Anuari 2023 by Diari Més

RESUM DE L’ANY

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023

El pantà de Riudecanyes, al mes de maig a només el 7% de la seva capacitat, va ser una de les imatges de l’any; una instantània que, si no canvia el règim pluviomètric, enguany es repetirà. Gerard Martí

Eleccions, negociacions, guerra a Gaza i sequera: les claus de 2023 Anuari Els grans temes que van ocupar els titulars l’any passat continuen sent de plena actualitat enguany Redacció Sequera, eleccions, amnistia, Gaza, negociacions. Si hagueésim de fer un rànquing amb les paraules més repetides en la crònica de l’actualitat de 2023, segurament totes les mencionades hi serien presents. La greu sequera que afecta Catalunya, les negociacions polítiques derivades de les eleccions, primer de les locals i després de les generals, la llei d’amnistia o el conflicte entre Israel i Hamàs a la franja

de Gaza han estat, sense cap mena de dubte, els temes que van marcar l’any. Lluny de ser fets puntuals, amb un inici i un final, tots ells van tenir una continuïtat i una evolució durant els passats 12 mesos; una evolució que continua i continuarà aquest 2024. Un bon exemple d’això és la crisi de la sequera a Catalunya. 2021 i 2022 ja van ser anys secs, però l’agreujament al 2023 va fer saltar totes les alarmes. Malgrat episodis puntuals de pluja, que han

pogut mitigar momentàniament la situació, els embassaments de les conques internes catalanes continuen sota mínims i, si no canvia la tendència pluviomètrica, enguany la sequera i els seus efectes continuaran ocupant titulars. En el pla internacional, el conflicte a la zona de Gaza no dona senyals d’estabilitzar-se. Israel llençava un atac massiu a la franja després d’un atac Hamàs en territori israelià que deixava més d’un

miler de morts i centenars de segrestats. La resposta contra Gaza ha estat devastadora. Més de 20.000 gazians han mort i, malgrat les peticions internacionals de rebaixar la intensitat dels atacs, l’exèrcit de l’estat jueu continuen enguany disparant contra tota mena d’objectius. A més, caldrà veure, a més, com avança la denúncia per genocidi contra el poble palestí interposada per Sud-àfrica a Israel. I si posem el focus en el panorama espanyol i català, la

llei d’amnistia, fruit de l’acord entre les forces independentistes i el PSOE perquè Sánchez revalidés legislatura, va ser una de les grans protagonistes de 2023. Les decisions judicials i els canvis en el text que s’estan introduint perquè Puigdemont pugui acollir-s’hi

Les eleccions locals i generals van ser les grans protagonistes

i no ser jutjat per terrorisme pel Tsunami Democràtic estan sent un dels temes clau en l’agenda política d’aquest 2024. Justament amb l’objectiu d’encarar un nou any amb un coneixement profund del que ens va portar l’anterior, Diari Més publica avui 2023. Resum de l’any, un monogràfic que repassa detalladament l’actualitat en clau nacional, internacional i local perquè els lectors sàpiguen d’on venim i cap a on anem.

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | Món

Zelenski, acompanyat de militars visitant una ciutat. EFE

La guerra a Ucraïna s’estanca per la resistència d’ambdós bàndols i la manca d’armes i ajuts d’Occident Guerra a Europa La contraofensiva

ucraïnesa de juny no va ser tan efectiva com s’esperava

El Congrés dels EUA va bloquejar Guerra de posicions, atacs de l’enviament d’ajut drons i ajudes internacionals. Aquests van ser els tres prin- a Ucraïna Redacció

Israel va iniciar una ofensiva, primer només aèria, i després també terrestre que s’ha endut pel davant bona part de la franja de Gaza. ACN

La guerra oberta entre Israel i Hamàs destrossa Gaza Orient Mitjà Un atac inesperat de Hamàs a Israel va ser el detonant del conflicte Redacció El 7 d’octubre de 2023 és una de les dates del passat any que passarà a la història. El grup terrorista Hamàs feia una incursió mai vista en territori d’Israel que va acabar amb la vida de 1.200 persones i més de dos centenars de segrestats. Els atacants van entrar en comunitats que es trobaven a tocar de la frontera amb Gaza, en bases militars que l’exèrcit israelià tenia a prop i en un festival de música, causant el caos i la barbàrie. A conseqüència de l’atac, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, declarava que el país estava en guerra. L’objectiu: destruir Hamàs i recuperar els segrestats. L’ofensiva, però, s’ha acabat convertint en una massacre sense precedents a la zona, en la qual han mort més de 20.000 persones en tres mesos de conflicte i s’ha destros-

sat per complet un dels territoris més amenaçats del món. L’atac d’Israel sobre Gaza comença just dos dies després de la massacre de Hamàs. S’ordena un setge total que deixa al grup terrorista, però també a la població civil sense electricitat, aliments, aigua ni combustible. A la vegada, comencen els atacs aeris. Amb la intensificació dels bombardeigs, Israel ordena evacuar la zona nord de la franja de Gaza i això crea un caos en aquest petit territori, ja que la població es desplaça en massa cap a la frontera sud amb Egipte. El pas de Rafah, però, estava tancat i els refugiats gazians podien sortir en comptagotes de la zona en guerra. Dividir Gaza en dos Vint dies després que esclatés el conflicte, Israel finalment començava la invasió terrestre de Gaza. L’exèrcit entra

per la zona nord i, a banda de localitzat i rescatar als ostatges segrestats, el que vol és derrocar Hamàs des de dins i eliminar tota la xarxa de túnels subterrània que té i que els havia permès amagar-se, protegir-se dels atacs aeris i emmagatzemar armament i subministraments. A mesura que l’exèrcit israelià avança va descobrint i destruint nous túnels. El 6 de novembre, els militars ja han arribat a la ciutat de Gaza, que està totalment rodejada, i la franja ha quedat dividida en dues parts, la nord, sota control d’Israel i la sud, on els civils intenten sobreviure sota els bombardejos constants, les runes dels edificis enderrocats i la manca d’aigua, aliments i combustibles. Negociacions fallides La magnitud dels atacs d’Israel i les conseqüències per

Més de 22.000 persones han mort en poc més de tres mesos la població civil es veien especialment generaven la condemna de la ciutadania d’arreu del món i també de països i institucions. Les negociacions han estat gairebé sempre en punt mort, menys a finals de novembre, quan es va acordar un alto el foc que va permetre l’intercanvi d’ostatges per presoners palestins i l’entrega d’ajuda humanitària. L’ONU s’ha mostrat especialment crítica amb la resposta israelita per la seva desproporcionalitat i això ha generat tensions entre el seu president, Guterrez, i Netanyahu. Sud-àfrica ha denunciat a Israel a la Cort Internacional de Justícia per genocidi.

cipals eixos que van marcar l’evolució de la guerra a Ucraïna. El 2022 es vivia la gran ofensiva russa i una contraofensiva ucraïnesa que feia recular l’exèrcit de Putin. 2023, però, va ser un any marcat per la guerra de posicions, en el qual ambdós bàndols van fer pocs avenços en el camp de batalla en el qual s’ha convertit la zona fronterera entre els territoris ocupats i Ucraïna. Al juny es duia a terme una nova gran contraofensiva ucraïnesa, en la qual estaven posades totes les esperances. Ara bé, la solidesa de la línia defensiva russa feia que no s’obtinguessin els resultats esperats i que cada cop es veiés més improbable un gir dràstic dels esdeveniments en aquest conflicte. A tot això calia sumar-hi certs canvis de posició a Occident. Els Estats Units, principals aliats econòmics d’Ucraïna, reduïen la seva aportació en forma d’ajudes econòmiques i material militar, a causa d’un bloqueig dels republicans al Congrés, que deixava a Biden sense marge de maniobra per a poder continuar fent grans aportacions. Des de la Unió Europea, malgrat que el suport a Ucraïna es mantenia intacte, les partides

econòmiques tampoc eren tan quantioses. A més, l’esclat del conflicte entre Israel i Hamàs i la necessitat d’enviar ajuda humanitària a Gaza deixaven en un segon pla la situació a Ucraïna després de gairebé dos anys de conflicte. Els atacs massius amb drons, alguns d’ells dins de territori rus, s’intensificaven, deixant un considerable impacte en la capacitat militar russa, però també un rastre de víctimes civils ucraïneses. Rebel·lió i mort a Wagner Un episodi a banda dins de l’evolució del conflicte es va viure a l’estiu. Els protagonistes: el grup paramilitar Wagner. Aquesta formació russa que va ser clau en les primeres setmanes de guerra va alçar-se en rebel·lió contra Putin per les condicions i la gestió de la guerra. Van prendre la ciutat de Rostov i van arribar a 200 quilòmetres de Moscou. Els ànims es van acabar calmant, però dos mesos més tard l’avió on viatjava el líder de Wagner, Yevgueni Prigozhin, s’estavellava i aquest moria, deixant l’ombra del dubte sobre la implicació de Putin en l’accident.

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | Món Es reactiva el conflicte entre Azerbaidjan i Armènia per l’Alt Karabakh Caucas

Un terratrèmol a Turquia i Síria deixa més de 59.000 morts i regions devastades

Catàstrofe natural

La matinada del 6 de febrer, la Terra tremolava al sud de Turquia i al nord de Síria. Un terratrèmol de magnitud 7,8 deixava ciutats destrossades i milers de morts. Posteriorment, es registraven milers de rèpliques, algunes de magnitud 7,5 que complicaven la situació a la zona. El món sencer es va bolcar amb ambdós països i tota mena d’ajuda va arribar a la zona. Malgrat els esforços dels equips de rescat, 59.000 perdien la vida. Redacció/EFE

Trump s’asseu al banc dels acusats en 4 judicis diferents

Un incendi arrasa part de l’illa de Maui i deixa un centenar de morts i desapareguts Catàstrofe natural

Un incendi a l’illa de Maui a principis d’agost va deixar més d’un centenar de morts i tres centenars de desapareguts. El foc es convertia en el més mortífer de la història dels Estats Units, a causa de la forta sequera i dels vents de l’huracà Dora, que avivan les flames i les feien que arrassesin amb tot el que es tro-

bava pel davant. De fet, molts pobles van quedar totalment destrossats. Les primeres investigacions apuntaven que els incendis es van ocasionar per culpa de torres elèctriques d’alta tensió que van ser derribats pels forts vents i van cremar matolls. El comtat de Maui va denunciar diverses companyies elèctriques per negligència. Redacció

El conflicte entre Armènia i l’Azerbaidjan per la regió de Nagorno Karabakh, també coneguda com a Alt Karabaj, va iniciar-se a principis del segle XIX i es va reactivar, amb una guerra oberta entre ambdós estats, amb el final de la Guerra Freda i la dissolució de l’URSS. El 2023, però, després d’anys de calma tensa i amb una de les fronteres més militaritzades pel món, el conflicte esclatava. L’Azerbaidjan llençava una ofensiva contra el govern autoproclamat d’ètnia armènia que els forçava a capitular, entregant l’armament i dissolent l’administració separatista –la regió és dins de les fronteres azerbaidjaneses, però els habitants són armenis–. Per por a les represalies, més de 100.000 persones –el 83% de la població– es desplaçaven forçosament a Armenia en només 10 dies. Redacció

L’incendi, el més mortífer de la història dels Estats Units, va arrasar amb zones senceres de l’illa hawaiana. EFE

Carles III es coronat rei del Regne Unit en una cerimònia per a la història

El consum de fentanil, un opiaci sintètic, es dispara als EUA i deixa desenes de milers de morts

Monarquia El que havia estat considerat l’etern hereu de la corona britànica acabava sent coronat monarca del Regne Unit i cap de la Commonwealth el 6 de maig. Carles III esdevenia el nou màxim representant de l’Estat en una celebració que va omplir Londres de patriotisme. Redacció/EFE

Salut Fentanil va ser un dels conceptes del 2023. Els Estats Units viu una crisi sense precedents pel consum desmesurat d’aquest opiaci sintètic que és 50 vegades més fort que l’heroïna i 100 més que la morfina. Les morts per sobredosi no han parat de créixer. De fet, al 2021 es van registrar 100.000 morts de sobredosi

d’opiacis, i el 66% dels quals per fentanil. La Xina i Mèxic, ambdós països productors de la droga, hi jugaven un paper clau. Els EUA van arribar a un acord amb la Xina perquè el prohibissin. Això feia que els càrtels mexicans s’aprofitessin i n’introduïssin grans quantitats. Els EUA fan grans operatius per a evitar la seva entrada. Redacció

EUA Mai abans un president dels Estats Units i s’havia assegut al banc dels acusats per un procés judicial. Però, tot és diferent quan es tracta de Donald Trump. L’expresident republicà no tenia una causa pendent amb la justícia, ni tampoc dues o tres, sinó que en sumava quatre. El primer dels casos estava relacional amb l’actriu porno Stormy Daniels, amb qui havia mantingut una relació i a la qual havia pagat pel seu silenci i havia fet passar els diners com a despeses de la seva empresa, cosa il·legal. El segon cas estava relacionat amb tinença de material classificat a la seva residència de Florida, després d’acabar la seva presidència. El tercer cas estava vinculat amb el rol de Trump en l’assalt al Congrés i el seu intent de revertir els resultats electorals. L’última acusació és per alterar els resultats a Geòrgia. Redacció

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | Món

La ultradreta avança amb les victòries de Milei i Wilders Política Els discursos radicals s’imposen a les eleccions argentines i neerlandeses frenar les peticions d’asil que rep el país.

Redacció

Un terratrèmol al Marroc deixa 3.000 morts Catàstrofe natural La ciutat de Marràqueix i nombrosos poblats de les muntanyes de l’Atles patien la devastació de diversos terratrèmols. El primer va tenir una magnitud de 6,8 i posteriorment se’n van produir diversos superiors a 4. El tipus de construcció de la zona i el fet que ocorregués de nit van fer més gran la tragèdia. Redacció/EFE

El cicló Daniel causa més de 6.000 morts i 9.000 desapareguts a Líbia Meteorologia El cicló tropical Daniel va ser una tempesta sense precedents al Mediterrani. Líbia va ser el país més castigat per aquest fenomen extrem. La ciutat de Derna, a la costa, va quedar totalment destrossada. 6.000 persones van perdre la vida i 9.000 continuen desaparegudes. Redacció

Després de la victòria, el 2022, de Giorgia Meloni a Itàlia, la ultradreta continuava avançant en diversos països del món. Dues de les victòries més destacades es van produir als Països Baixos i a l’Argentina. L’ultradretà, islamofòbic i euroescèptic Geert Wilders guanyava les eleccions dels Països Baixos i es convertia en una de les sorpreses de l’any. Pocs dies abans, l’ultraliberal i polèmic Javier Milei era el vencedor de la segona volta dels comicis generals a l’Argentina. Euroescèptic i islamofòbic Geert Wilders aconseguia 37 escons i se situava a una distància de 12 escons respecte al socialdemòcrata Frans Timmermans, que obtenia 25 diputats, del partit de centre-

El discurs «anticasta» de Milei l’ha portat a la Casa Rosada. EFE

Wilders posava el punt final a 12 anys de govern conservador. EFE

dreta liberal, que havia estat fins aleshores al govern, i que es feia amb 24 representants. De fet, aquest últim, juntament amb el partit democristià eren claus per a la formació de govern, ja que Wilders necessitava un pacte, que cap de les dues formacions havia

rebutjat. Entre les propostes del Partit per la Llibertat, nom de la formació encapçalada pel nou primer ministre, s’incloïen la celebració d’un referèndum per decidir si Països Baixos continuaria dins de la UE, el tancament de mesquites o

Provocació i privatització A l’Argentina, el to provocador, «anticasta» i excèntric de Javier Milei el duia fins a la Casa Rosada. Milei no havia estat mai en política fins que va fer el salt el 2021, quan va ser elegit diputat. La gran sorpresa va ser que es va convertir en el candidat més votat de les primàries celebrades a l’agost, amb el 29,86% dels vots. A l’octubre, va quedar segon en la primera volta de les eleccions presidencials, però al novembre superava al seu rival Sergio Massa. Ultraliberal fins a l’extrem d’anar en contra de preceptes bàsics de la ultradreta com l’avortament o l’homosexualitat, Milei anunciava que la seva política es basaria en retallar la despesa i privatitzar serveis.

