Dimecres 15 de març de 2023

La química BASF tria la Canonja per ubicar un hub internacional d’enginyeria

EMPRESES Serà el segon centre que obrirà la companyia en els últims quatre anys a l’Estat i generarà nous llocs de treball. P2

Un incendi urbà i forestal obliga a desallotjar diversos veïns a Calafell

48 dotacions de bombers intentaven controlar ahir al vespre el foc, que va afectar jardins. P8

TARRAGONA L’interventor avala el pressupost de la licitació del servei de neteja

Afirma que els treballadors mantenen el poder adquisitiu. P3

Restauren el tapís tarragoní de Miró

TARRAGONA La ciutadania podrà veure com es fan les actuacions. P5

REUS

La Casa Navàs registra el seu millor inici d’any amb 7.500 visitants

Podria tancar el 2023 amb 50.000 entrades venudes. P6

ENTREVISTA «Nosaltres no descartem cap pacte, però no tot s’hi val» P4

Jordi Collado, candidat d’En Comú Podem

GERARD MARTÍ

A causa del fum es van confinar dues urbanitzacions.

BASF instal·larà a la Canonja un nou hub internacional d’enginyeria

Les vendes de l’empresa al país durant l’any passat arriben als 1.562 milions d’euros, un 16% més que el 2021

Roger Freixa / ACN

BASF obrirà aquest any un nou hub internacional d’enginyeria, que tindrà dues seus, una a la Canonja i l’altra a Madrid. Aquest centre generarà desenes de llocs de treballs i desenvoluparà pro jectes per a altres països d’Eu ropa. Així ho va anunciar ahir el director general de l’empresa química a Espanya, Carles Navar ro, durant l’acte de presentació de resultats del 2022. En aquest sentit, va assenyalar que la mul tinacional va arribar als 1.562 mi lions d’euros en vendes al país, una xifra que supera en un 16% la del 2021 (1.350 milions).

«El nou hub desenvoluparà projectes per a tot el continent i reforçarà el nostre paper dins de la companyia. L’augment de l’activitat es produirà en dues localitzacions dins del país, una de les quals serà el centre de pro ducció de la Canonja, on resideix la unitat d’enginyeria actual», va detallar Navarro. Aquest serà el segon hub internacional que obre l’empresa en els darrers quatre anys a l’Estat. El primer va ser el de digitalització, BASF Digital Solutions, que va iniciar la seva activitat a Madrid el 2019. Precisament, el director ge neral també va voler subratllar l’aposta per la transformació di gital. En aquesta línia, va valorar positivament la instal·lació de la xarxa privada de 5G al centre de producció de Tarragona. «Ens hem convertit en la primera empresa química del país que disposa d’aquest espectre privat per poder operar», va destacar Navarro.

La capacitat d’aquesta xarxa permet BASF guiar els camions fins als punts logístics, mantenir una connexió directa amb els tècnics de camp, automatitzar

El hub internacional desenvoluparà projectes per a tot Europa i crearà desenes de llocs de feina

les rondes mitjançant robots quadrúpedes i, en un futur, les plantes podran prendre deter minades decisions pròpies per obtenir un millor rendiment en els processos.

Resultats del 2022

Tot i els ingressos, BASF va redu ir un 2% el volum de les vendes. «Els volums van tenir un com portament diferent durant l’any. Durant el primer semestre hi va haver pujades, però al segon i, es pecialment, al tercer, es va reduir

L’Ajuntament obre la convocatòria per a la cessió de tres locals buits a les entitats

rant el segon semestre, sobretot a la Xina», va explicar Navarro. El passat 24 de febrer, el grup va presentar els resultats financers i va exposar que el 2023 espe rava generar unes vendes totals d’entre 84.000 i 87.000 milions d’euros.

Pel que fa a les contractacions de nous treballadors, el director general va indicar que ja ha co mençat el procés per contractar i que està obert tant per a emple ats interns d’altres indrets com externs. Alhora, va assenyalar que, en principi, no es preveuen recol·locacions d’altres centres després de l’anunci de la mul tinacional de reestructurar la plantilla. De fet, Navarro va ma nifestar que no saben «l’impac te» de la reestructuració: «Les divisions estan fent els seus exer cicis, la major part de la reducció de posicions serà a Alemanya».

Compromís per descarbonitzar

El centre de producció a Tarragona és el primer del sector químic a rebre espectre privat de 5G

la demanda i va augmentar el producte arribat d’Àsia», va de tallar el director general. «Els re sultats de BASF a Espanya estan en línia amb els resultats globals de la companyia», va resumir. Navarro va apuntar que la fac turació ha crescut, en part, per l’augment de preus (un 19%) i de costos per la inflació genera da arran de l’inici de la guerra a Ucraïna. «Hi ha mancança de matèries primeres i els costos han pujat, sobretot pel que fa al petroli i el gas, que és un element

OCUPACIÓ

fonamental en la indústria quí mica», va assenyalar. Alhora, va apuntar que el context actual ge nera «incertesa» dins de l’àmbit econòmic i empresarial. Pel que fa a les inversions, la companyia química va arri bar als 50 milions d’euros, tot i que a principis de l’any passat havia previst fins a 44 milions. D’aquesta manera, es repeteix la xifra del 2021. Per a aquest 2023, el grup vol invertir 43 milions, destinats a la millora d’instal· lacions i processos. BASF espera un creixement econòmic glo bal moderat, de l’1,6%. I, per a la producció de la química, del 2%. «L’any ha començat amb una demanda dèbil, però a nivell global esperem que millori du

CleceVitam busca professionals per a la seva nova residència

CleceVitam i Tarragona Impul sa, el Servei Municipal d’Ocu pació de l’Ajuntament de Tar ragona, van organitzar ahir un Marketplace a la Tabacalera per presentar la nova residència CleceVitam Daurada i informar sobre el procés de selecció que es durà a terme per cobrir les vacants necessàries per posar en marxa el nou centre residen cial de Tarragona, que obrirà les seves portes a l’abril i oferirà 172 places per a persones grans. El

centre comptarà amb un equip format per més de 100 treballa dors. Les ofertes de feina per a aquesta nova residència estan disponibles a la Borsa de Tre ball Tarragona Impulsa (www. tarragona.cat/tarragonaimpulsa/area-personal/ofertesde-feina). Clàudia Martins, cap de servei de CleceVitam Daura da, va destacar la voluntat del centre d’esdevenir «una segona llar per a les futures persones residents». Redacció

L’Ajuntament de Tarragona posa en marxa la nova Orde nança Reguladora de la cessió temporal d’ús de locals de ti tularitat municipal a entitats sense ànim de lucre a la ciu tat, que es va aprovar al Con sell Plenari del 18 de març del 2022 i ho fa obrint una prime ra convocatòria de tres locals buits, que es posen a disposi ció de qualsevol de les entitats vigents al registre municipal i que compleixin tots els requi sits exigits a la nova normati va. La convocatòria s’obre avui i restarà oberta fins al pròxim 14 d’abril. Les entitats interes sades poden fer la sol·licitud a través de l’enllaç www.tarragona.cat/lajuntament/bensi-patrimoni, en el qual també s’informa de la documentació a aportar. Redacció

L’Hospital Joan XXIII implementa un nou sistema d’accés amb codi de barres o QR

D’altra banda, el director general de la companyia a Espanya va remarcar el «compromís amb la descarbonització». BASF pretén reduir un 50% les emissions contaminants el 2030. A l’Es tat, vuit dels seus nou centres de producció empren electrici tat 100% renovable. Al mateix temps, Navarro va recordar la substitució d’una turbina de vapor per un motor elèctric a la planta de deshidrogenació de propà a Tarragona, la qual cosa ha permès reduir 34.000 tones de CO2 a l’any, a banda d’estalvi ar més de 450.000 metres cúbics d’aigua. El reaprofitament de l’aigua s’emmarca en la inten ció de fomentar un model més sostenible. El mateix Navarro va enumerar la sostenibilitat, la in novació i la digitalització com els tres pilars del progrés.

L’Hospital Joan XXIII va po sar ahir en funcionament el nou sistema d’accessos ubicat al vestíbul principal. A partir d’ara, les portes s’obriran amb la lectura de codi de barres o codi QR, segons la persona que hi hagi d’accedir. L’objec tiu és garantir la seguretat i el descans dels pacients i evitar el trànsit injustificat de per sones alienes al centre. Tam bé s’ha modificat el règim de visites general, que passa a ser d’un acompanyant per pa cient durant les 24 hores del dia, podent rebre una mateixa persona la visita de diverses persones, sempre d’una en una. A les àrees de Pediatria i Obstetrícia es permetrà la pre sència de dos acompanyants simultàniament entre les 7 del matí i les 10 de la nit. Redacció

La residència CleceVitam Daurada obrirà les portes a l’abril.

El director general a Espanya, Carles Navarro, va presentar ahir els resultats del 2022.

Intervenció avala l’estructura de costos del contracte de la neteja

L’informe de verificació assegura que els treballadors mantenen el poder adquisitiu gràcies a la previsió d’increment addicional el 2024 i el 2025

Roger Freixa

L’àrea d’Intervenció de l’Ajunta ment de Tarragona avala el pres supost base de licitació i l’estruc tura de costos del nou contracte de la neteja. L’informe apunta que el consistori, entre altres qüestions, garanteix el manteni ment del poder adquisitiu dels treballadors gràcies a l’augment previst d’un 2,43% de salaris, per compensar que la llei impe deix revisar el preu del contracte durant els dos primers anys. «La previsió d’increment addicional per als exercicis 2024 i 2025 ga ranteix que es doni cobertura a aquests costos», exposa.

Fa tan sols dos dies, el comitè d’empresa de l’actual empresa encarregada del servei, FCC, va anunciar que suspenia la vaga prevista durant Setmana Santa, a través de la qual pretenia pro testar per la manca de massa sa larial que suposava el nou servei

plantejat. Precisament, un dels punts més controvertits és el de costos laborals.

El personal del servei de la neteja es divideix entre directe i indirecte. El directe s’inclou dins del capítol de cost salarial, mentre que l’indirecte es podria considerar un cost indirecte o despesa general. Pel que fa als treballadors a subrogar, FCC va enviar un llistat amb 350 perso nes el juliol del 2022. Tanmateix, el 2023 ha proporcionat una al tra amb 330 (vint menys), un dels quals es troba repetit. Per tant, serien 329 persones que passa rien a formar part de la futura adjudicatària, tot i que correspon a l’empresa entrant i a la sortint gestionar aquest assumpte.

A més, l’informe fa referència a una resolució del tribunal ad ministratiu per recordar que «el contracte ha de ser adequat al mercat segons les prestacions a

realitzar i no segons el personal a subrogar».

Alhora, l’informe apunta que dels 329 treballadors a subrogar, 51 són personal de comanda ment, administratiu i de taller. Entre aquestes 51 persones, hi ha 30 més de les que estableix tant el contracte vigent com la licitació. A més, s’haurien de res tar quatre de la Canonja, que es desvincula del nou contracte. Per tant, Intervenció xifra en 295 els treballadors, inclosos els tempo rals, amb dedicació directa de la llista de subrogació.

L’expedient també recorda una de les clàusules del plec de condicions tècniques del con tracte vigent, del 2002, que es tableix que «durant la duració de la concessió, l’empresa no podrà incrementar el nombre d’opera ris ni modificar l’organització del personal adscrit als serveis sense l’expressa autorització escrita

de l’Ajuntament. En finalitzar la concessió no se subrogarà perso nal més enllà del necessari per a la prestació òptima dels serveis». En qualsevol cas, la licitació del nou contracte preveu 331 persones, un número superior als 295 amb dedicació directa del document de subrogació. «Per tant, es pot concloure que la

nova licitació implica més perso nal directe vinculat al servei que el llistat de subrogació facilitat per l’actual empresa adjudicatà ria», afirma.

Paral·lelament, Intervenció, en comparar la llista de subroga ció lliurada el juliol del 2022 i la del 2023, ha detectat que 19 per sones presenten increments de costos salarials d’entre el 5,29% i el 46,83%, sigui per canvi de ca tegoria o per increment salarial.

Intervenció indica que el pres supost base evita «situacions d’enriquiment injust» i consi

dera assegurada la viabilitat del contracte, així com recorda la importància de no posar restric cions a la competència. Paral· lelament, l’informe creu «indis pensable establir mecanismes que facin possible el control de la despesa pública». Per acabar, recorda que, en cas d’apreciar temeritat o mala fe en la interpo sició d’un recurs especial o en la sol·licitud de mesures cautelars per part de les empreses, l’Ajun tament podrà acordar la impo sició d’una multa al responsable corresponent.

FCC hauria inclòs 30 persones més a subrogar de les que estableix el contracte vigent

El comitè d’empresa d’FCC va suspendre dilluns la vaga plantejada durant Setmana Santa.

GERARD MARTÍ

«Aquest govern està pecant d’anar tard, no es pot fer tot a última hora»

En Comú Podem es presenta a les eleccions del 28M amb Jordi Collado, dels Comuns, al capdavant

Joel Ramos

Com definiria el període comprès entre la marxa d’Hernán Pinedo i Carla Aguilar de la formació, fins a l’actualitat?

