Número: 4.974 www.diarimes.com
DIMARTS 6 DE FEBRER DE 2024
EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Tarragona
4
Jordi Molinera considera que Rubén Viñuales tracta amb «falta de respecte» als veïns d’Altafulla Opinió
Tarragona 6 Aspercamp denúncia que els psicòlegs els deriven la majoria de casos d’Asperger-TEA per manca de formació
13 Marc Dalmau Vinyals. L’antiga capella de la Salle, posterior biblioteca de la Facultat de Lletres
Tarragona
Reus
La remodelació dels carrers Unió i Apodaca es decidirà amb un concurs d’idees L’Ajuntament repartirà 100.000 euros entre les cinc millors propostes Gerard Martí
Fugir per desamor Moha Traoré va fugir de Mali el 2016 per un desengany amorós i ara treballa de cuiner a una creperia de Reus
La majoria dels propietaris recuperen la mascota gràcies al xip, que comença a ser també habitual en els gats 7
Tarragona
2
Reus 8
Un 73% dels gossos agafats al carrer troben l’amo o són adoptats
Canviar el parquet del Palau d’Esports Catalunya costarà més de 314.000 euros 3
Tarragona
L’ampliació del pàrquing Torroja estarà operativa aquest mes de febrer 4
Municipal
L’equip de govern de Torredembarra portarà al ple un pressupost de 27,6 milions per al 2024 10
2
Dimarts 6 de febrer de 2024
gran, però la resta d’empreses que es presentin també», explicava el conseller de Territori, Nacho García, qui considerava que així es garantirà que tots els projectes siguin «de bona qualitat». Dijous passat, Viñuales recordava que el carrer Apodaca era «un carrer senyorial, el més noble». «Per desgràcia, fa anys que no ho és», lamentava. Amb aquesta intervenció, es vol dignificar i revitalitzar l’eix Unió-Prim-Apodaca, que és molt concorregut pels tarragonins. També hi passen molts visitants, ja que, juntament amb el renovat carrer Orosi, són l’entrada a la ciutat des de l’estació de trens.
Els carrers Unió i Apodaca, juntament amb la plaça de la Mitja Lluna, conformen un dels eixos estratègics de la ciutat. Tarragona Film Office
Es repartiran 100.000 euros en premis al concurs d’idees per reformar Unió i Apodaca Urbanisme Es convocarà al segon semestre i les obres podrien iniciar-se el 2025 John Bugarin Una de les principals actuacions plantejades al Pla Integral de la Part Baixa (PIPB) és la remodelació dels carrers Unió i Apodaca, així com la transformació de la plaça Prim, també coneguda com la plaça de la Mitja Lluna. Aquesta artèria, que uneix la
Rambla Nova i la plaça dels Carros, és un dels eixos estratègics més importants, no només dels barris marítims, sinó de tota la ciutat. L’Ajuntament de Tarragona preveu que l’any 2025 puguin iniciar-se les obres per a la transformació d’aquests carrers. Tot dependrà, però, de com sigui el projecte, el qual
sortirà d’un concurs d’idees que es convocarà durant el segon semestre d’enguany, ja que serà cap a la primavera o l’estiu quan el consistori tindrà disponibilitat pressupostària, posteriorment a la redacció dels plecs. Tal com va avançar l’alcalde, Rubén Viñuales, durant la presentació del PIPB, es destinaran
Es premiaran les cinc millors idees i la guanyadora servirà per definir el projecte 100.000 euros en premis entre les cinc millors idees. «La guanyadora evidentment tindrà un premi més
La Caminada Popular d’Hivern Asperger-TEA se celebrarà el dia 18
Balcó del Mediterrani, el monument als Herois de 1811, el monument dels Castellers i la Font de l’Oliva.
Societat El recorregut arrencarà i acabarà al Camp de Mart
Inscripcions fins el dia 13 Les persones interessades a participar-hi ja es poden inscriure, fins al pròxim 13 de febrer, al web de l’Ajuntament. Les persones participants rebran una motxilla amb beguda i menjar, així com una samarreta. En finalitzar la caminada, es durà a terme un sorteig de tres neveres amb xecs regal de l’establiment Cal Sendra.
Redacció Una nova edició de la Caminada Popular d’Hivern Asperger-TEA tindrà lloc el pròxim 18 de febrer. La sortida serà a les 10 h des del Camp de Mart. El principal objectiu de l’esdeveniment és fomentar la pràctica esportiva donant a
conèixer la Síndrome d’Asperger-TEA i promoure’n la sensibilització social. Just abans d’iniciar la caminada, al mateix Camp de Mart, tindrà lloc la lectura del manifest del Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger. La caminada ofereix la possibilitat de fer un circuit llarg
d’uns nou quilòmetres que transcorrerà el centre urbà i trams de l’Anella Verda; i un circuit més curt i urbà de cinc quilòmetres. Ambdues propostes són circulars amb sortida i arribada al Camp de Mart i entre els espais destacats dels recorreguts destaquen la Torre del Pretori, el
Transformació integral El concurs d’idees servirà per definir el projecte, tot i que l’alcalde ja va donar quatre pinzellades, durant la passada campanya electoral, de com vol que sigui. En aquell moment, van proposar la creació d’una via comercial, impulsant locals de proximitat i espais verds. Aquest projecte contemplava la pacificació de la primera coca de la Rambla i la finalització de l’Illa Corsini, actuacions en les que el govern municipal ja hi treballa. Els socialistes també van plantejar la renovació dels carrers Unió i Apodaca, donant més protagonisme als vianants, i la remodelació de la plaça de la Mitja Lluna, creant un nou espai verd a la ciutat. A més, es va posar sobre la taula l’arranjament del carrer Reial, una intervenció que també està recollida al Pla Integral de la Part Baixa, que serà clau per a la transformació urbanística del barri durant els pròxims anys.
Nou pas per a la digitalització del comerç de Tarragona Comerç L’empresa municipal Mercats de Tarragona ha adjudicat el servei d’oficina tècnica per la gestió de les actuacions contemplades en el projecte Tarragona, centre comercial obert, que té com a objectiu la digitalització del comerç de la ciutat. Després de quedar desert en una primera licitació, l’empresa adjudicatària ha estat, finalment, Iurispreven Abogados e Ingenieros, SL. S’obre ara un termini de 15 dies hàbils perquè les persones licitadores i interessades puguin presentar un recurs especial en matèria de contractació. Un cop hagi transcorregut aquest termini, es procedirà a la formalització de l’adjudicació mitjançant la signatura d’un contracte. L’objectiu principal de l’oficina tècnica és assegurar que les accions del projecte s’executin d’acord amb els requisits tècnics i de gestió establerts, garantint així la consecució de les fites contemplades. Cal recordar que el Tarragona, centre comercial obert ha estat finançat amb els fons Next GenerationEU i pretén impulsar la transformació digital comercial i aplicar mesures de sostenibilitat i eficiència energètica. La inversió del projecte està valorada amb un total d’1.498.948 euros i va obtenir una subvenció d’1.199.158,40 euros, que suposa el 80% de l’import global. Redacció
Imatge d’arxiu de participants en una edició passada. Tarragona Esports
Dimarts 6 de febrer de 2024
Cinemes de la ciutat acolliran el ballet ‘Manon’ en directe Cultura
El Yelmo Cines Parc Central i Ocine Les Gavarres de Tarragona oferiran aquest dimecres en directe el ballet Manon, de Kenneth MacMillan, que tindrà lloc a la Royal Opera House de Londres. El passi serà a les 20.15 h. Per a aquesta obra mestra del ballet modern, MacMillan es va inspirar en la famosa novel·la del segle XVIII de l’escriptor Abbé Prévost. La peça capta perfectament el conflicte de Manon entre el seu amor per Des Grieux i la seva necessitat de luxes, i utilitza la companyia al complet per recrear el complex retrat de la vida a l’alta societat parisenca i la misèria imperant a la colònia penal de Nova Orleans. Els ballarins principals del Royal Ballet, Natalia Osipova (com Manon) i Reece Clarke (com Des Grieux) encapçalaran un repartiment en què també figuren Alexander Campbell, Mayara Magri i Gary Avis, que donaran vida a l’expressiva i apassionada coreografia de MacMillan, a través de la música del francès Jules Massenet, inclosa la seva famosa Elegia com el tema per als amants. L’esdeveniment es retransmetrà a un total de 21 països i 950 cines arreu del món. Redacció
Adjudicada la instal·lació d’un nou parquet al Palau d’Esports Catalunya Equipaments Les obres s’iniciaran a partir del mes d’abril i s’executaran en 20 dies Redacció L’Ajuntament de Tarragona ha adjudicat els treballs pel subministrament i instal· lació d’un nou paviment esportiu al Palau d’Esports Catalunya a l’empresa Disseny Tea SL per un import de 314.600 euros (IVA inclòs). Les obres, que tenen un termini d’execució de 20 dies, consistiran en la col·locació d’un paviment de parquet, una superfície de fusta i de sistema esportiu d’alt rendiment que s’instal·larà sobre l’actual paviment de formigó llis. Tot i que els treballs ja estiguin adjudicats, les obres començaran a partir del pròxim mes d’abril amb l’objectiu de no afectar l’activitat i els esdeveniments esportius previstos al Palau d’Esports Catalunya en les pròximes setmanes. «L’actuació permetrà que el Palau d’Esports Catalunya pugui acollir qualsevol tipologia de competició i esdevingui un equipament encara més polivalent i flexible», va subratllar el conseller d’Esports,
L’apunt
Es tanca el fil del parquet mòbil del Palau Amb la instal·lació del nou parquet, que preveu cobrir tota la superfície del Palau d’Esports, es tancarà un fil que es va iniciar el 2020. Després dels Jocs del Mediterrani del 2018, el parquet desmuntable del Palau va romandre en desús fins que, el 2020, el consistori va decidir cedir-lo a l’Ajuntament de Girona per substituir el del pavelló de Fontajau, que havia quedat inservible per una inundació. Aquesta decisió va ser criticada per l’actual conseller d’Esports, Berni Álvarez, llavors a l’oposició, perquè indicava que impedia l’obertura immediata del Palau. Després de quatre mesos d’aventura, va tornar a Tarragona per ser utilitzat al cap de dos anys amb la reobertura del Palau el 2022.
El Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània durant el darrer esdeveniment, la Minicopa. Gerard Martí
Aquesta actuació permetrà acollir qualsevol tipologia de competició
Berni Álvarez, qui va recordar que, a banda del nou parquet, «es continuarà disposant del parquet desmuntable amb els marcatges específics per a competicions de bàsquet i d’altres paviments aptes per qualsevol altra disciplina esportiva com ara el voleibol,
l’handbol, la gimnàstica rítmica o el futbol sala». Álvarez va aprofitar per agrair «l’esforç i la comprensió» dels clubs que entrenen en el Palau d’Esports Catalunya i que es veuran afectats per aquests treballs durant tres setmanes. D’altra ban-
da, l’edil va assegurar que la instal·lació del nou parquet en aquest equipament clau per a la ciutat «s’emmarca en la nostra aposta per millorar les instal·lacions esportives de tota la ciutat i convertir l’Anella Mediterrània amb un autèntic epicentre esportiu».
EXPOSICIÓ
10% de descompte portant aquest anunci · Persianes · Portes · Mampares · Finestres d’alumini i PVC · Mosquiteres
3
Av. Verge Montserrat, 28 Cambrils
Tel. 977 360 877 Més de 30 anys d’experiència ens avalen www.aluminismorell.com
Prat de la Riba, 10. Tarragona
Tel. 620 474 207
FINANCIACIÓ
10A MI0% DA
CONSULTI CONDIC IONS SENSE COMPRO MÍS
4
Dimarts 6 de febrer de 2024
L’EMT ultima per aquest mes l’ampliació del pàrquing Torroja Mobilitat En total, l’espai sumarà 195 noves places Oriol Castro L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) ultima aquests dies l’obertura definitiva de 195 noves places al pàrquing Torroja. Els treballs propis de les obres d’ampliació de l’espai van acabar la setmana passada. «Durant el primer trimestre d’enguany entrarà en funcionament el pàrquing»,
explica Sònia Orts, presidenta de l’EMT. En total, seran 349 places per a vehicles de rotació. 9 d’aquestes estaran reservades per a les persones amb mobilitat reduïda i deu per a vehicles elèctrics. «Treballem per avançar cap a un model de mobilitat sostenible, que impulsi els aparcaments municipals de rotació com a complement als aparcaments dissuasius de la ciutat», afegeix Orts.
Les obres van ser adjudicades a l’empresa Roma Infraestructures i Serveis SAU per un valor d’1.794.452,35 euros, IVA inclòs. L’Ajuntament compta amb una subvenció d’1,2 milions d’euros provinents dels fons europeus Next Generation. Nova maquinària Ara, només queda pendent la instal·lació dels punts de recàrrega i les barreres als con-
Els treballs propis de les obres d’ampliació ja van acabar la setmana passada. Gerard Martí
trols d’accés. Aquesta maquinària ja forma part de la nova tecnologia amb què comptaran els set aparcaments de gestió municipal. Es preveu
que la renovació tecnològica d’aquests espais estigui enllestida el pròxim juny. Els treballs al passeig Torroja van arrencar al novem-
bre de l’any 2022. El nou sistema de rampes, després de picar a la roca, permet salvar un pendent d’aproximadament el 20%.
L’alcalde d’Altafulla carrega contra Viñuales: «És una falta de respecte» Política Jordi Molinera ha lamentat la seva proposta d’annexionar-se a Tarragona i diu que «amb altres municipis no s’atreviria a fer-la» ACN L’alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, ha carregat contra el de Tarragona, Rubén Viñuales, qui ha tornat a desconvocar la reunió que hi havia entre ambdós batlles. La setmana passada, Molinera va apuntar que demanaria a Tarragona una modificació que afecta unes 70 hectàrees d’uns terrenys que formen part de la capital. Dissabte, Viñuales va respondre que es tractava una «ocurrència» i que «si el que vol és que compartir serveis, que Altafulla formi part de Tarragona». Aquesta propos-
ta va molestar Molinera, qui l’ha titllat de «falta de respecte cap als veïns d’Altafulla». Inicialment, hi havia una reunió prevista pel passat 1 de febrer en la qual a l’ordre del dia s’havia indicat que es parlaria de límits del terme municipal a petició d’Altafulla, però sense concessions. La trobada es va cancel·lar per motius d’agenda de Viñuales i es va reubicar al pròxim 9 de febrer. Ahir, per correu electrònic, Tarragona va informar que suspenia la trobada. Oficialment, novament per motius d’agenda. Molinera va lamentar el
contingut i el to de la resposta del seu homòleg. «Inclús quan no hi hagi acords, la gent ha de poder parlar. Sap greu aquest tancament en banda i inclús l’estranya proposta que Tarragona s’annexioni Altafulla. Amb altres municipis no s’atreviria a fer-la», va exposar. A més, va afegir que és «una falta de respecte cap als veïns d’Altafulla». «No em sembla propi d’un alcalde d’una ciutat com Tarragona que pretén ser capital de la vegueria», va etzibar. Davant d’un escenari en el qual no sembla que hi pugui haver acord, Altafulla defensa
A l’esquerra, Jordi Molinera, alcalde d’Altafulla. A la dreta, Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona. ACN/AJ. TGN
que l’última paraula la té la Generalitat. El ple municipal votarà la petició de canvi dels límits el pròxim 22 de febrer. Un cop prosperi, s’obrirà un
període de 60 dies en el qual l’Ajuntament de Tarragona, veïns, Consell Comarcal del Tarragonès o Diputació podran presentar al·legacions,
abans que la Generalitat decideixi. Si tots els terminis es compleixen amb normalitat, el dictamen podria arribar entre finals d’estiu i la tardor.
L’Ajuntament rep una subvenció de 220.000 euros per renovar la deixalleria municipal Neteja
L’Agència de Residus de Catalunya ha atorgat a l’Ajuntament de Tarragona una subvenció de més de 220.000 euros, per tal de dur a terme actuacions d’ampliació, millores estructurals i equipament auxiliar a la deixalleria fixa del polígon Riuclar. Les actuacions a dur a terme són, principalment, el subministrament i instal· lació de portes per al tanca-
ment del nou espai de reutilització i de PxR; la instal·lació d’autoconsum elèctric mitjançant energia solar fotovoltaica; l’adquisició de material divers per l’emmagatzematge i transport dels residus que porten els usuaris a la deixalleria i la rehabilitació d’altre material ja existent a la deixalleria. El termini d’execució és de 24 mesos a partir de la data
definitiva d’atorgament i sorgeix de la petició feta per la conselleria de Neteja Pública l’any 2022. La consellera de Neteja Pública, Sonia Orts, es va mostrar satisfeta per aquest atorgament, ja que «ens donarà un impuls important per posar al dia la deixalleria i poder engegar el nou contracte amb un equipament i unes instal·lacions renovades». Redacció
Dimarts 6 de febrer de 2024
5
6
Dimarts 6 de febrer de 2024
Aspercamp denuncia la manca de formació dels psicòlegs en Asperger-TEA Salut Els deriven la majoria de casos, creant llistes d’espera Helena Viñas L’associació Asperger-TEA del Camp de Tarragona (Aspercamp) reivindica que adminsitracions públiques i privades els derivin casos d’Asperger-TEA per falta de formació, per a poder fer-ne un diagnòstic i tractament integral adequats. La directora de l’entitat, Laura Recha, remarca que el seu equip terapèutic, format per 15 integrants, té llista d’espera d’un any. Recha relaciona la causa d’aquesta situació amb l’augment de persones diagnosticades amb Asperger-TEA,
que no va en conjunt amb un increment de professionals especialitzats en aquesta matèria: «El personal no té la formació adequada, i la sanitat pública està col·lapsada», sentència. A més a més, expressa que, durant la carrera universitària, «l’Asperger es tracta per sobre». Aquesta problemàtica és la mateixa que va duu a la creació d’Aspercamp el 2010, quan un grup de famílies van decidir formar l’entitat per falta de referents en aquest àmbit en el Camp de Tarragona. Des de llavors, explica Recha, els serveis mèdics han evolucionat: «Ara, els metges es
plantegen l’autisme com un diagnòstic, cosa que abans no succeïa». Amb tot, la constant derivació ha produït una llarga llista d’espera per obtenir una diagnosi, fet que dificulta un dels factors claus en el tractament de l’autisme: la detecció ràpida. «Hi ha persones amb depressió o ansietat, que darrere amaguen un espectre autista. Com més tard es fa la diagnosi, més greus arriben al tractament», remarca Recha. Cursos de formació Per tal de solucionar aquesta problemàtica, Aspercamp, junt amb la Delegació Territo-
El MAMT reivindica la figura de Mari Chordà Recasens amb una exposició Cultura La mostra està formada per una desena d’obres artístiques Redacció El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT), en coproducció amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), ha introduït l’exposició temporal Mari Chordà... i moltes altres coses, oberta al públic fins al
28 d’abril a la sala d’exposicions del MAMT, i, a partir del juliol, al MACBA. Formada per desenes de pintures, escultures, llibres i documentació diversa vinculada a la trajectòria de Mari Chordà Recasens, l’exposició difon la faceta d’artista plàstica de l’autora ampostina, i
alhora, en reivindica la seva figura i trajectòria en el camp de l’activisme social i cultural i del feminisme. Cal recordar que Chordà va ser una de les pioneres de la seva generació a expressar la sexualitat femenina lliure, a parlar del plaer, de la maternitat i de relacions lèsbiques .