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | Espanya

Sánchez reté la Moncloa amb un pacte amb els independentistes que inclou l’amnistia Política Feijóo guanya les eleccions, però no suma suficients suports i es queda com a cap de l’oposició Redacció Que 2023 seria un any electoral, ho sabia tothom. El 28 de maig s’havien de celebrar les eleccions locals i també les autonòmiques en diverses Comunitats. Ara bé, el que ningú esperava era una convocatòria d’eleccions generals. L’endemà del 28M, i amb un PP exultant per la clara victòria aconseguida als comicis, Pedro Sánchez no deixava temps als tertulians, analistes i articulistes perquè analitzessin la derrota socialista i convocava unes noves eleccions generals. La data: el 23 de juliol. Amb mitja Espanya de vacances i just després d’haver-se oficialitzat els pactes als ajuntaments i a les Autonomies, en els quals s’havia pogut comprovar que el binomi PP-Vox estava plenament consolidat, els espanyols s’adreçaven a les urnes en uns comicis que deixaven imatges insòlites, com ventiladors esgotats a les botigues d’electrodomèstics després de la compra massiva per a pal·liar els efectes de la calor extrema dins dels col·legis electorals. Totes les enquestes donaven com a clar vencedor dels comicis a Alberto Núñez Feijóo i, algunes d’elles aproximaven el PP a la majoria absoluta. Ara bé, els resultats no eren exactament els esperats a Gènova. I és que el Partit Popular guanyava les eleccions, i recuperava una part important de l’electorat que havia perdut en l’anterior convocatòria, però ni tan sols la suma amb Vox, Coalición Canaria i Unión del Pueblo Navarra li permetia arribar a la majoria absoluta. La unió d’aquestes quatre forces deixava a Feijóo a cinc escons de la majoria absoluta, però aconseguir-los era una missió impossible. Aquesta era la lectura que feia Pedro Sánchez la mateixa nit electoral. El president en funcions sortia a Ferraz i, malgrat haver perdut votants,

Sánchez aplaudint a la bancada socialista després de ser investit, novament, president del govern. ACN

a rumorejar que els diputats manxecs podrien abstenir-se i ser la sorpresa. Al final, malgrat la rumorologia, aquests no trencaven la disciplina de partit i votaven no a Feijóo.

El PP va ser el clar guanyador de les eleccions locals i autonòmiques L’acord del PSOE amb ERC inclou el traspàs de Rodalies es mostrava vencedor, perquè sabia que la suma del que ell anomenava el «bloc progressista» podria mantenir-lo una legislatura més a la Moncloa. Investidura fallida Malgrat que la matemàtica electoral i les calculadores d’escons traguessin fum durant el mes d’agost i setembre, Núñez Feijóo arribava a la seva investidura sense haver pogut aconseguir el suport de cinc diputats més que li permetessin capgirar el que era sabut per tothom, que seria el

Alberto Núñez-Feijóo, al balcó de la seu del PP, el 23-J. ACN

cap de l’oposició, malgrat haver guanyat. El PNV va rebutjar des del primer moment un possible pacte i amb la resta de forces, un acord era ideològicament una contradicció. L’única possible esperança dels populars eren els diputats socialistes

de Castella la Manxa. El president del partit i també president de la Comunitat, Emiliano García Page, s’estava postulant com un clar opositor als pactes que estava començant a negociar Sánchez amb les diverses forces independentistes i es va arribar

L’hora dels pactes Amb la investidura fallida de Feijóo, el compte enrere per a tancar els acords d’investidura de Sánchez començava a córrer. Les especulacions sobre què inclourien els acords, especialment els signats amb els partits independentistes catalans, omplien informatius i tertúlies. Les primeres formacions de qui rebia el suport eren Bildu i Sumar, amb qui el PSOE repetiria govern en coalició, si bé sense la presència de Podemos dins de l’equació. Poc temps després, arribava l’acord amb Esquerra Republicana, qui aconseguia, entre altres qüestions, el traspàs de les competències de Rodalies a la Generalitat i que es perdonés el deute de Catalunya amb el FLA. Quedava, però la negocia-

La dreta va cridar a la mobilització contra el pacte de PSOE i Junts ció amb Junts. Puigdemont exigia una llei d’amnistia que li permetés poder tornar a Espanya sense ser encausat. L’amnistia sempre havia estat una línia vermella per al PSOE, però, va deixar de serho en aquesta ocasió. Junts També reivindicava la figura d’un mediador que vetllés pel compliment dels pactes, negociar amb la Moncloa canvis en el sistema de finançament i la participació de Catalunya en organismes internacionals. Després de setmanes de negociació, que fins i tot van incloure una reunió entre el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, i Puigdemont a Brussel·les, finalment es tancava un pacte que facilitava la continuïtat de Sánchez a la Moncloa. Finalment, Pedro Sánchez aconseguia el 16 de novembre i en primera votació el vot afirmatiu de fins a 179 diputats –tots amb l’excepció de PP, Vox i UPN– i encetava una nova etapa. La llei d’amnistia Tres dies abans de la investidura de Sánchez, es registrava al Congrés la llei d’amnistia. La proposta inclou «els actes determinats de responsabilitat penal, administrativa o comptable executats» al voltant del 9-N i l’1-O. El text, negociat sobretot amb ERC i Junts, s’havia d’entrar al registre de la cambra signat per PSOE, Sumar, els dos partits independentistes catalans, PNB, EH Bildu i BNG, però els socialistes l’acaben registrant en solitari per tibantors d’última hora i «aspectes tècnics». La resta de formacions manifesten igualment el seu suport. La dreta, sobretot PP i Vox, mostren la seva oposició i criden a la mobilització. Els jutges conservadors maniobren per frenar la llei, el PP reforma el Senat per retardar-ne la tramitació, i al carrer se succeeixen les protestes a les portes de les seus dels socialistes, especialment a la del carrer Ferraz de Madrid, amb notable presència de la ultradreta i de simpatitzants del feixisme i el nazisme. El 12 de desembre, la llei supera el primer debat previst en la seva tramitació al Congrés.

Dimarts 30 de gener de 2024

10 Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | Espanya

La llei del ‘només sí és sí’ passa factura a Montero i Podemos Política El PSOE va acabar reformant el text, amb el suport del Partit Popular Redacció L’aprovació de la Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, coneguda com la llei del ‘només sí és sí’ deixava, ja a finals de 2022 i durant el 2023, un conseqüència inesperada pel govern de coalició: més de 1.200 agressors sexuals s’acollien al nou text i aconseguien una rebaixa de la condemna i 126 sortien de presó, a causa del canvi legal. Aquesta situació va generar una polèmica sense prece-

dents i una profunda crisi dins del govern de coalició entre el PSOE i Podemos. Malgrat les crítiques i l’alarma social, la ministra d’Igualtat i impulsora de la llei, Irene Montero, no va dimitir i tampoc va assumir que el text no s’havia fet correctament. Davant del silenci de la titular d’Igualtat, Pedro Sánchez acaba demanant perdó pels errors de la llei i les conseqüències que aquesta havia tingut. El PSOE en solitari decideix fer una reforma urgent del text, que rep el suport del PP,

però no d’Unidas Podemos o de cap altre dels socis parlamentaris dels socialistes. Amb l’objectiu d’escudar-se i eludir responsabilitats, Irene Montero, així com altres dirigents de Podemos com Ione Belarra, posaven el focus en els jutges i asseguraven que la llei estava feta correctament i que eren els jutges els que feien una interpretació errònia. La crisi acaba deixant a Montero en una posició complicada. Amb la irrupció de Sumar, la formació lila perdia protagonisme. Podemos

exigia a Sumar que Montero continués al capdavant d’Igualtat, amb la formació del nou govern de coalició, però finalment la socialista Ana Redondo es feia amb la cartera i Podemos trencava definitivament amb Sumar perdent gairebé tot el pes polític que havia aconseguit.

Més de 1.200 agressors veien rebaixada la seva condemna

Belarra i Montero, abans del debat d’investidura de Sánchez. ACN

Tragèdia a Múrcia, 13 morts en un incendi en una discoteca

La selecció guanya el Mundial i fa història

Successos

Un incendi en un complex d’oci i discoteques de Múrcia deixava 13 persones mortes i 4 de ferides. El foc es va produir a causa de l’ús d’unes bengales i es va estendre ràpidament pels locals Fonda Milagros, Teatre i Golden, a la zona d’oci d’Atalayas, deixant atrapats i sense escapatòria diversos clients. Un cop van començar les investigacions pel tràgic succés es va saber que els locals no comptaven amb llicència d’activitat, ja que se’ls hi havia retirat per diversos incompliments de la normativa. Amb tot, havien mantingut l’activitat. Redacció

Esports Una victòria per a la història i una polèmica que va ser capaça d’eclipsar-la. Aquesta va ser la cara i la creu del triomf de la selecció femenina espanyola de futbol. Malgrat no ser la favorita, acabava guanyant el campionat i marcant un abans i un després en el futbol femení a Espanya. La creu de la victòria era la polèmica pel petó forçat que el president de la Federació, Luis Rubiales, li feia a la jugadora Jenni Hermoso i que acabava amb el cas als tribunals. Redacció/EFE La princesa Leonor compleix 18 anys i jura la Constitució al Congrés

Shakira es converteix en la protagonista musical de l’any per les cançons contra Piqué

Monarquia

Societat

La princesa Leonor complia a l’octubre 18 anys. La seva majoria d’edat suposava que ja podia jurar la Constitució davant del Congrés, en un acte que assegurava la continuïtat de la Corona. Setmanes abans, la princesa va fer el seu primer ingrés a l’Acadèmia Militar de Saragossa. Redacció/ACN

Com un huracà. Així es vivia el retorn musical de Shakira. La separació de la cantant colombiana i l’exfutbolista del FC Barcelona, Gerard Piqué, havia estat una de les notícies de 2022 i ho va continuar sent durant l’inici de 2023. El motiu? La publicació de diverses cançons en les quals la cantant explicava la seva versió de la

relació i ruptura amb Piqué. La Music Session 53, que la de Barranquilla feia amb el compositor i DJ argentí Bizarrap, es convertia en un èxit global. Els dards contra Piqué i la seva actual parella, així com contra la família del futbolista es viralitzaven, mentre Shakira cantava que.«las mujeres ya no lloran, las mujeres facturan». Redacció

Disparen un tret a la cara contra Vidal-Quadras Successos

L’advocat i polític Aleix Vidal-Quadras era víctima d’un atemptat el 9 de novembre. Un home que anava dalt d’una moto va disparar-li un tret al cap. Vidal-Quadras va estar dues setmanes hospitalitzat, si bé l’atacant no aconseguia matar-lo. Les primeres investigacions relacionaven l’atemptat amb el règim iranià. Redacció

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | Espanya Daniel Sancho, empresonat a Tailanda per assassinat Successos Un dels successos que agitava la crònica negra espanyola de 2023 succeïa a més de 10.000 quilòmetres de l’Estat, a l’illa tailandesa de Koh Phangan. Daniel Sancho, fill de l’actor Rodolfo Sancho, era detingut per la policia del país asiàtic acusat d’haver assassinat i esquarterat al cirurgià plàstic colombià Edwin Arrieta. Sancho, en un primer moment, va confessar els fets, si bé va dir que Arrieta l’havia convertit en el seu «ostatge» i que l’havia obligat a fer «coses que mai hauria fet». Durant la investigació, la policia tailandesa determina que l’assassinat havia estat clarament premeditat, basant-se en el fet que Sancho uns dies abans dels fets havia adquirit una serra i altres estris per a tallar. Aquesta acusació suposava per a Sancho enfrontar-se a pena de mort. El judici per aquest cas se celebrarà a l’abril. Redacció

La pujada de preu dels aliments impacta de ple en les famílies Economia La inflació es moderava en alguns àmbits, però no en la cistella de la compra i l’oli assolia preus de record Redacció Amb un augment de preu del 66,7% respecte al 2022, l’oli d’oliva va convertir-se en l’exemple més evident de la pujada de preus derivada de la inflació. Si bé és cert que en el cas de l’oli hi intervenien altres factors –dues males collites encadenades i una demanda a l’alta– que feien disparar els preus, el cert és que fer la compra el 2023 va ser un problema per a les famílies. Les xifres mostraven a finals d’any que anar al supermercat era un 9% més car. De fet, l’encariment dels preus triplicava l’encariment de la vida en general que era del 3,2%. Una de les paradoxes

Un cayuco arribant al port de la Restinga, al sud del Hierro. EFE

La ‘Ruta Canària’ es reactiva i arriben més de 36.000 migrants, 16.000 només durant l’octubre Societat

L’oli d’oliva va registrar una pujada de preu del 66,7%. EFE

d’aquesta situació era que molts dels productes que s’encarien eren aquells bàsics i fonamentals en la dieta mediterrània. Per contra, els ultraprocessats vivien un augment menor, cosa que preocupa en termes de salut.

L’altra paradoxa era que els productors no veien com el preu se’ls hi augmentava, i ràpidament s’aixecaven sospites sobre un possible enriquiment dels distribuïdors. Malgrat la rebaixa de l’IVA, els preus van estar alts tot l’any.

Les complicacions polítiques i econòmiques en diversos països africans, principalment al Senegal, reactivaven la coneguda com a Ruta Canària. Feia gairebé dos anys que no arribaven cayucos a les illes de Tenerife i el Hierro –les arribades es produïen principalment a Lanzarote i Fuerteventura per la proximitat amb el continent–, però a la primavera començaven a registrar-se les primeres arribades. A l’octubre, però es desbordava la situació i en un mes arribaven més de 16.000

persones, xifra mai registrada. El dia 21 es marcava un punt en aquesta trista història amb l’arribada del cayuco més gran que havia tocat Canàries, amb 320 persones a bord, quan es calculava que la capacitat màxima era de 200 persones. La xifra total de migrants arribats a les illes va superar els 36.000. I en destacava la situació que patia el Hierro, que va rebre més persones en dos mesos que els habitants que té. Per a evitar col·lapses, el govern va traslladar molts dels migrants cap a la Península. Redacció

12 Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | Catalunya

Puigdemont i Rovira, investigats per terrorisme pel Tsunami

Esquerra i el PSC arriben a un acord per a aprovar els pressupostos de la Generalitat Política Hard Rock va ser un dels punts

Judicial El procés començava coincidint amb les negociacions entre el PSOE i Junts Redacció Redacció El magistrat de l’Audiència Nacional Manuel GarcíaCastellón acordava dirigir la investigació per les actuacions de la plataforma Tsunami Democràtic contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC Marta Rovira i deu persones més. L’inici del procés coincidia en el temps amb les negociacions entre Junts i el PSOE perquè Sánchez pogués ser investit de nou president del Govern i

que incloïen la llei d’amnistia i el lawfare. Poques setmanes després d’anunciar que s’obria la investigació, García-Castellón demanava al Tribunal Suprem que investigués a Puigdemont, Rovira, el diputat d’ERC al Parlament Rubén Wagensberg, a banda de deu persones més per terrorisme. L’escrit assegurava que Puigdemont se situaria al vèrtex de l’organització del Tsunami i que la seva posició com a expresident i líder des de Bèlgica de l’independen-

tisme li confereix «una posició d’autoritat inqüestionable». La fiscalia anunciava que recorreria la resolució de l’Audiència Nacional sobre Tsunami perquè no hi veia delicte de terrorisme. En aquest sentit, considerava que la causa només es podia seguir per desordres públics i en un jutjat de Barcelona. L’independentisme en bloc mostrava la seva indignació per la decisió del jutge, que consideraven més «política» que no pas judicial. Una opi-

La fiscalia considerava que no hi havia delicte de terrorisme nió que també compartien veus del PSOE. Davant d’algunes declaracions i després de les negociacions sobre l’amnistia, desenes d’associacions de jutges criticaven el govern de l’Estat per vulnerar la separació de poders. Les investigacions sobre Tsunami continuen obertes.

Després de la sortida de Junts del govern de la Generalitat, Esquerra havia de buscar nous socis per a poder aprovar els comptes per al 2023. Amb la negativa de Junts i la CUP per a repetir una vegaa més el bloc independentista, Esquerra engegava les negociacions amb En Comú Podem, de qui obtenia el seu suporta a finals de 2022. La suma, però, era insuficient. El Govern va continuar negociant amb PSC i Junts, i finalment va ser amb els socialistes amb qui es va tancar

l’acord definitiu al febrer. El 10 de març els comptes catalans quedaven aprovats. El pacte entre el PSC i Esquerra incloïa un document sobre infraestructures que comprèn el perllongament de la B-40, des de Terrassa fins a Sabadell i Castellar del Vallès en el que s’anomenaria la ronda Nord –un projecte que ERC sempre havia rebutjat–; la «modernització» de l’aeroport, per a convertir-lo en un hub internacional i la finalització dels processos relacionats amb l’inici del projecte del Hard Rock, amb l’aprovació del PDU.

