Cambrils 12
Qualsevol pacte és possible i Oliver Klein podria recuperar l’alcaldia, fins i tot pactant amb el PSC
Tarragona 3
L’Ajuntament acut a la justícia per poder accedir a la Font dels Lleons i poder comprovar el seu estat
Opinió 21 Toni Carmona Martínez. El 47 tarragoní: «El 28 de març de 1974, els antidisturbis, coneguts com els ‘grisos’, van prendre Bonavista»
Tarragona
El projecte bàsic, que encara no té data de licitació, preveu per la plaça una plataforma a doble altura, llums ornamentals i la instal·lació d’una pèrgola 2
Societat 8
L’Ajuntament ha impulsat el Consell de Joves dels Instituts de la ciutat, que el pròxim mes de juny presentarà les propostes consensuades pels participants
L’espera per una llicència d’obres passa de 10 a 4 mesos en 5 anys Tarragona
L’Ajuntament ha presentat el balanç del pla per agilitzar els tràmits municipals 4
i l’entrada al pàrquing de La
Urbanisme l La primera fase donarà solució a les filtracions d’aigua i altres problemes estructurals
Marta Omella Blanco
L’Ajuntament de Tarragona dignificarà la terrassa ubicada sobre el Palau de Congressos. Actualment, l’espai no dispo sa de cap mena de mobiliari, més enllà d’un parell de pa pereres, l’entrada al pàrquing de La Pedrera i l’estructura de la pèrgola instal·lada pel res taurant El Terrat, actualment en desús. Per tal de revertir aquesta situació, el consistori ha redactat un projecte bàsic que ja està finalitzat. Aquest, que defineix les línies prin cipals de la reforma, es va elaborar amb una inversió de 150.000 euros, inclosa en els pressupostos aprovats el no vembre de 2023. El següent pas serà treure a concurs la
licitació del projecte executiu, que concretarà els detalls de l’obra, així com el calendari d’execució i el seu pressupost.
Un projecte en dues fases La reforma es durà a terme en dues fases: la primera resoldrà els problemes estructurals de l’espai, mentre que la segona se centrarà en la instal·lació de mobiliari i la reorganització de l’entorn. Concretament, la primera etapa preveu la substitució integral del sis tema constructiu de les dues cobertes per tal de renovar la impermeabilització i millorar l’estanquitat, l’evacuació de les pluvials i l’aïllament gene ral de les cobertes. Amb això, es posarà fi a les filtracions que afecten tant el Palau de
Un espai amb més de dues dècades d’història i un passat tràgic
La terrassa, que s’accedeix des del carrer Pons d’Icart, apareix l’any 1999, amb la construcció del Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Encara que ara el més habitual és trobar l’espai pràcticament buit, anys enrere era freqüent veure els alumnes de Pau Delclòs jugant-hi abans d’entrar o després de sortir de classe. No obstant això, aquesta pràctica va tenir un final tràgic el 6 de febrer l’any 2009, quan un alumne de 10 anys, va caure des de 14 metres d’alçada mentre jugava amb els seus companys. El nen va creuar una tanca per accedir a una xarxa anticoloms que no va poder suportar el seu pes i va cedir. Lamentablement, va morir a l’Hospital Joan XXIII després de cinc dies en coma. A conseqüència de l’accident, l’Ajuntament va ser condemnat a indemnitzar la família amb 20.000 euros després que el jutge atribuís un 30% de la culpa del sinistre al consistori que, considerava, «no va fer tot el possible per evitar una situació de risc».
Congressos com l’antic Hotel d’Entitats. També es reforça rà puntualment l’estructura i es renovarà la pavimentació
general de l’espai públic. Pel que fa a l’accessibilitat, les ac tuacions modificaran la cota final de la plaça, que quedarà
dividida en dos nivells. Això obligarà a adaptar l’espai a la normativa vigent, amb dues rampes als extrems i una es
També es preveu instal·lar una nova pèrgola i elements de joc infantil
cala a la part central. A més, es preveu adequar l’espai amb alguns elements de mobiliari urbà i un sistema bàsic d’il· luminació, que es completarà en la segona fase amb llums ornamentals.
Un espai per als veïns La segona fase també inclou la incorporació de jardineres, espais de vegetació, una nova pèrgola i elements de joc in fantil. «L’objectiu principal del projecte és que la plaça es converteixi en una nova zona verda de la ciutat i un espai que puguin gaudir els veïns», explica Nacho García, conseller d’Urbanisme de Tarragona. D’aquesta mane ra, reconeix que la manca d’il· luminació actual converteix la plaça en «un espai negre» que pot generar inseguretat, fet es remeiarà amb el nou enllumenat. Pel que fa a la ve getació, el conseller reconeix que serà una qüestió «compli cada», ja que s’haurà d’evitar el reg freqüent per tal de no perjudicar l’estructura. Així doncs, la reforma res pondrà a les demandes his tòriques dels residents de la zona, que des de fa anys recla men trobar li un ús a la plaça i denuncien la seva insegure tat. «És un espai enorme que ha estat completament aban donat i maltractat», lamenta José Manuel Navarro, veí de la zona i tresorer de l’AFA de l’Escola Pau Delclòs. Navarro defensa que l’espai es conver teixi en un parc infantil, un fet que, assegura, agrairien tant els pares del centre com les famílies del barri. «No tenim cap altre parc a la zona, els nens han de jugar a la plaça dels Carros o a la Verdaguer», explica. La terrassa, de mo ment, queda descartada. «Jo no m’hi acosto amb els meus fills, no és un espai segur. La barana està rovellada i és molt baixa, tinc por que caiguin», adverteix. A més, destaca que mentre de dia la plaça està de serta, a la nit es converteix en un punt de trobada per a bote llots. «És habitual trobar res tes d’ampolles al matí o fins i tot sacs de dormir», explica.
Patrimoni l La propietat no ha facilitat fer la inspecció de les restes arqueològiques als tècnics de patrimoni
L’Ajuntament de Tarragona ha presentat una demanda a la justícia amb l’objectiu d’aconseguir autorització per accedir a la finca privada on s’amaguen les restes ar queològiques de la Font dels Lleons. La motivació d’elevar la causa als jutjats ha estat la negativa, per part de la propi etat, de facilitar l’entrada als tècnics de patrimoni perquè hi facin una inspecció. Des de la propietat asseguren sobre la petició judicial que «no te nim cap notícia al respecte». L’equip tècnic ha d’entrar a la finca per a «comprovar l’estat estructural de l’edifici i l’afectació del bé cultural pro tegit», segons la resolució del departament de Disciplina Urbanística del passat 8 de novembre.
En aquesta resolució se citava la propietat el dia 13 de novembre a les 9 hores perquè permetés l’accés als tècnics. Com es tracta d’una propietat privada, sense el permís de la propietat els tècnics no hi poden accedir. Aquell 13 de novembre «no es va presentar el representant del propietari per accedir als baixos de l’edifici i poder rea litzar la inspecció on es troba la Font dels Lleons», recorda l’Ajuntament.
«Després de mig any d’ha ver incoat l’expedient i davant la no possibilitat d’accedir a fer la inspecció per via del pacte, la mediació o parlant,
estem a l’espera d’obtenir l’autorització judicial per po der entrar als baixos de l’edi fici i fer la inspecció adequa dament», manifesten fonts municipals. Tampoc s’ha presentat l’informe sobre el control arqueològic, que re clamen Ajuntament i Gene ralitat des de fa mesos, i que la propietat ha reiterat que no presentaria.
La resolució ja alertava que,
La representació de la propietat assegura que «no tenim cap notícia al respecte»
Mobilitat l En Comú Podem ha registrat la moció i es votarà al plenari
La Plataforma Som Part Alta reclama que una part del pàr quing Torroja es converteixi en zona taronja. Aquesta és una de les mesures que pro posen per tal de pal·liar el dè ficit d’aparcament que pateix el veïnat del nucli antic de la
ciutat. En Comú Podem ha registrat les demandes, que es recullen en una moció de quatre acords que es votarà en el pròxim consell plenari.
La plataforma, de recent creació, considera que la nova configuració de l’aparcament a la ciutat a causa de l’arriba da de la Zona de Baixes Emis
sions perjudica els residents de la Part Alta. Des de fa unes setmanes Tarragona compta amb una nova sectorització dels aparcaments regulats i s’ha eliminat la superposició, que permetia als abonats po der aparcar a la zona pròpia i a l’adjacent. Per tant, ara «els veïns han d’escollir entre la
en cas de no facilitar l’accés a l’edifici, se sol·licitaria la cor responent autorització judi cial al jutjat, «de conformitat amb el que disposa l’article 100.3 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre del procediment administratiu comú de les ad ministracions públiques». De fet, el conseller de Patrimoni, Nacho García, manifestava el passat mes de desembre que «la inspecció la farem més aviat que tard».
zona de Llevant, amb més places disponibles que el nu cli antic, i per tant renunciar a la Part Alta»; o bé «optar per la zona 1, més gran, però amb molt poques places verdes» a tocar del seu barri.
En els acords, reclamen: incorporar a les noves con dicions generals d’estacio nament l’opció de la super posició; convertir en zones verdes les places del passeig de Sant Antoni i obrir la finca de l’Hostal del Sol; i, per últim, aplicar el règim bonificat a la zona antiga del pàrquing Tor roja.
«Bona predisposició»
Sempre que el representant de la propietat ha atès aquest mitjà ha manifestat que «hi ha bona predisposició a col· laborar amb el que calgui amb l’administració». Tot i això, fonts coneixedores de la situació han explicat a Diari Més que aquesta «bona pre disposició» no s’està traduint
en fets. La propietat i tècnics del consistori han conver sat amb la propietat en més d’una ocasió en els últims mesos. Durant aquestes con verses, la propietat també ha manifestat bones intencions, però mai no s’han acabat ma terialitzant.
Mesures cautelars
En l’informe que l’arquitecte tècnic municipal va elaborar després de no poder inspec cionar les restes arqueològi ques, manifestava que la pro pietat havia de complir amb mesures cautelars. Segons el document, la propietat està obligada a treure l’aigua de la finca i a estabilitzar les ter res de l’aparcament exterior, limítrof als terrenys, fets que encara no s’han produït. La presència de l’aigua que bro lla de la font inquieta els ve ïns, que esperen solucions de forma immediata.
Compromís de l’alcalde
A inicis d’aquest any, l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, va assegurar que la situació de la font es desbloquejarà aquest 2025. «Tinc la volun tat fèrria d’arribar a un acord, amb la propietat dels baixos de l’edifici i la Generalitat, i potser altres administraci ons, per tal de desencallar la situació», va manifestar. So bre la petició a la justícia d’ac cedir a la Font dels Lleons per a fer la inspecció, ni l’alcalde ni el conseller de Patrimoni han volgut fer declaracions.
Urbanisme l L’Ajuntament està fent un pla amb diverses mesures i espera aprovar una nova ordenança d’obres
L’espera dels tràmits per a aconseguir una llicència d’obres a Tarragona ha passat de 331 dies a 131 en només sis mesos. Això és resultat d’un pla de l’Ajuntament per a agilitzar la concessió de llicències que inclou diverses mesures. «L’avenç és substancial, tot i que encara queda marge de millora», va explicar ahir Nacho García, conseller d’Urbanisme.
El pla va arrencar el passat mes de juny i inclou accions com la incorporació de personal administratiu i tècnic i la simplificació dels informes requerits. El 2020, el termini per a aconseguir una llicència era d’un any i 3 mesos. «És un tema que ens ocupa i ens preocupa. Volem ser una Administració més propera i afavorir les inversions que arribin a la ciutat», va expressar l’edil. En aquests últims mesos, la llicència d’obres de l’edifici enfonsat parcialment al carrer Unió es va atorgar en no-
més 40 dies. I les obres de reforma de l’àrea d’obstetrícia de l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla es van tramitar en 150 dies. «Veiem que les mesures adoptades donen bons resultats», va afegir García.
Pròximes mesures
Tot i això, el consistori no es vol aturar aquí i treballa en les pròximes mesures del pla, com la redacció i aprovació d’una nova ordenança d’obres. «Un dels objectius
«L’avenç és substancial, tot i que encara queda marge de millora»
principals és que amb la nova normativa moltes obres que ara requereixen d’una llicència es puguin tramitar amb només comunicats», va exposar García. Els plans de l’executiu municipal, que està redactant la normativa, és
tenir el primer esborrany de l’ordenança a l’abril. Després de negociar el text amb la resta de grups polítics, i si obté el suport suficient per a aprovar-se, es preveu que la nova ordenança entri en vigor en l’últim trimestre d’enguany.
No tot per Comissió Més enllà, es crearà pròximament un qüestionari d’avaluació que s’enviarà als interessats un cop finalitzat el tràmit, així com una taula de llicències d’obres que incorpori els agents externs com cambres, gremis o col·legis professionals, entre d’altres. «Amb la Comissió de Patrimoni i amb el Departament de Patrimoni de la Generalitat hi estan havent reunions constants per assolir que no totes les obres hagin de passar per la Comissió, sinó que es pugui fer un protocol on es determini quins casos poden anar per llicència directa de l’Ajuntament», va explicar el conseller.
Societat l L'acte de record es farà el 20 de febrer al Centre Cultural Antic Ajuntament
Redacció
Tarragona homenatjarà el periodista Josep Maria Pena amb una lectura de poemes el pròxim 20 de febrer. L’acte de record es farà a les 18 hores al Centre Cultural Antic Ajuntament, organitzat pel projecte Cultius Culturals.
Josep Maria Pena era conegut, sobretot, per la seva faceta com a periodista tarragoní. En canvi, en aquest acte els organitzadors volen redescobrir i reivindicar el Josep Maria Pena escriptor, o millor dit, poeta. Diverses veus pujaran a l’escenari per crear un seguit de fragments seqüenciats a partir dels seus textos. Poesia, música i fotografia.
El Josep Maria periodista va estar vinculat a diversos mitjans de comunicació local. Pena va iniciar la seva la carrera professional als anys 80, va formar part de la redacció d’emissores de diaris i emissores de ràdio. Va ser a l’equip de Ràdio PopularCOPE i a la Cadena SER de les comarques meridionals de Catalunya.
També va formar part de la redacció del Nou Diari i després va ser assessor del grup municipal d’Iniciativa per
Diverses veus pujaran a l’escenari per a compartir poemes de Pena
Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona. Darrerament, va retornar a les trinxeres periodístiques de la mà del Diari Més, on s’encarregava de la informació de Tarragona. Durant l’acte, però, el protagonisme serà per textos literaris i poesies extretes de publicacions de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, de revistes culturals com El Balcó o la Gent del Llamp, o del llibre publicat per l’editorial Trujal l’any 2000 Seqüència.
Port i el Govern reforcen aliances
Política l El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago J. Castellà, ha mantingut una trobada aquest dimecres al matí amb la delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, Lucía López Cerdán. El president Castellà ha exposat quines són els projectes estratègics que duent a terme el Port Tarragona, entre d'altres qüestions. Redacció / Port
Es crearan almenys tres rutes, que seran gratuïtes i es faran en quatre idiomes Turisme l L’Ajuntament ha licitat el
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona impulsarà un servei de visi tes teatralitzades pel Camí de Ronda. El consistori ha licitat la planificació, disseny i execució d’aquests itinera ris guiats per un dels princi pals atractius del litoral de la ciutat, que, a la vegada, és un dels més desconeguts. Amb aquesta iniciativa, que comptarà amb un pressupost de 44.999,28 euros (IVA in clòs), es pretén posar en valor aquest espai natural tant pel seu valor paisatgístic, com també per l’històric.
