Dilluns 20 de març de 2023

La Cambra de Comerç i la FECAM reivindiquen la connexió de Cambrils i Reus per autovia

Consideren que el carril bici de la TV-3141 és un pedaç que no fa la carretera ni més directa ni més segura com ho seria amb quatre carrils. P8

L’advocacia demana un segon jutjat mercantil davant l’actual col·lapse

TARRAGONA La reforma de la Llei de Segona Oportunitat al setembre ha fet que l’actual hagi d’absorbir els nous casos i que rebi una mitjana de cent mensuals quan només té capacitat per a quatre-cents anuals. P2

Tarragona celebra els Tres Tombs

Bonilla va arreglar de penal un partit que el Calahorra va dominar al segon temps. P18-19

CIUTAT Una vintena de carros i seixanta cavalls recorren la ciutat. P4

Marc Fernández durant una acció del partit.

El Nàstic pateix més del compte contra el penúltim classificat (3-2)

Els lletrats demanen un segon jutjat mercantil per l’alta entrada de casos

L’allau de peticions per acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat està agreujant la situació de «col·lapse» que ja es patia

John Bugarin

Els lletrats demanen la creació d’un segon jutjat mercantil, do nada la situació de «col·lapse» a la que han de fer front. Aquesta, a més, s’ha agreujat arran de la re forma de la Llei de Segona Opor tunitat que va entrar en vigor el setembre del 2022, ja que els jutjats mercantils han absorbit tots els casos d’aquesta índole. Abans, eren els jutjats de prime ra instància els que havien d’as sumir aquest tipus d’assumptes. Aquest canvi ha provocat un notable increment en l’entrada de procediments a l’únic jutjat mercantil que hi ha a la província de Tarragona, que no és suficient per donar resposta de manera efectiva a la ciutadania.

La Llei de Segona Oportunitat és un instrument jurídic que per met al deutor de bona fe cancel· lar els seus deutes pendents de manera legal, «dins d’unes determinades condicions i amb certa restricció», explica Jaime Campá, copresident de la Secció de la Segona Oportunitat de l’Il· lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT). «En el primer trimestre des que va entrar en vigor la nova reforma, van entrar més de 300 sol·licituds», assegu ra Campá, qui indica que el jutjat mercantil de Tarragona té la ca pacitat d’absorbir, com a màxim, 400 casos anuals: «El ritme que portem ara és d’un centenar de

procediments mensuals».

La degana de l’ICAT, Estela Martín, afirma que la petició d’un segon jutjat mercantil exis teix des de fa temps: «Ens reunim de forma periòdica amb l’Audi ència Provincial i amb la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i aquesta demanda ha sigut rei terada». De fet, durant aquestes trobades també es va transme tre la necessitat d’un altre jutjat social per resoldre la càrrega de treball. En aquest cas, sí que s’ha donat resposta, ja que, el govern espanyol va aprovar el novembre la seva creació: «Tot i que les re ivindicacions són tan antigues i intenses com les del social, enca ra no ens han fet cas amb la pe tició del segon jutjat mercantil».

Martín assegura que estan pa tint «una situació de coll d’am polla», per l’increment d’entrada de nous assumptes. «Ara s’ha intensificat amb el tema de la Llei de Segona Oportunitat, que fa que la necessitat que arrosse gàvem, ara s’hagi convertit en imperiosa», confessa. La degana de l’ICAT apunta que el fet de no comptar amb un altre jutjat mercantil és un perjudici molt gran per a la ciutadania, així com per al teixit empresarial: «Com a capital de província, cal tenir els serveis necessaris per donar la resposta judicial que sol·liciten».

Actualment, el temps de res

posta és de gairebé dos anys, indica Martín, qui remarca que són dades provisionals perquè encara no es coneix l’impacte real que està tenint també la vaga de lletrats. L’advocada reconeix, però, que si no es crea un segon jutjat mercantil, aquests termi nis es poden allargar molt més:

«Si entren més casos dels que es resolen, el temps d’espera aug menta». D’altra banda, assegura que aquesta situació està tenint un impacte econòmic negatiu a la província, que espera que es resolgui el més aviat possible.

La degana de l’ICAT eximeix de qualsevol culpa els treballadors

CEDIDA

de l’administració i els jutges, ja que han de fer front a «números superiors a les ràtios que marca el Ministeri». «El personal fa el que pot i més», reconeix Campá.

Les moratòries dels crèdits ICO Tot i que el que està saturant ac tualment el jutjat mercantil són

les peticions de Segona Opor tunitat, Campá recorda que els juristes també atenen assumptes d’altra tipologia, com els conflic tes de matèria societària que hi puguin haver dins d’una empre sa o temes marítims: «Sobretot pel que fa als embargaments de vaixells, si el propietari no ha pagat una factura, el creditor pot interposar una demanda al jutjat de Tarragona, independentment d’on provingui». Els concursos de creditors són també competència del jut jat mercantil. «De moment no hi ha hagut allau de peticions, perquè el teixit productiu s’es tà sostenint pels crèdits ICO», detalla copresident de la Secció de la Segona Oportunitat de l’Il· lustre Col·legi de l’ICAT. Durant la pandèmia, moltes empreses i autònoms van sol·licitar aquesta línia d’avals que oferia l’Estat per facilitar als empresaris l’obtenció de crèdits per part d’entitats fi nanceres. Concretament, l’Estat garanteix fins al 80% dels prés tecs concedits pels bancs. «Ara s’estan estenent els terminis de venciment dels avals, però quan s’acabin les pròrrogues, moratò ries i refinançaments, la situació al jutjat mercantil empitjorarà», indica Campá, qui estima que aquesta situació es podria donar a principis del 2024. La degana de l’ICAT, assegura que si s’arriba a aquest punt sense haver acon seguit un segon jutjat, «no es po drà gestionar, tot es quedarà en callat i hi haurà endarreriments de més de dos anys». «La justícia lenta no és justícia», afirma.

Martín assegura que el temps de resposta es podria allargar fins a més de dos anys

Només hi ha un jutjat mercantil per a tota la província, situat a l’avinguda Roma de Tarragona.

Els bons es podien aconseguir al web o a les oficines físiques.

Els 20.000 Bons Comerç

s’exhaureixen en menys de

dos dies

La campanya va arrencar divendres passat

Redacció

Els Bons Comerç de Tarragona s’han exhaurit en menys de dos dies, després que s’haguéssin descarregat en la seva totalitat aquest diumenge ahir a les 8 del matí, per un valor de 100.000 euros. La segona edició dels Bons Comerç arrencava el pas sat divendres a les 10 h., posant en circulació 20.000 vals. D’al tra banda, ahir a primera hora s’havien bescanviat un total de 3.668 bons en 1.479 compres re alitzades als comerços adherits a la campanya. Per ara, el valor de tiquet mitjà de les compres fetes amb bons és de 71,64 eu ros. En aquesta segona edició,

La remodelació del carrer d’Orosi s’iniciarà després de Setmana Santa

els usuaris disposen de set dies per poder bescanviar los. En cas de no fer ho, aquests ja no es poden tornar a descarregar. El conseller de Comerç de l’Ajuntament, Dídac Nadal, ha valorat «d’exitosa aquesta se gona campanya dels Bons Co merç» i ha assenyalat que «pos siblement en uns dies tornin a haver bons disponibles ja que aquells descarregats que no es bescanviïn, es posaran de nou a disposició perquè nous usu aris els puguin descarregar». Aquests bons estarien a dispo sició a partir del 23 de març a través del web bons.tarragona. cat i les oficines físiques.

S’ha pres aquesta decisió per evitar molèsties als visitants que arribin per l’estació de trens

John Bugarin

El pròxim mes d’abril comen çarà la transformació del carrer d’Orosi. Concretament, serà quan finalitzi la Setmana Santa que s’iniciaran les obres de re modelació d’aquesta via. Tot i que també es contemplava l’op ció de començar les abans, s’ha pres la decisió d’esperar un pa rell de setmanes donada la seva proximitat a l’estació de trens. Així doncs, es vol evitar causar molèsties a aquells qui visitin la ciutat per gaudir dels actes de la Setmana Santa de Tarragona,

que s’allargaran fins al 9 d’abril. L’Ajuntament va adjudicar a principis de febrer les obres com preses en el projecte executiu de remodelació del carrer d’Orosi a l’empresa Acsa Obres i Infraes tructures. Aquesta s’encarregarà de transformar el tram entre el carrer d’Apodaca i el del Comerç. El projecte, que compta amb un pressupost de 590.001,37 euros (IVA inclòs), contempla donar protagonisme als vianants, plan tejant més espai segur i accessi ble. El terra serà de plataforma única i se soterraran totes les

línies elèctriques aèries. D’altra banda, es renovarà el clavegue ram, es col·locarà el nou arbrat, jardineria, que seran un dels punts forts d’aquest replanteja ment urbanístic. Es plantaran arbres singulars als xamfrans i als extrems dels carrers. Aquesta nova vegetació s’afegirà als oms existents, sobretot els que es tro ben entre el carrer d’Orosi i Pau del Protectorat, que són els que estan en millor estat.

El mobiliari urbà també tindrà un pes important. Es col·locaran bancs de formigó sòlid, de mides

diferents i buits per sota, que són antivandàlics. A més, se’n po saran del model conegut com a Origame, de forma prismàtica i amb inflexions. L’entorn també comptarà amb noves papereres i un lloc específic per aparcar bici cletes i patinets.

La pacificació del carrer d’Oro si és una de les millores emmar cades en el Pla Integral de la Part Baixa. De fet, es tracta del primer pas per transformar el barri. Es tracta d’un dels projectes més esperats per part dels veïns, que veuran, per fi, com es fa realitat.

Es renovarà el clavegueram del carrer d’Orosi de la Part Baixa, que comptarà amb nou arbrat, jardineria i mobiliari urbà.

TRADICIÓ

L’Ajuntament i l’Estat arriben a un acord per a la cessió de trams de carretera

Els cavalls tornen a captivar infants i adults durant els Tres Tombs

Uns 60 animals i una vintena de carros van recórrer Tarragona durant la diada, organitzada pel Gremi de Pagesos

Roger Freixa

El trot dels cavalls en el seu pas pels carrers de Tarragona va tor nar a captar la mirada de petits i grans durant la diada dels Tres Tombs. La tradicional jornada, organitzada pel Gremi de Page sos de Sant Llorenç i Sant Isi dre, va celebrar se durant el dia d’ahir. La desfilada va arrencar a l’avinguda de Vidal i Barraquer, on el sol ja feia lluir el pelatge de la seixantena de cavalls, pro cedents de tot Catalunya, que acompanyaven els vint carros presents.

«És espectacular. Hem sortit a passar el diumenge i ensenyar a la nena els cavalls, ja que li agra den molt els animals», comen tava el veí de Torres Jordi Iñaki González mentre observava l’inici del recorregut. En sortir de Vidal i Barraquer, la desfilada va continuar pel carrer de Francesc Bastos i per l’avinguda de Ramón

y Cajal abans d’arribar a la Ram bla Nova i al monument de Roger de Llúria, a tocar del Balcó del Mediterrani. «Fa anys que venim. És molt bonic i una bona mane ra de recuperar la tradició dels nostres avis», apuntava Llorenç Fonts, resident a Alcover. Fonts, de la mà de la família, va dedicar tot el dissabte a preparar els seus quatre cavalls, que el van acom panyar per la ciutat. També va acudir amb la seva família el candidat a l’alcaldia del PSC, Rubén Viñuales. «Hem vingut amb les filles, que avui tenen una bona oportunitat per veure els cavalls. És una tradi ció molt maca que ens uneix al passat», relatava Viñuales. Altres polítics tarragonins van aprofitar la jornada de diumenge per sor tir al carrer, com les conselleres Lorena de la Fuente (Ciutadans), Elvira Vidal o Cristina Guzmán (Junts per Tarragona). També

es va deixar veure l’alcalde, Pau Ricomà, i el cap de llista de Junts per Catalunya, Jordi Sendra. «No permetré que es perdin les tradi cions tarragonines, malgrat que determinats partits del consis tori volen la seva desaparició»,

va etzibar Sendra a través del seu perfil a xarxes socials.

Per la seva banda, Miquel Navarro, veí de la ciutat, fa anys que surt al carrer a viure des de la primera línia la diada dels Tres Tombs. «Cada vegada hi ha

L’Ajuntament i el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana han arribat a un acord per a la cessió al consistori de les carreteres N 340, N 340a i T 11 després que s’executin actuacions de millora de condicionament de les vies. En aquest sentit, es duran a terme «tres pro jectes transformadors que permetran passar de carre teres a avingudes posant les persones al centre i potenciant la descarbonització i la mobi litat sostenible», va expressar l’alcalde, Pau Ricomà. L’acord suposarà una inversió econò mica de l’Estat de 12,9 milions d’euros als 15 quilòmetres que passen de titularitat estatal a municipal i la creació de nou quilòmetres de carrils bici. Un cop traspassada la gestió de les vies, l’Ajuntament n’assumirà el manteniment. El traspàs in clou la incorporació de semà fors en l’enllaç de la Rambla de l’Albada amb l’Institut Torre forta, la rehabilitació del tram de davant del Tanatori, la mi llora de la il·luminació de l’N 340 i la creació del carril bici que connectarà amb Altafulla, entre altres.

Tarragona rep la torxa dels Jocs Special Olympics que

se celebren a Granollers

menys carruatges. Anys enrere tot era més vistós. Suposo que el pressupost és inferior», va asse nyalar. Navarro portava als seus fills quan eren petits i desitja que la tradició perduri al llarg del temps: «Que es mantingui amb més o menys cavalls, però l’im portant és que no desaparegui».

Paral·lelament, l’Assemblea Antiespecista de Tarragona va protestar pels «danys» als quals se sotmeten els animals durant els Tres Tombs. «Estem per rebutjar i denunciar la seva explotació. Els cavalls són molt sensibles i dies com aquest tenen conseqüències negatives per a ells», lamentava una portaveu. L’organització va repartir fulle tons informatius on s’enumeren diversos perjudicis que els podri en provocar estrès i por, així com mal físic a causa de la sobrecàr rega, els esperons, els aclucalls o les brides.

La torxa dels Jocs Special Olympics, que enguany se ce lebren a Granollers, va arribar dissabte a Tarragona. L’ele ment simbòlic va sortir a les 18 hores de l’Amfiteatre i va inici ar un recorregut per la ciutat fins que va arribar a la plaça de la Font. Durant l’itinerari fet pels carrers de la Part Alta, van participar 40 esportistes tarragonins d’entitats vincu lades als clubs amb presència als Specials Olympics, com el Club Esportiu Solc, l’Associ ació Estela, l’ADT Hornets i Originals CBT Solc. «Aquesta flama caracteritza els valors i sentiments que representen a les persones amb discapacitat intel·lectual i a les seves famí lies, que dia a dia se superen trencant barreres», va expres sar l’alcalde, Pau Ricomà.

GERARD MARTÍ

La diada dels Tres Tombs va començar a l’avinguda de Vidal i Barraquer i va acabar a la Rambla Nova després de passar per Francesc Bastos i Ramón y Cajal.

GERARD MARTÍ

L’Assemblea Antiespecista va protestar pel tracte als animals.

El Serrallo acull el VII Aplec de Bandes de Setmana Santa

L’Associació La Salle presenta avui l’opuscle

Redacció

Els actes previs a la Setmana San ta van continuar ahir amb el VII Aplec de Bandes organitzat per l’Associació del pas de la Presa de Jesús al Serrallo. L’esdeveniment, celebrat a la pèrgola de Voramar

PORT El Port de Tarragona va coor dinar divendres una innova dora pràctica per millorar la intervenció d’emergència a vaixells. La pràctica es va dur a terme al dic de Llevant i al buc Elbeik amb la participació de 20 efectius, entre els cossos de Salvament Marítim, Bombers de la Generalitat, Bombers del Parc Químic del Port i remol cadors. Aquesta acció es va di vidir en dues parts. La primera va consistir en el subministra

entre les 11.45 i les 13.30 hores, va amenitzar el diumenge a cops de timbal i amb la música de les cornetes i els sacs de gemecs. A més, ahir també va tenir lloc la celebració dels Tres Tombs. El programa previ a la Setma

El Port coordina una pràctica d’intervenció d’emergència

ment d’aigua de mar des dels remolcadors a les mànegues dels bombers en terra. L’objec tiu és tenir un subministrament alternatiu a la xarxa contra incendis de grans prestacions en cas d’incidència utilitzant directament l’aigua del mar. La segona part es va fer des de l’El beik simulant subministrar l’ai gua des del remolcador al vai xell. Aquesta acció innovadora permetrà millorar les interven cions d’emergència a vaixells.

na Santa continuarà avui a les 20 hores, a l’església de Sant Agustí, a la Rambla Vella, amb la presen tació de l’opuscle de l’Associació La Salle, a càrrec de Carles Bac hes Pla. D’altra banda, demà, a la mateixa hora, però a l’església de Natzaret (a la plaça del Rei), tin drà lloc un acte commemoratiu coincidint amb el 75è aniversari de la benedicció del pas de La Flagel·lació, així com la presen tació de les seves noves faldilles. Tot seguit, es presentarà el nú mero 40 de la revista La Sang, a càrrec de Lourdes Malgrat, la directora dels serveis territorials del departament de Cultura de la Generalitat a Tarragona.

