Tarragona
Cultura 14
La cultura popular vallenca es bolca en la celebració del Mil·lenari de l’Abadia de Montserrat
Patrimoni 15
S’inverteixen més de 400.000 euros per evitar el deteriorament del conjunt de la Granja dels Frares del Morell
d’aspirar a ser l’entitat del Camp més ambiciosa»
l L’alcalde vol més places per la ciutat i la consellera de Drets Socials no descarta que puguin crear-se a partir d’una col·laboració publicoprivada
Cambrils
Tots els regidors de Junts deixen el govern i no descarten una moció de censura
L’alcalde ha anunciat una ronda de contactes amb altres formacions per «garantir l’estabilitat» municipal 11
Esports
El Nàstic es veurà les cares contra el Bilbao Athletic, l’equip més en forma de la lliga
Tarragona 5
Dames i Vells adapta un ball parlat del segle XIX i el converteix en un al·legat feminista que només es representarà el pròxim Dia de la Dona Treballadora
2
Tarragona
L’Ajuntament de Vandellòs, favorable a estirar
la vida útil
de la nuclear
ERC, que es va abstenir en la proposta per allargar la vida de les central, reclama al Govern si té plans alternatius 12
Tarragona
La primera coca de la Rambla es mantindrà sense cotxes i es tancarà amb pilones
3
Enderrocar el ‘mamotreto’ del Miracle costarà la meitat del que estava previst Tarragona 4
37,2 milions d’euros Reus FiraReus Events va augmentar l’any 2024 en un 50% l’impacte econòmic que va generar respecte de l’any anterior
Política l L’Ajuntament reclama més finançament a l’executiu d’Illa per als serveis socials municipals de cara a l’any vinent
Oriol Castro
Tarragona i el Govern de la Generalitat de Catalunya coincideixen en la necessitat que té la ciutat de disposar de més places de residència públiques. Aquest mateix parer es va evidenciar ahir en una reunió mantinguda entre la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez, i el govern municipal. «Tenim la necessitat d’ampliar les places residencials públiques a Tarragona. La nostra societat cada cop és més gran i hem d’enfortir els programes d’envelliment», explica Guillermo García, conseller d’Espai Públic i Joventut.
Si bé des de la plaça de la Font no es concreta si aquesta solució passaria per ampliar l’actual residència de la Mercè o crear-ne una de nova, es remarca que hi ha «bona sintonia» en aconseguir l’objectiu. «També s’ha parlat d’afavorir i impulsar la col·laboració publico-privada en aquest sentit», afegeix García. Precisament, en els últims mesos, s’estan desenvolupament diferents projectes de residències per a gent gran a la ciutat. Es preveu construir nous espais a la Vall de l’Arrabassada, al Seminari de l’Arquebisbat i a la zona del Camp de Mart. Uns 23.000 tarragonins tenen
«La societat cada cop és més gran i hem d’enfortir els serveis»
més de 65 anys, fet que representa el 17,5% de la població. A més, afegeix que 2.363 per-
sones més grans de 65 anys residents a Tarragona tenen reconeguda la situació de dependència. Actualment, la ciutat disposa de 633 places de residència.
Més enllà, l’executiu de Viñuales va aprofitar la visita de la consellera per a demanar més finançament als
Un incendi al carrer Eivissa obliga a evacuar a quaranta-vuit veïns
Successos l Una veïna i dos agents de la Urbana van resultar ferits lleus
Daniel Cabezas / Joan Lizano
Un incendi en una habitació d’un edifici de quatre plantes del carrer Eivissa de Tarragona va obligar ahir a desallotjar a quaranta-vuit veïns. Cap d’ells en va resultar ferit, tot i que el Servei d’Emergències Mèdiques va haver d’atendre a dos agents de la Guàrdia
Urbana de Tarragona, per inhalació lleu de fum, i a la propietària del pis que va cremar, per l’ansietat i el neguit que li va provocar la situació. Aquesta darrera va alertar els serveis d’emergència que la seva habitació es trobava en flames.
L’avís es va produir a les
20.58 hores i s’hi van desplaçar sis dotacions dels Bombers. Els serveis d’emergència van evacuar a diverses persones atrapades als balcons mitjançant l’autoescala. Tot i això, un matrimoni va confinar-se al seu domicili i se’ls va trobar en perfecte estat. Prop de les 21.35 hores el foc es va
serveis socials municipals de Tarragona. «Li hem fet arribar que necessitem actualitzar els nostres recursos. A més, requerim saber-ho amb antelació per a poder quadrar el nostre pressupost», indica García. El Govern està donant forma a un nou Contracte programa, pel període
donar per extingit i al voltant de les 22 hores, els Bombers anunciaven als veïns que un cop acabessin de ventilar les habitacions restants del quart pis podrien tornar als seus domicilis.
Diversos veïns explicaven que havien notat una olor molt forta de fum, «massa i tot. Estàvem sopant i de sobte va saltar l’alarma de l’edifici», explicava l’Anastasio. Altres veïns de l’edifici, vestits amb pijames i xandalls, asseguraven que únicament havien tingut temps d’agafar «les claus i el telèfon».
2026-2028, que algutina les subvencions a serveis socials del territori.
Més recursos «Nosaltres, al tenir una gran independència, necessitem més recursos», diu el conseller. Dintre d’aquest programa es troben els serveis
L’apunt
Compromís amb la Ciutat de Repòs
La trobada entre la Consellera de Serveis Socials i el govern municipal també va servir per a mostrar el compromís de l’administració amb el projecte d’alberg juvenil a la Ciutat de Repòs i Vacances. «És un espai que la Generalitat fa temps que tenia oblidat. Hi haurà notícies aviat», diu García.
d’atenció domiciliària o el Pla Local de Joventut. «També volem impulsar encara més el transport adaptat, ja que molts joves necessiten anar al seu centre escolar amb un transport especial», expressa García. Segons explica l’edil, la consellera de Drets Socials s’ha compromès amb el govern municipal a augmentar el finançament dels serveis socials municipals de cara als pròxims anys. «Estem molt satisfets. La consellera ens ha estès la mà per a treballar plegats i així ho farem», conclou el conseller de Joventut.
L’Ajuntament de Tarragona tirarà endavant amb la pacificació del primer tram de la Rambla Nova malgrat les queixes veïnals, que s’oposen a la conversió de la coca del carrer en zona de vianants, motiu pel qual van presentar més de 200 signatures contra la pacificació a l’OMAC. S’instal·laran tres pilons retractables per a evitar l’entrada de vehicles no autoritzats i facilitar la sortida d’alguns garatges i es descarta «totalment» que les terrasses puguin créixer. Malgrat tot, no es revertirà la prova pilot ni es restablirà el trànsit fins que arrenquin les obres del projecte, una de les principals peticions que els residents manifestaven en el seu darrer escrit a l’Ajuntament.
carrers Armanyà i Llúria. Finalment, el tercer s’instal·larà al carrer Girona, a la cruïlla amb la Rambla Vella, i només permetrà l’entrada a vehicles autoritzats.
Aquesta decisió no ha satisfet els veïns, que denuncien que durant la reunió han «pogut constatar que l’Ajuntament no té cap més projecte ni justificació que el seu programa electoral, sense haver copsat les necessitats dels veïns afectats, la conveniència o no del canvi, o els problemes que aquests podrien generar».
Les terrasses no creixeran Així i tot, els residents celebren «el compromís de l’alcalde, que ha afirmat que no s’ampliarà ni un centímetre l’actual espai ocupat per les terrasses», una de les seves grans preocupacions. «Les terrasses ocuparan el mateix espai que ocupen ara, però redistribuint-les. Per tant, han d’estar tranquils», recalca la consellera Adán.
L’objectiu del consistori és elaborar un concurs de projectes i Adán subratlla que «per això és tant important tenir en compte totes les parts implicades». En aquest sentit, s’ha constituït una taula de seguiment amb el veïnat i l’Associació de Veïns Tarragona Centre.
Adán assegura que la reunió va ser «molt constructiva» i que són «conscients» que «no hi ha un consens total» respecte a la pacificació. La consellera de Comerç i Turisme creu que cal «cuidar de
Així ho van saber els veïns de la zona aquest dimecres durant la reunió que, finalment, van mantenir amb l’alcalde de la ciutat Rubén Viñuales. Una trobada que la comunitat reivindicava des que es van assabentar que la prova pilot s’estendria més enllà de les festes nadalenques. En aquesta reunió, on també van participar la consellera de comerç Montse Adán i la consellera de mobilitat Sonia Orts, es van atendre les qüestions plantejades pel grup de representants dels veïns, i se’ls va informar de les línies d’actuació municipal.
Es prepararà un concurs d’idees per a donar forma al projecte
forma especial» aquesta zona perquè «volem que el Passeig de les Palmeres sigui un punt de connexió del Patrimoni de Tarragona amb el teixit comercial i social del centre».
Pilons retractables
Entre les actuacions previstes destaca la instal·lació de tres
pilons retractables, segons va informar l’Ajuntament als veïns. Un d’aquests s’ubicarà a l’altura del carrer Adrià, i només permetrà l’accés dels serveis d’emergència. El segon, es trobarà al carrer Armanyà, a la cruïlla amb el carrer Adrià, i es destinarà a l’accés i la sortida dels garatges dels
Per altra banda, els veïns destaquen la possibilitat que el projecte inclogui la circulació de vehicles dels veïns pels trams afectats «si així fos recomanat en el concurs d’idees». Tot plegat, asseguren que tot i que «la decisió de l’Ajuntament sembla força ferma, la de l’oposició al projecte també ho és». «Caldrà esperar a reunir-nos amb la resta de companys per mirar d’encaixar les idees i necessitats», acaben dient els veïns.
L’Ajuntament de Tarragona ha adjudicat les obres de demolició de la plataforma del Miracle a l’empresa Opera Catalonia SLU per 359.190,58 euros (IVA inclòs), gairebé la meitat del pressupost base de la licitació, que era de 608.991,06 euros. Així, el cost final de l’actuació serà força inferior respecte al que s’havia previst inicialment. En total, es van presen-
tar fins a deu empreses al concurs públic impulsat pel consistori. Tot i que l’empresa guanyadora no va ser la millor pel que fa als criteris no automàtics —va obtenir 30 punts, 20 menys que va obtenir la millor valoració—, va acabar imposant-se gràcies a la seva oferta econòmica. Gràcies al preu proposat, que va ser el més baix respecte al que van presentar la resta de licitadors, va obtenir la puntuació màxima (50).
La Mesa de Contractació va decretar que el pressupost plantejat per Opera Catalonia podia ser considerada «anormalment baixa» i, per aquest motiu, es va requerir a la primera classificada que justifiqués la xifra. L’empresa va presentar els documents pertinents i van ser validats pel cap de secció d’Enginyeria de Camins de l’Ajuntament i un tècnic de Medi Ambient. Així doncs, l’empresa calafellenca serà l’encarregada d’executar
El termini d’execució és de cinc mesos i, per tant, els treballs s’enllestiran a l’estiu
les obres d’enderroc del mamotreto del Miracle.
El termini d’execució dels treballs de demolició es preveu que sigui de cinc mesos a comptar des de l’inici de les obres. Per tant, podria estar enllestit justament a l’es-
tiu. Segons ha assenyalat el conseller de Medi Ambient, Guillermo García de Castro, «aquest any el projecte Tarragona Greenbelt’26 aconseguirà una fita històrica i una de les seves principals actuacions: l’enderroc de la plataforma del Miracle». «Estem cada cop més a prop de retornar aquest espai a la ciutadania», ha expressat l’edil.
La restauració ambiental L’Ajuntament també acaba d’adjudicar la redacció del projecte executiu per a la restauració ambiental de l’àmbit de llevant de la platja del Miracle i la seva integració en el context dels espais verds existents allí, així com al Camí de ronda, un cop eliminada l’estructura superior de la plataforma. L’empresa adjudicatària haurà d’establir una proposta que permeti renaturalitzar aquesta zona tot assentant les bases tècniques i executives per protegir el litoral del Miracle mitjançant actuacions que afavoreixin el retorn de beneficis ecosistèmics sobre la ciutadania.
Amb aquesta intervenció també s’haurà d’augmentar la resiliència de la platja, millorar l’impacte paisatgístic i mitigar el canvi climàtic amb la integració de la platja del Miracle amb l’espai existent.
La redacció del projecte s’ha adjudicat a la companyia Envers Enviromental Services SL per un import de 49.780,71 euros (IVA inclòs) i el termini d’execució és de cinc mesos. Aquest contracte compta amb el finançament de la Diputació de Tarragona.
Com a part del projecte Tarragona Greenbelt’26, el consistori obrirà un procés participatiu obert a tota la ciutadania amb la voluntat que el projecte tingui el consens més gran possible.
el
Policial l La Guàrdia Urbana de Tarragona valora molt positivament la Campanya de Nadal, que es va portar a terme entre el 28 de novembre de 2024 i el 12 de gener de 2025, i en la qual hi han col·laborat els Mossos d’Esquadra. Aquest operatiu tenia l’objectiu de garantir la seguretat, la convivència i la mobilitat en un període de màxima intensitat comercial i social a la ciutat. Aquesta campanya ha acabat amb una reducció del 21% dels delictes contra el patrimoni (furts, robatoris,...) respecte al 2023, han passat de 639 a 504. Els agents han identificat 218 persones, han efectuat 13 diligències, amb 5 detencions realitzades, de les quals dues per identificació de persones amb ordre de recerca, detenció i presentació per diversos delictes i tres per delictes contra el patrimoni. Durant la campanya policial s’han interposat 9 denúncies per conductes incíviques, 2 a la Llei de Seguretat Ciutadana, 1 per possessió d’armes o objectes perillosos, 10 per tinença/consum d’estupefaents i 18 per consum d’alcohol a la via pública. En els cinquanta-nou controls d’alcoholèmia que es van fer al llarg dels dies de Nadal es van identificar 341 vehicles i també als conductors i als ocupants, s’han fet 341 proves d’alcoholèmia amb el resultat de 53 positives. En aquest període de temps també s’han fet inspeccions a establiments de venda de joguines i altres activitats lúdiques. Redacció
l Cultura popular
El ball parlat de Sogra i Nora es representava a Tarragona al segle XIX i tractava sobre les intimitats d’una llar i els rols que hi desenvolupaven els seus habitants i visitants. A l’època, era un ball profà que se’n reia de les dones i es va deixar de representar a la ciutat. El manuscrit del ball va quedar a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i durant anys no se’n va saber res més. Fins que el 2014 Eva Rofin en va fer un treball de final de grau, transcrivint i analitzant el text original del ball tarragoní. Aquest treball va despertar l’interès de l’Associació del Ball Parlat de Dames i Vells, que enguany ha decidit portar-lo a escena pel 8 de març, el dia de la dona treballadora.