Les visites guiades s’ofe riran de forma gratuïta i tin dran una durada d’entre una hora i mitja i dues. L’adjudi catària n’haurà de realitzar 75, com a mínim, dins del període comprès entre l’1 de juliol fins al 15 de desembre.
Es dissenyaran almenys tres rutes: una que passarà per la pedrera romana Punta de la Creueta, una altra de Tamarit
a la Móra vinculada als pira tes i una darrera per la zona del Fortí de Sant Jordi que als conflictes bèl·lics que han suc
Educació l L'escola universitària hi impartirà el grau de CAFE
ACN
L’Ajuntament de Tarragona portarà al ple de divendres, 21 de febrer, l’adjudicació de la concessió administrativa d’ús privatiu del mòdul 5 de la finca número 1.728 de la Tabacalera. S’hi construirà un centre docent universitari i de formació professional on està
previst impartir el Grau de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE). L’única licitadora és l’Escola Univer sitària de la Salut i l’Esport Euses Terres de l’Ebre, centre de formació privat adscrit a la Universitat Rovira i Virgili (URV). El consistori vol «dig nificar aquesta finca» per a
la formació universitària es pecialitzada a la ciutat i que permeti «activar» el projecte de convertir l’antiga fàbrica en un «hub formatiu, cultural i tecnològic de referència».
La concessió té un termi ni de 39 anys i 11 mesos. Es preveu un període d’amor tització màxim de 20 anys,
ERC retreu a Viñuales no haver pactat les freqüències de l’EMT amb els veïns
Política l Lamenten que es proposi retallar freqüències en moltes línies
Redacció
El Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona reclama a l’alcalde Viñuales que consensuï amb partits i entitats veïnals la modifica ció del Reglament del servei de transport urbà de Tarra gona. Tal com explica el con seller d’Esquerra, Jordi For
tuny, «aquest document és de gran importància perquè marca les directrius de línies i freqüències que ha d’oferir l’EMT i les necessitats de per sonal i flota que ha de tenir l’empresa per cobrir les ne cessitats que s’han marcat». Els republicans consideren que cal aprofitar la modifi
cació d’aquest reglament per introduir millores, com l’aug ment de freqüències, però fer ho «de la mà dels grups muni cipals i sobretot parlant amb totes les entitats veïnals per escoltar i intentar introduir les seves necessitats». Des d’ERC critiquen que el govern del PSC proposa re
ceït al llarg de la història. Durant els recorreguts, un guia especialitzat proporci onarà informació detallada
període durant el qual l’amor tització es considerarà un pa gament en espècie del cànon anual exigible, contribució que a partir del vintè any de concessió serà de 212.300 eu ros. Un cop passat el termini de concessió, les instal·lacions passaran a ser de possessió i titularitat de l’Ajuntament. Euses invertirà 3.696.089,74 euros per transformar una superfície de 2.864,40 me tres quadrats. Les obres així com l’explotació de les instal· lacions i la gestió de l’activi tat, també aniran a càrrec de l’adjudicatària.
tallar freqüències en moltes línies, sobretot en dissabtes, com per exemple les L 34, L 6, L 22, L 23 o L 54; i també d’entre setmana com passarà a la L 11. Sobre l’EMT, els repu blicans també consideren re captatori el fet que l’executiu municipal vulgui més perso nal per destinar lo a sancio nar els usuaris de les zones regulades: «Viñuales s’ha de dicat a augmentar de manera desproporcionada les places d’aparcament regulades i ara es troba que no té vigilants, aquesta és una política clara ment recaptatòria».
ropeus Next Generation per a dur a terme totes les actua cions previstes dins d’aquest projecte, com la pacificació dels carrers Sant Pere i Gravi na del Serrallo o la creació del carril bici entre el Miracle i la Savinosa. Més enllà de les ru tes teatralitzades, en el Camí de Ronda es durà a terme una altra intervenció que es finan çarà també amb aquesta sub venció europea. L’Ajuntament invertirà més de 200.000 eu ros en la restauració del tram entre el Fortí de Sant Jordi i el parc dels Cossis.
sobre els llocs visitats, men tre que personatges teatralit zats apareixeran en diferents punts de l’itinerari per inte ractuar amb les persones as sistents, oferint una represen tació més vívida de la història i els esdeveniments per a en riquir la narrativa. Els itinera ris es faran en català, castellà, anglès i francès. La creació d’aquestes visi tes és una de les accions inclo ses en el Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació ‘Tar ragona, entre el blau i el verd’, impulsat per l’Ajuntament de Tarragona. El consistori va rebre 3,5 milions dels fons eu
Promoure el patrimoni La consellera de Turisme, Montse Adan, ha assegurat que «a través del disseny i po sada en marxa del servei de visites guiades teatralitzades es pretén posar en valor l’iti nerari històric i els seus valors naturals, a través de les perso nes». A més, ha remarcat que «oferir una experiència rica, accessible i educativa, és pro moure el patrimoni cultural i natural de la ciutat, i ajudarà a desestacionalitzar el turisme. D’aquesta manera, creiem que també es generen benefi cis econòmics i socials per a la comunitat local».
El
5 es
Defensar la independència de Catalunya com a objectiu polític em sembla, a hores d’ara, una tasca titànica. Sobretot després de vuit anys d’un nou ‘procés’, el de la deconstrucció de tota l’estructura social i política que va dur aquest país a una república, encara que fos de 8 segons. Per això vaig anar dimarts a la xerrada organitzada per l’Assemblea a la sala de graus de la URV, encuriosit per veure com és possible mantenir un discurs independentista i que no acabi tot en una vall de llàgrimes. Lluny d’això, no pot dir-se que el públic va sortir d’allí amb eufòria, però sí que es podia percebre una certa satisfacció perquè encara hi ha un discurs coherent que, sense prometre jugades mestres i lideratges messiànics, planteja escenaris plausibles i, fins a cert punt, –«per què no», segurament pensaven molts dels assistents– realistes.
Els ponents eren Albano-Dante Fachín i Josep Costa, l’un, català de l’Argentina i l’altre, català de les Illes, activistes que des de procedències ben diferents, tant geogràfiques com ideològiques, s’han convertit en elements disruptius. Tots dos van ser protagonistes en formes diverses de l’1 d’Octubre, però encara es poden permetre defensar l’autodeterminació catalana «sense haver de passar vergonya», una expressió que va aparèixer més d’una vegada durant la xerrada, referida a polítics de les forces polítiques que es diuen independentistes.
Costa va reclamar que ja n’hi ha prou de creure que la situació actual és dolenta, «que anem pel pedregar. No és cert. És clar que hi ha problemes, però la solució depèn de poder gestionar els nostres recursos, per ser independents». Literalment, va afirmar que quan siguem independents «podrem lligar els gossos amb llonganisses», o, rebaixant la metàfora, disposar d’un benestar notable: «Què no es podria fer amb 20.000 milions anu-
Política l Albano-Dante Fachín i Josep Costa omplen la sala de Graus de la URV convocats per l’Assemblea
als que ara no tenim?». Per Fachín, cal mantenir la confrontació, política, amb l’Estat. I l’Estat, van defensar els dos ponents, és tant la Guàrdia Civil –«salutacions al que hi hagi a la sala per gravar-nos»–, com el PSOE. «Ens estan fent creure que es tracta d’una confrontació ideològica. I això no va de dretes o esquerres, això va d’autodeterminació i del model de país que volem. Mentre ens distreuen decidint si cal ampliar l’aeroport, arriben de Madrid i li canvien el nom. És un exemple de com de poc important és el
que es decideix aquí». Josep Costa, eivissenc, admetia ser del punt de l’illa més allunyat del mar, però, així i tot, s’apuntava a una metàfora marinera: «per assolir la independència no hem de canviar de vaixell, ni tampoc el trajecte, ja ens coneixem els esculls. De fet, ni tan sols és determinant la tripulació. El que si ens cal és mantenir-nos remant i esperar el vent a favor». En això es basa el postulat de Costa. Ara el vent bufa en contra de l’independentisme, «fins i tot ens ha fet recular», però creu que res no impedeix que conjuntures nacionals o internacionals puguin fer girar el vent. «I quan el vent bufi a favor i ens agafi remant, tot anirà molt més ràpid».
Citava el cas de Groenlàndia «que pot posar en el panorama un referèndum ben aviat» o la situació al Quebec, «on el Partit Quebequès, que ara mateix només té tres diputats al parlament, traurà majoria absoluta les pròximes eleccions, segons totes les enquestes». Fachín incidia en el mateix concepte, «com deia l’artista, que la inspiració m’agafi treballant. Això és el que ens cal, continuar remant per a quan arribin els moments favorables».
Segurament tots els assistents compraven el missatge, però en el torn de preguntes ja es va fer evident que, malgrat que la idea és mantenir l’enfrontament polític amb l’Estat, falta aclarir quines són les accions
«Fins i tot un polític inútil ens pot portar a assolir la independència»
concretes que es poden fer. I en aquesta pregunta, també hi era implícit el dubte sobre què cal fer amb unes formacions polítiques que han perdut la confiança dels independentistes.
Tots dos ponents van ser capaços de donar una resposta a aquestes qüestions, inconcreta però assumbile. Els partits, defensaven els ponents, s’han d’adaptar al que la societat els acaba reclamant. «La signatura de David Bonvehí o Marta Pascual també hi era a la declaració d’independència…» reblava Costa. És a dir, «que fins i tot un polític inútil, si veu perillar la seva cadira, pot arribar a conduir-nos a l’autodeterminació». Montenegro servia d’exemple per parlar de la irreversibilitat: «Els que ara governen Montenegro eren els majors opositors a la seva independència. Us penseu que han fet cap pas per deixar de ser independents?»
Així doncs, en conclusió, cal mantenir el rumb, remant en la mateixa direcció i esperar temps millors que res no demostra que no hagin d’arribar, –tot i que tampoc tenim garanties del contrari. El temps que caldrà esperar ningú ho sap. I, potser, als que van deixar petita la Sala de Graus se’ls farà massa llarg. Una altra cosa que cridava l’atenció era que el més jove de la sala segurament era jo (i jo tinc 56 anys). Això també es va comentar en un moment de la xarrada, però Dante Fachín va manifestar que sí que hi ha joves mobilitzats, que es fan més evidents a les xarxes socials que no pas en xerrades de l’ANC. El final de la xerrada es va cloure amb una idea final de Costa, que es va mostrar molt contundent amb un punt del full de ruta de l’Assemblea, de la qual ell nés membre: «S’hi defens que si es declara la independència, s’obrirà un període de caos. És que ens hem begut l’enteniment? Si mai som independents, des del minut ú, cal llei i ordre. I punt»
L’Ajuntament
Neteja l L'Ajuntament i FCC han fet una redistribució de les tasques de les màquines de les que disposa actualment la ciutat, «perquè treballin de manera més efectiva i per tal de poder afrontar millor la situació actual, que no ens permet ampliar ni contractar altres serveis»,apunta la consellera de Neteja Pública, Sonia Orts. Una de les
tasques que s’ha impulsat és l’ús de tres màquines que normalment esbandeixen voreres amb alta pressió i que s’estaven utilitzant de forma mecànica; ara s’utilitzen amb mànega d’aigua a pressió acompanyada de la persona que condueix, així com de persones operàries que utilitzen la mànega de l’aigua a pressió o que escombren el
terra per retirar residus que hi puguin haver, com ara fulles o petits residus. Així mateix, es fan servir tres camions cisterna és a dir, regadors, que tenen aigua a pressió i que es destinen a la neteja també de les voreres més brutes. En aquests s’ha substituït la mànega de treball per una llança, per tal d’augmentar la pressió. Redacció
Cultura l Hi haurà tallers, exposicions i formacions i es vol obrir el ventall de disciplines més enllà del circ
Sergi Peralta Moreno
El Giny és un equipament cultural ubicat al sud. Va néixer per ser una escola del circ, però l’activitat va anar decaient i, els últims anys, el seu ús era esporàdic. «L’hem anat fent servir de calaix de sastre d’aquelles entitats que ens demanaven un espai», reconeix el regidor de Cultura, Daniel Recasens. Ha acollit iniciatives d’organitzacions tan diverses com l’Institut Josep Tapiró, una banda de cornetes i tambors o Tebac Teatre, així com residències artístiques. Ara, tindrà un full de ruta que li donarà una nova vida. La cooperativa Icària, en el marc de la Comunalitat Reus Sud, va presentar una proposta per
desenvolupar-hi un projecte «cultural, feminista i comunitari». «I tant, però penseu en l’estat que està i que s’ha de compatibilitzar amb els altres usos», digué la regidoria. Dit i fet: el Giny serà la seu d’una escola cultural feminista. Olga San Felipe, de la cooperativa Icària, explica que, a banda de començar a detallar una programació «perquè puguin anar passant coses», la feina més imminent és contactar amb persones, entitats i professionals del món de la cultura que vulguin implicar-se en el projecte, que compta amb una subvenció de la Generalitat, i formar part de la seva governança. L’òrgan, que inclourà Icària i l’Ajuntament i es convidarà
Tebac i la banda de cornetes i tambors, servirà per «prendre decisions de què ha de succeir en aquell espai i de quina manera». «D’equipaments
d’aquest estil no n’hi ha tants al país», remarca Recasens sobre el fet que la gestió sigui publicosocial. Així i tot, San Felipe expressa que ja hi ha
L’apunt
En la cerca d’un nom per batejar el projecte
Recasens i San Felipe expliquen que s’està buscant un nom per batejar el projecte. El regidor comenta que es treballarà de forma consensuada i que podria ser en clau femenina, seguint el camí que està agafant el nomenclàtor. «Sabem que hi ha hagut dones molt rellevants a Reus; no és una tasca difícil, però s’ha de fer a consciència», remarca la representant d’Icària.
Es vol crear una ràdio comunitària que convidi entitats veïnals i un institut
L’òrgan de govern inclourà entitats i professionals del món de la cultura
un «imaginari de coses que volem que passin». «Volem dotar la cultura de referents femenines, sobretot d’aquelles àrees que potser estan més masculinitzades», assenyala, tot afegint que «no vol dir que sigui exclusiva per a dones».
La representant d’Icària afirma que el circ «hi serà igualment», però no serà l’única disciplina. «Anirem en funció de la demanda o les propostes que ens puguin aportar», concreta. El regidor de Cultura assenyala que s’intentarà arribar «a un teixit que, d’entrada, pot sentir-se poc cridat a participar en la cultura normativa». Hi haurà exposicions, tallers, esdeveniments i formacions sobre matèries com aprendre a utilitzar una taula de so. La ràdio comunitària es vol que «no només es quedi de portes endins», sinó que impliqui agents de l’entorn com l’institut o les entitats veïnals. «La proposta és que un equipament estigui més viu del que ho està i ha de poder interpellar el seu entorn natural», afegeix l’edil. El «diàleg» amb la comunitat serà clau per dibuixar el futur de l’indret. Es buscarà, també, que s’integri amb altres actors com els centres cívics o la Biblioteca Pere Anguera. Per tot plegat, San Felipe subratlla que serà un procés «lent», però «nosaltres procurarem que hi vagin passant coses mentrestant». San Felipe destaca que, quan han presentat els actes a la zona, el feedback rebut ha estat «extraordinari, molt bo». «Ens està contactant molta gent preguntant com ho farem, mostrant interès», comenta. I és que considera que el projecte d’una escola cultural feminista és «molt concreta i necessària».