Les bandes van tocar el timbal, la corneta i els sacs de gemecs ahir a la pèrgola del Serrallo.

MOBILITAT

L’Ajuntament estudia restringir el pas de cotxes a Governador González

La intenció és ubicar una pilona automàtica a la cruïlla amb Fortuny i eliminar-ne les laterals fixes

Roger Freixa

L’Ajuntament de Tarragona es tudia donar més protagonisme als vianants al carrer del Gover nador González, que connecta la plaça Corsini amb el carrer de Fortuny. Precisament, a la cruïlla que connecta amb aquesta dar rera via es vol ubicar una pilona automàtica per restringir l’accés de vehicles i que només puguin entrar els que es dirigeixen al seu aparcament particular o al del Mercat Central. A més, hau ran de circular a una velocitat màxima de 10 quilòmetres per hora. Alhora, el consistori pretén eliminar els pilons laterals fixes que hi ha avui dia per separar la calçada de la vorera.

«Estem estudiant, amb la col·laboració de l’empresa de Mercats, alliberar Governador González d’aquests elements», explica el conseller de Territo ri i Mobilitat, Xavier Puig. La proposta, que calcula que com portaria invertir entre 30.000 i 40.000 euros, és una «inter venció més tàctica» i s’emmarca en la pacificació del trànsit al

PATRIMONI

voltant de la plaça Corsini. «El carrer seria més ample per a les persones, més diàfan i més bo nic», assenyala Puig. El cost de la iniciativa aniria

a càrrec de l’Ajuntament. En aquest sentit, la part més quan titativa seria la instal·lació de la pilona automàtica, que fun cionaria amb botó i intèrfon, al

Tarragona avança en la renovació de la Necròpolis Paleocristiana

L’Ajuntament aprova la mutació demanial de part de la Tabacalera

Redacció

El consell plenari de l’Ajunta ment de Tarragona va aprovar divendres la mutació demanial de part del complex de la Taba calera, de titularitat municipal, al Ministeri de Cultura i Esports per a la rehabilitació integral del Museu i Necròpolis Paleocris

tiana. La iniciativa s’emmarca dins de les actuacions del Pla de recuperació, manteniment i rehabilitació dels patrimonis històrics amb ús turístic. La mutació es fa dins el context del projecte finançat per fons Next Generation per a aquest monu ment, que es va anunciar el pas

sat mes de maig de 2022, amb una inversió de 7 milions d’eu ros i que comporta la necessitat d’aquesta cessió amb caràcter permanent del recinte. L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, va destacar que «aquest és un pas molt important i definitiu» i va afegir que també és «un com

principi del tram de Governador González. «Volem que faci més la sensació de passeig i que no més puguin entrar els que van al pàrquing o als garatges, i amb la restricció de velocitat corres ponent de zones residencials», manifesta el conseller de Territo ri i Mobilitat. Puig explica que es conversarà amb comerços, veïns i usuaris dels aparcaments per acabar de definir la idea.

Aquesta proposta «estratègi ca» permetrà donar continuïtat a l’objectiu de donar protagonis me als vianants per sobre dels vehicles al voltant de la plaça del Mercat, un dels eixos neuràlgics de la ciutat. «Hem fet la peonització del carrer Canyelles i treba llem en l’entorn del Fòrum de la Colònia. Seran dos grans motors per a Corsini», exemplifica Puig. Pel que fa al projecte del Fòrum de la Colònia, la idea és pacificar trams dels carrers de Lleida, de Soler i del Cardenal Cervantes i començar les obres durant el 2024. Aquestes i altres futures actuacions permetran desenvo lupar Illa Corsini.

promís amb el Ministeri de Cul tura, perquè amb aquesta inver sió tindrem per fi un nou espai museístic per la ciutat, un nou element d’atracció patrimonial i turística molt necessari». Al seu torn, el conseller de Patrimoni, Hermán Pinedo, va subratllar «la rellevància d’aquest acord entre ambdues administraci ons, per tal de tenir una de les àrees arqueològiques més grans de la ciutat en condicions òp times». Pinedo va assenyalar que es tracta d’una oportunitat «per dignificar i posar en valor un dels assentaments funeraris més rellevants de la Tàrraco ro mana».

El Consolat del Marroc celebra el Dia Internacional de la Dona

L’acte es va centrar en els reptes d’avui dia

Redacció

El Consolat del Regne del Mar roc a Tarragona, Lleida i Aragó va celebrar dissabte, a la seva seu a la ciutat, el Dia Interna cional de la Dona, amb el lema Reptes de la dona entre les dues ribes. «Perquè ens enfrontem als mateixos reptes siguem on siguem, al nord del Mediterra ni, a Espanya o al sud del Mar roc. I aquí estem per fer de pont entre les dues ribes», va exposar la cònsol general, Ikram Chahi ne.

En l’acte es va retre home natge a cinc dones «que tenen un gran actiu en la promoció de drets», tal com va assenya lar Chahine: Estela Martín, degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia a Tarragona; Zineb

El Asri, empresària i activista social; María Josefa Clavero, cap de la unitat de violència de gènere a la subdelegació del Go vern; Amina Boussayri, estilista internacional; i Btissam Mac hkour, periodista i directora de la revista Soltana

En el discurs de benvingu da, Chahine va fer un resum de l’estatut de la dona al Marroc, «el país mil·lenari amb el qual Espanya comparteix un llegat comú». En aquesta línia, va de tallar que les polítiques del país en matèria de drets han estat una prioritat per a l’Estat des de la seva independència: «El 1957 es va crear el Codi de Família, mentre que el 1993 el Marroc ratifica la convenció de l’Orga nització de les Nacions Unides sobre l’eliminació de la discri minació contra la dona».

«Un altre gran avenç es va produir amb l’aprovació de la llei contra la violència de gè nere, que incorpora mesures de naturalesa penal i proposa la creació de mecanismes nous d’ajuda per a les víctimes», va destacar com a una més de les reformes que «han tingut un impacte en la societat del Mar roc», on cada vegada les dones «tenen més presència en la vida política i econòmica i ocupen càrrecs de rellevància».

Cruïlla del carrer del Governador González amb el de Fortuny.

Dones homenatjades pel Consolat del Marroc.

MOBILITAT

La Cambra i FECAM reclamen que Reus i Cambrils connectin per autovia

Els seus presidents, Jordi Just i Victorià Luque, creuen que el carril bici i per a vianants no farà l’enllaç més directe ni segur

GERARD MARTÍ

La CUP demana que es millori la seguretat i la connexió dels carrils bici de la ciutat

Sergi Peralta Moreno

La primera fase de les obres de la via per a ciclistes i vianants que connectarà Reus amb Cambrils, paral·lela a la carretera TV 3141, arrencarà ben aviat. Els operaris ja han començat a pintar i senya litzar la zona per on podran cir cular les persones i els vehicles no motoritzats, amb la intenció que, a finals de l’estiu, la T 11 i la urbanització Blancafort estiguin enllaçades. Amb tot, el projec te no satisfà a tothom. «Reus i Cambrils, és una vergonya que no tinguin una autovia. Tota la resta està molt bé, però Reus i Cambrils haurien de tenir una autovia», assevera el president de la Cambra de Comerç, Jordi Just.

En la mateixa direcció apun ta el president de la Federació d’Empresaris de Cambrils (FE CAM), Victorià Luque. Lamenta que la instauració del carril bici suposarà paralitzar una proposta per ampliar la carretera a quatre carrils de circulació que fa gaire bé dues dècades que es reclama. «Fem més passes enrere que en davant», subratlla. Així mateix, assegura que representants del Govern van reconèixer en una reunió que desconeixien que existia la voluntat de desdoblar la carretera entre els dos muni cipis més habitats del Baix Camp. «No vull que facin un carril bici ara perquè representa que faran

VIA PÚBLICA

Luque argumenta que la prioritat hauria de ser desdoblar la via per la seva perillositat

un millora i ja no es tracta de fer ne més. Seria un pedaç perquè pugui anar la gent amb bicicle ta», valora Luque, que afirma que és una «necessitat imperio

L’Ajuntament licita les obres per millorar passos de vianants i enllumenat

També es vol arranjar l’estat d’algunes voreres

Sergi Peralta Moreno

L’Ajuntament de Reus ha tret a licitació les obres de millora de passos de vianants, accessibili tat i voreres corresponents a les anualitats del 2022 i el 2023, així com els treballs de renovació de l’enllumenat públic. El primer paquet, corresponent als passos de vianants i les voreres i que es divideix en dos lots –per a cada una de les anualitats–, surt amb un pressupost de licitació de 398.995,92 euros (IVA inclòs). En concret, estan previstes in tervencions de millora dels passos de vianants –com poden ser rebaixar voreres o pintar els zebrats– als carrers de Ceferí

Oliver, de Josep Caixes, Antoni Rubió, de Vilafortuny i de Bahía Blanca, així com a les avingudes de Falset i de Pere el Cerimoniós.

Pel que fa als treballs d’arran jament de les voreres, es con templa executar los als carrers de Cels Gomis i Mestre, Antoni Rubió i Lluch, de la Mare de Déu del Pilar i de Joan Bertran, a més de a l’avinguda de Pere el Ceri moniós. Darrerament, es preveu millorar l’accessibilitat als car rers d’Antoni Rubió, de Víctor Català, de Joan Oliver, d’Astorga, de Sant Pancraç i de l’Amargura i a l’avinguda Onze de Setem bre. El termini d’execució de les obres de cadascun dels lots és de

sa» disposar de l’autovia, no no més perquè garantiria una con nexió «directa i curta» entre les dues poblacions, sinó perquè la carretera actual «ha portat molts problemes d’accidents», factor agreujat per l’elevada quantitat de trànsit que suporta. De fet, l’estudi d’avaluació de carrete res EuroRAP, elaborat pel RACC i altres clubs de la Federació

Internacional de l’Automòbil i que compta amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit, el Departament de Territori i la Diputació de Barcelona, va de terminar que els vehicles que circulen pel tram de la TV 3141 comprès entre el pas de l’N 340 per Cambrils i la T 316 de Reus tenen un risc «alt» de patir un accident greu o mortal, segons

dades recollides entre el 2019 i el 2021, període que registrà una mitjana d’1,3 accidents greus o mortals a l’any.

En aquesta línia, Just asse nyala que no està en contra de la construcció del carril bici i creu que podria ser complementari a l’autovia. Amb tot, argumenta que «cap de nosaltres no anem a Cambrils amb bicicleta si no és per passejar el cap de setmana». Per tant, considera que la prio ritat hauria de passar per con nectar Reus i Cambrils amb més eficiència, ja que s’ha de defensar «l’economia productiva». L’opi nió la comparteix el president de la FECAM. Menciona que amb dós projectes podrien ser viables i ajudarien a millorar la seguretat tant dels ciclistes com dels con ductors, però matisa que, per assolir ho, primer haurien d’ini ciar se els treballs de l’autovia. Amb l’escenari actual, comenta que ha parlat amb un amic ci clista que li ha assegurat que no anirà pel carril bici perquè és un perill recórrer aquest tram de via.

Els veïns de la urbanització Blancafort tampoc estan del tot conformes. En el passat, ja van demanar que el carril incorporés una vorera segregada del trànsit de bicicletes. El Departament de Territori calcula que les obres de l’última fase del carril, que vin cularà Aigüesverds i Cambrils, s’executaran el 2024.

El grup municipal de la CUP presentarà una moció al ple nari de l’Ajuntament perquè el govern fomenti l’ús priorita ri de la bicicleta a la ciutat. Per a la formació anticapitalista, la gestió que s’ha fet fins ara del Pla Local de la Bicicleta és «in suficient», ja que «no hi ha vies segures, ben connectades i efi cients que facin que la ciutada nia aposti per la bicicleta», en paraules de la regidora Mònica Pàmies. La proposta de la CUP busca que s’adeqüin els carrils bici a un estàndard de mides i senyalització comunes, pen sant en l’ús futur i extensiu de la bicicleta també amb els diferents models de remolc homologats. La regidora tam bé considera necessari que es creï «un cens de les bicicletes gratuït, així com la seva matri culació, per poder tenir dades estadístiques fiables i facili tar la recuperació del vehicle quan es perd o és retirat per la Guàrdia Urbana». Addicio nalment, Pàmies reclama que s’instal·lin aparcaments per aquests vehicles a cada illa i en espais ben il·luminats per tota la ciutat, «especialment en zones on es congreguen els ciutadans, com zones esporti ves, centres educatius, edificis públics i aparcaments munici pals». A la vegada, demana la pacificació dels espais al vol tant dels centres educatius. En aquesta línia, Pàmies conclou que el ciclisme és positiu per a la salut, ajuda a disminuir l’es très i contribueix a reduir les emissions de CO 2 Redacció

M.D. Muntané analitza el procés creatiu a la Biblioteca Central Xavier Amorós

Imatge de la vorera del carrer de Cels Gomis i Mestre, on s’han aixecat llambordes.

quatre mesos.

D’altra banda, els treballs de renovació i millora de l’enllu menat públic compten amb un pressupost de licitació conjunt de 199.371,22 euros (IVA inclòs).

Se substituiran els punts de llum

per tecnologia LED als carrers de Santa Teresa, de Sant Elies, de Gras, dels Recs, de la Lleona, de Boule, de Pere Òdena, de Sant Roc, de Santa Eulàlia, de Sant Llibori, de Sant Magí, de Cam pomanes, de Sant Sebastià, de

Miramar, de la Muralla i de Sant Joan i al camí de Valls. Final ment, es reforçarà l’enllumenat de zones massa fosques a l’avin guda del Doctor Vila seca. Els treballs haurien de concloure en un màxim de quatre mesos.

La Biblioteca Xavier Amorós acollirà dimecres, a les 19 ho res, la presentació del llibre Creatividad y comunicación, de l’escriptora i periodista científica M.D. Muntané. El doctor Antonio Labad, cate dràtic de Psiquiatria de la URV, serà l’encarregat de presentar l’obra. En el llibre, Muntané analitza el procés creatiu des de totes les perspectives impli cades, tant des del punt de vis ta de l’emissor com del recep tor. Així mateix, estudia què passa al cervell durant aquest procés. L’anàlisi es basa en els eixos conceptuals de l’estruc turalisme i la sistèmica, adop tant les teories de figures com Claude Lévi Strauss, Umberto Eco, Edward de Bono, Ludwig Von Bertalanffy o Marshall McLuhan. Redacció

Els treballs previs a la construcció del carril bici ja estan en marxa.

CEDIDA

Projecten instal·lar una vintena de taulers d’escacs

a parcs i places

És una de les iniciatives elegides en els Pressupostos Participatius, proposta del Club Escacs Reus

Sergi Peralta Moreno

Presentaran el treball del Consell d’Infants per combatre la segregació

Ho farà la regidoria d’Educació a Sevilla

Redacció La regidoria d’Educació esta rà present aquesta setmana a l’Assemblea General de Ciutats Educadores i en la primera re unió plenària de la Xarxa te màtica de la Ciutat educadora davant la cultura de l’odi, que tindran lloc a Sevilla. En la re unió de la xarxa, es presentarà a la capital andalusa l’experi ència dels municipis partici pants vers aquesta temàtica. En el cas de Reus, es parlarà del treball que s’està fent amb els consellers infantils, escollits el curs passat entre l’alumnat de cinquè d’Educació Primària de tots els centres educatius de la

ART

ciutat que van formar part de l’activitat Infants Ciutadans A través de les propostes dels alumnes, es va redactar un de càleg d’accions a fer per comba tre la discriminació i, en especi al, l’LGTBI fòbia. D’altra banda, la trobada de Ciutats Educado res, a més de l’assemblea ordi nària, inclourà visites d’estudi a equipaments urbans d’interès perquè representen bones pràc tiques. Així mateix, se celebrarà una conferència sobre les ciu tats cuidadores i la importàn cia de posar la sostenibilitat al centre de la vida, una activitat pensada per enfortir contactes i intercanviar experiències.