— Han sigut dos anys que hem llançat pràcticament a la brossa. El govern actual és un govern dè bil, que compta amb una minoria absoluta i una oposició que no més ha fet que criticar, llançant un contra l’altre, i no hem pogut avançar res. Ens hem oblidat de mirar a la llarga, i juguem sempre a curt termini. Aquest govern està pecant d’anar tard. No es pot fer tot a última hora.

— Considera que falta cohesió entre els partits i que una millor comunicació ajudaria a vetllar millor per la societat?

— Sí, sens dubte. Un govern ha de pensar en la ciutat sencera, no només en la seva part. Això, mal auradament, està succeint des de fa temps, i no estem trobant punts de comunicació. ERC i la CUP han fet un gir cap a la dreta de la mà de Junts, amb mesures que ens estranyen i que no com partim en absolut com la instal· lació de càmeres als barris o el nou model policial de seguretat. Nosaltres defensem un model de policia de proximitat, basat en conèixer les opinions de la gent

TRADICIÓ

del carrer. En definitiva, estar a prop de la població per saber ben bé què passa.

— Per tal de solucionar això, us plantegeu un pacte entre els partits d’esquerres?

— Des de Comuns Podem no descartem cap pacte, però no tot s’hi val. El programa és una cosa molt important a l’hora d’esta blir pactes, i en la que ens hi fi xem molt. Compartim moltes de les idees dels nostres companys de les formacions d’esquerres, però pensem que no s’estan en focant bé. No és tan rellevant el que, sinó el com. Hem d’enfocar la política cap a les persones i no tant en el manteniment de l’espai. Hem de mirar cap a l’es querra amb un programa pro gressista, i en això la gent d’ERC i de la CUP són claus. Si algú es declara socialdemòcrata, a mi ja em serveix.

— Per tant, és més probable un acord amb ERC i CUP que amb el PSC?

— Ens hauríem d’entendre entre els quatre, sincerament. Per la nostra manera de fer, no té cap sentit fer un pacte amb Junts, el Partit Popular o Ciutadans. Hem d’aprofundir en un model pro gressista perquè la ciutat així ens ho demana. Se’ns aproxima una

Una vintena de carros participaran en la desfilada dels Tres Tombs

Començarà aquest diumenge a les 11.30 hores

Redacció

La celebració dels tradicionals Tres Tombs, organitzats pel Gre mi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona i l’empresa de Mercats, tindrà lloc a la ciutat aquest diumenge 19 de març. La tradicional desfi lada comptarà amb una vintena de carros i uns 60 cavalls proce dents de tot Catalunya i donarà el tret de sortida diumenge a les 11.30 hores des del carrer Fran cesc Bastos, passant per Ramón y Cajal fins a arribar a la Rambla Nova i el monument de Roger de Llúria, on es duran a terme els habituals Tres Tombs, que es

legislatura que serà de suma im portància per a tothom.

— Històricament, als partits d’esquerres els hi ha costat més ficar-se d’acord entre ells que els de dretes, a què creu que és degut?

— Personalment, penso que té a veure amb una herència cristia na. La premissa de què aquests són d’un bàndol i aquells de l’al tre, ens fan perdre el nord. No ens equivoquem, totes les altres formacions tenen gent molt và lida a les seves files, però quan arriben a cert status, perden la perspectiva pròpia i actuen més a favor d’allò seu que a favor del que realment necessita la ciutat. És el problema que tenim a l’es querra, fem una mirada sectària que esborra la capacitat de saber les coses que s’han de fer.

— Sobre què girarà el seu programa electoral d’aquest 28M?

— L’educació, la perspectiva climàtica i l’habitatge. Pel que fa al sector educatiu, està espat llat. Hem deixat de ficar hi tants diners i ho estem notant amb tantes queixes que venen dels professionals que s’hi dediquen. Hem d’invertir més diners en educació per tal de recuperar la confiança i el bon funcionament d’un sector que considerem que

és essencial. Pel que fa a la cli matologia, ens estem centrant en una mirada ecologista de la natura, i ens estem oblidant de la ciutat. Ho fem amb una visió de com la desenvolupem, en comptes de com hi vivim, que seria el realment important. I fi nalment, l’habitatge. Se’ns estan disparant els pisos turístics i els estem substituint per l’habitatge real per la gent que ho necessi ta. Estem generant turisme on hauríem de generar habitatge. La gent de la ciutat s’està anant a viure als pobles del costat i estem perdent població.

— Li preocupa socialment que al capdavant de les dues llistes que conformen la candidatura, no hi hagi cap dona?

— No. Complim amb la llei de 2 de 5, les tres següents seran dones. La nostra bandera és evi

dent, em declaro feminista per acció, aquesta bandera no ens la prendrà ningú.

— Com es pot solucionar el desinterés que està patint darrerament tanta gent amb la política?

— Hem d’estar més atents que mai al que necessita la ciuta dania. És molt important tenir presència a les xarxes per saber què es cou, però encara ho és més estar a peu de carrer. Hem d’escoltar a la gent, entendre la, i conèixer les seves opinions per saber en què hem de millorar. Tenim dues orelles i una boca per escoltar el doble del que parlem.

— Per què és especialment important la següent legislatura?

— Amb el POUM tenim al da vant la tasca de dibuixar la ciutat dels pròxims 30 anys, el qual no serà gens fàcil. Hem de pensar en

POLICIAL

fer una ciutat habitable. A més a més, s’han d’executar bé els Next Generation, impulsar l’Anella Verda, i la reutilització del riu Francolí, entre d’altres.

— Què diferencia a En Comú Podem de la resta de formacions polítiques?

— Els nostres valors. La gent se’ns queixa del fet que ens cen trem en les persones i no en ge nerar economia, nosaltres respo nem que si l’economia no està al servei de les persones, no serveix de res. Volem que tots els barris siguin tractats per igual, per això defensem una inversió per dis trictes, per no deixar ningú de costat. És el moment de demos trar a la gent que som únics i ne cessaris en aquest moment tan important per Tarragona. Tenim una bona estructura interna i es tem centrats en fer les coses bé.

van recuperar el 2022 després de l’aturada per la pandèmia. Un any més, el Mercat Central s’implica en la iniciativa i comp ta dins el seu recinte, des de fa dies, amb un dels carros que tra dicionalment s’utilitzaven per abastir d’aliments a la ciutat. En aquesta ocasió, es tracta del car ro de les verdures, cedit per Jordi Rovira, qui atresora una gran col· lecció de carruatges i carros dels segles XIX i XX, i decorat per la parada Fruites i Verdures Mano li del mercat. Aquest es pot con templar al vestíbul principal del mercat en horari d’obertura del recinte, de dilluns a dissabte de 8.30 a 21 hores.

El president de l’empresa de Mercats i conseller de Comerç de l’Ajuntament, Dídac Nadal va destacar el caràcter tradicional dels Tres Tombs en la presen tació de l’acte, que va tenir lloc ahir al Mercat Central. «Moltes gràcies al Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre per ex

hibir, un any més, un dels mag nífics carros tradicionals al Mer cat Central», va expressar Nadal, qui va afegir que «després de set cents anys d’existència docu mentada, el Gremi conserva la seva fortalesa com a entitat que vetlla per mantenir i divulgar la nostra cultura més tradicional».

Un detingut en una

Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir al matí una persona a la urbanització Mare Nostrum de Tarragona, a prop de la platja de l’Arrabassada. Aquesta detenció, que el cos policial informa que es va fer «en el marc de la salut pública», es va produir durant una operació policial que es va dur a terme entre la nit de dilluns i el matí de dimarts. Segons ha pogut saber diari més, almenys sis cotxes dels Mossos i una dotzena d’agents d’Investigació Cri minal es van personar a la urbanització Mare Nostrum, on van escorcollar un apartament del Bloc 2 i van detenir un home. A més, van intervenir una sèrie de documents. El registre es va pro duir poc abans de les 10 del matí. Abans, a les 4 de la matinada, els Mossos es van desplaçar fins a Cala Romana per registrar un altre bloc del carrer Terra Ferma. Redacció

Jordi Collado

Candidat a l’alcaldia de Tarragona En Comú

L’activista, dinamitzador social i cap de llista dels Comuns, Jordi Collado, després de l’entrevista.

operació policial a Llevant

JORDI SANVISENS

DAVID OLIETE

Ahir es va presentar l’edició d’enguany dels Tres Tombs.

La Diputació comença els

treballs de restauració del ‘Tapís de Tarragona’

L’obra de Joan Miró i Josep Rollo és propietat de la Creu Roja i és una de les peces més emblemàtiques que exhibeix el Museu d’Art Modern

John Bugarin

La Diputació de Tarragona està treballant en la restauració del Tapís de Tarragona de Joan Miró i Josep Royo, una de les peces més emblemàtiques del Museu d’Art Modern. Aquesta intervenció va a càrrec de l’es pecialista Marina Blanch, qui va indicar que s’està fent «una neteja en profunditat», per com batre l’acumulació de pols, que és «inevitable» en aquest tipus d’obres. Concretament, es nete jarà l’anvers i el revers del tapís mitjançant l’aspiració i la succió de l’aigua de forma controlada amb l’ajuda de pinzells i pintes, així com d’una agulla de fusta que permetrà arribar a les zones més compromeses. Blanch cal cula que els treballs, que es van iniciar dilluns de la setmana pas sada, durin unes tres setmanes. «També s’arreglarà alguna costura i es reforçarà», comen tava l’encarregada de la restaura ció, qui afegia que es recuperaran els volums de llana utilitzant vapor fred. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va visitar ahir la sala del Museu d’Art Modern on s’ha traslladat el tapís per «tenir unes millors condicions a l’hora de practicar els treballs de neteja». Llauradó destacava «la sort de custodiar

POLÍTICA

aquesta peça, que va ser conce buda per Joan Miró i va ser cre ada amb la col·laboració de Josep Royo». La presidenta de la Dipu tació va assegurar que el Tapís de Tarragona no presentava cap problemàtica i que es trobava en bon estat de conservació, però que han volgut ser proactius fent aquesta intervenció per evitar danys en el futur: «És una actu ació preventiva, però alhora molt necessària per mantenir l’obra en perfectes condicions».

També es va acostar al Museu d’Art Modern Ramon Grau, pre sident de la Creu Roja a Tarrago na, entitat que va rebre aquest tapís de mans de Joan Miró el 1970, com una donació en agra ïment a l’atenció prestada a la seva filla després d’un accident de trànsit per part del doctor Ra fael Orozco, qui va ser el primer director de l’Hospital de la Creu Roja a Tarragona. Grau va desta car la magnitud d’aquesta peça, que podria ser «la més important del fons d’art de l’entitat a nivell estatal». D’altra banda, va reco nèixer que «el lloc més adient per acollir la no podia ser un al tre que el MAMT».

El president de la Creu Roja va fer un reconeixement a Josep Royo, qui va destacar la impor tància d’aquesta obra perquè va

El PDeCAT i Junts trenquen negociacions per als comicis del maig

Els demòcrates demanaven una coalició

Roger Freixa

Junts per Catalunya i el PDeCAT han trencat les negociacions.

De cara a les eleccions munici pals del maig, els dos partits es tudiaven la fórmula des de feia setmanes d’arribar a un acord per unificar el vot postconver gent sota unes mateixes sigles. Tanmateix, les exigències del PDeCAT, que, a més a més, vo lia formar una coalició, no han agradat a la formació encapça lada per Jordi Sendra.

La direcció nacional, tot i que donava llibertat al comitè local de JuntsxCat, establia el límit en formar una coalició. Per la seva banda, el partit plantejava su

ser el primer tapís que va fer al costat de Miró. «D’aquí va néixer l’amor i l’estima que vaig tenir cap a ell», va afirmar.

Consumir menys i millor

Les nostres decisions poden marcar grans diferències

PAU RICOMÀ I VALLHONRAT President de la MANCOMUNITAT PER A LA GESTIÓ INTEGRAL DE RESIDUS URBANS

Només quan dediquem una estona a valo rar les nostres accions i decisions, les po dem prendre de forma conscient. Quants productes comprem per inèrcia? Per què optem per un article o servei i no pel de la competència? Per l’import, la imatge que projecta la marca, la publicitat? O perquè és un preu just, pels valors de l’empresa, per

El mantra ‘reduir, reutilitzar i reciclar’ simplifica el consum responsable a una perspectiva material i al deure individual de la ciutadania, però aquest inclou molts més aspectes, com l’impacte mediambiental o els valors ètics

nim com a consumidores i consumidors, i recordar els deures que ens pertoquen com a societat.

la qualitat contrastada del producte? Cada adquisició que fem hauria d’anar acompa nyada d’una petita reflexió.

Fa quaranta anys, l’ONU va instituir el 15 de març com el Dia Mundial dels Drets del Consumidor, data que ha evolucionat cap al Dia del Consum Responsable. Per dir ho així, es tracta de reivindicar els drets que te

Les nostres decisions poden marcar grans diferències, perquè si el mercat es regula segons l’oferta i la demanda, hem de procurar demanar bé. Conèixer els drets ens permet exigir que es respectin. Per exemple, entenent l’etiqueta d’un producte o les condicions d’una garantia legal, i iden tificant si la informació és acurada i que compleix la normativa.

