Reus 7
Els retaules vivents de Nadal, una simbiosi de dansa i teatre que expliquen la història de Jesús
Tarragona 4
L’Ajuntament destinarà 17,5 MEUR a pagar deutes i interessos bancaris i amortitzarà 14,1 MEUR en préstecs
Opinió 13 Carles Farré. Justícia fiscal per al progrés i la sostenibilitat: «La necessitat de l’impost està demostrada, però no tothom hi està d’acord»
Tarragona
Els dels patinets també han augmentat però la freqüència d’ús continua sent molt esporàdica 2
Camp de Tarragona 10
tió més llarg del món il·lusiona
Centenars de nens i nenes van cagar el tió de 53 metres a la plaça Nova del poble en aquest acte ja tradicional dels nadals
Mobilitat El 33% dels usuaris només ha fet ús dels vehicles elèctrics un o dos cops aquest any
3.488. En aquest sentit, el 62% dels clients són homes.
Els viatges amb el servei de bicicletes elèctriques ha augmentat un 60% enguany a Tarragona. Si l’any passat, quan s’estrenava aquesta opció de mobilitat a la ciutat, es van fer 4.546 viatges, aquest 2024 se n’han fet 7.284, fins al 30 de novembre. Aquestes són les xifres que ha facilitat Dott, l’empresa concessionària, al Diari Més
Tot i això, el vehicle preferit pels tarragonins és el patinet elèctric, que ha sumat més de 127.000 viatges fins al novembre. L’any passat se’n van registrar 121.009, sempre segons les dades de la companyia. Cal destacar que la flota de patinets triplica la de bicicletes, ja que a Tarragona l’empresa té distribuïts 400 patinets i 100 bicis.
Pel que fa al balanç dels usuaris actius, la mitjana d’enguany del servei és de
Entre 45 i 55 anys
La franja d’edat que més utilitza el servei elèctric de mobilitat és la dels 45 als 55 anys. Aquests usuaris suposen el 25% del total. Per darrere, la franja d’edat entre els 35 i els 44 és el 24% dels usuaris. La més jove, els tarragonins entre 19 i 25 anys conformen el 22% i el grup entre els 26 i els 34 són el 20%. Les persones majors de 56 anys són només el 6%.
Més enllà, la freqüència d’ús dels usuaris a Tarragona és molt esporàdica. El 33% només ha fet ús dels vehicles un o dos cops aquest any. El 17% ho ha fet un o dos cops al mes i el 16% menys d’un cop al mes. El 15% dels usuaris l’utilitza un o dos cops a la setmana i el 10% tres o quatre vegades. Aquestes dades mostren que el servei encara té camp per
Des de davant de l’estació de tren és des d’on s’inicien més recorreguts
recórrer i per implementar-se com una forma de mobilitat més habitual a la ciutat, més enllà de moments puntuals. Tot i que la companyia no disposa del nombre exacte d’usuaris residents o turistes, per política de protecció de dades, fonts de l’empresa expliquen que la gran majoria són tarragonins. A l’estiu, augmenta el percentatge d’usuaris no residents, però sense suposar el gran gruix dels clients, segons expliquen des de Dott. «Seguirem treballant colze a colze amb l’Ajuntament, entitats públiques, empreses i universitats per a oferir un servei encara millor», expressen des de la companyia.
Part Baixa i centre
Un servei que se centralitza sobretot a la Part Baixa i al centre de la ciutat. La plaça de la Pedrera, davant l’estació de tren, és l’aparcament des d’on més viatges s’han iniciat enguany: 7.042. Per darrere, la zona des d’on s’inicien més sovint els trajectes és la plaça de la Font, amb més de 5.700 viatges, i el passeig marítim Rafael Casanova, amb més de 4.900 trajectes. Els aparcaments del carrer Pere Martell també acumulen milers de viatges, així com l’avinguda Ramón y Cajal. Segons la informació de la companyia, les zones més transitades pels patinets i bicicletes elèctriques són el centre, la Part Baixa, la Part Alta i Sant Pere i Sant Pau. De cara al futur, fonts de la companyia expressen que la intenció és mantenir la flota com fins ara, amb una aposta forta pel patinet. «Tarragona és un exemple clar del que es pot aconseguir quan hi ha compromís, dedicació i col·laboració publicoprivada per a crear un futur més sostenible», expliquen des de Dott. Amb tot, els quilòmetres recorreguts amb el servei de bicicletes i patinets elèctrics a la ciutat són 227 mil. Segons calcula la companyia, això suposa una reducció de 24.410 kg d’emissions de CO2
Societat La nova norma estableix un màxim de vuit anys seguits a les entitats
Oriol Castro
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha publicat aquesta setmana un decret pel qual es limita els mandats dels alts càrrec de les associacions de fidels de l’Arxidiòcesi. Pel que fa a la Junta Directiva de les associacions, el president, el sotspresident, el secretari i el tresorer seran elegits per un període de quatre anys, i podran tornar a ser elegits per un quadrienni consecutiu–en total, vuit anys seguits en el càrrec. Passat un nou mandat, podran tornar a ser elegits.
Aquesta limitació podrà ser ampliada a un tercer mandat, en el cas de que el secretari, tresorer o vice-president passin a ser president. Per la seva banda, els vocals i consiliaris poden ser elegits indefinidament. Als membres elegits per raó del càrrec no se’ls aplica aquesta limitació de mandats. El document ha estat consensuat prèviament per les entitats i associacions, que tenien la necessitat d’adequar els corresponents estatuts a
la normativa vigent i d’unificar criteris en la redacció dels mateixos, tot mantenint cada realitat, la seva tradició, història i identitat. A més, l’esmentat decret ha rebut igualment el vistiplau del Consell Episcopal, del Secretariat per les Associacions de Setmana Santa i dels serveis jurídics de l’Arquebisbat.
