mercè Núñez, a El carretó dels gossos, i Neus Català, amb 50 testimonis de la resistència i la deportació, ens descriuen amb precisió la tortura sistemàtica del camp de dones de Ravensbrück. L’escriptora Mercè Rodoreda, que no forma part del col·lectiu de supervivents, escrigué anys més tard, també, un conte inspirat en el cas d’un republicà, Nit i boira, que inclogué a Semblava de seda i altres contes. Un homenatge a la mort anònima de tants lluitadors per les llibertats.

A partir de la restauració de la democràcia, nombrosos són els testimonis escrits, especialment a partir de 1990, per supervivents, en l’etapa final de la denominada literatura traumàtica, és a dir, aquella que és escrita per supervivents directes dels fets relatats. Entre ells s’inclouen els casos de Marcial Mayans, Francesc Comellas, Mariano Constante, Juan Camacho o Francisco Batiste. En l’àmbit espanyol, sens dubte la figura més rellevant és la de Jorge Semprún, supervivent del camp de Buchenwald i que ens ha deixat una extensa obra de reflexió sobre el fenomen dels camps, especialment a El llarg viatge, La escritura o la vida o Aquel domingo. A la primera obra ens explica els quatre traumàtics dies que va trigar a arribar en tren de mercaderies des del lloc de detenció fins al camp, sense menjar, sense beguda, sense aire... En la segona reflexiona sobre els disset anys que va necessitar per afrontar el repte que li suposava explicar la seva experiència. En primer lloc, perquè calia recuperar el pols de la vida, en segon lloc perquè la incredulitat del relat resultava feridora, i en tercer lloc perquè el relat suposava afrontar la descripció de la mort d’amics i d’una gran quantitat de companys anònims sense cap motiu ni raó possibles. En l’àmbit europeu, la figura de referència és la de Primo Levi, italià que va passar per diversos camps de concentració i que ens ha deixat la trilogia més coneguda, formada per Si això és un home, Els enfonsats i els salvats i La treva. L’obra de Levi reflexiona sobre les “zones grises” de la condició humana, aquelles que es posen al descobert especialment en circumstàncies excepcionalment traumàtiques, com és el pas pels camps de concentració. Formaria part del col·lectiu que ens ofereix una mirada des del punt de vista jueu, aquell que és perseguit implacablement pel III Reich alemany (1933-1945) i que, mitjançant la Solució Final, decideix la seva total aniquilació, fet que és conegut com a Shoah. Una mirada escèptica ens l’ofereix el Premi Nobel de Literatura hongarès Imre Kertész. A Sense destí, ens mostra la peripècia vital d’un adolescent per diversos camps de concentració fins que, després de l’alliberament, es trobi, en tornar a casa, que ja no hi viu la seva família. A Kadish por un niño no nacido ens mostra el seu descoratjament vers el futur de la humanitat mitjançant la seva decisió de no tenir fills per tal que no hagin de tornar a patir la seva persecució pel fet de pertànyer a un col·lectiu determinat.

Neus Català Pallejà, nascuda a Els Guiamets (Priorat, 1915) és l’última supervivent catalana d’un camp de concentració nazi. Va ser detinguda el 1943 i deportada a Ravensbrück, on va estar fins el maig del 1945. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2006 va ser elegida ‘Catalana de l’Any’ per la seva tasca de defensa de les 92.000 dones que van morir “al camp d’extermini de Ravensbrück, no camp de concentració”, com ella mateixa matisa. © Memorial Democràtic.

El document més impressionant, des del punt de vista historiogràfic i periodístic, és la magna obra Els catalans als camps nazis, de la periodista i escriptora Montserrat Roig, que va trigar tres anys a reunir les primeres dades sobre la presència catalana als camps, entre 1974 i 1977. Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Una mirada més crítica encara és la d’Elie Wiesel, Premi Nobel de la Pau, quan a La nit ens ofereix el relat desesperat d’un adolescent jueu que intenta sobreviure als trasllats constants de camps de concentració al costat del seu pare, que finalment no podrà resistir la ferotgia de les condicions. Wiesel posa al descobert el sense sentit de l’experiència soferta i, de retruc, de la confiança en una religió que sent que l’ha abandonat quan més la necessitava. Primo Levi (1919-1987) escriptor italià d’origen jueu, autor de memòries, relats, poemes i novel·les. Va ser un resistent antifeixista, supervivent de l’Holocaust. És conegut sobretot per les obres que va dedicar a donar testimoniatge sobre l’Holocaust. Si això és un home està considerada com una de més importants del segle XX. © La Stampa.

Una altra aportació significativa és la d’un poema, Todesfuge, Fuga de mort, de Paul Celan, on mostra la irracionalitat d’un sistema creat, dissenyat i executat per destruir de manera sistemàtica, industrial i asèptica el major nombre de persones considerades contràries al règim nazi. Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

Aquests són només una mostra dels noms de referència de l’anomenada literatura concentracionària, aquella que intenta preguntar-se com és possible que la condició humana hagi arribat a un grau de perversió tan gran com per posar la ciència, la tècnica i la burocràcia d’un estat al servei de l’assassinat de persones. Una literatura que ens permet reflexionar sobre el millor i el pitjor de la condició humana i que esdevé un imprescindible instrument de prevenció.

El context històric: temes i didàctiques

Proposta didàctica. Els testimonis i la literatura concentracionària Continguts

• Concepte de literatura concentracionària. Tipologia d’obres.

Dr. David Serrano Blanquer Professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull

• La literatura concentracionària com a reflexió sobre el millor i el pitjor de la condició humana. • Principals autors de la literatura concentracionària: Primo Levi, Elie Wiesel, Imre Kertesz, Jorge Semprún. • Escriptors i escriptores catalans: Marcial Mayans, Neus Català, Montserrat Roig. • Biografia i obres de Joaquim Amat-Piniella. • La vida al camp de Mauthausen a partir de la novel.la K. L. Reich. • Literatura i memòria. Lectures recomanades sobre Justos i Salvats • JOAQUIM AMAT-PINIELLA

Síntesi del context històric

En acabar la Guerra Civil espanyola (1936-1939) molts homes i dones republicans es van exiliar a França, on van haver d’afrontar unes condicions de vida molt dures que es van agreujar amb l’inici de la Segona Guerra Mundial. Molts d’ells van ser empresonats pels nazis i deportats a camps de concentració. Alguns homes i dones supervivents ens han deixat escrits, testimoni de l’horror viscut: és el que es coneix com a literatura concentracionària. Qüestions sobre la literatura concentracionària

• Què és la literatura concentracionària? Qui són els seus autors? Per què creus que ha esdevingut una especialitat literària? • On va néixer Joaquim Amat-Piniella i quan? Quants anys tenia quan es va proclamar la República? Digues algunes de les activitats a les que es va dedicar durant aquest període. A la web memoria.cat hi podràs trobar informació a l’apartat que correspon a la biografia: http://ves.cat/ hivX Joaquim Amat-Piniella (1913-1974) fou un escriptor i polític català, supervivent del camp de concentració de Mauthausen. Va lluitar a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil Espanyola. Acabada la guerra, va fugir a França, on va ser internat als camps d’Argelers i Sant Cebrià de Rosselló. Des del 1940 fins el 1945 va romandre internat al camp de concentració nazi de Mauthausen i , un cop alliberat, va escriure durant un any l’obra K. L. Reich. © Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat i Piniella.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

• Per què en acabar la Guerra Civil, el 1939, va marxar a França? Quan va ser empresonat per l’exèrcit alemany? Quants anys va passar a Mauthausen? Quina novel·la va escriure i què signifiquen les sigles del títol K. L. Reich? De què tracta? • On està situat el camp de Mauthausen? En aquest camp hi havia una pedrera de granit amb una escala que tenia 186 graons. En què consistia el treball dels presoners? Per què es diu que el treball a la pedrera comporta un elevat índex de mortalitat? Què diu l’Amat-Piniella de la pedrera i del tracte de les SS? Pots trobar informació a la web memoria.cat dedicat a Amat-Piniella i el seu internament als camps: http://ves.cat/hiv2

• Quina comunicació mantenia Amat-Piniella amb la seva família des de Mauthausen? Llegeix les postals i digues de què tracten. Quin tipus de font històrica són? Pots trobar més informació a la web memoria.cat dedicada a Amat-Piniella i, concretament, a l’apartat Documents: http://ves.cat/hiv7 • Amat-Piniella va tornar a Espanya el 1946. Quins problemes va haver d’afrontar? A l’apartat de biografia que s’enllaça anteriorment trobaràs la resposta. • Explica l’incident de la seva expulsió de Manresa. Hi trobaràs informació a la web memoria.cat: http://ves.cat/hiv0 • Es diu que Joaquim Amat-Piniella va patir un “exili interior” en contraposició a “l’exili exterior”. Què creus que significa? • Durant el seu captiveri, Amat-Piniella va escriure setanta-un poemes que expressen els seus sentiments i angoixes, però només després del captiveri els va poder aplegar mecanografiats; on i quan va fer-ho? Pots consultar la biografia literària d’Amat-Piniella a la web de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), al menú dedicat a La literatura catalana a internet: http://ves.cat/hiy6 Sota quin títol s’aplega el recull poètic? Quin significat té aquest nom? • Consulta la referència bibliogràfica i ressenya del poemari Les llunyanies. Poemes d’exili, 19401946 a la web de l’editorial L’Albí: http://ves.cat/hiy7 Llegeix algun d’aquests poemes i respon. Pots trobar-los al bloc Català al Catà, material de llengua i literatura per als alumnes de l’Institut Guillem Catà de Manresa: http://ves.cat/hiBc • Quin fet es descriu a Els gira-sols? • Quins sentiments destaquen a La cambra fosca? • Què simbolitzen els avions a La llum blanca?

Imatge actual de les escales de la mort que es pot visitar al Memorial de Mauthausen a Àustria. En aquest poble austríac hi ha la gran pedrera de Wienergraben, motiu pel qual els nazis van decidir construir-hi el camp, poc després de l’annexió d’Àustria al Reich el 1938. © Memorial Democràtic.

Presoners que transporten grans pedres per l’escala de la mort de la cantera Wienergraben al camp de concentració de Mauthausen. © Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units.

• En l’entrevista que el 1973 li va fer la Montserrat Roig, Joaquim Amat-Piniella diu, respecte a la seva arribada a Mauthausen: «La primera cosa desagradable de debò va ser trobar-se amb altres espanyols que eren allà al camp des de feia un quant temps, uns mesos, els quals eren veritables esquelets. Feien realment pena. Deies: “Això serem nosaltres d’aquí un quant temps”. Estaven molt prims, completament desnodrits. I després amb les cares moltes vegades plenes de barrancs i de crostes, i de cops, i de blaus, i tots coixejant... En fi, no ho vulguis saber, vestits de qualsevol manera, vestits amb draps. Amb el fred que feia! Perquè nosaltres a Mauthausen hi vam entrar el mes de gener. (…) Llavors sí que vaig veure que no en sortiríem. “D’aquí no en sortirà ningú. No en sortirà ningú”. Sí, sí, llavors és quan ens vam veure perduts.» Qui era Montserrat Roig? Quina tasca inèdita i cabdal va fer? Per què creia Amat-Piniella que d’allà no en sortirien vius? Segons Amat-Piniella, què li va donar ànims per sobreviure a Mauthausen?