Les R’s de la sostenibilitat

mar membres del PDeCAT a la seva candidatura a canvi que els demòcrates no donessin suport a cap altra. En els darrers dies, el mateix PDeCAT va exposar les seves condicions, que han semblat desmesurades per a JuntsxCat.

D’aquesta manera, Junts continuarà confeccionant la llista per als pròxims comicis i el PDeCAT estudiarà les alternati ves restants. L’opció podria ser apostar per presentar una can didatura a través de la coalició d’Ara Pacte Local, on compar teixen espai amb altres forma cions, com Convergents, Ara, Centrem i Lliures, entre altres.

El mantra ‘reduir, reutilitzar i reciclar’ sim plifica el consum responsable a una pers pectiva material i al deure individual de la ciutadania, però aquest inclou molts més aspectes, com l’impacte mediambiental en tot el procés de producció i distribució, o els valors ètics que ostenta a l’empresa co mercialitzadora. Consumim de forma res ponsable quan apostem per la prevenció de residus, limitem la petjada de carboni, llui tem contra el malbaratament o quan tenim en compte els valors ètics i solidaris dels agents productors de béns i serveis. No és consum responsable, en canvi, quan adqui rim més del que necessitem, especialment si s’acabarà llençant per una curta vida útil. Tampoc ho és quan consumim béns i productes d’empreses que es lucren o que participen de l’explotació laboral, provo cant un excessiu impacte ambiental o rea litzant altres actuacions il·lícites. Ni quan legitimem companyies que perpetuen estereotips discriminatoris d’un o més col· lectius o que s’aprofiten de la globalització per trepitjar els drets humans. Per aquest motiu, la erra més important de totes és la que ens convida a «repensar» les accions i les decisions: deixar d’actuar per inèrcia i fer ho amb propietat.

Empoderem nos com a consumido res i consumidors: com més informació tinguem, les nostres decisions seran més conscients!

TRIBUNA

La previsió és que els treballs de restauració del ‘Tapís de Tarragona’ durin unes tres setmanes.

CULTURA

La Casa Navàs registra la millor arrencada d’any de la seva història

Més de 7.500 persones han visitat l’emblemàtic edifici modernista entre gener, febrer i les primeres setmanes de març

GERARD MARTÍ

Meritxell Barberà renuncia a la presidència de la Unió de Botiguers

La Casa Navàs ha registrat el mi llor inici d’any de la seva història. Entre els mesos de gener i febrer i durant les primeres setmanes de març, més de 7.500 persones han visitat l’edifici modernis ta. «Estem molt contents, ara sí que la pandèmia és història», expressa la seva directora, Sílvia Sagalà. Després d’haver viscut un «bon 2022», que es va tan car amb 44.000 visitants, Sagalà assenyala que les xifres ja són «superiors» i prediu que el 2023 podria concloure, si es manté la tendència, amb 50.000 accessos.

La directora de la Casa Navàs apunta que un 77% de les perso nes que s’han immergit aquest hivern en l’obra projectada per Lluís Domènech i Montaner són catalanes; un 12%, espanyoles, i la resta, d’origen internacional. En concret, detalla que l’èxit que s’està acreditant es deu a tres factors principals: la comme moració de l’Any Domènech i Montaner, la incessant proposta d’activitats que ofereix el recinte i «el boca orella».

El 12 de març va concloure una exposició fotogràfica a la botiga d’un dels emblemes de la plaça del Mercadal titulada Mirant la Casa Navàs, que ha congregat 2.321 persones en els tretze dies que es va poder visitar. Així ma teix, dissabte, s’estrenarà una nova visita teatralitzada. En

CIRC

Les entrades per a la visita teatralitzada amb Domènech i Montaner estan gairebé esgotades

aquesta ocasió, serà el mateix ar quitecte, polític, historiador i he raldista Lluís Domènech i Mon taner l’encarregat de conduir els visitants per la botiga i la planta

Els vuit espectacles del Circ Llunar tindran lloc als patis de les escoles

El xou inaugural serà al centre Cèlia Artiga

Redacció

El cicle Circ Llunar deixa enrere

La Palma i es trasllada als patis de diferents centres educatius de la ciutat per presentar els vuit espectacles que conformen la seva programació en l’edició del 2023. El regidor d’Educació i Cultura, Daniel Recasens, va de tallar ahir que la decisió de can viar l’escenari dels espectacles es deu a la voluntat d’arribar a més àrees de Reus i, en concret, als barris de la perifèria. «Vam veure que els centres educatius ens donaven l’oportunitat terri torial de poder ampliar la zona d’influència del circ a tota la ciutat», va subratllar. Una altra

de les novetats que introdueix aquesta edició és que, per fa cilitar que les famílies puguin presenciar els espectacles, l’entrada serà gratuïta, «amb la qual cosa trencarem totes les barreres, fins i tot la del preu», en paraules del regidor. Per la seva banda, el coordinador de la programació, Marc Micheo, va explicar que una de les fi nalitats és oferir circ tot l’any i incloure espectacles en procés de creació o propostes que no han pogut entrar a la cartelle ria del Trapezi. L’escola Cèlia Artiga acollirà, diumenge 26, el xou inaugural, Preestrena, de la companyia La trena.

noble i desgranar la seva vincu lació amb la ciutat. Per al dia de l’estrena, s’han programat dos passis, però, a hores d’ara, ja no més queden un parell d’entrades a la venda per a la segona funció. «Durant l’Any Domènech i Mon taner, intentarem programar ho una vegada al mes», afirma Sa galà, veient els resultats de la pri mera prova de foc.

COMERÇ

Amb tot, la direcció de la Casa Navàs va començar a moure’s res més estrenar el nou calendari. El 31 de gener, va iniciar una cam panya de col·laboració amb la Unió de Botiguers i El Tomb de Reus. Si s’efectua una compra de 20 euros o més, es recompensa rà el client amb un xec de des compte que permetrà visitar el recinte modernista per 7 euros.

Més de 300 alumnes participen en el tercer

Taller de la Llotja

Allí coneixen la història del Mercat dels Dilluns

Redacció

Més de 300 alumnes de quart d’ESO, primer de Batxillerat i cicles formatius de centres d’ar reu de la demarcació participen en la tercera edició del Taller de la Llotja, que permet conèixer la història, l’evolució i el desen volupament del Mercat dels Di lluns que defineix, en bona part, l’essència comercial de la ciutat i del seu territori d’influència. El projecte és una iniciativa dels estudiants del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Assistència a la Direcció de l’Institut Baix Camp, impulsada pel Patronat de la Llotja i per la Cambra de Comerç, i que compta amb la

La iniciativa continuarà en vigor fins al 15 de juny. Aquest dilluns, ja eren 148 els xecs bescanviats a la porta de la Casa Navàs, si bé, com que poden aprofitar se du rant tot el trimestre, no es poden comptabilitzar les visites com pletades arran de la promoció. «Alguns comerços ja no en tenen i d’altres en tenen molt pocs. En termes generals, ha funcionat molt bé», celebra Sagalà. La ma teixa impressió comparteixen els representants de les entitats comercials. Meritxell Barberà, presidenta de la Unió de Boti guers, comptabilitza que ja s’han repartit un 40% dels 15.000 xecs distribuïts a cada associació co mercial i calcula que s’acabaran «abans del previst». Al seu torn, el president del Tomb de Reus, Jacint Pallejà, assenyala que, fins i tot, hi ha clients que demanen els descomptes. «Diuen els ex perts que com més temps estigui una persona a un espai comer cial, més acaba consumint i gas tant. Si hi ha relacions entre els diferents atractius d’una zona, estem guanyant tots», analitza. En aquests moments, els es forços de l’equip de la Casa Na vàs es concentren a ultimar els detalls per la festa de recreació històrica Reus 1900, que se cele brarà el 15 i el 16 d’abril. «Volem que hi hagi implicada des de gent particular fins a associacions i empreses», conclou Sagalà.

SOLIDARITAT

Meritxell Barberà ha presentat la seva renúncia al capdavant de la Unió de Botiguers. A tra vés d’una carta, la gerent de Tomàs Barberà explica que ha assumit un «nou repte» que requereix «molta dedicació i implicació» i que és «incom patible» amb la presidència «amb el grau d’implicació que l’entitat necessita»: serà la nú mero 7 de la llista d’ERC per a les eleccions municipals del 28 de maig. En l’escrit, Barberà remarca que, en els tres anys de mandat, la seva dedicació a l’associació de comerciants ha estat «màxima» i subratlla algunes de les tasques efec tuades, com la renovació de la pàgina web, la creació de la targeta de fidelització Gaudim Reus, la signatura d’acords de col·laboració amb entitats i empreses o el sanejament dels comptes i la reducció de les despeses. «Tenim el do ble d’associats que ara fa tres anys», expressa Barberà, que assegura que ha estat «un ho nor i un orgull» representar els comerciants de la ciutat. Així mateix, justifica la seva decisió d’unir se a l’equip de Noemí Llauradó per «aportar tots els meus coneixements i experi ència a continuar treballant pel bé comú». Barberà roman drà a la junta directiva durant un mes per facilitar el traspàs. Es poden presentar candida tures fins al 5 d’abril, que es dipositaran al registre de la Cambra de Comerç. El canvi de testimoni es farà efectiu el 12 d’abril. Sergi Peralta

La Prioral acollirà un concert solidari per a la Fundació Bara i Cortiella

L’entrada és lliure, però es podran fer donatius

col·laboració de l’Ajuntament. Els regidors d’Empresa i Ocu pació, Carles Prats, i d’Educació, Daniel Recasens, van assistir ahir a l’acte de presentació del taller. Aquesta proposta va néixer l’any 2020, tot i que va veure interrompuda la primera edició per l’esclat de la pandè mia. L’activitat ofereix als estu diants la possibilitat de partici par en una simulació activa de les meses de contractació, cosa que serveix per descobrir les mecàniques d’aquest sistema de negociació. En acabar, els assistents són obsequiats amb una bossa amb productes que es cotitzen a la Llotja.

Redacció

La Prioral de Sant Pere acollirà aquest dissabte el segon con cert solidari de Quaresma per recaptar fons per als infants en situació de vulnerabilitat que acull la Fundació Mossèn Frederic Bara i Cortiella. L’en trada és lliure, però, en acabar, els assistents podran fer les donacions que considerin adi ents a través d’uns sobres que s’entregaran a l’entrada i que podran dipositar, amb els di ners a l’interior, en unes urnes. Es tracta d’una iniciativa que coorganitzen la Confraria dels Sants Just i Pastor i la banda de cornetes i tambors Sones de Pa

sión. L’agrupació musical efec tuarà una cercavila prèvia des de la Casa Navàs fins a la Prioral abans d’actuar al seu interior. El repertori musical del con cert estarà compost per marxes confrares i de creació pròpia. Al seu torn, la Confraria dels Sants Just i Pastor, també coneguda com a Confraria dels Botiguers, vol potenciar el seu vessant so lidari i, en aquesta línia, va crear un projecte en favor del proïs me infantil i juvenil, en honor als seus Sants Patrons Infants. L’objectiu és que cada trimestre es faci un esdeveniment solida ri en favor de la Fundació Mos sèn Frederic Bara i Cortiella.

Sergi Peralta Moreno

La majoria de visitants de l’edifici modernista aquest hivern són d’origen català.

SEGURETAT

Desmantellen una botiga il·legal amb

productes falsificats

Els Mossos van detenir el responsable dissabte

Redacció

Els Mossos d’Esquadra van de tenir dissabte un home de 44 anys com a presumpte autor d’un delicte contra la propietat industrial i un delicte contra els drets dels treballadors. Una patrulla del cos policial va ob servar que hi havia un grup de persones esperant davant d’un portal del barri Muralla. Els agents, que anaven de paisà, s’hi van acostar per fer com provacions i, mentre parlaven amb elles, un individu va obrir la porta i va convidar a passar a tot el grup, patrulla inclosa. Un cop dins, els Mossos van veure uns baixos on hi havia prestatgeries plenes de materi al preparat per a la seva venda, sobretot, roba, bosses de mà i sabatilles de diferents marques comercials. Els policies també van veure com un home, res ponsable del negoci, oferia els productes als clients com si es tractés d’un comerç. Aquests articles, tots falsificats, es veni en a preus molt per sota de les

EMPRESA

seves versions originals. Davant d’això, la patrulla va demanar suport d’altres dotacions per poder fer les comprovacions al local. D’aquesta manera, van descobrir que l’immoble comp tava amb dues plantes més i que totes les estances estaven ple nes de prestatgeries amb ma terial falsificat. Durant aquesta estona, diverses persones van entrar al domicili per fer com pres. A més, els agents van identificar dos menors d’edat que estaven treballant sense cap mena de contracte. Per tot plegat, els Mossos van detenir el responsable i van precintar el local fins a aquest dilluns, quan agents de la Unitat d’Investiga ció van fer, amb autorització ju dicial, una entrada i perquisició. El dispositiu va comptar amb la col·laboració de la Guàrdia Ur bana de Reus. El detingut, que tenia antecedents per delictes contra la propietat industrial, va passar ahir a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Reus.