El decret indica que totes les associacions canòniques de fidels han de modificar els seus estatuts d’acord amb les disposicions d’aquest decret en el termini d’un any i presentar-los per a l’aprovació de l’autoritat eclesiàstica. També recull que les associacions que necessitin la dispensa d’alguna de les disposicions contingudes en aquest decret cal que presentin la sol·licitud motivada dels arguments pels quals la demana. Igualment, les entitats que actualment constin com a associacions públiques de fidels en els estatuts actuals, i que sigui convenient que adquireixin personalitat jurídica privada, obtindran la llicència corresponent una
vegada executats els tràmits eclesiàstics pertinents. En un primer terme, Planellas va decidir que aquests canvis es
fessin en sis mesos. Ara, s’ha apostat per donar més temps a les entitats per adaptar-se a la norma.
Reduir l’endeutament ha estat un dels principals objectius de l’Ajuntament de Tarragona durant els últims anys. El consistori ha deixat enrere les xifres de fa una dècada, quan el passiu va arribar a superar els 240 milions d’euros. Des de llavors, la ràtio de deute viu, que se situava en el 160%, ha anat baixant progressivament. Aquest 2024 ha estat l’any en què s’ha passat la barrera del 75%, fet que ha permès que Tarragona surti de la tutela financera de la Generalitat, i el govern municipal preveu acabar el 2025 arribant al 67,33% I és que l’Ajuntament destinarà almenys 14.138.977,11 milions d’euros a eixugar deute l’any vinent. A més, dedicarà 3.474.864,12 euros a sufragar els interessos bancaris diferents crèdits. Per tant, pagarà uns 17,5 milions d’euros en total a les entitats financeres el pròxim 2025. Respecte als 14 milions de deute que es liquidaran, 1,5 pertanyen a les empreses municipals. Els 12,5 restants sortiran directament de l’Ajuntament per a amortitzar 13 deutes que s’arrosseguen des de fa temps.
L’objectiu a molt llarg termini és poder finançar les inversions amb despesa corrent
Així es preveu en els comptes municipals de l’any vinent, aprovats que es van aprovar de forma definitiva en el ple del passat 19 de desembre. Un 8,2% del pressupost de despeses totals, que serà de 211 milions d’euros, es destinaran a reduir passiu. D’aquesta manera, el consistori preveu abaixar encara més la ràtio de deute viu i situar-la en mínims històrics. El passat mes de novembre, quan el govern municipal va presentar els pressupostos del 2025, la
consellera d’Hisenda i Serveis Interns, Isabel Mascaró, destacava l’«esforç de contenció» que ha fet l’Ajuntament de Tarragona aquest exercici.
L’edil assenyalava que el consistori havia reduït deute i, alhora, havia recuperat capacitat inversora.
L’objectiu a llarg termini és poder liquidar totalment el deute viu i poder començar a pagar les inversions amb despesa corrent. Actualment, es demanen crèdits per a pagar la major part dels projectes.
Societat l El Mercat Central de Tarragona exposa aquests dies de Nadal un nou element decoratiu al seu interior: un tradicional trineu finlandès de l’any 1800 cedit per Jordi Rovira i fills del museu Can Joanet de Tarragona. Es tracta d’un carruatge molt excepcional que era utilitzat amb l’ajuda de cavalls i rens. El trineu compta amb un des-
tacat cavall Pegasus il·lustrat, obra del pintor Alejandro Ayxendri.
Fins el 5 de gener s’han programat diverses franges horàries per tal que la ciutadania que ho desitgi pugui pujar al trineu i fotografiar-s’hi. A més, des de les xarxes socials del Mercat Central se sortejaran 50€ en vals de compra entre totes les persones que
comparteixin una fotografia del trineu a Instagram amb l’etiqueta #TrineuMercatCentral. Els horaris per poder fotografiar-se amb el trineu al Mercat Central són de 10.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 20.00 hores cada dia fins el 5 de gener, excepte el dia 31 de desembre i el 5 de gener, que només hi haurà torn de matí. al Mercat. Redacció
Dels 17 milions d’euros del capítol d’inversions del 2025, n’hi ha un total de 14 que es finançaran a través d’un préstec bancari, el qual s’haurà de retornar en un futur pagant amb despesa corrent.
El punt d’inflexió del 75%
Fins que la ràtio de passiu — que mostra la relació entre el deute total i els ingressos consolidats— no se situï en el 0%, Tarragona no tornarà a viure cap altre gran punt d’inflexió com el que s’ha marcat aquest
2024. La passada primavera, l’Ajuntament va superar la barrera del 75% i es va situar per sota del límit legal, sortint de la tutela financera de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta fita ha permès al consistori concertar crèdits en el futur sense la necessitat que la Direcció General de Política Financera doni el seu aval. Del pressupost d’aquest 2024, es van destinar 13 milions d’euros a amortitzar 14 préstecs. A més, es van utilitzar 5 milions del roma-
nent de l’any anterior per a eixugar deute. Amb aquests moviments, l’Ajuntament de Tarragona va situar la ràtio en el 72% i es va abaixar el deute consolidat dels 152 milions d’euros als 146,9. El passat mes de setembre, el consell plenari va aprovar un modificatiu de crèdit mitjançant el qual es van destinar 5 dels 9,7 milions que ha rebut enguany el consistori de la Participació en els Ingressos de l’Estat (PIE) a reduir passiu.
Salut l El consistori també treballa en l’elaboració del Pla Local de Salut de Reus pel període 2025-2029
M. Llaberia/S. Peralta
L’Ajuntament de Reus està actualment en conversacions amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per estudiar la viabilitat d’obrir un nou CAP a la zona nord de la ciutat. Així ho han confirmat fonts de l’Ajuntament a Diari Més i asseguren que «el consistori, com a administració de proximitat per a la ciutadania, s’està reunint amb el Departament de Salut de la Generalitat, que és l’administració competent en la matèria, per tal d’abordar aquesta qüestió aportant la mirada del món local per tal d’ajustar-se millor a la realitat de Reus». En el Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-2027 aprovat pel govern municipal a l’inici del mandat es recull en el punt 1.7.2.1 estudiar la viabilitat de la construcció d’un nou centre d’atenció primària al nord de la ciutat.