Joventut l El Consell presentarà les propostes finals en un acte públic al mes de juny
Miquel Llaberia
Una vuitantena de joves van assistir ahir a la sessió inaugural del Consell de Joves dels Instituts de Reus 24-25. Aquesta es va desenvolupar a la sala polivalent de la Palma al matí amb l’objectiu de donar continuïtat al Consell d’Infants Ciutadans. «Volem continuar escoltant-vos als joves que ara esteu a l’ESO per conèixer les vostres propostes», va assegurar l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, en la seva rebuda als estudiants dels instituts Josep Tapiró, Domènech i Muntaner, Baix Camp, Gaudí i l’Escola Puigcerver. Així i tot, la batllessa es va afanyar a afegir que «no ens demaneu posar un Dragon Khan a la plaça Mercadal».
L’objectiu d’aquest consell de nova creació per part de la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Reus, que espera acollir a més centres educatius de la ciutat en un futur, és crear un espai de participació i debat per l’alumnat d’ESO el qual generi i recu-
lli les seves propostes i les traslladi al consistori perquè aquest pugui impulsar-les.
«L’escriptor valencià, Joan Fuster, deia que tota política que no fem nosaltres serà
feta contra nosaltres», va citar el tècnic de la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Reus, Víctor Pereda, en la presentació als estudiants, tot i que ràpidament va ma-
Una vuitantena de joves van assistir ahir a la primera sessió de treball
Marcos: «Diem que els joves són el futur, però també són el present»
En aquesta primera edició hi participen cinc centres educatius de la ciutat
tissar les seves paraules: «No em malinterpreteu, no vull dir que l’Ajuntament de Reus faci polítiques en contra de la joventut, tot el contrari, però aquesta reflexió il·lustra la idea de la necessitat d’estar presents en aquests espais collectius».
Funcionament
Aquest nou consell tindrà un total de quatre sessions,
la primera de les quals es va celebrar ahir amb la voluntat d’exposar com funcionarà, conèixer-se entre els delegats de classe que serviran com a representants i escollir tres dels cinc blocs predefinits per a després treballar-ho en els seus respectius centres; cultura i oci, transport i medi ambient, educació i treball, gènere i sexualitat i salut. La segona sessió serà entre els mesos de març i abril, amb sessions descentralitzades a cada institut on es treballaran les propostes recollides als centres educatius de cara al següent pas. La tercera sessió de treball serà un cop més a la Palma, entre l’abril i el maig, per posar en comú les propostes de cada centre, debat i fer una votació de les propostes. Finalment, l’últim pas serà una presentació pública dels resultats i propostes del consell davant de les autoritats municipals que es durà a terme entre els mesos de maig i juny en un espai que encara s’ha de concretar. «Els joves saben perfectament el que volen per la seva ciutat, així que esperem que ens ho acabin traslladant i mirarem què podem fer per fer-ho efectiu», va afirmar Guaita. En aquest sentit, l’alcaldessa no descarta que, en rebre les propostes finals al mes de juny i analitzar la seva viabilitat es reservi una partida pressupostària per executar-les posteriorment. «Els nois i noies ja participen molt activament en el consell d’infants, però quan arriben a l’ESO sembla que desconnectin i el que volem és que continuïn implicats perquè ens aportin la seva visió de la ciutat», afegeix. «El nostre objectiu clar com a govern municipal sempre ha estat l’escolta activa i en aquest cas l’escolta activa dels joves per també fomentar la participació ciutadana en aquestes edats», valora el regidor de l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos. «Volíem anar més enllà i amb aquest nou consell donem més veu a aquesta franja d’edat que cobreix l’educació secundària. Moltes vegades diem que els joves són el futur, però també són el present», comenta el regidor Marcos.
El Festival Accents s’ha consolidat com una de les propostes culturals per excel·lència de les comarques tarragonines. Amb l’objectiu d’expandir-se i oferir música en viu durant la resta de l’any, l’entitat impulsora ha creat un nou cicle, Les Perles de l’Accents, que se celebrarà durant el primer semestre del 2025. «Les perles són una cosa única; per tant, portarem concerts únics per ser una novetat, una estrena, que només es poden veure aquí o que tindran lloc en un espai molt singular», va destacar el director de la iniciativa, Isaac Albesa. Els Pets, Sopa de Cabra o Niño de Elche seran tres dels caps de cartell, però Mishima posarà la cirereta al pastís.
La banda portarà per primera vegada la seva Nit de les Roses, l’espectacle que programa al voltant de Sant Jordi, fora de Barcelona. En concret, visitarà les ciutats de Girona i Reus. El concert a la capital del Baix Camp tindrà lloc el 24 d’abril al Teatre Fortuny. Serà una actuació especial, atès que el grup es-
tarà acompanyat per quatre escriptors locals que llegiran una recopilació de textos i poemes. Les entrades surten a la venda avui mateix, a partir de les 11 hores, a través de www. teatrefortuny.cat o a les taquilles del teatre. D’altra banda,
Més de 180 emprenedors i inversors participen en el 8è
Fòrum d’Inversió Cat Sud
Economia l El 'foyer' de FiraReus va esdevenir l'escenari de l'esdeveniment empresarial
Redacció
Més de 180 persones emprenedores, inversores, directives i empresàries del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès van participar ahir en el 8è Fòrum d’Inversió CAT SUD. El Foyer de FiraReus ha esdevingut l’escenari en que alguns dels projectes empresarials més innovadors del sud de Catalunya han cercat finançament amb possibles inversors.
En el transcurs d’aquesta vuitena edició del Fòrum d’Inversió CAT SUD s’han
donat a conèixer sis projectes empresarials innovadors dels sectors de les energies renovables, tecnològic, nanotecnologic, cosmètica natural i nutricèutic.
Pel que fa a les energies renovables, s’ha presentat l’empresa Biohome, es va presentar un projecte de plataforma digital que converteix la biomassa per escalfar edificis en un servei mitjançant l’automatització de la gestió de comandes, lliuraments i emmagatzemat. Quant al sector tecnològic, el projecte Xip Òptic Tarranix desenvolupa i
ja s’han esgotat les entrades pels concerts de Sopa de Cabra i Els Pets. Amb Reus com a epicentre de la música en viu, Les Perles de l’Accents tenen la premissa de voler «arribar més enllà», en paraules del regidor de
Cultura de Reus, Daniel Recasens. En concret, la programació inclou actuacions a Miami Platja (La Prenda Roja, el 15 de març), Cambrils (Anna Roig i Carles Belda, el 16 de març), Mont-roig del Camp (Terrae, el 27 d’abril) i l’Argen-
Es van donar a conèixer sis projectes empresarials innovadors. Ajuntament
Diferents projectes innovadors van buscar finançament a la jornada
implementa el primer xip fotònic produït íntegrament a Europa, utilitzant una tecnologia revolucionària per aconseguir una reducció significativa dels circuits necessaris.
Els concerts
Els Pets
Hi haurà concerts a Reus, Miami Platja, Cambrils, Mont-roig del Camp i l’Argentera
tera (TIU, el 3 de maig). Precisament, la regidora de Cultura i Festes de l’Argentera, Meritxell Vallverdú, va reconèixer que «apostar per la cultura en aquest entorn suposa un gran esforç i els recursos són molt limitats». «És una forma de reivindicar que la cultura arriba a tothom independentment d’on visqui», va apuntar.
Indrets singulars La singularitat de les actuacions no només tindrà a veure amb la proposta artística, sinó també, fins i tot, per l’entorn. La pianista Lídia Papió estrenarà el seu nou disc, Instint Natural, al Xalet Serra, un edifici modernista que no acostuma a obrir portes al públic general. «Estic molt contenta de presentar el treball allà», va expressar. La interpretació serà el diumenge 30 de març. Les entrades es poden adquirir a través de www.codetickets.com
21 i 22 de febrer
La Prenda Roja 15 de març
Anna Roig i Carles Belda 16 de març
Bewis de la Rosa 21 de març
Sopa de Cabra
22 de març
Lídia Papió
30 de març
Niño de Elche 5 d’abril
Anna Andreu
12 d’abril
Mishima 24 d’abril
Terrae 27 d’abril
Tiu
3 de maig
Societat l La inscripció per a la prova ja està oberta La Crispeta organitza la primera cursa de disfresses de Carnaval el pròxim 23 de febrer
Redacció
L’entitat cultural i juvenil La Crispeta organitza, el diumenge 23 de febrer, la primera edició de la cursa popular de Carnestoltes de Reus. L’activitat començarà a les 11 del matí des de la plaça del Castell, que també en serà la meta, i tindrà un recorregut de 5 quilòmetres pels carrers més cèntrics de la ciutat. La iniciativa vol sumar-se a l’ambient festiu del Carnaval reusenc i, per això, s’anima els participants a córrer disfressats. «És la primera activitat esportiva que
fem com a entitat. La nostra idea és variar el tipus d’actes i ampliar la programació de l’associació més enllà de l’oci i les festes», destaca una de les organitzadores de la carrera i secretària de La Crispeta, Clara Piñol. La inscripció per a la prova ja està oberta fins al divendres 21 de febrer, o fins a arribar als 500 participants, amb un cost de 8,50 euros. Els corredors podran recollir els seus dorsals al CN Reus Ploms el 21 de febrer (de 19 h a 21 h) i el dissabte 22 (d’11:30 h a 13.30 h); també ho podran fer el mateix dia 23, a la plaça del Castell.
Salut l Hi haurà un recorregut d’un quilòmetre adaptat per a pacients amb malalties cardíaques
Miquel Llaberia
L’Hospital Universitari Sant
Joan de Reus (HUSJR) impulsa la primera edició de la Cursa Fem Salut Sant Joan.
Aquesta es durà a terme el diumenge 30 de març i la inscripció té un preu de 5 euros que aniran destinats a la Unitat de rehabilitació cardíaca de l’hospital que funciona des de l’any 2023. Aquesta unitat ha treballat per promoure l’esport entre els pacients que han patit un infart de miocardi per a millorar el seu estat de salut. A més, els beneficis de la cursa es destinaran concretament a adquirir un programari que servirà per connectar-se amb totes les unitats de rehabilitació cardíaca de l’Estat i disposar de dades en comú. A més, la celebració de la cursa està emmarcada en la celebració del Dia Mundial de l’Activitat Física que és el 6 d’abril.
«Volem mostrar aquesta responsabilitat ètica i moral de transcendir en el que passa més enllà de les nostres
parets. És una mostra dels valors de l’entitat i dels professionals d’aquesta casa», afirma el gerent de l’HUSJR, Anton Benet. «L’hem anome-
nat Fem Salut perquè la intenció no és destacar el caire competitiu, sinó mostrar els beneficis que té fer exercici. L’evidència científica ens de-
Política l L'oposició, tot i celebrar-ho, remarca que la solució al conflicte arriba molt tard
Miquel Llaberia
El Consell Comarcal del Baix Camp va aprovar el passat dimarts 11 de febrer en un ple extraordinari i per unanimitat la nul·litat de l’acord de taules salarials del ple del 27 de desembre de 2022 i, en conseqüència, va engegar el procediment de contractació dels serveis que elaboraran una nova RLT. Aquesta té com a objectiu resoldre el conflicte obert entre la direcció política de l’ens supramunicipal i els treballadors de l’òrgan que, durant el ple, van fer acte de presència en la sala, però sense actuacions de protesta.
L’objectiu és garantir les millores de les condicions laborals que no es van poder dur a terme l’any 2022. «Esperem tirar endavant amb els acords presos amb la màxima celeritat possible i treballarem per definir una comissió de la RLT on totes les parts estaran representades», va afirmar el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Ernest Roigé.
«En aquest mandat hem tingut la sensació que es podria haver anat més de pressa i sempre s’acaba aprovant més tard. Podríem haver-ho aprovat al desembre o gener
i no va poder ser», va asseverar el portaveu de NMC, Oliver Klein. Per la seva banda, la portaveu de la CUP, Mònica Pàmies, també va remarcar que s’havia actuat molt tard i va reclamar tenir en compte als representants dels treballadors durant el procediment: «No hi ha manera de justificar que un conflicte que va iniciar el 2022 hagi hagut d’esperar al 2025 per començar el primer pas per resoldre’s. És vergonyós». «Avui comencem de zero, però han passat dos anys i mig», va afegir en la mateixa línia el portaveu d’Ara, Daniel Rubio,
mostra que l’esport, sobretot de manera compartida, millora els nostres índexs de salut i de felicitat», afirma el metge i membre del Comitè Organit-
L’esdeveniment ja compta amb més de 1.400 inscrits i serà el 30 de març
zador de la cursa, Marc Baget.
La cursa
La cursa tindrà un doble recorregut. Per un costat, el de cinc quilòmetres que unirà l’Hospital Sant Joan amb l’Antic Hospital de Reus i, per un altre costat, el d’un quilòmetre que realitzaran els pacients de malalties cardíaques al voltant de l’Hospital. Aquests pacients estaran assistits en tot moment per metges i per més de 150 voluntaris estudiants de la Facultat de Medicina de la Universita Rovira i Virgili (URV) perquè puguin fer esport d’una manera segura. «Està pensat perquè els pacients siguin els protagonistes. Sí que la majoria dels participants seran gent sense una malaltia, però és important pensar en els pacients per-
què gaudeixin d’una activitat social», destaca Baget. A més, els pacients no hauran de pagar els cinc euros per participar i els patrocinadors de l’esdeveniment es faran càrrec de la seva aportació econòmica. «Aquest projecte ha estat una bola de neu, perquè des que el vam impulsar s’han anat adherint cada cop més entitats», destaca el doctor i membre de l’organització. Una mostra d’això és la presència de diverses entitats com l’Ajuntament de Reus, a través de l’empresa Reus Esport i Lleure, la URV o el Consell Esportiu del Baix Camp. «Aquesta cursa reuneix tots els conceptes relacionats amb l’esport com són l’esforç, la companyonia, la superació i la solidaritat», valora el regidor de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus, Enrique Martín. A més, el regidor també considera rellevant treballar amb l’esport com «una eina per fer salut i de cohesió social».
Més de 1.400 inscrits Les inscripcions per a participar es van obrir fa una setmana i des de l’organització es mostren molt satisfets de la gran rebuda de la convocatòria. Actualment, s’haurien inscrit més de 1.400 persones i, segons expliquen, el topall establert és de 2.000. Per aquells interessats a participar tenen temps fins al 28 de març per inscriure’s a través de la pàgina web femsalutsantjoan.cat.
que també va exigir establir un calendari i objectius per fer-ne un seguiment. Pel seu costat, el portaveu del PP, David Chatelain, va recordar que
aquesta situació va ser provocada per una infracció de l’ordenament jurídic i reclama que no es repeteixi: «Posem un punt final a aquesta qües-
tió, comencem de zero i esperem arribar a bon port, però també ens ha de portar al fet que aquestes coses no passin a l’administració pública».
Urbanisme l Un document tramitat durant la legislatura d’ERC xifrava en 60 milions les compensacions a pagar per Hard Rock
Álvaro Rodríguez
El Govern de la Generalitat va elaborar un informe d’impacte ambiental per desbloquejar el Pla Director Urbanístic (PDU) que ha de fer possible el Hard Rock. El document, al qual ha tingut accés El Periódico, va ser redactat durant els últims moments de la legislatura de Pere Aragonès, però mai va ser signat ni va veure la llum.
