ALLIPEBRE A L'ESTIL DE L'HORTA Homenatge a Álvaro de Campos Un dia, en un restaurant, fora de l'espai i del temps, em serviren l'amor com a allipebre fred. Vaig dir delicadament a l'enviat de la cuina que el preferia calent, que l'allipebre (i era a l'estil de l'Horta) mai no es menja fred. S'impacientaren amb mi. Mai no es pot tenir raó, ni en un restaurant. No mengí, no demaní altra cosa, paguí el compte, i me n'aní a passejar pel carrer. Qui sap el que vol dir açò? Jo no ho sé i em passà a mi... (Sé ben bé que en la infància de tothom hi hagut un jardí, particular o públic, o del veí. Sé ben bé que jugar-hi nosaltres era el seu amo. I que la tristesa és d'avui). Sé això moltes voltes, però, si jo demaní amor, per què em portaren allipebre a l'estil de l'Horta fred? No és plat que es puga menjar fred, però me'l dugueren fred. No em vaig queixar, però estava fred, mai no es pot menjar fred, però vingué fred.
Eveli Volero