Societat 11
Cambrils crea una xarxa de suport per a la criança responsable destinada exclusivament a homes
Tarragona 3
Veïns de la Part Alta s’organitzen en una plataforma per reclamar «solucions efectives» al problema de l’aparcament
Opinió 21 Concepció Martorell i Pep Martorell. Cal Guivernau, somni ensorrat: «Per què el nostre país maltracta tant els nostres béns patrimonials?»
Reus
Veïns i negocis reclamen tarifes especials quan passi a ser de titularitat pública
7
Gerard Martí
Societat 12 i 13
La capital turística de la Costa Daurada ha posat aquest cap de setmana el punt final a la Festa Major, amb el tradicional Cós Blanc, que també ha tingut una versió per a mascotes
Tarragona
Un 20% dels turistes no entren a cap monument on s’hagi de pagar
Espais com la Casa Canals o el Fòrum de la Colònia només atrauen un 6% dels visitants que pernocten a Tarragona 2
Baix Penedès
Resignació entre els usuaris de Renfe per les obres d’Adif a Sant Vicenç de Calders
10
Turisme l Vint de cada cent turistes decideixen anar a veure el recinte del Pretori i el Circ romà
Oriol Castro
Cinquanta de cada cent visitants de Tarragona entra al passeig Arqueològic i trenta de cada cent decideix visitar l’Amfiteatre. Així ho mostren les dades de visitants de l’any passat dels monuments de la ciutat i les xifres de turistes que han pernoctat a Tarragona i dels creueristes que han arribat els últims dotze mesos.
Entre els creueristes, 136.850, i els visitants que han fet nit a la ciutat, 520.000, el passeig Arqueològic és l’opció preferida per a descobrir la història de Tàrraco. L’any passat, gairebé 540.000 persones van visitar els monuments de la ciutat. 320.000 de les visites van ser al Passeig Arqueològic i 163.000 a l’Amfiteatre. Al Pretori hi van entrar 157.000 visitants. Més enllà, el Fòrum de la Colònia i la Casa Canals són els monuments més visitats. Tot i això, amb molta diferència dels altres, ja que 6 de cada 100 turistes entra al Fòrum de la Colònia o la Casa Canals. Per últim, 5 de cada 100 visitants entra a l’antiga audiència per a veure la maqueta de Tàrraco.
Cal destacar que el càlcul dels visitants als monuments es fa amb les dades de les quals disposa la ciutat ja que actualment no es pot saber del cert la quantitat de turistes que arriben a Tarragona. Per exemple, no es tenen controlats els visitants de dia, aquells que no fan nit ni aquells que dormen en pisos turístics.
Tot i això, en un any i mig l’Ajuntament tindrà la capacitat de calcular-ho amb uns sensors de fluxos poblacionals en diferents espais de la ciutat. El consistori ha aconseguit una subvenció de gairebé un milió d’euros per a convertir-se en una «destinació turística intel·ligent» i una de les principals accions subvencionades serà la instal·lació d’aquests aparells. D’aquesta forma, es podrà discernir quants visitants totals té Tarragona i en quines hores i zones de la ciutat s’acumulen.
Tres escales més
Respecte a què fan els creueristes, una enquesta del Port de Tarragona diu que un 87% opten per fer una vista al territori per lliure, un 6% fan ex-
L’Ajuntament treballarà per a millorar les rutes dels visitants
cursions organitzades per la província de Tarragona, un 4% fan excursions guiades per la ciutat i un altre 3% decideixen visitar Barcelona. Entre les excursions més demanades pels creuers estan en un 61% visites pròpiament de la ciutat de Tarragona. La despesa mitjana total per creuerista va augmentar considerablement l’any passat, passant de 17,6 euros a 22,6 euros. El nombre total d’escales de creuers a la ciutat l’any passat va ser 63. Per aquest 2025, la previsió del Port mostra que es faran unes 66 escales. Els creuers de més capacitat desembarcaran més de 3.200 persones a la vegada a la costa tarragonina. Un creixement que el mateix Port ja preveia, ja que cada cop s’atrau més creuers premium i de luxe que augmenten el nombre d’escales, però no la xifra total de creueristes. Aquest segment de mercat continua creixent.
Percentatge de visitants que han entrat als monuments durant el 2024
Xavier Antich inaugura els Sopars X la República 2025
Societat l La 3a Joven-
tut X la República organitzarà aquest dijous el primer sopar del 2025, dins el nou cicle No et mosseguis la llengua, amb el lema «I parla tant com puguis, en català», dedicat a reflexionar sobre la situació i les perspectives de la llengua catalana. Aquest nou programa dels Sopars X la República presentarà el diagnòstic de la llengua i la feina a fer, en els àmbits principals. Estan previstes sis conferències mensuals, fins al juliol. El cicle d’enguany s’iniciarà amb la presència de Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, que parlarà de «Tenim una missió de país», per tal que la llengua sigui el pal de paller de la nació catalana. El sopar tindrà lloc el pròxim 6 de febrer, a les 19.30 hores, al restaurant la Tekla (plaça Verdaguer, 5). Al mes de març, la Plataforma x la Llengua farà tocar de peus a terra en l’ús quotidià de la parla, mentre que, a l’abril, un ciutadà de la Catalunya Nord explicarà el que passa nord enllà. Al maig, dos membres del professorat detallaran com trampegen la llengua a l’ensenyament primari i secundari. Al juny, el tema serà l’ús de la llengua a les xarxes socials i en el si de la població, i, al juliol, es tractarà de la plasmació de la llengua en l’àmbit literari. Redacció
Mobilitat l Alguns residents del barri s’han unit per crear una plataforma veïnal
Els veïns de la Part Alta han vist com les opcions que tenien per poder aparcar a prop de casa s’han reduït considerablement. La reordenació dels sectors d’estacionament regulat impulsada per l’Empresa Municipal de Transports (EMT) ha suposat un autèntic maldecap per als
residents del casc antic, que han reclamat en diverses ocasions que es reverteixin aquests canvis. I és que ja no poden aparcar a les zones de Músics, Camp de Mart, Via Augusta o Ciutat Jardí; com havien fet fins ara. Molts veïns deixaven el cotxe en aquests punts i, després, caminaven cap al seu domicili. La Part Alta queda dins del
sector 1, que engloba també la Rambla Nova fins a l’altura del Corte Inglés. En canvi, no inclou moltes de les zones on acostumaven a aparcar, les quals s’han repartit entre el sector Nord i el de Llevant. Des de fa unes setmanes, l’EMT permet als tarragonins permutar de sector per adaptar-se a les seves necessitats. Els residents de la Part
Alta, però, veuen «insuficient» tant aquesta mesura com la proposta de traslladar 130 places d’alguns carrers del sector Nord a l’1. Aquest dimecres, es constituirà una plataforma veïnal que, entre altres, reclamarà «solucions efectives» per al problema d’aparcament que pateix el barri. «Volem poder aparcar a prop de casa», assenyala
Els veïns veuen insuficients les mesures adoptades fins ara pel consistori
un dels seus impulsors, Joan Antón i Jiménez, qui considera que és «compatible» amb l’aplicació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Cal recordar que, des del govern municipal, s’exposava que els canvis en la zonificació de l’estacionament regulat s’impulsava perquè coincidís amb el mapa de la futura ZBE.
Permetre un solapament
Antón assenyala que cal preveure una «zona perimetral flotador» al voltant de la Part Alta, perquè els veïns puguin aparcar a deu minuts de casa seva. Per fer-ho possible, l’EMT hauria de permetre un solapament entre els sectors 1 —on es troba el nucli antic—, Nord i Llevant. Els impulsors de la nova plataforma ja van transmetre la petició a través d’un escrit a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC), on van entregar més de 200 firmes per a intentar revertir els canvis fets en les zones d’aparcament regulat. Una altra veïna, que també forma part de la plataforma, assenyala que «no hi ha hagut escolta» per part de l’Ajuntament, tot i que es reuneixen mensualment amb els residents de la Part Alta. «Ens hem quedat amb un terç de les opcions que teníem abans per a estacionar», denuncia. En aquest sentit, demana que el consistori presenti alternatives, per exemple, «posant places en un altre lloc».
Equipaments l El Rectorat admet que està «lligat de mans» pel contracte i busca fórmules per evitar aquestes pujades
Els preus de l’aparcament del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili s’encareixen de nou. La tarifa diària per a la comunitat universitària augmenta cinc cèntims, passant de 2,20 euros a 2,25 euros. L’abonament mensual també s’encareix i arriba als 42,95 euros. La tarifa de rotació externa costarà enguany 0,022 euros el minut. La indexació a l’IPC del preu que estableix la concessionària, Interparking, ha tornat a fer augmentar els preus.
«Estem treballant per tro-
bar una fórmula per a frenar aquestes pujades i abaratir el preu. Però s’ha de negociar amb l’empresa i no és fàcil», explica Juan Antonio Duro, Vicerector d’Economia, Infraestructures i Relacions Institucionals.
Contracte fins al 2038 Interparking va ser l’encarregada de construir la infraestructura actual, motiu pel qual se li va atorgar un temps de concessió per amortitzar la inversió i obtenir beneficis. El 2018, quan es va descongelar el preu d’1,75 euros després de quatre anys, l’empresa gesto-
ra va demanar una actualització que tingués en compte l’IPC acumulat en aquest període. Al seu torn, la URV va intentar que tan sols es tingués en compte l’IPC del darrer any, però una sentència judicial va donar la raó a Interparking, que va acabar pujant la tarifa fins als 1,80 euros.
«El contracte es va fer per 30 anys més 10 prorrogables. Hi estem lligats fins al 2038. Nosaltres haguéssim fet el contracte de forma diferent», explica Duro. «La pujada enguany ha estat més moderada, ja que la companyia ha arrodonit a la baixa», afegeix
Societat l Aquest dissabte 943 persones van gaudir de la Jornada de Portes Obertes al Circ-Pretori de Tarragona. 482 persones van seguir alguna visita guiada a càrrec de tècnics municipals i tèncnics externs que han participat en les darreres intervencions i 461 l’han visitat pel seu compte. Dissabte a la tarda i ahir al matí es va po-
der dur a terme la visita lliure que comptarà amb suports comunicatius com plafons i fulletons per als visitants. La jornada de portes obertes ha tingut com a objectiu presentar les darreres intervencions de restauració dutes a terme al monument.
Unes intervencions que han suposat una millora molt important per al monument,
tant pel seu aspecte com per a millorar l’accessibilitat i l’experiència de la visita. Els treballs han comptat amb una inversió municipal i amb suport de la Generalitat d’uns 1,3 milions d’euros. El Pretori és un dels monuments inclosos en el conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Redacció
«No és un preu excessiu, però no és una situació òptima»
el vicerector.
L’equip de govern té la voluntat de «disminuir la càr-
rega» que suposa aparcar al campus Catalunya. «No és un preu excessiu, però no és una situació òptima. Estem lligats de mans», expressa Duro.
L’escenari que es viu en altres campus de la universitat és molt diferent. A Bellissens, el pàrquing és gratuït. A Vilaseca, l’aparcament és muni-
cipal i a Tortosa també. «Al Campus Catalunya les condicions de partida són diferents. En estar al centre de la ciutat, es va plantejar d’una altra forma», indica Duro. L’explotació de l’aparcament va començar el 2008 amb un cost per a la comunitat universitària d’1,50 euros al dia.
Els responsables dels treballs de rehabilitació van oferir visites guiades.
Junts ratifica la seva executiva local a Tarragona amb Marc Giménez com a president
Política l L’Assemblea
Local de Junts ha ratificat la seva executiva a Tarragona, confirmant Marc Giménez com a president. Els militants assistents van avalat la feina feta fins ara. Giménez ha destacat que la continuïtat d’aquest equip és la millor garantia per un partit fort a Tarragona. Per la seva banda, Jordi Sendra, portaveu del
grup municipal, ha agraït el suport donat al comitè local i ha assegurat que «Junts està consolidant el seu paper a l’Ajuntament, aconseguint resultats concrets que milloren la ciutat. El compromís amb Tarragona i els nostres valors segueix intacte, i aquest suport ens dona més força per continuar la nostra tasca municipal». Redacció
Política l El conseller d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Jaume Duch, va visitar l'Ajuntament de Tarragona el passat divendres. L'alcalde, Rubén Viñuales, el va rebre acompanyat de la resta de la corporació municipal. Jaume Duch visita l’Ajuntament
manifestació va tenir lloc
la
Societat l Els sindicats assenyalen que els drets de la ciutadania «no poden ser ostatges d’interessos partidistes»
Unes 200 persones es van mobilitzar ahir a Tarragona per a defensar que els drets de la ciutadania, sobretot dels col·lectius més vulnerables no depenguin d’«interessos partidistes» ni siguin utilitzats com a «moneda de canvi». UGT i CCOO van convocar la manifestació davant de la Subdelegació del Govern de l’Estat, a la plaça Imperial Tàrraco, sota el lema Amb els drets de la gent no s’hi juga Els sindicats van reclamar,
a través d’un manifest, «els grups parlamentaris compleixin la seva paraula» i aprovin el nou decret llei amb les mesures socials del decret òmnibus que va caure fa poc més d’una setmana.
