Anuari 2024

RESUM DE L’ANY

resum de l’any 2024

2024: l’any en què una DANA va mostrar que només un instant pot canviar-ho tot

Retrospectiva Eleccions, escàndols polítics, conflictes armats i projectes de futur van omplir els titulars de l’any passat

Anna Ferran

Tragèdia i esperança. Canvi i estabilitat. Aquestes són algunes de les dicotomies que es van viure el 2024, un any que tristament serà recordat per tothom per la terrible DANA que el 29 d’octubre va arrasar principalment la província de València, deixant 223 víctimes mortals i més d’una vintena de poblacions de l’Horta Sud devastades. La fatídica DANA deixava imatges de destrucció que seran

difícilment esborrables de les nostres ninetes, però també deixava espai per a l’esperança. Una esperança que estava representada pels milers de voluntaris que es van mobilitzar al terreny o des de qualsevol punt de l’Estat, incloses les comarques tarragonines, per a recollir en un temps rècord tota mena de material de primera necessitat per a enviar-lo als afectats. La classe política no estava a l’altura en la gestió de la DANA, cosa que incremen-

tava encara més la crispació i la polarització envers els màxims responsables de l’administració i els poders públics. La DANA, però, no era l’únic fet que feia minvar més la poca confiança envers els polítics. Els diversos casos de presumpta corrupció vinculats a l’entorn del president del govern, Pedro Sánchez, omplien rius de tinta i demostraven a la ciutadania que hi ha coses que no canviaran mai.

El que sí que canviava l’any

passat era el panorama polític a Catalunya. Pere Aragonès es veia obligat a convocar eleccions anticipades després de no poder tirar endavant els pressupostos de la Generalitat. ERC es desfeia i el PSC de Salvador Illa s’erigia com a vencedor. Si bé l’aritmètica parlamentària feia necessaris pactes d’investidura, Catalunya tornava a tenyir-se de vermell. Al territori, aquest canvi d’etapa política permetia avançar en projectes estratègics per al futur, com el tram-

via, gràcies a la confluència de governs socialistes a nivell català i tarragoní.

El futur tramvia i totes les negociacions que comporta un projecte intermunicipal de la seva magnitud van ocupar molts titulars de la informació local, però no van ser l’únic

El canvi de rumb polític a Catalunya va ser una de les notícies de l’any

gran tema de l’any. El tall de Rodalies per les obres al túnel de Roda de Berà va ser, sens dubte, una de les notícies de l’any al Camp. Altres temes com la sequera continuaven fent-ho. I n’apareixen de nous com les mobilitzacions de pagesos, pescadors o personal penitenciari per a reclamar millors condicions i un futur digne. Aquest futur que reclamen és el que ja estem escrivint des de l’1 de gener. Abans d’entomar-lo amb energia, fem una darrera ullada a tot el

La DANA de València i els seus efectes devastadors són, malauradament, la imatge més significativa i colpidora de 2024. ACN

Trump guanya les eleccions i tornarà a liderar els EUA

Política Biden es retira a mitja campanya i Kamala Harris no pot vèncer el magnat

Redacció

2024 era any de presidencials als Estats Units. Amb l’inici de l’any començava un compte enrere per una de les cites més rellevants dels passats dotze mesos. Donald Trump guanyava cada vegada més popularitat davant d’un Joe Biden dèbil políticament i que despertava preocupació internacional pels seus lapsus en actes de tota mena. Trump aprofitava aquesta situació per a enfortir-se en els mesos decisius de la campanya electoral.

El debat electoral entre els dos candidats celebrat a finals de juny aixecava les alarmes sobre Biden i posava en evidència la seva candidatura. Dins de les files demòcrates la pressió perquè l’encara presidents dels Estats Units fes un pas al costat i renunciés a la seva candidatura eren cada vegada més intensos. Finalment, el 21 de juliol, a només quatre mesos dels comicis, Biden decidia abandonar la cursa cap a una possible reelecció. L’encarregada d’agafar el relleu de Biden era la seva vicepresidenta, Kama-

la Harris. La seva candidatura era validada per les files demòcrates i així engegava una contrarellotge per fer capgirar totes les enquestes.

L’efecte Kamala es feia notar. Aconseguia retallar les distàncies amb Trump i retornava la il·lusió als demòcrates que no ho donaven tot per perdut. El magnat, però no perdia popularitat. I els dos atemptats que patia, un d’ells al juliol durant un míting i el segon al setembre al se propi camp de golf de Florida, feien augmentar encara més la popularitat del candi-

La nova era Trump: nous aliats, aranzels i deportacions

dat republicà.

Les urnes finalment parlaven i li donaven una clara victòria a Trump, que prometia des del minut zero aranzels, mà dura contra els il·legals, treball braç a braç amb Israel en la lluita contra Hamas i que deixaven a Europa i a Ucraïna en una posició complicada.

Incerteses i confusió amb els resultats de les eleccions a Veneçuela

Política

Redacció

La població veneçolana estava cridada a les urnes el passat 28 de juliol. Aires de canvi i renovació política es respiraven al país llatinoamericà, però també molta tensió pel que pogués passar després de les eleccions. Nicolás Maduro no es mostrava disposat a deixar el poder i això dificultava ja abans dels comicis, un possible canvi de govern.

L’ens electoral donava la victòria novament a Maduro, però l’oposició assegurava que el seu candidat, Edmundo González Urrutia, havia estat el vencedor. Per a demostrar-ho, mostraven còpies del 83,5% de les actes electoral que avalaven la seva victòria. El govern de Maduro ràpidament deia que eren documents falsos i s’obria una nova crisi política al país caribeny. Protestes multitu-

dinàries als carrers, repressió policial i militar i molts membres de l’oposició a Maduro salvaguardats en les ambaixades de nombrosos països. La comunitat internacional reclamava a Maduro que mostrés les actes electorals i que deixés que un organisme internacional reconegués la seva validesa. Maduro s’hi negava en rotund i això feia que molts països no reconeguessin la seva victòria, tot i que era ratificada al seu país. Les pressions internacionals servien de poc i finalment González Urrutia acabava sol·licitant asil polític a Espanya i arribant a Madrid a principis de setembre, sumant-se a una llarga llista d’opositors a l’exili, com Leopoldo López, que també és a Madrid, o Juan Guaidó, als EUA. María Corina Machado es convertia en la nova líder dels opositors a peu de carrer.

Donald Trump i Kamala Harris, cara a cara, en un dels debats electorals celebrats a la cadena de televisió ABC. ACN

Maria Corina Machado i Edmundo González Urrutia. EFE

Maduro es negava a ensenyar les actes

resum de l’any 2024 | món

Israel amplia el seu radi d’acció i ataca posicions del Líban i Iran

Conflicte Els bombardejos a Gaza no s’aturen i, malgrat les noves negociacions, no s’aconsegueix cap alto el foc

Redacció

Lluny d’afluixar les tensions i trobar vies de diàleg que permetessin aturar la guerra oberta entre Israel i Hamàs, el conflicte s’intensificava durant el 2024 sumant nous objectius per a l’exèrcit hebreu en una clara escalada internacional de conflicte. L’any començava amb nombrosos atacs a la Franja de Gaza, que veia com dia rere dia les víctimes mortals pujaven. La situació de desesperació era màxima entre una població que ho havia perdut tot i que es trobava atrapada sense tenir refugi ni futur.

Especialment crues eren les imatges de la «massacre de la farina», on més d’un cente-

nar de palestins que recollien menjar d’un comboi humanitari eren assassinades a trets per les tropes israelites. També commocionaven el món la història dels set voluntaris de World Central Kitchen, l’ONG de José Andrés, que morien a mans de l’exèrcit hebreu. Al març, es reprenen les negociacions per a una segona treva i l’ONU, gràcies a l’abstenció dels EUA, aconsegueix demanar un alto al foc a Gaza. A l’abril, però, Israel atacava el consultat de l’Iran a Damasc (Síria) i les amenaces sobre una guerra oberta a tota la regió creixien. Pocs dies més tard l’Iran llençava un atac amb més de 300 drons i míssils contra Israel al qual aquest últim responia amb un

atac amb drons contra Isfahan, una ciutat iraniana, sense causar víctimes. Després de dies de tensió, i amb el temor de la comunitat internacional, que l’escalada d’atacs pogués anar in crescendo, les aigües es calmaven entre ambdues potències militars. Al maig, l’exèrcit israelià aconseguia entrar a Rafah, l’única ciutat que els quedava per conquistar de la franja. Aquest mateix mes la Cort penal Internacional sol·licitava la detenció contra Benjamin Netanyahu i del seu exministre de Defensa per possibles crims de guerra.

Espanya reconeix l’Estat Palestí

Aquesta situació, però, pro-

La guerra a Ucraïna: estancament i la mirada posada en el 2025

Conflicte

Ucraïna llençava una ofensiva contra la regió russa de Kursk

Redacció

Després de gairebé tres anys de conflicte, la guerra a Ucraïna vivia al llarg de 2024 una situació d’estancament.

L’exèrcit rus aconseguia al novembre fer els seus màxims avenços en dos anys, però el poc valor estratègic dels ter-

ritoris guanyats deslluïa la gesta.

Ucraïna sorprenia a l’estiu amb una incursió a la regió russa de Kursk, sent el primer país a entrar dins de les fronteres russes des de la Segona Guerra Mundial. En poques setmanes, dominaven un centenar d’assentaments i

obligava l’exèrcit rus a canviar el focus i centrar-se més en la protecció dels seus territoris que no pas en guanyar posicions. Si bé, Ucraïna perdia part del territori dominat a Kursk, l’èxit de l’operació era una injecció de moral per un exèrcit exhaust després de tres anys de lluita.

La tensió a tot Orient Pròxim va anar a l’alça durant 2024

piciava que Espanya fes un pas polític important i reconegués l’Estat Palestí amb

Rússia, per la seva part, sumava el suport de Corea del Nord i tropes de Pyongyang es mobilitzaven cap a Kursk i esdevenien clau en la recuperació dels territoris perduts. La seva presència suposava un nou gir de guió en el conflicte.

Així mateix, Biden aixecava la prohibició a Ucraïna d’utilitzar els seus míssils en territori rus. França i Regne Unit prenien decisions similars. Ara bé, la victòria de Trump augurava canvis en el curs de la guerra; uns canvis que arribaran aquest 2025.

les fronteres anteriors a 1967, cosa que desfermava una crisi diplomàtica amb Israel.

Objectiu: Hizbol·là

A l’estiu, la tensió a tota la regió del Pròxim Orient torna a incrementar-se. El líder polític de Hamàs, Ismail Haniya, mor en un atemptat a Tehe-

ran, que tot apunta ha estat comès per Israel. Les forces hebrees acaben amb la mà dreta del líder del grup territorista libanès Hizbol·là. Els atacs entre Hizbol·là i Israel s’intensifiquen fins al límit que esclati una nova guerra. Al setembre, l’ofensiva al Líban passa al següent nivell. Primer, amb un atac que fa esclatar aparells electrònics utilitzats per Hizbol·là i que deixa una trentena de morts i desenes de ferits, molts civils. Després, comencen els bombardejos que causen centenars de morts i fan que més d’un milió de persones que vivien a la zona sud d’aquest país fugin per evitar ser víctimes de la nova ofensiva d’Israel. Els bombardejos, però, arriben fins a la capital, Beirut, i un d’ells acaba amb la vida del líder de Hizbol·là, Hasan Nasrala. A principis d’octubre, l’exèrcit hebreu entra amb els seus tancs al sud del país veí i a hores d’ara encara hi continuen.

L’any acaba amb la sollicitud la Cort Penal Internacional de detenir a Netanyahu per crims de guerra. Països com França ja avisen que no ho faran.

Un tanc ucraïnès a la regió russa de Kursk. EFE

Els bombardejos sobre el Líban van ser una constant a la tardor. EFE

Una ràpida ofensiva rebel fa caure Al Assad i posa punt final a la guerra a Síria

Pròxim Orient Després de 14 anys de conflicte, prop de 500.000 morts, desenes de milers de torturats, ferits, refugiats i exhiliats i d’un país totalment destrossat, les forces rebels aconseguien derrotar el govern de Bashar Al Assad a principis de desembre i el mandatari acabava fugint cap a Rússia, un dels

pocs aliats que tenia. Així es posava el punt final a la guerra de SÍria, un dels conflictes més durs que s’han viscut en els darrers temps, i també al govern d’una dinastia, els Al Assad, que havien controlat el poder durant 54 anys.

L’ofensiva rebel es duia a terme en poc més de 10 dies i acon-

Ascens i derrota final de la ultradreta de Le Pen a les legislatives

França L’aliança d’esquerres va acabar sent la força més votada

Redacció

Les eleccions al Parlament Europeu causaven un veritable terrabastall polític a França. Reagrupament Nacional, la formació d’ultradreta liderada per Marine Le Pen era la clara vencedora dels comicis. Davant dels resultats, Macron decidia avançar la convocatòria electoral de les legislatives. En la primera volta, el partit ultra era la força més votada i arribava a la segona volta com el favorit segons totes les enquestes. Els resultats a les urnes, però, capgiraven les prediccions i acabaven donant la victòria

a l’aliança d’esquerres Nou Front Popular. El cordó sanitari a Le Pen

s’imposava i Nou Front Popular aconseguia 182 escons. El bloc de centre, liderat per Macron, es feia amb 168 representants i Reagrupament Nacional quedava com a tercera força amb 143 representants. Els resultats vaticinaven un escenari de difícil governabilitat.

Es constitueix un govern liderat per Michel Barnier, El primer ministre francès, però, era destituït per la moció de censura del front d’esquerres amb el vot del partit de Le Pen. Macron nomena el centrista François Bayrou nou primer ministre i li encarrega la formació de govern.

seguia fer-se amb les zones controlades pel govern d’Al Assad fins a arribar a la capital. Es van alliberar tots els presos i els carrers es van omplir de persones que celebraven la recuperada llibertat. Els rebels engegaven un període de transició per a instaurar finalment la democràcia al país. Redacció/EFE

Els laboristes arrasen a les eleccions al Regne Unit després d’anys hegemonia conservadora

Política El Partit Laborista arrasava en les eleccions generals britàniques celebrades el 4 de juliol. El seu líder, Keir Starmer assegurava que el canvi havia començat, mentre que el candidat conservador i fins al moment primer ministre, Rishi Sunak, manifestava que calia fer una profunda reflexió. Els tories obtenien el seu pitjor resul-

tat electoral des de la creació del partit, amb un total de 121 diputats, 250 menys que en els anteriors comicis. El Partit Nacional Escocès també vivia una gran derrota. Per contra, els Liberals Demòcrates passaven de 8 a 71 representants i eren tercera força. Els verds també milloraven resultats i l’ultra Nigel Farage aconseguia finalment l’escó.

20 anys de presó pel marit de

Gisèle

Pelicot

per drogar-la, violar-la i facilitar que altres homes ho fessin

Judicial Gisèle Pelicot es convertia en un dels personatges de l’any a França i en un veritable símbol de la lluita contra la violència vers les dones. Pelicot havia estat víctima de reiterades violacions per part del seu exmarit i d’una cinquantena d’homes durant 10 anys. Dominique Pelicot drogava a la seva dona i quan estava inconscient per

l’efecte de les drogues la violava. Així mateix, contactava amb altres homes mitjançant una web i aquests eren convidats a la casa del matrimoni i allí violaven a Gisèle. El judici va tenir un gran seguiment i una gran repercussió i va convertir a la víctima en una heroïna, especialment perquè decidia no avergonyir-se i donar la cara públicament.

Cinc morts en un atemptat al mercat de Nadal de Magdeburg

Alemanya Cinc persones perdien la vida el 22 de desembre i dues-centes resultaven ferides en un atemptat produït al mercat de Nadal de la ciutat alemanya de Magdeburg. Un cotxe envestia tot allò que trobava al seu pas, revivint la tragèdia que el país ja havia viscut el 2016 quan un camió va fer un atropellament massiu en un mercat nadalenc de Berlín. Aleshores, l’atemptat era reivindicat per Estat Islàmic, però en aquesta ocasió, les investigacions apuntaven que el presumpte autor dels fets era Taleb A., un metge saudí de 50 anys amb un permís de residència permanent, perquè havia estat reconegut com a refugiat. L’autor de l’atemptat tenia un clar comportament antiislàmic, havent abandonat la seva antiga fe i apropant-se a les ideologies més radicals de la ultradreta, cosa que aixecava les alertes policials.

Un cartell del candidat del Nou Front

resum de l’any 2024 | espanya

Una DANA arrasa València i deixa

més de 220 morts

i una destrucció

sense precedents

Successos Errors en la prevenció, gestió i sistema d’alertes agreugen els efectes de la catàstrofe

Redacció

Una tragèdia que ningú que l’hagi viscut mai podrà oblidar. València, però també Castella la Manxa i Andalusia, veien el 29 d’octubre com la força de l’aigua s’ho pot endur tot per davant i deixar únicament destrucció i mort. Una DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) es formava al Mediterrani i deixava anar una tromba d’aigua sense precedents que causava fortíssimes riuades que acabaven inundant bona part de l’Horta Sud. La manca d’avisos i alertes agafava a la població totalment desprevinguda i el resultat era fatal. Dues-centes vint-i-tres persones perdien la vida i quatre encara ara estan desaparegudes.

