ENTREVISTA
L’Ajuntament de Salou retirarà la concessió de la residència d’avis a STS
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/b849da757ad0237af6e876bcce2262e9.jpeg)
CAMP El ple del 29 de març aprovarà l’inici del procediment per extingir-la després que l’empresa hagi canviat la seva titularitat mitjançant una fusió per absorció sense l’autorització prèvia del consistori. P7
Pere Navarro dona el tret de sortida a la Setmana Santa de Tarragona
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/9606faee3b2c8f20713bb20516790942.jpeg)
Miquel Domingo, arquitecte
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/fae8e84eb0ce78a7af1e3fb162f17bdd.jpeg)
El coordinador d’Infraestructures de la Cambra parla sobre el transport de mercaderies. P6
El Gimnàstic empata (0-0) contra el Castellón i d’endú un punt d’or
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/6e9792998bb8fd62068e184f5e3ed436.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/0764ec7938e410b124ab7c6f3466f292.jpeg)
Els grana van realitzar el millor partit de la temporada pel que fa al joc defensiu, però van anar de més a menys en l’ofensiu. P11-12
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/f98ccdbf2b007da6188ccee0a9e186d7.jpeg)
CAMP
El camp de La Pastoreta acull el primer Torneig de Futbol TEA en el marc de la Festa de l’Esport
El departament de Territori adapta l’horari del bus interurbà i amplia el servei fins a Sant Vicenç de Calders per connectar amb Rodalies. P10
Al voltant de 200 persones van assistir al primer encontre entre els jugadors del Supera’t TEA de Reus i el RubíTEA. P6
La connexió entre Valls, el Vendrell i Calafell té sis serveis d’anada i tornada a partir d’avui
Unes 860 persones es connecten diàriament al servei de wifi gratuït
Els usuaris hi poden accedir a través dels més de 100 punts habilitats que hi ha a l’espai públic i els equipaments municipals CEDIDA
John Bugarin
Gairebé un miler de persones es connecta, al dia, al servei de wifi gratuït que ofereix l’Ajuntament de Tarragona arreu de la ciutat. Concretament, són uns 860 els usuaris que accedeixen a un dels més de 100 punts habilitats que estan repartits entre l’espai públic els equipaments i installacions municipals. Això vol dir que de mitjana, al mes, es connecten unes 25.800 persones. El conseller de Govern Obert, Jordi Fortuny, opina que és una dada «considerable», tenint en compte les facilitats que hi ha actualment per tenir 5G i tarifes planes als dispositius mòbils. «El que està clar és que és un servei que la ciutadania utilitza», afirma. Fortuny va liderar el projecte que va impulsar fa dos anys l’Ajuntament d’instal·lació de punts wifi gratuït i d’alta velocitat a diferents espais públics. En aquell moment, el consistori es va adherir al programa europeu WiFi4EU, pel qual va rebre una dotació de 15.000 euros per dur a terme l’acció. A més, va permetre navegar a 30 mbps, una velocitat molt superior als 256 kbps dels punts que ja s’havien posat en funcionament prèviament a la Part Alta, en el marc del Pla Integral de la Part Alta (PIPA). A partir de l’adhesió al WiFi4EU, es va donar cobertura wifi d’alta velocitat a les zones de l’Antiga Audi-
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/0c4f2260b43bf43ec33de4e75a1a5d3d.jpeg)
L’IMSST torna a oferir els Bons d’Estiu per garantir la igualtat en l’accés a activitats
Pensant ja en el futur, des de l’Ajuntament estan treballant en dos àmbits d’actuació. Per una banda, es farà arribar el servei de wifi gratuït i d’alta qualitat al Serrallo, una acció que es contempla dins del pla de sostenibilitat turística de Tarragona, que és finançat pels fons Next Generation. Per una altra banda, es treballa amb l’àrea de Comerç i Mercats. El consistori està estudiant els emplaçaments dels possibles punts wifi, dels quals es podran beneficiar els paradistes i els clients. Aquesta iniciativa també comptarà amb una subvenció dels Next Generation. La previsió és que s’instal·lin entre quatre i deu per cada actuació.
Transformació digital
L’Ajuntament treballa per desplegar punts de wifi gratuït al Serrallo i als mercats municipals
ència, la plaça del Rei, la plaça de la Font, l’Espai Jove La Palmera, el Camp de Mart, el Parc Saavedra, el Teatre Metropol, el Teatre Tarragona i l’OMAC.
El conseller explica que, arran de la pandèmia, hi va haver un canvi d’estratègia i es va apostar per reforçar la xarxa dels equipaments municipals. En total, s’han desplegat 107 punts wifi per diferents instal·lacions de la ciutat i dels barris, com ara biblioteques, llars d’infants, centres cívics, equipaments esportius o museus. En aquests espais es
dona un doble servei, als treballadors i a la ciutadania: «Tot i que no estan pròpiament a la via pública, estan en equipaments oberts al públic on se’ls pot oferir aquest servei». Des del consistori recorden que, a l’hora d’escollir els llocs on fer arribar la cobertura, han d’anar amb compte, per llei, de no afectar negativament els operadors de mercat.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/ab83a3a8151e7d035719e031d5a40900.jpeg)
«La millora i evolució digital de l’Ajuntament i la ciutat és una de les nostres prioritats i línies de treball», expressa Fortuny. En aquest sentit, destaca la implementació del sistema IRIS dins del consistori per evolucionar cap a un model digital integral i integrat de gestió de la informació municipal: «És el segon any dels quatre que dura aquest projecte ambiciós i fet a mida per Tarragona». Cal destacar que aquesta iniciativa va rebre, a finals de l’any passat, el premi a la millor estratègia integral de dades en el XII Congrés Nacional d’Innovació i Serveis Públics.
L’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) posa en marxa la segona edició dels Bons d’Estiu, amb la finalitat de garantir en igualtat de condicions l’accés a les activitats de lleure i esportives a totes les famílies. La línia d’ajuts va adreçada, com en la primera edició, a famílies amb necessitats econòmiques, socials i socioeducatives per fer front a les despeses de les activitats, amb l’objectiu de contribuir a reduir els riscos d’exclusió social. Amb aquesta metodologia, des dels Serveis Socials es facilita als infants i joves de la ciutat la participació en les activitats que triïn lliurement. Tal com va detallar la consellera i presidenta de l’IMSST, Inés Solé, «amb aquest model més inclusiu, volem garantir els bons a tothom qui ho necessita des de les preferències i inquietuds personals davant una oferta àmplia i variada». Els Bons d’Estiu també contribuiran a millorar la conciliació familiar en el període de vacances escolars i facilitar la cohesió i la inclusió social. Els vals de descompte, que podran ser de 50, 100 o 200 euros, van adreçats a infants i joves d’entre 3 a 17 anys, tot i que, en el cas de persones amb capacitats diverses, s’amplia fins als 21 anys. Les famílies interessades poden sol·licitar-los fins al 18 d’abril via electrònica a la seu de l’Ajuntament o presencialment en les diverses Oficines d’Atenció al Ciutadà.
Reobre la Volta del Pallol amb un ‘videomapping’ per conèixer Tàrraco
Tarragona estrena una nova experiència immersiva que convida el visitant a conèixer la Tàrraco romana. Divendres a la tarda es va inaugurar la primera part del projecte Porta Tàrraco, un nou espai interactiu situat dins de la Volta del Pallol, tancada des de 2011, i que serà la nova porta d’entrada del visitant a la ciutat antiga. Es tracta d’un videomapping ubicat a l’interior, acompanyat de la gran maqueta romana, que torna al seu lloc original. El videomapping és una projecció pensada per a superfícies amb volum, com façanes o mobiliari urbà, i que té com a objectiu posar en context a l’usuari abans de començar la visita. Així, els murs de la volta serveixen per reproduir una projecció audiovisual.
El Centre Cultural Antic Ajuntament obre l’exposició ‘Arquitectes en construcció’
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/57487461dc763a22fa84ced69c46e3ed.jpeg)
El Centre Cultural Antic Ajuntament acull, des d’avui i fins al 23 d’abril, l’exposició Arquitectes en construcció, una mostra dels projectes de final de carrera de 34 arquitectes de la demarcació de Tarragona del Col·legi Oficial d’Arquitectes. L’acte de presentació de l’exposició se celebrarà el pròxim dijous a les 19 hores, i comptarà amb un debat reflexiu sobre l’arquitectura de la ciutat. La mostra gratuïta, que es podrà veure de dilluns a divendres de 8 a 15 hores, recull els dibuixos i imatges més representatius dels projectes i les seves maquetes.
RELIGIÓ
Navarro ressalta la relació entre fe i cultura en el pregó de Setmana Santa
El filòleg i professor de la URV va lamentar que en la societat actual «no és gens fàcil manifestar-se públicament cristià»
GERARDJohn Bugarin
«Fe i cultura no són dues realitats estranyes i contraposades entre si, sinó que es complementen». Aquest va ser un dels pensaments que va expressar el filòleg Pere Navarro en el tradicional pregó de Setmana Santa. Consellers, autoritats i agrupacions de la ciutat es van reunir ahir a l’Escola Oficial d’Idiomes per escoltar el discurs del professor de la URV, que dona el tret de sortida oficial als principals actes religiosos. «Existeix una relació intrínseca entre fe i cultura, la fe genera cultura i així ho constatem al llarg de la història», va afirmar Navarro, qui va parlar «des del vessant d’una persona creient». El filòleg va estar acompanyat per l’alcalde, Pau Ricomà, el president de l’Agrupació Associacions Setmana Santa, Francesc Seritjol i l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas. Navarro va posar en valor la tasca que duran a terme els membres de les associacions i confraries de Setmana Santa que seran «evangelitzadors, ens fareu presents les diferents escenes de la passió de Jesús de Natzaret». «Us convertireu en veritables transmissors de la cultura multisecular generada pel cristianisme», va afegir. Com cada any, passejaran pels carrers de la ciutat les magnífiques mostres de la imatgeria tarragonina, que «recordaran fets històrics sobre els quals s’articula la nostra fe». Els encarregats de fer realitat les processons de Setmana Santa, durant els dies sants, seran «la cara visible de l’Església, la qual
El filòleg i professor de la URV, Pere Navarro, amb l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i l’alcalde, Pau Ricomà.
Navarro va mostrar la seva preocupació perquè l’Església ha perdut el seu poder d’atracció
cosa és complicat en el món d’avui perquè no tots compartim el mateix llenguatge». En aquest sentit, va confessar que el present i futur pròxim del cristianisme no presenta una simptomatologia massa saludable: «Sembla com si l’Església hagués perdut el seu poder d’atracció, només cal veure la
participació en les celebracions litúrgiques per corroborar aquesta inquietant realitat». Va denunciar que, en un món cada cop més globalitzat, sembla que els cristians han renunciat als seus valors fundacionals. D’altra banda, el filòleg va reconèixer que fa 40 anys que es dedica a la docència universitària i «cada cop es constata més l’alarmant manca de coneixements bàsics de cultura religiosa cristiana». Navarro va manifestar que a la comunitat li ha tocat viure i donar testimoni en una societat en
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/0de74cf8e9c88b72135b84ad96cdf4c0.jpeg)
la que «no és gens fàcil manifestar-se públicament cristià».