La Xarxa de Pols Cooperatius de Catalunya es reuneix a Tarragona Societat La Teulada, un dels membres, va acollir la jornada al seu local Redacció La Xarxa de Pols Cooperatius de Catalunya, de la que l’agrupació tarragonina La Teulada en forma part, és una unió d’ecosistemes que «treballen conjuntament per enfortir l’economia social i solidària, i augmentar les dinàmiques de
relació socioeconòmica arreu del territori». Fruit de l’objectiu de compartir projectes, dinàmiques i mancomunar recursos per enfortir cadascun d’aquests ecosistemes, els representants dels membres de la Xarxa es van trobar el passat divendres al local de La Teu-
lada. La jornada va servir per conèixer les experiències d’altres ecosistemes cooperatius de l’Estat espanyol, de França, d’Itàlia, i també les de La Comunal i el Grup Ecos com a models inspiradors per a l’organització dels pols cooperatius més joves. Per això, es va
La presidenta d’Aspercamp, Eva Pérez; Luis Heredia, representant de COPC; i Laura Reche. COPC
Els interessats es poden apuntar al curs de formació fins el 12 de febrer
que els altres tres se centraran a identificar i intervenir les alteracions en l’àmbit de la comunicació, la interacció social, i els reptes emocionals, de comportament i d’autonomia de les persones amb TEA. Els interessats es poden apuntar al curs fins al 12 de febrer.
rial de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), han programat
un curs de quatre sessions dirigit a persones col·legiades, precol·legiades o estudiants de psicologia. La formació, que s’impartirà de forma híbrida, constarà de quatre mòduls temàtics. El primer tractarà el concepte de TEA i l’establiment d’objectius terapèutics, mentre
L’objectiu de l’exposició per visibilitzar l’art fet per dones, compensant així la seva escassa presència al món de l’art al llarg de la història, coincideix amb el de la mostra Artist s contemporan s, que des del gener també s’exposa al MAMT, i que inclou obres de 15 autores, entre les quals una de Mari Chordà. Aquesta exposició col·lectiva romandrà oberta fins al desembre i es complementarà amb activitats paral·leles al voltant de les obres, de les autores i de l’objectiu general de la mostra.
Mari Chordà durant la inauguració de l’exposició. Diputació de Tarragona
comptar amb la col·laboració de Guernica Facundo i Iván Miró, referents del moviment cooperatiu a Catalunya. A posteriori, la cooperativa l’Eixida va dinamitzar un focus group amb la voluntat de validar les conclusions de l’estudi sobre reptes de creixement dels pols cooperatius de Catalunya, que estan realitzant per encàrrec de la Fundació Roca i Galès. La Xarxa de Pols Cooperatius de Catalunya està formada per 15 ecosistemes cooperatius de diversos territoris catalans.
Trobada al local de La Teulada. La Teulada
Dimarts 6 de febrer de 2024
El Centre Social El Roser alimenta 2.433 persones el 2023 Societat L’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus va facilitar l’accés al servei d’alimentació del Centre Social El Roser a 2.433 persones durant el 2023, el seu segon any en funcionament. Es tracta d’una xifra molt similar a la del primer any, en què es van atendre 2.450 persones. En concret, 1.905 persones van ser prescrites al rebost social i 528, al menjador social, que ofereix diverses modalitats: 69 persones van ser beneficiàries de l’àpat a domicili, 243 per emportar-se amb carmanyola i 288 de manera presencial. En total, el menjador social va prescriure 57.248 àpats. El rebost social és una altra manera d’atendre les persones que l’equip de professionals de Serveis Socials considera que necessiten ajuda alimentària. Amb aquest sistema, la persona tria d’unes prestatgeries plenes d’aliments frescos i envasats el que necessita, d’acord amb un sistema de punts establert per Serveis Socials. Tant el menjador social com el rebost reben aliments frescos del Programa de Gestió Alimentària de Reus. Del total de 6.142 persones que van rebre ajuda alimentària a la ciutat l’any 2023, una xifra similar a la de l’any 2022, 2.433 van ser ateses pel servei d’alimentació del Centre Social El Roser. Redacció
La taxa de recuperació dels gossos recollits a la via pública és d’un 73% Benestar Animal El 2023, 85 cans van ser recuperats pels seus amos i 44 es van donar en adopció Sergi Peralta Moreno La taxa de recuperació dels gossos recollits a la via pública supera el 70%. El 2023, es van captar del carrer 176 cans. 85 van ser retrobats per l’amo i 44 van ser donats en adopció. El 73,3% de la taxa total de recuperació és lleugerament inferior a la del 2022 (74,4%), però superior a la del 2021 (66,1%). Més enllà dels percentatges, és especialment significatiu fixar-se en el nombre d’animals recuperats pels propietaris gràcies al xipatge. Dels 59 gossos del 2021, es va passar a 86 el 2022 i 85 el 2023. «Són bones xifres, que marquen una tendència a l’alça i que són sinònim que estem fent una bona feina, que fem les campanyes que toca i que la referent al xipatge ha estat un èxit», valora el regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio, qui subratlla, sobretot, les dades referents a la recuperació dels animals per part dels amos. «A tothom se li pot escapar un gos i, per això, és necessari tenir-lo xipat i censat», detalla, tot afegint que «ara estem recollint el fruit de les campanyes de xipatge i cens del 2017 i el 2018». Pel que fa als gats, tot i que també és recomanable que
Els veïns de la Mineta denuncien «l’estat de degradació» del barri i la seva «reindustrialització» Veïnal
L’associació de veïns de la Mineta denuncia que hi ha «dos grans temes que cal que l’Ajuntament resolgui» referents al barri: l’estat «de degradació» i «la reindustrialització». Els veïns critiquen «la deixadesa» en aspectes com «fanals amb el peu completament rovellat a punt de caure», escocells buits o el cas de la vorera del
7
carrer de la Mineta, que s’estreny i obliga els vianants a baixar a la calçada. Pel que fa a la reindustrialització, reafirmen l’oposició a la «reconversió en espai logístic» del barri amb l’arribada de l’empresa Nacex amb l’anterior govern. Per tot plegat, lamenten haver-se trobat amb el «silenci» de l’alcaldessa, Sandra Guaita. Redacció
L’apunt
Poder resoldre dubtes en benestar animal Una altra de les intencions de l’equip de govern és la creació d’una oficina de benestar animal, un espai que permetrà desenvolupar iniciatives en favor dels drets i deures vers els animals i ser un punt d’atenció especialitzat per informar les persones sobre els dubtes que tinguin sobre la tinença responsable.
Fotografia d’arxiu d’uns gossos corrent a les instal·lacions de L’Última Llar. Gerard Martí
Es preveu que hi hagi una nova àrea d’esbarjo a la zona de les Clarisses
web https://www.reus.cat/ benestar-animal va incloure els felins que cuida l’associació Reus Gats per a fomentar la seva adopció.
portin xip, «la gent no ho fa tant». Amb tot, se’n recullen una vintena a l’any. De fet, el novembre del 2023, el portal
Nous espais d’esbarjo Un dels objectius fixats en el Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-27 és incrementar el nombre d’espais d’esbarjo
per a gossos i correcans. Rubio assenyala que la voluntat «hi és» i que s’intentarà aprofitar «qualsevol creixement urbanístic publicoprivat». Un exemple serà el desplegament urbanístic a l’entorn de les Clarisses, en què està projectat un bloc de pisos i un pulmó verd «on hi haurà una zona molt gran d’esbarjo per
a gossos», detalla el tercer tinent d’Alcaldia. En aquest context, recorda que, en el marc de la recent inauguració del projecte de recuperació paisatgística de la riera de l’Abeurada, es va reconfigurar, condicionar i millorar l’àrea d’esbarjo existent, que també es va delimitar de nou. «La ciutat de Reus ha de ser pet friendly», valora Rubio. L’edil reconeix que «el gran repte serà al centre, on hi ha pocs espais», però, tot i la voluntat, «la realitat és una i hem de treballar amb el que tenim».
8
Dimarts 6 de febrer de 2024
Sergi Peralta Moreno
M
oha Traoré, de 29 anys, és cuiner a la Crêperie Kenavo de Reus. És l’artífex de dues galettes solidàries especials: una elaborada amb ocra, gambes i cigrons i l’altra, amb albergínia i vedella. Estava estudiant castellà al Mas Carandell quan, a través de Reus Refugi, li van proposar reunir-se amb la propietària de la creperia, Bénédicte Ronco, qui estava buscant un nou xef. L’endemà de l’entrevista, Traoré va rebre el permís de treball. Originari de Mali, feia tan sols uns mesos que era a Espanya. Havia arribat el 2018 a les costes de Màlaga i el van enviar a la capital del Baix Camp. Culminava així un recorregut de més de dos anys, a peu, en autobús i en pastera, en la cerca d’un futur digne. «Allí no hi ha futur, he estat dos anys treballant a Algèria i sento que he perdut el temps», recorda. Traoré va marxar de casa per un desengany amorós. «Un dia em van fallar», afirma. Ell treballava de paleta. La seva parella, després de cinc anys de relació, va deixar-lo per anar-se’n amb un home amb major poder adquisitiu. «Per solucionar aquest problema, jo també he de marxar», va pensar. Va fer les maletes i va fugir sense dir-ho a ningú: ni al pare, ni a la mare. «No ho haurien volgut», assegura. La primera parada, des de Bamako, va ser Gao, a l’est del país. En el viatge amb autobús, va conèixer dos homes. Ells s’encarregarien de buscar algú que els ajudés a travessar la frontera septentrional, cap a Algèria, mentre Traoré es quedaria a un allotjament vigilant les pertinences. No sabia que l’acabarien traint:
Societat
Escapar de casa buscant un futur Moha Traoré va sortir del seu país natal, Mali, el 2016 perseguint un destí millor i ara treballa a una creperia a Reus
Traoré, a les instal·lacions de la Crêperie Kenavo, on està «molt content» amb la seva feina. Gerard Martí
acordaren amb un tercer que passarien només ells dos al nord. Traoré se separà i aconseguí arribar pel seu compte a El-khalil, un poblat a tocar del nou país. No tenia diners: els
La regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació destina 250.000 euros a ajuts el 2023 Empresa
La regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus va destinar més de 250.000 euros en diferents línies d’ajuts el 2023, amb els objectius de continuar treballant per oferir una millor ocupació, acompanyant el teixit empresarial i els emprenedors de la ciutat, i crear i mantenir llocs de feina que
aportin una qualitat laboral i salarial als reusencs. Els ajuts complementen la resta de serveis d’assessorament que ofereix la regidoria. El 2023, destaca el tancament de la línia d’ajuts de Reus Espais Vius, que en les primeres dues fases ha destinat més de 157.000 euros a la vintena de nous negocis que han obert portes als ravals de Martí Fol-
havia deixat tots als primers milicians amb qui es topà. La fortuna, però, el somrigué: va conèixer una dona de la seva regió que l’alimentà i li oferí un sostre sota el qual dormir.