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

La solitud és un element recurrent a tots tres poemes, però pren matisos i genera sensacions diferents a cadascun dels textos; explica-ho. Quina és, per a Amat-Piniella, la finalitat última d’aquest poemari, així com la seva novel·la K. L. Reich? • Després del seu alliberament, Joaquim Amat-Piniella va narrar la terrible experiència viscuda però no va voler-ho fer mitjançant una autobiografia, sinó que va novel·lar els fets en tercera persona; per què creus que ho va fer? Pots trobar la ressenya literària de K. L. Reich a la web de memoria.cat/amat/ o al següent enllaç: http://ves.cat/hiBd • Llegeix els fragments que trobaràs al bloc Català al Catà —http://ves.cat/hiBg— i respon: Capítol primer: • En quina època de l’any i moment del dia se situa la història? Quins elements va descrivint? • Per què el narrador destaca que el silenci és extraordinari? • Què suggereix l’Emili quan diu que té por que no els faci falta res allà on van?

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

Capítol segon:

Proposta de treball en grup

• Què suposes que és el Block 12? • Què es pot deduir dels fragments de converses? • A què es refereix quan diu que “el pou era profund i negre”? Hi ha una frase que es repeteix a tots dos capítols, quina és? Per què hi torna a aparèixer? • Llegeix a memoria.cat/amat el tema dedicat a les edicions de K. L. Reich per respondre aquesta pregunta: http://ves.cat/hiBj Hi va haver diverses versions de la novel·la, per què? Explica-ho breument. • Localitza i llegeix el conte Nit i boira, pertanyent al recull Semblava de seda i altres contes, de Mercè Rodoreda. A diferència de K. L. Reich, on es va optar pel narrador extern, aquest conte ens mostra en primera persona l’horror del camp, tot i que l’autora no va tenir-ne l’experiència personal, sinó que ho coneix per altres persones properes. Té en comú, emperò, que va ser escrit tot just acabada la guerra i hi comparteix, doncs, “la immediatesa literària”, com diu la Maria Campillo al seu estudi, que trobaràs a la web del Departament de Literatura catalana de l’UAB, concretament a Traces, base de dades de llengua i literatura catalanes: http://ves.cat/hiBu Quina és la situació que s’hi descriu? Quins són els sentiments del protagonista?

En grups de 5 persones, trieu un dels textos que us proposem i expliqueu per què l’heu triat, què us ha motivat a escollir-lo i, després, reflexioneu-ne tot el grup. Establiu relacions entre frases dels textos i la idea de memòria i justifiqueu-ho. Exposeu, finalment, les conclusions davant la resta dels companys i companyes. • El 1963 després de publicar K. L. Reich, Joaquim Amat-Piniella va escriure una carta a Ramon Martí de la qual destaquem alguns fragments. Podeu trobar el text íntegre a la web de memoria. cat, aquí teniu l’enllaç: http://ves.cat/hiyU «Com que vaig sobreviure, el meu deure era, és i serà sempre pensar en els morts.» «El meu desig hauria estat fer una obra mestra i, gràcies a ella, haver convençut tothom que mentre en la terra hi hagi gent capaç de tanta crueltat freda, de tant fanatisme inhumà, de tant menyspreu envers els altres, no arribarem pas a formar una societat digna de dir-se civilitzada.» «A favor de la justícia que desitjàvem i de la fe que necessitàvem, no he pogut fer —malauradament— altra cosa que un llibre. Poca cosa, quan tanta n’hauríem de fer! Això no vol dir que no hagi d’estar content quan aquest plau a qui el llegeix. Em sembla així que els morts no són tan morts, que a fer justícia de debò encara hi som a temps, que encara podem creure en un món millor.» Analitzeu els tres textos tot relacionant-los amb la biografia del seu autor. De què parla l’escriptor? Quins sentiments es desprenen? Exposeu el vostre anàlisis a la resta de companys.

Què hi simbolitza el ventre matern? Quina visió de la mort ens presenta? • Narració autobiogràfica clau d’aquest gènere és el llibre de Primo Levi Si això és un home, que comença amb el conegut poema del mateix títol. Pots trobar-lo a la web del periodista i escriptor Joan Safont —http://ves.cat/hiBy— o també al bloc Amat–Piniella: http://ves.cat/hiBQ Llegeix-lo i analitza’l: hi podem observar dues parts. En primer lloc, ens obliga a reflexionar sobre la dignitat humana. En segon lloc, parla del deure de la memòria. Què en penses? Compara’l amb els poemes de Les llunyanies, especialment L’hora blanca. Quines semblances i quines diferències hi observes?

• Annette Wieviorka, en el seu llibre Auschwitz explicat a la meva filla, fa referència a la importància de la memòria citant un text de l’historiador Ignacy Schiper, assassinat a Majdanek: «La història l’escriuen, en general, els vencedors. Tot el que nosaltres sabem sobre els pobles assassinats és allò que els assassins han volgut dir-nos. Si els nostres assassins s’enduen la victòria, són ells qui escriuen la història d’aquesta guerra i el nostre anihilament serà presentat com una de les més belles pàgines de la història mundial (...). Així poden decidir esborrar-nos completament de la memòria del món, com si no haguéssim existit mai, com si mai hagués hagut judaisme polonès, ni gueto de Varsòvia, ni Majdanek.» Wieviorka, A. Auschwitz explicat a la meva filla. Ed. La butxaca: Barcelona, 2010

Creieu que el que diu l’autor passa, és a dir, que la història l’escriuen els vencedors? Es tractaria d’una manipulació de la informació? Per què és tan rellevant la informació escrita: premsa, literatura, llibres de text? • Primo Levi, en l’apèndix de l’any 1976 a Si això és un home, escriu sobre la transmissió de la memòria:

Roses llançades al llac de Ravensbrück en record a les víctimes del nacionalsocialisme al memorial d’aquest camp, a prop de Berlín. © Memorial Democràtic.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

«Els lager (camps) nazis han estat la culminació del feixisme a Europa, la seva manifestació més monstruosa; el feixisme, però, existia abans que Hitler i Mussolini, i ha sobreviscut, de manera oberta o encoberta, a la seva derrota en la Segona Guerra Mundial. A tot arreu on es comença negant les llibertats fonamentals de l’home i la igualtat entre els homes es comença a caminar cap a un sistema concentracionari, i aquest és un camí en el qual és difícil aturar-se. Conec molts ex-presoners que han comprès bé la terrible lliçó implícita en la seva experiència, i que cada any tornen al “seu” camp portant de la mà pelegrinatges de joves: jo mateix ho faria de bon grat si el temps m’ho permetés i si no sabés que aconsegueixo el mateix objectiu escrivint llibres i acceptant comentar-los amb els estudiants.» Primo, L.. Si això és un home. Barcelona: Edicions 62, 1998

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

El context històric: temes i didàctiques

Què us semblen les opcions de transmissió que es plantegen en aquest text? Quina creieu que pot ajudar més als joves a comprendre els fets i les víctimes? Perquè? Creieu que això és suficient per sí sol o caldria fer activitats en paral·lel? Estudieu-ne altres possibilitats i exposeu ho tot a la resta de companys.

El context històric: temes i didàctiques

final de carrera d’Anna Maria Martí Solé (UOC, 2012): Les Veus de l’altra. Escriptores catalanes i Holocaust nazi. Disponible en línia a http://ves.cat/hiBs

• El 2002, Imre Kertész va rebre un dels més reconeguts premis, el Nobel de Literatura. En els motius de l’atorgament es va dir: «Per a l’escriptura que defensa l’experiència fràgil de l’individu contra l’arbitrarietat bàrbara de la història.» Què us sembla aquest reconeixement pels motius descrits, escriure com a defensa de l’ésser humà? Quin significat té aquest reconeixement a nivell internacional? Analitzeu la vostra resposta tot investigant la trajectòria vital de Kertész i preguntant-vos els motius. Més informació? Us recomanem...

• Amat-Piniella, J. K. L. Reich. Amb propostes de treball de David Serrano. Ed. 62: Barcelona, 2005

• Perfil personal i literari complet i una selecció de textos: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joaquim-amat-piniella • Per estudiar els processos de construcció de la novel·la i tots els seus problemes, vegeu: http://ves.cat/lIiW • Per entendre la vinculació de Joaquim Amat, Montserrat Roig i Neus Català o Mercè Núñez, vegeu: “Les dones als camps nazis”, Pòrtic, Barcelona, 2004. • Per conèixer el procés de recuperació i canonització de Joaquim Amat, vegeu: http://dserranoblanquer.wordpress.com/amat-piniella/ • Web del Pen Club (de la revista Visat) per entendre les versions de K. L. Reich de 1946 i 1963: http://ves.cat/iq89 • Serrano, D. L’Hora Blanca. L’Holocaust i Joaquim Amat-Piniella. Resum de la tesi doctoral sobre Amat-Piniella, amb les claus de lectura i interpretació. David Serrano, Ars: Sabadell, 2004 • Accés digital a la UAB sobre la tipologia d’obres concentracionàries en la tesi doctoral La literatura concentracionària europea. Joaquim Amat Piniella, de David Serrano: http://ves.cat/iq9d • Web de l’Associació Memòria i Història de Manresa on hi ha tot un menú dedicat a Joaquim Amat-Piniella: www.memoria.cat/amat/ • Lectura de la transcripció de l’entrevista que li va fer Montserrat Roig a Joaquim Amat-Piniella (1973). Es pot trobar a la web memoria.cat: http://ves.cat/hiyY • A edu365.cat, dins de lectures, es pot trobar una proposta interactiva que permet fer un acostament previ a l’obra K. L. Reich des de la referència al seu autor i la contextualització del gènere. També permet fer un seguiment de la lectura a partir de preguntes de comprensió i, un cop llegida, treballar-ne tant l’estructura narrativa com el vocabulari, l’espai i el temps o els personatges: http://ves.cat/hiBn • A la web Llibres per llegir es pot trobar la referència bibliogràfica i el fòrum sobre el llibre K. L. Reich, molt interessant per animar a la lectura de l’obra: http://ves.cat/hiBo • Més informació sobre literatura concentracionària específicament catalana (i femenina): treball

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

La Maternitat d’Elna. Un bressol d’humanitat enmig de la inhumanitat

BLOC II. LA MATERNITAT D’ELNA. UN BRESSOL D’HUMANITAT ENMIG DE LA INHUMANITAT

Conferència inaugural amb motiu del Dia internacional de commemoració de les víctimes de l’Holocaust Ens sentim molt honorats de participar en aquest acte d’homenatge a les víctimes de l’Holocaust. Sí, l’Holocaust va ser un dels crims més grans de la història moderna. Els nazis que el van cometre volien exterminar els jueus només perquè eren jueus i, per tant, enemics. Per això el crim més horrorós de la Segona Guerra Mundial es va anomenar crim contra la humanitat. Nosaltres, fills de republicans espanyols, bé sabem —encara que no ho sembli— que la Segona Guerra Mundial va començar a Espanya el 1936. Ben entès, llavors no es podia imaginar que els nazis crearien més tard els camps de la mort, però sí es veia com puntejava el feixisme a Europa i a Espanya. Per això els nostres pares van agafar les armes per defensar la república i combatre l’amenaça feixista.