Aragonès i Sánchez pacten la taula de diàleg i el traspàs de l’Ingrés Mínim Vital Política També van acordar una llei per dirigir-se en català a l’administració de l’Estat Redacció Després de l’entesa d’Esquerra i el PSOE per a facilitar que Pedro Sánchez continués a la Moncloa una nova legislatura, el president del govern espanyol i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, es reunien el 21 de desembre a Barcelona per a apropar posicions i arribar a acords. Una de les principals reivindicacions dels republicans va ser la d’un referèndum d’autodeterminació, que Sánchez va rebutjar rotundament, malgrat que ERC ja avançava

que continuaria insistint fins a aconseguir-ho. Per contra, el màxim representant polític català sí que aconseguia pactar diverses qüestions amb el cap de l’executiu espanyol. En total, de la reunió entre Aragonès i Sánchez, s’obtenien 5 pactes. El primer d’ells feia referència a la taula de diàleg, que s’hauria de tornar a reunir durant el primer trimestre de 2024. En segon lloc, van pactar aprovar una Llei orgànica de garantia del plurilingüisme pel dret de la ciutadania a dirigir-se a l’Administració General de l’Estat

Borràs, condemnada a presó pel cas ILC Sánchez i Aragonès, donant-se la mà en l’inici de la seva trobada. ACN

No van arribar a cap acord sobre un possible referèndum

Entra a presó l’exjugador del Barça, Dani Alves, acusat de violar una dona de 23 anys Successos L’exjugador del FC Barcelona, Dani Alves, era denunciat, el 4 de gener de 2023, per una presumpta violació a una dona de 23 anys en una discoteca de Barcelona. Dues setmanes més tard, era citat a declarar. L’aportació de proves per part de l’acusació, juntament amb les contradiccions i els canvis de versió que va donar el futbolista en les seves declara-

cions van fer que la jutgessa decretés presó provisional. La magistrada considerava que hi havia risc de fuga, ja que l’exblaugrana havia confessat que la seva intenció era tornar a Mèxic i reincorporar-se al club on jugava i del qual va ser acomiadat a causa de l’acusació. Així doncs, Alves era traslladat a la presó de Brians. Quan Alves ja era empreso-

nat es feia públic que la víctima havia rebutjat qualsevol compensació econòmica, ja que no volia perdre credibilitat. El 31 de juliol, el futbolista era processat per violació. Al novembre, l’Audiència de Barcelona obre judicial oral contra Alves. La fiscalia li demana 9 anys de presó i l’acusació particular, 12. El judici se celebrarà els dies 5, 6 i 7 de febrer del 2024. Redacció

en català. També van acordar traspassar la gestió de l’Ingrés Mínim Vital, així com desenvolupar l’acord i calendari del traspàs de Rodalies, amb una reunió a principi del 2024.

La Biblioteca García Márquez de Barcelona, escollida la millor del món Cultura La Biblioteca Gabriel Garcia Márquez de Barcelona era guardonada amb el Premi Internacional a Millor Biblioteca Pública del 2023. L’equipament, obert el 2022, es troba al districte de Sant Martí. El jurat va valorar especialment la seva interacció amb l’entorn i la cultura local. Redacció/ACN

Política El TSJC condemna Laura Borràs a 4 anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació per fraccionar contractes quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), però demana al govern espanyol que la indulti parcialment per rebaixar la pena i que no hagi d’entrar a presó. Tots els partits menys Junts, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, li demanen que plegui de la presidència del Parlament, ja suspesa en virtut del reglament de la cambra. El 9 de juny, el Parlament escull Anna Erra com a nova presidenta amb els vots d’ERC i Junts, i el vot en blanc de la CUP. Redacció/ACN

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | Catalunya El daltabaix en els resultats de l’informe PISA a Catalunya obre el debat del model educatiu Educació A la cua en educació. Aquesta era una de les conseqüències que es podia extreure en llegir els resultats de l’informe PISA. Catalunya recula en matemàtiques, comprensió lectora i competència científica, i se situa per sota de la mitjana espanyola i de l’OCDE. En un primer moment, el Govern ho atribueix a una «sobrerepre-

sentació» de l’alumnat immigrant a les proves, però el dia següent se’n desdiu. El debat sobre els resultats s’estèn arreu. Aragonès convoca una cimera amb els grups parlamentaris per abordar els resultats, on l’executiu anuncia un grup de treball format per la comunitat educativa amb l’encàrrec de proposar millores per al sistema. Redacció

Caos a les oposicions d’estabilització del personal del Govern, que s’han de repetir Laboral La convocatòria d’oposicions per a l’estabilització del personal de la Generalitat havien estat rebudes com una bona notícia per als centenars de participants, però van acabar convertint-se en un veritable caos. Sindicats i aspirants denuncien «mala gestió», «desorganització», retards, males condicions per fer-los i fins i

tot la suspensió d’alguns exàmens. El Govern i l’empresa Cegos, subcontractada per a fer el procés, protagonitzen un intercanvi de retrets. L’executiu destitueix la directora general de Funció Pública i anuncia que reclamarà a Cegos una indemnització de com a mínim 1 milió d’euros. Les oposicions es repeteixen a principis de juliol. Redacció

El català es converteix en llengua oficial al Congrés Política S’obre el debat perquè també es converteixi en llengua oficial de la UE Els dubtes de diversos països europeus van frenar el procés

Redacció L’ús del català a les institucions va ser un dels temes destacats durant el 2023. Després de debats i negociacions, el Congrés dels Diputats aprovava el 21 de setembre una reforma del reglament de la cambra perquè el català, l’aranès, el basc el gallec puguin ser utilitzats a tota l’activitat parlamentària. La reforma obtenia 180 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, BNG i CC) i 170 en contra (PP, Vox i UPN), mostrant un cop més la divisió de blocs al Congrés. Durant el debat PP i Vox han criticat el que consideren un «espectacle il·legal» i una «cessió a l’independentisme», mentre que la resta de formacions han defensat el que consideren un pas històric per normalitzar la realitat

La presidenta del Congrés, en el debat d’aprovació del reglament. ACN

d’un estat «plural i plurilingüe». Junts i ERC qualificaven la reforma de «fita històrica» i coincidien també en el fet que el PSOE havia canviat de parer –en altres debats que havien sorgit sobre l’ús del català

al Congrés s’havia mostrat totalment en contra– perquè necessitava els partits independentistes si volia mantenir-se a la Moncloa. El debat lingüístic, a la UE El debat sobre l’ús de les llen-

gües cooficials espanyoles saltava a les institucions europees. Les formacions nacionalistes pressionaven a Sánchez perquè es tractés aquest tema, aprofitant la presidència espanyola de la UE i Sánchez presentava la proposta de convertir en llengües oficials de la UE el català, el gallec i el basc. Primers ministres de diversos estats membres tenien dubtes sobre l’efecte dominó que això podria suposar en les llengües minoritàries, que podrien fer la mateixa petició, i malgrat tractar-se en diverses trobades, l’executiu espanyol no portava aquest tema a votació.

14 Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | Camp de Tarragona Les eleccions locals van deixar un nou panorama polític al Camp

Dos vehicles accedint al túnel del coll de Lilla, una infraestructura estratègica pel territori, que després de patir nombrosos contratemps, es va inaugurar el passat octubre. Gerard Martí

Els nous ajuntaments, els efectes de la sequera i l’obertura del túnel del coll de Lilla marquen l’any Camp de Tarragona L’any tancava amb la reactivació del projecte per a constituir l’àrea metropolitana Redacció Un any de canvis, amb algunes fites destacades i problemes que s’han agreujat. Així es podria definir el 2023 al Camp de Tarragona. Com arreu, un dels grans fets informatius del passat any a les comarques tarragonines van ser les eleccions municipals del 27 de maig. Els comicis per-

metien que el PSC recuperés les dues places més importants de la demarcació: Reus i Tarragona. Els nous candidats, Sandra Guaita i Rubén Viñuales, respectivament, van convèncer a l’electorat que va apostar pel canvi. Les forces independentistes van perdre presència en ambdues capitals, fet que es va acabar de confirmar a les eleccions

generals celebrades el 22 de juliol, en les quals els socialistes es van imposar i l’independentisme va registrar una forta caiguda de vots. Si bé els plenaris de Reus i Tarragona van patir canvis importants, en altres municipis com Valls, el Vendrell, Vila-seca o Salou, entre altres, els seus batlles i batllesses van revalidar la confiança de

l’electorat. Amb tot, la nova distribució de forces polítiques, tenia un impacte directe en la Diputació de Tarragona, on finalment PSC i Esquerra pactaven, deixant fora a junts, i mantenint a Noemí Llauradó al capdavant. La nova etapa política que s’encetava a partir del maig esdevenia el detonant per al reimpuls d’un dels projectes

territorials històrics: la creació de l’Àrea Metropolitana de Tarragona. Després de trobades preliminars en les quals els alcaldes de diverses localitats mostraven el seu compromís amb el projecte, a finals d’any es constituïa el Grup Impulsor, format per la Diputació i els ajuntaments de Tarragona, Reus, Vila-seca, Salou, Constantí, la Canonja i

Valls, que tindrà com a funció delimitar els àmbits d’actuació sobre els quals tindrà competència el futur ens supramunicipal. Però no tot va ser política el 2023. I és que si hi ha hagut un any, en els darrers temps, hàgim estat pendents del cel i desitjant la pluja aquest ha estat el 2023. La forta sequera que està patint Catalunya deixava una imatge insòlita, la dels pantans de Siurana i Riudecanyes gairebé buits. La Comunitat de Regants d’aquest últim embassament no va poder regar durant tota la campanya d’estiu i dos dels cultius més emblemàtics de la zona, com l’avellaner i l’olivera, van patir no només la manca de pluges, sinó també la de reg, causant importants pèrdues en les collites, que en el cas de l’oliva van disparar el preu de les olives i també el de l’oli d’oliva verge extra. L’altra cara de la moneda la van patir alguns municipis del litoral a qui alguns episodis puntuals de pluja forta i sobretot forts temporals de mar van causar destrosses en les platges i els passejos marítims, com va ser el cas de Roda de Berà o d’Altafulla. Si bé era l’Estat qui assumia el cost de les reparacions, l’executiu central anunciava un canvi de política i ja no es faria més càrrec d’aquesta mena de desperfectes. Una de les notícies més esperades, no de l’any sinó de la dècada, va ser l’obertura del túnel del coll de Lilla, després de retards acumulats i una inversió que va superar els 157 milions d’euros.

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 tribuna

Dow Tarragona, avançant cap a un món més circular i sostenible

stem en un 25% i un 40% de continent tota la producció Ignasi Cañagueral amb uns cosquímica i de plàsDirector del complex tos estructurals més tics d’Espanya, i industrial de Dow a alts que altres regigenera uns 11.000 Tarragona ons del món. Funllocs de treball (a cionem amb unes més de 35.000 inpolítiques menys proindústria, on duïts). La seva aportació a la societat encara no es veuen els fruits de les és clau, ja que en depenen una infisubvencions dels Next Generation. nitat de sectors que utilitzen la seva El desplegament continua sent lent, matèria primera per a la fabricació de productes essencials (alimentació, i això preocupa. Mirant el futur, la indústria catala- la salut, el transport i la construcció, na s’enfronta a reptes crucials enmig etc.). Aquesta situació posa en relleu de la necessitat de reduir emissions i el potencial clau de la indústria qumantenir la competitivitat. Espanya, ímica per garantir la reducció de la amb el doble repte de protegir el tei- petjada de carboni d’altres sectors xit industrial i reduir emissions, es industrials. troba en un escenari on els costos esEl nostre gran desafiament de futructurals i les polítiques industrials tur és assolir la circularitat i la neutralitat climàtica. A Dow, la neutraimpacten en la futura viabilitat. El clúster de materials de Tarra- litat climàtica ho té tot a veure amb gona –el més important de la zona els nostres Crackers. L’estratègia mediterrània– representa entre un que estem adoptant és millorar-ne

l’eficiència energètica al màxim. En tenible amb dues àrees prioritàries: paral·lel, treballarem amb opcions economia circular i materials més segurs. Avançar cap com la bio-nafta, El nostre propòsit a un món més bio-feedstocks i és oferir un futur sostenible per als matèria primera sostenible pel món productes que circular. Aquest mitjançant la nostra consumim cada és el nostre pla de desenvolupa- experiència en ciència de dia és important, materials ment i hi trebano només per llem activament. aturar l’augment El nostre full de ruta a més se de la contaminació ambiental, sinó centra a construir un món més sos- també per abordar el canvi climàtic.

Els plàstics són una part essencial del viatge del món cap a un futur amb menys carboni. El nostre enfocament integral per reduir la petjada de carboni i augmentar la circularitat es basa en el nostre propòsit: oferir un futur sostenible pel món mitjançant la nostra experiència en ciència de materials. Dow Tarragona continua compromesa amb la innovació i la sostenibilitat, contribuint al futur.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

16 Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | gener

Vaga a la sanitat per les condicions laborals ‘crítiques’ Laboral Denunciaven que encara no s’havien revertit les retallades fetes el 2010 Es reclamava reduir les ràtios i equiparar-se amb la resta d’Europa

Redacció El conjunt de Catalunya vivia dues jornades de vaga en el conjunt de la sanitat pública. El sindicat Metges de Catalunya convocava una mobilització per denunciar una situació que definien de «crítica», a causa de l’esgotament posterior a la pandèmia de la covid-19, les baixes retribucions i les males condicions de treball, derivades, en molts casos de les retallades fetes a la sanitat el 2010, en plena crisi econòmica. Si bé Barcelona va ser l’epicentre de les mobilitzacions –de fet, segons Metges de Catalunya es van omplir diversos autobusos des del Camp de Tarragona amb metges que van assistir a les manifestacions celebrades a la Ciutat Comtal–, Tarragona també va viure protestes i mobilitzaci-

Tarragona també va acollir una manifestació i protestes. Gerard Martí

ons del personal sanitari. Així doncs, en el segon dia de vaga, desenes de professionals del sector es concentraven, primer a les portes de l’Hospital Joan XXIII i després pel centre de la ciutat, per reclamar millores en les seves condici-

ons laborals. Convocats per la plataforma Aturem Joan XXIII, aquesta mobilització també va comptar amb la participació d’infermers i auxiliars d’infermeria. Alguns d’ells denunciaven viure en una situació de «serveis mínims

des de 2011» i ressaltaven que molts es manifestaven fora del seu horari laboral, ja que no hi havia personal suficient al centre hospitalari tarragoní com per a cobrir les baixes. Entre les peticions de la plataforma Aturem Joan XXIII hi havia la de recuperar la jornada de 35 hores setmanals, disminuir les ràtios i equiparar condicions laborals amb els països més avançats de la Unió Europea. Segons el departament de Salut, el seguiment global de la vaga al Camp de Tarragona va ser d’un 23,1%; mentre que el sindicat Metges de Catalunya el va xifrar en un 75%.

Santi Castellà, nou subdelegat del govern Política Santi Castellà es convertia en el nou subdelegat del govern a Tarragona, en substitució de Joan Sabaté. La presa de possessió se celebrava el 30 de gener en un acte en el qual el màxim representant de l’executiu de l’Estat al territori va posar el focus en aspectes com la transició ecològica, la justícia social o el diàleg entre institucions. Redacció/Gerard Martí

L’Orfeó Canongí s’estrena remodelat com a teatre municipal Cultura

La Canonja vivia un dels moments més esperats dels darrers anys amb la inauguració de l’Orfeó Canongí, reconvertit en teatre municipal, després d’una important actuació de remodelació. L’acte va comptar amb la participació de l’aleshores Ministre de Cultura, Miquel Iceta. Redacció/G. Martí

El Nàstic destitueix Agné i fitxa Alonso Esports Els mals resultats esportius aconseguits fins al moment feien que el Consell d’Administració del Nàstic decidís a mitjans de gener destituir a Raül Agné com a tècnic grana. Dos dies més tard, el club presentava el seu substitut: Iñaki Alonso, a qui se li encomanava la tasca d’assolir l’ascens a Segona Divisió. Redacció/G. Martí

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | gener Vila-seca estrena contracte de recollida de residus i neteja Medi ambient

Vilaseca estrenava a finals de gener el nou contracte de neteja i recollida de residus del municipi. Entre les principals millores, en destacava la renovació total del parc mòbil de vehicles i maquinària i l’increment del 38% del nombre d’equips. Si bé l’adjudicació a l’empresa Urbaser s’havia produït durant el 2022, la seva entrada en funcionament va fer-se a principis de 2023. El cost anual del contracte és de 4,36 milions d’euros i inclou els serveis de neteja viària, de recollida i transport de residus (recollida de les 5 fraccions, comercial, voluminosos i servei de neteja i manteniment de contenidors), servei de neteja de platges, de gestió de la deixalleria municipal, el servei de vigilància i control ambiental i el manteniment i la gestió de les instal·lacions municipals per a la prestació del servei. Redacció

L’Arquebisbat limita la llibertat artística en la cessió del Bravium Cultura L’Ajuntament de Reus i la Diputació qualifiquen les peticions de ‘censura’ i les consideren ‘inassumibles’ Redacció L’acord per la cessió de l’edifici del Centre Catòlic de Reus es trobava a finals de gener amb un entrebanc que posava en perill el futur del Teatre Bravium. L’Església presentava una contraproposta a l’acord arribat entre les parts el 2022, en el qual introduïa una clàusula d’estil que demanava «vetllar perquè qualsevol acte que es promocioni en aquest espai sigui respectuós amb el lloc i no sigui ofensiu amb la doctrina de l’Església catòlica». La demanda suposaria que s’hauria de revisar el contingut de les obres de teatre i concerts programats en el teatre. L’Ajuntament ràpidament

Diversos vaixells a la zona de fondeig del Port. Gerard Martí

El conflicte de l’estiba segueix i causa cues i congestió en la descàrrega de vaixells Exterior de l’edifici del Centre Catòlic, al carrer de la Presó. Gerard Martí

es pronunciava clarament contrària a aquesta petició, que qualificava de «censura» i apel·lava a la laïcitat de les administracions públiques. El consistori explicava que l’Arquebisbat també demanava quedar-se amb una

planta de l’edifici per a ús propi i reduir la durada del contracte de cessió, a 25 anys prorrogables. Davant les noves condicions, Ajuntament i Diputació demanaven tornar a l’acord inicial i el procés quedava aturat.