«Hem conservat l’estructura, però canviem la intenció perquè ja no feia gràcia de la mateixa forma», va explicar Oriol Grau, director del ball parlat, en l’acte de presentació del mateix. L’obra mostra dinàmiques familiars amb les quals tothom es pot identificar i tots els personatges estaran fets per dones. «Tenim la intenció de reivindicar una figura cabdal a totes les famílies: l’àvia que cuida els pares i els nets, que no para de treballar i que es veuen molt poc reconegudes», va expressar Grau. El vestuari dels personatges serà de l’època, però les situacions seran de temes actuals. «Hi ha molts temes
L’associació ha adaptat un ball parlat del segle XIX a l’actualitat amb un aire feminista i el to satíric habitual
L’obra representa dinàmiques familiars identificables per tots
«Desitjava que el ball prengués vida. Quan ho vaig veure no m’ho creia»
a tractar i n’hem hagut de fer una selecció. Per exemple, hi ha un personatge que és el típic doctor que no escolta les dones. No volem que sigui ‘el ball feminista’, però té un aire feminista, com no pot ser d’una altra forma», va afegir el director.
Totes actrius
Les dotze actrius que participaran al ball parlat representen diferents generacions. «La més jove té 13 anys i la més gran en té 96 i és una àvia
de la residència de la Mercè. Ens agrada que hi hagi diversitat i donem papers a dones
grans», va exposar Grau. El resultat final és un ball parlat de 30 minuts de durada i del qual
es veuran quatre passis al Passeig de les Palmeres el dia 8, al matí i a la tarda. També es
farà un passi exclusiu pels residents i familiars de la Mercè. «Quan fa deu anys vaig acabar el meu TFG, tenia el desig que el ball prengués vida. Quan vaig veure els assajos no m’ho creia, va ser un gran regal», va expressar Rofin.
Activitat tot l’any
La nova representació neix de la voluntat de l’Associació de Dames i Vells d’estar actius tot l’any, més enllà de les festes de Santa Tecla. De fet, el projecte porta sobre la taula de l’associació des de fa anys, però la pandèmia va acabar endarrerint l’escenificació. «Hem fet molts assaigs, ha sigut un procés més llarg de l’habitual. Hi ha actrius que s’estrenen i hem treballat molt la caracterització perquè els personatges que són homes semblin homes», va explicar Grau. Així, Tarragona recupera un dels seus balls parlats i celebra i reivindica les dones.
Mobilitat l Només hi podran accedir els vehicles de l’Hospital Santa Tecla, així com dels serveis d’emergència
L’Ajuntament de Tarragona està instal·lat una pilona automàtica a l’entrada del carrer Comte de Rius per la Rambla Vella. D’aquesta manera, el consistori pretén limitar l’accés de vehicles en aquesta zona per a vianants, on ja es van col·locar bancs de pedra l’estiu passat per a restringir-hi el trànsit rodat. Es van col·locar dos en l’accés des de la Rambla Nova i un altre parell a l’altura del número 10, on es troba l’aparcament de l’Hospital Santa Tecla.
Es va deixar un marge a la
part superior del carrer perquè els vehicles del centre sanitari poguessin entrar al pàrquing, però altres camions i furgonetes aprofitaven per aparcar en aquest tram i carregar o descarregar mercaderies. Per a evitar-ho, l’Ajuntament ha instal·lat una pilona a dalt de tot —amb semàfors complementaris— que només baixarà quan hagin de passar els vehicles de l’hospital, així com dels serveis d’emergència. A més, es col·locaran uns llums LED a la vorera de la Rambla Vella que advertiran els vianants quan surti algú de l’aparcament.
«Era una petició dels veïns de la zona des de feia molt de temps i, ara, per fi, serà una realitat», assenyala la consellera de Mobilitat, Sonia Orts, qui destaca que «s’ha fet de la mà de la Xarxa Santa Tecla, que ha sufragat les obres, i de l’ONCE, que ens ha assessorat en les mesures d’accessibilitat». L’edil assenyala que la voluntat del govern municipal és que «Tarragona sigui una ciutat on els ciutadans i les ciutadanes s’hi puguin moure a peu i, per això, estem duent accions encaminades a posar ordre en les zones de vianants com aquesta, en les quals tro-
Política l Asseguren que hi ha hagut «manipulació informativa»
Redacció
El grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona ha denunciat la «manipulació informativa de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) sobre la modificació de freqüències del bus urbà. Els republicans critiquen les «mentides» emeses per
l’EMT, presidida per la consellera Sonia Orts, a través dels seus canals de comuniciació. La formació assegura que en cap moment han transmès «informació errònia», fent referència al comunicat que van fer ahir, on apuntaven que el govern proposa retallar freqüències en diverses línies.
Esquerra indica que les afirmacions es basaven en documents oficials i en les intencions manifestades per l’executiu socialista en la CIS d’Hisenda del 12 de febrer, on el punt va tirar endavant pels vots a favor del PSC, Junts, ECP, PP i dels consellers ex de Vox. Assenyalen que la
Política l Collado reclama que es prenguin mesures de cara a l'estiu
Redacció
El grup municipal d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Tarragona ha reclamat al govern del PSC que, aprofitant el període hivernal, s’implementin les mesures necessàries per assegurar un estiu amb una bona gestió de l’aigua. El portaveu, Jordi Collado, ha
subratllat que les fonts públiques han de ser revisades i reparades ara de cara als mesos més calorosos de l’any. D’altra banda, ha denunciat la situació de les condicions laborals dels treballadors del servei de neteja, afectats per l’equipament inadequat i la manca de mesures que garanteixin la
També es col·locaran llums LED que avisaran els vianants quan surtin vehicles
bem un excés de trànsit rodat massa vegades». No només es van instal·lar
mateixa EMT «ha reconegut» que la informació que es va presentar durant la comissió «no era correcta i hi havia una errada». «Gràcies a la nostra tasca fiscalitzadora, l’Ajuntament no portarà al ple del 21 de febrer un document erroni que redueix les expedicions d’autobús i, d’aquesta manera, retallaria els serveis a la ciutadania», afirmen. Igualment, denuncien que «l’equip de govern de Viñuales i la presidenta de l’EMT utilitzin canals oficials de l’Ajuntament per difondre informacions polititzades contra ERC».
bancs de pedra a les entrades del carrer Comte de Rius durant l’estiu, sinó també al carrer Sant Agustí. Des que es va efectuar el tancament d’ambdues vies, les operacions de càrrega i descàrrega només es poden fer a la plaça Verdaguer. Els camions i les furgonetes poden arribar-hi
pel carrer Joan Maragall, de 6 a 11 del matí, on també hi ha una pilona retràctil que, un cop finalitzat l’horari establert, es puja i impedeix el pas del trànsit rodat. En casos d’emergència, la Guàrdia Urbana pot abaixar-lo telemàticament perquè hi entrin les ambulàncies o els bombers.
seva salut: «És imprescindible que es destini una inversió d’uns 2 milions d’euros per adquirir o llogar maquinària pròpia, de manera que puguem oferir un servei eficaç quan arribi l’estiu», ha afirmat. A més, en relació amb la gestió de l’aigua regenerada, Collado ha proposat alterna-
tives com el pou Boronat connectat a la xarxa, per optimitzar l’ús d’aquest recurs en les tasques de neteja i evitar que hi hagi un malbaratament. Finalment, Collado ha fet una crida urgent per resoldre la problemàtica dels contenidors soterrats, que generen males olors i incomoden veïns en barris com Sant Pere, Sant Pau, Torreforta, Riu Clar i Sant Salvador. Tot i que el nou contracte preveu la seva retirada en un termini de dos anys, ECP insta el govern municipal a actuar ja durant l’hivern abans que arribi l’estiu.
Baiges demana que la Diputació i la Generalitat es tornin a implicar en la fira
exemple, aquest mes de març anirem a una fira per setmana». A la vegada, també posa en relleu que ja hi ha programades pel 2025 nou fires, sis de les quals són gestionades per operadors externs, fet que demostra que «firaReus és un referent». Per la seva banda, el regidor assegura que «el millor està per venir» i que, de ben seguir, amb aquest balanç Reus rebrà el distintiu de ‘Ciutat de la Ciència i la Innovació’.
Miquel Llaberia FiraReus Events va tancar l’any 2024 amb un impacte econòmic de 37.251.280 euros a Reus i a la resta del territori.
D’aquesta manera, l’impacte econòmic generat supera amb escreix al de l’exercici anterior, amb 24,5 milions d’euros, que suposa un increment d’aproximadament el 50%. Aquesta xifra neix arran de l’estudi encarregat a l’empresa consultora de mercats Think Is, establerta a Redessa Tecno, en què s’han fet 1.150 enquestes a expositors, visitants i proveïdors de 15 esdeveniments celebrats l’any passat a firaReus Events.
“La fira és una referència econòmica que no tan sols està al servei de la ciutat, sinó també del territori en ple debat de l’àrea metropolitana”, afirma el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges. Pel que fa a les dades més en concret, s’ha dividit en quatre eixos l’impacte. El gruix més important se l’emporta el volum de negoci dels expositors
del territori, amb 27.463.890 euros. A continuació, la despesa generada en el territori per part dels visitants de la fira amb 7.925.858 euros. I per acabar, la despesa dels expositors amb 974.260 euros i la despesa del funcionament de les instal·lacions amb 887.272 euros.
A més, en centrar la mirada en l’àmbit de les despeses generades pels visitants, l’estudi perfila més prim en quins àmbits es genera aquest impacte econòmic. Els visitants a esdeveniments de firaReus es van gastar 1.974.413 euros en allotjament, 759.657 en transport, 2.042.047 en oci i botigues i 3.149.741 euros en restauració durant l’any 2024. Alhora, l’estudi també analitza quin impacte econòmic han generat cada tipologia d’esdeveniment i, amb diferència, el que lidera el rànquing són les fires pròpies. Concretament, les fires de la casa van generar un impacte global de més de 25 milions d’euros i els seus visitants més de 2,8 milions d’euros. «Les administracions públiques han de començar a
avaluar quin retorn té la ciutadania d’aquells diners que inverteixen», afirma Santi Ariste, analista i encarregat de l’estudi.
Activitat
Per un altre costat, el director de firaReus Events, Eduard Vicente, deixa una mica de costat les xifres i fa valdre el valor afegit que ofereix l’entitat: «Les xifres poden ser molt bones, però el que es fa aquí sempre té un perquè. Hi ha sectors estratègics ben coneguts com el tecnològic que s’han establert i es demostra amb l’impuls d’un Clúster tecnològic amb cinc empreses que ara ja són un centenar».
A part del tecnològic, Vicente també recorda altres sectors com el de la nutrició, salut o agroalimentari que tenen la seva presència a través d’esdeveniments.
A la vegada, tot i que el 2024 deixa el llistó molt alt amb 200 actes realitzats, el director es mostra optimista: «Avui dia tenim una vuitantena d’actes confirmats i esperem assolir els 180 o 190 enguany. Per
Un record a la Diputació Per un altre costat, aprofitant la dada que posiciona firaReus Events com un actiu econòmic rellevant pel territori, Baiges ha llençat un missatge cap a altres administracions: “Sempre des d’un ànim constructiu, creiem que tant la Diputació de Tarragona com la Generalitat haurien de fer un gest amb aquesta institució”. Un fet que recorda que, abans d’esclatar la crisi del 2008, el patronat de la fira era gestionat i finançat per la Cambra de Comerç de Reus, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Reus i la Generalitat de Catalunya. “En cap moment volem que això sigui un retret, volem sumar i construir. Però creiem que tant la Diputació i la Generalitat haurien de fer un gest i hi ha moltes maneres de fer gestos”, subratlla el regidor. Cal tenir en compte que, actualment, l’Ajuntament de Reus aporta aproximadament, a través de Redessa, 850.000 euros per mantenir l’activitat a firaReus. Un fet que el regidor valora positivament en demostrar-se com aquesta inversió es multiplica i impacta en el territori. «Una realitat com aquesta que impacta a tot el territori hauria de tenir el suport d’aquestes administracions supramunicipals. L’Ajuntament fa un esforç i el continuarà fent, però està bé plantejar la idea enmig del debat metropolità sobre que això que aporta Reus de manera generosa i desinteressada hauria de tenir un cert retorn», clou el conseller delegat de Redessa.
Entrevista l El president del consell d’administració de l’empresa La Farga i president de la fundació d’empresaris FemCAT visitarà el Círcol dilluns per pronunciar la conferència ‘La indústria familiar en els reptes de la Catalunya 2044’
Sergi Peralta Moreno
Què explicarà al Círcol?
«Jo he sigut una persona molt activa, innovadora, i un empresari molt fidel al món industrial, a l’assumpció de riscos, a l’ADN de l’empresari català. Vaig entrar en una companyia a la dècada del 1980, La Farga. Estava en fallida i el que vam fer va ser, a través de processos d’innovació, emprenedoria i empenta, reflotar-la. Ara és una companyia de referència a Catalunya i arreu del món en el sector del reciclatge del coure. En el moment que vaig aconseguir aixecar la companyia, vaig plantejar-me que havia d’aportar un cert retorn a la societat. Vaig estar dins de la Cambra de Comerç de Barcelona i, posteriorment, m’han fet president de FemCAT. En aquesta xerrada, voldré exposar el nostre plantejament sobre què cal fer perquè Catalunya sigui un país desenvolupat econòmicament el 2044». Com és aquest ADN de l’empresari català?
«L’empresari català sempre ha sigut una persona molt industrial, innovadora, amb la capacitat d’assumpció de risc, molt emprenedor i obert al món... Els nostres avantpassats van anar-se’n a Anglaterra i van portar la màquina de vapor; van anar a Alemanya per portar tot el coneixement de la indústria química... L’empresari català, com que no ha tingut riqueses naturals, el que ha fet és promoure aquest esperit de desenvolupament del país a través de buscar-se la vida i plantejar qüestions útils per a la societat. Aquest ADN, però, tenim un cert perill de perdre’l».
Per què està en perill?