Malauradament, els republicans no van tenir prou forces per resistir l’aparell militar franquista i la coalició italo-alemanya i llavors es va produir l’èxode, sense equivalent a la història recent, que anomenem Retirada. Entre les 500.000 persones que van passar a França el febrer del 39, s’hi trobaven els meus pares. Per això vaig néixer a França, amb la sort d’haver-ho fet a la Maternitat d’Elna. Passant la frontera, els republicans es pensaven que la República francesa, model de país dels drets humans, els acolliria amb tota la fraternitat deguda a una república germana i als defensors de la llibertat. Va ser una gran desil·lusió. Per comprendre el sentiment dels refugiats, he escollit llegir-vos el testimoniatge de la Carme Casas, una noia que tenia, com molts de vosaltres, 16 anys quan va passar per Cerbère el febrer del 39 i, com vosaltres, era alumna d’institut. «Esperava trobar una terra d’acollida, un indret on poder aturar-me a descansar sense perill, lluny de l’abast dels feixistes. Un lloc amable que em compensés la pèrdua dels pares, els quals no sabia no sabia on eren en aquells moments ni si els tornaria a veure. França era un lloc ideal, una mena de paradís on podríem menjar i trobaríem roba d’abric i llits calents on poder dormir sense alarmes aèries ni sirenes. Però en arribar a l’estació de Cerbère em vaig trobar amb tot de gent amuntegada, amb paquets i maletes, amb dones que ploraven, amb vells que ploraven, amb nens i homes que també ploraven. I amb aquelles piles d’armes que prenien als soldats, les separacions familiars, els homes a una banda, les dones i els nens a l’altra, i totes aquelles escenes de menyspreu i maltractament per part dels gendarmes i l’exèrcit francès. Em vaig trobar amb aquells cops de culata que ens feien anar de bòlit i aquells crits d’“allez, allez” que eren l’única cosa que ens deien.» Serra, D. i Serra, J. L’exili dels republicans. El somni derrotat. Columna Idees 007: Barcelona, 2004

A les dones, els nens i les persones grans les van enviar als departaments del centre de França. Als homes els van internar en els camps de concentració d’Argelers, San Cebrià i el Barcarès. S’anomenaven camps de concentració però no eren camps de la mort com els alemanys, per una senzilla raó: les autoritats franceses només esperaven una cosa, que els refugiats demanessin tornar a Espanya. I si no volien, els pressionaven per a que ho fessin. Els qui es van quedar van haver d’afrontar les condicions terribles dels camps: hectàrees de sorra sense res per cobrir-se, sense aigua potable, sense queviures, sense latrines, només filferro espinós per tancar l’espai.

Camp a Prats de Molló. La rebuda de l’Estat francès foren els camps d’internament a platges o llocs massificats sense cap tipus de salubritat, sota vigilància i amb condicions infrahumanes. © Fons Chauvin. Archives Départamentales des Pyrénnées-Orientales (Perpinyà).

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Aquestes condicions provocaren moltes malalties i multiplicaren els casos de disenteria. Les primeres víctimes van ser els infants, perquè als camps també hi van enviar ancians, dones i nens. Al camp d’Argelers, entre els 216 morts registrats s’hi compten 70 infants de menys de 10 anys. La majoria d’ells portaven un cognom castellà o català: Garcia, Giménez, Martínez, Artigas, Masdeu, Puigrodon... Però més de 20 en porten d’altres com Hermann, Hoffmann, Reinhardt, Vinterstein... Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

La Maternitat d’Elna. Un bressol d’humanitat enmig de la inhumanitat

que el meu fill naixeria en aquell infern, em desesperava… », i la Maria Garcia, que afegeix: «em veia capaç de passar gana, set, fred i totes les vexacions que vinguessin, però que morís el meu fill acabat de néixer no ho podria suportar ...» Però la mort no rondava únicament en els camps, també picava pels camins de la Retirada. En el túnel de Cerbère, un document del tribunal de Ceret senyala la mort d’una mare l’1 de febrer del 39 donant a llum la seva nena. El document precisa que no hi ha cap senyal d’identitat de la mare. El diari de Perpinyà, L’Indépendant, del 29 de febrer de 1939, senyala en 5 curtetes línies que «passant per la muntanya de Sant Llorenç de Cerdans, una dona embarassada, trobant-se amb els dolors, va morir en el part i el seu fill també.» Tampoc es va saber com es deia. Dues mares anònimes, mortes soles pel camí de l’exili. L’Elisabeth Eidenbenz havia vist que era urgent prestar socors a aquelles dones. I va aconseguir obrir la Maternitat d’Elna. Cosa extraordinària, no era un edifici qualsevol sinó una magnífica casa gran. Les futures mares que arribaven del camp no s’ho podien creure. L’Assumpta Montellà recull el testimoniatge de la Remei Oliva, que ho descriu molt bé: «així que hi vam arribar, tot i que era de nit, ens vam adonar que la Maternitat d’Elna era una casa senyorial, com un petit palauet situat al fons d’una gran propietat... Al peu de l’escala ens va rebre la directora, la senyoreta Elisabeth, amb una cordialitat i un afecte que em van arribar al cor. Veníem de passar moltes penúries i tractes vexatoris als camps i qualsevol tracte amable ens semblava especial.»

Imatge d’un camp a la platja on es pot veure el tancat per un costat i el mar per l’altre. A l’arxiu no es defineix si és a Argelers o al Barcarès al 1939. © Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units.

En els camps, l’èxode del sud es topava amb l’èxode del nord. Els dos provocats per un mateix enemic feixista. En els camps, hem d’imaginar el que podia ser la situació de les dones, particularment de les mares que tenien nens petits. En un testimoniatge que relata Assumpta Montellà en el seu llibre sobre la Maternitat d’Elna, «una dona protestava perquè havia de fer els biberons del seu nadó amb aigua salada, cosa que va provocar diarrees al nen fins que va morir. La mare, desesperada, cridava insultant els francesos que custodiaven el camp. Finalment, perquè callés, la van emparedar a la seva barraca.» Aquesta escena la va presenciar Elisabeth Eidenbenz i, diu el testimoniatge, és el que la va motivar per fundar la Maternitat d’Elna. Hem de dir que, encara que el testimoniatge fos autèntic, la creació de la Maternitat d’Elna s’explica sobretot per una situació dramàtica generalitzada deguda a la Retirada que va ser ràpidament valorada per l’Elisabeth i els seus companys de l’Associació de l’Ajuda Suïssa. S’havia de treure les futures mares de l’angúnia de la mort. Ho podem comprendre amb el testimoniatge de dues mares, la Mercè Domènech, que narra: «jo estava embarassada, i només de pensar Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

En efecte, entrar en aquella Maternitat no sols era la promesa de bones condicions materials, l’esperança d’un part assossegat sinó també la il·lusió de recuperar la dignitat tant maltractada per les autoritats i gran part de l’opinió francesa. Només s’ha d’observar com es descrivia a la premsa l’arribada dels refugiats espanyols a La Maternitat d’Elna en una imatge d’arxiu. © Fons Elisabeth França per comprendre llur sentiment d’humiliEidenbenz. Ajuntament de la Vila d’Elna. ació. Per exemple, un periodista de l’Indépendant del 7 de febrer escriu: «és la imatge de la misèria de tot un poble, el desgavell, la derrota, la fam, la set, de tots els sofriments físics i morals que els humans poden patir. En aquesta multitud van els infants en nombre imposant, la majoria d’ells bruts, esparracats, lamentables. Els desgraciats innocents són les principals víctimes, per culpa dels homes.» Vet aquí com la compassió dóna pas a l’acusació: el periodista denuncia els homes responsables d’aquell llastimós espectacle però no diu quins homes són. I no cal que ho faci. Els lectors de llavors entenien perfectament que amb la senzilla descripció d’aquella imatge de la misèria la culpa la portava a sobre el poble republicà, vençut i esparracat. Sinó, per què internar-los als camps? A la Maternitat, amb l’Elisabeth Eidenbenz, no hi havia cap compassió i cap culpabilitat, només respecte per tothom, sigui qui sigui, mare espanyola, polonesa, francesa, gitana o jueva. Allí hi havia mares que venien de tot arreu. Totes podien sentir-se lliures, protegides per la Maternitat, terra inviolable que l’Elisabeth defensava dient que allò era Suïssa! Això ho va poder fer fins que van arribar els alemanys a partir del novembre de 1942. Ocupaven ja la meitat nord de França i van acabar d’envair tot el país. Llavors els nazis entraven a la Maternitat com volien quan sabien que s’hi estava una mare jueva. Va ser el cas de la Lucie. S’estava a la Maternitat per refer-se després d’haver tingut un nen mort. Com que era jueva, la Gestapo la va venir a buscar.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

La Maternitat d’Elna. Un bressol d’humanitat enmig de la inhumanitat

La Lucie va aprofitar el moment de recollir el seu equipatge per fugir i amagar-se. Quan va comprendre que si no s’entregava la Gestapo s’enduria l’Elisabeth en lloc seu, va sortir del seu amagatall i es va lliurar. El cas de la Lucie ens diu tota la dificultat de la missió humanitària a la Maternitat: la persecució nazi era impiadosa, la resistència a una força tan brutal era impossible i el que s’hi arriscava es jugava la vida. A més a més, la Creu Roja Suïssa, que tenia ara la tutela de la Maternitat, exigia regles estrictes de neutralitat: ningú, de cap manera, devia oposar-se a la conducta de l’estat alemany. Calia tenir un gran coratge per fer-ho, una consciència clara del deure a complir, una força indoblegable per ser capaç de dir «Això no!» I l’Elisabeth ho va fer. Ben entès, no va poder fer res per la Lucie, però sí que ho va fer per altres dones. La Henia Jagla, després de néixer el seu fill, havia de tornar al camp de Gurs, d’on venia. Ella no volia perquè les condicions d’aquell camp, a l’altre punta dels Pirineus, eren molt dures i, sobretot, estant allà sabia que, com molts jueus, acabaria deportada. Fins llavors, havia pogut dissimular que ella era jueva. La Henia mateixa conta que, amb la complicitat de l’Elisabeth, no va anar a parar a Gurs sinó a Annemasse, una ciutat a prop de la frontera suïssa. Va ser el seu refugi durant tota la guerra. Anito Tropper va néixer a Elna el 1943. Poc temps després es va quedar sol perquè la seva mare va desaparèixer i no se sabia qui era el seu pare. Va ser recollit per orfenats i famílies d’acollida. Quan va tenir 15 anys va descobrir que no era fill d’un republicà espanyol, com feia creure la documentació que duia, sinó d’un polonès. Ell mateix ens ha explicat que li van posar el nom d’Anito, que semblava sonar espanyol, per amagar el seu origen jueu. La mare no ho hagués pogut fer sense la complicitat de l’Elisabeth. És ella qui signava la partida de naixement. Amb Anito podem veure un dels molts exemples de falsificació que practicava en el registre civil. La pèrdua d’identitat fou una de les conseqüències més terribles de la persecució dels nazis. Anito havia conservat el seu cognom i li va ser fàcil de comprendre la seva ascendència. Per en Wladimir, un nen de la Maternitat, va ser molt més dolorós. Molts pocs anys després de sortir de la Maternitat, la seva mare va ser deportada. Als 14 anys, va córrer la mateixa sort que l’Anito, amb la diferència que en Wladimir pensava ser francès perquè portava el cognom francès de la seva família adoptiva, que mai li havia revelat d’on venia. Als 14 anys, doncs, va descobrir que no era d’ascendència francesa sinó jueva i el seu veritable cognom era Zandt, d’origen polonès. Crec que, després de setanta anys, en Wladimir Zandt encara no s’ha recuperat d’aquest trauma.