Canviar d’embarcació a l’últim moment en salpar del Marroc va fer que salvés la vida
guera, de Robuster, de Sant Pere i del Pallol. Tots ells, negocis sostenibles sota el paraigua del concepte triple impacte, és a dir, amb un compromís social, econòmic i mediambiental. Altres ajuts destacats han estat la línia per al foment i la creació d’empreses, dirigida a tots els nous negocis establerts a la ciutat i que hagin realitzat una inversió mínima de 10.000 euros per la seva posada en funcionament, o la convocatòria de suport als traspassos de negocis, que així han evitat el seu tancament. Redacció
La Palma ensenya a maquillar per Carnaval amb un taller per a joves Festa
Carnaval continua escampant-se per Reus. Ahir, al Casal de Joves la Palma va tenir lloc un taller de maquillatge que es repetirà demà, de 17.30 a 19 hores. També ahir s’inaugurà l’exposició dels cartells de Carnaval i avui ho farà la Mostra Fotogràfica del Carnaval de Reus. Redacció/Gerard Martí
En arribar a Algèria, va començar a treballar de paleta i la comunió entre els treballadors l’obligà a aprendre a cuinar. «Em va tocar i em va acabar agradant», explica. A Mali, només entrava en una cuina per beure aigua. Va estar-hi dos anys, però «no tenia drets». Els tripijocs del cap d’obra, que va anar a denunciar la situació d’irregularitat de la plantilla una vegada havien acabat les tasques de construcció, van fer que prengués la irreversible decisió de reprendre el camí i intentar arribar a Espanya. Al segon intent trepitjà el Marroc. El futur l’esperava en l’horitzó, però també la desil·lusió. Va pagar perquè l’ajudessin a creuar l’estret de Gibraltar; el seu salvador «es va menjar els diners». Traoré explicà la seva situació a un ciutadà de Costa d’Ivori, qui s’oferí a prestar-li diners per travessar el mar i, quan trobés feina, ja saldaria el deute. Trobaren unes persones que volien enviar dos grups a la península Ibèrica en pastera: un amb 45 homes i dones i un altre amb 55. Traoré havia d’anar en el primer vaixell, però, a última hora, es va decidir que havia de desembarcar i esperar una mica més. «Els del primer grup, van morir tots a l’aigua», recorda. El segon bot semblava condemnat a un idèntic desenllaç: es quedà sense gasolina. «Tothom estava plorant i pensava que moriríem», expressa Traoré. No tenia por, assegura. El cor el traïa. Salvament Marítim els rescatà. Finalment, va poder trepitjar Màlaga. Vuit anys més tard, Traoré tornarà, aviat, a Mali. Serà la primera vegada que hi vagi després de l’aventura i el primer cop que pugi a un avió. «Tinc moltes ganes de veure la meva mare», conclou.
Junts proposa homenatjar Carme Saldaña amb un carrer Política Junts per Reus presentarà una proposta de declaració perquè el carrer on actualment està ubicat el CEE Alba dugui el nom de Carme Saldaña i Marsal. Així mateix, el grup municipal sol·licitarà iniciar l’expedient perquè la Comissió d’Honors i Distincions li atorgui la Menció Honorífica Municipal a títol pòstum. La portaveu de Junts per Reus, Teresa Pallarès, defensa que «és de justícia que l’Ajuntament de Reus faci aquest doble reconeixement a una figura cabdal en l’impuls i la difusió de l’esport adaptat com a mitjà d’inclusió social». Carme Saldaña, qui va traspassar el gener, va ser una de les impulsores i fundadores del Club Esportiu Alba de Reus i era professora al CEE Alba. Així mateix, va implicar-se activament en la celebració dels Special Olympics de 1996, així com en la rememoració del 2016. Redacció
Subvencions a projectes educatius Educació L’Ajuntament de Reus, a través de la regidoria d’Educació, ha atorgat 47.083,72 euros de subvenció per a diferents projectes que fomenten els principis de la Ciutat Educadora. Els ajuts es destinen a finançar activitats i projectes de centres educatius, de les entitats sense ànim de lucre i de les AMPA de la ciutat de Reus. Redacció
Dimarts 6 de febrer de 2024
El Carnaval de Vila-seca acollirà més de 2.000 persones Festes
S’acosta la festa de Carnaval i Vila-seca ja ha preparat la seva programació d’activitats per aquests quatre dies. El Rei Carnestoltes té prevista la seva arribada el divendres 9 de febrer al Jardí del Castell a les 19.25 h. A ritme de la música de la Txaranga Band Tocats, recorreran els carrers del Centre Històric fins arribar a la plaça d’Estudi, on es farà el lliurament dels premis dels guanyadors del 10è Concurs de Cartells de Carnaval. Allà també es pronunciarà el discurs i es lliuraran les claus al Rei Carnestoltes. L’esperada rua de Carnaval arribarà dissabte a partir de les 18.25 h amb la participació d’un total de 2.100 persones i 18 colles. Totes les carretel·les es concentraran al carrer de Sir Esteve Morell Scott per iniciar la rua pel carrer de Tarragona, del Tenor Josep Forasté, de Josep Anselm Clavé, del Requet de Fèlix, de Tarragona, rambla de Catalunya, carrer de Vic, plaça dels Països Catalans, avingudes de Ramon d’Olzina, de Francesc Macià, carrers de Jaume Balmes, de Joan Maragall i de la Riera. La nit finalitzarà amb el Gran Ball de Carnaval al Pavelló Municipal d’Esports, a les 23 h, pel qual s’hauran d’adquirir entrades a https://entrades. vila-seca.cat amb un cost de 5 euros la general, i 3 euros per als usuaris de la VilaCard. Redacció
9
El consistori fa una neteja a fons al barranc de la Cava de Nou Cambrils Neteja L’Ajuntament té preconcedida una subvenció per netejar el segon tram de la riera de Maspujols Redacció El Departament d’Espai Públic i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Cambrils ha netejat a fons el barranc de la Cava de Nou Cambrils durant aquest cap de setmana. L’actuació, finançada íntegrament pel consistori, forma part d’una campanya de manteniment i millora de l’espai públic. L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, acompanyat del regidor d’Espai Públic i Sostenibilitat, Alejandro Garcia, i la regidora de barri, Gemma Balanyà, van visitar ahir la zona amb representants de l’associació veïnal del barri, que havia reclamat aquesta actuació. L’alcalde de Cambrils va destacar que el manteniment i la millora de l’espai públic és una de les grans prioritats del govern i que el barranc necessitava una actuació urgent. Clúa també va recordar que ja es va netejar la riera de Maspujols amb una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Per la seva banda, el regidor d’Espai Públic i Sostenibilitat va explicar que l’actuació de la riera de Nou Cambrils s’emmarca en un pla general de manteniment de rieres i de barrancs que va començar amb la riera de Maspujols. Garcia va avançar que, pro-
A l’esquerra, el barranc de la Cava després de la neteja; a la dreta, el barranc abans de les actuacions. Gerard Martí/Aj. Cambrils
Les properes reparacions d’asfalt seran al carrer Colom i al de Pau Casals perament, s’actuarà a l’últim tram de la riera d’Alforja. A més, l’Ajuntament ja té preconcedida una altra subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua per poder netejar un segon tram de la riera de Mas-
pujols, concretament a partir de l’antic pont del ferrocarril. El regidor d’Espai Públic i Sostenibilitat va explicar que les actuacions són necessàries per motius de seguretat per evitar que les canyes facin de tap en cas de riuada i per qüestions de salut i neteja. Més actuacions Aquesta setmana la brigada municipal de Cambrils ha fet un total de dotze repara-
cions d’asfalt en el marc de la campanya Cambrils Reviu, que acull totes les activitats del Departament de Serveis l’Ajuntament de Cambrils pel que fa a reparacions a l’asfalt, reforma de voreres, i arranjament de camins. Concretament, s’ha millorat l’asfalt de l’avinguda Vilafortuny, el camí de Mas d’en Bosch, l’avinguda Mussara, l’avinguda Baix Camp, el passeig Albert i els carrers Mulhacen,
Picos de Europa, Joan Maragall, Gaudí, Jaume Ferran, Castell de Palau Tordera i d’Anselm Clavé. D’altra banda, el batlle va explicar ahir que les pròximes reparacions previstes en el marc de la campanya Cambrils Reviu són el paviment del carrer Pau Casals, entre Barques i Pescadors, que es preveu executar l’1 de març i el paviment del carrer Colom, a l’altura de la Creu Roja.
10 Dimarts 6 de febrer de 2024
Torredembarra presenta un pressupost de 27,6 MEUR per al 2024 Economia S’haurà d’aprovar al ple extraordinari de dijous Redacció L’equip de govern de l’Ajuntament de Torredembarra ha presentat un projecte de pressupost de 27.653.931 euros, el que suposa un increment del 15,28 % respecte al pressupost inicial del 2023. L’Ajuntament celebrarà un ple extraordinari aquest dijous en què es portarà a aprovació el pressupost. L’alcalde del municipi, Eduard Rovira, va explicar que es tracta d’un pressupost que s’ha confeccionat «d’acord amb l’actual conjuntura econòmica a nivell global: l’increment de l’IPC i dels tipus d’interès, així com augment de les
retribucions dels empleats públics, el compromís de millora dels serveis de recollida de residus i de neteja viària i el compliment d’objectius fixats per directives europees». El capítol de personal es veu incrementat en un 7,41%, principalment per l’augment d’un 2,5% de les retribucions dels empleats públics previst pels pressupostos generals de l’Estat i la modificació de la Relació de Llocs de Treball per reforçar diferents àrees. La compra de béns corrents i de serveis incrementa un 26,25% respecte al pressupost inicial del 2023 en què encara no s’havia incorporat el roma-
nent i se situa en 10.943.840,32 euros. Pel que fa als ingressos, destaca l’increment de les aportacions d’altres institucions, principalment l’Estat, que passen dels 5.483.181 euros previstos el 2023 als 6.434.281 euros el 2024. Els impostos indirectes creixen un 11,42%. Les previsions de recaptació d’IBI són de 10.750.000 euros, en concret 730.000 euros de vehicles i de plusvàlua 1.350.000 euros. En l’apartat de taxes i altres ingressos, l’increment és del 25,46%, preveient per al 2024 un total de 5.467.650 euros dels quals 2.000.653,57 són de la taxa de
D’esquerra a dreta, M. Carmen Martín, Eduard Rovira i Xavier Suàrez. Anna F./Aj. Torredembarra
Suposa un increment del 15,28% respecte al pressupost inicial del 2023 residus domèstics i 780.000 de la de residus comercials. Pel que fa a les inversions
creixen enguany un 14,75%. En aquest àmbit en destaquen la primera fase d’urbanització d’un tram de l’antiga carretera de la Riera a l’entorn del nou Centre d’Atenció Primària (CAP) i la reforma de l’antic Escorxador. A més, resten pendents de realització les inversions previstes en
exercicis anteriors que durant el 2024 es duran a terme. Des del consistori han destacat el cobriment i climatització de la piscina nova, les millores de la pista d’atletisme, l’skatepark, així com la renovació del sistema de climatització del Casal Municipal, entre altres.