L’AEMET havia avisat uns dies abans de la possibilitat que es generés una DANA al litoral mediterrani. El mateix dia 29 emetia una primera alerta taronja i poca estona

després augmentava el nivell fins a alerta vermella per risc de pluges torrencials, primer a l’interior de la província de València i més endavant també al litoral. La DANA s’alimentava a si mateixa a mesura que descarregava i ja al matí començava a descar-

regar aigua amb força en municipis com Requena, Utiel o Xiva. En aquesta última localitat, es desbordava el barranc del Poyo a la tarda i era en aquest moment quan la tragèdia es desfermava. La barrancada arrossegava cabals d’aigua pels quals no tenia

capacitat i això suposava desbordaments i inundacions al llarg de tot el seu recorregut, afectant municipis com Torrent, Alfafar o Paiporta, que, tristament va ser l’epicentre de la desgràcia. L’aigua va pujar més de dos mestres, inundant cases

Una onada de solidaritat omplia de voluntaris els pobles afectats

convertien en una trampa mortal.

Alertes a destemps

Després que l’aigua ja ho hagués arrasat tot els veïns de la zona afectada rebien les alertes al mòbil que indicaven quedar-se a casa o en zones altes i no moure’s. Els avisos, però, arribaven tard i posaven de manifest una greu descoordinació que acabava costant la vida de desenes i desenes de persones. Això posava en el punt de mira el president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, que dies després es feia públic que havia arribat tard a la reunió del comitè d’emergències i que havia estat il·localitzable bona part de la tarda quan la tragèdia ja era un fet. Això generava una enorme indignació entre una població que en qüestió de minuts ho havia perdut tot i que veia molt difícil sortir-se’n quan l’únic que l’envoltava era destrucció i fang.

Les alertes a la població arribaven després de la riuada

Els reis, Sánchez i Mazón eren escridassats i agredits amb fang

i locals comercials, enduent-se vehicles, molts buits, però d’altres amb gent dins. Alguns aconseguien sortir i mantenir-se aferrats al que trobaven. La gent que es va troba atrapada a les carreteres s’enfilava a la part superior dels camions a l’espera que els equips de rescat els anessin a buscar. Els veïns dels blocs més alts feien cordes improvisades per a poder pujar a les persones que anaven a la deriva en uns carrers plens d’aigua i fang que es

La desesperació es materialitzava el diumenge posterior quan Mazón feia la visita junt amb Pedro Sánchez i els reis. La població, absolutament desesperada, els increpava, insultava i els hi llençava fang. Pedro Sánchez marxava ràpidament, abans de començar la visita a Paiporta, després que el seu cotxe fos atacat. Els reis Felip i Letizia es quedaven al lloc dels fets per escoltar els testimonis.

Onada de solidaritat

Si la ineficàcia de la classe política es feia palesa en la gestió de la catàstrofe, la solidaritat de la població en general també. Milers de persones de tota Espanya van apropar-se als municipis afectats per ajudar primer a rescatar persones i localitzar víctimes i després per treure l’aigua i el fang que ho omplien tot. La resposta tan massiva i la falta de coordinació des de les autoritats generaven situacions de caos, que a mesura que passaven els dies s’anaven resolent, en gran mesura per la capacitat d’autoorganització del voluntariat, que s’acabava convertint en un dels fars d’esperança per milers de persones que aquell fatídic 29 d’octubre ho van perdre tot.

Cotxes apilats en carrers plens d’aigua i fang, aquesta era la imatge que dominava tota l’Horta Gran després de l’impacte de la DANA i la riuada. ACN

El rei Felip VI en la seva primera visita a Paiporta, on va ser increpat per les víctimes de la DANA. ACN

resum de l’any 2024 | espanya

El cas Koldo destapa una trama de comissions al voltant d’Ábalos

Judicial L’exministre acaba expulsat del PSOE i relacionat amb l’empresari Víctor de Aldama

Redacció

Koldo, Aldama i Ábalos. Aquests van ser tres dels noms que van ocupar més titulars el 2024. Tots tres són peces clau en l’anomenat cas Koldo, de presumpte corrupció que saltava a la llum en descobrir-se possibles cobraments il·legals en operacions de compra de mascaretes en plena pandèmia i que acabava ramificant-se cap a altres presumptes activitats il·lícites.

El cas sortia a la llum quan el 21 de febrer de 2024 Koldo García, assessor i mà dreta de l’exministre José Luis Ábalos, quan aquest ostentava la cartera de Transport, era detingut. Koldo era acusat d’haver cobrat comissions il·legals per l’adjudicació de contractes en la compra de mascaretes en plena pandèmia. Segons

les investigacions policials, Koldo hauria estat treballant braç a braç amb l’empresari i president del Zamora, Víctor de Aldama en el cobrament de nombroses comissions.

Ábalos, que havia estat l’home de confiança de Pedro Sánchez durant una llarga etapa, però que ja feia mesos que havia estat rellevat d’aquestes funcions, assegurava que tot s’havia fet correctament i volia explicacions. El rebombori mediàtic, però, ja estava engegat. El cas arriba al Congrés, Ábalos descarta dimitir i davant del seu posicionament el PSOE li demana que entregui la seva acta de diputat i acaba expulsat del partit per les sospites que ja pesen sobre la seva persona. L’exministre, però, decideix mantenir la seva acta de diputat i passa al Grup Mixt.

Després de l’esclat de l’escàndol, la investigació sobre el cas s’aprofundeix i és a l’octubre quan es fa públic l’informe de la Unitat Centra Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil

El fiscal general de l’Estat, imputat per revelació de secrets

Judicial Hauria fet pública informació sobre la parella d’Ayuso

Redacció

La guerra política i la polarització s’elevaven a un altre nivell el 2024. El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, era investigat per revelació de secrets, concretament per fer públiques dades sobre Alberto González Amador, la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

González Amador admetia a principis d’any un frau a Hisenda per a evitar el judici, però a principis de febrer començaven a aparèixer notícies sobre una possible investigació d’Hisenda a González Amador. Algunes de les notícies publicades indicaven que Hisenda li hauria proposat un pacte a la parella d’Ayuso i davant d’aquestes informacions, Fiscalia de Madrid emetia un comunicat aclarint que l’únic pacte que hi havia hagut sobre la taula

El fiscal general de l’Estat, en una imatge d’arxiu. ACN

Era la primera vegada que un fiscal general era investigat

era el plantejat per la defensa de González Amador.

Difondre aquesta informació, sense el permís de

l’afectat, era vist un delicte de revelació de secrets per la parella de Díaz Ayuso i el Colegio de la Abogacía de Madrid, que denunciaven el cas, que acabava esquitxant el fiscal general. Aquest descartava la seva dimissió, emparava l’actuació en la voluntat d’esclarir notícies falses. La investigació continua oberta.

que complica, i molt, les coses a Ábalos. Les investigacions policials vinculen clarament les adjudicacions irregulars amb el ministre, però no només això, sinó que comencen

El cas posa llum sobre la visita de Delcy Rodríguez a Espanya el 2021

a posar llum a un fet ocorregut l’any 2021: la visita de la vicepresidenta veneçolana Delcy Rodríguez a Espanya.

Llum sobre el cas Delcy Rodríguez tenia una ordre de detenció de l’Europol un cop posés els peus en terra europeu. Aquesta, però, no va arribar a baixar mai de l’avió que va aterrar a Barajas, motiu pel qual no es va poder efectuar la detenció. Els fets, però, van generar una gran polèmica que va quedar sense esclarir-se, fins que l’informe de l’UCO sobre el cas Koldo va determinar Aldama

exercia, de manera habitual, d’intermediari entre Espanya i Veneçuela. Aquest i Koldo haurien organitzat el viatge de Delcy Rodríguez. Ábalos va sol·licitar permís a Pedro Sánchez, que el va donar. Ábalos es va reunir amb la vicepresidenta veneçolana, si bé en les seves compareixences davant dels jutges no va esclarir què es va tractar en aquesta reunió.

Les ‘bombes’ d’Aldama Si l’informe de l’UCO ja deixava a Ábalos i Koldo en una posició molt complicada, la declaració i autoinculpació de Víctor de Aldama es convertia en una veritable bomba. Aldama assumia el seu rol de comissionista i «nexe corruptor» de la trama, però corroborava el cobrament de comissions per part de Koldo i Ábalos, a la vegada que esquitxava a pesos pesants del PSOE, com Maria Jesús Montero i el seu cap de gabinet, Pedro Sánchez i la seva esposa Begoña Gómez. Els socialistes ràpidament engeguen una campanya de descrèdit contra Aldama, però les investigacions continuen el seu camí.

Begoña Gómez, en el punt de mira per diverses causes judicials

Polèmica S’investigaven les adjudicacions guanyades per Barrabés

Redacció

Els fronts judicials del PSOE sumaven un de nou i que tenia implicació directa amb l’entorn més proper a Pedro Sánchez. Manos Limpias denunciava a Begoña Gómez per haver utilitzat «el seu estatus personal» per afavorir l’empresari Carlos Barrabés en diversos concursos públics. En fer-se públiques les acusacions, Pedro Sánchez anunciava que s’agafava cinc dies de reflexió per a pensar si continuaria o no al capdavant de l’executiu davant la «campanya d’assetjament» contra ell i la seva dona. Finalment, es mantenia al poder i la investigació prosseguia. En plena campanya de les europees, el jutge Peinado, que instruïa el cas, anunciava que cita a declarar a Gómez el 5 de juliol. Abans que arribi la cita, la Fiscalia Europea assumeix la investigació sobre

Sánchez s’agafava cinc dies per a reflexionar si seguir al càrrec o no Begoña Gómez en una de les seves compareixences. ACN

tigació però continua oberta i a l’octubre, el jutge li imputa nous delictes vinculats a l’apropiació d’un software de la Universitat Complutense i d’intrusisme professional.

les licitacions guanyades per Barrabés, deixant poc clar què és el que investiga Peinado sobre Gómez. El 5 de juliol, Begoña Gómez s’acull al seu dret a no declarar. La inves-

A aquests casos, cal sumar-hi les sospites sobre una possible mediació de Begoña Gómez per afavorir el rescat públic d’Air Europa. Els casos continuen seguint el seu procés a la justícia.

José Luis Ábalos, compareixent al Congrés dels Diputats. ACN

resum de l’any 2024 | espanya

Galícia i el País Basc, els primers termòmetres polítics

del 2024

Eleccions autonòmiques El PP revalidava la majoria absoluta amb Alfonso Rueda i PNB i Bildu empaten a Euskadi

Redacció

En un panorama polític tan polaritzat i crispat com l’actual, qualsevol cita electoral es converteix en un termòmetre per saber l’estat de salut d’un partit polític. I així va ser com l’any passat la gran majoria de formacions polítiques van encarar les dues primeres cites electorals que tenien pel davant: les autonòmiques a

Galícia i al País Basc. Els comicis van deixar resultats diferents i moltes lectures a nivell nacional. Galícia era la primera cita electoral de l’any. El PP portava un candidat amb un perfil més tècnic i menys mediàtic, Alfonso Rueda, el substitut de Feijóo al govern de la Xunta quan aquest va fer el salt cap a la política nacional. Malgrat el desgast del govern, els

populars revalidaven la majoria absoluta i reafirmaven la seva hegemonia en terres gallegues. El BNG registrava els seus millors resultats de la història, fent-se amb 25 diputats i convertint-se en segona força. Els socialistes gallecs, en canvi, patien una forta davallada i es quedaven com a tercera força amb 9 diputats; uns resultats que molts tertulians ja començaven a ex-

Espanya es fa amb la 4a Eurocopa

Esports La Roja tornava a regnar a Europa. No partia com una de les seleccions favorites, però, l’equip liderat per Luis de la Fuente anava deixant bocabadats els milers d’aficionats que seguien cada vegada amb més ganes el torneig. Les victòries contra seleccions consolidades, com la italiana o l’alemanya o la francesa, feien que els joves talents com Lamine Yamal o Nico Williams es convertissin en una revolució. La final es disputava contra l’Anglaterra de Bellingham. Els anglesos, però no podien contra la combinació de joventut i experiència de la selecció espanyola que s’imposava 2-1 i conquistava la quarta Europa. /EFE

Núñez Feijóo amb Alfonso Rueda, en un acte electoral. ACN

trapolar al panorama estatal fent vaticinis d’un possible canvi de cicle polític al conjunt de l’estat.

Empat de PNB i Bildu Dos mesos més tard, es duien a terme les eleccions al Parlament basc. Per primer

cop, PNB i Bildu empataven amb 27 escons cada formació i un creixement notori dels segons. PNB però, al final pactava amb el PSE i els socialistes bascos afavorien la governabilitat i que el candidat del PNB, Imanol Pradales, fos investit lehendakari.

El comiat d’una llegenda del tenis

Esports Rafa Nadal, llegenda viva del tenis i el millor esportista espanyol de tots els temps s’acomiadava definitivament de l’esport professional. Ho feia el 19 de novembre, als 38 anys, en un partit de Copa Davis, on queia derrotat. Les lesions que acumulava en els darrers anys, no li permetien retirar-se amb una victòria, però el seu impressionant palmarès ja havia fet d’ell un mite i una inspiració per a molts. Redacció/EFE

EL PSOE i el PP tanquen un acord per renovar el CGPJ

Política Després de cinc anys de controvèrsia i una situació totalment anòmala –que havia alarmat organismes europeus–, el PSOE i el PP tancaven l’acord per renovar el Consell General del Poder Judicial. El pacte incloïa la presentació d’una proposició de llei orgànica per «reforçar la independència del poder judicial» i el nomenament de José María Macías Castaño com a nou magistrat del Constitucional. El renovat CGPJ trigava setmanes en escollir presidència, que acabava en mans d’Isabel Perelló, catalana i la primera dona a ocupar el càrrec.

Errejón deixa la política després de la denuncia per agressió sexual

Judicial Íñigo Errejón, portaveu de Sumar al Congrés, abandonava la política a finals d’octubre després que diverses denúncies públiques a xarxes socials li atribuïssin comportaments masclistes i d’assetjament sexual. Després de fer-se públics aquests primers testimonis, l’actriu i presentadora Elisa Mouliaá, donava a conèixer el seu testimoni d’una agressió sexual comesa, presumptament per Errejón el 2021 i interposava una denúncia. Un cop es coneixia el testimoni, Errejón desapareixia de l’escena pública. El judici s’està duent a terme actualment.

resum de l’any 2024 | catalunya

Catalunya viu un gir polític amb la victòria del PSC que fa Salvador Illa president

Política El dia de la investidura apareix Carles Puigdemont i acaba fugant-se de nou

Redacció

Gir polític i sorpreses en el camí. Aquest és el resum del que va donar de si 2024 en el panorama polític català. L’any arrencava amb les negociacions dels pressupostos. L’aleshores president de la Generalitat, Pere Aragonès, no assolia consensos ni amb els Comuns ni amb el PSC, els seus dos possibles aliats, al Parlament i es veia abocat a convocar eleccions anticipades. La data pels comicis: el 10 de maig.

El PSC guanyava amb claredat les eleccions aconseguint 42 escons. Junts+ se situava en segona posició amb 35 representants i Esquerra, que el 2021 estava empatada

Redacció

Een escons amb els socialistes amb 33 escons, patia un fort retrocés i en sumava 15. El PPC (15) se situava en quarta posició pujant 12 escons, mentre que Vox es mantenia amb els 11 del 2021. Comuns Sumar amb 6 diputats en perdia 2 i la CUP se situava amb 4, perdent-ne 5. Aliança Catalana entrava al Parlament amb 2 escons i Cs, que n’havia tingut 6 al 2021, desapareixia de la cambra catalana.

Amb aquest nou panorama polític, s’evidenciava un nou escenari polític en el Parlament de Catalunya, en el qual l’independentisme perdia força. Això, junt amb els resultats, feien que Salvador Illa, el candidat del PSC, engegués la ronda de contactes per a

n dues paraules, sostenibilitat i eficiència resumeixen l’any del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). El 2024, l’ens inaugurava dos parcs fotovoltaics per a l’autoconsum que produeixen un 10% de l’energia que requereix per a captar, potabilitzar i subministrar aigua potable als municipis i indústries consorciades de la demarcació. Una instal·lació que va entrar en servei al mes d’octubre i que és la fotovoltaica més gran de tot l’estat espanyol del sector del transport d’aigua. Una fita

la formació de govern. La negociació amb Junts+ quedava descartada, ja que Carles Puigdemont intentava mantenir fins al final la possibilitat oberta d’esdevenir de nou president de l’executiu català, si bé les converses amb les diferents formacions polítiques i l’aritmètica parlamentària no donaven els resultats volguts per l’expresident. Illa al final trobava en Esquerra i els Comuns els seus dos companys d’investidura, repetint pactes similars als que ja s’havien dut a terme al Congrés dels Diputats.

