PRESENTACIÓ DE “LINA PANXOLINA I EL QUADERN MÀGIC” de Mercè Climent (Casal Jaume I – Catarroja, 18 de febrer de 2011)
B
ona vesprada, de nou és un plaer venir al Casal Jaume I de Catarroja, com a participant d’una de les múltiples activitats que Raimon Guillén, com a responsable, fa possible. Avui ens és grat, a Eusebi Morales i a mi, de presentar-vos els darrers llibres de Francesc Mompó i de Mercè Climent; crec que “els darrers” perquè ambdós són escriptors incansables. Com podeu observar hem fet una mica de món a part i ens hem ajuntat per a l’ocasió els xics amb els xics i les xiques amb les xiques, de la qual cosa jo m’alegre. O dit d’una altra manera, que m’agrada fer de presentadora d’un llibre de Mercè. Tot i que ja la coneixeu us la vull presentar breument. Mercè Climent va nàixer a la ciutat d’Alcoi (l’Alcoià) l’any 1981. Ha fet la carrera d’Enginyer Agrònom i està a punt d’acabar la de Filologia Hispànica. Fou finalista en el Premi Sambori de la Universitat l’any 1999. En 2009 guanyà el Premi de Narrativa Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona per l’obra Amor particular, i el Premi de Narrativa La rosa de paper de La Florida pel conte Els primers gestos del verd. En 2010 guanyà el Premi Bancaixa-Universitat de València d’Escriptura de Creació, en la modalitat de narrativa en valencià pel relat Temps d’oliva.
1
Presentació Lina Panxolina i el quadern màgic
Isabel Robles
També en 2010 fou guardonada amb el XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (AELC) en la modalitat de Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià pel blog Els primers gestos del verd, ex aequo amb Francesc Mompó pel seu blog Uendos, Greixets i Maremortes. Així mateix fou guardona amb el XVII Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida amb la novel·la Somiant amb Aleixa, feta conjuntament amb l’escriptor Francesc Mompó. (Ells solen dir que la van fer a quatre mans). I dit això, m’agradaria dir unes paraules sobre Lina Panxolina i el quadern màgic, que publica Edicions El Bullent en la col·lecció estrella de mar. Les il·lustracions són d’Àgueda Climent, i com es pot deduir narradora i il·lustradora són germanes. Unes il·lustracions molt expressives i imaginatives d’un estil actual, que potser beu d’alguna manera en el còmic o en el manga, i en les quals s’hi observen les escenes quotidianes, escolars i familiars, junt amb les fantàstiques, que s’adiuen perfectament a la narració. Perquè d’això es tracta: d’un llibre adreçat a xiquets i xiquetes de vuit anys, en el qual la protagonista és una xiqueta de la mateixa edat, “que vivia en un poble de les muntanyes de la Mariola”, en el seu quefer diari escolar i familiar: classes, amics, o no tant amics, professors, pare i mare, germana, etc. I tot això acompanyat per la seua fantasia desbordant, que l’existència d’un quadern màgic ve a sostenir i a animar. La presentació que l’autora fa del personatge ja en les primeres pàgines i en els primers capítols ens prepara detalladament per a tot el desenvolupament posterior. Físicament Lina era una nena d’ulls blaus, amb moltes pigues, de pèl roig, molt blanca de pell, amb una panxeta prou prominent, que segons ella semblava un tonell, les cames 2
Presentació Lina Panxolina i el quadern màgic
“llarguerudes” i
Isabel Robles
els braços “esprimatxats”. Ella no s’agradava i no
confiava excessivament en les coses boniques sobre el seu cos que iaios, pares i germana li dedicaven. Coses afectives pròpies de les famílies per a no anomenar els defectes, pensava. La seua germana, reflexionava ella, “Beatriu, sí que era bonica de veritat”. A la vegada Lina, “era molt intel·ligent i s’entretenia observant el món que l’envoltava”; era tan tímida que a penes parlava i a penes tenia amics, la solitud es va convertir en la seua companya. Li agradava molt llegir llibres d’històries màgiques i la fantasia l’envoltava per tot arreu: fades i uendos pintats a la paret de la seua cambra sobre un fons verd clar, cortines i coixins amb llunes, estrelles i sols, una llampadeta, regal del pare, que reflectia imatges mòbils al sostre projectant-hi un “món oníric i màgic” que “l’emplenava de felicitat” per les nits. Era pel seu físic que sovint es convertia en les burletes dels seus companys de classe –“Lina panxolina”, per la panxa, “Lina tarongina”, pel cabell roig, o era objecte d’alguna poesia que insistia en el mateix motiu-; burletes acompanyades de riallades que ja la tenien farta. I va ser per una acumulació de tot això, a més del seu caràcter esquerp, que les coses es complicaren i ella passà a l’acció, trencant-li la llibreta a una companya burleta, i rebent com a resultat el corresponent càstig. Mentre es veia privada de l’hora de l’esbarjo, però, una dona jove, “d’aspecte misteriós”, amb cabells rogencs i llisos, com els de Lina, la pell blanquíssima, ulls color violeta, molt bonica, amb un vestit verd de gasa, li va preguntar què li havia passat. Les respostes de Lina acusaven totalment la companya; la culpa sempre sol ser de l’altre. Això ho va comprendre ràpidament la dona misteriosa. Amb tot, o per això, li va donar un quadern blau fosc, de tapes dures, amb un text que Lina en 3
