CATALUNYA
La sequera comença a provocar estralls i el canal d’Urgell tanca cinc mesos abans del previst
La mesura, inèdita en els 160 anys que té aquesta infraestructura, posa els agricultors en una situació molt compromesa. P12
CATALUNYA
La mesura, inèdita en els 160 anys que té aquesta infraestructura, posa els agricultors en una situació molt compromesa. P12
CAMP S’ampliarà i es transformarà completament amb un pressupost de 8,4 MEUR. P9
CAMP
Se l’acusa de delicte de prevaricació i de falsedat de document oficial per la construcció d’un habitatge unifamiliar sense llicència. P8
ENTREVISTA
Joan Mateu, mestre artesà picapedrer
«He posat el meu granet perquè s’acabi la Sagrada Família» P7
«Amb
TARRAGONA Avui és el Dia Internacional del Gos Pigall, o gos guia. P4
REUS
Els veïns del Raval Santa Anna alerten del perill dels patinets
Es queixen que molts conductors van a gran velocitat pel raval. P6
TARRAGONA
L’Estat dona llum verd al decret de xarxes tancades
Permetrà reduir els costos energètics als polígons industrials. P2
el meu gos em sento acompanyat»
L’empresa municipal ha sol·licitat una subvenció europea per realitzar diferents accions, com la creació d’una escola d’oficis
GERARD MARTÍDesprés de rebre 1,2 milions d’euros de fons europeus Next Generation per a la digitalització del comerç, l’empresa de Mercats de Tarragona ha tornat a presentar-se a una convocatòria per continuar amb el seu pla per dinamitzar els negocis locals. Aquesta vegada, el projecte requereix una inversió de 2,1 milions d’euros (IVA inclòs) i contempla 14 accions, com la instal·lació de dues pèrgoles amb plaques solars al mercadet de Bonavista i l’elaboració del pla per crear una escola d’oficis.
Aquesta nova proposta de l’empresa de Mercats es divideix en tres eixos principals: la transformació digital, la sostenibilitat i l’economia circular i la formació. Pel que fa a la digitalització, l’ens municipal pretén complementar les accions ja incloses en el projecte guanyador de fons Next Generation fa uns mesos. Aquesta iniciativa planteja installar comptadors més moderns que els actuals per calcular el consum energètic, així com una centraleta per registrar els encàrrecs dels clients als paradistes dels mercats.
Amb els diners de la primera subvenció, Mercats habilitarà una aplicació perquè els usuaris puguin fer compres de manera telemàtica, mentre que la proposta presentada recentment
ENERGIA
La proposta inclou la compra d’una furgoneta elèctrica per repartir comandes a domicili
permetria millorar la connectivitat de les parades a internet per agilitzar les comandes. Al mateix temps, inclou la compra d’una furgoneta elèctrica per repartir-les. En el marc de la di-
Les empreses reduiran la despesa energètica
El Consell de Ministres va aprovar ahir el Reial decret que desenvolupa el procediment per establir xarxes tancades de distribució d’energia elèctrica. Aquesta normativa permetrà als polígons industrials augmentar la competitivitat de les empreses reduint la seva despesa, ja que podran compartir un mateix punt d’accés al sistema elèctric.
Els diferents polígons de la ciutat, així com els químics Nord i Sud, se’n podran beneficiar de la nova normativa. Aquesta regulació era una reclamació que s’arrossegava des de fa anys que s’adapta al marc
normatiu europeu. Les xarxes elèctriques tancades permetran a les companyies associar-se i comprar electricitat conjuntament. Els industrials titulars de la xarxa hauran de construir-la o comprar-la a una companyia distribuïdora i, alhora, seran els responsables de la gestió i del seu manteniment. Així, els consumidors de diferents tensions de la xarxa podran operar com si fossin un únic gran consumidor connectat a una major tensió.
Jordi Fortuny, membre d’Esquerra Republicana a Tarragona, calcula que les empreses es podran estalviar al voltant d’un 30% del preu actual que desti-
gitalització, també s’incorporarien dispositius de satisfacció als mercats de Tarragona i de Torreforta perquè els clients puguin valorar la seva compra o estada.
Quant a la millora de la sostenibilitat, es disposarien taquilles amb sistema de refrigeració al Mercat de Torreforta per recollir comandes. Paral·lelament, Mercats preveu col·locar dues pèrgoles, de 400 metres qua-
drats cadascuna, al mercadet de Bonavista. Les estructures tindrien plaques fotovoltaiques que donarien subministrament elèctric als marxants els diumenges, mentre que la resta de la setmana es vendria l’energia generada a la companyia elèctrica. Les pèrgoles s’ubicarien a la zona sud del mercadet i cobririen les paradetes de la zona d’alimentació, especialment les dels
productes que requereixen més ombra, com els embotits, les olives i la pesca salada, entre altres. Un dels propòsits de l’ens públic és potenciar els mercadets de venda no sedentària. Un dels grans projectes que impulsa l’empresa de Mercats és la creació d’una escola d’oficis. Els diners europeus rebuts per la primera iniciativa incloïen establir una aula de formació teòrica per als comerços, els paradistes i els marxants. L’ens públic vol anar una passa més enllà i habilitar una aula gastronòmica per formar persones en diferents oficis. La idea és parlar amb els departaments d’Ensenyament i de Comerç de la Generalitat per poder impartir aquest curs de formació de professionals de la venda d’alimentació.