Illa president; Puigdemont reapareix i es fuga de nou El 8 d’agost era el dia D. I ho era tant per a Salvador Illa,

INSTITUCIÓ DESTACADA

Illa pactava amb Esquerra i els Comuns la seva investidura

com per a Carles Puigdemont. El primer acabava sent investit president de la Generalitat. El segon protagonitzava una de les imatges de l’any. Puigdemont havia promès durant la campanya que tornaria a Catalunya per a assistir al ple d’investidura. Al ple no hi compareixia, però a primera hora del matí participava en un acte a l’Arc de Triomf davant de milers de persones. Després d’un breu discurs, desapareixia i se li perdia el rastre. Els Mossos activen un operatiu gàbia per

Sostenibilitat i eficiència, l’any del CAT

El Consorci d’Aigües de Tarragona inaugurava, durant el 2024, la fotovoltaica d’autoconsum més gran del sector hidràulic de tot l’estat

històrica en la descarbonització de la gestió de l’aigua a escala nacional que demostra, de nou, el compromís del CAT amb la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic.

Durant el 2024, també s’anunciava que l’índex d’eficiència hidràulica de la xarxa d’abastiment del Consorci supera el 99,6%, cosa que significa que pràcticament tota l’aigua que es

a localitzar-lo, però és fallit, ja que Puigdemont torna a Waterloo. El Suprem demana explicacions als Mossos d’Es-

capta arriba al seu destí. No és qüestió menor, ja que el CAT gestiona un recurs finit, pel qual és prioritari reduir al mínim les fuites al llarg del procés que aquest du a terme.

Des del 2024, l’Espluga de Francolí ja disposa permanentment d’aigua potable gràcies a la nova connexió amb el CAT, un abans i un després per al seu veïnat.

Amb tot, el Consorci continua treballant per consolidar un model de gestió pioner, modern i altament eficient, al servei dels municipis i indústries del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

quadra sobre el dispositiu i tot plegat acabava deslluint el dia gran de la tornada del PSC al govern català.

~ CONsorci d’aigües de Tarragona ~

A dalt, Illa investit president. A sota, Puigdemont a Arc de Triomf. ACN

La planta fotovoltaica del CAT a l’estació de tractament de l’Ampolla. CEDIDA

El BBVA llença una OPA hostil sobre el Banc Sabadell

Economia El BBVA

llençava el 9 de maig una opa hostil per prendre el control del Banc Sabadell. Una setmana abans, l’entitat financera basca havia fet una oferta amistosa que el banc català havia rebutjat i, davant de la negativa, apostava per fer una OPA hostil, la primera en el sector bancari en més de tres dècades. El Sabadell es mostrava totalment en contra dels moviments del BBVA i considerava que l’oferta «infravalora» el valor de la seca entitat. Davant de la situació, organismes com e Banc Central Europeu o la Comissió Europea ràpidament mostraven el seu vistiplau. Per la seva part, la Comissió Nacional del Mercat de Valors està estudiant l’OPA i es preveu que a mitjans d’aquest 2025 emeti els informes finals validant o no l’operació. A partir d’aquí, els accionistes seran els qui hauran de decidir.

resum de l’any 2024 | catalunya

Les dificultats per accedir a l’habitatge centren el debat social

Societat L’auge dels pisos turístics, el lloguer d’habitacions i els lloguers de temporada dispara els preus

Redacció

Accés a l’habitatge i que sigui digne. Aquesta va ser una de les grans preocupacions socials durant tot el 2024. L’increment dels pisos turístics reduïa cada vegada més les opcions de trobar habitatge residencial, especialment a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. A tot això, calia sumar-hi que l’aprovació de la Llei estatal de l’Habitatge comportava l’establiment de les zones tensionades, és a dir, àrees o municipis on hi havia molta demanda i poca oferta. Mitjançant la nova legislació, es limitava el preu del metre quadrat en aquests punts, per a evitar l’especulació. Però, feta la llei, feta la

trampa. Els inversors immobiliaris buscaven alternatives per saltar-se les limitacions al preu i apostaven pel lloguer d’habitacions i el lloguer de temporada. Aquestes noves fórmules encara feien pujar més el preu i convertien la cerca d’un pis de lloguer en missió impossible. Malgrat l’anunci del pre-

sident Illa de construir de 50.000 pisos públics i injectar 1.000 MEUR anuals en ajuts, la situació no afluixava i això acaba motivant manifestacions multitudinàries en defensa de l’habitatge digne, com la que es va viure a Barcelona el 23 de novembre i en la qual van participar desenes de milers de persones.

La sequera s’aguditza i es decreta l’emergència al sistema

Ter-Llobregat

Medi ambient El Govern decretava l’1 de febrer de 2024 l’entrada en fase d’emergència al sistema TerLlobregat, del qual depenen 202 municipis i prop de 6 milions de persones. La mesura arribava després que l’executiu català convoqués de manera urgent la Comissió Interdepertamental de Sequera arran de la baixada de les reserves d’aigua dels pantans que formen l’àmbit. Entre les

mesures que van entrar en vigor amb la nova fase, hi havia la reducció de la dotació d’aigua per habitant i dia a 200 litres, la restricció d’un 80% de l’aigua en els usos agrícoles, d’un 50% en la ramaderia, i d’un 25% a la indústria i en els usos recreatius. Les restriccions es van aixecar a finals de primavera, gràcies a un important escenari de pluges que va alleugerir, momentàniament, la sequera. Redacció

El pantà de Sau, sota mínims, deixava al descobert tota l’església. ACN

A finals d’any es va organitzar una manifestació multitudinària. ACN

resum de l’any 2024 | catalunya

El Congrés aprova la Llei d’Amnistia, però el Suprem deixa fora la malversació del procés

Procés El text s’aprovava amb els vots dels socis d’investidura el 30 de maig

El Congrés dels Diputats aprovava definitivament el 30 de maig la llei d’amnistia. Després de cinc mesos de tramitació i d’un veto del Senat, la llei obtenia 177 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, Podem, PNB, BNG i Ábalos) i 172 en contra (PP, Vox, CC i UPN). Les forces que donaven suport a la norma celebraven la llei qualifi-

cant-la «històrica» i, segons el PSOE, necessària per facilitar un canvi de cicle. L’independentisme català remarcava que l’amnistia suposava un acte imprescindible de reparació durant la «repressió» al procés independentista. Després de l’aprovació de la llei, l’amnistia quedava en mans dels jutges que tenien causes relacionades amb el procés. En aquest sentit, el

Suprem declarava aministiat el delicte de desobediència, però declarava que el delicte de malversació de fons públics no era amnistiable i el deixava fora de l’àmbit

d’aplicació de la llei, cosa que afectava a Puigdemont, Junqueras, i als exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.

El Disfrutar, coronat com el millor restaurant del món

Gastronomia El restaurant Disfrutar es convertia en el millor del món, segons ‘The World’s 50 Best Restaurant’. L’establiment seguia els passos d’El Bulli, escola de formació dels seus xefs Mateu Casañas, Oriol Castro i el vila-secà Eduard Xatruch, i portava la cuina catalana fins a l’Olimp gastronòmic.

Esquerra viu una crisi interna que acaba amb Congrés i Junqueras revalidat

Política Aragonès renuncia al seu escó

Redacció

Esquerra Republicana de Catalunya resultava la gran perdedora de les eleccions al Parlament del 10 de maig. Just l’endemà, el seu número 1, i aleshores president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, anunciava que no agafaria l’acte de diputat al Parlament i que deixaria la primera línia política. Aragonès feia un pas al costat i la formació s’endinsava en un procés d’anàlisi i debat intern per a trobar un nou lideratge. Els republicans obrien un procés congressual per reno-

var la direcció en el qual competien tres candidatures. Una d’elles estava encapçalada per Oriol Junqueras. La segona, Nova Esquerra Nacional, estava liderada per Xavier Godàs i era pròxima a Marta Rovira. Per últim, Foc Nou, amb Helena Solà i Alfred Bosch com a cares visibles. Els mesos de campanya van estar marcats per les picabaralles internes i els retrets i acusacions. Finalment, en la segona volta de les votacions la candidatura de Junqueras s’imposava amb el 52% dels vots, qui mantenia el lideratge del partit.

La Copa Amèrica de vela a Barcelona: show esportiu i crítiques veïnals

Societat Barcelona acollia la Copa Amèrica de vela. La competició omplia la façana marítima d’aficionats, participants i curiosos. Els organitzadors defensaven el gran impacte econòmic, però moviments veïnals es mostraven contraris i finalment es tancava la porta a acollir de nou. Redacció/ACN

Redacció

Montero i Sánchez celebrant el resultat de la votació. ACN

resum de l’any 2024 | camp de tarragona

El tall de rodalies, les negociacions pel tramvia, la sequera i la DANA, els temes clau a la demarcació

Camp de Tarragona Els efectes al territori de les negociacions per investir Illa també van ocupar titulars

Redacció

El tall ferroviari per les obres al túnel de Roda, amb la seva afectació a milers de viatgers, els efectes de la sequera, l’impacte de la DANA a principis de novembre, les protestes de pagesos i pescadors per la situació límit del sector primari, les negociacions per avançar en la construcció del TramCamp, els resultats de les eleccions al Parlament català i europeu, o l’assassinat d’una cuinera de Mas Enric a mans d’un pres i l’onada de protestes del personal penitenciari a tot Catalunya. Aquests són alguns dels temes que van protagonitzar més titulars al llarg de 2024; un any, novament intens des del punt de vista informatiu, en el qual el Camp de Tarragona ha fet passes per anar configurant el seu futur.

L’inici de les obres per a la construcció d’un tercer carril al túnel de Roda i el tall que aquestes estan suposant en el transport per ferrocarril entre Tarragona i Sant Vicenç han estat un dels temes de l’any. La magnitud i durada del projecte per si sol mereixien grans titulars, però era l’afectació en uns viatgers cansats i fastiguejats per un servei de Rodalies deficient els qui patien l’odissea de fer transbords amb bus en els seus trajectes

des de o cap a la ciutat de Barcelona.

El TramCamp, més a prop La mobilitat, en general, ha ocupat un gran espai informatiu, principalment a causa de les negociacions del projecte del futur Tramvia del Camp de Tarragona. La

El pla especial del tramvia s’acaba aprovant a finals d’any

Generalitat presentava un projecte, però no convencia a tothom. L’Ajuntament de Salou era especialment contrari a la proposta plantejada, ja que incloïa la instal·lació de catenària en tot el recorregut urbà. Després de mesos de negociacions i amb un canvi de govern català pel mig, fi-

nalment, a finals de desembre s’aconseguia aprovar el pla especial del tramvia.

Negociacions i pactes

El canvi de govern a la Generalitat de Catalunya i els pactes d’investidura deixaven efectes col·laterals que afectaven de ple la demarcació.

D’una banda, els Comuns que demanaven a Illa reduir el nombre de creuers. Dee l’altra, Esquerra que planteja un augment de la fiscalitat al joc, cosa que impactaria de ple en el projecte de Hard Rock. de fet, determinats sectors veien l’acord com un nou impediment per fer que finalment el projecte sigui una realitat.

Dues cares de la moneda

Així mateix, 2024 tornava a ser un any on tocava estar pendents del cel. La sequera continuava causant estralls, deixant a la pagesia, especialment a la del Camp de Tarragona en una situació d’emergència, que alguns consideraven de no retorn. Enmig d’aquest context, sorgeixen nous projectes que busquen pal·liar els efectes, com el transport d’aigua de l’Ebre cap al pantà dels Guiamets per a garantir el reg dels cultius de la zona. Enmig d’aquest context i amb unes regulacions cada vegada més estrictes, els pagesos protagonitzaven mobilitzacions i talls de carreteres en un moviment que es va autoanomenar Revolta Pagesa. També protestaven els pescadors del territori per una nova normativa europea que els limitava encara més els dies de pesca, fent la seva activitat del tot insostenible.

Si la sequera era una de les cares de la moneda, l’altra era la DANA mortal que va impactar a València a finals d’octubre, però que també causava estralls al Camp de Tarragona a principis de novembre. Inundacions, pluges torrencials, fortes afectacions en cases i la via pública i dues jornades de confinament que feien més que evident que el canvi climàtic és una realitat que el 2024 ja causava greus perjudicis.

Una informadora amb els horaris dels busos que cobrien l’itinerari ferroviari interromput per les obres del túnel de Roda de Berà. ACN

Les portades que resumeixen el 2024

resum de l’any 2024 | gener

Presenten projectes per dur aigua de l’Ebre als pantans del Priorat

La situació de sequera extrema viscuda al 2023 i que continuava en l’inici del 2024 propiciava la cerca de solucions per a garantir la supervivència dels territoris més afectats. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya presentava, a mitjans de gener, dos projectes per garantir un reg de suport al Priorat. En ambdós casos, la proposta

passava per captar aigua del riu Ebre per abastir els pantans de la comarca i assegurar l’activitat agrària. D’una banda, es va proposar portar l’aigua des de Garcia (Ribera d’Ebre) fins al pantà dels Guiamets i després, al de Siurana. D’altra banda, es plantejava connectar el pantà de Margalef al canal Garriguessud.

L’actuació tindria un pressupost de 60 milions d’euros

i hauria d’estar en funcionament el 2027. Ara bé, des de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, organisme encarregat d’autoritzar aquesta acció, explicaven que caldria esperar fins a finals del 2027, moment en el qual entrarà en vigor el pròxim cicle de planificació hidrològica, per a iniciar les obres, de manera que fins al 2030 no es podria començar a derivar aigua. Amb tot, ambdós organismes van

La Ganxeta, el servei de bici compartida, ja roda

Reus Després d’algun retard en la seva posada en marxa i que les carrosses de la Cavalcada de Reis les duguessin carregades, com un regal per a la ciutat, el 29 de gener es donava el tret de sortida a La Ganxeta, el servei de bicicleta compartida de Reus. En total, es van

posar a disposició dels usuaris 250 bicicletes repartides en 21 estacions. El servei, actiu 24 hores 365 dies a l’any, el poden utilitzar les persones majors de 14 anys. En la seva estrena es va oferir un mes de viatges gratuïts i després s’han ofert bons i promocions. Redacció/G.Martí

mantenir trobades i reunions de caràcters tècnic al llarg de 2024 per a estudiar i entrar en detall en aquest projecte.

Ecologistes, en contra Grups ecologistes, com GEPEC, van mostrar la seva

oposició als projectes des de la seva presentació, ja que consideren que al Priorat no li caldria aigua de l’Ebre si no es derivessin 7hm³ a l’any cap a altres comarques, especialment, cap al Baix Camp via el pantà de Riudecanyes.

Vila-seca recupera La Societat El Fènix

Societat La Societat El Fènix de Vila-seca recuperava a principis d’any l’edifici que havia estat la seva seu, situada al carrer de la Font, després d’haver estat llogada per empreses privades. L’entitat, la més antiga de Vila-seca, també va canviar de junta i engegava una nova etapa amb un espai reformat on fer-hi actes i amb el 150è aniversari a l’horitzó. Redacció/G. Martí

GBI Paprec guanya el nou contracte de la brossa

Tarragona L’empresa

francesa GBI Paprec guanyava el concurs públic del lot 1 del nou contracte de la brossa de la ciutat de Tarragona, que inclou tant el servei de transport i recollida de residus urbans com la neteja viària, de platges, terrenys i camins municipals. La companyia va imposar-se a les altres tres que es van presentar: Urbaser, Valoriza i FCC Medio Ambiente (actual adjudicatària). Si bé la proposta de GBI Paprec era la més cara, va ser també la millor tècnicament. Per aprovar definitivament l’adjudicació, però, encara calia la votació del ple. Redacció

Commoció per la mort del pilot tarragoní Carles Falcón al Dakar

Obituari El pilot tarragoní Carles Falcón moria el 15 de gener després de patir un greu accident en la segona etapa del Dakar, una setmana abans. El pilot, de 45 anys, tornava al Dakar a complir el seu somni amb l’equip TwinTrail Racing, competint en la categoria Original, amb el vallenc Isaac Feliu. . Va ser trasllat de Riyadh a Tarragona en un avió medicalitzat i va ser ingressat a Joan XXIII, però no va poder superar les lesions de l’accident. Autoritats locals, catalanes i estatals així com personalitats com Carlos Sainz o Jesús Calleja van lamentar la tragèdia.