Logística El conflicte laboral de l’estiba ocasionava problemes de congestió i importants retards en la descàrrega de vaixells de productes agroalimentaris al Port de Tarragona. La situació va viure el seu màxim de congestió en els darrers dies de 2022, quan fins a una vintena de bucs fondejaven la costa tarragonina esperant per a

ser descarregats. A principis d’any, encara eren una desena els bucs en espera. Per no causar una situació de desabastiment de blat i soja, claus per a la fabricació de pinsos, l’Autoritat Portuària va coordinar-se amb les empreses per a prioritzar descàrregues, a la vegada que continuava actuant com a mediador en el conflicte. Redacció

18 Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | febrer

Tarragona liderarà la descarbonització de la indústria catalana

Un menor autista intenta suïcidar-se per patir ‘bullying’ Societat

Innovació La Generalitat crearà un centre de recerca Redacció Tarragona es convertirà en l’epicentre de la innovació tecnològica vinculada a la descarbonització industrial. La Generalitat anunciava a principis de febrer i en el marc de l’assemblea de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, que posaria en marxa a Tarragona el Centre Català per la Descarbonització de la Indústria. Tarragona era el ter-

ritori escollit per a impulsar aquest projecte amb la idea de buscar la complicitat del sector de la petroquímica i el ciment, principalment, a més de la indústria metal·lúrgica i la de residus. Aquest espai «d’innovació» treballarà en tres àmbits, principalment: la captura de CO2, les tecnologies per aplicar l’hidrogen verd al sector industrial i el desenvolupament i la implementació de

biocombustibles. El pressupost de la Generalitat del 2023 va comptar amb una partida de 5 milions d’euros per desenvolupar la seu física del centre. La intenció del Departament d’Empresa i Treball era que la inversió per construir aquest centre fos publicoprivada i, per això, l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) rebia l’encàrrec de dissenyar-lo. Si bé no es

El secretari d’Indústria, Albert Castellanos, durant l’anunci. ACN

van oferir molts detalls sobre el futur centre de recerca, en la presentació es va confirmar que s’ubicaria a la zona de Tarragona i estaria destinat a les indústries que tenen «més difícil» el procés d’electrificació. En aquest sentit, el

president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, remarcava que per fer la transició energètica de la indústria calen «tecnologies pont», que seran les que es desenvoluparan en el centre, i recordava que l’hidrogen ver serà el «punt d’arribada».

Una família de la Ràpita denunciava públicament l’intent de suïcidi del seu fill Pol, de 15 anys i diagnosticat amb un grau lleu d’autisme. El jove va llençar-se des d’un quart pis perquè no podia suportar les burles que rebia al seu centre. Malgrat la caiguda de 14 metres, l’adolescent va sobreviure i va instar als seus pares a fer pública la seca situació El cas es feia públic just una setmana després que dues germanes bessones de 12 anys de Sallent que havien patit un greu assetjament escolar es llancessin pel balcó i una d’ella morís. Redacció

Covestro posa en marxa una planta de clor que utilitza una tecnologia pionera al món Empreses S’han invertit 200 milions d’euros Redacció

Un temporal deixa una nevada idíl·lica a l’interior i malmet el litoral ebrenc Meteorologia Un temporal de fred i precipitacions deixava neu a cotes baixes de l’interior de la província, especialment a la Terra Alta, i nombroses afectacions al litoral. Horta de Sant Joan i Arnes registraven gruixos de 15 centímetres de neu. Al litoral, diverses platges perdien sorra i el Trabucador quedava intransitable per diversos trencaments. Redacció/ACN

Després d’una inversió de més de 200 milions d’euros i mesos de treballs, Covestro posava en marxa al seu complex de Tarragona una planta de producció de clor pionera a nivell mundial, gràcies a l’ús d’una tecnologia patentada per la companyia alemanya anomenada OCD –càtode d’oxigen despolaritzat–. La clau d’aquesta tecnologia és la reducció del consum elèctric en la producció de clor. I és que l’OCD requereix un voltatge més baix, cosa que suposa un estalvi energètic

del 25%. De fet, els alts preus de l’energia en el conjunt de l’Estat espanyol van fer que Covestro apostés per Tarragona per instal·lar aquesta nova planta i així fer més competitiu el seu complex. La reducció del consum d’electricitat també suposa una reducció important d’emissions de CO2. Gràcies a la nova planta, la companyia emet 22.000 tones mètriques menys de CO2 a l’any. La nova planta de clor de Covestro ha suposat la creació de 50 nous de treball i produeix clor i sosa càustica per als mercats ibèric i europeu.

Més de 2.000 persones es manifesten per demanar la protecció del Delta de l’Ebre Medi ambient Les Terres de l’Ebre vivia la primera mobilització en els últims set anys per a demanar més protecció per al Delta i reclamar la baixada de sediments. L’acte s’emmarcava dins dels actes de memòria del temporal Glòria, un fenomen que, asseguraven els organitzadors, va suposar «un punt d’inflexió» per la zona. Redacció/ACN

AICAT Nº 7730 COLEGIADO/ASOCIADO Nº A11742

Av. Argentina, 15 bajo. 43005 Tarragona.Tel: 977 23 30 11 - Mvl. 675 873 939 info@finquesgrup.es · www.finquesgrup.es

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | febrer L’entrenador i el director tècnic del Nàstic, destituïts Esports

La derrota 0-4 davant de l’Eldense, la tercera consecutiva, feien que el Nàstic fulminés al seu entrenador Iñaki Alonso –que havia estat fitxat un mes abans– i al director esportiu, David Comamala. Malgrat que a l’inici de temporada, el projecte grana apuntava a l’ascens directe, a poc a poc, es va anar desintegrant fins al punt que el president, Josep Maria Andreu, assegurés que l’equip havia «tocat fons». La directiva del club va anunciar que Dani Vidal, el segon entrenador, passava a liderar la banqueta i Sergi Parés tornava com a director tècnic. Redacció

Els propietaris d’habitatges turístics planten cara als ajuntaments Turisme L’ATT va presentar al·legacions a les ordenances de Roda, Salou i l’Hospitalet de l’Infant Redacció Guerra oberta entre diversos ajuntaments i els propietaris d’habitatges d’ús turístic. Després que diversos consistoris aprovessin ordenances per a regular aquesta mena d’allotjaments, l’Associació d’Apartaments Turístics de Tarragona (ATT) decidia optar per la via judicial i portar diverses normatives locals als tribunals. La primera demanda que va presentar l’ATT va ser contra l’ordenança de Roda de

Berà. L’associació va demanar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la impugnació de setze articles que consideraven que s’apartaven de «la realitat mercantil i jurídica» d’aquesta mena d’habitatges, com la vigilància dels clients, haver de personar-se en terminis molt breus en cas de qualsevol requeriment dels serveis policials o d’inspecció municipal, posar rètols informatius o el règim de sancions que es movia entre els 3.000 i els 600.000 euros. Molts d’aquests punts que

l’ATT volia impugnar de la normativa rodenca apareixien també en la nova ordenança de pisos turístics que el ple de l’Ajuntament de Salou aprovava en la seva sessió de febrer. Malgrat que l’ATT i el govern salouenc havien mantingut converses per a trobar punts d’entesa previs a l’aprovació del text, des de l’associació explicaven que diverses de les qüestions que s’havien comentat no s’havien acabat recollint i no descartaven just després que el plenari donés llum verda presentar al·

Inaugurat el Centre Penitenciari Obert de Tarragona, que acollirà 150 interns

El Port finalitza el vial perimetral de la Zona d’Activitats Logístiques

Equipaments

Infraestructures

El nou Centre Penitenciari Obert de Tarragona s’inaugurava a principis de febrer i començava a rebre els primers interns. El nou complex, situat al carrer de Guillem Oliver, pot acollir uns 200 interns, tant homes com dones, i disposa d’una unitat especial per a joves. Redacció/G. Martí

legacions contra el text. Setmanes més tard, l’ATT anunciava que preparava al·legacions contra el text salouenc i també contra la normativa reguladora dels habitatges d’ús turístic de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, que va entrar en vigor a principis de febrer de 2023.

L’ATT criticava que les ordenances no s’ajustaven a la realitat del sector

En el cas de l’Hospitalet, denunciaven, a banda d’una «vigilància desmesurada», els percentatges de limitació d’habitatge turístic segons les diverses zones del municipi. En aquest sentit, des de l’Associació d’Apartaments Turístics de Tarragona consideraven que aquests percentatges «no apareixien justificats ni suportats per criteris clars i objectius, resultant arbitraris, ja que els marges van des del 5% d’HUTS en certes zones fins al 40% respecte al parc total en d’altres».

El Port de Tarragona acabava a finals de febrer els treballs de construcció del vial perimetral de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL). Aquest vial organitzarà la circulació del trànsit rodat dins del nou recinte logístic i facilitarà la connexió amb les principals vies. Redacció/Cedida

Pl. Morlius 6, 43201 Reus info@leitmotivassessora.com +34 661 351 561

Teresa M. Llevat Bonet Advocada col. nº1058 ICA Reus Administradora de ﬁnques col. nº 796 COAF Tarragona

leitmotivassessora.com

20 Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | març

La Generalitat licita els primers del TramCamp i marca les estacions Mobilitat La primera fase del tramvia tindrà una quinzena d’estacions i entraria en funcionament el 2026 Redacció La Generalitat feia públic a finals de març que havia licitat la compra dels primers set vehicles elèctrics que donaran servei a la línia del

TramCamp, que connectarà la costa, des de Cambrils fins a Vila-seca i la futura estació intermodal. La data que es fixava l’executiu català per a la posada en marxa d’aquesta primera fase del TramCamp

era 2026, mentre que no seria fins a 2028 quan entraria en funcionament la segona fase del servei, que s’estendria fins a Tarragona, Reus i l’Aeroport. Ferrocarrils de Catalunya, que serà l’operador del servei,

explicava que la licitació dels tramvies elèctrics ascendia a 48 milions d’euros i que els vehicles tindrien una longitud màxima de 40 metres i capacitat per a 210 persones, 52 seients i espais per a persones

La URV celebra la seva primera Festa Major al Camp de Mart

El Vendrell estrena una oficina de la Policia per tramitar documentació

Festes

Seguretat

La Universitat Rovira i Virgili celebrava, el 23 de març, la seva primera Festa Major. El Camp de Mart es convertia en l’escenari d’aquesta celebració que va comptar amb concerts, jocs, paella popular, entre altres i que va servir per a congregar el conjunt de la comunitat universitària. Redacció/Gerard Martí

El Vendrell obria la nova oficina de la Unitat de Documentació de la Policia Nacional, que permet expedir DNI, NIE i passaports. L’espai, inaugurat pel ministre de l’Interior, Fernado Grande-Marlaska, se situa al carrer Camí Ral, en un local cedit per l’Ajuntament. Redacció/ACN

amb mobilitat reduïda, bicis i cotxets. Pel que fa a les estacions, la primera fase tindrà 14 estacions (15 si l’estació intermodal estigués acabada) i faria passar el tramvia per la costa El

recorregut començarà a l’actual estació de tren de Cambrils i tindrà cinc parades més a la localitat, tres a Salou, una a l’estació de PortAventura i tres a Vila-seca, que seran 4 amb la de l’estació intermodal. Pel que fa a les parades de la segona fase, en el cas de Tarragona, entrarà pel sud, tindrà un ramal cap a Ponent, arribarà fins a l’Imperial, també a l’estació de tren i cap als campus universitaris. A Reus, farà un recorregut circular i també connectarà amb l’Aeroport.

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | març Josep Baiges fitxa com a número 2 de la llista del PSC Reus El comunicador Josep Baiges fitxava com a número 2 de la llista del PSC per a les eleccions municipals del 28 de maig. Aquesta havia estat una de les grans incògnites dels comicis locals. Baiges es mostrava convençut amb el projecte de Guaita i assegurava que la seva entrada en política demostrava el seu compromís amb la ciutat. Redacció

Dídac Nadal anuncia que deixa la política Tarragona

El portaveu de Junts per Tarragona, Dídac Nadal, anunciava a principis de març que es retirava de la política, i que, per tant, no es presentaria a les eleccions municipals, al·legant motius personals, professionals i polítics. Nadal mostrava el seu desencís amb la política actual i explicava que reprendria la seva carrera d’advocat. Redacció

Tarragona torna a quedar-se sense la Fira d’Abril Festes

Tarragona tornava a quedar-se un any més, i ja n’eren quatre de consecutius, sense la Fira d’Abril de Bonavista. Mercats de Tarragona havia impulsat un concurs públic per a la seva organització, però va quedar desert. Algunes associacions que l’havien organitzada asseguraven que el pressupost era insuficient. Redacció

L’Aeroport suma una nova ruta amb París

L’ACA no transvasarà aigua de Siurana a Riudecanyes Medi

Turisme La temporada 2023 comptava amb 23 connexions regulars Redacció L’Aeroport de Reus estrenava la temporada 2023 novament amb enllaços a 23 destinacions. La principal novetat era la incorporació de la companyia Vueling, qui, a partir del 26 de març, permetia que la capital del baix Camp estigués de nou connectada amb França, concretament amb l’aeroport de París-Orly. En

total, sis aerolínies operarien a l’equipament reusenc. L’objectiu de la temporada, segons assenyalava el director de l’Aeroport, Juan Crespo, era arribar al milió de passatgers i superar les xifres prepandèmia. A banda de Vueling, les companyies que volarien des de Reus serien Air Nostrum, Jet2.com, Ryanair, TUI Airways i TUI Fly Belgium,

Imatge d’arxiu d’un grup de passatgers a l’aeroport reusenc. ACN

consolidant destinacions com Països Baixos, Alemanya o Bèlgica, que amb el temps s’havien afegit a les clàssiques destinacions de Regne Unit i Irlanda. En total, les 23 destinacions ofertes des de Reus eren Aberdeen, Belfast, Birming-

ham, Bristol, Brussel·les, Cardiff, Charleroi, Cork, Dublín, East Midlans, Edimburg, Eindhoven, Glasgow, Leeds, Liverpool, Londres-Stansted, Londres-Gatwick, Manchester, Newcastle, Palma de Mallorca, París-Orly, Shannon i Weeze.

BASF anuncia que ubicarà a la Canonja un ‘hub’ internacional d’enginyeria

Acord final entre l’Ajuntament de Reus i l’Arquebisbat per la cessió del Bravium sense censura

Empreses Reforçarà el rol intern del ‘site’

Cultura La cessió s’ha fet per 50 anys

Redacció BASF anunciava que obriria un nou hub internacional d’enginyeria amb dues seus, una a la Canonja i l’altra a Madrid. El centre generarà desenes de llocs de treball i desenvoluparà projectes d’enginyeria per a altres països d’Europa, tal com detallava el director general de BASF Española, Carles Navarro, en la presentació dels resultats de 2022, que van arribar als 1.562 milions d’euros en vendes al país, cosa que suposa un creixement del 16% respecte al 2021.

«El nou hub desenvoluparà projectes per a tot el continent i reforçarà el nostre paper dins de la companyia. L’augment de l’activitat es produirà en dues localitzacions dins del país, una de les quals serà el centre de producció de la Canonja, on resideix la unitat d’enginyeria actual», detallava Navarro. Aquest nou centre es convertiria en el segon hub internacional que l’empresa química alemanya obria a l’Estat en quatre anys. El 2019 va engegar a Madrid el hub de digitalització BASF Digital Solutions.