A través de la publicació del diari s’ha pogut conèixer que l’informe estimava que Hard Rock hauria de pagar unes compensacions ambientals de més de 60 milions d’euros, xifra molt superior als 11,7 milions que s’havien calculat inicialment.
Cal destacar que l’informe ambiental favorable és últim que falta per donar llum verda a l’aprovació del PDU dels terrenys del Consorci Centre Recreatiu i Turístic Vila-seca – Salou i consegüentment al Hard Rock.
Davant aquesta notícia, des de l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya apunten que es realitzarà un nou informe per tal de desbloquejar el projecte, ja que l’anterior va quedar en esborrany. Davant les notícies dels darrers dies, els grups parlamentaris de la CUP, els Comuns i el PPC han demanat una compareixença
El document redactat pel govern d’Aragonès va quedar en esborrany
de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per tal que doni explicacions sobre els
informes que han sortit a la llum.
Pel que fa a l’informe de l’anterior Govern, aquest assenyala a la fragmentació dels hàbitats i de la connectivitat ecològica com a un dels aspectes més rellevants a l’àmbit mediambiental, indicant que l’actual pla urbanístic no
Política l Salvador Illa ha reiterat que «el Govern no menteix»
ACN
Els Comuns i la CUP han demanat explicacions al Govern pel «desgavell» dels informes del Hard Rock que contenen informació sobre les eventuals indemnitzacions als promotors del projecte. Durant la sessió de control al Govern celebrada ahir,
Jéssica Albiach (Comuns) va anunciar que han demanat la compareixença al Parlament de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, davant «l’opacitat» de l’executiu, mentre que Laia Estrada (CUP) assegurava que el Govern «menteix, tergiversa, manipula i oculta informació
per sortir-se amb la seva».
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha garantit que «el Govern no menteix» i que «defensa l’interès general». més, ha insistit que «compleix els acords» en referència a l’eliminació dels privilegis fiscals al Hard Rock i ha
garanteix la continuïtat que es plantejava el 2016. A més també és referència que l’actual plantejament ha perdut les condicions òptimes per al pas d’animals amfibis i aquàtics. Així, assenyala a algunes de les carreteres de connexió projectades i exigeix que es permeabilitzin
assegurat que el que promou el Govern és «la prosperitat compartida».
Per la seva banda, el PPC ha acusat el Govern «d’enganyar els ciutadans» amb els informes del Hard Rock que contenen informació sobre les eventuals indemnitzacions als promotors del projecte. Per això, Fernández també apuntava que el seu grup demanarà de forma immediata la compareixença de la consellera de Territori perquè doni les explicacions sobre conseqüències que pot suposar paralitzar el projecte.
aquests espais. El document també indica que la fragmentació de l’espai ver seria «elevada», apuntant directament als vials d’accés i les múltiples rotondes que es preveuen al projecte. Pel que fa a la mobilitat sostenible, l’informe demanava incorporar nous criteris i un model
de reforç al transport públic i limitació del vehicle privat. Finalment, el document ambiental assenyala al dic plantejat a la Pineda per reduir el risc d’inundabilitat. Segons assenyala aquest, l’estructura actuaria com a barrera a l’espai protegit de la Xarxa Natura 2000, demanant que es contemplin altres opcions.
Amb tot, el text determina que s’haurien de reforçar les mesures compensatòries i eleva el pressupost d’aquestes fins als 60 milions d’euros.
Informe desfavorable
Des de la plataforma Aturem Hard Rock consideren que «l’única opció possible és que el nou informe ambiental sigui desfavorable o que demani unes compensacions molt elevades». Eloi Redon, portaveu de la plataforma, opina que el moviment del govern pretén «retòrcer la llei al màxim» per poder aprovar el projecte.
Per aquests motius, des de la plataforma es troben oberts a perseguir jurídicament aquest nou informe, al·legant que un text favorable podria ser fruit de la «prevaricació». A més, Redon ha detallat que l’informe presentat ahir «ens dona ales per recórrer la llicència de casino».
La calma i la prudència són la tònica governant en el clima polític dels darrers dies a Cambrils. Una calma especialment notable a grup municipal de Junts, que finalment donarà avui la resposta oficial a l’expulsió d’Enric Daza, regidor d’Urbanisme, de l’equip de govern municipal.
La convocatòria juntarie comptarà amb la presència del mateix Daza i les regidores Laura Mellau i Teresa Recasens, a qui l’alcalde va convidar a mantenir el seu càrrec. Així, tot sembla indicar que finalment Junts apostarà per abandonar en bloc el govern i fer passar els seus tres representants municipals a l’oposició, tal com va apuntar aquest diari. En cas de confirmar-se, l’executiu municipal, ja en minoria, passaria a tenir només vuit membres.
Mentrestant, l’oposició ha començat a bellugar-se per avaluar un possible rèdit polític d’aquest moviment de cadires. Nou Moviment Ciutadà, el partit liderat per Oliver Klein i amb sis representants a l’Ajuntament, va celebrar dimarts a la nit una assemblea amb una «àmplia representació de la militància» per decidir moviments. En aquesta, es va aprovar per unanimitat «obrir una ronda de reunions i contactes» amb la resta de grups municipals. La direcció d’aquestes reunions no ha estat detallada pel partit, des d’on asseguren que estan «estudiant la situació actual i analitzant tots els escenaris possibles».
La probable renúncia de Junts al govern augmenta la possibilitat de Klein a tirar endavant una moció de censura i recuperar l’alcaldia de Cambrils. L’exalcalde comptaria amb la predisposició dels dos regidors del PPC, ja que David Chatelain, portaveu del grup popular, afirma sentir-se «molt còmode» davant una hipotètica governança amb Klein.
Això sí, el representant afirma que el seu grup «té una vocació
Política l Nou Moviment Ciutadà es belluga per buscar socis i el PP no desestima cap aliança per tirar endavant una moció de censura
de govern» i no entraran a pactes que impliquin «canvis de cadires per canviar».
Les matemàtiques exigeixen, almenys, un altre soci per tal que prosperi una majoria que revoqui l’actual govern. Uns Junts fora de l’executiu podria ser prou suma per entregar, junt amb el
PP, les claus a Klein.
Chatelain no nega la possibilitat d’aquest plantejament, però reconeix que la unió d’aquests dos partits té «implicacions supramunicipals». D’altra banda, el popular considera que és necessari articular un «programa de salvació» i no descarta seure per plantejar un pacte en què «tots tinguem molt clar on anem i que busquem».
Tot i això, el portaveu admet que no volen «encaixar peces perquè sí»
i assegura no tenir «especial il·lusió» per pactar amb cap dels grups municipals.
Tampoc cal descartar que no passi res i el govern es quedi en minoria, però la impossibilitat de convocar eleccions farà que els més de dos anys que resten de mandat es faran complicats. Sense anar més lluny, aviat s’haurà d’aprovar un pressupost pel 2025 i l’oposició no sembla massa disposada a donar-li suport sense res a canvi.
La tercera pota
Tant Junts com socialistes podrien servir de suport a NMC i PP
En aquesta línia, els socialistes busquen sumar als sis regidors del Nou Moviment Ciutadà a les files de govern i enterrar així una possible moció de censura. En aquest supòsit, és difícil pensar que Klein acceptaria a res que no fos recuperar l’alcaldia. Per fer-ho possible, Clúa hauria de renunciar a la vara, una decisió sempre complicada.
En qualsevol cas, aquests dos grups no serien suficients per sumar una majoria, amb només nou regidors. En aquest cas, tant Junts com el PP podrien servir de crossa per fer realitat aquest inusual acord. No per estranya és descartable aquesta opció, ja que David Chatelain ha deixat caure a aquest diari que «una fragmentació de l’actual govern obre moltes possibles equacions». El popular referma que un hipotètic govern amb Nou Moviment Ciutadà podria «donar-li una volta a Cambrils» i asseguren que «sabem com fer-ho» en referència a la seva anterior aliança amb Klein. I és que tant la unió Klein i el PP amb els socialistes o amb Junts ens portarien a un escenari similar al viscut el 2021. En aquell moment, el líder del Nou Moviment Ciutadà va obtenir l’alcaldia a través d’una moció de censura amb el suport dels socialistes, ciutadans, el PP i no adscrits procedents de Junts i Cs. En aquell moment, Enric Daza encara formava part de les files del Nou Moviment Ciutadà. Així sembla que el dividit consistori cambrilenc està condemnat a viure en una història cíclica de canvis d’alcaldia sobtats. Res es descarta perquè tots els grups estudien tots els escenaris, però tots els plantejaments semblen portar a una alcaldia de Klein, posseïdor de la clau del govern i de la majoria dels regidors. De moment, l’escenari continua completament obert i tot sembla tant rocambolesc com probable.
Societat l El Teatre Auditori de Salou (TAS) serà l'escenari de la gala final de Miss RNB Espanya 2025, que tindrà lloc el pròxim 12 d’abril, a les 20 h. El certamen reunirà les candidates de tot el país, que competiran per coronar-se com a la nova representant espanyola en el món de la bellesa i aspirar a les passarel·les internacionals
més prestigioses. La gala de Miss RNB Espanya 2025 se celebrarà a l’abril, un moment estratègic per impulsar la projecció del municipi i desestacionalitzar la temporada turística. L’alcalde ha ressaltat que aquest esdeveniment no només reforça la imatge de Salou, sinó que també coincideix la Capital de la Cultura Catalana.
«Aquest any, a més, la gala ens ofereix una oportunitat excel·lent per reforçar aquesta imatge i atraure visitants interessats en la cultura, la moda i la bellesa i esdeveniments d’aquesta mena», ha explicat Granados. L’Ajuntament de Salou treballarà de manera alineada amb l’organització per garantir una gala «espectacular». Redacció
un veí de Vila-seca de pagar un deute de 73.000 euros
Societat l Un vila-secà ha aconseguit la cancellació d'un deute de 73.00 euros gràcies a la Llei de Segona Oportunitat. El Jutjat Mercantil núm. 1 de Tarragona ha dictat l'exoneració del passiu insatisfet que l'home havia acumulat, segons ha informat 'Repara el teu Deute' Advocats. El grup de lletrats explica que «el seu estat d'insolvència es va originar arran de la separació de la seva exparella, ja que es va haver de fer càrrec de les despeses de l'habitatge». A més, l'home «va patir assetjament laboral en la seva empresa, motiu pel qual la va abandonar i va estar diversos mesos sense ingressos. Tot això va fer que prioritzés les seves despeses més bàsiques i essencials», acumulant un deute 73.000 euros, al qual no podia fer front. En posar-se en mans d'advocats ha aconseguit que un jutjat l'exoneri del pagament. Redacció
S’obren les inscripcions de la 9a edició de l’Aeròbic Day
Valls l El Patronat Municipal d'Esports de Valls ha obert les inscripcions per la novena edició de l'Aeròbic Day, una Master Class de 4 sessions de diferents modalitats d'aeròbic que tindrà lloc el dissabte 15 de març al pavelló municipal Xavier Tondo i Volpini. La sessió és una de les activitats incloses al programa de commemoració pel Dia Internacional de les Dones que se celebraran a Valls durant tot el mes de març. Després de la bona acceptació de la passada edició, l'Aeròbic Day es torna a realitzar al matí. La jornada començarà a les 10 h i s'allargarà durant més de 3 hores amb sessions de diferents modalitats d'aeròbic i d'estils musicals. La diada esportiva va adreçada a persones a partir de 14 anys, abonades i usuàries del Patronat d'Esports, però també a tothom de Valls i altres ciutats del Camp de Tarragona. Redacció
Imatge de la recreació de l’accident, en el qual l’excés de velocitat i les negligències en la conducció van causar el sinistre. Cedida / Mossos d’Esquadra
Tribunals l Han quedat en llibertat i a un d’ells se li ha retirat el carnet
ACN
Els Mossos van detenir dilluns dos conductors de divuit i dinou anys per provocar un accident mortal a Alcover el 2 de febrer. Els joves han quedat en llibertat amb me-
sures cautelars de retirada de carnet i compareixences quinzenals al jutjat per a un d’ells. Estan acusats dels delictes d’homicidi per imprudència greu, conducció temerària i lesions per impru-
El pàrquing de l’estació
Obres l Els Comuns critiquen la manca de responsabilitat en l’aturada dels treballs
Redacció
L’aparcament de l’estació del Camp de Tarragona continua sent un problema sense solució a curt termini. Tot i l’augment de passatgers i la necessitat urgent d’una zona d’estacionament adequada, les obres per construir nous espais segueixen bloquejades. El projecte d’Adif per habilitar un pàrquing provisional amb 110 places va quedar paralitzat només 48 hores després d’haver començat, sense cap previsió de reprendre’l. Els treballs es van iniciar sense
llicència urbanística. Actualment, el terreny continua vallat, però sense cap moviment d’obra.
Mentrestant, l’alternativa proposada per l’Ajuntament, un aparcament de baix cost en terrenys municipals, està encallada. La Generalitat ha de construir una rotonda d’accés, però aquesta obra, inclosa en un projecte que porta 14 anys redactat, no ha avançat. Sense aquesta infraestructura viària, la viabilitat del nou pàrquing queda compromesa. Mentre les adminis-
dència de greu.
Els fets van tenir lloc pels volts de les 15.40 hores del 2 de febrer, quan anaven de Montblanc a Alcover, on disputaven un esdeveniment esportiu a les 16.00 hores. Se-
Es va produir el 2 de febrer a les 15.40 hores a la C-14, de Montblanc a Alcover
gons la investigació policial, van circular a gran velocitat per la C-14 i, amb visibilitat limitada, van avançar amb línia continua. Un d’ells va acabar impactant amb un turisme, el conductor del qual va morir.
En concret, la investigació ha revelat que a l’altura de la cruïlla de Picamoixons, al final de la recta i iniciant un revolt, un dels detinguts va avançar l’altre envaint el sentit contrari i va trobar-se de cara un cotxe que va haver de maniobrar per evitar la collisió frontal.
Per evitar una topada frontal amb dos vehicles més, el detingut novament va haver de maniobrar, motiu pel qual va acabar perdent el control del vehicle. Això va provocar el xoc amb un altre turisme, conduït per la víctima —un home de 69 anys—. El vehicle de l’arrestat va acabar impactant també amb un tercer vehicle i va provocar ferides a la seva conductora.
Els dos arrestats van passar dimarts a disposició judicial davant del jutjat en funció de guàrdia de Tarragona. Els joves van quedar en llibertat amb mesures cautelars de retirada del carnet de conduir i compareixences quinzenals en el jutjat per a un d’ells. La causa està oberta per un delicte de conducció temerària per a un d’ells i per conducció temerària i també homicidi per imprudència greu i lesions per imprudència greu per a l’altre jove.
Imatge d’arxiu de cotxes aparcats al costat de la carretera que arriba a l’estació del Camp de Tarragona. ACN
tracions es mantenen en punt mort, els usuaris de l’estació han de fer front a la manca d’espais d’aparcament i a la inseguretat. Els vehicles estacionats als vorals dels
accessos sovint són objecte d’actes vandàlics, amb vidres trencats i robatoris. Els abonaments de l’aparcament de pagament ja tenen llista d’espera i una ocupació superior al 85% en hores punta. Davant d’aquesta situació, el diputat dels Comuns Félix Alonso ha denunciat la «manca de responsabilitat» en l’aturada de les obres.