Un dels objectius de les propostes impulsades per l’entitat local és afavorir el relleu generacional a les parades dels mercats de la ciutat, ja que, a més, es preveuen força jubilacions en els pròxims anys. Alhora, es pretén donar eines i oportunitats a la població en risc d’exclusió social.
L’empresa de Mercats també treballa amb la intenció de fomentar el comerç a Ponent, motiu pel qual també es durien a terme plans d’assessorament individualitzats a la zona i un estudi dels espais en desús a Bonavista i com es podrien ocupar.
L’equip del departament de Protecció Civil de l’Ajuntament de Tarragona va participar, com a observador, a l’activitat de simulacre de risc químic dut a terme pel personal del Complex Educatiu, el passat 19 d’abril. Al final del simulacre es va celebrar una reunió conjunta per tal de valorar el desenvolupament de l’acció i buscar millores per a la participació de l’alumnat, professors i personal del centre, com per a la gestió d’emergències de l’equipament. Així mateix, el departament de Protecció Civil també duu a terme jornades de formació i xerrades als centres educatius i entitats, sobre les eines i coneixements necessaris per saber com actuar en situacions d’emergència i davant de riscos procedents d’accidents industrials i químics, sobretot amb col·lectius considerats més vulnerables del municipi sobre el PLASEQTA, així com mesures d’autoprotecció per fer front al risc químic i una explicació sobre els sistemes d’avisos a la població en cas que s’ordeni el confinament de la població. Redacció
‘Las Bodas de Fígaro’ de la Royal Opera arriba als cinemes de Tarragona
nen a l’energia. Al mateix temps, recorda la moció presentada el juny del 2016 pel grup municipal a l’Ajuntament per instar el Govern espanyol, en aquell moment encapçalat per Mariano Rajoy (PP), a desenvolupar el marc legislatiu que permeti la implantació de les xarxes elèctriques tancades. «A tot Europa
fa anys que estaven permeses, però aquí no», comenta Fortuny. «És una satisfacció que ara s’hagi aprovat. Llàstima que hagi trigat tants anys, perquè és fonamental per a la indústria tarragonina, ja que assegura la seva competitivitat», relata el mateix Fortuny. L’alcalde, Pau Ricomà, destaca que «és una llarga reivindicació
d’ERC a Tarragona que ha comptat amb l’esforç i feina compartida dels senadors i els diputats republicans a Madrid». El PSC també celebra l’aprovació del Reial decret. «Una reclamació històrica de les empreses que garanteix la competitivitat del sector», va comentar la candidata a l’alcaldia a Reus, Sandra Guaita.
Las Bodas de Fígaro, de la Royal Opera, arriben a les grans pantalles aquest dijous, a les 19.45 hores. Gravada al gener d’enguany, la intemporal producció de David McVicar de la gran òpera bufa de Mozart sobre les intrigues, els malentesos i el perdó s’estrenarà als cinemes de la província de Tarragona. Amposta Cinemes a Amposta, Cinemes Valls a Valls i Ocine Les Gavarres a la capital projectaran la cinta. L’òpera dura aproximadament 4 hores, inclòs un descans. La representació està protagonitzada per un repartiment internacional que inclou Riccardo Fassi, Giulia Semenzato, Germán E. Alcántara i Federica Lombardi. L’obra està dirigida pel director musical Antonio Pappano i compta amb l’orquestra de la Royal Opera House i cor de la Royal Opera. L’òpera, que va ser la primera col·laboració de Mozart amb el llibretista Lorenzo da Ponte, està basada en la controvertida obra de Pierre Caron de Beaumarchais Le Mariage de Figaro, prohibida a Viena pel seu contingut potencialment provocatiu. Redacció
Dilluns es van cremar tres contenidors al barri del Port.
Nous episodis de crema de contenidors a Tarragona. La Guàrdia Urbana està treballant per identificar i detenir el responsable de diversos incendis ocasionats darrerament. Dilluns a la tarda, al voltant de les 15 hores, es van produir dos incendis al barri del Port, un al carrer dels Rebolledo i l’altre al carrer Reial. Els Bombers van apagar el foc en els dos casos i van haver de tornar a intervenir a la nit al mateix carrer
RECONEIXEMENT
Reial, prop de la plaça dels Infants, per extingir el fum que sortia d’un altre contenidor. A més, la matinada de diumenge a dilluns ja van cremar-se cinc contenidors de diferents illes al barri de Campclar. El cost de reposició de cadascun dels contenidors per a l’Ajuntament és d’uns 2.000 euros. La Urbana treballa per identificar i detenir l’autor, que tot apunta que seria el mateix pel modus operandi emprat en els diferents fets.
NETEJA
Els Comuns podrien facilitar l’aprovació, al marge del vot de la regidora i número 2 de JuntsxCat
GERARD MARTÍ Roger FreixaEl consell plenari d’aquest divendres afronta un dels temes cabdals del mandat: el plec del nou contracte de la neteja. Després de quedar desert en la primera licitació, els tècnics municipals han fet els canvis pertinents per tornar a tirar endavant el procés. Ara, el ple, a un mes de les eleccions municipals, afronta la seva aprovació (o no) amb la incògnita de dos vots que podrien inclinar la balança cap a un costat o cap a l’altre: el d’Elvira Vidal, consellera de Contractació i número 2 de la candidatura de Junts per Catalunya, i el d’Àngels Pérez, portaveu d’En Comú Podem.