Redacció Fumata blanca en el serial per a la cessió del Centre Catòlic de Reus per a reimpulsar el Teatre Bravium. Després que l’Arquebisbat introduís noves condicions, l’Ajuntament de Reus i l’Església arribaven a un acord per a la cessió de l’edifici per un període de 50 anys, amb la finalitat que pugui esdevenir un punt de referència per a les arts escèniques, a més de fomentar altres usos culturals, socials i cívics en benefici de la ciutadania. El consistori assumirà fer-se càrrec de les obres i es

comprometia «a vetllar pel respecte a totes les sensibilitats –d’identitat de gènere, religioses, de diversitat cultural, etc.– per a evitar manifestacions que indueixin a l’odi». Ambdues institucions acordaven també reservar uns espais a la segona planta de l’immoble per a l’ús de l’Arquebisbat, així com per a oficines municipals de cultura. A tot això, calia sumar-hi que també es donaria cabuda a l’Associació Bravium Artístic i Cultural. Ambdues parts es felicitaven per haver fet prevaldre el diàleg i haver superat les discrepàncies.

ambient

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) anunciava que no faria el transvasament d’aigua del pantà de Siurana al de Riudecanyes, coincidint amb la temporada de rec, a causa de la sequera. Aquesta situació extraordinària no s’havia produït mai en els gairebé cent anys que porta realitzant-se el traspàs. L’ACA es va reunir amb els regants de Riudecanyes i Unió de Pagesos per a informar-los que només podrien utilitzar els 0,26 hectòmetres cúbics d’aigua del pantà del Baix Camp, una quantitat d’aigua «insuficient», segons la pagesia. Redacció

Llum verda per a segellar els pous del projecte Castor Medi ambient El govern de l’Estat donava llum verda a la declaració d’impacte mediambiental que havia de permetre segellar definitivament i abandonar els pous del fracassat magatzem de gas submarí Castor. Van haver de passar tres anys de tràmits administratius perquè Enagás pogués començar a inutilitzar definitiva els pous, tancats amb uns segells provisionals –amb una caducitat d’entre dos i quatre anys– des de l’abril de 2016. Enagás calculava que la instal·lació dels 37 taps als tretze pous tindria un cost d’uns 70 milions d’euros. Redacció

22 Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | abril

Valls, Roda i Cunit obtenen fons europeus per rehabilitar edificis Equipaments Projectes com el Banc de la Ciència i el Coneixement de Tarragona no els aconsegueixen Redacció Els fons europeus Next Generation es presentaven com una de les grans oportunitats per a impulsar projectes del territori en àmbits diversos com els equipaments o la sostenibilitat. A principis d’abril, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana feia pública la resolució de la convocatòria del programa d’impuls a la rehabilitació d’edificis públics. I el territori veia la cara i la creu en el resultat d’aquesta convocatò-

ria. Mentre ajuntaments com el de Valls, Roda de Berà o Cunit aconseguien fons europeus, Tarragona no els obtenia per a impulsar el Banc de la Ciència i del Coneixement. Ca Padró a Valls El projecte de rehabilitació de Ca Padró de Valls es feia amb una subvenció d’1,8 milions d’euros. L’edifici acollirà la nova Escola Municipal de Música Robert Gerhard de Valls. El projecte guanyador reinterpretarà i recuperarà l’edifici a la vegada que con-

templa la construcció d’una plaça al carrer Forn Nou. Can Guivernau a Roda Roda de Berà també aconseguia més d’un milió d’euros per a rehabilitar Can Guivernau i convertir-lo en la nova seu de la Biblioteca Municipal Joan Martorell Coca. El projecte planteja mantenir l’aspecte original i destacar els seus atributs. Casal Municipal de Cunit En el cas de Cunit, l’Ajuntament obtenia 1,8 milions

d’euros per a la rehabilitació integral del Casal Municipal. L’actuació contempla afegir una terrassa al bar, convertir el teatre en una sala d’exhibicions, crear un punt de lectura i un espai per a entitats. Projectes descartats L’altra cara de la moneda van ser els diversos projectes descartats. Un dels que va aixecar més rebombori va ser el del Banc de la Ciència i el Coneixement de Tarragona. De fet, un total de 340 projectes van obtenir millor

nota, cosa que va encendre la política tarragonina en plena precampanya de les eleccions locals. Altres iniciatives que tampoc van rebre fons van ser la rehabilitació integral de l’Ajuntament d’Amposta i de l’edifici del Mas del Bisbe de Tortosa, el projecte de desenvolupament artístic del Convent de les Arts d’Alcover, la rehabilitació de la piscina municipal de Vila-seca, la millora del convent de Benifallet o la instal·lació de plaques solars en els edificis municipals de Salou.

Seguretat

La Policia Local del Vendrell posava en marxa la Unitat de Suport Específic amb l’objectiu d’actuar amb «més contundència» en cas de conflictes d’ordre públic. La unitat està formada per deu agents, que van treballar com a prova pilot durant dos mesos, des del mes de febrer. Des de l’Ajuntament es mostraven satisfets amb els resultats, ressaltant la «proximitat, prevenció i especificitat». Només en el període de prova van tramitar 117 denúncies, van intervenir dues armes blanques i van evitar una vintena d’ocupacions en calent. Redacció

Aprovat el càmping amb llacuna per a practicar surf

Veïns de Calafell denuncien a l’Oficina Antifrau el projecte del Parc del Circ Cultura La Plataforma Salvem el Parc de la Sínia denunciava a l’Oficina Antifrau el projecte del Parc del Circ. El col·lectiu, format per tres associacions veïnals de Calafell, considerava que l’Ajuntament havia afavorit el Circ Raluy Legacy perquè arrelés al municipi i havia discriminat a altres companyies. També apuntaven que

El Vendrell crea la Unitat de Suport Especial de la Policia Local

el parc del Circ suposaria «malbaratar» 300.000 euros inicials així com costos addicionals un cop el recinte estigui operatiu. Des del consistori sostenien que la relació amb Raluy Legacy s’ajusta a la normativa i recalcaven que en cap cas es faria una cessió de terrenys, sinó que aquests seguirien sent gestionats per l’ajuntament. Redacció

Cunit

Reus viatja al 1900 per a recordar el seu passat modernista Cultura Reus va fer un viatge en el temps de més de cent anys per a reviure l’esperit de l’època daurada de la ciutat. La primera festa modernista Reus 1900 va permetre experimentar com havia estat viure en una època de contrastos entre la riquesa de la burgesia i les revoltes obreres. Redacció/Joan Carles

El govern de Cunit aprovava inicialment el pla especial urbanístic per implantar un càmpingresort amb una llacuna artificial per a practicar surf a l’entorn de la Masia Cal Pla, que també serà rehabilitada. La instal·lació serà pionera a Catalunya, suposarà una inversió de 40 milions d’euros per crear un recinte- de càmping i una piscina d’onades, anomenats Wavegarden Eco Lodge i Wavegarden Barcelona-Cunit. Es preveu que ocupin 15 de les 24 hectàrees que té la finca de Cal Pla. Atreurà 105.000 visitants a l’any i crearà 150 llocs de treball. Redacció

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | abril

La prova d’alertes de Protecció Civil només arriba al 37% de la població Seguretat Resultat gens satisfactori de la segona prova d’alertes als telèfons mòbils feta a Catalunya Redacció Resultat gens satisfactori de la prova d’enviament d’alertes d’emergència als telèfons mòbils del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Només el

37,5% de la població va rebre l’avís, segons l’enquesta feta a posteriori. De fet, pocs minuts després que Protecció Civil anunciés per Twitter (ara X) que acaba de fer l’enviament massiu, eren desenes els mis-

satges que rebien d’usuaris que deien no haver rebut cap missatge d’alerta i que fins i tot en oficines senceres cap de les persones l’havia rebut. Malgrat que en l’aspecte tècnic Protecció Civil no va

patir cap mena d’incidència per enviar el missatge - cosa que sí que havia passat en la primera prova feta a les Terres de Lleida i l’Alt Pirineu, cosa que va comportar un retard en l’enviament de 15 minuts),

La reusenca Ari Sánchez i Paula Josemaría guanyen l’Open de Pàdel

Adif comença a treure les vies del tren al centre urbà de Salou

Esports La reusenca Ari Sánchez es treia l’espineta del 2022 i guanyava el Rau Cerámica Reus Costa Daurada Open 500 de Pàdel, torneig inclòs dins del World Padel Tour. Sánchez, junt amb Paula Josemaría, s’enfrontaven a les número u Salazar i Triay i es feien amb la victòria a casa. Redacció/WPT

Urbanisme

Salou vivia una de les imatges per al record a finals d’abril. I és que una grua de grans dimensions començava a apilar les travesses del tren al seu pas pel centre urbà, continuant el procés iniciat un mes abans a Mont-roig i que havia d’acabar amb l’inici de l’estiu. Redacció/Gerard Martí

el percentatge de recepció va ser força baix; especialment si es compara amb la prova feta les comarques lleidatanes, on l’índex de recepció va ser del 80%. Només amb les primeres

enquestes respostes des de Protecció Civil ja va poder veure com els clients de Vodafone presentaven un índex de rebuda molt positiu, mentre que els de Movistar i Orange mostraven un percentatge molt baix. La directora de Protecció Civil explicava que desconeixien quins motius hi havia al darrere d’aquestes diferències entre operadores, ja que l’organisme envia el missatge directament a les antenes i instava a les teleoperadores a analitzar també què havia passat.

24 Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | maig

La sequera s’agreuja i els cultius viuen una situació límit Meteorologia Vint-i-dos pobles de la demarcació entren en estat d’excepcionaliat Redacció Amb els ulls clavats al cel. Així vivia bona part de Catalunya el mes de maig. La manca de precipitacions durant l’hivern, que es va perllongar també a la primavera, obligava a elevar el grau de sequera que patia el conjunt del país. A principis de mes, la Generalitat doblava la llista de municipis que es trobaven en estat d’excepcionalitat per sequera i l’ascendia fins als 495, d’aquests, 22 eren de les comarques tarragonines.

La zona més afectada era la unitat pluviomètrica PradesLlaberia i les localitats afectades eren Alforja, Barberà de la Conca, Botarell, Capafonts, Colldejou, Figuerola del Camp, Forés, la Riba, l’Aleixar, l’Argentera, les Borges del Camp, l’Espluga de Francolí, Mont-ral, Pira, Pratdip, Riudecols, Rocafort de Queralt, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. En tots aquests municipis, la dotació màxima de litres d’aigua per habitant i dia es rebaixava fins als 230 i es re-

duïa al 40% l’ús d’aigua per a reg agrícola, i es prohibia regar jardins i zones verdes. Un dels col·lectius més afectats per la sequera era la pagesia. La manca d’aigua al pantà de Riudecanyes feia que la Comunitat de Regants no pogués regar els cultius d’avellaners i oliveres, cosa que posava en greu perill les collites de dos dels cultius característics del territori i que podria suposar la mort dels arbres i l’obligació d’acabar-los arrencant. En aquesta línia, la Comunitat de Regants es plantejava

demanar la declaració de zona catastròfica. Per la seva part, Unió de Pagesos convocava mobilitzacions per exigir una resposta urgent a la crisi, menys burocràcia i l’impuls de solucions com l’ús d’aigua regenerada de la depuradora de Reus, que permetria salvar 4.000 hectàrees de cultius.

La manca d’aigua a Riudecanyes impossibilibitava el reg dels cultius

Acabades les obres del Raval Santa Anna

EL CBT torna a la LEB Plata

Reus El Raval Santa Anna de Reus lluïa el seu aspecte definitiu després de mesos de treballs que van convertir el carrer en una via de plataforma única pensada només per als vianants. Els comerciants es mostraven contents amb el resultat i creien que la intervenció permetria descentralitzar el comerç més enllà dels carrers Monterols i Llovera. Redacció/Gerard Martí

Esports El CBT aconseguia el desitjat ascens a la LEB Plata, després de sortir imbatuts contra els tres millors equips de la lliga EBA. Després d’una temporada complicada, amb diverses lesions i derrotes importants, Berni Álvarez, l’aleshores entrenador decidia confiar en el talent jove de la casa i acabava obtenint l’ascens de categoria. Redacció/Gerard Martí

Imatge del pantà de Riudecanyes en mínims històrics. Gerard Martí

El Port reformarà el seu entorn urbà i crearà un gran parc Urbanisme

El Port presentava el projecte guanyador del concurs d’idees per a la transformació urbanística de l’entorn de les seves seus. La proposta, feta per l’equip de Masmaristany Arquitectes, comporta la creació del Parc del Port, la naturalització de l’entorn i la creació de tres places connectades entre si. Redacció/Cedida

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | maig

El PSC de Viñuales i Guaita s’imposa a Tarragona i Reus a les locals Política Els socialistes recuperaven dos feus importants i ERC retrocedia en ambdues ciutats Redacció El 28 de maig era una de les dates marcades en vermell en el calendari de 2023. I és que tocava una nova convocatòria d’eleccions municipals. Al Camp de Tarragona, diversos alcaldes i alcaldesses es presentaven per a la reelecció, mentre que altres formacions apostaven per cares noves amb ganes de capgirar la política municipal. I justament això és el que va succeir a les dues principals ciutats del territori: Tarragona i Reus, on els candidats del PSC, Rubén Viñuales i Sandra Guaita, respectivament, es convertien en la força més votada. A Tarragona, Viñuales guanyava amb autoritat i retornava l’alcaldia al PSC després de la desfeta d’Esquerra. Així doncs, els socialistes obteni-

en 9 consellers, ERC queia i es quedava amb 6 (un menys que en els comicis de 2019), el PP doblava resultats i aconseguia quatre regidors. Vox irrompia al plenari tarragoní amb tres representants, mentre que la CUP i Ciutadans es quedaven fora. Per la seva part, Junts i En Comú Podem mantenien els tres i dos consellers de la legislatura anterior, respectivament. En el cas de Reus, la capital del Baix Camp tornava a ser un feu socialista. La llista encapçalada per Sandra Guaita es convertia en la més votada i el camí perquè fos ella la primera alcaldessa de Reus es presentava més que probable, si bé caldrien pactes. ERC, amb Noemí Llauradó al capdavant, repetia com a segona llista més votada si bé perdia un regidor. Junts tam-

A Valls, el Vendrell, Vila-seca o Salou, es revalidaven els governs

A dalt, Viñuales i, a baix, Guaita, celebrant la victòria. G. Martí - A. Navarro

bé aconseguia menys presència al plenari i passava de 7 a 5, fent evident el desgast de tres legislatures governant i la sortida de Carles Pellicer. De l’anterior equip de govern, l’única força que es mantenia era Ara Reus, que repetia els dos representants. Una de les novetats era l’entrada de Vox, com a quarta força, amb 3 regidors. El PP tornava al ple i ho feia amb dos regidors; la CUP en perdia un respecte al 2019 i es quedava amb 2 mentre que Ciutadans desapareixia. Si bé els resultats mostraven un canvi de govern a Tarragona i Reus, a la resta de

capitals de comarca de la demarcació, així com en altres municipis destacats els alcaldes i alcaldesses revalidaven resultats i en alguns casos els reforçaven. A Valls, Junts i Dolors Farré tornaven a ser la llista més votada, si bé perdien un representant al plenari vallenc. En canvi, al Vendrell, Kenneth Martínez sumava un nou regidor i arribava als 9. Carlos Brull revalidava la majoria absoluta al capdavant de l’Ajuntament de Falset i a Montblanc, Josep Andreu repetia triomf, si bé es veia obligat a pactar. Una de les victòries més clares de la nit va ser la de Pere Segura a Vila-seca. El batlle, i el seu projecte Vilaseca Segura, passaven de 8 regidors a 13, obtenint una àmplia majoria absoluta. A Salou, la coalició entre Sumem per Salou, la formació independent encapçalada per Pere Granados, i el PSC donava bons resultats i es feia amb vuit regidors, un més dels que el batlle havia aconseguit el 2019, quan anava en coalició amb Junts. A Torredembarra, ERC i Eduard Rovira tornaven a ser la força més votada, però calien pactes.

26 Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | juny

Els pactes de govern marquen l’inici del nou mandat als ajuntaments del Camp Política Reus, Cambrils o Torredembarra signaven coalicions Redacció Els resultats electorals del 28 de maig obrien la porta a l’escenari de les negociacions i els pactes. Si bé en alguns ajuntaments, la força més votada va aconseguir la majoria absoluta o una majoria força àmplia com per tenir clar qui seria el pròxim alcalde, en altres municipis, diversos candidats tenien opcions de ferse amb la vara de batlle. Com sempre en aquestes ocasions, la calculadora per a sumar regidors, primer, i les negociacions i cessions, després, es convertien en les grans protagonistes.

