Dimarts 28 de febrer de 2023

Un menor de 15 anys intenta suïcidar-se per les burles rebudes a l’institut

Dimarts, 28 de febrer de 2023 núm. 4.741 www.diarimes.com La

MONOGRÀFIC

Empreses, motor del territori P11

motor del territoriempreses

CAMP El jove és autista i està hospitalitzat després de llençar-se des d’un quart pis a la Ràpita, segons ha fet públic el seu pare. P10

La redacció del projecte del Mercat del Carrilet, a concurs públic

Tindrà una superfície de 1.900 metres quadrats, similar a l’actual. P7

CATALUNYA

TARRAGONA Neix una plataforma d’afectats per les inundacions

El Govern garantirà la gratuïtat d’anticonceptius de llarga durada a dones i possibles gestants

La mesura és per a menors de 29 anys, però hi podran optar aquelles persones es situació de vulnerabilitat o per motius clínics. P44

TARRAGONA El preu per aparcar al Campus Catalunya puja 10 cèntims

La tarifa diària per als membres de la URV és de 2,15 euros al dia. P2

CAMP

Famílies de Rocafort de Queralt reclamen una nova escola

Els alumnes fan classe a un mòdul prefabricat des del 2008. P41

OSKAR PC PHOTOGRAPHY

REUS

GERARD MARTÍ

L’alcalde, ahir, a la nau.

Les tarifes per aparcar al Campus Catalunya tornen a encarir-se

Els membres de la Universitat Rovira i Virgili paguen 2,15 euros al dia després del recent augment de deu cèntims

Roger Freixa

La tarifa diària per a membres de la Universitat Rovira i Virgili per aparcar el vehicle al Campus Catalunya ha pujat recentment fins als 2,15 euros, deu cèntims més que el 2022 i quaranta cèntims més que fa cinc anys. La indexació a l’IPC del preu que estableix la concessionària, Interparking, ha tornat a fer-lo augmentar, una circumstància que lamenten estudiants, professors, personal i altres membres de la universitat. Tanmateix, la manca d’alternatives dificulta que puguin estalviar-se la despesa.

L’explotació de l’aparcament, que té una capacitat de 712 places i està obert les 24 hores, va començar el 2008, amb un cost per a membres de la comunitat universitària d’1,50 euros al dia, però amb el pas del temps s’ha anat enfilant fins a arribar al preu d’avui dia. Entre 2014 i 2018 no hi va haver revisió de preus i es va quedar en 1,75 euros, però, des d’aleshores, la tarifa ha anat augmentant progressivament.

Des de la URV, expressen la seva voluntat de negociació i el desig de trobar una fórmula que beneficiï els usuaris, sobretot als estudiants. «Intentem fer una renegociació del conveni, però la capacitat de forçar la situació no és la mateixa si el contracte ja està signat des de fa temps», explica el rector, Josep Pallarès.

SOCIETAT

Una de les possibles solucions seria dur a terme actuacions que permetessin millorar el mateix aparcament i que, alhora, afavorissin les persones que habitualment estacionen el seu vehicle, tal com va comentar Pallarès sense entrar en més detalls.

Interparking va ser l’encarregada de construir la infraestruc-

Aturen temporalment el desnonament d’una família amb tres menors

Unes 30 persones es van acostar a l’habitatge

ACN

El jutjat d’instrucció de primera instància número 4 de Tarragona va suspendre temporalment el desnonament d’una família amb tres fills menors d’edat previst pel dia d’ahir al barri de Torreforta, a Tarragona. Ara, el jutge els ha donat la pròrroga d’un mes. Es tracta del segon intent de la immobiliària Divarian per fer fora Youssef i la seva família d’un pis que ocupen des del 2015, després que li atorguessin un grau de discapacitat que li impedeix treballar, segons van indicar membres del Sindicat d’Habitatge de Tarragona. Des de fa tres anys, el Youssef està

a l’espera que l’Ajuntament de Tarragona li faciliti un pis de lloguer social. Fins a una trentena de persones es van traslladar ahir fins a les portes del seu habitatge per donar suport a la família.

«No tinc molta confiança»

«Les treballadores de Serveis Socials han dit que un mes és suficient perquè pugui sortir un pis d’emergència», explicava Youssef, qui confessava que «no tinc molta confiança». Ell i la seva família esperen des de fa «molts anys», aquesta alternativa, però no arriba: «Sempre ens diuen que està aprovada, però res. Es-

tura actual, motiu pel qual se li va atorgar un temps de concessió per amortitzar la inversió i obtenir beneficis. El 2018, quan es va descongelar el preu d’1,75 euros després de quatre anys, l’empresa gestora va demanar una actualització que tingués en compte l’IPC acumulat en aquest període. Al seu torn, la URV va

intentar que tan sols es tingués en compte l’IPC del darrer any, però una sentència judicial va donar la raó a Interparking, que va acabar pujant la tarifa fins als 1,80 euros. Revertir la situació és una qüestió complexa. Per la seva banda, els usuaris es resignen davant l’escalada de preus.

«Quan vaig començar a estudiar, pagava 1,75 euros, mentre que avui n’he de pagar 2,15. És una vergonya», critica una alumna de quart curs de Treball Social, Patricia Espigares, qui també troba «incomprensible» que els estudiants hagin d’abonar els mateixos diners al dia independentment de l’estona que s’utilitzi el servei

d’aparcament. «Aquest import s’hauria d’incloure al preu de la matrícula. És exagerat. Soc de l’Hospitalet de l’Infant i, al mes, si sumo la gasolina i el preu del pàrquing, gasto més de 200 euros», detalla. En aquest sentit, també assenyala les dificultats d’arribar a la universitat amb transport públic.

«Abans intentava aparcar en zona verda, fora del campus, però és impossible», afegeix Espigares. En aquest sentit, Marc Dalmau, alumne del màster d’Arqueologia, comenta que, de vegades, deixa el cotxe aparcat lluny i camina deu minuts per estalviar-se els diners. «És massa car i hi ha dies que pagues 2,15

La URV pensa fórmules per negociar amb la concessionària la reducció del preu

El conveni amb Interparking indica que la revisió del preu està indexada a l’IPC

euros només per una hora de classe», relata.

A banda dels estudiants, els professors també consideren excessiva la tarifa. «Fa cinc anys que soc professor associat i considero que tant la universitat com els serveis associats han de tenir preus públics. El pàrquing hauria de ser gratis o tenir un preu simbòlic. Els salaris no pugen igual que l’IPC», apunta Jordi Navarro, docent del grau de Treball Social. En qualsevol cas, Navarro considera que la prioritat han de ser els alumnes: «Ells són els primers que haurien de tenir la tarifa gratuïta».

Una trentena de persones es van concentrar ahir a les portes de l’habitatge per mostrar el seu suport a Youssef i la seva família.

perarem un mes». Martí, un dels membres del Sindicat d’Habitatge de Tarragona va explicar que,

de moment, «no tenim data per al nou llançament perquè està a l’espera d’un pis de lloguer soci-

al». Per una altra banda, va tenir paraules d’agraïment per a les persones que es van apropar i va

destacar «el suport i l’organització de les veïnes, que hem aturat un desnonament».

GERARD MARTÍ

Interparking és l’empresa que gestiona el servei d’aparcament al Campus Catalunya de la URV.

Una baralla amb arma blanca deixa un ferit crític i un menys greu

Van ser traslladats a l’Hospital Joan XXIII

Redacció

Una baralla amb arma blanca va acabar el passat diumenge amb dos ferits de gravetat a l’exterior del Parc Central de Tarragona.

Segons han informat els Mossos d’Esquadra, els fets es van produir poc abans de les 20.30 hores i hi van estar implicades almenys quatre persones, les dues víctimes i dos agressors. El cos policial, que està cercant els autors de l’agressió, està treballant per conèixer la motivació de la baralla que va deixar un ferit crític i un menys greu, els quals van ser traslladats a l’Hospital Joan XXIII.

Tal com han comunicat des

FORMACIÓ

del Parc Central, l’agressió es va produir a l’avinguda Vidal i Barraquer i les víctimes, donada la proximitat amb el centre comercial, van buscar refugi a l’interior del centre comercial. Alertats per la situació, el personal de seguretat va activar el Protocol d’Actuació d’Emergències i va procedir a auxiliar els ferits. També van informar els Mossos d’Esquadra i equips d’emergència, que van acudir ràpidament al lloc. El Parc Central, que està col·laborant amb els Mossos, «lamenta els fets esdevinguts i desitja encaridament que les víctimes tinguin una ràpida recuperació».

BARRIS

Impulsen una plataforma d’afectats per les inundacions de la Part Baixa

Lustres denuncia que «és inhumà haver d’aguantar inundacions cada cop que plou amb intensitat»

John Bugarin

La Part Baixa és una de les zones de la ciutat que més pateix quan hi ha episodis de fortes pluges. Fa anys que els veïns reclamen una millora del sistema de clavegueram per evitar les inundacions que es produeixen al barri cada cop que hi ha tempesta. El passat novembre, Jorge Lustres, juntament amb Rafa Medina, farts d’esperar una solució per part de les administracions, van crear la plataforma Afectats per les inundacions als barris marítims per exigir que es prenguin mesures que pal·liïn aquesta problemàtica. «És inhumà haver d’aguantar inundacions cada cop que plou amb intensitat», denuncia Lustres, qui va iniciar la darrera setmana una recollida de firmes per poder constituir la plataforma.

«Agraïm molt la implicació que hem vist de la gent aquests dies, tothom està molt col·laboratiu», explica Lustres, que destaca que una empresa del barri es va oferir a fer gratuïtament els cartells que la plataforma ha penjat als carrers per donar-se a conèixer.

«A més, molts negocis de la zona ens han permès deixar al seu local un dels nostres dossiers, on els interessats poden deixar la seva firma», afirma l’impulsor d’Afectats per les inundacions als barris marítims. És el cas de Can Domènech o el Restaurant Smith, entre altres.

Un impuls per a la formació especialitzada

Els Graduats Socials de Tarragona i els Tècnics Tributaris han signat un conveni per impulsar la formació especialitzada. Aquest acord implica l’organització conjunta d’accions formatives d’interès per a tots dos i la cooperació en la seva difusió, així com l’intercanvi de coneixements entre professionals d’ambdues entitats. En el marc de l’acord, s’ha celebrat una sessió sobre els Pactes Successoris de Catalunya. Redacció

CONCURS

La segona edició del ‘Posem-hi Flors!’ compta amb 30 participants

La convocatòria s’ha allargat fins al 10 de març

Redacció

La segona convocatòria del concurs Posem-hi Flors!, que es va posar en marxa el passat 7 de febrer des de la conselleria de Parcs i Jardins, ja compta amb una trentena de participants. Tot i que en un principi la con-

vocatòria finalitzava aquest diumenge 5 de març, s’ha prorrogat fins al pròxim divendres 10. Aquest concurs, en el que hi col·labora l’Associació de Comerciants Via T, proposa tant a particulars –amb balcons–, com a comerços i restauració –amb

De moment, ja han aconseguit unes 600 firmes: «Volem esperar una mica més perquè tots els veïns sàpiguen que existeix aquesta iniciativa i s’animi més gent a aportar el seu gra de sorra». «La idea és que, en aproximadament deu dies, anem al registre per constituir la plataforma», indica Lustres. El següent pas serà sortir al carrer per manifestar-se: «Ens hem de mobilitzar perquè ens facin cas». L’Associació de Veïns

S’està duent a terme al barri una recollida de firmes per poder constituir la plataforma

del barri del Port, que fa dècades que lliura aquesta batalla contra les inundacions, ha mostrat el seu suport a la iniciativa.

Un punt problemàtic «És un problema molt gran i no hi han posat solució, el nivell de crispació entre el veïnat és molt alta», confessa Lustres, qui remarca que «cada cop són més habituals els episodis de pluges torrencials». Un dels punts més problemàtics es troba en l’encreuament entre el carrer Smith i el carrer Castaños, on s’acumula la gran part de l’aigua: «El col·lector té un diàmetre de 40 centímetres, que és totalment irrisori. Se-

gons els tècnics d’EMATSA, hauria de tenir una mida de quatre metres per dos, com a mínim».

Durant el mes de novembre, alguns dels veïns afectats per les inundacions es van reunir amb l’Ajuntament. «Aquest darrer diumenge va ser el primer cop que ens han contactat des d’aquell dia, ens han avisat que vindrien uns tècnics a fer inspeccions per valorar la zona», explica Lustres, que demana més responsabilitat i implicació per part del Consistori. L’associació de veïns del barri també va fer arribar aquest problema al Síndic de Greuges, qui va emetre una resolució el 2019 que assegurava que era necessària una actuació al sistema de clavegueram. «Ha quedat en paper mullat», critica l’impulsor de la plataforma.

Una de les darreres mesures per ajudar a evitar els proble-

mes històrics d’inundabilitat ha estat la remodelació de l’estació de bombament de sanejament del carrer Barcelona. Lustres reconeix, però, que «només s’ha reduït un 5%». Els veïns també han adoptat mesures d’autoprotecció com col·locar barreres als portals dels edificis.

El temporal de Santa Tecla va afectar 28 comunitats de veïns, que «van patir conseqüències econòmiques i també emocionals». Els garatges es van inundar i molts cotxes van quedar afectats: «En molts casos, l’asseguradora paga una misèria». A més, les pluges deixen alguns edificis sense ascensor i «fa que les persones amb mobilitat reduïda no puguin baixar al carrer fins que ho arreglen». «Vivim amb un constant nerviosisme, mirant al cel per si s’acosten núvols», lamenta Lustres.

façanes i terrasses– guarnir els seus espais amb la decoració floral més atractiva possible, podent-se endur un premi de 484 euros en format de val, que es podrà bescanviar a qualsevol de les floristeries participants. Les fotografies per participar en el concurs es podran enviar fins al 13 de març. El guarniment haurà d’estar col·locat del 10 al 20 de març, ja que el jurat professional recorrerà els diferents establiments per valorar-los. Pel que fa a les votacions del vot popular, es podran fer del 17 al 24 de març. L’entrega de guardons tindrà lloc el 30 de març.

Imatge d’arxiu d’un dels aiguats que va provocar inundacions al carrer Smith de la Part Baixa.

CEDIDA

El PDeCAT pretén forçar la inclusió de Cristina

Guzmán a la llista de Junts

L’actual consellera genera consens entre les formacions i podria ser la 2 de Jordi Sendra

Roger Freixa

Cristina Guzmán seria la peça clau per aglutinar la majoria de vots de l’antiga Convergència en un sol partit a les eleccions municipals. L’actual consellera de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil genera consens entre Junts per Catalunya i el PDeCAT, partit que hauria proposat Guzmán com a número 2 de la llista de Jordi Sendra a canvi de no concórrer als comicis amb la coalició d’Ara Pacte Local. D’aquesta manera, la jugada té la intenció d’evitar la divisió del vot, a l’espera de conèixer el futur de l’actual regidor Dídac Nadal (Junts per Tarragona), qui podria presentar-se amb

TRIBUNAL

una plataforma pròpia, tot i que, a hores d’ara, el seu futur és una incògnita.

Guzmán també és consellera de Junts per Tarragona a l’Ajuntament, el grup municipal que compta amb els drets electorals del PDeCAT. Guzmán havia descartat gairebé al cent per cent formar part d’una candidatura electoral, però, ara, amb aquest escenari, estaria plantejant-se continuar. Des de Junts, mantenen les portes obertes als postconvergents a formar part del projecte encapçalat per Sendra.

Per la seva banda, des d’Ara Pacte Local (coalició del PDeCAT, Ara, Convergents, Centrem,

Imatge d’arxiu de Cristina Guzmán, l’actual regidora de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil de Tarragona.

Ara Pacte Local no descarta concórrer a les eleccions amb Dídac Nadal com a cap de llista

Lliures i el Partit Nacionalista de Catalunya) estudien les diverses opcions que hi ha actualment sobre la taula de cara a les eleccions, amb l’objectiu de prendre una decisió en les pròximes setmanes davant l’aproximació del

Un acord entre Junts i el PDeCAT ajudaria a aglutinar els vots de l’espai postconvergent

28 de maig i la necessitat de definir un camí.

Una de les possibilitats seria apostar per Nadal com a cap de llista, tot i que es va donar de baixa del PDeCAT el 2020 i aposta per candidatures municipalistes.

Els Mossos afirmen que van trobar l’acusat de matar una dona afectat

La defensa demana l’absolució perquè «tenia anul·lades les seves facultats per un trastorn mental»

CEDIDA

ACN

L’home acusat de matar una dona, de 91 anys, el març de 2021 a Tarragona estava «afectat, penedit i abatut», però la seva declaració era «coherent i lògica».

Així ho van afirmar testimonis dels Mossos d’Esquadra que li van prendre declaració quan va confessar que havia asfixiat la seva familiar. Els agents van declarar ahir en la primera sessió del judici amb jurat popular, celebrat a l’Audiència. L’advocat de la defensa va demanar l’absolució o bé alternativament dos anys i sis mesos de presó per un delicte d’homicidi. Va argumentar que l’investigat tenia anul·lades les seves facultats volitives i intel·lectives perquè pateix un trastorn mental. El fiscal, que sol·licita catorze anys i sis mesos, al·lega que no les tenia afectades.

De fet, el ministeri fiscal va afirmar que no nega que l’acusat pateixi un trastorn mental o depressiu, però considera que les seves capacitats cognitives i

Un agent dels Mossos d’Esquadra declarant com a testimoni.

intel·lectives no estaven afectades en el moment dels fets, tal com assenyalava la defensa. La fiscalia també va apuntar en el seu al·legat inicial que el mòbil del crim podria ser econòmic, ja que la víctima ––cosina del

sogre de l’acusat––, tenia una suma significativa de diners en dos comptes bancaris. En canvi, pel lletrat de la defensa, l’home tenia les seves facultats «anullades» per un trastorn mental transitori. «Es tracta d’un acte

irracional, que sortia de tota persona normal, un acte que es fa de manera irreflexiva», va argumentar l’advocat.

Segons els policies, l’home va confessar que havia marxat de Barcelona per dirigir-se cap a casa de la tieta de la seva dona per acompanyar-la a vacunar-se contra la covid. Segons els policies, l’investigat va entrar a l’habitatge amb les claus, va agafar un coixí del menjador i la va asfixiar mentre la dona dormia a la seva habitació.

Un dels agents va destacar que el processat estava nerviós i abatut quan li prenien declaració. «Tenia problemes de comprensió? Cap. Entenia les preguntes? Sí, les entenia, era coherent i lògic, no vam trobar res estrany», va respondre a preguntes de la fiscalia. De fet, els agents van explicar que no li van fer cap reconeixement mèdic per determinar si tenia afectades les seves capacitats, i que no recorden que els hi manifestés que patia cap tipus de trastorn mental.

Sigui com sigui, si ell estigués disposat i acabés encapçalant la candidatura d’Ara Pacte Local, hauria d’acceptar les condicions i l’estructura de l’agrupació.

Ara mateix, el candidat a l’alcaldia de JuntsXCat està acompanyat a la llista per Pep Manresa, l’expresident d’Ara Tarragona, com a número 3. Pel que fa a la 2, podria acabar sent Guzmán si s’acaba establint l’acord entre JuntsXCat i el PDeCAT o si ella

POLÍTICA

mateixa accepta ser la mà dreta de Sendra al marge del partit demòcrata. Fa mesos, JuntsXCat va oferir la posició de 2 a Montse Adan, directora de Port-Ciutat, però finalment va acabar decantant-se pel PSC.

Un acord entre JuntsXCat i el PDeCAT necessita l’aprovació de les direccions nacionals, tot i que els primers afirmen que tenen total llibertat per fer el que creguin convenient.

Albiach i Colau en primer terme i, en segon, Collado.

Collado acompanya Albiach en la jornada municipalista d’ECP

El candidat d’En Comú Podem (ECP) a l’alcaldia de Tarragona, Jordi Collado, va acompanyar la presidenta del partit Jéssica

Albiach, en la jornada municipalista d’ECP celebrada el passat diumenge. També hi va ser present l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Aquest acte va servir per marcar l’inici de la precampanya per a les eleccions del pròxim 28 de maig. Albiach va fer referència, durant el seu discurs, als pressupostos

de la Generalitat i va assegurar que «no ens tremolaran les cames per dir no a aquests si hi ha un sol euro al Quart Cinturó, a l’aeroport o al casino més gran d’Europa», fent referència al projecte Hard Rock. En aquest sentit, la presidenta d’En Comú Podem va tenir paraules d’agraïment cap a Jordi Collado: «Gràcies per ser el nostre candidat a Tarragona i defensar els interessos de les persones i no els de la Caixa». Redacció

La militància d’ERC dona llum verda a la llista liderada per Pau Ricomà

L’actual consellera de Salut Pública, Cinta Pastó, ocuparà la catorzena posició

Roger Freixa

L’assemblea local d’Esquerra Republicana a Tarragona ha ratificat la llista electoral encapçalada per l’actual alcalde, Pau Ricomà.

«Vull agrair a la militància la confiança en aquesta llista perquè és un pas més del projecte republicà que es va iniciar el 2019», va expressar Ricomà en l’acte d’ahir. La candidatura compta amb quatre persones independents entre les deu primeres posicions

(Maria Roig, Gemma Fusté, Núria Buira i Marta Lewko).

«Serà una llista d’esquerres, preparada per continuar governant, amb militants d’ERC i persones independents que se sumen al nostre projecte, i que és el reflex de la diversitat de la nostra ciutadania», va apuntar Ricomà. En aquest sentit, va destacar el seu caràcter social «molt marcat, amb capacitat transformadora i compromeses amb els valors que defensem».

L’alcalde també va enumerar els objectius que persegueix la formació: la cohesió, la sostenibilitat, la cultura, la participació ciutadana, l’impuls de l’economia i la mirada metropolitana per enfrontar els reptes de futur.

CIÈNCIA

«Volem guanyar les eleccions per continuar impulsant el canvi que Tarragona necessitava i que s’ha començat a desplegar aquest mandat. Amb la feina d’aquests quatre anys, de manera honesta i amb molta implicació de tot l’equip, hem posat els fonaments per continuar avançant en la recuperació de la ciutat que ens fa sentir orgullosos i que no deixa ningú enrere», va exposar Ricomà. Alhora, va valorar positivament la gestió del govern en «circumstàncies molt adverses». «El nostre objectiu, des del primer dia, ha estat millorar la qualitat de vida dels veïns», va concloure.

A banda de Ricomà, Xavier Puig (3), Mary López (4), Jordi Fortuny (5) i Manel Castaño (9) repeteixen entre els deu primers i acompanyaran Carles Farré, enginyer tècnic i membre del partit, i les quatre independents. Maria Roig, actual directora de l’Escola de Lletres de Tarragona, ocuparà la segona casella de sortida, mentre que Gemma Fusté, qui ha estat vuit anys presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Llevant, serà la número 6. La pedagoga i exdirectora de

Esquerra Republicana va presentar ahir tots els noms de la seva candidatura per a les eleccions municipals del maig.

La candidatura té quatre persones independents entre les deu primeres posicions

«La llista està formada per persones amb un caràcter social molt marcat»

l’Escola d’Educació Especial La Muntanyeta durant 17 anys Núria Buira serà la 8 i Marta Lewko, professora d’anglès, activista i música, la 10. La llista continuarà amb persones d’ERC, com Ricard Fernández, Carme Mas, Gaietà Jové i Cinta Pastó, l’actual consellera de Salut Pública. Altres noms destacables de la candidatura són Sergi de los Rios, exregidor a l’Ajuntament que ocuparà la 17a posició, i Carles Castillo, diputat al Parlament de Catalunya que tancarà la llista.

CaixaForum acollirà la tercera edició del cicle ‘Paraules de ciència’

a partir del 7 de març

Hi haurà quatre tertúlies entre científics i especialistes en divulgació

Redacció La Fundació La Caixa, en collaboració amb la Fundación José Manuel Lara, organitza a CaixaForum Tarragona una nova edició del cicle Paraules de ciència, que busca acostar la ciència a la societat a través de tertúlies amenes entre científics i especialistes en divulgació científica. Amb les seves paraules intentaran ajudar a entendre una mica millor el món. En un format àgil i participatiu, el públic podrà fer un recorregut per l’evolució humana, els canvis socials necessaris per encarar el col·lapse climàtic, la importància de la

biotecnologia per solucionar reptes mundials i el desxiframent del cervell a través de la neurociència. Tot això, conduït per especialistes en divulgació científica.

Participaran en el cicle la doctora en Medicina i Cirurgia María Martinón-Torres, el divulgador i naturalista Joaquín Araújo Ponciano, el catedràtic de Biotecnologia José Miguel Mulet Salort i el catedràtic de Biologia Cel·lular José Ramón Alonso Peña. Tots seran entrevistats pels especialistes en divulgació científica Francesc Gascó-Lluna, Xaviera Torres Joerges, Rosa Por

1. Pau Ricomà (ERC)

2. Maria Roig (Independent)

3. Xavi Puig (ERC)

4. María José López (ERC)

5. Jordi Fortuny (ERC)

6. Gemma Fusté (Independent)

7. Carles Farré (ERC)

8. Núria Buira (Independent)

9. Manel Castaño (ERC)

10. Marta Lewko (Independent)

11. Ricard Fernández (ERC)

12. Carme Mas (ERC)

13. Gaietà Jové (ERC)

14. Cinta Pastó (ERC)

15. Alfredo González (Independent)

16. Helle Kettner (ERC)

17. Sergi de los Rios (ERC)

18. Montse Romans (ERC)

19. Dídac Bru (ERC)

20. Àlex Palos (ERC)

21. Josep Torné (ERC)

22. Pili Pérez (Independent)

23. Jordi Rovira (Jovent Republicà)

24. Viviana de Salvador (Independent)

25. Víctor Mazariegos (Independent)

26. Neus Roig (ERC)

27. Carles Castillo (Independent)

Reserves:

1. Maria Santos (ERC)

2. Francesc Jerez (ERC)

3. Gemma Marcos (ERC)

4. Julià Montoya (Independent)

5. Xell Fàbregas (ERC)

6. Pere Leal (Independent)

7. Mònica Alabart (ERC)

cel Roldán i Sandra Ortonobes Lara, respectivament.

La directora del Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CENIEH) i catedràtica honorària al Departament d’Antropologia de la University College de Londres, María Martinón-Torres, serà l’encarregada d’inaugurar la tercera edició del cicle el pròxim 7 de març, a les 18.30 hores. En aquesta primera tertúlia es parlarà sobre l’Evolució imperfecta: claus del passat per entendre l’Homo sapiens?

La segona tertúlia, De la ciència dels vincles a la compassió, tindrà lloc el 14 de març, a la ma-

CEDIDA María Martinón-Torres serà

teixa hora, al CaixaForum Tarragona. Anirà a càrrec de Joaquín Araújo Ponciano, que ha rebut el Premi GLOBAL 500 de l’ONU i el Premi Wilderness Writing, i

ha estat guardonat dues vegades amb el Premi Nacional de Medi Ambient.

José Miguel Mulet Salort, protagonitzarà la tercera tertúlia,

sota el títol La solució és la biotecnlogia, i José Ramón Alonso Peña tancarà el cicle el 28 de març parlant d’El cervell des de Galè fins al segle XXI

l’encarregada d’inaugurar aquest cicle de tertúlies.

La llista d’ERC a les eleccions municipals a Tarragona

FESTIVITAT

El Gremi de Marejants i el dels

Pagesos celebren 700 anys

La processó extraordinària per commemorar-ho és una de les novetats de la Setmana Santa

Joel Ramos

El calendari oficial d’actes de la Setmana Santa a Tarragona compta aquest 2023 amb quatre noves activitats, en una edició que es centra en la commemoració dels 700 anys dels gremis i l’exhibició del patrimoni històric de la ciutat.

Divendres ja van començar els actes de celebració de la Setmana Santa, que s’allargarà fins al pròxim dissabte 8 d’abril. «Estem molt contents de poder celebrar la Setmana Santa, sobretot perquè aquest any ja la podrem gaudir amb total normalitat, després d’haver aplicat restriccions per la covid els darrers tres anys», va afirmar Xavier Balcells, responsable de l’àrea de comunicació de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. El programa d’enguany inclou quatre activitats noves: un concert amb motiu del 75è aniversari de la Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, una processó amb motiu de celebració dels 700 anys del Gremi de Marejants i de Pagesos, la inauguració dels Espais de Setmana Santa, i la presentació del llibre Marejants, El Gremi de la Mar

El passat 24 de febrer es va presentar el cartell oficial.

Els actes d’aquesta setmana

DIJOUS 2 DE MARÇ

A les 19 h. A Casa Balcells (Pla de la Seu)

PRESENTACIÓ DE L’OPUSCLE DE l’AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONS DE SETMANA SANTA DE TARRAGONA

A càrrec de la Sra. Montserrat Adan Domènech, Directora de Port-Ciutat del Port de Tarragona.

Organitza: Agrupació Associacions Setmana Santa Tarragona.

DIVENDRES 3 DE MARÇ

A les 19 h. Col·legi d’Advocats i Farmacèutics de Tarragona (Carrer Enric d’Ossó, 1, 43005 Tarragona).

PRESENTACIÓ DE L’OPUSCLE DE LA REIAL CONGREGACIÓ DEL VENERAT COS DE JESUCRIST EN EL DESCENDIMENT DE LA CREU, a càrrec del Sr. Andreu Muñoz Virgili, arqueòleg.

