Maria Carme Arnau i Orts
All i pebre Te n’has vingut al bar, i jo sense saber com és que no has dut, tal com havies promès, el manoll de poemes. Damunt la taula, amb un flaire de peixos, hi ha les cassoletes d’anguiles, recipients de fang que el foc abrusa fetes amb all i pebre, el pa torrat, l’esgarraet… la temptació i el desig. Avui a la taula s’encenen els llavis i s’apaguen a glops de sangria. Al darrere l’albufera i el port, les aus i els camps granats d’arròs, enfonsant-se en les nostres converses imaginades en els papers, omplint-nos de somnis... Crits d’una terra i d’una llengua. Te n’has anat del bar, i tu sense saber com és que l’all i el pebre és part immesurable de la història, que només podries transmetre a ritme d’un poema com has escoltat aquest capvespre.