Proposen crear nous cicles formatius per cobrir els llocs de treball de Lotte Mont-roig
L’alcalde de Mont-roig del Camp, Fran Morancho, juntament amb dues regidores i els representants de Lotte Energy Materials es van reunir divendres amb els Serveis Territorials d’Educació de Tarragona per tal de donar a conèixer els perfils professionals i les necessitats formatives que requerirà l’empresa coreana
en la seva implantació al municipi els pròxims mesos. La reunió entre les tres bandes va permetre, d’una banda, poder alinear l’oferta formativa del territori amb les necessitats de contractació futures del projecte de Lotte Energy Materials, així com tractar la proposta d’una possible creació de cicles formatius que s’encaminarien específi-
cament a donar resposta als llocs de treball que té previstos crear l’empresa coreana un cop estiguin en marxa a Mont-roig. En aquesta reunió es va formalitzar el primer contacte entre les tres parts que va servir per arrencar un acord de col·laboració entre l’àmbit acadèmic, l’administració pública i l’empresa privada. Redacció
La trobada va servir per donar a conèixer els perfils professionals que requereix Lotte. Aj. Mont-roig
El Rei Carnestoltes dona el tret de sortida al Carnaval a dalt d’un mamut
La Federació Catalana de Vela otorga a Salou el premi Vela Social
La Canonja
Social
El Rei Carnestoltes va arribar diumenge a La Canonja damunt d’un Mamut imitant l’arribada de Dalí a Tarragona al 1973. La primera tinent d’alcalde, Lucía López va fer el lliurament de la vara al Rei Carnestoltes i aquest va inaugurar el Mammuthus Park. Redacció/Aj. Canonja
La Federació Catalana de Vela va atorgar el premi Vela Social a Salou. Aquest reconeixement distingeix la col·laboració de Salou i el seu compromís en la promoció i dinamització de la vela, una modalitat esportiva que gaudeix d’una especial atenció en aquest municipi. Redacció/Aj. Salou
Dimarts 6 de febrer de 2024
El Nàstic mira cap a dalt: el joc i els resultats justifiquen l’ambició grana Futbol La victòria contra la Real Sociedad B va deixar els grana a set punts del sisè classificat Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona va assolir el darrer diumenge una victòria de les que marquen un punt d’inflexió a les aspiracions del conjunt grana. Després de l’empat contra l’Osasuna Promesas, els de Dani Vidal van respondre aviat per sumar uns tres punts contra la Real Sociedad B que deixen a l’equip a set de distància del sisè classificat, el primer sense el premi de participar en el play-off d’ascens. Els resultats i el joc són els arguments per ser ambiciosos i mirar cap a dalt, però el Nàstic sap que ha de mantenir els peus a terra.
El duel del diumenge no va ser gens fàcil. El Sanse va plantejar un partit dur, ple de cops de colzes i trepitjades que van comportar moltes interrupcions i poques targetes grogues. Amb tot, els grana van exhibir les seves virtuts. No van perdre la calma i es van adaptar al partit per, al final, trencar-lo amb dos gols en dos minuts. Finalment, van neutralitzar el talent local per tancar el partit amb comoditat i sense patir. Els de Dani Vidal van desenvolupar un joc de líder, i així podria haver sigut si no fos perquè la Ponferradina no va punxar contra l’Osasuna Promesas. Els grana van sumar la tretzena porteria a zero i com-
La 5a edició de Cambribike se celebrarà del 3 al 5 de maig amb activitats de totes les disciplines Ciclisme
La cinquena edició de Cambribike se celebrarà els dies 3, 4 i 5 de maig amb un complet programa d’activitats de totes les disciplines ciclistes i cicloturistes pensades per totes les edats i nivells. L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, va destacar que «el Cambribike és un clar exemple col·laboració público-privada i de transversali-
tat per potenciar i diferenciar l’oferta turística i el posicionament de qualitat de la destinació». En la mateixa línia, la regidora de Turisme, Camí Mendoza, va explicar que «el millor moment per celebrar l’esdeveniment és el mes de maig i, per això, serà la data definitiva de cara a les pròximes edicions». Aquesta cinquena edició comptarà amb
Els grana reafirmen el seu bon moment assolint 19 dels 21 punts possibles marge d’error prou sòlid que permet donar tranquil·litat a l’equip i facilita que l’objectiu es fixi en establir-se entre els cinc primers classificats i també mirant cap a dalt, per entrar en la lluita per l’ascens directe. Marc Montalvo durant el partit de diumenge. Real Sociedad B
pleten una ratxa de 19 dels 21 punts possibles, unes dades demolidores que justifiquen
l’ambició del Nàstic. Els grana tenen un coixí de set punts respecte al sisè classificat, un
la cursa provincial de BTT, la Copa Catalunya, la sortida d’ultrafons de la Penya i el taller de mecànica de bicicletes, entre d’altres. Àngel Batlle, president del Club Esquirols, va anunciar que el Cambribike coincidirà amb la Copa d’Espanya de Trial i el club aprofitarà per organitzar altres activitats com una cursa de ciclocròs i una eliminator. Finalment, Joan Carbonell, del Nature Time va avançar que els participants de la pedalada cicloturista lluiran el maillot de la Cambribike en aquesta edició. Redacció
Dues victòries i ple de punts de ‘fairplay’ per al Nàstic Genuine a la Fase 2 Futbol El Nàstic Genuine va tancar un cap de setmana exitós a Cadis en la segona fase de LaLiga. Els grana van completar la jornada amb les victòries contra el Huesca i l’Athletic i van perdre contra el Córdoba. A més, van aconseguir la màxima puntuació de fair-play i es mantenen líders. Redacció/LaLiga
La plantilla calma l’eufòria Tot i la ratxa de set partits sense conèixer la derrota, la plantilla grana ha volgut posar una mica d’aigua al vi per calmar l’emoció i mostrar maduresa.
11
La ratxa actual, millor que la que es va aconseguir a principi de temporada, va néixer en una situació límit. El gol de Mario Rodríguez en el 98’ contra el Tarazona va engegar una dinàmica que, en cas de no haver marcat, podria haver acabat, fins i tot, amb Dani Vidal fora de la banqueta. Per aquest motiu, el tècnic va destacar en el postpartit contra la Real Sociedad B que «hem de continuar anant pas a pas, està clar que a tots ens fa il· lusió l’objectiu, però queda molta lliga, tot i que estem en el bon camí». A aquest reclam es van afegir els golejadors Pablo Fernández i Jaume Jardí. A més, el reusenc va voler recordar que «en aquestes dates, l’any passat el Córdoba es donava per ascendit i va acabar lluitant per no baixar, encara queda molt». El joc i els resultats són els arguments per un Nàstic ambiciós, sense por per mirar cap a dalt, però amb els peus a terra i sense carregar la pressió afegida d’un objectiu obligat de l’ascens directe.
12 Dimarts 6 de febrer de 2024
El fiscal del Suprem conclou que «no hi ha criminalitat» per perseguir Puigdemont Judicial El document rebutja investigar el cas Tsnuami Democràtic com a terrorisme ACN L’informe del fiscal del Suprem, Álvaro Redondo, sobre el Tsunami Democràtic considera que «no hi ha indicis racionals de criminalitat» per investigar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont o el diputat Rubén Wagensberg per les accions de la plataforma. El fiscal recorda al jutge instructor de la causa, Manuel García-Castellón, que per imputar delictes a un aforat, com és el cas de Puigdemont i Wagensberg, primer cal que hi hagi alguna «conducta concreta» o algun «indici o principi de prova que pugui servir a aquesta imputació», cosa que troba a faltar en la instrucció. L’informe de
69 pàgines, arribarà avui a la Junta de Fiscals, que li haurà de donar el vistiplau abans que es presenti. A més, com ja s’ha publicat, el fiscal rebutja que es pugui investigar els fets com a terrorisme. Recorda a García-Castellón que una imputació de terrorisme exigeix que s’hagi comès un delicte greu contra la llibertat, però en l’ocupació del Prat per part dels manifestants a què s’aferra el jutge només es pot parlar, «en tot cas», d’un delicte de «coaccions», i no es va produir cap «detenció il·legal» que justifiqui la imputació per terrorisme. Per això considera que el Tribunal Suprem no pot assumir les investigacions del cas Tsunami Democràtic «en
aquest moment processal». A més, el fiscal va concloure que les accions del Tsunami Democràtic constitueixen només delictes de desordres públics, i va assegurar que la mort per aturada cardíaca d’un turista francès «no pot, prima facie, atribuir-se a l’actuació dels manifestants», perquè «apareix vinculada a una malaltia cardíaca crònica». Segons el fiscal, «en el supòsit» que en el futur es pogués establir una relació entre la mort del turista francès i les accions del Tsunami Democràtic, «sembla evident que aquest succés no es pot imputar a l’actuació concreta» de Puigdemont i de Wagensberg. Per tot plegat, segons el
Sánchez va insistir que el terrorisme «no té res a veure» amb els fets del procés fiscal, els indicis que utilitza García-Castellón «són massa oberts» perquè justifiquin que se’ls investigui i, per tant, el cas passi a mans del Tribunal Suprem, que és qui té la competència sobre causes amb aforats. Sánchez vol el ‘sí’ de Junts En paral·lel a aquest procés, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, continua amb les negociacions amb la formació de Carles Puigdemont perquè Junts voti ‘sí’ a la llei d’amnistia.