Vidal es troba en una situació de conflicte d’interessos. Per una banda, és la consellera de Contractació i actual membre del grup municipal Junts per Tarragona, cosa que faria pensar que, com a membre de l’actual govern, facilitaria l’aprovació del plec del contracte més gran del consistori en l’àmbit econòmic. Tanmateix, Vidal també és la número 2 de la llista electoral
També la rebran la tortosina Maria Zoraida i el Casino d’Amposta
L’armadora i remendadora tarragonina Joana Costa Benaiges, juntament amb l’escriptora tortosina Maria Zoraida, i el Casino recreatiu i instructiu d’Amposta, són tres de les personalitats i institucions de Tarragona que enguany rebran la Creu de Sant Jordi 2023 en reconeixement dels seus mèrits i serveis prestats en la defensa de la identitat i en el pla cívic i cultural de Catalunya.
La distinció de la Creu de Sant Jordi, que es va crear el 1981 i és un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat de Catalunya, acabarà, aquest pròxim mes de juliol a les mans de la tarragonina Joana Costa Benaiges, per «ser un excepcional exponent de la vida marinera al port del Serrallo de Tarragona. Com a armadora i remendadora, i dipositària d’una centenària tradició vinculada al món de la pesca que també ha viscut en l’àmbit familiar, com a besnéta, néta, filla, esposa i mare de pescadors. De generació en generació, l’art de
l’ofici de remendar és un dels més antics, femení, i sovint invisibilitzat, i constitueix una de les millors mostres del patrimoni marítim», tal com s’anuncia des de la Generalitat. Joana Costa afirma que «no havia pensat mai poder rebre aquest reconeixement, no me l’esperava», i que «és un homenatge a totes les dones dels pescadors i a les que s’han dedicat durant la seva vida al mateix que m’he dedicat
jo». Costa, de 83 anys, porta tota una vida lligada al món de la pesca, i tal com ella mateixa explica, la tradició familiar encara segueix. «A la nostra família això ve de molt enrere. La meva besàvia, àvia i mare ja es dedicaven a això, tot el que sé m’ho van ensenyar elles. Amb el pas del temps, i conscient que per qüestions d’edat no podria fer la mateixa feina sempre, els hi vaig ensenyar als meus dos fills tot el que sé, i ara són ells dos els que s’encarreguen de dur-la a terme, a més de ser els encarregats de la barca que tenim en propietat a la família», comenta.
D’altra banda, l’escriptora i bibliotecària tortosina Maria Zoraida Burgos Matheu, també ha estat guardonada enguany per «la seva remarcable obra literària, i en ser una de les escriptores més importants de la generació tortosina de la postguerra». Finalment, a més, el Casino recreatiu i instructiu d’Amposta també el rebrà «per la seva important tasca com a motor de dinamització local de les Terres de l’Ebre».
de JuntsxCat, encapçalada per Jordi Sendra, qui deixa la decisió en mans de Vidal, tot i que pensa que el millor seria treure’l a concurs públic després dels comicis del maig: «Ella forma part d’un govern que no és el meu, així que farà el que cregui que ha de fer i actuarà responsablement. Jo no he donat cap instrucció». «Li he traslladat la meva opinió, ja que seria lamentable que un contracte tan important s’aprovés només pel vot de qualitat de l’alcalde. Crec que hauria de licitar-lo el nou govern», expressa Sendra.
Pel que fa a ECP, la formació aposta per la municipalització del servei, motiu pel qual s’han abstingut en les darreres votacions. Tanmateix, aquesta vegada es desconeix la intenció de vot de la consellera Pérez, qui podria acabar votant a favor i, així, facilitar l’aprovació del contracte de la neteja. El passat desembre, el govern ja va poder tirar endavant els pressupostos de 2023 gràcies a l’abstenció de Pérez.
Per la seva banda, Ciutadans, el PSC i el PP votaran en contra del nou contracte. «Creiem que
el preu és molt elevat. I si puja el cost, puja la taxa de la brossa», expressa la portaveu de Cs, Lorena de la Fuente. Al seu torn, des del PSC consideren que, per la magnitud del contracte, seria més convenient abordar l’assumpte després de les eleccions. «Volem analitzar la situació amb més calma, ja que, a banda de la pressió per les eleccions, es tracta de molta documentació tècnica. Volem mirar-la amb calma i profunditat», assenyala la portaveu socialista, Sandra Ramos.
El portaveu del PP, José Luis Martín, pensa que «un contracte tan important no s’hauria de fer amb pressa». Al ple de divendres també s’aprovarà la pròrroga del contracte de recollida de residus actual (que acabaria aquest 28 d’abril) per tal de donar continuïtat al servei fins que es resolgui la situació de la nova proposta. La portaveu de la CUP, Eva Miguel, opina que existeix «una clara intenció de dilatar els tempos per tal d’allargar el procediment amb l’esperança que canviï el color del govern».