«Disputa estèril»
Tot i l’acord entre el PSOE i Junts per tirar endavant l’actualització de les pensions, les bonificacions al transport públic, la suspensió de desnonaments a famílies vulnerables i les ajudes per la DANA a València; els sindicats va
CCOO i UGT insten els partits polítics a aprovar el nou decret de l’escut social
decidir mantenir la convocatòria d’aquest diumenge. «No podem permetre que els nostres drets siguin moneda de canvi en una disputa estèril i artificial, amb el fals arugment de si les mesures s’han de presentar junts o separades», denunciaven. Diferents representants polítics van ser
presents durant la mobilització d’ahir. Va ser el cas del diputat de Sumar-En Comú Podem al Congrés, Félix Alonso; la vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya, Raquel Sans (ERC).
El secretari general d’UGT a Tarragona, Joan Llort, criticava que els partits «han jugat amb el més important, que són els drets de les persones més necessitades, dels treballadors i treballadores». Així, reclamava a les formacions polítiques que han d’avantposar el benestar de la població. «No podem ser ostatges d’interessos partidistes», asseverava. La secretària general de CCOO a la demarcació, Mercè Puig, denunciava que «la ciutadania està cansada d’aquest tipus de polítiques, perquè estan jugant amb nosaltres i els nostres drets socials i laborals». La representant sindical també recordava que hi ha altres acords pendents, com la reducció de la jornada laboral o la pujada del salari mínim.
Tecnologia l L’Ajuntament els oferirà
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona oferirà una desena de cursos de formació gratuïts per combatre la bretxa digital. S’impartiran a l’Oficina Jove del Tarragonès i als centres cívics Bonavista, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. La iniciativa pretén arribar, en aquesta primera edició, a 150 tarragonins i tarragonines i s’emmarca en el programa Més Digitals de la Generalitat de Catalunya que té l’objectiu de reduir la bretxa digital i millorar les competències i habilitats amb els dispositius mòbils entre la ciutadania.
El primer dels cursos comença el pròxim dimarts 4 de febrer i l’última sessió d’aquesta primera edició finalitzarà a finals de juliol.
Dos dels cursos tindran lloc a l’Oficina Jove del Tarrago-
nès i s’adrecen a joves d’entre 14 i 35 anys; i la resta, que es duran a terme als centres cívics, van adreçats a persones majors de 16 anys que no hagin assolit les competències que acredita el nivell bàsic de
l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació.
Les classes són presencials en grups reduïts d’entre 5 i 15 persones, tindran una durada total de 15 hores i es dividei-
Hi haurà 150 places i s’emmarcaran en un programa de la Generalitat
xen en tres nivells en funció del nivell de coneixements digitals: El bàsic, Descobrim el món digital; l’intermedi, Ens movem pel món digital; i l’avançat, Ens endinsem en el món digital.
Les inscripcions per participar-hi ja estan obertes i es poden fer trucant al telèfon 877016750 o acudint al punt d’informació de Bettatur (ubicat a la Via de l’Imperi Romà, 11). La informació es pot trobar tant al web de la Xarxa de Centres Cívics de Tarragona (tarragona.cat/centrescivics), al web de Tarragona Jove (tarragonajove.org/) i al web del programa Més Digitals
Imatge d’arxiu de l’edició 2024 de la ‘Baixada del Pajaritu’. Cedida
S’obren les inscripcions per a participar en la tradicional ‘Baixada del Pajaritu’
Carnaval l El proper dissabte 1 de març, la Baixada Peixateria i el carrer del Cós del Bou de la Part Alta s’ompliran d’andròmines i de disfresses per un dels actes més esperats de l’any: la Baixada del Pajaritu. Les inscripcions per a entitats i grups d’amics ja estan obertes des d’avui mateix i es poden fer a través de la pàgina web de la colla
castellera (jovedetarragona. cat/baixadadelpajaritu). El període per inscriure’s acaba el dissabte 22 de febrer. L’edició d’aquest 2025 és la número 18 i l’acte manté l’esperit de la sàtira, la crítica social i l’humor. L’acte començarà a les 09.30h i la primera baixada tindrà lloc a les 11h. Després hi haurà vermut musical i, a la nit, verbena. Redacció
Mobilitat l La concessió de l’aparcament finalitzarà el 2027 i veïns i negocis demanen usos prioritaris
S. Peralta / M. Llaberia
La concessió del pàrquing de la plaça de Prim a l’empresa Interparking Hispania està arribant als últims anys de vigència. El 18 de març del 1977 va començar a comptar el termini d’explotació, acordat per 50 anys, i l’Ajuntament de Reus ja té sobre la taula que haurà d’estudiar què fer quan s’esgoti el període el 2027: aprovar una nova concessió o assumir i transformar l’espai? «Ben aviat començarem a analitzar possibles opcions a fer en aquell aparcament», apunta el regidor de Via Pública i president de Reus Mobilitat i Serveis, Daniel Marcos. Afirma que s’ha de tenir en compte que quedarà dintre la Zona de Baixes Emissions i «hem de veure si això ho transformem en algun projecte». Avança, però,
«que ja tenim alguna cosa al cap». L’edil assenyala que podria «donar resposta a la gent que potser viu més al centre». Una altra alternativa és posar facilitats «al sector del transport de mercaderies», podent esdevenir l’emplaçament un «punt d’arribada i distribució de les possibles comandes i paqueteria que s’hagin de repartir a la zona». Tanmateix, recorda que «això està molt verd». «Hem d’analitzar tots els possibles escenaris a contemplar en aquest aparcament i veure quina transformació li donem», expressa Marcos. «És evident que l’haurem d’adaptar a un projecte del segle XXI, amb una nova mobilitat, incorporant les necessitats detectades, i, a partir d’aquí, haurem de veure quin és el projecte que volem per a la nostra ciutat»,
tanca el regidor.
El pàrquing de la plaça de Prim compta amb 342 places, dividides en cinc plantes, i tant veïns com comerciants veurien amb bons ulls aprofitar la finalització de la concessió per repensar el pàrquing. Toni Cano, propietari de Cottoni i membre del Consell Directiu del Tomb de Reus, considera que s’haurien de «millorar les instal·lacions i la il·luminació, que tingui aspecte d’un pàrquing renovat». A més, proposa que tres plantes siguin «de servei rotatiu» i les dues restants «més aviat per als veïns i els treballadors». També creu que els transpor-
Una de les opcions és que esdevingui un centre logístic d’última milla
tistes podrien treure’n rèdit, ja que «no tenen un lloc clar on aparcar i, de vegades, han de deixar el vehicle molt lluny per portar un paquet, o parar on no toca, arriscant-se a ser multats».
Per la seva banda, la portaveu de la Plataforma per la Convivència del Nucli Antic de Reus, Coia Guiu, apunta en una direcció similar. Analitza que «al nucli no tenim pàrquings, en totes les cases no hi ha la possibilitat de ferne, i, per tant, és necessari que n’hi hagi, tant per als veïns i els negocis com per a les persones que venen a comprar». Per tot plegat, considera que
També es podria estudiar la manera de donar resposta a les demandes dels veïns
l’escenari ideal seria que els dos primers pisos fossin «de rotació, com si fos zona blava, que permetin que gent de tot arreu pugui accedir al petit comerç de la ciutat», mentre que amb la resta s’aprovaria «una concessió per als veïns i els treballadors del centre», amb l’aplicació d’una tarifa o un abonament especial.
Guiu menciona que, sobretot els caps de setmana, quan els restaurants s’omplen i els carrers bullen comercialment, «els veïns ens trobem que, a vegades, no podem aparcar a prop de casa». «S’ha de tenir en compte que uns es guanyen la vida, però que els veïns també hem de tenir una qualitat de vida; que es diferenciï qui ve a passar-s’ho bé de qui ho necessita», sentencia. I recorda que el pàrquing del Baluard «sempre està ple» i que el nucli «té molta vida».
Les frases
«L’haurem d’adaptar a un projecte del segle XXI» — Daniel Marcos. President de Reus Mobilitat i Serveis
«S’ha de potenciar el pàrquing per a veïns i comerços» — Coia Guiu. Plataforma per la Convivència del Nucli Antic
«S’haurien de millorar les instal·lacions i la il·luminació» — Toni Cano. El Tomb de Reus
L’apunt
El PAM proposa «revisar els usos» de la plaça de Prim
L’Ajuntament de Reus fa temps que té sobre la taula la necessitat d’analitzar l’entorn de la plaça de Prim. Completada la transformació del raval de Santa Anna, i amb la idea d’acabar pacificant el Tomb de Ravals, el carrer Ample i la plaça del Pintor Fortuny, en el passat es va comentar que l’aparcament soterrat, del qual Interparking té la concessió, podria esdevenir un centre logístic d’última milla que permeti fer el repartiment final de la paqueteria. Fins i tot, en el Pla d’Acció Municipal en vigor (2023-27) es menciona la voluntat de «revisar els usos de la plaça Prim»; més concretament, «repensar aquest punt cèntric de la ciutat tant pel que fa al subsol com a l’espai públic de la plaça».
Miquel Llaberia
Reus és comerç. Reus és un mercat a l’aire lliure. Aquestes i altres frases han servit durant molts anys per treure pit del fort múscul comercial del qual gaudeix la capital del Baix Camp. No obstant això, aquest múscul no es desenvolupa d’un dia per l’altre, sinó que és un llegat centenari de tradició comercial. En aquesta història hi intervenen molts noms i cognoms amb múltiples anècdotes a explicar, alguns d’ells oblidats després del tancament d’un negoci, però molts d’altres perduren gràcies a la feina dels que han agafat el relleu. «Té un pes treballar en un negoci centenari. Recordes al pare, a l’avi, al besavi i a totes les persones que han passat per aquí. Ells han fet que la botiga i jo siguem aquí avui dia», afirma Meritxell Barberà, propietària de la joguineria centenària Tomàs Barberà, ubicada a la plaça del Mercadal. «Tampoc em dono més importància de la que tinc, però et sents part de la ciutat i que li dones personalitat», valora per la seva banda Núria Queralt, propietària del Colmado Giner, negoci situat al carrer de Salvador Espriu que enguany celebra el 80è aniversari.
Per a reivindicar aquest llegat, el passat mes de novembre l’Ajuntament de Reus va impulsar una ruta turística vinculada als comerços històrics i va atorgar un segell a tots aquests negocis que, fos per la seva relació amb la comunitat, antiguitat o arquitectura, van ser qualificats d’històrics. «Fem una valoració positiva de la ruta fins ara per fer valdre la tradició comercial de Reus que la diferencia d’altres ciutats», afirma la regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó. La regidora considera que l’èxit de la iniciativa es veu amb les bones dades de participació en la ruta, però també per la gran quantitat d’establiments adherits, un total de 58 que per aquest 2025 s’ampliaran amb els Mercats de Reus i la galeria d’Art Anquins. A més, també comenta que les rutes històriques, que es reprendran aquest febrer, es plantegen passar de divendres a dissabte.
Una iniciativa que Queralt veu amb bons ulls: «A Reus tothom coneix el Colmado Giner, però ara gent d’aquí i de
l Comerç
L’Ajuntament valora positivament el resultat de la ruta turística pels comerços històrics de la ciutat
El servei especialitzat i personalitzat és el valor afegit del comerç local
La ruta del comerç històric de Reus es reprèn aquest mes de febrer
fora s’interessa a visitar-nos, parlar amb nosaltres i conèixer com funcionem. Potser aquell dia no compraran, però ben segur que tornaran». Per la seva banda, Barberà remarca que «el reconeixement dels clients és el més important, és el que fa que estiguem aquí des de fa més de cent anys», però també defensa que «és rellevant que l’administració
ens reconegui».
Adaptar-se als canvis No obstant això, el pas de tant de temps fa que aquests nego-
cis hagin hagut d’adaptar-se amb una recepta més o menys comuna; l’especialització i el tracte personalitzat. «Abans veníem érem un basar i tení-
em una mica de tot, també perquè hi havia menys botigues. Però ens hem especialitzat en papereria i joguineria i amb joguines molt concretes,
de fusta i educatives. El nostre valor afegit és oferir un servei de qualitat i personalitzat, assessorar en allò que la gent necessita», apunta la gerent de Tomàs Barberà. Per un altre costat, Núria Queralt subratlla que «estem constantment en contacte amb el client, formem part del teixit social». «El comerç de Reus no és un decorat d’un teatre. Si estimem Reus i estimem el comerç com a factor distintiu, hauríem de ser conscients i viure-ho. No dic comprar de manera compulsiva, però gaudir comprant», reflexiona la gerent de Colmado Giner. «Hem de saber trobar un equilibri entre les grans cadenes, que òbviament tenen interès a venir a Reus, i mantenir la nostra pròpia identitat», argumenta Llauradó.
La reconstrucció de la torratxa de la Casa Navàs es retarda. Tot i que estava previst que les obres per recuperar la torratxa, que va ser destruïda durant els bombardejos de la Guerra Civil l’any 1938, comencessin aquest mes de gener, actualment s’està treballant en la reestructuració del calendari perquè la feina al taller s’està allargant més del previst. Des de la Casa Navàs apunten que la reconstrucció d’aquest element de la casa modernista requereix «precisió mil·limètrica» i, per aquest motiu, cal un treball «molt exhaustiu» al taller per evitar entrebancs una vegada comenci la construcció sobre la casa. Així i tot, continuen confiant en el fet que aquest 2025 la Casa Navàs recuperi la torratxa.
El vistiplau de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural del Camp de Tarragona per tirar endavant el projecte va ser atorgat a mitjan 2023 i va permetre iniciar la selecció de la constructora encarregada del projecte, finalment adjudicada a Constècnia, constructora de la Selva del Camp.
