BOLET LITERARI
Francesc Company
QUINS BOLETS!
H
i va haver un temps de cuiners meravellosos i agosarats que convivien amb gourmets selectes i crítics exigents i
terribles en eterna competència en guerres on no es feien presoners; un temps en què l’error comés en els forns es pagava amb la desgràcia eterna. Aquest és el relat d’una d’aquelles acarnissades rivalitats entre un cuiner portentós i un crític savi però devorat per l’enveja. Durant anys d’esforç, Jofré Balsàmic va aconseguir llaurarse una merescuda fama de cuiner prodigiós especialitzat, sobretot, en bolets, una matèria primera que no li amaga cap secret i que li servia per construir, deconstruir o reconstruir qualsevol plat del santoral boletaire i amb esforç i mà sublim va acabar per vèncer tots els rivals sorgits al camins culinaris. Es deia d’ell que era el cuiner que més en sabia de la matèria del món sencer i rivalitzava en coneixement amb amb els mateixos biòlegs i micòlegs de l’orbe. Una autoritat, sens dubte. Estimat del públic, devocionat per la crítica, reverenciat per la premsa especialitzada i conegut arreu del planeta. Tot producte claudicava
davant
la
seua
1
habilitat,
fóra
quin
fóra
BOLET LITERARI
Francesc Company
l’acompanyament o la combinació, aconseguint textures i gustos mai modelats. El seu restaurant, al peu d’una impressionant mola de roca en les muntanyes interiors del país, s’havia convertit en el santuari on pelegrinaven un fotimer d’adoradors dels bolets dels quatre cantons de la Terra, amb un creixement de la clientela que es va haver de limitar per no morir d’èxit. Fruit d’aquella cursa culinària Jofré Balsàmic va obtindre el títol oficial i universalment acceptat de Gran Maestre Boletaire i Comanador de la Restauració de Bolets, amb totes les conseqüències que això duia aparellades. Aquestes històries, però, mai no són perfectes. La gelosia mal digerida sol acampar prop dels que han conseguit mèrits i dels que han pujat molt amunt, és una fauna que creix tant com la dels seguidors, els imitadors o els aduladors, i el món dels foguers no és cap excepció. En aquest cas, Jofré Balsàmic havia pujat molt i molt alt, a una alçada que empetitia tot i tots al seu voltant. Aquesta sort va fer que un home mesquí com Renat Corrupte, notable crític culinari, per arcàniques enveges que sols ell coneixia, el tinguera en el focus del seu odi. Però, com sol passar en algunes persones model de coneixement, el món de la creació li estava vedat sota dotzenes de claus. Renat Corrupte era incapaç d’anar més enllà de la seua immensa saviesa i oferir quelcom nascut en un racó de la seua ànima creativa, que les muses l’ajudaren a idear un fet original
2
BOLET LITERARI
Francesc Company
que no foren classes magnífiques, articles erudits o llibres especialitzats.
Importants,
sí, però no creatius. Fet que
l’emprenyava sobremanera. Un home tan i tan savi com ell estava negat a l’hora de crear i, molt menys, fer una obra d’art, com feien altres. I veia com la seua perfecció era incompleta. A ell, amb tots els coneixements, li estava vedat treure obres dels foguers; a l’altre, a Jofré Balsàmic, el seu art culinari li havia permés penetrar en l’essència del fet culinari per arribar als territoris de l’art. No ho podia suportar. La ràbia i la tensió que va acumular Renat Corrupte es van convertir en odi visceral, un sentiment que va acabar per no poder ni voler dissimular. Després d’anys de sofrir el que ell qualificava d’humiliació va decidir que des de la seua posició de crític gastronòmic en el periòdic de major tirada del país, amb discreció, posaria en pràctica el seu pla, per assolir la posició que un usurpador li havia pres. La trama ordida no va trigar massa a tindre lloc. Va pagar a un sicari per escenificar un enverinament provocat i muntar un aldarull, el mateix dia que ell havia anat per provar el nou menú de temporada. Una escena de la qual no va perdre detall i va reproduir fidedignament, per salver el món d’un frau, al seu periòdic. L’efecte va ser immediat. Des de la seua columna de cuina i amb el seu bagatge científic va analitzar el plat causant de l’enverinament i, després, amb una lleugera estirada de manta,
3
BOLET LITERARI
Francesc Company
van caure la resta de plats del menú i, en poques línies entintades, un prestigi d’anys se’n va anar a fer punyetes per la drecera de l’imbornal del descrèdit i el deshonor. Renat Corrupte havia donat el primer pas de la seua venjança: Derrocar el fals ídol i començar a treballar per ocupar el seu lloc. No es va estar de presumir d’haver sigut ell qui desemmascarar l’impostor gràcies a la divina providència que el va fer coincidir aquella nit i va aprofitar totes les tribunes on se’l requeria per parlar de la gesta. El temps va passar i el crític vil i savi envejós, però, no va aconseguir asseure’s al tro que havia deixat
el
predecessor
caigut
en
desgràcia.
