Pedro Sánchez fa una aturada «per reflexionar» i comunicarà dilluns si deixa la presidència
Reus 8
La seu corporativa de T-Systems es traslladarà al nou edifici de REDESSA Innovació abans del 2025
Altres propostes
• Ampliar l’Anella Verda a la Budellera i l’Horta Gran
• Traslladar l’antiga
Laboral a Campclar
• Construir habitatges i un hotel a Mas d’en Sorder
El consistori no podrà assumir-ne el cost i preveu que l’empresa pugui vendre a tercers els terreys del futur barri tecnològic, on s’hi ubicaran també hotels
Reus
L’accés automàtic als pàrquings públics ja té més de 83.000 usuaris
7
El govern català ‘reprèn’ amb polèmica el projecte del Hard Rock
Camp de Tarragona 12
Tarragona
Els nois i noies a la plaça Tarragonès de Torreforta aprenent els balls. Gerard Martí
Alumnes de diverses escoles aprenen danses tradicionals com a «element d’intercanvi i cohesió social»
5
Urbanisme Els estudis municipals les xifren en més de 48 MEUR i el consistori demana a l’empresa «rebaixar expectatives»
Carlos Domènech GoñiEls estudis tècnics de l’Ajuntament de Tarragona xifren en més de 48 MEUR les compensacions econòmiques que hauria de rebre l’antiga CLH –ara anomenada Exolum– a través del Pla de Millora Urbana dels seus terrenys. L’objectiu és que l’empresa deixi la zona a tocar del Francolí per ubicar-se fora de la ciutat i construir així el barri tecnològic. «A aquesta quantitat cal sumar-li el preu del sòl, per això és inassumible una compra amb aquests preus per part de l’Ajuntament», indica a Diari Més el conseller d’Urbanisme, Nacho García. Així doncs, a banda d’habitatges i oficines, s’obre la porta a la construcció d’hotels per tal que Exolum tingui uns terrenys més atractius pels inversors. «Es poden plantejar els hotels perfectament, sí, a banda de pisos i empreses», diu García.
El futur barri tecnològic és
un dels pilars de la nova proposta del POUM. Té l’objectiu de lligar la Tabacalera amb Ponent, a partir d’una transformació integral d’una zona de la ciutat que es manté industrialitzada. Per a fer-lo realitat és essencial que l’antiga CLH marxi a fora de la ciutat, unes negociacions que estan en marxa.
«Els hem demanat que rebaixin les expectatives, perquè com a ciutat no podem assumir ni la quantitat ni el projecte que es plantejava amb el POUM del 2013», explica García. Per aquest motiu, el consistori també planteja que sigui Exolum qui vengui els terrenys directament a un tercer abans o després de construir pisos, oficines o hotels.
Les negociacions amb el nou equip de govern van començar al setembre, amb una reunió a tres bandes entre l’alcalde Rubén Viñuales, el president del Port, Saül Garreta, i directius d’Exolum. Les
trobades han continuat amb perfils tècnics del consistori i l’empresa, que van reunir-se la setmana passada i tornaran a fer-ho properament. «Estem posant tota la carn a la graella perquè això surti bé», explica el conseller d’Urbanisme. En aquestes negociacions també hi ha la figura de Promo Assessors, empresa contractada per l’Ajuntament que està elaborant l’estudi econòmic del POUM i «ens garanteix la viabilitat de l’operació».
«Torres altes com a Manhattan»
El projecte del POUM del 2013 proposava un pont de quatre carrils per sobre del Francolí, el desmuntatge de la planta i la descontaminació de l’espai i la construcció d’edificis molt alts, «com si Tarragona fos Manhattan», diu García. La sentència que va tombar el POUM obliga ara a l’Ajuntament a fer front a les compensacions econòmiques a l’empresa a través d’un nou
Pla de Millora Urbana. Això permetrà a Exolum treure rèdit dels seus terrenys i poder pagar l’hipotètic trasllat, que tot apunta que seria als terrenys portuaris del Complex Educatiu.
La descontaminació del sòl La descontaminació dels terrenys, pas previ obligatori abans de la construcció d’habitatges, és un dels elements clau en la negociació. En aquest sentit, el conseller d’Urbanisme és contundent: «Són ells els que han estat contaminant durant molts anys, així que són ells els que ho han de pagar». Aquest fet ja rebaixaria el preu a pagar en compensacions per part de l’Ajuntament.
Un barri en zona inundable Diversos estudis pronostiquen que la llera del Francolí, justament els terrenys on es troba l’antiga CLH, són terrenys inundables a menys de cent anys vista. Sobre aquesta
L’Ajuntament es nega a pagar la descontaminació dels terrenys La primera proposta del nou POUM veu la llum
qüestió i la viabilitat del nou barri, el conseller d’Urbanisme és clar: «Afortunadament, tenim les eines per poder fer front a les inundacions. És una casuística que ja trobem a l’altra banda del riu, on ja hi ha cases. Construirem murs de contenció», recalca.
Un projecte a deu anys vista
L’Ajuntament és conscient de les dificultats que presenten les operacions, i l’equip de govern té clar que el nou barri tecnològic no serà una realitat a dos anys vista. «Ara bé, esperem en deu anys haver fet passes endavant», afegeix García. Amb tot, s’obre una nova etapa de reptes i oportunitats per al desenvolupament urbanístic de la ciutat, que passa per aprovar el POUM.
Presentació
La darrera planta de l’edifici Tarragona Impulsa de la Tabacalera va acollir la presentació als mitjans de la primera proposta del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. La roda de premsa va anar a càrrec de l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, i del conseller d’Urbanisme, Nacho García. Un parell d’hores abans van ensenyar la proposta als grups municipals, que hauran de deliberar si compleix amb les seves expectatives. L’aprovació inicial del document es preveu a inicis de l’any vinent. Tot dependrà de les negociacions.
POUM preveu construir a una part de l’Horta Gran per unir centre i Ponent
Territori Es protegirà com a gran zona verda, però es farà un petit barri entre l’N-340 i la T-11
John BugarinAconseguir la cohesió entre el centre de Tarragona i els barris de Ponent és un dels principals eixos de la proposta de POUM que va presentar ahir el govern municipal. Aquesta unió s’aconseguirà a través de l’Horta Gran, que tot i que es preservarà com una gran zona verda, es reservarà una petita parcel·la com a sòl urbanitzable. Així, es construirà un nou barri entre l’N340 i la T-11, que s’allargarà fins a Icomar. Tanmateix, el nou barri tecnològic que es preveu construir al polígon industrial Francolí, també servirà per trencar la barrera «física i psicològica» que suposa el riu Francolí, apuntava ahir l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. De fet, es volen crear diversos ponts que uniran una banda amb l’altra. El conseller de Territori, Nacho García, assenyalava el desequilibri econòmic que existeix entre Ponent i la resta de la ciutat. «La renda per capita és molt baixa»,
assenyalava l’edil. Segons les dades municipals, és inferior als 10.000 euros. Així, l’alcalde defensava la urbanització entre el centre i Ponent suposarà només una millora urbanística, sinó també social. De fet, el govern també proposa la construcció de la futura estació de trens a l’Horta Gran, tocant a l’A-27.
En el POUM del 2013 es va incloure un Pla Parcial de l’Horta Gran (PP-46), el qual considerava urbanitzar gairebé tota la seva superfície. «El que plantegem ara és un projecte nou, ja que abans no es parlava d’unir centre i Ponent», afirmava García, qui indicava que «no s’hi preveia una gran zona verda». En la proposta del nou POUM, en canvi, es protegeix la major part del terreny de l’Horta Gran com a sòl no urbanitzable, apostant per convertir-la en un parc agrari. En aquest sentit, Viñuales remarcava que l’Horta Gran, amb la Tabacalera i el parc fluvial del Francolí, «marcaran la nova centralitat de Tarragona».
El govern aposta perquè la ciutat creixi per la Vall del Llorito i Mas d’en Sorder
Territori S’incorpora la Budallera a l’Anella Verda, però hi haurà una zona on s’urbanitzarà
John BugarinLa ciutat de Tarragona no només creixerà per Ponent, sinó també per Llevant. El nou POUM inclou fins a deu plans parcials, entre els quals destaca el de Terres Cavades (PP-41). «Recuperem el projecte de la Vall del Llorito, però plantejant un creixement sostenible», apuntava l’alcalde, Rubén Viñuales. És a dir, s’ha fet una proposta redimensionada respecte al que es contemplava a l’antic POUM. El govern municipal també vol recuperar el PP-43 de Mas d’en Sorder, amb la construcció d’habitatges als terrenys més propers al Catllar i la recuperació de l’hotel. Aquest serà un dels punts més controvertits durant les negociacions per a l’aprovació inicial del document, ja que hi ha partits de l’oposició que no ho acaben de veure clar. En el cas d’ERC, s’oposen a «fer-hi un barri que envaeixi l’Anella Verda» i advertien que «a futur podria suposar que un jutge tombés de nou
Altres propostes
Equipaments
El nou POUM també contempla el trasllat de l’antiga Universitat Laboral, ara coneguda com a Complex Educatiu de Tarragona, a un altre espai de la ciutat allunyat de la zona indus-
Mobilitat
La futura estació de trens s’ubicarà a l’Horta Gran
Una altra de les claus per crear un nexe entre el centre i els barris de Ponent, serà la construcció de la futura estació ferroviària.
Des del govern municipal, aposten per ubicar-la a
Medi Ambient
L’Anella Verda sumarà 320 hectàrees
el POUM». D’altra banda, la proposta dels socialistes incorpora gran part de la Budallera a l’Anella Verda, convertint-la en no urbanitzable. Viñuales explicava, però, que «es manté un petit creixement per aquesta zona perquè els tècnics deien que era necessari».
Habitatge social
Entre tots els plans de millora urbana i plans parcials, es preveu la construcció de més de 13.000 habitatges de protecció oficial, els quals es repartiran per tota la ciutat. «N’hi haurà a Ponent i també a Llevant», apuntava el conseller de Territori, Nacho Garcia, qui afegia que «quan es concentren en un barri, es creen guetos». L’alcalde, per la seva banda, apuntava que el nou POUM vol que «la qualitat de vida de tots sigui l’òptima» i que està pensat per a una Tarragona d’uns 180.000 habitants. D’altra banda, confessava que «probablement, serà l’últim POUM de creixement que tindrà la ciutat».
«Un dels objectius principals és ampliar els espais verds que vehiculen l’Anella Verda», apuntava el conseller Nacho García. De fet, amb el nou POUM, es preveu que la ciutat sumi
trial. Des de l’Ajuntament es van proposar dues ubicacions: el PP-9 —darrere de l’Albada i la Floresta— o entre Campclar i Bonavista. Després de les negociacions amb la Generalitat, s’ha apostat per la segona opció, ja que és el més viable tècnicament i el que ha generat més consens.
l’Horta Gran. Concretament, enganxat a l’A-27. Les vies del tren arribaran soterrades a aquesta terminal, que es preveu que connecti amb la línia d’alta velocitat. Així, juntament amb el nou barri entre la T-11 i l’N-340, ajudarà a unir Tarragona a banda i banda del riu Francolí.
fins a 320 hectàrees de sòl no urbanitzable, entre les quals es troben les 37 de Mas d’en Sorder. Tanmateix, cal remarcar la gran infraestructura verda en la que es convertirà l’Horta Gran, on predominaran els parcs agraris, així com la preservació de gran part de la Budallera.
Jordi Bertran: «La figura de Puigdemont va ser cabdal per la meva decisió. Tindrà un paper clau en la història de Catalunya»
Entrevista Llicenciat en Filologia Catalana, des del 1985 ha treballat en la gestió cultural a l’administració pública. Bertran es presenta com a número 2 per Tarragona a la llista de Junts+Puigdemont per Catalunya
Oriol CastroDesprés de gairebé quatre dècades treballant en la gestió cultural fa el pas a la política. Per què ara?
«Jo no he militat mai a cap partit ni m’he presentat en cap llista. Però la proposta m’ha arribat en un moment on complia els requisits que es buscaven. Un perfil més tècnic del món de la cultura, on porto molt de temps involucrat, i que fos independent». Va ser difícil prendre la decisió?
«El partit m’ho va proposar a Setmana Santa, tampoc vaig tenir molt temps. Vaig parlar amb la família. Aquí, els meus fills van ser molt importants perquè em van encoratjar a fer el pas».
Per què ha escollit la candidatura de Junts+Puigdemont per Catalunya?
«Em va motivar que es pensés en la ciutat de Tarragona. Jo sempre l’he defensat, d’una forma oberta, amb la idea de treballar amb tothom. D’altra banda, també estic d’acord amb un dels eixos de la candidatura: el reequilibri territorial. Les comarques tarragonines crec que ens mereixem tenir un paper destacat al conjunt del país. Hi ha un desequilibri territorial molt important a Catalunya que s’ha
Les Dominiques i el Saavedra s’uneixen per a compartir els valors del paladós
Educació El Col·legi Dominiques Tarragona i el Col·legi de Saavedra s’han unit per a posar en relleu un esport desconegut, el paladós. Les dues escoles van dur a terme una trobada per a consolidar els valors i la pràctica d’aquest esport entre les comunitats educatives de Tarragona. Redacció/Cedida
Joventut
«Hem d’empoderar els joves i fer que ells també siguin agents culturals»
de revertir». Quin rol hi va jugar que encapçali la llista Puigdemont?
«La figura i el lideratge del president Puigdemont per a la meva decisió va ser cabdal. A mi sempre m’ha semblat una situació injusta. Estem davant d’un moment important. Crec que la seva situació personal ha donat una visibilitat a Catalunya com a país, que encara no en som conscients. Tindrà un paper clau
en la història de Catalunya. A més, Puigdemont genera entusiasme i trenca amb una desafecció política, que jo també he viscut».