«Tenim una societat molt mentalitzada amb què el món, l’administració, l’Estat o la mateixa societat han de resoldre els problemes individuals de cadascun de nosaltres. Estem construint una societat amb molts drets i pocs deures. La gent està veient el món de l’empresa
Transmissió de valors
«La llengua i la cultura han de ser un vincle per transmetre l’ADN de l’empresari català»
«S’està veient el món de l’empresa des d’un punt de vista negatiu i això és una tara»
i l’empresari des d’un punt de vista força negatiu, i crec que això és una tara. Aquest estigma està molt centrat en les grans companyies o els grans poders econòmics, però realment el teixit empresarial català és, majoritàriament, de petits comerços, autònoms, petites indústries... La botiga del costat de casa teva també és un empresari que està creant valor per a la societat, i això no es té en compte».
Com és l’actualitat del sector empresarial català?
«Tenim un gran repte. Al llarg dels últims anys, la productivitat del teixit empresarial català ha disminuït moltíssim en comparació amb Europa,
però sobretot en comparació amb els grans jugadors mundials, com són els Estats Units i Xina. Això ens està fent quedar en una situació de fora de joc. Si no aconseguim revertir la situació, s’estarà posant en perill l’estat del benestar, que és una peça fonamental per a Europa. La característica que ens diferencia de la resta del món és que tenim un estat de solidaritat entre tots nosaltres molt gran, i això és una riquesa que hem de saber conservar».
Donald Trump vol imposar aranzels. Com afectarà?
«La situació actual, aquest enrenou, és transitòria, però sí que requereix una anàlisi
global, pensar cap a on estem anant. Venim d’una situació de globalització que ara s’està trencant, i s’està trencant per una gran lluita tecnològica entre els Estats Units i la Xina. En el fons, la guerra de la intelligència artificial ve perquè la capacitat que tindrà de condicionar-nos a tots nosaltres és bestial, i les dues grans potències pretenen tenir aquest poder a les seves mans. Això és molt perillós. Ens pensem que som molt forts, però mentalment som molt manipulables».
Què pot fer Catalunya per mantenir-se com a referent?
«L’important és que ens adonem de la dificultat que ens ve al damunt i que siguem conscients que hem de reaccionar. Des d’un punt de vista empresarial, per a mi les solucions estan molt ben reflectides en els informes Draghi, Letta i Niinistö. Tots tres, des de diferents punts de vista, estan aconsellant al conjunt d’Eu-
El president de FemCAT considera que la cooperativitat entre països de la Unió Europea és clau per «poder ser més forts» i, conjuntament, tenir una major presència econòmica i ser «un contrafort» de la «gran lluita» entre els Estats Units i la Xina, sobretot, en el sector tecnològic. Si no, el continent corre el risc de «ser el balneari del món».
ropa que hem de fer una sèrie de coses perquè no passem a ser el balneari del món, sinó que tinguem presència econòmica i siguem un contrafort d’aquesta gran lluita entre els Estats Units i la Xina». Una de les claus és la cooperativitat entre països de la Unió Europea?
«Sí. A Europa tenim un problema afegit que és greu. Hem aconseguit una unió amb l’euro, amb els mercats, amb el moviment de persones i mercaderies, però no hem aconseguit una governança única. Hi hauria d’haver un posicionament comú des d’un punt de vista de fiscalitat, per exemple, o de política exterior. Són passos que hauríem d’anar assolint per poder ser més forts. Ara bé, amb Europa també soc optimista. Quan hi ha grans reptes, com és el cas que ens trobem ara, Europa sempre ha sabut donar resposta i fer passes endavant». Com serà la Catalunya del 2044?
«Hem d’aconseguir competitivitat al món empresarial i això vol dir infraestructures, energia, desenvolupament de ports i aeroports. Un dels aspectes que creiem fonamentals per a desenvolupar Catalunya és tot el que està relacionat amb la innovació i la transferència de coneixement. Catalunya és un hub força potent des d’un punt de vista de recerca, però no hem arribat a aconseguir que es transfereixi a productes i processos directament vinculats amb el consumidor. Tenim molta tasca a fer amb la formació de talent. Una altra qüestió és aquest esperit d’obertura cap al món. És una peça fonamental per aconseguir portar cap aquí la inversió i exposició. Concretament, un dels punts que podria ser un bon hub per al desenvolupament de la IA seria Barcelona. Finalment, si no aconseguim una cohesió social, serà impossible que Catalunya, des d’un punt de vista econòmic i empresarial, es pugui desenvolupar. Aquesta cohesió social ha de ser a través de la cultura i la llengua catalanes. Hem d’aconseguir que això sigui un vincle per a tots els nouvinguts, una manera de transmetre aquest ADN. No podem perdre la capacitat d’emprenedoria i d’innovació que hem tingut en la història».
Societat l Una cinquantena de persones van gaudir d’una estona amb música, vermut i l’oportunitat de trobar la seva mitja taronja
Trobar l’amor no sempre ha estat una tasca fàcil per a tothom i tampoc ho va ser ahir al vespre a la Fira Centre Comercial. A partir de les 18.30 hores, la música d’un DJ va començar a amenitzar l’estada dels visitants que, atrets pel ritme d’alguns dels artistes del moment com The Tyets o Karol G, s’anaven acostant a l’estand preparat a la segona planta del centre comercial. Les regles eren molt senzilles; els assistents, acompanyats en tot moment de la música i de degustacions del vermut
rosé d’Yzaguirre, havien de recollir un caragol i una femella de dues capses disposades per l’ocasió. En cas de coincidir les peces en forma i color, els dos afortunats feien matx com si fos el Tinder, però cara a cara i sense pantalles.
No obstant això, el més atractiu era que els cinc primers a aconseguir connectar rebien el regal de dues entrades per anar al cine. El públic que s’hi va atansar, principalment familiar, es va aprofitar de l’avinentesa i un dels nens va aconseguir fer matx amb la seva mare per aconseguir les
Fotografia del ‘Troba la Clau’ organitzat ahir a la Fira Centre Comercial Reus. Gerard Martí
entrades. Segurament, aquest cap de setmana gaudeixi d’alguna de les pel·lícules del moment com Mufasa o el Capità Amèrica. A poc a poc, es va anar trencant el gel i s’hi van sumar més persones, arribant a ser una cinquantena allí congregades, gaudint de la música i un dels símbols de la capital del Baix Camp; el vermut. A més, l’esdeveniment també va servir per fer matx per segon cop. L’Albert i la Sara, una jove parella que passava per allí, ja
Premi
Els ‘matxs’ rebien entrades de cine per gaudir junts d’una pel·lícula
que ella treballa a prop, es van atansar per passar una estona i, a més, es van retrobar en l’amor. La parella va connectar per segon cop a la vida i van recollir el seu premi, dues entrades per anar a veure una pel·lícula junts. «La veritat, encara no sé què
anar a veure al cine, tampoc m’ho esperava, però segur que aprofitem les entrades», va afirmar la Sara. Potser la Fira no va aconseguir ahir, Dia dels Solters, el seu objectiu de donar-li una oportunitat a una ànima solitària de gaudir d’un Dia de Sant Valentí en parella. Així i tot, els assistents van poder gaudir d’una tarda a la reusenca, amb vermut i música, i durant una estona es van poder oblidar de les preocupacions del dia a dia.
Festa l Es desenvoluparà diumenge a la tarda i tindrà l’avinguda de Sant Jordi com a camp de batalla
Sergi Peralta Moreno
La gresca, la tabola i la disbauxa tornaran a fer-se un lloc prominent pels carrers de Reus amb la celebració del Carnaval. Serà del 27 de febrer al 5 de març i introduirà dues modificacions respecte del programa habitual, tal com va avançar el Diari de Tarragona i ha pogut confirmar Diari Més. Després de l’absència de l’any passat, la Batalla de Confeti omplirà de nou el paviment de centenars de paperets de colors el diumenge a la tarda. Això no obstant, la guerra no es desfermarà al passeig de Mata com era tradició, sinó que ho farà a l’avinguda de Sant Jordi. Així mateix, el Ball de Disfresses de dissabte a la nit canviarà, també, d’ubicació: serà a la plaça de la Llibertat
en comptes de la plaça del Mercadal per «raons d’aforament», detalla el president de la Federació Reusenca d’Asso-
ciacions de Carnaval (FRAC), Pere Torellols.
La FRAC ha explicat que molta gent demanava que
Política l Demanen millores en les voreres i la il·luminació, entre altres
Redacció
Junts per Reus presentarà una moció en el plenari municipal de la setmana vinent per reclamar actuacions de millora a la urbanització dels Xalets Quintana. L’objectiu és que el govern municipal respongui a les demandes que l’associació de veïns del barri va
traslladar al grup municipal durant una reunió celebrada aquesta setmana. D’aquesta manera, els juntaires pretenen «aportar solucions a les diverses mancances que afecten la qualitat de vida dels més de mil reusencs que hi resideixen». Entre les deficiències detectades destaquen els
problemes relacionats amb la il·luminació, l’estat de les voreres, l’arbrat, l’increment del soroll procedent del polígon Granja Vila i la situació d’una finca ocupada a la carretera de Montblanc.
El regidor de Junts per Reus, Joan Carles Gavaldà, defensa que «les mancances
General Municipal de l’Ajuntament
Política l Serà la responsable jeràrquica màxima sota del govern
Estela Piñol Piñol ha estat nomenada nova Directora General Municipal de l’Ajuntament de Reus. Serà la responsable jeràrquica màxima de l’administració executiva municipal, sota la dependència funcional de l’alcaldessa, els
tinents i els regidors delegats. Les seves funcions inclouran dirigir i coordinar l’actuació de les diferents àrees, serveis i entitats dependents, així com impulsar l’execució dels acords adoptats pels òrgans de govern. Segons s’estableix al portal de transparència, la seva retribució anual fixa
serà de 103.447,89 euros, amb un complement de 5.000 euros variable per l’assoliment d’objectius. «Afronto aquest canvi amb determinació i energia, convençuda que la vocació de servei públic és una gran motivació per continuar creixent i aportant valor», ha expressat Piñol a
tornés la Batalla de Confeti, motiu pel qual han decidit recuperar la lúdica proposta. Amb l’avinguda de Sant Jordi
que hem detectat als Xalets Quintana són fàcilment solucionables si hi ha voluntat política». El grup proposa millorar la poda i el manteniment dels arbres de la zona, revisar la il·luminació pública, reparar voreres per eliminar irregularitats, prendre mesures per evitar embussos en els accessos al polígon Granja Vila en moments d’aglomeració i que l’Ajuntament insti el propietari de la finca ocupada al número 133 de la carretera de Montblanc a prendre mesures per vetllar per l’estat de l’immoble.
través de LinkedIn. La nova Directora General Municipal ha treballat a la Generalitat de Catalunya, estant implicada en el projecte del Pla de Barris, i a l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. A més, s’havia especialitzat en gestió de projectes i disseny organitzacional. La seva arribada al càrrec es produeix després d’un procés de selecció convocat de nou per la renúncia de Jordi Dies, la persona que havia estat elegida en primer terme, qui va optar per quedar-se a l’Ajuntament de Tarragona.
El Ball de Disfresses de dissabte a la nit es traslladarà a la plaça de la Llibertat
com a nou camp de combat, es busca modificar la fórmula tradicional per presentar una guerra més controlada. Es preveu que s’hi llancin 20.000 quilos de confeti. El 2024, va ser eliminada de l’agenda per motius de seguretat i es va reconvertir en la Rua del Confeti, una versió diluïda que va anar des de la plaça de la Llibertat cap a la plaça de la Pastoreta.
Pere Torellols apunta que la «resta d’actes» seran «com tots els anys», si bé el programa al complet es donarà a conèixer els pròxims dies. Això vol dir que la rua de lluïment
protagonitzarà la sessió de dissabte i les colles allargaran la festa fins a l’endemà, ja que tornaran a desfilar en la rua matinal fins a l’hora de dinar. Tampoc faltarà a la cita carnavalesca el Ball del Moc. Un dels grans alicients que any rere any capta l’atenció de desenes de persones és l’Expo-Profit, en què s’ofereix un ampli ventall de propostes gastronòmiques. L’esmorzar popular s’organitza per tal que les colles participants recaptin fons.
Només colles associades La FRAC va emetre un comunicat el passat novembre per informar que «només les colles associades a la federació podran participar amb carrossa dins del circuit de les rues del dissabte, diumenge i a la Guerra del Confeti durant el Carnaval de Reus». L’avís es va emetre davant la detecció de «possibles estafes» vers les inscripcions. El llistat oficial al complet es pot consultar a la pàgina web frac.cat. «Animem la ciutadania a participar de la festa al llarg de tot el recorregut de les rues i gaudir de la resta dels actes», tancava el comunicat.
Política l L’alcalde inicia contactes per «garantir l’estabilitat» i Junts no descarta aliances amb NMC i PP per una moció
Álvaro Rodríguez
El grup municipal de Junts a Cambrils va confirmar ahir la seva renúncia en bloc a l’executiu que dilluns el govern municipal expulsés al seu portaveu i regidor d’Urbanisme, Enric Daza. El grup va confirmar que les regidores Laura Mellau i Teresa Recasens també abandonaran el seu càrrec, tot i que l’alcalde els havia oferit quedar-se. Teresa Recasens assegurava marxar a l’oposició «amb el cap ben alt».
Enric Daza no va voler entrar a valorar la possibilitat de donar suport a una moció de cesura que els hi permeti tornar al govern, però tampoc descarta aquesta via. En aquesta línia, el portaveu assegura que han entrat en contacte amb altres grups municipals, posant com a única línia vermella a Vox, però sense descartar al PP ni al Nou Moviment Ciutadà (NMC), una equació que els hi permetria configurar una majoria. Daza afirma que les possibles aliances «no van de partits ni de persones», sinó de «projectes i governabilitat del municipi».
Per la seva banda, l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, va anunciar ahir en un comunicat que iniciaria una ronda de contactes amb la resta de
grups per «garantir l’estabilitat del govern». Cal destacar que la marxa de Junts deixa un govern en minoria, amb vuit regidors, davant dels tretze de l’oposició.
Davant aquest escenari, l’alcalde ha demanat «responsabilitat i sentit institucional a totes les forces polítiques
que formen part del consistori per fer possible l’estabilitat que Cambrils es mereix i no aturar l’acció de govern amb projectes ja iniciats».