Redacció

Reunió del conseller Mascort amb alcaldes del Priorat. ACN

Es reobre el debat sobre el trasllat de la Laboral a Ponent

Urbanisme El govern municipal de Tarragona arrencava l’any presentant les seves propostes per al nou Pla d’Ordenació Urbanística de la ciutat. Entre elles, en destacava una futura nova ubicació per al Complex Educatiu, l’antiga Universitat Laboral. Si bé l’anterior executiu municipal havia plantejat ubicar-la entre Campclar i Bonavista, ara es presentava una nova ubicació: el PP-9, darrere dels barris de l’Albada, la Floresta i Parc Riu Clar, ja que el lloc escollit inicialment, hauria d’esdevenir una gran zona verda a Ponent. Si bé aquesta era una ubicació provisional, ja que el trasllat s’ha de negociar amb la Generalitat, el consistori assegurava que el trasllat s’acabaria efectuant. Aquesta mateixa opinió es defensava des del Port, que apostava per dedicar els terrenys de la Laboral a projectes logístics i de transició energètica. Redacció

resum de l’any 2024 | gener

La Diputació anuncia la compra de l’edifici de Caixa Tarragona

Institucional L’immoble de la plaça Imperial Tarraco acollirà la seu operativa de la corporació, unificant la seva seu

La Diputació de Tarragona anunciava que compraria l’edifici de l’antiga seu de Caixa Tarragona a la plaça Imperial Tarraco, amb l’objectiu de convertir-lo en la seva seu operativa a partir de 2027 i traslladar-hi uns 300 treballadors que ara són al Palau del passeig de Sant Antoni. Amb la compra de l’edifici, que es va aprovar en el plenari de febrer i es va efectuar el mes de març, la corporació supramunicipal podia iniciar la unificació de la seu operativa i corporativa, que es troba a l’immoble del costat, l’edifici

Síntesi del carrer Pere Martell.

De fet, la compra es produ-

Es va comprar per 4,5 MEUR. G. M.

ïa gràcies al fet que la Diputació conservava el seu dret de retracte des de 2013 per a poder adquirir l’immoble de la Imperial; una potestat que van fer efectiva més de 10

anys després. Des de la Diputació explicaven que cada vegada que mostràven intenció de comprar l’edifici, el preu es disparava, així que van decidir esperar fins que arribés l’oferta d’un tercer, que els va permetre activar el mecanisme i poder fer-se amb l’edifici per 4,5 milions d’euros.

A aquests, caldrà sumar 5,5 milions d’euros per a rehabilitar tota la propietat. L’edifici té un espai útil de 7.000 metres quadrats, amb un àtic, cinc plantes i tres plantes més soterrades, on encara hi ha caixes cuirassades i material tecnològic de l’entitat bancària. La idea de la Diputació seria transformar un dels soterranis en un aparcament per als treballadors.

Les inversions permetrien reduir les emissions de CO2

Repsol inverteix 150 MEUR en la parada de 52 dies de la planta de química derivada

Indústria Repsol va iniciar el 15 de gener una parada programada de 52 dies en la planta de química derivada del seu Complex Industrial a la Pobla de Mafumet. Amb una inversió de 150 milions d’euros, cosa que la converteix en la parada més gran de la història de l’empresa a Tarragona, la parada li va permetre substituir i renovar ele-

ments productius amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica i evitar l’emissió de 104.000 tones de CO2 anuals. L’actualització tecnològica del cremador de la torxa, els treballs per a l’electrificació d’elements clau de la planta i la instal·lació de nous Oxidadors Tèrmics Regeneratius són algunes de les actuacions fetes. Redacció

Gerard Martí

Redacció

resum de l’any 2024 | febrer

Revolta Pagesa talla carreteres i reclama dignitat

Mobilitzacions Els pagesos van protagonitzar nombroses protestes

Si hi va haver unes mobilitzacions destacades el 2025, aquestes són les que van protagonitzar els pagesos durant el mes de febrer. A principis d’anys, la pagesia de països com Alemanya o França començava protestes en els seus respectius països i algunes marxes cap a Brussel·les per alerta de la dramàtica situació que viuen, amb preus a la baixa, competència deslleial i excés de burocràcia exigida per la Unió Europea. Pocs dies després la pagesia catalana –i també al conjunt d’Es-

La URV presenta el projecte de reforma de la Facultat d’Educació

Formació La URV presentava al febrer el projecte de reforma de la Facultat d’Educació i Psicologia. La universitat anunciava una inversió de 7,2 MEUR per a una reforma integral, que es preveu enllestida pel 2026 i en la qual es millorarà l’eficiència de l’edifici i se li donarà una nova estètica. /URV

panya– se sumaven a les manifestacions. A Catalunya, les protestes es van agrupar sota la plataforma Revolta Pagesa. El 6 de febrer es van produir els primers talls de carretera, que al Camp de Tarragona es van dur a terme a Montblanc i a Vila-rodona. Després d’una primera jornada de vaga, els pagesos van decidir moure les protestes cap a Barcelona l’endemà.

Mobilització històrica

Més de 2.000 tractors van collapsar el 7 de febrer la Ciutat Comtal; un centenar dels quals provenien de la colum-

Es van convocar tractorades i marxes lentes en diverses ubicacions de tot Catalunya. Gerard Martí

na del Camp de Tarragona. Les marxes lentes de tractors van arribar fins a la Diagonal, la Meridiana i Gran Via. Els pagesos van aparcar allí els tractors per anar a peu cap a diferents seus institucionals com la representació de la Comissió Europea o la Generalitat. A la tarda, l’ambient festiu i reivindicatiu regnava i els pagesos van amenaçar de fer nit, si bé abans de la mitjanit

tots els tractors van acabar marxant.

Talls al Port

La següent setmana, les mobilitzacions es van centrar en algunes instal·lacions estratègiques com Mercabarna o el Port de Tarragona. El 13 de febrer centenars de tractors van tallar els accessos al Port, impedint el pas de més d’un miler de camions.

Troben les restes de 10 nobles catalans dels segles XIII i XIV a Santes Creus

Cultura Troballa sense precedents a Santes Creus. Arqueòlegs van localitzar les restes d’una desena de persones de la noblesa dels s. XIII i XIV, durant les obres de restauració del claustre. L’excepcionalitat es devia al fet que els sarcòfags no havien estat espoliats i es conservaven intactes. /Generalitat

Les mobilitzacions es van allargar per altres punts de Catalunya durant tot el mes de febrer. El dia 29, finalment es va produir una reunió entre representants i el conseller d’Acció Climàtica del moment, David Mascort, en la qual es van arribar a acords (canvis en la gestió de l’ACA i el subministrament de l’aigua, ajuts, etc.), que van servir per aixecar les protestes.

Salou s’oposa al projecte

Mobilitat L’Ajuntament de Salou presentava un escrit d’al·legació a la Generalitat sobre el projecte constructiu del TramCamp. El govern salouenc considerava que el traçat projectat del futur tramvia del Camp de Tarragona suposaria «una barrera física» amb un «elevat impacte visual paisatgístic». I afegien: «El tramvia ha de ser absolutament inclusiu perquè el futur Eix Cívic volem que sigui una rambla dedicada a les persones». I criticaven que el sistema plantejat no fos dels «més actuals», ja que s’havia apostat, en un primer moment, per un tramvia que funcionés amb catenària. Així mateix, Salou es mostrava contrària amb el canvi del traçat en la zona que limita amb Vilaseca i amb el canvi de la ubicació del centre operatiu, fet que impediria la connexió de l’estació de Port Aventura amb el Corredor. Redacció

Redacció

Pla de xoc per a transformar i dinamitzar la Part Baixa

Tarragona L’Ajuntament de Tarragona presentava a principis de febrer el Pla Integral de la Part Baixa. Després d’un any d’anàlisi i treball, el consistori ja tenia a punt el full de ruta per a transformar una de les zones més degradades de la ciutat. El pla contemplava 25 actuacions de millor en l’àmbit urbanístic, comercial, social i cultural, per a activar el barri i que la gent pugui gaudir-lo. Dins dels treballs que inclou el pla, en destaquen la reforma dels carrers Reial i Apodaca i la transformació de l’entorn de l’estació de tren, així com la reforma de la plaça dels Carros (projecte a banda a càrrec de l’Autoritat Portuària). Així mateix, també es volia impulsar la rehabilitació d’habitatges, dotar d’un espai comunitari per al barri del Port, desenvolupar programes de modernització del comerç i de revitalització de locals buits. Redacció

resum de l’any 2024 | febrer

Mala maror entre Tarragona i Altafulla pel Pla del Vinyet

Polèmica Altafulla reclamava 70 hectàrees de terme dins dels límits de Tarragona i Viñuales els proposa annexionar-se

Redacció

Una de les primeres grans polèmiques de 2024 arribava al febrer. Els governs locals de Tarragona i Altafulla havien de mantenir una reunió, en la qual un dels termes a tractar era la modificació dels límits entre ambdós municipis. Altafulla reclamava 70 hectàrees de la zona coneguda com el Pla del Vinyet. La reunió es va cancel·lar no una, sinó dues vegades i el front obert entre les dues poblacions va estar ben viu durant bona part de l’any. En conèixer les intencions del govern altafullenc, l’alcalde de Tarragona. Rubén Viñuales, va plantejar que si el que Altafulla volia era com-

partir serveis, que Altafulla «formés part» de Tarragona. Aquestes declaracions van avivar la polèmica i van ser considerades com una falta de respecte pel coalcalde, Jor-

di Molinera, qui va criticar la poca predisposició al diàleg. Altafulla va celebrar un ple extraordinari, en el qual es va aprovar inicial el procés per a alterar el terme municipal i sumar aquestes 70 hectàrees del Pla del Vinyet, si bé l’última paraula la tenia la Generalitat. En el plenari, Molinera va reiterar que és Altafulla qui ofereix a aquest sector serveis diversos com per exemple seguretat o recollida de brossa. Al mes de maig, es feia públic que Tarragona no presentaria cap al·legació al procés, per «no entrar al joc». Els que sí que havien presentat allegacions havien estat alguns dels propietaris afectats, si bé la majoria eren a favor. Aquest 2025 es resoldrà l’expedient.

L’arbre que va caure a sobre de l’atracció TomaHawk. Cedida

Catorze ferits per la caiguda d’un

arbre a causa del vent sobre una atracció de PortAventura

Successos Catorze persones van resultar ferides l’11 de febrer per la caiguda d’un arbre a sobre de la muntanya russa TomaHawk de PortAventura a causa del fort vent. Els Mossos d’Esquadra van obrir una investigació per esclarir els fets, mentre que els afectats asseguraven que la resposta del parc no havia «estat a l’altura». De fet, es

feia públic que PortAventura tenia el Pla d’autoprotecció homologat, però caducat des de 2021, si bé es trobava fent els tràmits administratius per a actualitzar-lo. Diversos afectats van denunciar el parc per negligència i perjudicis, però al cap dels mesos el cas es va arxivar i, tot i la voluntat de reobrir-lo, va acabar tancant-se. Redacció

L’alcalde Jordi Molinera. G. Martí

resum de l’any 2024 | març

Una mort violenta a Campclar fa urgent dignificar el barri

Successos Es van viure protestes i tensió entre els col·lectius marroquí i gitano

Un home de 35 anys, d’origen marroquí, era atacat per individu a la Rambla Ponent de Campclar i, després de caminar malferit uns 50 metres, queia desplomat i acabava perdent la vida el 3 de març. Aquesta era la segona mort violenta que es vivia al barri en sis mesos i la situació aixecava totes les alertes. Els veïns alertaven de la situació d’inseguretat que sentien al barri i demanaven actuacions per a revertir-la, més enllà de la

Diari Més celebra el 20è aniversari en plena etapa de renovació i lideratge

Comunicació Diari Més celebrava l’1 de març el seu 20è aniversari i la publicació del número 5.000. La celebració servia per a reafirmar, una vegada més, el lideratge informatiu del mitjà al Camp de Tarragona i, a la vegada, per presentar algunes de les principals apostes de futur de la capçalera. /G. Martí

presència policial. En aquesta línia, l’alcalde, Rubén Viñuales, reclamava a la Generalitat un «pla especial i integral per a Campclar», amb accions en serveis socials, educació o drogodependència i més efectius policials, que ajudessin a dignificar el barri. Mentre es produïen aquestes reclamacions, el barri vivia una situació de conflicte social, especialment entre els col·lectius gitano i marroquí, als quals pertanyien el presumpte assassí, a qui s’estava buscant, i el mort.

L’ambient al barri, amb tres nits consecutives amb manifestacions, però també a les xarxes socials, vaticinava una possible escalada de violència a la zona. Amb l’objectiu d’evitar-ho, el mateix Viñuales va erigir-se com a mediador entre ambdós col·lectius, tot mantenint converses amb els líders gitanos del barri i amb la cònsol del Marroc amb la voluntat de «posar pau». Finalment, l’11 de març es presentava un jove de 19 anys a la comissaria dels Mossos, junt amb el seu advocat per.

Va ser arrestat i després enviat a presó provisional.

Dignificar Sant Salvador Paral·lelament, l’Ajuntament feia pública la seva aposta per a incloure el barri de Sant Salvador dins del pla de barris de la Generalitat, per a evitar la seva degradació.

Ajuntaments i veïns van reclamar un pla especial a la Generalitat

El Museu Casteller de Valls, més immersiu amb ‘Enxaneta 360’

Cultura El Museu Casteller de Valls sumava, al març, un nou atractiu a la seva proposta: Enxaneta 360. Aquesta és la primera experiència immersiva castellera i permet que els visitants del Museu puguin reviure en primera persona les sensacions, emocions i vertigen de la diada de Santa Úrsula.

Redacció

Es van viure concentracions i moments de tensió al barri. Gerard Martí

Pacificats els carrers López Pelaez i Josepa Massanés de Tarragona

Urbanisme Els carrers López Pelaez i Josepa Massanés de Tarragona lluïen un nou aspecte a partir de mig març. Els treballs de pacificació han permès que els vianants guanyin protagonisme i que ara siguin un espai més amable. /G. Martí

Sis municipis compartiran una app de seguretat

Camp Cambrils, la Canonja, Constantí, Mont-roig, Reus i Tarragona impulsaven la creació d’una app de seguretat ciutadana conjunta i gratuïta, que durà un botó del pànic per a alerta als cossos policials en cas d’alerta. Aquesta aplicació està inspirada en una ja existent en municipis de Barcelona. El 2025 es posarà en marxa. Redacció

Reus comptarà amb un centre d’art tecnològic

Cultura La New Art Foundation, una institució dedicada a conservar i promoure art tecnològic, anunciava el projecte per a crear un espai expositiu a Reus, en una nau a la carretera de Constantí. L’objectiu és fer visible el seu patrimoni artístic, posar-lo en valor i donar-lo a conèixer mitjançant l’exposició permanent i altres activitats. Redacció

Un pres de Mas Enric mata una cuinera i després se suïcida

Sucessos El personal penitenciari de tot Catalunya convocava mobilitzacions

Redacció

Un pres del centre penitenciari de Mas d’Enric, al Catllar, matava a una de les cuineres del centre i després se suïcidava. L’autor del crim complia condemna per l’assassinat a ganivetades d’una prostituta a Valls. Això va aixecar ràpidament les alertes i fins i tot va arribar a suposar l’obertura d’una investigació per part del síndic de greuges, ja que no s’entenia per què una persona condemnada per un assassinat amb arma blanca treballava en un indret de la presó on tenia accés a ganivets i altres objectes tallants. El personal de la presó així com d’altres centres catalans van mostrar la seva consternació pels fets ocorreguts i van reclamar més seguretat, que es revisessin els protocols i, a la vegada, van exigir

la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart.

Les protestes dels treballadors penitenciaris es van allargar diversos dies a les portes de Mas d’Enric i la vaga va obligar a decretar serveis mínims a presons i a mantenir tancats a les seves cel·les a més de 4.000 presos. Els sindicats van deixar plan-

tat al govern en més d’una de les reunions convocades per a negociar la resolució del conflicte, ja que exigien unes dimissions que no arribaven. Al maig, començava a aplicar-se una nova normativa interna sobre les ocupacions laborals dels reclusos. Els llocs de treball han quedat classificats en quatre nivells segons

L’assassí

complia condemna per matar una dona a punyalades

el seu risc per a la seguretat i han de passar un informe de seguretat preliminar abans de l’informe de l’equip multidisciplinar i la Junta de Tractament. De fet, sindicats com CSIF denunciava que aquests dos mecanismes van fallar i que van oferir tracte de favor a l’assassí que mai havia volgut participar en cap programa individual de tractament ni havia pagat la responsabilitat civil de l’assassinat anterior. A més, se sabia que uns mesos abans havia agredit un altre intern i només havia passat unes hores al mòdul de sancionats abans de tornar al seu lloc de treball.