Un lloc especial Tenint en compte el perfil professional de Navarro, l’Escola Oficial d’Idiomes era el lloc ideal per acollir el pregó del filòleg. Això sí, aquest lloc també té un vincle religiós: «És un espai estretament relacionat amb els cartoixans, una comunitat monàstica que em fa venir a la memòria la figura del Cardenal de la Pau, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer». El que fou arquebisbe de Tarragona va
néixer a Cambrils, com Navarro, qui va recordar que enguany se celebra el 45è aniversari de l’arribada de les seves despulles a la ciutat de Tarragona. D’altra banda, el filòleg va convidar la ciutadania a viure plenament la Setmana Santa. Navarro va explicar als assistents com la primitiva comunitat cristiana de Jerusalem celebrava els dies sants durant la segona meitat del segle IV. Ho va fer a través del testimoni d’Egeria, «la primera escriptora cristiana de la que tenim constància que va visitar Terra Santa».
ECP apunta al 28-M amb Collado posant la raó i Carmona, l’emoció
La coalició presenta candidatura i defensa la seva unitat i l’empeny per impulsar polítiques socials
ROGER FREIXARoger Freixa
«Els barris de Ponent no necessiten més classes de zumba, sinó polítiques socials i transformadores». Així finalitzava la seva intervenció el número 2 de la llista d’En Comú Podem, Toni Carmona, durant l’acte de presentació de la candidatura de la coalició a les eleccions municipals. La plaça de la Constitució de Bonavista va ser l’escenari en el qual la formació va defensar els seus objectius per al pròxim mandat i la unitat i l’harmonia entre els Comuns i Podem. Carmona, qui va pujar el ritme i la càrrega emocional de l’acte, va criticar el PSC i ERC per no «posar al centre els ciutadans» durant els anys que han governat, mentre el candidat a l’alcaldia, Jordi Collado, va detallar el full de ruta a Tarragona. Collado tampoc va oblidar-se del PSC i ERC. «Tenim la capacitat de fer enfadar els dos partits, que, avui dia, miren més a la dreta», va expressar. Alhora, també va fer referència a la CUP pels «problemes que tenen amb l’assemblea». «I el PSC té dubtes amb la seva llista. En canvi, nosaltres estem junts», va afegir. El disseny del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i l’execució dels projectes vinculats a subvencions europees Next Generation són les dues principals claus del pròxim mandat per a Collado.
Plans contra la segregació escolar i per afavorir l’acollida als
immigrants, espais d’oci per als infants i la dinamització del comerç van ser altres dels aspectes que va destacar el candidat a l’alcaldia d’ECP, qui, amb relació a possibles pactes postelectorals, va insistir que votaria «a favor d’un programa d’esquerres».
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/f61bf12d02c99d09dc901e712701abec.jpeg)
Al seu torn, la número 3 de la llista, Nerea García, va remarcar la importància de la salut mental i va proposar utilitzar la xarxa de centres cívics per oferir acompanyament psicològic gratuït. Alhora, va apuntar que l’Ajuntament ha de promoure polítiques per prevenir l’assetjament esco-
lar i el suïcidi.
Per la seva banda, Carmona va destacar la rellevància dels dos anys d’ECP al govern (20192021): «Vam fer que en els dos primers pressupostos de Ricomà [alcalde de Tarragona] s’invertís molt en polítiques socials». Tanmateix, va criticar el batlle per haver comès «el mateix error que Ballesteros», alcalde entre el 2007 i el 2019, i anar de «més a menys» en aquest sentit.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/cbe042718d19e7ee6af42c1805892d2c.jpeg)
El número 2 va exemplificar la línia de treball del partit amb l’impuls de la pujada de pensions i del salari mínim interprofessio-
La ‘Terra Baixa’ de Pablo Ley aborda amb èxit la lluita de classes
L’obra va fer parada divendres a Tarragona
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/f85670d7c315195f8adaa8adf34dff62.jpeg)
Roger Freixa
nal, entre altres iniciatives dutes a terme com a soci de govern estatal del PSC. «Quan som forts, aconseguim que el PSC miri a l’esquerra», va reflexionar el president d’Unidas Podem al Congrés dels Diputats, Jaume Asens. Asens va aprofitar l’ocasió per instar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a aprovar la reforma de les pensions i va rebutjar el projecte del Hard Rock. També van participar en l’acte d’ahir la número 4 a Tarragona, Laura Quiñones; la candidata a l’alcaldia de Terrassa, Agnès Petit, i l’eurodiputat Ernest Urtasun.
Pablo Ley introdueix amb èxit elements de suspens a la seva versió de Terra Baixa, que, alhora, manté l’essència de l’obra d’Àngel Guimerà. El Teatre Tarragona va acollir divendres al vespre la funció, Terra Baixa (reconstrucció d’un crim), que aprofita la història protagonitzada per la Marta, en Sebastià i en Manelic per introduir el context polític i social de l’època i il·lustrar la lluita de classes de finals del segle XIX i principis del XX. Les fantàstiques interpretacions i l’escenografia, amb un bon ús de la il·luminació, fan que sigui innecessari emprar
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/25fe512f1fef3f3b8fb991b4f643470d.jpeg)
POLÍTICA
molt d’attrezzo a l’obra, produïda pel Teatre Nacional de Catalunya i dirigida per Carme Portaceli. Le temps des cerises, una cançó vinculada a la Comuna de París, va posar punt final a més de dues hores de funció que exposen la relació dels éssers humans amb el poder, tant d’aquells que el pateixen com dels que l’exerceixen. Terra Baixa (reconstrucció d’un crim) recorda la constant lluita obrera al llarg de la història a través del clàssic de Guimerà. L’obra va comptar amb subtítols, audiodescripció i una visita a les 18.30 hores per a persones amb discapacitat visual.
El PSC aprova la llista de Viñuales per a les eleccions del maig
Isabel Mascaró serà la número 6
Redacció
L’executiva del grup Agbar Isabel Mascaró serà la número
6 de la llista del PSC, mentre que la setena posició l’ocuparà Guillermo García, secretari d’organització de la formació a Tarragona. El partit socialista va aprovar divendres la candidatura encapçalada per Rubén Viñuales, qui va destacar la presència de talent jove: «Tenim la millor llista possible per guanyar el 28 de maig i transformar la ciutat els pròxims quatre anys, una llista que és el més semblant possible a la Tarragona que volem, una ciutat dinàmica que atregui talent jove
per incrementar l’activitat econòmica i poder dur a terme les transformacions necessàries». La número 2 serà l’independent Monste Adán, directora de Port-Ciutat, mentre que la tercera, la quarta i la cinquena posició seran per a persones del partit: Berni Álvarez, Sandra Ramos i Nacho García. Més endavant, en el número 8, es troba com a independent Sonia Orts, actual consellera no adscrita a l’Ajuntament de Tarragona. La novena posició serà per a Cecilia Mangini i la desena per a Valle Mellado. L’actual conseller del grup municipal Mario Soler serà l’11.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/3f5d4eb8da750dca80972b65d2861d75.jpeg)
Recullen 476 burilles de cigarrets i 3 quilos de pirotècnia al Miracle
Una vintena de voluntaris va netejar la platja
ACN
Una vintena de voluntaris va netejar ahir al matí la platja del Miracle de Tarragona. Després de dues hores sense pausa, van recollir 476 burilles de cigarrets i més de tres quilos de restes de pi-
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/1553e073fc5266f4984c178cc7be6f2d.jpeg)
FESTES
rotècnia en aquest entorn natural. Els plàstics, els microplàstics i les llaunes de begudes van continuar el rànquing de porqueria retirada, que va acabar omplint més d’una desena de bosses. La idea és traslladar les dades a
GERARD MARTÍles administracions. En aquesta línia, les entitats ecologistes reclamen als ajuntaments de la Costa Daurada que prohibeixin fumar a les platges. «Si a Barcelona, amb el turisme que hi ha, són capaços de legislar sobre aquest aspecte, aquí és un pas més», va insistir Rodrigo Castellví, voluntari de Good Karma Projects. L’associació ha organitzat simultàniament una vintena d’accions a tot l’Estat. La iniciativa s’ha emmarcat en la campanya Clean up with Good Karma, impulsada per aquesta entitat. També s’hi van sumar Al Camp Residu Zero i l’Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/8a1994eac753f9fd64a3009e327de26c.jpeg)
Ahir es va celebrar una cercavila de gegants i capgrossos.
La primavera arriba a la Part Alta amb activitats al carrer
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/8c04512c381b08c45b1dd8a3dde263e1.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/32a251ca9f36788ae0f75cf3c5d68333.jpeg)
La festa Primavera al carrer va omplir d’activitats la Part Alta aquest cap de setmana. La jornada, emmarcada en la campanya de Bons Comerç, va comptar amb paradetes d’artesania al carrer de Santa Anna i voltants, balls, música i teatre en viu, a càrrec d’artistes locals i dels alumnes de l’Aula de Teatre de la URV, El Búnker. Dissabte també es va celebrar un vermut amb música ambiental, un ball de tango a la plaça del Fòrum i
una exhibició amb el grup Second Home. A més, la plaça del Rei va acollir ahir tallers d’artistes de la Part Alta i una plantada de gegants i capgrossos, amb cercavila. També hi va haver una actuació de Ball de Bastons de Tarragona i jocs al carrer per als més petits. A la tarda, es va organitzar una classe per ballar salsa i animacions amb Cristhian Uru, així com una degustació de Còctels a càrrec del pub Barrio Sur.
Coordinador
de la Comissió
Miquel Domingo
d’Infraestructures de la Cambra de Comerç de Reus
«Hem de cedir tots perquè hi hagi consens sobre el transport de mercaderies»
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/9c1a877d305e4d1fc8f8c06ef5bc9599.jpeg)
L’arquitecte Miquel Domingo creu que només s’aconseguirà que els productes perillosos no travessin els nuclis poblats si es va «tots a una»
Sergi Peralta Moreno
— Fa molts anys que reclamen que les mercaderies no passin pels nuclis poblats. S’ha fet alguna passa endavant?
— Sí, però poques.
— Quines?
— El corredor del Mediterrani és una intervenció que ajuda a fer que certs materials ja no entrin a les nostres poblacions. Obres sí que se n’han fet, però no n’hi ha cap que sigui prou definitiva per a no continuar reivindicant infraestructures que són de grans dimensions, però que també estarien protegint la població.
— Milloren la situació, però no solucionen el problema.