Sanitat l Empleats de l’hospital es van concentrar ahir per exigir millores en el servei d’Urgències
ACN
Els treballadors de l’Hospital Pius de Valls reclamen més personal i més recursos per millorar l’atenció sanitària, així com per l’edifici que ha quedat «obsolet». Demanen una millor gestió i planificació, denuncien el tancament de plantes i que se’ls deneguen vacances i permisos. «No hi ha conciliació familiar, hi ha sobrecàrrega en tots els serveis, hi ha afectació en l’atenció del ciutadà, afirma Tere Calull, membre del comitè d’empresa. A més, lamenten que encara no s’han reunit amb el Consell d’Administració per traslladar-los-hi les reivindicacions. Ahir, una cinquantena de persones es van aplegar davant del centre per exigir millores en el Servei d’Urgències. La direcció de Pius va declinar fer declaracions a l’ACN.
Les demandes dels treballadors del Pius Hospital són peticions llargament reivindicades per la plantilla. Segons els membres del comitè
d’empresa la situació és «insostenible» per la manca de personal i lamenten que ho pateixin els usuaris del centre hospitalari, ja que, sostenen,
cooperativa
aquests no reben l’atenció que els pertoca. «Demanem millores de gestió, més antelació en la planificació, més personal perquè la plantilla
de Valls vol garantir l’accés a l’habitatge
Societat l Els socis treballen per rehabilitar un edifici del Barri Antic
Mar Rovira / ACN
Treure habitatge del mercat especulatiu i rehabilitar un immoble del Barri Antic de Valls per dinamitzar el centre històric de Valls. Aquests són els objectius que van impulsar la creació dels primers habitatges de la cooperativa La Titaranya l’any 2016. A finals de 2023 es va inaugurar la primera promoció de Ca Robusté i, des de llavors, hi han entrat a viure-hi set unitats de convivència en els pisos de protecció oficial construïts. «Una de les motivacions de la Titaranya és poder garantir i dignificar el dret de l’habitat-
ge, amb uns lloguers estipulats», expressa Laura Pérez, una de les seves sòcies. Ara, ja treballen en l’avantprojecte per rehabilitar un altre edifici del carrer dels Metges, on es preveu construir quinze llars més.
La idea de crear una cooperativa d’habitatge va sorgir d’un grup de persones vinculades al Casal Popular la Turba fa uns nou anys. Buscaven un lloc per viure i no en trobaven cap al municipi que satisfés les seves necessitats. «Ens va engrescar bastant el fet de poder construir un habitatge en col·lectiu amb la nostra
gent, amb persones properes, a més, amb la possibilitat que fos el Barri Antic, que és on volíem viure, i molt relacionat amb els nostres plantejaments polítics», assenyala Pérez.
Els socis de la cooperativa van optar per rehabilitar l’antic palauet de Ca Robusté. Es tracta d’un edifici patrimonial del segle XIII catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. El projecte, amb un cost de 2,5 milions d’euros, va rebre mig milió d’euros dels fons Feder i va comptar amb el suport de diverses administracions - Generalitat, Diputació de
és insuficient, no hi ha reforços», exigeix la presidenta del comitè d’empresa, Adela Zambrana. «Necessitem més recursos humans i materials
per arreglar un edifici obsolet», resumeix.
En paral·lel, lamenta que sempre topen amb la negativa de la direcció i gerència del
La ràtio d’atenció al servei d’Urgències supera els 8 pacients per infermera
centre, amb els quals encara no s’han reunit. «L’última vegada que ens vam reunir va ser per parlar del parc sanitari, fa uns 2 o 3 anys», assegura Calull. Per tot plegat, reclamen una trobada amb els dirigents del Pius. Així mateix, des del comitè expliquen que tenen pendent d’enviar una proposta amb les seves demandes i reclamacions. “Són peticions que són reiterades, s’ha arribat al punt de no poder més, les treballadores marxen molt, hi ha fuga”, denuncia Zambrana.
Millorar el servei d’Urgències En la protesta, els concentrats es van aplegar per exigir millores en el servei d’Urgències, que atén més de 65.000 persones, segons dades dels treballadors. També indiquen que la ràtio d’atenció supera els vuit pacients per infermera amb només una auxiliar per a tot el servei. «És el pàrquing de pacients, si les plantes estan tancades es queden a urgències i es visiten als passadissos, on no tenen intimitat», critica la presidenta. La manca de servei de seguretat les 24 hores també és una de les denúncies, ja que fa que els professionals treballin amb «inseguretat» davant les agressions físiques i verbals.
Tarragona o Ajuntament de Valls-. També s’ha pagat amb un crèdit de la cooperativa Coop57. Valls és un dels 140 munici-
pis que forma part de la zona de mercat residencial tens.
Segons els dos socis, projectes com el de la Titaranya continuen vigents. Confien que
vagin a l’alça per contrarestar l’increment dels preus dels lloguers. “La situació de l’habitatge cada vegada és més precària», afirma Pérez.
Empresa l Els alumnes que obtinguin millors qualificacions, superant les proves d’avaluació, s’incorporaran a la plantilla
El Grupo Castilla ha engegat un curs de Recursos Humans que ofereix contractació de feina assegurada. Gràcies a la iniciativa promoguda per la companyia, el SEPE i el SOC homologuen, per primera vegada, una formació ocupacional de 640 hores en l’àmbit de la consultoria HCM (Human Capital Management), que en català significa Gestió del Capital Humà. La primera edició del curs s’iniciarà previsiblement entre els mesos de març i abril a la seu central del Grupo Castilla, a Riudoms.
Aquesta compta amb una capacitat per a un total de vint alumnes. Aquest programa, d’àmbit nacional, sorgeix en un context on les empreses tecnològiques afronten importants desafiaments per la falta de talent.
El curs, inclòs en el catàleg d’Especialitats Formatives del SEPE i cofinançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) en el marc del programa ‘Forma i Insereix’, està dirigit a persones desocupades interessades a desenvolupar-se en l’àmbit dels Recursos Humans (RRHH). Segons explica el director executiu de
Grupo Castilla, Carles Castilla, «el curs que engeguem és una gran oportunitat. Aquest incorpora una formació teoricopràctica completa impartida per experts de la casa i del sector. En un món cada vegada més digital, hem de preparar als nostres joves per a les professions del futur. El valor de les persones, juntament amb el seu potencial, és cabdal».
Amb la col·laboració del Clúster TIC Sud i les administracions públiques, aquest projecte impulsa el desenvolupament del nou talent. Al seu torn, crea una ocupació
Economia l Es va registrar un descens del 0,8% durant el gener
ACN
El nombre d’afiliats a la Seguretat Social va augmentar en 71.165 persones (+2%) al gener a Catalunya respecte del mateix mes de l’any anterior. Tot i això, el Priorat (-0,8%) va ser una de les úniques comarques que va registrar un descens, juntament amb el Lluçanès (-1,6%) i la Terra Alta (-0,8%), segons l’anàlisi que fa mensualment l’Idescat.
A l’Alta Ribagorça es va mantenir estable, mentre que per la banda del creixement van ressaltar l’Alt Empordà (+3%), la Selva (+2,9%), el Baix Penedès (+2,6%) i el Gironès (+2,5%). Respecte del desembre, l’afiliació va minvar en 21.965 persones (-0,6%), liderada pel Tarragonès (-2%), el Montsià (-1,5%), el Baix Ebre (-1,5%) i l’Alt Empordà (-1,5%). El principal augment va ser al Solsonès (+0,6%).
Per sexe i en comparació
Imatge d’un treballador carregant maduixes a un supermercat. ACN
El Tarragonès va encapçalar la disminució d’afiliats assolint un -2%
amb un any enrere, les dones van augmentar en 38 comarques, van disminuir en tres i es van mantenir a la Terra
El curs s’inclou dins del programa ‘Forma i Insereix’ i del catàleg de formació del SEPE
de valor en el territori, d’alta demanda en el mercat i amb gran projecció de futur. Ser-
gi Novo, gerent del Clúster TicSud, explica que es troben «molt contents de facilitar una altra gran iniciativa 3T: Talent, Tecnologia i Territori».
Ocupació garantida
Els millors alumnes que superin les proves d’avaluació s’incorporaran a Grupo Cas-
tilla amb un pla de carrera per a impulsar el seu desenvolupament professional. Així mateix, tots els alumnes formaran part d’una borsa d’ocupació per a facilitar la seva inserció laboral. Les inscripcions es poden tramitar a través de la pàgina web del Grupo Castilla.
Alta. En el cas dels homes, vau augmentar a 37 comarques i a l’Aran i van disminuir en cinc.
Per edat, l’Idescat ha emfatitzat que l’afiliació interanual va augmentar en tots els grups d’edat excepte el de 30 a 44 anys. El grup de 55 anys o més va ser el que més va augmentar (+4,4%).
Futbol l El conjunt de Dani Vidal encara no coneix la derrota, un ritme que només iguala la Cultural Leonesa i l’Ourense
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona ha encetat el 2025 amb bon peu. Després de completar el mes de gener i disputar cinc jornades, els de Dani Vidal són un dels pocs equips que encara no coneixen la derrota aquest any. De fet, només hi ha dos clubs que mantenen el ritme dels grana i aquests són l’Ourense i la Cultural y Deportiva Leonesa. El conjunt tarragoní va arrencar l’any amb una golejada prometedora contra la Gimnástica Segoviana. El 5-0 assolit al Nou Estadi Costa Daurada va servir també per fer un canvi de tendència. Els grana van tancar el 2024 amb un desembre per oblidar amb tres derrotes a la lliga i. des de llavors, no han tornat a quedar-se sense sumar. Amb tot, el camí que ha recorregut Dani Vidal no ha sigut de roses. La golejada contra la Segoviana va ser l’únic duel plàcid, en la resta, l’equip ha hagut de suar per esgarrapar punts. D’aquesta manera van sumar el segon triomf del 2025 a Balaídos. Els grana van aguantar una primera mitja hora poc inspirada contra el filial gallec perquè Antoñín fes reaccionar l’equip i assolir l’únic gol del partit. Els grana
Els grana han sumat tres empats, on van merèixer més, i dues victòries
van tornar a mostrar la seva millor cara a nivell defensiu. D’altra banda, els tres em-
pats que ha assolit el Nàstic han sigut punts amargs, perquè els duels van acabar amb la sensació que el conjunt grana els hauria pogut guanyar. A més, tots tres tenen una cosa en comú: el Nàstic va començar perdent. Contra la Real Sociedad B, els de Dani Vidal van haver de remar en
Futbol l S'estrenarà oficialment el dissabte contra el Bilbao Athletic
Redacció
El Nou Estadi Costa Daurada estrenarà el nou videomarcador aquest dissabte contra el Bilbao Athletic. El Gimnàstic de Tarragona i Compossar van signar un acord de collaboració per la fabricació i la instal·lació de l’equipament, així com un patrocini per a les
pròximes tres temporades. El gerent de Compossar, Narcís Ortega, i el president executiu del Gimnàstic de Tarragona, Lluís Fàbregas, van escenificar ahir l’acord sobre la gespa de l’estadi i amb el nou videomarcador il·lustrant la vinculació entre ambdues entitats tarragonines.
El nou videomarcador ofereix una pantalla de 1151 x 576 píxels i 768 x 384 centímetres. La seva resolució i eficiència energètica han experimentat una millora del 800%, aconseguint una imatge molt més nítida i un consum optimitzat que el fa nou vegades més eficient que l’anterior. Segons
contra després que Goti marqués un golàs des de la frontal de l’àrea. Llavors va ser Migue Leal qui va entrar per revolucionar el partit i David Concha l’executor amb un gol màgic amb l’ajuda del porter rival. Aquell partit va tancar amb un tir des de l’interior de l’àrea d’Antoñín que ben po-
apunta l’entitat grana, el projecte «ha experimentat un retard per esperar la incorporació d’una actualització que ha permès millorar el rendiment de la pantalla».
L’estructura, l’assemblatge i la programació es duen a terme a Tarragona, on Compossar disposa de maquinària metal·lúrgica avançada i cabines de pintura pròpies. Segons apunta el club, el fet que Compossar tingui base a Tarragona «és un avantatge clau en termes de manteniment, permetent intervencions ràpides i eficients».
dria haver significat l’1-2. Contra l’Amorebieta, una de les poques aproximacions del cuer, mal defensades, van deixar els bascs per davant en el marcador. Els grana van rascar l’empat amb un gol de Gorka Pérez després d’una jugada rocambolesca a pilota aturada. Aquell va ser el més
gris dels tres empats, perquè el Nàstic va tenir poques opcions més per remuntar el marcador. Finalment, el darrer cap de setmana contra l’Osasuna Promesas, el pla de partit grana es va trencar amb un gol de penal del filial navarrès en els primers minuts de partit. El Nàstic, de nou contra un equip tancat al darrere, va presentar dificultats per fluir en atac, però va acabar assolint l’empat i va tenir ocasions clares per emportar-se els tres punts a través de tirs a boca de canó de David Concha, Jaume Jardí i Ander Gorostidi. Malgrat patir aquestes irregularitats en el joc, el Nàstic es va mostrar capaç d’esgarrapar sempre punts i merèixer més, establint un ritme que només dos equips han igualat. La Cultural y Deportiva Leonesa ha assolit tres triomfs i dos empats, uns resultats que la mantenen al capdavant de la categoria amb 10 punts de marge respecte als tarragonins. D’altra banda, l’Ourense també ha sumat dues victòries i tres empats i això els ha servit per sortir de les posicions de descens per primera vegada aquesta temporada.
Dissabte, els grana buscaran allargar la ratxa amb un triomf contra el Bilbao Athletic, el tercer filial consecutiu.
Voleibol l Els d’Stevovski es troben a 4 punts del descens amb només 12 en joc i 9 els disputaran a casa
Arnau Montreal Quesada
El CV Sant Pere i Sant Pau afronta el tram final de la temporada amb l’anhelat objectiu de la permanència a la Superlliga 1. Després de la meritòria victòria contra el CV Palma el darrer cap de setmana, els de Vlado Stevovski mantenen quatre punts d’avantatge respecte al descens quan només hi ha dotze en joc. Els cooperativistes depenen d’ells mateixos per assolir una permanència que s’aconseguirà al pavelló del barri, perquè tres dels darrers quatre partits es jugaran a casa.
El tècnic rojillo Vlado Stevovski no va tenir un camí fàcil aquesta temporada. Els cooperativistes van arrencar la temporada sense els reforços claus com Denys González, Dayán Torres i Moisés Vásquez i, quan van arribar, van requerir una pretemporada particular durant el curs. Amb tot, el treball i la constància del conjunt del barri de Sant Pere i Sant Pau ha col·locat l’equip en una bona posició per assolir l’objectiu i, fins i tot, somiar amb més. Amb 17 punts, el CV Sant Pere i Sant Pau està el limbe entre el play-off i el descens, perquè només hi ha quatre punts de distància entre els dos objectius. El darrer dis-
El tarragoní Eric Castillo aconsegueix el 3er lloc a la Copa d’Espanya Júnior
Judo l El tarragoní Eric Castillo, del Club Dojo Tarraco, va aconseguir el tercer lloc en la categoria de menys de 81 quilos a la Copa d'Espanya Júnior. El campionat es va celebrar el passat dissabte a Binéfar. A la copa també hi va participar Roger Calvente, que no va poder aconseguir medalla. Redacció / Club Dojo
sabte van fer un pas de gegant en el primer: «Per a nosaltres era una final, mentre que el Palma jugava sense pressió i això va fer que el partit es compliqués una mica. Els jugadors van saber reaccionar en els punts clau per emportar-nos el partit», va destacar el tècnic cooperativista.