Protestes del personal als accessos a Mas Enric. Gerard Martí

El CAT instal·la més de 1.900 panells solars a la seva seu de Constantí

Energia El Consorci d’Aigües de Tarragona instal·lava 1.902 panells solars a la seva seu de Constantí. La instal·lació genera el 18% de l’energia consumida a l’espai i esdevenia l’equipament fotovoltaic d’una infraestructura hidràulica més gran d’Espanya . /G. Martí

Salou acull la final de Miss RNB España

Societat Salou es convertia en la capital de la bellesa. El municipi acollia l’abril passat la semifinal i la final del concurs Miss RNB España. La gala final es va celebrar al Teatre auditori de Salou i s’hi van aplegar més de 500 persones que van veure com la tinerfenya Elizabeth Laker era coronada. /Cedida

Neix la plataforma ‘Dignitat a les vies’

Mobilitat Unes 200 persones es manifestaven per reclamar un servei ferroviari digne. Ho feien sota la convocatòria d’una nova plataforma, Dignitat a les Vies. Més enllà de protestes i reclamacions, l’entitat naixia amb la voluntat de fer un monitoratge de les línies per a presentar resultats empírics sobre les deficiències del servei. Redacció/OC

Pas endavant per a la construcció del futur Fòrum de la Justícia

Equipaments S’adjudica un contracte vinculat a la redacció del projecte del futur edifici

Redacció

Noves passes per a desencallar la construcció del futur Fòrum de la Justícia de Tarragona. La Generalitat adjudicava un contracte menor consistent en l’assistència tècnica per a la redacció d’un estudi de fluxos del funcionament interior que tindrà l’equipament. Aquest estudi seria la base del disseny de projecte executiu del Fòrum Judicial. L’objectiu del Govern era aconseguir que el Fòrum fos una realitat el més aviat possible. De fet, es preveia que al maig de 2024 arribés l’aprovació provisional del projecte i que el treballs de construcció es licitessin a finals d’any. L’inici d’obres es

El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau puja a la Superlliga 1, la màxima nacional

Esports El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau veia com el seu somni es feia realitat: es feien amb el títol de campions de lliga i pujaven a Superlliga 1, la màxima categoria del voleibol nacional. L’equip havia perdut la categoria a la temporada 2017-2018 i des d’aleshores havia lluitat per recuperar-la.

Render de l’exterior del futur Fòrum

fixava en el 2026 amb la idea que quedés enllestit al 2028.

Cal destacar que es va començar a treballar en la creació del Fòrum de la Justícia el 1998 i al 2009 es va fer un pro-

jecte executiu, que es va recuperar i refer per adaptar-lo a la normativa actual. La generalitat invertirà més de 70 milions d’euros en aquest equipament.

La compensació perquè CLH marxi superarà els 48 MEUR

Urbanisme Els estudis tècnics de l’Ajuntament xifraven en 48 milions d’euros les compensacions econòmiques que hauria de rebre l’antiga CLH, ara anomenada Exolum, a través del Pla de Millora Urbana dels seus terrenys. L’objectiu era que l’empresa deixés la seva ubicació actual, a tocar del Francolí i s’ubiqués fora de la ciutat; i, a la vegada, aprofitar aquest espai lliure per a aixecar-hi el futur barri tecnològic. L’elevat preu de les compensacions, al qual se li hauria de sumar el preu del sòl, feia inassumible per a l’Ajuntament la compra dels terrenys. Per això, obria la porta a poder ubicar hotels de luxe en el futur barri tecnològic, perquè l’empresa tingués uns terrenys més atractius per als inversors i així pogués fer front al seu trasllat, que tot a punta que seria als terrenys portuaris del Complex Educatiu. Redacció

L’N-340 de la Móra a Ferran serà autovia

Tarragona El Ministeri de Transports redactava a l’abril el projecte perquè el tram de l’N-340 entre la Móra i Ferran es convertís en autovia i enllacés, a través d’una nova rotonda amb l’AP-7. En conseqüència, l’Estat aprovava la revocació de l’estudi per a fer una nova autovia entre Altafulla i Vilafranca, tenint en compte la gratuïtat de les autopistes.

de la Justícia. Cedida

La gestió dels residus encareix les obres de la Hispània

Reus Les obres de l’aparcament de la Hispània s’encarien més del que estava previst en un primer moment. Concretament, el seu cost augmentava 372.000 euros a causa de la presència de més superfície de sòl amb residus que s’havia de gestionar. En incrementar l’àmbit a tractar i el volum de residus, incrementaven també les taxes definides al projecte original. Malgrat tot, des de l’Ajuntament de Reus se subratllava que els residus identificats no comportaven risc per a les persones. Així mateix, cal destacar que el plec de condicions de la contractació ja contemplava la possible modificació del projecte en relació de l’àmbit a tractar, ja que en l’estudi preliminar de qualitat del sòl ja s’identificaven residus per sobre dels nivells de referència que obligaven a ser gestionats correctament al llarg del procés. Redacció

resum de l’any 2024 | abril

El Govern reinicia el procés per comprar els terrenys de Hard Rock

Territori Es va suspendre el procés de compravenda inicial i es va engegar tot el procediment de nou

Redacció

Terrenys del CRT. G. Martí

Després de més de tres anys sense cap moviment, el projecte de Hard Rock es reprenia de nou. A l’abril, es feia públic que feia unes setmanes que el govern de la Generalitat havia decidit aturar i deixar sense efecte l’operació de compravenda dels terrenys del Centre Recreatiu Turístics de Vila-seca i Salou i tornar a engegar el procés de zero. Aquesta operació va quedar en stand by quan, l’any 2020, el Tribunal Superior de Justícia deixva parcialment sense efecte el Pla Director Urbanístic (PDU) del projecte. La Caixa, propietària dels terrenys, havia mantingut la seva disposició «incondicional» a efectuar l’operació, però no manifestava cap compromís. Hard Rock quedava aturat i no es tornava a tractar en cap sessió de Govern des de 2020 i fins a 2024,

quan l’executiu mantenia l’encàrrec a l’Incasòl de formalitzar la compravenda dels terrenys i, per tant, iniciant de nou el procediment.

Tot plegat, causava polèmica i desacords. D’una banda, des de la plataforma No Juguem, Aturem Hard Rock, que consideraven que s’hauria pogut aprofitar que els contractes estaven caducats per a enterrar definitivament Hard Rock, però que el govern en lloc d’aprofitar l’oportunitat, havia mirat de mantenir el projecte viu. Així mateix, des dels Comuns acusaven a ERC i PSC de mentir durant les negociacions dels pressupostos, ja que creien que aquest tema s’havia tractat durant el procés.

Imatge virtual aèria del projecte de la plaça dels

El Port fa pública la proposta de reforma de la plaça dels Carros i l’Ajuntament la veu amb bons ulls

Urbanisme Un amfiteatre per a fer-hi actes culturals, una guingueta, pèrgoles, arbrat, arbrat, la supressió de part de les vies per a trànsit rodat i el pas del tramvia. Aquestes eren les principals actuacions a fer a la plaça dels Carros, segons la proposta que presentava a l’abril, l’aleshores president de l’Autoritat Portuària, Saül Garreta. Les idees, en termes generals, agradaven a l’Ajuntament, que també havia contemplat una inter-

venció a la plaça dins del seu pla de xoc de la Part Baixa, si bé obrien la porta a negociar la creació d’un aparcament subterrani. Ambdues institucions es proposaven a crear una comissió bilateral per tractar l’assumpte, a la vegada que quedava pendent que l’Ajuntament fes una mutació demanial al Port de Tarragona, un tràmit administratiu que li permetria a aquest últim fer-se càrrec de les obres, ja que no té competències en aquest espai. Redacció

Carros. Cedida

Tarragona i Generalitat pacten el traçat del tramvia

Mobilitat Salou presenta al·legacions a un projecte que considera «obsolet»

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat pactaven quin seria, arribat el moment, el camí que seguirà el TramCamp en el seu pas per la ciutat. El futur tramvia no passarà per la plaça Imperial Tarraco; arribarà fins a la plaça de les Amèriques de Sant Pere i sant Pau i entrarà al terme municipal pels barris de Ponent, on hi haurà doble traçat. A més, arribarà a l’estació de trens pel carrer del Mar, travessant la plaça dels Carros i, per la zona nord, s’estirarà fins al Camp de Mart.

La negociació i acord del traçat del TramCamp arribava a Tarragona abans que en altres municipis, com Reus, Salou o Cambrils. Aquests dos pertanyents a la primera fase de desenvolupament d’aquest nou mitjà de trans-

port que suposarà un abans i un després en la mobilitat de tot el Camp de Tarragona i, en especial, de la futura Àrea Metropolitana.

L’acord pel traçat es produïa sense saber encara si el TramCamp funcionaria amb o sense catenàries. De

fet, aquest es convertia en la principal qüestió a negociar. L’alcalde de Salou, Pere Granados, es convertia en el principal opositor al projecte presentat per la Generalitat, que incloïa la instal·lació d’un sistema de catenària per alimentar els tramvies.

Aprovada la subvenció de 45 MEUR per a ampliar l’hospital comarcal del Vendrell

Sanitat El Govern de la Generalitat autoritzava al departament de Salut concedir una subvenció a la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, mitjançant la subscripció d’un conveni destinat a finançar l’ampliació i reforma de l’Hospital del Vendrell, per un import de 45 milions d’euros, amb la finalitat de promoure una millora en un equipament essencial per al

sistema públic de salut de la Regió Sanitària Penedès.

L’ampliació suposarà l’increment de 9.500 metres quadrats cosa que permetrà sumar 19 despatxos de consultes internes, 19 boxs i tres consultes per a urgències, 40 llits per a hospitalització, 36 llits per a atenció intermèdia i quatre places més d’hospital de dia, a més de dos quiròfans polivalents, dos de CMA, dues

sales d’endoscòpia, dos llits per semicrítics, crítics i reanimació postquirúrgica.

Des de la Xarxa Santa Tecla se celebrava l’anunci, que responia a una necessitat real d’un dels territoris que més ha crescut en població del conjunt de Catalunya, motiu pel qual l’hospital actual resultava insuficient per atendre als pacients potencials de la zona. Redacció

El batlle defensava que aquest model és «obsolet» i que suposava la creació de noves barreres arquitectòniques. Per això, el plenari salouenc aprovava presentar al·legacions al Pla Especial Urbanístic del Tramvia i instava a buscar alternatives.

El nou accés al Mercat Central no agrada i el projecte s’acaba refent

Reus La transformació de l’accés del Mercat Central de Reus despertava crítiques i un gran descontentament entre els paradistes per un mur opac. La desaprovació era tal que al final l’Ajuntament decidia refer la intervenció i substituir aquesta paret per una de vidre amb menys impacte. G. Martí

La Secuita farà un pàrquing de baix cost a tocar de l’estació de l’AVE

Mobilitat La Comissió d’Urbanisme del Camp de Tarragona aprovava la construcció d’un aparcament de baix cost per a 650 cotxes a tocar de l’estació de l’AVE. Així s’aconseguia desencallar un projecte engegat el 2017. Redacció/ACN

La URV, 5a millor universitat de Catalunya

Formació La consultora dels Emirats Àrabs Units World University Rankings (CWUR) situava la Universitat Rovira i Virgili en la posició 558 del món. A nivell espanyol, se situava com a setzena de les 53 universitats espanyoles que apareixen al rànquing i a escala catalana com a cinquena, per darrere de la UB, UAB, UPC i la UPF. Redacció

Reus cedeix l’app Aparcar per a expandir-la

Mobilitat Reus decidia cedir la gestió de la seva app Aparcar a la Diputació, perquè aquesta la pogués expandir a la resta de Catalunya, que comptava amb més de 150.000 usuaris i 350.000 matrícules donades d’alta. Municipis de l’Ebre ja havien mostrat interès en l’aplicatiu que acabaria canviant de nom en la seva nova etapa. Redacció

Mapa del traçat urbà del futur tramvia al seu pas per la ciutat de Tarragona. DM

resum de l’any 2024 | maig

El PSC guanya les eleccions per primer cop la demarcació

Eleccions al Parlament Va sumar un total de 6 escons i Junts es va quedar amb 5

Redacció

El PSC guanyava per primera vegada unes eleccions autonòmiques a la demarcació de Tarragona. Els socialistes es van imposar amb més de 80.000 vots i van aconseguir sumar 6 dels 18 escons en joc, un 30% dels vots. Per darrere, i com a segona força, quedava Junts+, amb 5 escons, un més que en els comicis de 2021. Per la seva banda, ERC en perdia dos i es quedava amb 3. El PP, per la seva part, va poder refer-se dels mals resultats

La Fira d’Abril torna per la porta gran, després d’anys sense celebrar-se

Oci Bonavista recuperava, després de quatre anys, la Fira d’Abril. El barri es vestia de festa per a celebrar la 30a edició d’aquest esdeveniment que va tenir com a protagonista una gran nòria de 33 metres i una nova ubicació a l’aparcament del Mercadet, per on van passar-hi milers de persones. Redacció/G. Martí

de feia tres anys i finalment aconseguien dos diputats. La mateixa xifra obtenia VOX, que consolidava els resultats anteriors. Per contra, Ciutadans, la CUP i els comuns perdien la seva representació del territori.

La cap de llista dels socialistes, Rosa Maria Ibarra, ressaltava els bons resultats aconseguits per la formació i assegurava que aquest era l’inici d’«una era més positiva». I afegia: «La ciutadania volia passar pàgina i començar una altra era».

L’alegria també es palpava a la seu de Junts+. La seva cap de llista, Mònica Sales, es mostrava satisfeta per mantenir el vot ebrenc i sumar tant al Penedès com a la Conca i constatava que aquest era el resultat de la feina feta pels equips territorials.

Les cares felices també es veien al Partit Popular. Pere lluís Huguet ressaltava que tornaven a ser «el partit que més puja en vots a la demarcació». I posava l’accent en el treball fet «porta a porta».

El contrapunt es veia a la

seu d’Esquerra. Els republicans perdien 17.000 vots i cridaven a fer una «reflexió profunda», per a poder capgirar la mala situació.

La participació a la demarcació creixia un 6,66% en comparació amb el 2021 i l’abstenció se situava en el 44,48%.

ERC era la gran derrotada amb una pèrdua de 17.000 vots

La Canonja enderroca l’antic prostíbul Vicente Ferrer

Urbanisme L’Ajuntament de la Canonja començava, al maig, l’enderroc de l’edifici on s’ubicava l’antic prostíbul Vicente Ferrer, ubicat a l’entrada del poble, a tocar de l’N340. L’Ajuntament va adquirir l’immoble per a dignificar l’entrada al municipi i poder-hi ubicar algun equipament d’interès.

Rosa Maria Ibarra celebrant la victòria electoral. Gerard Martí

La justícia frena l’adjudicació del contracte de la brossa

Tarragona La guanyadora queda fora i el contracte s’hauria d’atorgar a Urbaser

Redacció

L’adjudicació del contracte de la brossa a Tarragona es convertia al juny en un veritable culebrot. El Tribunal Catañà de Contractes del Sector Públic (TCCSP) obligava a excloure l’empresa guanyadora, GBI Paprec, del concurs. Malgrat haver obtingut la màxima puntuació en el procés i que el ple de l’Ajuntament hagués aprovat al març atorga el serveu de neteja urbana i recollida de residus a aquesta empresa, al juny tot quedava aturat i totalment capgirat. Urbaser, la segona classificada al concurs, i FCC, actual prestadora del servei i tercera classificada, van interposar recursos per a anul·lar l’adjudicació. El Tribunal de Contractes va estimar-los en considerar que la guanyadora havia inclòs variants no per-

meses al plec de condicions. Al conèixer la decisió del tribunal d’excloure a GBI Paprec del concurs, però no d’anul·lar-lo, el govern municipal decidia acatar la resolució judicial i proposar la següent empresa classificada, Urbaser, com a nova adjudicatària d’aquest concurs, que és el més gran que mai ha fet

l’Ajuntament de Tarragona.

La decisió, però, no convencia l’oposició, ja que consideraven que els tècnics municipals havien fet correctament l’adjudicació. De fet, en l’informe jurídic que es va encarregar després de la resolució judicial, s’indicava que el Tribunal havia incorregut en «una errada interpreta-

Una tècnica vinculada amb el concurs va ser espiada

tiva dels plecs». Finalment, l’Ajuntament decidia fer marxa enrere en la seva idea de proposar Urbaser i recorria la resolució del Tribunal contra l’adjudicació a GBI Paprec; a la vegada que començava a demanar documentació a Urbaser per si finalment se li acabés adjudicant.

Espionatge

Paral·lelament, es feia públic que una tècnica municipal vinculada a aquest procés havia estat espiada i que hi havia nombrosos indicis que també ho havia estat el telèfon de l’alcalde, motiu pel qual es va iniciar una investigació.