Farà tàndem amb Mònica Sales, la número 1 de la candidatura a Tarragona. «Sí, és una dona que fa molt de temps que escolta i treballa per al territori. També, crec
L’apunt
Perfils tècnics per a governar
«S’aspira a governar», explica Jordi Bertran. Per aquest motiu, la candidatura liderada per Puigdemont ha escollit perfils tècnics i independents com a números 2 a les llistes. A Barcelona s’ha apostat per l’empresària Anna Navarro. A Girona, per la gestora cultural Carme Renedo. I a Lleida, s’ha escollit l’empresari Ignasi Prat.
que ja és una declaració d’intencions que la llista estigui encapçalada per un territori maltractat com les Terres de l’Ebre. Crec que això és indiscutible. Tarragona està ben representada a la candidatura».
Reptes culturals
Què creu que pot aportar a la candidatura?
«Crec que puc aportar la meva experiència en la gestió cultural. Sobretot perquè he vist quines maneres de treballar i iniciatives funcionen. S’ha de canviar la idea que hi ha uns
Roben 50.000 euros en joies i diners en una casa al carrer de Sant Antoni Maria Claret
Successos Uns lladres van robar 50.000 euros en joies i diners en efectiu en una casa del carrer de Sant Antoni Maria Claret de Tarragona. El succés va ocórrer la nit de dimarts a dimecres. El propietari de l’habitatge va trobar-se als autors quan estaven robant i van amenaçar-lo amb una navalla. Minuts després, van aconseguir
senyors que fan i decideixen com ha de ser una programació d’un festival o teatre i que, aquesta programació, s’entrega a la ciutadania. Això ha funcionat durant molts anys, però ara ja no. Ha de ser molta més gent, amb visions diferents, qui prengui les decisions, escoltant la ciutadania». Un dels principals reptes del món cultural és atraure el públic jove, el públic del futur.
«Sí, tot i que hi ha mitges veritats en aquest tema. Es sosté que els joves no participen en les iniciatives. Però sí que ho fan en aquelles que més els interessen, com poden ser els concerts. Tot i això, és veritat que altres sectors com les arts escèniques no els interessen tant. Al final, el que hem de fer és empoderar els joves i que també siguin actors culturals».
La situació del català està en constant debat. Cultura i llengua van de bracet?
«Totalment. La llengua és un altre eix principal de la candidatura. El núm. 1 i el núm. 2 som llicenciats en filologia catalana, un signe inequívoc. Pel català s’ha fet molta feina, però s’ha de continuar. És evident que al món digital la presència de la nostra llengua no és suficient. I que amb algunes administracions l’ús del català no està normalitzat».
I al sector cultural?
«Catalunya té una sèrie de mercats estratègics d’espectacles arreu del territori, com pot ser la Fira Trapezi a Reus. Aquests mercats històricament, des de la defensa de la cultura i la llengua catalana, s’han interrelacionat amb altres espectacles d’arreu del món. I han sorgit productes molt més rics i exitosos. Això mostra que amb la llengua hem de tenir una mirada internacional».
L’EMT actualitza l’aplicació per a mòbil ‘EtMou’
escapar-se amb un vehicle.
Rolex de 32.000 euros
Els Mossos d’Esquadra està investigant els fets per localitzar els autors i el botí robat. Entre les joies hi hauria un Rolex de 32.000 euros, anells i diners en efectiu. Fa uns dies també va haver-hi un robatori en una joieria a l’avinguda Catalunya. Redacció
Mobilitat L’Empresa Municipal de Transports està en procés d’actualització de l’aplicació per a mòbils EtMou. Està previst que el termini d’execució dels treballs d’actualització finalitzi en les pròximes setmanes. En aquest sentit, està previst que l’aplicació mantindrà les actuals eines per als usuaris del transport públic. Redacció
Educació L’activitat s’emmarca dins l’espai de treball Música i Ciutat i el Pla Educatiu d’Entorn
Ahir al matí, quatre escoles del centre de la ciutat es van trobar a la plaça Tarragonès,
al barri de Torreforta, per participar en una ballada de danses tradicionals. Allà, els joves i els infants van poder aprendre diversos balls folkròrics
catalans de mà de l’Esbart Santa Tecla, acompanyats de la música en directe de l’Escola Municipal de Música de Tarragona i el Conservatori
de la Diputació a Tarragona. L’activitat va ser organitzada dins el marc d’actes del Pla Educatiu d’Entorn, Sant Jordi a Ponent, en col·laboració amb
l’espai de treball Música i Ciutat i les escoles Cèsar August, Pax, Saavedra i Pau Delclòs. «La dansa és un element aglutinador d’intercanvi, i per tant
L’objectiu de l’espai és fomentar la cohesió social entre diferents escoles
facilita aquest treball de cohesió social que estem fent. A més, d’aquesta manera també podíem integrar els costums de la ciutat», va afirmar l’Alexis Lanza, director de l’Escola Municipal de Música de Tarragona. Lanza va assegurar que l’activitat va ser tot un èxit i que els alumnes «s’ho van passar tots molt bé». «Va ser molt gratificant. Tots vam marxar amb ganes de fer més activitats i fer-les més extensives, amb més centres», va explicar el director.
L’espai de treball Música i Ciutat va ser creat per l’Escola Municipal de Música i l‘Institut Municipal d’Educació de Tarragona amb l’objectiu de generar dinàmiques de cohesió social entre diferents centres d’educació primària i secundària de la ciutat a través de la música. «La música és un llenguatge universal, ideal per crear vincles i facilitar aquesta aproximació a l’altre», va afirmar Lanza.
Equipaments La finca tindrà una superfície de 375 metres quadrats
L’Ajuntament de Tarragona, a través de Tarragona Esports, ha obert la licitació per installar una guingueta a l’Anella Mediterrània. Es preveu que la finca municipal se situï al voltant del llac amb la finalitat de poder oferir un servei de bar i restauració a totes les persones usuàries d’aquest epicentre esportiu de la ciutat ubicat a Camp Clar. Amb aquest projecte, l’Ajuntament espera convertir el complex en un espai «únic» i «atractiu» que fomenti un entorn saludable destinat tant a la
pràctica esportiva com al descans, al lleure i a la conciliació familiar.
L’adjudicació es farà mitjançant un concurs en règim de lliure concurrència i per un termini de 15 anys. La finca municipal objecte de concessió té una superfície de 375 metres quadrats, i el model de guingueta no està fixat. Per tant, aquest quedarà a criteri dels licitadors tenint en compte que l’equipament haurà de disposar d’una zona de cuina, lavabos adaptats i terrassa.
També és el concessionari qui s’haurà de fer càrrec de
les despeses i els treballs de construcció o compra de la instal·lació, la qual ha de ser destinada exclusivament al servei de bar i restauració.
El cànon base de la licitació s’ha fixat en 16.934,18 euros cada any, millorable a l’alça en la licitació d’aquesta concessió. Aquest cànon
s’haurà de pagar a partir de l’any següent de la finalització del període de carència del seu abonament, que és de 3 anys. D’aquesta manera, el concessionari començarà a abonar-lo a partir del quart any des de la formalització de la concessió. Un cop extingida la concessió, l’equipament,
així com totes les seves installacions, dotacions i serveis, revertiran a l’Ajuntament de Tarragona.
La instal·lació d’aquesta guingueta es va projectar el novembre de 2023 amb l’objectiu de convertir l’Anella Mediterrània en un complex esportiu «diferencial».
Sancionen dues empreses sense l’activitat legalitzada
Municipal L’Ajuntament de Tarragona ha iniciat diversos expedients sancionadors a dues empreses per no tenir legalitzada l’activitat que porten a terme, una del polígon Entrevies i una altra al polígon Riu Clar. Es tracta de 23 naus de l’empresa Ership S.A., del polígon Entrevies, i 8 de l’empresa Noatum Terminal Tarragona S.A., del polígon de Riu Clar. En ambdues empreses es realitzen activitats d’emmagatzematge de gra i farines. La multa econòmica prevista per aquest tipus d’infracció és de 15.000 euros. La iniciació d’aquests expedients es va produir després d’una inspecció que va fer la Guàrdia Urbana a petició del departament d’Activitats de l’Ajuntament de Tarragona, que du a terme revisions de forma periòdica per assegurar-se que les empreses desenvolupen la seva activitat legalment. Redacció
Entrada del pàrquing de la Llibertat de Reus on es pot utilitzar el sistema Via P per entrar i sortir-hi sense tiquet ni fer cues al caixer. Gerard Martí
Via P, el sistema d’accés automàtic als pàrquings municipals, supera els 106.000 vehicles registrats
Mobilitat Els usuaris han fet més de 462.000 estades des de la posada en marxa a finals del 2021
El servei Via P, el sistema d’accés automàtic als pàrquings de la xarxa municipal, supera els 106.000 vehicles registrats després de més de 2 anys de la posada en funcionament, el desembre del 2021. Via P és el sistema ideat per l’empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis per entrar i sortir dels pàrquings sense tiquet ni fer cues al caixer, a través de la lectura de matrícula, i aparcant a qualsevol dels 10 aparcaments de la xarxa municipal de manera més fàcil, àgil i pràctica.
Durant el primer any i mig de funcionament, Via P ja comptava amb 55.000 usuaris registrats, que havien activat més de 57.480 vehicles —un mateix usuari o empresa pot activar més d’una matrí-
servei Via P,
cula—. A més, ja s’havien fet més de 234.000 estades als aparcaments completament digitals.
Vuit mesos després, les dades han augmentat a 83.200 usuaris registrats, 106.000 vehicles activats, i gairebé
duplicant les estades als aparcaments completament digitals, amb més de 462.000. El servei està disponible
L’empresa municipal destaca poques incidències des de la seva estrena
Anna Batet: «És molt pràctic fer-ho des del mòbil i, així, evito acumular paperets»
ta, introduint les seves dades, la matrícula del vehicle i la informació bancària per autoritzar el pagament.
Des de l’empresa municipal es destaca que el servei Via P tingut molt poques incidències des de l’estrena i el creixement del nombre de vehicles registrats n’és una mostra.
Les opinions dels usuaris reflecteixen una clara satisfacció amb el servei. Anna Batet, per exemple, destaca la comoditat de no haver de gestionar tiquets en paper ni esperar en cues: «És molt pràctic fer-ho tot des del mòbil. Així evito acumular paperets al moneder i guanyo temps».
Per la seva banda, Judit ha expressat que, malgrat només haver utilitzat l’aplicació unes poques vegades, l’experiència ha estat positiva i sense incidències. «La veritat és que no he tingut cap problema els cops que l’he fet servir», afirma Judit.
La xifra
83.200 usuaris
Són els que s’han registrat després de 2 anys d’entrar en funcionament
per a tothom a través de l’aplicació Aparcar, que ja permet des de fa temps estacionar a la zona blava de la ciutat sense necessitat d’anar fins al parquímetre i treure tiquet en paper. Per començar a fer servir Via P, l’únic que han de fer els usuaris, ja registrats al programa, és actualitzar la versió de l’app, si cal, i habilitar l’accés als pàrquings per als vehicles que vulguin. Els nous, cal que es descarreguin el programari i es donin d’al-
Aida Iglesias, recomanada per la seva mare, subratlla les facilitats de pagament i l’entrada automatitzada als aparcaments: «És molt senzill, vas amb el cotxe fins a la barrera i se t’obre sol. A més, si et quedes menys temps del que pensaves, l’app et retorna els diners sobrants». «Després, a l’hora de marxar, no cal que treguis tiquet ni res, sinó que amb la mateixa aplicació t’ho fa tot», tanca.
Mònica Roca ressalta la versatilitat del sistema d’accés automàtic als pàrquings de la xarxa municipal, indicant que és ideal per a aquells que viatgen sovint a Reus: «Programar el temps des del mòbil i pagar automàticament fa que tot sigui molt més fàcil i ràpid». També apunta que «per una altra banda, com que no he d’agafar tiquet, recicles i no malmets».
Empresa Redessa ha conclòs les obres d’adequació del centre d’empreses i, ara, la multinacional assumirà els treballs finals
Redacció
Redessa ha conclòs les obres d’adequació de l’edifici Innovació, el seu quart centre d’empreses, al Campus Bellissens. L’actuació, que ha anat a càrrec de l’empresa Eiffage Energia, SLU, ha tingut un pressupost d’uns 900.000 euros i simbolitza el primer pas per a la instal·lació de la seu corporativa de T-Systems en aquest espai. A partir d’ara, la multinacional alemanya assumirà els treballs finals per
acabar d’adaptar les installacions a les seves necessitats. El trasllat de T-Systems a Redessa Innovació està previst que es dugui a terme durant l’últim quadrimestre de l’any i servirà per donar resposta a l’increment de la seva plantilla, que se situa ja al voltant dels 500 professionals. El nou centre d’empreses està ubicat a l’edifici annex a Eurecat. L’edificació consta de tres plantes que sumen 1.300 metres quadrats (m2) útils i té «un disseny molt funcional»,
Adif i l’adjudicatària
segons destaca l’empresa municipal, atès que incorpora nombrosos espais collaboratius. Igual que la resta d’edificis de Redessa, oferirà als nous usuaris un servei integral que inclou el manteniment de les instal·lacions i la videovigilància, entre d’altres, per tal que la companyia només s’ocupi de la seva activitat.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, destaca que «la posada en marxa del centre d’empreses Redessa Innova-
Mobilitat Adif i l’empresa Contratas y Ventas han formalitzat definitivament el contracte per a executar les obres dels projectes de construcció de la nova estació de Reus-Bellissens, així com del pas inferior urbà conegut com a Pas Ciutat, tal com queda reflectit al Boletín Oficial del Estado (BOE). L’acord estableix que els treballs tin-
dran un cost de 9.843.350 euros (IVA inclòs) —gairebé dos milions menys del que s’havia previst en primer terme—, que s’abonaran en tres anualitats. El termini màxim per a completar la intervenció és de 20 mesos, que començaran a comptar a partir de l’entrega de l’acta de comprovació de replanteig, que marcarà l’inici. Està previst que
l’acta de comprovació del replanteig es lliuri dins del mes següent a la data de la formalització del contracte. Cal recordar que les administracions públiques manifestaren en el passat que l’objectiu és que el baixador entri en funcionament el 2025. Segons els estudis de demanda d’Adif, es calcula que registrarà 1.400 viatgers diaris. SPM
ció és un pas més per continuar donant resposta a les necessitats de les empreses tecnològiques que arriben a la nostra ciutat». «Reus és la segona ciutat TIC de Catalunya pel que fa a ocupació de perfils tecnològics i des de l’Ajuntament de Reus treballem per reforçar aquest posicionament i dotar-lo de cada cop més serveis i recursos per continuar creixent», afegeix. Per la seva banda, el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i
conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, afirma que «continuarem treballant per atreure empreses i potenciar Redessa com a agent catalitzador de l’activitat econòmica a la nostra ciutat». A més, comenta que, amb el nou edifici, «Redessa ja gestiona 23.000
El quart centre d’empreses de Redessa té 1.300 m2 i espais col·laboratius
m2, amb una mitjana d’ocupació que se situa per sobre del 90%». «Estem parlant d’unes instal·lacions que acullen 150 empreses i al voltant dels 1.500 professionals, la meitat dels quals, dedicats al sector tecnològic. Per tant, és fonamental continuar apostant per oferir nous espais com Redessa Innovació per a atreure noves empreses vinculades a sectors estratègics per a la ciutat com la tecnologia, la innovació o la nutrició», subratlla.