Els ‘rojillos’ tornen aquest dissabte al pavelló per jugar contra el Leleman
Després de quatre derrotes consecutives, els rojillos van retrobar-se amb la victòria amb un premi afegit, perquè tant Moisés Vásquez com Dayán Torres van entrar en el set ideal de la jornada. «És una bona recompensa per als jugadors, però també el resultat del pas endavant en
Gerard Arenas, or al Campionat d’Espanya de bàsquet en cadira de rodes
Bàsquet l El tarragoní Gerard Arenas va guanyar l'or amb la selecció de Catalunya en el Campionat d'Espanya de bàsquet en cadira de rodes 3x3 en edat escolar celebrat el darrer cap de setmana a Vilobí d'Onyar. El de Sant Pere i Sant Pau va revalidar el títol que va sumar l'any passat. Redacció / Cedida
jugarà tres partits fora de casa contra rivals de la part alta de la classificació i només un en el seu pavelló. Amb quatre punts d’avantatge, el Sant Pere i Sant Pau només necessita sumar davant els seus per assolir l’objectiu, o que l’Emevé falli.
el joc de l’equip», va destacar Stevovski.
Després d’aquest triomf, el Sant Pere i Sant Pau té per davant jugar contra el Leleman de València, el Pamesa Teruel, i el Soria a casa i una darrera visita contra el San Roque. D’altra banda, l’Arenal Emevé, equip que marca el descens,
Espineta clavada amb l’Emevé Si Vlado Stevovski té una espineta clavada és no poder haver superat l’Emevé en cap dels dos enfrontaments directes aquesta temporada. «En la seva pista ho vam tenir a prop, però vaig marxar satisfet per rascar un punt amb el 3-2 perquè el conjunt gallec a casa és un equip totalment diferent. Fins i tot els de la part de dalt han hagut de suar per emportar-se les victòries», va destacar Stevovski. El tècnic macedoni va apuntar que «sí que penso en el partit de la primera volta. Llavors, l’equip arribava amb poc rodatge perquè no feia tant que els fitxatges havien aterrat i se’ns va escapar per detalls per 2-3. Estic segur que si el juguem ara seria un 3-0». Estar a quatre punts de la part baixa i el play-off fa somiar amb poder allargar la competició accedint a la següent fase. Amb tot, Stevovski va ser clar i va apuntar que «Si pensem en un hipotètic play-off ens enganyarem. És veritat que ara mateix no descarto res, però el que importa és el partit del següent cap de setmana contra el Leleman i certificar la permanència. Després ja veurem».
Dissabte, els cooperativistes tornen al pavelló per jugar contra un dels candidats al títol, el Lelelman en el que serà en el darrer duel abans d’aturar la lliga la pròxima setmana perquè els quatre millors equips de la lliga disputaran la Copa del Rei.
Eslàlom l El reusenc participarà en la competició als Alps italians del 7 al 16 de març
Arnau Montreal Quesada
El reusenc Albert Ambel està preparat per afrontar el que és un somni fet realitat: els Jocs Mundials d’Hivern Special Olympics que es disputaran del 7 al 16 de març a Turín.
L’esportista del Club Alba de Reus participarà en una de les seves passions des de sempre: esquiant en la modalitat d’eslàlom gegant.
Ambel és un dels tres únics representants catalans que formaran part de la delegació espanyola en aquesta aventura als Alps italians. En aquest esdeveniment mundi-
al, participaran amb les seves respectives delegacions, 102 països, 1.500 atletes i 2.000 voluntaris.
Ambel i l’esquí han estat lligats des dels 7 anys. Joan Llena expresident d’Esquí Club Andorra, va ser llavors el seu entrenador i el va ensenyar en l’esquí un camí per on brillar i expressar-se. Poc a poc, amb motivació, esforç i molta feina del dia a dia va adquirir prou nivell i es va incorporar a la Federació Acell, on Angela Ginga va ser la seva entrenadora principal i qui li va ensenyar el camí de la competició.
Renata Shypsha suma dues medalles d’or i un bronze amb la selecció espanyola a Croàcia
Tennis Taula l La jugadora del Club Tennis Taula Ganxets de Reus, Renata Shypsha, va triomfar amb la selecció espanyola el darrer cap de setmana a l'ETTU Croàcia Open 2025. Per una banda, la ganxeta es va proclamar campiona a la competició individual sub-15 després de superar a la romanesa Patricia Stoica per 3-1. D'altra
banda, Shypsha també es va coronar amb una medalla d'or en la modalitat per parelles de la mà de la seva companya Eloisa Barreda. Shypsha i Barreda van remuntar un 2-0 de la parella austríaca per assolir la medalla amb un 2-3 final. Finalment, va tancar la participació amb un bronze en la competició per equips amb la selecció. Redacció
Ara, Ambel pertany al Club
Esportiu Alba de Reus, on a més de l’esquí, també va iniciar una segona passió en la natació amb les seves entrenadores Laia Domingo, Laia Mestre, Marta Pujol i Goretti Jové.
En aquests anys d’aprenentatge i creixement, Albert Ambel ha gaudit de les seves passions de l’esport acumulant guardons. Va obtenir dos ors i dues plates en la modalitat d’eslàlom gegant en els campionats de Catalunya. Pel que fa a la natació, també va participar amb èxit
Ambel forma part del Club Esportiu Alba de Reus i també competeix en natació
amb la seva especialitat: els 50 m d’esquena en la qual ha obtingut la medalla d’or en els darrers tres campionats de Catalunya de forma consecutiva. Tots aquests mèrits l’han portat a ser seleccionat per complir un somni: gaudir i competir als Jocs Mundials d’Hivern Special Olympics del 7 al 16 de març.
Els representants del
Natació l La Tàrraco Aigües Obertes, del CN Tàrraco, es va posicionar com a tercera millor travessia en nombre de participants de Catalunya per a la Federació Catalana de Natació en la Gala del Circuit Català de Travessies que va tenir lloc dimarts al Museu Olímpic de Barcelona. El CN Tàrraco va ser representat amb set nedadors,
que van rebre el seu premi. Eduard López, Miguel Caro, Javier Montón, Marta Rubio, Begoña Shaw, Mar Ravés i Manuel Valdés van ser guardonats i van convertir el club tarragoní en el més premiat del territori. La Tàrraco Aigües Obertes només va quedar per darrere de les travesses de l'Estany de Banyoles i la Radikal Swim. Redacció
Club Atletisme Tarragona aconsegueix dos rècords al Campionat de Catalunya Màster
Atletisme l Aquest cap de setmana s’han celebrat els Campionats de Catalunya Màster d’Atletisme: el de marxa de 5k en ruta als barris marítims de Coma-ruga i del Vendrell. Igual que van fer recentment, les atletes del CA Tarragona, Antònia Royo (F60) i Regina Gras (F45), s’han proclamat campiones de Catalunya de marxa de les
seves categories, en aquest cas en la distància de 5 quilòmetres en ruta. A més, cal destacar que Antònia Royo ha establert un nou rècord estatal de la categoria F60 amb un temps de 29 minuts i 46 segons. Per altra banda, Regina Gras, a la categoria F45, ha aconseguit el rècord català amb un temps de 25 minuts i 24 segons. Redacció
Energia l La proposta va disposar de 171 vots a favor, de PP, Vox i UPN, i abstencions de Junts i ERC
El Ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres una proposició no de llei del Grup Parlamentari Popular que vol instar el Govern a allargar la vida útil de les centrals nuclears existents a Espanya, que tancaran de manera esglaonada entre el 2027 i el 2035. Amb 349 vots emesos, la proposta ha comptat amb 171 vots a favor, entre els quals els de PP, Vox i UPN; 164 vots en contra, del Grup Socialista, Sumar, PNB i Grup Mixt, a més de 14 abstencions, de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya.
El diputat popular Guillermo Mariscal, que ahir es va encarregar de presentar la iniciativa per debatre a la Cambra, va acusar el Govern de dissenyar un marc legal que «estrangula» l’energia nuclear perquè no sigui competitiva i que les empreses no tinguin més remei que tancar. També s’ha preguntat el mo-
tiu pel qual l’Executiu vol tancar les centrals nuclears, que proporcionen, ha dit, energia «segura i abundant», tenint en compte les conseqüències
econòmiques, laborals i socials que patiran les comarques on estan instal·lades i ha acusat l’Executiu de no tenir alternatives ni propostes. Tan-
car aquestes centrals és «un error, un suïcidi energètic» i una decisió «basada en la ideologia» i no en raons econòmiques ni de sostenibilitat
El Tribunal Suprem ratifica els 4 anys i mig de presó per a Laura Borràs
Política l Ha rebutjat aplicar-li l'amnistia i l'ha inhabilitat per 13 anys
Junts: «No podem prescindir de l’energia sense assumir riscos»
mediambiental, va assegurar Mariscal.
Per part seva, la diputada de Junts per Catalunya Pilar Calvo Gómez no va anunciar ahir la seva intenció d’abstenir-se en la votació, però sí que va recordar la importància que l’energia nuclear té per a Catalunya, on hi ha tres reactors, i on una de cada dues persones consumeix electricitat d’origen nuclear. «Ningú pot garantir» que en pocs anys els catalans puguin prescindir de l’energia nuclear.
Noves dependències
«No podem prescindir de l’energia nuclear sense caure a noves dependències o assumir riscos de falta de subministrament», ha insistit. Per part del Grup parlamentari socialista, Isabel Pérez Ortiz
va afirmar que les centrals nuclears no són barates ni netes perquè deixen residus molt difícils de gestionar i va acusar el PP de no creure en les energies renovables ni en la transició energètica justa i d’alinear-se «una vegada més» amb els «interessos privats».
Segons el calendari de tancament fixat pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, la primera central a tancar seria la d’Almaraz, a Càceres, que aporta el 7% de tota l’energia que es genera a Espanya i suposa 3.000 llocs de treball, directes i indirectes, expliquen des de la plataforma Sí a Almaraz, sí al futur. A més, des del punt de vista de la política energètica, l’energia nuclear que subministra Almaraz aporta una estabilitat al sistema «imprescindible per als plans de reindustrialització que volen impulsar tant el Govern espanyol com la Comissió Europea».
Després d’aquesta decisió del Congrés, «el Govern ja no té excusa per no rectificar», assegura el president de la plataforma, Fernando Sánchez, que afegeix que és l’Executiu el que fixa la política energètica i no les empreses, com defensa Moncloa. Per tant, i sobretot ara que ha rebut un missatge contundent del Poder Legislatiu, el Ministeri de Transició Ecològica ha d’obrir el diàleg amb les empreses per acordar la continuïtat d’Almaraz», afirma.
Trump i Putin acorden iniciar «immediatament» negociacions per acabar la guerra d’Ucraïna
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de quatre anys i mig de presó, 13 anys d’inhabilitació i 36.000 euros de multa a l’expresidenta del Parlament Laura Borràs per prevaricació i falsedat documental, en adjudicar de forma irregular a un conegut, mitjançant 18 contractes menors valorats en 335.700 euros, l’elaboració de diversos webs de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que va dirigir entre el 2013 i el 2018. A més, el tribunal, d’acord amb la fiscalia, rebutja la petició d’aplicar-li la llei
d’amnistia. Tampoc accepta l’indult parcial com proposava el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La sala penal desestima íntegrament el recurs de cassació de Borràs en què, entre altres motius, qüestionava la proporcionalitat de la pena imposada i es basava en el fet que el TSJC va proposar en la seva sentència un indult parcial per deixar en dos anys la pena de presó, i en el vot particular discrepant d’una magistrada del tribunal que demanava una pena inferior. El Suprem rebutja aquests arguments i considera proporcionada la pena imposada
perquè els fets provats s’emmarquen en una conducta inserida en la corrupció d’un funcionari públic que se situa al marge de la llei, la desobeeix i vulnera els principis que han de primar en l’actuació de l’administració pública. Pel que fa a la decisió de no aplicar l’amnistia, el Tribunal Suprem defensa que «ni el perfil, ni el desenvolupament d’una acció de govern, en la parcel·la administrativa que dirigia la recurrent, permeten considerar que la conducta per la qual ha estat condemnada s’emmarca en un context del denominat procés independentista català».
Món l Donald Trump i Vladímir Putin han acordat iniciar «immediatament» negociacions per acabar amb la guerra d’Ucraïna. El president dels Estats Units ho ha explicat a la seva xarxa social, Truth Social, on ha indicat que ha tingut una conversa telefònica «llarga i altament productiva» amb el seu homòleg rus. «Hem
acordat treballar junts, molt de prop, incloent-hi visites a les nacions respectives», tot recordant el passat de collaboració comuna d’ambdues nacions durant la Segona Guerra Mundial. D'altra banda, Trump també ha assegurat que trucarà al president del país, Volodímir Zelenski, «per informar-lo de la conversa» amb Putin. Redacció
k Tribuna k
He de confessar que l’escriptura et permet compartir situacions apassionants que potser el dia a dia no et deixa gaudir. Conèixer l’AFANOC ,i a més formar part d’aquesta entitat, és tot un regal que la vida ofereix. S’apropa el dia internacional del càncer infantil, esdevé dissabte, i és recomanable escriure sobre aquest tema convidant a la reflexió sobre les necessitats reals de les persones afectades per la malaltia i de l’entorn, sovint infravalorat.
He detectat a través de l’experiència que masses vegades no fem cas a les emocions i això que és un ambit concret vital cabdal que tot ho interelaciona. En les persones que conviuen amb una patologia oncològica i l’entorn que els acompanya, les emocions juguen un paper essencial. No només en l’aspecte negatiu sinó també en el positiu. La força de les emocions, per molt variables en temps i forma que esdevinguin, sempre condicionen sigui en situacions d’alegria, de tristesa o de totes dues juntes. Degut al diagnòstic, els pares i les mares acostumen a viure el que es coneix com “la pèrdua del fill sa”. • Un procés de malaltia greu i de llarga durada suposa una desestabilització emocional donada per l’impacte inicial del diagnòstic i per una constant d’incerteses, angoixes, alegries, pors, sensacions de vulnerabilitat, etc.
Una segona necessitat és l’allotjament durant l’hospitalització. Quin gran tresor és la Casa dels Xuklis! Sovint les famílies es veuen forçades a marxar de casa perquè el tractament mèdic sigui més àgil, còmode i positiu causant una despesa econòmica considerable i és per això que la Casa dels Xuklis és un regal i un suport més, no només econòmic, sinó també i sobretot humà. La convivència amb altres famílies s’ha de veure com una font d’autoestima i com una “teràpia” entre persones que fa la vida més fàcil, empàtica i autèntica.
Una tercera necessitat és la continuació de l’escolarització ordinària dels infants amb malaltia oncològica La importància del centre educatiu en aquestes situacions serveix per donar-li una visió de continuïtat, que ha de seguir amb la vida i que la vida sense aprenentatge continuats en el temps és una vida inerta.