L’emprenedoria femenina, a debat al Casal de les Dones

Els rentadors del Casal de les Dones van acollir ahir la taula rodona Emprenedoria femenina en sectors estratègics i la importància de reinventar-se davant de nous escenaris. En el debat, planificat en el marc del Dia Internacional de la Dona, les participants van abordar te mes com els valors de l’empre sa, on van coincidir a ressaltar la necessitat de trobar l’equi libri entre els valors humans i la tecnologia i entre l’origen de

les companyies i la innovació futura, perquè sempre vagin plegats. També es va subratllar la importància de visibilitzar el paper de la dona en l’emprene doria i d’envoltar se d’un equip que es complementi. El debat va comptar amb les intervencions de Raquel Martí, Àurea Rodrí guez, Érica Ferrándiz i Alexan dra Navarro. La moderadora va ser la periodista Tània Sala. Hi van assistir com a públic unes 20 persones. Redacció

HABITATGE

Impulsen els ajuts per a rehabilitar habitatges per a la Borsa de Lloguer

El consistori subvencionarà fins a 15.000 euros de la reforma a canvi de cedir el pis cinc anys i mig

Sergi Peralta Moreno

L’Ajuntament impulsa, per se gona vegada, una convocatòria de subvencions per a la rehabili tació d’habitatges buits per des tinar los a la Borsa de Lloguer, que compta amb un pressupost de 215.000 euros. Tal com va explicar ahir la consellera d’Ha bitatge, Teresa Pallarès, els ob jectius d’aquesta línia d’ajuts són millorar les condicions del parc d’habitatge de la ciutat, nodrir la Borsa de Lloguer i generar activi tat econòmica. «És una tasca ne cessària. Fem molta feina, però no és suficient. Només que una persona no tingui un accés dig ne a l’habitatge, la feina no serà suficient», va valorar la regidora.

La principal novetat de la con vocatòria és que s’incrementa a 15.000 euros el topall de la sub venció que es pot rebre, en com paració als 10.000 del precedent del 2020, sempre que no se su peri el 50% del pressupost pre vist de l’obra. Això no obstant, el percentatge podrà ampliar se al 75% quan la propietat sigui una entitat del tercer sector que tingui la finalitat de facilitar l’ac cés a l’habitatge a persones amb situació de vulnerabilitat. La in versió mínima dels treballs ha de ser de 3.000 euros.

Als habitatges que optin a la convocatòria només se’ls de manarà que acreditin la corres ponent cèdula d’habilitat. «En tenem que no seran pisos nous flamants, sinó que hi ha unes

LABORAL

necessitats de reforma i estem en disposició d’ajudar los», ex pressà Pallarès. Amb tot, hauran d’estar a disposició de la Borsa de Lloguer durant cinc anys i mig,

mentre que el preu de l’arrenda ment s’establirà en funció de les característiques de l’habitatge i prendrà com a referència l’índex de preus de lloguer de la Genera litat de Catalunya. La regidora va assenyalar que l’Ajuntament també oferirà un servei de preavaluació que «aju da molt a les persones que ens volen deixar l’habitatge» perquè

se les orientarà sobre «quines han de ser les obres, quines han de prioritzar i com es poden op timitzar». Així mateix, el consis tori finançarà una assegurança multirisc i una de caució i s’ocu parà de gestionar els contractes amb les famílies que accedeixin als espais, tot fent ne un segui ment per oferir un «servei impe cable» per a tots els actors impli cats. «Aquestes característiques són per protegir el propietari, perquè en cinc anys i mig no tin gui cap problema, i que després d’aquest temps tingui un habi tatge digne, rehabilitat, i del qual n’hagi pogut gaudir una família», afegí Pallarès.

Millorar els resultats del passat

La regidora d’Habitatge va apro fitar l’ocasió per fer balanç de la convocatòria del 2020, que presentava ajuts no només per a la rehabilitació d’habitatges de socupats perquè puguin entrar a la Borsa de Lloguer, sinó que també incloïa una segona línia de subvencions destinada a mi llorar l’estat dels espais comu nitaris i les façanes dels edificis.

En aquella ocasió, el programa va concedir 78.165,51 euros en ajudes per a rehabilitar habitat ges, i nou van integrar se a bor sa. «Espero que aquesta vegada pugui haver hi més propietaris que confiïn en la proposta i posin l’habitatge a disposició. És una garantia de protecció per la ma teixa propietat», va concloure.

a firaReus

La iniciativa facilita el procés de recerca de feina

Una exposició vol desmitificar el tabú de la mort digna

ART L’associació Dret a Morir Dig nament (DMD) ha inaugurat l’exposició itinerant La mort digna il·lustrada, que es pot vi sitar fins al 30 de març al Centre Cívic Llevant. A partir d’aques ta data, es traslladarà al Centre Cívic Ponent, on restarà fins al 17 d’abril. La mostra reuneix una trentena d’il·lustracions de joves artistes que plasmen la seva particular visió sobre el concepte de la mort digna, amb l’objectiu de desmitificar

el tabú que l’envolta. Es tracta d’una iniciativa que DMD Ca talunya va posar en marxa i que ja ha recorregut diverses ciutats catalanes. Des de juny del 2022, l’associació disposa d’una dele gació a Reus destinada a oferir informació sobre el document de voluntats anticipades i a dur a terme activitats, tallers i xer rades informatives. La seva seu es troba al Centre Cívic Llevant, on treballen els dilluns de 10 a 12 hores. Redacció

Redacció

La cinquena jornada Treballa al Turisme, organitzada per la Fe deració Empresarial d’Hostale ria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), va posar ahir en contacte més de 40 empreses turístiques de la Costa Daurada amb 1.500 persones interes sades a incorporar se a aquest sector. A la jornada, que es va desenvolupar a les instal·lacions de firaReus Events, hi van as sistir perfils de tota mena, des d’estudiants que busquen una feina per a la temporada estival com persones en situació d’atur. En aquesta línia, l’organitza ció destaca que els oficis més

demandats són el de cambrer de pisos, personal de manteni ment, recepcionista, animadors i tots aquells relacionats amb la restauració, com cambrers o cui ners. Els 1.500 aspirants van ser entrevistats personalment per les empreses que van participar en la trobada. Aquesta iniciativa es va idear per facilitar i optimit zar el procés de recerca de feina, tant de cara als aspirants com a les mateixes companyies.

La presidenta de la FEHT, Ber ta Cabré, va valorar la cinquena jornada Treballa al Turisme molt positivament i, en concret, va destacar que ha estat l’edició amb més persones inscrites. A

més, va remarcar que «el tema laboral és un dels principals reptes que el sector turístic té enguany». «A causa de la pandè mia, molts dels nostres treballa dors van haver de recol·locar se a altres sectors. Ara, ens costa

torna a recuperar les plantilles», va afirmar Cabré. Tot i això, Ca bré va explicar que la gent «té ganes de tornar a treballar al turisme» i recordà que, actual ment, «el 90% de les nostres plantilles tenen contracte fix».

L’Ajuntament oferirà un servei de preavaluació per aconsellar sobre quines obres efectuar

La regidora Teresa Pallarès, durant la seva compareixença.

GERARD MARTÍ

Les empreses entrevistaven personalment els aspirants.

‘Treballa al Turisme’ reuneix 40 companyies i 1.500 aspirants

Onze veïns de Mas Mel desallotjats per l’incendi urbà i forestal de Calafell

Els Bombers van treballar en dos incendis més a la Selva del Camp i al Perelló que van afectar 12,5 hectàrees

Redacció

Els Bombers de la Generalitat van treballar durant la jornada d’ahir en tres incendis de vege tació forestal a la demarcació de Tarragona, dos d’ells van quedar estabilitzats.

En el tancament d’aquesta edició, els Bombers estaven tre ballant en el flanc esquerre del foc de Calafell, amb molts focus secundaris, després que s’hagu és aconseguit estabilitzar el cap. El foc estava empès pel vent i va obligar a desallotjar onze veïns de tres carrers de la urbanització Mas Mel, els tres més perifèrics, on va afectar alguna tanca i al gun jardí, però cap casa. Per a la resta d’habitants d’aquest nucli i de la urbanització Bellamar, es va recomanar que es confi nessin a les seves cases. Miquel López, inspector de Bombers, va explicar ahir que «la prioritat és evitar que cap d’aquests focus secundaris pugui arribar a nuclis habitats».

Pel que fa a l’afectació de ter reny, l’inspector de Bombers va indicar que la superfície és d’unes 25 hectàrees, però dis contínues. Al foc principal, el que va impactar amb les urbanitzaci ons, s’hi ha de sumar una segona llengua d’entre 5 i 10 hectàrees que és la que està plena de focus secundaris. López apuntava que el potencial de l’incendi era, ahir a la nit, d’unes 70 hectàrees.

ECONOMIA

La Plataforma pel riu Siurana exigeix a la CRPR el compliment del cabal ecològic

va anar estrenyent en arribar a un camp d’ametllers net de ma toll i sotabosc. Va ser allí on els Bombers van poder aprofitar la primera oportunitat que se’ls va presentar per reduir la intensitat del foc i frenar ne l’avanç. El Cos d’Agents Rurals treballa amb la hipòtesi que l’incendi de la Sel va del Camp hauria estat causat per una crema de restes vegetals apagada amb terra; el vent l’hau ria revifat.

L’incendi de vegetació al Perelló

Per tot plegat, l’inspector va alertar que és un «incendi com plicat que evoluciona favorable ment, però davant del qual que da molta feina per fer». L’última xifra de dotacions facilitada pels Bombers parlava, ahir a la nit, de 48 dotacions mobilitzades per al dispositiu d’extinció del foc de Calafell.

Per la seva banda, l’alcalde del

Mercadona polvoritza

municipi, Ramon Ferré, va expli car que la zona habitada va ser la primera prioritat dels Bombers, i va indicar que a les persones eva cuades de la urbanització Mas Mel se’ls ha ofert allotjament als hotels de la localitat.

12 hectàrees a la Selva del Camp

Per l’incendi a la Selva del Camp, el qual va afectar unes 12 hectà

el seu

rècord de vendes i guanya 718

milions d’euros el 2022

Roig admet un increment d’un 10% en el preu dels seus productes

ACN

Mercadona va guanyar 718 mi lions d’euros el 2022, un 5,6% més que l’any passat en un exer cici en el qual va polvoritzar el seu rècord de vendes amb 31.041 milions d’euros, un 11,6% més en un any marcat per la inflació. «Si no haguéssim apujat preus, el desastre a la cadena de produc ció hauria sigut impressionant», va assenyalar el president de Mercadona, Juan Roig. Pel que fa a la proposta de topar preus que va impulsar França, Roig va con siderar que és «un brindis al sol» perquè és «impossible» dur lo a terme sense tocar la qualitat dels

productes. «Nosaltres no abai xarem els preus artificialment», va subratllar. El president de l’empresa, Juan Roig, va desta car que l’exercici va ser «molt complicat» marcat per la guerra d’Ucraïna, la pujada de la factura energètica, la sequera o els pics de demanda de productes com el porc. «Abans teníem un gran problema, que era la qualitat, i ara és la inflació», va indicar el directiu, a qui li ha correspost un dividend de 88 milions d’euros, que se suma al sou d’11 milions.

Al llarg de l’any passat, el creixement dels costos dels proveïdors va ser del 12%, però

l’increment de preus finals va ser del 10%. Segons el directiu, amb aquests dos punts que van assumir, la companyia va sacrifi car 140 milions d’euros de mar ge, amb 0,6 punts menys. Roig va admetre que els preus han pujat «una burrada» als més de 1.600 supermercats de Merca dona, però va subratllar que si no es fes, s’hauria compromès la sostenibilitat de l’empresa. El di rectiu va insistir que aquests in crements no són decisions «per sonals». «És impossible apujar preus com vulguis. Si et passes, els clients van a la competèn cia», va insistir Roig. La compa

rees segons els Agents Rurals, el primer avís del foc va entrar a les 02.38 h. i no es va poder donar per estabilitzat fins a les 12 hores. El bon estat, pel que fa al mante niment, dels terrenys agrícoles que hi ha al voltant de la zona afectada per l’incendi va ajudar la tasca dels Bombers. El flanc dret, que avançava empès pel fort vent que bufava ahir a la zona, es

El tercer foc de vegetació forestal que hi va haver ahir a la demar cació, concretament a la zona del Perelló, va ser a les 10.45 h. i la superfície afectada va ser d’unes 0,5 hectàrees, segons el Cos d’Agents Rurals. En aquest cas, l’incendi es va donar per estabi litzat a les 13.01 hores. El foc del Perelló va pujar fins a la cresta d’una carena, va ser de sotabosc i va cremar en alta intensitat. Els Bombers van treballar única ment amb dotacions terrestres, un total de 15, ja que pel fort vent els mitjans aeris no van poder treballar.