Solidaritat El Rusc treballarà, sobretot, les cures comunitàries, la migració i l’empoderament de la dona
Sergi Peralta Moreno
Reus és l’única ciutat de Catalunya amb dues comunalitats urbanes. A Reus Sud, nascuda el 2022, se li acaba de sumar El Rusc, que treballarà als barris Pastoreta, Muralla, Horts de Miró, Carme, Mercat Central, Jardins de Reus i Monestirs, a més del nucli. «Això no és fruit de la casualitat, dona compte de l’intens treball que es desenvolupa a la ciutat des del sector de l’economia social i solidària (ESS)», valorà el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, qui remarcà que les comunalitats «generen impacte directe en el benefici de la societat, el seu benestar i la seva cohesió».
Irina Ravelo, de la Comunalitat El Rusc, va explicar que se centraran en els eixos de les cures comunitàries, con-
Reus
solidant el SeniorLab, laboratori social per a l’envelliment actiu, i fomentant trobades de cuidadors; la migració, ofe-
rint suport legal, d’orientació, de derivació i emocional per a nouvinguts; i d’empoderament de les dones, amb es-
fa una crida per superar les 1.000 donacions de plasma
Salut Els donants només ho fan entre una i dues vegades l’any
Marta GutiérrezL’any passat es van registrar a Reus un total de 988 donacions de plasma, un augment d’un 60% respecte a l’any anterior, durant el qual se n’havien assolit 616. L’increment va superar les expectatives inicials, però encara no és suficient per cobrir les necessitats d’aquest component sanguini a Catalunya. Coincidint amb la Setmana Mundial de les Immunodeficiències
Primàries, que se celebra del 22 al 28 d’abril, el Banc de Sang i Teixits fa una crida per superar les 1.000 donacions de plasma amb campanyes especials diàries. «A Reus, volem arribar a 1.200 donacions aquest any, una xifra ambiciosa, però assolible gràcies a l’increment de conscienciació i a la participació ciutadana», assegurava Albert Soley, Cap Territorial del Banc de Sang al Camp de Tarragona i
Presentació de la campanya de donació de plasma a Reus. Diari Més
L’objectiu és contribuir a la cursa de fons per arribar a les 50mil donacions
Terres de l’Ebre. També explicava que «donar plasma és un procediment més llarg que donar sang, però amb
una recuperació més ràpida, permetent donacions cada 15 dies». L’objectiu és contribuir a la cursa de fons per arribar a les 50.000 donacions el 2025 que són necessàries per garantir els tractaments de milers de pacients que necessiten medicaments de per vida fets amb aquest component de la sang tan preuat.
colta activa i fomentant que siguin emprenedores. Ricard Aragonès, de la Comunalitat Reus Sud, apuntà
Reus és l’única ciutat de Catalunya amb dues comunalitats: Reus Sud i El Rusc
que l’economia social i solidària «posa les persones al centre» i recordà projectes que han desenvolupat o tenen entre mans, com la voluntat de generar una comunitat energètica veïnal, els tallers contra el malbaratament alimentari, la intenció d’obrir un equipament gastronòmic agroecològic i un altre de cultural al voltant de l’antic Giny, la creació d’habitatge cooperatiu o l’ampliació de La Bústia per a casos de violència de gènere. En els dos projectes, l’Ajuntament participarà com a «facilitador», oferint acompanyament i assessorament.
Donar resposta a necessitats col·lectives
A Catalunya, s’estan desplegant 25 comunalitats urbanes gràcies a les subvencions del Departament d’Empresa i Treball. El programa pretén crear projectes econòmics que, des de l’autoorganització, puguin donar resposta a necessitats col·lectives i contribuir al desenvolupament local, a partir de l’impuls i l’enfortiment dels béns comuns i de les iniciatives basades en la cooperació i el suport mutu. «És una acció de carrer amb persones de carrer», digué l’edil d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats. La Comunalitat Reus Sud, per exemple, treballa per crear habitatge cooperatiu, ampliar la bústia lila per a víctimes de violència masclista i generar una comunitat energètica veïnal.
A l’esquerra, un responsable de Protecció Civil comprovant la recepció dels
Totes les sirenes de risc químic de Tarragona i l’Ebre s’activen i el 84% de la població rep l’alerta
Territori El conseller Elena destaca «l’èxit» del simulacre i de la prova de confinament de 12.000 escolars
ACN «Èxit» en la prova de sirenes de risc químic a Tarragona i les Terres de l’Ebre que es va dur a terme ahir. Les cinquanta-dos sirenes van sonar i el 84% dels ciutadans de la zona afectada –una població de 189.000 persones– van reportar a través d’enquestes que van rebre el missatge d’alerta de telefonia mòbil.
El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va destacar la importància de «testar» els sistemes d’alerta i que els ciutadans puguin posar a prova el protocol de seguretat del Plaseqta. Una vintena d’escoles, que engloben un total de 12.000 escolars, van simular ahir un possible confinament per risc químic i els alumnes, com els de l’escola Pere Virgili de Vilallonga del Camp, van
demostrar que tenen clares les indicacions que haurien de seguir en cas que es porduís un accident.
El conseller d’Interior va fer seguiment des de Tortosa, des de la seu de les delegacions del Govern. A les Terres de l’Ebre hi ha dues d’aquestes sirenes a Flix (Ribera d’Ebre) i una tercera a Campredó (Baix Ebre). A les dotze del migdia van sonar «amb èxit», com també les quaranta-nou que estan situades al Camp de Tarragona. Segons les enquestes que responen els ciutadans del perímetre de la prova, prop del 85% de la població també va rebre les alertes als telèfons mòbils dins de la zona afectada. Segons el conseller d’Interior aquesta és una xifra «molt elevada». Alhora, va recordar que hi ha molts dispositius mòbils que
les Terres de l’Ebre, van aprofitar ahir la prova de sirenes per fer un simulacre de confinament. A l’escola Pere Virgili de Vilallonga del Camp les sirenes estan molt pròximes al centre educatiu i es van començar a sentir pocs minuts després de les dotze del migdia, hora de la prova. tot i això, les alertes als telèfons mòbils van arribar abans que comencessin a sonar les sirenes.
Hi ha mòbils que han d’activar expressament la recepció de les alertes
una altra sirena va sonar per informar que havia acabat el simulacre.
Conscients i confiats
necessiten activar expressament la recepció d’aquests missatges d’emergències de Protecció Civil i dur a terme els simulacres comporta que els ciutadans comprovin si ho tenen en marxa o si encara els cal fer encara aquesta activació als telèfons mòbils.
Confinament a les escoles Més d’una vintena de centres escolars, concretament disset al Camp de Tarragona i cinc a
Quan van sonar, els alumnes de quart de primària, que estaven jugant al pati de l’escola, es van dirigir cap a les aules, en silenci i en fila. Allà, les professores van tancar les finestres, les persianes i la porta per quedar totalment confinats. A dins de la classe s’hi van estar mestres i alumnes durant quinze minuts, llegint i treballant en silenci. Un quart d’hora més tard,
La responsable de risc químic de Protecció Civil a Tarragona, Marta Ortín, va defensar durant la jornada d’ahir que cal fer aquestes simulacions als centres educatius perquè els infants coneguin, des de ben petits, que hi ha una sèrie de riscs per viure prop de la indústria química. Alhora, d’aquesta manera, els nens aprenen com s’haurien de confinar com a mesura d’autoprotecció si es produís un accident. «Ho fem per saber què hem de fer en cas de confinament», va explicar el Biel, un alumne de quart de primària de l’escola Pere Virgili de Vilallonga del Camp. «Així evitem tenir malalties o fer-nos mal», va afegir en Guillem, un altre alumne.
En aquesta línia, com va destacar la responsable de risc químic de Protecció Civil a Tarragona, «els nens són uns grans altaveus» i «ajuden a difondre el missatge quan
«El missatge, de mica en mica, va calant tant a la ciutadania com a les escoles»
arriben a casa». De fet, tots els infants dels centres escolars del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre van rebre un tríptic informatiu cadascun perquè poguéssin ensenyar-ho als seus familiars.
«Realment, veiem que el missatge, de mica en mica, va calant tant a la ciutadania com a les escoles», va celebrar la responsable de Protecció Civil, uns arguments que també va compartir l’alcalde de Vilallonga del Camp, Gerard Gené, qui va apuntar que no és la primera vegada que es fa un simulacre al centre educatiu del municipi i que, per tant, els alumnes comencen a estar familiaritzats amb «la petroquímica que tenen al costat, amb els seus riscos i els seus perills».
En el simulacre d’aquest dimecres, també per primera vegada, es van treballar les possibles afectacions de persones amb hipersensibilitat al so i es van definir una sèrie de pautes i mesures per reduir aquest impacte acústic que generen les sirenes i les alertes als telèfons mòbils.
Mobilitat El títol implica que haurà d’estar completat abans del 2030
ACN/Redacció
El Parlament Europeu ha designat el Corredor Mediterrani com una de les nou «xarxes clau» d’Europa perquè estigui completat abans del 2030.
Aquesta és la primera prova de sirenes del 2024. El conseller d’Interior va remarcar que els simulacres són «una prioritat» perquè han «posat al dia» el Plaseqta. «La seguretat és saber que els sistemes de protecció funcionen en situacions de crisi, i perquè funcionin s’han de testar i els ciutadans l’han de conèixer i provar-los», va dir. Elena va recordar que s’afegiran 7 noves sirenes a les 114 existents. D’aquestes, una es posarà a Tarragona i dues a Vila-seca. També va insistir que el primer trimestre de l’any que ve ja s’hauran col·locat els 575 sensors de risc químic entorn del polígon petroquímic de Tarragona. En concret, seran en més de 200 punts en un perímetre de 46,5 quilòmetres. «Estem satisfets perquè del Plaseqta se n’havia parlat molt i s’havia fet molt poc. Ara hem concretat la seva implementació i ara cal que els ciutadans ho puguin testar en primera persona», va reivindicar.
Així ho van votar els eurodiputats en el ple d’Estrasburg d’aquest dimecres -amb 565 vots a favor, 37 en contra i 29 abstencions-, que també va incloure en la mateixa categoria el Corredor Atlàntic, i la connexió entre el Mediterrani i els països escandinaus. La decisió de l’Eurocambra s’emmarca en la revisió de les directrius a la Unió Europea per al desenvolupament de la xarxa transeuropea de transport, que té com a objectiu la interconnexió a través del ferrocarril de ciutats, ports i aeroports europeus per fer el transport de persones i mercaderies «més fàcil, ràpid i assequible».
Malgrat l’amplíssima majoria amb què es va aprovar el document, 11 dels 13 membres del Partit Popular espanyol -els únics que no van votar van ser Dolors Montserrat i Esteban González Pons per no trobar-se al ple- s’hi van
La majoria de membres del PP van votar en contra de la proposta
posicionar en contra. La resta del Partit Popular Europeu, en canvi -a excepció de dos eurodiputats de la formació-
hi va votar a favor.
Després de conèixer el resultat de la votació, el comissionat del govern espanyol per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, va lamentar la decisió dels populars. «No entenc el seu vot negatiu i em dol com a coordinador; continuarem treballant per aquest projecte», va escriure
al seu compte de X
En la mateixa xarxa social, Boira també va manifestar la seva «incomprensió» davant el vot negatiu del PP al Corredor Atlàntic. Aquest és un dels nous corredors de la xarxa transeuropea de Transports (TEN-T), que té com a funció connectar els 27 països de la UE.
Detingut mentre intentava robar 150 ordinadors d’un camió
Montblanc Els Mossos d’Esquadra van detenir un home de 42 anys mentre intentava robar 150 ordinadors d’un camió estacionat a l’àrea de servei
de l’AP-2 a Montblanc, dimecres a les dues de la matinada. En el tancament d’aquesta edició, el detingut havia de passar a disposició del jutjat en funcions
de guàrdia de Valls. Aquesta actuació s’emmarca dins un dispositiu específic de prevenció de robatoris en autopistes i àrees de servei. ACN/Mossos d’Esquadra
El Govern de la Generalitat ha ordenat
Territori L’acord de l’executiu ordena tornar a iniciar les negociacions per a formalitzar la compravenda
Oriol CastroEl Govern de la Generalitat va acordar el passat 27 de febrer aturar i deixar sense efecte l’operació de compravenda dels terrenys del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou, on s’ubicaria el futur recinte de Hard Rock. L’operació, per un valor de 120 mi-
Les reaccions
Aragonès diu que l’acord és de caire «tècnic»
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va defensar que l’acord de Govern sobre el Hard Rock «no canvia el rumb ni la naturalesa del projecte que hi havia fins ara» i va argumentar que es tracta d’un document impulsat per actualitzar «característiques tècniques». Des de Belfast, Aragonès va recor-
lions d’euros, no es va dur a terme perquè el Tribunal Superior de Justícia, l’any 2020, va deixar parcialment sense efecte el Pla Director Urbanístic (PDU) del projecte.