Organitza: Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu.

A les 19 h. A l’església de Natzaret TAULA RODONA sobre “LES BANDES DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA”

Enguany, el gremi de Pagesos i de Marejants compleixen 700 anys, i el dissabte 11 de març a les 17.15 h. es durà a terme una processó amb motiu per commemorar l’històric aniversari d’ambdues entitats. El Gremi de Marejants sortirà de l’Església de Sant Agustí, i el Gremi dels Pagesos, des de l’Església de Sant Llorenç, i es dirigiran cap a la Catedral, on es reuniran ajuntant els passos de Sant Sopar i Sant Enterrament dels Marejants, i La Pietat i el Sant Sepulcre dels Pagesos. Un cop allí, i per primera vegada, faran una processó extraordinària pels carrers de la Part Alta de la ciutat i per dins del temple, fet inèdit a la Setmana Santa tarragonina. A més, aniran acompanyats de les seves respectives bandes de timbals i armats. Aquesta idea neix amb el propòsit de donar valor històric als dos únics gremis existents que ja van acompanyar la relíquia de Santa Tecla en la seva arribada a la ciutat l’any 1321.

Els nous Espais de Setmana Santa exposaran els passos de les entitats

El dissabte 18 de març a les 10.30 h. es presentarà la segona fase dels Espais de Setmana Santa de Tarragona a l’Església de Sant Agustí (Rambla Vella). Aquest punt servirà d’espai central perquè les 13 entitats de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa exposin un dels seus passos a la planta baixa del temple. A la primera, cada congregació disposarà d’una vitrina on s’ensenyarà a la gent una part del seu patrimoni, a més d’una breu nota informativa sobre el seu recorregut històric. La resta de passos es trobaran exposats en les esglésies de Sant Llorenç, Sant Natzaret, Sant Miquel del Pla, Sant Nicolau Bari i el Museu Bíblic, que serà el punt de partida d’un itinerari on cada espai tindrà una funció diferent, amb altres elements explicatius de la història de les entitats. L’objectiu d’aquesta nova activitat és exposar el patrimoni que guarden les confraries de la ciutat i donar-lo a conèixer a la població.

PATRIMONI

El programa de Memòria Democràtica aplega dos actes

més d’homenatge

Se centren en els bombardejos franquistes

Redacció

El Programa de Memòria Democràtica 2023, iniciat el passat 15 de gener, continuarà durant aquesta setmana vinent amb dos actes d’homenatge. En concret, el dissabte 4 de març es recordarà les 15 dones que van morir al convent de les Oblates i la figura d’Elisa Cardona, única dona afusellada pel franquisme a Tarragona, mentre que l’endemà, diumenge 5 de març, es retrà homenatge a Juan Gabriel Rodríguez Knafo, qui va morir en circumstàncies no aclarides durant les manifestacions a Tarragona pels fets de Vitòria del març de 1976.

Dissabte 4 de març, a partir de les 12 h. tindrà lloc al carrer del Portal del Carro número 13, l’acte en record de les 15 dones que van morir fruit de les condicions carceràries patides al convent de les Oblates, que va funcionar com a presó franquista fins a l’any 1944; i d’Elisa Cardona, executada el 1939 i única dona afusellada pel franquisme a Tarragona.

ofrena floral als peus de la placa commemorativa situada a l’inici del carrer Unió, lloc on Juan Gabriel Rodríguez va perdre la vida.

Els fets que rememora l’acte es remunten al 3 de març de 1976, a Vitoria, quan la policia va disparar contra un grup d’obrers que celebraven una assemblea a l’església de San Francisco de Asís. El resultat de la brutal actuació policial van ser cinc víctimes mortals i més de setanta ferits. Durant la manifestació de protesta a Tarragona, dos dies després, Juan Gabriel Rodrigo Knafo, de 19 anys, va ser perseguit per dos agents de la policia fins al terrat de l’edifici número 7 del carrer Unió, des d’on va caure mortalment al buit.

Es debatrà sobre les bandes, la música de la nostra Setmana Santa i el futur de les mateixes. Moderarà la taula el Cap de la Banda dels Aspirants de la Sang, Sr. Jordi Anglès.

Organitza: R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist.

A les 19.30 h. A l’Església de Sant Francesc (Rambla Vella)

Missa. Posteriorment, a les 20.00 h, es realitzarà el VIA CRUCIS QUARESMAL

Per l’interior de l’Església amb la imatge del Sant Crist de la Reial Germandat de Jesús Natzarè.

Organitza: Reial Germandat de Jesús Natzarè.

DIUMENGE 5 DE MARÇ

A les 19 h. Església de Sant Nicolau de Bari (Pau del Protectorat).

SOLEMNE VIA CRUCIS DEL SEGON DIUMENGE DE QUARESMA.

Oficiat pel Consiliari de la Confraria, Mn. Agustí Ayats Badia. A partir d’aquest dia, Ntra. Sra. de la Amargura romandrà vestida d’hebrea durant tota la Quaresma.

L’acte en memòria de Juan Gabriel Rodríguez Knafo es farà diumenge 5 de març, a partir de les 12 h. a la cruïlla entre la Rambla Nova i el carrer Unió. Hi haurà representants de la família i membres de l’Escola Municipal de Música intepretaran una peça musical d’homenatge. L’acte clourà amb una

SOCIETAT

El Programa de Memòria Democràtica, enguany centrat temàticament en els bombardejos franquistes sobre Tarragona, s’allargarà fins al 9 de juny amb total de 35 actes. El programa està coordinat per la Comissió de Programes de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Tarragona i compta amb la participació de nombroses entitats i institucions de la ciutat. Es pot consultar tota la programació d’aquesta iniciativa impulsada pel consistori a la pàgina web de l’Ajuntament de Tarragona, www.tarragona. cat/patrimoni

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas i Barnosell, està ingressat en un hospital de la ciutat des del passat divendres a causa d’una pneumònia. Tot i que la seva evolució és favorable, en aquests moments continua hospitalitzat, seguint les prescripcions mèdiques del centre hospitalari.

La processó dels gremis se celebrarà l’11 de març

DIARI MÉS

L’arquebisbe Joan Planellas, ingressat

L’Ajuntament licita la redacció del projecte del nou Mercat del Carrilet

El recinte, que s’ubicarà a l’avinguda del Carrilet, ocuparà uns 1.900 metres quadrats i inclourà un supermercat i una cafeteria

Sergi Peralta Moreno

El futur nou Mercat del Carrilet, que s’ubicarà en una nau a l’avinguda homònima, va fent passos per convertir-se en una realitat. L’Ajuntament va treure ahir a concurs públic la redacció del projecte bàsic i executiu de l’equipament, amb un pressupost de licitació de 58.854,75 euros (IVA exclòs) i que s’haurà de completar en sis mesos. Així mateix, tal com va detallar el regidor d’Empresa i Ocupació, Carles Prats, es buscarà «un arquitecte amb experiència en projectes de mercats».

Prats va estimar que el recinte ocuparà uns 1.900 metres quadrats, «una superfície similar a l’actual mercat», i va assenyalar que no només es reservarà espai per als paradistes, sinó que també s’inclouran un supermercat de conveniència i una cafeteria o un altre establiment relacionat amb la restauració. Així mateix, va avançar que s’enderrocarà la coberta, que s’haurà de «confi-

gurar totalment nova», i que s’hi instal·laran plaques fotovoltaiques, si bé es volen conservar alguns «elements patrimonials» de la construcció actual. «Encetem

El consistori espera que l’espai es converteixi en un nou punt de centralitat per al barri

S’enderrocarà la coberta de la nau i s’hi instal·laran plaques fotovoltaiques

una fase per construir un edifici que respongui a les necessitats del segle XXI, al que ens demana la ciutadania», va comentar Prats, que afegí que els dubtes sobre la mobilitat s’aclariran amb la redacció del projecte. L’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, va remarcar l’objectiu de crear punts de centralitat en

els diferents barris de Reus. Si el Centre Cívic Gregal n’ha d’esdevenir un al barri Niloga, anhela que el nou Mercat del Carrilet

compleixi la mateixa funció en aquesta zona de la ciutat que uneix el Tomb de Ravals amb l’estació d’autobusos, amb la

mirada posada en el creixement de l’urbs cap al sud. «La ubicació és immillorable», va expressar el batlle, que va recordar que el

projecte també preveu la «remodelació urbanística del Carrilet» i que s’enderrocarà l’edifici que hi ha just al davant de la nau, cosa que permetrà ampliar el pàrquing soterrat i connectar-lo amb el nou equipament.

Per la seva banda, la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, va apuntar que aquest pas permet acostar-se a un objectiu triple conformat per oferir un nou punt de centralitat, esdevenir un pol d’atracció per a la vida quotidiana i ajudar a connectar el centre amb el Carrilet. Així mateix, va mencionar que l’adjudicatari tindrà al seu abast uns estudis previs que va elaborar l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona per a l’actual equipament, com a font d’assessorament en conceptes com quin és el millor emplaçament per als paradistes.

El futur dels paradistes

Prats va comentar que s’havia reunit amb els paradistes del Mercat del Carrilet per informar-los dels següents passos que s’anaven a donar. La trobada va servir per recollir les preocupacions dels comerciants, que es faran arribar a l’adjudicatari un cop es completi la licitació. Amb tot, el regidor va afirmar que encara no s’ha definit el model d’explotació de l’espai, si bé va assegurar que, quan arribi el moment, es valorarà «que hi hagi experiència en haver exercit de paradista».

La vicealcaldessa, l’alcalde i el regidor, davant de la nau que acollirà el futur mercat.

GERARD MARTÍ

Un 61% dels ajuts que reben les empreses s’inverteixen fora de Reus

L’Observatori de la Moneda Complementària creu que s’optimitzarien recursos amb la moneda local

Un 61,36% dels euros de les subvencions que concedeix l’àrea d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament s’inverteixen en proveïdors de fora del municipi. El percentatge s’incrementa fins al 73,78% pel que fa a les entitats que reben ajuts de la regidoria de Cultura. Aquestes són les dades, corresponents a l’any 2019, que recull l’estudi de viabilitat de la implantació d’una moneda local a Reus, elaborat per l’Observatori de la Moneda Complementària i presentat ahir al Castell del Cambrer. «Hi ha molt marge i molt recorregut per optimitzar aquests diners públics», va subratllar August Corrons, un dels tècnics de l’observatori.

L’anàlisi també va revelar que el tiquet mitjà de les 456 factures recollides en l’àmbit de l’empresa és de gairebé 1.581 euros quan s’adquireixen productes o serveis fora de Reus i de 1.288,70 euros quan s’inverteix en el municipi. En el cas de la cultura, la transacció mitjana és de 417,82 quan els diners marxen i de 189,06 quan es queden. «Si veiem que se’n van fora en un sector del qual Reus està ple, ens hauríem de plantejar alguna cosa», va valorar Corrons.

Amb tot, el tècnic va afegir que és «molt difícil» que el 100% dels diners circulin dins del municipi, ja que hi ha despeses, com els pagaments amb institucions governamentals o les fitxes fede-

ENOLOGIA

Diverses autoritats van acompanyar els tècnics de l’Observatori de la Moneda Complementària.

El projecte de moneda local pretén evitar la fuita de diners i generar riquesa al municipi

ratives dels clubs esportius, que requereixen invertir més enllà dels límits administratius. Per aquest motiu, Lluís Muns, tècnic de l’observatori, va apuntar que «no tindria sentit que el 100% de les subvencions es donin en moneda local». «A mesura que aconseguíssim disminuir els percentatges o donar-li una volta, estarem optimitzant els diners dins del municipi i generant una riquesa local», va afegir Corrons.

En aquest escenari, Corrons

L’Estació Enològica acull la jornada de tast dels novens Premis Vinari

Reconeixen el millor vermut de Catalunya

Redacció

L’Estació Enològica va ser ahir la seu de la jornada de tast i avaluació dels Premis Vinari, que busquen designar quin és el millor vermut de Catalunya. En aquesta novena edició, els guardons van convocar una vintena de tastadors que s’encarregaven d’avaluar les candidatures a cegues, sense conèixer-ne la marca, l’elaborador ni el territori d’origen. Tan sols sabien la tipologia de vermut que tenien servit a la copa i, a continuació, havien d’atorgar-li una puntuació, a partir de la qual s’elaborava la classificació. Entre el jurat, hi havia enòlegs, com Jaume Àr-

boles o Sumpta Mateos, i sommeliers, com Joan Carrion i Rosa María del Castillo, així com tastadors locals lligats amb el món de la restauració reusenca.

La regidora de Promoció de Ciutat, Montserrat Caelles, va subratllar que el fet que Reus aculli aquesta jornada del certamen es deu al fet que «som productors històrics de vermut i tenim tots els ingredients per continuar exercint de capital vermutera». En aquest escenari, el director del concurs, Ramon Roset, va assenyalar que, enguany, es premiarà per primer cop la millor experiència en vermoturisme, que es decidirà

va remarcar que els objectius del projecte d’implantació de la moneda local són «evitar la fuita de diners, optimitzar el seu impacte i generar un efecte multiplicador de la riquesa». A través de l’estudi, es van analitzar els expedients dels ajuts ordinaris concedits el 2019 i els justificants sobre en què i on havien invertit empreses i entitats els diners rebuts. El treball va repassar l’activitat de 521 perceptors de les subvencions d’Empresa i Ocupació –24 empreses, 20 professionals autònoms i 7 entitats– i de 15 preceptors culturals, tots ells, entitats. Els primers van relacionar-se amb 310 proveïdors diferents i els segons, amb 169. «Les dades

ens permeten evidenciar que hi ha una fuita important de diners públics i, en la mesura que una futura moneda local pugui ser implantada i que un ajut públic només pugui ser gastat dins del municipi, això generarà un efecte multiplicador que fomentarà la riquesa local», va concloure Corrons.

Per la seva banda, el regidor d’Empresa i Ocupació, Carles Prats, va assegurar que, a partir d’aquest punt, s’hauran de reunir els agents econòmics i valorar la possibilitat de dur a terme la iniciativa perquè «part dels diners que se’n van de la ciutat es puguin quedar a dins i formin part del comerç i els serveis».

Les ponències parlaran d’arquitectura, disseny i videojocs.

Albert Folch i l’estudi We Are Fort participaran en les Jornades Yazoo

Les conferències tindran lloc 8, 9 i 10 de març

Redacció

El director creatiu Albert Folch; el cofundador de BeautiFun Games, Kevin Sardà; Joan Achon i Roger Vicente, de l’estudi d’animació We Are Fort, i l’arquitecta Olga Subirós són cinc dels ponents que participaran en la novena edició de les Jornades Yazoo de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus. Els dies 8, 9 i 10 de març, l’Espai Llimoner, al mateix centre educatiu situat al carrer del Vent, serà l’escenari d’un catàleg de conferències a càrrec de professionals reconeguts internacionalment en l’àmbit del disseny, l’arquitectura i els

POLÍTICA MUNICIPAL

videojocs. Les Jornades Yazoo s’organitzen amb la intenció de formar els alumnes i dotar-los d’eines per a la formació continuada mitjançant propostes teòriques i compartint experiències amb professionals de reconeguda trajectòria. Amb tot, la iniciativa estarà oberta al públic general. Una conferència de Toni Ferré, de l’estudi Haus of Color de Barcelona, sobre arquitectura efímera donarà el tret de sortida a l’edició d’enguany, el dimecres 8 de març, a partir de les 18.30 hores. El dissenyador gràfic Dani Rubio, d’Arauna Studio, abaixarà el teló, divendres, a les 18 h.

Reus en Moviment considera que s’haurien de pacificar més carrers

També proposa estendre els carrils bici

Redacció

La regidora Montserrat Caelles va assistir a l’acte.

entre aquells projectes que promouen activitats que enllacen el turisme i el vermut. Sumat a aquest reconeixement, s’entregaran els guardons als millors vermuts blancs, negres, reserva i innovadors, així com a la millor

vermuteria de Catalunya –es pot votar a través de la pàgina web vadevi.elmon.cat fins al 10 de març–. Així mateix, s’entregarà el premi especial al millor vermut per a cocteleria, amb la collaboració de Mariona Vilanova.

El grup de treball Ciutat habitable de la plataforma Reus en Moviment va fer dissabte un recorregut per la ciutat acompanyat de l’arquitecte Juan Pablo Naya per treballar en propostes encaminades a millorar la qualitat de vida dels ciutadans. En concloure l’itinerari, que va començar a l’estació de trens i que va concórrer els carrers més cèntrics de la ciutat per valorar la relació entre vianants i vehicles, l’agrupació va concloure que encara hi ha «temes pendents» relacionats amb la pacificació de carrers. «La millora de la qualitat de vida és un

deure no només moral, sinó legal», va assenyalar Naya. Des de Reus en Moviment, s’assenyala que es continuarà treballant en aquesta línia les setmanes vinents, «per arribar a propostes concretes, realitzables i efectives, de cara a la millora de la nostra ciutat». Algunes d’aquestes iniciatives anirien dirigides a suggerir una nova zonificació del centre, la racionalització i expansió dels carrils bici i zones exclusives per a vianants, la promoció de l’ús de la bicicleta o el lideratge de la ciutat per a impulsar una xarxa ferroviària de rodalies del sud de Catalunya.

Sergi Peralta Moreno

AJ. REUS

El Centre Cívic del Carme acull una jornada sobre malalties minoritàries

El grup de Salut Comunitària del CAP Sant Pere organitza aquesta tarda, a les 17.30 hores, una jornada de reflexió i suport adreçada a la població en general en el marc del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries. L’acte tindrà lloc al Centre Cívic del Carme, a la plaça de la Patacada, i comptarà amb la participació del regidor de Salut i Ciutadania de Reus, Òscar Subirats, i de representants de la Federació Catalana de Malalties Minoritàries, la fundació Nineta dels Ulls i l’Associació Catalana de les Neurofibromatosis. A més, s’han programat diversos tallers per atendre els infants de 3 a 10 anys mentre duri l’esdeveniment, entre els quals s’inclouen contacontes, un taller de màscares i jocs cooperatius. L’objectiu del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries és donar a conèixer aquestes afectacions i posicionar-les com una prioritat social i sanitària. Les malalties minoritàries són greus, poc freqüents i afecten cinc de cada 10.000 persones. N’hi ha més de 7.000, un 80% de les quals són d’origen genètic. Redacció

TECNOLOGIA

obrirà una nova botiga eficient a l’avinguda de Salou

En conseqüència, es tancarà l’establiment que hi ha a 100 metres del nou emplaçament

Sergi Peralta Moreno

Fa uns dies que els operaris van començar a treballar al solar que hi ha en la intersecció entre l’avinguda de Salou i l’avinguda de la Universitat. En aquell emplaçament, Mercadona obrirà una nova botiga eficient. La directora de relacions institucionals de l’empresa a Tarragona i Lleida, Beatriz Feced, assenyala que es preveu obrir el nou establiment aquest any i que es mantindrà la totalitat de la plantilla. Així mateix, confirma que el moviment suposarà tancar el supermercat de Mercadona que hi ha a uns 100 metres del solar, a la mateixa avinguda de Salou.

«El local que tenim no podem adaptar-lo al nou model de botiga per l’espai que té», comenta Feced. Amb la voluntat de continuar oferint servei als barris del

empren la I.A.

Consideren que és clau per millorar la gestió

Redacció

El 60% de les empreses de base tecnològica instal·lades a Redessa ja utilitzen la intelligència artificial (I.A.) en els seus processos de producció, una tecnologia que imita la funció cognitiva humana a través d’algoritmes i que permet a les màquines desenvolupar habilitats d’aprenentatge i raonament. La consellera delegada de Redessa, Teresa Pallarès, explica que a les instal·lacions del centre hi ha instal·lades «des de tecnològiques multinacionals fins a empreses emergents que impulsen projectes de nova creació». «En els dos casos, són un reflex de les tendències que ens esperen en els pròxims anys en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, així que la intel·ligència artificial, amb les possibilitats que ofereix per a l’automatització de tasques i per a la presa de decisions, no podia estar al marge del seu dia a dia», afegeix. A Redessa Tecno, l’empresa de

sud de la ciutat, l’empresa valenciana va decidir adquirir el solar per prosseguir amb l’estratègia d’expansió del seu nou model d’establiment eficient.

«La idea és mantenir la clientela i, fins i tot, ampliar-la. Anar amb cotxe a comprar serà més còmode», apunta la directora de relacions institucionals de Mercadona a Tarragona i Lleida. El nou supermercat preveu la construcció d’un pàrquing «més espaiós i més còmode» que el que hi ha en l’actualitat al local de l’avinguda de Salou. «El pàrquing que tenim ara no és gaire amable; és molt petit, hi ha moltes columnes. Ara tindrem un pàrquing en condicions», valora Feced.

El model de botiga eficient de Mercadona se centra en dos objectius: reduir el consum ener-

Imatge aèria del solar on es construirà el nou supermercat, que inclourà un pàrquing. Es mantindrà la totalitat de la plantilla actual i es preveu construir un pàrquing més espaiós

gètic en un 40%, en comparació a un comerç convencional, i aconseguir que l’experiència de compra sigui més còmoda per al client. Per assolir el primer repte, s’apliquen mesures com

Els nous establiments busquen ser més còmodes i reduir un 40% el consum energètic

disposar de neveres de congelat amb portes que han d’estar sempre tancades, per evitar les pèrdues de fred, millorar l’aïllament tèrmic i acústic de la botiga i apostar per la il·luminació LED,

EDUCACIÓ

tot incorporant mecanismes de detecció automàtica que regulen la intensitat lumínica al llarg del dia i en funció de les necessitats. D’altra banda, per facilitar l’experiència de compra, es dissenyen passadissos més amplis, se substitueixen els carros de metall per uns de plàstic i s’eliminen les tradicionals cistelles per un model mixt que permet als clients no haver d’acotxar-se.

serveis per a enginyeries Dynatecha ha aconseguit completar diversos projectes amb la I.A., que els ha permès des de fer un model 3D d’una planta industrial a partir d’una fotografia de mòbil fins a realitzar processos de selecció de personal. Per la seva banda, a AdomisTech, també a Redessa Tecno, han desenvolupat una aplicació mèdica que permet diagnosticar la covid o malalties de transmissió sexual des del telèfon i, a més, recomana les proves més adients per efectuar el diagnòstic definitiu. Segons les empreses consultades per Redessa, treballar la intel·ligència artificial juntament amb altres tecnologies és la clau per millorar la gestió interna i analitzar el perfil dels clients. La intel·ligència artificial és una tecnologia emprada avui dia en assistents de veu, en les recomanacions de contingut que apareixen a les xarxes socials o en l’escriptura predictiva del teclat del mòbil, entre altres usos.

Àurea Rodríguez va presentar el seu nou llibre.

El Círcol reflexiona sobre com afecta la tecnologia a la rutina

La professora Àurea Rodríguez va presentar ahir el seu llibre Antes muerta que analógica a El Círcol. El llibre explica de manera desenfadada, des de múltiples punts de vista, com a mare, ciutadana i professional, com afecten les noves tecnologies en el dia a dia. «Com a dona, considero que és una de les eines més poderoses que hem tingut a l’abast per a la igualtat», va afirmar Rodríguez, qui també va advertir de

la necessitat de fer un bon ús de la tecnologia, atès que utilitzar-la «sense ètica ni valors provoca desigualtat, manca de privacitat i d’autonomia, a més de poder tecnològic malentès». Rodríguez té una àmplia experiència ajudant empreses i persones mitjançant la innovació. «A l’era de l’humanisme tecnològic, cal vigilar els tòxics, els troians i els trols, i envoltar-se dels que sumin aptituds, equip i valors», va concloure. Redacció

L’Escola Pompeu Fabra va celebrar una festa de redefinició. En l’acte, els alumnes van dibuixar un cor al pati, com a metàfora del que fa moure els humans i de l’objectiu de contribuir a transformar la societat. També es va presentar la nova imatge del centre, unes peces de fusta que s’uneixen conformant un cor. Redacció

El 60% de les empreses tecnològiques de Redessa

L’Escola Pompeu Fabra batega pel canvi

Un jove autista de 15 anys intenta suïcidar-se llençant-se pel balcó

Es va precipitar des d’un quart pis i el seu pare ha denunciat, a través de les xarxes socials, que era objecte burles

EFE

Una família de la Ràpita (Tarragona) ha denunciat públicament l’intent de suïcidi del seu fill Pol de 15 anys, qui està diagnosticat amb un grau lleu d’autisme. El menor es troba hospitalitzat des de dilluns passat després de llançar-se des del balcó d’un quart pis i que era víctima de burles al col·legi.

El nen «miraculosament ha sobreviscut a una caiguda de catorze metres», però té «braços, cames i dues costelles trencats, a més de dues vèrtebres fracturades i ja porta vàries cirurgies», explicava públicament el pare, Josep Gual Rebull, a les xarxes socials «a petició» del seu fill.

«No sé per on començar, la meva dona i jo estem passant els pitjors dies de les nostres vides», comença la publicació del pare, que s’acompanya d’una fotografia del nen a l’hospital, on es pot veure la gravetat del seu estat.

Segons el progenitor, Pol «té un grau d’autisme» i «dificultats per relacionar-se, però és molt intel·ligent i s’adona de tot allò que l’envolta».

Pel que sembla, segons el testimoni del pare, abans de llançar-se, el noi va deixar escrit que no volia viure «en un món on la mala gent és aplaudida i les persones sensibles, nobles i de bon cor sempre tenen les de perdre». El pare considera que

CONSTANTÍ

Els pares han publicat la fotografia del menor i han fet públics els fets a petició seva.

El jove va deixar una nota on deia que no volia viure en un món «on la mala gent és aplaudida»

el seu fill no era víctima «directament» d’assetjament, encara que afegeix que «hi ha moltes maneres de fer sentir malament les persones i tot plegat» i que Pol

Detenen tres persones més per l’agressió en la festa de Carnaval

Han arrestat dues dones i un home

Redacció

Els Mossos d’Esquadra han detingut tres persones més aquest dilluns al matí arran la intervenció policial després d’una agressió a la festa de Carnaval de Constantí dissabte passat. Són dues dones de 43 i 45 anys i un home de 47, arrestats per un delicte d’ordre públic i atemptat contra els agents de l’autoritat. Els fets van ocórrer passada la mitjanit quan un grup d’homes va agredir el vigilant municipal del pavelló de Constantí, a l’avinguda de Jaume II. Per raons que a hores d’ara encara es desconeixen, els agressors van atacar de forma conjunta

el vigilant, qui va resultar ferit lleu i va haver de ser traslladat a l’hospital. Un dels agressors es va amagar en una casa familiar de la zona. Per tal d’evitar la seva detenció, un grup d’unes vint persones van sortir dels habitatges de la vora amb pals i increpant els Mossos d’Esquadra. Dos agents van resultar ferits lleus amb diverses contusions. Els Mossos d’Esquadra van poder detenir un dels participants en la baralla durant la mateixa nit dels fets. D’altra banda, la policia manté la investigació oberta i no descarta fer més detencions durant els pròxims dies.

Es tracta del segon cas, en una setmana, de menors que s’intenten llevar la vida

era víctima de rialles i d’expressions com «aquest noi és un raret, mira’l com es mou, no es relaciona amb ningú». «I així estava completament sol dia rere dia, a

FORMACIÓ

l’hora del pati, a la biblioteca, per no rebre burles», deplora el pare, que lamenta que «fins que arriba un dia en què la seva ment lògica diu: ‘què faig jo aquí, ja no em queden moments de felicitat’». El progenitor afegeix que «els pares són molt importants», però «en aquesta fase de la vida la relació amb els seus iguals és vital». Segons afirma Josep Gual

en el post publicat a les xarxes socials, el seu fill «vol posar-se bé per començar una nova vida i poder explicar la seva experiència i conscienciar els adolescents que amb la seva actitud poden provocar aquestes situacions».

Es tracta del segon cas, en una setmana, de menors que es llancen pel balcó després que una nena de 12 anys morís a Sallent (Barcelona) per aquest motiu, mentre que la seva germana bessona va resultar greument ferida, en un cas atribuït a diversos factors, entre d’altres, a l’assetjament escolar que patien. Aquest, de fet, ha estat un dels casos més impactants i que s’està investigant.

Els especialistes remarquen que les morts per suïcidi mai no tenen el seu únic detonant, sinó que són el resultat de factors psicològics, biològics i socials que tenen tractament. Les persones amb conductes suïcides i els seus propers poden rebre ajuda les 24 hores trucant a la línia d’atenció a la conducta suïcida: 024, al 112 o contactant amb el Telèfon de l’Esperança: 717 00 37 17.

D’altra banda, l’Associació Catalana per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar (ACPAE) reclama que l’assetjament escolar es tipifiqui en el Codi Penal com a delicte, ja que «al final es tracta d’un agressor que té odi envers una altra persona i que la fereix».