Els tres incendis coincideixen amb l’episodi d’alt perill d’incen di forestal que viu bona part de Catalunya. El Cos d’Agents Ru rals va mantenir activat el nivell 2 de Pla Alfa des del passat di vendres a un total de 26 comar ques catalanes.

La Plataforma pel riu Siura na denúncia l’incompliment per part de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudeca nyes (CRPR) del cabal ecològic que estableix el Pla Hidrològic de l’Ebre 2022 2027 i exigeix a les administracions que em prenguin les accions necessà ries per garantir ne el compli ment. La Plataforma considera que el conflicte de competèn cies entre la Confederació Hi drogràfica de l’Ebre, responsa ble de fixar el cabal ecològic, i l’Agència Catalana de l’Aigua, responsable de la gestió am biental del riu, «és una excusa que encobreix la connivència amb la Comunitat de Riudeca nyes» i exigeix accions imme diates que posin punt final a una situació «tant injusta com nociva pel riu i pel Priorat». La Plataforma recorda que la so cietat i les administracions del Priorat «sempre han fet front comú en la defensa del riu» i en exigir la reversió de la con cessió de la CHE a la CRPR que data del 1935. Recorden que, des d’aleshores, tant les ne cessitats d’aigua de la comarca del Priorat com la protecció ambiental del riu que forma part de la Xarxa Natura 2000 «han canviat molt». A més, «els regants del Baix Camp poden abastir se de l’aigua de la depuradora de Reus, amb un perjudici ambiental molt menor». La Plataforma afir ma que la solució està sobre la taula i que és «una qüestió de voluntat política» tirar la en davant. Redacció

Juan Roig destaca que «no havia vist aquesta pujada de preus des de la transició»

nyia alimentària assegura que pot exercir de «dic de contenció» per repercutir menys costos al consumidor, però descarta com pensar baixades de preu amb menys qualitat en determinats productes. «Amb tot el respec te als meus competidors, això funciona amb oferta i demanda i la resta són brindis al sol. Topar preus és impossible», va insistir Roig. Al llarg del 2022, Merca dona ha tingut «tensions amb els proveïdors» i alguns dels integrants de la cadena de pro ducció han hagut de «deixar de produir» perquè no tenien prou marge per operar. «No havia vist aquesta pujada de preus des de la transició. Hem tingut una crisi d’abastiment de llet perquè hem intentat no apujar els preus. Vam estar un mes i mig sense llet», va recordar el directiu.

AJUNTAMENT DE CALAFELL

L’incendi a la zona boscosa de la muntanya de l’Escarnosa ahir a Calafell.

ACN

Juan Roig després de la roda de premsa de resultats del 2022.

Els rodencs voten les propostes dels Pressupostos Participatius dijous

Els veïns de Roda de Berà podran escollir a partir del dijous en quines propostes s’invertiran 130.000 euros del pressupost. La fase de votació dels Pressupostos Participa tius s’allargarà durant dues setmanes, fins al 31 de març.

Les persones empadronades, majors de 16 anys, podran escollir un total de tres pro postes, una de l’àmbit general i dues de dos barris diferent. Podran fer ho presentant la butlleta, amb el seu DNI, a l’Ajuntament; o els dies 16, 23 i 30 de març a la paradeta de votació que es muntarà al mercat setmanal de 9 a 13 h., i, de forma telemàtica, al web https://vota.tudecideixesrdb.

cat. Podran triar entre cinc propostes de l’àmbit general, com ara la creació d’una ruta running segura, il·luminada i amb punts de videovigilància, o l’asfaltat de l’aparcament de terra de l’àrea dels Llimoners i el consultori. Pel que fa als barris, del nucli urbà hauran d’escollir una inversió d’entre vuit disponibles, com l’embe lliment de l’entorn de l’escola Salvador Espriu, la instal·lació d’un opi digital, entre altres.

Salou inaugura l’’skatepark’ ampliat del parc de Manuel Albinyana

L’Ajuntament de Salou posarà en marxa dissabte, 18 de març, a les 10 h., el nou Skatepark, el qual ha estat remodelat i ampliat, al parc de Manuel Albinyana, tocant al carrer Tarragona. L’acte d’obertura anirà a càrrec de l’alcalde Pere Granados. L’espai, de 1.703,88 m², compta amb fins a 18 d’elements nous, construïts amb materials d’acer i formi gó, com plans inclinats amb rampes, un gran bowl, quar ters, duna, volcà, funboxes, pi ràmides i barres, entre d’altres. Hi ha des d’estructures més petites de les què poden fer ús els usuaris principiants, i fins a de més complicades, per als professionals. L’obertura del nou equipament coincidirà amb la celebració de la prime ra edició del Campionat de Sa lou de BMX, Scooter i Skate, de 10 a 20 h., el mateix dissabte, organitzat per la regidoria de Joventut de l’Ajuntament. Cal recordar que la inscripció a la competició és gratuïta i s’ha de fer, online. Cada patinador/a haurà de portar el seu material i, sobretot, el casc. Les places són limitades i els premis són molt diversos.

CAMP DE TARRAGONA

registra un 40% d’accidents per excés d’alcohol, drogues o velocitat

El Pla de Mobilitat abordarà amb rigor aquest increment amb accions de prevenció i sanció

Redacció

La Policia Local de Cambrils va realitzar 26.643 serveis durant el 2022, el que suposa un augment del 4% respecte a l’any anterior. La major part d’aquests van dur se a terme per problemes en la convivència ciutadana i el tràn sit, segons es va constatar ahir durant la reunió de la Junta Local de Seguretat. Durant aquesta, es va posar en relleu una dada pre ocupant: s’han registrat un 40% d’accidents de trànsit provocats per excés de velocitat, o consum de drogues i alcohol.

Davant l’increment dels sinis tres als carrers, l’equip de Govern anunciava ahir que aquest feno men s’abordarà «amb rigor» al Pla de Mobilitat Urbana de Cam brils. En aquest pla es preveu in crementar les accions de preven ció, controls i sanció d’aquestes

EL VENDRELL

conductes imprudents, a banda de la implantació de mesures pa cificadores del trànsit que impli quin reducció de velocitat.

D’altra banda, segons les da des aportades ahir durant la Junta Local de Seguretat, la con vivència ciutadana ha millorat amb una disminució de les de núncies de quasi el 9% respecte al 2021, tot i que han augmentat les actuacions per incivisme i sorolls. Pel que fa als serveis rea litzats per la Xarxa d’Atenció a la Víctima, l’àmbit de les relacions familiar és on es produeixen més situacions conflictives. Finalment, el tema que va cen trar les exposicions i el debat va ser la venda ambulant irregular, coneguda com a top manta. L’al calde de Cambrils, Oliver Klein, va reconèixer l’esforç dels cossos i forces de seguretat, però va de

Investiguen una agressió sexual de cinc menors a dos companys

Va tenir lloc a l’Institut Àngel de Tobies

ACN

Un jutjat investiga una agressió sexual de cinc menors a dos companys a l’Institut Escola Àngel de Tobies al Vendrell. Els nois, tres dels quals són menors de 14 anys i per tant inimputa bles, haurien fet tocaments a les

SOSTENIBILITAT

dues víctimes, també menors. Els fets van tenir lloc el 3 de març i una setmana després, els dos menors majors de 14 anys van declarar davant de la fiscalia de menors. El jutjat d’instrucció número 4 de Tarragona va resol dre la petició de mesures caute

Constantí dedica una nova edició de la Setmana de l’Aigua

activitat del 20 al 29 de març

manar més suport i coordinació per afrontar aquesta problemà tica recurrent cada estiu. Klein també va avançar algunes de les línies estratègiques que es posa ran en marxa per evitar aquesta activitat. Aquestes es basen en una reordenació urbanística de l’espai que dificulti la instal·lació dels venedors, l’increment de la presència policial i la utilització de nous recursos tecnològics. Aquestes mesures es comen

lars presentades per la fiscalia per un delicte d’agressió sexual i va acordar llibertat vigilada i la prohibició d’aproximar se a menys de 50 metres així com la comunicació amb les vícti mes per qualsevol mitjà. Fonts d’Educació han apuntat que el centre va actuar de forma ràpida i efectiva després de l’agressió. El cas està derivat a la DGAIA i la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència està ac tivada. La Inspecció va prendre mesures pedagògiques internes per garantir la seguretat de les víctimes, afegeixen les mateixes fonts, que diuen que les mesu res cautelars s’estan complint.

çaran a implantar a partir de la campanya de Setmana Santa.

La trobada va comptar amb la participació del delegat del govern de la Generalitat, Àngel Xifré, la cap de la Policia Local de Cambrils, Raquel López, la di rectora dels Serveis Territorials d’Interior a Tarragona, Eli Llom bart, l’intendent cap de la Regió Policial del Camp de Tarragona dels Mossos, Vicenç Lleonart, la cap de la Comissaria de Cam

brils, Carme Domènech, l’ins pector en cap en funcions de la Policia Nacional a Reus, Damián Santiño, el tinent coronel de la Comandància de la Guardia Civil a Tarragona, Jordi Verger, i altres comandaments de la Policia Local, els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guardia Civil. A més, en el tram final s’hi va incorporar Tomàs Sierra, en representació del Consell Con sultiu de Seguretat Local.

ACN

Del 20 al 29 de març l’Ajunta ment de Constantí organitza una nova edició de la Setmana de l’Aigua, amb tot un seguit d’activitats que tenen la finali tat de sensibilitzar la ciutadania sobre la importància d’aquest

bé essencial i la conscienciació del seu ús responsable. El 22 de març se celebra el Dia Mundial de l’Aigua. Aquesta setmana temàtica començarà el dilluns 20 de març amb la inauguració d’una exposició sobre l’impac te els plàstics, a la plaça de les

Escoles Velles. El 21 de març es farà una xocolatada solidària al Parc de les Escoles Velles, amb la col·laboració de la Llar d’Infants Gu gu. Els actes continuaran l’amb la presentació de la novel· la L’olor dels geranis de l’escrip tora Montserrat Guasch García, que tindrà lloc a la Biblioteca Municipal. El dissabte es farà una Caminada pel riu Francolí i posterior visita a l’escola Natura de Mare Terra Fundació Medi terrània. Les activitats finalit zaran el pròxim dimecres, 29 de març, amb l’organització del taller Memòries de l’aigua que es farà a la Biblioteca Municipal de Constantí.

Reunió de la Junta Local de Seguretat, que es va celebrar ahir.

ELECCIONS

Illa apadrina les candidatures de Granados i Ramírez a les municipals

El primer secretari del PSC i cap de l’Oposició al Parlament va assistir ahir a la presentació dels dos candidats

Redacció

El primer secretari del PSC i cap de l’Oposició al Parlament, Sal vador Illa, va mostrar ahir a la tarda el seu suport a l’actual al calde de Salou, Pere Granados, que encapçalarà la candidatura unitària de Sumem per Salou PSC, i a Joan Anton Ramírez, cap de llista socialista per Vila seca.

En la presentació de Granados per concórrer a les eleccions mu nicipals de maig de 2023, el pri mer secretari del PSC va remar car que «estem fent tots un esforç de suma i d’unitat, perquè ente nem que és la millor garantia per generar prosperitat». Respecte a la candidatura, va afegir que «és un pas coherent de dues legisla tures, de vuit anys de govern en col·laboració, que han donat uns fruits positius, per això afrontem el futur amb esperit d’obertura i de sumar». Va remarcar que «hi ha un alt nivell d’entesa i de co incidència d’idees amb allò que li convé a Salou, com per poder fer un acord com aquest».

Pere Granados, va agrair la confiança dipositada per part de les dues formacions, PSC i FUPS, per «encarar i desenvolupar, ple gats, un projecte compartit pel progrés del nostre municipi i la qualitat de vida dels salouencs i salouenques». En aquest sentit, va afirmar que aquest és el mi llor acord pel progrés per Salou, «tant per la seva economia com

ARTS ESCÈNIQUES

El primer secretari del PSC va mostrar el seu suport cap als dos alcaldables tarragonins

per avançar en justícia social».

D’altra banda, el primer secre tari del PSC, Salvador Illa, també va participar en la presentació del cap de llista socialista per

Bailarte Vila-seca disputarà el Campionat Nacional de Dansa

L’escola vol tornar a competir internacionalment

L’escola de dansa Bailarte Vila seca va ser una de les prota gonistes del Concurs Nacional de Dansa 2023, on enguany va rebre nombrosos premis, que li han permès classificar se pel se güent Campionat Nacional que es disputarà a Tarragona al maig. Del 3 al 5 de març, el Teatre Amistat de Mollerussa va alber gar per cinquè any consecutiu una de les proves del Concurs nacional de Dansa, un certamen que passa per diverses ciutats del país, i que té com a finali tat encoratjar els estudiants de dansa, i les ballarines i ballarins amateurs. Entre els estils repre

Cambrils signa un conveni amb FESOCA per oferir un intèrpret a les persones sordes

GERARD MARTÍ

Vila seca, Joan Anton Ramírez. En la seva intervenció, l’alcal dable va destacar que «ha arri bat l’hora del canvi a Vila seca i el PSC és l’únic partit capaç de garantir aquest canvi real que el nostre poble necessita». «Els so cialistes volem un municipi co hesionat, on tots tinguem veu a l’hora d’aportar el nostre granet de sorra en l’empeny constant

de fer un municipi millor, ha guem nascut o no a Vila seca. Després de lustres de monòlegs, volem fomentar la transparèn cia, la participació ciutadana en la gestió municipals, els serveis socials i els valors d’esquerres que defineixen el PSC. Vila seca mereix més», va destacar. Ra mírez també va remarcar que la candidatura del PSC s’ha reforçat

amb persones de diferents pro cedències i perfils professionals, però amb el nexe en comú de tre ballar per aquest «canvi real que Vila seca necessita». «Ens hem renovat amb saba nova, amb idees i projectes, però amb la ma teixa ambició de ciutat i desig de què aquest projecte de renovació progressista arribi a bon port», va concloure.