L’eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, a Estrasburg. ACN
Sánchez va plantejar la possibilitat de modificar la llei d’enjudiciament criminal. El president va recordar que hi ha instruccions judicials «que es prolonguen i que els mateixos fiscals han posat en qüestió», i per tant «hi ha elements de millora que podem incorporar» que «poden resoldre
els dubtes que puguin tenir les formacions polítiques», en referència a les forces independentistes. A més, va insistir que el terrorisme no té «res a veure» amb els fets del procés independentista. «No s’ha de banalitzar ni manipular el terrorisme, que és el que ha fet el PP», va cloure.
Simó ha fet també un Augmenten en 432 les aules d’acollida llida, balanç de la prova pilot d’aules d’acollida accelerada que posat en marxa aquest als centres i arriba al màxim de 1.372 s’han curs a Barcelona. Enguany hi
Educació Es treballa per crear una zona educativa per servei territorial (940) i és el màxim històric fins ara. La consellera d’Educació, Anna Simó, ha explicat que a principis de curs n’hi havia 1.171 autoritzades i que aquest febrer se n’han posat en marxa gairebé 200 més. Ha afegit, però, que hi ha 31.000 alumnes nouvinguts entre aquestes edats i ha reconegut
que calen més recursos per posar en marxa més aules. Simó ha explicat també que es posarà en marxa un pla per establir un mínim d’una zona educativa per servei territorial. Segons la titular d’Educació, s’ha complert amb un 50% dels compromisos adquirits. Sobre les aules d’aco-
L’amiga de la denunciant d’Alves assegura que va ser «bavós» des del moment que les va conèixer
els fets denunciats, segons fonts presents a la declaració. Preguntades per les parts, totes dues van dir que Alves no semblava que estigués gaire perjudicat per l’alcohol i que no recorda haver vist la seva amiga fer-se petons amb el jugador o abraçar-lo. L’amiga no recordava haver dit als mossos que van atendre la seva amiga que prèviament s’havien fet petons o que la denunciant havia admès que «sabia on anava i a què anava». El judici continua avui i està prevista la declaració de 22 testimonis. ACN
ACN Actualment hi ha 1.372 dotacions d’aules d’acollida als centres educatius catalans que atenen als alumnes nouvinguts entre tercer de primària i quart d’ESO. Aquesta xifra suposa 432 aules més que les que hi havia el curs passat
Judicial
L’amiga de la denunciant de l’agressió sexual de Dani Alves en una discoteca de Barcelona va assegurar ahir durant el judici a l’Audiència de Barcelona que des del moment que les va conèixer el futbolista tenia una actitud «bavosa», i que immediatament després dels fets denunciats la víctima va dir que li havia fet
mal en penetrar-la. També va assegurar que inicialment la seva amiga no volia denunciar els fets perquè pensava que ningú la creuria, i que des d’aleshores no treballa, té ansietat i es mostra «obsessiva» les poques vegades que surt al carrer. La cosina de la denunciant va declarar pràcticament el mateix. La víctima va ratificar, a porta tancada,
ha matriculats 134 alumnes en vuit instituts de la ciutat. Del total, s’han presentat a la prova de català un total de 127 alumnes, 122 dels quals han fet la prova complerta del nivell A1 i un 88% l’han superat. Simó ha explicat que també estan treballant per valorar com es pot desplegar aquest model a la resta de serveis territorials a partir del curs vinent.
El Palau de Buckingham anuncia que el rei Carles té càncer Gent El Palau de Buckingham ha anunciat que durant la recent intervenció quirúrgica per un engrandiment de la pròstata l’equip mèdic va «identificar una forma de càncer» en el rei Carles. El monarca va començar ahir el tractament contra el tumor i ha posposat tota l’agenda pública. ACN
La consellera d’Educació, Anna Simó, al Parlament. ACN
Dimarts 6 de febrer de 2024
Editorial
Preparar professionals
C
aminem cap a una societat on cada vegada es diagnosti· quen més casos de persones amb el denominat Trastorn de l’Espectre Autista que, en realitat aplega diverses simp· tomatologies. Una d’elles és la de la síndrome d’Asperger. Pugen les diagnosis, però hi ha manca de formació sobre com fer-ne el tractament. Així ho ha evidenciat l’Associació Asperger-TEA del Camp de Tarragona (Aspercamp). La manca d’especialització dels psicòlegs fa que davant el dubte fins i tot en els tractaments, els professionals acabin derivant els casos als especialistes que treballen per a l’associació. D’aquesta manera, el problema recau
en l’entitat que està pensada per a donar respostes i atencions a afectats i famílies. La saturació de l’associació és tan gran que ara mateix tenen llistes d’espera d’un any, malgrat que poden comp· tar amb l’assistència de 15 professionals. Poder diagnosticar cor· rectament és un element imprescindible d’entrada, però sense una formació adequada, el tractament posterior pot no aportar solucions correctes. Aspercamp s’ha proposat aconseguir més i millor formació de professionals, però la sanitat pública, mino· ritària en les diagnosis, no pot obviar a un sector de la població potser minoritari, però que cada vegada és més nombrós.
Tribuna
L’antiga capella de la Salle, posterior biblioteca de la Facultat de Lletres
L
’antiga Facultat de Lletres va es· tar emplaçada a la plaça Imperi· al Tàrraco fins el 2009, quan va passar al nou edifici de l’avingu· da Catalunya. A la porta principal de l’an· tic edifici hi ha quatre pilastres rectan· gulars amb les seves bases i capitells que sostenen un entaulament on es podia llegir UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI i a sota FACULTAT DE QUÍMICA i FACUL· TAT DE LLETRES. Avui en dia a l’interior encara es conserva el tauló d’anuncis de la Facultat de Lletres, el d’Història i Geo· grafia i el de Filosofia i Lletres. Aquesta seu era una brogit constant de carpetes vermelles que entraven i sortien per as· sistir a les lliçons dels seus respectius en· senyaments. Malgrat el trasllat a les noves instal· lacions, part de l’alumnat encara recorda el seu pas per l’antiga Facultat amb enyo· rança. La construcció havia començat a funcionar com a internat dels Germans de les Escoles Cristianes de la Salle el 1923. Aquesta primera obra es va cons· truir seguint un estil historicista inspi· rat en part en el gòtic. Es van recuperar models de l’Edat Mitjana per exaltar el passat medieval i la plenitud artística que assoliren la catedral i algunes esglésies de la ciutat. Per la construcció del primer edifici s’utilitzaren recursos arquitectò· nics com arcs ogivals, pinacles i rosasses en la decoració de finestres i portes. Sant Joan Baptista de la Salle, que va viure entre els segles XVII i XVIII, va ser el fundador d’aquesta congregació. La finalitat inicial del seu treball era obrir escoles pels joves que vivien al carrer. Normalment se’l representa vestit amb l’hàbit lassalià negre amb pitet blanc al coll i una aureola darrera el cap. Per aquest motiu, el professorat de la Salle portava la mateixa vestimenta, i a Tarra· gona se’ls coneixia popularment com els hermanus. Un dels elements visibles de la part an·
espai molt modest a la dècada dels anys 20 fins a un de molt elegant als anys 60. Ocupava dues plantes de l’edifici i tenia tres altars: el principal dedicat al Sagrat Cor de Jesús i els laterals dedicats la Mare de Déu i a Sant Joan Baptista de la Salle. Marc Dalmau Vinyals L’any1971 els religiosos es van traslladar Historiador i arqueòleg a Sescelades i les noves facultats es van allotjar a l’edifici que havia quedat buit. Els paletes de Fomento de Obras y Constiga són les tres absidioles de la capella. trucciones van entrar a l’antiga escola A la principal s’obrien dos finestres ne· de religiosos per tal de condicionar les ogòtiques amb vidrieres. La única porta aules i els despatxos. Els grans finestrals i les portes de la nau original que es con· serva es localitza a la Trobem una composició del temple es devien tapiar en aquests mo· cara que mira al carrer que simbolitza de Sant Antoni Maria l’educació. Aquesta està ments. D’aquesta ma· i Claret. S’hi pot llegir formada per un tinter, nera, la capella es va “Ave Maria”. A la llin· dues plomes d’escriure, convertir en la biblio· da de les finestres de un compàs i una regla. teca de la Universitat. totes les cares de l’im· En els esgrafiats que hi A partir del 2009 va deixar de tenir aquesta moble hi ha alguns ha entre les finestres símbols cristians com del pis superior també funció i, actualment, el Cor de Maria, la Tau apareix l’àncora, símbol està ocupada per una Oficina d’Estrangeria. de Tarragona amb la utilitzat durant el Totes aquestes dè· palma del martiri, el cristianisme primitiu cades d’història van monograma del nom quedar impregnades de Jesús (JHS), l’ana· en les parets, les aules, grama d’Ave Maria els passadissos o els (AM) i el criptònim despatxos de l’edifici. de Sant Joan Baptista L’antiga capella de la de la Salle (SJBS). L’es· Salle i la biblioteca de trella de cinc puntes la Facultat de Lletres representa l’emblema tenien en comú aquest de l’escola. També ambient de tranquil· trobem una compo· litat, silenci i medita· sició que simbolitza ció que comparteixen l’educació. Aquesta està formada per un Emblema de l’ensenyament a l’edifici de tant les esglésies com les biblioteques. Es· tinter, dues plomes l’antiga Facultat de Lletres. tudiar història en un d’escriure, un com· edifici historicista que pàs i una regla. En els esgrafiats que hi ha entre les finestres ha estat modelat per tantes promocions del pis superior també apareix l’àncora, d’estudiants és com llegir un llibre antic. símbol utilitzat durant el cristianisme Per aquests motius, aquesta biblioteca hauria de ser recordada com una de les primitiu. La capella va evolucionar des de un més emblemàtiques de Tarragona.