La quarta necessitat és la reorganització familiar. La malaltia malauradament trasbalsa les famílies i no et permet anar més enllà del dia a dia. Les tasques domèstiques i la cura d’altres fills és troben alterades sovint la darrera delegant la cura en altres persones conegudes. L’atenció se centra en el fill/a que està malalt i això afecta a la relació entre els diferents membres de la família. A més el fet de no viure la malaltia en pròpia pell, els germans viuen la distorsió que aquesta provoca en el sí del nucli familiar, podent-los generar l’aparició de noves emocions que possiblement no havien tingut fins el moment.
Un parell de consideracions. La primera és que les famílies com també la societat mateixa, necessiten unes administracions públiques més àgils a l’hora de respondre eficientment a diferents tràmits burocràtics necessaris per tot. M’estic referint, a que les administracions haurien de treballar per retallar el temps de resposta a sol·licituds com ara el grau de discapacitat que esdevindria millor si fos automàtic després del diagnòstic de la malaltia. Una segona consideració, és un agraïment personal a tanta bona gent que, ahir i avui, és posen la gorra de la solidaritat i són capaços de donar-se a mans plenes al proïsme tot compartint les seves extraordinàries capacitats i convertir-les en un bàlsam d’esperança, d’empatia i assertivitat. Sense actituds paternalistes i amb la consideració que al final les persones no són malaltes sinó que tenen una malaltia, vull acabar aquest article convidant-vos a conèixer la tasca de l’AFANOC, fer-ne difusió i col·laborar amb el que sigui. Visca l’AFANOC!
Àlvaro Solà Pérez Voluntari de l’AFANOC
k Editorial k
L’Ajuntament de Tarragona ha aconseguit que en cinc anys, les llicències d’obres tardin ‘només’ quatre mesos en atorgar-se. I quatre mesos poden semblar encara molts, però si es compara amb els 10 mesos que tot just fa cinc anys es tardava, la data és més que significativa. Significativa i bona, tot i que tal com reconeixia el regidor d’Urbanisme, Nacho García, encara hi ha marge per a millorar i poder reduir el termini per atorgar les llicències. El consistori ha tirat endavant un pla pensat en exclusiva per a millorar aquestes dades. S’ha incorporat més personal i s’han implicat els infor-
mes necessaris. Gairebé sembla una obvietat que només amb aquestes dues mesures s’aconseguiria reduir l’espera burocràtica que patien els que volen fer algun tipus d’obra. Però calia fer-ho, a més, sense que la simplificació de tràmits representi el menysteniment de les normatives que, en gran manera, aporten seguretat jurídica i tècnica als projectes. La burocràcia ha estat sempre un dels problemes que arrosseguen les administracions, però en alguns casos ha arribat a tals nivells de complexitat que ha derivat en protestes i mobilitzacions, com han fet evident els integrants de Revolta Pagesa.
k Tribuna k
Em vull dirigir directament a la gent jove. La tecnologia està molt bé, la capacitat d’entreteniment, de lleure, de connectar-se amb l’altra punta del món és fascinant. Tiktok, els Reels d’instagram, el conjunt de les xarxes socials són uns dispositius que ens obren ventalls vitals nous. Viviu un moment històric, un fi de cicle del què va suposar el segle XX, unes transformacions accelerades que impliquen una mutació permanent. No vull fer un discurs reaccionari, ni tan sols insinuar que “l’ahir era millor”. Al contrari, la vostra vida està plena de noves oportunitats...
Però si vull compartir una reflexió amb vosaltres. Gaudireu més i millor de les xarxes socials si analitzeu els continguts amb esperit crític, sabreu més de vosaltres mateixos si sou conscients de la vostra història col·lectiva i dels elements simbòlics que configuren la vostra identitat. Si aprofundiu en la cultura sereu més lliures.
Sé que sona a un clàssic, a una expressió bonica però buida de contingut, a quelcom que s’ha de dir però que no significa res. En absolut, us animo a què llegiu un llibre, a què gaudiu d’una obra de teatre, d’una bona pel·lícula (de les que fan reflexionar), etcètera. Si ho feu veureu com això us enriquirà la vida perquè us ajudarà a entendre el món i a vosaltres mateixos, i a gaudir més de les coses.
No us cregueu tot el que surt per les xarxes, sobretot no doneu credibilitat als discursos d’odi. Interpreteu tot el que mireu amb esperit crític, amb sentit comú, amb voluntat de comprendre al considerat altre; no d’estigmatitzar-lo o d’insultar-lo. Compartir
Óscar Sánchez Diputat delegat de Cultura de la Diputació de Tarragona
des del respecte, això és el que obre la ment. Sobretot, evitar la desqualificació estèril, els prejudicis, les mentides...
Per exemple, haureu escoltat, llegit, mira’t dotzenes de missatges, vídeos, posts, que carreguen contra la política i ho consideren el pitjor que tenim a la nostra societat. Diuen això, sí, però al mateix temps tothom demana millors prestacions i serveis públics -és a dir, política-; i també afirmen que «no volem pagar impostos» però alhora exigeixen «no tocar, ni retallar, sinó millorar» la sanitat pública -que es nodreix amb els impostos derivats de l’activitat econòmica de la ciutadania-. O sigui, la política és «molt dolenta» però simultàniament volem els resultats de la bona política, la que amplia drets i llibertats. S’entén, oi?
Tarragona fem tot el que està a les nostres mans per impulsar les diferents expressions culturals que sorgeixen a les nostres comarques.
Sent això important, les ajudes públiques de les administracions com la xarxa d’espais culturals o les subvencions que oferim a la Diputació, el que és realment essencial és el compromís dels joves amb la cultura. De debò, us convido a aprofundir en l’apassionant univers que ens obre la creació artística i cultural.
La llibertat cultural és essencial per una societat democràtica. La cultura crea vincles, cohesiona, fomenta aquest esperit crític que us deia que és el que ens fa ser una societat lliure
La llibertat cultural és essencial per una societat democràtica. La cultura crea vincles, cohesiona, fomenta aquest esperit crític que us deia que és el que ens fa ser una societat lliure. I això que serveix per a les persones, serveix també per als pobles, per a les ciutats, en definitiva, per al nostre territori. Per això des de la Diputació de
Mireu, fa poc un jove m’ensenyava un vídeo d’Internet on sortia una persona que afirmava, literalment, que «el Govern està ocultant que hi ha 4.000 morts en un pàrquing a València.» Vaig quedar estupefacte. Ocultar 4.000 cadàvers durant mesos en una mena de conspiració mundial que incloïa des de la policia, la Guàrdia Civil, els forenses, personal sanitari i d’emergències i, directament, tots els mitjans de comunicació del món... Qui podia creure’s aquesta burda mentida? Doncs la mirada se me’n va anar a la part inferior de la pantalla. Aquesta ‘informació’ tenia desenes de milers de visualitzacions i milers de ‘m’agrada’. I els comentaris eren poesia pura del tipus «Gobierno, ¡asesinos!», i tal. Quan parlem de cultura també parlem d’esperit crític i de capacitat d’analitzar la versemblança de les informacions, sobretot les que venes de les xarxes socials. Imagineu si és important la cultura, ens hi juguem ni més ni menys que la nostra democràcia.
El paral·lelisme entre l’última pel·lícula guanyadora del Premi Goya, ‘El 47’ i la lluita pel trans port públic als Barris de Ponent de Tarragona resulta evident per a qual sevol que conegui la història del movi ment veïnal de la nostra ciutat. Mentre que la pel·lícula de Marcel Barrena retra ta la història de Manolo Vital (interpretat magistralment per Eduard Fernández), un conductor d’autobús que va segres tar la seva pròpia línia per demostrar que podia arribar al seu barri marginal de Barcelona, la lluita pel transport als barris de Ponent continua sent un reflex d’aquesta brega per la dignitat i la justícia social.
A la Tarragona de la dècada de 1970, i fins i tot posteriorment, els barris obrers com Bonavista, Torreforta o Campclar van patir una situació molt similar a la que es descriu a la pel·lícula: un creixe ment accelerat i desordenat de la po blació immigrant sense serveis bàsics com l’aigual, l’enllumenat o el transport públic. Aquesta manca de comunica ció amb el centre urbà era un factor de segregació social i econòmica que con demnava aquests barris a un aïllament injustificable.
Un dels moments clau en la lluita pel transport públic a Tarragona va ser el boicot als autobusos de 1974. Els veïns de Bonavista es van plantar davant la puja da abusiva del preu del bitllet, sense cap millora del servei. Durant setmanes, la desobediència civil va ser l’eina per pres sionar les autoritats i aconseguir un ser vei digne. Aquesta mobilització va supo sar un punt d’inflexió en la relació entre el moviment veïnal i el poder municipal, situant els ciutadans en una posició de força per negociar les seves demandes.
El 28 de març de 1974, els antidis turbis, coneguts com els ‘grisos’, van prendre Bonavista. Dies abans, amb el suport del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), els veïns es van rebel· lar contra la pujada del 25% del preu de l’autobús. Durant més de deu dies, el barri sencer es va mobilitzar mitjançant un boicot generalitzat que va obligar la companyia Gasol a cedir en part a les exigències veïnals.
Gonzalo Quirós, un dels impulsors juntament amb José Arjona, recorda bé l’inici de la protesta a una entrevista al Diari Més a l’abril del 2019: “Cinc agents van arribar al carrer vint i alguns activis tes van començar a barallar se amb ells quan intentaven emportar se alguns joves als furgons policials”, explica. Pla taformes Anticapitalistes també hi va jugar un paper important. El segon dia, els primers autobusos carregats amb entre 150 i 200 antidisturbis van arribar a Bonavista. «El carrer vint i u era una veritable desfilada de policies», recorda Quirós.
En aquella època, Bonavista era un barri en construcció i mancava de ser
k Tribuna k
Regidor
veis essencials com centres mèdics, es coles i un bon enllumenat. Com recorda va un altre membre de l’extingit PSUC, «les condicions eren precàries i la soli daritat entre els veïns era fonamental».
L’Associació de Veïns de Bonavista, una de les més actives de la ciutat, va coor dinar la protesta, amb el PSUC utilitzant el conflicte per refor çar se i erosionar el règim franquista. En les eleccions de 1977, el PSUC va recollir el 64% dels vots al barri.
Mentre els autobu sos circulaven buits, els veïns s’organitza ven amb cotxes par ticulars per despla çar se a Tarragona. Al Llibre, ‘Bonavista: Una biografia social’, l’historiador Federico Bardají descriu aquesta vaga com “un hit en la història del moviment ciutadà de Tarragona, Ca talunya i Espanya”. La tensió va provocar que el governador civil permetés una assemblea amb 3.000 persones, mentre uns 400 policies ocupaven el barri i re primien durament la protesta.
El 28 de març de 1974, els antidisturbis, coneguts com els ‘grisos’, van prendre Bonavista. Dies abans, amb el suport del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), els veïns es van rebel·lar contra la pujada del 25% del preu de l’autobús
El paper de l’església també va ser clau. Faustino Arnal, mossèn de la par ròquia, juntament amb la Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC), va actuar com a mediador entre els veïns i el governador civil. La policia va perme tre que Arnal negociés la sortida pacífica dels manifestants que havien estat re closos a l’església durant sis hores. Finalment, en una última assemblea a l’Hospital Joan XXIII, el PSUC va descon vocar la vaga després d’aconseguir que la pujada del preu del bitllet es quedés en
5 pessetes. Aquesta lluita no només va portar a la reducció del preu del bitllet, sinó també a l’expansió de les parades d’autobús i a l’inici d’una nova etapa de mobilitzacions pel transport públic. El cas de Manolo Vital a Barcelona ens mostra com la protesta directa pot ser un catalitzador del canvi. La seva acció va demostrar que la falta de trans port no era una impossibilitat tècnica, sinó una manca de voluntat política i inversió. De la mateixa manera, la lluita veïnal a Tarragona va aconseguir que el transport interurbà es municipalitzés i millorés amb el pas dels anys, tot i que encara avui hi ha desigualtats evidents entre el centre i els barris de Ponent. A la nostra ciutats tenim també noms desta cables com la Dolores Reyes, Martín Bravo, Paqui Fernández, Sal vador Serrano, Ángel Juárez, Antonio López ‘el Córdoba, Elena Regidor o el Mossèn Agustí Ayats, entre molts altres. Avui dia, els Barris de Ponent continuen reclamant un millor servei de transport. Les queixes per la baixa freqüència de pas, la manca de connexions eficients i les condicions del servei són constants. Així com el barri de Torre Baró a Barce lona va haver de lluitar per ser visible en el mapa del transport, Tarragona encara ha d’assegurar que tots els seus barris gaudeixin d’un servei just i funcional. Un exemple és la lluita veïnal que va aconseguir, amb l’ajuda del Grup Muni cipal Tarragona En Comú Podem, l’ar ribada del primer bus directe entre els Barris de Ponent i el Complex Educatiu (l’antiga Universitat Laboral), el 43. En definitiva, la pel·lícula ‘El 47’ és molt més que un relat històric: és un mi rall de moltes lluites veïnals que encara avui continuen. Tarragona i els seus bar ris obrers saben molt bé que la lluita pel transport no és només una qüestió de mobilitat, sinó una batalla per la digni tat, la igualtat i el dret a la ciutat.
k Dels lectors
Zona de baixes emissions
Diu el pamflet municipal referent a les zones de baixes emissions que les promou la Unió Europea en ciutats de més de cinquanta mil habitants, tant se val si contaminades o no. Senyors representants, no es deixin enredar per gent que ni coneix Tarragona ni en té la intenció: la circulació està, cada vegada, més electrificada gràcies als patins i els nous motors; la gent té menys i menys diners per agafar el cotxe, i els cent quaranta mil habitants d’aquest municipi mal podran competir amb els tres milions de Barcelona. La nostra ciutat fa decennis que pateix d’un aire estrany i nociu, però no pas per la circulació, sinó per la indústria del petroli. Evidentment, la qüestió subjacent a la política imposada per la UE és limitar la llibertat de les persones: una societat feliç i lliure no faria cas dels seus governants! Que Tarragona hagi d’aplicar una estratègia de mobilitat igual a la de Barcelona no és només una farsa, és una excusa. Ja ens van amargar la vida al 2020, però es veu que no en van tenir prou. O comencem a adonar-nos que anem cap a una democràcia virtual que, en realitat, és una tirania, o perdrem l’ànima en mentides.
Lluís Martí i Olfers Tarragona
Enderrocs immaterials
Avui he llegit que el departament de Neteja Pública ha imposat 109 multes per incivisme. Vull felicitar-los per la seva feina, però trobo que son molt poques amb comparació de les infraccions vers les ordenances de neteja. Crec que es podria intensificar el control de les deixalles. Personalment he vist moltes vegades caixes de cartró que porten el nom
del destinatari o bé el codi de barres que permeten identificar al infractor, Caixes plenes de botelles de vi amb el nom del comprador o del venedor també amb codi de barres, caixes de fruita sobre i fora dels contenidors malgrat que hi ha una recollida de cartrons cada dia per els comerços,bars i restaurants. Bosses d’escombraries a papereres (dins és molt possible trobar quelcom que ens informi de qui son, també bosses industrials amb botelles al contenidor gris que segur poden dir qui les llença. Com això hi ha moltes altres coses que poden identificar als infractors. Cal intensificar el control i ampliar les multes. Sembla que tan sols amb les multes es pot ensenyar civisme als infractors.