— És clar. La situació idònia seria aconseguir que el risc de matèries perilloses sigui mínim a totes les poblacions, i això s’ha de reconèixer que és difícil, però ens hi hem de posar, perquè, si no, no hi arribarem mai.
— En el cas de Reus, les mercaderies passen per les vies del tren i arriben a l’estació.
— Cal buscar una solució per desplaçar els seus trajectes cap a fora, que no tinguin una relació íntima amb la població. Les normatives diuen que ha d’haver-hi fins a 500 metres de separació respecte dels nuclis de població.
ESPORT
Un total de 435 persones troben feina a través del Mas Carandell
l’any 2022
— Aquests 500 metres no s’estan respectant.
— No. A vegades, hi ha 30 metres. Les vies del tren s’han anat desplaçant cap a la perifèria, però Reus també ha anat creixent i ho ha fet en la mateixa direcció. Quan es va fer el desplaçament inicial, aquestes normatives no eren vigents. Hem de buscar solucions ara.
— Què s’hauria de fer?
— El primer que hem d’aconseguir és que el territori vagi a una. Després, si ja tenim infraestructures que més o menys estan respectant la distància, valdria la pena establir corredors de circulació. Per exemple, si tenim una població com Reus que ja té un corredor de vehicles motoritzats desplaçat de la població –l’autovia C-14–, que gairebé compleix aquests requisits, aprofitem-lo. Sí que potser posarem una barrera al territori, però estarem establint franges d’infraestructures que seran respectuoses amb les mesures que es necessiten. És així de senzill.
— La Cambra de Reus ha donat suport a la Plataforma Mercaderies per l’Interior; també la de Tarragona, l’AEQT, el Port...
— Així és. Les plataformes analitzen el problema des del terri-
Les persones amb TEA es reivindiquen amb un partit de futbol
La FCA celebra la primera Festa de l’Esport
Sergi Peralta Moreno
Les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA), quan volen practicar esport, sovint es troben incapaces d’encaixar en cap equip. Són excloses de les competicions ordinàries per les seves capacitats motrius; tampoc formen part de la lliga Genuine perquè la seva afectació no coincideix amb una discapacitat intel·lectual. Ahir es va començar a escriure una nova història. Sobre la gespa del camp de La Pastoreta, el Supera’t TEA, de Reus, i el RubíTEA van disputar el primer Torneig de Futbol TEA. El reglament, elaborat pels participants, era pràcticament
tori i posen una mica de coneixement al tema. Si observes el territori, penses a veure com es pot passar que molesti el mínim de gent possible.
— El Govern estava estudiant la viabilitat de remodelar la xarxa ferroviària i sembla que contemplava opcions que passarien per nuclis poblats...
— Sí, però tampoc és que presentin alternatives impensables de fer. El més important és posar-hi criteri. Potser allunyat del territori és més difícil entendreho, però hi ha propostes del Ministeri que es poden aprofitar.
— El que no es podria aprofitar és que passin les mercaderies per les poblacions?
— És clar. Si el mateix Ministeri fa normatives, el primer que les ha de complir entenc que és la mateixa institució.
— S’hauria d’escoltar més la veu dels agents del territori.
— Evidentment. L’única manera de buscar una alternativa lògica i d’acord amb el territori és anar tots junts. Necessitem consens sobre el transport de mercaderies perilloses. És un exercici que encara ens falta fer.
— Sembla que la plataforma ha aconseguit el consens.
— Sí. S’ha de reconèixer que
s’han pres la molèstia d’anar un per un a tots els estaments per a consensuar una proposta. Són provocadors de consens.
— Qui haurà de cedir, el territori o el Ministeri?
— Hem de cedir tots. És necessari que hi hagi consens dins del territori i consens amb l’Estat.
— Falta traslladar el consens.
— I que te l’entenguin com a provocador de millores per a la població, que és molt difícil. Es-
tem parlant d’unes infraestructures que valen una fortuna.
— Per què no s’ha arribat abans a un consens?
— Històricament, això ha estat una guerra de campanars. Com que estem en un país petit i des d’un poble sents el campanar del costat, sembla que qui més crida tingui més raó, i això no és veritat. Té raó el que s’adapta més al territori i el que té més consens. Falta molt a parlar, encara.
Un total de 435 persones van trobar feina a través del Mas Carandell l’any 2022, segons el balanç de l’institut municipal. D’aquestes, 160 ho van fer gràcies a les ofertes d’empreses privades de l’espai borsa del portal ocupacio.reus.cat i 275 ho van aconseguir arran de la participació en programes d’orientació laboral i formació per a l’ocupació. El regidor d’Empresa i Ocupació, Carles Prats, fa una valoració positiva dels resultats. En concret, destaca que en molts àmbits ja s’han igualat o superat els valors d’abans de la pandèmia. Així mateix, celebra que els contractes indefinits i fixos discontinus han augmentat en detriment dels temporals, a causa de l’impacte de la reforma laboral. Redacció
La Confraria de Sant Bernat Calvó beneeix un nou llençol per al misteri de La Pietat
La Confraria de Sant Bernat Calvó va participar ahir, com cada cinquè diumenge de Quaresma, en la celebració de l’eucaristia en sufragi dels confrares difunts. Enguany, de manera especial, es va beneir un nou llençol per al misteri de La Pietat. Aquesta imatge està composta per la Mare de Déu amb el cos de Jesús mort als braços, tots dos al peu de la creu, amb el llençol que es va fer servir per baixar el cos de Jesús. L’element va ser donat per Josep Domene, president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana de Reus, confeccionat amb roba blanca i guarnit amb detalls platejats i daurats. Precisament, la Confraria de Sant Bernat Calvó va decidir atorgar el títol de Confrare d’Honor a Domene. Redacció
idèntic a l’esport normatiu. Les variacions eren que no hi havia fora de joc ni cessions, els canvis eren il·limitats i es podien fer en qualsevol moment i l’acció tenia un límit de temps de 15 minuts. «Visualment, no es notava res, les imatges són normalitzades», valora la presidenta de l’associació Supera’t, Mònica Bellido. També es va redactar una «guia de graderia» per garantir el bon comportament dels aficionats i el respecte cap als jugadors i l’àrbitre. Quan el col·legiat va xiular el final del duel, no es van determinar els perdedors. Tots eren guanyadors i, com a tal, van rebre medalles. Faltava, però,
El camp de La Pastoreta va acollir una jornada esportiva, lúdica i reivindicativa.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/544e61b087bd16a126e36469c0bf4de6.jpeg)
un segon encontre, on es podia sumar qualsevol que volgués, tingués o no TEA. A la tarda, espontàniament, es va organitzar un tercer partit. La jornada futbolística es va celebrar ahir en el marc de la primera Festa de
l’Esport de la Federació Catalana d’Autisme. Unes 200 persones es van apropar al camp de La Pastoreta per viure una jornada «esportiva, lúdica i reivindicativa», en paraules de Bellido, que va servir per posar de manifest
les mancances del col·lectiu. A banda de l’esport rei, tampoc hi faltaven jocs tradicionals, inflables, espais per a dibuixar ni circuits d’habilitats. «Ara no tenim aturador. Hi ha un principi, però no un final», conclou Bellido.
L’Arxiu posa en relleu el fons del Col·lectiu de Teatre La Vitxeta
L’Arxiu Municipal posarà aquesta tarda, a les 18.30 hores, en relleu el fons del Collectiu de Teatre La Vitxeta, en el marc del Dia Mundial del Teatre. A banda d’explicar com s’ha tractat arxivísticament el fons, ingressat el 2022, se’n detallarà el contingut i s’aprofitarà per fer un recorregut per la història de l’entitat a través d’una conferència a càrrec de Dolors Juanpere, una de les seves fundadores. Redacció
GERARD MARTÍDomingo creu que, tard o d’hora, s’assolirà l’objectiu. GERARD MARTÍ
Salou organitzarà una gran festa al voltant de la història dels pirates del municipi el divendres, 31 de març, a les 17.30 h., a la plaça del Carrilet, davant de l’Espai d’Infància Estació del Carrilet. Es presentarà el nou llibre Els pirates de Salou, més de 100 relats, amb il·lustracions de la reconeguda dibuixant i caricaturista catalana Pilarín Bayés. També es donarà a conèixer la nova mascota del Club Xic’S, el Pirata Dragut, i la seva cançó, escrita i interpretada per Maite Castellanos. Així mateix, en el decurs de l’acte, hi haurà un espectacle infantil , a càrrec de la companyia La Banda del Drac, a les 18 h. Sobre les 19.15 h., actuaran la Banda de Música de l’Escola Municipal de Música de Salou (EMMS) i la Banda Juvenil d’Amposta, que vindran, en cercavila, des de la plaça de la Pau. I, per últim, es podrà gaudir d’una xocolatada popular. Segons l’Ajuntament de Salou, els infants i les seves famílies que hi vulguin participar als actes podran anar disfressats per ambientar la festa a la plaça.
La Policia Local expedienta una masia en estat molt precari
La Policia Local de Torredembarra ha informat de l’obertura d’una investigació i d’un expedient sancionador als propietaris d’una masia ubicada a la zona de la Sínia de Cabeces que es troba en un estat molt precari i que acumula un elevat volum de deixalles. La troballa es va dur a terme la setmana passada arran d’un patrullatge de la unitat de vigilància aèria per les zones de masies.
CAMP DE TARRAGONA
MUNICIPAL
Salou revocarà la concessió de la residència de gent gran a STS Colisée
El Govern considera que la fusió per absorció amb una altra societat sense autorització municipal vulnera el contracte
MAPS
Sílvia JiménezL’Ajuntament de Salou revocarà la concessió a STS del centre sociosanitari i residència assistida –ara Colisée-STS– de l’avinguda Pau Casals del municipi. El govern de Salou ha pres aquesta decisió després de constatar el possible incompliment del contracte. En cas de materialitzar-se sense l’oposició de l’empresa concessionària, el consistori haurà de tornar a licitar l’explotació d’aquesta residència, la qual es va posar en marxa l’any 2007. Això no obstant, fonts municipals afirmen que, molt probablement, l’empresa recorrerà la decisió municipal i el cas podria acabar als jutjats.