13
Dels lectors Encara més Als anys seixanta del segle passat es van establir al Camp de Tarragona diverses industries químiques, i a principi dels anys setanta va arribar la refineria, junt amb ella més industries del mateix sector, es el polígon químic mes gran del sud d’Europa, que van esgotar i salinitzar l’aquifer. Als Estats Units es van fer uns estudis al polígon químic de la Vall del riu Mississipí, en el que es va demostrà que es la zona del país on hi ha molt més càncer que a la resta de l’Estats.. Als anys setanta es van establir al Camp de Tarragona dues centrals nuclears, Vandellòs I i Vandellòs II, la primera a l’any 1.989 va estar a punt de passar el mateix que tres anys abans havia passat a Txernòbill. A la dècada dels anys vuitanta a la Comarca de la Ribera d’Ebre si van construir al poble d’Ascó dos reactors nuclears més. I per més inri les empreses més importants tenen el domicili social i es de suposar el fiscal a molts quilometres d’aquí que hi deuen pagar els impostos. No fora més just que on deixen els problemes i la brutícia paguessin els tributs? Ara sols ens faltava que per aprovar els pressupostos de la Generalitat, ens arribi un megacasino a Salou i Vilaseca una fabrica de ludopaties i també per esgotar l’aigua de l’aqüífer com va passar fa prop d’uns cinquanta anys, ja que segons esta publicat els turistes fan ús abusiu de l’aigua, bastant més que les persones residents. Dona la impressió que som la claveguera de Catalunya.
Josep Tombas Alcover
Recordando la serie Heidi, un gran clásico Cuando oí que ahora se cumplían 50 años de la serie Heidi, sentí la necesidad de volver atrás en el tiempo y recordar esas tardes del domingo, después de comer, sentada delante del televisor, viendo estos dibujos animados que llegaron a marcar esa etapa de infancia, de adolescencia o de juventud de las vidas
de muchos de nosotros. Su historia fue un clásico que muy pocos desconocen. Heidi venía de Suiza y se fue a vivir con su abuelo a los Alpes, después de la muerte de sus padres. Pasado un tiempo, fue llevada a Frankfurt como acompañante de una niña adinerada llamada Clara, que estaba en una silla de ruedas. Esas tiernas aventuras de sus protagonistas aún me parecen inolvidables. Si a ello le sumamos la música, que todavía soy capaz de tararear, fue una verdadera revolución. Creo haber leído que nuestro país fue de los primeros en emitir esta serie después de Japón. Seguro que nadie se imaginaba que un dibujo animado de un estilo tan particular como el nipón pudiera hacerse un hueco en occidente. Recuerdo perfectamente la conexión que sentía con sus personajes, principalmente con Heidi, quien conseguía contagiarme el deseo de ser bondadosa como ella. En ocasiones, su abuelo me transportaba a mi entorno familiar más próximo: mis padres, mi hermano y mi abuela, a quienes no podía ver más que en vacaciones o algún fin de semana largo por estar estudiando fuera. Los hermosos paisajes, esas enormes praderas, se me antojaban esperanzadoras y divertidas y conseguían trasladarme a mi lugar de origen, un pueblo rodeado de montañas. Las mismas que iluminaban mis ojos cuando veía embelesada a Pedro, el amigo de Heidi, cogiéndole las manos y dando vueltas saltando y felices. Estos dibujos, que ahora algunos los tacharían de pastelón, nos dejaron, con sus luces y sus sombras, un gran legado: el amor por los animales y la naturaleza, el respeto a las personas mayores y el valor de la amistad, entre otras cosas. La serie, de 52 episodios, fue un éxito en todo el mundo, incluido España, donde la televisión la estrenaría un año después, en 1975.
Gema Abad Ballarín Reus Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com
14 Dimarts 6 de febrer de 2024
Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
El vi solidari La Garnatxa Valenta recapta 3.500 euros per al projecte ‘Pels Valents’ Solidaritat
En este día muy especial, queremos desearte un feliz cumpleaños Dilan 7 anitos. Son los deseos Mónica, Iván tu hermano Joel y abuelos Magda y Ramón.
L’associació Terra de Garnatxes ha fet entrega d’un xec que recull els fons recaptats gràcies a les vendes del seu vi més solidari: La Garnatxa Valenta. L’acte es va celebrar en el marc de la Barcelona Wine Week, on representants dels 6 cellers que formen part de l’associació Terra de Garnatxes (Clos Figueras, Edetària, La Gravera,
Entreguen els Premis Literaris Constantí dedicats als relats d’amistat Cultura
Aquí en la apisonadora en Riu Clar, a punto de los 50 tacos. Familia, os invito a gambas, jamón, etc. AAVV Riu Clar. Unos abrazos, José Luis.
Constantí va celebrar diumenge lentrega dels XVII Premis Literaris. Enguany la temàtica eren els relats d’amistat i s’hi van presentar 473 treballs en les quatre categories. També es va presentar el llibre que recull 103 treballs de guanyadors i finalistes presentats al concurs. Redacció/Aj. Constantí
La Vinyeta, Viladellops i Vinyes Domènech) van entregar el xec de 3.500 euros a Natàlia Tintoré en representació de l’Obra Social Infància. Els assistents van tastar l’última anyada del vi que fa anys que recapta fons per al projecte Pels Valentsde l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, a través del SJD Pediatric Cancer Center. Redacció
Necrològiques Tarragona
Representants de l’associació entregant el xec. Cedida
Maria Pilar Miró Ferré. Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la parròquia de la Santíssima Trinitat. Francisco Matarranz Sanz. Ha mort als 80 anys. Lluís Fernandez Huguet. Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori. Florencia Guix Varias. Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la parròquia de la Sagrat Cor. Pedro Jurado Perez. Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori. Francisco Ferre Talaveron. Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
Reus Juan Agustín Iturrieta Castro. Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori. Lluís Vidal Besora. Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
esqueles
977 21 11 54
15
Dimarts 6 de febrer de 2024
Avui felicita als que es diuen: Pau Miki, Pere Baptista, Martí, Francesc, Dorotea i Amand.
Espai patrocinat per:
Farmàcies
L’horòscop
Sudoku
ÀRIES
TAURE
BESSONS
CRANC
21/03 al 19/04
20/04 al 20/05
21/05 al 20/06
21/06 al 22/07
Missatges i nove- Les coses no són Conforme vaja Durant la jornada tats de diverses tan fàcils com passant el dia ani- sentiràs la necespersones arriba- semblaven, la teva ràs recuperant la sitat de canviar asran a tu de mane- força d ’esperit força física per- sumptes de la vida, ra sobtada. De la t’ajudarà a contac- duda en aquests és bon moment nit al dia et veuràs tar amb persones dies. Això t’ajudarà per a realitzar-ho, envoltat de molta que aportaran so- a aconseguir ele- la teva ment està gent. lucions. var el teu atractiu. centrada.
LLEÓ
VERGE
BALANÇA
ESCORPÍ
23/07 al 22/08
23/08 al 22/09
23/09 al 22/10
23/10 al 21/11
Utilitza tota la teva Excel·lent jornada Segures novetats La paciència serà diplomàcia i bon per a tancar trac- imprevistes amb la teva arma fonatracte, xocaràs tes o emprendre diners et donaran mental, els pròxims amb més d’un. Si noves empreses. l’oportunitat de po- no estaran per la has de plantejar El dia es mani- der canviar alguns labor, si et mantens assumptes serio- festarà vital i tu et plans. Tot contacte en els teus tretze, sos deixa que pri- sents amb idees que facis en la llar arribaràs a l’objecmer parli l’altra part. creatives. et donarà felicitat. tiu desitjat.
SAGITARI
CAPRICORN
AQUARI
PEIXOS
22/11 al 21/12
22/12 al 19/01
20/01 al 18/02
19/02 al 20/03
Mots encreuats 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
1 2 3 4
Si t’agrada el risc i Encara que en un No trobaràs les co- Tracta de protemestresses l’aven- principi sembli que ses i la gent cla- gir-te d’algunes tura deixa que les ningú posa la seva res. Abans de de- enraonies per part circumstàncies gi- atenció sobre tu, cidir-te per alguna de persones venrin per si mateixes quan passi el matí cosa medita dues jatives, el major i viuràs moments la teva personalitat vegades. La teva menyspreu és no inoblidables envol- jugarà un impor- seguretat et farà fer estima. Aplicatat de gent. tant rol en tot. guanyar. ho i guanyaràs.
TV local CANAL REUS TV 14:00 Notícies 15:00 Notícies migdia 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Cercle central 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Fot-li 21:00 Notícies vespre 21:30 Fot-li 22:00 Notícies vespre 22:30 Fot-li 23:00 Notícies vespre 23:30 Fot-li
5 6 7 8 9
TARRAGONA: Vidal Vidal, Ana Maria. Josep Carner, núm. 3. Telèfon 977 290 101. Ciutat, Rosa M. Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189. REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Sans Porta, Pau. Llovera, 47. Telèfon 977 341 943. SALOU: Coret Herrera, Rosa i Miquel Enric. Sinies, 3. Telèfon 977 380 788. VILA-SECA: Mas Castelltort, Lourdes. Avinguda Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671. CAMBRILS: Diaz Marti, Maria. Av. Diputació, 12. Telèfon 977 364 510. VALLS: Seró Martí, Rosa Mª. Castells, 55 (El Fornàs). Telèfon 977 608 842. EL VENDRELL: Pelegrí Mateu, Maria Antonia. Margalló, 13. Telèfon 977 009 688.