Fotografia realitzada durant l’acte amb motiu del Dia Internacional de Commemoració de les víctimes de l’Holocaust de 2013 dedicat als Justos i, especialment, a l’Elisabeth Eidenbenz, qui va acollir, junt amb el seu equip de l’Ajuda Suïssa, les mares i els seu fills per protegir-los de les situacions inhumanes que vivien als camps d’internament francesos. © Memorial Democràtic.

Serge Barba Associació de Descendents i Amics de la Maternitat d’Elna

Nosaltres, els fills de republicans espanyols, no vam passar per aquestes angúnies d’haver de dissimular la nostra identitat o d’haver de viure amagats com els va passar, per exemple, al Guy Eckstein i la seva mare. En Guy, d’ascendència jueva i nascut a la Maternitat, ho diu sempre: «l’Elisabeth ens va salvar la vida a la meva mare i a mi». Ella va aconseguir que s’amaguessin durant tota la guerra. En Guy no va parar de buscar-la, sense saber si vivia encara, fins que la va trobar a Àustria, on s’havia retirat. Ell va aconseguir que el 2002, a la Maternitat, en presència d’uns quants nens, mares i oficials, se li fes un homenatge molt commovedor i se li va lliurar la medalla dels Justos. En aquella ocasió l’Elisabeth es va comportar com la persona que era —discreta, humil—, com si la solemnitat de l’acte no fos per a ella. Tota l’expressió de la seva cara semblava dir: «per què tants homenatges? Només he fet el que havia de fer». Però el que sí es veia era el plaer d’ésser amb nens i mares de la Maternitat i de recordar que a Elna va complir la feina més important de la seva vida. És una ocurrència molt pertinent per part de vosaltres, els organitzadors d’aquest homenatge a les víctimes de l’Holocaust, haver volgut evocar la memòria de la Maternitat suïssa d’Elna. L’horrorosa voluntat d’exterminació dels jueus per un estat nazi, ens podria fer desesperar de la humanitat. L’Elisabeth, amb la Maternitat, va fer, a la seva manera, acte de resistència a la barbàrie. Ens ha ensenyat, senzillament, que en aquest món hi ha lloc per la solidaritat, el respecte i la dignitat dels homes. Per aquest motiu, la Maternitat pot quedar com un símbol de confiança en el gènere humà. Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

La Maternitat d’Elna. Un bressol d’humanitat enmig de la inhumanitat

Proposta didàctica. La Maternitat d’Elna Continguts

• La Guerra Civil i la repressió franquista. • La política francesa envers la República espanyola i l’exili. • Els camps de concentració francesos. Mapa. • La Maternitat d’Elna. • Famílies jueves a la Maternitat (memòria creuada).

Lectures recomanades sobre Justos i Salvats

• ELISABETH EIDENBENZ I MARIA GARCIA

Síntesi del context històric

L’any 1939, centenars de milers de refugiats de l’estat espanyol que fugien de la repressió de les tropes franquistes van ser detinguts a les platges de Sant Cebrià, Argelers, Barcarès, Ribesaltes i Gurs, entre d’altres. Les condicions eren tan horribles que la taxa de mortalitat, especialment la infantil, arribava a índexs insuportables.

Com va començar la Guerra Civil? L’exercit colpista va rebre ajut a nivell internacional? Quin ajut va rebre la República? Per què va ser així? • Per què es diu que la Guerra Civil és el preludi de la II Guerra Mundial? • El 1939 acabà la Guerra Civil amb el triomf de l’exèrcit colpista i s’establí a Espanya un nou sistema polític, la dictadura. Per què, aleshores, molts republicans, com la Maria Garcia, van travessar la frontera francesa? Quanta gent va passar, aproximadament? Com els va acollir el govern francès? Què explica la Maria de la situació que es vivia? • Elisabeth Eidenbenz va venir voluntària a Espanya amb l’Ajuda Suïssa als Infants de la Guerra d’Espanya per ajudar els infants víctimes de la guerra. D’on era l’Elisabeth Eidenbenz? Quina era la seva professió? Quina edat tenia? Per què creus que una persona pot decidir marxar a un país que no coneix i que està en guerra?

Vista a l’antic camp d’internament de Ribesaltes (Perpinyà), on es poden veure algunes de les barraques que encara queden. A l’actualitat s’està construint un memorial que explicarà els diferents usos que va tenir aquell camp. © Memorial Democràtic.

El desembre de 1939, l’entitat Ajuda Suïssa als Infants de la Guerra d’Espanya, més coneguda com Ajuda Suïssa, va crear, al Castell d’en Bardou, a Elna, una maternitat per acollir a mares internades en els camps de presoners, a les que vivien en la clandestinitat o a les que patien dures restriccions en aquells temps de guerra. Mares jueves, mares gitanes, mares republicanes espanyoles... En total més de vint nacionalitats diferents. L’Elisabeth Eidenbenz, que ja havia dirigit una primera maternitat a Brullà, en va ser la directora. L’any 1942, l’entitat fou transferida a la Creu Roja Suïssa. Qüestions sobre la Maternitat d’Elna

• Quan la Maria i l’Elisabeth es van conèixer a la Catalunya nord tot just s’havia acabat la Guerra Civil espanyola, conflicte que tingué lloc entre 1936 i 1939 i que enfrontà l’exèrcit de la República i l’exèrcit rebel i feixista. El 1936, a Espanya hi governava la II República. Quan s’havia proclamat? Era un sistema democràtic? Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Camió de l’Ajuda Suïssa on es poden veure persones de diferents edats al voltant dels camps d’internament francesos del sud. © Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units.

• Aquesta associació d’Ajuda Suïssa als Infants de la Guerra d’Espanya, a quina entitat fou transferida? En l’actualitat segueix en actiu. Quines tasques realitza, ara? Què et fa pensar el fet que segueixi en actiu? • On va anar l’Elisabeth Eidenbenz en acabar la Guerra Civil? Què és la Maternitat d’Elna? Com és l’edifici? Quin ambient hi havia? • Situa la maternitat en el mapa que vas realitzar al tema dedicat a l’exili i la deportació espanyola i calcula a quina distància estava dels camps de concentració més propers.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

La Maternitat d’Elna. Un bressol d’humanitat enmig de la inhumanitat

• Com contacta la Maria Garcia amb l’Elisabeth Eidenbenz? Què significa per a la seva vida aquesta trobada?

La Maternitat d’Elna. Un bressol d’humanitat enmig de la inhumanitat

• Quin significat té el reconeixement de Just entre les Nacions que concedeix el centre Yad Vashem d’Israel? Per què creus que se li va concedir el títol a l’Elisabeth Eidendenz?

• Quants nadons van veure la llum a la Maternitat d’Elna? Tots els nadons eren fills i filles de republicanes espanyoles? Qui hi havia als camps francesos? A quin altre col·lectiu de dones va ajudar posteriorment l’Elisabeth? • Per què la Maternitat va ser tancada el 1944 per la Gestapo? • Creus que l’actuació de l’Elisabeth va ser important? Per què? Què creus que li hauria passat a la Maria Garcia sense l’ajut de l’Elisabeth? • L’Elisabeth va dir: «la misèria no té pàtria i la desgràcia tampoc.» Explica el sentit de la frase. • Què va fer l’Elisabeth després de la guerra? Com es va començar a reconèixer el treball fet per l’Elizabeth? Què hi ha ara a la Maternitat suïssa d’Elna? Creus que és important donar-ho a conèixer? Raona la teva resposta.

Interior de la Maternitat Suïssa d’Elna en l’actualitat, on s’ha fet una museïtzació de l’espai perquè totes les persones visitants puguin conèixer els escenaris i els fets. © Memorial Democràtic.

A l’interior de la Maternitat Suïssa d’Elna es pot trobar aquest plafó amb els noms de tots els nens i totes les nenes que van néixer a la maternitat, ordenats de manera cronològica. © Memorial Democràtic.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

La Maternitat d’Elna. Un bressol d’humanitat enmig de la inhumanitat

Proposta de treball en grup

En grups de 5 persones, trieu un dels textos que us proposem i expliqueu primer per què l’heu triat, què us ha motivat a escollir-lo i, després, reflexioneu-hi tot el grup. Establiu relacions entre frases dels textos i la idea de memòria i justifiqueu-ho. Exposeu, finalment, les conclusions davant la resta dels companys i companyes. • Al llibre d’en Tristán Castanier, Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat Suïssa d’Elna (1939-1944), en Nicolás Garcia, alcalde d’Elna, escriu a l’apèndix: «Què dir de la Maternitat que encara no sapigueu? Sinó que en el que anomenaria la xarxa o el teixit de la memòria, de la qual n’hem de ser passadors i no els conservadors, és essencial recuperar no tant sols les parets de la Maternitat sinó també la seva història i els arxius que la concerneixen. La novel·lista Fred Vargas va escriure: “la història no és feta per tranquil·litzar l’home sinó per alertar-lo”. Bertold Brecht va dir: “un poble que ignora el seu passat és condemnat a tornar a viure’l”.»