Presentació Lina Panxolina i el quadern màgic
Isabel Robles
aquest moment no va entendre, i que també portava un llapis amb una goma d’esborrar. Al poc temps, Lina entendria que es tractava d’un quadern màgic que li concediria els seus desitjos; la condició era dibuixar allò que volia obtenir. I si per atzar l’esborrava, el desig desapareixeria. Amb això, tenim servit el món màgic de la fantasia. Heus ací que un objecte, el quadern, ofereix un poder per a transitar per un camí al·legòric al final del qual es pot produir una transformació. Sí, però tot depén de l’ús que se li done. Per aquest camí el món de la realitat esdevé un altre imaginari en el qual tot el que succeeix cobra aspecte de realitat dins de la irrealitat. Es tracta, segons deia Coleridge de “la suspensió momentània de la incredulitat”. O com deia Freud, en relació a les renuncies que l’home ha hagut d’assolir en adaptar la seua conducta al “principi de la realitat”: “tota renuncia al plaer ha segut dolorosa per a l’home, el qual no la porta endavant sense assegurar-se certa compensació (...),
i no cap dubte que complaent-nos en les
satisfaccions imaginàries dels nostres desitjos, experimentem un plaer, tot i no arribar a perdre la consciència de la seua irrealitat“).1 I allò que és vàlid per a l’home, i naturalment per a la dona, ho és sense dubte per als xiquets. Recordem que, com diu Wordsworth, “el xiquet és el pare de l’home”. Disculpeu les referències però és que, una mica preocupada per si no quedava avui a l’altura de les circumstàncies, he fet o recordat algunes lectures i aquest és el resultat. Ja se sap que les cites són per a legitimar-nos i per amagar-nos darrere d’elles. I això que Mercè Climent, 1
Freud Obras Completas. Lecciones introductorias del Psicoanálisis, “Lección XXIII. Vias de formación de síntomas”, Ediciones Orbis, Argentina, 1993, pp. 2354-55
4
Presentació Lina Panxolina i el quadern màgic
Isabel Robles
molt amablement, m’ha dit avui: “Com diria Marina, ho faràs de categoria”. Ja podeu imaginar que es tracta de Marina Guillén i que jo em vaig estrenar en aquests quefers infantils ací fent la presentació del seu llibre Una botija amb sorpresa. Però tornant a Lina, és gràcies al seu quadern que s’escola en un univers marítim ple de fantasia, d’éssers meravellosos, exòtics, una mica estrafolaris i plens d’humor en el seu abillament. “I encisos i desitjos i somnis” amb ell. Però això va ser al principi, puix els seus desitjos podien ser d’un caire diferent. A les provocacions dels companys i les companyes d’escola, a les situacions percebudes per ella com a injustes, Lina responia amb malifetes que a poc a poc anaren excedint el grau de l’ofensa prèvia i va començar a assaborir el plaer de la venjança, actuant com aquells xiquets que tant havia odiat, o actuant de forma capriciosa amb el pare, la mare o la germana. Un mal ús del seu poder. Es perdria per a sempre o potser rectificaria? Però deixem la resposta en suspens. Mercè Climent construeix amb molta cura la història i tots els detalls i els indicis que la desenvolupen. Per posar algun exemple, hi ha el simbolisme dels colors: el verd ens anuncia l’esperança (paret en l’habitació, vestit de la dona misteriosa -és potser la possibilitat d’un canvi?-); el blau de l’aigua i del mateix quadern, ací un blau obscur, els ulls de Lina, etc. avisen del misteri que hi ha en el transcurs d’una vida per on s’escolarà, cap a on s’orientarà?. L’autora molt àgilment, amb un llenguatge directe ben acurat descriu, conta, presenta els conflictes, construeix els personatges sàviament, desenvolupa la trama i adoba una història que podria ser
5
Presentació Lina Panxolina i el quadern màgic
Isabel Robles
eixuta amb sentit de l’humor; i, de vegades, també l’ornamenta amb l’exageració, la hipèrbole pròpia del conte fantàstic, no sols els episodis màgics sinó també els de la realitat. Recordem l’episodi fantàstic marí, o recordem tot el que el seu amic Emili, el grosset de la classe, s’havia empassat el matí que ella es girà contra ell i li modificà l’entrepà amb uns cucs. Comptat i debatut, per si encara queden els qui defensen la magnificència d’uns gèneres literaris sobre altres en base a l’edat dels receptors, com si la paraula “menuts” fora sinònim de “tontos”, jo els convidaria a llegir, per exemple, aquesta novel·la infantil, on valentament i arriscada es parla, entre altres coses, de la venjança, dels sentiments humans poc elevats, per a fer entendre que això també existeix i no hi ha perquè esglaiar-se, sempre que es puga rectificar. O també es reflexiona sobre l’autoestima, o més bé la seua manca i els resultats funests, o sobre la imatge física estereotipada valorada al nostre voltant com aquella més desitjable. Naturalment, tot el que queda dit no és sinó una senzilla aproximació que no esgota totes les possibilitats presents en Lina panxolina... però ja he d’acabar. Per això vull dir que ha estat un autèntic plaer llegir-te, Mercè, i vull felicitar-te per llibres com aquest que, en definitiva, crec que pretenen desenvolupar el plaer per la lectura, divertir les xiquetes i els xiquets i ajudar-los, potser, a créixer imaginant i desitjant les persones en un món millor.
Isabel Robles
6