Salou obre el termini per a la borsa de treball d’inspectors de zona blava

L’Ajuntament de Salou ha obert una nova convocatòria per presentar les sol·licituds per aspirar a la selecció relativa a la constitució d’una borsa de treball d’inspectors d’estacionaments regulats en superfície (zona blava). El termini del tràmit és de vint dies i finalitzarà el pròxim dilluns, 20 de març de 2023. Les bases es poden consultar a la seu electrònica del web municipal i al seu taulell d’anuncis. S’han reservat tres places per a aquells aspirants que tinguin la condició legal de persona amb discapacitat. Les sol·licituds es poden presentar, presencialment, a l’Oficina d’atenció Ciutadana (OAC), preferentment amb cita al registre d’entrada, i electrònicament a https://seu.salou.cat. D’altra banda, cal recordar que fins al pròxim divendres, dia 3 de març, es poden presentar sollicituds per a la borsa de treball permanent del Patronat Municipal de Turisme de Salou, adreçada als conductors del Trenet turístic de Salou. La presentació de sol·licituds per optar a alguna d’aquestes places es pot realitzar de forma telemàtica, a través de la seu electrònica, també, al registre general de l’Ajuntament de Salou, a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), en horari de dilluns a divendres, de dos quarts de nou del matí a dues del migdia, o bé, a les oficines de correus, mitjançant correu administratiu, segons ha informat l’Ajuntament de Salou.

Detenen un home per dos intents de robatori a l’interior de vehicles a Salou

L’Ajuntament de Salou ha lliurat les beques per a estudis universitaris 2022 als alumnes que el curs passat van finalitzar el Batxillerat i els cicles formatius, en diverses modalitats, obtenint el millor rendiment acadèmic i les millors qualificacions. Els alumnes que han rebut les beques són Yeray Zalaya Domingo, de l’Escola Elisabeth, Candela Moreno Sevillano, de l’Institut Jaume

I, Ivan Gutiérrez Martínez, de l’Institut Marta Mata, i Laura Povedano Rosillo i Elia Castro Sanz, ambdues de l’Institut Jaume I. També ha rebut beques els estudiants Marta Calzas Moreno, de l’Institut Marta Mata, i Ariadna Otiña Clager i Jozef Kiril Josivov, de l’Institut Jaume I. Finalment, Shenghao Ye i Marta Reyes Casas, del Marta Mata, també han resultat becats.

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 39 anys com a presumpte autor de dos intents de robatori a l’interior de vehicles estacionats a la via pública de Salou. Pels volts de les dues del migdia, els agents van reconèixer un lladre multireincident quan estava observant l’interior de diversos vehicles aparcats a l’entorn de l’antiga estació de trens del municipi, en concret al carrer Carles Roig. L’home es va dirigir cap al carrer Illes Balears. A l’aparcament del passeig Jaume I, la presència d’un vianant va evitar que el forcés la porta d’un vehicle en el qual es va repenjar. Ho va intentar al carrer Montblanc i al carrer Valls, on hi havia diverses furgonetes d’empreses i on va intentar forçar-ne una amb eines.

JOSEP GUAL

L’Ajuntament de Salou lliura les beques per a estudiants universitaris

AJ. SALOU

empreses

empreses motor del territori

L’economia s’alenteix i el creixement econòmic de Catalunya serà d’1,5%

Anna Ferran /

ACN

Un any de creixement moderat i d’estabilització de la inflació. Aquesta és la fotografia que els principals indicadors fan de l’economia catalana per al 2023. Si bé el 2022 va començar amb uns creixements importants, del 5%, a causa de l’acceleració postpandèmia de l’activitat industrial, comercial i turística, l’esclat de la guerra a Ucraïna i l’impacte que aquesta ha tingut en l’àmbit econòmic, amb els preus de l’energia disparats, va suposar una forta frenada a les perspectives de creixement que, enguany, encara s’arrossegaran.

Les dades de BBVA Research indiquen que Catalunya experimentarà un creixement de l’1,5% (1,4% per al conjunt de l’Estat espanyol), en un context de desacceleració, especialment si es compara amb el creixement de 2022 que va ser de 5,2%, segons dades d’aquesta mateixa institució. La Cambra de Comerç de Barcelona, per la seva banda, es mostra més optimista. A finals de gener va actualitzar les seves previsions per a 2023 i va millorar dues dècimes el creixement de l’economia catalana per enguany, situant-lo en l’1,8%. Els seus càlculs situen el creixement del PIB el 2022 en el 5%, cosa que suposa set dècimes més del que l’organisme havia pronosticat. Els motius d’aquesta revisió a l’alça són el dinamisme del mercat de treball, el consum de les llars i la intensa recuperació del turisme estranger.

«L’evolució de l’activitat ha anat de més a menys al llarg de l’any 2022. I aquest procés de desacceleració tindrà continuïtat durant el primer trimestre del 2023», explicava la presidenta de

la Cambra barcelonina, Mònica Roca. En aquesta mateixa línia, des de BBVA Research consideren que no es pot descartar que el PIB experimenti una contracció a curt termini. «L’entrada en recessió de l’Eurozona i l’esgotament de la recuperació del turisme faran que la contribució al creixement de la demanda externa sigui negativa el 2023

i el 2024», asseguren. I afegeixen que «la despesa de les llars es veurà afectada per l’augment dels preus, la major incertesa, la desacceleració de l’ocupació i la pujada dels tipus d’interès».

Contenció a les llars

De fet, el comportament de les llars és determinant per a predir l’evolució de l’economia. Així

també ho veuen des de la Cambra de Barcelona. El director del seu del Gabinet d’Estudis Econòmics i d’Infraestructures, Joan Ramon Rovira, afirmava que «l’increment dels preus continua sent elevat, un fet que debilitarà el consum de les llars». Així mateix, Rovira posava el focus en la capacitat d’estalvi de les famílies, que en el 2022 ha estat un dels factors claus que han explicat perquè, finalment, la desacceleració no ha estat tan acusada com es temia en un primer moment. Aquest estalvi acumulat durant els dos anys de pandèmia

i restriccions ha permès una forta despesa el 2022 i això s’ha traduït en una reducció «dràstica» de l’estalvi generat el 2022, especialment si es compara amb el 2021. «L’estalvi de les llars previst per al 2023 encara serà inferior al de l’any passat, propiciant una contribució molt més moderada sobre l’augment del consum», calculava l’expert. De fet, l’estalvi brut anual de les llars a Catalunya per al 2023 serà d’uns 8.702 MEUR, inferior als 9.982 MEUR del 2022 i un dels més baixos dels últims 15 anys.

A aquesta minvada capaci-

tat d’estalvi, cal sumar-hi l’increment generalitzat de preus, que encara l’aguditza més. Si bé l’augment s’ha moderat en els darrers mesos, «la tendència creixent de la inflació subjacent (la que exclou els productes energètics), suposa un risc per a la recuperació», alertava el director del Gabinet d’Estudis Econòmics i d’Infraestructures.

«Les expectatives dels empresaris per al primer trimestre del 2023 apunten que el trasllat de l’augment de costos als preus de venda encara no haurà finalitzat», assenyalava Rovira, qui augurava que l’escalada del preu dels aliments no afluixarà «fins a mitjans del 2023» i serà un dels elements que determinarà la inflació anual, com ho van ser els combustibles i l’energia el 2022.

Els Next Generation, claus En aquest context, bona part de les esperances estan posades en l’execució dels projectes finançats amb els fons europeus Next Generation. «L’activitat guanyarà tracció a mesura que s’executin els fons Next Generation i s’esvaeixin les incerteses que afecten famílies i empreses», indiquen els experts de BBVA Research. Això els permet fer ja una primera projecció de creixement per al 2024. Segons els indicadors d’aquesta entitat bancària, la reactivació que suposaran els Next Generation impulsarà el creixement del PIB fins al 3,6% a Catalunya (3,4% per al conjunt de l’Estat). A la Cambra de Barcelona també comparteixen la visió sobre el potencial d’aquest gran paquet d’ajudes: «Poden ser la clau de volta que consolidi el punt d’inflexió en l’economia», constatava la seva presidenta.

Els empresaris preveuen que el trasllat de l’augment de costos als preus encara no ha finalitzat i que s’allargarà tot el 2023.

Els indicadors de BBVA Research i de la Cambra de Comerç de Barcelona mostren com la frenada de la recuperació s’allargarà durant tot el 2023

Els Next Generation facilitaran que s’acceleri el creixement de cara al 2024

L’augment dels preus, la incertesa i la pujada dels tipus d’interès són els frens a l’economia

PREVISIONS

Només 1 de cada 4 empreses preveu ampliar la plantilla a l’inici de 2023

L’últim estudi de projecció de l’ocupació de ManpowerGroup estima que l’ocupació creixerà un 3% a Espanya i un 23% a escala internacional

Anna Ferran

Només 1 de cada quatre empreses del conjunt de l’Estat té la previsió de contractar nous treballadors en el primer trimestre de 2023. Aquesta és la principal conclusió que s’extreu de l’Estudio de Proyección de Empleo elaborat per ManpowerGroup. Si bé el 25% de les empreses té la intenció ferma d’ampliar l’equip en aquests tres primers mesos, un 24% assegura que reduirà el seu capital humà i que, per tant, acomiadarà treballadors. El 48% indica que mantindrà els seus equips estables, amb el mateix nombre d’empleats que a finals de 2022.

Aquestes dades deixen una previsió de creixement net de l’ocupació del 3% a Espanya entre gener i març. La xifra se situa vint punts per sota de la mitjana internacional, que és del 23% de previsió de creixement

de la contractació. L’estudi de ManpowerGroup, que analitza les previsions d’ocupació d’un total de 41 països d’Europa, Àsia i Amèrica, situa a Espanya com el quart estat amb pitjors previsions. El motiu? Les incerteses derivades de l’espiral inflacionista de l’any passat i els preus de l’energia fan que els empresaris es mostrin prudents i vulguin esperar un temps abans de fer noves contractacions.

«El mercat de treball espanyol és especialment sensible a la incertesa. Són dels empresaris més cauts d’Europa, novament, ja que només un de cada quatre preveu ampliar equips respecte al 45% de França o el 41% de Portugal», comenta el Country Manager de MonpowerGroup, Francisco Ribeiro. I afegeix: «Això ens confirma dues tendències. D’una banda, que els empresaris busquen alternatives flexibles de contra-

ctació per a mantenir els seus nivells de productivitat. De l’altra, l’oportunitat de requalificació de professionals, per a cobrir així les noves posicions dels sectors que generen ocupació neta». Ara bé quins són aquests sectors?

Tecnologia, logística i salut

Un trimestre més, el sector tecnològic i de les TIC lidera les expectatives de contractació amb una estimació del 8%. Altres sectors que també esperen un comportament positiu són el del Transport, logística i automoció (5%), el financer i immobiliari (4%), salut i farmàcia (3%) i béns i serveis de consum (2%).

Per contra, el sector amb menys previsió de creixement de les contractacions és el de l’Energia i els subministraments, amb un resultat de -16%, cosa que suposaria, de complir-se les previsions, la destrucció de llocs de

El sector serveis és un dels que espera un comportament positiu pel que fa a generació d’ocupació.

El mercat de treball espanyol és especialment sensible a la incertesa

feina. Tant la indústria com els serveis de comunicació també es troben en previsions negatives, amb una previsió del -2%. La resta de sectors, entre els quals s’inclouen els serveis i administracions públiques, educació,

sector primari i tercer sector, es mantenen plans, amb una previsió de creació d’ocupació del 0%.

Més optimisme al Mediterrani Si bé la mitjana estatal de creixement de l’ocupació per aquest primer trimestre de 2023 és del 3%, l’estudi de Manpower mostra diferències entre regions. Concretament, l’àrea de Llevant (que inclou Comunitat Valenciana i Múrcia) i la del Nord-est

(Catalunya i Illes Balears) són les més optimistes amb previsions de creixement del 7 i del 5%, respectivament. La zona Centre (Madrid i Castella la Manxa) es mantindrien neutres (0%), mentre que el Nord-oest (Galícia, Astúries i Castella i Lleó), Nord (Aragó, Cantàbria, La Rioja, Navarra i País Basc) i Sud (Andalusia, Extremadura i Illes Canàries) presenten previsions negatives del -4, -3 i-1%.

Els set riscos a escala global que poden amenaçar les empreses catalanes

Un informe d’ACCIÓ detalla les amenaces globals amb un impacte potencial en l’economia

Redacció

La inflació, els efectes de la guerra a Ucraïna o les tensions internacionals i la divisió del món en dos blocs són només alguns dels aspectes que estan contribuint a crear un clima d’incertesa que té un gran impacte en el món econòmic i empresarial. Tant se val si es tracta d’una corporació global com d’una pime d’àmbit local, ningú s’escapa de l’impacte i les conseqüències que tenen els esdeveniments a escala global. L’anomenat efecte papallona és clarament visible en el món empresarial. És per això que ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, ha dut a terme un treball on avança els set grans riscos que hauran d’afrontar les empreses catalanes durant l’any 2023.

Tensions geopolítiques

El document apunta com a primer risc les tensions geopolítiques i un nou ordre internacional més polaritzat a causa de les tensions entre els Estats Units i la Xina, com la que es va veure fa unes setmanes per l’episodi del suposat globus meteorològic xinès sobrevolant territori nordamericà. Des d’ACCIÓ assegures que les tensions aniran en augment i que es materialitzaran en nous episodis de rivalitat en l’àmbit comercial i, sobretot, el tecnològic, tenint en compte que

el centre de gravetat geopolític al món es troba a l’Indo-Pacífic, especialment a Taiwan-Xina, el primer productor mundial de semiconductors. Aquest fet s’emmarca dins la creixent influència de la Xina en l’esfera mundial i la creixent fragmentació entre dos blocs.

Trencaments de cadenes

Si bé la covid-19 ja va provocar trencaments de les cadenes de valor global, la guerra entre Rússia i Ucraïna n’ha afegit encara més pressió, com demostra, per exemple, la interrupció del subministrament de cereals ucraïnesos. Totes aquestes disrupcions comporten un risc creixent de manca de subministrament per a les empreses i els consumidors, sobretot de matèries primeres i components concentrats en pocs països. En aquest sentit, una nova amenaça que està emergint és la weaponització, la utilització, per part d’alguns països, com a arma geopolítica del comerç mundial i les inversions estrangeres per contrarestar el poder creixent de les seves contraparts o evitar que companyies estratègiques passin a mans de països tercers considerats rivals. Aquest context, segons l’informe, obliga les empreses a diversificar o escurçar les seves cadenes de valor globals per fer-les més resilients i segures, relocalitzar unitats productives ja internacionalitzades

La situació geopolítica a escala global afecta a tota mena d’empreses, siguin grans o pimes

o buscar nous proveïdors al país d’origen o propers.

Emergència climàtica

Mentrestant, les empreses hauran de fer front a l’emergència climàtica, un dels principals riscos de l’any 2023. En el cas de Catalunya, la crisi hídrica té una gran afectació en el sector agroalimentari, que ha patit reduccions de més de la meitat de les collites en alguns cultius de regadiu en l’olivera, i també en la producció d’energia renovable hidràulica. Des d’ACCIÓ indiquen que caldrà saber aprofitar iniciatives impulsades per la Comissió Europea com el Pacte Verd Europeu, el Fit for 55 o el REPowerEU per a impulsar la descarbonització i augmentar l’ús d’energies renovables.

Preu de l’energia

En paral·lel, la indústria haurà de fer front al xoc energètic provocat per l’augment de la demanda global amb la sortida de la crisi

de la Covid-19, les sancions imposades a Rússia i la volatilitat de mercat. De fet, els preus de l’energia han assolit els màxims històrics aquest 2022, un fet amb un fort impacte en la indústria europea, ja que el gas és la font d’energia més important i no és senzill substituir-lo en molts processos productius. A més, cal tenir en compte que el desenvolupament de noves tecnologies energètiques netes depèn de minerals crítics com el coure, el liti, el níquel, el cobalt o les terres rares. L’augment de la demanda i la complexitat d’ampliació de l’oferta actual produeix un augment de preus d’aquests minerals i fa aparèixer el concepte de greenflation. Aquest fet podria portar al dilema d’acceptar preus més alts o retardar la transició energètica.

Inseguretat alimentària

Una altra disrupció que ha intensificat la guerra entre Rússia i Ucraïna és l’increment dels preus dels aliments, que sumat als fenòmens climàtics extrems que pertorben les collites arreu del món intensificarà la inseguretat alimentària encara més l’any vinent. Aquesta situació

Innovem amb tu, millorant la conservació dels aliments i dissenyant el packaging sostenible del futur

aeqtonline.com

pot comportar potencials tensions socials i inestabilitat política en algunes regions que poden ser potencials mercats emergents per a les empreses catalanes.

Desacoblament digital

L’estudi elaborat per ACCIÓ subratlla que la batalla geopolítica és ara geotecnològica i es juga en l’àmbit dels semiconductors més avançats, ja que en depenen tecnologies com la intel·ligència artificial, el 5G o la computació quàntica, que també tenen aplicació en defensa i seguretat.

L’augment de la desconfiança mútua entre els Estats Units i la Xina fa perillar l’elevat nivell d’interdependència tecnològica i digital, cosa que afavoreix el desacoblament digital, és a dir, la formació de règims normatius múltiples i mútuament divergents que suposen barreres considerables a la capacitat de les empreses per a transferir dades a través de les fronteres i desenvolupar solucions digitals integrades d’àmbit mundial. Aquest risc se suma al dèficit tecnològic de la Unió Europea i la pèrdua de competitivitat, un fet que posa en joc entre 2 i 4 bilions d’euros a l’any de valor afegit empresa-

rial a Europa si no s’aborden les mancances tecnològiques de continent.

Estagflació

Des d’un punt de vista macroeconòmic, l’informe destaca el perill de l’estagflació. Tot i que s’espera que la inflació hagi assolit el seu màxim històric el tercer trimestre del 2022 i que es comenci a moderar, el 2023 els preus es mantindran molt elevats; i de fet es preveu que aquesta situació perduri els pròxims anys. D’aquesta manera, s’estima que el 2023 seguirà la política monetària restrictiva a Europa, així com l’efecte d’inflació importada que ha suposat l’enfortiment del dòlar respecte a la resta de divises mundials. Així, la persistència de la inflació i la pujada dels tipus d’interès per part dels bancs centrals pot provocar un augment del risc creditici i desestabilitzar el sistema financer, al qual cal sumar la tendència baixista de les borses i l’esclat de la bombolla de les criptomonedes. Aquesta situació pot provocar un possible escenari de recessió mundial, en el qual Europa seria una de les grans regions més afectades.

La inestabilitat internacional fa que el trencament en la cadena de subministrament sigui un risc per a empreses de tots els sectors.

DADES

Les exportacions tarragonines creixen un 5,6% el 2022 i superen els 10.000 MEUR

Els productes químics i els alimentaris centren el comerç exterior de la província

Anna Ferran / ACN

Les exportacions a les comarques de Tarragona van experimentar un creixement del 5,4% el 2022 i van enfilar-se fins als 10.486,8 milions d’euros, segons es desprèn de les dades oficials de balanç anual presentades pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Aquestes xifres colloquen a la província, com la segona amb més volum d’exportacions del conjunt de Catalunya, només per darrere de Barcelona. El sector químic ha estat el principal exportador de la demarcació de Tarragona, agrupant el 42,5% del total del comerç exterior que es va dur a terme des

LOGÍSTICA

del territori. Les exportacions químiques van suposar un total de 4.461,7 milions d’euros. L’altre principal sector exportador tarragoní és el de l’alimentació i les begudes, que va suposar el 12,1% del total de les exportacions i un total de 1.269,1 milions d’euros.

Xifres rècord a Catalunya

Les exportacions catalanes van marcar un nou rècord històric el 2022 i van sumar 94.926 milions d’euros, xifra que representa un creixement del 17,9%, respecte a tot el 2021, segons les dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Les vendes catalanes a l’estranger van suposar el 24,4%

El sector químic va agrupar el 42,5% de les exportacions, per valor de més de 4.400 MEUR

del conjunt de l’Estat. D’aquesta manera, se superen les previsions que va fer el Govern a finals de l’any passat, quan estimava un creixement de les exportacions del 16%, fins als 93.000 milions d’euros. Les exportacions cata-

Calsina Carré segueix apostant per un futur sostenible

Amb més de 10.000 viatges en tren, el 2022 han evitat 11.600 tones d’emissions de CO2

Redacció

Calsina Carré és una multinacional familiar de referència al món del transport i la logística, amb més de 50 anys d’experiència. La segona i tercera generació lideren actualment aquest projecte mantenint l’esperit emprenedor dels seus funda-

dors. Amb seu central a Pont de Molins i amb filials a Espanya, Holanda, Romania, Tunísia, Marroc i Turquia, té una forta presència a Europa i el Magreb.

Conscients de la problemàtica mediambiental, Calsina Carré ha potenciat la seva oferta intermodal a través del

transport ferroviari i marítim. En aquest sentit, ha invertit intensament en l’adaptació de la seva flota per a poder accedir al ferrocarril. El 2022 va efectuar més de 10.000 viatges en tren connectant França, Alemanya i Luxemburg, convertint-se en un dels operadors amb més

lanes també sobrepassen amb escreix, concretament amb un 28,5% més, les dades del 2019, l’any anterior a la pandèmia, quan es van registrar 78.853 milions d’euros i van suposar un nou rècord aleshores.

Pel que fa als sectors més exportadors, els productes químics van representar el 30% de les exportacions, amb 28.434,1 milions d’euros, un 19,8% més; seguit dels béns d’equip, amb 15.024,4

presència a les terminals ferroviàries que connecten el sud de França amb Europa. A més, ha apostat per alternatives més sostenibles. El 2021 van presentar el seu primer duo tràiler de baixes emissions, sent pioners a Catalunya. Aquesta solució li permet reduir costos i fins a un 25% de les emissions de CO2. Així mateix, l’any passat va renovar la seva flota incorporant nous furgons i pneumàtics ecològics i va condicionar la seu central per a la instal·lació de 360 plaques solars que els permeten un estalvi anual de 56,5 tones de CO2

milions d’euros, un 12,5% més que e-l 2021 i un 15,8% del total. En tercer lloc, l’alimentació, les begudes i el tabac van créixer un 15,2%, fins als 14.242 milions d’euros i van representar un 15% del total de les exportacions catalanes el 2022.

Pel conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, aquestes dades demostren que el sector exterior és la «punta de llança» de l’economia catalana. Torrent

EMPRESA RECOMANADA

Innovació i obres públiques es donen de la mà a Patrán Costa Dorada. L’empresa té una dilatada experiència al territori fent treballs d’obra pública, conservació de carreteres, urbanitzacions, pavimentacions, entre altres. Aquesta última és, de fet, la seva principal especialització. Utilitzen la tècnica dels regs asfàltics, cosa que els diferencia de la competència, ja que són poques

destaca que les exportacions han crescut un 61% en l’última dècada i actualment representen més del 30% del PIB català. «Les exportacions són el motor econòmic de Catalunya i, lluny de contraure’s en aquest context, s’han demostrat dinàmiques i creixents», subratlla el titular d’Empresa i Treball. A més a més, Torrent afegeix: «El sector exportador a Catalunya té molt bona salut».

les companyies que realitzen aquesta tècnica.

La bona preparació del terreny és clau per a garantir la solidesa del paviment. Per això, realitzen tots els passos necessaris per a assegurar un acabat correcte. Treballen amb tota mena de materials, per a adaptar-se a les necessitats del projecte. També fan excavacions, transport de maquinària i lloguer d’aquesta.

Patrán Costa Dorada, experts en noves tècniques de pavimentació

La província de Tarragona és la segona per volum d’exportacions, en el conjunt de Catalunya.

empreses motor del territori

Fer el salt cap a la circularitat, urgent pel 60% de les empreses catalanes

El reciclatge i l’eficiència en l’ús de recursos són les accions que més es duen a terme

Redacció

El 60% de les empreses catalanes considera que fer la transició cap a l’economia circular és urgent. Així es desprèn de la segona edició del Baròmetre d’economia circular de l’empresa catalana impulsat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, PIMEC, Foment del Treball Nacional i la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus Mataró-Maresme. Aquest treball recull les percepcions de més de 200 companyies dels sectors industrial, construcció i terciari a partir d’una persona treballadora i de menys d’un milió d’euros de facturació. L’economia circular té una certa influència en la definició de l’estratègia de l’empresa en un 45% dels casos, segons indica el Baròmetre. Aquesta influència és forta en un 38% de les empreses. Només un 16% considera que l’economia circular no té cap influència en el moment de definir la seva estratègia. Així mateix, cal destacar que aquesta influència varia segons la grandària de la companyia. Així, el 50% de les empreses grans considera que la influència és forta, mentre que la proporció baixa al 33% en el cas de les empreses més petites, d’1 a 9 persones treballadores.

Més estalvi, menys dependència

En relació als motius més rellevants per fer la transició cap a l’economia circular, la majoria apunta a la reducció dels riscos ambientals, la dependència de materials i l’estalvi de costos. Aquests motius representen un canvi respecte al primer Baròmetre, elaborat el 2020, quan es consideraven més importants la reputació corporativa i respon-

La remanufactura dels

El context inflacionista fa que les empreses vegin la circularitat com una mesura d’estalvi

La dificultat per a trobar materials reciclats de qualitat, un dels grans reptes

dre a les necessitats dels clients. Els autors expliquen que les particularitats del context actual, amb els costos energètics i la inflació a l’alça han influït notablement a l’hora d’emetre valoracions.

Més enllà de les percepcions empresarials, el Baròmetre també recull quines són les principals iniciatives en matèria d’economia circular que les empreses estan tirant endavant. En aquest punt, la dimensió de l’empresa

també determina quines iniciatives s’han impulsat i el grau d’implementació. Així doncs, les més grans són les més actives en executar polítiques d’economia circular. En general, les accions que s’han dut a terme se centren en el reciclatge, en la millora de l’eficiència de l’ús dels recursos i en la seva recuperació. Per contra, les iniciatives vinculades a la integració de la reforma i remanufactura dels productes i a la servitització es consideren més difícils d’abordar.

Igualment, les empreses vinculen el progrés en l’economia circular amb la millora de l’eficiència de processos dins de la cadena de subministrament. Les empreses grans posen èmfasi en la valorització dels residus i en la incorporació i adquisició de matèries primeres renovables. Per contra, les empreses més petites

Vigilància Mediambiental l’Escurçó, líder europeu en vigilància rural i ambiental

Fan control de població i de vigilància antirobatoris al camp

indiquen tenir dificultats en influir i augmentar la capacitat de valoració dels residus. L’aplicació de mètriques per avaluar l’impacte dins l’empresa de les seves pròpies iniciatives en economia circular continua sent un tema amb un fort espai de millora, especialment a les empreses petites que no tenen tan integrada l’economia circular en l’estratègia de l’empresa.

Finalment, el baròmetre ha consultat per les barreres a superar i els estímuls per avançar. Les principals barreres detectades a l’hora d’implantar pràctiques i models d’economia circular són la disponibilitat de material reciclat de qualitat i la dificultat de recuperar materials per al reciclatge, especialment per a les empreses de 10 a 49 persones treballadores del sector industrial i de la construcció.

Redacció Vigilància Mediambiental l’Escurçó, empresa especialitzada en vigilància rural i marítima, és pionera a nivell nacional en aquesta mena de serveis. L’empresa de seguretat ja està dirigint la vigilància de les reserves marines de la Palma (Canàries), la Graciosa (Canàries), Cabo de Palos (Múrcia), Columbretes, Masia Blanca (el Vendrell) i Cala Ratjada (Mallorca). Cal destacar que és l’única que en l’actualitat compta amb aquesta mena d’especialització.

Des de l’empresa expliquen que la vigilància marítima és clau per a la conservació de la vida marina. En aquest sentit, afegeixen que aquesta mena de tasques són molt necessàries per protegir espècies en perill d’extinció com la nacra, que, a causa d’una malaltia, va estar a punt de desaparèixer del nostre litoral. Ara, gràcies a les tasques de vigilància,

sembla que es recupera i que es podrà garantir la seva preservació.

A més, realitzen investigació i control en temes cinegètics, control de tuberculosi en porcs senglars, vigilància d’acotats. A aquests serveis, cal sumar-hi les tasques de vigilància per evitar robatoris i delinqüència al camp.

L’empresa dirigeix la vigilància en sis de les onze reserves marines de l’Estat

Tenen un conveni signat amb l’Institut Marqués de Barcelona per plantar arbres a l‘Ermita de la Roca de Montroig del Camp. Vigilància Mediambiental l’Escurçó planta un arbre per cada infant nascut a la clínica, motiu pel qual se’l coneix amb el nom de Bosc d’embrions.

productes és un dels processos que es considera més difícil d’abordar.

En sentit horari, vigilància contra els robatoris d’aigua, vigilància de caça furtiva, i contra els abocaments il·legals.

SOSTENIBILITAT

Els cinc passos a fer per a incorporar la sostenibilitat a l’estratègia empresarial

La petjada de carboni o l’homogeneïtzació amb la legislació europea són tan importants com les accions a fer o l’avaluació posterior

Anna Ferran

Ser una empresa sostenible és una de les fites que bona part de les companyies, independentment del seu sector d’activitat o grandària, es plantegen. Ara bé, la manera com s’aborda aquesta aposta és diversa. Hi ha empreses que compten amb plans i estratègies ben dissenyades, però d’altres només duen a terme accions puntuals, sovint relacionades amb l’energia renovable, la reducció de l’ús del plàstic i el reciclatge. Si bé qualsevol acció, per petita que sigui, suma a favor de la protecció del planeta, el cert és que si una empresa vol definir-se com a sostenible, i ser reconeguda per organismes independents com a tal, ha de dur a terme diverses accions que garanteixin que les seves accions a favor del planeta i la societat van en la mateixa línia que els Objectius de Desenvolupament

TRIBUNA

Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

Càlcul de la petjada de carboni Reduir la petjada de carboni de la nostra activitat és un dels àmbits que concentra més esforços. Ara bé, no sabrem si realment la reduïm, si no disposem de dades que ens permetin comparar. Actualment, existeixen diversos serveis, alguns d’ells en línia i d’altres oferts per consultores, especialitzades a fer el càlcul de la nostra petjada de carboni. Aquesta eina serà clau, perquè ens permetrà identificar quins són els aspectes que tenen més impacte i sobre els quals hem de focalitzar els esforços. A més, és necessària si volem aconseguir una ecoetiqueta.