La reconstrucció la dirigeixen els arquitectes Joan Tous i Pau Jansà, juntament amb el conservador Pau Arroyo, i és finançat pel grup empresarial Masergrup. La idea és que aquest projecte de reconstrucció no afectiu en cap
El públic majoritari de la Casa Navàs l’any 2024 ha estat el català, amb un 51%
lluitarà contra la segregació amb una nova zonificació educativa
Educació l Agruparà els centres en quatre zones i estarà implantada per a la preinscripció dels estudis obligatoris del curs 2025-26
Redacció
El Departament d’Educació i Formació Professional i l’Ajuntament de Reus han acordat la creació d’una nova zonificació educativa, que ja estarà implantada per a la preinscripció dels estudis obligatoris del curs 2025-26 i que ha de servir «com una nova eina per lluitar contra la segregació escolar». Mitjançant el nou sistema, el mapa de centres educatius es dividirà en quatre quadrants: Zona A (Cèlia Artiga, Els Ganxets, Joan Rebull, Montsant, Mowgli, Pompeu Fabra, La
Presentació i Maria Cortina), Zona B (Doctor Alberich i Casas, General Prim, Misericòrdia, Prat de la Riba, Teresa Miquel i Pàmies, Maria Rosa Molas i Pare Manyanet), Zona C (Eduard Toda, Isabel Besora, Marià Fortuny, Rosa Sensat, Sant Bernat Calvó, Arce, La Salle i Puigcerver) i Zona D (La Vitxeta, Pi del Burgar, Rubió i Ors, Sant Josep i Sant Pau). Així i tot, des de l’Ajuntament de Reus es remarca que les famílies que ja tenen fills escolaritzats tindran prioritat al mateix centre educatiu. La nova zonificació es publicarà les pròximes setmanes al
DOGC.
Les zones educatives són un mecanisme recollit al Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya i al Decret 11/2021. Els dos documents consideren que són un dels elements que ajuda a lluitar contra la segregació escolar perquè permeten buscar una escolarització equilibrada de l’alumnat vulnerable entre tots els centres d’una mateixa zona. En concret, el Decret fixa que la creació d’aquestes delimitacions s’ha de fer seguint criteris com la garantia d’heterogeneïtat, la suficiència de l’oferta de llocs escolars
moment a l’activitat turística habitual a la casa.
50.000 visitants l’any 2024 Tot i aquest contratemps, la Casa Navàs viu un moment d’esplendor i així ho demostren les dades. La casa moder-
nista va superar per primera vegada els 50.000 visitants el passat exercici 2024, arribant gairebé a les 51.000 persones. D’aquesta manera, l’edifici de Domènech i Montaner va augmentar les visites en gairebé 3.000 visitants respecte
a l’any anterior. Pel que fa a la procedència d’aquest, el majoritari continua sent, amb un 51%, és el públic català. Tanmateix, això suposa una caiguda del 8% respecte a l’any anterior que ha afavorit especialment als visitants de la resta de l’Estat, amb un 23%, i de l’estranger, que suposen el 26% restant.
Si entrem en detall, els visitants procedents de l’àrea metropolitana de Barcelona continuen sent els més bombrosos amb un 13% del total, seguit del públic reusenc amb un 10%. Seguit d’aquests, van les capitals de Tarragona, Lleida i Girona. Quant a la resta de l’Estat, la majoria de visitants provenen de la Comunitat Valenciana, la Comunitat de Madrid i d’Aragó. Finalment, el públic internacional prové, principalment, dels França, Alemanya i els Països Baixos. «Aquestes xifres demostren que la Casa Navàs es consolida any rere any com un referent dins del modernisme europeu, capaç d’atreure l’atenció del públic nacional i internacional amant de l’arquitectura i de la cultura en general», afirmen des de la direcció de la Casa Navàs. Pel que fa als motius de la visita, el 39% del públic assegura que visita l’emblema de Domènech i Montaner per interès cultural, el 22% perquè els ho han recomanat, el 13% expliquen que era una visita que tenien pendent i un altre 13% se n’han assabentat per Internet o les xarxes socials.
per atendre les necessitats, la distribució geogràfica de les escoles o la garantia de pluralitat educativa. Segons l’últim informe de seguiment
del pacte, la ciutat de Reus ha experimentat una millora en l’índex de dissimilitud —la xifra que reflecteix com de diferents són les composicions
socials dels centres respecte dels seus entorns, i que és indicativa de segregació escolar com més alta és— a Primària i ESO.
Mobilitat l S’ofereix un servei alternatiu per a garantir la mobilitat dels viatgers de les darreres i primeres circulacions de trens
ACN
Els usuaris afectats per la reprogramació de les obres d’Adif a Sant Vicenç de Calders van viure amb «impotència i resignació» un primer cap de setmana d’afectacions que s’allargaran durant tots els d’aquest febrer.
Es tracta d’uns treballs que van començar dissabte i que tenen impacte en els primers i últims trens de les línies R2 Sud, R4 i trens regionals R16 i R17. Per garantir la mobilitat dels viatgers s’ofereix un servei alternatiu per carretera des de Cunit fins a Sant Vicenç o fins a Tarragona en el cas dels regionals.
Els autobusos es van concentrar a l’entrada de l’estació de Cunit durant la nit de dissabte, a l’espera de l’arribada dels passatgers de les línies R2 Sud i regionals que veien com les últimes freqüències no circulaven fins a Sant Vicenç de Calders, com és habitual.
Per contra, van estar acompanyats per personal de Renfe, que els indicaven com podien seguir el seu trajecte. Enmig de resignació i impotència, els usuaris van fer cua per pujar als busos i continuar el seu viatge per carretera.
Alguns s’han assabentat de l’operativa quan ja eren al comboi, com és el cas de la Mercedes Bosman, que anava
Els treballs afecten als primers i últims trens de les línies R2, R4, R16 i R17
fins a Sant Vicenç amb l’R17.
Per evitar més contratemps i arribar més tard al seu destí,
va optar per demanar que la vinguessin a buscar en cotxe a l’estació de Cunit. «S’hauria d’avisar a l’estació de Sants, ara ens fan agafar un bus, però nosaltres preferim que ens vinguin a buscar», assenyalava.
Tampoc estava al cas que caldria continuar el seu tra-
Sanitat l La Ribera d'Ebre, el Priorat i la Terra Alta demanen solucions
ACN
Ajuntaments i consells comarcals del Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta han manifestat la seva «disconformitat» amb la reorganització del servei d’helicòpters del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que implica el tancament temporal de les
bases de Tremp i Móra d’Ebre i la concentració del servei a Lleida.
Els afectats reclamen a Salut que «acceleri els tràmits» per revertir la situació i demanen un «diàleg real» amb el territori abans de prendre decisions que afecten «el dret a una sanitat pública d’accés
igualitari». Alhora, consideren «inacceptable» haver-se assabentat de la decisió per la premsa: «Evidencia una manca de consideració cap a les nostres necessitats i genera una greu indefensió institucional», sentencien.
Els consells comarcals i ajuntaments manifesten que
jecte en autobús en Rubén Beguer, qui va a Barcelona un cop per setmana amb tren. «Això ara em fa perdre temps per arribar a Tarragona, on he d’anar i caminar quaranta minuts fins al barri de Sant Pere i Sant Pau. Amb el fred que fa, ja diràs... és un obstacle bastant gros», explicava.
aquesta decisió «suposa un greuge» per a les seves comarques i per als territoris veïns, especialment per la dispersió geogràfica, la distància als hospitals de referència i la manca d’alternatives ràpides en casos d’urgència vital.
El cas també ha estat denunciat pel Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA), des d’on asseguren que «es perd un servei d’emergència imprescindible per la població tarragonina que posa en qüestió la seva equitat en l’accés a l’atenció sanitària».
Per garantir la mobilitat dels passatgers d’aquestes freqüències, Renfe ofereix servei alternatiu per carretera per al tram que comprèn Sant Vicenç de Calders, Calafell, Segur de Calafell i Cunit en el cas de l’R2 i entre Sant Vicenç de Calders i el Vendrell pel que fa a l’R4. En referència als trens
regionals R16 i R17, es proporciona servei per carretera entre Sant Vicenç i Barcelona directe, mentre que a la inversa, l’autobús recull als usuaris a l’estació de Cunit i segueix el seu trajecte per carretera amb parades de les seves respectives línies ferroviàries.
Preocupació pels dilluns
La preocupació per part de la Plataforma Dignitat a les Vies es concentra especialment en l’efecte que puguin tenir les obres en els primers combois coincidint amb un dia laboral. Durant tot el mes de febrer, està previst que quedin afectats sis trens cada dilluns al matí (tres corresponents a l’R2 i tres més de l’R4). La portaveu de l’entitat, Anna Gómez, ha apuntat que temen que tot plegat comporti un increment de temps en els trajectes dels usuaris. Per pal·liar la situació, Renfe ha avançat l’horari dels autobusos, si bé requerirà que els usuaris de les primeres freqüències d’aquestes línies hagin de matinar més per ser a Barcelona a l’hora habitual. «Som conscients que al Corredor sud li queda molta més agonia per endavant, quedaran moltes més obres. Són coses que hem de passar i ara mateix no n’hi ha una altra» subratlla Gómez.
El servei ‘Pares
Societat l En aquest, que és exclusivament per a homes, s’hi compartiran vivències, inquietuds i necessitats emocionals
ACN / Ariadna Escoda
La corresponsabilitat en la cura de les criatures és el pilar fonamental del servei ‘Pares en Acció: grup de criança entre homes’ que s’ha engegat a Cambrils. És el primer cop que s’impulsa una xarxa dirigida específicament a progenitors homes al Baix Camp. La proposta, inclosa en el programa municipal ‘Moments per a tu’, vol fomentar la paternitat responsable amb sessions on els homes comparteixin vivències, inquietuds i necessitats emocionals durant l’etapa dels 0 als 3 anys dels infants. «Em va cridar l’atenció perquè com a pares en aquest aspecte estem molt infravalorats. I això reforça el vincle amb els fills», ha afirmat Daniel Jiménez, un dels participants. El servei consta de vuit sessions gratuïtes que s’allargaran fins al mes d’abril.
En Daniel Jiménez va ser pare ara fa un any i quatre mesos, i en el moment en què es va assabentar de la creació del grup ‘Pares en Acció’ no va tenir cap dubte en apuntar-s’hi. «Espero aprendre i millorar com a pare, escoltar
El servei consta de vuit sessions gratuïtes que duraran fins a l’abril
experiències d’altres pares també ajuda molt a veure diferents etapes», ha assenyalat a l’ACN. De fet, la possibilitat de compartir vivències és un dels puntals de la iniciativa. «La criança dels nounats no només és cosa de dones, sinó que s’ha de compartir, els pares són els dos», ha remarcat Iván Ruiz, un dels altres participants del servei ‘Pares en
Acció: grup de criança entre homes’, impulsat a Cambrils. Segons el facilitador del servei, Jordi Masip, la iniciativa fomenta les interaccions en xarxa per resoldre dubtes, inquietuds o problemes amb individus que es trobin en el mateix moment vital.
En aquest sentit, s’han preparat dinàmiques participatives per crear un entorn segur i enriquidor on els membres puguin explorar una paternitat responsable. D’aquesta manera, la corresponsabilitat en la criança dels nadons es col·loca al centre de cada sessió, de les vuit programades
L’Ajuntament
senyalitza vuit rutes per a descobrir el municipi
Urbanisme l Els recorreguts, d’entre 3,5 i 11,5 quilòmetres, combinen parcs, camins i carrers
ència turística.
Redacció
gratuïtes, amb una durada d’una hora i mitja cadascuna.
Una proposta que aposta per la corresponsabilitat El servei es va posar en marxa aquest passat dissabte, després que des d’altres serveis que es fan al municipi es detectés l’interès per la creació d’una xarxa amb aquestes característiques, tal com ha afirmat la tècnica en polítiques d’igualtat a l’Ajuntament de Cambrils, Mónica Romano. «Avui en dia som conscients que els pares volen i han d’implicar-se en la corresponsabilitat en la família i la criança; a diferència de les dones, que hem tingut referents amb qui compartir dubtes, això no és tan comú en els homes», ha afegit.
El projecte ‘Pares en Acció: grup de criança entre homes’ és una iniciativa municipal que s’emmarca en el programa ‘Moments per a tu’ i que compta amb suport tant del Ministeri d’Igualtat com del departament d’Igualtat i Feminisme. Totes les sessions són gratuïtes i estan obertes a homes que visquin a Cambrils, si bé no es descarta obrir la participació fora vila si es dona el cas.
De moment, aquest és el primer grup de xarxa de suport de pares dirigit a homes del Baix Camp. Així, cada dissabte al matí els participants es troben al centre cívic Alba per continuar compartint i reforçant els vincles amb els seus fills, amb qui poden assistir a les sessions. El grup té marge per créixer i obre la porta a nous pares que es vulguin adherir a la iniciativa, que s’allargarà fins a l’abril.
El Patronat de Turisme de Cambrils ha iniciat el desplegament de la senyalització i documentació d’un conjunt de vuit rutes de turisme saludable per a passejar i descobrir diferents racons del municipi. Les rutes ‘Camina Cambrils’ ofereixen un conjunt de recorreguts de baixa dificultat, que oscil·len entre els 3,5 i els 11,5 km, combinant el pas per parcs, camins, carrers i avingudes del municipi amb diferents punts d’interès patrimonial, paisatgístic i ecològics.