El ple del pròxim 29 de març aprovarà l’inici del procediment per extingir «la concessió demanial de la parcel·la J del PPR1 per a la construcció i explotació» de la residència de la gent gran i els seus serveis complementaris. El consistori justifica aquesta operació pel fet que la concessi-
GASTRONOMIA
onària hagi dut a terme, sense la prèvia autorització de l’Ajuntament, la «successió empresarial
Torredembarra serveix més de 2.000 tapes a la Mostra Ranxets
Redacció
La nova edició de la jornada gastronòmica Ranxets, la cuina a Torredembarra, va servir ahir e més de 2.000 tapes a la plaça de les Remenadores. Els encarregats de cuinar els plats van ser set establiments de restauració del municipi que van elaborar fins a nou tapes de diferents ranxets. Els assistents van poder gaudir de les tapes a un preu de tres euros, amb la beguda inclosa. Els ranxets són plats que han
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/ce0f4a9bf148f8fbd08951b0f3045569.jpeg)
estat sempre presents en la dieta dels torrencs durant moltes generacions, fets amb ingredients i productes bàsics de la mar i del camp, que tothom tenia a l’abast a casa seva: alls, tomàquets, fruits secs, oli, vi, verdures i peixos de temporada. La promoció gastronòmica amb el nom de Ranxets s’inspira en el llibre homònim del Centre d’Estudis Sinibald de Mas, un llibre de receptes, però també de conceptes culinaris.
mitjançant fusió per absorció amb la societat Healthcare Activos Financing SLU».
El novembre del 2007, STS va obrir el Centre Social i Sanitari i Residència Assistida Salou amb
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/1e10ad7524c943bc8c02b43506535329.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/701a3082d4fb3ecd78ac6c89dcf33fc6.jpeg)
140 places d’internament amb concert amb ICASS i Catsalut i 25 sota el règim d’Hospital de Dia i Centre de Dia. STS també gestiona el conjunt d’habitatges tute-
El consistori aprovarà l’inici de l’extinció de la concessió en el ple del 29 de març
STS, que gestiona el centre des de 2007, va entrar a formar part del Grup Colisée el 2019
lats per a persones més grans de 55 anys annexes a la residència: un edifici de quatre plantes amb més de 2.000 metres quadrats per a espais comuns i comunitaris, com jardins i una piscina. L’any 2019, STS va passar a formar part del Grup Colisée, companyia centrada a cuidar, acompanyar i atendre persones grans i les seves famílies.
Salou celebrarà una gran festa ‘pirata’ el 31 de març a la plaça del Carrilet
Creixell executa els primers projectes per fer del nucli antic una zona de vianants
URBANISME S’ha remodelat la plaça Major i s’ha construït un aparcament per a concentrar els vehicles
Anna FerranPotenciar l’atractiu i el potencial turístic i cultural de Creixell i millorar la mobilitat a les diverses zones de la localitat són els dos objectius que han centrat les principals inversions en urbanisme, via pública i infraestructures. Si bé aquesta legislatura ha estat marcada per la pandèmia i els efectes que aquesta ha tingut, tant pel que fa a restriccions com pel que fa a la necessitat de dedicar els esforços a fer front a les necessitats sobrevingudes de les famílies i els negocis, l’Ajuntament de Creixell ha tirat endavant projectes importants, que marquen el punt de partida a un nou plantejament de l’urbanisme de la localitat.
La remodelació de plaça Major ha estat una de les principals actuacions que s’han dut a terme durant aquest mandat. Aquest va ser un projecte que es va veure clarament afectat per la irrupció de la covid-19.
I és que just feia escasses setmanes que havien començat els treballs, la pandèmia va esclatar i les obres es van haver de paralitzar uns mesos. Amb l’inici de la recuperació de la normalitat les obres es van reprendre i van quedar finalitza-
Més atenció per a ajudar i visibilitzar les dones
IGUALTAT S’ha posat en marxa el Centre de Recursos i Informació per a les Dones
Les dones han estat un dels col·lectius sobre els quals s’ha prestat especial atenció durant aquest mandat a Creixell. La regidoria d’Igualtat ha dut a terme un important treball per a avançar envers la igualtat real d’oportunitats. Una de les principals actuacions en aquesta àrea ha estat la creació del Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD). Es tracta d’un espai
d’atenció individualitzada, però també funciona com indret per a dur-hi a terme activitats.
A tot això, cal sumar-hi que s’han dut a terme nombroses accions per a refermar el compromís amb el feminisme, com el mural que de la Rambla de les Moreres o activitats de conscienciació, com xerrades, conferències, tallers, cinefòrums o jocs.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/d58f6f2baee431e83a73570967c20eda.jpeg)
des l’octubre de 2020.
El projecte ha suposat una inversió de 100.000, sufragada amb recursos municipals i ha convertit tota la plaça en un espai per a vianants. Es va unificar tot el paviment a una única alçada, eliminant així l’accés als vehicles rodats. Es van instal·lar nou mobiliari urbà, nova il·luminació i es va marcar una troballa arqueològica, la d’un pou que segura-
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/5dd581f7c4653fc743edf41c0938c894.jpeg)
Convertir el centre en una zona per a vianants permetrà guanyar atractiu turístic i revitalitzarà el comerç
ment connectava el castell de Creixell amb una de les torres de defensa de la costa.
Els treballs, doncs, han suposat la creació d’un nou espai per a la ciutadania. Però no només això, sinó que obren la porta a engegar un procés per a convertir en zona de vianants tota l’àrea del nucli antic de Creixell, cosa que permetria revitalitzar el comerç local i fer més atractiva aquesta zona de cara al turisme. De fet, estan pendents de començar l’execució dels treballs de pacificació
dels carrers Sant Jaume, Raval i Major.
Un nou aparcament
La pacificació de la mobilitat de la zona més cèntrica de Creixell requereix solucions per als vehicles. És per això que l’Ajuntament ha impulsat durant aquesta legislatura la construcció d’un nou aparcament en un solar de titularitat municipal situat entre el passeig de Ronda i l’avinguda del Mar. L’espai ofereix un total de 80 places, quatre d’aquestes reservades per a persones amb mobilitat reduïda. Així mateix, s’hi reserva una zona sense delimitar, que podria funcionar com a aparcament per a autobusos. Els treballs, que han comptat amb una inversió de 85.000 euros, han suposat la preparació del solar, l’asfaltatge i la installació de punts de llum.
El passeig del Ferrocarril Més enllà dels treballs realitzats a la zona centre, el consistori ha treballat per fer millores a la via pública en diversos indrets. S’han asfaltat carrers que tenien el paviment malmès i s’ha impulsat un important arranjament al passeig del Ferrocarril.
Aquest projecte ha permès mi-
llorar l’accés als veïns dels edificis Constel·lació i així com al càmping Gavina. Cal destacar que aquesta intervenció tenia un condicionant important; i és que la zona està inclosa dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya, ja que es troba al costat dels Muntanyans, la zona d’aiguamolls que comparteixen Creixell i Torredembarra. Per aquest motiu, s’han usat materials naturals en lloc de típic asfalt, per a respectar les condicions que exigeix l’indret.
Altres treballs
Si bé la plaça Major, el nou aparcament i l’avinguda del Ferrocarril han estat els tres grans projectes que s’han impulsat en matèria d’urbanisme i via pública, el cert és que l’Ajuntament ha estat treballant durant tot el mandat en altres actuacions menors, però importants pel dia a dia dels creixellencs i creixellenques. Així doncs, s’ha pintat l’exterior del centre mèdic, s’han instal·lat lectors de matrícules a les entrades del municipi i s’ha promogut la instal·lació de la xarxa de fibra òptica, connexió que ja està establerta en el 95% del municipi.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/31d37d20c361ceed6d19b67b76864d24.jpeg)
Costa Baix Gaià, la nova marca turística
PROMOCIÓ Amb aquest distintiu es busca la diferenciació davant de públics
Amb l’objectiu de donar més visibilitat als atractius diferenciadors de la zona, els municipis del litoral de la zona del Baix Gaià han decidit fer un pas més i han creat una nova marca turística Costa Baix Gaià, amb la qual duran a terme diferents accions promocionals, com per exemple la participació en fires de turisme. L’Ajuntament de Creixell ha estat un dels impulsors d’aquesta iniciativa a la
clau
qual, en un primer moment, s’hi van sumar Altafulla, Torredembarra i Roda de Berà. Després de l’èxit aconseguit en la primera fira en la qual es va participar amb aquesta marca, a Pamplona, també s’hi va sumar Tarragona. Així mateix, també es promocionen alguns productes gastronòmics dels municipis de l’interior. Enguany, Costa Baix Gaià serà present en un total de quatre fires.
MUNICIPAL La gestió d’ambdós serveis s’ha externalitzat per a guanyar en qualitat
A. Ferran
Mantenir i millorar els serveis municipals, recuperar aquells que s’havien perdut i treballar per a facilitar la vida dels veïns i veïnes de Creixell ha estat una de les prioritats per a l’equip de govern local. Durant aquesta legislatura, s’ha apostat per a reforçar algunes de les prestacions clau del municipi. Un exemple d’això és l’escola bressol Estel de Mar. La Llar d’Infants havia estat de titularitat municipal, però amb l’objectiu d’oferir un millor servei educatiu es va apostar per a oferir la seva gestió en una adjudicació per
10 anys, que va guanyar l’escola Camp Joliu de l’Arboç. Des del curs 2021-2022, el nou equip gestiona el centre amb un projecte educatiu d’alta qualitat. També en l’àmbit educatiu, es va promoure que fos el Consell Comarcal del Tarragonès qui gestionés el servei de menjador escolar de l’Escola les Eres. Per altra banda, el consistori ha facilitat l’obertura d’una oficina de l’empresa d’aigües, Agbar, per a facilitar les gestions i evitar que la ciutadania que vulgui fer els tràmits presencials s’hagi de desplaçar a Torredembarra.
Activitats esportives per fomentar la salut
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/6733be8cc05ab633ceafd4578458627c.jpeg)
L’impuls a l’esport ha estat un altre dels eixos en els quals l’Ajuntament ha dedicat part dels seus esforços. Des del consistori, s’ha donat suport als clubs esportius i a diverses agrupacions que treballen per al foment de diferents disciplines. Així doncs, l’Ajuntament fa front a les despeses dels serveis vinculats amb
el futbol. També finança un professor de gimnàs i la installació del gimnàs per la gent gran. A tot això, cal sumar-hi que s’organitzen caminades i rutes a peu, curses com la de la Festa Major, el Canicròs i el Canibeach o les caminades dins del mar, activitat sorgida a Creixell i que és pionera a Catalunya.