Homogeneïtzar la sostenibilitat Fins fa uns anys, gairebé ningú parlava de sostenibilitat, de sob-

te, aquesta paraula va aparèixer i tothom va començar a utilitzar i a definir alguns dels seus processos i accions com a sostenible sense tenir massa clar si realment ho són o no. Progressivament, la legislació ha anat definint les activitats que són sostenibles. I això s’ha fet a nivell estatal, però també amb directives europees, que justament el que pretenen és generar una homogeneïtzació sobre la sostenibilitat al conjunt del continent. Per això, si volem aprofundir com a empresa sostenible és important estar sempre al dia de les normatives i de la taxonomia que aquesta empra, per a poder-nos ajustar de manera legal i oficial a la sostenibilitat.

Anàlisi,

estratègia i pla d’acció

Un cop tenim calculada la nostra petjada de carboni i tenim una base legal clara, toca passar a l’acció. Els experts en manage-

Elaborar una memòria de sostenibilitat anual ajuda a fer balanç i continuar avançant.

La memòria de sostenibilitat ha de mostrar com avança l’execució del pla

ment i sostenibilitat expliquen que primer cal dur a terme una anàlisi de materialitat que farà una diagnosi sobre la qual partir per a definir l’estratègia de sostenibilitat que ens plantegem i el pla d’acció que haurem d’exe-

Més efectivitat en la formació de prevenció de riscos laborals

la sort agafi la persona que treballa sempre preparada.

A sp|activa pensem que la prevenció no és cosa de sort, per això, hem posat en marxa unes instal·lacions de primer nivell, al Polígon Constantí, on impartir formació teòrica i pràctica sobre prevenció de riscos laborals, treballs en altura, espais confinats, ús de carretons i plataformes elevadores, i altres temàtiques, perquè a la feina,

A l’entorn laboral és important incidir en la millora dels nivells d’informació i de formació i, amb això, aconseguir una millor integració de la prevenció i participació dels treballadors i que també ajudi a fer que la persona que treballa es pugui sentir protegida dels possibles riscos que es puguin derivar de la feina, sigui perquè s’hagin evitat o se n’hagin minimitzat les causes de possibles accidents o de malalties professionals. A l’empresa s’ha de tenir valorat si el treballador sap fer allò que té encomanat, ja que si no és així, això li generarà inseguretat a més d’un nivell d’estrès important, que pot donar com a resultat una mala qualitat de l’activitat que realitza i/o que pugui arribar a produir-se un dany a la seva salut. En alguns

cutar.

Passar comptes Avaluar els avenços fets i identificar els aspectes on s’ha punxat és tan important com disposar d’una estratègia. I és que si no es fa una valoració a posteriori, mai sabrem si estem realment avançant cap a la fita final de ser una empresa sostenible. És per això que cada any cal fer una memòria de sostenibilitat on

s’identifiquin els objectius plantejats, les accions dutes a terme per a assolir-los i el seu grau de compliment. Fer el balanç és clau si volem tancar el cercle del procés i continuar avançant. A més a més, també es poden encarregar els estats d’informació no financera, que són uns informes de gestió que analitzen a fons qüestions vinculades amb el factor humà i la sostenibilitat de la companyia.

convenis laborals com el de construcció, el del metall, el de la fusta, el del vidre i la ceràmica i el seu comerç, o en estàndards com el de telecomunicacions (TELCO), es fa especial èmfasi en uns determinats nivells mínims de formació en prevenció de riscs laborals.

La formació aporta a la persona que treballa un empoderament i més satisfacció laboral i, per tant, propicia una millor productivitat

Tant en aquests darrers casos indicats o derivat de les mateixes necessitats del lloc de treball, la formació aporta a la persona que treballa un empoderament i més satisfacció laboral i, per tant, propicia una millor productivitat, tot això des del moment de la seva contractació, qualsevol que sigui la modalitat o durada d’aquesta, com quan es produeixin canvis en les funcions que exerceixi o s’introdueixin noves tecnologies o canvis als equips de treball o de qualsevol altra índole.

LLUÍS BALSELLS R+D+I sp|activa

Millorar l’atenció per adaptar-se a les necessitats d’una societat digital i diversa

Agbar implementa millores en els serveis a la ciutadania i incorpora l’atenció en 15 idiomes, llengua de signes i per WhatsApp

Redacció

En els darrers anys, ha canviat la nostra manera de viure, relacionar-nos i comunicar-nos. Davant d’una societat cada cop més digital i diversa, les companyies de serveis tenen el repte d’adaptar la seva atenció a les necessitats de la ciutadania.

Amb aquesta vocació de situar les persones al centre i continuar impulsant l’atenció inclusiva i diversa per garantir l’accessibilitat universal, Agbar ha implementat el programa Amb tu per posar a disposició de la ciutadania una atenció multicanal, accessible i àgil.

Mitjançant un procés de millora contínua i l’impuls dels canals no presencials, la companyia que gestiona els serveis del cicle integral de l’aigua ha fet un nou pas endavant per fer més senzilles i còmodes les gestions que tenen a veure amb el subministrament de l’aigua, i garantir que totes les persones puguin accedir als seus serveis en igualtat de condicions.

És en aquest sentit que Agbar ha incorporat l’atenció en 15 idiomes i el servei de videointerpretació en llengua de signes, per eliminar les barreres de comprensió i facilitar l’accessibilitat.

A més, ha posat en marxa l’atenció a través de l’aplicació de missatgeria instantània WhatsApp amb l’objectiu d’eliminar les barreres lligades a les discapacitats auditives i d’adaptar-se als hàbits de la ciutadania. El propòsit d’aquest nou canal és atendre, de forma còmoda i flexible, les gestions

en relació amb el servei d’aigua, exceptuant les noves contractacions, que s’hauran de fer a través de la resta de canals.

El programa Amb tu, en el qual s’emmarquen aquestes ini-

ciatives, representa un salt qualitatiu en la millora de l’atenció a la ciutadania, especialment en l’atenció a les persones vulnerables, per tal d’identificar les barreres digitals, de comprensió, d’accessibilitat o econòmiques que puguin tenir i superar-les.

El millor servei, una prioritat Rapidesa, comoditat i accessibilitat són avantatges d’aquests nous canals que la companyia posa a disposició de la ciuta-

dania. A més, amb l’aposta pels canals no presencials per facilitar les gestions, cada usuari pot escollir el canal pel qual vol ser atès en funció de les seves necessitats, gaudir així d’una flexibilitat horària més gran per fer gestions, i evitar esperes i desplaçaments.

La directora de Clients d’Agbar, Núria Latorre, ha destacat que «l’objectiu és aplicar la millora contínua al nostre model d’atenció i assegurar que

no deixem ningú enrere». I ha afegit: «Per això, a més de continuar mesurant la satisfacció dels usuaris i usuàries via enquestes directes, continuarem col·laborant amb entitats socials per identificar noves oportunitats, conèixer la seva visió i treballar amb anticipació per atendre les diferents situacions de vulnerabilitat».

Agbar posa sempre les persones en el centre del seu servei i s’adapta a les seves necessitats.

Gràcies a la implementació d’aquestes millores, el servei d’atenció d’Agbar ha estat premiat com a millor «Servei d’Atenció al Client de l’any» en la categoria d’empreses subministradores d’aigua en la 12a edició del Certamen Líders en Servei com el millor en la categoria d’empreses subministradores d’aigua.

Nous idiomes d’atenció A banda de l’atenció en català i castellà, els nous idiomes en els quals ja s’atén a la ciutadania són: anglès, francès, alemany, rus, àrab, italià, portuguès, romanès, xinès, urdú, ucraïnès, georgià i farsi. D’aquesta manera, quan una persona necessiti ser atesa en un d’aquests idiomes, haurà de sol·licitar cita prèviament. L’atenció es farà de forma presencial, però a través d’un servei de videoconferència que inclou la llengua de signes. Donar a conèixer les ajudes i facilitar les gestions

Davant les situacions de vulnerabilitat econòmica, l’objectiu d’Agbar és garantir que totes aquelles persones que poden requerir algun dels ajuts disponibles (opcions com «12 gotes» –pagament fraccionat amb la mateixa quantia cada mes–, ajornament i fraccionament de deute sense interessos, tarifes i fons socials) les coneguin i les puguin sol·licitar de forma senzilla i àgil.

Aquesta és l’aposta d’Agbar per a una atenció més propera, inclusiva i adaptada a les necessitats de les persones.

CEDIDA

Per eliminar les barreres lligades a la digitalització, facilita les gestions a l’oficina amb cita prèvia i per telèfon. Agbar ha estat premiada pel seu servei d’atenció al client en la 12a edició del certamen Líders en Servei

INNOVACIÓ

Catalunya tanca 2022 superant la barrera de les

2.000 ‘startups’

S’ha registrat una pujada del 6,3% en un any, però les perspectives pel 2023 són prudents a causa del refredament econòmic

ACN

El nombre d’startups a Catalunya va superar el llindar de les 2.000 el 2022, amb el creixement del 6,3% de l’ecosistema al llarg de l’any, segons un estudi elaborat per Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball. «L’ecosistema català s’ha convertit de manera indiscutible en el primer hub del sud d’Europa i en un dels cinc principals del continent», va dir el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, en la presentació de l’estudi, fa unes setmanes. Les perspectives del Govern pel 2023 són prudents pel context de refredament econòmic. «No tindrem dades espectacularment més altes que el 2022», avisava, en el mateix acte, el secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos.

L’informe també constata que

les empreses emergents catalanes ocupen 19.100 persones l’any 2022. L’informe recull empreses d’un màxim de 10 anys de vida, amb models escalables i aplicables a altres països i exclou les empreses que entren a cotitzar a borsa, com va fer Glovo a inicis del 2022. «La sortida d’una sola empresa pot distorsionar el llistat», va afegir Torrent, qui remarcava que en els últims anys l’ecosistema ha duplicat els llocs de treball. En concret, durant el 2022 s’han registrat prop de 370 startups noves i gairebé 250 han sortit del rànquing.

Rècord de facturació i inversió

Una de les dades que mostra una evolució positiva del conjunt d’empreses emergents és la facturació, que va marcar un nou rècord el 2022 amb 1.720 milions d’euros. De la mateixa manera, la inversió captada també és la

més alta de la sèrie històrica, amb 1.653 milions. «Fa tan sols una dècada Catalunya no sortia en cap rànquing vinculat a les startups. En pocs anys, hem duplicat el nombre d’startups i hem multiplicat per quatre el volum d’inversió captada», afirmava Torrent.

Doblar les xifres el 2030

Pel que fa a sectors, es dediquen principalment a la salut, els serveis empresarials i les TIC. Per localització geogràfica, la concentració és molt evident a l’àrea metropolitana de Barcelona on hi ha el 86% de les empreses emergents del país. Així mateix, 1 de cada 4 treballadors són estrangers i majoritàriament provenen d’Europa occidental (44%), Amèrica del Sud (25%) i Europa oriental (13%). L’objectiu d’Acció és arribar a les 4.000 startups el 2030. Així

mateix, també hi ha el propòsit d’augmentar en els pròxims deu anys fins a 12 més les empreses valorades en 1.000 milions de dòlars, conegudes com a ‘unicorns’. Actualment a Catalunya n’hi ha set.

Menys creixement el 2023 El secretari d’Empresa i Competitivitat deia que cal mirar el futur immediat amb «prudència» per l’increment de tipus d’interès i el context de refreda-

SERVEI RECOMANAT

Les empreses de la Incubadora TIC de Reus facturaran 1,3 MEUR el 2023

ment econòmic de les empreses tecnològiques al món, que han anunciat acomiadaments massius, sobretot als Estats Units. «Les perspectives són positives, tindrem dades millors, però les previsions macroeconòmiques i l’entorn internacional ens fa ser més prudents», reiterava Castellanos, abans d’afegir que les previsions de creixement econòmic són «més baixes que el 2022 i això condicionarà el comportament de l’ecosistema».

Tant emprenedors com empreses internacionals hi confien

Els espais professionals, amb despatxos i zones de coworking, van a l’alça. Empreses i emprenedors hi troben tot el que necessiten perquè la seva activitat prosperi: serveis per-

Si bé el gruix d’startups es troba focalitzat a Barcelona i la seva àrea metropolitana, el cert és el Camp de Tarragona també és un territori que està promovent la creació d’empreses emergents. L’ecosistema d’empreses vinculades al sector tecnològic a Reus, agrupades sota el paraigua del Clúster TicSud, propicia l’existència d’un pol de concentració d’startups, que s’ha reforçat gràcies al projecte Incubadora TIC impulsat per l’Ajuntament de Reus, a través de Redessa. Actualment, està en marxa el procés de selecció de les participants en la tercera edició d’aquesta iniciativa. Les empreses que van prendre part en la primera edició, engegada el 2020, estan mostrant resultats molt prometedors. En total, han creat una cinquantena de llocs de treball i preveuen una facturació d’1,3 milions d’euros aquest 2023. Tot i que la mitjana de treballadors és d’entre 2 i 3 per startup, en alguns casos, la plantilla arriba a una quinzena de professionals.

sonalitzats, la possibilitat de fer networking per ampliar la xarxa de contactes i unes instal·lacions amb altes prestacions que esdevenen la millor carta de presentació, tant per a empreses emergents com per a

companyies d’àmbit nacional i internacional. Tot això és justament el que es pot trobar a Multioficines Tarraco. Es tracta d’un centre de primer nivell, amb totes les comoditats. Disposen de despatxos, sales de reunions, una sala d’actes i zona de coworking. A més, ofereixen un ampli ventall de serveis, com secretaria, paqueteria, cantina, domiciliació social i fiscal de l’empresa a la seva adreça, atenció telefònica i personalitzada de les visites, etc. I tot en un ambient que fomenta les sinergies entre professionals.

L’objectiu del govern català és doblar la xifra ‘d’startups’ el 2030.

A. Ferran

Multioficines Tarraco, l’espai on fer que la teva empresa tingui èxit

Marc Miquel

«Som el fabricant d’àcid oxàlic més net i eficient del món»

Aquesta empresa tarragonina durà a terme una inversió de més de 377 milions d’euros a Terol, per a ampliar el seu centre productiu d’Alcanyís i construir-ne un de nou a Andorra, que suposaran 390 nous llocs de treball

Redacció

—Quin és el posicionament que té Oxaquim en el mercat europeu? I a escala global?

—Oxaquim és el primer productor europeu i segon a nivell mundial d’àcid oxàlic, un component estratègic per a sectors emergents que treballen a favor de la sostenibilitat. També som el primer fabricant d’oxalats de potassi. Oxaquim proveeix a 16 sectors productius i exporta el 95% de la producció a 85 països de tot el món.

—Quines aplicacions té l’àcid oxàlic?

—Els usos de l’àcid oxàlic són molt diversos. Abastim a sectors com ara el de l’alimentació, tèxtil, fertilitzants, tractament del marbre... Ara bé, el creixement més significatiu té a veure

amb l’ús de l’àcid oxàlic com a purificador de les denominades terres rares, uns minerals que s’utilitzen a les bateries i motors dels cotxes elèctrics, molins eòlics, components electrònics i digitals... la qual cosa converteix a l’àcid oxàlic en un element imprescindible per dur a terme la transformació cap a la mobilitat elèctrica, l’impuls de les energies renovables i la digitalització. En definitiva, un món i una economia més neta i verda.

—La conjuntura actual marcada pels elevats costos energètics, la inflació i la guerra d’Ucraïna ha impactat en els seus resultats econòmics?

—Oxaquim manté les previsions de creixement i els plans d’expansió, justament per la mateixa demanda i importància estra-

tègica de l’àcid oxàlic a escala mundial. Ara bé, és cert que els costos derivats de l’augment de l’energia i la matèria primera han suposat unes variables inesperades.

—Duran a terme una inversió de 377 milions d’euros a Terol. En quantes fases s’implementarà aquesta inversió? Com transformarà la seva activitat productiva?

—L’objectiu és ampliar la fàbrica que ja tenim a Alcanyís i obrir-ne una segona a Andorra (Terol). A la instal·lació d’Andorra n’hi seguiran més d’acord amb l’evolució prevista en la demanda.

—Quin impacte econòmic tindrà la inversió a la província de Terol?

—L’ampliació d’Alcanyís i el projecte a Andorra suposaria créixer

Miquel explica que actualment exporten el 95% de la seva producció a 85 països d’arreu del món.

L’àcid oxàlic s’usa com a purificador de les terres rares. És imprescindible per a sectors emergents i sostenibles

en 390 llocs de treball nous. Un creixement basat en el nostre compromís amb la sostenibilitat i el medi ambient, que ens ha

La inversió a l’Aragó no només és estratègica per aquesta comunitat, sinó pel conjunt de l’Estat

convertit en el fabricant d’àcid oxàlic més net i eficient del món. —Aquesta inversió ha estat seleccionada pel govern de l’Ara-

gó com un dels projectes autonòmics estratègics. Què suposa això per a Oxaquim?

—Suposa un reconeixement a la feina que des de l’any 1991 estem desenvolupant a la fàbrica d’Alcanyís, alhora que és un compromís del Govern d’Aragó envers una inversió estratègica no només per aquella comunitat autònoma, sinó també pel conjunt de l’Estat.

CEO d’Oxaquim

DADES

Catalunya és la regió europea amb la millor estratègia per captar inversió

Financial Times destaca com a cas d’èxit d’aquesta estratègia la inversió d’ILJIN a Mont-roig CEDIDA

Redacció

Catalunya i Barcelona són el territori i la ciutat d’Europa amb la millor estratègia per captar inversions estrangeres segons la publicació fDI Magazine del grup Financial Times. Aquest és un dels rànquings més prestigiosos a escala internacional que utilitzen les multinacionals per estudiar futurs projectes d’inversió empresarial i que reconeix diverses iniciatives impulsades per la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, Catalunya i la seva capital, tornen a liderar aquest rànquing com en l’edició del 2022.

En concret, en el cas de Catalunya, la publicació valora l’estratègia de captació d’inversions estrangeres d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, i el seu balanç de l’any 2022 en aquest camp. ACCIÓ va captar 94 projectes d’inversió estrangera que van suposar una inversió de 620 milions d’euros i la creació de més de 3.400 llocs de treball.

L’ecosistema d’universitats catalanes és un aspecte valorat.

L’fDi Magazine reconeix l’estratègia d’ACCIÓ focalitzada en atreure nous projectes empresarials a Catalunya vinculats a la transformació digital i l’economia verda, i destaca, concre-

tament, el programa ProACCIÓ Green, que ofereix ajuts i suport a projectes empresarials per impulsar la sostenibilitat. Com a exemple d’èxit d’aquesta estratègia, la publicació destaca el

projecte de l’empresa sud-coreana Iljin Materials, que invertirà 600 milions d’euros per obrir a Mont-roig del Camp la seva primera fàbrica a Europa, on crearà 500 llocs de treball. La publicació també menciona la presència a Catalunya de 12 universitats que estan «creant un pol de talent que accelerarà la transformació de la regió des d’un centre industrial a un líder de la indústria 4.0».

El reconeixement fet pel grup Financial Times, que s’emmarca dins la categoria Large European Regions of the Future - FDI Strategy, situa Catalunya en primera posició, juntament amb Île-de-France (França), i per davant de regions com Escòcia (el Regne Unit), Flandes (Bèlgica) i la Llombardia (Itàlia). Pel conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent «Catalunya és un imant per a projectes d’alt valor afegit». I afegeix: «Bona part de les empreses amb matriu estrangera presents a Catalunya hi tornen a invertir i, per tant, tenen confiança en el país».

FORMACIÓ

FORMACIÓ

El programa d’FP Ocupacional Dual dona feina a

1.300 joves

Tindran un contracte en alternança d’un any

Redacció

Un total de 1.343 joves participen en la segona convocatòria del programa de Formació

Professional Ocupacional Dual que impulsa el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC). Aquesta segona edició compta amb una partida de 25 milions d’euros, cosa que suposa un pressupost un 47% superior respecte a l’any passat. El seu objectiu és oferir un contracte de treball i formació en alternança de 12 mesos. El programa de la FPO Dual està destinat a persones joves d’entre 16 i 29 anys amb major risc de vulnerabilitat, amb un suport econòmic que els permeti sostenir els processos formatius a mig i llarg termini. Les persones participants, doncs, són joves en situació d’atur, sense qualificació o nivell formatiu baix. Durant el programa, les persones joves reben acompanyament i un cop finalitzat el programa obtenen un certificat de professionalitat

que els acrediten les competències professionals per l’activitat laboral formada.

La Formació Professional Ocupacional Dual és un programa que s’adapta al món laboral i s’alinea amb les necessitats reals i actuals de les empreses, segons expliquen des del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. I això es reforça amb el fet que les empreses s’involucrin en la formació dels futurs treballadors i treballadores. De fet, la participació de les empreses s’ha duplicat d’una convocatòria a l’altra i per aquesta edició hi participen un total de 557 companyies repartides a tot el territori català. Això és gràcies al fet que aquest programa dona resposta a les demandes del mercat de treball capacitant persones joves en sectors productius generadors d’ocupació o amb mancança de personal qualificat, com l’industrial, l’agroalimentari o les energies renovables.

Institut Comte de Rius, formant els professionals 4.0

Estan especialitzats en àmbits com la digitalització o les tecnologies de l’hidrogen

Redacció

L’Institut Comte de Rius és el centre formatiu de referència del sector químic, amb 50 anys de trajectòria formant operadors de planta i analistes de laboratori. Els vincles amb empreses capdavanteres els han permès de traslladar la seva cultura de treball i el seu saber fer a cicles d’altres famílies, com l’electricitat i electrònica, la fabricació mecànica, l’edificació i obra civil i el transport i manteniment de vehicles.

Competència 4.0

La digitalització està suposant una nova revolució industrial. L’automatització, la intelligència artificial i l’anàlisi de dades faran possible processos més sostenibles, més depurats i personalitzats. L’equip docent del Comte de Rius treballa per a garantir que els alumnes adquireixin, reforcin i ampliïn les competències 4.0 per fer front al nou paradigma industrial.

Utilitzen simuladors assegurant un bon entrenament del

futur professional. Han impulsat un projecte de digitalització dels laboratoris, Els laboratoris als núvols, que ha rebut diferents premis a la innovació educativa. També han creat entorns de realitat virtual i realitat augmentada que apropen l’estudiant a situacions quasi reals

Apropen l’estudiant a situacions quasi reals gràcies als simuladors i la realitat virtual

de forma segura i controlada.

El centre coordina el projecte d’innovació Digital Twin Boxes (DTB): Escenarios de entrenamiento competencial inmersivo en procesos y operaciones de mantenimiento industrial amb la participació de centres d’FP d’arreu de l’Estat i Repsol. Així mateix, imparteix el curs d’especialització Digitalització en el manteniment industrial, per a preparar en indústria 4.0 tèc-

nics superiors de les branques química, elèctrica i mecànica.

L’hidrogen, aposta de present El seu compromís amb la innovació els ha convertit en un dels centres formatius de referència en l’àmbit de les tecnologies de l’hidrogen. Aquest curs tornaran a impartir classes teoricopràctiques en el Máster Interuniversitario en Tecnologías de Hidrógeno. A més participen amb altres centres d’FP de l’Estat en el projecte d’innovació Producción de Hidrógeno verde por ELECtrólisis i han adequat una aula-laboratori amb un electrolitzador per poder treballar en aquestes tecnologies.

Aquesta filosofia ha fet que l’Institut Comte de Rius no sigui només un centre formatiu, sinó que esdevingui un espai d’oportunitats. L’institut s’ha convertit en una aposta segura per a joves d’arreu que han trobat en aquest centre la clau del seu futur personal i professional.

Descarbonització: un objectiu, un compromís, una realitat

Dins dels seus objectius estratègics, IQOXE es fixa com a prioritat la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle

JOSÉ MANUEL SEGURA Director General d’IQOXE

Com a empresa, a IQOXE busquem sempre la màxima eficiència i els millors recursos per assolir els nostres objectius de producció, partint d’una prioritat innegociable, com és el respecte per l’entorn natural i social que ens acull. És a dir, fem el que faria qualsevol empresa responsable.

En aquest marc d’actuació, a IQOXE hem posat el focus en contribuir a la descarbonització de la nostra producció, a través de diverses iniciatives, algunes ja consolidades i d’altres en fase d’estudi. L’objectiu és substituir les fonts energètiques fòssils per altres fonts alternatives com l’hidrogen, el biocombustible o l’energia solar.

Com ja és conegut, participem activament d’una iniciativa compartida de

la mà de tres companyies capdavanteres i de gran prestigi com són Repsol, Enagás i Messer, amb les quals vam signar un projecte conjunt, una aliança per al futur de les nostres empreses però, també, de Catalunya. Parlem de les energies renovables associades al sector químic i d’una iniciativa, la de l’impuls d’aquestes com a font energètica per a l’obtenció d’hidrogen, una idea que, a poc a poc, es va confirmant com una opció real per a un futur més sostenible.

IQOXE ha decidit entrar en aquest projecte perquè formem part del polígon petroquímic de Tarragona, el més gran del sud d’Europa i en el qual confiem plenament. De fet, la nostra aposta per aquest polígon és total, ja que en som part essencial com a subministrador únic peninsular d’òxid d’etilè -i un dels principals en glicols i derivats de l’òxid d’etilè- però també com a transformador de matèries primeres en altres productes que les indústries veïnes aprofiten en el seu procés de producció.

És a dir, som consumidors, transformadors i proveïdors d’un polígon industrial i d’un sector productiu avesat a aportar solucions en molts àmbits de la vida quotidiana.

A tall d’exemple, el món actual seria impossible sense l’aportació de la indústria química, un sector que -a

base d’experiència- combina a la perfecció el talent i la ciència. Però, alhora, també és un sector que consumeix molta energia i, per tant, genera grans quantitats de CO2. Aquest acord multiempresarial al qual m’he referit -junt amb altres iniciatives que estem desenvolupant- ve a solucionar, parcialment, aquest problema.

Aquesta és una passa endavant, la primera de moltes. Perquè dintre dels nostres objectius estratègics, a IQOXE ens fixem com a prioritat la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per fer-ho possible, hem de

substituir els combustibles fòssils que utilitzem per a la generació de calor per altres com l’hidrogen obtingut a partir d’energies renovables. I, a més, aprofitem l’oxigen per a la producció d’òxid d’etilè. Per tot plegat, IQOXE forma part d’aquest projecte d’hidrogen i oxigen verd, perquè apostem per Tarragona i pel seu futur.

Tot plegat, amb l’objectiu de continuar sent un actor essencial del polígon petroquímic, com a consumidors, transformadors i proveïdors de matèries per a altres empreses del nostre entorn.

El món actual seria impossible sense la indústria química, un sector que combina el talent i la ciència

Què vol la generació Z del seu lloc de treball? Valors, creixement i conciliació

L’estudi ‘The New Human Age’ estudia l’impacte que tindrà en el mercat laboral l’entrada d’aquest col·lectiu jove

Redacció

Com serà el món laboral del demà? Com s’equilibrarà l’ús de les tecnologies amb les habilitats humanes? Què suposarà l’entrada al mercat de treball de la generació Z? Aquestes són algunes de les respostes a les quals intenta donar resposta l’informe The New Human Age, elaborat per ManpowerGroup, en el qual analitza les tendències del futur del treball i que acaba de presentar a principis d’aquest mes de febrer. Sota la premissa que la tecnologia, en lloc de substituir els professionals, impulsarà el seu rendiment, l’informe repassa els quatre grans moviments que estan impactant en el mercat de treball: els canvis demogràfics, les preferències individuals dels professionals, l’adopció tecnològica i la sofisticació de les organitzacions. Per a elaborar l’estudi, s’han tingut en compte les

aportacions de 13.000 directius de Recursos Humans i de 8.000 professionals de vuit països. El resultat són 14 tendències clau per al present i el futur del treball.

Canvis demogràfics

L’accés al mercat de treball de la generació Z o la possibilitat de captar talent sénior ja retirat són només dos aspectes que evidencien que el mercat de treball s’està enfrontant a canvis substancials. Cal tenir en compte que el 2025 la generació Z suposarà el 27% de la població activa. A hores d’ara, el 88% dels treballadors Z afirma que la pandèmia ha afectat al que volen i esperen de la seva feina; un percentatge que baixa fins al 65% en els treballadors de més de 55 anys. L’entrada d’aquesta nova generació suposa, per tant, un canvi en les expectatives professionals.

A aquest canvi, cal sumar-hi que els treballadors cada vegada més volen que les empreses tinguin en compte allò que és important per a ells. Entre les principals qüestions, s’hi poden trobar ampliar les iniciatives de diversitat, igualtat, inclusió i pertinença; augmentar l’ocupacionalitat individual; i oferir als professionals un major control del seu desenvolupament perquè puguin estar segurs que tenen les competències necessàries per avui i per al futur.