Per un altre costat, l’Ajuntament preveu aprovar el nou Pla de Salut l’any vinent. El pla vigent és el previst en el període de 2018-2022, el qual ha estat prorrogat fins a l’any 2024. Segons el punt 1.7.3.3 del PAM 2023-2027 l’objectiu de l’Ajuntament era elaborar un Pla de Salut de Reus 20242029. Fonts consistorials ho justifiquen afirmant que la
L’elaboració del Pla de Salut 2025-2029 està previst en sis fases diferents
pandèmia de la Covid-19 «va impactar de ple en el desenvolupament i execució del
nou pla».
Pla de Salut 2025-2029
Pel que fa al nou pla, des del consistori asseguren que «actualment ja s’han iniciat els treballs de disseny del nou Pla plantejat pel període 20252029», el qual qualifiquen de «continuista». Per a l’elabora-
- Nadal Somni
Exposició ‘Marines tarragonines’.
Museu del Port – Mostra oberta fins el diumenge 9 de febrer.
- Nadal Somni
Exposició ‘La processó d’hivern’ d’Ignasi Blanch.
Tinglado 2 – Mostra oberta fins el diumenge 16 febrer.
Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats
del Port del 27 de desembre de 2024 fins el 2 de gener de 2025
ció d’aquest pla hi ha previstes sis fases enumerades del 0 al 5 i, segons el consistori, actualment s’han abordat la 0, que correspon a la revisió del pla anterior i contextualització del projecte, i la fase 1, basada en la recopilació i tractament de dades rellevants de fonts externes i internes.
Durant la fase 0 l’Ajuntament va arribar a diferents conclusions, com que el Pla de Salut 2018-2022 ha estat «un instrument innovador i ambiciós» i assenyalen la importància d’entendre el pla com un «pla de ciutat» i no tan sols una «eina departamental». A la vegada, defensen que la
«mirada intersectorial» del pla ha tingut un gran valor estratègic que permet «influir en àmbits fonamentals per a la salut», com les condicions socioeconòmiques, l’entorn físic o la cohesió social. Així i tot, admeten que aquesta ambició «va esdevenir un repte significatiu en la seva implementació, enfrontant-se a diversos condicionants que en van limitar l’abast i l’efectivitat final».
De cara al futur Pla el consistori ja ha establert tres propostes. En primer lloc, centrar-se en les actuacions que el Departament de Salut Pública pugui liderar directament o hi tingui un paper actiu, per tal de garantir la seva viabilitat. En segon lloc, que les actuacions s’hauran d’acompanyar d’indicadors de seguiment clars i mesurables per avaluar el progrés i impacte de cada acció, amb la voluntat de reforçar la capacitat d’anàlisi i millora contínua. I, finalment, establir una millor planificació i mecanismes de coordinació més robustos. En aquest sentit, fonts de l’Ajuntament afirmen que «la Taula Intersectorial continuarà sent un element clau, però caldrà establir mecanismes més operatius per fomentar la col·laboració entre departaments».
L’Ajuntament crea una web sobre la ZBE
Mobilitat l L’Ajuntament de Reus va posar en marxa una nova pàgina web de mobilitat, anomenada mobilitat.reus.cat. L’objectiu d’aquesta és oferir a la ciutadania millor informació sobre la mobilitat a Reus. En aquest portal es destina un apartat a explicar la nova zona de baixes emissions (ZBE) i les seves conseqüències. Redacció
Nadal Els retaules vivents es van dur a terme en diversos escenaris muntats al Parc Sant Jordi que recreaven diverses escenes de la fe cristiana
Quan pregunten què és Nadal per a cadascú tots pensem en els dies de vacances, decoracions llampants, els regals o els dinars familiars, entre altres coses. No obstant això, molt sovint ens oblidem que l’origen d’aquesta festivitat és un dels moments més importants per la fe cristiana, el naixement del Nen Jesús, el messies. Antigament, d’aquesta tasca s’encarregaven els retaules de les esglésies, que venen a ser els còmics de l’edat mitjana. En l’actualitat, ho fan els retaules vivents com el celebrat
Miquel Llaberia Baselga
a Reus durant aquests dies al Parc Sant Jordi en diferents escenaris repartits per la zona. A través de la dansa i el teatre, joves van narrar el Naixement de Jesús com si les figures d’un pessebre prenguessin vida. Després de fer unes petites pinzellades sobre la creació del món o Adam i Eva, la història es va centrar en el naixement del messies i va repassar diverses de les escenes més icòniques i rellevants. Per exemple, l’Anunciació, en què l’arcàngel Gabriel s’apareix davant Maria, una humil dona jueva i verge de
Natzaret, per comunicar-li que serà la mare del fill de Déu que es dirà Jesús. O escenes comunes de ser representades en els pessebres com l’avís de l’arribada del fill de Déu a un grup de pobres pastors israelites. També van aparèixer múltiples personatges rellevants a la història com, no pot ser d’una altra manera, els tres Reis Mags d’Orient. Una història sobre els orígens del Nadal on un públic majoritàriament familiar va escoltar amb atenció, fent que fos gairebé impossible transitar per l’espai.
Església l En els darrers sis anys n’hi ha un 16% menys i congregacions com Vila-seca recorren a nouvinguts d’altres països
El nombre de capellans a Catalunya ha caigut un 16,3% en sis anys, segons dades de la Conferència Episcopal Tarraconense. L’any 2023 constaven 1.313 capellans, davant dels 1.569 del 2017.
Pel que fa al total de religiosos, l’any passat hi havia 3.773 mossens, monjos i monges, i altres persones relacionades amb l’Església, davant dels 5.764 registrats del 2017. En la mateixa línia, el nombre de catequistes ha baixat un 47%, de 7.758 a 4.097.
El rector del Seminari Conciliar de Barcelona, Salvador Bacardit reconeix que a quasi tot Europa, i potser a Catalunya una mica més, s’ha «refredat la religiositat» i les tradicions catòliques s’han anat perdent, excepte algunes manifestacions més culturals, com Nadal o la Setmana Santa. En canvi, però, creu que l’espiritualitat en general no ha disminuït, sinó que fins i tot ha augmentat, vinculada al benestar emocional, la psicologia, la vida interior i la salut mental.
Bacardit vincula aquesta disminució de la religió al caràcter «sobri» dels catalans, allunyat d’expressions religioses més festives com a Andalusia o Amèrica Llatina.