Un total de 18 projectes sorgits de la ciutadania es convertiran en una realitat després de ser escollits en els Pressupostos Participatius. Una d’aquestes iniciatives és la d’instal·lar tau lers d’escacs urbans a diferents parcs i places, que compta amb una inversió prevista de 50.000 euros. Amb aquests diners, José Luis Ramírez, tresorer del Club Escacs Reus, promotor de la pro posta, apunta que es podrien col· locar entre 20 i 30 mòduls a una desena de punts de la ciutat amb l’objectiu no de fomentar aques ta pràctica esportiva, sinó «que la gent surti al carrer i convisqui». Ramírez detalla que els tau lers urbans es poden comprar en mòduls prefabricats, consistents en una taula –amb les 64 caselles pintades a la superfície– i dues cadires. Per esdevenir un verita ble «punt de socialització», creu que s’haurien de posar un parell de taulers junts, com a mínim, a cada indret escollit, per asse gurar la convivència i la rotació. Així mateix, subratlla que s’hau ria d’establir un lloc insígnia que n’aglutini quatre o cinc, per donar visibilitat al projecte «i començar a remenar la pilota». Menciona com una de les possi bilitats l’àrea arbrada de la plaça de la Llibertat. «Quan tot el món ho vegi com una cosa natural, la resta de taulers començaran a funcionar una mica més», valora. La resta de mòduls, proposa que

POESIA

S’hi presentaran obres de 50 artistes diferents

Redacció La galeria d’art Anquins celebra 50 anys aquest 2023. Per cele brar la fita, ha preparat un se guit d’actuacions que es repar tiran al llarg dels dotze mesos, entre les quals s’inclouen cinc exposicions i l’edició d’un llibre que vol posar en relleu la dina mització cultural desenvolupa da al llarg de les cinc dècades. L’acte central de la festivitat tin drà lloc aquest divendres, 24 de març, a les 19 hores. Consistirà en la inauguració de l’exposició col·lectiva Vincles, una mostra de pintures i escultures de 50 artistes actualment vinculats a la galeria creades expressament

per a l’ocasió. Es podrà visitar a la mateixa Anquins fins al 13 de maig. A continuació, a Cal Massó, es presentarà l’exposi ció 50 anys d’art, un repàs a la trajectòria de l’entitat a través d’un recopilatori d’entrevistes a testimonis, un cronograma, fotografies i catàlegs. També hi tindrà lloc la presentació del llibre commemoratiu Crònica d’una galeria particular, a càr rec de la periodista Tate Cabré. Estarà oberta fins al 14 d’abril. Altres dels actes preparats fins a finals d’any tindran com a protagonistes els artistes Jesús Curiá, Josep Maria Morató Ara gonès i Didier Lourenço.

La voluntat és que tothom pugui fer una partida a una «distància sensata» de casa seva

es reparteixin pels barris amb la voluntat que tothom pugui ac cedir ne a un «a una distància sensata» de casa, com passa amb les zones verdes. Com a exemple, també cita els parcs de la plaça del Santuari de Misericòrdia. En aquesta línia, el tresorer apunta que és una iniciativa que, fins i tot, afavorirà els comerços de la zona. Habitualment, els bars, restaurants i quioscos que

Alumnes del CNL commemoraran amb un recital el Dia de la Poesia

Llegiran versos en la seva llengua materna

Redacció

L’alumnat del Centre de Nor malització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus Miquel Ven tura commemorarà demà el Dia Mundial de la Poesia, que enguany es dedica a Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, rector de Vallfogona, amb un acte con junt amb la regidoria de Cultura i Política Lingüística que tindrà lloc a la Biblioteca Xavier Amo rós, a les 19 hores. Per inaugu rar la vetllada, estudiants dels cursos de català llegiran en la seva llengua materna –caste llà, àrab, portuguès i anglès– el poema Tant si baixes la vista vers la immunda, del rector de

Vallfogona. Tot seguit, llegiran els poemes de Xavier Amorós Els darrers, Dels anys quaranta i Ara soc a la falda de casa, en castellà, italià i francès. Segons Daniel Recasens, president del CNL i regidor de Cultura i Polí tica Lingüística, «la poesia ens permet apropar nos a un llen guatge propi i molt més íntim molt interessant per als apre nents de català». A continuació, poetes reusencs recitaran una composició pròpia. L’acte clou rà amb l’actuació de la coral del CNL, Canta amb el cor, forma da per catalanoparlants i per alumnes que estan aprenent a parlar en català.

envolten els taulers urbans al centre i el nord d’Europa s’en carreguen de guardar les peces d’escacs i les cedeixen quan un usuari vol fer una partida. «Quan veus un tauler i t’asseus, això acostuma a acabar amb un cafè o una cervesa», assenyala Ra mírez. A més, si la iniciativa no tingués èxit, afirma que sempre es podrien aprofitar les taules i les cadires per asseure’s, ja que, al cap i a la fi, són mobiliari urbà. El tresorer assegura que els es cacs estan vivint un moment dolç gràcies al confinament, quan els jocs de taula van esdevenir una de les principals distraccions, i al

llançament de la sèrie Gambito de Dama; una realitat que con trasta amb el dia a dia dels clubs, que estan patint una «recessió» com a espai de socialització perquè els jugadors tenen al seu abast milers de partides a un sol clic a través del mòbil. El cas del Club Escacs Reus, però, és espe cial. En aquest moment, compta amb 50 fitxes federatives, rècord en la seva història, i ha organitzat cursos per a infants. «Quan faci bon temps, tinc la il·lusió que traurem les peces, ens posarem a jugar, passarà un vianant i ens preguntarà: ‘Puc?’. Ho hem de provar», conclou.

vermut de Cataluya. Així mateix, es van reconèixer altres categories, com els millors vermuts blanc i negre. Redacció

L’Hospitalet de l’Infant va col·locar tres taulers d’escacs l’any passat davant de la plaça dels Pins.

VERMUT

La Llotja de Reus va acollir l’acte de lliurament dels novens Pre mis Vinari. En una gala presentada pel periodista Quico Sallés, El Raval de Barcelona, del Celler Ronadelles, va ser guardonat com el millor

Imatge del Consell d’Infants debatent la temàtica.

La galeria d’art Anquins celebrarà els 50 anys amb l’exposició ‘Vincles’

Reus valora incorporar vehicles

100% elèctrics per recollir

la brossa

L’Ajuntament posa en marxa una prova pilot i estudiarà la seva incorporació progressiva al servei

Redacció

L’Ajuntament de Reus posarà en marxa aquest mes una prova pi lot amb dos models de vehicle de recollida de la brossa 100% elèc tric. En funció del rendiment, es valorarà si és possible incorporar de manera progressiva aquesta tipologia de vehicles al servei de recollida, especialment, en els recorreguts que s’efectuen pel centre de la ciutat i a les zo nes comercials. A hores d’ara, està previst que aquests vehicles puguin entrar a la flota per a re forçar el servei, però no s’espera que substitueixin els equips con vencionals, els de combustible fòssil o de gas, almenys de cara als pròxims anys.

La incorporació progressiva de vehicles elèctrics al servei supo saria, segons remarquen des del consistori, una millora afegida en la qualitat ambiental del ser vei, la reducció de les emissions de CO2 i un descens significatiu de la contaminació acústica. Els dos models que es provaran són un camió elèctric de recollida sostenible amb càrrega lateral i

URBANISME

un vehicle auxiliar per a la reco llida comercial. El camió de càr rega lateral és de 27 tones, té una capacitat de 22 metres cúbics i un rendiment de fins a 200 qui lòmetres d’autonomia. El motor, 100% elèctric, s’alimenta amb un lot de bateries de liti de 240 kWh de capacitat i es carrega en

El govern avança en la urbanització de dos carrers de la Mineta

Són els de Bisbal de Falset i Pedrera del Còbic

Redacció

La junta de govern local de l’Ajuntament de Reus ha apro vat inicialment el projecte d’ur banització d’un tram del carrer de la Bisbal de Falset i d’un altre al Camí de la Pedrera del Cò bic. La proposta neix a petició de l’empresa Ovian Projectes i Assessorament Immobiliari SL, la qual vol urbanitzar els fronts d’una parcel·la de la seva pro pietat. Una de les façanes dona al carrer de la Bisbal de Falset i una altra al Camí de la Pedrera del Còbic. L’àmbit del projecte inclou actuar en una superfície total de 1.625,50 metres qua drats. Actualment, l’espai és un

solar on no hi ha cap mena d’in fraestructura urbana ni instal· lació, així que totes les que es faran seran de nova implemen tació, com la xarxa de clavegue ram, la d’aigua potable, la de gas natural i la de subministrament elèctric. Alhora, s’incorporarà el servei d’enllumenat públic. A banda de la pavimentació de voreres i vials, també es col· locaran dues papereres i es do tarà el tram d’una senyalització vertical. El pressupost total de l’obra és de 255.493,57 euros. Aquest projecte d’urbanització al barri de la Mineta es troba, ara mateix, en fase d’exposició pública.

aproximadament 5 hores. El mo del també redueix significativa ment la contaminació acústica respecte dels models de com bustible fòssil. Aquest tipus de camió ja s’ha incorporat al servei en algunes ciutats de l’Estat, com Alcalá de Henares o Guadalajara. L’altre vehicle es provarà per a fer

CULTURA

L’Hospital Sant Joan recorda que és essencial dormir bé

la recollida comercial al centre. Aquest model pesa 7,5 tones i té una autonomia elèctrica de més de 230 quilòmetres. Les primeres unitats van arribar a Espanya el passat gener i, actualment, s’està provant per a diversos usos, com pot ser el de repartiment de pa queteria.

Xavier Amorós serà la figura central de la nova edició del Poetry Slam

El motiu és el centenari del seu naixement

Redacció

Les Biblioteques Municipals de Reus organitzen la segona edició del Poetry Slam, que aquesta vegada estarà dedicat a Xavier Amorós amb motiu de la commemoració del cen tenari del seu naixement. El concurs de poesia recitada té com a finalitat fomentar el co neixement de la seva obra en tre l’alumnat dels instituts de Reus. Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística, va remarcar que «estem molt satisfets de la resposta, ja que en aquesta edició augmenta el nombre d’instituts participants fins a vuit: IES Baix Camp, IES Domènech i Montaner, IES Gaudí, IES Gabriel Ferrater, IES Josep Tapiró i IES Salvador Vilaseca, Col·legi Mare Molas i Col·legi Sant Josep». Abans de la realització del concurs, els grups i classes participants re alitzen un seguit d’activitats en els mateixos centres educatius, com tallers de lectura amb un lot de llibres itinerant de poe

mes inèdits de Xavier Amorós o tallers d’escriptura i d’inter pretació impartits per Salva Soler, poeta multidisciplinari, campió de l’Estat espanyol i medalla de bronze a la Copa del Món de Poetry Slam 2015, així com un dels majors exponents de la poesia escènica i el spoken word a nivell internacional. Per una banda, el taller d’escriptura es va celebrar dijous i divendres passats i continuarà el 30 de març, mentre que el d’interpre tació serà el 31 de març i el 13 i 14 d’abril. La semifinal tindrà lloc a la Biblioteca Central Xavier Amorós el 17 d’abril a les 18 ho res. I, la final, a la Fira Epíleg, el 10 de juny. Una de les novetats d’aquesta edició són els tallers de rap a càrrec de Fetitxe 13 que s’oferiran a alumnes no selecci onats per a la final i que es re alitzaran a la Biblioteca Central Xavier Amorós, a banda de l’ac tuació conjuntat a la Fira Epíleg de Salva Soler (Poetry Slam), Fetitxe 13 (rap) i alumnes parti cipants en la Poetry Slam.

En el marc del Dia Mundial del Son, l’Hospital Sant Joan va instal·lar una taula informativa, diversos panells i material audi ovisual per conscienciar sobre els trastorns del son i promou re’n la prevenció i l’educació, així com recordar que dormir bé és essencial per al benestar físic, mental i social. El lema d’aquest any va ser Dormir és essencial per a la salut, igual que menjar bé i fer exercici, tal com apunten des de l’hospital.

El trastorn del son més fre qüent és l’insomni, tant l’agut com el crònic. També són molt freqüents les apnees obstructi ves del son, el somnambulisme, la paràlisi del son i la síndrome de les cames neguitoses. Ca dascun per separat arriba a afectar el 5% de la població de forma transitòria o crònica. En aquest àmbit, l’Hospital comp ta amb la Unitat del Son, for mada per professionals experts en la matèria.

El Mas Carandell engega una unitat d’orientació laboral

El Mas Carandell ha posat en marxa la Unitat d’Orientació Professional (UOP) del Pro grama Aula Mentor, un recurs creat pel Ministeri d’Educació i Formació Professional que s’adreça a persones majors de 18 anys. L’objectiu de les UOP és oferir orientació personalit zada per millorar l’ocupabilitat a través del procés d’acreditació oficial de competències profes sionals adquirides mitjançant l’experiència laboral o la for

mació no reglada. També s’in formarà de l’itinerari formatiu més adequat a seguir en funció de les necessitats i interessos de cada usuari. L’assessorament no té cost. Per a sol·licitar lo, cal adreçar se a Mas Carandell o s’ha d’omplir un formulari a través de https://ja.cat/GCEy9 La UOP Mentor de Mas Ca randell també s’adreça a les empreses, perquè s’informin i iniciïn en grup el procediment d’acreditació de competències.

La ciutat estrena aquest mes dos models de recollida de residus cent per cent elèctrics.

Equip de la Unitat del Son del Sant Joan de Reus.

Imatge de la façana de Mas Carandell.

CAMP DE TARRAGONA

Salou posa en marxa el cicle teatral ‘Posidònia: Un mar d’espectacles!’

L’Ajuntament de Salou orga nitza, per primer cop, el nou Festival Internacional d’Arts Escèniques de Salou, amb el nom Posidònia: Un mar d’espectacles!, del 23 al 26 de març. Aquest esdeveniment es durà a terme per celebrar el 20è aniversari del Teatre Audi tori de Salou (TAS), coincidint, també, amb el Dia Mundial del Teatre, que es commemora el dilluns 27 de març. La inaugu ració de l’esdeveniment serà el 24 de març, a les 20 h., al hall del Teatre Auditori de Sa lou (TAS), a càrrec de Cristina Muñoz, amb l’actor Raúl Peña. Hi haurà catifa vermella; pho tocall; monòleg amb l’actriu Hortensia Minola; i copa de cava per a totes les persones assistents. Es pot adquirir in vitació a les oficines del TAS, a partir d’avui, en horari de dilluns a divendres, de 10 a 14 h. El dijous, dia 23 , a les 18 h., es farà El club secreto, a càrrec d’A Scena!, grup de teatre de la Masia Tous, a la Sala Costa Daurada. L’entrada és gratuïta, amb aforament limitat. El 25 de març, la companyia Ahura de Salou oferirà l’obra de tea tre La llave, a les 20 h. al TAS.

Altafulla celebra el Dia de l’Arbre i la XL Festa de l’Olla el pròxim 26 de març

El pròxim 26 de març, Altafu lla celebrarà el Dia de l’Arbre i la XL Festa de l’Olla. A partir de dos quarts de dues del mig dia, hi haurà un dinar popular al Parc del Comunidor en el qual col·laboren l’Ateneu de Dones d’Altafulla i la Brigda Municipal. Els tiquets es ve nen –a un preu de quatre eu ros– a l’oficina de Turisme i l’Ajuntament, a l’Estanc Pijuan i al Forn Martí. Els participants hauran de portar plat, got i coberts. El dinar serà després que la Bicicletada infantil, que sortirà des de davant de l’Era del Castell. En finalitzar, cap a les onze del matí, es durà a terme la plantada d’arbres al Comunidor. Hi col·laboren en les activitats la Penya ciclista Altafulla i l’Associació Medi ambiental La Sínia.

BAIX CAMP

L’Ajuntament derriba el Torreó de Miami per perill d’esfondrament

Les anàlisis dutes a terme del terreny, les esquerdes i la regressió de la cala van concloure que era impossible preservar-lo

Redacció

El Torreó de Miami Platja ja és història, després que hagi estat enderrocat aquest cap de setma na. Les tasques per tirar lo a ter ra es van executar dissabte. La decisió de derribar el Tor reó es va prendre després que tant els tècnics de Costes com de l’Ajuntament de Mont rogi alertessin de la perillositat que revestia l’edificació i de la impos sibilitat de preservar lo.

Tant les anàlisis fetes al terreny –que, segons l’Ajuntament és del tot inestable–, les esquerdes i la regressió de la cala on està ubicat van accelerar la decisió per evitar el perill d’esfondrament.

Per tot plegat la demolició s’ha fet de forma controlada durant aquest cap de setmana, desrpés que l’actuació fos aprovada per la via d’urgència. «El consistori ha accelerat el procés per evitar pos sibles accidents i els riscos que es produeixen de forma periòdica quan persones curioses, malgrat les tanques que en prohibeixen

MONT-ROIG

l’accés, s’acosten al Torreó per contemplar el seu estat», han in format des del consistori.

«Durant tres mesos hem estat

intentant trobar una sol·lució pel Torreó per intentar salvar lo però, les últimes valoracions tècniques ens insten a fer un

enderrocament controlat pel perill d’esfondrament», piulava dissabte el PSC de Mont roig del Camp.