El PSC és el partit més votat a Tarragona a les Europees del 9 de juny amb el 28,9% dels vots

Política

Junts va ser segona força

Redacció

Segona cita electoral en menys d’un mes. Les eleccions al Parlament Europeu portaven la ciutadania a expressar les seves opinions a les urnes. A la demarcació de Tarragona, es refermava el resultat obtingut als anteriors comicis, celebrats just un mes abans amb una clara victòria de Partit Socialista. En total el PSC sumava el 28,9% del total i més de 68.400 vots, amb victòries en ciutats com Tarragona i Reus. Junts quedava en segona posició a la demarcació, amb

el 17,7% del total i més de 42.000 paperetes. Esquerra esdevenia tercera força amb el 14,7% dels vots i 39.890 vots. Ambdues formacions independentistes patien un fort sotrac respecte als últims resultats trets a les Europees, on sumaven, juntes, més de 52% dels vots. El PP es feia amb 35.000 paperetes i el 14,76% de representació. Vox amb 18.700 vots i un 7,89%. La formació ultra Se acabó la fiesta arreplegava 8.000 vots i un 3,37% del total, cosa que els donava millors resultats que a Podem (3%) i als Comuns (2,84%)

La vallenca Raquel Sans, vicepresidenta primera de la Mesa del Parlament

Política La cap de llista d’ERC per Tarragona a les eleccions del maig, Raquel Sans, era escollida com a vicepresidenta primera de la Mesa del Parlament, sumant 59 vots. La cap de llista del PSC, Rosa Maria Ibarra, era escollida com una de les secretàries de la Mesa. Redacció

Diversos vehicles del servei de neteja. Gerard Martí

La Casa Navàs comença el procés per recuperar la torratxa i l’aspecte original

Patrimoni Casa Navàs recuperarà el seu aspecte original. Aquest era l’anunci que es feia al juny. La guapa del Mercadal engegava el procés per a tornar a lluir la seva torratxa i mostrar-se de nou, tal com era abans que una bomba de la Guerra Civil hi impactés. La torre es construiria primer en un taller i ja al 2025 es faria el muntatge in situ. Redacció/Cedida

Les colles de Valls obren temporada amb gamma extra per Sant Joan

Castells Les colles vallenques engegaven temporada amb gamma extra i molt bones sensacions, que auguraven un estiu amb diades emocionants. La Vella carregava un 5d9f i descarregava un 2d9fm, un 3d9f i un Pd7f. Per la seva banda, la Joves descarregava un 3d9f, 4d8p i un P8fm, feien un intent de 4d9f i carregaven un 4d9f . Redacció/ACN

El Nàstic tanca temporada amb play-off polèmic i l’adeu d’Andreu

Esports L’actuació arbitral, clarament desfavorable, impedia l’ascens a Segona A

Redacció

Un juny més, el Nàstic de Tarragona es jugava l’ascens a Segona A en un play-off carregat de polèmic i, per a molts, injust. Els granes s’enfrontaven, primer, contra el Ceuta. Tot i tenir dos gols en contra, aconseguien remuntar i empatar el partit, cosa que donava ales als tarragonins. La primera eliminatòria dels play-off es decidia a casa. Amb un Nou Estadi ple, el Nàstic acabava imposant-se 2-1 a l’equip ceutí. Les esperances estaven posades en els jugadors, que eren només a dos partits de pujar novament de categoria. La visita dels granes a Màlaga acabava amb un resultat 2-1, no exempt de polèmica, ja que un dels gols que fa fer l’equip andalús es va produir quan hi havia dues pilotes al camp. El partit era molt in-

Inaugurada la nova terminal de creuers del moll de Balears del Port

Turisme El Port de Tarragona inaugurava la nova terminal de creuers situada al moll de Balears. Amb una inversió de 30 MEUR, l’equipament suposava un salt qualitatiu en les operatives, que permetria que tant la ciutat com el territori creixessin com a destinació de creuers. Redacció/G. Martí

L’afició va ser al costat de l’equip grana fins al final. Gerard Martí

tens i al final els malaguenys s’enduien un lleuger avantatge de cara al partit decisiu que es disputava a Tarragona. El Nàstic s’avançava en el marcador i arribava a posar el marcador 2-0. El somni era a tocar, però els gols de Dioni i Cordero acabaven donant la victòria al Màlaga. Aquest era el desenllaç futbolístic, però, no representa tot el que va succeir camp. Al minut 63

Nacho era expulsat per segona groga. Posteriorment, es feia públic que hi havia «predeterminació» a fer que el partit finalitzés tal com ho va fer. De fet, l’àrbitre no va treure cap targeta als malaguenys, mentre que en va treure 7 als granes, dues d’elles vermelles. Amb l’ambient caldejat, l’afició nastiquera va llençar objectes al camp, hi ha haver invasió de gespa i alguna pi-

El president ja tenia presa la decisió de fer un pas al costat

cabaralla entre jugadors. Tot plegat, va suposar al Nàstic unes sancions històriques amb quatre partits a porta tancada i 12.000 euros de multa. I tot envoltat per una polèmica que feia d’aquest el més injust dels play-offs.

El comiat d’Andreu Pocs dies després de la fatídica final, Josep M. Andreu, el president del Nàstic, anunciava que deixava el càrrec. Andreu explicava que ja tenia presa la decisió d’abans de disputar la final. El directiu lamentava no haver pogut deixar l’equip de nou al futbol professional.

resum de l’any 2024 | juliol

Fàbregas i

Lluís Fàbregas rep l’aval dels accionistes i es converteix en el nou president del Nàstic

Esports Lluís Fàbregas era nomenat el 10 de juliol, en la Junta General Extraordinària d’accionistes del Nàstic de Tarragona, nou president. Malgrat el canvi evident, després que Josep Maria Andreu decidís fer un pas al costat, el nomenament de Fàbregas suposava un punt i seguit en la trajectòria del club. Així ho assegurava ell mateix: «Co-

La Diputació

millora la seguretat viària entre el Vendrell i St Vicenç

Infraestructures

La Diputació inaugurava les obres de condicionament de les carreteres

TP2044 u TV2048 entre el Vendrell i Sant Vicenç de Calders. Els treballs pacificaven el trànsit i impulsaven la mobilitat sostenible, gràcies a la construcció d’un itinerari segur per a ciclistes i vianants. /Cedida

mença una nova etapa, però no ha de ser massa diferent respecte a la feina perquè he assumit la responsabilitat executiva màxima des de fa 15 anys». La Junta Extraordinària també va servir per acceptar una ampliació de capital de més de 3 milions d’euros, mitjançant l’emissió de més de 30.000 accions nominatives. Redacció

La moció de censura als Pallaresos fa a Jordi Sans alcalde

Política El PSC i SOM Els Pallaresos (ERC) presentaven una moció amb l’objectiu de «redirigir el rumb del municipi»

Redacció

Els grups municipals del PSC i SOM Els Pallaresos registraven el 15 de juliol una moció de censura contra el que aleshores era alcalde del municipi, Xavier Marcos. D’aquesta manera, ERC (SOM) trencava el pacte de govern que hi havia al govern municipal. En un comunicat conjunt, ambdues formacions asseguraven que prenien la decisió amb l’objectiu de «redirigir el rumb del poble i encarar el futur amb optimisme i renovades energies». Així mateix, des de SOM explicaven que s’havien viscut «bastantes desavinences» entre els signants del pacte sobre decisions del dia a dia del consistori, motiu pel

El ple dels

qual decidien trencar l’acord i propiciar un canvi de govern. Jordi Sans, cap de llista del PSC, explicava que la seva formació i SOM Els Pallaresos havien arribat a l’acord de

Cambrils projecte el tram final de l’avinguda Baix Camp

Urbanisme L’Ajuntament de Cambrils aprovava inicialment el projecte d’obres del tram final de l’avinguda Baix Camp, entre l’av. Vidal i Barraquer i la rotonda de la cruïlla amb la carretera de Montbrió. El projecte, que suposaria una inversió d’1,59 MEUR, suposaria tota la pacificació de l’entorn.

repartir-se l’alcaldia i dividir el mandat al 50%, de manera que cada formació encapçalaria el govern un total de 17 mesos.

La moció es va votar el 29 de juliol en una sala de plens a vessar. I és que molts veïns i veïnes van fer seguiment del canvi de govern. El ple aprovava per majoria absoluta la moció i Jordi Sans es feia amb la vara de batlle. Sans remarcava, una vegada més, la necessitat de la moció davant de la inacció de l’anterior govern. Per la seva banda, el ja exalcalde, Xavier Marcos, assegurava que aquell era un dia «molt trist» tant per la seva formació com per al poble i que mai s’havia viscut un fet «tan desagradable».

Pobles del nord de la demarcació negocien rebre aigua de l’Ebre

Sequera Una desena de pobles del Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Penedès negociaven amb el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) poder abastir-se amb aigua de l’Ebre. Els diferents ajuntaments mantenien reunions amb el CAT, però també amb la Generalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua per a estudiar les necessitats de cada poble i analitzar com es podria oferir el subministrament. Els pobles que es trobaven en aquesta situació eren Alió, Aiguamúrcia, Bràfim, Puigpelat, Vila-rodona, Vilabella, Masllorenç, el Montmell i Salomó. Parallelament, s’accelerava el procés per a connectar el pantà dels Guiaments i l’Ebre. El projecte, que es preveia que tindria un cost d’uns 9 milions d’euros, va ser adjudicat de forma directa a l’empresa Tragsa, cosa que permetia accelerar el procés i tenir la connexió feta al llarg d’aquest 2025.

Pallaresos. DM

Andreu a la Junta d’Accionistes del Nàstic. Gerard Martí

resum de l’any 2024 | juliol

Tarragona

reté a Jordi Dies i evita que sigui el nou Director

General de l’Ajuntament de Reus

Política Viñuales li oferia una ‘contraoferta’ i Dies acabava deixant plantat a Reus

Redacció

Jordi Dies Monclús era designat a mitjans de juliol com a nou Director General Municipal de Reus. El fins aleshores gerent de l’Agrupació d’Interès Econòmic (AIE) de l’Ajuntament de Tarragona, que abans ja havia estat gerent de l’Empresa Municipal de Transports de la capital, guanyava el concurs per a ocupar aquest nou càrrec. El govern local reusenc plantejava a principis de 2024 una reestructuració directiva dins de l’Ajuntament que suposava l’eliminació de diferents gerències i la creació d’aquesta nova figura.

Malgrat haver-se fet amb la plaça, la incorporació de Dies a l’organigrama de la corporació reusenca no estava encara assegurat. El guanyador de la plaça havia de presentar la documentació acreditativa

que permetria finalitzar el procés. Durant aquest període, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, feia una contraoferta a Jordi Dies, que el feia canviar d’opinió. Així doncs, l’alt directiu deixava plantat a l’Ajuntament de Reus i es quedava a Tarragona. «És lògic que Reus vulgui un gran professional com Jordi Dies, però també és lògic que nosaltres li oferim formar part important de tots els canvis a nivell organitzatiu que estem duent a terme», explicava Rubén Viñuales, qui assegurava estar «molt content» Des de l’oposició, es considerava que era una «bona notícia» per aconseguir mantenir a algú de la casa, però es criticaven els «invents en l’estructura organitzativa» i animaven a reflexionar perquè algú que duia tants anys a la casa s’havia plantejat marxar.

El nou projecte de transformació del Carrilet presenta un mercat més «obert» i habitatge per a urgències

Urbanisme Una transformació que aniria més enllà de la renovació del mercat. Aquesta era l’aposta del govern de Reus per a transformar el barri del Carrilet. El projecte s’articulava sobre cinc eixos: el mercat, la nova estació d’autobusos, que deixaria la seva ubicació actual i passaria a sota del parc de Mas Iglesias, l’espai que deixaria la termina actual, un nou habitatge i un edifici anomenat Pèrgola, de planta baixa, per a donar la benvinguda als visitants. Per al Mercat es plantejava una reforma per a fer-lo més obert i una rehabilitació que permetria que s’hi incorporessin

usos culturals, cívics i de serveis municipals. El trasllat de l’estació, un dels grans canvis proposats, s’hauria de negociar amb la Generalitat. Per a l’Ajuntament, es plantejava com a cabdal, ja que permetria la construcció d’un edifici dedicat a habitatge d’urgència i serveis municipals, anomenat Belvedere. Pel que fa a l’edifici Pèrgola, s’hi podria ubicar l’Oficina de Turisme, serveis de mobilitat i usos culturals. A més, el projecte incloïa la vianalització del carrer Escultor Rocamora, la pacificació de les avingudes Francesc Macià i Pere el Cerimoniós i el canvi d’ubicació de la locomotora del Carrilet.

El futur del Hard Rock, en dubte per l’acord PSC- ERC

Política L’hostaleria esclata davant de la intenció d’augmentar la fiscalitat al joc

Redacció

Agost començava amb els acords del PSC amb Esquerra Republicana i amb els Comuns per a investir Salvador Illa com a president de la Generalitat. A mesura que es coneixien els detalls dels pactes d’investidura, el sector turístic, i especialment el de la demarcació de Tarragona, reaccionava amb malestar davant d’alguns dels punts aprovats. Concretament, eren dos els aspectes que aixecaven polseguera: la intenció d’incrementar l’impost sobre el joc, ja que posaria en perill el futur del Hard Rock, i la reducció del nombre de creuers.

Hard Rock en perill?

Un dels temes més polèmics de l’acord assolit entre el PSC i Esquerra era l’increment de la pressió fiscal sobre el joc

El Calot i la seva maça cobren vida i fan més gran la Festa Major

Cambrils La Festa Major de la Mare de Déu del Camí guanyava un nou personatge cridat a convertir-se en un emblema: el Calot. El capgròs sorgia arran d’una llegenda sobre un fuster que trobava una maça plena de monedes d’or. La presentació de la figura va causar entre els assistents. /G. Martí

vinculat als casinos. Aquesta mesura era vista per a molts actors del territori com un nou fre al projecte del Hard Rock. La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT) considerava la mesura un nou «atac al projecte». El seu portaveu, Xavier Guardià recordava que «el PSC defensava totalment el projecte» i que en les últimes eleccions només dues formacions s’hi havien oposat clarament, Comuns i CUP, i ressaltava Guardià que cap de les dues havia obtingut representació tarragonina al Parlament, cosa que per a la FEHT s’interpretava com un suport de la ciutadania al projecte del Hard Rock. En una línia similar, l’alcalde de Vila-seca assegurava que aquesta era una nova «plantofada» al projecte i sentenciava que el Camp de

El pacte de govern amb els Comuns inclou reduir els creuers

Tarragona ja n’estava «fart de ser una moneda de bescanvi per a qüestions polítiques d’àmbit nacional». Per la seva banda, l’alcalde de Salou, Pere Granados, rebaixava el to i es mostrava convençut que aquest augment de la fiscalitat no faria tirar enrere els inversors.

Menys creuers i creueristes L’augment de la fiscalitat al joc i les possibles afectacions al Hard Rock, però, no eren l’únic punt acordat en els pactes d’investidura que tenia afectació sobre el turisme de la demarcació. I és que l’acord entre els socialistes i els Co-

muns comportava un compromís per part dels primers per a reduir el nombre de creuers i creueristes que arriben en general a Catalunya i, per extensió, al Port de Tarragona i al territori. Si bé l’acord no detallava com es faria per aconseguir-ho, sí que ja s’incloïa l’elaboració d’un «estudi sobre la capacitat de càrrega turística del país».

Davant d’aquesta voluntat recollida en l’acord entre ambdues formacions polítiques, el Port de Tarragona remarcava que l’activitat de creuers a la ciutat i a la demarcació és «incipient» en comparació amb altres destinacions de la Mediterrània. Així mateix, l’aleshores president del Port, Saül Garreta, recordava que el model tarragoní era un projecte consensuat amb el conjunt del territori.

El campanar de Valls veu la llum

Patrimoni Després d’un any de treballs, els obres del campanar de l’església de Sant Joan Baptista de Vall es donaven per a finalitzades. La intervenció, que va suposar una inversió d’un milió d’euros, va permetre restaurar un dels emblemes arquitectònics de la capital de l’Alt Camp i assegurar l’estabilitat de la torre. Redacció/Cedida

Les diades de l’Arboç i el Catllar deixen 15 gamma extra en un cap de setmana

Castells Un recital de gamma extra. Així es podia definir el cap de setmana del 24 i 25 d’agost. Les diades de festa major de l’Arboç, Igualada i el Catllar sumaven una quinzena de castells de gamma extra, entre els quals en destacava un altre 10 dels verds, estrenes sense folre de la Vella i la recuperació del pilar de 8 de la Jove de Tarragona. Redacció/Gerard Martí

Finalitzen les obres del barranc de Barenys

Salou La fase 1 de les obres de canalització del barranc de Barenys de Salou quedaven finalitzades a principis d’agost. El projecte es va dur a terme amb l’objectiu de mitigar el risc d’inundació del barri de la Salut. De fet, l’Ajuntament va modificar el POUM per a augmentar la capacitat de drenatge del barranc fins als 274 m3 per segon. Redacció

Les funeràries privades volen aturar FuneCamp

Judicial Les funeràries privades no veien amb bons ulls la creació de la funerària supramunicipal FuneCamp, impulsada pels Reus, Salou, Vila-seca i Constantí. Per això presentaven dos recursos contenciosos administratius contraris. A més, Mémora presentava mesures cautelars per a aturar el procés mentre es resolguessin els recursos . Redacció

resum de l’any 2024 | agost

La sequera deixa en una situació crítica l’avellana i l’olivera

Medi ambient La pagesia acumulava diverses temporades amb molt males collites i la situació s’agreujava encara més

Redacció

La pagesia del Camp de Tarragona alertava de la greu situació que estaven patint dos dels cultius més característics del territori, com són el de l’avellana i l’olivera. La sequera acumulada en els darrers anys i la impossibilitat de regar els camps, especialment en totes aquelles finques que depenien de l’aigua del pantà de Riudecanyes deixaven les plantacions en una situació crítica.