John Bugarin
Javier Gómez i Pitt, el seu gos guia, són com carn i ungla. Tots dos han forjat un vincle indestructible durant aquests darrers anys, tot i que els inicis no van ser fàcils. Just 15 dies abans del confinament per la irrupció de la covid, en Pitt va arribar a la vida de Gómez, que acabava de jubilar el seu anterior gos pigall, que el va acompanyar durant 12 meravellosos anys. El fet de no poder sortir al carrer durant gairebé tot el primer any va afectar molt Pitt, que va agafar certes manies que preocupaven Gómez: «Va començar a rebolcar-se amb animals morts, com rates. Ho vaig passar molt malament i vaig estar a punt de retornar-lo». Afortunadament, un cop la situació sanitària es va relaxar i va començar a relacionar-se amb altres gossos, tot va canviar. Ara, la relació entre Gómez i Pitt, que està molt més estable i tranquil, és «fantàstica».
«Quan perds la vista i comences a anar amb el bastó, el cert és que et sents sol, encara que hi hagi gent al voltant», explica Gómez. En canvi, assegura que aquesta sensació desapareix quan et guia un gos pigall: «Em sento acompanyat, m’ajuda a sentir-me un més de la societat». A més, reconeix que, quan té algun problema al cap, li explica mentalment al Pitt. I és que ja no es tracta d’una relació entre usuari i gos guia, sinó que va molt més enllà: «Poso la meva vida en les potes del meu gos, que es converteix en els meus ulls».
Gómez és una persona molt independent i li agrada moure’s per la ciutat. Per això, no li agradava anar amb el bastó, ja que la gent acostumava a oferir-li ajuda: «Ho agraeixo molt, però prefereixo anar amb el gos guia perquè, com veuen que
ELECCIONS 28M
Javier Gómez va rebre el seu gos pigall, Pitt, just 15 dies abans del confinament per la covid
ho pot abastar tot. Vilaseca indica que un gos pigall, que és entrenat a l’escola que té l’entitat, costa al voltant d’uns 20.000 euros. Tot això, remarca, es finança amb la venda de cupons. El sol·licitant, però, només s’ha de fer càrrec de la manutenció de l’animal un cop el rep.
Gómez recorda el primer gos guia que va tenir. El va haver de buscar als Estats Units, ja que en aquells temps encara no eren molt comuns a Tarragona. «El primer sempre és complicat perquè has d’aprendre a confiar plenament en ell. L’adaptació és complicada per als dos, però quan passa el temps, us acabeu coneixent a la perfecció», explica. També guarda un record bonic, i una mica trist, dels altres dos gossos que va tenir. Gómez els va haver de jubilar molt aviat, un es va quedar sord amb otitis i l’altre va morir per leucèmia: «Quan passa això et planteges si vols tenir-ne un altre... És una experiència realment dura».
em puc moure perfectament pels carrers, no es preocupen per mi». Gómez recorda, entre riures, que fa un temps es va desorientar mentre passejava pel passeig de Gràcia de Barcelona i, quan va demanar ajuda a una dona, aquesta es va ajupir i li va donar instruccions al Pitt.
Els gossos guia estan entrenats per buscar passos zebra, portes, o seients.
«La gent creu que ells saben per on han d’anar, però som nosaltres els que els donem instruccions. El que fan és ajudar-nos a evitar els obstacles i allunyar-nos del perill». Al principi, Gómez feia gestos amb la mà al Pitt per indicar-li quin era el camí que havia de seguir. Ara,
només necessita fer tocs subtils a l’arnès: «Quan passes tant de temps amb ell, la comunicació es torna molt més fàcil».
Treball social de l’ONCE
Actualment, hi ha 13 gossos guia de l’ONCE donant servei a persones cegues a tota la província de Tarragona. «No diria que és el nostre servei estrella, perquè tots ho són, però és un que dona molta notorietat i visibilitat a la tasca laboral que fem», assegura el recentment nomenat president de l’ONCE a Tarragona, Josep Vilaseca, qui desitjaria poder donar resposta a tots els afiliats que es troben en la llista d’espera. La Fundació, però, no
Aprofitant que avui és el Dia Internacional del Gos Pigall, l’ONCE aprofita per reclamar a la societat que no distregui l’atenció dels animals mentre caminen al costat d’una persona cega. Des de la Fundació demanen que no se’ls doni menjar ni es deixi un gos al seu costat. «Tot i que ja s’ha fet un gran treball en aquest aspecte, mai és suficient», indica Vilaseca, qui assegura que «morirem predicant, per conscienciar a la gent». Per la seva part, Gómez indica que, darrerament, no ha tingut cap problema per accedir al transport públic o als restaurants. L’últim incident que va patir va ser fa 5 anys, quan no permetien l’entrada del seu gos a un local: «Vaig haver de trucar a la policia local perquè els expliquessin quins són els nostres drets».