La Maternitat d’Elna. Un bressol d’humanitat enmig de la inhumanitat

Nombre de dones residents a la Maternitat d’Elna el 1941 per països d’origen País d’origen

Nombre de dones a 12/12/1941

Espanya

335

França

Alsàcia

Polònia

Alemanya

Itàlia

Rússia

Hongria

Bèlgica

Portugal

TOTAL

383

Castanier, T. Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat Suïssa d’Elna (1939-1944). Edicions Trabucaire: Cane , 2009

Què us sembla el comentari d’en Nicolás Garcia quan diu que hauríem de ser passadors i no conservadors de la memòria? Us sembla important la tasca feta des dels ajuntaments? En quin sentit poden contribuir els ajuntaments en fer de passadors de la memòria? I nosaltres? • Friedel Bohny-Reiter, infermera de l’Ajuda Suïssa, va escriure el dietari Journal de Rivesaltes entre 1941 i 1942. En ell relatava, dia a dia, les seves experiències al camp de Ribesaltes on treballava. A la pàgina 42 podeu trobar les notes que fan referència a una visita que va fer a la Maternitat d’Elna, el 6 de desembre de 1941: «(...) No, el nostre treball no és inútil! Encara que només en pugui fer sortir dos. Al final, això constitueix, malgrat tot, un petit grup. He despullat el meu petit protegit pel qual he lluitat tant: m’ha aparegut un petit esquelet, vermell, escorxat de les cames fins a l’esquena. En ploraríem! Era infinitament feliç veure’l instal·lat còmodament al seu llit després del bany. Havent rebut la preciosa llet materna. Una horeta de conversa amb la Bethli (Elisabeth Eidendenz), Gret i Bettina. I m’he acomiadat de diverses dones que vaig conèixer com a mares desgraciades al camp i que aquí han tornat a viure. Des de l’estació de Ribesaltes he hagut de tornar a peu, una hora i mitja a través de camps, el vespre era extraordinàriament bonic, les estrelles, la lluna... I jo era tan agraïda.» Descriviu els sentiments ambivalents que recull aquest paràgraf de les vivències de la Friedel Bohny-Reiter i intenteu explicar-los. En què consistia l’ajut que donaven aquestes infermeres? Creieu que la Friedel se sentia satisfeta de la feina humanitària que feia? Per què deia que se sentia tan agraïda? Creieu que era fàcil la feina de totes aquestes persones que n’ajudaven d’altres? • El 12 de desembre de 1941, a la Maternitat d’Elna es trobaven instal·lades un total de 383 dones, de les quals en podeu consultar la nacionalitat a la taula següent. Durant tot el temps que va funcionar la Maternitat s’hi van poder comptar fins a 22 nacionalitats diferents. Raoneu la diversitat de la població que va romandre més o menys temps a la Maternitat d’Elna. Intenteu explicar què és això de les memòries creuades. Es podria parlar de memòria creuada a la Maternitat d’Elna o al camp de Ribesaltes?

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Més informació? Et recomanem… • Maternitat Suïssa d’Elna: http://ves.cat/hivR • Article de la periodista Lola Huete al diari El País el 9 d’octubre de 2005, La cuna del exilio: http://ves.cat/hivS • Vídeo de TV3 A la carta sobre La Maternitat d’Elna i alguns dels testimonis que hi van néixer: http://ves.cat/hivV • La Maternitat d’Elna. Castell d’en Bardou, Carretera de Bages, Elna. Telèfon 0033 468 37 83 71. www.ville-elne.com transcat@ville-elne.com • Skármeta, A. i Ruano, A. La composición. Ediciones Ekaré: Veneçuela, 1998. • Biscarat, Pierre-Jérôme. Los niños judíos de Izieu. 6 de abril de 1944. Un crimen contra la humanidad. Memoria rota. Anthropos Editoral: Rubí, 2010 • Anglada, M. A. El violí d’Auschwitz. Columna jove: Barcelona, 2005 • Vander Zee, R i Innocenti, R. La historia de Erika. Kalandraka Editora: Pontevedra, 2007 • Innocenti, R. Rosa Blanca. Lóguez Ediciones: Salamanca, 2002 • Poole, J. i Barret, A. Anna Frank. Lumen: Barcelona, 2005 • McKee, D. Los conquistadores. Editorial Kónikos: Itàlia, 2004 • Brami, E. I Jeunet, B. Salva’t, Elies! Kalandraka Editora: Pontevedra, 2006

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Lectures sobre persones Justes i Salvades

BLOC III. LECTURES SOBRE PERSONES JUSTES I SALVADES

Odoardo Focherini i Enrico Donati «Em dic Enrico Donati. Sóc italià i els meus pares i els meus avis també. Però sóc jueu, i això ara és molt perillós. Hi ha les noves lleis del govern feixista, amic dels nazis. Ens detenen sense cap motiu, només per ser jueus. No sabem a qui acudir, molts antics amics ens giren l’esquena perquè tenen por. Però hi ha uns cristians que ens estan ajudant: organitzen trasllats secrets a Suïssa. Estic a l’hospital, esperant que vingui qui fa de contacte. A veure si tindré sort!»

«El meu nom és Odoardo Focherini. Sóc periodista catòlic. Treballo al diari L’Avvenire d’Itàlia. He vist dia a dia com les lleis eren cada cop més dures amb els jueus italians i com s’iniciaven les deportacions racials. Per això, amb altres catòlics, he organitzat una xarxa per expatriar cap a Suïssa tots els jueus que puguem. El meu cunyat em diu que m’estic exposant massa. Ell creu que he de protegir-me, si més no pels meus set fills. És cert que tinc por, però si ell hagués vist com fan patir els jueus a la presó, com els torturen i se’ls enduen a una mort certa, només tindria por de no fer prou per salvar-ne el màxim nombre.» Enrico Donati va salvar la vida. Va ser l’últim del centenar d’hebreus que Odoardo Focherini va poder treure de la Itàlia pronazi. Odoardo Focherini va ser arrestat a l’hospital mentre ajudava un jueu malalt i va ser traslladat a diversos camps italians i alemanys. Ferit en una cama i sense rebre tractament, va acabar morint de septicèmia al camp d’Hersbruck el desembre de 1944. Va ser declarat Just entre les Nacions per Yad Vashem i beatificat el gener de 2014 per part de l’Església Catòlica.

Susanne Witte i Regina Kirschbaum «Em dic Regina Kirschbaum i sóc cantant de música clàssica. És el 1942. Som alemanys d’origen jueu, però la meva filla Ruth fa temps que es va convertir al catolicisme. Tanmateix, la persecució que patim no exclou ningú: la Ruth ha estat detinguda i em penso que l’han duta a Auschwitz. No sé on anar. Ella em va dir que busqués refugi a casa d’una bona amiga seva. Ho intentaré.»

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Odoardo Focherini (1907-1944), periodista catòlic italià que va ajudar molts jueus perseguits per la Itàlia de Mussolini a escapar-se. Va rebre el títol de Just entre les Nacions el 1969, la Medalla d’or al mèrit civil de la República italiana el 2007 i fou beatificat el 15 de gener de 2014. © Archivio della Memoria Odoardo Focherini.

«El meu nom és Susanne Witte i sempre he viscut a Berlín, concretament al carrer Pulitz del barri de Moabit. Pel meu carrer passen contínuament jueus i jueves de totes les edats, camí de l’estació. És realment espantós veure’ls marxar carregant les seves poques pertinences, amb la mirada perduda, els nens plorant, els vells arrossegant-se… Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Lectures sobre persones Justes i Salvades

Fins i tot la meva millor amiga, la Ruth, que col·laborava com assistent social amb el servei catòlic, ha estat deportada. Ella em va demanar que tingués cura de la seva mare i li ho vaig prometre. Aquesta nit la dona m’ha picat a la porta, fugint de la Gestapo, que acabava d’entrar a casa dels seus veïns. No li negaré l’hospitalitat, tot i que jo mateixa corri perill.» Juntament amb altres amics de la comunitat catòlica de Sant Pau, de Berlín-Moabit, Susanne Witte va amagar i alimentar durant dos anys i mig, fins l’acabament de la Guerra, la mare de la seva amiga. El 1998 li fou atorgat el reconeixement de Justa entre les Nacions per Yad Vashem. Podeu trobar més informació sobre la Susanne Witte en aquest enllaç: http://ves.cat/j32q

Anònim (policia holandès) i Zoni Weisz «Em dic Zoni Weisz. Sóc gitano holandès i tinc 7 anys. Amb la meva mare, el meu pare músic i els meus tres germanets, anàvem voltant pels pobles en la nostra caravana, fins que els nazis van ocupar Holanda el 1940 i van començar les persecucions. El meu pare va pensar que estaríem més segurs en un pis que en una caravana i ens vam instal·lar en una casa que havia quedat buida després de la detenció d’una família jueva. És el maig del 1944. Fa uns dies que hi ha molta violència contra tots els gitanos i la policia ha vingut a detenir tota la meva família. Jo estava a casa de la meva tieta i amb molta por vam córrer al bosc a amagar-nos amb altra gent. Avui, després d’estar tres dies amagats, la policia ens ha trobat i ens ha portat al camp de Westerbork, d’on estan a punt de sortir els trens cap a Auschwitz. Als vagons, ja plens, he vist els meus pares i germans. Estic aterrit. Un policia s’ha acostat al meu grup i ens ha dit: “Quan agafi el meu barret, podreu fugir”. No he entès res. Com podem fugir amb tants militars i policies? Llavors he vist un tren a l’altra andana i, amb el senyal del barret, enmig de la confusió, hem escapat i hem pujat a aquest tren. Sento la veu del meu pare cridant: “Cuideu del meu nen!” El tren cap a Auschwitz arrenca i tota la meva família hi va dins… Sóc un nen petit, però m’he fet gran de cop.»

Zoni Weisz va salvar la vida gràcies a l’ajut d’un oficial de policia holandès anònim que era un membre de la resistència antinazi i que va fer servir el seu barret com a símbol de llibertat. Zoni va fugir amb un petit grup. Van estar amagats pels boscos i van sobreviure gràcies al menjar que els donaven els pagesos. Uns mesos més tard va aconseguir arribar a casa dels seus avis. La seva mare i els seus germans petits van ser assassinats a les cambres de gas nazis a Auschwitz, i el seu pare va morir al camp de Dora. A l’actualitat, Zoni Weisz viu a Holanda i és un destacat horticultor i dissenyador floral que s’ha dedicat a preservar la memòria del seu poble donant conferències i acompanyant joves en les seves visites a espais de memòria. Per a ell, l’educació és la millor manera de combatre la marginació i l’odi racial.

Anònim (infermera d’Auschwitz) i Renate Guttmann «Em dic Renate Guttmann, sóc txeca i tinc 5 anys. És el 1942, acabo d’arribar a Auschwitz i sóc el núm. 70.917. M’han separat de la meva mare i del meu germà bessó René. M’han dut a l’hospital, m’han fet radiografies i m’han posat injeccions que em feien vomitar i tenir diarrea. Em trobava malament i després d’una altra injecció, han entrat les SS per emportar-se els malalts i matar-los. Una infermera m’ha amagat sota les seves faldilles. M’he quedat quieta i en silenci fins que els guàrdies han marxat.» Renate va sobreviure gràcies a la protecció d’una de les infermeres del camp d’Auschwitz, una persona anònima que, com moltes altres, va arriscar la seva vida per salvar persones innocents. Renate va trobar anys més tard el seu germà René i es van assabentar que, com que eren germans bessons, havien estat utilitzats pel doctor Mengele en experiments mèdics. Renate i Rene Guttmann amb la seva mare. Bessons nascuts el desembre de 1937 a Txecoslovàquia. Van ser deportats primer a Theresienstadt i després a Auschwitz, on van patir els terribles experiments de l’anomenat doctor Josef Mengele. © Museu memorial de l’Holocaust dels Estats Units.