MOBILITAT

L’Ajuntament talla l’accés al Camí dels Carlins

Davant de les esquerdes detectades a una massa rocosa de la muntanya de l’Areny i després de les inspeccions realitzades per part de personal tècnic municipal, l’Ajuntament de Mont roig va tallar divendres l’accés al camí dels Carlins que passa just per sota de la zona afectada. L’esquer da suposa risc de despreniment. Tot i que la zona afectada és titularitat municipal, l’Ajuntament

ha iniciat les gestions per localitzar als possibles propietaris de les parcel·les adjacents i avisar los del risc d’esllavissades. Així mateix, el consistori ja s’ha posat en contacte amb l’Institut Geogrà fic de Catalunya i ha iniciat els tràmits formals per a la revisió i a l’avaluació d’actuacions per part del seu personal. La zona afectada es troba dins del PEIN de la Mare de Déu de la Roca.

La voluntat del consistori és reconstruir l’edificació en un indret més segur

Segons el consistori, tot i l’en derrocament, l’objectiu és poder recuperar aquesta icona de Mia mi Platja. Per això, un cop estigui finalitzat el passeig de les Cales, que preveu actuar en aquest es pai, l’Ajuntament de Mont roig té previst fer ne una reproducció el més fidel possible a l’actual. El futur nou Torreó es cons truirà amb les restes es puguin conservar de l’enderroc dut a terme aquest cap de setmana i s’ubicarà al mateix emplaçament però més allunyat de la línia de costa, cap a l’interior. La inten ció del govern municipal és que compti amb un mirador i es pu gui visitar per tal que torni a ser un símbol de la costa del muni cipi.

La T-16 entra en funcionament a partir d’avui a Tarragona

La T-JOVE estarà operativa el 17 d’abril

Redacció

El nou títol de transport T 16, gratuït i vàlid fins als 16 anys, estarà operatiu als sistemes tarifaris de les ATM (Autoritat Territorial de la Mobilitat) de Camp de Tarragona a partir d’avui. Permetrà un nombre il·limitat de viatges a la zona tarifària integrada on resideix el menor. Substitueix la T 12, que tenia les mateixes caracterís tiques però que era vàlida fins als 12 anys. La T 12, de fet, es podrà seguir utilitzant fins que el menor compleixi els 13 anys. La T 16 és un títol personalitzat, amb el nom i els cognoms, que s’haurà de validar a cada viatge

i que només podrà ser utilitzat pel menor titular. La sol·licitud de la targeta varia segons cada ATM, però es pot fer en centres d’atenció al client, punts habili tats o en línia. El Departament de Territori ha posat en funcio nament el web territori.gencat. cat/t16 amb els enllaços de les respectives ATM, on hi ha la informació sobre com poder fer la sol·licitud. La nova T JOVE fins als 30 anys i amb tarifa úni ca per a totes les zones estarà operativa a partir del pròxim 17 d’abril als sistemes tarifaris de les ATM de Lleida, Girona i Camp de Tarragona, on actual ment aquest títol no existeix.

Un màquines duent a terme les tasques de demolició de l’antiga torre.

AJ. MONT-ROIG

El jaciment protohistòric de la Gessera recobra el seu passat sagrat

Una setantena de persones assisteixen a la sortida ‘Sota el mantell dels estels’ organitzada pel grup GRESEPIA de la URV

ACN

El jaciment protohistòric de la Gessera, situat a Caseres (Terra Alta), va recobrar el seu passat sagrat coincidint amb l’equinoc ci de primavera. Una setantena de persones van observar com el primer raig de llum del dia entrava pel passadís central del santuari preiber, un fenomen que té lloc cada mig any. Per reviure aquest fenomen, es va col·locar una rèplica d’una por ta del temple per on va entrar el primer raig de sol, amb el qual es va donar la benvinguda a la nova estació. L’activitat, inclosa en el projecte Sota el mantell dels estels del Grup de Recerca Semi nari de Protohistòria i Arqueolo gia (GRESEPIA), pretén donar a conèixer l’espai i la seva història. Segons l’investigador de la Uni versitat Rovira i Virgili (URV) Jor di Diloli, la ubicació del jaciment responia a criteris astrològics i a usos agrícoles.

Tres quarts d’hora abans que el dia despertés, ahir una setan tena de persones van enfilar el camí fins al jaciment de la Ges sera, a Caseres, per observar un fenomen místic que té lloc en aquest indret. Es tracta del pri mer raig de sol de la primavera, que entra de forma inequívoca pel passadís central d’aquest an tic temple preiber orientat d’est a oest. La presència d’algun núvol no va espatllar el moment, que es repeteix dos cops l’any coin cidint amb els equinoccis. L’ins tant àlgid va arribar pocs minuts després de les set del matí, quan es va poder veure amb claredat un fil de llum que va travessar el santuari. Amb la voluntat de reviure de forma més fidedigna l’efecte, es va col·locar una rè plica d’una porta i una paret del temple fetes especialment per a

SUCCESSOS

Jutgen una persona acusada de detenció il·legal i de tres delictes de maltractament

El primer raig de llum del dia entrant al jaciment de la Gessera coincidint amb l’equinnoci de primavera.

A les set del matí es va veure amb claredat un fil de llum que va travessar el santuari

l’ocasió. Un escenari que va ser llargament fotografiat pels assis tents, la majoria dels quals eren veïns de Caseres, com va ser el cas de l’Anna Puchol i la Gemma Pifarré, qui en altres ocasions ja havien visitat el jaciment. «Ha estat espectacular i màgic», va assegurar Pifarré. Altres, com en Julián Sánchez, van venir de fora per viure el fenomen. «Soc de Salamanca i a la zona d’Àvi la hi ha molts poblats ibers, tot aquest tema m’encanta. Ha estat una experiència al·lucinant», va

Un motorista ferit crític en un xoc a l’N-340 a Alcanar

Un motorista va quedar ferit crític ahir al matí en xocar amb un vehicle a l’N 340 a Alcanar (Montsià), segons va informar ahir el Servei Català de Trànsit (SCT). L’avís del sinistre es va rebre a les 09.54 h. al quilòme tre 1.069 de l’N 340, a tocar de la urbanització Serramar. Per causes que s’estan investigant, es va produir una col·lisió per envestida entre una motocicle ta i un turisme. El conductor de la motocicleta va ser evacuat

en estat crític a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona pel Ser vei d’Emergències Mèdiques (SEM). A més a més, una dota ció dels Bombers de la Genera litat i una patrulla dels Mossos d’Esquadra també es van des plaçar fins al quilòmetre 1.069. Durant el matí de la jornada d’ahir, l’N 340 es va tallar en ambdós sentits fins a les 11.30 h. i, a conseqüència, es van fer desviaments per una carretera secundària. ACN

Es va col·locar una rèplica d’una porta i una paret del temple fetes per a l’ocasió

remarcar.

El Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) va ser l’encarregat de guiar l’activitat. L’investigador de la URV Jordi Diloli, va apuntar que la relació amb els astres i els cicles agrícoles és un dels aspec tes que fan singular el jaciment, que va ser ocupat entre els segles VI i VII ANE. «L’activitat bàsica d’aquesta gent era l’agricultura, motiu pel qual necessitaven ca lendaris. A partir d’aquí, també s’hi vinculaven aspectes simbò

COSTA DAURADA

lics com la fertilitat», va dir.

Les primeres conclusions a les quals van arribar els experts que van liderar els treballs d’excava ció, iniciats el 1914, defensaven la possibilitat que els vestigis formessin part d’un poblat iber. Anys més tard, des de GRESEPIA van puntualitzar que en una pri mera fase d’assentament, l’espai va acollir una casa senyorial, que posteriorment es va cremar a propòsit per construir hi un san tuari amb base romboidal. «Ens hem d’imaginar que era un gran edifici amb sostre, un passadís interior i estances a banda i ban da on posar les ofrenes. L’habita ció del fons, on li toca el raig de sol durant l’equinocci, no té por ta. Això ens fa pensar que és l’es

Els municipis pesquers podran accedir als

MEUR dels ajuts europeus

S’ha doblat el pressupost actual d’aquests ajuts

Redacció

Els municipis pesquers de la Costa Daurada podran accedir als 15,6 milions d’euros dels ajuts europeus per promoure l’Economia Blava sostenible. El director de Política Maríti ma i Pesca Sostenible, Sergi Tu

dela, i la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Tarragona, Glòria Tibau, van presentar als municipis pesquers de la Cos ta Daurada les ajudes del Fons Europeu Marítim i de la Pesca i

Jutgen una persona acusada d’un delicte de detenció il· legal així com de tres delictes de maltractament en l’àm bit familiar el pròxim dijous. Aquests fets van ocórrer al Vendrell i a Creixell durant l’any 2020. Segons el fiscal, l’acusat, a conseqüència d’una discussió amb la seva parella, li va propinar una empenta. Després, en una altra ocasió, van quedar per parlar sobre la seva relació en un gimnàs on van començar a discutir i l’acusat, amb ànim de privar la llibertat de la víctima, va tan car el gimnàs amb la persiana per la qual s’accedeix i es va apoderar de les pertinences d’ella, impedint així que la víc tima pogués sortir de l’edifici. En aquell moment, l’acusat li va propinar diversos cops de puny i de peu. Més tard, la va obligar, sota amenaces, al fet que pugés en un vehicle i es van dirigir al seu domicili, on la va tornar a colpejar repe tidament, però ella va acon seguir escapar quan ell es va distreure. A conseqüència d’aquests múltiples fets, el fis cal demana vuit anys de presó per a l’acusat. Redacció

pai sagrat dels déus, on només podien entrar hi els sacerdots», va explicar l’investigador. La sortida del diumenge s’emmarca en el programa Sota el mantell dels estels de la URV i s’inclou en el projecte de la Fundació per la Ciència i la Tec nologia del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. L’objec tiu és difondre l’espai i la història d’aquest jaciment i, alhora, el ja ciment del Turó del Calvari. Per fer ho possible, s’ha preparat un cicle d’activitats fins al juny per a tots els públics que culminarà amb la recreació del fenomen astronòmic de la posta del sol del solstici d’estiu. En aquesta oca sió, serà al municipi de Vilalba dels Arcs.

l’Aqüicultura (FEMPA). El pres supost destinat pels pròxims sis anys és de 15,6 milions d’euros, el doble del pressupost actual. Els municipis de la Costa Daura da van presentar una candida tura que ha estat seleccionada pel Departament d’Acció Cli màtica i que els permet consti tuir se com a Grup d’Acció Lo cal Pesquer (GALP). En l’àmbit territorial del GALP de la Costa Daurada s’hi han adherit les quatre Confraries de Pescadors de la zona, amb una flota de 67 embarcacions que generen unes captures de 3.165 tones anuals i una recaptació en primera ven da de 14 milions d’euros.

Acusen a tres persones d’un delicte continuat d’agressió sexual a una menor de 16 anys

Avui a les 09.30 h. i dijous, a la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona, jut gen a tres persones acusades d’un delicte continuat d’agres sió sexual a una persona me nor de 16 anys amb actuació conjunta de més de dues per sones. Segons el fiscal, la víc tima va conèixer al seu pare quan comptava amb 15 anys. Va ser aleshores quan va de cidir anar se’n a viure amb ell i amb la parella sentimental d’aquest. Sota les amenaces d’aquests –ambdós acusats–, la menor va ser obligada a mantenir relacions sexuals amb el seu progenitor i, fins i tot, amb la parella sentimental d’aquest. En altres ocasions, també solia visitar los l’al tra persona processada, qui també obligava a la persona menor de 16 anys a mantenir relacions sexuals amb ell així com amb els altres dos acu sats –el pare de la víctima i la parella sentimental d’aquest–. A conseqüència, el fiscal de mana, per a les tres persones acusades del delicte continuat d’agressió sexual a una menor de 16 anys, penes de 18, 14 i 11 anys de presó. Redacció

15,6

La Canonja no frena les inversions i rebaixa els impostos

ACCIÓ DE GOVERN El consistori canongí ha centrat els seus esforços a millorar i augmentar els equipaments del municipi per a oferir més serveis a la ciutadania, a la vegada que ha dedicat importants recursos per a fer front als efectes de la pandèmia

Redacció

A dos mesos d’unes noves eleccions municipals, l’equip de govern de la Canonja fa un balanç molt positiu d’aquests quatre anys de mandat, tot i les circumstàncies i dificultats que han suposat la pandèmia de la Covid, la guerra d’Ucraïna i la crisi econòmica per a tothom.

La pandèmia va fer que tant l’Ajuntament com els ciuta dans haguessin d’afrontar una de les pitjors situacions que es podien imaginar. Des del pri mer moment el consistori va estar al costat de les famílies, els autònoms, les petites em preses i les entitats del poble, destinant recursos econòmics, materials i humans per a afron tar les necessitats més immedi ates que demandava la situació.

Es van aprovar unes línies d’ajudes extraordinàries tant per a famílies com per al sector econòmic i es van augmentar els imports destinats a urgèn cia social i a les entitats del Ter cer Sector. Per cobrir tot això es va posar en circulació recur

sos per valor superior al milió d’euros. Tot això sumat a les quinze línies de subvencions ordinàries de l’Ajuntament de la Canonja, a les quals es desti nen una mica més de mig milió d’euros cada any. Subvencions i ajuts que van destinats a diver sos camps: habitatge, comerç

La reforma integral i l’ampliació de l’Orfeó Canongí com a Teatre Municipal ha estat una de les grans inversions

i empresa, esports, educació, ajuts socials...

No obstant això i amb més dificultats de les previstes, la Canonja ha pogut tirar enda vant moltíssimes de les propos tes electorals fetes l’any 2019 i afegir ne algunes més. A co mençaments de 2022 va entrar en funcionament el nou edifici polivalent canongí (ÈPOCA), a la Rambla 15 d’abril. Un espai on hi té cabuda les activitats de la gent gran i moltes altres des

tinades a entitats i empreses.

S’ha iniciat també el procés de substitució progressiva del sistema d’enllumenat públic amb leds per a fer lo energèti cament més eficient.

S’han instal·lat radars peda gògics i elements dissuasius de velocitat i adaptació de semà

Les quotes de l’IBI residencial s’han rebaixat un 23%, cosa que suposa un important estalvi per les famílies

fors per a persones invidents.

S’han fet actuacions de mi llora a diferents parcs infantils: Florida, Dues Hortes, Campro dons i Els Pins i s’ha adequat la finca del costat de la deixalleria amb un correcan, amb la plan tació de diferent arbrat.

La reforma integral i ampli ació de l’Orfeó Canongí, com a Teatre Municipal ha estat una de les grans inversions d’aques ta legislatura. Concretament 4 milions d’euros per un equipa

ment cultural de primer nivell.

S’ha fet una important inver sió a l’Escola la Canonja, amb gairebé un milió i mig d’euros amb subministrament de ma terial informàtic per a ús esco lar, millora de les instal·lacions de comunicacions, d’electrici tat, d’aigua, del sistema contra

Durant la pandèmia, es va posar en circulació més d’un milió d’euros en ajuts extraordinaris per a famílies i empreses

incendis, de la calefacció i algu nes reformes al pati i accessos.

En aquests moments s’està actuant en la rehabilitació de façanes i cobertes de l’edifici construït el 1970 i també la re habilitació i climatització de la Sala d’Actes.

S’ha incrementat la plantilla de la Guàrdia Municipal i en aquests moments ja es presta servei les 24 hores del dia i tots els dies de la setmana.

S’ha rebaixat un 23% les

quotes de l’IBI residencial a tots els ciutadans de la Canonja, el que representa un bon estalvi per a les economies familiars.

En aquests moments està en marxa la remodelació del carrer Marina per convertir lo en plataforma única i la Pla ça Mestre Gols. Així mateix, s’estan acabant les obres de la plaça d’Europa i es farà la seva connexió a través del sector de les «timbes» amb la plaça Catalunya. Això revaloritzarà tot aquest tram urbà que ja te nia un emblemàtic referent en l’edifici de les Antigues Escoles.

El Centre d’Interpretació del jaciment de la Boella ja està en procés de museïtzació, els trà mits d’adequació dels acces sos i acabament de les obres segueixen el ritme previst i la seva obertura podria ser pos sible per a la tardor del 2023. Aquest centre serà un espai de referència a escala mundial. També s’han adquirit di verses finques, unes al sud del Camp de Futbol municipal per poder fer en un futur ampli

acions i millores de les instal· lacions esportives. Altres fin ques s’han comprat per a nous equipaments municipals que es desenvoluparan en un futur.

Projectes futurs

A aquestes actuacions, cal su mar n’hi d’altres finalitzaran pròximament. S’ha comprat l’antic edifici del Vicente Fer rer, ubicat al peu de l’N 340, per dignificar l’entrada a la Canonja i poder construir més equipaments. S’ha adquirit l’edifici de Cal Mestres, on s’ubicava el Centre d’Estudis Canongins i més antigament la primitiva Cooperativa Agrí cola Canonjense, a la plaça Mestre Gols, on s’està estudi ant d’ubicar hi els serveis que convinguin un cop realitzades les obres pertinents. També es rehabilitarà l’antiga Era del Castell, a la Bassa Fonda, i tre ballen per proposar un nou conveni de col·laboració amb la Societat La Nova Amistat per a la reforma i rehabilitació de la seva seu social.