La regidora de Turisme, Camí Mendoza, i el director del Patronat de Turisme, Vadim Koryagin, van presentar el passat dijous aquesta iniciativa, que pretén moure el flux de turisme del litoral cap a l’interior del municipi i donar un valor afegit a l’experi-
La regidora de Turisme va explicar que «aquesta actuació, molt transversal, vol convidar als turistes, però també als ciutadans i ciutadanes de Cambrils, a recórrer i conèixer tant l’espai urbà com alguns indrets i camins que els permetran fer-se una idea de la gran diversitat natural i patrimonial del municipi».
Un cop instal·lada la senyalització a les vuit rutes, la pàgina web del Patronat de Turisme inclourà un apartat en quatre idiomes amb detalls, informació i ‘tracks’ per descarregar al GPS o al telèfon intel·ligent i poder resseguir les rutes amb seguretat i amb tota la informació complementaria. Aquesta informació, juntament amb un fulletó en paper, també estarà disponible al Patronat a partir de la Setmana Santa d’aquest 2025.
Festes l Un total de 28 carrosses van recórrer els carrers del municipi com a colofó de la Festa Major d’Hivern
Redacció
Salou ha tornat a convertir-se en l’epicentre de la festa del confeti a Catalunya aquest cap de setmana amb una nova edició del Cós Blanc, l’esdeveniment més esperat de la Festa Major d’Hivern. Vint--cinc tones de confeti biodegradable van inundar dissabte el Passeig Jaume I, en una autèntica explosió de llum, música i alegria que ha fet vibrar els milers de persones que van assistir a aquest esdeveniment.
L’expectació per aquesta gran festa del confeti era màxima. Malgrat el fred i la incertesa meteorològica, els carrers van començar a omplir-se des de primera hora de la tarda, mentre el públic esperava amb il·lusió la gran desfilada de carrosses. A les 19 hores, l’speaker Juanma Hidalgo va donar el tret de sortida i, en aquell moment, els primers canons de confeti van entrar en acció, iniciant la festa del confeti més multitudinària de Catalunya.
La desfilada d’aquest any va comptar amb 28 carrosses que van convertir el recorregut en un autèntic escenari de llum, color, alegria i fantasia. Cada colla va presentar el seu propi xou, exhibint talent, creativitat, enginy i una energia desbordant que va mantenir el públic entregat. Per convertir el Cós Blanc en una experiència inoblidable, es van instal·lar 29 torres de llum, 200 punts de so i 250 focus, transformant el Passeig Jaume I en un festival de llum i música. També s’ha tingut cura pel medi ambient, col·locant una malla protec-
tora a la zona de l’arenal per evitar que el confeti arribés a la sorra de la platja. Amb una assistència de més de 50.000 persones, garantir una festa segura era clau. L’Ajuntament de Salou va desplegar un important operatiu de seguretat, format per voluntaris, Policia Local, Mossos d’Esquadra i agents de seguretat privada, per controlar accessos i garantir el bon ritme de la rua. A més, es van habilitar espais especials per a persones amb mobilitat reduïda i el Punt Violeta i Multicolor.
Neteja immediata
Després de la festa del Cós Blanc Salou va posar en marxa un operatiu especial de neteja i desmuntatge per recuperar la normalitat al Passeig
Es van instal·lar un total de 29 torres de llum, 200 punts de so i 250 focus
Jaume I, epicentre de l’esdeveniment, després de la pluja de més de 25 tones de confeti.
Les tasques van començar immediatament després de finalitzar la festa, amb brigades municipals i maquinària especialitzada que treballa per retirar el confeti acumulat i garantir la neteja de l’espai públic. En les primeres hores, els equips es van centrar en la zona principal del Passeig Jaume I, mentre que, durant tot el dia d’ahir, es van netejar progressivament els carrers adjacents i altres punts del recorregut de la rua.
A més de la neteja, també es van dur a terme treballs per desmuntar amb seguretat totes les estructures i equipaments instal·lats per la festa. Això inclou les torres de llum i de control, punts de so i graderies.
Aquest va ser l’acte central d’una Festa Major d’Hivern que també es va allargar ahir amb el Cós Blanc per mascotes i el correfoc.
Societat l El Moll de l’Espigó de Salou es va convertir ahir en l’escenari de la primera edició del Cós Blanc per a Mascotes una iniciativa que va combinar festa, originalitat, humor i solidaritat. L’acte, organitzat per l’Associació Slot Salou amb el suport de l’Ajuntament de Salou, va comptar amb centenars d’assistents, molts dels quals van voler aprofitar el bon temps per participar en aquesta trobada pionera.
La jornada va estar marcada per
la desfilada de més de 60 mascotes disfressades, on no va faltar la imaginació i la creativitat. Entre els participants, s’hi han pogut veure gossos, un conill i fins i tot un poni, que han desfilat davant d’un jurat que ha valorat no només la disfressa, sinó també l’actitud i la posada en escena de cada animal. L’esdeveniment va comptar amb participants arribats de Barcelona, Lleida, Salou, Reus, Tarragona, Andorra, Saragossa i fins i tot del Brasil i Florida. Redacció
a acte final de les festes. Gerard
Cultura l S'ha millorat la climatització de la 1a planta i la il·luminació
Redacció
El Museu de Valls ha executat en aquests dos últims anys diverses millores a l’equipament amb l’objectiu de fer més confortable la visita, entre elles la il·luminació, noves parets modulars i movibles o la climatització de l’equipament.
Un dels canvis més importants ha estat la nova il·luminació de les sales d’exposicions. S’han anat substituint les lluminàries de fluorescents per focus de tecnologia led que ha permès optimitzar la il·luminació de les peces i regular la intensitat lumínica, en funció de les necessitats de conservació de les obres d’art exposades. La nova il·luminació, més eficient i sostenible, permet una millor contemplació de les peces.
També s’ha millorat la presentació de la col·lecció amb
Imatge d’una de les sales d’exposicions
Les millores del museu han comptat amb una inversió de més de 30.000 euros
la substitució de les parets de fusta de la sala de mostres temporals per unes noves parets modulars i movibles,
L’activitat es duu a terme amb ulleres de realitat virtual. Aj. de Constantí
‘Enlaira’t a la Cúpula’ torna com a activitat setmanal a Centcelles
Història l Els visitants podran explorar amb detall la cúpula de la vil·la amb tecnologia 3D
Redacció
Centcelles va tornar a rebre a partir d’ahir l’activitat ‘Enlaira’t a la Cúpula’, de la mà de la programació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) com a activitat
setmanal. A partir d’ara, cada diumenge, d’11 a 14 h, els visitants podran tenir una visió privilegiada de la cúpula de Centcelles gràcies a les ulleres de realitat virtual.
Amb aquesta proposta, les persones que ho decideixin
amb l’objectiu de poder crear espais dins de la sala en funció de cada exposició. La climatització de la primera planta o les millores implementades en el nou dipòsit d’obres d’art de la segona planta són altres actuacions executades en aquests últims dos anys. Les obres han costat més de 30.000 euros.
Es realitzarà els diumenges d’11 a 14 h i s’inclourà dins el preu de l’entrada
podran elevar-se virtualment fins a tocar de l’extraordinari mosaic de Centcelles, per observar de ben a prop les seves tessel·les i les diferents escenes representades. També podran observar les pintures murals que completen la decoració del conjunt.
L’activitat ‘Enlaira’t a la Cúpula’ és possible gràcies al model 3D del Conjunt romà de Centcelles elaborat pel programa Giravolt. La proposta de dinamització ja es va realitzar durant les passades festes de Nadal, amb molt bona acollida per part dels visitants. Durant l’activitat, els visitants estan acompanyats per un educador que els guiarà durant tot el recorregut i els ajudarà a interpretar les diferents escenes que hi poden observar.
L’activitat està inclosa en el preu de l’entrada al Conjunt romà de Centcelles i es pot realitzar sense necessitat de fer reserva prèvia.
Política l S’ha obert una pàgina web amb els projectes perquè els ciutadans puguin fer-hi aportacions
Redacció
La passada setmana, a la Sala Cohí Grau de l’Escola Municipal de Música Pau Casals, va tenir lloc per part del govern municipal la presentació de la proposta de l’Agenda Urbana El Vendrell 2030, un pla estratègic de millora ambiental, urbana, econòmica, cultural i de governança per al municipi. L’acte es va iniciar amb una presentació de l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, en la qual va destacar el creixement demogràfic i la privilegiada ubicació geogràfica del municipi, dos factors que alhora poden ser oportunitat i amenaça en el projecte d’esdevenir una capital regional entre Barcelona i Tarragona. En aquest sentit, l’alcalde va posar de relleu que «la planificació estratègica és clau per posar les bases i tenir projectes per fer del Vendrell un municipi capdavanter, i aquest any 2025 és el Moment Vendrell per fer aquest salt de qualitat». L’acte va servir per a
destacar aquelles iniciatives plantejades com a motors de desenvolupament de la ciutat pel futur més immediat. En
Veïnal l La Federació es queixa de la inacció municipal per a mantenir l’espai
La Federació Xarxa Vendrellenca ha interposat una denúncia formal davant el Departament de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya per l’incompliment de la Llei de Patrimoni Històric, tant estatal com autonòmica, per part de l’Ajuntament del Vendrell en relació amb la preservació i protecció de la Torre del Telègraf Òptic dels Masos de Coma-ruga.
L’any passat, la Federació va impulsar diverses accions per reivindicar la dignifica-
ció, preservació i promoció d’aquest element patrimonial, reconegut com a bé d’interès estatal des de l’any 1985. Entre aquestes accions hi havia la presentació d’una proposta de resolució al ple municipal, impulsada pels grups de l’oposició Fem Vendrell, Comuns i Primer el Vendrell, que va ser aprovada per unanimitat.
Segons Xarxa Vendrellenca, l’única resposta per part de l’Ajuntament ha estat un comunicat de premsa, emès el passat mes d’octubre, on anunciava la intenció de re-
aquest sentit, es van presentar les propostes del Parc del Botafoc, a càrrec d’Ana Coello de Llobet SLP. Posteriorment
es va explicar la renaturalizació de la riera de la Bisbal, a càrrec de Margarita Manzano de MN Consultors en Ciències
Imatge d’arxiu de la Torre del Telègraf Òptic. Cedida
dactar un Catàleg de Patrimoni. Aquesta mesura, no compleix amb les obligacions establertes a la normativa en matèria de protecció del patrimoni històric. La inac-
ció municipal, afegeix Xarxa Vendrellenca, els ha portat a presentar aquest gener una denúncia davant el Departament de Patrimoni de la Generalitat.
Les propostes són urbanístiques, de paisatge i també comercials
de la Conservació SL.
La seguent proposta va ser la del passeig urbà del Torrent dels Aragalls, a càrrec de Bernat Ardèvol d’Ardèvol Consultors i Associats SLP. El mateix Ardèvol va ser l’encarregat d’exposar la proposta per la rehabilitació i dinamització del mercat municipal i el seu entorn.
Després es va explicar el projecte de l’aparcament subterrani al ‘Passeig de les Bòbiles’, a càrrec de Robert Lluís, enginyer de Camins, Canals i Ports.
Finalment es va exposar el Mapa comercial del Vendrell, a càrrec de David Nogué d’Eixos.cat, i el Pla d’Aparcaments del Vendrell, a càrrec de David Soler de DOyMO.
Tal com va exposar l’alcalde, Kenneth Martínez, en tota planificació estratègica, «la participació ciutadana és fonamental per definir un futur que respongui a les necessitats i il·lusions de tots els vendrellencs i vendrellenques». D’aquesta manera, el consistori explicà que tots els projectes es poden consultar a través del web: (https://agendaurbana.elvendrell.net/es/) en la qual també s’hi podran fer aportacions per augmentar el gruix de propostes.
Acte seguit, Eliseu Guillamon de Casa dels ocells SL, va exposar la proposta del nou parc del Tabaris ‘Ciutat de la música’.
Successos l Cinc persones van haver de ser ateses pel SEM a peu de carretera
Redacció
El conductor d’un turisme va morir ahir a la tarda en un accident de trànsit en què es van veure implicats quatre cotxes. Segons informa el Servei Català de Trànsit, el sinistre viari mortal va tenir lloc al punt quilomètric 26,3 de la C-14 a Alcover. Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís a les 15.50 h.
Per causes que encara s’estan investigant, es va produir una col·lisió amb quatre turismes implicats i com a conseqüència de l’impacte va morir el conductor d’uns dels cotxes. A més, altres cinc per-
sones van haver de ser ateses pel SEM a peu de carretera. Es desconeix l’estat d’aquestes víctimes. Arran del sinistre es van activar cinc patrulles dels Mossos d’Esquadra, set dotacions dels Bombers de la Generalitat, qui van realitzar tasques d’excarceració, i quatre ambulàncies i l’helicòpter medicalitzat del SEM. Amb aquesta víctima són 12 les persones que han perdut la vida a les carreteres catalanes des que va començar l’any. D’aquestes, la meitat han estat dins de les comarques tarragonines.
El Nàstic va sumar una doble victòria el darrer dissabte contra el Celta Fortuna. Per una banda, els grana van confirmar que jugant contra filials són un equip superior i van assolir la primera victòria a domicili des del mes de novembre. De l’altra, ho van fer recuperant noms propis a la plantilla. Antoñín, Víctor Narro, Migue Leal i Gorka Pérez són alguns dels futbolistes que van brillar sobre la verda i plena de múltiples espècies d’ocells gespa de Balaídos.