Sant
L’Església catalana apunta que el cristianisme és més festiu a altres països
El rector també creu que la davallada de la natalitat ha perjudicat tant la participa-
ció en cerimònies religioses com les vocacions religioses. No obstant això, també admet que el catolicisme està creixent a l’Àfrica i sobretot a l’Àsia, a més de l’Amèrica Llatina, i que molts dels seus ciutadans acaben migrant a Europa, tant ciutadans laics com religiosos.
L’Ajuntament de Vila-seca adjudica la remodelació de l’estadi municipal
Equipaments l L’Ajuntament de Vila-seca va aprovar el passat dilluns, en Junta de Govern Local, l’adjudicació del contracte de les obres compreses al Projecte Executiu de remodelació de la zona esportiva de l’Estadi Municipal, fase 1 i fase 2. El contracte ha estat adjudicat per un import de 5.000.163,90 euros amb l’IVA
inclòs i engloba la construcció de l’edifici de les grades, el camp de futbol 1 i part de l’edifici gestor. El termini d’execució de les obres és de catorze mesos, amb una possible pròrroga d’altres tres. D’aquesta manera, si el calendari es complís segons el previst, el nou equipament podria veure la llum a mitjan 2026.
D’aquesta manera Vila-seca reprèn els treballs iniciats l’any 2022, quan es va realitzar una primera fase de moviments de terra i demolició del velòdrom que envoltava el camp de futbol.
Durant aquest període, també es van instal·lar nous circuits de bicicleta dins del Parc de la Torre d’en Dolça. Redacció
Una de les possibles solucions a la davallada de vocacions religioses, i fins i tot d’assistència a cerimònies religioses, és justament l’arribada de nouvinguts. Seminaristes o sacerdots de fora arriben a Catalunya per acabar de formar-se i ajudar en algunes parròquies, i alguns
s’hi queden definitivament. L’Església catalana recorre a sacerdots que venen sobretot de l’Amèrica Llatina, però també de l’Àfrica subsahariana i l’Àsia.
El capellà de Vila-seca
Un exemple d’aquests capellans vinguts de fora és el
cas d’en Jean Marie Vianney, procedent de Ruanda. Des de fa unes setmanes és el nou mossèn de l’església de Sant Esteve, de Vila-seca. Fa un any, va decidir deixar el seu país per incorporar-se a les diòcesis espanyoles. El capellà explica que va sentir la seva vocació religiosa des de ben petit, quan tal sols tenia cinc anys. El fet que la seva família fos religiosa i que anessin sempre a missa hi va ajudar. Finalment, va decidir entrar a formar part de la congregació dels missioners del Sagrat Cor de Jesús i Maria. El clergue, de 44 anys, assegura al seu país hi ha «molt d’entusiasme» entre els creients. «A Ruanda cantem, fins i tot ballem, hi ha moltes corals, entre cinc o sis, en una mateixa parròquia», expressa. Vianney lamenta que la situació a les esglésies catalanes és ben diferent i assenyala que la diferència és «gran» perquè aquí les misses són «molt més tranquil·les».
Així mateix, confessa que li agradaria que tenir una església amb cristians «dinàmics». «El problema no és la quantitat, si som cinc o set podem canviar tot el barri. Podem ajudar una persona malalta, visitar una anciana, resar per un difunt i fer créixer una cultura de l’amor», assevera.
Obres La demarcació es una de les més beneficiades del 2% Cultural
Álvaro Rodríguez
El Govern espanyol ha aprovat una inversió de 80 milions d’euros a tot l’Estat per la recuperació i posada en valor de 93 monuments. Aquesta resolució es fa a través del 2% Cultural, un programa que destina part de les partides d’obres públiques a la conservació de patrimoni. Tarragona és una de les províncies espanyoles més beneficiades d’aquesta convocatòria amb 4.601.396 euros que aniran destinats a sis elements patrimonials.
D’aquestes, el celler modernista de Rocafort de Queralt, amb prop de tres milions d’euros, se situa entre les actuacions finançades amb una major quantitat. Les obres serviran per potenciar l’espai com un «centre cultural del vi, el cooperativisme i la figura de Cèsar Martinell».
Aquest edifici és la primera obra agrària de l’arquitecte i una representació arquitectònica del cooperativisme agrari a Catalunya. Tot i això, l’equipament no és visitable actualment.
D’altra banda, es destinaran més de 700.000 euros a la segona fase de la consolidació, reinterpretació i urbanització de la Muralla de Valls. Aquest ajut se centrarà en l’espai de l’Hort del Rector, suposant així una continuació dels treballs que iniciaran a principis d’aquest 2025 i que han estat finançats amb prop de 3 milions dels fons Next Generation.
També seran beneficiares de la convocatòria les restauracions dels castells dels Garidells i l’Albiol, dotades amb un pressupost de 150.000 i 230.000 euros respectivament. Aquests dos casos suposen una nova fase dels treballs de restauració ja iniciats. De fet, el castell dels Garidells va anunciar recentment una inversió de 300.000 euros per la millora i la urbanització del seu entorn.
El celler de Rocafort de Queralt rebrà una de les majors ajudes del programa
Finalment, a les Terres de l’Ebre, es destinaran 414.557 euros a la restauració d’elements de l’absis de la catedral
de Santa Maria de Tortosa i 167.360 euros a la remodelació del castell de Móra d’Ebre i la seva circulació interior.
Nadal l Bosses amb caramels i petites joguines són els presents que el «tió més llarg del món» va cagar ahir, per Sant Esteve, a Alcover . Prop de 400 criatures van omplir la plaça Nova de la localitat per fer cagar la figura màgica de més de 50 metres de llargada. «Que sapiguem, és el més llarg del món, al rècord Gui-
ness no surt res que indiqui el contrari», afirmava el president de la Junta del Tió d’Alcover, Oriol Foguet. Es tracta d’una tradició que es va començar a gestar ara fa més de trenta anys per part de l’esbart sardanista del poble i que s’ha consolidat com un dels actes més destacats de les festes de Nadal al municipi.