Edifici ÈPOCA, a la Rambla 15 d’abril

Nou Teatre Municipal Orfeó Canongí

Rehabilitació i climatització de la sala d’actes de l’Escola la Canonja

Actuació al parc infantil dels Pins de Ca Forgues

CAMP DE TARRAGONA

Salou inaugura el nou ‘skatepark’ del parc Manuel Albinyana

Disposa d’una superfície de 1.703 metres quadrats i nous elements per a la pràctica d’aquest

Redacció

Salou va inaugurar, dissabte al matí, el remodelat skatepark del parc de Manuel Albinyana. El nou circuit disposa d’una super fície de 1.703,88 m², dins del total de la zona d’actuació de: 1.992,61 metres quadrats i compta amb fins a 18 d’elements nous, cons truïts amb materials d’acer i for migó, com plans inclinats amb rampes, un gran bowl, quarters, duna, volcà, funboxes, piràmides i barres, entre d’altres. Hi ha des d’estructures més petites, de les quals poden fer ús els usuaris principiants, fins a més compli cades, per als més experimen tats.

«Amb aquest nou skatepark satisfem una reivindicació del públic infantil i juvenil, posant a la seva disposició un espai a l’aire lliure, en contacte amb la natu ra, on els joves poden fer esport, gaudir i relacionar se», deia Gra nados durant la inauguració.

A banda de nous circuits per practicar aquest esport, s’ha condicionat i reordenat, total ment, l’espai amb elements ho mologats i arbrat. L’espai s’ha delimitat amb una tanca peri metral que engloba altres activi tats lúdiques i esportives, com la petanca i el bàsquet, dins d’una zona arbrada i enjardinada, amb bancs i mobiliari urbà divers, tot a l’aire lliure.

L’espai es va remodelar tenint en compte les reivindicacions i necessitats dels patinadors, a tra

L’espai s’ha delimitat amb una tanca perimetral junt amb altres pistes

vés d’un estudi de les actuacions que calia fer.

«Vam decidir augmentar el nombre d’instal·lacions exis tents per donar resposta a les propostes dels nostres joves i, per això, hem ampliat els dife rents mòduls de jocs, en un es

posar a prova els nous elements.

Durant tot el dissabte es va disputar el Campionat de Salou de BMX, ‘Scooter’, i ‘Skate’

pai molt dinàmic, amb elements singulars molt variats», va dir Granados.

En el marc de la inauguració es va disputar durant tot el dissabte la primera edició del Campionat de Salou de BMX, Scooter i Skate, organitzat per la regidoria de

CAMBRILS

esport

AJ. SALOU

GENT GRAN

La Generalitat crearà 26

Joventut. Hi van participar gai rebé 200 joves, en les diferents categories: scooter menors de 10 12 anys; bestrick de skateboard sub16 anys; scooter menors de 16 anys; scooter +16 anys; bestrick show de scooter; i bestrick en BMX. Els premis foren molt diversos, i van consistir en ma terial per a la pràctica de les mo dalitats de BMX, Scooter i Skate, com patinets complets; rodes; taules d’skate; eixos; i manillars; entre d’altres.

Alfredo Clúa presenta els deu primers llocs de la candidatura del PSC

Redacció

Alfredo Clúa, Gemma Balanyà, Enrique Arce, Miguel Ángel Díaz, Ingrid Duch, Ariadna Cu adrado, Luz Saavedra, Joaquim Porro, Nerea Escobar i Joan Mas són els deu primers homes i dones que conformen la can didatura que es presenta sota les sigles de PSC Cambrils i que dijous va rebre el vistiplau de l’executiva de l’agrupació local.

El candidat socialista, Alfredo Clúa, ha manifestat que «sortim a guanyar. Anem a totes, i ho fem amb una candidatura po tent, diversa, amb homes i do nes que donen la millor versió d’un partit de govern, com és el

PSC».

L’alcaldable, i actual regidor de Recursos Humans a l’Ajun tament de Cambrils ha explicat que «m’he envoltat d’aquest equip perquè crec que és el mi llor que podem tenir per tirar endavant els reptes de futur que tenim per fer progressar la nos tra ciutat. Quan el PSC ha estat governant, Cambrils ha avançat, ha fet un canvi, i això és precisa ment el que volem». «Presentem una llista per guanyar i crec molt en les persones que m’acompa nyen», va afegir.

Clúa concorre a les llistes amb un equip que té un cinquanta per cent de candidats indepen

places d’atenció

diürna

a municipis rurals

Se’n beneficien pobles amb un envelliment alt

EFE

Vint i quatre municipis rurals catalans oferiran aviat un total de 330 noves places d’atenció diürna a persones grans a re sidències de la localitat, servei que finançarà el departament de Drets Socials de la Gene ralitat. D’aquestes, un total de 26 seran a la demarcació de Tarragona. Setze a Camp de Tarragona i vint, a les Terres de l’Ebre. Aquesta inversió suposa augmentar en més d’un vuitan ta per cent les places públiques als serveis d’atenció integral a l’àmbit rural (SAIAR) en pas sar de 411 a 741. Aquest projec te, explica el departament de

Drets Socials, permetrà posar en marxa quinze serveis i am pliar el nombre de places que reben finançament públic a nou centres que ja estan en funcionament. Les places estan dissenyades per a centres que disposen d’espais diferenciats per oferir serveis equiparables als d’un centre de dia i altres zo nes complementàries per a ta llers i atenció amb caràcter am bulatori i a domicili. Les places seran per a persones més grans de 65 anys que viuen a l’àmbit rural i es crearan especialment a comarques amb baixa densi tat demogràfica i una alta taxa d’envelliment.

El ‘Cicle de Cinema Gaudí’ continua el 20 d’abril

EL VENDRELL La programació del Cicle de Cinema Gaudí segueix amb noves propostes, a l’Auditori del Tívoli. El 20 d’abril es pro jectarà La maternal, en versió original (castellà), una pel·lícula dirigida per Pilar Romero, que va ser una de les triomfadores dels últims Premis Gaudí. El 18 de maig serà el torn de Vasil, d’Avelina Prat (versió original castellà), una tragicomèdia que tracta el tema de la immigració. El 15 de juny arribarà Isabel Coi

xet amb el seu documental, El sostre groc, una peça que reobre el cas d’abusos sexuals de l’Aula del Teatre de Lleida, i que va re bre una nominació a Millor Pel· lícula Documental als Premis Gaudí i als Premis Goya abans de la seva estrena. Les sessions seran a les 20 h., a un preu de 4,50 euros (3 euros pels usua ris de Carnet Jove, Biblioteques de Catalunya i federació d’ate neus). Les entrades es poden adquirir a www.temporada.cat.

Segons l’alcaldable «és un equip potent, cohesionat i amb idees renovades»

dents entre els sis primers llocs «perquè tenen el perfil adequat, al que necessita Cambrils, i a més, tenim un relleu jove». D’al tra banda, va agrair també la feina de Josep Ma Vallès i de Yo

landa Quílez que ja no repetiran a la llista, però que han fet una gran feina en la seva etapa com a regidors.

Alfredo Clúa va finalitzar dient que «és un equip potent, cohesionat i amb idees reno vades per modernitzar l’admi nistració i generar unes noves dinàmiques a l’alçada del ritme que necessitem al municipi de Cambrils».

Alfredo Clúa en primer terme amb la resta de membres.

Durant el campionat, els participants van poder

CAMP DE TARRAGONA

L’Hospi Brick & Click acull 5.000 visitants en la seva primera edició

Es van destinar més de 200 metres quadrats a les exposicions i als diversos punts de venda habilitats per l’ocasió

Cristina Cuadrat Gonzalez

Aquest cap de setmana Vande

llòs i l’Hospitalet de l’Infant ha acollit la primera edició de l’Hos pi Brick & Click. Durant els dos dies, unes 5.000 persones han passat pel pavelló esportiu per veure els 14 diorames de Playmo bil i els 10 diorames de LEGO re partits en els més de 200 metres quadrats que s’han destinat a les exposicions i als diversos punts de venda habilitats per l’ocasió. La regidora de Comerç i Turisme, María José Gómez Fernández, ha valorat molt positivament aquesta primera edició: «Ens hem quedat sorpresos perquè no érem coneixedors que hi hagués tanta expectació en aquest àm bit, la veritat és que ha sobrepas sat qualsevol previsió de les que teníem al cap».

Dins del marc de l’Hospi Brick & Click i amb la col·laboració de l’Associació de Comerços de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors (ACHV), el consistori ha organitzat el joc del busca click

destinat al públic familiar. Així doncs, en alguns aparadors dels comerços de Vandellòs i l’Hospi talet de l’Infant s’hi han col·locat figures gegants de Playmobil. D’aquesta manera, els nens han hagut de trobar les figures ama gades i anar completant les but lletes creades especialment per l’ocasió. Un cop descobertes to tes les figures, havien d’introduir les seves butlletes a les urnes col· locades al recinte. Ahir, l’últim dia de l’Hospi Brick & Click, en tre totes les paperetes diposita des es va fer el sorteig de dos sets de Playmobil i un val de 50 euros per gastar als comerços adherits a l’ACHV. La regidora ha desta cat que «les urnes estaven molt plenes» i ha assegurat que des de l’associació també han valorat aquesta iniciativa familiar molt positivament, «s’ha notat que el poble estava ple i que hi havia interès i expectatives en aquesta fira», ha afegit la regidora. La primera edició de l’Hospi Brick & Click neix a conseqüèn

Junts per Riudoms presenta

cinc noms de la llista electoral

Junts per Riudoms ha presentat cinc persones més de la llista electoral per a les eleccions municipals. En total ja són 18 cares «que busquen guanyar se la confiança dels riudomencs a través d’un equip horitzontal, multidisciplinari i convençut d’oferir el millor projecte pos sible pel futur del poble». Els nous fitxatges són Gisela Mim brero, infermera i vicepresi denta de l’Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica; Marc

Salomó, agent immobiliari del seu propi grup empresarial i professor de secundària; Núria Mas, administrativa, comptable i regidora de l’Ajuntament en tre 2019 i 2022; Andrea Todiri ca, encarregada d’una empresa de jardineria; Aida Gispert, cap local de la Joventut Naciona lista de Cataulunya Riudoms. Aquestes cinc persones s’unei xen a l’aposta de la co candida tura liderada per Sergi Pedret i Isabel Gómez. Redacció

cia de la «petita exposició» que l’Ajuntament va organitzar el desembre de 2022 en el marc del mercat de Nadal. Gómez explica

ENERGIA

va que una persona molt propera al municipi forma part d’una as sociació dedicada a aquest tipus d’exposicions i feia temps que

proposava que aquesta idea es traslladés a Vandellòs i a l’Hos pitalet de l’Infant. Aleshores, des del consistori, els hi van oferir

una sala per poder fer «una peti ta exposició amb tres o quatre di orames» vinculada al mercat de Nadal del municipi. Gómez re latava que «en aquell moment ja vam veure que despertava molt interès, molta gent dels pobles de voltant es desplaçava per veu re només aquella petita exposi ció». Va ser aleshores quan, des del consistori, van voler fer una ampliació d’aquesta idea i buscar una data concreta per celebrar la primera edició de l’Hospi Brick & Click. «Hi ha gent que ha vingut des del País Basc. De fet, hem allotjat unes 40 persones aquest cap de setmana», ha afegit Gó mez, ja que els encarregats de muntar els diorames van ser els membres de les associacions So mosclicks (Playmobil) i Hispalug (LEGO), procedents de Catalunya així com de València, el País Basc i Navarra. «No érem conscients de l’abast geogràfic que engloba aquest món», ha destacat la regi dora de Comerç i Turisme.

Gómez ha emfatitzat també amb els objectius que tenen des de la regidoria, ja que «busquem esdeveniments que desestacio nalitzin l’oferta turística del mu nicipi. Se’ns coneix pel període vacacional, però volem treballar perquè la gent vingui al municipi la resta de mesos de l’any». «Nos altres volem conservar aquesta fira perquè quan veiem que hi ha una cosa que funciona, intentem conservar la», ha clos.

Els veïns de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta podran invertir en la planta solar de Sebes

Els veïns de la zona tindran l’oportunitat de subscriure un préstec al projecte de fins a un màxim de 20% del seu finançament, amb participacions des de 500 euros

Redacció

Els veïns de la comarca de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta tin dran l’oportunitat d’invertir de manera prioritària en la planta solar de Sebes: una planta foto voltaica promoguda per Fores talia que se situarà al municipi d’Ascó.

El projecte solar que suma rà 49,9MW es troba en fase de desenvolupament amb un inici previst de la construcció per a principis de l’any 2024 i entrada en operació a inicis de 2025. La planta solar no només impedirà l’emissió a l’atmosfera de més de 26.721 tones de CO2 anuals, sinó que apostarà pel desen volupament socioeconòmic de la zona. En total, els residents podran finançar fins a un 20% del parc, o el que és el mateix, 4.207.232€ mitjançant un prés tec de tipus subordinat amb una durada màxima de 15 anys.

Tots els interessats podran conèixer les dades del projecte en la presentació programada

Aquesta acció és una aposta per una transició energètica sostenible

per al dimarts 21 de març a les 19:30h en Centre de Formació Josep Mur, a Ascó, on s’infor

marà sobre els aspectes més rellevants del projecte assistint a qualsevol pregunta que pogu és sorgir.

Els interessats a formar part d’aquest projecte podran fer ho a través de la plataforma de finançament participatiu

Fundeen, referent en inversió de projectes d’energia renova ble, on les aportacions van des d’un mínim de 500 euros fins a un màxim de 420.723 euros per inversor, a un tipus d’interès va riable que s’estima en Euribor més 3,00% 4,00%.

Imatge d’arxiu d’una instal·lació fotovoltaica.

L’exposició va comptar amb 14 diorames de Playmobil i 10 diorames de LEGO.

AJ. VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT

El grup municipal Junts per Riudoms.

POLÍTICA

El PP acusa Vox de «regalar una victòria en el descompte» a Sánchez

Bendodo diu que estan en contra de la moció de censura perquè «no es guanyarà» i el president del govern «sortirà reforçat»

Roger Freixa

El coordinador general del PP, Elías Bendodo, va acusar Vox de «regalar una victòria en el des compte» a Pedro Sánchez amb la moció de censura que es debatrà i votarà la pròxima setmana al Congrés. «S’han marcat un gol en pròpia porta i han donat un baló d’oxigen a Sánchez», va cri ticar Bendodo aquest diumenge des de Màlaga. «Per això, el PP està en contra d’aquesta moció de censura, perquè no es gua nyarà i Sánchez sortirà reforçat», ha continuat el número tres del PP. «Les mocions de censura es presenten per guanyar les i per fer fora al president, no per refor çar lo i apuntalar lo», va insistir Bendodo, qui va assegurar que l’autèntica moció de censura a Pedro Sánchez serà en les elec cions municipals del pròxim 28 de maig.

«Els espanyols li direm que pensem que és una vergonya que hagi debilitat l’Estat eliminant la sedició i que és una vergonya

POLÍTICA

que hagi abaratit els delictes de corrupció», va declarar Bendodo. També va criticar que «el govern autodenominat feminista sigui el que més mal ha fet a les dones amb la llei del «només sí és sí», que ha reduït la condemna a 730 agressors sexuals i 75 ja han sor tit al carrer».