A l’hora de seleccionar els candidats, l’estudi revela que cada vegada es tindrà més en compte les capacitats adquirides en experiències prèvies i el potencial del candidat, més enllà de la seva titulació. Aquesta tendència és una resposta als problemes per a trobar talents i candidats capaços de cobrir les places vacants; una qüestió que l’any passat va

ESTABLIMENT RECOMANAT

La Cooperativa de Vila-seca ha encetat una nova etapa amb la posada en funcionament de les seves instal·lacions. L’entitat ha abandonat els dos espais que tenia al centre de la localitat i ha unificat tots els seus serveis en una àmplia nau al Polígon Alba, al carrer Mas de l’Abat, cantonada amb Vila dels Olzina. El solar té una superfície de 1.500 m², dels quals 625 s’han dedicat a l’edi-

afectar a més del 75% de les empreses. Una altra solució que es posa sobre la taula és la possibilitat de recórrer a professionals ja retirats. Amb tot, ara per ara, només el 19% dels responsables de contractació busca a candidats jubilats que vulguin deixar de ser-ho per a cobrir les places.

Preferències individuals

The New Human Age demostra com la pandèmia definitivament

ha canviat molts aspectes vinculats al món laboral. El confinament i les restriccions ens han demostrat que la feina és només una de les dimensions d’una vida plena i satisfactòria. Per això, els professionals busquen empreses que reconeguin i promoguin activament una millor conciliació.

L’estudi també evidencia que les dones estan més motivades per a tornar a l’oficina que els homes. El 41% de les dones

PRODUCTE RECOMANAT

apunten a la socialització com a motiu clau per a treballar presencialment. A més, creuen que permet una col·laboració més eficient, millora la concentració i facilita fer la feina.

Un altre aspecte sobre el qual l’estudi posa el focus és la reorganització de les setmanes laborals amb quatre dies laborables i tres dies de cap de setmana. Darrerament, aquest tema s’ha començat a debatre en diverses esferes,

ficació. Aquesta està dividida en diversos espais: el magatzem, on es fa la recepció de les collites que porten els socis; l’Agrobotiga, amb una entrada independent; oficines, sala de reunions i una sala polivalent, que està situada a la planta superior. El canvi d’ubicació ha suposat la modernització de la maquinària, deixant l’entitat preparada pels reptes de present i de futur.

Amb un dels productes més preuats del territori, l’ametlla marcona, s’elaboren les postres tradicionals reusenques: el menjablanc. Si hi ha un establiment a la ciutat que l’elabori de manera artesanal, seguint la recepta tradicional, aquest és la Pastisseria Miquel Caelles. De fet, el menjablanc és una de les especialitats més reconegudes i apreciades pels clients d’aquesta pastisseria.

Per a fer el menjablanc, el mestre artesà explica que utilitzen l’orxata d’ametlles marcones, sucre, ratlladura de pell de llimona i canyella. Es tracta de productes de primeríssima qualitat i, en el cas de les ametlles, sempre de quilòmetre zero. Així mateix, destaquen que aquesta delícia local és apte per a cel·líacs i vegans, així que tothom pot degustar la veritable essència reusenca.

La Cooperativa de Vila-seca es modernitza amb noves instal·lacions

El menjablanc, l’essència reusenca més dolça, a Pastisseria Caelles

cosa que l’ha convertit en una tendència de futur. Diverses investigacions fetes al respecte indiquen que treballar quatre dies pot augmentar la productivitat, reduir despeses generals, fomentar el benestar, atreure i comprometre el talent, a més d’impulsar la creació de nous llocs de treball. La salut mental és un altre dels àmbits on s’està prestant especial atenció, un fet inèdit fins fa poc més d’un any. És per això

que l’estudi de ManpowerGroup alerta que aquelles empreses que no cuidin als seus equips, perdran talent. En canvi, aquelles que es preocupin per la salut mental dels seus treballadors aconseguiran equips més implicats i compromesos. En l’àmbit de les preferències individuals, l’estudi identifica una última tendència: la formació interna. Actualment, el 57% dels empleats s’està formant fora

Els joves de la generació Z busquen empreses que promoguin la inclusió i la diversitat on puguin desenvolupar-se individualment

de la seva companyia, perquè els programes de formació propis no els ensenyen les habilitats necessàries, no els permeten avançar en la seva carrera professional o no els ajuden a continuar sent competitius. Per tant, adaptar i actualitzar la formació interna és clau per a tenir equips actualitzats, motivats i amb sentiment de pertinença.

Adopció tecnològica

Els avenços en tecnologia són un altre dels aspectes que estan transformant dia rere dia el món laboral. Si bé durant molts anys s’havia temut que la incorporació de cada vegada més mitjans tecnològics deshumanitzaria el treball, ara el que es busca és rehumanitzar. La majoria de professionals creuen que ser capaç de col·laborar (83%), resoldre problemes (82%) i generar confiança (82%) és més important per a fer bé la seva feina que únicament produir (76%). En aquesta línia, les empreses de sectors en creixement, com per exemple les d’IT, hauran de cultivar el seu propi talent. I és que les companyies que se centrin a donar

suport al desenvolupament professional dels seus equips atrauran, comprometran, crearan i dirigiran a la pròxima generació de talent.

La tecnologia també ha permès una hibridació del treball i l’estudi indica que cal continuar aprofundint en aquesta idea. Si bé més de la meitat dels professionals (52%) i molts empresaris (46%) afirmen que les sessions presencials de brainstorming generen les idees més creatives, el cert és que el 87% dels enquestats no vol treballar a temps complet des de l’oficina.

Un mercat més sofisticat Tots aquests aspectes han fet del mercat laboral una esfera cada vegada més sofisticada, on allò que és local preval, si bé la realitat és global, indica The New Human Age. Novament, la pandèmia ha evidenciat la importància de ser resilient i tenir capacitat d’adaptació. En aquest sentit, aquelles companyies que tenen les seves plantes de producció, mercats i espais de presa de decisió més a prop tenen menys riscos, respecte a aquelles que estan clarament deslocalitzades. De fet, el 90% de les empreses té previst invertir en plantes de producció onshoring o nearshoring per a reduir els riscos en la seva cadena de subministrament, cosa que suposarà un nou canvi en el mercat laboral.

Algunes de les tendèn cies que apunta l’in forme són només un pas més a moltes de les condicions laborals que es valoren en optar a un lloc de treball més enllà de les merament econòmiques: una ubicació pròxima al domicili, la possibilitat de treballar a casa, una assegurança mèdica privada, oferta diversa en programes de formació, la possibilitat d’un ascens, un horari flexible que ens permeti una bona conciliació familiar, la pertinença a un grup, un bon ambient laboral, el reconeixement o l’autonomia per a planificar-se, entre moltes altres. Totes aquestes qüestions formen part de l’anomenat «salari emocional», un concepte bastant recent que podria definir-se com el conjunt de motivacions no oneroses que ofereix una empresa amb l’objectiu d’augmentar la qualitat de vida dels seus treballadors i obtenir el seu benestar físic i emocional.

Les noves generacions, com els millennials o la generació Z, són les que donen més importància a aquests incentius, per la qual cosa cada vegada es fa més complicat retenir el talent d’aquests professionals si no hi ha una política empresarial que doni suport a aquests aspectes. Aconseguir que un treballador se senti a gust i motivat genera beneficis a ambdues parts, ja que augmenta la productivitat; disminueix la rotació i amb ella, els costos de selecció i formació dels nous empleats; es reté el talent; i hi ha menys absentisme.

El salari emocional no pot suplir, no obstant això, al salari econòmic, sinó que tot ha de sumar. Implementar aquestes mesures en les empreses és una inversió molt més econòmica que unes altres actuacions, ja que un equip motivat i compromès és altament productiu.

El salari emocional, quan els empleats no només volen un bon sou

El 25% dels petits comerços pateix problemes de liquiditat

Les dades de l’última enquesta elaborada per PIMEComerç mostren una lleugera milloria

Anna Ferran

Un de cada quatre comerços de Catalunya assegura tenir problemes de liquiditat en l’actualitat i un 44% no en té en aquest moment, però creu que poden ser imminents. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de la consulta que ha realitzat PIMEComerç als seus afiliats per a valorar els resultats de la campanya de Nadal, que no ha estat prometedora com s’esperava. Aquestes dades preocupen a la patronal de la micro, petita i mitjana empresa catalana. En aquest sentit, el president de PIMEComerç, Àlex Goñi, adverteix que els problemes de liquiditat poden generar un «efecte dominó», que queda evidenciat amb les possibles sortides en les quals desembocaria la falta de liquiditat.

Així doncs, l’enquesta pregunta a aquelles persones que han afirmat patir dificultats de liquiditat quines eren les implicacions que suposaria aquesta situació econòmica. Un 35,64% indica que redundaran en un impagament als proveïdors. Un

21,78% que comportarà un impagament del deute i un 20,79%, la reestructuració de la plantilla de l’establiment. Així mateix, un altre 21,78% assegura que es veurà abocat al tancament del seu comerç a causa de la falta de liquiditat.

Malgrat aquestes dades, el 56% dels comerços valora la situació econòmica del seu negoci com a estable. El 31%, per contra, considera que és dolenta i el 13%, que és bona. Des de PIMEComerç destaquen aquest 13%, ja que en l’anterior enquesta elabo-

rada, només el 7% consideraven que la seva situació econòmica era bona, de manera que s’ha registrat una lleugera millora de sis punts percentuals, encara que la xifra sigui baixa.

La consulta elaborada també posa de manifest que el clima i

les percepcions sobre l’evolució del context econòmic són negatives. Així, ho opina un 84% dels participants (un 46% manifesta clara preocupació, mentre que un 38%, incertesa per l’evolució del panorama i del seu comerç).

A les percepcions dels comerciants, cal sumar-hi les dels seus clients, que van en una línia similar: un 25,25% es mostra preocupat i un 57,58% defineix la situació actual d’incertesa.

Bona part d’aquesta preocupació i incertesa és causada pel context inflacionista, que ha impactat de ple al sector comercial. El 44,04% dels consultats s’ha vist obligada a augmentar els preus dels seus productes a causa de la pujada de l’IPC i un 20,21% ha assumit l’augment dels costos mitjançant una reducció dels marges.

Pel que fa a les previsions pel 2023, el 58,15% creu que en els pròxims sis mesos continuarà com ara; el 23,11%, que empitjorarà i disminuirà el seu volum de negoci; el 7,54% no pot garantir que el seu negoci continuï obert i l’11,19% creu que millorarà i augmentarà el seu volum de negoci. Novament, aquestes xifres són millors que les de l’anterior enquesta feta a l’octubre de 2022, on només el 6,37% preveia una millora, el 47,45%, l’estabilitat, el 37,90%, disminució; i el 8,28% no podia garantir la supervivència del seu negoci.

EMPRESA DESTACADA

El Black Friday no funciona en el petit comerç

Més enllà de les dades de percepció general de l’activitat, la consulta de PIMEComerç ha posat el focus en la valoració que han fet els comerços de la campanya de Nadal, incloent-hi les jornades de descomptes de Black Friday i de Cyber Monday. Pel que fa a les vendes en el conjunt de la campanya, un 37% dels comerciants assegura que han estat menors respecte al mateix període de 2021. Per contra, un 26,76% diu que s’han incrementat, quan l’any anterior aquest percentatge se situava en el 20,95%. La despesa mitjana se situa entre els 21 i 50 euros, segons el gairebé 47% dels participants. Pel que fa al Black Friday, 2022 va ser l’any amb menys seguiment, d’ençà que se’n tenen registres, amb només el 39% dels establiments sumant-se a la campanya de descomptes. D’aquests, el 61% assegura no haver incrementat les vendes, cosa que per a PIMEComerç evidencia que aquest model no té encaix dins del funcionament del comerç urbà català.

Maddel, referents en el transport d’aigua potable per al consum humà

Què demanem al nostre administrador de finques? Eficiència, dedicació i confiança. Aquesta és la pedra angular del servei que ofereix LeitMotiv. L’advocada i administradora de finques Teresa Maria Llevat n’és l’alma mater. Amb més de sis anys d’experiència en el sector, aquesta jove professional ha obert fa poc oficina a la ciutat de Reus. El tret diferenciador de LeitMo-

tiv és la transparència en la gestió de les comunitats. Els propietaris tenen accés a una plataforma online on poden consultar tota la documentació de l’immoble: escriptures, actes, pòlisses, estat econòmic, incidències obertes, etc. Això juntament amb l’alta implicació de Teresa Maria Llevat amb totes les comunitats que gestiona fan de LeitMotiv un servei adaptat als nous temps.

Transports Maddel és referent en el transport de líquids alimentaris amb camió cisterna.

Amb més de 35 anys d’experiència, té dues línies de negoci, una centrada en el transport de líquids alimentaris com glucoses i sucres, olis vegetals, sucs, llevat de cervesa, cremogenats de fruites, most o vi; i l’altra, en el transport d’aigua potable per a consum humà.

Disposa d’una flota d’última

generació i un codi de bones pràctiques que garanteix la qualitat del servei. És l’única empresa del Baix Camp autoritzada pel Departament de Salut per a transportar aigua potable de consum humà. Això fa de Maddel una peça clau per a molts municipis que, per la sequera, tenen problemes d’abastiment. I és que gràcies al seu bon servei, l’aigua no ha mancat.

LeitMotiv, transparència i bona gestió per a les comunitats de veïns

El 56% dels comerciants valora la seva situació econòmica com a estable, segons l’enquesta.

Anna Ferran

«Liquidació per jubilació». «Festa de comiat per jubilació». Ben segur que tots hem vist penjar un cartell amb una frase com aquesta similar en els darrers temps, mentre passegem per la nostra ciutat o poble. El sector comercial es troba en un moment especialment delicat. I és que són molts els establiments regentats per persones en edat de jubilar-se. Les dades de població activa evidencien que la mitjana d’edat del comerç al detall és elevada i això pot desembocar en dos escenaris oposats: un és el que ja estem vivint, el del tancament de negocis emblemàtics a causa de la jubilació del seu propietari. Aquesta via, però, té perills associats, com la desertificació dels centres urbans de les poblacions i la mort del model comercial mediterrani, que ha definit Catalunya en els darrers segles, tal com alerten diferents entitats com PIMEComerç, la Confederación Española de Comercio o l’Instituto de la Empresa Familiar. El segon escenari és el del relleu generacional, la continuïtat dels establiments i la modernització. Ara bé, per què s’està prioritzant la primera alternativa en lloc de la segona?

SÓN ELS BOTIGUERS UNA ESPÈCIE EN EXTINCIÓ?

Entitats del món del comerç alerten de la delicada situació que viuen per la manca de relleu generacional

elles, en destaca l’alta edat mitjna de l’empresari comercial, que, segons el DAFO del SEPE, pot comportar efectes nocius sobre el dinamisme i la innovació del sector; l’alt índex d’envelliment de les persones ocupades en el sector; la falta de competitivitat per la no adaptació a tècniques més modernes de gestió empresarial; l’aparició de nous formats de botigues de proximitat vinculades a grans cadenes; i canvis en els hàbits de compra. Totes aquestes traves explicarien la manca d’interès en el relleu generacional i a la vegada generen una situació de peix que es mossega la cua.

A aquestes causes, cal sumar-n’hi d’altres que identifica PIMEComerç en el seu treball

obertures en dissabtes, l’absència de mobilitat geogràfica i l’escassa rotació entre sectors complicarien l’entrada de joves a aquest sector, cosa que es tradueix en una gran dificultat per a afrontar el relleu generacional. Ara bé, des de PIMEComerç, asseguren que hi ha un problema de fons: «la concepció general de la carrera professional del sector comercial com ‘de segona’, per darrere de les sortides professionals per les quals es requereix estudis universitaris o altra formació especialitzada».

Transformació i futur

Un estudi elaborat pel SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal) posa llum sobre les amenaces i les debilitats a les quals s’enfronta el sector del comerç al detall. Entre

SERVEI RECOMANAT

La falta de relleu generacional als comerços de Catalunya. Segons indiquen des de la patronal de la micro, petita i mitjana empresa, bona part dels problemes estan en la percepció que tenen els joves del sector comercial al detall. La percepció que els salaris del ram no estan a l’altura de la duresa del treball, amb llargues jornades laborals i

La modernització i transformació del sector, amb la digitalització i el salt cap a models híbrids que combinin físic i online, és, segons els experts, una de les claus per a assegurar el futur del ram, ja que comportaria una actualització i la possibilitat de reduir alguns dels frens que fan que els joves defugin d’aquest sector. Així mateix, les entitats comercials aconsellen que no es deixi córrer el temps i es posposi la decisió del relleu generacional fins a l’últim moment. És calcula que prop del 70% de processos de relleu surten malament i els negocis han d’acabar tancant. L’anticipació permet trobar a una persona interessada a donar continuïtat al negoci i preparar-la per la seva nova responsabilitat.

Delon, solucions personalitzades i de confiança en el control d’accessos

El servei és una referència al sector gràcies a la serietat i la solvència dels seus professionals

Anna Ferran

Sigui en recintes, en establiments o en esdeveniments, comptar amb un bon control d’accessos és fonamental per a garantir la tranquil·litat i la seguretat dels presents. Justament aquesta és la missió de Controladores de Accesos

Delon 1961. Aquesta empresa és proveïdora a nivell nacional de controladors d’accessos, tots ells titulats, així com auxiliars de servei per a hotels, comunitats, indústries, finques, esdeveniments de tota mena, establiments comercials, proves esportives, entre altres. La professionalitat, la serietat, la solvència, i l’eficàcia amb la qual presten els seus serveis els ha convertit en una referència al sector i en una empresa de màxima confiança per als seus clients, que no dubten en recomanar-los.

Cal destacar que Controladores de Accesos Delon compta amb un equip de consultors especialitzat en els diversos sectors per als quals treballen.

Així doncs, el seu personal estudia i analitza cadascuna de les possibilitats en funció de l’espai o situació en la qual hagin de prestar els seus serveis, cosa que els permet oferir sempre una solució personalitzada i ajustada a les necessitats con-

cretes del moment i de la ubicació on treballen.

I és que Controladores de Accesos Delon 1961 té com a premissa que cada servei que realitza és únic i per això assigna sempre el personal que millor s’adapta a cada situació.

CONTROLADORES DE ACCESOS

DELON 1961 S.L

CONTROLADORES DE ACCESOS DELON 1961 S.L.

Es una empresa dedicada exclusivamente a auxiliares de servicios y controladores de accesos.

Prestamos servicio a nivel nacional.

Nos amoldamos a las necesidades de nuestros clientes y a los servicios.

Para más información y solicitar presupuesto sin compromiso: 618 00 72 88

La digitalització i hibridació del comerç físic i online serà clau per a atreure a joves botiguers.

Treballen en esdeveniments, recintes, establiments, etc.

CEDIDES

Volàtil, personal i omnicanal, les tres tendències del comerç del futur

Treballar els valors de marca i apostar per la proximitat seran aspectes clau, segons experts en l’àmbit del ‘retail’ de les escoles de negocis

Anna Ferran

Volàtil, omnicanal i personal. Aquests són les tres característiques que, segons els experts de l’IESE Business School, definiran el futur més immediat del món del comerç. Fins fa poc temps moltes de les tendències ja consolidades es veien com una meta a llarg termini. Ara bé, com en molts altres sectors, la pandèmia ha tingut un gran impacte en el sector comercial. I és que els consumidors han canviat les seves preferències i això els obliga a transformar-se per a no quedar-se enrere.

Un dels grans ensenyaments

PRODUCTE RECOMANAT

de la covid ha estat la facilitat amb la qual tot el que coneixem i donem per fet pot canviar en qüestió d’un instant. Aquesta volatilitat pot generar un clima d’incertesa que no és positiu per cap negoci, i menys pel comerç. És per això que els experts d’IESE Business School expliquen en un context líquid, les marques potents, que innoven i aporten valor afegit són les més resistents, ja que compten amb un públic fidelitzat. Per aconseguir-ho, és important construir una marca amb uns valors i uns propòsits clars, amb els quals el consumidor s’identifiqui. En l’àmbit del

Celler De Muller, 170 anys a prop teu

Busquen sempre la unió amb el client i el territori, amb referents com el Vermut Iris, els vins rancis o els vins i escumosos de la DO Tarragona

Redacció

Des de 1851, De Muller ha estat un referent en la producció i exportació de vi a la regió.

La seva llarga història els ha permès viatjar des de la ciutat francesa d’Alsàcia, lloc d’ori-

gen del seu fundador, Don Augusto De Muller i Ruinart de Brimont; cap al carrer Reial de Tarragona (lloc de fundació de l’empresa); passant pel Vaticà (sent una de les seves principals destinacions d’exportació

comerç al detall multimarca, indiquen que cal abordar aquest aspecte des de dos vessants: d’una banda, seleccionant productes de marques que tinguin aquesta capacitat de lideratge; de l’altre, prestant atenció a la marca que s’ha creat al voltant del nostre establiment, creant una connexió amb el client que reforci la relació i la fidelitzi, per

en el segle XIX amb el vi de missa); arribant fins al Mas de Valls a Reus, actual ubicació del celler des de l’any 1996.

De Muller es troba en un procés de recerca constant per a generar un llaç d’unió amb els seus clients a través de productes de proximitat que són un referent de tradició local com el Vermut Iris, els nostres vins rancis i el Vi de Missa. I tot sense oblidar la innovació, que queda perfectament expressada en els seus diversos vins blancs, negres, rosats i escumosos que s’inclouen a la DO Tarragona.

a sortir enfortits davant de qualsevol conjuntura.

Físic i ‘online’ Un dels aspectes que ha suposat un abans i un després arran de la pandèmia és l’auge del comerç online. Les xifres es van disparar durant el confinament, per motius obvis, però molta gent que fins al moment era reticent,

VILA-SECA

ara veu la comoditat de comprar amb només dos clics. És per això que cal fer el salt cap al món online i ser comerços omnicanal, expliquen des d’IESE. Això no significa la mort dels establiments físics, com molts havien pronosticat. Els experts expliquen que les botigues físiques funcionaran com a aparadors on connecti amb els clients, se’ls mostri i se’ls

Dissenys personalitzats

i creacions úniques, a Joieria Lara

Sumen més de 50 anys elaborant joies artesanalment

Amb més de 50 anys de trajectòria i la segona generació al capdavant, Joieria Lara és tota una referència a Vila-seca. Aquest establiment, situat a la plaça de l’Església, està especi-

Les botigues físiques funcionaran com a aparadors on connectar amb els clients

Hi ha una creixent sensibilització social per a preservar els comerços de ‘tota la vida’

doni a provar el producte. Així mateix, els establiments es convertiran en punts de recollida de les compres online, facilitant la logística i reduint costos.

Pròxim i personal Malgrat que la pandèmia va fer créixer la compra online, també va servir per a mostrar com és d’important el comerç de proximitat. Amb la proliferació del teletreball i dels models híbrids, disposar del comerç a només dues passes continua sent crucial. A tot això, cal sumar-hi una creixent sensibilització social per a preservar els comerços de tota la vida, que justifica perquè allò que ens sentim més proper és allò que més valorem, també en l’àmbit del comerç. La proximitat està molt relacionada amb la personalització i en aquest sentit, els experts d’IESE expliquen que oferir productes personalitzats és una de les fórmules per diferenciar-se i mantenir la competitivitat.

alitzat en el disseny i la creació de peces de joieria úniques, fetes de manera artesanal i totalment personalitzada.

La seva llarga experiència en aquest àmbit, juntament amb l’ús de les tècniques més avan-

çades els permet realitzar tota mena de creacions en or i plata, des d’aquelles més tradicionals a veritables peces d’avantguarda. I tot sempre amb un tracte pròxim i un assessorament complet, perquè el client surti satisfet. Destaquen especialment l’elaboració d’aliances totalment personalitzades segons el gust i les peticions personals dels nuvis. A més, Joieria Lara ofereix la possibilitat que els nuvis participin en el procés de creació de les seves aliances, fonent l’or al taller (vídeo al QR), convertint el procés en un record únic i inesborrable.

Les botigues físiques seran també un punt de recollida de comandes online.

A. Ferran

ESTABLIMENT

Sensonar t’escolta perquè puguis sentir i gaudir de la vida amb plenitud

Aquest centre d’especialitats auditives posa el pacient al centre i li dedica tant temps com calgui per aconseguir solucionar el seu problema auditiu

Anna Ferran

Quan tenim un problema, sigui quin sigui, necessitem que algú ens escolti perquè ens pugui ajudar a trobar-hi una solució. Ara bé, si el nostre problema està relacionat amb l’oïda i la pèrdua de capacitat auditiva, comptar amb algú que ens atengui amb dedicació i expertesa és vital. Aquest és justament el tret que diferencia el centre d’especialitats auditives Sensonar. Situat al carrer Colom 11 de Tarragona, l’establiment té com a prioritat fer que «el pacient se senti com a casa», expliquen les seves copropietàries i emprenedores, Sonia Fernández, audioprotetista i directora tècnica, i Sandra Gómez, administrativa.

«Volem que cadascun dels nostres clients se senti còmode, escoltat i acompanyat en tot moment», ressalten. La clau per aconseguir-ho es resumeix en una paraula: temps. I és que a Sensonar el pacient disposa de tot el temps que necessiti per a explicar el seu problema auditiu en profunditat. En aquest sentit, Sonia Fernández i Sandra Gómez comenten que «és fonamental que cada pacient pugui transmetre’ns amb detall la seva situació. Tenir una bona comunicació és la base de l’èxit dels audiòfons».

Així doncs, a Sensonar, els pacients no disposen d’un temps limitat i preestablert, sinó que tenen a la seva dispo-

El servei de reeducació auditiva ajuda a millorar la capacitat d’escolta del pacient

sició a les dues professionals del centre el temps que calgui i en tantes visites com faci falta per aconseguir, en primer lloc,

trobar l’audiòfon perfecte i, un cop ja es té, que aquest s’adapti totalment. Proporcionen un servei integral, que inclou des dels primers estudis i l’assessorament fins a les revisions anuals i al manteniment dels audiòfons. A més, compten amb un servei d’audiologia especialitzat en entrenaments i reeducacions auditives per a millorar les ca-

pacitats del pacient després de recuperar la capacitat d’escolta en portar un audiòfon. Un altre dels serveis destacats de Sensonar és el tractament d’acúfens. Disposen d’uns audiòfons que emmascaren els sorolls que senten aquelles persones que pateixen d’acúfens, cosa que els ajuda a relaxar-se i a gaudir del seu entorn.

Aquest plantejament innovador i els seus serveis especialitzats han fet que les principals firmes del sector de l’audiologia confiïn en aquest centre independent per a distribuir els seus dispositius. Però no només això, sinó que, gràcies a Sensonar, cada dia són més les persones que tornen a sentir, a escoltar i a viure la vida amb plenitud.

Sandra Gómez i Sonia Fernández, les copropietàries i emprenedores que lideren Sensonar, al davant del centre del carrer Colom.

ESTUDI

El Radar Cambra preveu un escenari econòmic d’estabilitat i cautela

L’Índex de Confiança Empresarial ha passat de valors negatius (-1,8%) a un 17%

Anna Ferran

Estabilitat i cautela. Aquestes són les dues màximes que estan regint els empresaris de l’àrea d’influència de la Cambra de Comerç de Reus, segons es desprèn de l’última onada, la 36a, del Radar Cambra, impulsat per la corporació i elaborat pel Gabinet CERES. L’anàlisi dels diferents paràmetres que té en compte el treball evidencia una situació estable, en la qual no s’esperen creixements ni pel que fa a volum de negoci, ni en l’àmbit de la plantilla, les inversions i les exportacions. El motiu d’aquesta prudència el trobem en la conjuntura global actual, segons expliquen els autors de l’estudi. I és que els empresaris continuen a l’expectativa de com evolucionarà la situació econòmica a causa de l’impacte encara fort de la

TARRAGONA

guerra d’Ucraïna i de l’augment de preus derivat, en gran mesura, d’aquesta.

Si bé la situació general es valora com a «regular», el cert és que l’Índex de Confiança Empresarial ha repuntat de manera considerable i se situa en valors positius (17% en el quart trimestre de 2022, quan en el tercer trimestre havia estat de -1,8%).

De fet, el 44,1% dels panelistes del Radar Cambra van assegurar que la xifra de negoci havia augmentat el quart trimestre, respecte al tercer. Si bé en el 62,7% dels casos, les plantilles es van mantenir estables, també destaca el 23,7% de les empreses que afirma haver augmentat el seu capital humà. De la mateixa manera, en l’àmbit de la inversió, més de la meitat de les empreses panelistes (54,2%) van continuar

a Bar Moderno Restaurant

Destaquen pels seus generosos esmorzars de forquilla

La qualitat del producte i els plats de sempre són la base de la proposta gastronòmica de Bar Moderno Restaurant. Aquest establiment, ubicat al carrer dels Rebolledo, 17, de

La xifra de negoci va augmentar en el 44,1% de les empreses panelistes

amb el mateix nivell inversor que en el trimestre anterior. Ara bé, un 30,5% va augmentar-la.

Perspectives de millora

El Radar Cambra també inclou les valoracions que es fan

nats i els plats del dia, que es caracteritzen per incloure racions generoses. Així mateix, Bar Moderno és conegut pels seus esmorzars de forquilla, on les receptes tradicionals i la bona mà als fogons dels cuiners queda demostrada mos a mos.

per aquest primer trimestre de 2023. Novament, l’estabilitat és la tònica general en tots els àmbits, amb l’excepció dels preus de venda, on la majoria de les empreses participants (47,5%) preveuen que continuaran augmentaran.