El
conjunt
d’honorables que dictaminaven coses com aquestes, després de la patacada que havia suposat el deshonor del cuiner, no van voler atorgar a ningú, pel moment, aquell cobejat títol. I el seient va seguir buit, i els candidats que esperaven, legió. Jofré Balsàmic havia sabut el que era perdre en hores l’esforç de dècades, va tastar el revers amargant de la fel del fracàs nascut de la infàmia i la difamació quan havia tastat les mels de l’èxit. Va perdre el prestigi i, al poc temps, la clientela i els treballadors i abans de perdre la fortuna va preferir tancar el restaurant i vendre’l per a què construïren la ignomínia que als constructors de la totxana els vinguera en gana i mal gust. Van acabar adquirint-li’l gents que nedaven en les obscures aigües de l’hampa.
4
BOLET LITERARI
Francesc Company
Durant setmanes es va tancar a casa i la seua misantropia aviat va alimentar la fugida de la família. Abandonat, sol, sense prestigi i sense vergonya, des d’un remot indret del seu cervell va nàixer l’espurna de la venjança contra qui havia provocat la seua caiguda i va ordir un pla per revenjar-se. Com que no podia fer-ho per vies legals va recavar ajuda de la gent del parasistema que havia conegut en els temps gloriosos del restaurant i als quals havia venut el local: amics, fins i tot, a l’infern, per si en són d’ajuda. Així, Jofré Balsàmic va idear un concurs amb suculent premi final: la seua fortuna, els béns, els títols i la seua humiliació pública, reconeixent que era un frau i que hi havia algú més savi en bolets que ell. No sabia com ni per què, però a una temptació com aquella algunes ànimes vanitoses no sabrien sostraure’s ni anant al metge, i Renat Corrupte era d’aquella mena. Tampoc sabia com, però tard o d’hora aquella prova arribaria als seus oïts i voldria participar per, encara que fóra en els baixos fons, obtindre un reconeixement que, malgrat tot, el seu ardit sols havia deixat a mitges. Així, Jofré Balsàmic organitzava un àpat secret on preparava cinc plats amb bolets. Els agosarats candidats havien de posar els seus coneixements en joc, destriar quin havia estat cuinat amb bolets verinosos i provar algun dels que havia descartat. Qui li guanyava la mà al cuiner rebia, a banda de seguir viu, una quantitat gens desdenyable de diners, tota mena
5
BOLET LITERARI
Francesc Company
de regals, el reconeixement com a nou Gran Mestre Boletaire i la humiliació pública de l’antic propietari del títol, la darrera de les vileses que li quedava per viure. Quaranta-nou aspirants van passar pels soterranis del vell restaurant d’en Jofré, imbuïts de ganes d’aventura, de posar una mica de risc a les seues vides, guanyar substanciosos calerons en aquella cerimònia culinària i joguesca de la vida contra la mort. Cap d’ells, però, ho va aconseguir. Un rere l’altre, els aspirants que temptaven la sort van deixar la vida en l’intent. Per a no aixecar suspicàcies, en cadascuna d’aquelles ruletes russes culinàries, cada dia el cuiner demostrava que el jugador havia triat mal i tastava els bons, els suposadament bons, per demostrar que l’elecció havia estat l’equivocada. Com estava segur el cuiner Balsàmic, la perillosa joguesca va arribar a les oïdes del crític Corrupte, a qui l’orgull i l’ego desfermat el van induir a voler participar. Estava tan segur dels seus coneixements i habilitats com dels guanys que anava a obtindre que no havia contemplat la possibilitat de morir en l’envit. Veure derrotat públicament i rematat davant seu l’enemic era suficient recompensa i motiu sobrat per posar honra i vida en disputa. Renat Corrupte es va presentar en companyia de la seua cort d’aduladors, mostrant una seguretat que sols rivalitzava amb la seua prepotència, actuant amb una afectació suïcida. Van participar dos aspirants abans que ell i tots dos van seguir el camí