Per la seva banda, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va acusar el líder del PP, Alber to Núñez Feijóo, de «viure de genolls davant de Vox» per la seva abstenció en la moció de censura. «Com és possible que el senyor Feijóo s’abstingui en una moció d’un partit que vol il·legalitzar partits que no pen sin com ells, que vol acabar amb el sistema públic de pensions i que vol engarjolar dones que interrompen voluntàriament el seu embaràs?», va preguntar Bolaños. El ministre va assegurar que des del PSOE estan «desit jant» que aquesta setmana «es pugui veure i els espanyols pu guin comprovar les dues idees

Aragonès demana no fer electoralisme amb «l’acció exterior de Catalunya»

El president recorda que la Generalitat ha reobert la delegació al Con Sud amb seu a Buenos Aires

ACN

El president del Govern, Pere Aragonès, va respondre les críti ques a l’acció exterior i al viatge a l’Amèrica Llatina. Alguns sec tors polítics van recordar que Aragonès no es va reunir amb caps d’estat, i que, en canvi, Jordi Pujol va ser rebut pel president

ECONOMIA

nord americà George Bush el 1990: «Si es compara la meva presidència amb la de Pujol, potser és que no valoren prou la important acció exterior que van fer els presidents que hi ha hagut entremig», va replicar ahir des de Xile. Aragonès també va reblar a Jordi Turull (Junts) que

UBS compra Credit

Suisse per més de 3.000 milions d’euros

Suïssa nega que es tracti d’un rescat públic

ACN

El banc suís UBS va comprar el seu principal competidor fi nancer, Credit Suisse, per 3.010 milions d’euros. L’acord el va anunciar ahir el Consell Federal de Suïssa acompanyat dels re presentants d’ambdues entitats

financeres i del president del Banc Nacional Suís (BNS), Tho mas Jordan. Credit Suisse passa per un moment de crisi i havia demanat un préstec de 50.000 milions de francs suïssos, uns 50.700 milions d’euros, al BNS. El govern helvètic, que nega que

es va reunir amb tots els governs de la gira. El president va dema nar que la projecció internacio nal del Govern no formi part del «pim pam pum» de la campa nya de les municipals. Després que Turull critiqués dissabte que el president no s’hagués reunit amb caps d’estat durant

la gira per Amèrica Llatina, Ara gonès va reblar que el Govern «ha reconstruït la presència ex terior». El president va recordar que la Generalitat va reobrir la setmana passada la delegació al Con Sud, amb seu a Buenos Ai res, després que el 2011 tanqués per un acord polític de CiU amb

INTERNACIONAL

es tracti d’un rescat, està estudi ant una reforma legislativa per afavorir la compra sense ne cessitar l’aval dels socis. L’exe cutiu de Berna habilitarà 9.000 milions de francs, més de 9.094 milions d’euros, com a garantia. El president del Consell Federal, Alain Berset, va celebrar que les negociacions entre UBS i Credit Suisse «han conclòs amb èxit» i va explicar que l’aval pretén cobrir «qualsevol reducció dels riscos d’UBS davant de pèrdues potencials». El govern suís va reconèixer que la solució per salvar una entitat tan gran com Credit Suisse és crear ne una de molt més gran, la nova UBS.

PP

el PP: «El que van tancar, nosal tres ho hem reobert». Aragonès va afegir que l’agenda d’aquests dies va ser «intensíssima», i que si s’ha de valorar l’acció exterior del Govern i la presidència de la Generalitat, «només cal com parar» els darrers 10 anys amb els últims 2: «Hem recuperat la relació amb la Comissió Euro pea», va subratllar. El president va destacar que l’han rebut tots els governs estatals i que s’ha reunit amb diversos parlamen taris. Avui és el torn dels minis tres xilens d’Hisenda i d’Econo mia, Fomenet i Turisme, Mario Marcel i Nicolás Grau, respec tivament. Després Aragonès es

El Consell de Seguretat de l’ONU discuteix avui els míssils nord-coreans

La reunió és en resposta al llançament de l’ICBM

EFE

El Consell de Seguretat de l’ONU es reunirà avui per discu tir els últims assajos amb míssils balístics duts a terme per Corea del Nord, segons va informar ahir les Nacions Unides. La re unió va ser sol·licitada per un

grup de països –entre ells els Estats Units, França i el Regne Unit– en resposta al llançament d’un nou tipus de míssil balístic intercontinental (ICBM) que se gons el règim és el de més abast potencial del seu arsenal. El llançament del projectil, que es

d’Espanya que existeixen». El president d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, tam bé va acusar Feijóo de «ballar al compàs» de Vox. Asens va mos trar la «preocupació» del partit respecte a Vox i la moció de cen sura que es començarà a debatre dimarts, la qual ha titllat de «mo ció fake». «Ens preocupa l’objec tiu de desestabilitzar el sistema democràtic», va ressaltar Asens en una atenció a la premsa des de Terrassa, alhora que va instar Santiago Abascal, a explicar «si acceptaran els resultats o si faran com Trump als Estats Units o Bolsonaro al Brasil».

«Les mocions de censura es presenten per fer fora el president, no per apuntalar-lo»

«Tapar» el cas Pegasus

La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, també va atendre ahir els mitjans a Ter rassa, des d’on va acusar el PSOE d’utilitzar la moció de censura per «tapar» la visita que aquesta setmana hi ha prevista per part d’una delegació del Parlament Europeu per investigar el cas Pe gasus. «El govern espanyol hau ria de retre comptes amb aquesta delegació, i en comptes d’això ens està muntant un circ amb la ultradreta», va etzibar Nogueras.

reunirà amb Michelle Bachelet, expresidenta de Xile, en l’últim acte del president per l’Amèrica Llatina. Aragonès va destacar que «els que ens estimem el país hauríem de posar per so bre la representació exterior als interessos partidistes de curta volada», va afegir, en resposta a Turull. El cap del govern va reiterar que s’està recuperant la presència exterior després d’uns anys que, també a causa de les pressions de l’Estat, ha estat «molt difícil» la presència a fora. «Avui més que mai Catalunya està present com un agent que decideix per ell mateix a l’escena internacional», va insistir.

va estavellar a uns 250 quilòme tres de l’illa d’Oshima, va tenir lloc hores abans que el presi dent sud coreà, Yoon Suk yeol, viatgés a Tòquio per reunir se amb el primer ministre japonès, Fumio Kishida, el que va supo sar la primera cimera en 12 anys. El llançament es considera una rèplica de Pyonyang davant les maniobres que duen a terme Seül i Washington al sud de la península, vistes pel Nord com un «assaig» per envair el seu territori i a les quals ha promès donar «una resposta sense pre cedents». Pyonyang va llançar ahir un altre míssil balístic, de curt abast, al mar del Japó.

El coordinador del PP, Elías Bendodo, durant la roda de premsa a la seu del partit.

La Casa Blanca vigila eventuals protestes si detenen Donald Trump

Per la seva banda, l’expresident ha acusat el seu successor, Joe Biden, d’estar implicat en aquesta investigació

EFE

La Casa Blanca va indicar ahir que vigila el sorgiment d’even tuals protestes en cas que Do nald Trump arribi a ser arrestat demà, tal com va assegurar ahir l’exmandatari. «Controlem sem pre la situació tan bé com po dem. I òbviament no volem que hi hagi violència, per descomptat no fins a l’extrem que vam veure el 6 de gener del 2021», va dir el portaveu de la Presidència nord americana, John Kirby.

Trump està investigat per la Fiscalia de Nova York pel paga ment de 130.000 dòlars a l’es trella de cinema pornogràfic Stormy Daniels per suposada ment silenciar una relació sexual i va ser ell mateix qui va assegurar dissabte que serà detingut demà en el marc d’aquestes indagaci ons. El seu missatge va instar a la protesta i va utilitzar una retò rica que va recordar la que va fer

GUERRA

servir els dies previs a l’assalt al Capitoli, quan també havia cri dat els seus partidaris a manifes tar se contra els resultats de les eleccions en què va ser derrotat pel demòcrata Joe Biden. «Estem vigilant això i per descomptat ho vigilarem de prop», va dir Kirby sobre aquestes eventuals pro testes, subratllant que treballen «mà a mà» amb autoritats locals i estatals a tot el país. Trump va basar la seva informació en «fil tracions il·legals d’una oficina de la fiscalia de Manhattan corrup ta i altament polititzada que ha permès que s’estableixin nous rècords en delictes violents i el líder dels quals és finançat pel multimilionari George Soros». La investigació, que ha durat gairebé cinc anys, abasta el pa gament a Daniels a canvi del seu silenci durant la campanya elec toral de Trump del 2016 i sembla estar centrada en la falsificació

dels registres comercials de l’Or ganització Trump per com es va incloure el reemborsament a l’exadvocat de Trump, Michael Cohen, que va dir haver avançat aquests diners a la dona.

Per la seva banda, l’expre sident nord americà Donald Trump va acusar ahir al seu suc cessor, Joe Biden, d’estar implicat en la investigació en contra per part de la Fiscalia de Manhattan, en el marc de la qual preveu ser detingut demà. «Biden vol fingir que no té res a veure amb l’assalt a la democràcia de la Fiscalia de Manhattan quan, de fet, ha omplert l’oficina del fiscal amb gent del Departament d’Injustí cia», va dir a la seva xarxa social, Truth Social, la mateixa des de la qual va anunciar dissabte el seu eventual arrest i des de la qual va instar la protesta.

D’altra banda, el cap de la Fis calia de Nova York que investiga

Putin viatja per primera vegada al Donbàs en una visita a Mariúpol

Les Forces Armades d’Ucraïna diuen que la ciutat ja està al seu abast

El president rus, Vladímir Putin, va viatjar per primera vegada al Donbàs en una visita nocturna a Mariúpol, ciutat portuària a l’est d’Ucraïna que el maig de l’any passat va quedar sota el control de l’Exèrcit de Rússia després de gairebé tres mesos de ferotges combats.

El Kremlin va informar de la visita del mandatari ahir al matí, després que abandonés la zona després d’un viatge que el por taveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov, va qualificar de treball i d’inspecció de la feina de reconstrucció de la ciutat, a la que va arribar ahir a la nit en helicòpter.

Putin va recórrer la ciutat en cotxe, que va conduir ell ma teix, acompanyat del viceprimer ministre, Marat Jusnulin, que supervisa els treballs de re construcció, segons es va poder apreciar en les imatges difoses per la televisió russa. «Era un grup compacte de cotxes amb el president. En un d’aquests, ell anava al volant», va dir el porta veu de la presidència russa.

Putin i Jusnulin amb un plànol de reconstrucció de la ciutat.

Tot i que Mariúpol es troba a uns 80 quilòmetres de la línia del front, les Forces Armades d’Ucraïna van declarar ahir que la ciutat ja està a l’abast de la seva artilleria i, per això, la visita de Putin es podia deure a mo tius de seguretat. El president rus, Vladímir Putin, havia estat

criticat des dels sectors ultrana cionalistes del seu país per no visitar, llevat de Crimea, cap de les altres quatre regions ucraï neses annexionades per Rússia, quan el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha estat di verses vegades pràcticament a la primera línia del front.

El cap de la Fiscalia diu que no es deixarà intimidar per la protesta convocada per Trump

Donald Trump, Alvin Bragg, va dir als seus treballadors que l’ofi cina no es deixarà intimidar per les crides de l’expresident nord americà a la protesta en cas que sigui acusat. El missatge de Bragg

TERRATRÈMOL

L’expresident dels Estats

Units, Donald Trump, creu que serà arrestat demà i insta a la protesta

figura en un correu electrònic enviat dissabte als funcionaris i publicat ahir per diversos mit jans dels Estats Units. «No tole rem intents d’intimidar la nostra oficina o amenaçar l’estat de dret

a Nova York. Els nostres socis de les forces de l’ordre asseguraran que qualsevol amenaça espe cífica o creïble contra l’oficina serà investigada i que les salva guardes adequades estiguin en vigor», va assenyalar fiscal. Bragg va assenyalar als funcionaris que la Fiscalia s’està coordinant amb la Policia i que la seguretat dels treballadors serà la seva princi pal prioritat.

Ascendeix a 446 la xifra de ferits pel sisme de 6,5 graus a l’Equador

El 16 d’abril el país recorda l’aniversari d’un dels sismes més destructius

EFE

La xifra de ferits ascendia, al final de la jornada d’ahir, a 446 ferits pel sisme de magnitud 6,5 a l’escala oberta de Richter que es va registrar dissabte a la província del Guayas, a la zona costanera de l’Equador, i que va deixar 14 morts.

Després del sisme de 6,5 ocorregut aquest dissabte al migdia, i que es va sentir a 13 de les 24 províncies del país, se’n van registrar quatre més de magnituds 4,8, així com dues de 3,5, amb epicentre a l’extrem nord est de l’Illa Puná al Golf de Guayaquil. 180 habitatges van resultar afectats i 84 destruïts, d’acord amb el reporti general de la Secretaria de Gestió de Riscos. Entre les afectacions a infraestructures es reporta col· lapse de façanes, trencament de vidres i fissures a parets, entre d’altres. Així mateix, també es va registrar el col·lapse de l’an tic moll de cabotatge així com la caiguda de línies telefòniques i la manca d’energia elèctrica a diverses ubicacions de la pro víncia de l’Or. Cal recordar que

Els danys ocasionats pel sisme a la ciutat de Cuenca (Equador).

Equador es troba al Cinturó de Foc del Pacífic, que concentra algunes de les zones de subduc ció més importants del món i és escenari d’una forta activitat sísmica. A més de l’Equador, el Cinturó comprèn països com Xile, Argentina, Bolívia, Perú, Colòmbia, Panamà, Costa Rica,

Nicaragua, el Salvador, Hon dures, Guatemala, Mèxic, Es tats Units i Canadà. El pròxim 16 d’abril, l’Equador recordarà l’aniversari d’un dels terratrè mols més destructius de la his tòria. El fenomen va deixar més de 670 morts, milers d’afectats i pèrdues materials milionàries.

Fotografia d’arxiu de l’expresident dels Estats Units, Donald Trump, a Brussel·les l’any 2017. EFE

Efectivitat i patiment (3-2)

El Nàstic va mostrar dues cares diferenciades, una més determinada al primer temps i una plena de nerviosisme al segon

NÀSTIC 3

CALAHORRA 2

Nàstic. Manu García, Pol Domingo (Tirlea 78’), Alex Quintanilla, Jose ma, Joan Oriol, Aarón Rey (Guiller mo, 66’), Marc Montalvo, Eric Mon tes Arce, Robert Simón (Pochettino, 66’), Marc Fernández (Bonilla, 78’) i Andrei Lupu (Marc Álvarez, 56’). Calahorra. Miguel Martínez, Ángel López, Zubiri, Rojas, Kortazar, Vi dorreta, Pablo Santana, Ibarrondo (Calvillo, 65’), Davo (Alex Arias, 65’), Pablo Sáenz (Pascu, 56’) i Baselga. Gols. 1 0, Marc Fernández (21’); 2 0, Aarón Rey (34’); 2 1, Baselga (49’); 2 2, Davo (54’) i 3 2, Bonilla de pe nal (84’).

Àrbitre. Luis Bestard Servera (bale ar). Va mostrar la targeta groga als locals Joan Oriol, Josema i Bonilla i als visitants Rojas, Vidorreta i San tana.

Incidències. Partit disputat al Nou

Estadi Costa Daurada corresponent a la jornada 28 de Primera RFEF amb una assistència de 3.322 especta dors.

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarra gona va guanyar un partit a base d’eficàcia. Els gra na van batre per 3 2 al Calahorra en un duel en el qual van patir molt més del compte. Els de Dani Vidal van mostrar dues cares di ferenciades a les dues parts del partit. A la primera, els grana es van mostrar incisius i letals al contraatac marcant dos gols a base d’eficàcia i d’aprofitar les ocasions que tenien. A la segona, els grana van caure estabornits quan el Calahorra va igualar el marcador en qüestió de minuts. Bonilla va acabar salvant el Nàs tic de penal i els grana es van em portar tres punts que els allu nyen del descens.

Dani Vidal només va fer tres canvis respecte a l’onze inicial que va presentar contra el Barça Atlètic. Manu García va tornar a la porteria i, en defensa, Josema va completar la formació de Pol Domingo, Quintanilla i Joan Ori ol. Al mig del camp, el doble pi vot format per Eric Montes Arce i Marc Montalvo va tornar i es pre sentà com la combinació estable que necessitava el Nàstic. Aarón Rey i Robert Simón van tornar a les bandes i la parella de l’atac va estar formada per Marc Fernán dez i Andrei Lupu, que jugava el seu primer partit sense màscara protectora.

Els minuts inicials del par tit van ser del Nàstic. L’equip de Dani Vidal va sortir ràpid i

L’autor del primer gol del Nàstic, Marc Fernández, celebrant la diana amb els seus companys.

LES DADES

Els jugadors del Nàstic celebrant al Nou Estadi Costa Daurada el gol de Javi Bonilla, que va significar el 3-2 final.

GERARD MARTÍ

GERARD MARTÍ

Marc Fernández va ser qui va portar la batuta de les accions ofensives del primer temps

va centrar els seus atacs per la banda dreta. Totes les pilotes que van caure a les botes de Ro bert Simón acabaven centrades a l’àrea. Malgrat els intents, els grana no van aconseguir foradar la defensa del Calahorra i, amb el pas dels minuts, es van comen çar a apagar. El joc del Calahorra va regnar i, a base de pilotades, va transformar el ritme del par tit. Els dos equips van deixar de banda el joc trenat i era fàcil veu re com les possessions es perdien als dos o tres tocs.

El conjunt rival se sentia cò mode en aquest tipus de partit i, en una de les seves centrades, la pilota la va rebre Josema i els de la Rioja no van dubtar a reclamar penal per mans del defensor. El joc continuava i els grana van aprofitar l’ocasió per generar un contraatac perfecte. Aarón Rey va sortir corrent a tota màquina i va passar la pilota a Marc Fer nández, que estava més avançat. El gallec continuava el recorregut per la banda i quan Marc el va veure, li va tornar perquè aquest

Vidal:

Javi Bonilla va acabar solucionant el partit marcant de penal, la seva especialitat

centrés. La defensa va refusar i la pilota va caure als peus de Marc Fernández. Aquest la va contro lar, va buscar l’espai i va batre el porter rival amb letalitat.