Jonas Paulavicius i Míriam Krakinowsky «El meu nom és Míriam Krakinowsky. És l’agost de 1944. M’han evacuat del camp de Kaunas amb altres presoners jueus. Durant la marxa, m’he pogut escapar de la filera i m’he amagat a la vora del riu. Un home en barca m’ha fet senyals perquè el seguís i jo he confiat en ell, quina altra cosa podia fer? Zoni Weisz, nascut el 1937 a Holanda i perseguit pel nacionalsocialisme junt amb la seva família pel fet de ser gitano de l’ètnia Sinti. © Arxiu personal de Zoni Weisz.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

M’ha portat a casa seva, m’ha donat de menjar i després, tot aixecant uns taulons del terra, m’ha dit que baixés. He caminat per un corredor fosc fins a arribar a una sala petita però calentona i plena de jueus. M’han preguntat què havia passat amb el gueto i jo m’he posat a plorar.» Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Lectures sobre persones Justes i Salvades

«Em dic Jonas Paulavicius i sóc de Lituània.

«Em dic Refik Veseli i sóc albanès.

Sóc fuster i visc amb la meva dona Antonina i els meus dos fills.

A la casa de fotografia on m’estic d’aprenent ha arribat un refugiat amb la seva dona i dos nens. Malauradament, ara tampoc no estaran segurs a Tirana, perquè hi ha nazis per tot arreu.

Hem arreglat un soterrani a casa amb electricitat, llits, una taula i una ràdio i estem amagant jueus per evitar que els nazis els matin. Primer vaig recollir un nen de 4 anys; després van venir els seus pares i així fins a dotze persones. A una d’elles, la Míriam, la vaig trobar amagada vora el riu. Sé que la meva vida corre perill, però sobretot pateixo per la seguretat de la meva família.»

Míriam Krakinowsky va viure en aquest amagatall fins que la van alliberar les tropes soviètiques. Només podia pujar de tant en tant a la casa per rentar-se. Míriam va escapar de la mort gràcies a l’ajut de Jonas Paulavicius. Jonas Paulavicius va enviar la seva estimada filla Danuta a Kaunas per evitar que li passés res si es descobria el soterrani. Dissortadament, després de la guerra la vida de Jonas es va convertir en una tragèdia. La seva filla Danuta va morir al cap de dos mesos de tuberculosi, la casa va quedar arrasada per una inundació i Jonas va ser assassinat per lituans antisemites per haver amagat jueus. Jonas Paulavicius, la seva dona i els seus dos fills van rebre de Yad Vashem el reconeixement de Justos l’any 1983. Trobareu més informació sobre Jonas Paulavicius i la seva família en aquest enllaç: http://ves.cat/j32Z

Ells són jueus i jo sóc musulmà, però no els puc deixar abandonats a la seva sort. Els meus pares viuen a la muntanya; allí no els trobaran. L’hospitalitat és un deure sagrat i el nostre codi d’honor musulmà diu que hem de “guardar la promesa” i la fidelitat, fins i tot amb risc de la pròpia vida. El meu germà també hi ha portat una família, però la casa és gran i no puc defugir la meva responsabilitat.» Després de la guerra, la família Mandil va tornar a Iugoslàvia, on van reobrir el negoci de fotografia. Refik va viure amb ells i es va continuar formant com a fotògraf, fins que els Mandil van emigrar a Israel. Tot i la distància, mai no van perdre el vincle. El 1987, Gavra Mandil va escriure a Yad Vashem explicant la seva història. La família Veseli, pares i fills, van ser els primers albanesos que van ser declarats Justos entre les Nacions. Tot i la dictadura que governava Albània, Refik Veseli i la seva dona van poder viatjar a Israel per rebre la distinció.

Maria Bulat i Janina Bauman «Em dic Janina Lewinson. Vaig néixer a Varsòvia el 1926. El meu pare era cirurgià i reservista de l’exèrcit polonès. El 1944 vaig saber que fou un dels oficials assassinats a Katyn. El setge a Varsòvia començà l’1 de setembre de 1939; al cap d’un mes ja vèiem les tropes nazis marxant pels carrers. En el moment que vaig fer els 13 anys vaig haver de portar un braçalet blanc amb l’Estrella de David blava. La meva germana encara no, perquè només tenia nou anys.

Refik Veseli i Gavra Mandil «Sóc Gavra Mandil.

El novembre de 1940 vam entrar al gueto, on vam passar més de dos anys. El 25 de gener de 1943, amb l’ajuda de la nostra estimada Tiotia Maria, la meva mare, la meva germana i jo vam poder sortir del gueto i arribar a la part ària de Varsòvia.

Vivia a Iugoslàvia amb la meva família, on el meu pare tenia un negoci de fotografia, però quan els alemanys van envair el país el 1941 vam fugir a Kosovo i, a finals de l’estiu de 1942, a Albània. A Tirana vam coincidir amb un antic aprenent del meu pare, que no només li va donar feina, sinó que fins i tot ens va acollir a casa seva. Però els alemanys van ocupar també Albània.

Hem estat dos anys amagant-nos, escapant-nos, buscant llocs on estar-nos. Hem estat molt afortunades, molta gent ens ha ajudat, però sempre amb l’incansable lluita de la Tiotia Maria.»

Llavors, un jove aprenent anomenat Refik Veseli, que provenia d’un poblet de les muntanyes, ens va insistir que anéssim a casa seva, on estaríem més segurs. El camí ha estat llarg i dur, ja que només podíem viatjar de nit (durant el dia, ens amagàvem en coves) per por de ser descoberts. Ara ja fa mesos que vivim amb la família Veseli. Els pares han d’estar amagats a la casa, però nosaltres podem sortir, fent veure que també som fills seus.»

Refik Veseli i Gavra Mandil (nascut a Belgrad el 1936). La família Veseli va protegir a Gavra Mandil des de novembre de 1943 fins octubre de 1944 a Albània. © Museu memorial de l’Holocaust dels Estats Units. Janina Bauman (Lewinson) el 1944, quan tenia 18 anys i vivia amagada després d’haver-se escapat del gueto de Varsòvia gràcies a l’ajut de la Maria Bulat. © Arxiu personal de la família Bauman.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

100

Lectures sobre persones Justes i Salvades

Lectures sobre persones Justes i Salvades 101

«Em dic Maria Bulat, sóc polonesa, catòlica. He treballat sempre amb la família Lewinson: primer vaig ser la mainadera de la mare de la Janina i més tard, la majordoma dels seus avis. A ella i a la seva germana les estimo com si fossin les meves nétes. Ho donaria tot per elles. Són part de la meva família. Mouré cel i terra per salvar-les a elles i a tots aquells que ho necessitin. Gràcies al meu cunyat, que treballa com electricista al gueto, puc enviar-los menjar, diners i cartes i així preparar la seva escapada. Per obtenir diners, m’he venut el terreny que ells em van regalar.» Després de l’alçament, el 1944, la Janina, la seva mare i la seva germana van anar cap al sud i allà s’hi van quedar fins l’arribada de l’exèrcit soviètic. Després de l’alliberament, van tornar a Varsòvia. El 1948 la Janina, estudiant de periodisme, va conèixer qui seria el seu marit, Zygmunt Bauman, el mundialment conegut sociòleg. El 1968, sota la persecució antisemita, el matrimoni Bauman amb les seves tres filles decidirien anar a Israel i després a Anglaterra. És allà on la Janina, quaranta anys després, escriuria les seves memòries i on es dedicaria incansablement a lluitar contra tot tipus de discriminació i odi. Va dir això: «El repte més difícil és mantenir-se humà en circumstàncies inhumanes». El 1993, Maria Bulat rebia el reconeixement de Justa entre les Nacions.

Danusia Galkowa i Giza Alterwajn

«Em dic Giza i vivia amb els meus pares al gueto de Varsòvia.

Irena Sendler i Elzbieta Ficowsca

El 1940, quan tenia només vuit mesos, em vaig posar molt malalta. Com un acte d’amor molt gran, per salvar-me la vida, no se’ls va acudir altra cosa que treure’m d’aquell infern dintre d’una maleta. La família Slazak m’ha acollit i m’ha posat el nom de Stefcia.

«El meu nom és Elzbieta Ficowska, sóc polonesa i he conegut la meva veritable història als 17 anys.

Sóc la joguina de la Danuta i els seus sis germans. També sóc la mimada del pare, el Josef, que és xofer del tramvia de Varsòvia i es juga la vida cada dia llençant sacs de farina per sobre el mur del gueto,» «Sóc Danuta, Danusia pels amics, i m’he convertit en la germana gran de Giza, un bebè dolç i petitó que el pare va dur un dia a casa perquè estava molt malaltona. Ha estat l’alegria de tots els germans i ha compensat una mica la pèrdua del nostre pare, que un matí va anar a treballar i ja no va tornar. La Giza ha trigat mesos a tornar a somriure. Però la guerra s’acaba i ella s’ha salvat.» Danusia Galkowa va ser una heroïna de la resistència polonesa amb només 16 anys. En Josef va morir a mans dels nazis després de ser delatat. Giza o Stefcia Alterwajn va sobreviure gràcies a l’amor de la família Slazak. La seva mare biològica va morir a Treblinka i el pare a Auschwitz. Acabada la guerra, uns tiets se la van endur a l’Uruguai. Danusia es va retrobar amb la seva germana petita, Giza, a Polònia després de 70 anys, tot just ara fa un any.

Vaig néixer el 1942 al gueto de Varsòvia i quan només tenia cinc mesos la meva mare va prendre una decisió molt dolorosa. Desesperada per les dures condicions i pensant-se que jo no sobreviuria, em va lliurar a Irena Sendler. Em van entaforar en una caixa de fusta amb forats i em van treure adormida del gueto amb un carregament de totxos. La meva mare, plorant, va amagar una cullera de plata amb el meu nom i la data de naixement entre la meva roba. Es va quedar molt trista. Al llarg dels anys he buscat informació dels meus pares: volia trobar alguna foto, perquè jo no els recordo, però no ho he aconseguit. M’han explicat que la mare era una noia molt bonica d’uns 22 anys, rossa i amb ulls verds.» «El meu nom és Irena Sendler, tinc 32 anys i sóc treballadora social a Varsòvia. És el 1942 i des que va començar la guerra he estat ajudant la gent necessitada. Els nazis van tancar el gueto, però he obtingut un permís d’entrada amb l’excusa del control epidemiològic. Així puc portar aliments i medecines i parlar amb les famílies perquè deixin que m’emporti els seus fills; cal salvar els infants, ja que no hi ha possibilitat que sobrevisquin allí sense aliments i sense higiene. No estic sola, hi ha més gent que col·labora i formem part de l’organització clandestina Zegota, d’ajut als jueus. A la nit, quan dormo, sento els plors dels nens i les nenes que no volen deixar la mare i em

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

102

Lectures sobre persones Justes i Salvades

Lectures sobre persones Justes i Salvades 103

veig ficant-los en les ambulàncies, en cistelles d’escombraries, en els camions d’eines, en caixes de fusta… És la meva obsessió: salvar-los, salvar-los de la mort segura. Crec que qualsevol persona que ho necessiti mereix ser ajudada de tot cor, sense mirar la seva religió ni la seva nacionalitat.»