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i el president de la Fe deració de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), Albert R. Casellas, van signar ahir un conveni de col·laboració per regular la cessió gratuïta d’un despatx del Centre Cultural per oferir un servei d’intèrpret de Llengua de Signes Catalana a les persones sordes de tota la província de Tarragona. La FESOCA ubicarà al Centre Cultural de Cambrils una per sona intèrpret que realitzarà les tasques de gestió i adminis tració de serveis a les persones sordes usuàries de la Llengua de Signes Catalana. El servei facilitarà un intèrpret a qual sevol persona sorda, sordcega i a l’entitat que ho sol·liciti, per realitzar qualsevol gestió relativa a la seva vida quotidi ana com ara una visita mèdica, entrevistes laborals, tutories escolars, gestions jurídiques o bancàries o trucades telefò niques. A més, l’organització ofereix un servei d’interpre tació en l’àmbit jurídic, que pretén cobrir tota la demanda d’interpretació en llengua de signes existent en el marc dels procediments judicials. La sol·licitud d’aquest servei es pot tramitar a través del propi jutjat, personalment o a través de l’advocat. D’altra banda, també es presten serveis col· lectius, que són tots aquells re lacionats amb jornades, con ferències, cursos, seminaris, assemblees, mítings, activitats d’oci i mitjans de comunicació, entre altres. Redacció

Joaquim Pallejà, nou president del consell d’administració de GGiPSS

sentats hi ha la dansa clàssica, dansa contemporània, hip hop, fusió moderna, ballet i latino, que s’estrenava aquest 2023. Per la seva banda, els concursants es podien presentar de tres formes diferents: en solitari, dues per sones en la modalitat de duo i entre tres i dotze en la modalitat de grup. Les edats per participar estan compreses entre els 8 i els 25 anys, i havien de presentar se a través d’un professor o un cen tre. En aquest cas, l’escola Bai larte Vila seca, que porta anys participant en aquest concurs, va ser una de les protagonistes del cap de setmana, ja que va aconseguir un total de 19 pri

mers i segons premis durant els tres dies d’una competició que enguany va comptar amb escoles de Solsona, Badalona, Pamplona, Saragossa i Andorra. Aquests reconeixements han fet que l’escola pugui participar

al següent campionat nacional, que es disputarà el pròxim mes de maig a Tarragona. La Mayelin Diaz, la professora del centre, va afirmar que «aquest any ha anat molt millor que els altres» i que esperen «poder competir

internacionalment», va explicar.

L’èxit de Bailarte Vila seca no és nou, ja que fa anys que partici pen al Campionat Internacional de Dansa a països com Bèlgica, Itàlia i Luxemburg, on també van rebre premis.

Joaquim Pallejà ha estat nome nat nou president del consell d’administració de Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS) pel Govern i a pro posta del conseller de Salut. Pallejà ocuparà el lloc de Dolça Cortasa. També s’han afegit a l’òrgan de l’empresa sanitària pública de Tarragona, Imma Grau, gerent de la Regió Sani tària Camp de Tarragona, i Jau me Grifoll, director de Sector de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, com a nous vocals. El consell és el màxim òrgan de govern de GiPSS i assumeix la planificació i la direcció estra tègica de l’organització, el con trol i el rendiment de comptes. GiPSS gestiona l’Hospital So ciosanitari Francolí o el servei de rehabilitació al Tarragonès i al Baix Camp entre altres. ACN

Joel Ramos

CEDIDA

Deu estudiants i ballarines de l’escola Bailarte Vila-seca amb el diploma d’un primer premi.

A l’esquerra, la presentació de Pere Granados ahir a Salou. A la dreta, Ramírez acompanyat d’Illa a l’acte de Vila-seca.

ESPORTS

FUTBOL

El Nàstic de Vidal marca un nou rumb: esquema fix i homes de confiança

El tècnic ha establert un plantejament similar i gairebé el mateix onze en els dos partits que ha dirigit

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Dani Vidal encara la tercera setmana de feina amb dos partits a les es patlles. Els grana sumen una victòria contra la Real Sociedad B i una derrota contra el Barça Atlètic. Més enllà dels resultats, els partits han ser vit per esclarir el rumb d’un equip que fins fa poc, no en tenia. Dani Vidal l’ha establit i ha selec cionat els seus homes de confi ança.

Avui els vallencs reben el Barça a les 20.30 h.

Redacció

El CB Valls busca avui a les 20.30 h. una victòria contra el Barça al Joana Ballart per man tenir viu el somni del play-off d’ascens. El Barça és l’equip que marca l’objectiu i els vallencs són a tres victòries. Si aconse gueixen un nou triomf, reta llarien la distància i conserva rien les opcions. En canvi, una derrota els deixaria a quatre victòries quan només queden cinc partits per acabar la lliga.

Els de Víctor Neila disputaran el partit corresponent a la jor nada 20 de Lliga EBA que va ser suspès fa dues setmanes per les

BÀSQUET

múltiples baixes entre les files del Barça. A més, el duel s’havia de disputar a Barcelona, però, finalment, es disputarà a Valls i els de Neila volen repetir la gesta del partit d’anada al Joa na Ballart. L’onze de novembre de l’any passat es va viure una tarda màgica al pavelló vallenc. Les graderies estaven plenes i el Valls va assolir una victòria èpi ca. A l’últim sospir, Raül Timo ner va aconseguir una cistella des del seu camp i va forçar una pròrroga que va acabar amb un 77 71 a favor dels locals. Avui, els vallencs buscaran repetir la història.

Del partit contra el Barça At lètic només es poden extreure dues coses negatives: el resultat i l’expulsió de Marc Trilles. D’al tra banda, el duel va servir per consolidar les bases del Nàstic de Dani Vidal i, a partir d’aquí, s’ha de començar a construir so bre aquests fonaments. El tècnic tarragoní ha establert el 4 4 2 que ha marcat la plantilla durant el darrer any i mig. Amb aquest esquema, Vidal va aconseguir un equip més profund per les bandes, amb un doble pivot al mig del camp que va ajudar a la millora defensiva i una pressió alta a la sortida de pilota a camp contrari.

El motor comença a funcionar i Vidal ho ha aconseguit recupe rant jugadors oblidats per Iñaki Alonso. Robert Simón ha tornat amb força per la banda dreta. L’extrem grana va desaparèixer

ATLETISME

gairebé per complet durant el mes de gener. Amb Vidal, s’ha convertit amb l’arma perfecta a les bandes i l’autor de la majoria de centres laterals de l’equip. Aa rón Rey s’ha convertit en l’amo de l’altre extrem, deixant enrere el seu pas com a mitja punta. El doble pivot format per Eric Mon tes Arce i Marc Montalvo està funcionat gràcies a la mescla de l’ímpetu del primer i el rigor del riudomenc a l’hora de desactivar els rivals.

A la defensa, la parella de Marc Trilles i Alex Quintanilla van re

Laurine Elisa Marimón, quarta en la seva estrena a Europa a l’Encontre sub 20

El CA Tarragona també va ser present a l’estatal

Redacció

David

Rivelles,

nou entrenador de l’ADT

L’AD Torreforta ha incorporat a David Rivelles com a nou en trenador de l’equip sènior A de Primera Catalana. El tècnic de 47 anys compta amb una llarga trajectòria entrenant clubs de formació i té experiència en totes les categories sènior del bàs quet català des de Territorial a Copa Catalunya. Redacció

L’atleta del Club d’Atletisme de Tarragona, Laurine Elisa Ma rimón va debutar amb la samar reta de la selecció espanyola a l’Encontre Internacional sub 20 que va tenir lloc el darrer cap de setmana a Liévin, França. El torneig va enfrontar la selecció espanyola contra França, Itàlia i Alemanya. Laurine Elisa Ma rimón es va estrenar a la prova de triple salt amb una marca de 12,46 metres. Amb aquest resul tat l’atleta cambrilenca va obte nir la quarta posició i va aportar un total de tres punts a l’equip espanyol. D’aquesta manera, la selecció espanyola va acabar el

campionat en tercera posició amb un total de 128,5 punts i Marimón va tancar la tempora da de pista coberta.

D’altra banda, el CA Tarra gona també va ser present en el Campionat d’Espanya sub 18 de pista coberta celebrat a Sala manca el darrer cap de setmana. L’equip tarragoní va participar amb un total de tres atletes. So fia Rubio va ser dotzena en el salt d’alçada. L’atleta cambrilen ca va superar el llistó situat a 1,61 metres, però no va poder assolir el de 1,64 metres. D’altra banda, Lluc Subirós va ser catorzè en l’octatló amb un total de 4.267 punts. L’atleta tarragoní va fer

cuperar aquella enyorada essèn cia d’un Nàstic infranquejable.

Pol Domingo i Joan Oriol conti nuen sent titulars indiscutibles, encara que, amb Iñaki Alonso, Tirlea va tenir més presència. A la davantera hi ha més rota ció, però per obligació. Aquesta demarcació és la més afectada per les lesions i ha forçat Vidal a moure fitxes, però Marc Fernán dez ha estat present en els dos partits com a jugador referència. Amb tot, aquests són els juga dors que ha alineat el tècnic en els dos partits a la banqueta.

Contra el Calahorra haurà de fer canvis obligats a causa de la sanció de Marc Trilles i el retorn de Manu García, però la dispo sició tàctica romandrà intacta perquè s’ha demostrat que fun ciona, malgrat la derrota contra el Barça Atlètic.

Aquest cap de setmana serà el primer en el qual el Nàstic de Vidal s’enfrontarà a un equip que no és un filial. Diumenge a les 17.00 hores els grana busca ran allargar la ratxa de victòries a casa contra el penúltim classi ficat.

uns parcials de 7,71’’ en els 60 metres llisos, 6,09 metres en salt de llargada, 10,78 metres en el llançament de pes, 1,72 me tres en salt d’alçada, 9,08’’ en els 60 metres tanques, 3,90 metres en el salt amb perxa i 3’06,26’’

en els 1000 metres llisos. Tots dos atletes, entrenats per Jose Miguel Martin, són de primer any en aquesta categoria. Maria Antonietta Salazar també va participar, però va acabar des qualificada.

Amb Iñaki Alonso, Robert Simón només va jugar 49 minuts i amb Vidal ja suma 134 minuts.

CEDIDA

CB VALLS/ENRIC SAMPER

Oriol Basora i Adrià Trouvé celebrant amb Raül Timoner.

El CB Valls busca una victòria per mantenir viu el somni dels ‘play-off’

Laurine Elisa Marimón després de la seva participació.

POLÍTICA

Els vots d’ERC, Bildu i Junts fan caure la reforma de la ‘llei mordassa’

Els partits critiquen que es queda curta perquè no elimina elements com les pilotes de goma

ACN

La reforma de la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, va decaure ahir en la votació a la comissió d’Interior del Congrés pel vot en contra d’ERC, EH Bildu i Junts. Els par tits independentistes van criticar que la norma no implica una derogació dels aspectes «més le sius» del text del PP de 2015 sinó que es limita a «maquillar lo», ja que, entre altres aspectes, no elimina les pilotes de goma ni les devolucions en calent ni suavit za els apartats sobre les faltes de respecte a agents de l’autoritat i la desobediència. El PSOE i Uni des Podem es van quedar sols amb l’únic suport del PNB, ja que PP, Vox i Cs també s’hi van opo sar. Així doncs, el text no passarà al ple i acaba en via morta.

El diputat del PSOE, David Serrada, va criticar que els aliats de la coalició s’hagin oposat a un text que ha estat «molt treballat» i que «millora les condicions de llibertats i seguretat dels ciuta dans». El socialista va atribuir el vot en contra a «tàctica elec

toralista». El diputat d’Unides Podem, Enrique Santiago, va demanar a ERC, Bildu i Junts que permetessin que la norma arri bés al ple per continuar negoci ant. «Crec que hem de continuar disposats a construir acords i permetre que el recorregut de la norma no acabi aquí», va dir, i va reivindicar els elements que sí que incorpora la norma, «que a la dreta i la ultradreta interes sa mantenir tal com està», va argumentar. Santiago va criticar que qüestions com les pilotes de goma o les devolucions en calent la facin caure perquè no veu que siguin «el nucli» de la norma.