MEDI AMBIENT L’Ajuntament s’ha adherit al servei que ofereix el Consell Comarcal del Tarragonès, que suposa importants millores
A. FerranAvançar cap al reciclatge i la reducció de residus. Aquesta és una de les fites de futur que s’ha marcat el consistori creixellenc en aquesta legislatura. El municipi és un del que presenta pitjors dades de recollida selectiva de la comarca, motiu pel qual des de l’Ajuntament s’ha passat a l’acció per a cap-
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/b598fbad78ff4e13ada32384ee9ae5b4.jpeg)
girar la situació. Des de 2022, Creixell s’ha sumat al servei de recollida d’escombraries que duu a terme el Consell Comarcal del Tarragonès, mitjançant l’empresa FCC Medioambiente. «Creixell tenia un servei de recollida selectiva totalment obsolet», explica l’alcalde, Jordi Llopart. I afegeix: «El canvi era del tot urgent i necessari». La
Creixell ha passat de tenir 287 contenidors a tenir-ne un total de 405, cosa que facilitarà el reciclatge
principal millora que incorpora el nou servei és la renovació i l’increment de bateries de recollida selectiva, que han de fa-
Fires, festivitats, concerts i jornades dinamitzen la vida creixellenca
CULTURA S’han programat nombroses activitats per a tots els públics
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/d7e20a490335a3b074cfed2fe924d455.jpeg)
A. Ferran
La dinamització cultural ha estat un dels eixos de l’equip de govern de l’Ajuntament de Creixell en aquesta legislatu-
ra. Malgrat que la pandèmia va suposar, primer, una aturada total i després dificultats a causa de les restriccions, el consistori va fer seu el lema «La
cultura és segura» i va programar activitats diverses, des de concerts fins als actes tradicionals per les festivitats. Amb l’aixecament progressiu de les
cilitar que els veïns classifiquin les deixalles correctament. La localitat ha passat de tenir 287 contenidors a tenir-ne 405. Així mateix, cal destacar que el servei es beneficia de totes les millores en el servei que faci l’adjudicatària, com per exemple, la incorporació dels nous vehicles de recollida que s’ha presentat fa poc més d’una setmana.
L’augment de contenidors suposa que el servei ofereix una major cobertura al conjunt de Creixell. S’han instal·lat un total de 61 bateries de recollida selectiva a les següents zones: La Coma (5 bateries i 7 contenidors de càrrega lateral), La Massó (3 bateries i 4 contenidors de resta), Les Sínies (2 bateries), La Plana (2 bateries i 4 contenidors), Port Romà (8 bateries i 9 contenidors), Les Morisques (4 bateries i 4 contenidors), Racó del Cèsar (23 bateries i 4 contenidors), Centre Urbà (6 bateries i 25 contenidors de resta, ja que inclou els del mercadet del diumenge).
Cal destacar que l’Ajuntament de Creixell ha sol·licitat quatre bateries de recollida selectiva més que s’instal·larien a l’avinguda de Roma, Creixell Mar, La Massó i Les Morisques. Des del consistori, ressalten que el canvi en el servei de recollida d’escombraries no suposa un increment en els tributs i insten a la ciutadania a reciclar correctament.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/b5b1d59614b3bc03f81313f4073622bf.jpeg)
limitacions, la vida cultural creixellenca es va revitalitzar amb nombroses propostes. La Festa Major, per exemple, va recuperar el seu format tradicional. Però, aquestes no van ser les úniques activitats programades.
Cal Cabaler i la Bibliocreixell han esdevingut els epicentres culturals del municipi. En el cas del primer, ha organitzat nombrosos concerts, espectacles i exposicions. També ha promogut jornades per a la difusió del patrimoni de la vila, amb especial interès en la figura de Jujol. Per la seva banda, la Bibliocreixell ha impulsat programes d’activitats per a jornades destacades com Sant Jordi, el Dia de la Poesia o el 8M, a la vegada que ha acollit xerrades i presentacions de novetats literàries. Així mateix, ha estat un dels coorganitzadors de Creixell Crims, Festival de novel·la criminal en català. A tot això, cal sumar-hi els tallers i espectacles infantils que han fet que la canalla creixellenca hagi après a gaudir de la cultura.
Es consoliden els serveis de llar d’infants i menjador escolar
El nou contracte de recollida d’escombraries, un salt a favor del reciclatgeCEDIDA CEDIDA CEDIDA
Territori millora la connexió en bus entre Valls, Vendrell i Calafell
A partir d’avui hi haurà sis expedicions d’anada i tornada, dues més de les que hi havia
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/32dc020bc8f4e2e86f55c7a2e45c1d94.jpeg)
Redacció
La línia de transport interurbà entre Valls, el Vendrell i Calafell oferirà a partir d’avui, dilluns, una millor connexió intercomarcal entre l’Alt Camp i el Baix Penedès, amb la posada en funcionament de dues noves expedicions d’anada i tornada de dilluns a divendres feiners, que s’afegeixen a les quatre expedicions actuals. El Departament de Territori de la Generalitat va informar ahir que s’han modificat les condicions de prestació del servei actual per «millorar l’eficiència dels recursos mitjançant l’adaptació de l’horari i del temps necessari aconseguint també millorar la velocitat comercial».
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/2a2e41d869b8ec507cd07f7b844bd45e.jpeg)
Amb aquests canvis, el departament de Territori vol coordinar els serveis ferroviaris i d’autobús per afavorir i mantenir una xarxa integrada de transport públic amb la prolongació del recorregut del bus fins a l’estació de Sant Vicenç de Calders. «Això permetrà i millorar l’enllaç de Valls, la capital de l’Alt Camp, i la resta de municipis atesos pel
ELECCIONS
Es prolonga el recorregut fins a l’estació de Sant Vicenç de Calders.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/dd603871553e153ac5874539c3cde6d3.jpeg)
servei amb la xarxa de Rodalies», destaca el departament. Així, els vallencs tindran més facilitat per accedir als serveis de Rodalies i, en especial, a les línies dels voltants de Barcelona amb connexi-
ons amb les línies de rodalies R2 i R4 (de Barcelona), RT2 (de Tarragona), i R13, R14, R15, R16 i R17 (de serveis regionals). Els canvis s’han dut a terme en coordinació amb l’Ajuntament de Valls, amb
SUCCESSOS
el qual es treballa per a la millora de les comunicacions per permetre una millor combinació amb els serveis ferroviaris i facilitar la comunicació des de Valls amb Barcelona.
BOMBERS
El conseller Carles Campuzano durant la seva intervenció.
La residència pública
El Vilar de la Selva del Camp s’amplia
Dissabte es van presentar els nous espais
Redacció
La residència pública El Vilar de la Selva del Camp ha viscut aquest cap de setmana una segona festa d’inauguració després de la que va celebrar fa tot just dues dècades quan es va posar en marxa. En aquesta ocasió dissabte es va presentar l’estrena de l’ampliació realitzada per part del municipi, que ha invertit més de tres milions d’euros en el projecte. La construcció d’una segona planta sobre l’edifici existent, que acull també el centre de dia i el CAP selvatà, ha permès passar de les 55 places que s’oferien fins ara a un total de 90. La majoria
CAMBRILS
Junts
Junts Mont-roig del Camp va presentar divendres la seva candidatura. L’acte va comptar amb la participació del president del Consell Nacional de Junts, Josep Rull. El candidat a l’alcaldia, Simó Gras, va recordar que l’acte «és l’inici d’un projecte collectiu que vol recuperar la força d’un gran poble i la seva transformació». «Creiem en Mont-roig i en el seu futur, en l’experiència de ser poble per tal de créixer col·lectivament, creiem en la noblesa de la política com l’art de gestionar allò que és comú, creiem en la democràcia com un espai de llibertat, igualtat i fraternitat; junts hem trobat una casa gran del catalanisme política i també creiem en els lideratges compartits», va dir.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/fb9cd6f1680b0025ded129b8c5cec394.jpeg)
Es declaren dos incendis a la demarcació
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/63a6656fc5bec8f6bd1b7b850bd74e05.jpeg)
Els bombers van haver de treballar ahir per sufocar dos petits incendis que es van declarar a la demarcació de Tarragona. El primer es va produir al Pla de Santa Maria (Alt Camp). L’avís del foc es va rebre a les 9.48 hores i s’hi van desplaçar a la zona dues dotacions terrestres. Les flames van cremar 500 metres quadrats amb alta intensitat a la zona del pont del Pagès. El segon incendi va començar a una zona de vegetació agrícola al marge de la carretera T-2237 a Vinebre. El foc va cremar uns 800 metres quadrats de canyars. Els Bombers hi va treballar amb cinc dotacions. Els Agents Rurals van decretar risc molt alt d’incendi aquest diumenge a 31 comarques catalanes.
dels trenta-cinc nous residents comptaran, a més, amb una plaça pública subvencionada pel departament de Drets Socials, motiu pel qual es va comptar amb el conseller Carles Campuzano per tal de presidir l’acte d’obertura. Segons el conveni signat entre els responsables municipals i la conselleria, les 33 places públiques actuals s’incrementaran en la mateixa proporció després de l’ampliació, de manera que el centre passarà a disposar, en total, de 55 llits de caràcter públic i de 35 places privades. S’han construït 22 noves habitacions i dues noves zones de convivència.
El candidat Alfredo Clúa (PSC) posa en marxa una aplicació
Alfredo Clúa, el candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a l’alcaldia de Cambrils, ha presentat la seva Progressive Web App (PWA) per a la campanya electoral. Aquesta aplicació web adaptativa ofereix tota la informació rellevant de la seva candidatura en una única plataforma. És una aplicació web que es pot instal·lar directament en el dispositiu mòbil o es pot accedir a ella a través d’un navegador web.
Això permet als usuaris accedir a la informació de la campanya en qualsevol moment i des de qualsevol lloc. Inclou informació sobre la biografia de Clúa, i de la campanya. També hi ha una secció de notícies actualitzada regularment, així com una secció perquè els ciutadans puguin posar-se en contacte directament amb el candidat, a més de tots els vídeos de suport que rep el candidat, o de les accions que està duent a terme.
Resistència grana al Castalia (0-0)
El Nàstic es va emportar un punt d’un dels estadis més difícils de la categoria amb un dels millors partits defensius de la temporada
CASTELLÓN 0
NÀSTIC 0
Castellón. Pastor, Manu Sánchez, Óscar Gil, Iago Indias, Roland Baas, Jordi Calavera (Pablo Hernández, 80’), Cristian Rodríguez, Raúl Sánchez, Suero (Giorgi, 71’), Koné (De León, 80’) i Cubillas (Adri Fuentes, 60’).
Nàstic. Manu García, Pol Domingo (Bonilla, 74’), Marc Trilles, Alex Quintanilla, Joan Oriol, Robert Simón (Pochettino, 66’), Marc Montalvo, Eric Montes Arce (Pedro del Campo, 66’), Aarón Rey, Marc Fernández (Nil, 74’) i Lupu (Guillermo, 20’).
Gols. No hi va haver.
Àrbitre. Sergio Usón Rosel (aragonès). Va mostrar la targeta groga al locals Cristian i als visitants Trilles, Montalvo i Eric Montes Arce. Incidències. Partit de la jornada 29 disputat al Nuevo Castalia.
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona va sobreviure a les escomeses del Castellón al Nuevo Castalia i es va emportar un punt important d’un dels millors estadis de la categoria. Els grana van resistir durant tot el partit en el qual ha sigut, de lluny, el millor en fase defensiva de la temporada. D’altra banda, els grana van renunciar completament al joc ofensiu a la segona meitat i van acabar segellant un empat que els deixa a deu punts de la part alta i a cinc del descens.