Un dels pactes de govern que més va sorprendre es va produir a Cambrils. Si bé Oliver Klein, l’alcalde fins al moment, havia aconseguit doblar resultats respecte als comicis de 2019, necessitava pactar. Ara bé, les forces de l’oposició s’avançaven i un pacte entre el PSC, ERC, Junts i En Comú Podem arrabassava l’alcaldia a Klein. Alfredo Clúa, cap dels socialistes cambrilencs, passava a ocupar l’alcaldia els tres primers anys de mandat, mentre que Camí Mendoza (ERC) ho faria en el darrer any. La sorpresa, però, arribava quan Nou Moviment Ciutadà per Cambrils, el par-

tit de Klein, anunciava que impugnava els resultats de tres meses electorals, ja que en alguns casos el nombre de vots excedia el nombre de votants i, en un altra perquè l’acta d’escrutini es va deixar un partit. Aquesta denúncia ajornava la presa de possessió de Clúa. A Reus, la calculadora de pactes treia fum gairebé en el moment de donar per tancat l’escrutini. El tripartit format per Junts, ERC i Ara, que havia governat la ciutat en les dues anteriors legislatures, era insuficient per a donar l’alcaldia a Noemí Llauradó i calia sumar la CUP. Per altra banda,

A Cambrils, un pacte a quatre entre PSC, ERC, Junts i En Comú Podem feia fora a Klein de l’alcaldia. A. Navarro

republicans. Finalment, des-

Al Vendrell, el prés de moltes negociacions, pacte amb el PP es Guaita forjava un pacte a tres ERC i Ara, que deixava va signar després amb fora de l’executiu a Junts. de la investidura Un altre dels pactes de Sandra Guaita, la vencedora dels comicis, necessitava forjar aliances que facilitessin el canvi. I aquestes arribaven en format de preacord amb Ara, cosa que evitava la possible aliança a quatre liderada pels

Comencen les obres de remodelació del carrer Orquídies de Cambrils

La Vitxeta estrena nou vestuari a les portes de la Festa Major de Sant Pere

Urbanisme

Reus La Vitxeta, una de les gegantes més estimades de Reus i, sens dubte, la més presumida, estrenava nou vestit per Corpus. El nou vestit era un regal de Reus Transport, coincidint amb el seu 25è aniversari; motiu pel qual estava fet seguint els colors corporatius de l’empresa. Redacció/A. Navarro

L’Ajuntament de Cambrils iniciava les obres de reparació del paviment deteriorat dels carrers Orquídies i Riudecanyes. Els treballs consistien l’eliminació de l’asfaltat antic, la construcció d’un nou rodament, el repintat de la senyalització i l’arranjament d’algunes voreres. Redacció/G. Martí

govern signats abans de la presa de possessió era el de Torredembarra. ERC, PSC i Junts acordaven governar en coalició i l’alcaldia torrenca es repartia entre Eduard Rovira (ERC), qui governaria el primer i l’últim any, i Vale Pino (PSC), que seria el batlle el

segon i tercer any de mandat. A Altafulla, el pacte entre l’EINA-ERC i Junts feia que Molinera i Muntades tornessin a ocupar l’alcaldia, que l’havien perdut després d’una moció de censura. Alguns pactes arribaven, però, després de la presa de possessió. Aquest era el cas de l’Ajuntament del Vendrell, on Kenneth Martínez s’assegurava la majoria absoluta gràcies al pacte de govern amb el Partit Popular.

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | juny Tret de sortida a la remodelació del CAP Torreforta Tarragona

Els treballs per a adequar el CAP Torreforta de Tarragona començaven a mitjans de juny. La primera fase suposava una ampliació del centre, que sumaria 2.671 m², que servirien per augmentar l’espai de Pediatria, Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, rehabilitació i la inclusió del Sistema d’Emergències Mèdiques. Redacció

Iryo estrena ruta d’alta velocitat amb Madrid Mobilitat

L’operador de trens d’alta velocitat Iryo estrenava a mitjans de juny una nova ruta que connecta l’estació del Camp amb Madrid, i amb parada a Saragossa inclosa. La companyia oferia dues freqüències diàries, una per sentit, en la seva estrena, però comptava amb augmentar les freqüències i sumar noves destinacions. Redacció

Comencen les obres de construcció de la nova terminal de creuers Turisme Global Ports Holding, l’empresa concessionària, inverteix 5,5 MEUR en un edifici basat en la sostenibilitat Redacció Global Ports Holding, el principal operador de ports de creuers del món i empresa concessionària de la gestió de l’activitat creuerística al Port de Tarragona, donava, el 12 de juny, el tret de sortida a les obres de construcció de la terminal de creuers. L’edifici tindrà una superfície de 2.200 m² i suposarà una inversió de 5,5 milions d’euros. La previsió era que la futura terminal entrés en funcionament el maig de 2024. La innovació i la sostenibilitat eren els dos pilars que regien tot el projecte. GPH apostava per un edifici modular, cosa que permetia una construcció industrialitza-

Mostra de peu de foto amb la signatura de l’autor al final. Gerard Martí

La CUP denuncia els contractes de HardRock a Antifrau i es convoquen mobilitzacions Turisme Imatge virtual de com serà l’interior de la terminal. Cedida

da off-site. Així doncs, gran part del projecte no es duria a terme a sobre del moll de Balears, sinó en una indústria especialitzada on van començar a fabricar-se els mòduls de l’edifici. Un cop

fets, aquests es transportarien cap a Tarragona per a ser muntats i acabar l’obra. L’edifici tindrà un disseny avantguardista, on la funcionalitat i la comoditat dels passatgers seran primordials.

La CUP denunciava davant l’Oficina Antifrau l’Institut Catlà del Sòl i l’exconseller de Territori, Damià Calvet, per «manipulació documental» en la gestió de contractes per al projecte del Hard Rock. La denúncia es produïa després que el mitjà de comunicació La Directa publiqués una informació on asseguraven que part la

documentació de Hard Rock havia presentat per aconseguir la llicència com a casino contenia informació falsa, si bé havia estat acceptat per l’administració. En aquest context, entitats i activistes s’aplegaven a Tarragona el 18 de juny en la manifestació més multitudinària contra el projecte, que va sumar 4.000 participants. Redacció

28 Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | juliol Granados signa un pacte de govern amb ERC a Salou i s’assegura la majoria Política L’objectiu era donar estabilitat Redacció Sumem per Salou-PSC i ERC formalitzaven a principis de juliol l’acord de govern entre les dues formacions i amb el qual l’alcalde, Pere Granados, sumava els quatre regidors republicans a l’executiu local i aconseguia la majoria absoluta. Des d’ERC, una de les formacions més «combatives» durant la campanya electoral contra el govern de Granados, asseguraven que no era un pacte on s’havien decidit regidories que passaria a gestionar Esquerra, sinó que l’acord es basava en «co-

incidències programàtiques i l’aposta per una major estabilitat i l’impuls d’un model sostenible», tal com explicava el líder de la formació a Salou, Sebastià Domínguez. Un dels principals compromisos de la negociació era la presentació d’un nou projecte de consens de l’Eix Cívic, amb l’obertura d’un procés participatiu sobre el seu futur. Per la seva part, Pere Granados remarcava que, a banda de l’estabilitat política, el pacte suposaria un «impuls a l’economia i a l’ocupació i, sobretot, a la millora de la qualitat de vida».

Apareixen diversos cossos surant en platges de la Costa Daurada Successos Un d’ells era d’una nena migrant Redacció La policia investigava la identitat de fins a tres persones, els cadàvers de les quals havien aparegut surant en diverses platges de la Costa Daurada. El 29 de juny, apareixia un cos sense cames i només un braç i en avançat estat de descomposició. Les primeres hipòtesis deien que es podria tractar del cos d’una dona, fet que els Mossos acabaven confirmant a mitjans de juliol. Concretament, les restes pertanyien a la dona desapareguda a Ullastrell (Vallès Occidental) el 13 de juny, després

que una forta tempesta ocasionés una crescuda en una riera i s’emportés el vehicle que conduïa la dona. El segon cadàver va aparèixer a la platja Costa Daurada de Roda de Berà i pertanyia a una nena de sis mesos, segons confirmaven els estudis forenses. La nena, segons confirmava la investigació policial, viatjava amb els seus pares en una pastera, que va naufragar el 6 d’abril a prop de les Balears. Per últim, el 25 de juliol, un banyista va localitzar un tercer cadàver surant davant de la platja de Coma-ruga.

Guaita compleix: el Mercat del Carrilet mantindrà la ubicació Reus L’equipament es remodelarà i la transformació urbanística del barri continuarà endavant Redacció El canvi o no d’ubicació del Mercat del Carrilet de Reus era un dels principals punts de discordança entre les tres forces polítiques al govern de Reus. I és que el PSC sempre havia defensat que es mantingués en el seu lloc, mentre que ERC i Ara, en la seva etapa anterior al govern de la ciutat, havien impulsat el trasllat a un nou local del passeig del Carrilet, que fins i tot ja havia estat comprat. Amb el nou escenari polític, quedava per veure què passaria amb el mercat de la zona sud de la ciutat. A finals de juliol, es desvetllava la incògnita: Sandra Guaita complia la seva promesa als paradistes

El fenomen ‘Barbie’ torna a omplir les sales de cinema del Camp Cultura

La barbiemania tenyia de rosa els cinemes del Camp. I és que l’estrena del film sobre la nina més famosa del món deixava llargues cues als accessos dels cinemes per gaudir del film de Greta Gerwig. La coincidència amb l’estrena d’Oppenheimer multiplicava els espectadors. Redacció/G. Martí

Ricomà deixa la política i entrega l’acta de regidor Tarragona El regidor d’ERC i exalcalde de Tarragona, Pau Ricomà, anunciava que abandonava la política, després de 23 anys a Esquerra, quatre dels quals com a batlle de la ciutat. El polític lamentava l’existència «d’elits que frenen el desenvolupament de la ciutat» i assegurava que ERC tenia un equip molt potent per recuperar l’alcaldia. Redacció

Mossèn Joaquim Fortuny, nou prior de Sant Pere Reus Baiges, Berasategui, Guaita i Rubio, fora del Mercat del Carrilet. G. Martí

–que sempre s’havien oposat al trasllat– i als votants i confirmava que el Mercat del Carrilet no es mouria del seu emplaçament. Amb tot, des de l’Ajuntament, detallaven que l’equipament seria remodelat i que

quedaria integrat en el procés urbanístic de transformació de la zona sud de la ciutat. Pel que fa a l’altre local, s’havia d’estudiar quin podia ser el seu ús futur i es posava sobre la taula la possibilitat que acollís la Casa de la Festa.

Mossèn Joaquim Fortuny seria el substitut de Joan Antoni Cedó com a Prior de la Prioral de Sant Pere de Reus i de la Parròquia de Puríssima Sang. Si bé el canvi es feia efectiu a principis de setembre, ja es va informar d’ell al juliol. El trasllat formava part del procés de reestructuració de l’arxidiòcesi i Mossèn Cedó va ser destinat a Alcover. Redacció

Una turista mor a mans de la seva parella a Salou Successos

Un turista irlandès de 30 anys era detingut a Salou per, presumptament, haver assassinat a la seva parella en una habitació de l’hotel Magnolia de la localitat de la Costa Daurada. Quan els serveis d’Emergències van arribar al lloc dels fets, van intentar reanimar la víctima, però no li van poder salvar la vida.

Redacció

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | juliol

El PSC s’imposa a les generals i l’independentisme es desploma Política Esquerra perdia 43.600 vots i un dels dos escons; Junts mantenia l’escó, però perdia vots Redacció El PSC s’imposava a les eleccions generals al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre amb dos escons. Els socialistes, que no guanyaven

a la demarcació des de 2008, aconseguien el 32,9% dels vots i desbancaven ERC, la força vencedora al territori en l’última convocatòria de 2019. Esquerra perdia 43.600 vots i un dels dos escons que tenia.

El PP, que no obtenia representació al Congrés per la demarcació des de les eleccions de 2016, guanyava un diputat. Sumar-En Comú Podem i Junts continuaven mantenint el representant que ja tenien

a la cambra baixa. Amb tot, el bloc independentista, format per Junts, ERC i la CUP, acusaven una pèrdua considerable de vots, passant d’aglutinar el 44,71% del total al 28,5% en les últimes eleccions.

Els diputats electes per Tarragona eren Valle Mellado i l’exregidor reusenc Andreu Martín per al PSC. En el cas d’Esquerra repetia Jordi Salvador. Com a representant del Partit Popular, entrava Pere

Lluís Huguet, mentre que per Sumar-ECP ho feia l’exalcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso i en el cas de Junts, l’expresident del Port de Tarragona i exalcalde de Riudoms, Josep M. Cruset. Vox, malgrat incrementar en 6.000 el nombre de vots fins a més de 37.910, es va quedar sense representació. Tampoc va obtenir cap diputat la CUP, qui va patir una forta caiguda passant de més de 22.000 a 8.600 vots. Pel que fa al Senat, el PSC va aconseguir tres senadors, mentre que ERC, un.

Noemí Llauradó és reelegida com a presidenta de la Diputació amb els vots d’ERC i PSC

Detectat un brot de grip aviària al Delta de l’Ebre, el primer localitzat a la província

Política Noemí Llauradó sortia reelegida com a presidenta de la Diputació de Tarragona per quatre anys més, després del pacte rubricat entre el seu partit, Esquerra Republicana, i el PSC. Si bé l’acord es tancava al mes de juny, el 19 de juliol se celebrava el ple en el qual va tornar a sortir escollida com a màxima representant de

Medi ambient Després que diverses granges de la zona de Lleida es veiessin afectades per la grip aviària durant el mes de juny, a prinicipis de juliol es detectava vel primer brot a la província de Tarragona; concretament al Delta de l’Ebre, on van aparèixer tres xatracs morts pel virus. Davant d’aquesta situació,

l’ens supramunicipal. Junts retreia a ERC el pacte amb el PSC i assegurava una oposició ferma. En el seu parlament, Llauradó va remarcar el paper de la Diputació com a motor territorial, mentre que el nou vicepresident, Rubén Viñuales, reivindicava la importància de treballar en l’Àrea Metropolitana de Tarragona. Redacció

Peu de foto amb la signatura de l’autor al final. Gerard Martí

el departament d’Acció Climàtica va activar un protocol per a protegir l’aviram de les granges més pròximes i totes les granges a un radi de 10 quilòmetres van haver d’aïllar les aus del medi exterior. Aquesta mesura va afectar prop d’una vintena de granges de Deltebre, l’Ampolla i Camarles, durant un total de 30 dies. Redacció

30 Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | agost

S’intensifica la sequera i 24 municipis entren en emergència Medi ambient Dins de les 24 poblacions s’incloïen Riudecanyes i Duesaigües En els municipis en emergència es prohibia el reg agrícola

Redacció La sequera s’agreujava encara més amb un estiu sec i molt calorós. La situació era especialment complicada als municipis vinculats a l’aqüífer Fluvià-Muga, així com a les dues poblacions -Riudecanyes i Duesaigües- dependents de l’aigua del pantà de Riudecanyes. Davant de les escasses reserves d’aigua, l’Agència Catalana de l’Aigua declarava l’emergència en aquestes dues zones, que englobaven un total de 24 localitats. Amb la declaració d’emergència, es limitava a 200 litres d’aigua per habitant i dia el consum d’aigua. Aquesta era la primera vegada que es declarava la fase d’emergència per sequera a Catalunya. Malgrat que les pluges de maig i juny havien augmentat

Es van treure els peixos de Riudecanyes, a la imatge, i Guiamets. G. Martí

lleument les reserves d’aigua de les conques internes catalanes, la manca de pluges al juliol i la calor extrema feia que se situessin, de nou, per sota del 28%, motiu pel qual s’aplicava la fase d’emergència. A banda de la reducció de litres per persona, aques-

ta fase suposava, en els territoris afectats la supressió del reg agrícola, la reducció d’un 25% del consum d’aigua industrial i recreatiu. A més quedava prohibit el reg de jardins i zones ornamentals, així com l’emplenament de piscines i llacs artificials i fonts.

A banda de les afectacions derivades de les restriccions i de les conseqüències que patien milers d’hectàrees de cultiu, la sequera començava a causar estralls en diversos hàbitats naturals i es començaven a prendre mesures. El Departament d’Acció Climàtica ordenava retirar els peixos dels pantans de Riudecanyes i els Guiamets, per evitar-ne la mort a causa del baix nivell i que aquests contaminessin l’aigua. Així mateix, Acció Climàtica també ordenava la tala de 50 hectàrees de pins del paratge de Poblet, que havien emort a causa d’una plaga derivada de la sequera.