La plataforma Tarragona Creix ha celebrat, a través d’un comunicat, que el projecte del PSC per a la ciutat de Tarragona abraci l’argumentari de la plataforma, en particular als punts que fan referència a la centrifugació de població, el decreixement de la ciutat i la necessitat de nou habitatge. Apunten que, en declaracions a diari més, en les quals expressava la seva intenció de créixer per Terres Cavades i l’eix Tarradellas, el candidat socialista, Rubén Viñuales, «ha donat suport als arguments centrals de la campanya Stop Decadència Tgn i ha mostrat la seva disconformitat amb la visió del Govern actual que presideix l’alcalde, Pau Ricomà». L’associació es congratula que Viñuales «plantegi obertament que el POUM no estigui tancat i s’hagi de replantejar». Exposen que el candidat socialista ha reconegut, tal com defensen des de la plataforma, la necessitat de generar un creixement urbanístic no només cap a Ponent per potenciar l’activitat econòmica de la ciutat. «A l’esbós realitzat pel seu candidat, el PSC es mostra obert a redibuixar el POUM, com sol·licita l’associació, i obrir l’expansió de Tarragona cap a Llevant», indiquen. «Confiem que un nou consens entre les forces polítiques permetrà la millor planificació urbanística de la ciutat per a les properes dècades», ha valorat Jaime Climent, portaveu de la plataforma i promotor de Stop Decadència TGN. Viñuales ha respost a aquest comunicat expressant que defensen «els postulats del PSC que hem construït amb la ciutadania. No donem ni donarem suport a aquesta plataforma, instem a què deixin d’intentar vincular-nos, i no mantindrem cap tipus de reunió». Redacció
Aquest projecte contempla reparacions de voreres i de clots a l’asfalt
Redacció
El candidat del PSC a l’alcaldia, Rubén Viñuales, va presentar ahir la proposta socialista per millorar la neteja de la ciutat i dignificar la via pública de Tarragona. Per aconseguir aquest objectiu, el PSC va exposar la seva nova iniciativa, el Pam a Pam: «El propòsit és clar, el de millorar la imatge i el mante-
niment de l’espai públic de la ciutat. Durant uns dies, als carrers d’una zona determinada de la ciutat, es duria a terme una neteja a fons de la via pública, a través de la renovació de la pintura, asfaltat de clots, renovació de les voreres i millores en la jardineria». Segons els socialistes, tots els barris de la ciutat pateixen una forta degradació,
agreujada aquests últims anys a conseqüència de la falta de manteniment de l’espai públic.
«Si l’Ajuntament no compleix amb els seus deures a la via pública, no podrem exigir a la ciutadania que el mantingui en un estat òptim», indicava Viñuales, qui afegia que impulsaran el seu projecte de neteja a fons, de la mà de les associacions de veïns.
El circuit català d’esports urbans farà la seva primera parada aquest dissabte a l’skatepark de Tarragona. Durant aquesta jornada es disputaran tres competicions (skate, scooter i BMX), que serviran per aconseguir una plaça per a les competicions internacionals de l’Extreme Barcelona. Aquest dissabte hi poden participar les persones de 16 anys o més i es repartiran 1.500 euros en premis. Redacció
El
vol millorar la neteja i dignificar la via pública amb el ‘Pam a Pam’CEDIDA Viñuales amb Nacho Garcia, número 5 de la llista del PSC.
SOCIETAT
Tant els propietaris dels locals com els veïns del carrer afirmen que hi acostuma a haver «constants baralles i robatoris»
Joel RamosA falta que comencin definitivament les obres d’adequació del carrer d’Orosi, els locals i veïns de la zona afirmen que al barri s’hi produeixen «constantment» baralles i robatoris. Segons els mateixos propietaris dels establiments i alguns testimonis, aquest problema succeeix «des de fa molt de temps». Per aquest motiu, reclamen a l’Ajuntament i als cossos de policia de la ciutat més presència i vigilància en aquest carrer, i esperen que, de passada, el problema quedi resolt un cop s’acabin les obres de renovació de la via, que es preveu que tinguin una durada de quatre a sis mesos.
«Amb el poc temps que portem aquí, ja hem vist alguns robatoris i ens hem assabentat que hi ha hagut pallisses durant les nits. És una pena que a un carrer com aquest, tan pròxim a l’estació de tren i a escoles, hi passin aquestes coses», explica Laura Dimate, una de les propietàries d’una tenda d’alimentació del carrer. Aquests fets, segons alguns veïns del barri, no són una novetat. «Fa molts anys que visc aquí, i puc assegurar que és una cosa que passa des de fa temps.
En aquest carrer, sigui per la raó que sigui, s’hi relaciona un tipus de gent molt diferent entre si i que moltes vegades va beguda, i això causa problemes. Sense
SERVEIS
anar més lluny, fa pocs dies a un bar d’aquest carrer hi havia un home a les 10 del matí amb un ganivet, i va haver de venir la policia», afirma Manel Molina, veí del barri.
Més presència policial al carrer Arran d’això, tant els establiments del carrer com els mateixos veïns del barri reclamen a l’Ajuntament i als cossos de policia més presència en aquesta zona. «Ens van intentar robar tot just fa un parell de setmanes. Vam trucar a la policia demanant ajuda, però no va aparèixer, i vam haver de solucionar-ho pel nostre compte. Fa temps que esperem més vigilància policial en aquest carrer, ja que no és el primer cop que ens passa. Per la seguretat de tots, siguin famílies amb els seus nens petits, els turistes que només en sortir de l’estació de tren el primer que veuen és això, o la gent que viu a la zona, fa falta més seguretat en aquest espai», comenta Joana González, treballadora del Cafè Vintage.