En conèixer la sentència, l’Incasòl, organisme del Govern, va enviar una carta a La Caixa, propietària dels terrenys, perquè el banc garantís
dar que és un projecte que no considera una prioritat i que no tenia «ni un euro» previst als pressupostos que finalment no van tirar endavant. El president va negar haver amagat aquest acord i va recordar que és el Govern mateix qui l’ha fet públic a través del portal de transparència. En aquest sentit, emmarca les crítiques sorgides després de la notícia al clima de campanya: «No entraré en dinàmica electoralista».
a la Generalitat el compromís de venda i la plena disponibilitat de la superfície, de 952.000 m2. En la seva resposta, La Caixa va mantenir la seva disposició «incondicional» a efectuar l’operació, però no va expressar cap compromís ni va donar disponibilitat dels terrenys a la Generalitat.
Des de llavors, el desembre
Les reaccions
El PSC diu que Hard Rock no es va negociar
La viceprimera secretària del PSC, Lluïsa Moret, va insistir que el Hard Rock no va formar part de la negociació dels pressupostos per al 2024. Així ho va dir ahir en roda de premsa. Preguntada per aquesta renovació, Moret va respondre que és un acord del Govern i, per tant, que els «acords interns» se li
del 2020, la situació del projecte no es va tornar a tractar en cap sessió de Govern. D’igual forma, no s’ha aprovat un nou PDU en aquests anys, document imprescindible per a efectuar l’operació. Per aquest motiu aquest febrer l’executiu, d’una banda, va acordar deixar sense efecte la maniobra, ja que no resulta
han de preguntar al Govern. Moret només va afegir que el projecte ve de lluny i que va formar part de la negociació dels comptes del 2023 però va assegurar que l’acord entre PSC i ERC per als pressupostos del 2024 «no contemplava cap lògica» del Hard Rock. D’altra banda, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va assegurar que es va informar PSC i comuns del «detall» de l’acord sobre el Hard Rock.
Aturem Hard Rock: «Han refet uns contractes que estaven caducats»
La Caixa no expressa un compromís ferm per a vendre els terrenys a Incasòl
litat del terreny.
La coneixença d’aquestes cartes i de l’acord de Govern va generar ahir reaccions de tots els partits polítics i també de la plataforma del Camp de Tarragona No Juguem, Aturem Hard Rock. «ERC fa molt mesos que diu que no hi poden fer res, que només eren tràmits burocràtics. Però això demostra que sí hi podien fer alguna cosa», va denunciar Anna Recasens, portaveu de la plataforma. «Han refet uns contractes que estaven fins ara caducats. Aquesta, era una escletxa legal per a enterrar Hard Rock, però el Govern no ho ha fet», va afegir Recasens.
Llicència als jutjats
«factible».
De l’altra, el govern d’ERC va mantenir l’encàrrec a Incasòl de formalitzar la compravenda dels terrenys, iniciant de nou el procés. En l’acord, que es va produir el mateix dia que es va tancar el pacte de pressupostos amb el PSC, l’executiu destaca que la Generalitat manté la disponibi-
Les reaccions
Els comuns acusen el Govern de «mentir»
La formació Comuns-Sumar va acusar el Govern de «mentir i prendre el pèl a la ciutadania» sobre el macroprojecte del Hard Rock. Així ho va reivindicar la candidata de la formació a les eleccions del 12M, Jéssica Albiach. «Deien que el Hard Rock no tenia res a veure amb la negociació dels pressupostos,
D’altra banda, la plataforma també va indicar que la renúncia a l’operació inicial de compravenda «deixa sense efecte» la llicència de casino que es va atorgar a Hard Rock anys enrere. Recasens va avançar que la plataforma està estudiant portar als jutjats aquest permís perquè el consideren «inútil» i «ineficaç». Finalment, Recasens va criticar la «voluntat d’amagar» l’Acord de Govern del 27 de febrer. «ERC públicament prenia una posició i a esquenes de la població n’ha pres una altra», va etzibar.
i ho tenia tot a veure», va agregar Albiach. Per això, els comuns van exigir al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que comparegui a la diputació permanent del Parlament i expliqui «en què va mentir i per què». Una demanda que també va exigir la CUP. «Nosaltres vam negociar aquests pressupostos i no en vam tenir constància», va dir Laure Vega, núm. 2 de la formació, en una entrevista a RTVE.
Onze detinguts per tràfic de marihuana a Tarragona i Ebre
Policial La Divisió d’investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra va detenir almenys onze persones -deu homes i una dona- en el marc d’un operatiu contra un grup especialitzat en el cultiu i el tràfic de marihuana, dut a terme a les Terres de l’Ebre i al Camp de Tarragona L’operació es va realitzar durant la matinada d’aquest dimecres, segons van informar els Mossos d’Esquadra a través del seu compte de X
El cos policial va efectuar un total de set entrades i escorcolls en diferents territoris de la província; concretament, tres a Salou i quatre a l’Ametlla de Mar, el Perelló, Camarles i Deltebre, respectivament. En tres de les entrades a les Terres de l’Ebre, es van desmantellar plantacions de marihuana interiors. De fet, a Deltebre s’hi van localitzar prop de 200 plantes. La investigació continua oberta. ACN
Municipal Afirma que els veïns no els poden culpar per una activitat que també fan altres empreses
Redacció
L’empresa Vivanco Hernández SA, empresa dedicada a la trituració d’àrids a Botarell, ha volgut sortir al pas de les acusacions realitzades per veïns del municipi sobre les afectacions que pateixen per la seva activitat. De la mateixa manera, també contradiuen les afirmacions de l’alcalde respecte de l’obertura d’expedients sancionadors.
«Ara com ara no existeix cap procediment ferm pel qual se’ns condemni per haver realitzat cap mena d’actuació il·lícita», apunten fonts de l‘empresa.
Des de l’alcaldia de Botarell afirmaven, el passat 17 d’abril, que s’havia decretat el tancament de l’activitat de l’empresa i que el tema havia passat a mans dels Mossos
Divendres 7 de juny a les 19 h. Teatre Tarragona (Tarragona)
d’Esquadra. Per a Vivanco Hernández, però, la realitat és ben diferent. Afirmen no haver rebut «cap denúncia dels Mossos d’Esquadra, ni de la fiscalia amb relació a cap delicte mediambiental, ni s’ha instruït cap mena de causa penal». És a dir, «no ens han precintat l’activitat», conclouen.
Un altre dels aspectes que l’empresa refuta és que estiguin duent a terme una altra activitat que no sigui l’extracció d’àrids. Els veïns afirmaven que estaven realitzant gestió de residus d’obra, la qual cosa Vivanco Hernández nega completament, «l’empresa no realitza activitats il·lícites, perquè si així fos, no tindria permís d’activitat, ja que s’hauria revocat».
L’empresa també retreu la legitimitat de la denominada
‘plataforma veïnal Salvem els Revallars’, integrada per veïns de finques pròximes a l’explotació. De fet, Vivanco Hernández destaca que la plataforma, «no té personalitat jurídica, no s’ha constituït com associació, ni representa els veïns de Botarell».
Respecte de la situació dels veïns de les finques al voltant del molí d’àrids, en representació dels quals s’expressava Coia Guiu, que afirmava que havien d’acabar venent a l’empresa les seves terres després de patir els efectes de l’activitat de l’empresa, aquesta afirma que «les parcel·les on treballem són propietat d’una altra empresa. En qualsevol cas, les parcel·les es presumeixen lliurement adquirides i venudes pels seus antics propietaris», negant que hi hagi cap mena de pressió als veïns,
Entrada gratuïta amb reserva prèvia
«no consta fins el dia d’avui, cap informació relativa a queixes o sol·licitud de nul·litat de les compravendes». Totes elles, continuen indicant, «es van realitzar, evidentment, davant notari, que dona fe de la capacitat de les persones o entitats per a contractar.
Encara amb relació a les finques de què disposa l’empresa a Botarell, l’advocat dels veïns dels Revallars, Ivan Hortigüela, afirmava que l’empresa havia expandit la seva activitat a altres per a les quals no tenia permís. A això, Vivanco Hernández afirma que el molí de trituració d’àrids està ubicat a la parcel·la 71 (per a la qual va presentar el projecte): «és impossible» afirma l’empresa, «que es pugui triturar a qualsevol altra parcel·la. Cap altra disposa de màquina trituradora», conclou.
L’empresa recorda que la plataforma veïnal no està constituïda legalment
Finalment, un altre aspecte sobre que Vivanco Hernández vol contradir la versió dels veïns és amb relació a la suposada modificació del camí d’accés al molí de trituració d’àrids. L’empresa afirma que al voltant de la seva modificació o no, «tenim un recurs contenciós en marxa al voltant d’això, és a dir, que està en mans del jutjat qualsevol aspecte relatiu a la seva legalitat. Encara no s’ha celebrat la vista judicial i mentre el tema estigui judicialitzat no es pot donar a entendre que Vivanco Hernández hagi comés cap irregularitat».
Rubén Sánchez García - FACUA
Rubén Sánchez García és un incansable activista que lluita pels drets dels consumidors espanyols. Realitza la seva tasca com a secretari general i portaveu de FACUA. Un home compromès que reivindica millorar la regulació i el control del mercat, la qualitat, l’etiquetatge i la publicitat dels productes i serveis; tot qüestionant el model actual de consum. Rep el Premi Ones Compromís Social per fer ús dels seus coneixements amb l’objectiu de fomentar i crear un valor real a la societat de consum i per una lluita social incansable.
Informació i reserves: www.mare-terra.org / secretaria@mare-terra.org / 977 55 13 00
Organitzadors:
Col·laborador:
Municipal L’adjudicació del servei passarà per aprovació al ple municipal del 29 d’abril
Redacció
L’Ajuntament del Vendrell adjudica el nou servei de neteja viària. El nou contracte tindrà una vigència de 5 anys i un cost anual de 2.3 milions
d’euros. Aquest nou contracte actualitza un servei que havia quedat desfasat després del venciment de l’anterior.
L’inici de la licitació es va acordar al ple de desembre de 2022. A continuació, en el ple
Penedès reclama millores en el servei de Rodalies
Mobilitat Denuncien els retards constants i demanen un augment de les freqüències
Redacció
El president del Consell Comarcal Ramon Ferré, reclama urgentment l’augment de trens i combois més llargs per absorbir el volum d’usuaris per l’R2 sud, alhora que també es millori el servei de l’R4 durant les hores del dia i el cap de setmana, quan està operativa.
En un comunicat, el Consell denuncia les afectacions que es van produir el cap de setmana passat a causa d’un robatori de cablejat, i els talls de circulació que es van pro-
duir dilluns a causa d’un tren avariat entre l’Arboç i Vilafranca del Penedès.
Al mateix temps, expliquen que els talls de circulació de trens durant vàries hores de l’R4, «obliguen a la majoria d’usuaris a utilitzar l’R2 sud per anar a Barcelona, derivant en un augment molt important del nombre d’usuaris per aquesta línia», que, expressen «no s’ha vist solucionat».
Per tot plegat, Ferré declara en el comunicat que «la indignació de la comarca no para d’augmentar, i durant
del 21 d’agost de 2023, es va aprovar la revisió dels plecs de condicions administratives de la licitació del servei de neteja viària. Així, la licitació s’ha anat tramitant fins a la proposta d’adjudicació.
Aquesta passarà per aprovació al ple municipal del proper dilluns dia 29 d’abril.
L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, ha explicat que «aquest nou servei està dimensionat a les necessi-
Els talls de circulació a l’R4 obliguen els usuaris a escollir l’R2 per anar a Barcelona
les darreres setmanes hem arribat al límit. Els usuaris del Baix Penedès es mereixen ser tractats com qualsevol altre ciutadà. Estem farts d’haver d’aguantar retards».
Amb el nou contracte també es renovaran les 124 papereres del passeig marítim
freqüències de pas i tipus de neteja d’acord amb les seves característiques de densitat de població, activitats i temporada de l’any, que inclouen també els polígons industrials, el mercat municipal o els mercats ambulants. En tots els sectors es preveu la neteja a pressió i el baldeig d’aigua setmanal.
tats i magnituds actuals del Vendrell, arribant a tots els carrers de tots els nuclis habitats amb maquinària i baldeig d’aigua».
El nou servei agrupa el municipi per sectors, amb les
El nou servei també incorpora la recollida i reposició de les papereres, la neteja de les zones verdes, de les zones d’esbarjo de gossos, i també la retirada de les herbes de la via pública. Amb el nou contracte també es renovaran les 124 papereres del passeig marítim per unes d’un model més resistent i de més capacitat. Els serveis de neteja combinaran la escombrada manual, l’escombrada amb vehicle auxiliar amb hidronetejador per a les urbanitzacions i l’escombrada mecànica i mixta. En total s’incorporen nou vehicles elèctrics al servei. Com a novetat de maquinària, s’incorpora l’escombradora/ baldejadora, amb doble perxa d’aigua i una autobaldejadora.
Martínez, ha expressat «la satisfacció de comptar amb nou servei de neteja viària, que donarà la qualitat de l’entorn urbà que desitgem».
Política La cap de llista de Junts també va prometre el traspàs integral de Rodalies Mònica Sales es compromet a reordenar el transport ferroviari del Camp de Tarragona
Redacció
La cap de llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya, Mònica Sales, va denunciar en una atenció a la premsa al Vendrell «el vergonyós servei ferroviari que afecta tot Catalunya, però especialment el Baix Penedès, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre».