Pel que fa al sector de l’avellana, els pagesos alertaven que 2024 era el tercer any consecutiu de males collites. La sequera, les altes temperatures dels estius i la falta de fred a l’hivern feien que els

Un camp d’avellaners. Gerard Martí

arbres generessin molt poc fruit, tant en les plantacions més elevades a les muntanyes de Prades i el Priorat com a la plana del Camp de Tarragona. De fet, molts pa-

gesos preveien que només tindrien un 10% de collita. A més, en zones dependents de l’aigua de Riudecanyes ja es veien molts arbres morts. El sector de l’olivera tampoc es deslliurava dels estralls ocasionats per la sequera. A l’agost la pagesia del Camp i l’Ebre ja feia una estimació de la collita que hi hauria en la següent temporada que patiria pèrdues d’entre el 60 i el 80% respecte a una collita normal. I alertaven que en alguns casos podria arribar a ser nul·la. A aquesta caiguda de producció, calia sumar-hi una caiguda de preus, ja que a Andalusia –regió que marca la cotització de l’oli– s’havien registrat pluges intenses que garantien la seva collita.

Berni Álvarez, nomenat primer conseller d’Esports de la Generalitat

Cultura El tarragoní

Berni Álvarez es convertia en el primer conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya. Álvarez, que fins al moment ocupava la cartera d’Esports, Educació i Salut de l’Ajuntament de Tarragona, feia el salt cap a la política nacional al capdavant de la primera conselleria destinada exclusivament a l’esport

del govern català. El nomenament comportava el seu comiat de la plaça de la Font, que es produïa el 22 d’agost en un plenari extraordinari on va rebre aplaudiments i elogis per part dels seus companys de consistori i fins i tot alguns encàrrecs. La vacant que deixava Álvarez a l’Ajuntament la passava a ocupar el senador Mario Soler.

Berni Álvarez en el ple de comiat de l’Ajuntament de Tarragona. G.Martí

resum de l’any 2024 | setembre

Mas Iglesias, en peu de guerra contra el trasllat de l’estació

Reus Opinaven que seria una font de soroll i que el trànsit generaria inseguretat

Els veïns de l’entorn de Mas Iglesias van engegar tot un seguit de protestes i mobilit zacions per a mostrar el seu rebuig al trasllat de l’estació d’autobusos de la seva ubi cació actual a la nova que contempla el pla de transfor mació del Carrilet presentat pel govern reusenc a finals de juliol. Pancartes a les façanes dels edificis, protestes al car rer, una intensa campanya als mitjans de comunicació i a xarxes i tot amb l’objectiu

d’aturar els plans de remode lació urbanística del sud de la ciutat.

La Plataforma al·legava que el trasllat de l’estació su posaria reduir la superfície d’espais verds de la ciutat. I és que aquesta passaria a estar ubicada en l’extrem sud del parc de Mas Iglesias, davant de l’Institut Roseta Mauri i l’escola Eduard Toda. De fet, la proximitat de l’estació amb els centres educatius era un altre dels motius que aixeca va les alertes, ja que els veïns consideraven que el movi

Valls aprova el projecte que convertirà Ca Padró en l’Escola de Música

Equipaments

L’Ajuntament de Valls aprovava el pro jecte executiu de rehabilitació, reforma i ampliació de l’edifici de Ca Padró, un immoble històric situat al carrer de la Cort i declarat Bé Cultural d’Interès Local, que es transformarà de manera integral per a convertir se en l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard. Els treballs suposaran una inversió de 4,9 milions d’euros i rebran una subvenció d’1,8 milions dels fons europeus Next Generation. Redacció/Cedida

ment constant d’autobusos en una zona escolar suposa ria un perill. Així mateix, al· legaven que un dels atractius del barri de recent construc ció era justament disposar d’espais verds i tranquil·litat i consideraven que el canvi d’ubicació de l’estació ho tras tocaria tot i esdevindria una «condemna» pels veïns. Davant del malestar crei xent, l’equip de govern de l’Ajuntament va organitzar dues xerrades informatives per a explicar en detall el pro jecte als veïns i esclarir dub

tes. La primera es va fer a la zona del Carrilet i va desenvo lupar se sense incidents, però en la segona, dirigida als veïns de Mas Iglesias, va haver hi escridassades i molta tensió. La Plataforma va presentar altres propostes i va anunciar més accions per aconseguir els seus objectius.

Es va constituir una plataforma per defensar els objectius veïnals

Constantí desbloqueja, catorze anys després, el Centre Cultural i Teatre

Equipaments L’Ajuntament de Constantí feia un pas important per a desencallar les obres de construcció del Cen tre Cultural i Teatre. En el plenari de setembre, s’aprovava el projecte bàsic i executiu d’aquest equipament que des de 2011 que tenia l’estructura finalitzada. Catorze anys després de fer l’esquelet, el projecte es reactivava gràcies a un pla d’inversions de més de 12 milions d’euros fins al 2030, 4,9 dels quals es desti naran a aquesta instal·lació. Redacció/Cedida

La regidora canongina Lucía López, nova delegada del Govern de la Generalitat

a Tarragona

Política Atreure inversions, el seu objectiu

Redacció

Després de la presa de posició del govern d’Illa a la Generali tat, tocava acabar de designar les vacants pendents. Una d’aquestes era la de delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona. La canongina Lucía López era nomenada nova delegada del Govern a principis de setembre. López era fins al moment primera tinent d’alcalde de l’Ajunta ment de la Canonja i respon sable de les àrees de seguretat ciutadana i protecció civil, co municació social i indústria i turisme. Nascuda a Tarra

gona el 1990, és graduada en Turisme per la URV i tècnica superior d’agències de viatge. La nova màxima repre sentant de la Generalitat al territori explicava que el seu principal objectiu era «tornar a posar el Camp de Tarragona en el mapa de les inversions» i per fer ho apostava per a promoure sinergies entre les diferents administracions es tatals, catalanes i locals, totes en mans d’equips socialistes. Així mateix, reivindicava que el territori ha de ser l’únic qui esculli quina mena de projec tes vol, fent referència a Hard Rock.

Redacció

Els membres de la Plataforma amb les pancartes reivindicatives. G. Martí

Viñuales vol que Santa Tecla sigui Patrimoni Mundial

Cultura L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, anunciava, després dels Pilars Caminant que iniciaren els tràmits per fer que les festes de Santa Tecla siguin declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. L’anunci trobava al moment sectors crítics, que consideraven que era una acció «desproporcionada». Redacció

Mor l’històric jugador del Nàstic Santi Coch

Obituari L’històric jugador del Nàstic, Santic Coch, moria el 12 de setembre als 64 anys. Coch havia dedicat tot la seva trajectòria esportiva al club grana i era el jugador que més vegades havia defensat la samarreta del Nàstic en tota la història del club. L’etern número 3 va disputar 528 partits oficials durant 17 temporades, 11 com a capità.

resum de l’any 2024 | setembre

Dos incendis al Priorat amenacen el Parc Natural del Montsant

Successos Els focs es van declarar amb menys d’una hora de diferència, el primer a Cabacés i el segon a Porrera

Redacció

El Priorat vivia amb alerta les últimes jornades d’estiu. El dia 12 de setembre es declaraven dos incendis amb només una hora de diferència, un a Cabacés i l’altre a Porrera. La situació de sequera, les altes temperatures i el vent es convertien en el còctel perfecte perquè les flames poguessin avançar ràpidament entre cultius i zones boscoses i acabessin devorant part del Parc Natural del Montsant. En una primera avaluació del potencial risc que podia tenir l’incendi es parlava d’una afectació que podria arribar a superar el miler d’hectàrees. Amb tot, el treball dels Bombers va fer que finalment

Les flames van cremar un centenar d’hectàrees a Cabacés. Bombers

fossin un centenar en el cas de l’incendi de Cabacés i prop d’una quinzena a Porrera. Pocs dies després dels incendis el president de la Generalitat visitava el Priorat.

A Cabacés era rebut amb una forta xiulada i les crítiques dels veïns que demanaven mesures urgents per a fer front a la sequera i als seus efectes.

El traçat

de la primera fase del TramCamp tindrà 14 parades per unir Cambrils i Vila-seca

Mobilitat Noves passes en el projecte del TramCamp. A principis de setembre, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Silvia Paneque, anunciava que les obres de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona començarien el 2025 i que es preveia licitar-les a finals de 2024 amb un pressupost de

150 milions d’euros. L’anunci arribava després de tenir el traçat de la primera fase que unirà Cambrils amb Vila-seca passant per Salou. El dibuix final incloïa les reivindicacions fetes per aquest últim municipi i això ja permetia donar llum verda al projecte que tindria un total de 14 quilòmetres de tramvia amb 14 parades.

Alcaldes del territori amb la consellera Paneque. Gerard Martí

resum de l’any 2024 | octubre

El calvari dels usuaris de Rodalies s’intensifica per les obres del túnel de Roda

Mobilitat Un pla alternatiu cobreix el transport des del Camp fins a Sant Vicenç

Redacció

L’1 d’octubre de 2024 serà una data que difícilment oblidaran els usuaris habituals del transport per ferrocarril. I és que aquesta va ser la data en la qual va començar el tall de Rodalies a causa de les obres

del tercer fil. Els treballs se centraven especialment en el túnel de Roda de Berà, on s’afegiria una tercera via d’ample internacional. Això obligava a tallar el trànsit ferroviari directe entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders, afectant de manera directa a

les línies que connectaven el Camp i l’Ebre amb Barcelona.

Per a mantenir el servei, Renfe organitzava un pla alternatiu amb servei per carretera, que permetria salvar el tram afectat pel tall. Més de 600 expedicions d’autobús i més de 30.000 places diàries

es posaven a disposició dels viatgers de les línies R14, R15, R16, R17 I RT2. S’habilitaven dues parades per a aquests busos a la ciutat de Tarragona, així com parades a les estacions de tren de Reus, l’Hospitalet de l’Infant, Cambrils i Vila-seca, per a connectar-les

El bus directe entre Tarragona i Barcelona creixia en usuaris

Aprovat el projecte de demolició de Pacha la Pineda

amb Sant Vicenç i així poder efectuar el trajecte.

La primera jornada de talls es vivia sense caos i amb un servei de bus alternatiu força buit, ja que la desconfiança feia que molts dels usuaris habituals del tren optessin per al vehicle particular. El que sí que registrava un creixement exponencial era el servei de bus exprés entre Tarragona i Barcelona, que multiplicava per cinc els seus usuaris. La puntualitat i la fiabilitat del servei feien que alguns dels viatgers habituals apostessin per aquest sistema de transport, que encara es veia més reforçat gràcies a la creació de targetes de 10 viatges a un preu reduït.

Vaga de busos Quan feia quatre setmanes que el tall de Rodalies estava en marxa, els usuaris de transport públic patien un nou sotrac. Els conductors d’autobusos convocaven una vaga per a demanar que se’ls apliquessin les mateixes condicions laborals que a xòfers d’altres tipus de transport rodat. Tot plegat deixava serveis mínims, situacions de caos a les estacions i els viatgers de tren que utilitzaven el servei alternatiu de bus encara més afectats.

Repsol atura les seves inversions per l’«impuestazo» a les energètiques

Indústria L’impost al final no tira endavant per l’oposició de Junts

Redacció

Repsol anunciava a finals d’octubre que totes les seves inversions al conjunt de l’Estat, incloent-hi els més de 1.100 milions d’euros que anava a destinar al Complex Industrial de Tarragona quedaven en standby. El motiu darrere d’aquesta dràstica decisió era la intenció ferma del govern de l’Estat de fer permanent l’impost sobre les grans companyies energètiques i la banca.

Repsol feia temps que alertava que aquesta mena de fiscalitat feia d’Espanya un estat menys competitiu i, en

conèixer-se les intencions del govern central la companyia multienergètica feia un pas important, anunciant que tots els seus grans projectes en matèria de descarbonització i energies alternatives a l’Estat quedaven en suspens. Així mateix, la companyia feia públiques inversions a Portugal relacionades amb l’hidrogen verd, una de les seves apostes de futur clau per a la descarbonització.

Tarragona era un dels complexos de la companyia més afectats. I és que la decisió deixava enlaire projectes estratègics pel territori com la construcció d’un electro-

litzador per a la producció d’hidrogen verd (el més que s’havia projectat al conjunt de l’Estat) i també l’Ecoplanta del Morell. Davant d’aquest panorama, el territori demanava seny per a evitar que projectes tan destacats acabessin marxant.

Paral·lelament, les companyies afectades iniciaven un treball de lobby amb contactes amb diversos grups polítics a la Cambra baixa. Junts, que ja havia mostrat les seves reticències, acabava votant en contra de l’impost a les energètiques, cosa que augurava que les inversions finalment es mantindrien.

Urbanisme L’Ajuntament de Vila-seca aprovava la demolició de l’edifici d Pacha la Pineda. La històrica discoteca, que havia obert portes el 1991, va tancar durant el confinament i ja no havia tornat a obrir. La concessió que tenia l’empresa d’oci nocturn per ocupar l’espai del camí del Racó va caducar el 2022 i van decidir no renovar-la per l’elevat cost que hauria suposat posar-la en marxa de nou. El cost dels treballs es quantificava per gairebé 450.000 euros i l’enderroc suposaria un pas més per avançar en la creació d’un projecte de turisme i oci avançats.

Mor el periodista tarragoní Agustí Forné

Obituari El periodista tarragoní Agustí Forné moria sobtadament el 16 d’octubre als 62 anys. Referent del món casteller a TV3, a l’any 1989 ja va incorporar-se a la delegació a Tarragona de TV3. Durant 20 anys va ser-ne el delegat a la demarcació La retransmissió de les diades castelleres el va convertir en un referent d’aquest món. Redacció

Un turista tira a terra el Gegant Indi i li causa danys

Successos El Gegant Indi de Reus patia greus danys, especialment a la cara, després que un turista l’agafés i l’intentés aixecar sense permís i la figura li caigués a terra. La colla era a Barcelona participant en els actes del 600 aniversari dels gegants a la Ciutat Comtal. El turista va preguntar si podia aixecar-lo i, malgrat la negativa, ho va fer i pel darrere, ensopegant amb el travesser, cosa que va desestabilitzar la figura que va caure a terra. Davant de la gravetat dels fets, l’Ajuntament de Reus decidia presentar-se com a acusació particular contra el turista.

Els viatgers assumien amb resignació la nova situació, amb trajectes que es cobrien per carretera en el tram tallat. Gerard Martí

Els Verds tornen a regnar al Concurs

Castells Els Castellers de Vilafranca revalidaven la victòria de feia dos anys al Concurs de Castells. Feien una jornada colossal i la Vella de Valls els plantava cara fins al final. La Jove de Tarragona acaba tercera, fent història. Redacció/G. Martí

Tarragona avança per a tenir una taxa turística municipal

Turisme Tarragona presentava a l’octubre la seva intenció de tenir una taxa turística municipal. La idea era afegir un recàrrec de 4 euros a la taxa actual, igual com fa Barcelona, que anirien directament a les arques de l’ajuntament, amb l’objectiu de destinar-se a turisme i patrimoni. Redacció

Urbanisme La transformació urbanística de l’entorn de les seus de l’Autoritat Portuària començava a agafar forma. Les obres començaven a l’octubre amb els treballs inicials i la plantada dels primers arbres del futur Parc del Port. /G. Martí Comencen les obres del Parc del Port

Biblioteca, Conservatori i ICAC: es dibuixa la futura Tabacalera

Equipaments Durant 2024 es van fer concrecions sobre els nous usos de l’espai

Redacció

El futur de la Tabacalera anava prenent forma al llarg de 2024 i era a l’octubre quan començava a haver-hi concrecions. Revitalitzar l’antiga fàbrica de tabacs és un dels objectius d’aquest mandat per a l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i un any després d’arribar a la plaça de la Font el dibuix sobre com quedarà la Tabacalera del futur quedava força perfilat. La Biblioteca provincial serà la joia de la corona d’aquest complex d’equipaments formatius i culturals. També tindrà un pes destacat el nou Conservatori de la Diputació. El trasllat de l’ICAC i l’obertura de l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport completarien el dibuix. Totes aquestes incorporacions se sumarien als equipaments ja existents com ara la seu de Tarragona Impulsa o la Capsa de Música. El primer dels projectes en materialitzar-se s’espera que sigui l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport. Les previsions són que aquest 2025 ja comencin els treballs a la zona assignada (mòdul 5).

Es preveu una inversió de 4,9 milions d’euros i que el centre formi a més d’un centenar d’alumnes per curs.

Un nou espai pels Xiquets Al costat, al mòdul 6, hi haurà l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), que deixarà la seva ubicació actual, a la plaça del Fòrum per a traslladar-se a tocar de la Necròpolis. La Generalitat es comprometia a invertir 300.000 euros per a la redacció del projecte execu-

tiu i 5 milions per a les obres. Aquest moviment permetria, a més, que els Xiquets de Tarragona ocupessin l’actual seu de l’ICAC com a nou local de la colla. L’espai de la Part Alta, a més, serviria d’espai per a les entitats de la zona.