10
TAC 12
Solucions
11
13.30 La tertúlia del Dorsal 12 14.00 Notícies 12 14.30 La tertúlia del Dorsal 12 15.00 Aventurísitc 15.30 Gent de Riu 16.00 Fet a Mida 18.30 Teló de fons 19.00 Connecta 10Comarques 19.30 180° 20.00 Notícies 12 20.30 Com la nit i el dia 21.30 Teló de fons 22.00 Notícies 12 22.30 Com la Nit i el dia 23.30 Teló de fons 00.00 Notícies 12
12
HORITZONTALS: 1. Capacitat de l’ànim de tolerar i rspectar. Dues en tot. 2. Enmig de París. Els que reben tots els cops. Sentir menyspreu pels que parlen i pensen diferent. 3. Ema tallada. Dues del paper. Absència congèni- ta d’extremitats. 4. Assassinarà. Còrtex cerebral. 5. Nota girada. Sobralles. Vuitena lletra de l’alfabet àrab desfeta. 6. Que té dos peus. Ratador sense dues. 7. Adjectiu numeral. Susdit desordenat. Dues del darrere. 8. Avió. Els tenen els botiflers. 9. Metge. Ocell anàtid. Mart desfigurat. 10. Vocal. Dels aris.Vitamina. Ruteni. Mil. 11. Estructura del cap dels espermtozoides. Con- vicció cega. 12. Va amb vaixells. Embuts volcànics girats. VERTICALS: 1. Acció amenaçadora dels feixistes que fa tremolar. Mil. 2. Oxigen. Adobar el peix. Vitamina doble. 3. Nota. Quasi tot. Una de por. Urani. Un arc mal fet. 4. Armes blanques. On es fa el formatge. 5. Fer una còpia. 6. Líder. Incapacitat de coordinar la marxa. Seguretat Social. 7. Nitrogen. Vocal. Una de res. Prefix de negació. Batega i batega. 8. Posseir en comú. Mes tallat. 9. Fenomen de la creativitat. Llengua que determina una influència sobre una altra. 10. Un que ens pot ajudar a ser independents, per exemple. Expressió de desconfiança.Vocal. 11. Buscarem ajuda fora de casa. Dues de França. 12. Els botiflers de sempre, que ens maten la llibertat.Vedell.
Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA Venda/Lloguer REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 8,5 M2 – 70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989 Española 52, busco habitación tranquila para alquilar. Solo Mujeres. Tarragona ciudad. Solo Whatsapp 639.123.347
¡¡OPORTUNIDAD!! VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo. Cocina Office con galería independiente. Amplio balcón. Tercero sin ascensor. Zona privada con parquing exterior. PRECIO: 98.000€ Tel: 650.939.822 Mª José
COMPRO PISO EN REUS LLAMAR AL 600 595 648 PAGO AL CONTADO
PÀRQUINGS SE ALQUILA PARKING Plaza Imperial Tarraco, detrás Diari Tarragona. 65€. Tel. 629.946.410
TREBALL OFERTA DE FEINA LA SELVA DEL CAMP
Operari amb coneixements d’electricitat, muntatge i reparació de portes de garatge i automatismes. JORNADA INTENSIVA
Telf: 667.869.334
Solució dels mots encreuats
PROFESSIONALS ELECTRICIDAD,
El temps
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479 PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
TERÀPIES MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215 MASAJISTA. lax cuerpo-mente. 722.823.696
ReTel:
MAYCA CATALANA. Descubre tus mejores masajes. Disfruta mis manos. Tel. 692.780.087 MASAJISTA CON EXPERIENCIA. Tarragona. Tel: 643.136.495 MASAJE ANTIESTRÉS. Particular. Tel: 722.823.696 MASAJES
PÀRKING + TRASTER. AVGDA. Andorra nº 7 - TARRAGONA. Tel: 636.564.323
Solució: nivell mitjà
SE OFRECE PINTOR con experiencia. Presupuestos gratuitos. Tel: 698.269.158
FON-
RELAJANTES y REFLEXOLOGIA PODAL.
Sólo tardes. 602.873.891 MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445 MASAJISTA. Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062 MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
ALTRES VENDO HUERTO con agua en La Riera de Gaià. Precio a convenir. Tel: 616.568.908
TANERIA, REFORMAS.
Mínima
7º
Màxima
17º
Previsió pel Camp de Tarragona
Estat del cel Fins a mig matí cel entre mig i molt ennuvolat per bandes de núvols alts i alguns de mitjans a l’oest del territori. A partir de llavors es faran més abundants d’oest a est, i el cel quedarà molt ennuvolat o cobert arreu. A més, es formaran alguns núvols baixos a punts del litoral, sobretot a l’àrea central i nord. Independentment, hi haurà bancs de boira o estrats baixos a Ponent i al nord de la vall de l’Ebre fins a migdia, localment persistents al nord de Ponent durant tot el dia. Temperatura La temperatura mínima serà semblant. La màxima serà lleugerament o moderadament més baixa.
Tel. 626.663.432 - Vicente. TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías.
PARTICULAR VEN MATALÀS PIKOLIN de 90cm. Seminou. Tel: 661.021.773
Tel: 691.586.879
VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX. Completamente restaurada. Ideal para Karaoke. Tel: 607.208.020
Dimarts 6 de febrer de 2024
Documentació
«Per escriure un llibre com aquest primer he de conèixer molt el personatge»
Maria Carme Roca va presentar la seva novel·la la setmana passada a la llibreria Adserà de Tarragona. Gerard Martí
Maria Carme Roca: «Ja n’hi ha prou de dones que les coneixem perquè són ‘L’esposa de…’ o ‘La filla de…» Llibres A ‘Les illes interiors’ (Ed. Columna) l’escriptora ficciona la vida de Clotilde Cerdà Bosch, filla del conegut urbanista Ildefons Cerdà La protagonista de la teva filla d’Ildefons Cerdà, i una gran novel·la ho té tot. És una gran arpista. Em va cridar l’atenció i artista que viatja per tot el vaig començar a estirar el fil». món, filla d’Ildefons Cerdà… Qui vas descobrir, en aprofunCom t’arriba la seva dir en la seva vida? història? «Em vaig trobar amb «Va ser casualment, una nena prodigi, que buscant informació va actuar entre altres sobre una altra dona amb l’orquestra de eminent, la metgesStrauss. Una noia brisa Dolors Aleu. Vaig llant, que actua a tot el trobar que havia simón, i una dona comgut professora en una promesa, que es va acadèmia per a nenes dedicar a la pedagogia i que la fundadora i a impulsar coses sind’aquesta escola va ser gulars, com una AcaClotilde Cerdà. Va dèmia d’Arts i Ofiresultar que era la cis per a dones». Cristina Serret Alonso
Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Directora de publicitat: Contxi Joan
Al seu costat hi ha una figura amb tanta o més força que ella: la seva mare. Quin personatge tan interessant, oi? «És una dona molt potent i molt valenta. És filla de banquers i té molts contactes, així que quan la nena és petita, és ella qui li organitza els concerts. Va ser una dona llesta i brillant, que volia ser pintora, però no s’hi va poder dedicar. Per això, quan veu que la nena té talent, decideix avalar-la tant com pot. Sense ella, la petita no hauria pogut fer tot el que va fer». De fet, és novel·la plagada de personatges femenins, amb les germanes de l’artista, la seva
estimada amiga Àngela… És intencionat? «Sí, és una dèria meva, si hi són, les trec. Sempre que s’ho valguin, clar. Això no treu que, si hi ha homes interessants i potents, surtin també. I amb la Clotilde passa igual. Ja n’hi ha prou de ser sempre la senyora de o la filla de. Ildefons Cerdà va ser un home genial, i ella també». Mare i filla van voltar per tot el món, i encara que tornaven a Barcelona, mai s’hi van acabar de trobar bé. Per què? «La burgesia no li va perdonar mai a la mare que fes el salt a l’home i que prengués la decisió de separar-se’n. I a la filla tampoc li van perdonar que, d’acord amb la mare, defensés les dones i les classes humils. Elles eren maçones, i al segle XIX, en els moments més avançats estaven ben vistes, però en les èpoques més conservadores, no». Has escrit una novel·la amb una base de fets reals. Com reconstrueixes la història? «És molta feina, però també hi ha una part molt gran de divertimento. Per escriure un llibre com aquest, primer he de conèixer molt el personatge. I també el seu entorn. Tot el que hi ha de veritat. I, després, hi ha coses que potser es poden aventurar. Per exemple, qui va ser el seu pare biològic? Encara que no tenim cap document que ho pugui demostrar, és probable que el personatge que proposo, Antoni Yubregas, ho fos. Sempre intento buscar una explicació i que sigui coherent. Podem fer el joc a l’inrevés i preguntar-nos: Si fos així, seria versemblant? Hi ha coses que no les sabem –o que encara no les sabem–, però m’agrada pensar que tal vegada m’he acostat a la realitat».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com] Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
El vigilant del Camp
El país dels dixies
C
onta la llegenda que a començaments del segle dinou el Banc dels Ciutadans de la Louisiana va emetre bitllets de deu dòlars. Com que a Amèrica les coses funcionen (o funcionaven) una mica diferent que aquí, els van fer en la llengua pròpia del país i hi van imprimir el valor en francès. Els bitllets van córrer per la resta d’estats del Sud, que eren anglòfons i els feia molta gràcia veure imprès ‘DIX’ al paper moneda. Fins al punt que van començar a anomenar la seva realitat regional naixent, que estava disgregada i no tenia nom, com al país dels dixies o Dixieland. Ho he recordat quan he vist que l’Ajuntament de Tarragona continua celebrant el tradicional festival de música Dixieland, sense explicar mai aquest context històric i folkloritzant-ho tot plegat, com fem sempre aquí. Però ben mirat, podríem fer un pas més enllà. ‘Província’ no ens agrada perquè sona franquista. Les ‘comarques’ o la ‘demarcació’ de Tarragona són denominacions espantoses i tevetresines, que denoten com des de Barcelona ens veuen com si fóssim hòbbits. Per no parlar del puto ‘territori’, aquesta moda recent i nauseabunda que no entenc com ens han colat. Per tant, de l’administració espanyola dita ‘Tarragona’, jo en diria a partir d’ara Dixieland. És un nom divertit, no conflictiu i transversal. Desperta un sentiment d’adhesió i bon rotllo instantani. I, el més important, potser així estaríem units sota la mateixa bandera confederada ara que les comarques del Nord ens han declarat la guerra i ens volen fotre l’aigua de l’Ebre.
Miquel Bonet Escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribució controlada:
Amb la col·laboració de: