BOLET LITERARI
Ramon Guillem
PROMESA DE BOLETS
En aquesta nova casa on ara visc hi ha una terrassa gran que m’ompli la cambra de llum. Hi tinc algunes plantes, felices de ser en aquest espai, i una taula de fusta, amb un test de petites roses al mig, i sis cadires envoltant-la. Hi he descobert com muda el color del dia, però també el del vent i el de la pluja, el del cel i dels ocells que vénen ací a reunir-se. Ignorava jo –encara que la lectura i la proximitat de certs poetes així m’ho havia advertit– aquestes relacions i concordances en la vida, i que tot somni sempre ens porta a un altre somni. I ara veig aquest color de dolça bresquilla i aquesta serenitat d’estima lenta: com s’han obert a poc a poc, com si no volgueren molestar a la disbauxa boja de l’estiu, les finestres de la tardor. Aquesta llarga hora de mel de la vesprada em nodreix l’ànima de futures coneixences. I és aleshores que descobrisc, com si la terra fóra un espill encés de saba perenne, un plat de bolets tendres 1
BOLET LITERARI
Ramon Guillem
ordit per mans sàvies. I me’l menge amb la fruïció i el goig de l’amant primerenc, com si un bolet fóra –perdoneu-me la gosadia i la franquesa– el clítoris més dolç desfent-se en la boca, qualitat que els déus molt s’estimen perquè en ser immortals són els que més saben d’aquestes coses. I així, arrecerat en les ombres que lentament cauen, sense força encara, sense el terrible ímpetu del fondo hivern, veig la llum esvorar-se en una carícia dolça, als lloms dels llibres que habiten la meua biblioteca. Recolzat a la taula on escric somric delitós en imaginar la promesa d’altra taula més ampla reblerta de plats fondíssims amb bolets de mil maneres i propostes, com aquell poeta que abocat a la barana de la seua terrassa, sent caure la pluja als muscles, i en la seua innocència creu que així es mullarà fins al calfred amb l’aigua dels versos. I, d’aquesta manera, immers en la incerta penombra d’un futur que ben sadoll de sabors voldria, és com espere.
2