Ara, la clau per un nou govern que sumi una majoria passa, de manera quasi inevitable, per les mans d’Oliver Klein, líder del Nou Moviment
Pere Granados: «El projecte Hard Rock està més a prop que mai»
Salou l L’alcalde lamenta que s’hagi «perdut una dècada»
L’alcalde de Salou, Pere Granados, diu que el projecte del Hard Rock «està més a prop que mai» i lamenta que s’hagi «perdut una dècada» amb «històries inventades». En una entrevista a la Cadena SER, Granados ha dit que el
PSC mai s’ha oposat al projecte i que l’acord d’investidura només feia referència a la fiscalitat, que s’ha complert revertint la rebaixa fiscal al joc. El batlle ha acusat ERC de «jugar a la puta i la Ramoneta» per no posicionar-se amb el projecte, i ha assegurat que l’anterior informe ambiental
era només «un esborrany filtrat malintencionadament». Granados ha defensat que la voluntat del Govern de Salvador Illa és aprovar el PDU i que per això s’ha demanat un nou informe ambiental. Granados ha acusat els Comuns de «dir ximpleries i enganyar a la gent» i «anar en
Ciutadà. El partit que va guanyar les eleccions municipals i compta amb sis regidors al consistori va obrir aquesta setmana una ronda de reunions i contactes amb la resta de grups per tal d’analitzar «tots els escenaris possibles». En declaracions a Ràdio Cambrils, Oliver Klein es mos-
contra del progrés dels territoris» i a la CUP de «fer soroll antisistema» i ha assenyalat que no tenen representació parlamentària per Tarragona per la seva oposició al Hard Rock. «Aquesta és la realitat que tenim en aquest país i, per això no avancem i hem perdut una dècada sencera, deu anys, que es diu ràpidament, no només amb la implantació de Hard Rock, sinó també amb noves inversions per al país. Catalunya ha perdut molt, i ara esperem que es recuperi», ha defensat l’alcalde de Salou.
Junts veu necessària la «governabilitat» i diu que no va de «persones ni partits»
trava ahir «preparat» per recollir la responsabilitat del govern cambrilenc. El portaveu del Nou Moviment Ciutadà va qualificar el moment polític de «descomposició abrupta» del govern.
Les hipotètiques unions del NMC amb Junts o els socialistes necessitarien la suma de dos regidors més per conformar una majoria. El grup municipal per PP, liderat per David Chatelain, s’ha mostrat favorable de fer aquest paper per tal d’articular un «programa de salvació» al consistori cambrilenc.
Amenaces i retrets
La convocatòria celebrada ahir per Junts també va servir per conèixer més detalls sobre com es va produir la destitució d’Enric Daza. El regidor assegura que va rebre aquesta informació per trucada de l’alcalde i el mateix matí en què es va fer públic. Una hora abans de la comunicació als mitjans, l’alcalde hauria citat a les dues regidores de Junts per traslladar la decisió. Laura Mellado assegura que
la notícia les va deixar «enfadades i incòmodes». Segons la regidora, Clúa va arribar a afirmar que estava «mort políticament» a la trobada.
El grup municipal també va criticar «amenaces» per part de l’equip del govern durant l’intent de contractar un gerent, punt d’inflexió de la ruptura. Per contra, des de Junts defensen que s’han mantingut «fidels» al pacte tot i tenir «molts motius per engegar una moció de censura».
En aquesta línia, Enric Daza assegura que «no vam contactar amb cap grup» fins a la seva expulsió. A més, el portaveu va insinuar que el moviment de la seva expulsió ha estat una «cortina de fum per fer fora al grup de Junts».
Pel que fa a les crítiques de «deslleialtat i falta de compromís» Daza defensa que ha tingut una actitud «reivindicativa» i creu que aquesta crisi «s’hauria d’haver solucionat amb negociació».
Per la seva part, l’equip de govern afirma que la decisió de l’expulsió «es va prendre de forma meditada», reiterant que va ser fruit d’una «pèrdua de confiança total». L’equip de govern no comparteix les opinions expressades pel grup de Junts i no entra a desmentir ni corroborar la informació expressada per aquest.
Energia l El Congrés va aprovar una proposició no de llei i creixen les veus que defensen la mesura
Álvaro Rodríguez
El Congrés dels Diputats va aprovar aquest dimecres una proposició no de llei per instar al Govern a allargar la vida útil de les centrals nuclears. La proposta va ser formulada pel PP i va comptar amb el suport de Vox i UPN, les abstencions de Junts i ERC van permetre que prosperes.
Aquesta mesura, que no és vinculant, vol donar resposta al tancament previst per aquestes indústries, el qual està programat de manera esglaonada entre el 2027 i el 2035. Pel que fa a les centrals catalanes, les dues d’Ascó serien clausurades el 2032 i la
Els enginyers alerten de la dependència de les nuclears
El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha demanat prorrogar l’obertura de les centrals nuclears fins més enllà del 2035 i accelerar el desplegament urgent de les renovables. En un informe, avisen que amb el tancament de les tres nuclears catalanes -Ascó el 2030, Ascó II el 2032 i
Vandellós II el 2035- no hi ha garanties que l’energia (més del 50% del consum) ni la potència ferma (35% del total necessari) que deixen d’aportar al sistema puguin ser substituïdes per altres sistemes ni pels cicles combinats de gas natural. «Catalunya s’enfronta a una reducció significativa de la potència disponible degut al tancament de centrals nuclears i una implementació feble de renovables», assenyalen.
Per això, el Col·legi considera
«crucial» accelerar el desenvolupament de projectes renovables i tecnologies d’emmagatzematge i reforçar la infraestructura elèctrica davant la «reducció significativa» causada pel tancament de les nuclears. En aquest sentit, afirma que les renovables «no garanteixen una disponibilitat operativa equivalent a la nuclear» i això fa que calgui buscar alternatives com l’emmagatzematge o la generació fòssil. A més, recorden que en cinc anys cal multiplicar
per 20 la capacitat installada de renovables per complir amb els objectius de descarbonització. El document, que porta per títol ‘Reflexió sobre el sector elèctric’ assenyala que les centrals nuclears de Catalunya van aportar el 35,5% de la potència ferma de generació i prop del 40% de la demanda de potència durant el 2020 i insisteixen que ara per ara representen un «component fonamental» per al subministrament del sistema elèctric català.
ERC demanarà al Govern quins són els plans alternatius pel tancament nuclear
truments legislatius» que garanteixin l’energia elèctrica «suficient i a un preu competitiu».
Finalment, des del PP de Tarragona denuncien que l’executiu estatal està «posant en risc el futur de Tarragona» amb el tancament nuclear. La diputada Elisa Vedrina manifesta que «no es pot protegir el territori a mitges tintes ni amb càlculs polítics» i defensa que el seu partit és «l’únic que defensa allargar la vida de les nuclears».
L’exemple d’Alemanya L’energia nuclear produïda a Ascó i Vandellòs representa un 59% de la que consumeix Catalunya, mentre que el conjunt de les renovables no arriba al 20%. L’objectiu de la Generalitat és multiplicar per tres aquest segon vector abans de 2030, però això dependrà del desplegament de
L’alcaldessa de Vandellòs i
ca que l’actual situació ens pot apropar a un escenari «similar al viscut a Alemanya», on el desmantellament de les nuclears els
nar a apostar per l’energia tèrmica, un vector que emet CO₂
Aquesta situació és compartida per Jordi Salvador, qui indica que ha estat un dels motius que sió que travessa el
Solidaritat l Tarragona, Reus, Salou, Torreforta i Tortosa acolliran punts d’informació demà al matí
Redacció
Demà dissabte, 15 de febrer, l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC) commemorarà el Dia Internacional del Càncer Infantil amb una sèrie d’actes solidaris i punts d’informació arreu del territori. Aquesta jornada té com a objectiu sensibilitzar la societat sobre la realitat del càncer infantil i recaptar fons per continuar oferint suport a les famílies. Diversos estands solidaris es desplegaran a diferents municipis.
A Tarragona, s’ubicarà a la Rambla Nova, cantonada amb el carrer Canyelles, davant la Tresoreria de la Seguretat Social, i estarà operatiu de les 10 del matí fins a les 15 hores. A Reus, se situarà a l’interior del Mercat Central,
mentre que a Salou serà a la plaça Sant Jordi amb Via Roma, totes dues amb el mateix horari. A Tortosa, el punt
informatiu estarà a la plaça Barcelona, la plaça del Mercat, de les 10 fins a les 14 hores, i a Torreforta, el Mercat acolli-
rà l’activitat infantil ‘Tuneja la teva gorra’, en col·laboració amb Combinats Cooperativa, de les 9 fins a les 14 hores.
La ciutadania es pot implicar adquirint la gorra i marxandatge solidari
Avui divendres, 14 de febrer, un dia abans de la jornada central, les escoles també participaran en la iniciativa solidària. A Reus, l’escola Dr. Alberich i Casas i el CEE Alba organitzen activitats de sensibilització sota el lema ‘Implica’t’.
Exposició a Barcelona A més de les activitats de carrer, l’AFANOC inaugurarà una exposició titulada ‘Univers Xukli? Posa’t la Gorra, explora’l’, que es podrà visitar al Palau Robert de Barcelona a partir d’avui i fins al 21 d’abril. Aquesta mostra fa un recorre-
gut per la història de l’entitat, nascuda el 1987 arran de l’experiència d’un grup de famílies que van decidir organitzar-se per donar resposta a les necessitats que sorgien arran del diagnòstic de càncer dels seus fills i filles. La trajectòria de l’AFANOC s’ha consolidat al llarg dels anys, passant de ser un petit grup de suport a una associació de referència en l’acompanyament psicosocial de famílies amb infants en tractament oncològic.
L’exposició mostrarà com, gràcies a la implicació de la societat civil, l’entitat ha pogut impulsar serveis d’acompanyament psicològic, atenció social i suport educatiu, a més de campanyes de sensibilització com ‘Posa’t la Gorra!’, que fomenta la visibilització del càncer infantil. Un dels moments destacats de la jornada serà la presentació d’El Gran Llibre dels Xuklis, un conte infantil que explica la història d’aquests éssers màgics associats a la lluita contra el càncer infantil. L’acte tindrà lloc el dia 15 de febrer a les 12 hores a l’Auditori del Palau Robert de Barcelona i comptarà amb la presència del seu autor, Jaume Buixó.
Joan Lizano
Més de 500 vallencs es van desplaçar diumenge passat a Montserrat per participar en la commemoració del Mil·lenari de l’Abadia. En una jornada carregada d’història i emoció, la ciutat de Valls va portar-hi les seves tradicions més arrelades, amb el Ball de l’Àliga, els Gegants, els Nans i els castells com a protagonistes.
L’acte central va ser la missa conventual, concelebrada per mossèn Antoni Rodríguez de la parròquia de Sant Joan. L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, va remarcar la importància de l’esdeveniment i el vincle històric entre Valls i Montserrat. Durant l’ofici, la ciutat va oferir un cistell de calçots, una faixa i espardenyes i una figura del campanar de Valls en homenatge a la Moreneta. Un dels moments més destacats va ser l’actuació dins el temple.
L’Àliga de Valls, que rarament surt de la ciutat, va ballar solemnement a l’interior de l’Abadia, mentre la Colla Vella i la Colla Joves Xiquets de Valls enlairaven pilars en un moment inèdit. El president de la Unió Anelles de la Flama (UAF), Albert Oliva, va destacar la importància de la jornada: «Va ser un honor portar el Seguici Institucional de Valls a Montserrat amb els nans, gegants i l’Àliga, acompanyats de les dues colles castelleres».
També va remarcar el caràcter extraordinari de la presència de l’Àliga: «No havia sortit mai de Valls i va haver de passar diversos protocols. Però un mil·lenari és una ocasió única». Després de la missa, la celebració es va traslladar a l’esplanada del monestir, on els castellers van aixecar pilars i es van veure les ballades de l’Àliga, els Gegants i els Nans.
Amb aquesta participació, Valls s’ha sumat als actes del Mil·lenari de Montserrat, que commemora els 1.000 anys de la consagració del monestir per l’abat Oliva el 1025. La celebració, iniciada al setembre, s’allargarà fins al 8 de desembre amb diverses activitats religioses, socials i culturals.
l Cultura
Els pilars de la Colla Vella i la Colla Joves i el Ball de l’Àliga es van lluir al temple el diumenge
Els vallencs i vallenques van oferir calçots, castells i tradició a la Moreneta A l’esquerra, la Geganta i el Gegant de la
Història l Els treballs de la primera fase consistiran a consolidar les restes i a reformar la torre i el magatzem
Mar Rovira / ACN
Les obres de recuperació de la Granja dels Frares del Morell han arrencat aquesta setmana amb un pressupost de més de 400.000 euros. Els treballs de la primera fase consisteixen a consolidar i estintolar l’estructura de les restes, que es troben deteriorades, i també a reformar la torre i el magatzem. L’actuació tindrà una durada total de quinze mesos. «El repte és que en quatre anys estigui tot consolidat, com a mínim apuntalat perquè no es degradi més», va dir ahir l’alcalde del municipi Eloi Calbet. L’objectiu és fer visitable l’espai. El conjunt arquitectònic està reconegut com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i data del segle XII. Va ser propietat de l’Orde del Temple i, després, del Monestir de Santes Creus.
Les restes del conjunt arquitectònic de la Granja dels Frares es troben en ruïnes i malmeses. L’estintolament de les estructures i dels murs
són necessàries per evitar que s’esfondrin i es perdin més elements d’aquest espai patrimonial. Així, els treballs de la primera fase se centren
Salou planteja a les colles del Cós Blanc participar en una
Cultura l La proposta, encara per definir, se celebraria el darrer cap de setmana del mes
Redacció
L’alcalde de Salou, Pere Granados, va mantenir aquest dimecres una trobada amb les colles del Cós Blanc per fer balanç d’aquesta emblemàtica festa de la Festa Major d’Hivern.
Els representants de les colles van valorar positivament els canvis introduïts en aquesta edició, destacant la millora de l’espai, la seguretat i la coordinació. Alguns participants van expressar que aquest any han gaudit més que mai, i que els infants van poder viure la festa amb més
comoditat.
En el tram final de la trobada, l’alcalde va llançar una proposta innovadora a les colles: la possibilitat de participar amb les seves carretel·les en una rua de lluïment durant el darrer cap de setmana de juny. L’objectiu és celebrar un acte on la diversitat i la inclusió siguin els grans protagonistes.
La iniciativa, encara per definir, es planteja com un esdeveniment diferenciat dels que es fan a la província, implicant la ciutadania del municipi i creant una jornada per gaudir amb la família.
en la consolidació de les restes i en la reforma de la torre i el magatzem, els quals es convertiran en un habitatge, on viurà un masover, i en un
centre d’interpretació per als visitants, respectivament.