La Joves de Valls fa la seva millor actuació de la història per Sant Fèlix Castells La Colla Joves Xiquets de Valls completava la seva millor actuació de la història en la diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès. Si bé els Castellers de Vilafranca van fer la millor actuació de la jornada, la Joves aconseguia aixecar el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 sense folre, el 5 de 9 amb folre i el pilar de 8 amb folre. Redacció/ACN

Llum verda a la planta de El nou Ajuntament de làmines de coure de Mont-roig de Tarragona presenta el pla de l’empresa coreana Lotte neteja i millores ‘Pam a Pam’

Mor una nena de 8 anys en l’incendi d’un bungalou en un càmping de Montblanc

Indústria La Generalitat, l’Ajuntament de Montroig i l’empresa coreana Lotte Energy Materials ratificaven el seu compromís amb la posada en marxa de la nova de làmines de coure (elecfoil) en aquesta localitat amb la signatura d’un acord de col·laboració. Aquesta era la primera trobada entre les administracions catalanes i

Successos Una menor de 8 anys va morir en l’incendi d’un bungalou del càmping Montblanc Park, quan es trobava de vacances amb el seu pare i la seva germana. Quan Bombers va arribar al lloc de fets, l’incendi estava totalment desenvolupat i hi havia molta càrrega de foc. El pare de la víctima va alertar als bombers que no trobava a

l’empresa, després que Lotte adquirís ILJIN, la companyia que va engegar el projecte. Des de LOTTE, asseguraven que la planta de Mont-roig es convertiria en la base per a subministrar elecfoil d’alta gamma al mercat europeu. El projecte preveia una inversió de 400 milions d’euros per a la construcció de la primera planta. Redacció

Via pública

El nou equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona presentava a finals d’agost un dels projectes més esperats del seu inici de mandat, el Pam a pam, una iniciativa que havia de servir per a fer una neteja intensiva a tota la ciutat, des de setembre i fins a finals d’any. El projecte es dividia en tres grans àrees. La més

important era la neteja. La segona englobava diferents accions per millorar la seguretat viària, mentre que l’última se centrava en la dignificació de la via pública. Parc Riuclar va ser el primer barri on es va dur a terme, d’allí es passaria a la resta de barris de Ponent, Part Baixa i ‘aniria resseguint tota la ciutat per acabar a la zona de Llevant. Redacció

una de les seves filles. Primer se la va buscar per l’exterior del bungalou, per si hagués sortit escapant de les flames, però, quan van entrar dins, ja calcinada, va ser quan van trobar el cos de la nena. Si bé l’incendi va afectar parcialment un altre bungalou i un turisme, l’actuació de Bombers va evitar una desgràcia major. Redacció

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | agost

Estiu negre amb 11 ofegaments a les platges de la Costa Daurada Successos Tres d’ells van produir-se a la platja del Miracle i es va ampliar el servei de socorrisme Redacció Catalunya registrava un estiu negre pel que fa als ofegaments a les platges. I és que 25 persones perdien la vida en banyar-se al mar. D’aquestes,

onze víctimes van traspassar en platges de la Costa Daurada. La mala mar registrada durant el mes de juliol va fer que la bandera vermella onegés molts dies, però no tots els banyistes van seguir escrupo-

losament les prohibicions de bany, cosa que va derivar en nombrosos rescats i la mort d’onze persones a la demarcació. Una de les platges on es van registrar més morts per

El final d’etapa de la Vuelta mobilitza milers d’aficionats a Tarragona

La sequera obliga a transformar la Revetlla Remullada en Il·luminada Sant Magí

L’aigua és la gran protagonista de les festes de Sant Magí, però la situació de sequera va obligar a fer canvis. La tradicional revetlla remullada es va convertir en la revetlla il·luminada. Malgrat els dubtes inicials, els Portants van poder fer la tradicional Baixada de l’Aigua, en l’any de 30è aniversari de la seva recuperació. Redacció/TGN Cultura

Esports Tarragona viu viure una autèntica festa del ciclisme i l’esport, coincidint amb el final de la quarta etapa de la Vuelta. Tota la ciutat va vibrar amb el pas de la competició i el passeig de Sant Antoni va ser l’escenari d’un final d’infart en el qual es va coronar Kaden Groves. Redacció/Gerard Martí

ofegament va ser la platja del Miracle, de la ciutat de Tarragona, on van perdre la vida tres persones entre juliol i agost. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament va impulsar mesures per a millorar la pro-

tecció dels banyistes i minimitzar els riscos al mar. Així doncs, es va ampliar una hora més el servei de socorrisme a les platges de la ciutat, fins a les 20 hores. A més, l’espigó de la platja del

Miracle es va abalisar amb boies, una actuació feta gràcies a la col·laboració del Port de Tarragona. Es van intensificar els missatges de veu a través de megafonia a totes les platges informant sobre la mala mar tant en català, com en castellà i anglès i es va incorporar un nou missatge alertant dels perills de banyar-se amb bandera groga. Per últim, al Miracle també es va instal·lar nova cartelleria informativa sobre el significat i els perills que indiquen els colors de les banderes.

32 Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | setembre

Un fort aiguat causa inundacions i destrosses al Montsià Meteorologia Es va haver de confinar els habitants d’Alcanar Redacció Un nou episodi de gota freda causava inundacions i greus destrosses en diversos municipis del Montsià. En alguns punts, es van registrar pluges de més de 200 litres per metre quadrat, cosa que va obligar a confinar Alcanar i tallar l’AP7 i l’N-340 Altres municipis també castigats van ser la Ràpita, Santa Bàrbara, Masdenverge o Ulldecona.

El telèfon d’emergències va atendre un total de 285 trucades per la tromba d’aigua i d’aquestes, 82 venien des d’Alcanar. Afortunadament, no es va haver de lamentar cap afectació personal i la majoria estaven vinculades amb baixos inundats, caiguda de branques i elements de façanes i obstacles a les vies. Amb tot, Bombers va haver de rescatar una dotzena de veïns de la zona que havien quedat

atrapats en cotxes o domicilis. A Alcanar es feia la comparació amb l’aiguat que el municipi va patir en les mateixes dates de 2021 i que va ocasionar destrosses sense precedents. Malgrat que en aquesta ocasió, els efectes de l’aigua havien estat menors, la tromba d’aigua evidenciava novament els problemes urbanístics que afecten el poble. En aquesta línia, l’alcalde, Joan Roig, demanava a les

L’aigua i el fang van omplir carrers i habitatges de les Cases d’Alcanar. ACN

administracions actuacions urgents per a revertir aquesta problemàtica, en una zona propensa a patir episodis de gota freda. De fet, aquest era

el tercer registrat des de 2018. Per la seva banda, els veïns lamentaven que no se’ls havia escoltat, quan s’havien queixat de taps per acumulació de

Messer inaugura una nova planta de gasos destil·lats totalment sostenible Indústria S’han invertit més de 60 MEUR Redacció

Les festes de Misericòrdia viuen el naixement de dos nous elements festius Reus

Les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia arribaven amb novetats importants, concretament amb el naixement de dos nous elements festius, si bé no s’incloïen dins del Seguici. El primer en presentar-se va ser el Drac de la Superació, també conegut com

a Superadrac. Es tractava d’un drac bondadós fet de manera inclusiva perquè persones amb trastorn de l’espectre autista el poguessin portar. La segona incorporació va ser Pere i la Lloba, un ball que recrea el conte d’El pastor mentider. Redacció/Cedida

Messer celebrava l’acte d’inauguració oficial de la seva nova planta de producció de gasos destil·lats de l’aire, que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i de les principals autoritats polítiques de la zona. La nova planta, que es va posar en funcionament al maig, va comptar amb una inversió de 60 milions d’euros i va suposar la creació de 20 llocs de treball directes d’alta qualificació. La instal·lació és una de les més grans i modernes d’aquest

tipus al conjunt del continent europeu i destaca per a funcionar de forma totalment electrificada. La nova planta de gasos destil·lats té una producció diària de 2.600 tones d’oxigen, nitrogen i argó, que es destinen tant al sector industrial com al medicinal o a l’alimentari. El fet que el procés de producció estigui electrificat i que la matèria primera de la qual es parteixi sigui l’aire, fa que la nova planta pugui oferir productes 100% descarbonitzats. Cal destacar que aquesta és la cinquena planta de Messer al territori.

vegetació en trams dels barrancs i de l’existència de murs que no permetien que l’aigua sortís, causant inundacions i desperfectes.

Els propietaris de PortAventura posen el complex en venda Turisme

El fons d’inversió KKR i Investindustraial, propietaris de PortAventura, posaven el parc d’atraccions a la venda per 1.000 milions d’euros. Els propietaris feia temps que preparaven l’inici de l’operació, que encara es trobava en una fase preliminar. L’anunci arribava en un moment d’excel·lents resultats, amb una xifra de visitants a l’alça que es preveia que superés els 5,3 milions a finals d’any. Els agents econòmics i socials del territori no es mostraven preocupats, ja que antics accionistes del parc havien fet operacions similars anteriorment. Redacció

LLARS DE FOC · CALEFACCIÓ · BIOMASA · PELLETS · ESTUFES · INSERTS · BARBACOES

QUALITAT I SERVEI AL MILLOR PREU Disposem dels millors sistemes pel seu confort

EXPOSICIÓ PERMANENT · ÀMPLIA GAMMA DE MODELS · DES DELS ANYS 60 AL SEU SERVEI

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | setembre P3 Logistic Parks anuncia que construirà una nau logística d’11 hectàrees a Mas Sunyer de Reus Inversió

L’empresa P3 Logistic Parks, especialitzada en l’adquisició, gestió i promoció de magatzem, comprava un terreny de 175.000 metres quadrats al sector H12 Mas Sunyer, just a tocar de l’autovia de Bellissens i davant de Jardiland, per a fer-hi el projecte logístic més gran en curs en el conjunt de Catalunya. I és que la companyia

tenia previst construir-hi una nau logística, amb magatzem i oficines de 111.250 m² –més d’11 hectàrees–, superfície equivalent a 15 camps de futbol. Des de l’empresa asseguraven que aquest projecte satisfaria una demanda present a tota Catalunya de plataformes logístiques de gran format, gràcies a la seva superfície i ubicació. Redacció

Roigé, reescollida presidenta de la Cambra

Òscar Subirats substitueix Prats a l’Ajuntament

Tarragona

Reus

Laura Roigé va ser reescollida presidenta de la Cambra de Tarragona per unanimitat i continuava quatre anys més al capdavant de la corporació. El ple de l’ens validava la seva gestió i li encomanava de nou el lideratge per afrontar reptes com la digitalització, la descarbonització, la internacionalització o les infraestructures. Redacció

El regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Carles Prats, anunciava que deixava la seva acta de regidor i la política per motius personals. L’anunci va suposar el primer canvi en el plenari reusenc. El lloc de Prats el va passar a ocupar Òscar Subirats, qui havia ocupat el número 6 a la llista d’Esquerra. Redacció

Valls obre el Museu Casteller al món Cultura

Després d’anys d’espera, l’univers casteller vivia un dia per la història el 8 de setembre amb la inauguració de Món Casteller - Museu Casteller de Catalunya. L’equipament, situat al centre històric de la capital de l’Alt Camp, a tocar de la plaça del Blat, el Km0 dels castells, havia començat a gestar-se el 2009. No va ser fins al 2015 quan van començar els treballs i havien de passar 8 anys –i una pandèmia pel mig– fins que finalment obria les seves portes.

La museografia de l’espai s’inspirava en els principis rectors dels castells: força, equilibri, valor i seny. I per a escenificar-los es creava una posada en escena en res actes. La introducció es dedicava al valor; el nus, a l’equilibri i el sent; i el desenllaç, a la força. Per aconseguir-ho, el Museu va apostar per recursos de primer nivell com grans muntatges audiovisuals, elements interactius i instal·lacions immersives, que porten al visitant a l’interior d’un castell. Redacció/Cedida

34 Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | octubre

Els ajuntaments pugen els impostos per equilibrar els comptes

Cambrils aprova el projecte de remodelació del Mercat de la Vila

Municipal Els governs de Tarragona, Reus, el Vendrell o Cambrils, entre altres, van anunciar augments per al 2024 Redacció La inflació també començava a passar factura als ajuntaments. La pujada del preu de l’electricitat, però també la dels tipus d’interès de crèdits i préstecs, tenia un fort impacte en l’economia municipal de la majoria de pobles i ciutats d’arreu del Camp de Tarragona. A aquest complicat context, calia sumar-hi la pujada salarial a funcionaris i treballadors públics que sindicats i el govern de l’Estat van acordar a finals de 2022. Aquesta conjunció de circumstàncies deixava dues vies als ajuntaments per a reequilibrar els comptes: o bé es retallava la despesa corrent

i la partida d’inversions o bé s’augmentaven els ingressos amb una pujada dels impostos i taxes municipals. Aquesta era la situació a la qual havien de front als nous equips de govern, just pocs mesos després de ser escollits. I van ser molts els que van apostar per la pujada d’impostos. Un primer municipi de la província en moure fitxa era el Vendrell, qui aprovava un augment de l’IBI i de la taxa d’escombraries després de mantenir-les congelades durant dos anys. Després del Vendrell, altres municipis anunciaven també pujades en aquests dos tributs. Era el cas de Cambrils. El govern de coalició anunci-

ava que l’IBI s’incrementaria un 9,5% i l’Impost de vehicles de Tracció Mecànica, un 1%, a la vegada que recuperaven la taxa d’atorgament de llicències d’obres menor i la d’obertura d’establiments. Amb tot, des de l’Ajuntament asseguraven que Cambrils continuava sent un dels cinc municipis de Catalunya amb menys pressió fiscal. Només tres dies després que ho anunciés Cambrils, era el govern de Reus qui feia públic que l’IBI s’incrementava un 12,5% i la taxa d’escombraries un 10,5% per a garantir el pressupost de 2024. La mesura era rebuda amb molta indignació entre la població i es van convocar diverses

L’equip govern de Tarragona, en compareixença pública. Gerard Martí

manifestacions pel centre de la ciutat per protestar contra la pujada d’impostos. A Constantí, es veia una situació diferent. I és que el govern municipal aprovava un augment del 80% de la taxa de la brossa, per a donar compliment amb les noves legislacions, però, en canvi, rebaixava un 10% l’IBI. Rebombori a Tarragona L’Ajuntament de Tarragona vivia una situació particular. A principis d’octubre, l’alcalde, Rubén Viñuales, assegurava que calia ingressar 14 mi-

La reina Sofia visita Reus per conèixer el funcionament del Banc d’Aliments

Mario Basora, nou president de la Cambra de Comerç de Reus

Societat

Economia

La reina Sofia visitava la ciutat per a conèixer de prop la situació de la seu del Banc d’Aliments de les comarques de Tarragona, que es troba a la ciutat. La reina, presidenta d’honor dels Bans d’Aliments, va ser rebuda per les autoritats i una forta expectació dels veïns de la zona. Redacció/Gerard Martí

lions d’euros més o s’entraria en fallida i com a solució es proposa apujar l’IBI un 20%. L’oposició considera la proposta abusiva i proposa altres mesures com vendre les accions del Nàstic de Tarragona o rebaixar sous dels regidors. La falta d’acords, clarament necessaris, ja que el govern estava en minoria, obliguen a ajornar el ple d’ordenances i a continuar negociant. Finalment, el govern proposa un augment de l’IBI del 7,4% i del 12% de la brossa, que s’acabava aprovant gràcies al suport de Junts i En Comú Podem.

Equipaments El govern de Cambrils aprovava el projecte de modernització, reforma i millora del Mercat Municipal de la Vila. El projecte, aprovat amb un pressupost de 783.401 euros, es va haver d’actualitzar i adaptar per poder tirar endavant la licitació de l’obra. Aquesta intervenció permetrà tenir un equipament comercial «modern, més transparent» i obert a l’exterior amb un mur cortina de vidre que li permetria integrar-se totalment amb la trama urbana i disposar d’un espai central «per promocionar la gastronomia amb una nova distribució de les parades», explicava l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa. La remodelació, que el govern municipal preveïa finalitzar el juliol de 2024, compta amb una subvenció de la Diputació de Tarragona, que cobreix el 25% de l’import de la licitació. Redacció

El ple de la Cambra de Comerç de Reus escollia Mario Basora com a nou president de la corporació, prenent el relleu de Jordi Just. Basora assumia el repte de modernitzar la Cambra, per a fer-la més competitiva i reforçar el seu rol de referent dins del teixit empresarial.