Irena Sendler (1910-2008), coneguda com l’àngel del gueto de Varsòvia, pel seu ajut a les persones que estaven tancades en aquell gueto. © Photo Archive. Yad Vashem.

Elzbieta, coneguda com “la nena de la cullera de plata”, va ser cuidada per una col·laboradora d’Irena Sendler, Stanislawa Bussoldowa, una vídua que la va estimar i la va tractar com si fos filla seva. La mare d’Elzbieta va morir al camp de Poniatowa i el seu pare d’un tret quan es va negar a pujar al vagó del tren de deportació. El 20 de octubre de 1943, Sendler va ser arrestada per la Gestapo i torturada. La policia no va aconseguir que donés cap informació ni que expliqués com havia aconseguit salvar 2.500 nens, els noms dels quals estaven escrits en un paper dins d’una ampolla enterrada al seu jardí. L’organització Zegota va subornar els carcellers i Irena va poder escapar tres mesos després, quan ja l’havien condemnada a mort.

Irena Sendler va dedicar tota la seva vida a ajudar els infants i va morir el 2008 a Varsòvia, als 98 anys. El 1965 va ser reconeguda Justa entre les Nacions per Yad Vashem.

Saturnino Navazo i Siegfried Meir «Em dic Siegfried Meir. Vivia a Frankfurt amb la meva família. Tots vam ser deportats al camp d’extermini d’Auschwitz quan jo tenia 7 anys. Quan hi vam arribar, la meva mare em va amagar durant dos mesos, però va morir de tifus i em vaig haver de presentar al recompte. Em van dur al pavelló on el Dr. Mengele feia experiments perquè jo també estava malalt de tifus. M’hi van posar moltes injeccions, però no vaig morir. El meu pare sí: el van matar a puntades de peu. És el 1944. Estic sol. M’han traslladat a Mauthausen. Un comandant nazi m’ha dut a la barraca del s espanyols i m’ha confiat a un andalús que juga a futbol. Li he demanat que em porti amb ell. M’ha ensenyat algunes paraules en espanyol i m’ha dit que digui que sóc el seu fill.» «Sóc Saturnino Navazo. Jugava a futbol, al Betis, durant l’època de la República. Vaig fugir d’Espanya quan va acabar la Guerra Civil. A França em vaig enrolar a l’armada francesa per lluitar contra els nazis però em van detenir i vaig ser traslladat, juntament amb altres espanyols, al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria.

Podeu obtenir més informació sobre Saturnino Navazo i Siegfried Meir en aquest enllaç: http://ves.cat/j335

Louise i Joseph Materne i Zenon Fagertag «Em dic Zenon Fagertag. Sóc belga i sóc jueu. És el 1942. Els policies ens busquen i la meva mare, no sabent on amagar-nos, m’ha deixat a casa d’un matrimoni que no conec. Jo no volia separar-me d’ella. L’enyoro molt i tinc por que no la tornaré a veure. De tota manera, aquests senyors són molt amables amb mi. Ells no tenen fills, però no estic sol, perquè també han acollit un nen espanyol, Juanito, refugiat de la Guerra Civil. Tots dos som com germans i junts juguem durant les llargues hores d’aquest temps inacabable.» «Sóc la Louise Materne. El meu marit Joseph i jo no hem tingut fills. Potser això ens ha fet més sensibles al sofriment de tants nens en aquests dies terribles. Primer, Espanya; ara, Europa sencera. La nostra terra belga envaïda per la barbàrie nazi. És clar que tenim por que descobreixin que acollim aquest nen jueu, però, com podíem negarnos-hi quan la seva mare, desesperada, ens el va portar?» Zenon Fagertag va retrobar-se amb la seva mare en acabar la guerra i finalment van emigrar a Israel, on ell va estudiar medicina i va ser conegut com el Dr. Zalman Shiffer. Els Materne van poder tornar en Zenon a la seva mare. El Juanito, però, va romandre amb ells com a fill adoptiu per sempre. Louise i Joseph Materne van rebre de Yad Vashem el reconeixement de Justos l’any 2010. Trobareu informació de la família Materne i Zenon Fagertag i Juanito aquí: http://ves.cat/j34e

Elizabeth Eidenbenz i Maria García «Em dic Maria Garcia. Som al 1939. He travessat els Pirineus espantada, amb milers de persones, fugint de les tropes de Franco. El Govern francès ens ha internat en el camp de concentració d’Argelers.

Aquí, amb més companys, he organitzat partits de futbol perquè aquest infern que vivim no ens robi l’esperança.

M’envolta filferro i sorra, fa un fred horrorós i bufa una tramuntana que no ens deixa caminar. Estic embarassada de 7 mesos. Em veig capaç de suportar fam, set, fred i totes les vexacions que vinguin, però no que mori el meu fill.

Hi he conegut un nen jueu. No té ningú. Ara que sembla que serem alliberats, li he dit que els digui que és fill meu. Potser així no ens separaran.»

Una senyora suïssa se m’ha acostat i m’ha dit que em portaria a un lloc perquè pugui tenir el meu fill.»

Quan els americans van alliberar el camp, Navazo es va endur Siegfried a França, a Tolosa de Llenguadoc, i va fer-li de pare. Siegfried va aprendre l’ofici de sastre. Actualment resideix a Eivissa.

«El meu nom és Elisabeth Eidenbenz, sóc suïssa, mestra i tinc 25 anys.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

104

Lectures sobre persones Justes i Salvades

Lectures sobre persones Justes i Salvades 105

Durant la Guerra Civil he anat a Espanya com a voluntària per col·laborar en els menjadors infantils. Amb la victòria de Franco, he marxat a França, on he vist milers d’homes i dones republicans en camps de concentració en condicions penoses.

L’hora blanca

Em preocupen els nadons i he decidit convertir un palauet abandonat d’Elna, prop d’Argelers, en una maternitat.

Digueu-me, oh avions que solqueu la vall, el sentir d’unes portes esbatanades! No vull acció per als meus muscles lassos, no vull espai per al meu pit viciat, no vull paisatges per als meus ulls miops.

Jo mateixa aniré pels camps a buscar dones embarassades per portar-les aquí. L’únic que faig és complir amb el meu deure: és normal ajudar els oprimits, els perseguits.»

Elisabeth Eidenbenz amb un dels nens nascuts a la Maternitat d’Elna. © Fons Elisabeth Eidenbenz. Ajuntament de la Vila d’Elna.

Maria Garcia va tenir el seu fill Felipe el 24 de març de 1940 gràcies a l’ajut d’Elisabeth Eidenbenz i es va quedar amb ella durant dos anys ajudant-la en la seva tasca humanitària.

L’Elisabeth Eidenbenz també va acollir posteriorment dones i nens jueus que fugien de la persecució nazi. El 1944, la Gestapo va tancar la Maternitat d’Elna. Gairebé sis-cents nens i nenes hi van néixer entre el 1939 i el 1944 i es van salvar així d’una mort segura en els camps. Elisabeth Eidenbenz va rebre de Yad Vashem el reconeixement de Justa l’any 2001.

A l’hora blanca del meu renéixer, vora el llac d’aigües somnolents, sota el cel d’un blau tebi segur, la llibertat precisa la teva imatge.

Que a poc a poc es remogui l’aire! Que a pleret es perfilin els camins! Que siguis tu qui m’acompanyi a les meravelles! La fe ha triomfat sobre la pols de la mort, i l’amor, difuminant les ratlles de l’odi, es fa lloc en la cleda vella de cada cor. No em calen ja les armes que m’han ajudat, inútils les precaucions de l’instint vital! Els avions llisquen llurs ventres sobre el llac com ocells assedegats de pau i tendresa. Jo els observo del meu racó estant a l’hora blanca del meu renéixer. Com la teva imatge precisa la llibertat! Joaquim Amat Piniella, Ebensee, maig de 1945

José i Carmen Ruiz Santaella i Ruth Arndt Joaquim Amat-Piniella «Em dic Joaquim Amat-Piniella. Vaig néixer a Manresa el 1913 i, després de defensar el patrimoni de la ciutat i les llibertats al front durant la Guerra Civil, he hagut d’exiliar-me per por a la repressió franquista. Això m’ha dut als camps de concentració francesos i finalment a Mauthausen, camp nazi on he sobreviscut després de quatre anys d’horror.» Joaquim Amat-Piniella va aconseguir sobreviure per l’amor que tenia per la seva dona i els valors democràtics, que va deixar retratats en el llibre de poemes Les llunyanies, poemes de l’exili.

Joaquim Amat-Piniella l’any 1945, poc temps després de sortir del camp de Mauthausen (Àustria). © Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat i Piniella.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

En tornar, no el van deixar viure de nou a casa i va escriure una novel·la sobre la seva experiència: K. L. Reich. Ell sempre va creure en el pes de transformació de la societat a través de la paraula i en les persones, i ho va demostrar escrivint contes i novel·les.

«El meu nom és Ruth i sóc jueva alemanya. És el 1944. M’he entrevistat amb el Dr. Ruiz Santaella, que és espanyol, i m’ha donat feina cuidant dels seus fills, ja que sóc infermera pediàtrica. Visc amb ell i la seva dona Carmen a prop de Berlín i em paguen pel meu treball. Em tracten amb molta calidesa i respecte i ajuden la meva família, que està amagada a Berlín. Fins i tot diuen que faran venir la meva mare perquè hi faci de cuinera. Em pregunto per què ens tracten tan bé i es preocupen tant de nosaltres. Crec que són un matrimoni amb molta bondat humana.» «Em dic José Ruiz Santaella. Sóc d’un poble de Còrdova i treballo a Berlín com agregat d’agricultura a l’ambaixada d’Espanya. En esclatar la Guerra, per motius de seguretat, ens han evacuat als afores de Berlín en una finca de la noblesa. La casa és gran, i la meva dona Carmen i jo hem donat refugi a la nostra costurera de sempre, Gertrud, que és jueva, qui ens ha recomanat que contractem la Ruth Arndt com a cuidadora dels nostres fills perquè també és jueva i els nazis la poden deportar. Sembla que la família de la Ruth està amagada. Potser també podríem fer alguna cosa per ella.» El 1944, José Ruiz Santaella va ser traslladat a Suïssa i les tres dones refugiades a casa seva van trobar un altre amagatall. El matrimoni Ruiz Santaella va ajudar-les enviant-los aliments i roba.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

106

Lectures sobre persones Justes i Salvades

Lectures sobre persones Justes i Salvades 107

La Ruth i la seva mare Lina van haver de canviar-se de nom per evitar sospites, i van sobreviure a l’Holocaust. Anys després, la Ruth va visitar a la família Ruiz Santaella a Espanya i hi ha mantingut el contacte.