«En la part de la torre i el magatzem volem mantenir el màxim tot el que es pugui,
de finançament del Departament de Cultura i els 80.000 restant a càrrec de la Diputació de Tarragona. «Tenim la sort que es mantenen moltes parets en peu i el que volem és no perdre-les, ens centrem en les actuacions més urgents per evitar que any rere any es perdin trams d’aquest nucli habitat, datat del segle XII», va concretar un altre dels directors de l’obra, Genís Boix.
Pròximes fases
La reforma del magatzem preveu convertir-lo en un centre d’interpretació
és un BCIL, per tant, les actuacions són molt curoses per mantenir tot l’existent, mentre que la part nova volem que respecti el màxim les construccions, amb la diferenciació entre el modern i l’antic», va detallar el director d’aquesta part de l’obra, Manuel Prieto. Aquests treballs tindran una durada de sis mesos i té un cost de 224.110,28 euros, els quals s’han finançat amb una subvenció de 169.328 euros del Departament de Cultura de la Generalitat.
Pel que fa a la consolidació i estintolament del conjunt arquitectònic, l’actuació s’executarà en un termini de nou mesos i suposa una inversió de 510.906,22 euros, amb una primera fase de 180.097,08 euros. Aquesta intervenció compta amb 100.000 euros
El batlle va assenyalar que la segona i la tercera fase del projecte dependran del finançament de les administracions superiors. «El repte seria que en quatre anys ho tinguéssim tot consolidat, com a mínim apuntalat perquè no es degradi més del que ho està i a partir d’aquí el repte sigui recuperar el que ha caigut i fer-lo visitable», va comentar. De fet, Calbet va destacar que la voluntat és que l’espai es pugui visitar aviat per tal que el centre d’interpretació permeti la difusió de la història del nucli històric. «Volem difondre aquest patrimoni encara que no estigui acabada tota la feina arqueològica, a la Cartoixa d’Escaladei fa temps que s’hi treballa i es pot visitar, va exemplificar. Per la seva banda, la cap del servei de patrimoni arquitectònic de la Direcció General de Patrimoni Cultural, Mercè Costa, va voler realçar la importància de recuperar aquests espais rurals que s’han considerat «menors».
Futbol l El filial acumula una ratxa de quatre victòries consecutives deixant la porteria a zero
El Nàstic torna dissabte al Nou Estadi en el que serà el tercer partit consecutiu contra un filial. Amb tot, aquest es presenta com l’equip més temible actualment de la lliga. El Bilbao Athletic aterra a Tarragona amb una cara completament canviada respecte al que es va enfrontar als grana a Lezama. Aquesta transformació no ha sigut a partir de fitxatges, sinó perquè els cadells han mostrat finalment els seus queixals i acumulen una ratxa de quatre victòries consecutives. El conjunt de Jokin Arambarri ha vist com la seva situació capgirava en qüestió d’un mes d’inspiració absoluta. Després de caure en el primer partit de l’any contra el Barakaldo, els de Lezama han sumat triomf rere triomf i han passat de ser penúltims a quatre punts de la permanència, a situar-se en una còmoda novena posició a només cinc del play-off. En aquest camí a la glòria, el filial basc ha superat l’Andorra, el Sestao River, el Zamora i l’Arenteiro, deixant en tots quatre partits la porteria a zero i anotant dos gols en tres dels quatre enfrontaments. En el partit de l’anada el Bil-
El Nàstic va superar el Bilbao Athletic a la primera volta amb un eficient 1-3
bao Athletic ja va mostrar al Nàstic detalls que indicaven que la seva posició a la classificació no es trobava en sin-
Els bascs han passat de penúltims a quatre de la salvació a novens en un mes
tonia amb el seu joc. Els bascs van dominar als de Dani Vidal en el primer tram de partit i van obligar a treballar de
El rival
Bilbao Athletic
Com arriba?
Dissabte, 16.00 h Nou Estadi Costa Daurada FEFtv 9è
PG 9 31 punts PE 4 PP 10 GF 27 GC 27
L’àrbitre
Millán Bárcenas Torres dirigirà el duel
valent a Alberto Varo. En el seu joc protagonista, el Bilbao Athletic pecava en els darrers metres, mostrant-se tous en les dues àrees. D’aquesta manera, els tarragonins els van desactivar amb un gol d’estratègia a la sortida d’un córner i amb una connexió de genis entre Víctor Narro i Pablo Fernández. Les dues di-
Millán Bárcenas Torres serà l’àrbitre encarregat de dirigir el duel de dissabte contra el Bilbao Athletic. El col·legiat de la Rioja acaba d’aterrar a la Primera Federació després d’assolir l’ascens l’any passat i encara no ha xiulat al Nàstic. És un àrbitre jove, de 26 anys, i que enguany ha participat en set partits a la lliga. Com a curiositat, cap equip local ha perdut en els duels que ha xiulat.
Gorka Pérez: «Espero un partit molt obert entre dos equips que proposen amb la pilota»
Futbol l El central del Nàstic, Gorka Pérez, té un duel especial aquest dissabte perquè s'enfrontarà al club que el va veure créixer. El jugador grana va créixer a Lezama i, per aquest motiu, coneix bé al Bilbao Athletic, el pròxim rival del Nàstic. Pérez va destacar en la roda de premsa prèvia al partit que «no em sorprèn la ratxa de victòries que porta
el Bilbao Athletic. Sé que són nois amb molt de potencial i era qüestió de temps que ho mostressin amb resultats. Haurem d'estar molt concentrats per guanyar el partit». D'aquesta manera, Pérez va assenyalar que espera un partit «bonic» perquè «al Bilbao Athletic li agrada ser protagonista amb la pilota i nosaltres voldrem ser els que tinguin la
anes no van ser suficients per al Nàstic. Els de Lezama van sortir més forts a la segona meitat i, fins i tot, van retallar distàncies. Amb tot, una actuació elèctrica de Jaume Jardí va ser suficient perquè Gorostidi posés l’1-3 final.
Nous protagonistes
En aquest darrer mes, Jokin Arambarri ha reforçat l’equip amb un canvi de rols. El filial basc manté el seu estil amb un 4-2-3-1, però ara compra amb un nou trident. Endika Buján, Ibon Sánchez i Ekain Azkune són els homes de perill de l’equip. Entre Buján i Sánchez han sumat tres gols i tres assistències, mentre que Azkune és qui facilita el joc amb el seu posicionament i la pressió.
De fet, el rendiment de Buján en particular ja ha tingut el seu premi, perquè el darrer cap de setmana va debutar a San Mamés amb el primer equip en la victòria de l’Athletic contra el Girona per 3-0. Com a curiositat, en aquell partit també va sumar els primers minuts Maroan Sannadi, el pitxitxi de la Primera RFEF amb 11 gols assolits amb el Barakaldo. Aquest mercat d’hivern el davanter va agafar les maletes per aterrar amb dorsal del primer equip directament, passant de Primera RFEF a Primera Divisió en qüestió de mitja temporada.
Pel que fa al Nàstic, el conjunt de Dani Vidal afronta el partit amb l’única baixa d’Óscar Sanz. El migcampista avança terminis en la seva recuperació, però no s’espera que pugui jugar aquest dissabte contra el Bilbao Athle-
iniciativa. Per això, m'espero un partit molt obert entre dos equips que volen proposar a nivell de joc i que s'exposen al darrere. Nosaltres haurem de ser més forts en defensa». D’altra banda, el central també va valorar l’objectiu de l’ascens i va destacar que «l’experiència en aquesta categoria indica que les segones voltes són complicades i que les posicions d’ascens seran difícils d’obtenir. Els equips de la part baixa juguen cada partit com una final. Per això, no hem de pensar més enllà del dissabte». Redacció
L’OCA Global CB
Salou afronten
demà una bona oportunitat per consolidar-se a la zona de play-off a la pista d’un rival directe com és el CB Prat. El conjunt de Jesús Muñiz s’ha guanyat aquesta posició de privilegi dins del limbe que suposa ara la meitat de la taula de la Segona FEB.
Fins a set equips competeixen a cavall entre l’infern de les posicions de play-out, que suposen jugar-te la permanència en una eliminatòria, amb el cel daurat d’allargar la temporada amb el somni de l’ascens a Primera FEB. Les dues victòries èpiques i treballades dels salouencs els han permès començar a mirar cap amunt després de superar una plaga de lesions. El CB Salou ha hagut de superar aquesta temporada un seguit de males notícies inusuals. Juanpe Jiménez, cridat per ser un dels homes importants al club, va patir una lesió de llarga durada en la segona jornada de lliga. A finals d’any, Adrià Aragonès, qui s’havia erigit en el nou
car el tècnic Jesús Muñiz. El club es va moure ràpidament i, primer, va incorporar a Fernando Revilla a la primera volta i, la darrera setmana a David Cuéllar, un jugador que en el seu debut va anotar 17 punts. «És un jugador que s’ha adaptat al moment amb la resta perquè comparteixen valors. És treballador i ha aportat una mica de frescor, entusiasme i optimisme quan el grup ho necessitava després de tantes baixes», va apuntar Muñiz.
Demà, l’OCA Global CB Salou tornarà a la pista amb l’objectiu d’allargar les bones sensacions amb un triomf contra el CB Prat que li permeti continuar mirant cap amunt. Bàsquet l Els de Jesús Muñiz visiten el Prat amb
referent de l’equip, va patir la mateixa lesió i, finalment, Kristian Mendes també es va acomiadar del que queda de temporada fa tot just dos partits. En aquesta situació a la infermeria també s’han sumat les baixes normals en
Jiu-Jitsu l El tarragoní Álvaro Zamora va guanyar la medalla de plata en l'AJP Tour de Jiu-jitsu brasiler celebrat el darrer cap de setmana a València. L'esportista del club cambrilenc Renzo Gracie Spain va pujar al podi en segona posició de la categoria de-85 kg, només per darrere del polonès Jakub Kosno, amb qui va perdre a la final per submissió. Redacció/Cedida
El pivot Juanjo Santana apunta a tornar a l’equip dissabte
una temporada, com les lesions de CJ Barksdale que l’han fet perdre continuïtat durant el curs i la darrera de Juanjo Santana, que el va deixar fora des del gener, però que apunta a tornar dissabte.
«Les lesions de llarga du-
Poliesportiul Es van jugar al voltant de cent partits en els darrers tres dies a Tarragona
Redacció
Els Campionats de Catalunya Universitaris van tornar a Tarragona aquesta setmana en la seva segona fase. Al voltant de cent partits de diferents esports es van jugar entre dimarts i dijous en diferents punts de la ciutat, amb l’Anella Mediterrània com a epicentre de l’activitat. Un total dotze universitats catalanes s’han enfrontat en sis esports (bàsquet, handbol, futbol, futbol sala, rugbi 7 i voleibol), tant en categoria femenina com en masculina. La segona fase acabarà de deter-
minar els equips que disputaran la fase final, amb les semifinals el 5 de març i les finals el dia 11, també a Tarragona. Cadascun d’aquests tres dies s’han mobilitzat al voltant de 300 esportistes a l’Anella Mediterrània, als quals cal afegir els que disputen partits en els altres dos escenaris dels campionats, el pavelló de Sant Salvador, on es juga l’handbol, i el pavelló de Sant Pere i Sant Pau, que acull alguns partits de voleibol. Els terrenys de joc de l’Anella en què hi ha partits són el Palau d’Esports, el camp de rugbi
rada se superen amb la força del grup. En els partits es nota poc, allargant-se la rotació dels jugadors, mentre que durant la setmana afecta molt més perquè no es té prou jugadors per entrenar segons quines situacions», va desta-
Mirar al ‘play-off’ Aquestes darreres dues jornades el CB Salou va demostrar la seva millora sobre la pista guanyant a la pista del segon, el Llíria, i remuntant al darrer quart al Bisbal Bàsquet, un rival directe a la part baixa. «En aquests dos partits es va demostrar la força del grup. Quan es va lesionar Aragonès al Nadal, que era el referent de l’equip, ens deixava en una situació que era difícil de recompondre’ns», va assenyalar el tècnic salouenc. «L’equip ho va utilitzar com a gasolina per treballar millor. Malgrat començar amb derrotes, el grup no va deixar de creure ni va abaixar els braços, i això es demostra amb les dues darreres victòries», va sentenciar Muñiz.
La URV participa en tots els esports d’equips amb uns 200 estudiants
i el pavelló de Campclar, a més dels camps de futbol de la ciutat esportiva del Nàstic, situats ben a prop. La URV va participar en tots els esports d’equips, excepte en rugbi 7.
Poliesportiu l La 16a edició de la prova esportiva ha batut rècords d’inscripcions i es durà a terme el diumenge 2 de març
Redacció
La Grup Oliva Motor Mitja
Marató de Cambrils tornarà en la seva setzena edició el pròxim diumenge 2 de març. La prova esportiva ho farà amb un rècord d’inscripcions amb 2.000 corredors confirmats quan encara queden dues setmanes i mitja per a la cursa. Davant d’aquest èxit, l’organització ja està treballant per augmentar les places amb 300 dorsals més i superar les xifres de les 15 edicions anteriors.
El regidor d’Esports de l’Ajuntament de Cambrils, Aleix Rom, va destacar que
un dels atractius de la Mitja Marató és el seu circuit perquè «bona part discorre vora el mar i és un esdeveniment de referència que contribueix a reforçar la marca Cambrils com a destinació esportiva i desestacionalitzar la temporada turística». Per la seva banda, Juanan Fernández, director de Running Solutions, va destacar que a la Mitja de Cambrils ha crescut la participació femenina, amb un 30% de dones inscrites, per sobre de la mitjana d’aquest tipus de curses arreu de Catalunya. Pel que fa a la participació, un 63% són de la
província de Tarragona i un 37% de fora. Alguns dels noms més destacats entre els participants són Jaume Leiva, Jes Bonet i Òscar Ramírez. La cursa compta amb les modalitats de mitja marató (21,097km) i 10K (corrent o amb roller) i manté el canvi de circuit inaugurat l’any passat, que introdueix el pas per la remodelada Rambla Jaume I, de pujada i de baixada, i arriba fins poc més enllà de la Torre de l’Esquirol, millorant l’experiència de les persones participants, l’espai pel públic i la mobilitat del veïnat. D’aquesta manera, el nou re-
Bàsquet l Els cebetistes juguen a la pista del Santfeliuenc, el cuer
Arnau Montreal Quesada
L’Ibersol CBT afronta una nova final aquest dissabte per a la supervivència a la Segona FEB. El conjunt de Toni Larramona visitarà la pista del Santfeliuenc, l’actual cuer de la categoria amb 2 victòries i 15 derrotes, el mateix balanç que el conjunt tarragoní. En aquest duel d’alta intensitat, els cebetistes tornaran a comptar amb una de les seves millors armes a ple rendiment: Boe Nguidjol.