La iniciativa no només està oberta a residents, sinó que també aplega famílies de localitats veïnes. Els infants es van col·locar a banda i banda de la figura màgica per entonar la cançó del tió d’Alcover, una versió cantada i enregistrada pels alumnes de l’Escola Municipal de Música. ACN/Jordi Ribelles
Imatge del solar on s’ubicarà el futur Consell Comarcal. Cedida
El Vendrell inicia la cessió d’un solar pel futur Consell Comarcal
Equipaments l Es tracta d’una finca de les Deveses de 3.000 metres quadrats
L’Ajuntament del Vendrell portarà a votació el pròxim plenari municipal l’aprovació de l’inici de l’expedient per tal de cedir de forma gratuïta la finca 64 del projecte de
reparcel·lació del sector 16, també conegut com les Deveses, a favor del Consell Comarcal del Baix Penedès. Es tracta d’un solar cedit per consistori vendrellenc que compta amb 3.000 metres quadrats i està ubicat
Aquest projecte permetrà unificar tots els serveis de l’ens en un sol edifici
davant del parc de Villagarcía de la Torre i prop dels nous jutjats.
En aquest espai, l’ens comarcal hi podrà construir la seva nova seu per unificar tots els seus serveis en un únic immoble.
El regidor de Serveis Centrals de l’Ajuntament del Vendrell, Baltasar Santos, defensa que «la comarca del Baix Penedès creix i necessita uns millors serveis públics, i la cessió d’aquest solar permetrà al Consell Comarcal unificar tots els serveis que presta en un mateix edifici i donar així una millor atenció a les persones». Santos també destaca que «d’aquesta manera, es reforça el Vendrell com a capital administrativa i de serveis».
L’actual seu està ubicada als baixos d’un edifici a la plaça del Centre del Vendrell El pròxim pas per al trasllat és la redacció del projecte i la licitació de les obres.
El CN Tàrraco va viure el passat dilluns una jornada plena d’emoció amb la visita de Carles Coll, campió mundial i rècord d’Espanya en 200 metres braça. L’esdeveniment va començar amb una rebuda triomfal, mentre les notes del «You’re Simply the Best» ressonaven per les installacions del club. Els més petits van formar un llarg passadís per felicitar el seu ídol, que lluïa orgullós la seva medalla d’or.
Coll, que va començar la seva carrera esportiva al CN Tàrraco quan era només un nen amb una gran illusió, va tornar a les piscines que el van veure créixer, convertit en una icona de la natació mundial. Els joves nedadors del club, que ja el veuen com un referent, l’admiraven mentre Coll signava autògrafs, es feia fotos i responia a les preguntes dels nens i nenes del club.
El camí cap a l’èxit
Durant la seva visita, Coll va compartir anècdotes personals i va reflexionar sobre els sacrificis que l’han portat fins a l’elit de la natació. Va destacar que els Jocs Olímpics de París el van fer canviar el «xip» en veure gent amb la qual havia competit guanyar ors, el que va encendre alguna cosa dins d’ell. També va destacar la importància de la disciplina, el descans i la fortalesa mental: «M’aixeco a les cinc del matí per entrenar», va explicar el nedador que va destacar també el descans, la disciplina i la constància com a valors per arribar al màxim nivell. El bracista català, que va fer 23 anys a l’octubre i és nedador del CN Sabadell, entrena als Estats Units a les ordres de Sergi López a la universitat de Virginia Tech.
Els nens i nenes del club no només van poder conèixer Coll,
Natació El CN Tàrraco rep com es mereix a Carles Coll, campió del món format al club
sinó que també van complir un dels seus grans somnis: nedar al seu costat. Entre rialles i braçades, el campió mundial va compartir piscina amb els petits, que el veuen com un exemple a seguir. Fou un bonic regal de vacances per a la canalla del CN Tàrraco poder compartir unes estones inoblidables amb Coll, que ja s’ha convertit en un ídol i un referent per a desenes de nedadors i nedadores. Tarragona ja compta amb un nou referent en l’exigent món de la natació.
Marc Fortuny i Evelin Cañete guanyen la Sant Silvestre de l’Hospitalet de l’Infant
Cross l Més de 300 persones van participar en la cursa solidària de Sant Silvestre a l’Hospitalet de l’Infant, en benefici de la Lliga contra el Càncer de les comarques de Tarragona i l’Ebre. Amb un temps de 10 minuts i 40 segons, l’atleta Marc Fortuny del club Atletisme Natàlia Rodríguez va ser el primer a creuar la meta. Òscar Mont-
serrat, del club Salou Triatló Costa Daurada, va quedar segon; i Alejandro Ferrandez, tercer. La primera classificada de la categoria femenina va ser Evelin Cañete, del Club Atletisme Natàlia Rodríguez, amb un temps de 12:12. La segona va ser Elba Llamas, del club CAVA; i la tercera, Electra García, del club Salou Triatló Costa Daurada. Redacció
Editorial
La Conferència Episcopal Tarraconense alerta que en els darrers sis anys el nombre de capellans a Catalunya ha caigut un 16,3%. Per aquest motiu, en municipis com Vila-seca el capellà és un nouvingut. En aquest cas, originari de Ruanda. És evident, doncs, que l’Església catòlica ha de buscar a fora del país capellans per a les seves esglésies perquè amb el nombre de capellans catalans no en té prou per a abastir tots els municipis. Però no només aquests números van a la baixa: el nombre de catequistes també s’ha reduït un 47% des del 2017, de 7.758 a 4.097. Aquestes xifres posen sobre la
taula un descens en conjunt de les persones vinculades a l’Església. El rector del Seminari Conciliar de Barcelona, Salvador Bacardit, reconeix que «s’ha refredat la religiositat» i vincula la disminució de la religió al caràcter «sobri» dels catalans, allunyat d’expressions religioses més festives com a l’Andalusia o l’Amèrica Llatina. Potser és l’Església la que ha de reflexionar sobre el perquè d’una caiguda dràstica de les persones vinculades a l’Església com a organització, i també des de la fe, més enllà de la «sobrietat» de la societat catalana. Els temps canvien per a tothom.