Les circumstàncies actuals fan estar sempre alerta a la gent que hi viu i hi passa diàriament. «Dilluns a la nit em vaig despertar per uns crits que sentia des del meu llit, vaig baixar i vaig veure que era un home a qui li havien donat una pallissa», desvela un altre veí de la zona, «això ens
Es preveuen més de 500 pernoctacions
Redacció
L’Agrupació de Càmpings de Tarragona ciutat estén un any més la mà al festival Tarraco Viva, oferint allotjament gratuït a tot l’equip de professionals i artistes que treballaran en l’esdeveniment del 8 al 21 de maig. La finalitat és oferir-los una estança on poder descansar durant els dies d’activitat i on poder descobrir l’entorn natural i patrimonial de Tarragona. En total, es preveuen més de 500 pernoctacions provinents de l’equip del festival, que tot just coincidiran amb un període en el qual ja es comencen a registrar bones ocupacions.
Els obrers ja han començat a posar tanques metàl·liques a les dues voreres del carrer. Veïns i comerciants volen tenir un cotxe de policia vigilant el carrer per a reduir els incidents
causa inseguretat a l’hora de sortir al carrer». Com a possibles solucions al problema, tant
Les obres deixaran els bars i cafeteries del carrer sense terrassa durant tot l’estiu
els veïns del carrer d’Orosi com els propietaris dels establiments coincideixen en el fet que tenir
de forma permanent un cotxe de policia a l’entrada del carrer vigilant reduiria gran part d’aquests incidents.
Les obres començaran en breu Després d’anys d’espera –els tràmits per la redacció del projecte definitiu es van iniciar el juny
del 2020–, els treballs de remodelació del carrer d’Orosi estan més a prop que mai. L’empresa Acsa Obres i Infraestructures és l’encarregada de l’obra de pavimentació, que inclourà la creació d’una plataforma única per a vehicles i vianants, el soterrat de totes les línies aèries, la renovació del clavegueram i la introducció de nou arbrat, jardineria i mobiliari urbà. Les obres estan emmarcades dins del Pla Integral de la Part Baixa que està desenvolupant l’Ajuntament de Tarragona, i tenen una durada prevista de quatre a sis mesos, amb un pressupost total de 559.911,27 euros.
Que les obres comencin sobre aquestes dates, implica que s’estendran fins a finals d’estiu, com a mínim. Aquesta situació no agrada a dos establiments de restauració del carrer, com són el bar ariMMarc i la cafeteria Exprés. «És molt mala sort que, amb el temps que es porta esperant les obres, just comencin ara a l’estiu, quan hi haurà més turisme i justament no podrem tenir les terrasses fora al carrer», va expressar el propietari de la cafeteria Exprés. No disposar de la terrassa, és un fet que preocupa a ambdós locals, però tal com afirmen des del bar ariMMarc, no tenen previst tancar ni un sol dia durant els mesos que durin les obres. «Ja ens costa arribar a final de mes amb la terrassa fora, imaginat quan no la tinguem. Ens haurem d’adaptar i esperar que tot s’enllesteixi ràpidament». De tota manera, tot i l’actual situació que viu el carrer, tant els seus locals com els veïns, concorden en que, un cop les obres estiguin acabades i la via passi a ser per a vianants, «es donarà molta més vida a una zona bastant deixada de banda».
Així, com en darreres edicions, els artistes de grups com els Ars Dimicandi i Ludi Scaenici, procedents d’Itàlia; Septimani Seniores, procedents de Barcelona i Girona; els tècnics de llum i de so, muntadors, etc., que ho desitgin es podran allotjar als bungalows dels diferents càmpings de la ciutat sense cost. Aquesta col·laboració entre l’Ajuntament de Tarragona i l’Agrupació de Càmpings de Tarragona Ciutat es remunta a l’edició del 2014. Des de l’entitat asseguren que aquesta germanor demostra la positiva relació entre turisme i cultura que hi ha a la ciutat.
MOBILITAT
Demanen que es restringeixi la velocitat de circulació i que es facin més campanyes per a conscienciar sobre el seu bon ús
Sergi Peralta Moreno
Els patinets elèctrics i altres vehicles de mobilitat personal (VMP) són mitjans de transport cada vegada més emprats en els nuclis urbans. Això no obstant, la convivència amb la resta de conciutadans amb qui comparteixen la via pública no sempre és senzilla. Veïns i botiguers del raval de Santa Anna manifesten que, en l’actualitat, hi ha un «problema» amb l’ús imprudent que fan alguns usuaris d’aquests elements. En concret, assenyalen que la percepció de perill és més elevada des que s’ha pacificat la segona fase de la via, entre la plaça de Catalunya i el carrer de Santa Anna.
«Els patinets no s’aparten, ni els seus usuaris baixen del damunt, sinó que van llançats i tira milles», reconeix Esteve, nom fals d’un veí de la zona que prefereix mantenir la seva identitat en l’anonimat. El portaveu dels comerciants del raval de Santa Anna, Marc Niubó, matisa que la problemàtica ha existit «sempre», però és ara que es percep amb major claredat la difícil convivència entre vianants i usuaris de VMP perquè «la gent passeja més» pel centre de la calçada.
«A vegades veus que els patinets passen de pressa i que aprofiten per a derrapar quan han regat; una mica més de control aniria bé, perquè surten del carrer de
CULTURA
Valentí Almirall llançats i és perillós», expressa.
Niubó comenta que la setmana passada va sentir com un usuari de patinet havia de clavar els frens per a evitar col·lidir contra un infant que havia marxat del costat dels seus pares. Esteve explica que, en més d’una ocasió, l’han avançat fregant el seu cos. «T’enganxen de ple i et fan mal; amb un descuit d’ells mateixos o anant tu distret i girant de cop, com que no els sents venir, ja els tens a sobre», lamenta.