L’aler ja va tenir els seus primers minuts després d’un mes i mig fora de les pistes el darrer cap de setmana en la victòria contra el Benicarló. Nguidjol va sumar 13 punts i 7 rebots en un duel en el qual l’equip va tornar a funcionar encaixant peces importants com la de Josep Fermí Cera, que va sumar 27 punts, i el lideratge de Joan Pardina, que va acumular onze rebots. Els cebetistes trobaven a faltar la
Boe Nguidjol completant un alley-oop el darrer dissabte. Guillo Dehon
Després d’un mes i mig fora per lesió, Nguidjol va sumar 13 punts i 7 rebots
presència sobre la pista d’uns dels seus millors anotadors i, demà, s’espera que torni al seu cent per cent després
Noms propis com el campió d’Espanya Jaume Leiva participaran a la prova
corregut no travessa la riera a l’altura de l’Ajuntament, no passa per la zona de l’estació
d’autobusos i la Llosa i abandona la part més allunyada de l’avinguda Diputació.
Les persones participants podran recollir els seus dorsals al Palau Municipal d’Esports el dissabte de 17 a 20h o bé el mateix diumenge abans de la prova, de 8h a 9:30h. A les 10h sortiran els rollers des
Àlex Cañas i Àngel Batlle, al circuit de BTT al Parc dels Safranars. Cedida
Tot a punt a Altafulla per acollir la Copa Catalunya BTT Infantil al parc dels Safranars
de l’avinguda Països Catalans i a les 10:02 sortirà la Mitja i la 10k des de la plaça de l’Ajuntament. Com l’any passat, hi haurà una actuació musical a la sortida i tres punts d’animació: una batucada a la Rambla Jaume I, un DJ al gir de després de la Torre de l’Esquirol i un altre al Nàutic.
La Caminada per l’Asperger arriba diumenge a Tarragona
dels minuts mostrats contra el Benicarló. Contra el Santfeliuenc també podria tornar de la seva lesió AJ Plitzuweit, un altre dels grans anotadors de l’equip. Els blaus es troben a cinc triomfs del play-out a nou jornades per al final. Amb tot, la gesta haurà de començar amb una victòria contra el Santfeliuenc demà.
BTT l Altafulla es prepara per ser l'epicentre del ciclisme amb la celebració de la Copa Catalunya BTT Infantil–Gran Premi d’Altafulla, dissabte. Aquesta competició, organitzada pel Club BikeTrial Costa Daurada i la Federació Catalana de Ciclisme, amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Altafulla, reunirà joves ciclistes de diverses
categories en un entorn renovat. Enguany, estrenarà una nova ubicació al carrer de la Vinya, al parc dels Safranars, un espai que s’ha condicionat per a la pràctica de la BTT. La prova, puntuable per a la Copa Catalunya BTT, ofereix un recorregut exigent i dinàmic amb diversos elements tècnics, com salts, troncs i corbes peraltades. Redacció
Societat l La Caminada Popular d'Hivern AspergerTEA torna a Tarragona aquest diumenge amb el màxim de participants admesos. Més de 700 persones participaran en el primer esdeveniment esportiu a l'aire lliure de l'any. L'esdeveniment arrencarà a les 10 hores des del passeig de les Palmeres. Abans, a les 9.45 hores, es llegirà un manifest amb motiu del Dia Internacional de la síndrome d'Asperguer –que se celebra cada 18 de febrer–, un acte que presidirà l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. La caminada, organitzada per Tarragona Esports i l'Associació Asperger-TEA del Camp de Tarragona (Aspercamp), té l'objectiu de donar a conèixer la síndrome d'Asperger-TEA i promoure'n la sensibilització social. L'esdeveniment és gratuït i ofereix dos circuits per adaptar-se a les condicions físiques dels participants. Redacció
El PSOE amplia el seu avantatge sobre el PP, segons el CIS
Política l El PSOE es manté com la primera opció de vot dels ciutadans, i en cas que se celebressin eleccions obtindria el 33,4% de les paperetes, segons el baròmetre del CIS del mes de febrer. Són 5,3 punts més que el PP, que es quedaria amb el 28,1% dels vots. Els socialistes guanyen 1,6 punts en intenció de vot respecte al baròmetre de gener, els mateixos 1,6 punts que perd el PP en un mes. Per darrere, Vox obtindria el 13,3% dels sufragis, 0,9 punts més que al gener, mentre que Sumar perd una dècima i es queda amb el 6,4%, i Podem recupera 0,6 punts i se situa al 4,4%. Se Acabó la Fiesta es desinfla, perd vuit dècimes i es queda amb l’1,6% dels vots. ERC, per la seva banda, perd tres dècimes respecte al sondeig anterior i obtindria l’1,6% dels vots a tot l’Estat. Són tres dècimes més que Junts, que també perd una dècima i es queda amb l’1,3%. Bildu, amb l’1,3% superaria el PNB, que es queda amb l’1%, i per darrere se situaria el BNG, amb el 0,8%. El baròmetre es va fer amb 4.000 entrevistes entre el 31 de gener i el 6 de febrer. En aquelles dates es mantenia viu el debat per la votació al Congrés del 22 de gener en la qual el PP, Vox i Junts van rebutjar el decret òmnibus del govern espanyol. Poc abans de l’inici de les entrevistes, el 29 de gener, el Partit Popular va canviar la seva posició i va anunciar que donaria suport a un nou decret que inclogués l'increment de les pensions. ACN
Guerra d’Ucraïna l Brussel·les recorda que Rússia «no pot ser recompensada»
Agències
El secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, va manifestar ahir que el futur acord de pau per posar fi a la guerra d’Ucraïna ha de ser negociat tant per Kíiv com Moscou, amb la implicació de l’OTAN i els seus membres europeus. «El rol de Trump és central per assolir un acord, però també afecta moltes persones», va manifestar. Al seu torn, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va defensar que Ucraïna estigui involucrada en unes futures negociacions de pau amb Rússia «en qualsevol cas». En una roda de premsa des de Brussel·les, el neerlandès va reivindicar un cop més que l’eventual acord de pau ha de ser «durador» per evitar que el president rus, Vladímir Putin, intenti conquerir «un quilòmetre quadrat més d’Ucraïna».
Mark Rutte (OTAN) va reivindicar que l’acord de pau ha de ser «durador»
Durant la seva intervenció, Rutte va assegurar que tant els Estats Units, Ucraïna i els aliats europeus estan cooperant «de forma intensa», caminant plegats «en la mateixa direcció». Les seves declaracions, però, contrasten amb els xocs que s’han vist en la cimera que ha reunit els ministres de Defensa de l’aliança, on alguns líders europeus han contestat a les postures defensades pel president nord-americà i el seu equip. En la jornada d’abans d’ahir en el marc de la cimera, el Hegseth va assenyalar que veia «un objectiu irreal» que Ucraïna recuperi les fronteres prèvies al 2014 en un acord de pau amb Rússia, unes decla-
Un atropellament múltiple a Múnic deixa almenys 28 ferits, dos d’ells crítics
Successos l Un vehicle va atropellar ahir al migdia un grup de persones i va deixar almenys 28 ferits a la ciutat alemanya de Múnic, segons la policia local, just un dia abans de l’inici de la Conferència de Seguretat que s’ha de celebrar a la capital bavaresa. Les autoritats policials de la ciutat van informar que el conductor va ser
detingut després de disparar contra el seu vehicle i que ja no representava «cap perill». El vicepresident de la policia de Múnic detallà que el sospitós és un jove afganès de 24 anys. Els cossos de seguretat van informar que es van produir diversos talls de tràfic. Les autoritats van recomanar conduir el més lluny possible de la zona. ACN
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
-1 Corintios 13- Aunque resuenen los tambores de guerra a nuestro alrededor, confiamos en nuestra fiel promesa. UNIDOS, TODO LO PODEMOS AMOR.
racions que el seu homòleg alemany, Boris Pistorius, va lamentar ahir dient que no es poden fer «concessions públiques» a Putin abans d’iniciar unes negociacions.
Paraules de Zelenski
En paral·lel a totes aquestes compareixences, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va insistir ahir que Kíiv «no estarà disposada a acceptar acords» sense la seva participació. En declaracions re-
el
per més
i una vida
Ens veiem aviat!
l’OTAN com a part del futur acord de pau, ni recuperar els territoris ocupats per Rússia des de 2014. La posició dels Estats Units ha causat preocupació en diversos països de la UE, que consideren que aquestes concessions afavoreixen Moscou abans fins i tot d’iniciar negociacions formals. «No podem dir a Ucraïna quines decisions ha de prendre sobre les seves fronteres», va assenyalar ahir la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles. No obstant això, Volodímir Zelenski va puntualitzar que «no és agradable» que es mantinguin converses amb Vladímir Putin i ha reivindicat que els països europeus també han de formar part de la taula de negociació.
collides per diversos mitjans internacionals, Zelenski va subratllar que el més important per al desenllaç de la guerra és «no seguir els plans de Putin» i considera que la trucada entre el president rus i Donald Trump «no és una mostra que parlar amb Rússia sigui una prioritat» per a l’estatunidenc.
Les reticències de Zelenski arriben després que el mateix Hegseth exposés que Ucraïna no podrà formar part de
L’entrada d’Ucraïna a l’OTAN Si bé Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, va manifestar durant la roda de premsa el seu suport a Ucraïna i la necessitat de situar el país «en la millor posició» per afrontar unes negociacions de pau, també va voler deixar clar que a Ucraïna «mai se li ha promès entrar a l’OTAN com a part d’un acord de pau». Tot i que el secretari general va assenyalar en reiterades ocasions durant la roda de premsa que el camí d’Ucraïna cap a l’OTAN és «irreversible», considera que la seva entrada a l’aliança pot ser prematura. «Mai s’ha acordat que, quan comencin les converses de pau, aquestes acabarien amb Ucraïna formant part de l’OTAN», va sostenir durant la roda de premsa. «El que he dit de forma reiterada és que, independentment del resultat final, hem d’assegurar que Vladímir Putin no intentarà atacar mai més Ucraïna; és crucial» va resumir.
k Carta domincial k
Benvolguts i benvolgudes, vam començar joiosos l’Any Jubilar el proppassat 29 de desembre amb la solemne celebració tinguda a la Catedral. Però què és un any sant o jubilar? Què fem exactament? A aquestes preguntes hi dedicarem, al llarg del curs, algunes Cartes Dominicials. Així, anirem desgranant aquelles qüestions o interrogants més importants que fan referència a aquest esdeveniment eclesial.
Editorial
Les centrals nuclears que hi ha a les comarques de Tarragona, les dues d’Ascó i la de Vandellòs, estan a un pas d’allargar la seva vida útil. No està massa clar fins quan més temps poden estar actives, però les referències de reactors similars i el que es fa a altres països assenyalen que poden estirar fins als 80 anys d’activitat. De moment, al Congrés els Diputats s’ha aprovat una proposició no de llei que insta al Govern central a fer-ho i, tot i que no és un tràmit vinculant, no sembla que ara mateix existeixi una alternativa viable que impedeixi que es produeixi aquest allargament de la longevitat de les centrals. La qüestió és que per molts documents
i propostes que s’hagin aprovat en el nostre país, Catalunya, l’objectiu de què tota l’energia que es necessita per a ‘fer rodar’ la maquinària de la nostra societat sigui verda, està molt lluny de ser una fita assolible a mitjà termini. És evident que, des d’un punt de vista ambiental, sempre és millor l’ús d’energies renovables que no pas la nuclear o les de combustibles fòssils, però la planificació o bé va ser massa optimista o simplement no era realista a l’hora de marcar l’horitzó on el canvi de paradigma energètic s’havia de produir. Això sense tenir en compte que la transició no pot deixar pel camí milers de víctimes laborals o pobles sense activitat.
k Tribuna k
Com sabeu, els efectes devastadors de la DANA del passat 4 de novembre de 2024 van causar nombrosos danys a la Móra-Tamarit: carrers inundats, accessos tallats, propietats afectades per l’aigua –que va arribar a 80 cm d’alçada-, destrosses estructurals... Tres mesos després, els veïns i les veïnes de la Móra intenten tornar a la normalitat i ho fan més lentament del que voldrien.
Gemma Fusté Garcia Consellera d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
L’Església catòlica va iniciar la tradició dels anys sants o jubilars amb el papa Bonifaci VIII, l’any 1300
L’origen dels anys jubilars prové de l’antic poble d’Israel. Cada cinquanta anys celebrava l’anomenat «any de gràcia del Senyor» (Is 61,2). Era un any especialment dedicat al perdó de les ofenses, havent de restituir la igualtat a tots els fills d’Israel, oferint noves possibilitats a les famílies que havien perdut les propietats i, fins i tot, la llibertat personal (cf. Lv 25,10). Als rics, en canvi, l’any jubilar els recordava que arribaria el temps en el qual els esclaus israelites, arribats a ser novament iguals a ells, podrien reivindicar els seus drets. Com afirmava sant Joan Pau II, «la justícia, segons la llei d’Israel, consistia principalment en la protecció dels febles» (Tertio millennio adveniente, 13). Cal indicar que aquest any de gràcia del poble d’Israel havia de ressonar idealment a tot arreu (cf. Lv 25,9) i era anunciat per mitjà del so d’un corn de marrà, en hebreu yobel. El so del corn recordava a tot el poble —a qui era ric i a qui s’havia empobrit— que cap persona no ve al món per a ser oprimida; som germans i germanes, fills del mateix Pare, nascuts per a ser lliures segons la voluntat del Senyor (cf. Lv 25,17-55). Més tard, quan sant Jeroni, entre els anys 391 i 406 va traduir la Bíblia de l’hebreu al llatí, la paraula yobel es va traduir per iubilæus, ‘jubileu’, tot incorporant el caire d’alegria, de joia, al significat primer que tenia la paraula. L’Església catòlica va iniciar la tradició dels anys sants o jubilars amb el papa Bonifaci VIII, l’any 1300. Va preveure la realització d’un jubileu cada segle. Però a partir de l’any 1475, per tal de permetre que almenys cada generació pogués viure un any sant, el jubileu ordinari es començà a espaiar a un ritme de cada vint-i-cinc anys. Un jubileu extraordinari, en canvi, es proclama en ocasió d’un esdeveniment de particular importància.