Redacció/Gerard Martí

Especialistes en l’assessorament i planificació de testaments i herències. ASSESSORIA FISCAL · COMPTABLE · LABORAL · MERCANTIL · JURÍDICA Raval St. Pere, 28 · 43470 LA SELVA DEL CAMP · T. 977 844 781 ficsergrup@ficser.com · www.ficser.com

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | octubre Un mort i 2 ferits en un tiroteig a Campclar Successos Un tiroteig entre dues famílies del barri de Campclar de Tarragona acabava amb un mort i dos ferits per arma de foc. Els fets succeïen al migdia del 10 d’octubre i el barri ràpidament s’omplia de presència policial. Els Mossos van accedir a un habitatge on s’amagaven deu implicats, sis dels quals van acabar detinguts. Redacció

Mor un home de forma violenta a El Pinar de Reus Successos Els Mossos d’Esquadra van localitzar un cos d’un home de 70 anys carbonitzat dins d’un domicili de la urbanització El Pinar de Reus. Veïns de la zona explicaven que el vespre anterior havien sentit «molta olor de carn a la brasa». El presumpte autor dels fets va ser detingut el mateix dia de la troballa en un bar de la ciutat. Redacció

Entra en funcionament el túnel del Coll de Lilla Infraestructures El 23 d’octubre marcava un abans i un després en la connectivitat i les infraestructures del territori. I és després d’anys de treballs i complicacions, finalment s’obria al trànsit el túnel del Coll de Lilla de l’A-27. Aquesta infraestructura permet connectar el Camp de Tarragona i la Conca amb un tram segur de 5 quilòmetres, en lloc de fer-ho per l’N-240, en un tram de 10 quilòmetres

de revolts i corbes a la zona muntanyosa del coll de Lilla. El pas per al túnel suposa un estalvi de 10 minuts per als seus usuaris. Segons el govern, això es traduirà un estalvi anual de 22 milions de quilòmetres, que suposaran 4.300 tones de CO2 que no s’emetran a l’atmosfera, en escurçar el trajecte. Els treballs, que van patir nombrosos retards, entrebancs burocràtics i la crisi econòmica de 2008,

entre altres qüestions, van suposar una inversió final de 157 milions d’euros. Malgrat la seva obertura al trànsit, quedaven qüestions per resoldre, com per exemple el pas de mercaderies perilloses, que no està permès per normativa, o les indemnitzacions als veïns de Lilla per les esquerdes i danys ocasionats a una norantena de cases de la pedania a causa dels treballs. Redacció/Gerard Martí

SALUT

Reconeixement estatal per a L’Hospital del Vendrell i l’Hospital de Santa Tecla per la seva gestió hospitalària El centre sanitari del Baix Penedès ha estat premiat en el TOP 20 dels hospitals de l’Estat i l’àrea d’urgències de l’Hospital de Santa Tecla, guardonada als premis BSH

Redacció

ls premis a hospitals Top 20 que atorga IQVIA, empresa líder en l’ús de dades, tecnologia i analítiques avançades, han celebrat la 24a edició. L’Hospital del Vendrell de la Xarxa Santa Tecla, que ja acumula tres premis en diferents categories des que se celebra aquest certamen, enguany ha estat condecorat com un dels millors hospitals en gestió hospitalària global en la categoria d’hospitals generals petits de

l’estat d’àmbit comarcal. El premi ha estat recollit pel director de l’hospital, el Dr. Josep Mercadé, en l’acte celebrat a Madrid. Aquest TOP 20 s’afegeix al rebut per l’hospital vendrellenc en la mateixa categoria l’any 2018 i l’any 2010 en la categoria d’Atenció a la Dona. D’altra banda, l’àrea d’urgències de l’Hospital de Santa Tecla també ha estat guardonada a la 5a edició dels premis Best Spanish Hospitals Awards (BSH), organitzats per la consultora Higia Benchmarking, que es

El director de l’Hospital del Vendrell, el doctor Josep Mercadé, va recollir el premi que ha reconegut el centre com un dels millors de l’estat en la categoria d’hospitals generals petits d’àmbit comarcal. CEDIDA

reparteixen en l’àmbit nacional i reconeixen l’excel·lència hospitalària a través d’indicadors d’eficiència, adequació i qualitat assistencial. El director de l’hospital, Xavier Oliach, ha estat el responsable de rebre el guardó a la cerimònia de reconeixement.

en detall

Neix el Premi Periodisme Salut i Drets Socials Tarragona La Xarxa Santa Tecla i el Col·legi de Periodistes de Catalunya presenten la primera edició del Premi Periodisme Salut i Drets Socials Tarragona. L’objectiu del certamen és promoure i incentivar el tractament dels temes de salut i drets socials en els mitjans de co-

municació, publicats durant l’any 2023, així com reconèixer la tasca dels periodistes com a garants de la informació que la ciutadania rep en aquest àmbit. El termini per presentra treballs és el pròxim 15 de febrer, mentre que els premis en lliuraran al mes d’abril.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

36 Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | novembre

L’Estat no arranjarà més passejos marítims

El PSC tanca els pressupostos de l’Ajuntament de Tarragona amb el suport d’ERC, Junts i ECP Política Una de les proves de foc per un govern en minoria és aprovar els pressupostos. I el govern de Tarragona la superava a finals de novembre. EL PSC incloïa en el capítol d’inversions un paquet de mesures proposades per Esquerra per valor de 4,2 milions d’euros, dels 21 milions d’inversió total. Amb l’acord, Viñuales aconseguís

Costa L’anunci arribava després que una borrasca destrossés el passeig de les Botigues de Mar d’Altafulla Redacció La intensitat de les borrasques i temporals de mar deixava en una situació delicada a moltes poblacions de la línia de costa de les comarques tarragonines. Altafulla, un dels municipis més afectats per aquesta problemàtica, veia com la situació a les Botigues de Mar es complicava encara més després d’una forta borrasca i molts dies seguits de fort onatge a principis de novembre que deixaven importants destrosses al passeig marítim de la localitat.

La intensitat de les onades feia que l’aigua arribés fins al mur que separa la sorra del passeig i se n’endugués una part. La persistència de la mala mar va ocasionar una segona esllavissada que va afectar 20 metres de passeig. Deu dies després, el govern central anunciava que no pagarien més obres d’arranjament dels passejos marítims. La seva aposta passava per tirar enrere la línia de costa i deixar més espai al mar. Un dels batlles que es mostrava més crític amb aquesta decisió era el de Roda de Berà,

Les olives, nou objectiu dels robatoris al camp a causa de l’augment del preu Una màquina treballant al passeig marítim d’Altafulla. Gerard Martí

Pere Virgili. I és justament Roda era un altre dels municipis fortament afectats per la desaparició any rere any de la platja, cosa que obligava a gastar més de 200.000 euros anuals per a regenerar-la. Virgili reclamava una visió global i criticava que el ministeri només parlés de la renatura-

lització dels espais litorals, però no del seu manteniment. I recordava l’impediment que suposa també la via del tren. Per altra banda, municipis com Vila-seca ja tenen un projecte per a moure 20 metres enrere el passeig de la Pineda i així evitar danys futurs.

Agricultura L’augment de preu de les olives, a causa de dos anys consecutius de poca collita i una alta demanda d’oli d’oliva, confirmava el pitjor dels temors pels pagesos: les olives es convertien en el nou objectiu dels robatoris al camp. Agricultors de les comarques tarragonines explicaven que els lladres aprofitaven les nits de lluna

plena per anar als camps i collir les olives, en alguns casos, talant branques senceres dels arbres. En alguns casos, en una nit s’havien arribat a endur més de 1.000 quilos d’una explotació. Davant d’aquesta situació, municipis com Constantí decidien ampliar l’horari del seu guarda rural, per a reforçar la vigilància als camps. Redacció

Jorge Serna, nou entrenador del CBT

Olga Xirinacs és nomenada doctora ‘honoris causa’ per la URV Universitat

L’escriptora tarragonina Olga Xirinacs va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. La universitat va reconèixer així la carrera de l’autora tarragonina, amb un acte que va ser un homenatge a les autores i a la literatura feta al sud del país. Redacció/G. Martí

l’abstenció d’Esquerra, però les negociacions continuaven i finalment els socialistes cedien a l’exigència d’ERC d’executar els carrils bici de l’avinguda Andorra i de Prat de la Riba. Amb els vots d’ERC, Viñuales ja tenia els comptes aprovats. Junts i En Comú Podem confirmaven el seu vot afirmatiu, obtenint una gran majoria. Redacció

Diari Més estrena nova imatge i disseny Comunicació

Diari Més engegava una nova etapa el 14 de nombre amb l’estrena d’una nova marca i d’una nova maquetació. Una modernització per a seguir informant amb rigor i qualitat els lectors. Redacció/G. Martí

Esports L’entrenador de Saragossa, Jorge Serna, era l’encarregat de rellevar Noé Monroy a la banqueta del CBT. L’aragonès tenia l’objectiu de capgirar la dinàmica de set derrotes en vuit partits. Serna arribava després d’entrenar tres anys al filial del Zaragoza a la lliga EBA i l’experiència d’haver estat a la LEB Or amb el Lleida. Redacció

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | novembre

Adif licita la construcció de l’estació de tren Reus-Bellissens Infraestructures El projecte, d’11,5 MEUR, inclou les obres del Pas Ciutat Hi circularan les línies RT1, R14 i R15, i s’hi podria afegir l’enllaç amb Valls

Redacció

La futura residència oferirà 60 places en total. Gerard Martí

Es reprenen les obres de la residència de la Fundació la Muntanyeta a Bonavista Tarragona Després de quatre anys d’incerteses, les excavadores tornaven a funcionar al solar de l’antic institut de Bonavista, espai en el qual es construirà la nova residència de la fundació La Muntanyeta per a persones amb paràlisi cerebral i altres pluridiscapacitats. El recinte tindrà una superfície de 5.200 m², amb planta baixa

i dues plantes. A la planta baixa, hi haurà un centre de dia de 50 places amb espais multisensorials i una de les cinc unitats de residència per a 12 usuaris. Les altres quatre unitats s’ubicaran a la primera planta, sumant un total de 60 places. El projecte, que va rebre fons europeus Next Generation, ha d’estar acabat abans de 2026. Redacció

2023 va ser l’any en què el projecte de construcció de la nova estació de tren ReusBellissens es va oficialitzar. Primer el baixador va rebre l’aprovació i després ho va fer el projecte del pas inferior urbà. L’únic que quedava era treure a licitació la construcció d’aquesta nova infraestructura que havia d’afavorir la mobilitat, especialment a la part sud de Reus. I les bones notícies arribaven a principis de novembre, quan el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana treia la licitació les obres d’execució de la futura estació per 11,5 milions d’euros. Ubicada a tocar de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, el Campus Bellissens de la URV i el Tecnoparc, en la futura estació hi circularan

Imatge virtual de com s’espera que quedi l’accés al baixador. Cedida

les línies RT1 (TarragonaReus) de rodalies del Camp de Tarragona i els trens regionals R14 (Barcelona - Lleida) i R15 (Barcelona - Riba-roja d’Ebre), si bé en un futur també podria afegir-se un enllaç amb Valls. Es calcula que en un inici l’estació registrarà

uns 1.400 viatgers diaris, però podrien augmentar fins als 3.500 passatgers en el mig i llarg termini. L’estació estarà integrada per mòduls diferenciats i els usuaris estaran protegits sota una marquesina. Comptarà amb dues andanes laterals,

de 220 metres de longitud i 5 metres d’ample. El pas inferior que connectarà les vies serà accessible per a qualsevol persona, amb ascensors i escales fixes. L’altre element clau serà el Pas Ciutat, que connectarà el Campus Bellissens amb el carrer de Jaume i Vidal i Alcover. El túnel s’integrarà amb l’estació i la ciutat mitjançant una plaça que fomentarà l’estada i la interacció social. La construcció de l’estació Reus-Bellissens s’emmarca dins del pla Transformem Rodalies de Catalunya. L’objectiu és que entri en funcionament el 2025.

38 Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | desembre El futur ens podrà incloure altres municipis del territori

Fotografia de família de les institucions adherides al Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana. Gerard Martí

Pas oficial per crear una àrea metropolitana tarragonina Política Es constitueix el Grup Impulsor del futur ens, amb la participació de la Diputació, ajuntaments i consells comarcals Redacció Molt se’n va parlar durant el 2023 de fer passos per avançar en el procés de constituir una àrea metropolitana tarragonina i el primer pas oficial arribava a mitjans de desembre amb la constitució del Grup Impulsor del futur ens. Els ajuntaments de Tarragona, Reus, Cambrils,

Salou, Vila-seca, la Canonja, Constantí i Valls, així com la Diputació els consells comarcals del Tarragonès i el Baix Camp i la Delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona, eren els membres d’aquest grup, si bé en el futur l’ens podria estar integrat per una vintena de municipis. En la seva constitució, el Grup Impulsor explicava que

un dels criteris tècnics que més es tindran en compte a l’hora d’incloure o no un municipi dins de l’ens és la mobilitat laboral. «Hi ha àrees urbanes funcionals on almenys el 15% de la població ocupada es mou cap a Reus o Tarragona», explicava la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó. Així doncs, l’àrea urbana de Reus està formada per

Almoster, Castellvell, Riudoms, les Borges del Camp i Montbrió del Camp, i s’hi podria incloure Vinyols i els Arcs, per continuïtat territorial. En el cas de l’àrea urbana de Tarragona, està formada per la Pobla de Mafumet, el Morell, la Secuita, el Catllar, Perafort, Altafulla i s’hi podria afegir Torredembarra, també continuïtat. Quatre grans àmbits El naixement de la futura àrea metropolitana estaria sufragat, de moment, per la Diputació de Tarragona. Alhora, la Diputació prestaria els seus tècnics per desgranar els quatre grans àmbits sobre els quals la futura àrea metropolitana tindrà competències. Aquests són: territori (des de plantejament urbanístic fins a la creació d’una agenda urbana territorial), desenvolupament econòmic i social (atracció de noves inversions, desigualtats socials o tot allò relacionat amb els polígons industrials), mobilitat (amb l’objectiu de cercar la millor eficiència del servei i tema que genera més consens entre els membres) i sostenibilitat (gestió de l’aigua –a banda del Consorci d’Aigües de Tarragona–, residus urbans i energia).

L’Institut Pere Mata presenta una maqueta del seu projecte original Cultura

L’Institut Pere Mata incloïa una maqueta del projecte original que havia ideat l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, amb set edificacions. La maqueta permetrà fer un salt qualitatiu en l’experiència del visitant. Redacció/G. Martí

Cambrils inicia la tramitació per al nou pavelló poliesportiu Equipaments L’Ajuntament de Cambrils iniciava a mitjans de desembre la tramitació per a la construcció del nou Pavelló Esportiu Municipal de Cambrils. L’equipament s’ubicarà a tocar de l’Institut Mar de la Frau, a prop del futur Tren-Tram i l’estació d’autobusos. Redacció

L’Ajuntament de les Borges firma el decret per tancar la residència per a gent gran Societat L’Ajuntament de les Borges del Camp iniciava els tràmits administratius per tancar la residència Mare de Déu de la Riera. L’alcalde, Joaquim Calatayud, firmava el decret d’inici de supressió del servei, si bé la residència no es tancaria fins que tots els usuaris estiguessin recol· locats. Des del consistori, asseguraven que no podien

fer front a les inversions necessàries en l’equipament per a complir amb la normativa, ni tampoc assumir la construcció d’una nova residència. Amb tot, familiars de residents, asseguraven que si l’Ajuntament hagués fet els treballs de manteniment al llarg del temps, l’equipament no estaria tan malmès i no caldria tancar-lo. Redacció

Dimarts 30 de gener de 2024

Resum de l’any 2023 | desembre

Oposició frontal del territori a dur aigua de l’Ebre cap a Barcelona Sequera Professionals del sector de l’aigua ho van proposar, però la Generalitat va rebutjar-ho Redacció L’agreujament, mes rere mes, de la situació de sequera que afectava tota Catalunya feia que es comencessin a buscar solucions per a pal·liar els

seus efectes, tant a curt com a llarg termini. I algunes de les solucions proposades per determinats col·lectius s’acabaven convertint en polèmiques destacades, algunes de les quals es van viure en les

28 dotacions de Bombers van participar en l’extinció de l’incendi.

Cremen tres naus de l’empresa Salvat Logística al CIM del Camp i s’activa el Plaseqta Infraestructures Un incendi a l’empresa Salvat Logística, ubicada a la Central Integrada de Mercaderies (CIM) del Camp obligava a activar l’alerta per emergència al sector químic del Plaseqta i a confinar preventivament la població de la Canonja entre la nit del 25 i el 26 de desembre. El foc es va originar en un camió frigorífic de la companyia, especialitzada en la logística de medicaments,

però es va acabar propagant per l’interior de tres de les naus que l’empresa logística té, que van quedar destruïdes. Un total de 28 dotacions de Bombers van treballar en l’incendi i a la matinada es va desactivar l’alerta després de comprovar que no hi havia presència de contaminants. Des de la Canonja, va haver-hi queixes perquè l’avís de confinament no va arribar a tots els veïns. Redacció

Aprovat el projecte per convertir en urbà el tram de l’N-340 entre Cambrils i Miami Infraestructures

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible aprovava l’expedient d’informació pública i el traçat definitiu per incorporar l’N-340 al tram urbà de Mont-roig. El projecte compta amb un pressupost de 10,5 milions d’euros i preveu «humanitzar» el tram de la carretera nacional entre 1133,2 i 1140,5. Un dels motius

que van propiciar l’aprovació d’aquest projecte és la reducció considerable de trànsit a causa de la posada en marxa de l’autovia fins a Altafulla u la gratuïtat de l’AP-7. Es crearan carrils per a vianants i per a bicicletes i, un cop «humanitzat», el tram se cedirà a l’Ajuntament de Mont-roig, qui en farà el manteniment. Redacció

darreres setmanes de l’any. El primer que va causar un gran rebombori va ser el transport d’aigua en vaixell de Tarragona a Barcelona. Però el que aixecava totes les alertes a les comarques tar-

ragonines, especialment a les Terres de l’Ebre, era la proposta de l’Observatori Intercol· legial de l’Aigua de Catalunya, format pels col·legis d’Enginyers Industrials, Enginyers de Camins, Canals i Ports, En-

ginyers Agrònoms i Economistes. Tots ells proposaven interconnectar el sistema TerLlobregat amb el Consorci d’Aigües de Tarragona, dit en altres paraules, enviar l’aigua de l’Ebre a Barcelona.

Des de l’Observatori asseguraven que aquest era el projecte que tindria més viabilitat tècnica, financera i ambiental i que no caldria ampliar el cabal de l’aigua de l’Ebre concedit al CAT. La Generalitat, però, ràpidament rebutjava aquesta proposta i assegurava amb rotunditat que no contemplaven el traspàs entre conques diferents. Així mateix, des de la Plataforma de Defensa de l’Ebre van mostrar el seu rebuig més absolut i van titllar la proposta d’«immoral».

40 Dimarts 30 de gener de 2024