6
BOLET LITERARI
Francesc Company
dels antecessors. Ni les escenes viscudes van fer decaure l’ànim de Renat Corrupte quan li va tocar el torn. Els dos hòmens, Balsàmic i Corrupte, antic portentós cuiner i crític savi i ambiciós, es van fitar reptadors al començar la joguesca. Tots dos sabien ben bé qui era l’altre i el joc brut que els havia vinculat en el passat, però no van badar boca i van deixar que el perillós enfrontament fera camí. Renat Corrupte es va prendre el seu temps i va calcular les passes a donar, analitzant els plats que se li presentaven. Jofré Balsàmìc, però, ho tenia tot sota control, fera el que fera el seu adversari sabia que fracassaria, tenia els assos ben guardats a la màniga i ben dissolts als plats. Aquells anys de tractes amb gent dels baixos fons i l’odi acumulat l’havien convertit en algú mancat d’escrúpols, obsedit per una sola idea, la de la revenja. Implicat en un repte a vida o mort, aquella nit s’anava a consumar la promesa que duia anys cobejant, els morts deixats pel camí eren accidents necessaris per arribar al producte final, una inversió necessària, atenent als resultats obtinguts que tenia al davant. Era curiosa la situació: el sentenciat a mort, tot i que ell no ho sabia, reia estúpidament segur d’un triomf impossible. Qui sabia cert que anava a guanyar no movia ni un múscul de la cara i la seua risa se situava molt a dins de l’ànima. És més, tractava de demostrar un temor teatral perquè ell hauria de provar els altres plats per demostrar que, suposadament, no estaven enverinats. Triara el que triara el seu enemic estava sentenciat a
7
BOLET LITERARI
Francesc Company
mort, i ell, després, demostraria que els plats restants eren bons. I així va ser, finalment, Renat Corrupte va fer la seua tria, en va descartar un i va menjar amb gola el plat triat i, als pocs segons, va caure rotllat enverinat de mort als peus dels miserables que havien anat allí a veure com altre es juga la vida mentre ells aposten. Acte seguit, Jofré en va marcar un com l’enverinat i el va separar i va fer tastets dels altres quatre, inclós el que havia descartat el concursant, per demostrar que estaven, en teoria, nets de verí. Llavors es va sentir guanyador molts anys després i va notar que la seua revenja s’havia acomplit i qui l’havia fet caure en desgràcia havia pagat el preu que rates com ell mereixen. La joguesca, però, donava bons dividends a la gent de l’hampa que l’havia ajudat a muntar aquell entramat, era una joguesca a la qual no anaven a renunciar. Es comenta que, fins ara, ningú ha estat capaç de derrotar el mestre Balsàmic, convertit en patibulari jugador de ruleta russa culinària després d’haver estat el prodigi universal en la cuina de bolets. Si algú ho desitja, i s’atreveix a mesurar forces amb el cuiner, pot fer-ho. Saber quin és el plat mortal, o si es fan trampes, esbrinar per què el cuiner Balsàmic sempre està segur que l’altre caurà sense remei i per què a ell mai li passa res, si algú en sap de bolets i està segur de reeixir en l’envit que done un pas i ho intente. Diuen que, si algun atrevit vol mesurar forces amb ell i descobrir el truc que amaga, algunes nits segueix fent la
8
BOLET LITERARI
Francesc Company
joguesca en els soterranis d’un restaurant abandonat, en les terres interiors del país, al peu de l’ombra d’un enorme penyal, allí continua esperant els agosarats que creuen saber més que ell de bolets. El premi s’ho val.
9