El gol va arribar en el millor moment, que va ser quan pitjor estava jugant l’equip. El fet de veure’s per davant en el marca dor va reforçar el joc dels juga dors i el Nàstic va passar a l’atac.

Pol Domingo va iniciar una gran jugada des del mig del camp i la seva cursa va acabar gairebé a l’àrea petita. Llavors, va ce dir l’esfèric a Simón i el remat d’aquest va topar amb el porter. El refús el va atrapar Simón de nou, però la va tocar amb les mans i li va cedir a Lupu. Aquest va marcar, però l’àrbitre va anul· lar l’acció per fora de joc.

El Nàstic estava endollat i els contraatacs eren punyents. De fet, el segon gol també va arri bar en una acció a contracop. Aquesta vegada, va ser Lupu qui la va iniciar i li va passar a Marc Fernández. El davanter grana va portar la pilota fins a la frontal i

la va recórrer buscant un espai. Quan semblava que s’estava que dant sense opcions, va rematar i la pilota es va estavellar amb el pal. El rebot va anar directament als peus d’Aarón Rey i el gallec la va enviar al fons de la xarxa. Amb el 2 0 en el marcador, els fantas mes del mal joc dels primers mi nuts van desaparèixer i l’equip es va mostrar alliberat. El Nàstic va mostrar el seu joc més eficaç marxant al descans amb 2 0 a l’electrònic.

Tenint en compte l’avantatge en el marcador i el joc de l’equip, semblava que el partit estava dat i beneït, però no va ser així. A la represa, el Calahorra va ser el conjunt que va començar més endollat i no va trigar massa a re tallar distàncies. El 2 1 va arribar en un centre lateral que va rema tar Baselga amb el peu. El davan ter va guanyar l’esquena a Quin tanilla per retallar distàncies. El gol va ser tot un cop de puny i el Calahorra no es va frenar aquí. Els rivals continuaven insistint i el Nàstic va perdre tot el caràcter que va mostrar a la primera mei tat. El segon no va trigar a arribar. El partit es va convertir en un monòleg del conjunt de la Rioja i, en un altre centre lateral, Davo va marcar el 2 2.

En un tres i no res, el partit es

L’ENTRENADOR Reactiu. Amb els canvis va posar les peces sobre el camp que l’equip necessitava.

Dani Vidal

Ocupat. Quan el partit es va complicar, es va desbordar i li van guanyar l’esquena.

Alex Quintanilla

Intermitent. Va anar de menys a més, però totes les pilotes que va tenir van acabar en centrades.

Robert Simón

Eficaç. Va ser clau en els dos primers gols del Nàstic i estava al lloc adequat per marcar el segon.

Aarón Rey

Clau. Va entrar per reactivar l’ofensiva i en les seves accions va provocar el penal del 3-2.

Marc Álvarez

Decisiu. Gaudeix de pocs minuts, però es va encarregar de solucionar el partit.

Javi Bonilla

tava empatat i el Nàstic, estabor nit. El Calahorra buscava el ter cer i van tenir ocasions més que suficients per aconseguir ho.

El Nàstic estava completament batut, així que Dani Vidal va de cidir moure banqueta per donar entrada jugadors elèctrics com Marc Álvarez, Pochettino i Bo nilla.

Els grana es reactivaven amb

el duel»

El tècnic va destacar que «hem tingut errors», però que «és més fàcil corregir-los des de la victòria»

Arnau Montreal Quesada Dani Vidal va sortir del partit «content per la victòria», però també va destacar que «està clar que hem tingut moltes co ses que hem de millorar, però sempre és més fàcil fer ho des de la victòria». El tècnic grana va assenyalar que «ens ha faltat una mica de joc quan ens hem posat per davant en el marcador. Quan vas guanyant has d’estar

més tranquil, però és veritat que a vegades el partit va en una di recció que no es pot aturar». El Nàstic va fer una primera part efectiva, però, en qüestió de cinc minuts, el Calahorra va empa tar. «En un tres i no res ens han empatat. Llavors ha entrat un ambient de nerviosisme que ha afectat l’equip. Malgrat això, l’equip ha fet un pas endavant en maduresa i ha sabut viure en

el nerviosisme», va assenyalar Vidal. El tarragoní va afegir que «en una altra situació hauríem perdut el duel». Va fer la sensa ció que l’equip va sortir del des cans relaxat i Vidal va subratllar que «un futbolista professional mai es relaxa. Quan el Calahorra fa l’empenta al segon temps vam entrar en shock i va començar el nerviosisme. Ara toca treballar perquè no torni a passar». Marc

Álvarez i Javi Bonilla van resca tar l’equip quan pitjor estava. El tècnic tarragoní va descriure Bo nilla com «un jugador amb unes característiques molt bones, en els darrers partits. Necessitàvem un altre perfil sobre la gespa, i per això no jugava». A més, també va tenir temps d’estirar li les orelles: «Espero que aquesta groga no s’acumuli i generi una sanció més endavant».

Tremolador. No es troba segur quan ha de sortir sota els pals i això va provocar més d’un ensurt.

Manu García

Dubitatiu. No va ser contundent a l’hora de refusar pilotes dins de l’àrea i gairebé provoca un penal.

Josema Gómez

Lluitador. Va controlar el joc del rival i, fins i tot, va tenir una ocasió des de la frontal.

Marc Montalvo

Desemmascarat Va ser el primer partit sense màscara i va ser voluntariós en atac.

Andrei Lupu

Present. Va lluitar sobre la gespa, però gairebé no va tenir cap oportunitat.

Guillermo Fernández

Complidor. Va entrar en el tram final i va rendir en les ocasions que se’l necessitava.

Alexandru Tirlea

jugades puntuals, però ben apro fitades. En una d’aquestes pilota des filtrades darrere dels defen sors, Marc Álvarez es va plantar a l’àrea rival i, amb un hàbil xut, va rematar a les mans del defensor i l’àrbitre va xiular penal. Amb Bonilla sobre la gespa, estava clar qui seria el llançador. El sorià no va fallar i va marcar un 3 2 que va canviar el partit completament,

Veloç. Es va incorporar a l’atac amb criteri i va patir per les bandes durant el segon temps.

Pol Domingo

Patidor. Quan el Calahorra va dominar, va haver de treballar de valent.

Joan Oriol

Ofuscat. No va mostrar el nivell dels últims partits, però va complir en la seva funció.

Eric Montes Arce

Letal. És un jugador diferencial i de les seves botes van venir els dos primers gols.

Marc Fernández

Millorat. Necessita més minuts de rodatge, però progressa adequadament.

Maurizio Pochettino

més enllà de l’avantatge en el marcador.

L’ànima del partit va canviar completament quan es vapassar de les xiulades de l’afició per les accions erràtiques dels jugadors grana als crits d’ànims. Tocava aguantar i patir i així ho va fer el Nàstic per segellar la victòria i aconseguir uns tres punts que l’allunyen de la part baixa.

Marc Álvarez bregant amb un jugador del Calahorra.

«Hem fet un pas endavant en maduresa, en una altra situació hauríem perdut

GERARD MARTÍ

Dani Vidal a la banqueta del Nàstic durant el partit d’ahir.

La Pobla de Mafumet fa una declaració d’intencions (5-2)

Els d’Adolfo Baines es van mostrar incisius i efectius i ja miren cap a les posicions de ‘play-off’

JOSE MARIA GARCIA

POBLA DE MAFUMET 5

TONA 2

Pobla de Mafumet. Pirot, Monta gut (Faganda, 68’), Fer Torre, Urbi na, Quirós, Grabulosa (Manu Pavón, 68’), Kim Lorca, Danilo (Dani García, 65’), Israel Luiz (Santi Guzmán, 61’), Querol i Joan Torrents.

Tona. Blanquera, Coll, Banús (Gaitán), Pol Vallès (Juvanteny, 55’), Casca, Ferran López, Enric Vallès (Serra, 55’), Genero, Roquet, Sala rich i Casanova.

Gols. 1 0, Torrents (19’); 1 1, Enric Vallès (28’); 2 1, Israel Luiz (28’); Da nilo (53’); 3 2, Casanova (60’); 4 2, Torrents de penal (83’) i 5 2, Tor rents (86’).

Àrbitre. Bernat Pedrol (barceloní) (madrileny). Va mostrar la targeta groga al local Querol; i als visitants Enric Vallès, Pol Vallès, Banús, Ser ra, Coll i Genero.

Arnau Montreal Quesada La Pobla de Mafumet d’Adolfo Baines va sumar ahir la quarta victòria consecutiva al seu estadi en el qual va ser una declaració d’intencions. El filial grana va demostrar contra el Tona que té arguments suficients per mirar cap a amunt. Joan Torrents va ser el protagonista del duel mar cant un hat trick d’un encontre que va acabar 5 2 gràcies a una demostració d’efectivitat dels pobletans.

El partit va començar amb el protagonisme de la Pobla. La connexió entre Joan Torrents i Israel Luiz funcionava per apro ximar la pilota a l’àrea amb perill,

HOQUEI PATINS

però no trobaven remats clars. Els d’Adolfo Baines estaven cò modes en el paper de donar la possessió i esperar els contra atacs i dels peus de Querol va sorgir el primer gol. El pobletà es va endinsar entre la defensa com un ganivet tallant mantega i li va cedir l’esfèric a Quirós. Aquest va centrar al segon pal i Joan Tor rents va vèncer la seva marca i va marcar amb el cap el primer. Malgrat el gol, el Tona va man tenir el seu paper amb l’esfèric i va aconseguir una falta directa perillosa just a la frontal de l’àrea. Enric Vallès va xutar directe i a César Pirot se li va escapar l’esfè ric de les mans.

David Gelmà porta el Reus Deportiu a la victòria (1-4)

El jugador va marcar un hat-trick

Redacció

El Reus Deportiu va recuperar el somriure a l’OK Lliga amb una treballada victòria per 1 4 con tra el Voltregà, ahir. Els roig i negre arribaven al duel després de caure per primera vegada al Palau d’Esports contra el Barça. El partit contra el Voltregà no va ser gens fàcil. Els reusencs van començar per sota. El Voltregà va colpejar primer mitjançant un gol de Lluc Sitja. EL jugador local va superar Martí Zapa ter en l’enfrontament directe, però l’avantatge va durar poc. David Gelmà va aparèixer per empatar el partit amb un po tent xut des de l’exterior. Amb

el resultat igualat, el partit va anar al descans i així va seguir fins a gairebé les acaballes del partit. El duel començava a en durir se amb les faltes i Marc Julià va tenir una opció de falta directa, però no va estar encer tat. L’olotí, però, es va redimir poc després amb una jugada personal passant per darrere de la porteria. El gol va trencar la defensa local completament i Gelmà ho va aprofitar. Primer, amb un ràpid contraatac que va iniciar i finalitzar ell mateix i, després, va sentenciar marcant l’hat trick. Amb aquesta victò ria, el Reus Deportiu manté la quarta posició a l’OK Lliga.

Tornava a igualar se el partit, però, després de recuperar se dels minuts de mal joc a causa del gol, la Pobla va tornar a avan çar se amb una jugada similar a la del primer gol. Querol li va passar a Quirós i aquest la va tor nar a centrar. Aquesta vegada, Israel Luiz la va rebre amb el pit, va driblar dos defensors i amb un xut creuat va marcar el 2 1 que va arribar al descans.

El Tona va sortir amb tot a la represa, però la Pobla va apro fitar les escletxes que deixaven en defensa per fer contraatacs.

Així va ser, Querol la va pentinar amb el cap i Torrents va iniciar la cursa amb un toc d’esperó. Quan

BÀSQUET

va arribar a la frontal, la va passar a Danilo i aquest no va fallar. Els visitants no es van rendir i la falta de contundència a l’àrea poble tana va acabar amb el 3 2. Tocava patir i així ho va fer el filial grana fins que, en un atac, Dani García va caure a l’àrea i l’àrbitre va xiular penal. Torrents no va fallar i va marcar el 4 2. El davanter pobletà no estava sa tisfet i, poc després, va marcar el seu hat trick. Ell mateix el va fabricar portant la pilota a l’àrea. La va cedir a Guzmán i va buscar l’espai. Aquest la va filtrar entre els defensors i Torrents, amb un toc gràcil, va superar el porter i va marcar el 5 2 final.

El CB Salou no pot superar el totpoderós CB Prat al Pavelló del Milà (73-87)

Resten tres partits i els blaus són al ‘play-out’

Redacció

El CB Salou de Jesús Muñiz va perdre ahir contra el totpo derós líder de LEB Plata, el CB Prat, per 73 87 al Pavelló del Milà. Amb aquest resultat, els de Jesús Muñiz es queden en zona de play-out, a dues vic tòries de la salvació i a una del descens directe. Només queden tres partits de cara al final de lliga i els de Jesús Muñiz encara s’han d’enfrontar al Benicarló, Fiwi Palma i al CB l’Hospitalet. Aquest últim, podria arribar a ser el més decisiu de tots. El partit va començar més igualat del que va acabar mos trant el marcador. Els dos

VOLEIBOL

EL CV Sant Pere i Sant Pau perd l’opció de la primera plaça (2-3)

El CV Sant Pere i Sant Pau de Vlado Stevovski es va emportar la victòria contra el Sabadell el darrer dissabte, però va perdre l’opció de quedar líder del grup.

Els cooperativistes van patir i van acabar vencent per 2 3 i actualment es troben amb 53 punts. L’Illa Grau va assolir un 3 0 en el seu duel i es col·loca amb 57 punts, una distància de quatre que és impossible d’igualar a falta d’un partit pel final. Els vermells van comen

HOQUEI PATINS

çar el duel amb mà de ferro. El primer i el segon parcial el van guanyar amb facilitat amb uns 25 16 i 25 18 respectivament. El Sabadell va despertar i va reta llar distàncies amb un 19 25 i es va emportar un quart set molt lluitat per 25 27. Els tarragonins es van emportar el duel en el cinquè set per 15 11. Els coo perativistes mantenen la seva ratxa i demostren, una vegada més, perquè només han perdut un partit en tot l’any. Redacció

El Calafell perd la tercera batalla contra el Liceo (0-3)

El CP Calafell de Ferran López va caure contra el Deportivo Li ceo el dissabte al Joan Ortoll. Els del Baix Penedès van ser derro tats per 0 3 i, a més del partit, també van perdre la segona po sició en favor de l’equip gallec. El partit va transcórrer igualat durant els primers minuts, cap dels dos equips va aconseguir foradar la defensa contrària. El respecte entre els dos equips era màxim, perquè es conei xen tots els detalls després de

BÀSQUET

El CBT de Berni Álvarez va su mar la quarta victòria consecu tiva el darrer dissabte al Serra llo. Els cebetistes es van imposar a l’Olivar per 79 71 en un partit en el qual els blaus van esborrar el conjunt visitant en el tercer quart. L’Olivar s’emportava la primera cistella amb un triple, però el CBT reaccionava gràci es a un gran Ousmane Ndour que primer va fer la feina sota la cistella i després va fer un alleyhoop amb Duch. Els de Saragos

BÀSQUET

equips es van intercanviar cops i, tot i que els salouencs van capgirar el marcador diverses vegades, però el conjunt visi tant va establir el 22 25 al final del primer període. Aquesta di ferència de punts no la va per dre el Prat en cap moment. En el segon quart, els de Muñiz van retallar punts, però quan es van quedar a un punt, el CB Salou va reaccionar i va acabar mar xant al descans amb nou punts de distància. Cada vegada que el Salou s’apropava, el CB Prat reaccionava amb contundència i ampliava encara més les dife rències. CJ Barksdale va ser el més destacat amb 18 punts.

jugar tres partits en un mes. El primer a colpejar, però va ser el Liceo que va marcar amb un xut potent d’Alex Rodríguez. A la represa del descans, el Calafell va tenir l’opció de l’empat, però Arnau Xaus va fallar la falta di recta. Poc després, Sergio Miras va tenir un nou intent de penal, però tampoc va marcar. El Liceo no va perdonar i, quan va tenir l’opció, va marcar el 0 2 i, poc després, va rematar el partit amb el 0 3. Redacció

sa, però es van emportar el pri mer parcial per 16 18. A l’inici del segon quart els visitants van assolir un 0 5 de parcial i Berni va frenar la ratxa amb un temps mort. Aquest va funcionar i, a la represa, el CBT va retallar distàncies abans del descans. El tercer quart va ser decisiu, els blaus van passar per sobre dels visitants i van assolir un 23 6. A l’últim quart els cebetistes van aguantar i van rematar la feina. Redacció

El CB Valls recupera el somriure contra el cuer (80-100)

El CB Valls de Víctor Neila va recuperar el somriure el darrer dissabte amb una gran victòria contra el CN Helios, el cuer, per 80 100. Els vallencs van pagar les frustracions de la derrota al Joana Ballart contra el Barça del darrer dimecres i no van tenir pietat de l’Helios. Oriol Beso ra va ser el dominador absolut del partit amb 32 punts i quatre rebots. El partit va començar a favor dels de l’Alt Camp. En el primer quart, van aconseguir

un parcial de 0 8 per marcar distàncies i, malgrat els in tents dels locals per igualar el resultat, els vallencs es van distanciar fins a acabar 20 23 en el primer període. Aquesta diferència es va fer cada vegada més gran amb el pas dels quarts i, en el tercer, els de Víctor Neila es van arribar a posar a més de 30 punts. Després de la pallissa, es van relaxar a l’últim quart i l’Helios va poder maquillar l’electrònic. Redacció

El jugador de la Pobla de Mafumet, Israel Luiz rematant l’esfèric i marcant el 2-1.