Així i tot, les expectatives per aquest inici d’any tendeixen més a l’optimisme que al pessimisme, segons l’estudi. Un 40,7% de panelistes creu que augmentaran

FORMACIÓ

el volum de negoci respecte al 13,6% que creu que disminuirà. Així mateix, un 28,8% opina que creixerà la inversió feta en la companyia que representa, respecte a l’11,9% que creu que es contraurà. L’àmbit que es manté amb unes xifres més estables és la plantilla. Un 72,9% assegura que es mantindrà igual, respecte al 13, que creu que creixerà i a l’11,9% que creu que es produiran acomiadaments.

Estimula la creativitat amb les classes d’Academia de Arte Salou

Tarragona, està especialitzat en l’elaboració d’esmorzars i dinars. Disposen d’una extensa carta d’entrepans freds i calents, fets sempre amb pa artesà, que es complementa amb les tapes, els plats combi-

Entre les especialitats de la cada que es poden trobar a la carta de Bar Moderno, en destaquen plats com els peus de porc, tripes (callos), bacallà a la biscaïna, cap de corder, braó de porc o broquetes morunes.

Bar Moderno Restaurant està obert de dilluns a divendres, de 7 a 18 hores.

Petits i grans aprenen tota mena de tècniques

A. Ferran Desenvolupar la creativitat i fomentar la llibertat via l’art. Aquesta és la filosofia d’Academia de Arte Salou. L’artista Myriam Arnold ha agafat des de principis d’any les regnes

d’aquesta emblemàtica escola amb l’objectiu de continuar promovent la creativitat de petits i grans de Salou i voltants mitjançant les arts plàstiques. «Fa molt de temps que em dedico a la pintura. De fet, vaig ser

Reus acull la I Trobada d’Associacions de Comerciants de Catalunya

La ciutat de Reus acollirà el 6 de març, a Fira Reus, la I Trobada d’Associacions de Comerciants de Catalunya impulsada pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus. L’esdeveniment comptarà amb presència institucional, amb veus expertes en comerç i economia, i es preveu que hi prenguin part més de 300 persones provinents d’associacions de tot Catalunya. El programa inclou dues taules rodones. En la primera, es presentaran iniciatives singulars per a promoure el comerç de proximitat impulsades en diversos municipis catalana. La segona taula rodona analitzarà visions de futur del concepte de comerç i de ciutat. Durant el transcurs de la jornada, també es duran a terme diversos tallers, que posaran el focus en aspectes com les APEU, la sostenibilitat, els nous serveis, els espais urbans i l’associacionisme. Així mateix, també disposarà d’un espai per a fomentar el networking

alumna d’aquesta acadèmia. Fa uns mesos va sorgir l’oportunitat d’agafar-ne el relleu i em semblava una llàstima deixar-la perdre», explica Arnold. El centre ofereix classes de dibuix, pintura i manualitats tant per a infants, com per a joves i adults. Els petits treballen tota mena de tècniques: modelatge, pintures, collage, etc. Els grans s’introdueixen en la pintura al natural, els retrats i tècniques, com l’oli o l’acrílic, entre altres. En aquesta línia, Myriam Arnold afirma: «Fomentem la llibertat com a base per aprendre a crear».

OLÍVIA MOLET

Les expectatives per l’inici de 2023 tendeixen més a l’optimisme que al pessimisme.

A. Ferran

Esmorzars i dinars amb el gust i els plats de sempre,

empreses motor del territori

ACN

L’obertura de l’economia a l’exterior ha obligat moltes empreses a redoblar els seus esforços per millorar el nivell d’idiomes dels treballadors. Tanmateix, les llengües estrangeres cada cop són necessàries en capes més àmplies de la plantilla, més enllà de la direcció. Segons un estudi de la patronal FemCAT, Catalunya té avui un nivell lingüístic lleugerament superior a la mitjana espanyola, però encara baix si es compara amb Europa. De fet, vuit de cada deu empreses assegura fer programes per suplir les «mancances» del sistema educatiu. Pel que fa a preferències, l’anglès segueix com l’idioma dominant, encara que el 40% de les organitzacions ja demana una segona llengua estrangera.

«La bretxa idiomàtica segueix aquí, tot i que hem millorat», ressalta directora general de FemCAT, Teresa Navarro. Malgrat això, alerta que aquest avenç es concentra en els perfils laborals que ja tenen una bona base, com el personal de direcció. «Només el 23% de les empreses ens diuen que tenen dificultats per trobar perfils de direcció i màrqueting amb idiomes, però això puja al 40% si parles de posicions de logística o financeres», destaca. A parer seu, tot el cos de l’empresa ha de tenir un cert nivell de llengües estrangeres, ja que la internacionalització interpel·la a totes les seves capes.

Tot i que des de FemCAT destaquen l’esforç empresarial per formar als treballadors, lamenten que el baix nivell de base que ofereix el sistema educatiu obliga a centrar els esforços en coneixents molt genèrics, i no en conceptes especialitzats, tècnics o de negociació.

«L’empresa sempre farà l’esforç de formació, però estaria bé que simplement

APRENDRE IDIOMES PER A MILLORAR LA COMPETITIVITAT

La internacionalització de l’economia obliga a millorar les aptituds de tota la plantilla, més enllà de la direcció

d’aprendre anglès sinó de vida». «La iniciativa va tenir molt d’èxit», ha afirmat el conseller delegat de Prefabricats Pujol, Jordi Pujol.

Un dels que va decidir canviar la planta de Mollerussa per la de Leeds va ser el Gerard Vilalta, per millorar un anglès que tenia «obsolet». «Allà practicàvem anglès cada dia i ara durant el dia les hores que estem parlant ho fem en anglès», ha dit.

Més de 7,1 MEUR en ajuts a microempreses i autònoms per formar en transformació verda i digital

fes aquests plus de les necessitats específiques i no donar la base, que és el més difícil d’adquirir», indica Navarro.

A ulls de la patronal, el nivell d’idiomes dels treballadors té un efecte directe en la competitivitat. «És un fre», alerten des de FemCAT. «Pel grau d’internacionalització que tenim a Catalunya, hi ha un baix nivell d’idiomes», apunta Navarro. Tal com indiquen les dades d’aquesta organització, el 90% de les empreses consultades afirma que el coneixement d’idiomes estrangers és important per a la seva activitat tot i que el 37% avisa que els idiomes són l’habilitat tècnica que més sovint troben a faltar entre els seus treballadors.

Els idiomes són necessaris també per a un treballador de planta a una empresa industrial com Pujol, que produeix prefabricats de formigó a Mollerussa i que també compta amb una planta a Leeds (Regne Unit). La gestió de la instal·lació britànica es porta des de Catalunya, fet que obliga que els empleats dominin l’anglès. Amb tot, la direcció va constatar que «el nivell d’anglès i francès de la gent que arribava era massa bàsic per a poder-la convertir en llengua de negocis» i va optar per formar la plantilla.

A banda d’oferir cursos a 150 treballadors, també va promoure la possibilitat de desplaçar-se un any a la fàbrica de Leeds, «una oportunitat no només

L’evolució dels rols i la creixent internacionalització obliga els treballadors a tenir un bon nivell d’idiomes. En el cas de Moventia, empresa multinacional que gestiona diverses xarxes d’autobusos i bici públiques a tot al món i que ha promogut formacions entre la plantilla des del 2015 per respondre a les necessitats davant l’expansió a França i al nord d’Europa. Una de les últimes adjudicacions va ser a la francesa Pays de Grasse, cosa que ha revifat encara més la necessitat de dominar el francès a l’empresa vallesana. Aquesta adjudicació se suma a la llista de serveis de bici per ciutats com Helsinki, París, dels districtes de Lima San Isidro i Miraflores. No només els directius han optat per formar-se, sinó que també ho han fet altres càrrecs intermedis com Josefina Llovera, secretària de presidència de la firma. «Quan vam començar a expandir-nos i a licitar fora, vaig veure que necessitava més confiança i millorar el nivell», ha dit. Els cursos d’idiomes estan bonificats, però les empreses no sempre poden accedir al 100% del descompte pels mínims de presencialitat del 75% que costa complir en plena jornada laboral. «Està clar que és un sobreesforç per l’empresa», ha detallat Sílvia Martí, vicepresidenta corporativa de Moventia.

El Departament d’Empresa i Treball té oberta una nova convocatòria del programa d’ajuts Ocupació + Transformació, dirigit a persones treballadores autònomes, microempreses i cooperatives amb l’objectiu d’oferir-los suport per al manteniment de l’ocupació –amb la compensació d’una part dels costos salarials- i facilitar la seva digitalització o transició cap a l’economia verda. El pressupost d’aquesta convocatòria és de 7,1 milions d’euros, finançada amb fons MRR (REACT-EU). Avui és l’últim dia per a presentar la sol·licitud a través d’un d’aquests dos webs: canalempresa.gencat.cat o tramits.gencat.cat

Per mitjà del programa Ocupació + Transformació, s’oferirà un ajut de 5.000 euros a autònoms, microempreses i cooperatives que tinguin entre 1 i 5 persones treballadores assalariades (o sòcies treballadores) amb el compromís de mantenir tots els llocs de treball durant un mínim de sis mesos des de la sol·licitud. de la subvenció. A més a més, l’entitat haurà de dur a terme en el termini de sis mesos des de la recepció de l’ajut una actuació formativa que faciliti la transició de la seva activitat productiva cap a l’economia verda o l’economia digital. El sumatori de l’acció o accions formatives a realitzar ha de tenir una durada mínima de 10 hores.

Per a poder optar a aquest ajut, cal que els sol·licitants tinguin almenys un centre de treball a Catalunya i que el volum de negoci anual de l’any 2021 no fos superior als 2 milions d’euros. Així mateix, les persones i entitats que van rebre la subvenció l’any 2022 no podran ser beneficiàries de la convocatòria d’aquest any.

CEDIDA

El 37% de les empreses assegura que els idiomes són l’habilitat que més troben a faltar en els seus treballadors.

REDESSA, sinònim d’innovació,

TIC i servei integral a les empreses

Farà una inversió d’1,4 MEUR per a ampliar els espais i facilitar l’arribada de noves empreses

Redacció

Reus i l’entorn del Tecnoparc en particular, ofereix unes característiques úniques per atraure empreses: unes infraestructures de primer nivell que connecten la ciutat amb la resta de l’Estat i d’Europa, només una hora al sud de Barcelona. I tot això, al costat del talent de la URV, de la investigació i la recerca. Als centres d’empreses de REDESSA treballen cada dia uns 1.400 professionals, la meitat dels quals, dedicats al sector tecnològic. En aquest àmbit hi convieuen dues realitats: la de l’impuls i creixement d’startups de nova creació i, d’altra banda, el creixement de grans empreses instal·lades. A l’abril, T-Systems ja va anunciar que crearà 300 nous llocs de treball a la ciutat i aviat, s’anunciaran nous plans d’expansió d’altres empreses.

Les empreses valoren molt positivament l’acompanyament

que se’ls ofereix a través de REDESSA durant el seu aterratge (softlanding) a la ciutat, en àmbits que no només fan referència a les instal·lacions, sinó també a l’hora de facilitar gestions i contactes per resoldre altres necessitats com l’empadronament, l’escolarització o la cerca d’un habitatge, aspectes clau quan els treballadors arriben a una nova destinació.

Serveis de valor afegit

La regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge, i consellera delegada de REDESSA, Teresa Pallarès, explica que: «més enllà de l’espai, REDESSA ofereix serveis amb valor afegit que potencien la col·laboració, la innovació i la digitalització. Aquest ecosistema al voltant de REDESSA és un dels principals atractius tant per les empreses que volen instal·lar-se a la ciutat, com per a les startups que

impulsen els seus projectes».

Alguns dels serveis més destacats de REDESSA són: la Incubadora TIC, que es va posar en marxa amb el primer pla de reactivació econòmica que es va impulsar al 2020 i que s’ha revelat com una eina imprescindible del catàleg de serveis de REDESSA i el laboratori d’innovació de l’Innolab, en el qual van participar 7 pimes l’any passat. Totes les empreses van finalitzar les mentories amb un producte, servei o procediment llest per a la seva implementació.

Noves inversions

En les darreres setmanes s’ha anunciat que l’Ajuntament de Reus i REDESSA destinaran 1,6 milions d’euros a l’adequació de nous espais per a acollir noves empreses a la ciutat. Aquestes inversions venen donades per quatre factors. En primer lloc, per la pràcticament

S’habilitaran 450 m2 nous al centre d’empreses de REDESSA Tecno, al Tecnoparc.

REDESSA potencia la col·laboració, la innovació i la digitalització de les companyies

plena ocupació dels centres d’empreses de REDESSA. En segon lloc, pels plans de creixement d’algunes de les empreses instal·lades als seus centres.

Les inversions també han estat propiciades per l’interès de noves empreses per instal·lar-se a la ciutat i a REDESSA, així com per la tasca de captació de corporacions vinculades a sectors estratègics per la ciutat. El pressupost preveu una inversió d’1.186.449 euros per acabar i posar en funcionament l’edifici annex a Eurecat, situat al Campus Bellissens. El projec-

te preveu que els espais puguin utilitzar-se de formes diverses en funció de les necessitats dels equips que hi treballin, que és la característica dels centres d’empreses de REDESSA. També està prevista una inversió de 400.000 euros per a habilitar 450 m² nous al centre d’empreses de REDESSA Tecno, situat al Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc.

CEDIDA

Persona d’uns 40 anys i del sector serveis: radiografia de l’emprenedor català

Segons les dades del Global Entrepreneurship Monitor, el 8,5% dels catalans té intenció d’emprendre en els pròxims tres anys

Redacció / AMIC

Tenir un fill, plantar un arbre, escriure un llibre... i emprendre. Malgrat que la dita popular només contempla les tres primeres fites, engegar un negoci propi esdevé també l’objectiu professional vital de moltes persones. De fet, el 8,5% dels catalans té la intenció d’emprendre en els tres anys vinents. Són dades del Global Entrepreneurship Monitor (GEM) 2021-2022, l’estudi de referència internacional en el camp de la creació d’empreses que compta amb la participació de governs, ajuntaments, entitats de recerca i universitats de 50 països. L’informe evidencia una tendència a l’alça des del 2016 tant a Catalunya -que ha passat del 7,9% al 8,5% en l’últim any- com a Espanya, del 7% al 9%; i assegura que la variable «continua tenint un marge de millora de cara al futur», tenint

EMPRESA

en compte que als països europeus amb alts ingressos el percentatge se situa en el 14,9%.

L’emprenedoria, per territoris

De la previsió a la materialització, la proporció baixa, però manté a Catalunya en posició de lideratge. El territori català encapçala l’activitat emprenedora a Espanya amb un 7,2% de la població involucrada en negocis que es troben en una fase inicial. És a dir, 7 de cada 100 persones d’entre 18 i 64 anys estaven emprenent a Catalunya durant la segona meitat del 2021, segons el GEM. Per demarcacions, Barcelona té exactament la mateixa representació emprenedora, Girona un 5,9% de la població, Lleida un 11,2% i Tarragona un 6,4%.

L’impuls de l’entorn Segons indica l’informe GEM, la

intensitat i les característiques de l’emprenedoria depenen de dos principals factors: la percepció que té l’emprenedor sobre les oportunitats que li ofereix l’entorn i sobre les seves pròpies capacitats, habilitat i motivacions, i les condicions reals de l’entorn (context social, cultural, polític i econòmic). En aquest sentit, el percentatge de catalans que percep que les oportunitats són bones per emprendre és del 31%. La xifra és 12 punts superior a la de l’any anterior a l’estudi, el 2020, per l’efecte de la pandèmia. La mitjana espanyola es troba en el 30% i als països amb alts ingressos d’Europa en el 55%.

Quant a la percepció sobre les pròpies capacitats, el 51% dels catalans considera que té les habilitats necessàries per emprendre, percentatge similar a la mitjana espanyola (50%) i a les grans economies europees

Teymasa, innovació i indústria 4.0 al servei dels

mercats internacionals

Redacció

Teymasa està especialitzada en el subministrament d’envasadores per al sector químic i petroquímic amb diferents nivells d’automatització. Amb

més de 40 anys d’experiència al sector i nombrosos projectes per a empreses líders en els seus àmbits productius, la capacitat d’innovació de Teymasa els ha convertit en impulsors de la

transformació cap a la indústria 4.0 gràcies a la creació d’equips d’envàs de líquids que utilitzen avenços tecnològics de primer nivell com per exemple la robòtica avançada o la visió artificial,

A Tarragona, un 6,4% de la població és ara emprenedora.

(48%). La por al fracàs, gran obstacle de l’emprenedoria, afecta també a una part important de la població: el 54% dels catalans manifesta que aquesta por resulta un veritable fre a l’hora d’emprendre. Espanya es troba quatre punts per damunt (58%) i les grans potències europees per sota, amb el 47%.

A quines edats s’emprèn més?

L’edat perfecta per emprendre no existeix: mentre que els jo-

La por al fracàs és per al 54% de la població el principal fre a l’hora d’engegar un projecte

maduració del projecte, més gran és l’emprenedor. Aquestes són dades que corresponen a la segona meitat del 2021, però no representen la tendència habitual perquè, històricament, els emprenedors d’entre 18 i 34 anys s’han mantingut sempre com la franja majoritària. Va ser arran de la covid-19 que es va registrar un canvi de tendència abrupte i es va intercanviar posicions amb la següent franja (entre 35 i 64 anys).

ves solen disposar de menys recursos i experiència, també tenen més entusiasme, energia i capacitat d’assumir riscos. L’informe GEM identifica que els emprenedors potencials catalans tenen 39 anys (amb una desviació estàndard d’11 anys, és a dir, tenen entre els 28 i els 50 anys); els emprenedors que estan en una fase inicial de l’empresa emergent tenen 43 anys -o entre 32 i 54- i, en una fase consolidada 51 anys – o entre 40 i 62-. A més

Els sectors més actius Per identificar els sectors amb més empreses emergents, GEM fa una distribució territorial amb quatre agrupacions: activitats econòmiques de caràcter extractiu (obtenció de recursos naturals), sectors transformadors, activitats de prestació de serveis a empreses i, l’últim, també de prestació de serveis, però dirigits al consumidor. Les empreses de consum lideren el rànquing i representen el 44% dels projectes, seguides de les B2B -business to business, és a dir, d’empresa a empresa- (35%). Aquells sectors més transformadors abasten el 20% de les empreses emergents i les d’extracció un 1%

entre altres tecnologies punteres.

INNOVACIÓ

Xarxa Santa Tecla

S’han incorporat 10 professionals a les Àrees Bàsiques de Salut del Baix Penedès i nord del Tarragonès

Redacció

La Xarxa Santa Tecla continua enfortint els seus serveis d’atenció primària i comunitària amb la posada en marxa d’un nou programa d’incorporació de fisioterapeutes (FisioAPiC) a les sis Àrees Bàsiques de Salut (ABS) gestionades per l’organització al Baix Penedès i el nord del Tarragonès. Per tal d’impulsar aquest programa, que forma part del Pla d’Enfortiment i transformació de l’atenció primària i comunitària del Departament de Salut, la Xarxa Santa Tecla incorpora un equip humà de 10 fisioterapeutes que es desplegarà pels diferents cen-

tres d’atenció primària, com ara el CAP Santa Tecla Llevant, CAP l’Arboç, CAP Vendrell-CAP Botafoc, consultori de Les Peces, CAP Calafell, consultori Segur de Calafell, CAP Vila-seca, CAP Torredembarra i el consultori de Roda de Barà.

A través principalment de sessions grupals amb la ciutadania, l’objectiu principal del programa FisioAPiC és la millora del funcionament i l’autonomia en pacients amb patologies cròniques, així com la prevenció de la discapacitat en persones amb risc de fragilitat. Entre les comeses més importants d’aquest nou servei es troba l’educació

del pacient en l’autocura i hàbits saludables, juntament amb una reducció del consum farmacològic, la prescripció de l’exercici terapèutic i la vinculació de

la població a activitats i serveis de la comunitat. Marta Bladé, directora de fisioteràpia de la Xarxa Santa Tecla, destaca que «la major part de l’activitat dels fisioterapeutes de l’Atenció Primària es durà a terme de forma grupal per informar i educar la població sobre la seva patologia. La idea és promoure l’autocura i l’activitat física adequada per a cadascú. Això els donarà re-

cursos i els permetrà trobar-se millor».

Per assolir aquests propòsits, FisioAPiC disposa d’una cartera de prestacions com són els programes d’educació per a la salut, on s’informa sobre tot allò relacionat amb la patologia o situació de risc; els tallers per a familiars i cuidadors, dedicats a la gestió del maneig del pacient; i les xerrades a la comunitat,

orientades a promoure consells i oferir informació sobre temes com el Parkinson o la postura i l’exercici.

Inicialment, entre les persones que podran accedir a aquest nou servei es troben tots aquells amb àlgies vertebrals (lumbàlgia i cervicàlgia), tendinopaties d’espatlla, gonàlgia i coxàlgia i persones en situació de risc de fragilitat.

La

enforteix els serveis d’atenció primària amb la incorporació de fisioterapeutes

El programa FisioAPiC inclou programes d’educació per a la salut, tallers i xerrades per als pacients i el conjunt de la comunitat.

Es vol prevenir discapacitats i millorar l’autonomia en pacients amb patologies cròniques

diarimés 28/02/2023 empreses motor del territori

Pep Santos

L’excepcionalitat del nostre territori i la seva ubicació ens permet gaudir d’un mar de possibilitats a l’hora de descobrir la naturalesa des d’un nou punt de vista. La proximitat amb els Pirineus, permet, als amants de l’alta muntanya, contemplar cims de més de 2.500 metres a pocs quilòmetres de la costa tarragonina. Allí hi trobem les comarques de la Cerdanya i el Ripollès, dues de les zones més belles i atractives del país, amb unes valls repletes de possibilitats per als seus visitants.

El turisme a la zona ha anat agafant protagonisme, adaptant el territori i els seus serveis per a millorar l’experiència dels visitants. En aquest reportatge, presentem un itinerari de tres dies amb l’objectiu de mostrar algunes de les possibilitats més interessants que ofereix aquest destí.

Una gastronomia protagonitzada per ingredients locals de qualitat

El Pirineu gironí és conegut per la cuina de muntanya, basada en ingredients locals d’alta qualitat. Les seves valls estan repletes de restaurants, destacant sobretot aquells especialitzats en cuina tradicional catalana. La

L’ESSÈNCIA DEL PIRINEU DE GIRONA, A TOCAR

amb una oferta cultural, lúdica i gastronòmica única

danya i el Ripollès són llar de nombrosos pobles i ciutats històriques, que han conservat l’encant i el caràcter tradicional. Un gran exponent és el poble de Camprodon, amb el seu Pont Nou com a abanderat. Aquesta construcció, que data del segle XII, guardava l’entrada a la Cerdanya. La zona, caracteritzada per múltiples esglésies i monestirs romànics, també amaga els secrets de l’èxode republicà de 1939.

Possibilitats més enllà de l’esquí

L’oferta lúdica del Pirineu de Girona ofereix nombroses opcions. El seu paisatge muntanyós el converteix en un enclavament ideal per la pràctica de l’esquí, el principal reclam de la zona. Però també destaca per les seves rutes de senderisme i ciclisme de muntanya. A més, la zona compta amb nombrosos parcs d’aventures que proposen activitats durant tot l’any.

proximitat al producte de qualitat i el coneixement als fogons fan d’aquesta destinació un imprescindible per als amants de la bona gastronomia. La

carn en diferents coccions, el trinxat de la Cerdanya, els embotits i els formatges són alguns dels productes estrella de la zona que no poden faltar a taula

si visitem aquesta zona.

Secrets d’una història única Pel que fa al patrimoni cultural, la Cer-

En resum, el Pirineu de Girona esdevé una perfecta destinació turística per les possibilitats que ofereix a tocar de la nostra província. Una combinació perfecta de gastronomia, cultura i aventura a pocs quilòmetres, que farà de les vacances dels seus visitants una experiència única en un entorn imponent.

Visita cultural a Camprodon i esquí de muntanya a Vallter

La Vall de Camprodon amaga un mar de possibilitats i alguns secrets. Entre ells, les històries de més de 100.000 soldats republicans i les seves famílies, que, el 1939, i amb l’exèrcit nacional a punt de prendre Catalunya, van completar el seu èxode per aquesta vall, travessant la frontera francesa. El camprodoní Lluís Bassaganya ha dedicat la seva vida a documentar aquesta retirada i ha recopilat, a l’espai cultural Cal Marquès, tota mena d’objectes que evidencien aquest episodi històric. Una visita obligada.

A poc més de 20 quilòmetres al nord-oest, hi trobem l’estació d’esquí de Vallter 2000. Situada al terme de Setcases, aquesta petita estació, perfecte per a principiants i aprenents, obre el ventall de possibilitats més enllà de l’esquí alpí. Compta amb 4 itineraris d’esquí de muntanya que arriben a una altitud màxima de més de 2.500 metres, amb el naixement del riu Ter a tocar. Una aventura que també admet raquetes de neu i que permet descobrir les runes de l’antic refugi modernista d’Ulldeter, dissenyat per Jeroni Martorell, deixeble d’Antoni Gaudí.

Molina i Masella, 140 quilòmetres de domini esquiable

Alp 2500 és la denominació que rep la unió de les estacions de La Molina i La Masella, dues de les destinacions d’esquí més importants del país, en el que esdevé el segon domini esquiable més gran de Catalunya amb més de 140 quilòmetres disponibles.

La Molina és l’estació d’esquí pionera a Catalunya. El 1943 s’hi va instal·lar el primer remuntador de la península Ibèrica, sent el primer pas per la creació d’un dels centres d’esquí amb més tradició de tot el Pirineu. 20 Pistes verdes, 18 blaves, 22 vermelles i 6 de negres, formen part d’una estació amb una altitud màxima de 2.537 metres sobre el nivell del mar a La Tosa, un pic que comparteix amb l’altra estació de la zona, La Masella.

La Masella, és l’estació situada al vessant nord de la Tosa. Compta amb un domini esquiable de 74 km i destaca per la possibilitat de fer esquí nocturn amb la il·luminació d’algunes pistes. Una opció única a Catalunya, estrenada al 2013 i que dona l’oportunitat als esquiadors de practicar l’esport entre les 18 i les 20 els dijous i fins a les 20:30 dissabtes i festius.

Puigcerdà i Llívia, el nucli de la Cerdanya

Puigcerdà és el nucli de la Cerdanya. Una vall única a Europa per la seva geografia i climatologia. La seva orientació d’est a oest i la seva inusual amplada la converteixen en una ubicació privilegiada quant a hores de sol, amb unes estadístiques anuals comparables amb les de la província de Màlaga.

Puigcerdà és una vila d’uns 10.000 habitants amb un encant especial. Entre els seus carrers, hi destaca el Campanar, una torre d’uns 35 metres d’alçada que coronava l’església de Santa Maria, derruïda el 1936. També crida l’atenció el llac, un estany artificial l’aigua del qual prové del riu Querol i és transportada fins a Puigcerdà mitjançant una séquia artificial.

A menys de 10 quilòmetres hi trobem Llívia, un enclavament català completament rodejat per territori francès. En aquesta petita població de menys de 2.000 habitants hi trobem una de les farmàcies més antigues del continent. Però si una cosa destaca de Llívia, és la seva gastronomia, amb infinitat de restaurants i propostes. Molts s’han atrevit a batejar-la com «la capital gastronòmica del món»

CEDIDA

La Cerdanya és una de les destinacions d’esquí més importants de Catalunya amb el domini Alp 2500, el segon més gran del país.

El Ripollès i la Cerdanya ens ofereixen les muntanyes gironines

Aventura a la vora del Ter

La Masella, capital de l’esquí nocturn El cor d’una vall única a Europa

Premien al restaurant tarragoní Quatre Molins amb un Sol Repsol

La neu arriba al litoral i cobreix de blanc el Camp de Tarragona

Durant la nit i la matinada d’ahir va nevar a diversos indrets poc habituals de la geografia catalana

Agències

La neu va arribar ahir de matinada al litoral català i va deixar un lleuger mantell blanc en localitats del Camp de Tarragona com Els Pallaresos i la Selva del Camp. A més a més, també es va deixar veure tímidament a Tarragona entre les 7 i les 9 h. però no va quallar. La neu, acompanyada d’un descens important de les temperatures, va caure en zones poc habituals de la geografia catalana, però va quallar en localitats interiors com Santa Coloma de Queralt i Aguiló.

Protecció Civil de la Generalitat va decidir mantenir l’alerta del Pla Neucat durant la jornada d’ahir davant la possibilitat que, durant la matinada d’avui, continuessin les nevades febles en el litoral i prelitoral, especialment a

EDUCACIÓ

les comarques tarragonines.

La matinada d’ahir va ser la més freda de l’hivern a les àrees de muntanya i a sectors del litoral i prelitoral central. El vent i els núvols van impedir que glacés arran de mar, però sí que ho va fer als massissos del litoral. La temperatura mínima va rondar els -19°C a 2.500 metres d’altitud, amb els -19,6°C a Boí. A l’alta muntanya, la temperatura no baixava tant des del febrer de 2018, gener de 2017 o, fins i tot, febrer de 2012 a punts com el Pallars i la Cerdanya.