El partit va començar accidentat. En la primera acció, Lupu i Manu Sánchez van saltar per interceptar l’esfèric i van acabar topant els dos amb el cap. El davanter grana fa unes setmanes va patir un traumatisme cranioencefàlic i, ahir, va sortir més malparat de l’acció, però va continuar uns minuts més. El partit es presentava difícil contra un rival gairebé imbatut al seu estadi i, als pocs minuts de l’inici, aquesta narrativa va ser la que va prendre més força. El Castellón dominava l’esfèric i en els primers vint minuts va aconseguir les primeres ocasions. Cubillas, el seu capità, va rematar dins de l’àrea una pilota a la mitja volta que va acabar sortint fora per ben poc. Era un primer avís del setge que continuaria minuts després.
D’entre la possessió local, el Nàstic va aconseguir una escletxa per on actuar. Els grana van plantar cara i van tenir ocasions de generar jugades, però aquestes van morir quan s’apropaven a
Dani Vidal: «Quan l’equip competeix així, el punt que extreus té bon gust»
El tècnic lamenta el pobre joc en atac de l’equip
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Nàstic de Tarragona, Dani Vidal, va sortir satisfet del punt aconseguit contra el Castellón, però també va lamentar el pobre joc en atac de l’equip: «Ens hauria agradat aconseguir els tres punts, però a final el rival també juga. Hem tingut una gran labor de-
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/d318e8db78c8717ec2a1183600d07b09.jpeg)
la porteria rival. Tot i això, el Nàstic va tenir algun remat. Aarón Rey va enxampar, a la frontal, el refús d’un córner, però el xut va sortir desviat.
Als vint minuts de partit, Lupu
fensiva, però m’hauria agradat veure unes millors transicions en atac». Malgrat això, Vidal va assenyalar que «quan l’equip competeix d’aquesta manera, el punt que hem extret té bon gust». Els grana van realitzar el partit més sòlid en defensa de la temporada i Vidal va subratllar que «qualsevol persona que
va haver de sortir marejat i Guillermo va entrar en el primer canvi que va haver de cremar Dani Vidal. Després dels minuts grana, el Castellón va tornar a dominar el partit i les seves juga-
segueix l’equip sap que el gran llastre ha sigut la fase defensiva. En aquesta nova etapa hem aconseguit dues porteries a zero i això s’ha de valorar». El Nàstic extreu un punt de mèrit en un dels camps més difícils de la categoria, però el resultat és bo o insuficient segons si mires cap a dalt o cap a baix de la classificació. El tècnic grana ho va tenir clar: «No crec que sigui un punt insuficient. Nosaltres ens mirem la manera com competim cada setmana més enllà dels resultats. Hem proposat un pla de partit que s’hauria de millorar en la fase ofensiva, però estic segur que si seguim per aquesta línia la setmana que ve ens emportarem els tres punts».
des van començar a colar-se dins de l’àrea, però entre les aturades de Manu García, el pal i Alex Quintanilla, el Nàstic es va salvar en múltiples ocasions.
(Continua a la següent pàgina)
LES DADES
RESULTATS
Jornada 29, Primera RFEF
R.Sociedad B-Calahorra 3-0
Sabadell-Barça Atlètic 1-2 SD Logroñés-Eldense 2-1
Osasuna Prom.-Alcoyano 1-0 Numancia-Real Murcia 1-1
Ath. 2-0 Intercity-Amorebieta 0-0
2-2
Cornellà-Real Unión 1-1
Castellón- GIMNÀSTIC 0-0
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/e89e451d53c7e2418656a60b899f2de8.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/e89e451d53c7e2418656a60b899f2de8.jpeg)
PRÒXIMA JORNADA
Alcoyano-Amorebieta
GIMNÀSTIC-La Nucía
Bilbao Ath.-Osasuna Prom.
Real Murcia-Cornellà Barça Atlètic.-At.Baleares
Real Unión-Numancia
R.Sociedad B-Sabadell
Calahorra-SD Logroñés Eldense-Intercity UD Logroñés-Castellón
CASTELLÓN
(ve de la pàgina anterior)
Els castellonencs no necessitaven gaires passades per plantar-se davant de la porteria i van tenir el primer gol a les acaballes de la primera meitat. L’ocasió va venir d’un contraatac perfecte. El conjunt blanc i negre es va aproximar per l’esquerra, Ronald Baas va centrar al segon pal i el remat de Cubillas es va estavellar amb el pal. La jugada continuava viva i, amb Manu García batut, Koné va enviar la pilota als núvols quan tenia la porteria totalment buida. El Nàstic es va salvar d’una bona i va tenir la força de fer una rèplica a l’instant. La cursa ràpida va acabar amb la pilota als peus d’Eric Montes a la frontal, aquest se la va cedir a Guillermo, que era tot sol dins de l’àrea. Tenia tot el temps del món per preparar el remat, però el xut va acabar amb molt poca potència i sense perill. Aquesta va ser l’última ocasió de la primera meitat.
A la represa, el partit va mantenir el mateix guió que durant el primer temps. De fet, el Castellón es va tornar encara més protagonista. El conjunt blanc i negre va tenir la primera ocasió ben aviat gràcies a una falta lateral. El centre va anar al punt de penal i el remat d’Óscar Gil va sortir per sobre del travesser. Minuts després, va arribar el primer ensurt del segon temps. Marc Trilles va aturar un contraatac rival amb una falta que tenia moltes paperetes per ser targeta vermella, però l’àrbitre només el va sancionar amb una groga. Si el Nàstic va plantar cara a la primera meitat i va tenir opcions, a la segona meitat només va haver-hi temps per defensar-se.
El Castellón continuava estrenyent el Nàstic. Cada vegada, els locals premien l’accelerador una mica més. Amb tres passades, Suero es va col·locar a la frontal i va enviar un xut directe que Manu García va aturar. Poc minuts després, Cristian Rodríguez va tenir el gol amb una canonada a la frontal de l’àrea. Els atacs del Castellón eren ferotges, però la defensa del Nàstic es va alçar encara més. Això sí, els grana es van quedar roms i les jugades en atac morien pocs metres després de travessar la línia del mig del camp.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/ada69f6730dd1ef32a94ed5ee241b559.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/807a5232593c96cd98ac6c2a9f49aee5.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/91e125b181dd67b12dac00bff42712a4.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/50d677ec4d621c22117511a68b2a152a.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/44389f724749e1ed3ff88cdb226579c7.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/80309a7598bec36d6c337d88ff56a2fe.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/3e15172e8e7058979b478c575d498624.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/a5594b247d8590fcf1a5ab39545d92c8.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/576a442546a0845be5c9f7edd854aa0a.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/7f22eb6b5de3c1ac268b0c401a6d0162.jpeg)
Amb el pas dels minuts, el Nàstic es va fer més compacte. La defensa grana era impenetrable, però, tot i això, Manu García va tenir temps de lluir. De León es va colar dins de l’àrea i el xut creuat el va aturar el porter grana amb el peu. D’aquesta manera el Nàstic va salvar un punt que haurà de fer bo a casa contra la Nucía.
L’ENTRENADOR Defensiu. El tècnic grana va aconseguir un partit sòlid en defensa.
Dani Vidal
Accelerat Va estar contundent, però podria haver deixar el Nàstic amb deu.
Marc Trilles
Aturat. No va poder aparèixer durant el partit i es va diluir com la resta de l’atac del Nàstic.
Robert Simón
Correcte. Va proposar i ho va intentar a la primera meitat, però va acabar desapareixent.
Aarón Rey
Descafeïnat. Va fallar l’ocasió més clara del Nàstic. No va ser perillós en cap moment.
Guillermo Fernández
Encertat. Va mantenir l’empat a zero amb grans aturades. Pateix a l’hora de sortir dels tres pals.
Manu García
Segur. El defensor grana va evitar més d’un gol. Un dels seus millors partits de l’any.
Alex Quintanilla
Contundent. És el bisturí del mig del camp: atent, precís i efectiu. Bon reforç en defensa.
Marc Montalvo
Desafortunat En la primera acció del partit es va fer mal al cap i va acabar substituït.
Andrei Lupu
Present. Gairebé no va tenir opcions per destacar en cap moment del partit.
Maurizio Pochettino
Tireta. Va sortir per cobrir la posició de Pol Domingo quan aquest va demanar el
Nil Jiménez
BÀSQUET
El CBT i el CB Valls guanyen abans del derbi i el Salou perd
El CBT va sumar ahir la cinquena victòria consecutiva contra l’Esparreguera per 53-55. Els blaus van ser molt superiors a l’inici del partit. Els dos primers quarts van ser de domini tarragoní absolut i van marxar al descans 20-29. A la represa la dinàmica es va capgirar i l’Esparreguera va aconseguir aixecar la diferència de punts.
Adrià Duch va ser l’encarregat de segellar el 53-55 final a falta de segons per al final. Malgrat el
FUTBOL
resultat, la sorprenent victòria del Barça contra el líder Santfeliuenc complica les opcions als blaus. El CB Valls, ja sense opcions, va apallissar sense pietat el dissabte al CB Igualada. Els de l’Alt Camp no van donar opció en un duel que va acabar 77-54 amb 16 punts de Marcus Vinicius. D’altra banda, el CB Salou va caure a casa del Benicarló per 73-62. Els blaus es queden empatats amb l’Hospitalet a la zona de play-out Redacció
Intens. El lateral grana va tenir molta fenia a l’hora d’aturar les escomeses rivals.
Pol Domingo
Atent. Va controlar la banda esquerra dels atacs punyents del Castellón.
Joan Oriol
Controlat Va haver de concentrar-se en l’aspecte defensiu i no va destacar gaire.
Eric Montes Arce
Discret. Com la resta de l’atac grana, no va destacar. Sí que ho va fer contra el Calahorra.
Marc Fernández
Reforç. Va entrar per afegir cames quan el mig del camp el necessitava en defensa.