k
Tribuna k
La societat ha estat testimoni d’una crisi energètica que en els darrers anys ha afectat profundament les economies familiars i els sectors productius. Les tarifes elèctriques i els preus dels combustibles han assolit nivells alarmants, generant una càrrega insostenible per a molts ciutadans. Davant d’aquesta situació, la implementació d’un impost a les grans empreses energètiques no només és necessària, sinó que és imprescindible per garantir la justícia social i econòmica. Mentre moltes famílies es veuen obligades a escollir entre encendre la calefacció o pagar altres despeses bàsiques, les grans empreses energètiques continuen acumulant beneficis rècord, gràcies a un mecanisme que ha multiplicat els seus resultats globals: l'augment del preu de l'energia. En aquest context, la introducció d’un impost específic a les corporacions busca redistribuir part dels guanys entre el conjunt de la societat afectada pels increments, especialment aquells sectors més vulnerables. L’impost no és un càstig, sinó una mesura que reconeix la necessitat d’un repartiment més equitatiu de la riquesa.
A més a més, s’ha de tenir en compte que l'impost queda atenuat quan es fomenten les energies renovables. Aquesta política fiscal incentiva la inversió en sostenibilitat i reforça el compromís cap a la transició ener-
Carles Farré
Conseller d'ERC a l'Ajuntament de Tarragona
gètica, necessària per complir els objectius climàtics i per vetllar per la salut del planeta. Per a Esquerra Republicana de Catalunya, la reindustrialització i la descarbonització de la indústria al Camp de Tarragona són objectius cabdals. L’aposta per un model industrial sostenible no només és necessària per fer front a la crisi climàtica, sinó que també representa una oportunitat per a la innovació i la regeneració econòmica de la regió, assegurant alhora els llocs de treball.
perjudica les inversions, però països com Itàlia o el Regne Unit ja han posat en marxa impostos similars, que no han afectat la competitivitat de les empreses ni han frenat la inversió en el sector energètic, sinó el contrari. Els resultats positius pel que fa a la recaptació i la redistribució han demostrat que és possible combinar el creixement econòmic amb polítiques fiscals progressives que beneficiïn el conjunt de la població.
Aquesta política fiscal incentiva la inversió en sostenibilitat i reforça el compromís cap a la transició energètica, necessària per complir els objectius climàtics i vetllar per la salut del planeta
La necessitat de l’impost està demostrada, però cal recordar que, malgrat la seva importància social, no tothom hi està d'acord. Al Congrés dels Diputats, Junts, PNB, PP i Vox van votar per retirar aquest impost, que encara té una nova oportunitat després de l’aprovació de la pròrroga via reial decret llei pel Consell de Ministres. Els partits que estan en contra argumenten que el gravamen
L’impost a les energètiques és una qüestió de responsabilitat i justícia social, ja que no recaptar-lo suposaria una pèrdua de 1.200 milions d’euros per a la Hisenda pública, la qual cosa afectaria la capacitat de l’Estat per finançar serveis públics essencials. L’objectiu no és ni de bon tros perjudicar les grans corporacions, sinó assegurar el progrés i un futur sostenible. Si bé els impostos a la ciutadania han pujat,com ha passat a Tarragona el 2024, per què les grans empreses haurien de tenir més privilegis? Ara és el moment de demostrar que és possible gestionar una crisi energètica amb principis de solidaritat, sostenibilitat i justícia, el moment de protegir el benestar collectiu i d'apostar per un model polític independent de les exigències de l’elit.
k Carta dominical k
Benvolguts i benvolgudes, avui iniciem l’Any Jubilar com a poble sant que peregrina a Tarragona, units al Sant Pare i a milers de cristians de les diferents Esglésies diocesanes. El propòsit del Jubileu és interpel·lar els cristians a fi d’escoltar i afrontar totes les situacions des de la perspectiva de «l’esperança que no enganya» (Rm 5,5), cridats a oferir una llum nova i atraient. Aquest Jubileu ens pot ajudar a recordar que la irrupció del regne de Déu no és possible sense misericòrdia i perdó, sense escolta i acolliment, sense renovació de les relacions entre les persones i les comunitats. Entrem en un temps de gràcia, deixant enrere diferències, disputes i picabaralles, tot corrent a abraçar-nos com germans i germanes que comparteixen un sol cor i una sola ànima en els sentiments de Crist.
Quin far d’esperança no seríem si tothom ens veiés actuar amb respecte, cura i empatia envers els altres, si la nostra Església fos la casa que consola i aixopluga cada ésser humà, membres tots de la gran família humana, per oferir-li les riqueses del missatge de Jesús de Natzaret!
També jo vull demanar-vos, i demanar-me, que avui i aquí, això és, en la nostra estimada arxidiòcesi de Tarragona, aprenguem a créixer i aprofundir el misteri de comunió trinitària que ens convoca com a poble sant de Déu i que ens fa esdevenir llar de fraternitat.
Quin sentit tindria en aquest món nostre, a voltes envaït pel desànim de la deshumanització i dels conflictes armats, presentar-nos també nosaltres, els cristians, dividits i enfrontats? No us sembla que la nostra aportació més genuïna ha de ser oferir un testimoniatge de fraternitat que manifesti la força de l’Evangeli i eradiqui tot allò que no és amor ni unitat? Recordem les paraules de Jesús: «Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres» (Jn 13,35). Ens ho creiem, això?
Quin sentit tindria en aquest món nostre, a voltes envaït pel desànim de la deshumanització i dels conflictes armats, presentar-nos també nosaltres, els cristians, dividits i enfrontats? No us sembla que la nostra aportació més genuïna ha de ser oferir un testimoniatge de fraternitat que manifesti la força de l'Evangeli i eradiqui tot allò que no és amor ni unitat?
Aquesta és la llum que m’agradaria compartir amb tots vosaltres, en l’exhortació pastoral La fraternitat, far d’esperança que avui faig pública, desitjós que arribi als racons més recòndits dels nostres cors i de les nostres comunitats, per deixar-ho tot ben il·luminat i resplendent. És el moment d’afinar les nostres orelles i obrir els nostres cors. Per això, cercarem espurnes d’aquesta bona nova de fraternitat, centrant-nos primer en els testimonis bíblics i fent després un recorregut per la història eclesial, mirant d’escoltar i aprendre de tants germans que han volgut fressar el mateix camí de Déu. Això ens ajudarà a redefinir la nostra identitat i la nostra missió com a germans i germanes en Crist, portadors de l’esperança que no enganya. Amb aquests sentiments, us desitjo que tingueu un molt bon Any Jubilar 2025!