La neu enfarina Collserola

La neu va enfarinar durant la matinada d’ahir Collserola i es va deixar veure en alguns punts de la part alta de Barcelona. Segons va explicar a través de les xarxes

Alfonso Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra, en aquest punt la neu hi va fer gruix i va nevar amb força fins a primera hora del matí, amb 7 centímetres de mitjana. El temporal de neu va tornar a caure a les 18.30 ho-

La neu es va deixar veure tímidament durant la matinada a Tarragona, tot i que no va quallar

res. La part més alta de la capital catalana ja es va enfarinar durant la matinada, i els flocs que hi van caure a la tarda eren d’intensitat menor. El Tibidabo va congregar l’atenció de nombroses persones que es van desplaçar fins al capdamunt de la muntanya per ser

testimonis d’una postal inèdita.

Al marge de Barcelona, també va nevar amb ganes de nit i de matinada a punts del Vallès Occidental, com Terrassa i Sabadell, així com a poblacions del Baix Llobregat, com Begues i Viladecans. Fins i tot a tocar del mar, com Castelldefels i Gavà.

Cauen flocs a la Costa Brava La neu també va fer acte de presència ahir a Girona i cap a la tarda van caure flocs damunt la ciutat. Durant la jornada d’ahir la precipitació va ser anecdòtica perquè no va quallar. A partir del migdia, també es van veure flocs en poblacions poc habituals de la Costa Brava, com ara Cadaqués i Sant Feliu de Guíxols. També es va veure nevar al Pla de l’Estany i a la Garrotxa.

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, participa a l’assemblea de l’escola La Bòbila

Els delegats han explicat els acords sobre com els agradaria que fos el voltant del centre educatiu

Redacció

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i la regidora d’Educació, Ingrid Duch, van participar ahir, a la segona assemblea de l’escola La Bòbila de Cambrils. Durant la reunió, els delegats de les classes de 3r a 6è van explicar les conclusions a les quals va arribar

cada grup sobre com els agradaria que fos el voltant de l’escola. El dia 16 de gener es va dur a terme la primera assemblea d’escola des que es va haver de suspendre el projecte per la pandèmia. En aquesta primera trobada, es van presentar els nous delegats, i durant les setmanes posteriors

els nens van fer debat a l’aula i van aportar idees per millorar l’entorn. Els delegats, escollits per les seves classes, van recollir totes propostes que van sortir a les assemblees de la seva classe per presentar-les a l’assemblea d’escola juntament amb les coordinadores de cicle d’educació

primària i l’equip directiu, encapçalat pel director, Marc Gil. El projecte Parlem-ne! va néixer el curs 2017-2018 amb la voluntat de fomentar la participació de l’alumnat de l’escola i crear les condicions perquè pugui ser una realitat quotidiana en la vida del centre educatiu.

Catalunya suma 105 restaurants galardonats

Redacció

Reconeixen al restaurant Quatre Molins (Cornudella de Montsant) amb un Sol Repsol. Aquest, neix de la unió de la Bodega Ronadelles i artMuria, confiant en la proposta gastronòmica al xef Rafel Muria.

Juntament amb aquesta distinció, Catalunya compta amb dos nous restaurants distingits amb 2 Sols, tots dos situats a la província de Girona: Bo.Tic (Corçà) i Castell Peralada (Peralada). A més, també han reconegut amb 1 Sol els restaurants Aleia, Atemporal, Menja, Enigma, Farja Elena, Pur, i Lent i baix, tots a la ciutat de Barcelona. Vielha e Mijaran també s’ha emportat un Sol amb el restaurant Er strangèr. Amb les noves incorporacions, Catalunya afegeix un total de 105 restaurants premiats: 10 amb tres soles i 24 amb dues soles i 71 amb sol.

Un dels premiats és el xef Albert Sastregener que juntament amb la maître i sommelier Cristina Torrent, formen un

tàndem amb el propòsit d’apassionar als comensals partir de l’essència de la cuina tradicional catalana. Des del 2017 ho fan a l’espai que antigament ocupava una fusteria de carruatges amb més de 110 anys, restaurada convenientment per allotjar dos menjadors i una terrassa. Allí s’hi troba el restaurant Bo.Tic, un aparador amb producte de proximitat, on es recupera el llibre de receptes clàssiques empordaneses que inclouen l’escudella i la carn d’olla, aplicant un toc d’autor.

A un pas de la Costa Brava, s’aixeca, envoltat d’un llac i jardins, el Castell de Peralada. I en una de les ales d’aquesta antiga fortalesa medieval del segle XIV s’hi troba el restaurant capitanejat per Javi Martínez. El relleu de Xavi Sagristà manté el generós esforç de coneixement i interpretació de la regió per adaptar el tradicional llibre de receptes de la cuina empordanesa a les necessitats i demandes gastronòmiques actuals.

Fotografia del Golf Costa Daurada enfarinat després de la feble nevada d’ahir a la demarcació.

El xef del Quatre Molins, Rafel Muria, recollint la Sol Repsol.

AJ. CAMBRILS

L’assemblea de l’escola La Bòbila de Cambrils, ahir.

CAMP DE TARRAGONA

Agbar implementa l’atenció en quinze idiomes i en la llengua de signes

Agbar, companyia que gestiona els serveis del cicle integral de l’aigua a Catalunya, ha implementat l’atenció en quinze idiomes i en llengua de signes per millorar l’atenció a les persones usuàries i adaptar-se a les seves necessitats. Aquestes iniciatives s’emmarquen en el desenvolupament del programa Amb tu, centrat en garantir que la ciutadania pugui accedir als serveis de la companyia i assegurar una bona atenció, especialment, aquelles persones que es troben en situació de vulnerabilitat, per eliminar les barreres digitals, de comprensió, d’accessibilitat i econòmiques. A banda de l’atenció en català i castellà, els idiomes són: anglès, francès, alemany, rus, àrab, italià, portuguès, romanès, xinès, urdú, ucraïnès, georgià i farsi. Així, quan una persona necessiti ser atès en un d’aquests idiomes, haurà de sol·licitar cita prèviament i s’activarà el servei de traducció simultània. També hi incorpora el servei de videoconferència en llengua de signes per a l’atenció de les persones amb discapacitats auditives.

Vandellòs i l’Hospitalet aconsegueix la Bandera de Sender Blau

Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha aconseguit, novament, la Bandera de Sender Blau pel Sender Litoral del Jonquet, que uneix les platges de l’Arenal i del Torn; i, per primera vegada, pel sender d’interior Masboquera-Castelló. És un guardó que atorga l’Asociación de Educación Ambiental y del Consumidor (ADEAC), amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, amb l’objectiu de premiar i reconèixer els esforços fets pels municipis i altres entitats per recuperar i posar en valor senders i itineraris, transformats en valuosos recursos per a la interpretació i l’educació ambiental i per a la conservació i el gaudi de la natura. El premi és concedit per un jurat independent, en el qual han participat més de 20 professionals experts nacionals i internacionals d’entitats públiques i privades, que revisa l’adequació de les característiques dels senders al programa Senders Blaus de l’ADEAC, que és la mateixa associació que avalua la qualitat de les platges (Bandera Blava).

CONCA DE BARBERÀ

L’AFA de l’escola Sant Roc reclama la construcció d’un nou centre

Els alumnes han de fer classes en un barracó des de l’any 2008

ACN

L’Associació de Famílies (AFA) de l’escola Sant Roc de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) reclamen la construcció d’una nova escola al municipi, ja que les classes es fan en un barracó des del 2008. Les famílies han començat diverses mobilitzacions per fer visible l’estat «precari» en què es troba el centre, segons explica la presidenta de l’AFA, Mireia Bonet. Bonet considera que aquest emplaçament «provisional dificulta l’activitat educativa».

L’Ajuntament de Rocafort de Queralt va proposar construir l’escola al terreny on hi ha les actuals instal·lacions, un espai «urbà i urbanitzable», segons l’alcalde Marc Roca. Per contra, Educació vol «desencallar» el projecte, però considera que el

SOCIETAT

solar «no és urbanitzable». Fa quinze anys que Rocafort de Queralt compta amb unes installacions escolars «provisionals», com diu Bonet. Actualment, hi ha una quinzena d’alumnes que fan classes en un barracó i les famílies creuen que «no hi ha espai suficient per dur a terme les tasques d’aprenentatge». Denuncien que una de les aules es converteix en menjador a l’hora de dinar o que els infants han de fer educació física en un lloc fora del recinte educatiu perquè el pati és petit.

Tampoc tenen «capacitat de créixer», subratlla Bonet. Totes les escoles de la ZER de la Conca de Barberà, a la qual pertany la de Rocafort de Queralt, han incorporat enguany la llar d’infants, excepte la de Sant Roc «per manca d’espai», assegura la pre-

sidenta de l’AFA.

Fonts del Departament d’Educació indiquen que és «prioritari» construir un nou centre a Rocafort de Queralt i s’està «buscant la millor solució per desencallar-lo». El 2020, en una visita al centre, el llavors conseller d’Educació, Josep Bargalló, va signar un conveni amb l’ajuntament del poble per fer un nou centre educatiu. Es va pressu-

Tallers, xerrades, teatre i cinema pel Dia de la Dona a la Canonja

Les activitats començaran dissabte 3 i s’allargaran fins al 17 de març

Redacció

L’Ajuntament de la Canonja, en col·laboració amb l’Associació Mirada Violeta i el Col·lectiu de Dones de la Canonja, ha preparat un programa divers i extens per celebrar el 8M, reivindicar el feminisme i eliminar estereotips contra la discriminació laboral i salarial i construir un canvi de paradigma amb la mirada posada en la plena igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Les activitats començaran dissabte amb un seminari d’iniciació al taitxí a càrrec del mestre Carlos Pérez i de l’instructor Raúl Corrales. L’horari serà de 10 a 13 h i de 17 a 19 hores, a l’edifici Època. Dimarts vinent, el Col·lectiu de Dones ha organitzat una sortida a Penelles, el sorprenent poble dels grafitis i murals. Les inscripcions acaben l’1 de març.

El 8 de març, Dia Internacional de les Dones, es durà a terme la manifestació que sortirà de davant del Camp de Futbol a les 17.30 hores i pujarà per la Raval fins a arribar a la plaça Mestre Gols amb la lectura del Manifest. Tot seguit, al Castell de

Masricart, la doctora en psicologia Yolanda Almagro, pronunciarà la conferència ¿Neurodiferencias? Cerebros masculinos y cerebros femeninos

El programa també inclou actes en clau d’humor. Divendres 10, es podrà gaudir del monòleg Des-lengua-da de Lou Bayonas, recomenat per a públic adult. Diumenge 12, el conegudíssim grup local Chicas de Oro representaran l’obra de teatre Educación EGB. Feminismo antes y después. Les invitacions estaran disponibles a partir del 7 de

postar amb 750.000 euros, dels quals Educació n’havia d’aportar 685.000 euros i la resta anirien a càrrec del consistori.

L’Ajuntament de Rocafort de Queralt va proposar aixecar l’escola en el solar que ocupa el barracó avui en dia. Des dels Serveis Territorials d’Educació indiquen que aquest solar és no urbanitzable, una afirmació que nega el mateix alcalde del muni-

COMERÇ

cipi, Marc Roca que recorda que «fins ara el Departament no ha tingut cap problema» per tenir el barracó instal·lat i «amb tots els serveis». Per això, Roca «no pot entendre» per què Educació diu que no és un terreny urbanitzable. L’AFA s’ha reunit recentment amb el director general de Centres Públics, Jean Marc Segarra, i amb el delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré.

El Vendrell posa en marxa una nova campanya de Bons

La tercera campanya de Bons del Vendrell per a la dinamització del comerç local arrencarà el 17 de març. Es destinen 100.000 euros amb una emissió de bons de 10 euros (10.000 bons) adreçats a la ciutadania del Vendrell i persones visitants per tal que els puguin utilitzar com a descompte (1 bo equival a 10 euros de descompte), amb una compra mínima del triple del valor dels bons utilitzats (compra mínima de 30 euros)

ANUNCI

març al Castell de Masricart.

La treballadora social, Laura Aguadé, serà l’encarregada de dur a terme el taller La socialització del gènere. La construcció de les entitats femenines i masculines, a la sala d’actes de l’Orfeó Canongí, dijous 16. La projecció i col·loqui de El proxeneta. Paso corto, mala leche, a càrrec de la mateixa autora, Mabel Lozano, productora, guionista i directora de cine amb compromís social, guanyadora d’un Goya, posarà el punt final a la programació el divendres, 17.

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Altafulla, en la sessió de 21 de febrer de 2023, ha aprovat inicialment el projecte de reparcel·lació del sector 12 Safranars Nord.

D’acord amb allò que preveu l’article 119.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010), se sotmet l’acord a informació pública pel termini d’un mes durant el qual es pot examinar la documentació al Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Altafulla, Pl. del Pou, 1, 43893 Altafulla, en horari d’atenció al públic, de 9 hores a 14 hores, de dilluns a divendres laborables, així com al Portal de Transparència https://www.seue.cat/ca/web/ altafulla/govern-obert-i-transparencia/ accio-de-govern-inormativa/urbanisme/ instruments-de-gestio-urbanistica-186

Altafulla, 27 de febrer de 2023

L’alcaldessa Montse Castellarnau Vicente

als establiments adherits al projecte. El funcionament serà el mateix que en les altres dues edicions. A partir del pròxim 17 de març, al web que s’habilitarà aviat d’aquesta tercera campanya de Bons, es podran descarregar fins a un màxim de quatre bons amb un mateix DNI, que tindran una caducitat de set dies. Passat el termini, els bons que no s’hagin usat tornaran al sistema perquè se’ls pugui descarregar una altra persona.

ANUNCI

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Altafulla, en la sessió de 21 de febrer de 2023, ha aprovat inicialment el projecte d’urbanització del sector 12 Safranars Nord.

D’acord amb allò que preveuen els articles 89 i 119.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010), se sotmet l’acord a informació pública pel termini d’un mes durant el qual es pot examinar la documentació al Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Altafulla, Pl. del Pou, 1, 43893 Altafulla, en horari d’atenció al públic, de 9 hores a 14 hores, de dilluns a divendres laborables, així com al Portal de Transparència https://www.seue.cat/ca/web/ altafulla/govern-obert-i-transparencia/ accio-de-govern-inormativa/ urbanisme/ instruments-de-gestio-urbanistica-186 Altafulla, 27 de febrer de 2023 L’alcaldessa Montse Castellarnau Vicente

Vora 120 persones es van concentrar aquest cap de setmana per reivindicar la nova escola.

CEDIDA

El cartell commemoratiu ja llueix a la façana de l’Ajuntament.

Manolo Martínez tanca un cos tècnic encarregat de salvar la temporada

L’exjugador grana serà el segon entrenador del Nàstic i s’uneix a Dani Vidal, Joan

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona va ensenyar, ahir, totes les cartes. Després del nomenament de Dani Vidal com el tercer entrenador de la temporada, Manolo Martínez es va unir ahir al cos tècnic com a segon entrenador. Martínez i Vidal, juntament amb Joan Torné i Manolo Oliva són els encarregats de salvar una temporada que ara mateix es troba a tocar de l’abisme.

Manolo Martínez començarà la seva tercera etapa en el Nàstic amb l’objectiu de «sumar energia i caràcter» a l’equip de Dani Vidal, segons va destacar el club en el comunicat de la seva presentació. El de Bigastro va ser jugador del Nàstic durant set temporades. La primera etapa va ser del 2003 al 2007 i després va tornar del 2014 al 2017, quan es va retirar. Com a jugador, ha viscut un total de tres ascensos, entre ells, l’històric a Primera Divisió de l’any 2006. Després de retirar-se, va continuar a la banqueta grana dues campanyes més desenvolupant tasques tècniques i institucionals sota les ordres de Lluís Carreras i Rodri.

D’aquesta manera l’entitat grana confia la tasca a un equip de tècnics que han respirat Nàstic des de sempre. Dani Vidal, es va convertir en el primer entre-

ATLETISME

nador de la història de l’entitat en passar per totes les categories del futbol formatiu, des del Cadet B, passant pels Juvenils, la Pobla de Mafumet i, ara, el primer equip i un Manolo Martínez que torna a involucrar-se en el món del futbol després d’anys apartat, dedicant-se als seus negocis gastronòmics a Salou, per donar un cop de mà al seu equip. El Nàstic «va tocar fons» el diumenge, segons va dir el president grana Josep Maria Andreu, però podria ser pitjor si la victòria del Sabadell s’hagués completat. Les

Victoria Pradilla es corona a la Grup Oliva Motor Mitja Marató de Cambrils

Carles Montllor també va sortir vencedor

Redacció

Victoria Pradilla i Carles Montllor van ser els grans guanyadors de la Grup Oliva Motor

Mitja Marató de Cambrils. La 14a edició de la competició va aplegar més de 1.400 persones entre corredors i patinadors pels carrers del municipi. A la categoria de la mitja marató, el més ràpid va ser Montllor amb una marca d’1h8’30’’. Pel que fa a la categoria femenina, Pradilla va assolir un temps d’1h25’18’’. Els vencedors a la distància de 10 quilòmetres van ser Joan Gago (34’03’’) del club Octowave i Ana Revilla (39’33’’) del club Zenit Atleet La Mafia. Pel que fa als pati-

nadors, que també van realitzar un recorregut de 10 quilòmetres, els més ràpids van estat Victor Blanch (19’16’’) de l’Inercia Club Patí Barcelona Pro Team i Carla Plana del Nàstic de Tarragona, que només es va quedar a un segon de distància (19’16’’).

Els més petits també van poder viure l’experiència de travessar l’arc de meta de la Grup Oliva Motor Mitja Marató de Cambrils 2023 que, com en les darreres edicions, es va situar a la Plaça de l’Ajuntament. Uns 50 infants, alguns molt petits acompanyats dels seus pares, van completar un recorregut d’uns 200 metres de la tradicional cursa infantil

Torné i Manolo Oliva

La UE Valls punxa i el Reus FC Reddis goleja per col·locar-se colíder

Els dos equips se situen amb 40 punts

Redacció

inclemències meteorològiques van acabar per ajornar el duel entre el Sabadell i l’UD Logroñés. Els arlequinats anaven guanyant i, si ho acaben fent, situarien el Nàstic a un punt del descens. Després del 0-4, l’equip ha de fer tabula rasa i concentrar-se en el nou objectiu de la temporada: no descendir. Cap representant de l’entitat va voler verbalitzar el canvi de rumb, però Iñaki Alonso, en la seva última roda de premsa, sí que va puntualitzar que «l’objectiu canviarà i així generarà una meta més precisa que

ajudarà l’equip».

Ahir els jugadors es van entrenar per primera vegada a les ordres de Dani Vidal com a entrenador. Aquest cap de setmana la Real Sociedad B, el tercer classificat, serà el nou jutge que passarà pel Nou Estadi Costa Daurada. Els jugadors i el nou cos tècnic són els encarregats de revertir la situació i evitar una nova derrota que, finalment, els podria enviar a les posicions de descens.

Els jugadors descansen durant la jornada d’avui i demà continuaran les sessions preparatòries.

La Primera Catalana torna a igualar-se després de la punxada de la UE Valls i la victòria contundent del Reus FC Reddis. L’equip de la capital de l’Alt Camp va veure com el Prat B tallava la seva ratxa de cinc victòries consecutives. Els de Manel Cazorla van jugar un partit dur que van aconseguir desembussar en els últims cinc minuts gràcies a un gol de Xavi Fabra. El conjunt local, però, va aconseguir empatar sobre la botzina i, malgrat que els vallencs continuen invictes, aquests dos punts que no van poder sumar

els va aprofitar el Reus FC Reddis. Els de la capital del Baix Camp van superar el Sarrià al seu camp amb un contundent 0-3. Els de Marc Carrasco van recuperar les bones sensacions i també la seva posició al capdavant de la categoria. Valls i Reus se situen colíders amb 40 punts, a quatre del tercer classificat, el Santfeliuenc. A la part baixa de la classificació també va haver-hi canvis. L’Ascó va assolir una victòria important contra el Martorell i va sortir de les posicions del descens condemnant al Cambrils Unió a la penúltima posició.

Cambrils Corre. Amb més de 1.400 de competidors, l’Ajuntament de Cambrils va destacar l’èxit a la participació i en el desenvolupament de la jornada. Els corredors d’arreu de Catalunya van poder gaudir d’una cursa

sostenible amb samarretes fabricades amb material reciclat, medalles de fusta reciclada i gots de paper. El Grup Oliva Motor va aportar vehicles 100% elèctrics per donar suport als corredors de la competició.

Dani Vidal, ahir, durant el seu primer entrenament a l’esquerra i Manolo Oliva a la dreta.

CEDIDA

Victoria Pradilla a la línia de meta celebrant la victòria.

REUS FC REDDIS/ANDRÉS ROMERO

Els jugadors del Reus FC Reddis celebrant un dels gols.

FUTBOL TERRITORIAL

RUGBY

L’equip sub 12 de la Unió Rugby Sud va participar amb èxit a la Trobada de Lleida en la qual van superar els conjunts de Castelldefels, L’Hospitalet, Cornellà i Lleida. L’equip format amb jugadors del Salou i Amposta es preparen ara per participar al Torneig Nacional del 12 de maig a Madrid. Redacció

La Unió Rugby Sud brilla a Lleida

CEDIDA

ATLETISME

Calafell es prepara per rebre la Copa del Rei al Pavelló Joan Ortoll

El Calafell i el Reus Deportiu jugaran el divendres amb l’objectiu d’arribar a la final de diumenge

Arnau Montreal Quesada

Els atletes Marc Suárez i Júlia Suárez, campions d’Espanya

L’equip de Catalunya que va participar en el campionat. Els membres del Club Atletisme de Tarragona, Marc Suárez i Júlia Suárez es van coronar en el Campionat d’Espanya de marxa per federacions celebrat el darrer cap de setmana a Múrcia. Els dos atletes representaven la selecció de Catalunya. Marc Suárez va participar en la categoria sub 16 i va guanyar la medalla de plata a la prova dels 5 quilòmetres amb una marca de 23’48’’. El resultat total del grup sub 16 els va proclamar

campions d’Espanya. D’altra banda, Júlia Suárez va participar en la categoria sub 18 femenina. L’atleta de la Riera de Gaià va acabar amb la medalla de bronze a la prova dels 10 quilòmetres amb un temps de 50’17’’. Júlia Suárez continua la seva progressió aquesta temporada amb un nou èxit. Aquest mateix mes, Suárez va batre el rècord d’Espanya sub 18 als 3.000 metres marxa en el Campionat de Catalunya. Redacció

Aquest cap de setmana Calafell acollirà el primer títol de la temporada d’hoquei amb l’arribada de la Copa del Rei. De dijous a diumenge els vuit millors equips de l’OK Lliga es reuniran al municipi del Baix Penedès amb el Pavelló Joan Ortoll com a protagonista.

El regidor d’Esports de l’Ajuntament de Calafell, Artur Peña va destacar que el municipi està preparat per l’esdeveniment: «Estem fent els últims preparatius. Tenim preparats i senyalitzats aparcaments i, en definitiva, adeqüem els voltants del Joan Ortoll per preparar l’esdeveniment». El consistori ha preparat el temple del CP Calafell amb la instal·lació d’unes grades supletòries que amplien l’aforament

del Pavelló a unes 700 persones. A més, els voltants del Joan Otroll comptaran amb uns serveis de càtering, venda de marxandatge oficial i també d’entrades. Aquestes ja estan disponibles i, segons el consistori, ja se n’han venut 580.

«Tenim uns protocols preparats d’entrada al Pavelló per partits puntuals com el del derbi contra el Reus, que apunta a ser un duel d’alta intensitat», va mencionar Peña. El derbi entre Reus i Calafell serà el divendres a les 20.30 hores. Els dos equips arriben al campionat després d’una setmana de doble partit. A la Champions, el Calafell es va quedar a les portes de la remuntada contra el Deportivo Liceo mentre que a l’OK Lliga, va vèncer el Sant Cugat amb con-

La competició oficial començarà dijous i s’allargarà fins a la gran final de diumenge

tundència. D’altra banda, el Reus Deportiu va guanyar el seu partit de Champions contra l’Sporting de Portugal, però va caure a l’OK Lliga contra el Lleida Llista el diumenge. Malgrat que les dues dinàmiques són totalment diferents, la Copa iguala els equips i, amb el suport de les aficions reusenques i calafellenques, s’espera un duel d’alta intensitat amb ple absolut a les graderies

del Joan Ortoll. El guanyador del derbi podrà continuar el seu camí a la Copa i s’enfrontarà dissabte contra el Barça, el favorit del torneig, o l’Igualada Rigat. A l’altra banda del quadre hi són el Deportivo Liceo, el CH Caldes, el Noia Freixenet i el Voltregà. La gran final és el diumenge a les 12.30 hores.

A banda de la Copa del Rei masculina, aquest cap de setmana també acollirà la Minicopa femenina i masculina de categoria infantil convertint-se en la capital de l’hoquei. A més, de l’11 al 14 de maig, el municipi també acollirà la Copa del Rei femenina.

ATLETISME

El 45è Cros Els Àngels-La Granja torna a Tarragona el diumenge

L’Escola Els Àngels i l’Associació de Famílies del centre educatiu del barri de la Granja de Tarragona prepara el 45è Cros Els Àngels-La Granja el diumenge. Aquesta competició serà puntuable per la fase comarcal del Tarragonès dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya. Les inscripcions són gratuïtes i il·limitades i es poden formalitzar fins avui. Els participants hauran d’estar inscrits als Jocs Esportius amb la cor-

responent llicència. Durant la jornada de diumenge hi haurà un calendari de curses dividides entre les categories minis P3 fins a l’absoluta. L’organització ha presentat dos circuits pel barri tarragoní que s’utilitzaran segons la categoria. El primer passa pels carrers Menorca i Móra d’Ebre i el segon afegeix un tram a la Rambla de Ponent i les distàncies s’ajustaran entre 250 metres i 4 quilòmetres segons la categoria. Redacció

L’equip del TriCalafell va participar amb èxit en el Campionat Nacional de Catalunya de Duatló infantil, cadet i juvenil entrant entre els deu primers. Més de 200 triatletes es van aplegar a Pineda de Mar, entre ells els 18 membres del Club Escola TriCalafell. L’equip va començar el primer torneig oficial de la temporada amb una 5a i 8a posició de Berta Romero i Axel Acosta, respectivament, a la categoria infantil. D’altra

banda, Abril Andrino va assolir la novena posició a la categoria de cadet. Amb aquestes actuacions, el TriCalafell es va guanyar la cinquena posició en categoria femenina. El pròxim objectiu de l’entitat és el Duatló de Muntanya de Balaguer al març i el Campionat d’Espanya de Duatló que tindrà lloc el pròxim 1 d’abril a Alcobendas per a categories cadet, juvenil i júnior i Calafell estarà representat per 13 participants. Redacció

El Joan Ortoll, amb grades supletòries, acollirà 700 espectadors.

El TriCalafell, entre els deu primers del Campionat català

L’equip del TriCalafell després de la competició.

CEDIDA

El Govern garantirà la gratuïtat dels anticonceptius de llarga durada

Se’n beneficiaran les dones i aquelles possibles persones gestants fins a 29 anys

ACN

El Govern garantirà la gratuïtat d’anticonceptius de llarga durada a dones i possibles persones gestants fins a 29 anys. Els departaments de Salut i Igualtat ho van anunciar ahir en el marc de la presentació del Pla de millora d’accés a l’anticoncepció a Catalunya. També hi podran optar les persones que es trobin en situació de vulnerabilitat, així com les que ho necessitin per motius clínics, en aquests dos casos encara que tinguin més de 29 anys.

El conseller Manel Balcells va explicar que la mesura preveu assolir la universalitat durant els pròxims quatre anys, «beneficiant més de 600.000 persones».

La consellera Tània Verge va afegir que garantirà «l’autonomia en l’estratègia reproductiva».

Els mètodes que s’oferiran són

INTERNACIONAL

el DIU de coure i l’implant subdèrmic, dues opcions que segons la doctora i ginecòloga, Elisabet Grau, són «segurs, de fàcil inserció, amb pocs efectes secundaris i que tenen el bon compliment de la pacient». El primer dura aproximament uns cinc anys, i la durabilitat del segon es redueix a tres. Pel que fa als costos, oscillen entre els 100 per al DIU i els 60 euros pel que fa a l’implant.