Pedro del Campo
La Pobla de Mafumet d’Adolfo Baines va empatar ahir contra el Castelldefels per 1-1. Els pobletans van ser els primers a avançar-se i, quan el partit estava controlat, els visitants van aconseguir un penal que va pispar dos punts al filial grana. D’aquesta manera, els de Baines es queden a tres punts del playoff d’ascens. El partit va començar amb una gran empenta inicial del conjunt visitant. El Castelldefels es va apropiar de
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/7a8f571ddd0b787a4424612ca9000ea2.jpeg)
HOQUEI PATINS
les primeres ocasions del partit i, en qüestió de vint minuts, havien bombardejat la porteria grana. La Pobla també va tenir les seves opcions per les bandes, però els gols van arribar al segon temps. Baines va donar entrada a Israel Luiz i, la primera que va tocar, la va marcar. Amb el resultat a favor, la Pobla va passar a la defensiva, però el Castelldefels va aconseguir un penal en el tram final per posar l’1-1 definitiu. Redacció
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/c588340b936c38c4848360578c6bcba7.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/508d2ef577503bd604c66ad0591787e2.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/9a376d8fd2c4faa059035e649d282422.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/e20b7dac8589f2a74d274b0978db08f6.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/a61a9da565cc90eecee6cd175c503429.jpeg)
El Reus es consola amb una victòria i el Calafell cau derrotat
Després de la dura derrota contra el Barcelos a la Champions, el Reus Deportiu de Jordi Garcia va buscar el consol amb una treballada victòria a l’OK Lliga. Els roig-i-negre van superar ahir l’Alcoi al Palau d’Esports per 2-0 en un partit en el qual va destacar David Gelmà amb un doblet. El Reus Deportiu va sortir concentrat a la primera meitat i, als cinc minuts de partit, va obtenir el premi. David Gelmà va obrir el marcador i
VOLEIBOL
els roig-i-negre van mantenir el resultat al descans. A la represa, l’Alcoi va buscar l’empat i va tenir opcions, però Gelmà va tornar a aparèixer per sentenciar el duel amb el segon gol. El CP Calafell va caure derrotat ahir contra el Barça al Palau Blaugrana. Malgrat que el Calafell va sorprendre amb un gol en la primera jugada del partit, el Barça va mostrar la seva força i va remuntar el partit segellant el 5-1 final. Redacció
El Cèvol Torredembarra consuma el descens amb una derrota (0-3)
El club de voleibol Cèvol Torredembarra va consumar el passat dissabte el descens esportiu de Superlliga 2. El conjunt d’Iñaki Bescós va finalitzar així una difícil temporada perdent per 0-3 contra el CV Zaragoza en el partit definitiu per mantenir la categoria al Pavelló Sant Jordi. Els torrencs van veure com el partit es complicava des del primer moment. El Zaragoza va ser l’amo i senyor del primer set i va guanyar còmoda-
ment en un marcador de 19-25. Els d’Iñaki Bescós van començar amb un parcial de 4-0 en el segon set, però, ràpidament, els aragonesos van poder remuntar i van esclafar les esperances locals amb un 12-25. El partit semblava dat i beneït, els visitants arribaven amb més força i, malgrat que el tercer set va er més igualat, el Zaragoza es va emportar el partit i, també, la permanència a Superlliga 2. Redacció
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/66b04eb8acd02d1f2bd6371a9e619322.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/7b81d9b13fedfa48da1d319641484c60.jpeg)
Els grana van plantar cara en atac a la primera meitat, però es va centrar en defensar a la segonaPol Domingo va tenir un partit exigent defensant a Koné.
Un penal pren dos punts a la Pobla de Mafumet (1-1)
GENT
MEMÒRIA HISTÒRICA
Roda instal·la dues ‘stolpersteine’ en record de víctimes de l’holocaust nazi
Josep Mercadé Arall i Pere Mercader van morir a un camp d’extermini
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/3037dc603c8846759031cf5024582eb7.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/5aa98ff0d29b6f1ea5ae2843e34d6267.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/3ae615a834f927e5d6abc910f78f87fc.jpeg)
Redacció
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/f1acd36f1ec1004495ba0ef7dd80795f.jpeg)
L’Ajuntament de Roda de Berà va celebrar divendres un emotiu acte d’instal·lació de dues llambordes Stolpersteine en record dels dos rodencs assassinats en un camp d’extermini nazi: Josep Mercadé Arall i Pere Mercader Cañellas. Ambdós van ser deportats al camp de concentració austríac de Mauthausen i assas-
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/222edd460b5629a6153270388247bb17.jpeg)
FELICITACIONS
sinats a Gusen, al novembre, en Pere, i al desembre, en Josep, del mateix any, 1941. Durant l’acte, a la plaça dels Pins, l’alcalde, Pere Virgili, va demanar als joves de 4t d’ESO de l’Institut Roda de Berà presents que no caiguin de nou en el parany, parafrasejant a Erich Hartmann: «La guerra és un lloc on els joves que no es coneixen i no s’odien es maten en-
tre si, per la decisió de vells que es coneixen i s’odien, però no es maten...». Lluch Mercadé, net de Josep Mercadé, va pronunciar unes paraules en record del seu avi, i adreçades al seu pare, Joan, qui era un nen de 4 anys quan en Josep Mercadé va haver de marxar a l’exili, i poc després la seva mare va ser empresonada a la presó de dones de Les Corts.
Un moment de l’acte celebrat divendres a la plaça dels Pins. SETMANA SANTA
L’Orfeó Donostiarra a la Sagrada Família
Son tantos años los que nos conocemos que no importa el tiempo que pase, que siempre estarás ahí cuando lo necesite, muchas gracias por todo y muchísimas felicidades, mi hermana, mi mejor amiga, mi persona favorita, te quiero mucho.
La Sagrada Família va acollir ahir per primera vegada un concert de l’Orfeó Donostiarra. La coral fundada fa 125 anys va interpretar peces de Händel, Verdi i Mahler i també va cantar un Ave Maria del compositor basc Tomás Garbizu. La formació dirigida per José Antonio Sainz Alfar va estar acompanyada per Juan de la Rubia a l’orgue. L’actuació es una les activitats programades per Setmana Santa.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/f4902e0df28a7163c4ca64cc66b43426.jpeg)
DEFUNCIONS
Tarragona
Antonio Domínguez Escobar. Ha mort a 61 anys. El seu funeral serà avui a les 10.00 a Torreforta.
Francisco Javier Lera Hidalgo. Ha mort a 56 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h. al Tanatori de Tarragona.
Reus
Laura Aymamí Gibert. Ha mort a 98 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. a Crist Rei. Teresa Romero García. Ha mort a 49 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori. Àngela García Serra. Ha mort a 87 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. a Crist Rei.
diarimés 27/03/2023
EDITORIAL
Territori millora la connexió entre Valls, el Vendrell i Calafell
La connexió amb bus interurbà entre Valls, el Vendrell i Calafell compta des d’avui amb un total de sis serveis d’anada i tornada, dos més dels que hi havia fins ara. D’aquesta manera, entra avui en funcionament la millora global de la línia impulsada pel departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, que també modifica les condicions del servei actual per fer-lo més eficient amb una adaptació de l’horari i una millora de la velocitat comercial. Així mateix, l’objectiu d’incloure noves expedicions és el d’afavorir la integració del transport públic, per la qual cosa s’allarga la línia de bus fins a l’estació de Sant Vicenç de Calders, per permetre als usuaris accedir amb més facilitat al servei de Rodalies, amb les línies de rodalies i facilitar la comunicació des de Valls amb Barcelona, especialment.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/6fa54d98a0a9269c6f9c3ec7c295c8d2.jpeg)
La millora del transport interurbà en autobús és una de les assignatures pendents en part del territori, ja que és l’única manera d’oferir alternatives que supleixin un transport ferroviari que tampoc compleix les necessitats del territori. El transport públic ha de ser una prioritat per tal d’oferir una igualtat d’oportunitats laborals i de formació i per frenar el desequilibri en densitat de població entre uns municipis i altres.
+ CONFIDENCIAL Pau Ricomà estrena ulleres
Tarragona va celebrar ahir el pregó de Setmana Santa a l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI). L’acte el va presidir l’alcalde, Pau Ricomà, qui va lluir en públic unes noves ulleres, amb una muntura negra elegant i, al mateix temps, juvenil. A través dels vidres, espera veure uns resultats positius a les eleccions municipals del maig, uns resultats que li permetin acabar amb les noves lents esquitxades de gotes de xampany.
Edita: Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
TRIBUNA
Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.
Enquestes
LLUÍS BADIA Advocat
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/8727674d1477f8b90c0a23745407a7f5.jpeg)
L’arribada al final del període electoral, amb l’anada a les urnes per part de la ciutadania, serà el final pel bombardeig quotidià, via enquestes, al qual se sotmet a la societat per intentar «influir» en el seu dret d’exercici de vot, com centre del mateix concepte democràtic, entès en la seva més vital interpretació, el lliure desig per optar, per uns o altres, a l’hora de decidir quins seran els seus governants definitius.
El tema, que en si mateix hauria de ser el més objectiu possible a l’hora de rebre el resultat de les diferents enquestes que es fan, amb la publicitat interessada i sense reparar en el «com» s’han fet les mateixes, «qui» les ha encarregat o, fins i tot, la garantia d’ètica i solvència per part de les mateixes empreses demoscòpiques.
Ja sé que la influència és relativa, perquè el cert és que es reben «resultats» de tota mena, però la realitat posa en evidència que el seu pes objectiu existeix i, el que és més definitiu, la influència és vital per dissenyar estratègies, discursos, missatges, manipulacions interessades, etc. Per part de les diferents opcions partidistes que fixen les seves fórmules d’actuació d’acord amb el que s’extreu dels resultats de les opinions expressades mitjançant consulta personalitzada.
Així mateix, una enquesta seriosa no es limita, exclusivament, en la previsió de resultats, sinó que també entra a fons en conèixer
TRIBUNA
altres punts de discussió i el posicionament de la mateixa ciutadania front determinades situacions concretes.
Segurament els detractors, que existeixen, del fenomen que comento, poden rebutjar els resultats, això no obstant, el cert és que si aprofundim en el tema, la cosa és molt més complicada, sobretot a l’hora d’interpretar les mateixes, com qüestió vital pel seu ús «responsable».
estaria de més exigir uns mínims en un tema de tanta transcendència com el que esmento. És evident, a més a més, que l’anàlisi del moment puntual no sempre té a veure amb la realitat electoral, d’aquí que tampoc en aquest apartat de «tendència» la cosa té la seva transcendència independentment que la confecció de les dades tingui més o menys transcendència.
Director General: Marc Just
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/f59756b69dae33add82bfdf385067a5a.jpeg)
Directora de publicitat: Contxi Joan
Director de l’àrea digital: Carles Magrané
Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]
Redacció: Arnau Montreal, Roger
Freixa, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat i Joel Ramos.
Especials: Anna Ferran.
Tancament: Jordi Ribellas.
Fotografia: Gerard Martí.
Edició de publicitat: Juan Padilla.
Distribució: Marta López.
Administració: Núria Clos.
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
XAVIER ALLUÉ
Nivell és un concepte molt abusat al llenguatge comú. Paraula d’origen occità, la nostrada langue d’oc, inicialment designa la part superior d’un fluid. La gravetat atreu de forma uniforme les molècules dels fluids que són mòbils, i les ordena determinant una superfície horitzontal. El diccionari admet, però, fins a cinc accepcions i, d’aquestes, fins a una vintena d’associacions.
Nivell tenen els fluids de la natura, principalment les aigües: el nivell del mar i les marees, els dels rius o dels pantans. O el de les corbes de nivell, de les terres. El nivell del mar determina l’alçada del terreny.
Un nivell és un estri de paleta o agrimensor, un recipient tubular no ple, amb un líquid dins i unes marques per «anivellar» la bombolla d’aire i determinar l’horitzontalitat d’un terreny o d’una construcció.