«Els retards i les incidències són el pa de cada dia, els trens estan en mal estat, i es triga el mateix a anar a Barcelona que fa 40 anys. Hem de dir prou», va expressar, i va advertir que «la millora
del servei ferroviari passa pel traspàs integral i complet de Rodalies de Catalunya gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i des de Catalunya».
Davant d’aquesta situació es va comprometre a aconseguir el traspàs integral de Rodalies i Regionals, reforçar el manteniment de les línies R15 i R16, i recuperar el servei d’Avant Tortosa-Barcelona, cancel·lat durant la pandèmia. Així mateix, va dir que preveuen reordenar el transport ferroviari al Camp de Tarragona per traslladar les mercaderies per l’interior.
Hoquei Patins El municipi acollirà el Campionat d’Espanya Juvenil que aplegarà als millors vuit equips de l’estat al seu pavelló
El futur del món de l’hoquei patins estatal es reunirà a Vila-seca del 17 al 19 de maig en el Campionat d’Espanya Juvenil, El Pavelló Municipal d’Esports del municipi acollirà un total de 20 partits dels vuit millors equips juvenils de tot l’estat, dos d’aquests seran de Catalunya i on espera arribar l’equip del CH Vila-seca, que encara té opcions. Els conjunts participants es començaran a saber entre el 4 al 6 de maig, quan es disputaran els campionats de Catalunya a Vic.
El CH Vila-seca vol continuar organitzant campionats per esdevenir un referent
En els darrers anys, el Pavelló Municipal d’Esports ha aplegat campionats de Catalunya en edats Aleví, Fem11, Fem15, Juvenil i també Territorials, tots de la mà de l’organització del Club Hoquei Vila-seca i de l’Ajuntament. Enguany, amb el Campionat d’Espanya Juvenil, el municipi torna a fer una aposta ferma per l’hoquei. El regidor d’Esports de l’Ajuntament de Vila-seca, Alberto Miquel, va destacar que «l’hoquei ha estat arrelat a Vila-seca des de sempre. El CH Vila-seca té ja 49 anys de vida en els quals ha recollit moltes victòries i ha viscut molt bons moments esportius».
El CA Tarragona, vuitè en la màxima categoria de l’atletisme català
Atletisme L’entitat va reunir un total de 412,5 punts en el Campionat de Catalunya de clubs A
Redacció
El Club d’Atletisme de Tarragona va quedar en vuitena posició en el Campionat de Catalunya de Clubs A, la màxima categoria de l’atletisme català. Aquest es va celebrar del 7 al 21 d’abril en dues jornades en les quals l’entitat lila va sumar un total de 412,5 punts.
En la primera jornada, Marc Suárez i Laurine Marimon van destacar amb dues medalles d’or. Suárez en els 5.000 metres marxa amb una marca de 22’32,8’’ i Marimon en el triple salt amb un rècord
de 12,74 metres. En aquesta jornada va participar l’equip masculí amb Hugo Jules, Unai Ortiz, Xavi Ros i Ricard Prió, entre altres. D’altra banda, l’equip femení va comptar amb la participació de Maria Antonietta Salazar, Iris Garrido, Carla González i Mireia López, que va completar una tercera posició en els 100 metres tanques, entre altres competidores.
En la segona jornada, els liles no van poder millorar la puntuació. Pel que fa a l’equip masculí van participar Víctor Jiménez, Alejandro Bacereido
En aquest gairebé mig segle de vida, el club ha viscut tres anys a l’OK Lliga, la màxima categoria de l’hoquei estatal. Enguany, l’entitat dispo-
sa d’onze equips i també de l’aposta de continuar creixent any rere any. «Estem molt orgullosos de poder organitzar aquest Campionat d’Espanya. Treballarem perquè això no s’acabi aquí, estem engrescats
i volem que Vila-seca sigui un referent així que esperem, en un futur, fer el salt per acollir encara més campionats, com el de seleccions autonòmiques i estatals», va subratllar el president del CH Vila-seca, Guillermo García. A més, va afegir que «des del club ens centrem a treballar en la base i els fonaments. Per aquest motiu, per a nosaltres és un plus poder gaudir dels millors equips del territori i jugadors que, en molt poc temps, estaran jugant a la màxima categoria, si no és que ja han debutat. Serà un campionat de gran nivell», va apuntar.
El delegat de la Federació Catalana de Patinatge a Tarragona i Terres de l’Ebre, Benedicte Piquer, va destacar que en el cap de setmana del 16 al
19 de maig no només es reuniran «els 15 o 20 integrants de cada club, entre jugadors i cos tècnic» sinó que també «s’hi apleguen molts aficionats i, sobretot, observadors i professionals de l’hoquei, perquè aquesta és la competició de màxima categoria i hi haurà molts jugadors interessants per als clubs grans».
Aquell cap de setmana serà un repte per l’Ajuntament vila-secà, perquè el Campionat d’Espanya coincideix amb el FiM Vila-seca, amb tot, Alberto Miguel va apuntar que el municipi «està més que preparat» per organitzar els dos esdeveniments i considera que és un «al·licient». A més, va afegir que «treballem perquè el campionat sigui tot un èxit des del punt de vista esportiu i també turístic i cultural per als qui ens visitaran». El Campionat d’Espanya és organitzat pel CH Vila-seca amb el suport de l’Ajuntament i el Pla Conjunt de Promoció de la Costa Daurada.
i Pol Aixalà, que va millorar la seva marca personal en els 400 metres lliures. Per la part
de l’equip femení, aquest va participar amb Laura Yan Solé, Noa Antón, Maria An-
tonietta i Mireia Redondo, aquestes dos últimes van millorar les seves marques
personals. El FC Barcelona va revalidar el títol de campió de Catalunya de clubs.
‘play-off’, després ja veurem»
Futbol El jugador del Nàstic ha parlat sobre els objectius a curt termini de l’equip, així com de la seva evolució durant les tres temporades que ha participat en el primer equip i sobre els reptes més pròxims, com el del diumenge contra la Cultural Leonesa
Com viu la setmana després de la victòria contra el Celta Fortuna?
«Després de guanyar sempre s’entrena millor. I més si es mira com i contra qui va ser. Vam superar un rival difícil i dominador que en els darrers partits va demostrar la seva força. Al final, estàs satisfet perquè la realitat és que vam executar un partit molt complet. Defensivament, vam ser espectaculars i amb la pilota efectiva».
Millorar amb la possessió de la pilota és la tasca pendent?
«Intentem fer un pas endavant amb la pilota. Jo crec que és una cosa que no hem acabat de fer durant la temporada. Contra el Celta es van veure millores i amb més personalitat. Al final, el més important era ser efectius i ho vam ser».
Què té el Nàstic perquè tingui tanta facilitat per competir contra els equips de la part alta de la classificació?
«El que ens està donant molt de menjar aquesta temporada és tenir un bloc defensiu molt bo i executar bones pressions en la sortida de la pilota. Sabem controlar bé els equips de la part alta amb les nostres virtuts i acabem sent efectius, per això es veuen resultats curts com 1-0 o 0-1, però aquests ens han donat molts punts a favor».
El primer pas per disputar el ‘play-off’ d’ascens s’ha de fer a Lleó?
«Sí, és possible. El pas és assegurar-se el play-off per estar més tranquils. Després, ja mirarem si podem aspirar a més coses com la primera posició o quedar el més alt possible a la taula. Al final, quedar en segona posició aporta molts beneficis a les eliminatòries. En canvi, si acabes la temporada cinquè, les perds».
La victòria contra el Celta Fortuna ja implica viatjar amb més comoditat a Lleó?
«Hem d’anar pas a pas. Primer assolir l’objectiu del playoff, això és el que ens donarà tranquil·litat. Volem guanyar i sabem que és un camp difícil, així que no ens podem relaxar, sinó tot el contrari».
La Cultural Leonesa no perd des de la jornada 4 de lliga.
«Ho tenim en compte al vestuari. És un camp gran i té una afició molt fidel. És un equip que fa les coses bé i que està lluitant per entrar en el playoff, així que apurarà les seves opcions al màxim. Tenim el precedent de la victòria a casa per 3-0, però ha passat molt de temps i el que importa és que mantinguem la dinàmica que hem establert contra el Celta Fortuna. Cal que siguem un equip rocós en defensa i ambiciós, amb ganes de ser protagonista amb la pilota». La primera posició està difícil amb un Deportivo que està fent les coses bé. Encara es pot atrapar?
«Que el Deportivo de la Coruña punxi o no, no ho podem controlar, el que sí que està al nostre abast és intentar no ensopegar nosaltres. Crec que no ens hem de conformar en només assumir el play-off, tot i que sabem que la primera posició està difícil».
Al final, el més important és arribar a la fase d’ascens en plena forma.
«Sí, tant físicament com mentalment. És a dir, no podem arribar al play-off amb el sentiment d’haver tingut una trompada per no haver quedat primers. La clau és centrar-nos en el dia a dia.
Primer, assegurar-nos el playoff que, de moment, encara no és matemàtic. Després d’això, haurem de mantenir la dinàmica positiva per acabar la lliga en el punt més alt tant a nivell anímic com de joc». Com valora la temporada a nivell personal?
«Crec que, com ja s’ha vist al llarg d’aquesta temporada, hi ha molta competència al mig del camp. És veritat que potser m’agradaria haver jugat més en diferents etapes de la
temporada, però al final soc conscient que l’equip té molt de nivell en aquesta posició i els meus companys estan capacitats per donar-ho tot i ser titulars. Al final això és bo, que hi hagi competència fa que l’equip sigui millor i per això som tercers a la classificació. El més important és que l’equip estigui bé». L’any passat va ser difícil, però va tenir molta importància sobre la gespa.
«A nivell individual va ser una temporada positiva perquè vaig gaudir de minuts i vaig tenir importància, però va ser positiu entre cometes. El més important és l’equip en el seu conjunt i el més important és que enguany estem lluitant per coses boniques, no com l’any passat. Potser aquesta temporada no estic brillant tant com en la darrera, però m’agrada mirar més pel conjunt de l’equip i en el nostre objectiu que és pujar a Segona Divisió».
Aquesta temporada ha fet un pas endavant a nivell físic. És un canvi que li demanen des del cos tècnic o que ha vist que era la millor forma per fer un pas endavant?
«Una mica de les dues coses. Havia de créixer a nivell físic i aquí tenim els recursos per poder-ho fer. Tenim els coneixements dels preparadors físic sJordi Abella i Eric Alarcón i també d’Álex Gómez, del cos mèdic. Tots tres m’han aconsellat i guiat en aquest procés. Necessitava treballar tant el trenc inferior com el superior i crec que m’ha ajudat a créixer. Al final, saps que vas a camps on has de competir molt i has de ser fort per guanyar els duels en els salts i xocs. En definitiva, a la meva posició hi ha molt de contacte i requeria la millora». Quina és la diferència que nota del Montalvo de l’any
El jugador Marc Montalvo a la gespa del Nou Estadi Costa Daurada durant la jornada d’entrenament d’ahir. Gerard Martí
passat amb el Montalvo d’ara?
«Físicament he canviat. A més, crec que he fet un pas endavant a nivell defensiu. Aquesta temporada hem tingut diversos partits en els quals hem hagut de defensar en bloc baix i pressionar molt, així que he après a l’hora d’identificar el rival i les línies de passada i saber xocar». I del Marc Montalvo que va anar a Vigo al d’ara?
«Moltíssimes coses. Vaig aprendre molt de Raül Agné i també d’Iñaki Alonso. Amb Dani Vidal encara més, tan al final de la temporada passada com en aquesta. Al final, el Monti de llavors era un xiquet que estava il·lusionat per pujar a Segona, com ara. L’any passat va tocar tot el contrari. Sembla que hagi fet un curs exprés de tot el que pot passar en un equip. Em quedo amb el fet que compartim il·lusió i eufòria de poder jugar un play-off d’ascens». És un dels pocs jugadors que queden a la plantilla que va viure les finals fatídiques de Vigo des de dins. Deu ser una espineta que té clavada i, alhora, una motivació extra.
«La realitat és que gairebé em va tocar més d’espectador que de jugador, perquè era un jugador del filial en rotació en el primer equip. Va ser una
El tot per sobre de l’individual
«És veritat que m’hauria agradat jugar més, però som tercers, això és el més important»
El canvi físic
«Era necessari per la posició en la qual jugo i aquí al Nàstic he tingut els mitjans per fer-ho»
L’espineta
«Tots els que vam estar a Vigo duem una espineta que volem treure enguany»
derrota molt dura. Em va saber molt de greu primer com a aficionat, perquè soc del Nàstic de tota la vida. També em va fer mal com a jugador. Crec que és una espineta que tots els que vam estar allà encara duem clavada i aquest any ens agradaria molt poder aconseguir l’objectiu que llavors no vam poder assolir». Quins reptes s’ha posat a
nivell individual de cara a aquesta temporada?
«He de continuar millorant el màxim possible i fer un pas endavant respecte a l’any passat. El cos tècnic ens ajuda molt, a banda dels entrenaments també hi ha molt de treball amb vídeos individuals i col·lectius, que és quan localitzes i aprens dels errors o dels encerts dels companys».
L’apunt
Multa de 500 euros per l’incident del diumenge
El Jutge Disciplinari Únic de la Federació Espanyola ha multat el Nàstic amb 500 euros per l’incident del soci expulsat amb el jugador del Celta Fortuna Raúl Blanco. Concretament, el Nàstic ha rebut una multa per «alteració de l’ordre de l’encontre de caràcter lleu» (art. 117). El jutge estima parcialment les al·legacions del Nàstic i apunta que «el membre de seguretat no recrimina ni actua contra l’espectador, sinó contra el jugador».