Els anys sants ordinaris celebrats fins avui han estat vinti-sis. L’últim va ser el Jubileu de l’any 2000. D’altra banda, al segle XVI, es va incorporar també el costum de proclamar anys sants extraordinaris. En els últims cent anys n’hi ha hagut tres: el de 1933, proclamat pel papa Pius XI amb motiu del XIX centenari de la Redempció; el de 1983, proclamat per sant Joan Pau II amb motiu dels 1950 anys de la Redempció, i el de 2016, de la Misericòrdia, proclamat pel papa Francesc amb motiu del cinquantè aniversari del concili Vaticà II. D’altra banda, no hem de confondre els anys jubilars amb els anys merament temàtics, com l’Any de la fe, que vam celebrar el curs 2012-2013, promogut pel papa Benet XVI.
Anirem desgranant tota aquesta temàtica en properes setmanes.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
En realitat, a la Móra hi va ploure sobre mullat. El que va fer el pas del temporal és desemmascarar les problemàtiques històriques que pateix des de fa molts anys el barri de Llevant. La manca d’un sistema de drenatge adequat fa que les pluges torrencials es converteixin en una amenaça constant per la seguretat del veïnat i dels seus béns. Això s’afegeix a altres mancances prou conegudes per la gent del barri: carrers en mal estat, manca d’il·luminació, neteja i manteniment deficient, transport públic insuficient o la gestió inadequada de l’entorn natural que fa que la zona sigui més vulnerable davant de situacions de pluges intenses.
Però tornem a la DANA. L’Associació de Veïns La Móra-Tamarit va presentar una moció al plenari de gener de l’Ajuntament de Tarragona sobre la necessitat de dur a terme les accions necessàries per fer front als efectes de la DANA i les inundacions que es produeixen al barri tarragoní. Entre aquestes
en destacava una: Sol·licitar al govern de l’Estat la declaració de La Móra com a zona catastròfica, una mesura que permetria accedir a ajudes directes per a les famílies i empreses afectades i, sobretot, mobilitzar recursos per a la rehabilitació d’infraestructures públiques. La moció va rebre el suport de tots els grups municipals, entre ells, el vot favorable del PSC, i el compromís explícit de l’alcalde Viñuales: «No ens oblidem del barri de la Móra. Es veuran solucions per al seu barri perquè no pateixin més el que van patir».
L’alcalde Viñuales ha de governar per a tota la ciutat: de Bonavista a Ferran i de la Part Baixa a Sant Salvador, escoltant i liderant les necessitats de totes les veïnes i veïns, sense l’exclusió de cap barri.
La sorpresa la vam rebre tan sols un dia després, quan la portaveu del govern, Sandra Ramos, va declarar en una entrevista a Tarragona Ràdio que la Móra no complia amb els requisits per declarar el barri com a zona catastròfica. Unes afirmacions que no només qüestionem des d’ERC, sinó que la ma-
teixa Comissió de Transició Ecològica del Parlament de Catalunya va avalar recentment per unanimitat –i amb els vots del mateix PSC– la proposta de declaració de zona catastròfica. Per tot plegat, denunciem la hipocresia del govern socialista i exigim que no es prengui el pèl als veïns i veïnes de la Móra. L’alcalde Viñuales ha de governar per a tota la ciutat: de Bonavista a Ferran i de la Part Baixa a Sant Salvador, escoltant i liderant les necessitats de totes les veïnes i veïns, sense l’exclusió de cap barri. Des d’Esquerra Tarragona volem recordar a l’alcalde Viñuales que en l’anterior mandat vam deixar preparat el projecte per a l’ampliació de l’estació de bombament de la Móra, una reclamació d’anys. I que també existeix més d’1 MEUR dels Next Generation, que es van assolir el mandat anterior, destinats a la construcció d’un dipòsit per retenir les aigües pluvials. A què esperen doncs per redactar el projecte de renaturalització?
Els veïns i les veïnes de la Móra-Tamarit mereixen tenir les infraestructures i els serveis que garanteixin una qualitat de vida per a tothom.
La Móra-Tamarit no pot esperar més. Necessita solucions i les necessita ara!
Tribuna
Hem gaudit tant de les cançons de Fermín Muguruza a Kortatu, Negu Gorriak o amb el seu nom mateix que costa molt xerrar i dir alguna cosa que encara no s’hagi dit sobre ell i els seus voltants. Però la primera cosa que he de dir i vull dir és que cap paraula escrita sobre Fermín i les seves músiques passarà, en mi, per cap filtre d’allò que anomenem «nostàlgia». No cal. Vam ser joves fa 40 anys però parlo d’avui, del 2025 i és des d’aquí que escric.
Cap ni una. I no hi passarà perquè les cançons escrites i cantades i tocades amb Kortatu, Negu o signades amb el seu propi nom són història vital d’un fart de gent entre els quals em compto. Història de vida perquè són, avui encara, vives.
Vaig conèixer Kortatu a Radio Barcelona, amb la ràdio sota els llençols del llit, en un programa que es deia Mogollón Barcelona. Tiempos de locura, quan a Barcelona triomfava el pop més poca cosa i de tant en tant, entre xerrada i xerrada, algun dels que hi participaven, deixava anar alguna cosa que no fos, precisament, pop bavós que anomenaven, en aquell moment, «postmodern».
Un dia, Montesol, el dibuixant de còmics, va explicar que havia anar a passar les festes de cap d’any al País Basc i que la nit del 31 en un pub, una colla de joves punks van assaltar l’escenari i es van posar a tocar. Eren Kortatu i altres; no sé si Cicatriz o qui eren el altres, però a mi se’m van quedar al cap el nom de Kortatu, dels quals va posar una maqueta. Sonava fatal, però les lletres i l’actitud eren absolutament allò que jo volia escoltar i a mi em van sonar més que bé.
Entre els còmics d’Azagra i la música de Kortatu vam emprendre un món que era hostil però en el qual era possible lluitar i, ves quines coses, fins i tot plantar cara i guanyar. I amb Kortatu vam guanyar una revolució a Nicaragua, vam derrotar els racistes de Sud-àfrica i vam deixar clar que els carrers, si els lluitàvem, podien no esdevenir caus de feixistes.
El seu primer disc ens el vam aprendre de memòria i el recitàvem com si fos un text màgic, fins i tot les cançons que estaven cantades en basc, que vam aprendre que es deia euskara, sobretot Zu atrapatu arte, que cantàvem contra els rics o els que nosaltres pensàvem que eren «els rics». Havíem arribat al punk venint des del heavy metal i no enteníem massa de res, però sabíem que érem sospitosos i amb això, segurament, n’hi havia prou. Ah, i que celebràvem que dos presos polítics, un d’ells Sarrionaendia, el més gran poeta basc de la contemporaneïtat, s’haguessin escapat de la presó de Martutene dins dels altaveus del cantautor Imanol:
Jordi Martí Font Editor i escriptor
«Sarri, sarri, sarri, sarri...!»
Així que quan van vindre al Morell els vam intentar anar a veure però no va poder ser com a conseqüència de la ingesta massiva d’alcohol per part de qui ens hi havia de dur, que per cert havia aprovat l’examen de conduir aquell mateix matí. Hi tocaven Etiopía Próspera i Kortatu i sempre serà per nosaltres el primer concert, malgrat no hi vam poder anar.
El estado de las cosas va ser un disc molt més seriós, amb textos més profunds mostra de les lluites del moment, que eren més intenses i provocaven més dolor, amb tortures i violència militar incloses. Amb ell, però, vam aprendre a cantar el rock de la línia del front, que podia ser arreu on decidíssim enfrontar-nos als gossos dels amos, arreu...
I va arribar Kolpez kolpe, un disc tot en basc, que també ens vam aprendre i amb el qual vam saber que Txomin era, segons l’anarquista Marc Legasse, «el lehendakari de l’Euskadi de la resistència». Massa coses que ens feien petar el cap alhora. El disc de comiat va ser, sense cap mena de dubte, un clàssic dels clàssics i incorporava, una estelada a la portada, absolutament increïble per a nosaltres, que pensàvem que això de l’independentisme català era una cosa d’entre els amics. Un disc, per cert, censurat, tot i que tots sabíem que cridava la gent darrere dels xiulets que van afegir al disc.
I va arribar l’hivern i un any de silenci. Un silenci que van trencar les notes de Negu Gorriak, en què el hardcore i el hip-hop esdevenien protagonistes i ens feien petar totes les seguretats. El seu concert davant la presó d’Herrera de la Mancha el vam arribar a veure infinites vegades, sense mai escoltar-lo, perquè allí on el vèiem la gent feia massa soroll per poder sentir a música. I els qui sempre dèiem que el rock havia de ser només baix, guitarra i bateria vam ser escombrats, per sort, i es va obrir pas una nova generació de sons en què Negu va esdevenir un nou referent. Referent en la innovació, referent en l’atreviment i referent en la investigació sonora, amb una tralla més que considerable i amb Fermín com a autor d’algunes de les lletres més potents del rock europeu del moment. Havia arribat la definitiva i permanent internacionalització. Vam entendre que l’antifeixisme no
era una cosa dels anys 30 del segle XX i que es pot plantar cara arreu a qualsevol que exerceixi de feixista contra els drets humans. I per això vam escoltar-los i ballar-los fins a la sacietat. I els vam donar tot el suport quan els van perseguir, quan el PP va voler assenyalar-los i enviar-los al pacte de la gana. Els feixistes, ja se sap, sempre tenen mil cares i contra ells l’únic que val és el color, els colors, tan diversos com sigui possible. Ahir, avui, demà i sempre. Aquest cop, sí, els vam veure al Morell, en un concert en què tota la gent que lluitava en aquell moment al Camp de Tarragona i el Priorat vam acudir per trencar la prohibició. I aleshores, Negu va plegar i Fermín va continuar, explorant, viatjant, fent i cantant. El vam veure a Bilbao en un concert brutal del qual em van quedar gravades imatges increïbles, però sobretot la sensació que el hardcore es pot tocar a un garatge, a un teatre o a un pavelló. Tot i que no era només hardcore, perquè el reggae va prendre tanta força que vam reaprendre a ballar-lo i a sentir-lo. I no ens vam quedar aquí, ja que un cop més les lletres esdevenien protagonistes. Jo les llegia i hi trobaven una literatura d’oposició que en català tardaríem molt a trobar i ens arribaria, sobretot, pel sud, pel País Valencià. Per allà on havia vist, jo mateix, el darrer concert de Negu, un diumenge fred i dur amb Obrint pas a L’Eliana, un poble on va desaparèixer el bust de Franco després del seu concert. I així s’hagués fos.
Fermín ha fet de tot, des d’aproximacions la jazz fins a violents sons electrònics barrejats amb les guitarres més esmolades amb DUT. Les lletres més arriscades i les més populars, i avui toca arreu del món per mostrar que es pot parlar al món sencer des de la pròpia llengua, el basc, i que no cal canviar a les llengües dels imperis per esdevenir universal. Les seves pel·lícules són absolutament recomanables i interessants, des de Bidasoa 2018-2023 fins a Black is beltza i en aquest segon apartat, sobretot el capítol titulat Ainhoa. Pellícules i còmics, perquè la creació o és diversa o no és.
Fermín Muguruza continua sent un referent per a qualsevol persona que vulgui mirar-se el món des de l’esquerra sense patir perquè una colla de feixistes o de ximples que els fan la gara-gara li diguin woke o altres paraules buides semblants. Perquè «tots els polítics són uns falsos» i per derrotar el racisme sabem de fa temps que no ens hem de comprar jerseis Bennetton sinó militar entre els que exigim color, color contra el racisme, colors contra la falsedat i contra el feixisme, el dels 30, el dels del s 80 i el d’ara mateix. I com amb Luis Mariano, cridem «Hipocresia STOP!»
k Dona-li una
volta
Poques qüestions generen tant d’entusiasme a l’entorn polític com atraure inversions i generar llocs de treball. I al Camp de Tarragona no en som pas l’excepció. Hem tingut una àmplia i exitosa trajectòria en la captació d’inversió estrangera, industrial o turística. En alguns casos gràcies a l’acció pública i d’altres, malgrat aquesta.
A la demarcació, un dels màxims exponents de la gestió de grans inversions, fos per “generositat” o per “fusió freda”, fou la creació del CRT de Vila-seca i Salou. Un Consorci amb capacitat tributària, però també urbanística del qual formen part dos municipis. Si bé és cert que el CRT va ser conseqüència i no causa de la possible inversió del que seria després PortAventura, el CRT si que pot ser un cas d’èxit a tenir en compte per captar nova inversió industrial.
Quan parlava de ‘malgrat l’acció pública’, em referia, per exemple a què, avui dia, no existeix un ‘portfoli’ únic, digital o no, que aglutini tots els solars i polígons disponibles del Camp. A què quan una empresa cerca on invertir té poques opcions d’èxit: primera, adreçar-se a ACCIÓGenCat; segona, patir el viacrucis de trucar ajuntament per ajuntament per conèixer disponibilitats de sòl; tercera, cercar a Google ‘invest in Reus’ per descobrir un domini donat de baixa, o cercar ‘invest in Tarragona’ per accedir a un web sense actualitzar; i quarta, desistir. Coincidirem en el fet que el punt de partida, l’any 2025, no és l’òptim.
Si malgrat això, l’empresa considera que pot invertir en un municipi, llavors s’inicia un segon periple de duració indefinida que sol estar farcit de trucades, reunions, informes, esmenes i malentesos amb resultat incert. Un periple que si acaba amb èxit – i no sempre- és per la perseverança política, tècnica o de l’inversor.
La situació actual crec que no invita a l’optimisme si un dels objectius dels ajuntaments i la Diputació de Tarragona, impulsors de l’Àrea Metropolitana, és catapultar la inversió industrial al Camp i situar la Catalunya Sud al mapa inversor.
Una proposta, com he dit abans, podria ser emmirallar-nos en la forma jurídica del CRT i fer-ne un ‘zoom out’ per veure’ns les potencialitats amb certa perspectiva. Podria crear-se un Consorci de Captació Industrial del Camp per resoldre les debilitats actuals i ser la punta de llança de la inversió al territori, amb un portafolis únic però no només. El Consorci Industrial hauria d’aspirar a ser l’entitat del Camp més ambiciosa creada després del CAT i SIRUSA. El nou ens hauria de condensar la visió plural i generosa de què fan gala, almenys en públic, els alcaldes i alcaldesses del Camp. I per què?