Últim intent d’ERC, Bildu i Junts ERC i EH Bildu van registrar qua tre esmenes com a «últim intent d’acord perquè la reforma sigui una autèntica derogació dels as pectes més lesius per als drets fo namentals i que van ser introdu ïts pel PP el 2015». El PSOE no les va acceptar i, per tant, les forma cions independentistes es van mantenir en el no que van anun ciar prèviament. Junts també es

MÉS DECORACIÓ

PROPOSTA

CONSELLS

va sumar a aquestes modificaci ons i va mantenir el vot en contra del dictamen. Unides Podem va votar a favor de les esmenes i el PNB es va abstenir. Les propostes dels republicans, els abertzales i els de Junts implicaven «modifi

ERC, Bildu i Junts demanen prohibir les bales de goma i les devolucions en calent

car de manera efectiva l’apartat de desobediència, que passaria a considerar se falta lleu» i que les faltes de respecte a agents de l’autoritat passarien a ser considerades només «insults i injúries», a més de poder deixar sense efecte la sanció en cas de disculpa. Les esmenes també plantejaven prohibir «de forma efectiva» les bales de goma i les devolucions en calent.

Crítiques dels aliats

La diputada d’ERC, Maria Dan tas, va lamentar que la reforma «deixa pràcticament intacte» el

cor de la norma del PP i es limita a «maquillar lo». Dantas va de fensar la feina feta per intentar derogar el text i va criticar que es fes «una de les renúncies més importants» de la legislatura no acceptant les demandes. «ERC no pot assumir una reforma que es queda curtíssima», va dir.

Per la seva banda, el diputat de Junts, Josep Pagès, va argu mentar que la votació «no és un fracàs, sinó una constatació de la inexistència de voluntat polí tica del govern més progressista de la història de derogar una de les lleis més regressives de la història». Segons Pagès, el text final era una «llei mordassa 2.0». «No permetrem que en territori català Policia Nacional i Guàrdia Civil ens continuïn rebentant els ulls», va afirmar.

El diputat d’EH Bildu, Jon Iñar ritu, va remarcar que és un «dia trist» pel fet que no s’hagi acon seguit derogar les «parts més lesives» de la llei mordassa i va argumentar que el text que es va rebutjar era una versió «light» i «edulcorada».

Els indispensables per crear un rebedor elegant i funcional

No desaprofitis l’espai de les parets per a muntar un bonic i pràctic rebedor

Redacció - AMIC

Maya, la nova creació d’il·luminació de Faro Barcelona

Faro Barcelona està constant ment cercant noves formes per a combinar il·luminació i disseny sostenible. Aquesta màxima queda representada al llum Maya. S’ha plantejat com un producte adaptable, que pot funcionar per a sobre taula o per paret, en vertical o horitzontal. La intensitat de la llum és regulable i s’ha conce but des del prisma de l’ecodis seny, ja que tots els seus ele ments són reparables.

El rebedor és la primera im pressió que dona la nostra llar, per això és important tenir ne cura i dissenyar lo perquè sigui funcional, però també decoratiu. No cal que tinguem un gran rebedor, un petit espai pot generar un gran impacte. El primer que cal te nir en compte és que ens hem d’adaptar a l’espai que tenim i col·locar elements que siguin coherents amb ells. Tenint la coherència com a base, el dis seny serà d’allò més fàcil.

Pel que fa a quines peces hi podem posar, hi ha qui aposta per a tenir un lloc on seure, com per exemple un banc, un bagul o unes cadires. Una altra idea genial per a aprofitar un espai en l’entrada, on puguis tenir tot a mà, són els modu lars. Aquests mobles et ser viran per a organitzar el que necessites tenir. Si tens poc

espai, el pots posar a la paret, i així op timitzes totes les superfícies. En un rebedor no hi ha de fal tar mai un mirall. Com més gran millor, sobretot si l’espai és petit, perquè amplifiquen l’espai. A més, sempre resul ta molt elegant. Igualment, aquesta zona ha d’estar tan ben il·luminada com el saló o

JUDICIAL

La Mesa del 2017 al·lega que

TC va canviar la doctrina

Els membres independentistes de la Mesa del Parlament del 2015 al 2017, amb Carme Forca dell com a presidenta, van reite rar ahir davant del Tribunal Su perior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la seva actuació esta va emparada per la inviolabili tat parlamentària i el seu paper era garantir la participació dels diputats, sense coartar la seva llibertat d’iniciativa. Per això, consideren que va ser el Tribu nal Constitucional (TC) qui va

ECONOMIA

el

canviar la seva doctrina i va dic taminar que havien de censurar les iniciatives que incomplissin les sentències constitucionals. La Fiscalia, l’Advocacia de l’Es tat i Vox els demanen vint me sos d’inhabilitació per desobe diència. La fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular de Vox van rebutjar les al·legacions de les defenses, i els magistrats van donar la raó a les acusaci ons, ho decidiran en la sentèn cia posterior al judici. ACN

La inflació puja un 5,6% per l’impuls de l’alimentació

La inflació va pujar el febrer passat un 5,6% a Catalunya. Se gons les dades facilitades ahir per l’Institut Nacional d’Esta dística, l’IPC va escalar tres dè cimes més que al gener (5,3%). El grup d’aliments i begudes no alcohòliques ha incrementat un 14,5% respecte a l’any anterior i dos punts amb relació al gener, mentre que les begudes alcohò liques i el tabac pugen un 8,1% anual i el parament, un 7,8%. El grup de l’habitatge és l’únic que

registra una reducció de l’IPC interanual, amb un –4,1%. A tota Espanya, la taxa dels ali ments i les begudes no alcohò liques també puja per sobre del mes anterior, amb un encari ment dels llegums i hortalisses (11,2%), les fruites fresques (5, 4%) i l’aigua mineral, els refres cos i els sucs (4,4%). Respecte a l’any anterior, el peix fresc i el congelat puja un 9,9%, encara que baixa un 4,6% en relació amb el mes anterior. EFE

Casa Llaveria, especialistes en tendals

Casa Llaveria prepara la llar per l’arribada del bon temps. Tenen una àmplia trajectòria en el sector dels tendals i les pèrgoles i posen a l’abast un gran ventall de models. Són experts en la marca Somfy, especialitzada en la motorització i automatització de tendals, pèrgoles, cortines, persianes i dispositius d’accionament automàtic.

la cuina. I en el rebedor de la teva llar, ha d’haver hi sufici ent llum durant el dia i la nit, tenint també una font d’il· luminació addicional.

Per últim, podem posar hi una catifa, ja que resulta molt útil. Has de triar la de la mida adequada, i de bona qualitat i especialment dissenyada per a zones de trànsit.

GENT

MÚSICA

Las Migas arriba al Vendrell amb el seu flamenc reconegut als Grammy

El concert serà dissabte a l’Auditori Pau Casals a les 20 hores

Redacció

La nova programació del Tem porada segueix aquest dissab te a les 20 h., a l’Auditori Pau Casals, amb el grup Las Migas. Quatre dones músiques, guer reres i viatgeres reneixen i es reinventen, una vegada i una altra. Divuit anys després de la seva fundació, ja són un clàssic del flamenc més femení, valent

MÚSICA

i alegre. Amb un recent Latin Grammy (2022) al Millor Àlbum Flamenc pel seu darrer treball Libres. Cada nota del nou àlbum està sentida, pensada, desitjada. Les 10 composicions que for men Libres són una obertura al món, amb estils country, pop americà, música urbana, però sempre partint del flamenc i la música espanyola que les carac

teritza i els dona un segell únic. Les entrades estan numerades i es poden adquirir a www.temporada.cat. Les persones interes sades també les poden comprar de forma presencial a la recepció de l’EMMPAC, i tots els diven dres no festius, de 10 a 13 h., o bé a taquilla, una hora abans de la representació, sempre que l’afo rament així ho permeti.

L’Escola Municipal de Música de Valls prepara una quinzena d’audicions

Durant el mes de març hi ha recitals de piano, viola i flauta entre d’altres

Redacció

Aquests dies a l’Escola Munici pal de Música de Valls s’hi poden trobar recitals de les diferents aules de piano, viola, flauta o violoncel, tant a l’escola com al Convent del Carme, així com recitals de les agrupacions esta bles dels grups de teclats o del conjunt instrumental d’adults. Totes les audicions s’emmar

quen en el tancament del segon trimestre on els alumnes mos tren les diferents activitats mu sicals que es porten a terme dia a dia. Paral·lelament, les aules de cor, de percussió i d’orffestra també han preparat diferents re citals com a mostra de la quoti dianitat a les aules, amb algunes de les peces que han treballat i que serveixen per donar sentit al

treball diari a l’aula i obtenir un petit reconeixement a l’esforç davant d’un públic. Els grups es tables de teclats també obren les portes a les famílies per fer una classe oberta i mostrar les peces que han preparat darrerament, abans de renovar el repertori i encarar el tercer trimestre. Tots els concerts estan detallats al web www.escolamusicavalls.cat.

DEFUNCIONS

Tarragona

Isabel Gracia Esteban. Ha mort a 96 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la parrò quia de Sant Pere Apòstol. Reus Mercè Martín Frias. Ha mort a 92 anys. Rafael Cruz Camacho. Ha mort a 75 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori. Josep Farré Capdevila. Ha mort a 89 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. a la par ròquia Sant Bernat Calvó. Lola Bernat Nogués. Ha mort a 92 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. al Tana tori.

Valls

Matilde Triguero Duran. Ha mort a 86 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la parrò quia de Verge del Lledó. Bellcaire d’Urgell Teresa Sole Porta. Ha mort a 92 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. a la parròquia de la Mare de Déu de l’As sumpció.

TEMPORADA

Marta, Carolina, Alicia i Laura (Las Migas).

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE VALLS

Els alumnes de flauta de l’Escola Municipal de Música de Valls.

diarimés 15/03/2023

la rehabilitació

La regidoria d’Economia, Coneixement i Habitatge de l’Ajunta ment de Reus ha aprovat una nova convocatòria de subvencions a la rehabilitació d’habitatges destinats a la Borsa de Lloguer de l’Ajuntament de Reus, amb un pressupost de 215.000 euros. La finalitat dels ajuts és incrementar el nombre d’habitatges de la Borsa de Lloguer de Reus i, alhora, mobilitzar el parc d’ha bitatges buits i incrementar la seva qualitat habitacional. Una de les novetats de la convocatòria d’enguany és l’increment en l’import màxim de l’ajut, que passa de 10.000 a 15.000 euros per habitatge, sempre que no se superi el 50% del pressupost de l’obra previst en les bases de la convocatòria. Es tracta d’una línia d’ajuts que està en marxa en altres ciutats, com ara Tarragona, i que resulta cabdal per animar els propietaris a incorporar els seus immobles a la borsa. Sembla que la necessitat d’habitatges socials sigui únic a municipis de certa grandària. El cert és, però, que la manca d’habitatge a un preu social o mitjanament assequible per a una família amb sous mitjans és una problemàtica que s’està estenent a tot el litoral, on molts dels ajuntaments donen per fet que tots els propietaris amb més d’un immoble han sucumbit al lloguer turístic.

+ CONFIDENCIAL

Vigileu amb l’estenedor!

El fort aire de dimarts va provocar algun ensurt a la ciutat de Tar ragona. El cos de Bombers va rebre un avís a les 12.37 hores del migdia per un estenedor plegable d’alumini que estava penjat en un arbre. Les fortes ratxes de vent van fer volar l’objecte des del balcó d’un pis, i afortunadament no hi va haver ferits per aquest petit accident. El cos de Bombers hi va treballar amb una dotació, i la vorera i un carril de circulació de la via van quedar tallats.

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

EL MEU GAT I JO

L’Andreu Muñoz i Santa Tecla ‘la Vella’

DÍDAC BERTRAN & MIXETA

«Si ho haguéssiu vist i escoltat! –va exclamar Mixeta, adreçant se a les seves companyes–Va ser una exposició admirable. Demaneu al nostre capo que us hi porti un divendres». En aquestes va arribar un servidor i vaig pregun tar: «On les he de portar?». «A una visita gui ada al recuperat temple i jardí de Santa Tecla la Vella. Escoltar al doctor Andreu Muñoz, explicant la història d’aquell indret de Tarra gona i mostrant el què s’ha fet acabant amb seixanta i tants anys d’abandonament, és una delícia. Jo vaig tenir la sort que em por tessis dins la teva motxilla».

Realment Mixeta tenia raó, com gairebé sempre. El grup de ciutadans de les més di verses procedències que vam gaudir de la visita al que fins fa poc era un herbassal i un dipòsit de pedres, on es barrejaven confu sament restes d’enderrocs i valuoses laudes sepulcrals, ens vam il·lustrar de què significa per a Tarragona la recuperació d’aquell àmbit mitjançant la càlida i apassionada paraula del doctor Andreu Muñoz, un mestre en el difícil art d’unir l’amenitat i el rigor científic.

Molt pocs tarragonins coneixen aquella església, situada rere de l’absis de la Cate dral, un magnífic exemplar romànic en el seu frontal i gòtic pel que fa a la volta, cons truït entre els segles XII i XIII, i que va servir d’església del cementiri local fins al mes de març de 1809, quan va començar a ser utilit zat l’actual fossar. Santa Tecla la Vella bé val una visita. D’entrada, podem dir que és una construcció enganyosa perquè és molt més gran del que sembla. Per altra banda, en el seu interior es guarden nombroses joies de l’art funerari, com l’auster sepulcre de l’ar

CARTES

Director General: Marc Just

Directora de publicitat: Contxi Joan

Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Edita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Roger

Freixa, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat i Joel Ramos.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Disculpes de Foc i Gresca cap a l’Ajuntament i tècnics

Manel de Falla,

Distribució

controlada:

Des de la colla Foc i Gresca s’as sumeix i es reconeix que les re lacions entre el consolat i la co lla no han estat les adequades. Han estat catorze anys d’activi tat cultural als barris i diferents pobles, lluitant des de l’inici per poder participar també a les festes de la nostra ciutat. Dins d’aquest objectiu, s’han dut a terme diferents reunions i contactes amb el departament de cultura de l’Ajuntament de Tarragona, les quals mai han acabat amb uns resultats posi tius. Per part de la nova junta directiva, volem posar un punt i a part. Demanem disculpes per les faltes de respecte, atacs, discrepàncies o malentesos entre la junta de Foc i Gresca i consistori o responsables. Ens comprometem a arreglar els problemes interns de manera immediata. Aprofitem també per demanar disculpes a altres

Escoltar el doctor Andreu

Muñoz explicant la història d’aquell indret és una delícia

quebisbe Bernat d’Olivella (sense cap mena d’epitafi que per modèstia no volgué n’hi po sessin) o l’estàtua jacent, revestida de cota de malla, d’un membre de la família dels comtes de Santa Coloma, sense oblidar els ossaris dels canonges Ferrer i Soldevila, el primer conservant encara la seva rica policromia i el segon, una esplèndida figura jacent. Dig nes de menció són també la làpida sepulcral d’un altre canonge Soldevila, just a l’entrada del temple, sense oblidar part de la decoració de l’antiga Universitas Tarraconensis que ara porta el nom de Rovira i Virgili, a qui sens dubte hauria molestat l’actual denominació, fruit de conveniències polítiques que tan cares han costat i costen a la nostra dissor tada ciutat. La visita es complementa amb un magnífic audiovisual, que aviat es podrà admirar mitjançant YouTube, i un passeig pel també recuperat jardí, que fins fa poc era una mena de jungla malgirbada i on es projecta plantar espècies vegetals mediterrànies, adi ents al jardí romàntic que el cardenal Vidal i Barraquer volia fos aquell paratge, on es pot contemplar el que resta del moment comme moratiu del XVI centenari de l’Edicte de Milà, que donava als cristians llibertat de culte a tot l’Imperi romà. És una obra de l’arquitecte Ramon Salas, erigida el 1913.

La visita guiada es va cloure amb unes pa raules del doctor Andreu Muñoz exposant els projectes d’ell i del seu equip per tal de con vertir el conjunt monumental format per la Catedral, Santa Tecla la Vella (un temple fu nerari únic al nostre territori) i altres edifica cions adjacents, complementades pel Museu Bíblic i pel Museu Arxidiocesà, en un potent equipament cultural, digne de l’atenció de turistes i estudiosos d’arreu del món. Per a

entitats i grups de foc de la ciu tat si en alguna ocasió se’ls hi ha faltat el respecte o no s’han tingut bones relacions. Desit gem que en aquest futur vinent, aquestes relacions millorin i es puguin aconseguir projectes culturals de qualitat, per la nos tra ciutat i la seva gent.

Salut i foc.

Colla de Diables Foc i Gresca Tarragona

Maltratos en residencias

De todos los posibles malos tra tos que pueden haber, son los que reciben las personas mayo res y con Alzheimer. Porque son mayores y porque no se pueden quejar. Tienen que sobrellevar en silencio el maltrato, ignoran do al que se lo hace, y sin pensar el por qué. Hoy nos dan la noti cia de que en una residencia de mayores, de Vacarisses (Barce lona), han cesado a dos auxilia res, por haber vejado a un resi dente con Alzheimer avanzado.

dur a terme aquest projecte, però, cal que la ciutadania s’impliqui i forci a les autoritats pertinents (civils i eclesiàstiques) a dotar lo dels recursos adients, sovint malgastats en foteses per «sortir a la foto».

Mixeta va fer un dolç miol, que traduït vo lia dir. «Aquest conjunt seria com una verita ble acròpolis. Penso que tot tarragoní hauria de reclamar la seva realització. Seria un gran bé per la ciutat que no es posessin traves a l’acció del Dr. Muñoz». «Sí, sí –s’hi va afegir la Kedi–. Caldria que, amb el boca orella, tot hom fes conèixer la recuperació de Santa Te cla la Vella i el seu entorn, amb tot el que pot generar se a partir d’aquí». Només la Boni no participava d’aquest entusiasme. «Què et passa?» –vaig preguntar. I ella, tancant el seu únic ullet, sospirà: «Em fa por que aquest món de mediocres, que ens asfixia a tots els nivells (local, nacional, estatal i mundial), malmeti un cop més una bona idea. Recor deu com va acabar el propòsit de l’arquebisbe Jaume Pujol, torpedinat per la incomprensió de propis i estranys, de fer de la part alta de la ciutat el centre d’un eix cultural que hauria d’unir Tarragona amb Roma, Atenes, Istan bul i Antioquia. Fins i tot va anar a Turquia per exposar la idea, que fou molt ben acolli da. És més, el Sr. Alí Ongel, alcalde de Silifke (on hi ha la tomba de santa Tecla), va pro posar l’agermanament entre aquella ciutat i Tarragona. L’Ajuntament tarragoní ni es va dignar a contestar aquella proposta. I pensar que el doctor Pujol ha estat l’únic prelat del món (a banda del Papa) en rebre honors mili tars a Turquia! En canvi, aquí...» Aleshores, vaig pensar que els mixos que pots adoptar a l’Associació VallsGat (adopciónvg@gmail.com) són massa intel·ligents.

En el seu interior es guarden nombroses joies de l’art funerari

No tienen perdón. De momento los han despedido, pero es de suponer que algún castigo ten drán. Es posible que a estos dos desperdicios, se les haya ido la olla por algo, entonces entraría en lo que llamamos, faltos de salud mental. A ver si allí don de los meten, reciben el mismo trato que ellos han infringido. Solo para que sepan de que va.

Maria Elisa Aragonés Domènech Tarragona

La misión de la Real Academia es establecer normas claras

Ante la polémica que se ha de satado por el uso o no de la tilde diacrítica en la palabra «solo» y en los pronombres demos trativos «este, ese y aquel» con sus femeninos y plurales, he de confesar que mi posición, cu ando en el año 2010 la RAE de terminó que estas palabras no debían llevar tilde, según las re glas generales de acentuación,

fue la de seguir acentuándolas. Después de mucho tiempo en señando a los alumnos cómo y cuándo utilizar los acentos dia críticos, continué manteniendo la norma que había usado has ta el momento, convencida de que no infringía ninguna regla. Hace pocos días la RAE mani festó que se puede conservar el acento en casos de ambigüe dad, dejando al hablante deci dir qué hacer. Sigo pensando que la misión de la Academia es establecer normas claras, sin someterlas a cambios. Para mí es muy importante el buen uso de esas directrices, hasta el punto que en un escrito valoro, además de un buen desarrollo y la originalidad, el dominio de la ortografía. No entiendo la razón por la que la RAE exi me sólo a estos dos casos, o ¿es que esto sólo es empezar para ir cambiando todas las tildes dia críticas?

Gema Abad Reus

Els ajuts per a

d’habitatges destinats al lloguer social

EDITORIAL

GERARD MARTÍ

Cristina Serret serret@diarimes.com

—La novel·la arrenca amb el teu naixement, a Acs (França). El seu pare, boig de content, surt disparat a avisar de la notícia a un dels seus amics més estimats: Pau Casals. És el llibre més personal que ha escrit? —Sí, de lluny. És una novel· la íntima i personal que m’ha interpel·lat molt. Tant des del punt de vista literari, perquè he hagut de trobar la veu i la ma nera de fer que tot fos versem blant, com des del punt de vista personal, perquè quan escrius sobre el pare i la mare, estàs escrivint sobre tu mateix. Però no voldria que tot es quedés en això, perquè el que explico és el que li va passar a tanta gent que va travessar un període terrible, entre el 36 i el 45. Per als que es van exiliar, van ser deu anys perduts. El meu pare, que amb la guerra s’havia endurit molt, va tenir la sort de conèixer la seva segona dona, que el va aju dar. Quan em pregunten de què va la novel·la, m’agrada dir que és una història de superació, en què l’amor i les relacions juguen un paper important. Franco havia guanyat, Hitler ocupava mitja Europa, els aliats deien que hi hauria Franco per molt de temps… el món els queia al damunt, i els que se’n van sortir van tenir molt de mèrit.

—-El protagonista és el seu

SUDOKU

pare. Si hagués hagut de buscar un personatge de ficció, no hauria resultat millor.

—La qüestió és que ja havia fet tres novel·les històriques, d’his tòria amb H majúscula. Ara vo lia fer una novel·la d’històries, i quan estava intentant dibuixar personatges, em vaig adonar que ja els tenia a casa. Abans que el pare morís l’havia entrevistat, tenia 25 hores de gravacions. Però com que la memòria és traïdora, durant un parell d’anys també em vaig documentar i vaig parlar amb gent que l’ha via conegut. De seguida em vaig adonar que el pare m’havia par lat més de les gestes que havia protagonitzat que d’ell mateix, i això em va portar a parlar amb una part de la família que havia quedat una mica arraconada en la nostra trajectòria familiar.

Això, d’alguna manera, també m’ha permès fer les paus amb mi mateix.

—A quines conclusions ha arribat, un cop acabat?

—El pare em va servir com a protagonista perquè no era un home d’una sola peça. Tenia la seva complexitat i les seves con tradiccions. Havia viscut uns anys difícils en què, a més, els homes parlaven poc de qüesti ons personals. El llibre em va servir per reflexionar sobre la vida de l’home, no de l’heroi. En el fons, l’exercici va consistir en això: en transformar l’heroi en home, perquè el pare va tenir coses d’heroi.

—Certament, va passar de

ESCRIURE SOBRE LA VIDA DE L’HOME, NO DE L’HEROI»

El periodista i escriptor ha guanyat el Premi Ramon Llull amb una història que desgrana la història del pare LLIBRES

ser el fusteret a convertir-se en una persona amb un ferm compromís amb la República i a sobreposar-se a tots els embats. Era un home perseverant.

—D’entrada, tenia moltes ga nes de sortir se’n. Va néixer a Súria, a dalt de tot del poble, on els dies, els anys i els segles eren sempre iguals. Quan es desco breix la potassa, ell ho viu com una oportunitat per conèixer món. Arriba a Manresa i co mença a conèixer intel·lectuals i, com que era un home molt es

EL TEMPS

forçat, decideix estudiar per mi llorar la seva parla i l’escriptura. Sempre va ser un home amb la voluntat de tirar endavant, en cara que no era ni un polític ni un intel·lectual.

—Tot i això, va cultivar amistats en aquests cercles, com la de Companys o Pau Casals. El músic va ser una peça de gran influència en la seva vida.

—Sí, l’admirava per la seva ra dicalitat. No en el sentit polític: Casals va decidir que no tocaria el cello per als francesos ni els anglesos, perquè reconeixien Franco. Al pare, això el fascinava, perquè també era una mica així. Va ser tota la vida d’Esquerra Re publicana, però no era un home de partit, sinó de persones. —Què ha significat haver guanyat el Ramon Llull justament amb aquesta novel·la?

—Significa molt. Per a qualse vol escriptor és un honor, però que sigui amb aquesta història em plau especialment, perquè m’ha posat més al límit que al tres. Quan escrius, sempre hi ha personatges que t’atabalen i no et deixen dormir, però si no t’agraden, els pots llençar a la paperera. Però al pare no el pots llençar a la paperera. Vaig haver de tirar endavant, jugar m’hi els quartos. Que el jurat hagi pre miat aquest exercici em satisfà molt.

Mínima

7º Màxima

19º

Estat del cel

Cel serè o poc ennuvolat en general, tot i que fins a mig matí es forma ran alguns núvols mitjans a zones de muntanya. Malgrat això, hi hau rà intervals de núvols baixos a punts del quadant nord est. A banda, al centre del dia creixeran alguns núvols d’evolució a punts de l’interior del quadrant nord est.

Precipitacions

Nivell fàcil Nivell alt

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Al centre del dia no es descarten alguns ruixats a punts del litoral i prelitoral nord i central. La precipitació serà feble i minsa. La cota de neu voltarà els 1.300 m de matinada i els 1.600 al centre del dia. La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més baixa, tret de punts del litoral i prelitoral central i nord on serà similar o pujarà lleugerament.

«VOLIA

Andreu Claret Autor de ‘París érem nosaltres’ (Columna Edicions)

Andreu Claret va presentar la seva novel·la aquest dimarts a Tarragona.