Les dones i persones gestants que vulguin acollir-se a la mesura ho han de fer a través d’un dels 45 Serveis a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) repartits pel territori. Tot i que de moment es començarà per tres col·lectius específics: possibles gestants fins a 29 anys, persones en situació vulnerables o persones que han realitzat una interrupció d’un embaràs. La previsió és

Els mètodes que s’oferiran són el DIU de coure i l’implant subdèrmic

que, en els pròxims quatre anys, la cobertura sigui universal. «Per a totes les persones gestants, ja sigui fins els 40 anys o fins que es necessiti», va afirmar Verge, «és la millora de la salut de les dones,

és garantir el dret al propi cos, i això vol dir decidir quan ens volem reproduir o no, poder planificar millor embarassos i evitar els embarassos no desitjats». La consellera també va detallar que es tracta de dos mètodes «efectius» que permeten avançar en la igualtat de gènere. «El cost sol ser assumit majoritàriament per les dones, i en un context d’increment del cost de la vida

La Unió Europea i el Regne Unit arriben a un acord sobre Irlanda del Nord

Sunak reitera que, tot i les diferències, Brussel·les i Londres són «aliats, socis comercials i amics»

Agències

La Unió Europea (UE) i el Regne Unit han arribat a un acord sobre el protocol d’Irlanda del Nord, el pacte que pretén garantir l’absència d’una frontera física a Irlanda després que el Regne Unit abandonés formalment la Unió Europea el 31 de

POLÍTICA

El Rei, Sánchez i Aragonès al MWC

El rei Felip VI, Pedro Sánchez, Pere Aragonès i Ada Colau van tornar a coincidir ahir en la inauguració oficial del MWC. Aragonès va arribar a les instal·lacions de la Fira al matí i va entrar dins del pavelló firal sense esperar l’arribada de Sánchez i del monarca Felip VI. Tampoc hi va ser l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que sí va acabar donant la mà al monarca a l’estand de MWCapital. ACN

gener de 2020. Ho van fer oficial ahir en una roda de premsa la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, i el primer ministre del Regne Unit, Rishi Sunak, després d’una reunió a Londres en què també va participar el rei Carles III. «Em complau informar que hem fet

un avenç decisiu. Hem canviat el protocol i ara anunciem l’acord marc de Windsor», va assenyalar la presidenta de la Comissió Europea. Von der Leyen va parlar de «dia històric» i Sunak va qualificar l’entesa «d’avenç decisiu». «Hem tingut les nostres diferències, però som aliats,

socis comercials i amics. Això és l’inici d’un nou capítol en la nostra relació», va remarcar Sunak.

L’entesa pel protocol d’Irlanda del Nord ha estat un dels acords més anhelats per part de la UE i una de les principals fonts de tensió entre Brussel·les i Londres durant els últims anys.

POLÍTICA El líder de Vox, Santiago Abascal, va registrar ahir al Congrés la moció de censura de la seva formació contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb Ramón Tamames com a candidat. La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, té la potestat de decidir la data del debat, que es podria celebrar a mitjans de març. Abascal diu que si la moció suma majoria absoluta, Vox convocarà eleccions pel dia 28 de maig. No té

Es produeix un nou terratrèmol al sud-est de Turquia que causa un mort i 69 ferits

la gratuïtat gradual permetrà un estalvi econòmic important pel conjunt de parelles i famílies», va dir. Verge va assenyalar que és una «mesura pionera» i «capdavantera» en els drets socials i reproductius a Catalunya. En la mateixa línia s’ha expressat Balcells, que la va definir de «referent a Europa». «Enguany hi destinarem més d’un milió d’euros», va concloure el conseller.

Amb Boris Johnson, el Regne Unit havia demanat canvis «significatius», argumentant que la situació era insatisfactòria per a totes les parts tot i formar part del pacte de divorci del Brexit. Sunak, va dir que l’acord se sotmetrà a votació al Parlament. «El Parlament celebrarà una votació, en el moment adequat, i el vot serà respectat». El primer ministre afronta el repte de guanyar el suport de l’ala més euroescèptica de la seva formació, el Partit Conservador, i el Partit Democràtic Unionista d’Irlanda del Nord (DUP), les forces que han liderat l’oposició a l’actual Protocol.

Vox registra una moció de censura que no prosperarà

cap possibilitat de prosperar perquè necessitaria 176 vots, i previsiblement només obtindrà el suport dels 52 diputats de Vox, els dos exdiputats d’UPN i el de Foro Asturias, en total 55.

Toparà amb el vot en contra de la resta i l’abstenció del PP. El text que s’ha registrat assegura que el de Sánchez és un «govern il·legítim» perquè s’assenta «en la mentida i la traïció als espanyols que van donar el seu vot al PSOE». ACN

Un nou terratrèmol, de magnitud 5,6, va sacsejar ahir la província de Malatya, al sudest de Turquia, ja afectada pels forts sismes del dia 6, causant la mort d’una persona i ferides a 69 més, informen les autoritats turques. El tremolor, amb epicentre a una desena de quilòmetres al sud de la capital provincial de Malatya, va tenir lloc a les 9.05 hores. Almenys una persona va morir per aquest sisme i 69 més han resultat ferides, va dir Yunus Sezer, president de l’agència d’emergències turca AFAD. Una hora i mitja després, els equips de rescat van aconseguir treure viva una persona atrapada sota la runa. El terratrèmol d’ahir va fer caure 22 edificis i va obligar a portar a l’hospital 20 persones. EFE

El Tribunal de Comptes rebutja rebaixar la condemna per la consulta del 9-N

La sala de justícia del Tribunal de Comptes va rebutjar ahir rebaixar la condemna per la consulta del 9 de novembre de 2014. Segons va informar l’òrgan, la sala va desestimar per unanimitat el recurs presentat pels afectats que demanava modificar el càlcul de la liquidació d’interessos de la condemna econòmica d’uns cinc milions d’euros per l’organització de la consulta del 9 de novembre de 2014. El recurs, que va ser promogut per l’exconseller de Presidència, Francesc Homs, reclamava reduir-ne la quantitat. A banda d’Homs, també van ser condemnats l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i l’exvicepresidenta, Joana Ortega, entre altres exalts càrrecs afectats. ACN

Situen el ‘Llibre dels jutges’ com el text més antic escrit en català

Els investigadors Jesús Alturo i Tània Alaix han conclòs que el Llibre dels jutges, conservat a la Seu d’Urgell, va ser copiat entre el 1060 i el 1080, gairebé un segle abans del que s’havia fixat fins ara i, per tant, se situa com el testimoni més antic que es conserva escrit íntegrament en català. El segueix com a text més antic les Homilies d’Organyà, que es van copiar al voltant del 1220. Redacció

La consellera Tània Verge i el conseller Manel Balcells a Servei ASSIR del CAP Manso de Barcelona.

MEMÒRIA HISTÒRICA

Lliuren la reparació jurídica a represaliats pel franquisme

S’ha entregat a 68 persones del Maresme

ACN

El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha entregat 68 documents de reparació jurídica a represaliats per tribunals franquistes al Maresme: 48 persones nascudes o residents a Montgat i 20 a Tiana. Entre els represali-

FELICITACIONS

ats reparats hi ha tres exalcaldes de Tiana (Eduard Simó, Marcellí Garriga i Josep Roselló), vuit dones i 30 persones vinculades als Fets de la Porcellana, detingudes el 1940 per defenestrar un retrat de Franco així com les banderes espanyola i alemanya

a la fàbrica Arno Jäger. La sollicitud del document de nul·litat es pot fer a través del web del Departament de Justícia, Drets i Memòria o trucant al 012. El document, en què consta el nom i els cognoms de la persona processada pels tribunals militars il·legals de la dictadura, deixa constància de la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses pel règim franquista. Es tracta de víctimes que van ser condemnades a penes de presó o, en el pitjor dels casos, condemnades a mort i executades després d’un judici.

DEFUNCIONS

Tarragona

Esqueles al Diari Més

Els teus estimats amics Álvaro i Enric et desitgem Muntxeta un feliç aniversari i esperem que ens puguis suportar pacíficament molts anys. Visca Mollerussa Lliure.

Tel. 977 21 11 54

Fax 977 23 68 83

Pablo Bru Martinez. Ha mort a 86 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la parròquia de Sant Salvador. Carmen Bargallo Aragay. Ha mort a 58 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. a la parròquia de Sant Fructuós. Maria Bosch Carré. Ha mort a 104 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. al Tanatori. Ramon Panades Vidal. Ha mort a 65 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la parròquia de Sant Joan.

diarimés 28/02/2023

EDITORIAL

Denuncien l’intent de suïcidi d’un menor de 15 anys després de rebre burles

Després de la polèmica i el debat generat després del cas de l’adolescent de Sallent que es va llevar la vida la setmana passada, un pare de la Ràpita ha denunciat que el seu fill de 15 anys es va intentar suïcidar fa una setmana llançant-se des d’un quart pis arran de les burles rebudes a l’institut on estudiava. Segons el pare, el seu fill es troba hospitalitzat i ha hagut de fer front a diverses intervencions quirúrgiques des que es va precipitar d’una altura de catorze metres patint diverses fractures de cames, braços, costelles i vèrtebres. En la seva carta d’acomiadament, el jove, que pateix un cert grau d’autisme i té dificultats per relacionar-se, va explicar que no tenia ganes de viure en un món «on la mala gent és aplaudida i les persones sensibles, nobles i de bon cor sempre tenen les de perdre». Els intents de suïcidi d’adolescents es van triplicar després de la pandèmia i els problemes de salut mental s’han agreujat. Però hi ha eines per intentar detectar els casos en què factors externs, com l’assetjament escolar, poden agreujar o generar els problemes que acaben desembocant en tragèdia. Alguna cosa està fallant en els mecanismes de detecció perquè els casos continuïn produint-se, i en la societat, perquè l’assetjament escolar hagi pres múltiples formes i canals per trobar víctimes.

+ CONFIDENCIAL

El patinet perdut visita el Francolí

L’empresa de lloguer de patinets elèctrics Reby va deixar d’operar a Tarragona el passat novembre. Això no obstant, es van deixar un vehicle que, de tant en tant, va apareixent a diferents racons de la ciutat. Ara, es troba ubicat a la intersecció entre el passeig de la Independència i l’avinguda de Ramón y Cajal en estat de degradació. Mesos després, encara no han vingut els seus tutors legals a buscar-lo.

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

EL MEU GAT I JO

De rucs, caragirats i descastats

DÍDAC BERTRAN & MIXETA

Director General: Marc Just

Directora de publicitat: Contxi Joan

Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Edita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Roger

Freixa, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat i Joel Ramos.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Bé, no ens desviem del tema. Vaig preguntar a què venia tot aquell aldarull i què significaven aquelles pancartes. Mixeta, amb un miol dolç i beatífic, va explicar: «Resulta que demanem justícia. Si els rucs poden manar, per què nosaltres no podem fer-ho? I és que ni tan sols tenim dret a vot!». Jo vaig quedar perplex: «Els rucs manen?», però Mixeta em va tallar mostrant-me la pàgina de l’Agència Alemanya de Notícies (DW.de) on hi havia una entrevista amb la Sra. Annaelena Baerbock, ministra d’Afers Exteriors d’Alemanya: «Mira què diu!». Resulta que m’havien marcat tres frases referides a la guerra d’Ucraïna i, sí, eren remarcables: «Putin ha de canviar el seu punt de vista 360°». «Però què diu aquesta dona! Donar un tomb de 360° vol dir fer cap al punt de partença, no canviar res!... I llegeix què diu aquí: ‘Hi ha països que estan a cents de mils de kilòmetres d’Alemanya’. Com pot ser això si la circumferència de la Terra és

CARTES

El Negrito i la Negrita Realment, el món s’està girant al revés. Cada dia descobreixes que hi ha algú, que sense motiu aparent, se’t posa en contra teu. Mira que hi ha problemes a resoldre, però, incapaços com són, segons demostren, volen atreure la mirada cap un altre costat. Ara, una activista afrofeminista, que es vol presentar per l’alcaldia de Barcelona (ni més ni menys) ens diu que hauríem de recordar que el Negrito i la Negrita, van ser esclaus i es fa un enaltiment del colonialisme, exhibint-los per Santa Tecla, en lloc de fer una reparació i donar a conèixer el seu passat. Als nens i gent gran no els preocupa el que van ser. Només saben que pertanyen al Seguici Popular de Tarragona i els tenen al seu cor. Podríem dir-li que es posi en assumptes que puguin millorar la vida dels ciutadans del terme que li pertoca, i ens deixi en pau als tarragonins, però els agrada enredar la troca i no pararà fins a ser coneguda, encara que sigui per fastiguejar als altres. Espero que des de l’Ajuntament de Tarragona, posin remei a aquesta situació. Recordin aquella dita «els de fora vindran, que de casa ens trauran».

Maria Elisa Aragonés Domènech Tarragona

poc més de quaranta mil quilòmetres. On estan situats aquests països? A la Lluna?... I la tercera és la cirereta del pastís: ‘En aquesta guerra no només estan en acció els tancs com al segle XIX...’. Com pot dir aquesta bajanada una ministra alemanya? El primer tanc de la Història que va entrar en combat fou el Mark I britànic i ho feu el 15 de setembre de 1916 al front del Somme, atacant les línies alemanyes amb poc èxit, per cert! I, mentre no es demostri el contrari, 1916 és un any que pertany al segle XX. Ara, ben mirat, no és d’estranyar, perquè aquesta senyora l’any 2021 va escriure un llibre que va haver de retirar sota les acusacions de plagi. A més, va rebre una beca de 48.000 euros per un doctorat que no va fer. No va tornar els diners, naturalment. Ah, i també va admetre que havia exagerat la seva participació en pro de l’Alt Comissionar de les Nacions Unides per als refugiats (ACNUR)! Si rucs i galtes d’aquest calibre són els que us manen, anem tots ben servits!».

gons la legislació vigent. Mixeta va afegir que d’exemples com els esmentats els diaris en van plens.

«D’acord amb això de rucs, ja que n’hi ha per tornar-los a enviar a l’escola primària; però, i això de caragirats»? Aquí va saltar la Kedi exclamant: «I com qualificaries als senyors que tenen a casa seva una col·lecció de jaquetes per anar-les canviant segons bufa el vent? I no vull assenyalar ningú, perquè n’hi ha una colla!».

El primer tanc de la Història que va entrar en combat fou el Mark I britànic

He de reconèixer que tenia molta raó i que tot plegat estava a l’altura d’aquella bajanada insigne del Sr. Adolfo Suárez Illana, advocat i vicepresident de la Mesa del Congrés dels Diputats, que va deixar una frase per a la posteritat: «En Nueva York abortan a los niños justo después de nacer». A aquest senyor segurament li van regalar el títol per ser fill de qui era, perquè l’avortament només es pot practicar abans de néixer. Fer-ho després, a més de no ser avortament, és assassinat, infanticidi, parricidi o el cidi que es vulgui se-

manifestació en contra de la invasió del seu país per l’exèrcit rus, ara fa un any. Molt trist: veure que el 95% dels manifestants parlaven ucraïnès. No tenen interès els catalans en això que passa fora de les seves fronteres?

«No podria passar cosa semblant ací.» Ho tens clar? Només perquè Rússia està molt lluny? Absolutament trist (per no dir vergonyosa) la manca visual total de presència política dels partits del consistori local a la manifestació; sigui cartells sigui regidor. Potser l’eslògan extraoficial de la manifestació:

Rússia feixista, Putin terrorista no els agrada? Donat que l’adjectiu feixista ja no té més sentit que significar una persona o col·lectiu que no m’agrada gens, forçosament ha de ser la segona part que dona problemes pels polítics de Tarragona. Però quina prova més fa falta després de 365 dies amb la pantalla de televisió plena d’imatges de cossos en la rasa amb la bicicleta encara entre les cames, blocs de pisos destruïts, éssers humans plorant desconsolats, ponts destrossats, cotxes cremats, trens plens de refugiats, sabates i botes que surten des de sota llençols prims i donen testimoni de gent morta sense dignitat?

James Scott Valls

Mentre no es demostri el contrari, 1916 és un any que pertany al segle XX

Aleshores, servidor va tornar a preguntar: «I descastats per què?». La Boni, que estava asseguda damunt del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, va deixar el seu improvisat seient, va buscar una pàgina i va llegir: «Descastat-ada. Adjectiu. Despullat dels bons sentiments que hom deu naturalment tenir envers els seus pares, la seva nissaga, el seu país». «Perdona, però no t’entenc!», vaig dir. «Què diries –replicà la Boni– de qui s’avergonyeix o amaga el cognom del seu pare...? Que si Zapatero, que si Ayuso, que si Feijoo, per citar-ne només alguns... Què tenen de vergonyós Rodríguez, Díaz o Núñez»? Si almenys fessin servir els dos cognoms! Si fossin anglesos, alemanys o què sé jo, bé s’haurien d’embeinar els cognoms dels pares. I no em diguis que ho fan de cara al feminisme!». Aquí ho vam acabar, mentre servidor lluitava amb aquests dos pensaments: «Si continuo deixant parlar aquestes mixes, encara prendrem mal!» i «si votem als rucs, perquè no als gats!».

tit que jo tenia d’ella –el que de petita em van inculcar– i m’he posat a buscar la seva definició amb el següent resultat:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Manel de Falla, C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de:

La manifestació ucraïnesa en Tarragona

Trist: veure les cares d’angoixa dels ucraïnesos quan van participar divendres en la

‘Gente de bien’

Des de fa uns dies sovint sentim al·lusions enganyoses respecte a la dita frase, tant que m’ha fet pensar si estava equivocada del sen-

«Persones honrades i de bones intencions, que treballen, que són íntegres, que acaten les lleis, paguen impostos, tenen empatia amb els vulnerables, defensen els drets humans, respecten els bens públics, defensen la societat civil i els agrada que la democràcia funcioni correctament». En resum, bons éssers humans. El nostre govern desvirtua, falseja i ridiculitza la frase «gente de bien» en referir-la a l’extrema dreta i l’elit de la societat i penso que l’únic interès dels diputats que li fan de cor és per agradar-li i així poder continuar vivint del torró. No puc pensar que tots els del Congrés que en fan una bufonada d’aquesta expressió no distingissin entre «gent de bé» i «gent bé». Si comparo el meu nivell de vida i la del meu entorn amb la d’aquestes persones, penso que ells sí que són gente bien ja que al gaudir d’una bona posició és considerada com a l’alta societat. En resum, si una persona de bé és una persona honrada, de paraula, que es guanya la vida treballant –i amb el meu cas, tenint sempre en compte els principis inculcats per l’avi matern, «no robar ni matar, ajudar si et necessiten i que la teva paraula tingui més valor que la firma d’un rei» –jo considero que «gente de bien» és la majoria i jo declaro formar-ne part.

Motserrat Serra i Tutusaus

AVUI Felicita als que es diuen: Rufí i Hilari.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

Sentiràs en carn pròpia el menyspreu d’una persona a la qual li tenies un gran respecte o admiració. Tracta de no deprimir-te.

LLEÓ

24/07 al 23/08

Sorgiran despeses imprevistes que faran que et preocupis de la teva economia. Comptaràs amb l’ajuda de qui tu necessitis.

IMMOBILIÀRIA

TAURE

21/04 al 21/05

Un ambient familiar molt mogut i una gran despesa d’energia durant tota la jornada t’obligarà a treure forces auxiliars. Tranquil.

VERGE

24/08 al 23/09

Pren-te amb calma les presses d’avui i no et precipitis. Sobretot en les teves frases o paraules, amb facilitat faràs mal a algun pròxim.

CLASSIFICATS

TARIFES

BESSONS

22/05 al 21/06

El teu pensament no està en el present i imatges del passat arribaran a tu amb molta facilitat. No et perdis en utopies i mira el futur.

BALANÇA

24/09 al 23/10

Amb tàctica i diplomàcia et podràs fer amb l’objectiu que busques sigui romàntic o passional. Però compte amb el que promets.

CRANC

22/06 al 23/07

Et veuràs dividit entre les teves responsabilitats afectes i no et serà gens fàcil triar ja que et tirarà més la teva part emotiva.

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

Als oïdes arribaran notícies que alteraran els teus ànims. No et posis nerviós, tot passarà en la mesura en què li restis importància.

IMMOBILIÀRIA

A REUS precisa per incorporació inmediata administratiu/va, comercial, captador/a amb experiencia per a mitja jornada en horari de tarda. Interessats/des enviar CV a info@finquesprim.net

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479

PINTOR PROFESIONAL. Económico. Tel: 667.471.534

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

PINTOR DECORADOR. Tel: 642.094.115

ALTRES

OFERTA ESTANTERIAS GÓNDOLA seminuevas. Para comercios. Tel: 625.953.300

TAROT

TAROT MARIA. PRIORIZA TU

VIDA... Pide cita 633.670.797

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

GV - OBRAS Y SERVICIOS. Tel: 642.094.115

Mostra d’anuncis

Classificat bàsic

0,37 € x paraula + 21% IVA

Classificat destacat

NEMADI VIDENTE. Especialista en amor y retorno la pareja inmediato. Negocios atrae clientes, suerte, salud, mal de ojo, trabajo, impotencia, problemas familia. Rapidez y eficacia. RESULTADOS 48 HORAS 100% GARANTIZADOS. Tel: 658.911.022

0,37 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

Classificat destacat color

0,60

SAGITARI

23/11 al 21/12

Si viatges tingues preparat bastants diners ja que hi haurà despeses fortes o per sobre de les previsions. Magnetisme eròtic accentuat.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

A salts entre nervis i inquietud et manifestaràs durant tota jornada. Els que t’envolten no sabran com comunicar-se amb tu.

AQUARI

21/01 al 19/02

No critiquis als altres i no els posis sota la precisa i delatadora lupa. Mira’t una mica en el mirall i notaràs algunes contradiccions.

PEIXOS

20/02 al 20/03

Cuida l’entrar en disputes amb pròxims o persones d’autoritat. Tant les unes com les altres podran amb facilitat guanyar-te la partida.

Piqué De Celis, Maria Luisa. Ramón i Cajal, 37.

Telèfon 977 212 286.

Ciutat, Rosa M. - Molero, Helena. Gran Canaria, 11.

Telèfon 977 543 189.

REUS:

Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Cacho Ruiz, Eduardo. Mare Molas, 27-29.

Telèfon 977 311 047.

SALOU:

Arque Mule, Montserrat. Passeig Miramar, 72.

Telèfon 977 381 264.

VILA-SECA:

Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Tel. 977 392 139 / Tel. Urgències 648 663 434.

CAMBRILS:

Valls, Mireia. Rambla Jaume I, 15.

Telèfon 977 369 003.

VALLS:

Granell Vivo, Jose Carlos. Joaquina de Vedruna, 4.

Telèfon 977 092 435.

EL VENDRELL:

Juste Diez de Pinos, Jose Luis. Les Flors, 74.

Telèfon 977 664 422.

TELEVISIÓ LOCAL. Programació

12

OFERTES

4 DIES + 1 GRATIS

7 DIES + 3 GRATIS

Truca’ns i t’informarem: T. 977 21 11 54 O PER MAIL A: marta@mestarragona.com

MASSATGES RELAX

CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 613.361.001

MASAJE ENTERO CAMILLA. Prostático. Reus. Tel: 611.324.259

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Final al gusto!!!. Tel: 692.780.087

MASSATGISTA CARLOS. Maduret. 10€. Tel: 669.235.848

JULIA MASSATGISTA. Catalana, sensual, tendre, explosiva, morbosa. Felicitat assegurada!!! Reus. Tel: 634.777.389

MÉS PERSONAL

Classificat mòdul 17 € x dia + 21% IVA

FORMA DE PAGAMENT

• Targeta de crèdit / En metàl·lic

• Transferència bancària

BBVA: ES 75 0182 5400 29 0201550268

Carrer Manuel de Falla, 12 baixos. 43005 Tarragona Tel. 977 21 11 54

Horari: de dilluns a divendres: de 9 a 14 h i de 16 a 19 h

CONTACTES

CARMEN. Discreción. Tarragona. Tel: 603.254.131

ANASTASIA. SALIDAS ESCORT. Alto standing. Noches estrellas. 24 horas. Tel. 624.124.250

TARRAGONA. CATALANA viciosa. Tel: 604.260.384

NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062

MICHEL BRASILEÑA. Conejito peludito. Tel: 612.489.404 REUS

VICTORIA. VICIO Y PLACER... Tarragona. Tel: 643.106.380

ESPAÑOLA ARDIENTE. Sí a todo. Reus. Tel: 618.014.486

RUSA. REUS. Tel: 604.390.445

PALOMA REUS. Tel: 632.406.591

REUS. MARITXELL. Atractiva catalana madura. Tel: 602.393.335

MICHELLE. FRANCÉS natural. Sexo sin. Masajitos anales. Salidas. 24h. Tel. 643.688.834

CARIÑOSA, TRATO de NOVIOS... Besucona. 130p. Reus. Tel: 665.489.794

CHICA LATINA. 24hrs. Todos servicios. Tarragona. Tel: 642.681.135

ORIENTALES SALOU. Tel. 688.076.092

SEGUR. TRES NUEVAS CHICAS!!! Complacientes, fiesteras. COPA GRATIS. 24h. Tel: 610.208.696

NOVEDAD REUS!! LINA 37a. Todos Servicios. 24h. Tel. 602.640.295

MARÍA MADURITA. Recibo sola. Tarragona. Tel: 634.690.215

CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES Tarragona. Tel: 977.21.26.12

EIGOR, SÓLO PARA MUJERES. Tel: 644.468.289

REUS LINDAS CHICAS. 20€ VISA. 24 horas. Tel. 618.037.511

REUS. TRAVESTI MADURA. Activa, potente y complaciente. Tel: 666.030.929

TARRAGONA. MARGA, rubia, madurita. Todos Servicios. Salidas. Tel. 641.511.721

VENDRELL. ORIENTALES. Tel: 722 506 866

MADURA PECHUGONA. Tarragona. Tel: 643.136.495

CASA SUSANA. Recién llegadas!!!. Tel: 977 32.15.68

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel: 623.267.323

Cristina Serret serret@diarimes.com

Què es diuen a l’oïda Lluís Gavaldà i Falin Cáceres quan parlen als concerts? Què és La llibreta de Joan Reig o per què a tots els concerts encara sona el Bon dia, quan Gavaldà el voldria eliminar del repertori una bona temporada, són algunes de les curiositats que desvetlla el documental Els Pets: Bon dia, Joves!, que s’emetrà aquest vespre, a les 22.05 h., a TV3. Tot això, però, només són anècdotes d’un treball molt més extens que dissecciona les claus de l’èxit del grup després de quaranta anys sobre l’escenari. No és un documental sobre la història d’Els Pets –no fa cap falta, els de Constantí han sigut sempre un grup diàfan– sinó un exercici de reflexió.

El documental és una producció de Televisió de Catalunya, i ha estat elaborat per l’equip del Sense ficció, amb direcció i guió de Josep Rovira, realització d’Aïna Ivern i producció de Jordi Campàs i Joan Pavon.

Aquest dilluns, el trio de Constantí va fer la preestrena, convocant amics i familiars al Casino del poble per fer-ne el primer visionat. Amb ells, hi van ser Montse Armengou, directora del Sense Ficció, i Josep Rovira. «Aquest documental tracta de la influència que heu tingut sobre altres músics i bandes i de com, a través de les vostres lle-

SUDOKU

tres, hem entès el món», els deia Rovira abans d’arrencar la projecció. I, efectivament, l’audiovisual compta amb testimonis com el del periodista Jordi Basté, així com dels joves talents Mariona Escoda i els germans Júlia i Pau Serrasolsas, components del grup Ginestà, que desgranen qüestions com el compromís social i polític de la banda o la traça de Gavaldà per teixir cançons que, a més de resistir prou el bé el pas del temps (quatre dècades, que no és poc), encaixen

PETS: HEU QUEDAT BEN RETRATATS

Avui el ‘Sense ficció’ de TV3 estrena el documental ‘Els Pets: Bon dia, joves!’, explorant la influència que el grup ha tingut en tres generacions

Preestrena del documental, aquest dilluns al vespre, al Casino de Constantí.

a la perfecció en la vida de tots aquells que les escolten.

En el documental hi ha, com no podia ser d’altra manera, imatges d’arxiu que ens mostren els tres de Constantí quan eren tres músics amb molta patilla, així com videoclips de totes les èpoques i gravacions en directe de concerts de la gira 1963, entre els quals els de Constantí i Tarragona.

De l’arxiu de TV3 n’han sortit també records impagables, com l’entrevista que Àngel Casas va fer a uns joveníssims Gavaldà i Quintana després del Sant Jordi de 1991. El fenomen Pets és analitzat també per pensadors com

EL TEMPS

El treball compta amb testimonis com el de Jordi Basté, Eudald Carbonell o Mariona Escoda

Eudald Carbonell i per especialistes com el crític musical Lluís Hidalgo i el periodista musical Lluís Gendrau. Tot plegat, salpebrat amb entrevistes en què Joan Reig, Lluís Gavaldà i Falin Cáceres confessen febleses, preocupacions i, per damunt de tot, la seva estima per la música i per tots aquells que omplen els seus concerts. Els Pets: Bon dia, Joves!, acaba amb la pregunta que els han fet més aquest any, quan tots tres arriben als 60 anys: Fins quan hi haurà Pets? La resposta penja d’un fil. Literalment.

Mínima

Màxima

15º

Estat del cel Cel entre mig i molt ennuvolat arreu, localment cobert, si bé la nuvolositat serà menys abundant i compacta al nord-oest del territori, tret del vessant nord del Pirineu. A partir del vespre els núvols minvaran en general.

Precipitacions

Nivell mitjà Nivell alt

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Fins a mig matí s’espera precipitació al litoral i prelitoral central i nord, així com al Camp de Tarragona i és probable a altres indrets del quadrant nord-est. A la tarda és possible algun ruixat aïllat al litoral i prelitoral central. La cota de neu fins a mig matí se situarà entre 200 i 400 metres a l’interior i al nord de l’Alt Empordà, on podrà baixar fins a nivell de mar; al litoral voltarà entre 400 i 600 metres. A partir d’aleshores pujarà fins a 800 metres.