BOLET LITERARI
Albert Forment
Els rossinyols d’Oslo
E
l tercer dia després que m’acomiadaren del restaurant de la Malva-rosa, me’n vaig anar a collir bolets a Oslo.
Sobretot, rossinyols. Sempre és el mateix: tres mesos de substitucions i al puto carrer. A la fi de cada contracte, per relaxar-me, me’n vaig a buscar fongs. A mi sempre m’han agafat a primeries de juliol i m’han acomiadat a la fi de setembre. La gent agafa vacances, i jo ocupe el seu lloc buit. Després, quan tothom torna de la platja, a mi m’envien a l’atur. Aleshores comencen les pluges de la tardor i jo prenc l’avió i me’n vaig a Oslo a cercar bolets. Sobretot, rossinyols. A l’octubre, sota els avets, després de l’estiu i abans de les neus, en surten pertot arreu. És el moment d’agafar la cistella de vímet, la navaixa d’esbudellar porcs i el pal de fusta, i escorcollar muntanyes senceres. Sovint arribe al cim i, quan no em veu ningú, plore de ràbia. O ho maleïsc tot, i em cague en Déu. També, més d’una vegada, he buidat la cistella plena, he agafat furiós el pal i he destrossat tota la collita: fredolics suculents, pinetells deliciosos, fins i tot rossinyols exquisits acaben
esmicolats
per
cops
arravatats
i
patacades
forassenyades. Una putada, el meu caràcter violent, perquè 1
BOLET LITERARI
Albert Forment
els bolets no es mereixen que els maltracte, pobrets meus, tan saborosos que són. La pregunta lògica és per què tan lluny, a Oslo. I la resposta és que no hi ha un altre lloc que em coste vint euros d’anar-hi, en octubre, i estiga rodejat de boscos plens a vessar de bolets. Sobretot, rossinyols. És la màgia de les ofertes irresistibles dels avions de baix cost. A Oslo a les nits potser fa fred, però encara no gela i les nevades encara no han cobert amb un mant blanc el paisatge dels voltants. A més, a Oslo parlen una llengua incomprensible, el noruec. Potser per a uns altres això és un inconvenient, però per a mi és un avantatge. No vull comunicar-me amb ningú. M’agrada ser un estranger. El mòbil l’apague, perquè vull estar ben tranquil, sense que ningú no em moleste. Hi vaig per descansar, per estar a soles i oblidar-me dels mals rotllos. Amb una motxilla, un sac de dormir, dues mudes, un impermeable i unes quantes llandes en conserva tinc prou per endinsar-me entre els arbres i ser feliç. Sóc molt destre i amb un manyoc de branques em faig un aixopluc decent, perquè enllà plou un dia sí i un altre també. Per als tres o quatre dies que hi romanc, m’és suficient. Bé, si trie Oslo, ho reconec, també és per un altre motiu una mica més inconfessable. La primera vegada que hi vaig anar, vaig tenir una discussió amb un noruec molt maleducat. El vaig trobar al bell mig del bosc, davant d’un redolí 2
BOLET LITERARI
Albert Forment
meravellós de bolets fantàstics. Sobretot, rossinyols. Vaig intentar d’explicar-li que tots eren meus, sense cap excepció, però no volgué entendre’m. Ell també en volia collir alguns, però no li ho vaig permetre. A la fi es va cabrejar, m’espentejà i jo, en un acte reflex, vaig alçar el braç i, amb el ganivet, li vaig tallar el coll. Ho vaig fer d’una manera molt natural, ràpida i neta. Em molestava i el vaig matar, així de senzill, sense més complicacions. El cas és que d’això ja fa quatre anys. Per descomptat eixe incident no m’ha impedit de tornar a fer la meua collita anual de fongs. Sobretot, rossinyols. Però reconec que ara també hi vaig per un altre motiu. Quan vaig degollar aquell noruec tan desagradable, em vaig adonar que a més de recol·lector de bolets també sóc, si fa no fa, caçador. No de conills ni de raboses ni de porcs senglars. De persones. D’ençà d’aleshores els boscos d’Oslo són el meu vedat de caça. Des de fa quatre anys hi vaig, cada vegada més entusiasmat, més emocionat, més exaltat. A més, he comprovat que la sang humana és un magnífic adob pels bolets. Per això, sempre que hi assassine un passejant solitari, a l’any següent torne a l’escenari del crim –del qual la policia noruega ja ha retirat el cadàver– i sempre hi trobe, com un miracle gloriós, un cercle de fongs deliciosos. I sí, ho han endevinat, són, sobretot, rossinyols.
3