La realitat és que el Nàstic va començar amb el peu esquerre el partit. El Abdellaoui, el reforç d’hivern de 4,20 milions d’euros del Celta Fortuna, va fer el que va voler per la banda de Joan Oriol amb l’ajuda del lateral Tincho. Els grana estaven espessos amb la pilota i massa precipitats, però enmig del caos, un jugador va il·luminar l’atac del conjunt grana com la llum d’un far. Antoñín Cortés va generar tots els espais que va voler a la defensa gallega. Només necessitava un passador, i Gorostidi va ser l’indicat filtrant una pilota que va deixar l’andalús sol davant el porter Manu Vidal. El xut del davanter va sortir massa desviat, però va despertar el Nàstic. La dinàmica del partit va canviar i, amb Antoñín deixant-s’ho tot per treure petroli, van sortir nous protagonistes.
Víctor Narro va tornar en el seu estat de forma pletòric. De nou, va fer i desfer com va voler per col·locar pilotes a l’àrea i va demostrar, una vegada més, perquè l’equip no és el mateix quan no hi és. Narro i Antoñín van posar de cara el duel en la pilota aturada. Antoñín va celebrar el gol amb ràbia, perquè va significar posar fi a una sequera anotadora que arrossegava des de l’octubre. D’altra banda, Narro va sumar una nova assistència –la setena– que el col·loca empatat com a màxim assistent històric de la Primera Federació amb 24 passades de gol.
Antoñín i Narro posaven els forats en atac i les ocasions, però també van tenir temps per brillar en altres zones del camp. A la rereguarda, Gorka Pérez es va fer fort al costat d’Antonio Leal. Després de mesos allunyat dels terrenys de joc per una lesió al tendó d’Aquil·les, Gorka Pérez es va trobar, per la lesió d’Óscar Sanz i les molèsties de Borja Granero, jugant el seu tercer partit consecutiu en una setmana. Pérez ho va aprofitar per completar un partit sòlid que es va premiar amb la porteria a zero. Aquest triomf particular va ser ce-
Futbol l El Nàstic va tornar a guanyar a domicili en un duel en el qual van brillar les individualitats
lebrat de la millor manera, perquè, una vegada l’àrbitre va xiular el final, tots dos centrals es van unir en una abraçada plena d’eufòria i ràbia.
L’altre nom propi en aparèixer va ser Migue Leal. El lateral de Villarreal ha entrat com un tren al Nàstic i ha aconseguit allò que semblava impossible: asseure a la banqueta a Pol Domingo. No va decebre, i la seva persistència i desgast físic durant el partit va prometre que el debat al lateral dret podria acabar guanyant-lo aviat.
Buscant un migcampista veterà Montalvo i Gorostidi van executar un partit clínic. Tots dos es van fondre físicament per anullar el Celta al mig del camp, però van deixar clara una necessitat que Dani Vidal va confirmar por després: cal un fitxatge al mig del camp. Amb Biel Vicens a la rampa de sortida –no va anar ni convocat– i la baixa d’Óscar Sanz –que es preveu que sigui mínim d’un mes– i la sortida d’Álex López
deixen al Nàstic amb només dos migcampistes disponibles.
Avui és el darrer dia del mercat de fitxatges i la direcció esportiva està buscant un migcampista amb
L’apunt
galons i veterania capaç d’emular la gesta de Migue Leal i fer-se un lloc a l’onze inicial. Un home que trobaran avui per completar la plantilla com a la darrera incorporació del mercat.
CLASSIFICACIÓ
Es busca
El Nàstic vol incorporar un nou migcampista l’últim dia de mercat
Els nastiquers no van deixar sol al Nàstic a Balaídos
Un bon grapat de nastiquers es van deixar veure a Balaídos per animar al Nàstic. Alguns van tornar al camp on ja van ser fa tres temporades i que, fins dissabte, només guardaven un mal record. La desena d’aficionats es van fer notar en la victòria grana.
Equip Pts J G E P GF GC
1.CyD Leonesa 44 22 13 5 4 38 25
2.Ponferradina 37 22 10 7 5 33 21
3.GIMNÀSTIC 36 22 10 6 6 30 23
4.R.Sociedad B 36 22 10 6 6 34 20
5.Barakaldo 33 21 9 6 6 28 20
6.Arenteiro 32 21 9 5 7 25 20
7.Unionistas 30 22 6 12 4 29 25
8.Tarazona 30 22 8 6 8 25 24
9.Zamora 29 22 8 5 9 28 21
10.Andorra 29 22 7 8 7 23 23
11.Real Unión 29 22 8 5 9 27 34
12.Celta Fortuna 28 21 8 4 9 30 28
13.Bilbao Athletic 28 22 8 4 10 26 27
14.Lugo 26 21 6 8 7 17 20
15.Gimnástica S. 25 22 6 7 9 26 41
16.Barça Atlètic 24 22 4 12 6 27 32
17.Sestao River 24 22 6 6 10 18 23
18.Ourense 24 22 5 9 8 18 26
19.Osasuna P. 24 22 7 3 12 23 36
20.Amorebieta 20 22 4 8 10 23 39
1-1
0-0 PRÒXIMA JORNADA Ponferradina-Barakaldo Barça Atlètic-Gimnástica S. Tarazona-Real Sociedad B Sestao River-Zamora Andorra-Lugo Osasuna P.-GIMNÀSTIC Real Unión-Unionistas Bilbao Athletic-Arenteiro CyD Leonesa-Amorebieta Ourense-Celta Fortuna
Reus FC Reddis. Pepo Campanera, Alberto Benito, Alarcón, Xavi Molina, Casals, Ramon Folch (Moreno, 25’), Toscano, Ricardo Vaz (Nico Díaz, 83’), Pol Benito (Pol Fernández, 83’), Pedro Martín (Joan Torrents, 64’) i Aitor Serrano (Marc Grau, 64’). Mollerussa. Motassim, Arnau, Pedrós, Ronda, Bernat (Putxi, 73’), Font (Echeverría, 89’), Jofre Graells, Miquel Graells (Franki, 58’), Martínez, Guillem i Juwara (Puig 73’). Gols. 1-0, Franki en pròpia porta (66’) i 2-0, Pol Benito (76’). Àrbitre. Víctor Moreno Martínez (Baix Llobregat no va amonestar a cap jugador. Incidències. Partit de la jornada 20 disputat a l’Estadi Municipal de Reus amb 1.781 espectadors.
Futbol l Un gol en pròpia i Pol Benito van ser suficients per solucionar un partit espès dels roig-i-negres
Arnau Montreal Quesada
El Reus FC Reddis va sumar ahir una victòria de líder contra el Mollerussa. El conjunt roig-i-negre va dominar el duel, però va estar espès en els metres finals. Amb tot, la insistència va tenir els seus fruits perquè una centrada de Sergi Casals a la segona meitat va provocar un gol en pròpia porta que va despertar el gegant adormit que va tancar el duel amb la contundència habitual del primer classificat.
Marc Carrasco va encetar un duel amb rotacions forcades. A la porteria, Pepo Campanera va suplir un Alejandro Verdejo sancionat. La lesió del capità Xavi Jaime va provocar la primera titularitat de Sandro Toscano de roig-i-negre mentre que a la punta d’atac Pedro Martín també sumava el primer partit des de l’onze. La primera aproximació del Reus va ser del fitxatge a la davantera. Pedro Martín es va desfer de la seva marca, però a l’hora de definir va enviar la pilota als núvols. Els roigi-negres se sentien còmodes amb l’esfèric. Amb el pas dels minuts el Reus creixia amb la possessió i no es va ressentir quan va perdre Ramon Folch per lesió a la mitja hora d’encontre. La progressió era
Els jugadors del Reus FC Reddis celebrant la victòria. Reus FC Reddis
adient, però quan els roig-inegres arribaven a l’àrea s’estavellaven contra un mur. Pol Benito per l’esquerra i Aitor Serrano per la dreta apropaven la pilota a l’àrea, però la superioritat reusenca quedava allà, amb ocasions que no arribaven o amb rematades al lateral de la xarxa.
En defensa el Reus tenia controlat a un Mollerussa que tampoc volia arriscar mas-
sa. Els lleidatans no feien un pas en fals en la pressió i es resguardaven en defensa intentant que el punta Juwara generés del no-res. D’aquesta pressió passiva va sorgir la millor ocasió de la primera meitat. Alberto Benito va iniciar la jugada des de camp propi, conduint i allargant la possessió cap a Aitor Serrano. L’extrem la va posar a l’àrea i Pedro Martín va rematar al
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau va caure derrotat el darrer dissabte al pavelló contra el CV Melilla. Els de Vlado Stevovski no van poder esgarrapar cap punt contra un rival que es va mostrar sòlid i conseqüent en el seu nivell d'un equip que lluita a la part alta de la classificació. El conjunt rojillo es va quedar lluny de mantenir el ritme del
CV Melilla. Els serveis potents i el bloqueig dels visitants van establir un forat de cinc punts que els d’Stevovski que es va ampliar fins al 14-25 final. En el segon set es va mantenir la dinàmica. El Melilla resolia amb rapidesa i trobava forats en el bloqueig cooperativista. Els visitants no van deixar reaccionar als tarragonins i van establir un 16-25 que va
deixar el partit vist per a sentència. Els de Vlado Stevovski van reaccionar finalment en el tercer set igualant la intensitat visitant, però no va ser suficient per evitar un 0-3 final. Després del punt que l’Arenal Emevé va esgarrapar de la pista del Manacor, la distància del Sant Pere i Sant Pau amb el descens s’apropa a tres punts. Redacció
primer toc llepant l’escaire.
Amb aquesta sensació de domini, però faltant un pas més dins de l’àrea, va marxar el Reus FC Reddis al descans.
A la represa les sensacions no van millorar, i el Reus FC Reddis no es trobava. Alberto Benito era l’home amb més iniciativa, però, de nou, quan la pilota s’acostava a l’àrea del Mollerussa, simplement no s’endinsava de cap manera,
Sandro Toscano i Pedro Martín van sumar la seva primera titularitat
ni centrades ni remats des de l’exterior.
Només quedava insistir, fins que el líder la va trobar. Sergi Casals va trepitjar àrea i va enviar a la petita la prime-
ra centrada de tota la segona part. Va ser un tir precís, que no va trobar rematador, sinó que va ser el jugador del Mollerussa, Franki; qui la va interceptar i la va empènyer al fons de la porteria.
Alliberats
El gol va connectar va ficar el Reus de cop en el partit. Les jugades començaven a sorgir amb èxit, després de treure’s el pes de sobre de l’1-0. Els roig-i-negres van fer un pas endavant i Ricardo Vaz va comandar l’atac. El 10 del Reus es va treure un centre del barret cap al segon pal i Pol Benito va entrar com un avió per rematar i posar el 2-0 en el marcador.
Amb l’avantatge, els reusencs es mostraven més còmodes amb pilota i sense i, amb l’entrada de Nico Díaz i Pol Fernández, el Reus FC Reddis va tancar el partit amb la tranquil·litat i la contundència d’un líder.
-Mollerussa 2-0
PRÒXIMA JORNADA
Montañesa-AE Prat Manresa-FE Grama
Atlètic Lleida-Sabadell B Mollerussa-Cerdanyola FC L’Hospitalet-Tona L’Escala-Badalona
Peralda-REUS FC REDDIS
Europa B-San Cristóbal Girona B-Vilassar de Mar
Reus Deportiu. Càndid Ballart, Joan Salvat, Marc Julià, Martí Casas i Diego Rojas. També van jugar Pol Martínez, Ferran Giménez, Carles Casas i Guillem Jansà. HC Alpicat. Xavi Bosch, Miquel Serret, Iago Vázquez, Marc Vázquez i David Ballestero. També van jugar Jan Munné, Pol Besolí, Joan Serret i Oriol Llenas. Gols 1-0, Guillem Jansà (9’); 2-0, Marc Julià (20’); 3-0, Joan Salvat (34’); 4-0 Joan Salvat (35’); 5-0, Martí Casas (36’); 5-1, Serret (45’); 5-2, Iago Vázquez (47’) i 5-3, Iago Vázquez (49’). Àrbitres. Jordi Reverter i Xavi Valiente. Incidències. Partit de la jornada 16 de l’OK Lliga disputat al Palau d’Esports de Reus.