La futura Biblioteca Provincial està cridada a ser un dels grans equipaments del futur complex de la Tabacalera. Ocuparia els mòduls centrals així com l’ala esquerra. Les estimacions de l’Ajunta-

ment marquen l’inici d’obres entre el 2026 i el 2027, si bé encara falta que es concreti amb el ministeri de Cultura la ubicació final. L’ala dreta d’aquesta zona central serà ocupada pel Conservatori de la Diputació. Això comportaria el trasllat del Conservatori actual del carrer Cavallers a aquest nou indret on es crearia un auditori, si l’estudi de viabilitat encarregat per l’ens supramunicipal valida el trasllat.

resum de l’any 2024 | novembre

La DANA causa inundacions a la Móra i estralls al Camp

Meteorologia En punts com Vallmoll van caure 172 l/m2 en menys d’una hora

Redacció

DANA. Aquesta va ser, tristament, la paraula de 2024. Els efectes devastadors i mortals que aquest fenòmen meteorològic extrem deixaven a la Comunitat Valenciana i Castella la Manxa, on s’acabaven comptabilitzant més de doscents morts, sacsejaven la societat d’arreu de l’Estat, que ràpidament es mobilitzava per a donar resposta a la situació d’emergència límit que vivien milers de valencians. La forta pertorbació mediterrània que havia causat una de les pitjors tragèdies que havia

viscut Espanya en les últimes dècades, però, no acabava d’allunyar-se ni desfer-se i el 4 de novembre acabava impactant amb força a les comarques tarragonines. Davant de la previsió d’unes pluges torrencials i amb les imatges de la desgràcia de València ben vives a les ninetes, la Generalitat de Catalunya suspenia totes les activitats educatives i esportives d’aquell 4 de novembre. Recomenava el teletreball per tothom qui pogués i que no es fessin desplaçaments a no ser que fossin estrictament necessaris. El Camp, el Penedès i

Bombers fent tasques d’evacuació d’aigua a la zona de la Móra, a Tarragona.

l’Ebre vivien una situació que recordava el confinament, però que evitar lamentar cap víctima mortal arran dels aiguats que el territori acabava registrant. Localitats com Vallmoll registraven més de 172 litres per m² en poc menys d’una hora, durant la matinada de diumenge a dilluns. L’A27 quedava tallada a causa de les esllavissades, però si hi ha-

via una zona que patia inundacions aquesta és la Móra, a Tarragona, i en conjunt els barris de Llevant. Aigua dins les cases, arbres i mobiliari urbà arrossegat per l’aigua, moltes destrosses i una nit de veritable terror. Aquest acabava sent el balanç del pas de la DANA per Tarragona.

La situació meteorològica, però, no acaba d’aixecar-se i

pocs dies després una nova DANA amenaçava amb més pluges torrencials a la zona. La Generalitat tornava a restringir la mobilitat i les activitats a algunes comarques. Al final, però, gairebé no plovia, cosa que aixecava crítiques per part de l’empresariat i obria novament el debat sobre la fiabilitat de les prediccions.

La Disfressa d’Or no es podrà fer a la TAP perquè està ocupada

Societat La gala de la Disfressa d’Or, un dels actes centrals del Carnaval tarragoní, estava en perill. Al novembre, es coneixia que la Tarraco Arena, el recinte que l’acull any rere any, estava ocupat per un altre esdeveniment en la data que estava prevista la celebració de la gala, el 23 de febrer de 2025. Davant d’aquesta situació, s’obrien dues alternatives: o bé es buscava un espai alternatiu o bé es canviava la data, avançant o ajornant l’esdeveniment unes tres setmanes. Les comparses i agrupacions de Carnaval no estaven d’acord a canviar de data i així li manifestaven a l’alcalde en les reunions informatives mantingudes per a resoldre la situació. Al llarg de novembre i principis de desembre es va treballar conjuntament per a trobar una solució i finalment a mitjans de desembre es feia públic que la gala es faria el dia 23 al Palau Firal.

Tjerk van der Meulen

resum de l’any 2024 | novembre

Santi Castellà, nou president del Port

Política El nomenament de Santiago Castellà com a nou president de l’Autoritat Portuària, en substitució de Saül Garreta i després de la victòria socialista a les eleccions del maig es coneixia a l’agost, però el relleu no es produïa de manera oficial fins al novembre. Castellà agafava el timó del Port amb l’objectiu de fer de la institució una generadora de consens. /TVDM

Licitats els treballs al Fòrum de la Colònia, que el convertiran en un parc

Tarragona L’Ajuntament licitava al novembre les obres de reforma del Fòrum de la Colònia. Els treballs transformaran el recinte patrimonial en un gran parc urbà amb l’objectiu de fer-lo més assequible a la ciutadania. El projecte té un pressupost de 3 MEUR i està finançat pels Next Generation.

Tret de sortida a la celebració dels 25 anys com a Patrimoni Mundial

Tarragona Un any d’actes per a celebrar el 25è aniversari de la declaració de Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat. Al novembre, es donava el tret de sortida a aquesta programació especial amb un espectacle nocturn de drons i durant 2025 es duria a terme el gruix principal d’actes. Redacció/Cedida

L’Àrea Metropolitana tindrà un ens per a captar inversions

Economia

Redacció

El Grup Impulsor defensava que seria clau per fer el territori competitiu

Si 2023 va ser l’any d’establir consens territorial sobre la necessitat de materialitzar l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, 2024 era l’any de posar fil a l’agulla i concretar els àmbits en els quals es desplegaria. Al novembre, el Grup Impulsor feia públic que el futur ens territorial comptaria amb un instrument encarregat de captar inversions claus per al conjunt del territori. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, explicava que la creació d’aquest instrument seria una «prioritat».

Aquesta aposta del Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana havia d’estudiar-se des d’un punt de vista tècnic per veure la seva evolució si bé tot ja apuntava que acabaria constituint-se com un ens

amb personalitat jurídica pròpia, com per exemple, una agència. Amb tot, no serà fins a aquest 2025 quan es concretaria el model de governança i les funcions específiques d’aquest futur ens metropolità.

Llauradó també comen-

La Canonja mostra el projecte del futur planetari adjunt al Mammhutus

Ciència La Canonja feia passes importants en el projecte del planetari digital. Aquest equipament, que serà un complement de l’Espai Mammhutus, contribuirà a posicionar el municipi com «un referent de la ciència i el turisme educatiu». L’equipament suposarà una inversió de mig milió d’euros.

tava que dur a terme una tasca de promoció conjunta permetria oferir «molts més atractius turístics i d’oci» així com un ecosistema de polígons industrials consolidat. En una línia similar, l’alcalde de Tarragona assenyalava que l’aposta per aquest ens

El futur ens de promoció s’anirà perfilant al llarg d’aquest 2025

tenia «tot el sentit del món». I afirmava: «Coordinem-ho d’una vegada i podrem vendre molt millor el nostre territori».

Accedir a ajuts europeus

Un altre aspecte en el qual també s’avançava al novembre era en la creació d’una Estratègia de Desenvolupament Integrat Local (EDIL). Aquest mecanisme és «un requisit indispensable» per a optar a finançament europeu. El document fixarà les grans línies de desenvolupament del territori a partir dels criteris que estableix la UE: ordenació, cohesió i sostenibilitat.

Reunió del Grup Impulsor el passat novembre. Gerard Martí

resum de l’any 2024 | desembre

El Ministeri tomba les línies d’alta tensió que havien de travessar Tarragona

Energia El Ministeri per la Transició Ecològica decidia arxivar els dos expedients per a construir línies d’alta tensió entre Aragó i Catalunya. La Generalitat emetia un informe de biodiversitat negatiu que suposava l’enterrament del projecte de Forestalia. Aquestes línies, conegudes pels seus traçats com Valmuel-Begues i Iso-

Inaugurat el nou intercanviador d’autobusos de Battestini

Tarragona Després de mesos d’obres, l’intercanviador de Battestini entrava en funcionament a mitjans de desembre. En un primer moment era utilitzat pels busos del servei alternatiu del tall de Rodalies i no serà fins al març de 2025 quan comencin a ocupar aquest espai els busos municipals. /TVDM

na - Conca Dellà, planificaven una construcció de 180 quilòmetres dins del Camp i l’Ebre, gairebé la meitat del traçat per Catalunya. Tot plegat feia que diverses entitats mostressin el seu rebuig i que la Diputació presentés un informe desfavorable pel seu impacte mediambiental. L’arxivament era rebut amb satisfacció.

El personal municipal de Cambrils cobra la nòmina amb retard

Municipal L’Ajuntament ho atribuïa a problemes tècnics i a dues baixes; l’alcalde n’assumia la gestió

L’Ajuntament de Cambrils vivia tensions i protestes a causa del retard en el pagament de les nòmines de desembre, els increments pendents de les nòmines i la paga doble. Aquests s’havien d’efectuar el dia 20, però, l’alcalde, Alfredo Clúa, es reunia urgentment amb els treballadors per a informar-los que el pagament no es podria efectuar en la data establerta. Així mateix, el batlle assumia la gestió de l’àrea de Recursos Humans. Els motius del retard eren diversos, segons explicaven des del govern local. En primer lloc, hi havia problemes tècnics amb el programari utilitzat, que estava obsolet,

que impedien fer els ingressos puntualment. A més, calia sumar-hi dues baixes del personal de l’àrea que ho dificultaven més. Els treballadors, però, explicaven que feia mesos que es patien retards i amenaçaven en fer vaga. Alfredo Clúa garantia que tots els pagaments s’efectuarien abans del 31 de desembre i remarcava que no es tractava d’un problema de liquiditat.

Suport unànime a la vaga de pescadors contra la nova regulació de la UE

Economia Els pescadors del Camp de Tarragona feien dos dies de vaga per protestar contra la proposta de regulació de la Comissió Europea, que els hi escurçava els dies de pesca a l’any. La protesta va anar acompanyada d’actes polítics on no van faltar els alcaldes i altres representants públics.

El Vendrell homenatja els Lax’n’Busto

Música El Vendrell organitzava un homenatge a un dels grups musicals més destacats del rock català, els Lax’n’Busto. Els vendrellencs feien una tornada momentània als escenaris i el consistori aprofitava per a fer aquest acte que posava en valor la seva trajectòria. Així mateix, se’ls hi dedicava la plaça del Tívoli, amb la col·locació d’una placa.

Un concurs d’idees per a renovar el Gaudí Centre

Reus L’Ajuntament de Reus convocava un concurs d’idees per a elaborar el projecte bàsic i executiu per a la reforma integral dels continguts del Gaudí Centre. La renovació, que comptaria amb un pressupost de 3,7 MEUR, hauria de donar un tomb a la museïtzació actual i incloure un espai immersiu, que hauria d’estar disponible el 2026.

La decisió era rebuda amb satisfacció al territori. Cedida

Redacció

Treballadors cambrilencs protestant a l’Ajuntament. Cedida

La Generalitat finançarà amb 15 MEUR l’Eix Cívic

Salou L’Ajuntament de Salou aprovava el conveni de col·laboració amb la Generalitat per determinar la implementació del tramvia dins del seu nucli urbà. Aquest pacte també comportava el compromís d’invertir 15 milions d’euros per part del Govern català en les obres d’urbanització de l’Eix Cívic, convertint aquest espai en una nova centralitat.

La Cooperativa cancel·la el deute de 13 MEUR

Cambrils La Cooperativa de Cambrils cancel·lava els seus deutes hipotecaris de 13 milions d’euros que tenia pendents des que es van formalitzar el 2016. Diverses operacions financeres, que rebien el suport unànime de l’assemblea i el vistiplau dels creditors. Amb la nova situació, la Cooperativa podia continuar amb el pla de refinançament fins al 2036.

resum de l’any 2024 | desembre

Aprovat el pla especial urbanístic del tramvia del Camp de Tarragona

Urbanisme Aquest era el pas previ perquè les obres de construcció del tramvia poguessin començar Render d’una futura parada del tramvia. Cedda

Redacció

La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona votava i aprovava definitivament el 4 de desembre el pla especial urbanístic del tramvia del Camp de Tarragona. L’aprovació del pla suposava superar un dels esculls pendents de la primera fase del projecte, ja que permetia reconèixer un espai d’aquests tres municipis com una plataforma segregada de transport i això, a la vegada, suposava que en un futur poguessin començar les obres per aixecar el futur tramvia. Les al·legacions que havien presentat els diferents municipis afectats pel traçat feien dilatar en el temps la part ur-

SALUT

banística del projecte. Un dels principals era l’oposició de Salou a que la part urbana del traçat tingués catenària, ja que no s’integrava amb l’entorn. Amb el canvi de govern

Comencen les obres d’ampliació de l’Hospital del Vendrell

El centre afronta un període de quatre anys d’obres sense interrompre la seva activitat assistencial

L’esperada ampliació de l’Hospital del Vendrell ja és una realitat. El passat mes de desembre va començar el moviment de terres previ a l’inici de les obres estructurals d’edificació, que arrencaran el primer trimestre de 2025 i que tindran una durada aproximada de quatre anys, dividides en diverses fases i sense interrompre l’activitat assistencial del centre. Un cop finalitzada l’ampliació, l’Hospital del Vendrell haurà duplicat la seva capacitat amb més sales d’operacions, més llits d’internament, més boxs d’urgències i més consultes especialitzades, entre altres millores.

El moviment de terres s’ha iniciat a la part posterior del centre, que era la zona de creixement prevista des

del primer moment perquè tingués la mínima afectació possible en el funcionament diari. Coincidint amb l’inici dels treballs i amb l’entrada de maquinària pesant al recinte, la Xarxa Santa Tecla, propietària del centre, i l’Ajuntament del Vendrell han impulsat accions contretes per millorar tant les zones d’estacionament al voltant del centre com el desplaçament de la ciutadania fins a l’hospital en transport públic gratuït.

Bus gratuït cada 30 minuts

D’una banda, el passat 2 de gener es va posar en marxa un servei gratuït d’autobús llançadora que connecta el nucli urbà del municipi del Vendrell amb l’hospital. La freqüència de pas és de 30 minuts, amb ruta circular i amb un total de tres parades: tanatori, estació d’autobusos i hos-

La signatura dels convenis es va produir a finals d’any. DM

Reus i Castellvell signen els acords per soterrar les torres d’alta tensió del Pinar

Energia

a l’executiu català s’arribava a un acord que era celebrat per tothom i que feia que el futur TramCamp fos cada vegada més una realitat consolidada al territori.

Els ajuntaments de Reus i Castellvell signaven, a poques hores que s’acabés 2024, els dos convenis pel soterrament de la línia d’alta tensió en el seu pas per la urbanització del Pinar. El primer era signat entre els dos consistoris i determinava com s’executaria l’obra i com es repartiria la despesa. El segon conveni incloïa també

pital del Vendrell. Les dues parades ubicades al centre de la població, al tanatori i l’estació d’autobusos, estan al costat d’àmplies zones d’aparcament, així com de l’estació de tren del municipi, cosa que també facilita el desplaçament fins a l’hospital d’aquelles persones que venen de fora de la capital penedesenca.

L’autobús llançadora dona servei

de dilluns a divendres (excepte festius) en horari de 07:30 h a 16:30 h i de 19:45 h a 22:15 h.

230 noves places d’aparcament L’ampliació de l’Hospital del Vendrell també millorarà l’accessibilitat a l’equipament en vehicle privat. Així, gràcies a un conveni recentment signat amb l’Ajuntament del Vendrell,

a Endesa, a través de l’empresa E-distribución, com a encarregada de fer els treballs. Aquest era un «dia històric» per ambdós municipis, que feia prop de vint anys que intentaven assolir aquest acord, molt reivindicat pels veïns. El soterrament tindria un cost de 3,5 MEUR, que estarien finançats per l’ICAEN i els dos ajuntaments.

l’hospital disposarà d’una nova zona d’aparcament amb 230 places que incrementaran les ja existents. Les noves places s’ubicaran a la part posterior de l’edifici i la previsió és que estiguin a disposició de la ciutadania a finals del primer trimestre de 2025, un cop les obres d’ampliació de l’hospital hagin superat la fase inicial de moviment de terres. Quan aquesta acció estigui completada l’Hospital del Vendrell disposarà d’un total de 368 places per a la ciutadania.

Futura ciutat sociosanitària

L’ampliació de l’Hospital del Vendrell donarà resposta a una reivindicació històrica del Baix Penedès, la comarca catalana amb més creixement demogràfic en les darreres dècades; però, a més, obre la porta al futur desenvolupament d’una ciutat sociosanitària de referència a Catalunya. L’Ajuntament del Vendrell ha manifestat la seva voluntat que, en aquest marc i de manera progressiva, al voltant de l’hospital s’ubiquin equipaments com la base comarcal del servei d’emergències mèdiques, un heliport, residències per a gent gran, centres per a analítiques i espais per a estudis universitaris i de formació professional dels àmbits sanitari i social.

~ XARXA SANTA TECLA ~

Redacció

Imatge dels primers moviments de terres de les obres d’ampliació de l’Hospital del Vendrell. CEDIDA