A l’esquerra, el nou entrenador de la Pobla de Mafumet, Àlex Accensi, aquesta temporada. Cedida
Futbol El tècnic s’estrenarà el dissabte contra el San Cristóbal
Redacció
Àlex Accensi és l’escollit per substituir Adolfo Baines a la banqueta de la Pobla de Mafumet. Accensi fins ara exercia com a segon entrenador del filial grana, al mateix temps que dirigia el Juvenil A del Nàstic. Aquesta temporada ha sigut un èxit per Accensi i ha deixat l’equip juvenil a només un punt per confirmar l’ascens a la Divisió d’Honor a falta de quatre partits per acabar la competició. D’aquesta manera, Accensi és l’encarregat de salvar la
categoria del filial grana que, actualment, es troba a tres punts del descens directe. Amb tot, la Pobla es troba ara en posicions de perill perquè, en cas de baixar dos equips catalans de Segona Federció, com és el cas actual a la classificació, hi hauria descensos compensats i el quart per la cua també perdria la catego-
Accensi ha compaginat enguany ser tècnic del Juvenil A i segon a la Pobla
ria. Després de tres temporades a l’entitat grana, on ha dirigit el Cadet A, el Juvenil B i ha compaginat la banqueta del Juvenil A i el rol de 2n tècnic a la Pobla, l’entrenador tortosí agafa les regnes del filial grana en aquestes últimes quatre jornades de competició. El nou entrenador del filial grana va dirigir ahir la primera sessió al Municipal de la Pobla de Mafumet; mateix escenari on debutarà dissabte davant el CP San Cristóbal (17 h). D’altra banda, el cos tècnic del Juvenil A dirigirà l’equip fins al final de temporada.
Educació
docents de 200 centres en el reforç de les matemàtiques
Educació Pel que fa a la llengua, es formarà una xarxa de 250 centres
El Departament d’Educació acompanyarà docents de 200 centres perquè pugin destinar dues hores a la setmana de l’horari lectiu dels alumnes a millorar les matemàtiques a través de l’experimentació.
El Consell Executiu va arpovar aquest dimecres les dues mesures en matemàtiques i comprensió lectora, que la consellera Anna Simó ja va anunciar fa unes setmanes com a resposta a les conclusions del grup d’experts creat arran dels resultats del darrer informe PISA.
A través del programa, els centres participants rebran una maleta amb materials manipulatius de didàctica de les matemàtiques. A més, es faran programacions i guies per a que els alumnes de 4t i 5è de primària i 1r o 2n d’ESO dels centres participants pu-
guin destinar dues de les quatre hores de gestió autònoma a enfortir les matemàtiques.
L’equip de 14 docents destinats a aquest pla formaran i acompanyaran els altres docents, però també aniran als centres un cop cada dos o tres setmanes. En aquestes visi-
El PSC, líder en intenció de vot entre els joves, segons el CEO
Eleccions 12-M L’independentisme trauria els millors resultats entre la gent de més edat
ACN
Vox té una intenció de vot que duplica la de la CUP entre els joves d’entre 18 i 24 anys, segons el darrer Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del CEO publicat abans de la convocatòria electoral del 12-M. El partit d’ultradreta és l’escollit pel 7,6% dels electors de menor edat, mentre que la CUP ho és pel 3,5%.
El partit que lidera la intenció de vot entre els joves és el PSC, amb el 17,4%, seguit de Junts (9,3%) i ERC (8,7%).
D’altra banda, l’enquesta indica que l’independentisme trauria els millors resultats entre la gent de més de 64 anys (36,6%) i el pitjor entre les persones d’entre 18 i 24 anys (21,5%).
tes, els docents especialistes donaran classe amb el docent i podran aplicar els coneixements.
Més enllà d’aquestes mesures concretes, fonts d’Educació van explicar que també treballen per crear un perfil professional de matemàti-
La xarxa de centres per al reforç en l’àmbit de llengua es constituirà al maig
ques per primària, en elaborar una guia curricular amb els criteris d’avaluació per cicle, i estan fent un treball conjunt amb les universitats per a crear postgraus de matemàtiques, mencions de matemàtiques en graus i acords conjunts per millorar la formació inicial dels docents.
Reforç lingüístic i oral Pel que fa a la llengua, s’ha ideat un pla de millora de la competència lectora que, entre les seves mesures, inclou la creació d’aquesta xarxa de comprensió lectora entre uns 250 centres.
La xarxa té per objectiu treballar intensament la com-
petència lectora. Els centres participants han de mostrar interès per participar-hi, un 80% dels docents del centre s’han de comprometre a participar-hi i tenir biblioteca escolar activa serà un requisit que es tindrà en compte.
La xarxa es constituirà al maig i per cada centre hi haurà de dos a quatre representants. Un cop constituïda, es faran quatre sessions per als seus membres i una final que es destinarà a tots els centres educatius.
Una segona estratègia serà la creació d’una segona xarxa per incidir en l’oralitat, molt vinculat a la immersió lingüística. En aquest cas, es faran seminaris amb els caps d’estudis i coordinadors pedagògics dels centres educatius amb quatre sessions al llarg del curs. Aquests caps i coordinadors seran després els encarregats de fer que la formació arribi a la resta de docents del centre per aplicar les estratègies adquirides.
En tercer lloc, una cinquantena de centres participaran en una prova pilot per millorar les biblioteques escolars. A banda d’actualitzar el model de biblioteca, també es busca ampliar el nombre de biblioteques escolars que apliquin el model. Per aconseguir-ho s’oferirà formació i altres mesures de dinamització i impuls de la lectura.
Catalunya supera al març el record de donacions
Salut Els hospitals catalans han realitzat durant el primer trimestre del 2024 un total de 390 trasplantaments d’òrgans, dels quals 171 s’han fet al març, 11 d’ells pediàtrics, xifra que suposa un nou màxim històric, superant les 162 intervencions del novembre de 2019, que fins ara era el màxim de trasplantaments realitzats en un sol mes. Així, al març s’ha aconseguit un volum d’activitat rècord, tant en nombre de donants cadàver obtinguts com de trasplantaments d’òrgans realitzats, segons les dades de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), que es van fer públiques dimecres. Unes xifres que segueixen la tendència a l’alça del 2023, any rècord al país, amb 1.393 trasplantaments, 59 dels quals pediàtrics. Per tipus d’òrgans, durant els mesos de gener, febrer i març de 2024, s’han realitzat 271 trasplantaments renals, 65 hepàtics, 17 cardíacs, 27 pulmonars i 10 pancreàtics, una activitat similar a la de l’any passat (273, 68, 17, 31, 8, respectivament) en tots els casos. ACN
El Govern regula l’ús fraudulent del lloguer de temporada
Habitatge
Vox és el setè partit en intenció de vot en el total de l’electorat segons el CEO, però el quart entre els més joves, només per darrere del PSC, ERC i Junts. De fet, la formació que portarà Ignacio Garriga com a cap de llista aconsegueix el percentatge més alt en aquesta franja d’edat (7,6%), per sobre de la mitjana (4,3%).
Els electors més joves són pràcticament els que menys fan confiança a la CUP. ACN
En canvi, els electors més joves són pràcticament els que menys fan confiança a la CUP (3,5%), només superant
els majors de 64 anys (1,1%) i per sota tant de la mitjana (4,5%), com de les persones entre 25 i 34 anys, els qui donaran més suport als cupaires (11,8%).
Els comuns rebran el suport del 7% dels joves de 18 a 24 anys, menys que la franja següent (11,8%) i també per sota de la resta excepte la dels més grans de 64 anys (3,5%).
El Govern va aprovar dimecres un decret llei per evitar l’ús fraudulent del lloguer de temporada i, a partir d’ara, se’ls podrà aplicar la contenció de rendes si és ocupat per motius professionals, laborals, d’estudis o mèdics, entre d’altres situacions. En canvi, podran continuar sent lloguer de temporada aquells que siguin per a usos recreatius, de lleure o vacances. El decret llei també establirà que, en el cas del lloguer de les habitacions, l’import de la renda de totes elles sumades no pugui superar el límit establert per aquell habitatge. ACN
ACN
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va difondre ahir a la tarda una carta on anuncia que, arran de l’obertura de diligències judicials contra la seva dona, decideix cancel·lar tota la seva agenda per «reflexionar» si vol seguir al càrrec. «Val la pena tot això? Sincerament, no ho sé», afirma en una missiva on avança també que compareixerà dilluns per explicar-se. «M’urgeix respondre’m a la pregunta de si val la pena, malgrat el fang on la dreta i la ultradreta pretenen convertir la política. Si he de continuar al capdavant del Govern o renunciar a aquest alt honor. Tot i la caricatura que la dreta i la ultradreta política i mediàtica han intentat fer de mi, mai he tingut aferrament al càrrec», afirma el líder del PSOE.
El missatge de Sánchez es va difondre hores després que es conegués, via el digital ‘El Confidencial’, que un tribunal de Madrid havia obert diligències per un presumpte delicte de tràfic d’influències contra Gómez. Tal com ha trans-
cendit, el procediment està en mans del jutjat número 41 de la capital espanyola, que preveu ordenar la compareixença de diversos testimonis per delimitar els negocis de la dona de Pedro Sánchez.
Concretament, el magistrat
vol investigar les presumptes relacions de la dona de Sánchez amb diverses empreses privades, com Globalia o Air Europa, que van acabar rebent fons i contractes públics de l’executiu de Sánchez. La investigació s’ha obert arran
Llum verda a la primera llei europea que no criminalitza la violació
Europa Prohibeix el matrimoni forçat i la mutilació genital femenina
L’Eurocambra va aprovar ahir la primera llei comunitària contra la violència de gènere. Amb 522 vots a favor, 27 en contra i 72 abstencions, els eurodiputats van donar llum verda a les normes acordades al gener amb el Consell de la UE, l’altre colegislador. La directiva prohibeix el matrimoni forçat i la mutilació genital femenina i inclou disposicions sobre delictes cibernètics, com el ciberflashing i el ciberassetjament. Ara bé, la norma deixa fora considerar un crim la violació amb una definició basa-
da en el consentiment, com reclamava l’Eurocambra, i es limita a impulsar la prevenció de les violacions i a sensibilitzar sobre el consentiment. També persegueix la difusió no autoritzada d’imatges íntimes a internet. Amb l’aprovació, per primer cop hi haurà una norma que abastarà tota la UE que criminalitzarà certes formes de violència de gènere. Un dels punts més polèmics de la norma va ser l’exclusió de la violació basada en el consentiment de la llista de crims de la directiva, tal com demanaven Alemanya i França. Aquest va ser el punt que més va enfrontar
els negociadors del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea i que finalment es va resoldre amb l’establiment de mesures per prevenir aquesta agressió, per exemple a través de sensibilització sobre el sexe no consentit. La nova legislació també inclou una llista més llarga de circumstàncies agreujants per a les ofenses, inclosos els crims contra figures públiques, periodistes o activistes dels drets humans i per als intents de castigar les víctimes per l’orientació sexual, el gènere, el color de la pell, la religió, l’origen social o les conviccions polítiques.
d’una denúncia presentada pel sindicat Manos Limpias, que reclamen la citació de Begoña Gómez. «No acostuma a ser habitual que em dirigeixi a vostè mitjançant una carta. No obstant això, la gravetat dels atacs que
La investigació s’ha obert arran d’una denúncia presentada per Manos Limpias
estem rebent la meva dona i jo, i la necessitat de donar una resposta assossegada, em fan pensar que aquesta és la millor via per expressar la meva opinió», comença Sánchez la seva carta.
Mitjans de «dreta i ultradreta»
En el text, el president afirma que els mitjans que han difós les informacions que han conduït a l’obertura de diligències contra la seva dona són «de marcada orientació dretana i ultradretana». Malgrat això, apunta que Gómez «defensarà la seva honorabilitat i col·laborarà amb la justícia» per aclarir uns fets «tant escandalosos en aparença, com inexistents». També afirma que Gómez ja ha emprès accions legals contra aquests mitjans.
Confiança en la justícia Sánchez, que ahir al matí ha-
via afirmat confiar en la justícia durant la sessió de control al govern espanyol que ha protagonitzat al Congrés, agrega que hi ha una «estratègia d’assetjament i enderrocament» contra ell «per terra, mar i aire» que fa mesos que dura. «No soc cap ingenu. Soc conscient que denuncien Begoña no perquè hagi fet alguna cosa il·legal, ells saben que no hi ha cas, sinó perquè és la meva dona», argumenta Sánchez. A parer seu, les acusacions contra ella i el seu entorn beuen de l’animadversió de certs sectors contra el seu paper al capdavant del PSOE.
«Val la pena tot això?»
«Arribats a aquest punt, la pregunta que em faig legítimament és: val la pena tot això? Sincerament, no ho sé. Aquest atac no té precedents, és tan greu i tan groller que necessito parar i reflexionar amb la meva dona. Moltes vegades ens oblidem que darrere dels polítics hi ha persones. I jo, no em causa rubor dir-ho, soc un home profundament enamorat de la meva dona que viu», manifesta Sánchez al final de la carta. També afirma que «mai ha tingut aferrament al càrrec», però sí «al deure, al compromís polític i al servei públic». És per aquest motiu que es dona de marge fins dilluns vinent, atura la seva agenda malgrat l’inici de la campanya catalana del 12-M i s’insta a «reflexionar i decidir quin camí prendre».
L’Eurocambra aprova crear la targeta europea de discapacitat
Europa L’acord garantirà condicions preferencials a tota la UE
ACN
El Parlament Europeu va aprovar ahir de forma definitiva la creació d’una targeta europea de discapacitat i d’estacionament. Amb 613 vots a favor, set en contra i 11 abstencions, els eurodiputats van ratificar així l’acord ja assolit amb el Consell de la UE, l’altre colegislador, per tirar endavant dues iniciatives que volen garantir que les persones amb discapacitat tinguin igualtat a tota la UE en l’accés a condicions preferencials, com taxes d’entrada reduïdes o nul·les, accés prioritari i accés a estacionament reservat.