Hoquei l Els roig-i-negres golegen als lleidatans per oblidar la Champions
Arnau Montreal Quesada
El Reus Deportiu Virginias va assolir una victòria contundent contra un Alpicat que només va poder maquillar el resultat en el darrer tram de partit. El conjunt lleidatà va pagar els plats trencats d’uns reusencs dolguts després de la derrota contra el Barcelos. Jansà, Julià, Joan Salvat per
partida doble i Martí Casas van posar els gols d’un Reus entonat que va acabar rebent tres gols quan Jordi Garcia va fer rotacions sobre la pista. El conjunt reusenc va encetar el partit a l’expectativa. Després dels esforços del darrer dijous a la Champions, el Reus afrontava el duel reservant energia i esperant la seva oportunitat. Aquesta va
El jugador del CBT
Cera durant el partit. Horta Godella
Bàsquet l L’Ibersol CBT va caure derrotat en la seva visita a la pista de l’Horta Godella, filial del València Basket de la Lliga ACB, per 91-74. Els tarragonins, que en alguns trams del partit van jugar de tu a tu als valencians, van pagar cares les desconnexions en diverses fases, uns lapsus que els valencians van aprofitar per agafar
els avantatges que van saber rendibilitzar per emportar-se la victòria. El Godella i el CBT van encetar el partit oblidant la defensa. Els dos equips van establir un alt ritme de puntuació que va acabar amb un 29-26. Poc a poc, els locals van fer-se forts en defensa, mentre que els cebetistes no aconseguien aturar els atacs visitants. Redacció
El jugador del Reus Deportiu Marc Julià durant el partit contra l’Alpicat. Juanjo Viña / Reus Deportiu
arribar ben aviat. Joan Salvat va pispar una bola per deixar a Marc Julià plantat davant del porter, però l’atacant no va connectar la rematada. Poc després, Martí Casas va
tenir un mà a mà que va aturar el porter rival. Malgrat la posició a la taula, l’Alpicat ha demostrat la seva capacitat de mossegada. De fet, en la primera volta va empatar al
El jugador del CB Salou
El CB Salou es recompon i assoleix la primera victòria de l’any a la pista del Llíria (88-94)
Bàsquet l L’OCA Global CB Salou va recuperar el somriure amb una victòria de mèrit a la pista del Llíria. Els de Jesús Muñiz van trencar la mala ratxa amb la primera victòria de l’any amb una nova exhibició d’Iker Montero. Els salouencs van anar a la guerra a Llíria. En el primer quart, tots dos equips van xocar amb un empat a
22 punts, però els locals van decantar la balança a favor al descans amb un 54-45. Els blaus necessitaven una gesta i va arribar en forma de tres triples consecutius per reduir la distància a tres punts. Els salouencs havien d’acabar la feina al darrer quart i ho van aconseguir en els darrers minuts per completar un partit per emmarcar. Redacció
Pol Martínez, golejador del filial, va disputar el seu primer partit al Palau
carril lliure per disparar, i així ho va fer per posar l’1-0 per sota de les cames del porter. L’Alpicat no es va fer enrere, sinó que va estar a prop de l’1-1 amb dues accions. La primera en un contraatac de tres contra u que Munné va enviar als núvols i, després, amb un tir interior del mateix protagonista que Càndid Ballart va aconseguir aturar abans que la bola travessés la línia. Del possible empat el Reus va passar al 2-0, perquè en una internada, Julià no va dubtar en disparar i la bola es va colar per sota del braç de Xavi Bosch cap al fons de la porteria.
Reus a l’últim minut. Amb tot, és un equip porós en defensa i els roig-i-negres ho van aprofitar. Julià va arrossegar dos defensors per cedir la bola a Guillem Jansà. El jove tenia un
A la segona meitat el Reus va sentenciar el partit. Salvat per partida doble i Martí Casas de falta directa van establir el 5-0. Jordi Garcia va aprofitar per fer rotacions i l’Alpicat, al seu temps, va acabar per maquillar el marcador amb el 5-3.
El pobletà Joan Rusiñol en una acció de pilota aturada. Guillem Pasano
La Pobla de Mafumet es fa forta a casa i supera l’Horta amb un nou gol de Yehor Rohach (1-0)
Futbol l La Pobla de Mafumet està trobant en el seu estadi un fortí. El conjunt de Manel Cazorla va retrobar-se amb la victòria contra l’Horta amb un solitari gol del davanter ucraïnès Yehor Rohach. El duel era clau per al filial del Nàstic perquè l’Horta és l’equip que marca la línia del play-off d’ascens. Els pobletans van sortir amb tot i en
un quart d’hora Nil Coch ja va tenir el primer ben a prop. La Pobla va acabar millor la primera part amb tres ocasions que van fer suar el porter rival. A la represa, el punta Yehor Rohach va aparèixer per rematar una centrada de Teo Pozo al segon pal per posar un avantatge a l’electrònic que el filial grana va saber defensar. AMQ
Economia l Tots tres països han contraatacat amb duresa a les mesures imposades pel president dels EUA
Agències
El president dels Estats Units, Donald Trump, va oficialitzar dissabte la seva ofensiva comercial contra el Canadà, Mèxic i la Xina signant una ordre executiva que imposa nous aranzels a les importacions d’aquests països. Des de la seva residència de Mar-aLago, a Florida, Trump va signar una ordre que grava amb un 25% les importacions de Mèxic i el Canadà, mentre que la Xina haurà de fer front a un aranzel addicional del 10%. A més, el mandatari va declarar una emergència econòmica per justificar aquestes mesures.
El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, va respondre ahir anunciant nous tributs del 25% a les importacions nord-americanes. Trudeau advertí que aquestes mesures afectaran sectors estratègics dels EUA i que l’impacte econòmic podria arribar als 155.000 milions de dòlars. Tot i això, assegurà que donarà un marge de 21 dies a les empreses per adaptar-se a la nova situació.
Per la seva banda, la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, va rebutjar les
Trudeau alerta que els aranzels de Trump posen en risc llocs de feina nord-americans
acusacions de la Casa Blanca sobre la suposada complicitat del seu govern amb els càrtels de la droga i va anunciar un «pla B» que inclourà mesures tant aranzelàries com no
Política l El ministre avisa que apujar els aranzels «no seria beneficiós»
ACN
El ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, veu prematur parlar d’una ‘guerra comercial’ amb els Estats Units —arran de l’anunci de Trump que també imposarà aranzels a la UE— però avisa: «Una escalada aranzelària no beneficiaria ningú».
«En cas de materialitzar-se possibles mesures proteccionistes unilaterals, hem d’estudiar al detall per prendre la decisió més adequada i, per descomptat, protegir les nostres indústries i sectors clau», ha assegurat Cuerpo a ‘El Periódico’. «Seria prudent perquè cal veure quins
passos es van fent. Som un soci comercial fiable, però no ingenu», ha recalcat el titular d’Economia, que també ha avançat que el govern espanyol elevarà dues dècimes la previsió de creixement per al 2025 fins al 2,6%. «Hem acabat amb bon pols el 2024 i això ja ens posiciona
aranzelàries. Sheinbaum va insistir que la crisi del fentanil és un problema que els Estats Units han de resoldre internament i ha subratllat que la relació comercial entre
en un punt de partida excellent per al 2025, perquè hi ha un efecte arrossegament. Actualitzarem el quadre macroeconòmic del govern la setmana que ve al Consell de Ministres», ha apuntat Cuerpo, que igualment ha valorat positivament la irrupció de la IA DeepSeek. «N’hauríem de fer una interpretació molt positiva. Estem parlant d’un xoc tecnològic positiu a escala mundial, amb una certa democratització en l’ús d’aquestes tecnologies i menys costos energètics i de temps de què ens beneficiarem tots».
presentarà una queixa formal davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per denunciar el que considera una «pràctica il·legal» dels Estats Units. A més, advertí que prendrà «totes les mesures necessàries» per protegir els seus interessos comercials. En un comunicat, el Ministeri d’Afers Exteriors xinès va subratllar que la guerra comercial iniciada per Trump no tindrà cap benefici per a cap de les parts i que perjudicarà greument l’economia global.
Aquesta escalada de tensions ha posat en perill l’acord de lliure comerç entre els Estats Units, el Canadà i Mèxic, que es va renegociar el 2020 per substituir el NAFTA. Tant Trudeau com Sheinbaum han advertit que les mesures de Trump vulneren aquest pacte i han exigit una revisió immediata de la situació per evitar una crisi econòmica encara més gran.
ambdós països no ha de veure’s perjudicada per disputes diplomàtiques.
La resposta xinesa tampoc no es va fer esperar. El govern de Pequín va declarar que
Mentrestant, els experts econòmics alerten de l’impacte que els aranzels poden tenir sobre el mercat global. Moltes empreses nord-americanes depenen de proveïdors mexicans i canadencs, especialment en el sector de l’automoció, i la imposició de tributs addicionals podria fer augmentar els costos de producció i afectar el preu final dels productes. La decisió de Trump també ha generat preocupació entre els consumidors nord-americans, que podrien veure com s’incrementa el cost de la vida a causa d’aquests aranzels. El president insisteix que aquestes mesures beneficiaran els EUA a llarg termini i que reforçaran la seva economia.
Catalunya incorporarà 124 nous trens entre 2025 i 2027
Transport l La xarxa ferroviària de Catalunya té previst incorporar 124 trens entre aquest 2025 i 2027, segons ha informat el Departament de Territori i Habitatge. 72 dels combois aniran destinats a Rodalies, 38 als serveis regionals i 14 seran per a FGC per a la llançadora de l'Aeroport de Barcelona i Rodalia de Lleida. «És un pas més per aconseguir un transport públic amb major qualitat i arribar a l'objectiu de tenir un país on els trens surtin puntuals cada matí», va assegurar la consellera de Territori, Sílvia Paneque. «És cert que hi ha molta feina per fer. Però de manera tossuda hi insistirem. Els nous trens són una bona notícia», va continuar Paneque, que confia que amb la incorporació d'aquests vehicles «disminuiran les incidències». Amb detall, un total de 72 vehicles s'incorporaran al servei de Rodalies. ACN
60.000 alemanys es manifesten contra l’extrema dreta
Societat l Almenys unes 60.000 persones van protestar ahir a Berlín, segons la policia, contra l'extremisme de dretes i per exigir als partits un clar distanciament amb la ultradretana Alternativa per a Alemanya. La protesta es produeix després que el bloc conservador del candidat a la Cancelleria alemanya, Friedrich Merz, tirés endavant aquesta setmana amb el suport dels ultradretans una proposta de resolució no vinculant per frenar la immigració irregular. El publicista Michel Friedman, que fa uns dies va sortir de la CDU en senyal de protesta, va recordar a l'obertura de l'acte l'article 1 de la Llei Fonamental que afirma que «la dignitat de l'ésser humà és inviolable», alhora que va assenyalar que «l'odi no està emparat per la llibertat» i que «l'odi és violència». Hi va haver mobilitzacions arreu del país. EFE
Política l El president espanyol ironitza sobre Feijóo: «La política espanyola li queda lluny o li ve gran»
EFE
El president del Govern i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va assegurar ahir que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, té «moltes raons de pes per a exigir una dimissió com una casa» o «com un àtic» a la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, però «no ho fa».
En la clausura del congrés del PSOE de Madrid, que ha elegit com a secretari general al també ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, Sánchez es va referir de manera implícita al cas de nuvi d’Ayuso, investigat per dos presumptes delictes fiscals i falsedat documental.
«Han posat Madrid en venda i ja sabem qui s’emporta la comissió. I la qüestió és, què fa Feijóo?», preguntava el president del Govern.
A més, el president va preguntar què pensarà Pablo Casado, antic dirigent del PP, del gir del partit amb el vot del reial decret llei òmnibus que inclou mesures com la revaloració de les pensions, en votar en contra de la iniciativa original i anunciar ara que votaran a favor de la nova versió pactada entre el Govern i Junts, una situació que Sánchez considera un «embolic» propi de «la casa de Toca’m Roque».
«Amb la revaloració de les pensions, Feijóo i el PP són cap endavant, cap enrere, per a un costat, per a un altre. No són de fiar. Nosaltres sí que
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
El president diu que hi ha motius per una dimissió «com una casa o un àtic»
ho tenim clar. Si estem en el Govern, revalorar les pensions va cap endavant», assenyalava.
Multinacional ultradretana D’altra banda, el president del Govern va denunciar en
la seva intervenció l’existència d’una «multinacional ultradretana» en la Comunitat de Madrid, que defineix com una «coalició entre els de dalt, que tenen els diners», d’una banda, i el PP i Vox quan és necessari, per un altre, «tots ells units per la pasta per a fer negoci amb els drets de la gent».
«Consisteix en el següent: jo et poso una catifa vermella perquè facis negoci amb els drets de la gent i a canvi
jo et finanço pseudo mitjans digitals, tertulians en les televisions i també en les ràdios per a expandir les faules, la desinformació i condicionar el debat públic en la Comunitat de Madrid i en el conjunt d’Espanya», va declarar.
Sánchez va instar a combatre aquesta «multinacional ultradretana» amb mesures «progressistes» i compara l’actuació del Govern d’Ayuso i la del seu propi Executiu per a ressaltar la necessitat de ser
«valenta en política». «El que no és ser valent és regalar tres de cada deu euros que transfereix el Govern d’Espanya a la Comunitat de Madrid, a les persones més riques de la Comunitat de Madrid», deia, entre altres exemples.
Al congrés del PSOE de Madrid han acudit els ministres Félix Bolaños, Pilar Alegría i José Manuel Albares, entre altres membres del partit socialista.
k Roda el món i torna el mot k
Em permeto una mitja excepció a l’esperit d’aquesta columna per sortir un moment a rondar pel fascinant món de la innovació lingüística. No sé ben bé què entén la gent que no és de l’ofici per ‘innovació lingüística’, però suposo que alguna cosa semblant a “inventar-se paraules”. Que en realitat seria un concepte més aviat infantil, perquè les paraules molt rarament s’inventen del no-res; sempre hi ha una base a partir de la qual els mecanismes de creació es posen a funcionar fins que es concreta un nou ésser verbal amb prou utilitat perquè els parlants decidim incorporar-lo. Una bona manera d’entendreho és comparar-ho amb la cuina: les receptes noves no sorgeixen tampoc del no-res sinó que solen ser reelaboracions, de vegades amb aportació d’ingredients diferents (exòtics, sovint), que acaben desembocant en un plat diferent de la matriu.