Josep Romeu Torres Tarragona
A l’equip de la unitat d’ictus de l’Hospital Joan XXIII
Volem expresar el nostre més sincer agraïment pel tracte excepcional que l’equip de metges, infermeres i infermers de la unitat d’ictus de l’Hospital Joan XXII va brindar al nostre pare i marit, Antoni Casellas Andreu. Durant les diferents estades a l’hospital i fins al darrer dia, l’Alan Alberto Flores, el Xavier Ustrell, la Laia Seró, l’Alejandro Mata, el Johan Josué i el grup d’infermeres i infermers van demostrar una gran empatia i professionalitat que va sobrepassar el que esperàvem d’un equip mèdic. Ens vam sentir acompanyats i respectats en uns díes extremadament difícils. Els seus comentaris ens van consolar, les seves mirades ens van entendre i les seves abraçades ens van recomfortar. La seva tasca és inestimable i es mereix tot el reconeixement. Gràcies de tot cor Família Casellas-Escobar
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Necrològiques
Tarragona
Maria del Carmen Lombarte
Santamaria.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral
serà avui a les 18 h al Tanatori.
Reus
Pepita Vallverdú Ollé.
Ha mort als 97 anys. El seu funeral
serà avui a les 15 h a la Parròquia de Crist Rei.
Ramona Perianes Díaz.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Núria Vilella Capdevila.
Ha mort als 76 anys.
Obituari l Va participar en la primera legislatura democràtica, entre els anys 1979 i 1983, i fou un apassionat de l’art
Redacció
La nit de dimarts cap a ahir va morir en Baltasar Virgili a l’edat de 94 anys, qui fou regidor de l’Ajuntament de Roda de Berà durant la primera legislatura de la democràcia actual (entre els anys 1979 i 1983). Baltasar va viure una vida plena i molt activa fins als seus darrers dies. Amb només catorze anys va treballar al costat de l’arquitecte Josep Maria Jujol en la construcció de la Capella de Mas Carreras, i era el darrer rodenc viu que havia col·laborat amb el gran arquitecte tarragoní. El tanatori es va dur a terme ahir dimecres, de les 16 a les 20h, i avui de les 9h a les 13h. Les exèquies també es duran
a terme avui, a les 16h, a l’església parroquial de Sant Bartomeu.
Aquest fet el va marcar i va despertar en ell la passió per l’art, en concret per la tècnica del trencadís. Durant molts anys, en el seu temps lliure, va crear les obres que es poden veure en molts dels edificis municipals i racons de Roda de Berà, i va ser mestre d’alumnes —adults i adolescents— que també en volien aprendre. El resultat van ser els trencadissos que avui encara es poden contemplar a la plaça de l’Ajuntament.
Enèrgic i entusiasta L’amor pel seu poble i el seu esperit enèrgic el van portar a
Va promocionar l’Expo-Cançó (19721985) i presidí el Club de Tennis Barà
ser un dels promotors de l’Expo-cançó (celebrada entre els anys 1972 i 1985), demanant l’ajuda a Luis del Olmo, juntament amb la resta de membres del comitè organitzador, perquè els ajudés a tirar endavant aquesta iniciativa durant catorze edicions, del 1972 fins al 1985. Arran de l’organització del festival, en Luis del Olmo es va convertir en un dels seus més estimats amics, una amistat que va perdurar en el temps.
Arrels municipals També va ser un membre molt actiu en l’associacionisme local, com a vicepresident del Club Atlètic Roda de Berà, al costat d’en Luis del Omo com a president, durant diverses temporades; i president del Club de Tennis Barà, i del casal de jubilats i pensio-
nistes. Finalment, des de l’any 2021, en morir el seu germà bessó Pere, va agafar les regnes de la direcció del Museu de la Ràdio Luis del Olmo, situat al municipi, on havia passat moltes hores des de llavors per millorar constantment aquest espai municipal tan estimat.
21/03 al 19/04 ÀRIES
Hauràs de demostrar més seguretat en tu mateix et guanyaràs més a la gent que t’envolti. La teva imatge manera d’actuar farà que avancis.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Et sentiràs molt sensible susceptible a tot el que passi al teu voltant. Relaxa’t no et crees tot el que et diguin. Demostra amor.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Les responsabilitats s’accentuaran en la jornada et veuràs forçat a emprar tota la teva capacitat energia. Arribaràs a tot amb ordre.
20/04 al 20/05 TAURE
Durant el dia l’amor serà una càrrega pesada ja que et sents més inclinat a la llibertat d’acció. Necessites un descans per al teu cos ment.
VERGE
23/08 al 22/09
Tota activitat que sigui del teu interès t’aportarà millors resultats si la poses en pràctica tu només sense esperar l’ajuda de ningú.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
En el dia se’t facilitaran les possibilitats de relació d’associació amb altres persones. Viu amb més intensitat les activitats socials.
10:30 + Xarxa + sostenibilitat
11:00 180 Graus
11:30 La comarcal (r)
12:00 Caminant per catalunya
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 La comarcal (r)
14:00 Notícies
14:30 (Re)poblem
15:00 Notícies (r)
15:30 La comarcal (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 La comarcal (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Fot-li
21:00 Notícies (r)
21:30 Fot-li (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
Encara que avui creguis que ningú entén el teu comportament amb la societat mira al teu voltant, més d’un seguirà els mateixos passos que tu.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Se’t presenta una jornada propícia per a l’expressió dels teus sentiments. La relació amb el sexe oposat serà fàcil plena d’emocions fortes.
20/01 al 18/02 AQUARI
Sorgiran problemes a últim moment, per tant és millor que avancis la resolució de tots els teus assumptes en el camp de la professió.
21/06 al 22/07 CRANC
Serà una jornada pacífica sense majors problemes. En el teu cercle d’amistats trobaràs una comprensió absoluta una gran càrrega d’afecte.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
No et precipitis en les teves determinacions si aquestes tenen a veure amb assumptes de l’amor o de l’amistat. Nit molt passional.
19/02 al 20/03 PEIXOS
No descartis les ajudes que t’aportin els pròxims ja que avui serà necessari el treball en conjunt. En l’amor se’t plantejaran alguns dubtes.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Com la nit i el dia
11:30 Va passar aquí. Catalunya
12:00 + Bàsquet
12:30 Va passar aquí. Catalunya
13:00 Com la nit i el dia
14:00 Notícies 12
14:30 Com la nit i el dia
15:30 Va passar aquí. Catalunya
16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 + Bàsquet
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12 19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Saló de Plens
21:00 In situ
21:30 Qui cuina avui?
22:00 Notícies 12
22:30 Saló de Plens
23:00 In situ
23:30 Qui cuina avui?
00:00 Notícies 12
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Sagaç, avisat, no adormit. No suficients. 2. Estimi. Us expressaríeu amb consonància. 3.Van als jutjats per qüestions laborals. Quedis mut. 4. Límits del rumor. Veremat. Dues de falses. 5. Indica falta de vitamina C. Quasi faràs. 6. Nas sense sal. Aniré pel camí més curt. Extrem de la taula. 7. Burro net. Comença el final. 8. Allò que va canviar l’univers primer. Passava damunt la corda. 9. Foc avivat. De l’espatlla. 10. Sobirans de l’antiga Pèrsia. Estimaré. Mitja rata. 11. Dreta. Signe numèric. 12. És de segona mà. Crearàs fortes tibantors a la família. VERTICALS: 1. Cobreixes d’or. Accelereu les evacuacions. 2. Manaires àrabs. Escenaris dels casaments. 3. Sis a Anglaterra. Un que prefereix estudiar cas per cas. 4. Una de por. Interrogació retòrica sobre un tema eròtic. Dues en tinta. 5. Fallaran el tret. Necessari per fer caramboles. 6. Arranquen somriures. La fi dels escacs. 7. Tema avocàlic. Sancionada. Lletra amb quatre pals. 8. Obeeix sense protestar. Nobles anglesos. 9. Espai verd. Recordava les ofenses antigues. 10. Oli anglès. Tornes a construir el que ha caigut. Mig gram. 11. Apartament del rusc. Punxada a un pneumàtic. 12. País molt neutral. Els pollastres i els coloms, per exemple.
TARRAGONA:
Boronat Poderós, Jorge Reial, 23 Telèfon 977 240 672 Escoda Llop, Oriol
La Canonja: Raval, 56. Telèfon 977 545 090.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Viana Fresquet, Estefania Carrer del Vent, 44 Telèfon 977 432 795.
SALOU:
Coret Herrera, Rosa Sinies, 3. Telèfon 977 380 788.
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.
CAMBRILS:
Valls, C. B.
Rambla Jaume I, 15 Telèfon 977 369 003.
VALLS:
Rull Ferre, Gabriel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717.
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 64 Telèfon 977 660 333.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Fins a migdia, el cel romandrà entre poc i mig ennuvolat per núvols alts i mitjans. A partir de llavors quedarà serè o poc ennuvolat pel pas d’algunes bandes de núvols alts. A partir del vespre la nuvolositat augmentarà novament per l’oest del territori.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament més alta al sector central del litoral i a la Costa Brava i semblant o lleugerament més baixa a la resta. La màxima serà entre lleugerament i moderadament més alta, tret de punts de la depressió Central on serà lleugerament o moderadament més baixa.
MUJER. BUSCA TRABAJO EN TARRAGONA. Tel: 609.259.525
EMPRESA EUROPEA NECESITA FAMILIAS en Tarragona y alrededores para alojar estudiantes extranjeros. Periodos y pagos semanales. Tel. 657.837.083
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 642.463.475
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MAYCA. Dulce fusión de terapia-placer. Final al gusto. Tel: 692.780.087
ANGEL. MASAJISTA PROFESIONAL. LA PINEDA. 613.961.792
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
DISCRETISIMA MASAJISTA. Tel:
Des del primer dia que la Llibreria Gaudí va obrir portes a Reus, al seu aparador només s’hi exposen llibres en català. Han passat seixanta anys des que l’establiment es va posar en marxa, i aquest compromís amb la llengua i la cultura en català es manté intacta. Darrere el taulell, ara hi són la Montsant i l’Aràntzazu, que mantenen viu el llegat i l’esperit de la llibreria que va obrir el seu pare, Isidre Fonts Masdeu. «L’any 1962 havia nascut Edicions 62 i, per aquella època, també s’havia posat en marxa la discogràfica Edigsa, que publicava discos en català. Conscients que al mercat no hi havia espais on vendre aquell material, un grup de gent va decidir formar una societat i invertir diners per obrir llibreries. A Reus, va ser la Llibreria Gaudí, i el pare va ser escollit per fer de dependent», explica la Montsant. El començament, explica, va ser dur: «Hi havia policia gairebé a cada cantonada, el pare estava fitxat i sabien que tenia contactes, i si vendre llibres en català era difícil, en aquest context encara més: com qui diu, quan veien sortir algú amb un llibre sota el braç, l’aturaven a la cantonada». A principis de la dècada dels setanta el negoci no acabava de rutllar, però l’Isidre va fer un cop de cap i va decidir quedar-se la llibreria –i el deute– i convertir-se en propietari. Ho va fer amb la seva dona, la Maria Pallach i Estela, que era bibliotecària i venia d’una família d’enquadernadors i, per tant, també amb molta tradició de llibres. «I, des d’aleshores, aquí estem», afirma la Montsant. Durant sis dècades, la llibreria s’ha mantingut, inalterada, al mateix lloc i defensant els mateixos valors fundacionals. També ha mantingut molts dels clients
Història La Llibreria Gaudí de Reus obria les seves portes un 13 de febrer de 1965 al carrer de la Galera per vendre llibres i discos en català
que la van veure néixer o que s’hi han anat sumant amb el temps. «Tenim una clientela molt bona i amb una mica de tot. No tots són catalanoparlants ni tots busquen literatura catalana, és variada», assegura la llibretera. En un moment d’obertura de noves llibreries a la ciutat i de competència ferotge de la venda per internet, la clau per fidelitzar la
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Inicien les obres de construcció d’una nova promoció d’habitatges a la Via Augusta Tarragona
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
clientela, assegura la Montsant, ha estat «donar molt bona atenció al client i ser molt àgils quan es fa una comanda, a més de fer servir les noves tecnologies per comunicar-nos».
També ho ha sigut el compromís amb les entitats culturals de la ciutat: «Avui dia el model de llibreria està canviant una mica, els negocis s’estan redefinint i s’hi programen moltes activitats. Però Reus té unes característiques una mica diferents, perquè el seu teixit cultural sempre ha funcionat molt. Al Centre de Lectura ningú li
ha de dir com fer una presentació, perquè en fan moltíssimes. Se’n fan també al Círcol, a l’Arxiu, a les Biblioteques, a Carrutxa, al Centre d’Amics de Reus… i segur que em descuido llocs. I a nosaltres no ens fa res anar amb el nostre carretó amunt i avall a vendre-hi els llibres».
Una altra tendència amb la qual coincideixen molts llibreters és el volum desbordant de llibres que es publiquen cada any: «És una bogeria, i provoca que els llibres durin molt poc, un acaba tapant l’altre. I no és per falta d’espai, tot l’espai que tinguéssim, l’ompliríem. Pensa que l’endemà de Reis ja ens van arribar quatre capses de novetats. Si tot just havíem tancat la campanya de Nadal!».
Pel que fa a un altre fenomen recent, la compra de llibreries per part de grups editorials, la Montsant es manté prudent. «Em falta informació», assegura, tot i afirmar que experiències passades amb la compra de distribuïdores han sigut «un desastre».
I el futur de la Gaudí? «Això sí que no ho sé. Nosaltres comencem a ser grans, això està obert».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
La Zona de Baixes Emissions entrarà en funcionament durant el mes de desembre Tarragona
k Camí de ronda
L’Ajuntament de Tarragona prepara l’entrada en vigor d’una zona de baixes emissions al centre de la ciutat per a l’1 de desembre d’enguany. Més enllà de la picabaralla que genera qualsevol decisió municipal entre els diversos grups presents al consistori, la mesura planteja tota una sèrie d’interrogants que posen de manifest la dificultat de conjuminar les pràctiques socials consolidades, en aquest cas, en relació amb la mobilitat, i les necessitats relatives a la salut i la vida de les persones, afectades cada vegada més per les amenaces ambientals d’origen antròpic. En aquest sentit, determinades forces polítiques s’enardeixen davant de les limitacions a la llibertat que són consubstancials a la protecció del medi ambient i la salut; indignació que, en moltes ocasions, és el resultat d’una combinació perillosa d’egoisme, cinisme i ignorància. Tanmateix, cal reconèixer que aquestes mesures no sempre es dissenyen tenint en compte la situació de les persones de menor renda. Aquest és un dels punts en què connecten les classes populars amb els populismes d’extrema dreta, ja que, en moltes ocasions, les persones que, amb la millor preparació i les millors intencions, dissenyen aquestes polítiques poden arribar a tenir una sensibilitat nul·la en relació amb els destinataris de les seves decisions. Així, per exemple, la delimitació de la ZBE tarragonina ha vingut acompanyada d’una alteració de la zonificació de l’estacionament regulat, cosa que, en particular, impacta en el veïnat de la Part Alta. Adaptar-nos a les noves situacions que genera el canvi planetari és molt i molt difícil; fer-ho sense tenir en compte les inquietuds i les inèrcies de la ciutadania pot convertir-ho en impossible.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Frenen la construcció d’una residència perquè no encaixa amb l’entorn romà Tarragona