És per aquest motiu que Esteve considera que patinets i vi-
La percepció d’inseguretat ha augmentat des de la pacificació de la via
Els VMP només podran circular pels carrers residencials a deu quilòmetres per hora
anants no haurien de compartir espai, sinó que haurien de circular per zones segregades. «Ja que tot això s’ha fet perquè la gent passegi i gaudeixi d’estar a l’exterior, que sigui només per a vianants i punt», assevera. Xavier Moreno, veí del barri Mare Molas que sovinteja el nucli històric, comparteix opinió. «Els patinets
són una molèstia, els odio, només serveixen perquè els lladres s’escapin abans. La ciutat és per a caminar», rebla.
D’altra banda, Niubó i Esteve comenten que no seria necessari prohibir l’accés dels VMP al raval, sinó, simplement, restringir el seu ús i conscienciar els
El Círcol acollirà la quarta trobada acadèmica programada el 6 de maig
Redacció
Les places per a participar en les diferents sessions que s’han programat en l’edició inaugural del Congrés Lluís Domènech i Montaner ja s’han exhaurit. Per tal d’oferir la màxima difusió de les ponències, des de l’organització s’ha decidit ampliar el seguiment i emetre les jornades via streaming. Per a poder accedir a la plataforma i rebre l’enllaç corresponent, caldrà formalitzar la inscripció a través de la pàgina web https://docs.google.com/forms/ d/e/1FAIpQLSeFUjPXy7KP8xXi_ CzcXOdgYsRIBDzO6kTY1mPxtOpzTmHZvw/viewform. El I Congrés Lluís Domènech i Montaner neix amb la col·laboració
entre els ajuntaments de Reus i Canet de Mar i el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM), que han unit forces per a posar en relleu nous coneixements sobre la vida i l’obra del pare del modernisme català. El congrés s’estructurarà en quatre jornades, que es desenvoluparan en diferents seus. La capital del Baix Camp acollirà l’acte de cloenda. El 6 de maig, la trobada acadèmica visitarà
El Círcol amb el lema Domènech i Montaner, resseguint les empremtes del passat, on es detallaran les seves recerques històriques i del patrimoni més identitari del país. Totes les sessions, que també tindran lloc a l’antic Ateneu de Canet de Mar,
a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona i al recinte modernista de Sant Pau, també a la capital catalana, s’acompanyaran de diverses activitats lúdiques, exposicions i visites guiades a diferents edificis domenequians. A més, el congrés, que és l’acte acadèmic més important de l’Any Domènech i Montaner, fa una aposta per a revalorar altres camps d’interès domenequià fins ara poc explorats: d’una banda, l’aportació que va fer Domènech en la política i el moviment catalanista d’entre segles; de l’altra, es farà incís en tot el seu llegat intel·lectual, com a erudit, com a investigador de la història i com a redescobridor del patrimoni antic.
el dit de l’accelerador», assegura. Cal recordar que l’Ordenança de Mobilitat Sostenible, aprovada pel ple del març i que entrarà en vigor l’1 de juliol, estableix que la velocitat màxima permesa per a bicicletes i VMP en carrers residencials serà de deu quilòmetres per hora. Esteve, al seu torn, suggereix fer més xerrades als centres educatius i campanyes de prevenció d’accidents.
Feina feta
En aquest context, el portaveu dels comerciants del raval celebra que, si bé «falta feina per a fer», cada cop es veuen més usuaris de patinet amb armilles reflectants i casc –l’ús del qual només és «recomanable» segons l’ordenança–. «Al final, si estem intentant reduir les emissions dels vehicles de motor, però tenim vehicles elèctrics i de força humana, entenc que s’ha de poder accedir al centre amb bicicleta o patinet, però amb moderació», conclou Niubó.
La Fundació Teatre Fortuny engega una nova edició del projecte pedagògic, musical i inclusiu Cap infant sense Fortuny, que portarà fins a mil escolars que estiguin cursant cinquè i sisè d’Educació Primària al Teatre Fortuny el pròxim dijous, 4 de maig, una dada que dobla la xifra d’alumnes de l’edició inaugural. Enguany, a més, hi assistiran els estudiants d’educació especial dels centres Alba i Font del Lleó. Els objectius d’aquest projecte són, per un costat, la voluntat de formar nous públics i, per l’altre, la presentació d’un dels equipaments culturals de referència de la ciutat a tots els infants reusencs, sense cap excepció. L’activitat consisteix en la visita al teatre perquè els escolars puguin conèixer de primera mà com és el Fortuny i, després, tindran l’oportunitat d’assistir en directe a un esdeveniment musico-teatral que els acostarà a les arts escèniques i la música. En aquesta ocasió, seran testimonis de l’espectacle Pere i el Llop, a càrrec de l’Orquestra Camerata XXI – Ciutat de Reus i d’actors professionals. Redacció
usuaris perquè circulin adequadament. El portaveu dels comerciants proposa que s’instal·lin senyalitzacions que indiquin que es tracta d’un espai per a vianants i que s’ha de reduir la velocitat. «Són detalls que sembla que no fan res, però si es veuen, psicològicament, et fan aixecar
LABORAL
La Guàrdia Urbana ja ha dut a terme múltiples campanyes preventives de control de VMP amb l’objectiu de reduir els accidents. Entre altres qüestions, recorden als usuaris que no poden circular amb un nombre de persones superior a les places del vehicle i que només poden transitar per voreres i zones de vianants a pas de persones.