Tot això ve a tomb perquè ha començat a córrer una paraula nova que designa la colla de grans empresaris multimilionaris que envolten el president americà, és a dir, en Musk i companyia: tecnocasta. Un compost transparent, dels de tota la vida (que precisament és un dels mètodes més corrents de fabricar innovació).
Lk Editorial k
a Part Alta de Tarragona és un espai singular. És la ciutat vella i s’hi acumulen les cicatrius urbanístiques d’una llarga història que es remunta als primers assentaments humans. Els romans van encapsular el seu nucli principal per a poder-lo defensar amb una muralla de la qual encara en podem gaudir vestigis destacats. Però el pas del temps ha convertit el que va ser el centre de l’urbs en un espai envellit i poc adaptat a una modernitat que, bàsicament, es va desenvolupar sota els paràmetres de carruatges i, després, vehicles de tota mena. Malgrat que des de la gestió pública es va fer molta feina fa ja unes
dècades per recuperar el barri, encara hi ha molts problemes que afecten els seus residents. Alguns d’ells molt nous, com la proliferació de pisos turístics que han aconseguit fer fora molta població ‘autòctona’ i apujar els preus dels lloguers. Però n’hi ha d’altres de problemàtiques, com la de la circulació i l’aparcament, que es mantenen en el temps i que pífies monumentals com la del pàrquing Jaume I no contribueixen a pal·liar. Ara, una nova plataforma veïnal vol pressionar per aconseguir millores. No és la primera, però estaria bé que fos de les últimes que hagués de sorgir simplement perquè no veuen altres sortides.
k Tribuna k
No solament per la seva rellevància, en afectar a milers de persones, és, el tema de les pensions, un debat ple de polèmica, sinó també pels interessos que, en si mateix, suposa en incidir directament sobre moltes variables, des de les d’ordre pressupostari, fins a les més complicades, respecte al conflicte de drets que comporten.
Lluís Badia Advocat
ciutadania, es vol garantir una viabilitat futura amb garanties.
Què passarà amb tecnocasta? Doncs aquesta és justament una de les gràcies de l’ofici: estar atents a com evoluciona, observar si n’apareix cap derivat
A primer cop d’ull el mot m’agrada, tot i que encara no goso aventurar que farà fortuna; però si més no és eficaç (s’entén a la primera), sintonitzat amb l’actualitat (casta s’ha consolidat els últims anys a partir de la pseudo-revolta de les esquerres) i sobretot aprofita un prefix que al meu entendre tenim molt malbaratat. En efecte, tecno-, forma anostrada del grec tékhne, que significa ‘art’ o ‘tècnica’, només ha donat un parell de compostos: tecnocràcia i tecnologia, cada un amb un parell de derivats i prou (recollits al diccionari normatiu, em refereixo. Per fora segur que en corren més). Una collita ben magra, magríssima, per a una arrel que precisament per l’època que vivim, l’era de la tecnologia, sembla que se’n podria treure molt més fruit. No passa la mateixa amb casta, en canvi, que és la part feble del binomi; massa recent (en el significat polític) per haver donat peu a cap creació; però, insisteixo, ben aprofitable. Què passarà amb tecnocasta? Doncs aquesta és justament una de les gràcies de l’ofici: estar atents a com evoluciona, observar si n’apareix cap derivat (un punt importantíssim, no em cansaré de dir-ho) i actuar en conseqüència; és a dir, validar-la en cas que les necessitats dels parlants demostrin que, en efecte, aquesta vegada sí que valia la pena innovar. No la perdeu de vista.
Pau Vidal Filòleg i escriptor
En les darreres setmanes, s’ha parlat molt, en un intent de buscar rendibilitat electoral, a qualsevol preu, sent conscients, tots els implicats, que aquesta discussió arriba a molta gent i que, per tant, té «un pes» emblemàtic a l’hora de trobar respostes electorals en el seu moment, malauradament la cosa és molt més difícil que una simple lectura puntual i, així, podem veure que els plantejaments al respecte, en els darrers temps, ens donen lectures interessades en cada moment, depenent de qui té la responsabilitat al govern, independentment del seu color polític.
D’entrada, el tema, «polièdric» en el seu contingut, ha estat referència obligada en l’enfrontament partidista, però també a l’hora de fixar variables com els pressupostos de tots en punts de referència com la base impositiva, sense oblidar les diferències de drets a l’hora de percebre la compensació pensionada després d’una llarga vida laboral.
Podem seguir debatent, prioritzant la politització per sobre d’altres variables, també vitals, però no estaria de més establir una criteris d’acords mínims si realment aquest apartat de dret per molta
Certament, podem seguir discutint, sense entrar en el fons del problema que no és altra que la seva consolidació real pressupostària, que sembla que no interessa a cap de les opcions partidistes, solament interessades en buscar suport electoral al preu que faci falta, en un debat infinit on ens quedem en els titulars, sense entrar en el fons del que comporta en sí mateix.
Si entrem en el marc dels costos de les pensions, podem veure com més del 40% del pressupost públic de l’Estat es dedica a les prestacions per la gent jubilada
Si entrem en el marc dels costos de les pensions, podem veure com més del 40% del pressupost públic de l’Estat es dedica a les prestacions per la gent jubilada i, per tant, aquesta és una referència obligada a l’hora de fixar les formules per poder mantenir aquest dret, però el problema de futur és com es manté tot això, en un marc on la situació demogràfica negativa suposa una variable a valorar, però també com es justifica que els sous pugin menys d’un 3% i les pensions per sobre del 8%, és a dir, el problema és més profund que el simple titular a l’hora de fixar una anàlisi objectiva al respecte,
on sembla evident, per tant, que estem davant d’una evidència que necessita un mínim d’acords a l’hora de poder garantir aquest demà desitjat, no fer-ho ens permetrà seguir discutint dels drets, però poc de com fer front als mateixos i aquest, crec, que és el punt a valorar, podem seguir pensant que no tenim cap problema i que, en tot cas, els governs que ens anem donant, ja buscaran les sortides al respecte, en un exercici de funambulisme molt perillós, per tant, a què esperen a fixar uns mínims acords de futur que busqui aïllar la polèmica i sigui capaç, des de la transparència, fixar unes conclusions fonamentals amb el màxim consens. S’han fet intents i pactes, però l’evidència és que seguim instal·lats en la desconfiança amb el que això comporta. Suposo que el fàcil és la demagògia i no buscar prevencions de futur, però el que és evident és que el marc del discurs ha de tenir suports pràctics, el contrari és un risc que no ens podem permetre. Per cert, en el «guirigall mediàtic» en el que estem asseguts, amb «monopolis de la veritat interessada» per cada opció partidista, no estaria de més aplicar una mica de seny per buscar consensos, no sigui que un cop més la mateixa via democràtica perdi novament part de la seva credibilitat en benefici dels extrems, i després ens «costa trobar les raons del seu creixement» com passa repetidament.
k Tribuna k
El passat dimarts 28 de gener, i mentre s’hi estaven duent a terme els treballs de rehabilitació, van caure a terra tres de les quatre parets de l’històric edifici de Cal Guivernau, ubicat a la plaça de la República de Roda de Berà. Afortunadament, ningú va prendre mal.
Cal Guivernau és una de les cases pairals més importants i amb més història de la localitat, tot i que el seu origen és desconegut. A partir de l’inventari de béns (1865) de Pau Vidal Palau es pot traçar la línia amb la seva àvia Maria Vidal Guivernau, la qual l’any 1793 va identificar la denominació de la casa amb el seu cognom matern. Ella posseïa a Roda de Berà una casa amb pati i forn anomenada «lo castell», que és Cal Guivernau. És evident que els orígens de la casa van més enllà del segle XVIII. L’any 1922 l’Ajuntament de Roda de Berà compra l’edifici per a convertir-lo en les escoles públiques (els Col·legis), que entren en funcionament el curs 1933-34, i ho van ser fins als anys 80. Pel seu estat de conservació a principis dels 2000 es va plantejar el seu enderrocament, però el CER, Centre d’Estudis Rodencs, es va oposar frontalment i va demanar a l’Ajuntament i al Departament de Cultura de la Generalitat que s’elaborés un estudi oficial. Va ser al juny de 2001 quan la Direcció
Antonio Barrero Veí de Roda de Berà
General del Patrimoni Cultural va fer arribar a l’Ajuntament uns informes en els quals es destacava la possibilitat de que Cal Guivernau fos el castell de Roda de Berà, una qüestió que va ser reafirmada per la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural al febrer de 2002. No obstant, no es van aconseguir prou evidències històriques.
A instàncies del Consell Comarcal del Tarragonès i de la Societat Catalana d’Arqueologia, l’Ajuntament va declarar Cal Guivernau Bé Cultural d’Interès Local l’any 2010.
k Tribuna k
DPersonalment jo hi vaig viure -a les vivendes dels mestres del primer pis- des de l’any 1981 fins el 1985, i allà van néixer els meus fills petits.
Cal que els ens locals, les entitats i les empreses responsables de l’obra facin una investigació exhaustiva i determinin les responsabilitats pertinents
L’any 2011 s’elabora un projecte per rehabilitar i reconvertir l’espai en la futura Biblioteca Municipal. Però passen molts anys de deixadessa i deteriorament de l’edifici, durant els quals cau la teulada, s’ha d’apuntalar l’estructura i s’ha de tancar l’accés per seguretat.
Cal que els ens locals, les entitats i les empreses responsables de l’obra facin una investigació exhaustiva i determinin les responsabilitats pertinents, i en la mesura que sigui possible es reprengui el projecte inicial i es tirin endavant els treballs de reconversió de Cal Guivernau en la Biblioteca Municipal Joan Martorell Coca que tant necessita la població. És la millor manera de dignificar aquest espai històric; qualsevol altra decisió anirà en contra dels valors intrínsecs de la nostra societat pel que fa a la necessitat de preservar i conservar el patrimoni local.
I perquè és innegable el valor històric, cultural, patrimonial i emocional que l’edifici de Cal Guivernau té per a totes les persones que estimem i vivim a Roda de Berà.
I no és fins l’octubre de 2023 quan es van iniciar les obres per tal de rehabilitar l’emblemàtic edifici, posant en valor els atributs originals de l’edifici històric. Mesos després de posar-se en marxa, al febrer de 2024, la localització de restes arqueològiques va paralitzar les obres durant molts mesos, fins que aquests dies s’ha produït el lamentable incident de l’esfondrament.
e seguida ens va arribar la notícia. Les fotografies corrien com la pólvora: Cal Guivernau s’havia ensorrat! Només en quedava aquella façana tan singular, de color rosenc, amb aquells ulls de bou ovalats que semblava que tot ho albiraven. Tantes històries, tants records, tantes reivindicacions, tants anhels i tantes il·lusions per veure aquest bastió mudat en la nova Biblioteca Joan Martorell Coca convertits en un munt de runa. El nostre patrimoni rodenc esfondrat, i no és el primer cop. El que havia de ser el projecte cultural més ambiciós de Roda de Berà s’ha convertit en un símbol més de la demorança amb què funcionen les nostres institucions.
Fa més de vint anys —era l’any 2002— que un grup de persones vinculades al Centre d’Estudis Rodencs ens oposàrem a l’enderroc de la casa. Hi havia massa indicis —documentals i arquitectònics— que allò no era un destorb, sinó el casalici que podia haver acollit el castell de Roda. De seguida creàrem opinió i, amb l’ajut i assessorament de la Societat Catalana d’Arqueologia (Joan Carles Alay), Joan Menchon (arqueòleg tarragoní) i Jaume Costa (a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya en aquell moment), es bastí un argumentari per evitar-ne la demolició. I així fou.
Algú hauria d’explicarnos per què aquest país maltracta tant els nostres béns patrimonials, que es perden en despatxos maldestres i negligents, inundats de paperassa
No va ser, però, fins a l’any 2010 que va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local —tot i que, segons el nostre parer (CER), havia de ser Bé Cultural d’Interès Nacional—. Massa tard, ja. L’edifici amenaçava ruïna des de feia temps. I feia patir. Tot s’alentia en excés entre decisions administratives i polítiques: malabarismes mortals. Però l’octubre de 2023 rebíem amb alegria la notícia que començaven les obres per rehabilitar Cal Guivernau gràcies als fons europeus. Una casa pairal, l’antic castell de Roda, els col·legis rehabilitats —obra del mestre de cases rodenc Marià Bonan—, l’edifici on generacions i generacions de rodencs i rodenques havíem començat a llegir i escriure, finalment semblava tenir una oportunitat: patrimoni del passat, llavor de futur.
Però aquesta setmana passada tot se n’ha anat en orris! Hem fet tard, massa tard! Què ha passat?, ens preguntem. Per què no hem estat capaços d’aturar aquest enfonsament? Algú hauria d’explicar-nos per què aquest país maltracta tant els nostres béns patrimonials, que es perden en despatxos maldestres i negligents, inundats de paperassa. Per què la cultura està tan maltractada, al cap i a la fi! El llegat dels nostres avantpassats convertit en pols, en enderroc; dovelles que seran jardineres, pur ornament, un cop més. Somnis furtats!
Senyors, Cal Guivernau era el pont entre el passat i el futur! Massa perdurable per precipitar-ho cap al no-res!