Perquè la màxima aspiració d’aquest Consorci hauria de ser integrar el màxim de sòl industrial municipal possible, per promoure’l i gestionar-lo, urbanísticament i tributàriament. És hora de pensar en gran. Ja no té sentit que Tarragona Impulsa, Redessa, la Diputació i alguns ajuntaments treballin en paral·lel i en un escenari de competència a l’hora de captar grans inversions per al Camp. No és eficient.
L’opció del nou ens passaria per concentrar els recursos de captació i promoció, els de gestió i també els de tramitació urbanística. Disposar d’un equip transversal d’arquitectes, enginyers i tècnics orientats a resultats, que comparteixin criteris jurídics urbanístics i que siguin interlocutors únics amb les empreses interessades a invertir. Alguns es preguntaran què en fem de la fiscalitat i, per ser realistes, en fase 1 cada ajuntament hauria de tenir dret als seus tributs. Ara bé, amb visió metropolitana, una fase 2 podria plantejar perfectament la redistribució dels ingressos derivats de taxes i llicències per compensar possibles externalitats. Atrevit, sí. Possible, també.
Exposada la idea, segur que juristes i polítics hi trobaran peròs i limitacions, segur que n’hi ha. Ara bé, no és hora de deixar que la por, la gelosia o l’ambició freni el potencial d’aquest territori. Pensem en gran. Pensem en què faríem si se’ns plantegés una situació similar en un altre territori. Val la pena arriscar-se si de veres creiem que, treballant plegats, podem afavorir el creixement del Camp de Tarragona.
Marc Just Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més
Necrològiques
Tarragona
Francisca García Contreras.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral
serà avui a les 17.30 h a la Parròquia
de Sant Pere i Sant Pau.
Reus
Marta Cartes Girones.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral
serà avui a les 11 h al Tanatori.
Josefa Tarraga Albaladejo.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral
serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Núria Vilella Capdevila.
Ha mort als 76 anys.
977 21 11 54 esqueles
Els guanyadors de la Cursa Solidària Aquum Spa La Pineda Platja. Cedida
Esport l Down Tarragona i La Muntanyeta rebran els 2.930 euros obtinguts
Redacció
La 13a edició de la Cursa Solidària Aquum Spa La Pineda Platja ha recaptat 2.930 euros, que s’han destinat a parts iguales a Down Tarragona i a la Fundació La Muntanyeta, rebent cadascuna 1.465
euros. Aquestes quantitats permetran a les dues entitats continuar i aprofundir en la seva tasca de suport a persones amb discapacitat, Down Tarragona dedicada a les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats
La cursa i caminada se celebrà el diumenge passat i reuní 260 participants
intel·lectuals, i la Fundació La Muntanyeta, que vetlla per les persones amb paràlisi cerebral.
La cursa i caminada solidària es va celebrar el 9 de febrer, i va reunir un total de 260 participants en una jornada esportiva i solidària al Passeig Pau Casals de La Pineda Platja. L’esdeveniment va organitzar dues curses, una de 5 quilòmetres i un altre de 10, i una caminada familiar d’1,3 quilòmetres. El guanyador de la cursa de 5 quilòmetres va ser Hugo Domínguez Pino, i el de la cursa de 10 quilòmetres fou Sebastián Veciana Calvente. La caminada no va tenir caràcter competitiu i va permetre a famílies i participants gaudir d’una experiència a l’aire lliure.
Amb aquesta edició, la Cursa i Caminada Solidària Aquum Spa La Pineda Platja es consolida com una cita esportiva i solidària de referència al territori.
El Rotary Club Metropolità del Camp de Tarragona convida el Cònsol adjunt
Oci l El Rotary Club Metropolità del Camp de Tarragona va celebrar aquest dimecres, dia 12 de febrer, el seu tradicional dinar-col·loqui mensual. En aquesta ocasió l’acte va tenir lloc a El Círcol de Reus i el convidat va ser Adrián Michel Espino, Cónsol adjunt de Mèxic a Barcelona, qui va presentar la ponència 'Mèxic des de Catalunya. Relacions
i oportunitats mútues', una exposició que va resultar molt interessant per a tots els convidats i que així ho van expressar. Adrián Michel Espino va aprofitar la seva visita per firmar al Llibre d’Honor d'El Círcol de Reus. Michel Espino va estudiar Dret a la Universidad Nacional Autónoma de México, així com diverses mestries. Redacció
Avui felicita als que es diuen: Valentí, Ciril,
21/03 al 19/04 ÀRIES
Et sentiràs contradictori en la teva manera d’actuar i sentir. D’una banda atreus a molts per un altre desitges la solitud. Decideix-te ràpid o perdràs.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Avui hi haurà novetats en el financer al costat del coneixement d’importants responsabilitats que aportaran suport per a la realització de tot.
SAGITARI
22/11 al 21/12
No permetis que la lentitud dels altres perjudiqui el teu treball. Llança’t a la conquesta de les teves metes sense esperar l’ajuda de ningú.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Avui deixa de donar consells als altres para’t a pensar si el que dius no ho vols per a tu. Predica amb l’exemple. Nit molt ardent.
VERGE
23/08 al 22/09
Sentiràs alguna paraula que no t’asseurà res bé, l’origen seran les petites enveges per part d’un amic que no dona la cara davant teu.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Et veuràs embolicat en una situació pintoresca on tindràs l’oportunitat de conèixer a un personatge fora de sèrie. Sigues amable.
CANAL REUS TV
10:30 Impuls
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 La comarcal (r)
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Anem de cap
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Destí 2030
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Destí 2030 (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
És fàcil que apareguin conflictes amb autoritats o persones. La teva forma dogmàtica de veure les coses s’accentuarà no t’ajuda per a sortir del pas.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Posa’t les piles entra de ple en el joc que els altres sembla que volen realitzar. No tinguis por a mostrar-te tal qual ets. La gent sap on pots arribar.
20/01 al 18/02 AQUARI
Avui estarà molt elevat el teu caràcter. Tant en el treball com en la llar més d’un et recordarà algun assumpte ja oblidat per tu.
21/06 al 22/07 CRANC
Assumptes professionals retardaran els teus plans complicaran els teus desitjos de tranquil·litat. Connectaràs amb una persona.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Serà un dia molt especial, tant pots trobar-te amb l’amor de la teva vida com veure’t en l’ambient més desitjat per tu. Aprofita.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Intenta ser més comprensiu amb les persones que t’envoltin. Tots podem cometre errors tu has de ser el primer a reconèixer-los.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Saló de plens
11:00 In situ 11.30 Qui cuina avui!
12:00 L’Orsai
13:00 Saló de plens
13:30 In situ
14:00 Notícies 12
14:30 Notícies 12. Esports
15:00 Saló de plens
15:30 In situ
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Anem de Cap
18:30 Connecta 10Comarques.
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Notícies 12. Esports
21:00 Com la nit el dia. Cabaret
21:30 Destí 2030
22:00 Notícies 12
22:30 Notícies 12. Esports
23:00 Com la nit el dia. Cabaret
23:30 Destí 2030
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Excavacions naturals o fetes per l’’home en el flanc d’un terreny muntanyós. Li falta el seu marit. 2. Canalització d’un corrent d’aire. Ha començat a viure. 3. Descansi en pau. Tornaré a respirar des del fons. 4. Felices i contentes. Ens fem el niu. Urani. 5. Dues d’ara. Fer sonar un objecte de metall o vidre. Primera carta. 6. Dóna caliu als qui hi viuen. A més d’aquests. 7. En tenen les llenties. Posa més llenya al foc. Instrument de corda. 8. Clergue. Antigament era l’infern. 9. Llitera per a ferits. Doneu més patrimoni als nuvis. 10. Partícula d’arròs girada. Microbi. Sofre. 11. Una de les dues cambres. Polític que té suport. 12. Produeix sons musicals. Tens coneixements. VERTICALS: 1. Escopinada. Primer nivell d’una construcció. 2. Era feliç. Alabarem. 3. Ferida feta amb les urpes d’un lleó. Posi la seva firma ací. 4. Inicia la tirada. Error que s’ha assumit. Fluid sense cap. 5. Natural d’Efes. Llançats per terra. 6.Trenta dies girats. Nimfa dels bos- cos. Una de feble. 7. Posar en files els soldats. Declarat culpable. 8. Canviat. Admirat en excés, possiblement. 9. Xifra u. Vas alt gros de fang. No puja mai a una balança. 10. Lliguem. La Marilyn Monroe, per exemple. 11. Donar. No és gens suau, mare.Apte sense límits per baix. 12. No creuen en res. Indiques qui és el culpable.
TARRAGONA:
Vidal Vidal, Ana Maria Josep Carner, 3 Telèfon 977 290 101 Ciutat, Rosa M.
La Granja: Gran Canaria 11. Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Font-Quer Pellicer, Raul General Moragues, 107 Telèfon 977 313 046.
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343.
VILA-SECA: Jansa Gran, Carles Plaça de Voltes, 4 Telèfon 977 392 139.
CAMBRILS:
Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466.
VALLS:
Pérez, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370.
EL VENDRELL:
Mestres, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Fins a primera hora del matí el cel estarà entre mig i molt ennuvolat en general, amb intervals de cobert al terç nord. Posteriorment, la nuvolositat minvarà ràpidament i quedarà serè o poc ennuvolat, tret del Pirineu i de punts del nord-est on es mantindrà mig o puntualment molt ennuvolat.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament més baixa al sector central del litoral i prelitoral i a l’interior de la depressió Central i semblant o lleugerament més alta a la resta. Per la seva banda, la temperatura màxima serà lleugerament o moderadament més alta.
MUJER. BUSCA TRABAJO EN TARRAGONA. Tel: 609.259.525
EMPRESA EUROPEA NECESITA FAMILIAS en Tarragona y alrededores para alojar estudiantes extranjeros. Periodos y pagos semanales. Tel. 657.837.083
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MAYCA. Dulce fusión de terapia-placer. Final al gusto. Tel: 692.780.087
ANGEL. MASAJISTA PROFESIONAL. LA PINEDA. 613.961.792
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
DISCRETISIMA MASAJISTA. Tel: 641.492.358
Reus. MASAJE ENTERO. Tel: 604.390.445
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Música Aquest diumenge, 16 de febrer, el grup de reggae reusenc fa una ‘Release Party’ a l’Espai Palma de Reus per presentar el seu nou disc ‘Second Round’
El pròxim divendres 21 de febrer es publicarà a les principals plataformes Second Round, el nou disc de la banda del Camp de Tarragona SecondTrast. «Són vuit cançons, sis de les quals són en català i dues en castellà, que hem cuinat molt a poc a poc», explica la Sònia Solé. Ella és una de les dues vocalistes de la banda, formada per músics de Reus, Valls, Tarragona i Cambrils. Ja fa quinze anys que SecondTrast recorre els escenaris amb una aposta per la música jamaicana, fent ballar el públic amb una combinació de reggae roots, early reggae, rock steady i ska. El grup
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
el formen Arnau Duch (guitarra), Xavi Vallès (baix), Carles Aguadé (teclat), Nuno (bateria) i Laia Pastor i Sònia Solé (veus). Les dues vocalistes, explica la mateixa Sònia, són les responsables de les lletres i les melodies de partida de les cançons. «Després, ens trobem al local i allà, en directe, tothom va aportant les seves idees fins que, entre totes, anem creant els temes».
Second Round, detalla la Sònia, «inclou temes molt pensats per expressar aquestes presses que, en general, tots tenim i que, sovint, fan que oblidem el nostre entorn».
Com a avantsala de la publicació, el grup té previst fer una Release Party
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
o festa de llançament aquest pròxim diumenge, 16 de febrer, a l’Espai Palma de Reus. La cita serà a les 12 del migdia, l’entrada és gratuïta i des de la banda anuncien «alguna sorpresa». El que sí que han volgut avançar ja és que la Laia i la Sònia interpretaran en directe algunes cançons del nou treball. A més, els acompanyaran els Pd’s Búho Dinámico (La Toa Jackson & Pallaretti), Bloody Arnau, Dj Pinapple, Dengue Fever i Dj Calçot.
«Encara que diumenge no tocarem amb tota la banda, perquè estem acabant de treballar el directe, teníem moltes ganes d’organitzar una festa per celebrar que publiquem nou disc», assegura la Sònia.
SecondTrast és un projecte que neix el 2005, de la mà de la Sònia la Laia, que van decidir formar una
banda de música. Així naixia el grup, que el 2011 publicaria Paper ship, una maqueta amb ritmes jamaicans que va guanyar el tercer premi al Reussona 2012. Tres anys més tard van publicar Action, però el gran salt els va arribar el 2016, quan van guanyar el concurs de Saragossa Reggae Talentos del festival Lagata Reggae Festival. Arran del premi, van enregistrar el seu primer treball discogràfic, De Dins en Fora. Després d’uns anys desacceleració, la banda va enregistrar una maqueta de tres temes en analògic a l’estudi de Dr. DubWiser (2022), encetant una nova etapa en què van recuperar els sons jamaicans més purs característics del grup.
Ara, a punt d’estrenar Second Round, la banda està concentrada en la contractació de directes on poder mostrar tot aquest ADN.
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Aquesta setmana, Paris i Barcelona han estat escenaris de dos esdeveniments clau sobre la intel·ligència artificial (IA), que reflecteixen visions diferents però complementàries sobre el futur d’aquesta tecnologia. A Paris, la Cimera d’Acció sobre la IA va reunir mandataris de més de 60 països per debatre la governança global de la IA. Entre els acords destacats hi ha la creació d’un observatori per avaluar l’impacte energètic de la IA i un manifest que defensa una tecnologia oberta, ètica i sostenible. Tot i això, els Estats Units i el Regne Unit s’han negat a signar-lo, allegant que una regulació estricta podria frenar la innovació. La cimera també ha servit per anunciar inversions massives, com els 109.000 milions d’euros destinats per França al desenvolupament de projectes d’IA, amb l’objectiu de posicionar Europa com a líder en aquest sector competitiu.
Mentrestant, a Barcelona, el XI Seminari Catalunya Futura celebrat ahir mateix va posar el focus en l’impacte local i social de la IA. Amb el lema “Modelant el present per transformar el futur”, es va destacar el paper transformador de la IA a la societat del coneixement i el rol que ha de jugar Catalunya com a referent europeu gràcies al seu ecosistema d’empreses tecnològiques, recerca capdavantera i suport institucional. També s’hi van abordar reptes crucials com la bretxa digital, els biaixos algorítmics o la protecció de dades en un context marcat pel nou Reglament d’IA de la UE, que busca establir entorns de confiança per garantir un desenvolupament responsable i inclusiu.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat
Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