Amb la targeta europea d’estacionament per a persones amb discapacitat, es vol garantir que tenen igualtat de drets a tots els estats a l’hora d’aparcar. La targeta europea de discapacitat donarà al titular i als seus acompanyants, també als animals de suport, les mateixes condicions preferencials que als locals. Les normes només s’aplicaran a estances de curta durada i als titulars de targetes de discapacitat que es traslladin a un altre estat membre per a un programa de mobilitat, com Erasmus+.
La targeta serà en format físic i, quan estigui disponi-
ble, en format digital. Serà gratuïta, també la seva renovació, i seran els estats qui decidiran si s’ha de pagar en cas de pèrdua o deteriorament. En el cas de la targeta europea d’estacionament per a persones amb discapacitat, serà en format físic i els estats podran cobrar els costos administratius de l’emissió i la renovació del document. Les targetes estaran controlades des d’un lloc web europeu centralitzat, que estarà vinculat a les pàgines dels estats, amb informació sobre com obtenir, utilitzar i renovar els documents, així com les condicions preferencials.
Pedro Sánchez ha anunciat que fa una «aturada», per a reflexionar. Una reflexió que ha d’acabar en la decisió de seguir o renunciar a la presidència. La raó que ha esgrimit és l’assetjament que pateix la seva esposa. L’últim episodi d’aquest assetjament ha estat la denúncia presentada per Manos Limpias (organització de la ultradreta) i que ha estat admesa a un jutjat de Madrid. Sánchez ha demostrat la seva capacitat de resistència als embats no tan sols dels adversaris polítics, sinó dels enemics dins de la seva pròpia casa socialista, que no li han faltat. Però ha dit prou perquè s’han creuat límits, amb la connivència dels líders del PP i Vox i de
molts mitjans de comunicació. El que ara ha anunciat Sánchez pot respondre a una estratègia, sens dubte. Però segurament és una estratègia més personal que política. Potser dilluns no anunciarà que dimiteix, però que el màxim responsable públic d’un país anunciï que ha de «parar» sembla prou significatiu davant un panorama polític en el qual ja tot s’hi val, qui més crida vol tenir més raó i les mitges veritats o directament mentides, són la moneda de canvi per gestionar el dia a dia. Dilluns hi haurà dimissió o continuïtat, però tant de bo serveixi per a generar reflexió i debat que permeti avançar cap a una societat a que li costi més perdre la dignitat.
Tribuna
El Tribunal Supremo en su sentencia, emitida en febrero de 2023, reconoce el derecho de aquellos jubilados que contribuyeron a las antiguas mutualidades laborales a deducirse el 25% de las cuotas abonadas entre el 1 de enero de 1967 y el 31 de enero de 1978 (y el 100% de las realizadas antes del 31 de diciembre de 1966) al tributar por su pensión, abriendo la puerta a miles de jubilados a poder reclamar ese derecho.
Además de esa garantía, el Tribunal Supremo obliga a Hacienda a devolver el exceso de tributación aplicado en los ejercicios no prescritos, es decir, los últimos cuatro años.
Esto corresponde al período 20192022, mientras que el criterio se aplicará a partir de 2023, a liquidar este año y en adelante.
¿Cuándo y cómo se podrá reclamar?
Para poder solicitar la devolución de dichas cantidades, es necesario haber realizado aportaciones a mutualidades antes del 1 de enero de 1999.
También es necesario que esas aportaciones no hayan sido objeto y que no hayan sufrido reducción o minoración en la base imponible del impuesto de acuerdo con la legislación vigente en cada momento.
La reducción a aplicar varía dependiendo de la fecha en la que se realizaron las aportaciones y el tipo de mutualidad al que se hicieron las mismas.
No tienen derecho a la reducción aquellos que perciban pensiones:
1. Satisfechas por Clases Pasivas a los funcionarios públicos cuando estos solo han estado incluidos durante toda su vida laboral en el régimen de Clases Pasivas, al no tratarse de una mutualidad.
2. Obtenidas por aportaciones a mutualidades laborales de autónomos puesto que ya fueron deducibles en su momento las aportaciones. De esta forma, no se pro-
duce una doble imposición en la pensión ahora obtenida.
3. De viudedad, por no derivar de aportaciones del perceptor de esta pensión. Por el contrario, sí tendrían derecho a aplicar la reducción las siguientes prestaciones, siguiendo también lo indicado por la Agencia Tributaria:
1. Pensiones satisfechas por el INSS cuando se realizaron aportaciones a mutualidades laborales. Encontrándonos ante 2 supuestos:
• Con anterioridad a 01/01/1967 (la parte de la prestación de jubilación que corresponda a las aportaciones anteriores a esa fecha se reducirá al 100 %, esto es, esa parte no tributará).
deriven de aportaciones a mutualidades, a día de hoy son abonadas por planes de pensiones o por las propias mutualidades a las que se realizaron dichas aportaciones.
En el anterior supuesto existirá una reducción del 25% de la prestación que corresponda a las aportaciones realizadas con anterioridad al 01/01/1995.
Se abre la puerta a reclamar a la Agencia Tributaria por las cotizaciones realizadas a la mutualidad antes de la creación de la Seguridad Social (hasta el 1 de enero de 1967), así como por la parte de cotización correspondiente al periodo de 1967 a 1979 para la pensión de jubilación
• Entre el 01/01/1967 y 31/12/1978 (la parte de la prestación de jubilación que corresponda a las aportaciones hechas en ese período se reducirá en un 25%, por lo que el contribuyente solo tributará por el 75 % restante de dicha parte).
También existirá derecho a aplicarse la reducción cuando se realizaron aportaciones a mutualidades sustitutorias de las entidades gestoras de la Seguridad Social con anterioridad al 01/01/1979, la parte de la prestación de jubilación que corresponda a las aportaciones efectuadas en ese período se reducirá en un 25 %.
De la misma forma tiene reconocimiento en los casos de Pensiones complementarias, tanto el supuesto general de aquellas complementarias a la pensión de la Seguridad Social o clases pasivas, que
Y por último aquellas Satisfechas por fondos especiales de entidades públicas, que pueden ser obtenidas por algunos funcionarios públicos como complemento a su pensión principal. A estos casos se les tendrá reconocido el derecho cuando las mutualidades a las que se realizaron las aportaciones se hubiesen integrado en los distintos fondos especiales del INSS, Muface, Mugeju e Isfas, que son quienes ahora abonan este complemento. A dichos complementos de pensiones se le aplicará la DT 2.ª de la LIRPF y su tributación se reducirá en cuanto corresponda a aportaciones realizadas a las mutualidades:
1. Al «complemento» de pensión de jubilación o invalidez que paga el fondo especial del INSS se le aplicará la reducción del 25 % por la parte de la pensión que derive de aportaciones realizadas a mutualidades hasta el 01/07/1987 (fecha de integración en el fondo especial).
2. Al “complemento” de pensión de jubilación o invalidez pagado por Muface, Mugeju e Isfas se le aplicará reducción del 25 % por la parte de la pensión que derive de aportaciones realizadas hasta la fecha de integración de cada una de las mutualidades en el fondo especial, o hasta el 31/12/1978 si la fecha de integración fue anterior.
El meu gat i jo
Benvolguts:
La premsa del món civilitzat, amb la seva ‘humanitat’ habitual, ens explica la història d’una noia holandesa, Zoraya ter Beeke, que ‘complint el seu dret a una mort digna’ morirà el pròxim mes maig, quan li apliquin l’eutanàsia que ella va sol·licitar. Llegim en un diari estatal que «gaudeix d’una bona salut física, però pateix problemes de salut mental que li causen ‘un dolor insuportable’» i que «viu amb els seus dos gats i el seu xicot del qui, a les entrevistes que li han fet, assegura estar-ne enamorada».
Ens costa imaginar-nos-la, asseguda al sofà de casa seva, davant dels micròfons dels carronyaires conductors de programes d’entreteniment per a un públic àvid de morbo, mostrant-la abraçant el xicot o acariciant els gats i explicant al món la mort propera, que serà el triomf del dret a decidir. La conquesta d’una llibertat més.
Als Països Baixos les morts per eutanàsia, és a dir, suïcidi assistit, corresponen a un 5,1% de totes les morts al país. Va ser el primer país del món en legalitzar l’eutanàsia. La nostra opinió no té res a veure amb la religió, però creiem que la qüestió de l’eutanàsia es treu de context, es converteix en una moda macabra i al final acaba en l’excusa perfecta perquè la mort fàcil, legal i democratitzada sigui la resposta cada cop més freqüent a qualsevol desafiament de la vida. Voldríem equivocar-nos, però veient la gran reculada cultural, humana i cognitiva de la societat occidental, no podem creure en l’èxit dels creixents compliments del dret a morir dels éssers humans.
Vivim en una realitat complexa i convulsa, on no hi ha respostes fàcils ni models a seguir. Estem segurs que, en aquest model social moribund, continuaran creixent la violència i la bogeria i el que més es trobarà a faltar serà el seny i la reflexió, l’únic que ens serveix per no perdre’ns. Però davant de qualsevol problema mental que el sistema ens inocula amb els seus ‘valors’ i creences, ens ofereix com a solució drogues, anestèsia, amnèsia i, al final, eutanàsia. Amb la mateixa habilitat amb què ens venen opinions esbiaixades, la normalització de l’eutanàsia ‘com una manera més’ de ‘solucionar els nostres problemes’, pot ser convertida en una altra arma de la guerra del sistema neoliberal contra la humanitat.
Als Països Baixos les morts per eutanàsia, és a dir, suïcidi assistit, corresponen a un 5,1% de totes les morts al país
Si els que sobrem per al sistema, optem per l’últim dret que ens queda (el de no patir via una amable eutanàsia, sense dolor i fins i tot sumant-li el cost als sistemes de salut), l’objectiu estarà complert. Puc equivocar-me amb el cas de Zoraya, però crec que els qui van convertir aquesta història privada en pública, no ho van fer moguts per la compassió vers una noia de vint-i-vuit anys que haurà de morir «perquè els metges ja no saben què fer més».
Malauradament, en aquest món de conceptes cada cop més regirats i manipulats per al benefici d’uns quants, no podem confiar en aquests nous anuncis promocionals, quan el que es promou és la mort.
A la Zoraya, li desitgem que el seu desig no es compleixi. Li desitgem el miracle de la vida que és superior a tots els nostres drets i llibertats. Que pensi una mica com quedaran, d’aquí a una mica, els seus dos gats i el seu xicot.
Signat: Mixeta, Boni, Kedi i Dídac
Premis El guardó de la URV pretén prestigiar el català com a llengua de ciència i de recerca i estimular-ne l’ús
Fina Anglès i Carles Perpiñan són els guardonats de la tercera edició dels premis Josep Maria Pujol a les millors tesis doctorals escrites en català, que atorga la URV a través de la Comissió de Política Lingüística de la Universitat. El guardó pretén prestigiar el català com a llengua de ciència i de recerca i estimular-ne l’ús.
En la modalitat dde les ciències socials i humanitats, la guanyadora ha estat Rutes literàries i patrimonialització. Estudi de la ruta pictoricoliterària Mir/Manent, de Fina Anglès Soronellas, dirigida per Carme Oriol i Magí Sunyer, del Departament de Filologia Catalana. Si bé les rutes literàries tenen una presència notòria a la societat i la literatura teòrica tracta de manera abundant alguns dels seus elements fonamentals, no s’havia explorat fins al punt que ho fa aquesta tesi el procés de patrimonialització lite-
rària. Així, a partir de l’anàlisi de rutes existents als territoris de parla catalana, Anglès contextualitza les rutes literàries com una eina contem-
Premien 19 joves pels seus microrelats
Vendrell Un total de 19 alumnes d’ESO i de batxillerat del Vendrell van ser premiats en el concurs de microrelats Tu ets essencial 2024. Cada participant va presentar un microrelat en una de les 4 modalitats del concurs: vídeo, poesia visual, escriptura i còmic. Enguany s’hi van presentar un total de 200 obres d’alumnes dels instituts del municipi,. Redacció/Aj. Vendrell
porània de patrimonització literària emmarcada en l’àmbit geogràfic. En descriu el procés, tracta l’empara legal i objectiva els actius que aporta
la literatura a les rutes. També tracta les característiques de les rutes analitzades i en presenta els resultats com a indicadors d’experiència per
Una de les tesis tracta sobre la ruta literària com a eina de patrimonialització
Perpiñan basa la tesi en els nous models predictius de gravetat de la covid-19
a les decisions que proposa prendre a l’hora de fer noves rutes. També ofereix un estudi de cas: la ruta pictoricoliterària dedicada al poeta Marià Manent i al pintor Joaquim Mir, que circula per l’Aleixar i Maspujols, dos pobles del Camp de Tarragona als quals van estar vinculats en períodes de la seva producció.
En la modalitat de les ciències de la salut el premi ha estat per a Biomarcadors predictius de la gravetat de la COVID-19 en pacients infectats per SARS-CoV-2 amb obesitat
Educació C’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, va donar la benvinguda ahir a un grup d’11 mestres de Portugal (Porto i Terras do Ave), Eslovènia i Finlàndia (Oulu) que ha acollit l’escola Guillem Fortuny en el marc del programa europeu Erasmus+. Aquesta visi-
ta en règim d’observació i aprenentatge (job shadowing) es realitza del 22 al 26 d’abril, dins la setmana cultural de Sant Jordi, amb l’objectiu de mostrar i compartir les diferents bones pràctiques que realitza l’escola Guillem Fortuny. Redacció/Aj. Cambrils
i/o síndrome metabòlica, de Carles Perpiñan, dirigida per M. Teresa Auguet i Francisco M. Martín, del Departament de Medicina i Cirurgia. La tesi té per objectius avaluar models predictius de gravetat de la COVID-19 en població general i en població amb obesitat o amb síndrome metabòlica, perquè l’obesitat és un factor de risc per patir una malaltia per SARS-CoV-2 més greu, però no és clara la relació amb la síndrome metabòlica i es desconeix si els biomarcadors de gravetat en població són també útils en pacients obesos o amb síndrome metabòlica. Perpiñan fa un estudi observacional prospectiu longitudinal de cohorts que inclou pacients ingressats amb pneumònia COVID-19 que s’avaluen en el moment de l’ingrés i al cap d’un mes. Acaba determinant quins són els paràmetres que s’han d’incloure en l’algoitme de decisió de tractament personalitzat dels pacients amb COVID-19.