Necrològiques
Tarragona
Agustí Solanas Dalmau.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h.
Salou
Francisco Saez Torres.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Imatge de Maria Barenys acompanyada de l’alcalde, la regidora de Benestar Social i la seva família. Cedida
El Vendrell homenatja els Lax’n Busto
Cultura l El Vendrell ha homenatjat els Lax’n Busto amb una placa a la plaça Tívoli. L’acte va començar amb l’entrega d’obsequis i la signatura del llibre d’honor, i tot seguit es va celebrar un concert. Redacció/Cedida
recepció fins a les 22.30 h.
977 21 11 54
Societat l L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, i la regidora de Benestar Social, Teresa Recasens, van visitar a la cambrilenca Maria Barenys Siuró felicitar-la per felicitar-la pel seu centè aniversari, portar-li un ram de flors i altres obsequis en nom de l’Ajuntament, i
compartir una estona amb ella i la seva família. L’homenatjada va néixer a Cambrils el 18 de desembre de 1924 i sempre ha viscut al municipi. Durant 30 anys va regentar la Bodega Maria i va tenir un paper actiu i de suport a les festes de l’Eixample. Redacció/Cedida
Adela García del Árbol
L’ENHORABONA!
Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos
Avui felicita als que es diuen:
21/03 al 19/04
Para esment en els teus desplaçaments. El que en un principi sembli fàcil es complicarà, calma, tot té el seu temps. Bona companyia.
LLEÓ
23/07 al 22/08
L’ambient familiar mancarà en alguns moments de la perspectiva adequada et trobaràs una cosa confosa en els teus propis sentiments.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Ull amb les precipitacions a l’hora de posar en pràctica les teves idees plans. L’amor està molt a prop rondant-te. Demostra l’amor que tens.
10:00 Activa’t
20/04 al 20/05
Alguns canvis en el teu humor potenciaran la teva sensualitat i et farà buscar amb més èmfasi el contacte amorós. Nit passional.
VERGE
23/08 al 22/09
Bon moment per a agilitzar la teva part intel·lectual dedicar-te de ple al social. La relació amb amistats seleccionades seran de gran utilitat.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Acusaràs cert aïllament degut en gran part a aquesta timidesa no controlada que t’està fent perdre unes molt bones oportunitats.
10:30 Fimag 2024
12:00 Moving
12:30 Concert Sant Andreu
14:00 Notícies
14:30 Moving
15:0 Parcs de llegenda
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies
16:30 Ben sonat!
17:00 Coral Sant Jordi: Anselm Clavé
18:00 EMVIC, 180 anys
19:00 Converses connecticat
19:30 Els pastorets del dret i del revés
20:00 Notícies resum
20:30 Aventurístic
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Destí 2030
22:00 Concert Barcelona
Mestissa
23:40 Gastromòbil
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Tot estarà sota el teu total control no hi haurà res que fuita al teu poder organitzatiu. Els mínims detalls seran contemplats podràs avançar.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Fàcils alts baixos tant físics com anímics en la jornada hauràs de controlar. Tot això és producte de la teva hipersensibilitat aguditzada.
20/01 al 18/02 AQUARI
Els contactes socials t’aclapararan et faran perdre el temps. En el social t’ho passaràs molt bé però no ho barregis amb les teves responsabilitats.
21/06 al 22/07 CRANC
La sort l’atzar et somriuran avui les possibilitats d’èxit es donaran de manera fàcil ràpida. És un dia d’avanç en tot. Ves amb compte.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Cuida’t molt en la forma de tracte que vens donant a la parella. Per voler abastar massa en els teus assumptes t’estàs oblidant dels teus deures.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Moltes vegades la resignació activa arriba a ser un bon remei contra les situacions conflictives que en la parella es produeixen. Nit ardent.
TARRAGONA:
Cogul Ardévol, Francesc. Cristòfor Colom, 23-25 Telèfon 977 212 183.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
SALOU:
M. Dolors Oliva OlivaGil Cristià Oliva. Passeig Jaume I, Edif. Xipre. Telèfon 977 350 555.
10:00 “Guardians de la Llum - 160 anys del Far de la Banya” 10:30 Com la nit el dia
11:30 Ben sonat!
12:00 Els 12 millors castells de l’any
13:00 15 anys de TAC12
14:00 Notícies 12
14:30 Com la nit el dia
15:30 Ben sonat!
16:00 Notícies 12
16:30 “Guardians de la Llum - 160 anys del Far de la Banya”
17:00 Coral Sant Jordi.
Anselm Clavé
18:00 Concert EMVIC, 180 anys
19:00 Converses Connecticat
19:30 Els Pastorets del dret del revés
20:00 Notícies 12
20:30 Com la nit el dia
21:30 Destí 2030
22:00 Concert Barcelona Mestissa
23:30 Destí 2030
00:00 Notícies 12
HORTIZONTALS: 1. Dit del braç cobert amb una mànega. Separa les habitacions i les cases. 2. Crispats i embogits. Resistència. 3. Elaborar, al revés. Pregaria a Déu si fos útil. Sofre. 4. Trastos vells. Condiment, al revés. 5. Urani. Mirin el pes. Deixa constància d’un fet. 6. Poso un preu molt alt. Redimeix els pecats. 7. Nota musical. Omplir de pa la taula. Entrada de la casa. 8. Suburbi. Cap sense cabells. 9. Guarniment en una pàgina de llibre. Cabellera d’un cavall. Zero. 10. Peça dels escacs. Sempre són a terra. Adjectiu de bo. 11. Prenent. Plataforma. 12. El resultat d’un compte, d’una suma. Crit en el silenci de la nit.