El CBT continua en ratxa i suma el quart triomf seguit (79-71)

GENT

FELICITACIONS

BAIX CAMP

¡¡¡Valeria ya ha cumplido 7 años!!! Es una niña fantástica con un corazón enorme. Besos de tu familia. ¡Te queremos infinito! ¡¡Feliz cumpleaños preciosa!!

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

SERVEIS FUNERARIS REUS I BAIX CAMP (CEMENTIRI) – REUS EDICTE

En/Na CONSUELO DÍAZ LÓPEZ sol licita que se li expedeixi el títol acreditatiu del dret funerari, en caràcter 'Provisional', corresponent a la sepultura l'Illa M número

169 del Cementiri General de Reus, la qual cosa es comunica d'acord amb el/s article/s

50 51 de l'Ordenança Municipal de Cementiris per tal que en el termini de quinze dies hàbils a partir de l'endemà de la publicació, puguin oposar-s'hi els qui creguin de tenir el dret legítim amb la manifestació de les al legacions davant de les o cines d'aquesta entitat.

José Antonio Álvarez Muñoz Director de la divisió de Serveis Funeraris Reus Baix Camp Reus Serveis Municipals SA

17 de març de 2023

Descobreixen un conjunt d’art postpaleolític a la Febró

Els experts apunten que és dels més importants de l’arc Mediterrani

ACN

Un mural de vuit metres amb més de cent figures gravades a l’argila fetes entre l’època pale olítica i neolítica, és la troballa d’art postpaleolític que s’ha presentat a la Febró. Ubicat a la Cova de la Vila, es tracta d’un dels conjunts més importants de l’arc Mediterrani per conèixer «la cosmovisió» dels habitants d’aquest indret, com destacava l’especialista en art rupestre i col·laborador de l’IPHES, Ra mon Viñas. La descoberta la van fer l’any 2021, de forma casual, un grup d’espeleòlegs i és una de les poques mostres d’art ru pestre a dins d’una cova a Cata lunya. Per conservar la troballa, s’ha tancat l’accés a la cova i el Departament de Cultura ja ha encarregat un estudi documen tal exhaustiu dels gravats.

L’art rupestre que es troba a la Cova de la Vila consta d’un centenar de gravats que combi nen formes abstractes i d’altres de figuratives, on s’identifiquen imatges de cavalls i bòvids.

L’Aran avui fa 10 anys, moltes felicitas campió!!!

El col·laborador de l’IPHES, Ramon Viñas, va assenyalar

una altra particularitat de l’es pai, que es creu que combinat un ús funerari i de santuari. D’aquesta manera, no descarta que en futures intervencions arqueològiques es trobin restes humanes en aquesta cova. A banda de l’alt volum d’imatges que es troben en aquest espai,

un altre aspecte que destaca de la troballa és la tècnica de gravat amb què es van realitzar, a mà i amb eines de fusta i sílex. El fet que es trobin a l’interior d’una cova també els fa especials. «A Catalunya, conjunts d’art ru pestre dins de coves es compten amb una mà», va indicar.

DEFUNCIONS

Tarragona

Isabel Rodriguez Quilez. Ha mort a 61 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori.

Reus

Vicente Rufi Beltran. Ha mort a 89 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h. al Tanatori. Ramona Pérez Muñoz. Ha mort a 90 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. al Tana tori.

La Cova de la Vila, a la Febró, consta d’un centenar de gravats.

diarimés 20/03/2023

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Preus descontrolats

moció de censura fallida

EDITORIAL + CONFIDENCIAL

Tant «incoherent» com «obligatori»

LLUÍS BADIA Advocat

Les dades objectives ens col·loquen en un espai econòmic de pujada de preus, a tots els productes i serveis, que comportarà un can vi de comportament social més gran del que puguem sospitar, i a més curt termini del que poden dir «els entesos» en el tema.

L’evidència d’una inflació que es vol con trolar, però que es queda amb actuacions de maquillatge puntual, és una referència que es porta per endavant més de 40 anys de tranquil·litat en un concepte emblemàtic del nostre creixement i la mateixa consoli dació del model d’estat de benestar; però és que darrere d’aquesta referència estan totes les conseqüències polièdriques de la matei xa que fa que els preus dels béns i serveis es disparin fins a cotes insospitades, prop de la insostenibilitat. Els costos energètics, amb alces impossibles, o la pròpia cistella de la compra, cada cop més inaccessible, són els fets més emblemàtics per una ciutadania que ve assumint que la situació no es «calmarà» aviat, sinó que el que succeirà és una consoli dació del marc ara vigent.

Davant de l’entorn definit, quines són les alternatives al respecte?, què se’ns ofereix des dels poders públics, amb grans esforços publicitaris, com si aquesta fos la garantia

TRIBUNA

de solució, ara bé, poc es parla de la viabili tat d’aquestes ofertes d’ajuda i el que és més simptomàtic, com es podran mantenir en el futur.

Em sembla fonamental començar a parlar dels «canvis de comportament» que s’es tan donant i que incidiran, no solament en la nostra manera de sobreviure, sinó també en el mateix marc econòmic que pot veure com opcions, fins ara possibilistes, queden aparcades en funció d’una indisponibilitat manifesta pels que eren els seus clients, és a dir, l’ordenació de la despesa de les famílies es modificarà de manera definitiva, amb can vis que es poden intuir, però que encara no són realitat.

Em sembla fonamental començar a parlar dels «canvis de comportament»

Per no esmentar les grans decisions ma croeconòmiques que també tocaran les eco nomies familiars en marcs com el «crèdit», on podrem comprovar una baixada de les opcions hipotecàries i el que comportarà un fre per un sector amb greus problemes de supervivència, malgrat el seu pes dintre del mercat laboral, com és el relacionat amb la construcció.

En definitiva, estem en portes de canvis significatius, amb actors diversos, però amb resultats compartits; fins i tot, les mateixes administracions públiques, última opció a l’hora dels requisits i exigències comunitàri es, es veuran necessitades d’aplicar criteris

Recuperem les nostres platges

VICENT COLLADO LLUCH

Número 3 de la candidatura de la CUP de Tarragona a les eleccions

de prioritat en les seves decisions si realment volem ser capaços de donar alternatives, mí nimament esperançadores.

Segurament, el fàcil és anar passant, es perant que tot torni a la tranquil·litat, sense ser conscients que el món global aplicarà els seus dictats, on tots serem part, agradi o no, per tant, que necessaris són els pactes en les gestions vitals si realment «volem sortir vius» de l’esvoranc on estem instal·lats.

Director General: Marc Just

Directora de publicitat: Contxi Joan

Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Edita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Roger

Freixa, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat i Joel Ramos.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

L’any 2019, el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) va tornar a la platja del Vinyet, a l’espai natural de la Desembocadura del riu Gaià, ja al límit del municipi d’Altafulla. La presència d’aquesta espècie d’ocell a una platja del nostre municipi, ve a corroborar la millora de l’ecosistema dunar després de molts anys de feina. I és que ens hem de remuntar a l’any 2012 quan es tanca el pàr quing que ocupava part de la platja entre Al tafulla i la Roca de Gaià. Una mesura fruit del consens entre els ajuntaments de Tarragona i Altafulla i l’associació mediambiental La Sínia entitat dedicada a la conservació en el marc de la Conca del Gaià. Era la primera pe dra de tot un seguit d’actuacions amb el clar objectiu de renaturalitzar l’espai.

gairebé cap mena de fiscalització per part de les administracions.

Ara venen temps de canvi, i és que dècades de modificar les dinàmiques marines amb la construcció de ports o la destrucció dels sistemes dunars per estendre passejos ma rítims, han situat a les nostres platges al lí mit. Llevantada rere garbinada veiem com la regressió és evident en la majoria de platges com per exemple La Llarga o la Savinosa. És, per tant, moment de canviar la manera d’en tendre les platges i començar a diferenciar entre platges urbanes, amb uns determinats serveis, i platges naturals, amb unes pràcti ques ben diferents.

Segurament, el fàcil és ‘anar passant, esperant que tot torni a la tranquil·litat

Poder quedar nos en «discussions de sofà», lluites partidistes, on tot acaba en «tu més», o «discursos vuits plens de demagò gia» que en cap cas donen sortides possibles; però el que és evident és que tot això ens con diciona en el dia a dia. Opcionalment, podem continuar transitant per aquesta «línia» però no estaria de més que quelcom planteges altres posicionaments en allò que necessita alternatives pràctiques per a tots.

La via fiscal, a modificar per tots els im plicats, o el mateix retall de despesa pública futura, amb l’aturada de projectes impossi bles, o la necessitat de potenciar models vi tals com el turisme, l’agricultura, o les noves tecnologies, no pot continuar sent un apartat més de les agendes de poder, sinó que s’ha d’especificar amb decisions urgents i vitals, no descontrolades, ni sotmeses a pressions de minories, respectables, però fora de l’inte rès comú en moments de crisi descontrolada.

juga un paper important en evitar els efectes de l’erosió i la pèrdua de sorra, és per això que constituir zones abalisades sense presència humana és de gran importància. Necessitem buscar un equilibri entre la presència de ba nyistes i la conservació del sistema dunar, per a poder continuar gaudint de les platges i de la diversitat d’espècies que les conformen.

Llevantada rere garbinada, la regressió

és evident en la majoria de platges

Manel de Falla, C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

I és que al litoral tarragoní, com a la resta dels Països Catalans, no ens n’hem salvat del gran turisme depredador de territori, veient com desapareixen zones agrícoles de gran valor en alguns casos, i en altres espais natu rals d’alt valor ecològic. I és que els darrers 50 anys hem vist com les platges s’han posat a servei i benefici de la iniciativa privada, sense

Si ens centrem en les platges naturals, a Tarragona tenim un gran patrimoni; platges que no són a la trama urbana, però que reben una pressió urbanística i de model turístic molt alta. Però veient exemples com la platja del Vinyet o d’altres al territori, s’evidencia que hi ha moltes mesures que es poden apli car amb certa facilitat per a començar a tre ballar en aquesta recuperació.

Una de les principals mesures seria la de no netejar mecànicament la sorra, ja que provoca el remogut continuat, impedint la proliferació de vegetació. Aquesta vegetació

La platja del Miracle, totalment integra da i component la façana litoral de la ciutat, tampoc se n’ha salvat d’aquesta voracitat de ciment i s’ha pavimentat fins al límit amb l’aixecament del mamotreto. És per això que gràcies a la pressió popular i la iniciativa po lítica de la companya Eva Miguel des de la re gidoria de Medi Ambient que aviat li podrem dir adeu. Una primera pedra en l’alternativa possible per a un canvi de model pel que fa a la gestió dels nostres ecosistemes.

Cal sumar gent que lluiti per afrontar altres problemàtiques a les platges, com l’ocupació de domini públic dels càmpings a la platja de Tamarit o a la Llarga, o la contaminació acústica a la desembocadura del riu Gaià. Un clar exemple dels interessos que han marcat els usos que s’han donat a les platges en les darreres dècades, privatitzant les en benefici del capital.

No ens n’hem salvat del gran turisme depredador de territori

TRIBUNA

La moció de censura de Vox contra el president del Govern, Pedro Sánchez es debatrà i votarà al Congrés demà i dimecres. El candidat és l’economista i expolític independent Ramon Tamames, de 89 anys, que es convertiria en el pròxim president de l’Executiu en el cas remot que prosperés. Malgrat el rebombori de les darreres hores, en què tots els partits han aprofitat per dir la seva i per carregar contra uns i altres, no hi ha possibilitats que la moció de censura prosperi, ja que Vox no disposa dels suports parlamentaris necessaris. Aquesta és la segona moció de censura que impulsa Vox des de començament de legislatura. L’anterior, l’octubre del 2020, va fracassar i els 52 diputats de Vox es van quedar absolutament sols al Congrés. Aquesta vegada, el PP d’Alberto Núñez Feijóo no s’hi oposarà i s’hi abstindrà. A ningú se li escapa l’estratègia populista de Vox, que s’aprofita del desco neixement, sovint manifest, de bona part de la població sobre el funcionament dels organismes democràtics, com el Congrés dels Diputats, on la classe política passarà dos dies debatent i on el partit d’ultradreta tindrà el protagonisme i la veu que busca i necessita. De fet, ja l’ha aconseguit, amb l’eco de la resta de partits criticant una moció que ells mateixos saben que no prosperarà.

El protagonisme i la veu que busca Vox a través d’una

Aquest passat di vendres es va inau gurar al Castell de Vila seca l’expo sició La poètica del gest de l’ar tista Agustí Puig (Sabadell, 1957). Considerat un dels referents de l’art contemporani català actual, Puig exposa per primera vegada al Camp de Tarragona gràcies al del conveni de col·laboració en tre l’Ajuntament de Vila seca i la Fundació Vila Casas.

La poètica del gest consta d’una seixantena d’obres, en tre les quals hi ha pintura, però també escultures, ceràmica i xilografies. Bona part d’aquest treball, que és de factura recent, no havia estat exposat mai. A més, l’exposició compta amb dues peces inèdites de gran for mat (400x600 cm i 400x800 cm), concebudes aquest max teix any 2023 per a l’exposició de Vila seca. Es tracta de dues obres monumentals realitzades en tècnica mixta sobre tela, on apareixen algunes de les cons tants de l’obra de Puig, com les formes antropomòrfiques, la densitat en la pintura o la super posició d’elements i materials. Tot, culminat amb traços enèr gics i vigorosos que remeten a la condició fugaç de l’ésser humà. «Agustí Puig fa servir tota mena d’estris i materials per cons truir un univers en moviment», explicava Natàlia Cocharro, comissària de l’exposició de la

Fundació, en la inauguració que es va fer divendres amb la pre sència de l’artista. Cocharro subratllava tam bé «el diàleg» que Agustí Puig ha establert amb el Castell de Vila seca, en concebre obres ad hoc per a aquesta exposició i en plantejar la visita de manera que els espais i les obres es van succeint formant escenografies profundament meditades. Així, després de la primera sala on es mostren diverses escultures de presències antropomòrfiques

EXPOSICIONS

AGUSTÍ PUIG EN TOTA LA SEVA DIMENSIÓ

El Castell de Vila-seca acull la primera exposició al Camp de Tarragona de l’artista, la qual inclou dues obres realitzades especialment per a l’ocasió

que, en paraules de Cocharro, «avancen mirant al futur», l’es pectador entra de ple en la sala principal, on hi troba la peça de major format de l’exposició. En contrast amb la foscor de l’es tança (on les finestres romanen tancades), aquesta obra colossal interpel·la l’observador a través del joc amb la matèria, que se superposa i degoteja.

Després de la visió «con tundent» d’aquesta obra, l’ex posició continua a la planta superior, amb una mostra de xilografia que esdevé una «zona de respir» i prossegueix a la segona gran estança, amb l’al tra obra de gran format, que es

presenta acompanyada d’una mostra de ceràmica on també es fan presents les perforacions i la deformació de la matèria habi tuals en l’obra de Puig. La poètica del gest es clou en una última estança on es mostra una exten sa selecció de pintures i diverses escultures.

Aquesta és la sisena exposi ció d’art contemporani que obre portes al Castell de Vila seca des de l’any 2020, quan es va signar el primer conveni de col· laboració amb la Fundació Vila Casas (el qual ha estat recent ment renovat). Des de llavors, han passat per l’espai expositiu vila secà un total de 27.388 visi tants.

L’exposició La poètica del gest es podrà visitar fins al 17 de se tembre, i els caps de setmana s’ofereixen visites guiades.

SUDOKU 19º

Estat del cel

El cel estarà serè en general fins a migdia, si bé fins a mig matí hi hau rà alguns estrats baixos a punts de la depressió Central. A partir de migdia arribaran núvols alts i prims que avançaran d’oest a est i dei xaran el cel poc ennuvolat en conjunt. A banda, creixeran alguns nú vols d’evolució diürna a punts de muntanya de l’interior del quadrant nord est i es formaran alguns núvols baixos a punts del litoral.

Nivell mitjà Nivell alt

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Temperatura

La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més baixa, mentre que la màxima pujarà lleugerament.

Cristina Serret serret@diarimes.com

L’artista de Sabadell Agustí Puig divendres passat, durant la inauguració.