Necrològiques
Tarragona
Joaquín Marqués Pastor.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral
serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
Reus
Francisca Madueño Lara.
Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h a la Parròquia de Sant Francesc.
Paquita Romeu Miret.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà demà a les 15.15 h al Tanatori.
Salou
Valentín Vidaña Triola.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h al Tanatori.
Maspujols
Rosa Mas Segura.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Maria Assumpta.
Recerca l S’han descobert dues vies moleculars entre els nervis i els músculs
Redacció
Un equip investigador de la Unitat d’Histologia i Neuro biologia de la Universitat Ro vira i Virgili revela com dues vies moleculars clau treballen conjuntament per millorar la comunicació entre els nervis i els músculs. Aquest descobri ment pot obrir noves vies per al disseny de teràpies futures contra malalties neuromus culars com l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA).
El cos humà necessita que els nervis i els músculs esti guin en constant comunica ció per garantir el moviment,
la respiració i altres funcions vitals. Aquesta connexió es produeix en un punt concret, que és allà on es produeix un contacte físic entre les cèl· lules, anomenat unió neuro muscular (UNM), que actua com un ‘pont’ on el nervi en via ordres al múscul perquè es contragui.
Coordinació
Un dels avenços més signifi catius d’aquesta recerca ha estat observar que aquestes dues vies moleculars no tre ballen per separat, sinó que es coordinen entre elles a l’hora de modificar les proteïnes
concretes del mecanisme d’alliberament del neuro transmissor per ajustar la intensitat de la transmissió nerviosa en funció de l’acti vitat tant del nervi com del múscul.
Aquest estudi reforça la idea que la unió muscular no només rep ordres, sinó que
també pot ‘respondre’ i influ ir en com es comuniquen les neurones i els músculs. La descoberta d’aquests meca nismes permet entendre com es podrien dissenyar estra tègies per mantenir activa la sinapsi neuromuscular, fins i tot quan la malaltia comen ça a progressar. En el cas de
l’ELA, aquesta troballa podria obrir la porta a nous tracta ments dirigits a mantenir la funcionalitat de la unió neu romuscular. Això «és crucial per preservar la mobilitat i la capacitat respiratòria de les persones afectades per aquesta malaltia», afirma l’equip investigador.
Golf l El que fou un dels grans referents na cionals en el manteniment i gestió de camps de golf, Julio Lozano, s’ha jubilat. Ha estat du rant més de 40 anys una persona molt esti mada i imprescindible al Golf Costa Daurada. Va instal·lar i desenvolupar el sistema de reg
dels camps del Club. La seva professionalitat i caràcter l’han fet mereixedor de l’estima i el reconeixement de tots els qui durant aquests anys han treballat amb ell o l’han tractat, ja que ha estat una persona molt activa i espe cialment atenta amb tothom. Redacció / Cedida
ÀRIES
21/03 al 19/04
Atenció al tipus de manifestacions que aboquis en les reunions socials. Hi ha facilitat perquè malinterpretin les teves paraules. Tindràs una nit bona.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Els desplaçaments avui no seran segurs. Compte, ja que els teus nervis podran fer-te a últims moments grans oblits per al viatge.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Intel·lectual físicament et trobes en un moment positiu, desplegues energia per tots costats, però el teu cor encara no troba la pau.
20/04 al 20/05 TAURE
Cuida els teus nervis ja que avui estaràs molt sensible reaccionaràs amb geni a tot el que et diguin els pròxims. Pau tranquilitat amb l’entorn.
VERGE
23/08 al 22/09
La teva afectivitat poder eròtic es passarà dels límits acostumats. Notaran en tu una força que va cap a objectius sense miraments.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
T’arribaran notícies de persones llunyanes que gairebé havies oblidat t’aportaran sorpreses. La teva relació amb els pròxims serà molt fluida.
CANAL REUS TV
11:00 Destí 2030 (r)
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 De tramuntana a mestral. Capítol 5
14:00 Notícies
14:30 Notícies esports
15:00 Notícies (r)
15:30 Notícies esports (r)
16:00 Qüestió de fons (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 De tramuntana a mestral. Capítol 5
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Cercle central
21:00 Notícies (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Cercle central (r)
BESSONS
21/05 al 20/06
No permetis que els teus propis problemes, per greus que semblin, anul·lin la teva gran capacitat d’ajuda als altres. Nit passional.
BALANÇA
23/09 al 22/10
No permetis que vells temors limitin una jornada plena de bones ocasions noves emocions. Intenta deixar de costat a les persones poc clares.
20/01 al 18/02 AQUARI
Tràfic de no alimentar-te de vanes esperances en assumptes que no depenen de tu, palpa més la realitat de les coses i la vida.
21/06 al 22/07 CRANC
Et trobaràs una miqueta confús en les teves determinacions accions, practica la calma a fons. En la part emocional podran aparèixer gelosia.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Se t’estovarà el cor davant una situació de tipus amorós, no podràs negar-te això suposarà una gran despesa energètica monetari.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Avui demostraràs més que mai la teva capacitat de comandament habilitat de maniobra. Sort en atzar en els nous contactes.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Connecticat
11:30 Com la nit i el dia. Cabaret
12:00 SPi+TV
12:30 Destí 2030
13:00 Connecticat
14:00 Notícies 12. Edició migdia
15:00 Com la nit i el dia. Cabaret
15:30 Destí 2030
16.:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12. Edició migdia
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12. Edició vespre
21:00 La tertúlia del Dorsal 12
21:30 Aventurístic
22:00 Notícies 12. Edició vespre
23:00 La tertúlia del Dorsal 12
23:30 Aventurístic
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Novel·lista francès nascut a Rouen (18211880). Gana de l’est. 2. Prenem coses, robem violentament. És real sense acabar. Una de feble. 3. Lletres adreçades als absents. Centre de la seda. 4. Únic sense principis. Prengui el costum. 5. Esport que ve d’orient. Segelli una carta per la dreta. Vocal. 6. Instrument per pelar. Número girat. 7. Tija de ferro. És única. Dret i rígid. 8. Comença tot. Seguirà l’òrbita. Cent. 9. Si ho mires bé és discret, però no té cap. Dirigeix una barca junt amb d’altres. 10. Mamífer marsupial. Indicaré una falta. 11. Una de la vall. Urani. Estira al màxim. 12. Arnes. Guiar sense principis. VERTICALS: 1. Psiquiàtric. Una d’oberta. 2. Marbres amb inscripcions. Aguanta el cap. 3. Persona dedicada al treball amb els productes de les abelles. Urani. 4. Sempre van amb els ais. Ara mateix, no més tard. Sodomita que puja. 5. Lletra grega. No sap quin camí agafar. Una de feble. 6. Mostri Busqueu les 8 diferències del dibuix de a dreta respecte al de l’esquerra. els seus entiments. Rata sense extrems. 7. Inici de res. Peix a l’heràldica. Saturat. 8. Camina treballant. Excrescències d’algunes llavors. 9. És al seu lloc. Erecte. 10. Cinc articulacions juntes. Prové d’ultramar. 11. La primera de totes. Pronom. I francesa. Àcid que puja. 12. Escultor grec. Inventar.
TARRAGONA:
Salazar, Antonio Cos del Bou, 2 Telèfon 977 231 631 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Sanchez, Jose Cesar Passeig Sunyer, 31 Telèfon 977 311 669. Alijo Salamanca, David Castellvell del Camp: Pompeu Fabra, 15 Telèfon 977 855 046.
SALOU:
Gonzalez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Telèfon 977 382 223.
VILA-SECA:
Escobar, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977 391 672.
CAMBRILS:
Guillen, Núria Joana Verge de Montserrat, 6 Telèfon 977 364 512.
VALLS:
Rull Ferre, Gabriel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717.
EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel De matinada es formaran núvols baixos a Ponent i a l’interior de la vall de l’Ebre, què deixaran el cel mig o puntualment molt ennuvolat; minvaran ràpidament durant el matí i el cel quedarà serè a partir de migdia. A la resta, predominarà l’ambient assolellat durant tot el dia, tot i algunes pinzellades de núvols alts al matí al sud del país i al Pirineu. Temperatura La temperatura mínima serà lleugerament més alta. La temperatura màxima serà entre lleugerament i moderadament més alta, si bé al quadrant nord-est l’ascens serà acusat.
TARRAGONA. LLOGO
HABITACIÓ amb pis compartit a senyora. Amb referències. Tel. 722.742.328
ES LLOGA HABITACIÓ
A SALOU. Cèntric, nou i confortable per substituts, interins o estudiants, qualsevol àmbit. Trucar fora d’horari escolar o Whatssap Tel. 649.831.644
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –65 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
MUJER. BUSCA TRABAJO EN TARRAGONA. Tel: 609.259.525
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
TERÀPIES
SI TIENES DOLOR, FIBROMIALGIA, DEPRESIÓN, INSOMNIO, ANSIEDAD. Tel. 696.544.751
MASSATGES
VENDRELL. MASAJES A DOMICILIO. Tel: 603.223.483
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel:
PROFESIONAL. Salidas. Tel: 642.463.475 MASAJES REUS. Tel. 698.788.062 ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
Programació L’obra de teatre ‘Els ossos de l’irlandès’, l’aniversari de la Cia Struc i el cicle de documentals ‘Segell Camp de Tarragona’ encapçalen la programació hivern-primavera
Els documentals Barcelona fora de l’armari i La Gent del Llamp donaran el tret de sortida de la Programació hivern-primavera del Convent de les Arts d’Alcover el pròxim dissabte 15 de febrer. Aquests curts formen part del cicle Segell Camp de Tarragona, format per tres produccions dirigides, inspirades o interpretades per històries i gent d’Alcover i el seu entorn. El curtmetratge que completa el cicle és Maquis a les Muntanyes de Prades, que es projectarà el 22 de febrer.
La nova programació també inclou propostes teatrals com Nomami (22 i 23 de març), una peça que convida a reflexionar, de manera irònica, sobre la maternitat i la crisi que l’envolta, o Els ossos de l’irlandès (25 de maig), una comèdia negra sobre el fracàs de l’amistat. En l’àmbit musical, destaca l’estrena del treball en residència El cançoner R-evolucionat (8 de març), un espectacle d’evolució musical i revolució femenina, creat per l’espluguina Anna Amigó. la qual convida el públic a redescobrir balades que ens han arribat a través dels temps, en boca de les nostres mares, padrines, i tantes altres dones. Al mes següent arribarà a Alcover el concert Serrat al 100%-Tribut a Serrat (5 d’abril), en què Ernest Bertran repassarà els èxits més emblemàtics del músic, poeta i cantautor.
Pel que fa a la programació familiar, el Convent de les Arts se sumarà al 30 aniversari de la Companyia
Struc programant
l’espectacle 30 anys d’Struc (16 de març), en què el conegut mag oferirà una nova sessió de la seva màgia de–Struc–tiva, barreja d’illusió, humor i sorpreses. Per als més petits arribarà la triplement premiada La gallina dels ous d’or (18 de maig), de Zum-Zum Teatre, una història que parla dels diners i l’avarícia i que té com a desencadenant l’ou d’or que un bon dia apareix en una granja.
Destaquen també les propostes Outsider de la Cia. Evohé (26 d’abril), un conte explicat a través de la dansa i el teatre, obra de la coreògrafa Ana Corredor, i Corcs (1 de juny) de la companyia MuTA, que a través del circ,
la dansa i la corda transportarà el públic a un somni que transcendeix la realitat. La programació d’aquest trimestre la complementen pel·lícules del Cicle Gaudí de cinema de producció catalana,
entre les quals destaquen El 47 i Marco, ambdues protagonitzades pel premiat Eduard Fernández. Per consultar la programació completa o comprar les entrades: www.conventarts.cat
Avui és Sant Blai i el dia que a casa desmuntem el pessebre com dicta la tradició. També mengem blaiets perquè aquí, gloriosament, tenim un menjar per a cada tradició i un plegat de tradicions que han estat i són el flagell de la rutina. Aquests costums antics, sovint d’arrel pagana que equival a dir indestriables del nostre moll cultural, fan que cada època de l’any sigui rellevant amb els seus dies especials que esperem amb candeletes. Així, de tradició en tradició, tenim motius de celebració per avorrida o inclement que pugui resultar l’existència. Són els dies marcats al calendari en que ens llevem amb un objectiu saborós i ineludible com un soldat en missió de felicitat. Comprar blaiets, panellets, coques de Sant Joan, coca de llardons o d’ou, coca de cireres, menjablanc, torrons, mones, calçots, coietes. Cada recepta amb una història que parla del nostre poble i li confereix valor i sentit i les urpes que duem clavades al cor els seus amants irredempts. Som en temps difícils per a les tradicions nostrades en el seu sentit profund, fins i tot vàries de les seves expressions culinàries més inveterades ja no són observades, ni tan sols conegudes, per molts joves perquè famílies i escoles han perdut interès a conservar-les amb orgull. Per sort, alguns no estem per la rendició. La rica tradició també demana que els blaiets rebin una benedicció com els del Forn Huguet de Reus on saben combinar a la perfecció la passió per l’essència amb la innovació -potenciant els nostres símbols dolços amb noves formes i extensions- per erigir-se en excel·lents i hàbils mantenidors de l’amplíssim, divers i valuós patrimoni gustatiu català. Segons el diccionari, beneir és lloar algú o alguna cosa per agrair-ne els beneficis rebuts. Què menys.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