VERTICALS: 1. Aparent més que real. Psicòtic. 2. Garbell gros. Omplo de papers la fotocopiadora. 3. És per servir a taula. El que ens ajuda davant l’enemic. 4. Extrems de tot. Es curava. Nota musical. 5. Presenta les mateixes propietats en totes direccions. Tros de fusta. 6. Quasi tot. Conjunt de trams lligats. Aixequen. 7. Condemnen. Camí a seguir. 8. Nets. Posis una xapa de metall. Cinquanta. 9. Indoeuropeu. Adquireix coneixement. Es posa a taula. 10. Destaqui un fet. Treball prolongat. 11. Existeix. És ofensiu. Menyspreu. 12. Objecte de cuina. Esbalaït d’estupor.
Màxima Mínima Estat del cel
CAMBRILS: Teresa Esqué Englund. Avda. Vidal i Barraquer, 3. Telèfon 977 791 702.
EL VENDRELL:
Rovira Ribas, Jaume. Prat de la Riba, 8. Telèfon 977 660 873. Medrano de la Maza, Lluis Miquel - Mauri Selles, Ma Assumpta Sant Pere, 44-46 43820 Calafell Telèfon 977 690 308.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel romandrà serè en general, si bé hi haurà núvols baixos a les zones més enclotades, sobretot a la depressió Central, que deixaran el cel molt ennuvolat fins a mig matí quan tendiran a trencar-se. Malgrat això, a punts del sud de Ponent podran persistir al llarg del dia.
Temperatura
La temperatura mínima baixarà entre lleugerament i moderadament. Per la seva banda, la màxima pujarà lleugerament al litoral i prelitoral central i nord i quedarà semblant o lleugerament més baixa a la resta.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83 PROFESSIONALS
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060 TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y
CHICO DEPORTISTA BUSCA AMISTAD con
Nadal El Pessebre Vivent de l’Espluga de Francolí celebra el 60è aniversari des que es va començar a representar, consolidat com un dels pessebres de referència a la demarcació
La primera representació del Pessebre Vivent de l’Espluga de Francolí es remunta a l’any 1964. Aquell Nadal, un grup de persones va decidir representar un Naixement a l’antiga pallissa del Bou, al costat de la plaça del Casal de l’Espluga, que s’havia inaugurat just un any abans. Els dos anys següents el pessebre va créixer, estenent-se fins als jardins del Casal amb escenes del Naixement, l’Anunciació als Pastors, l’Anunciació a la Mare de Déu, la fusteria de Josep, el capítol Buscant hostatge i una casa de pagès. L’any 1967 es va traslladar a l’interior de la Cova de la Font Major, un espai singular que va acollir les principals escenes de la història bíblica fins al 1977, quan es va deixar de representar per falta de suport econòmic. Els anys següents es va recrear de manera intermitent en diversos espais fins que, el 2009, es va recuperar la tradició. Primer, en format reduït i, amb el pas dels anys, guanyant presència en diversos punts del centre històric, a la vegada que augmentava el públic, fins al punt que el 2103 les recreacions van superar per primera vegada els 2.000 visitants. La xifra, però, assoliria el màxim històric el 2019, un any de rècord absolut en què es van vendre 5.010 entrades per a quatre dies de representacions.
El Pessebre Vivent de l’Espluga de Francolí, doncs, commemora aquest any el 60è aniversari de la primera representació i els 15 anys de l’actual format al
Quan arriben les festes de Nadal, un dels elements més arrelats a moltes llars de Catalunya és la representació dels pastorets. Aquesta tradició, de la que es té constància des del segle XVII, és molt més que un espectacle teatral; és un acte col·lectiu que uneix generacions al voltant d’una posada en escena que combina religiositat, humor i costums populars. Els guions clàssics conviuen amb adaptacions modernes que actualitzen el llenguatge i els temes per connectar amb els nous públics. Als pastorets, històries d’àngels, dimonis, pastors i el naixement de Jesús es barregen amb les peculiaritats locals i, en molts casos, amb una bona dosi de crítica social i ironia.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Cristina Serret Alonso
centre històric. L’Espluga va ser la tercera població de Catalunya en començar a representar pessebres vivents, després de Castell d’Aro (1959) i Corbera de Llobregat (1962), inspirats tots pel Pessebre Vivent d’Engordany (Andorra), de 1955. Es tracta de l’únic pessebre de caràcter estàtic i immersiu de les comarques de Tarragona, i s’ha guanyat la fama gràcies a l’alt rigor històric i bíblic de les recreacions. El sistema de visita, organitzat mitjançant la venda d’entrades amb antelació, garanteix que en l’accés no hi hagi cues. Això sí, limita el nombre de visitants per dia –enguany, les entrades es van exhaurir en 15 dies.
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Les escenes es representen amb un elevat rigor històric i bíblic. Josep M. Laffitte
Aquest 2024, el Pessebre l’Espluga ha guanyat el premi Previsora General al Projecte de l’Associacionisme Cultural Català. A més, ha estat seleccionat per l’Agència Catalana de Turisme per l’acció Cultura en Viu, fet que comportarà la publicació de continguts del pessebre al perfil d’Instagram @CatalunyaExperience, amb més de 500.000 seguidors, el 27 de desembre.
Els pastorets representen un testimoni viu d’una tradició que ha sabut adaptar-se als nous temps sense perdre la seva essència. Al llarg d’aquests dies de Nadal, uns 70 grups de Pastorets ofereixen un total de 265 funcions, en 55 municipis de tota Catalunya. Hi són implicades unes 6.600 persones, i s’hi espera una assistència de més de 63.000 espectadors, segons apunta la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. No obstant això, en un temps en què les tradicions competeixen amb les pantalles i l’oci digital, el paper que manifestacions culturals com els pastorets han de tenir, és absolutament imprescindible quan es tracta de mantenir viva la nostra llengua i la nostra identitat. Els pastorets tenen un valor que va més enllà del moment d’entreteniment: ens expliquen qui som i d’on venim, són un vincle amb el passat, una celebració de la comunitat i una oportunitat per reflexionar sobre el sentit del Nadal. Enmig de les presses i les distraccions modernes, aquestes històries ens recorden que, de vegades, el millor espectacle es troba en un escenari -petit i alhora entranyable- del teatre del nostre poble.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