977 21 11 54
Societat La seva missió és construir una visió compartida del territori
El primer Club Rotary amb «vocació territorial i projecció metropolitana» es va constituir ahir al Mas Passamaner. Sota l’impuls del Governador de la Província rotaria del Nord peninsular, Raúl Font Quer Plana, més de 80 persones es van reunir per acompanyar la constitució del Club Rotary que debatrà «sobre temes del present i futur del territori». La seva missió és obrir un diàleg obert per construir una visió compartida dels nous horitzons i reptes que amb la transició ecològica i
digital té plantejats el territori de Tarragona. El Club vol ser un referent per aportar idees i projectes a la construcció metropolitana de la Catalunya Sud. La seva junta directiva està formada per Santiago Castellà com a president, Fede Adan com a vicepresident, i també compta amb Florenci Nieto, Jordi Sierra, Clara Brull, Montse Boronat, Salvador Soler i Anna Ibars.
El president del Club Rotary, Santiago Castellà, destacava que «ha estat una sorpresa veure que molta gent vol formar part del club i que tenim una llista llarguíssima
El Club Rotary debatrà sobre «temes del present i del futur del territori»
de peticions». A més, Castellà posava èmfasi en el fet que «l’objectiu és tenir una visió comuna del territori, independentment de les idees que
Castellà: «Ha estat una sorpresa veure que molta gent vol formar part del Club»
tingui cadascú», afegint que «volem és saber què està passant al territori, després cadascú ja tindrà les seves idees». La primera trobada del
club va aplegar quasi 90 persones i Castellà expressava que «la resposta d’avui dona esperances a què els projectes del territori s’accelerin». En aquest sentit, el club farà una trobada mensual. A la propera reunió comptaran amb Santi Vila, president del Cercle d’Infraestructures i properament amb Pepe Álvarez, secretari general d’UGT.
Reus
Antonia Pérez Labado.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
El 27 d’abril torna a Valls una nova edició de l’Ecofira
Comerç La desena edició d’Ecofira del Camp de Tarragona torna a Valls amb un format renovat, collocant els vins ecològics de l’Alt Camp al centre de l’escenari i promovent els productors locals adscrits al segell de Venda de Proximitat. El programa comptarà amb una desena d’actes, amb un matí més dedicat a la gastronomia de proximitat i per la tarda apostant per una mostra de vins de 7 dels cellers ecològics de l’Alt Camp. La fira gastronòmica i de roba de segona mà començarà a les 10.30 h a la Plaça de les Garrofes i al Carrer de la Carnisseria. Redacció
Espai patrocinat per:
Notaràs una certa pesadesa al començament del dia, cosa que anirà desapareixent a mesura que et relacionis més amb els pròxims.
LLEÓ
23/07 al 22/08
No temes pels teus assumptes econòmics, estan protegits. Només es produiran alguns canvis materials que t’obriran més possibilitats.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Serà una jornada bastant tranquilla si la vius sense donar-li major importància als problemes aliens. Viu amb intensitat el teu món interior.
23/08 al 22/09 VERGE
El matí la passaràs sense cap problema amb els quals t’envolten, però en arribar la nit més d’un et portarà la contrària, cedeix una mica guanyaràs.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Hauràs de reforçar-te físicament ja que avui gastaràs molta de la teva energia. Al final del dia succeiran coses que compensaran tot més.
Bona jornada per a organitzar els teus papers els assumptes de la llar, últimament t’estaves deixant i ara hauràs d’anar amb presses.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Et costarà bastant el concentrar-te en la teva labor, això no llevarà en res els suculents beneficis que podràs obtenir de les teves activitats.
AQUARI
20/01 al 18/02
No et quedis curt a l’hora d’expressar els teus sentiments envers els teus. El perdre les ocasions et podria deprimir, mostra el teu costat afectuós.
21/06 al 22/07 CRANC
Encara que estaràs una mica dispers a última hora arribaràs a organitzar d’una manera sorprenent tot el necessari. Gaudeix del temps.
23/10 al 21/11 ESCORPÍ
L’excitabilitat que avui demostraràs serà font d’alguns conflictes. Per a alguns seràs centre d’atenció i admiració, uns altres et criticaran.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Serà un dia molt interessant en el que a noves experiències es tracta. Un amor ja oblidat apareixerà de sobte i això modificarà tots plans.
HORITZONTALS: 1. Passant-ho molt bé. Grumeja. 2. Difamar des de la dreta sense aigua. Bigues d’un vaixell. Tàntal que torna. 3. Onomatopeia explosiva que ve d’orient. Pilota. Ella tota sola. 4. Comarca catalana. Plaers. 5. Gramalla. Gens religiós. 6. Indica l’est. Estrenyem algú. Au. 7. Música. Crit. Lletra hebrea. Vocal. 8. Espai ocupat per cases. Fa una etila- ció. 9.Tenen poders. Cavall sense dents picants.Tret. 10. En aquest punt, ni més ni menys. Un tipus de pintura. 11.Vas sobre rodes. Una del final. Cent un girats. 12. Indica un amper. Dona cap d’estat en un país amb república.
VERTICALS: 1. Noies molt atractives. Geografia plana molt útil per viatjar a l’estranger. 2. Pren la forma de fus. Cosa que no deixa pas- sar la llum. 3. Tumor benigne. Un pigot molt desordenat. 4. Adeu a mitges. Personatges de gran fortuna. El cor de la fira. 5. Indica el nord. Bóta. Lletra girada. 6. Revista humorística creada el 1917. Radi. En- trada. 7. Aliatge de zinc i níquel. Elevació d’un temps feble en una melodia. 8. Entrada d’aparcament. Aixequi l’ànim. Enmig de Londres. 9. Dues de res. Casc. Llet tallada. 10. Centre de Noruega. Planeta. Miri algú. Final del món. 11. Casa gran. D’acord amb la llei. 12. Un tipus de formiga. Fer originalitats. Gos.
TARRAGONA:
Salomo Tuset, Oriol. Plaça Ponent, 2.
Telèfon 977 213 533.
Pujol Fite, Artur.
Bloc Sant Joan (SPiSP).
Telèfon 977 200 413.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta.
Telèfon 977 322 751.
Vidiella Caelles, Laura.
Antiquaris, 2.
Telèfon 977 757 376.
SALOU:
Esqué Ruiz, M. Dolors.
Madrid, 11-13.
Telèfon 977 352 138.
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles.
Plaça de Voltes, 4.
Telèfon 977 392 139.
CAMBRILS:
Esqué Englund, Teresa.
Av. Vidal i Barraquer, 3.
Telèfon 977 791 702.
VALLS:
Rull Ferre, Consol.
De la Cort, 26.
Telèfon 977 612 517.
EL VENDRELL:
Gas Aixendri, Carlos Jesus.
Narcis Monturiol, 16-18.
Telèfon 877 063 819.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
VENDES
FINCA RÚSTICA. Aproximadamente 5000m2. Pozo propio, balsa 45.000 litros, avellanos y árboles frutales. Precio 35.000€. Tel. 669.725.471 (Francisco).
PÀRKING + TRASTER
Avgda. Andorra nº7 TARRAGONA. Tel. 636.564.323
TRASPÀS
ES TRASPASSA RESTAURANT AL SERRALLO completament equipat de lloguer. Es pot obrir desde el primer moment. Preu modic. Trucar per mes referencies. Només per gent realment interessada. Tel. 647.458.140
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías.
Tel: 691.586.879
CARPINTERO, EBANISTA. Puertas, cocinas, armarios y reparaciones.
Tel: 623.387.479
PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
EXCELENTE MASAJISTA brasileña. Tel: 663.195.232
MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 641.511.721
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer... Llámame 692.780.087
ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital.Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
El temps
Màxima Mínima Estat del cel
16º 12º
Previsió pel Camp de Tarragona
Cel entre mig i molt ennuvolat per núvols alts i mitjans en general, més abundants a l’oest del territori, així com per núvols baixos a punts del litoral i prelitoral central i nord i al vessant nord del Pirineu.
Precipitacions
Fins a migdia no es descarta algun ruixat aïllat al litoral i prelitoral central i nord. A partir de migdia s’esperen ruixats a punts del Pirineu, Prepirineu, i nord de la depressió Central, alhora que no se’n descarten a punts del sector central del prelitoral. Independentment, a partir del vespre també podran arribar alguns ruixats pel terç oest del país procedents de l’Aragó.
SE PRECISA OFICIAL DE 1ª ELECTRICISTA / FONTANERO con experiencia, para trabajo estable en Tarragona capital. Tel: 977 21 64 00
MASAJES RELAJANTES
Reus. Tel. 677.754.548
678.086.847 Entra al WhatsApp y verás la información... SegurTorredembarra. Particular.
Música El trio Divinas portarà per primera vegada a Tarragona el seu espectacle ‘Moonlight Serenade’, aquest dissabte, en el marc del 29è Festival Dixieland
Un muntatge més actual, més femení i més boig que mai. Així es presenta Moonlight Serenade, l’espectacle del trio Divinas que es podrà veure aquest dissabte a Tarragona en el marc de la 29a edició del Festival Dixieland.
«A les Divinas ens agrada cantar, ballar, actuar i fer humor, i tot això és Moonlight Serenade», explica Irene Ruiz, membre del trio juntament amb Carla i Marta Móra. La cantant i actriu assegura que el seu és «un espectacle de cabaret en femení», a la vegada que subratlla que el cabaret fet per dones «no s’ha d’entendre com aquell espectacle sexi que de segui-
da ens ve al cap, de dones que provoquen o sedueixen els homes», sinó «el de tres dones expressant-se i mostrant-se lliures a dalt de l’escenari, combinant diferents variants de les arts escèniques». El gruix de Moonlight Serenade és una selecció de cançons que han acompanyat a Divinas durant els seus disset anys de carrera, en una mena de tastet dels seus quatre anteriors espectacles, combinat amb una nova remesa de temes vinculats a la lluna, i fragments de hits de la segona meitat de segle XX.
En aquesta interpretació llunàtica, les Divinas estaran acompanyades dels músics Juli Aymí al clarinet i el
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Sotsdirector: Carlos Domènech
saxo, i Federico Mazzanti (que resideix a la demarcació i és fill de l’històric ‘Negro’ Mazzanti, integrant de la mítica banda argentina La Porteña Jazz Band), al piano. La direcció i la dramatúrgia de l’espectacle és de Martí Torras Mayneris.
«El repertori és, sobretot, música de la primera meitat del segle XX, però amb la incorporació d’algunes cançons dels anys seixanta, com Moon River, Fly Me To The Moon o fins i tot Sapce Oddity», desvela la Irene.
Tot plegat, amb picades d’ull constants a l’actualitat, combinant d’aquesta manera una tendència molt pròpia dels anys trenta del segle passat –la dels trios vocals femenins–, amb la mirada al temps present. I, tot plegat, amb un format de serenata nocturna que combina poesia, reflexió, re-
ivindicació, humor i, fins i tot, un punt d’absurd. «Sempre ens ha agradat mirar el passat per entendre el que està passant ara», explica la cantant.
El concert de Divinas es farà dissabte 27 d’abril a les 21 h a l’Auditori de la Diputació de Tarragona. L’entrada és gratuïta, sense reserva prèvia. Per a més informació sobre l’espectacle, o sobre el Festival Dixieland de Tarragona, que arrencarà aquest mateix dijous, es pot consultar la web (https://www.tarragona.cat/ cultura/arts-esceniques/musica/ festival-dixieland-tarragona).
Per taral·lejar
El repertori inclou clàssics dels anys trenta, amb alguna cançó més actual
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Camí de ronda
Tot just deixem enrere el ritu d’afirmació col·lectiva que representa la Diada de Sant Jordi, que, al mateix temps que serveix per felicitar-nos per una vitalitat cívica aparentment robusta, ens mostra també algunes de les nostres debilitats més significatives. Si l’Onze de Setembre és el moment idoni per al victimisme —en definitiva, commemorem una derrota—, Sant Jordi és l’hora del cofoisme nacional, d’una autosatisfacció que passa per no fer-se preguntes, en el marc de la correcció benpensant que hem convertit en part substancial de la nostra identitat. En realitat, bona part del discurs públic nostrat, encara avui i a força de no afrontar-ho, es basa en dinàmiques que provenen de la derrota i del sotmetiment, de la metabolització de la por i el reequilibrament de l’autoestima col·lectiva a través de la sublimació de la pròpia feblesa, transformada en superioritat moral. En el caldo de cultiu del tardofranquisme, la centralitat política i social del Principat es va definir a través d’aquesta confusió entre política i moral, aquest idealisme ensucrat, aquesta aversió al reconeixement del conflicte, trets tots plegats que defineixen el nostre debat públic.
La interpretació de Sant Jordi com a manifestació festiva pròpia d’un poble culte, il·lustrat i sofisticat per contraposició a bàrbars diversos il·lustra aquest tarannà. No és que estigui malament el fet de dedicar una festa al llibre. El que és preocupant és que la festivitat remet a aquesta combinació de victimisme i cofoisme que travessa els nostres rituals comunitaris, cosa que ens situa en una molt mala posició per fer front als grans problemes que hem d’afrontar com a societat.
Jordi Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb
Directora de publicitat: Contxi Joan
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