«Em dic Charles David. Em van detenir amb la meva mare a Tolosa de Llenguadoc el maig de 1944. A ella se la van endur i a mi em van portar a la frontera francoespanyola juntament amb una dotzena de nens més.

El Dr. Ruiz Santaella va morir a Còrdova el 1997 i la seva dona Carmen el març de 2012. Gràcies al testimoni de la Ruth, José Ruiz Santaella i la seva dona van ser reconeguts el 1988 com a Justos entre les Nacions per Yad Vashem.

Ens van conduir fins a Andorra i Lleida, on ens van allotjar i ens van donar roba. Em va impressionar molt la quantitat de persones mutilades que hi havia a Lleida. Em van explicar que hi havia hagut una guerra i que per això hi veia tanta gent així.

Trobareu més informació de la família Ruiz Santaella en aquest enllaç: http://ves.cat/hjaW

Ara m’estic a l’orfenat de Barcelona. Diuen que aviat ens traslladaran a un lloc més segur.»

Creu Roja Internacional, l’American Jewish Joint Distribution Committee de la mà del Dr. Samuel Sequerra, entre altres associacions i persones anònimes, Paul Buchinger i Charles David «Em dic Paul Buchinger i sóc de Llemotges. Des que els nazis van ocupar França que vivim amagats. Un dia, un jove jueu va oferir als meus pares la possibilitat de passar-nos a Espanya a través dels Pirineus. Els meus germans i jo vam agafar un tren que ens va dur a la frontera. Un grup de vuit nens vam ser lliurats a dos catalans que feien contraban i passaven refugiats. Vam estar dos dies fent voltes per la muntanya fins que vam poder travessar. Em van separar del meu germà i de la resta del grup i em van portar a una masia. El pagès em va traslladar fins a Barcelona en tren. Durant el viatge, vaig haver d’estar molt callat, perquè ningú no descobrís que era estranger. A Barcelona he retrobat els meus germans i els altres nens. Estem allotjats en una casa que és com un orfenat, on fins i tot estudiem i fem excursions (l’altre dia vaig anar al Tibidabo!).»

L’agost de 1944, el president de la Creu Roja Espanyola va aconseguir que es proveís de documentació els nens “apàtrides”, entre els quals hi havia Paul Buchinger i Charles David, de manera que una expedició de cinquanta nens i tres-cents cinquanta adults va poder sortir d’Espanya i, passant per Estoril, Cadis, Gibraltar i Tànger, va arribar finalment a Haifa (Israel). Charles David va romandre cinc anys a Israel, però després va tornar a França i es va retrobar amb els seus germans i els seus pares (la seva mare, presonera al camp de Theresienstadt, prop de Praga, va ser alliberada pels soldats russos). David, que viu a París, i Buchinger, resident a Estrasburg, es van retrobar ara fa uns quatre anys.

Ángel Sanz Briz i Jaime Vándor «Em dic Jaime Vándor. Vaig néixer el 26 de febrer del 1933 a Viena, però el 1939 marxava cap a Budapest. Els meus records em porten a la fatídica data del 19 de març de 1944, que va suposar la instauració de la Solució Final per als jueus hongaresos. Una amiga ens va trobar una habitació en un barri molt llunyà del nostre. Vivíem amb el terror permanent de ser deportats. Una nit la meva mare va descosir les estrelles i vam anar a casa d’uns amics per amagarnos-hi: s’havia corregut la veu que aquella nit seríem deportats. Asseguts en un tramvia sentíem les exclamacions de menyspreu i d’odi antisemita de la resta de viatgers en veure contingents de jueus deportats. Un nou i encara més dur període començà el Ángel Sanz Briz, diplomàtic espanyol a Budapest el 1944. Va 15 d’octubre, moment en què el partit de les aprofitar la seva situació per poder salvar els perseguits pel Creus Fletxades pujà al poder. Novament, les nacionalsocialismes expedint documents falsos. © Museu lleis obligaven els jueus a canviar de domicili. memorial de l’Holocaust dels Estats Units. La majoria cap al gueto, mentre una minoria aconseguíem les anomenades “cartes de protecció” de les delegacions d’alguns països neutrals.

Joel Sequerra (germà d’en Samuel Sequerra) junt amb un grup de nens a l’estació de Lisboa procedents d’Espanya. Entre aquests nens s’hi troba en Paul Buchinger. © Museu memorial de l’Holocaust dels Estats Units.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Nosaltres, gràcies a la residència del meu pare a Barcelona, aconseguírem una carta de la delegació espanyola. Érem cinquanta-una persones en un pis de quatre habitacions. Ángel Sanz Briz primer i Giorgio Perlasca després, foren els qui van vetllar per les nostres vides fins el 15 de gener del 1945, en què van aparèixer al nostre bloc els primers soldats russos. Havia arribat de veritat l’alliberament.» Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

108

Lectures sobre persones Justes i Salvades

Lectures sobre persones Justes i Salvades 109

«Sóc Ángel Sanz Briz, l’encarregat de negocis de la delegació espanyola a Budapest. És l’octubre de 1944. Hem decidit, conjuntament amb altres diplomàtics de delegacions de països neutrals, ajudar i protegir el major nombre de jueus possible. He augmentat sota la meva responsabilitat la xifra de passaports de cent a tres-cents, i he expedit prop de dues mil cartes de protecció a jueus repartits en vuit cases protegides. He de marxar de Budapest, s’acosta l’exèrcit roig: aviat els meus protegits seran alliberats.»

Entre Ángel Sanz Briz i Giorgio Perlasca van salvar al voltant de cinc mil dos-cents jueus. El 1965 i el 1988, respectivament, van rebre el títol de Justos entre les Nacions.

Jaime i el seu germà van assistir el 16 d’octubre de 1994, cinquanta anys després dels esdeveniments, a l’acte en homenatge de Sanz Briz a Budapest. Davant de la mateixa casa on van sobreviure hi ha una placa en record seu. En Jaime s’ha dedicat tota la vida a difondre la seva història, perquè tot allò relacionat amb l’Holocaust no es torni mai a repetir, i sempre ha fet especial èmfasi entre el col·lectiu de joves perquè coneguin les seves reflexions al voltant de l’Holocaust.

Arístides de Sousa Mendes «Sóc Arístides de Sousa Mendes i sóc diplomàtic portuguès a França. És el 1940. El meu govern rebutja les peticions de visat, però jo no puc deixar que la gent mori. Estendré salconduits a tothom que m’ho demani encara que m’acabin destituint. En aquestes circumstàncies, sóc abans catòlic que funcionari i he d’actuar segons el que em dicta la meva consciència.» Sousa Mendes va fer en tres dies gairebé mil sis-cents visats a refugiats jueus amb l’objectiu que poguessin sortir de França, travessar Espanya i entrar a Portugal. Va ser destituït i retornat a Portugal, on va ser relegat a l’ostracisme i no va poder seguir amb la carrera diplomàtica. Arístides de Sousa Mendes (1885-1954), cònsol portuguès a França que va expedir nombrosos visats per tal de protegir els perseguits tot i la prohibició del govern del seu país. © Photo Archive. Yad Vashem.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Raoul Wallenberg i Abe Meth «El meu nom és Abe Meth i sóc jueu hongarès. És juliol de 1944. Pensava que ara que els alemanys estan perdent la guerra potser s’hi dedicarien més i afluixarien el setge contra nosaltres, però la persecució és cada vegada més cruel i sanguinària, ens maten com a animals. Tanmateix, ha arribat un jove diplomàtic suec que té una empenta sorprenent. Ha pensat a fer un passaport de seguretat que garanteix la protecció del seu govern. Si el tens, ni tan sols no cal portar l’Estrella de David. Jo l’he ajudat a dissenyar-lo, perquè sóc dibuixant.» «Em dic Raoul Wallenberg. Vaig néixer a Suècia ara fa 32 anys en el si d’una família aristocràtica. He arribat a Budapest com a agregat de l’ambaixada sueca. El que hi he trobat és horrorós i costa de creure: els jueus hongaresos estan sent assassinats en massa pels alemanys. No sóc diplomàtic de carrera, però m’he empescat un truc: hem començat a expedir uns passaports de seguretat i els intentem proporcionar al màxim de persones possibles. En realitat, no tenen cap valor legal, però els serveixen per accedir a les anomenades Cases de Suècia que estem obrint, on els acollim, els alimentem i els curem. Més d’una vegada han estat a punt de disparar-me, però no puc tornar a Estocolm sabent que no he fet tot el que podia per salvar com més vides millor.» Abe Meth i la seva esposa van sobreviure i van traslladar-se als Estats Units, on el juny de 2012 va complir 100 anys. En els set mesos que Raoul Wallenberg va treballar a Budapest, es calcula que va salvar directament o indirectament prop de cent mil jueus hongaresos. El 17 de gener de 1945 ell i el seu xofer van ser detinguts per les forces soviètiques que van alliberar Budapest. Ja no se’n va saber res més. Yad Vashem li va reconèixer el títol de Just el 1963. Trobareu més informació sobre Raoul Wallenberg en aquest enllaç: http://ves.cat/j34O

Ramon Estévez i Abraham Bendayem «Sóc Abraham Bendayem i vinc d’Hamburg. És el 1941. Els meus pares i les meves dues germanes van ser fets presoners per la Gestapo, que els van internar en un camp de concentració. No sé si a hores d’ara encara estan vius. Jo vaig ser l’únic que vaig poder escapar quan van assaltar casa nostra. He fugit durant setmanes a peu, en bicicleta i en tren, sempre en vagons de bestiar, sempre amb por de ser descobert. Per sort, també he anat trobant persones que m’han donat un cop de mà. He arribat a Ribadavia en un tren de mercaderies. Ara he de ficar-me a l’aigua per travessar el riu; espero que el corrent no m’arrossegui i pugui seguir fins a Lisboa per poder-m’hi embarcar.» «El meu nom és Ramon Estévez, però tothom em coneix com a Moncho. Visc a Ribadavia, a la província d’Ourense. Tinc 17 anys i m’agrada la gresca i la nit. Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

110

Lectures sobre persones Justes i Salvades

Lectures sobre persones Justes i Salvades 111

Tanmateix, aquesta nit no surto de festa perquè el meu pare m’ho ha demanat. M’ha dit que preparés els atuells com si anéssim a pescar, però en realitat acompanyarem un home estranger, un dels molts jueus que fugen de l’Alemanya nazi, fins a la frontera amb Portugal. L’hem recollit a la cantina de l’estació, on la Lola i les seves germanes el tenien amagat. Hem caminat tota la nit fins a la vora del Miño i ell ha travessat el riu nedant.» Abraham Bendayem va aconseguir arribar als Estats Units, on es va poder reunir amb alguns familiars i refer la seva vida. Moncho i el seu pare, així com les germanes Touza i altres veïns de Ribadavia, van seguir arriscant-se i ajudant els fugitius que hi arribaven, fins que va acabar la guerra.

Quaderns Didàctics Memorial Democràtic

Amb la col路laboraci贸 de