BOLET LITERARI
Encarna Sant-Celoni i Verger
QUI SEMBRA MISÈRIA RÀBIA RECULL (o, si més no, un mortífer efecte antabus) «Ja n’hi ha prou d’aquest coll, malparit», es va dir, recordant els magrejos amb què aquell porc l’havia torturada de petita, a ella i a un sens fi d’infants, durant les classes de religió de primària. Algú havia de fer quelcom, quelcom discret i efectiu. Discret, perquè ningú no pogués penjar-li el miracle, i efectiu, perquè aquell cabró no tornara a tocar cap criatura. El destí l’havia triada per a prendre’n venjança, però no seria ella qui el passaria a tall d’espasa, ho seria l’atzar, en forma de ruleta russa micològica; ja que, tot i que al seu restaurant no es servia alcohol, sabia molt bé que, abans o després del tiberi, aquell sac de carn carregat d’alifacs no podria estar-se de fer un glop del contingut de la petaca que sempre duia a la butxaca interior de la sotana. «Qui la fa la paga», va sentenciar mentre torcava parsimoniosament, amb un tovalló blanc cent per cent de cotó, els cantons del plat que acabava de cuinar: un saltat de surenys, rossinyols i bolets de tinta al vi olorós amb espardenyes fresques i fesols de santa Pau, que camuflava a la perfecció dues peces trossejades d’un altre entintat més acordat amb el tarannà del pervertit, el coprinius atramentarius, altrament dit bolet de femer. Tot seguit va empentar la porta batent que separava la cuina del saló menjador i, més erta que un fus, s’adreçà a la taula on el pèrfid curat l’esperava amb candeletes per tastar l’últim àpat.