La influència és vital per dissenyar estratègies, discursos, missatges...
No seré jo qui doni credibilitat als resultats, ja que el tema, com he esmentat, té moltes variables que també passa per la solvència de les mateixes empreses, el volum d’enquestats i, sobretot, la garantia que l’anàlisi de resultats es fa de manera imparcial o influenciats pels que paguen.
En tot cas, les pròximes setmanes, veurem respostes de tots els colors, ens parlaran de tendències i, els que no surten ben parats, les rebutjaran i, el que serà general és que tots diran que la millor enquesta és la del dia de l’elecció, però, malgrat tot, no oblidem el que suposa aquest apartat de la nostra quotidianitat democràtica.
També la manipulació tindrà molt a dir si, realment, som tots conscients de la influència, ajudi o no, i és aquí on l’assumpte pot tenir les seves debilitats i exigirà determinats principis transparents, especialment quan les empreses que fan les consultes són de caràcter públic i es veu repetidament que el que vaticinaran poc té a veure amb la realitat que surt dels resultats reals, per tant, no
També hi ha nivells sòlids, com son els pisos d’un edifici o, també i mirant capbaix, els de la profunditat d’un pou o una mina.
Hi ha, però, molts que malmeten el llenguatge assignant nivells a coses que no en tenen diferents alçades, sovint afegint una proposició «de» per definir-les, i parlen de continents, «a nivell d’Europa», agrupacions de països, «a nivell de la Comunitat Europea», o altres.
Sí que val referir-se al «nivell de carrer» per a indicar un espai comú per on camina la gent, rez de chaussee, com diuen a França a ras de terra o la planta baixa.
Arar descobrim nivells un xic preocupants: el nivell de butadiè i el de cocaïna
En definitiva, malgrat les meves reflexions, el cert és que arribat el moment de l’examen final, la notícia és que majoritàriament es produeixen pocs errors i que, en tot cas, quan no encerten, es vol generalitzar un punt que no és real. Per tant, és acceptable la inflació de les enquestes, una altra cosa és saber llegir el que diuen, deixant de costat el que volen dir, en un exercici de saber triar el que suposa la mateixa resposta demoscòpica en si mateix, fora de la pròpia manipulació interessada, que sempre existirà per molt que ens venguin el contrari.
És acceptable la inflació de les enquestes, una altra cosa és saber llegir el que diuen
Acabo, inclús, darrerament, hem pogut veure com «la premsa del cor» també opta per les enquestes a l’hora de crear les seves notícies o influir per donar-los credibilitat, en una aposta per una opció que hauria d’aportar més per la seriositat i la credibilitat d’un producte que no es pot quedar com un negoci més, malgrat la seva existència, valor, capacitat d’influència, etcètera, sinó que hauria d’autoexigir-se una solvència per damunt d’aquells que les encarreguen i les paguen.
Hi ha un ús social, per diferenciar quantitativament situacions de la gent pel seu «nivell» econòmic: nivell de vida, de pobresa, de subsistència, que les gradacions, mai homogènies ni horitzontals, venen marcades per diferències assignades.
Just ara descobrim dos nivells un xic preocupants: el nivell de butadiè a l’aire que respirem a Tarragona i el de cocaïna a les aigües residuals. L’un per sobre del considerat nivell acceptable i l’altre que ens situa en el segon lloc de totes les ciutats d’Europa estudiades, només per sota d’Amberes.
Això del butadiè, un conegut cancerigen, l’hauríem
de negociar amb els
conveïns
Manel de Falla, C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de:
www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes
L’horitzontalitat es refereix a la línia que fa l’horitzó, que la veiem recta i plana, tot i que tots sabem que no ho és pas. És corba perquè, malgrat els terraplanistes, dibuixa el contorn del planeta Terra. Corba centrada al centre de la terra.
Hi ha també una accepció quantitativa com d’una magnitud variable en relació amb un valor de referència arbitrari o no. Així els nivells d’elements biològics com els que determinen l’anàlisi de sang o altres fluids: el nivell de colesterol, de sucre, d’hemoglobina i molts altres. Nivells que pugen i baixen en diferents circumstàncies. Com també nivells d’altres relacions físiques de la matèria imprecisament considerades quantitativament quan, ho són per la seva presència relativa al que les envolta i deuria parlar-se de concentració de tal o tal altre element i no de nivell.
Ambdós indesitjables. Ambdós són concentracions: l’un a l’aire, en PPM, o parts per milió i l’altre com a concentració per miler d’habitants.
Doncs a veure com ens ho fem. Això del butadiè, un conegut cancerigen, l’hauríem de negociar i pactar amb els nostres conveïns de la indústria química. Lo de la cocaïna s’hauria de veure si procedeix de l’excreció després del seu passi pel nas i la resta de l’organisme dels usuaris, o és que l’han llançat a vàter perquè els Mossos estan picant a la porta. No sé. Hi ha nivells de la realitat que se m’escapen.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/9267e90fce265d58985c6ebe4e7b3685.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/53f5fcca007df94756afa0de9d4370d4.jpeg)
Màrius Serra ha construït una novel·la a partir de la història real del pintor i escultor Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000), conegut com El pintor que cremava els seus quadres. Palau Ferré va perdre un litigi contra Miquel Peirats, amb qui havia signat un contracte d’adquisició d’uns terrenys a Reus a canvi de pintures. Quan Palau Ferré va deixar de complir el tracte, Peirats el va demandar i va guanyar el judici. Encara que el promotor va donar els quadres a entitats socials i benèfiques de Reus, Tarragona o Alcover, l’artista va quedar anímicament tocat i va començar a cremar la seva obra.
—Quin impacte et va causar veure per primera vegada una pintura de Palau Ferré?
—La vaig veure impresa en una obra de gran format que em va arribar a les mans. Quan vaig obrir aquell llibre, el primer que em vaig trobar van ser aquells ulls verds. I m’impacten molt. Llavors, a partir de la història que ja coneixia del pintor a través de la biografia que havia escrit el seu besnebot, Francesc Marco-Palau, començo a estalquejar, a buscar per tot arreu, i veig moltes obres més, paisatges de Montblanc, bodegons… però
Nivell mitjà SUDOKU
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/81461191456313e6e969137ac7fb0e08.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/ce9de1ae124836cc3be8f0030141f429.jpeg)
aquells ulls, i les dones colltortes, em fascinen.
—L’obra et porta a indagar en la vida del pintor. Què et crida l’atenció de la persona?
—El primer és que, clarament, era algú que s’havia creat un personatge. Palau Ferré ve de pagès i entra en un món que és el que desitja, però no el que coneix. És un món on prima la imatge de l’artista extravagant. Quan li fan entrevistes i li pregunten coses d’artista, com ara Què faries si el món s’acabés demà?, ell respon extravagàncies. Veig que hi ha una creació del personatge. Em va fascinar com algú amb els seus orígens, que és un home sol i solitari, crea aquest personatge que acaba detonant a l’extrem cremant els seus quadres i aconseguint una notorietat mediàtica que no té a veure amb el seu art. Això és el que em va interessar més: la convivència difícil amb el relat.
—En aquesta història hi ha un antagonista, Miquel Peirats. És algú a qui d’entrada li adjudiquem el paper de dolent, però a mesura que avança el relat la frontera entre bo i dolent es va difuminant.
—Sí, aquest personatge és el que m’acaba generant l’estructura de la novel·la i fa que no pugui deixar d’escriure la història. En la biografia de Francesc Marco-Palau no se n’esmenta ni el nom, i entenc que és pel llegat familiar. Llavors tinc la certesa que he de buscar l’altra part per contrastar-ho, i hi arribo a tra-
El novel·lista barceloní ficciona la vida del pintor de Montblanc Maties Palau Ferré LLIBRES
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/bf9e10cec8bf1a87b235422b8819e86e.jpeg)
EL TEMPS
Estat del cel
vés de la Carme, dona de Quim Mallafré. El dia que conec el fill de Miquel Peirats i m’explica el relat de l’altra banda que, òbviament, dissenteix, arribo al punt que més m’interessava, que és la reflexió sobre com una cosa tan etèria com el valor artístic pot ser objectivat per la fredor de les xifres del mercat. Però quan començo a imaginar-me Miquel Peirats també veig que sentia una fascinació genuïna de col·leccionista per l’art de Palau Ferré. Però el cas del pintor és atípic, perquè ell no té mit-
El cel estarà serè en general, amb creixement d’algunes nuvolades a partir de migdia a punts del nord-est i del Prepirineu. A més, fins a mig matí hi haurà estrats baixos a punts de l’altiplà central i del quadrant nord-est, així com a final del dia al litoral i prelitoral central. Independentment, el cel estarà molt ennuvolat o cobert l’extrem nord del Pirineu fins al final del matí, mentre que a partir de llavors la nuvolositat minvarà fins a quedar serè o poc ennuvolat al final del dia.
Precipitacions
Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.
jancers, i allò acaba sent com un western a la plaça del Mercadal de Reus. També penso que el fet de comprar terrenys amb la seva pintura empodera molt Palau Ferré, se’n sent orgullós, fins que algú li deu menjar l’orella, dient-li que Picasso, amb un sol quadre, ja hauria pagat el deute, i ell està dos anys vinga, vinga.
—I, al final, tots hi perden.
—Això és obvi fins i tot per al pintor, que ha comès el pecat de signar el contracte sense llegir-lo, i per això acaba expiant el seu pecat. I Peirats sap que té la raó, però també que, per fer-la valdre, es va enfonsant davant de l’opinió pública. Va a judici i el guanya sense discussió, però queda com el dolent, i al final es redimeix fent donacions.
—Palau Ferré va ser comparat a Miró, Picasso o Dalí. Però la seva obra ha passat completament desapercebuda.
—En els anys que he estat escrivint aquest llibre, he anat fent la pregunta Coneixes Palau Ferré? a tota la gent de la cultura que m’he trobat.
—I?
—Un 93%, ni idea, un 2% feien veure que sí que el coneixien, i el 5% restant eren persones amb vincles al Camp de Tarragona. Jo penso que l’interès de la seva obra no justifica aquesta ignorància.
Fins a primeres hores del matí s’espera alguna precipitació feble i minsa a l’extrem nord del Pirineu. La cota de neu voltarà els 1.200 metres. Durant la tarda és possible algun ruixat local i feble a punts del Pirineu oriental.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230326205850-b5e43176ce58131132a4f7b5df10cfc9/v1/c2edd60a0fe48cc2858efb3ecb24dda0.jpeg)
«AQUESTA HISTÒRIA ÉS COM UN ‘WESTERN’ A LA PLAÇA DEL MERCADAL»Màrius Serra Autor de ‘La dona més pintada’ (Proa) Màrius Serra la setmana passada a Tarragona, on va presentar la seva novel·la.