GERARD MARTÍ
Les demandes arriben al Consell Comarcal
Els treballadors del Consell Comarcal van portar ahir les seves reivindicacions al consell plenari de l’ens supramunicipal. En concret, exigeixen que es publiquin les taules salarials aprovades per unanimitat el setembre del 2022, que implicarien una millora de les condicions laborals del 70% de la plantilla. Redacció
En Comú Podem proposa reconvertir el dispensari del barri Gaudí en un CAP
El Parlament de Catalunya va aprovar fa uns dies una moció d’En Comú Podem (ECP) que demanava estudiar la possibilitat de transformar el dispensari del barri Gaudí en un Centre d’Atenció Primària (CAP), atès que el consultori, recuperat aquest any després de la insistència dels veïns, presenta «algunes limitacions pel que fa a l’espai disponible i al nombre de professionals que hi treballen», segons relaten des d’ECP Reus. Sergi MartínArbós, número 4 de la candidatura, expressa que «el barri Gaudí és un exemple de lluita per a aconseguir uns millors serveis de salut». «Estudiar la transformació del consultori en un CAP donaria una millor resposta a les necessitats dels veïns, a més de garantir l’estabilitat d’aquest servei», assenyala Martín-Arbós. La cap de llista d’ECP a la capital del Baix Camp, Nazaret Troya, va traslladar a l’executiva catalana la petició de demanar a la Generalitat que estudiï la conversió del centre sanitari, «de manera que tingui més estabilitat i pugui incorporar més serveis per als veïns». Redacció
ELECCIONS 28M
Joan Mateu PicapedrerMateu creu que s’haurien d’oferir més tallers per a evitar que desapareguin els oficis tradicionals
Sergi Peralta Moreno
Noemí Llauradó i el número 4 de la llista, Carles Prats.
La candidata d’ERC a l’alcaldia, Noemí Llauradó, va proposar ahir un paquet de mesures per a millorar la competitivitat del sector industrial a Reus. En concret, va explicar que destinaria 2,4 milions d’euros al llarg del pròxim mandat a la compra de sòl industrial i 600.000 euros a la dinamització dels polígons. «Quan parlem amb el sector empresarial ens traslladen una realitat molt clara: hi ha manca de sòl indus-
ELECCIONS 28M
trial a Reus», va asseverar. Les actuacions es plantejarien amb els objectius d’«atreure més empreses al municipi i mantenir aquelles que ja estan a Reus i volen ampliar la seva activitat a la ciutat», tal com detallà Llauradó. La republicana afegí que aquesta aposta pel desenvolupament industrial hauria de ser una «palanca» per a «generar un nombre elevat de llocs de treball, que són estables, qualificats i ben retribuïts». Redacció
CEDIDA
Joan Mateu somiava amb ser arquitecte o mestre. Quan acabava les classes a la Universitat Laboral, anava al taller familiar al barri del Carme a ajudar a dibuixar làpides. Allí començà a picar i, als 14 anys, deixà els estudis per a dedicar-se al món de la pedra. En l’actualitat, treballa a un obrador a Juneda, on, entre altres qüestions, s’elaboren peces per a la Sagrada Família, i participa en fires com la Setmana Medieval de Montblanc. La Generalitat el va reconèixer com a mestre artesà.
— Com ha evolucionat l’ofici?
— S’han introduït la tecnologia i les premses. Abans, treballaves a mà i tardaves més temps. Ara, amb la maquinària, tardes menys, però no és el mateix. Jo he continuat treballant a mà. Faig servir la radial per a desbastar i rebaixar, però ja està, no he evolucionat en aquest sentit. M’agrada agafar la pedra, dibuixar-la, picar-la. A més, la maquinària t’avança molta feina, però, igualment, l’has d’acabar sempre de polir a mà.
— Així pot notar les característiques de la pedra.
— La pedra ens parla. Quan toques una pedra, ja sents si has de picar per un costat o un altre. La fusta, per exemple, té nusos i ja t’indica per on tallar. Amb la pedra, no saps què et trobaràs a dins si no piques i la sents.
— Hi ha relleu generacional?
— No. Fa poc he impartit tallers de picapedrer al Montsià i als alumnes de l’Institut Domènech i Montaner, a veure si podíem inculcar l’artesania als joves, però no, van per altres camins. Els interessen més les telecomunicacions i les xarxes socials, no es volen embrutar les mans, i és una
llàstima perquè l’artesania s’està perdent. Falten picapedrers, cistellers, ceramistes, terrissaires... La joventut vol treballs fàcils en què guanyin molts diners. Als que he ensenyat a gravar pedra, els ha semblat molt bonic com a experiència, però no ho veuen com a futur.
— Què s’ha de fer per a captar l’interès de la població?
— Oferir més formacions. Si no ho fem, no sabrem si els alumnes volen provar-ho. També és clau el suport d’entitats com la Cambra de Comerç, que em van obrir les portes de la Casa Navàs, en el marc de la festa modernista, i de l’Institut Domènech i Montaner.
En l’actualitat, si algú es pregunta on pot aprendre l’ofici de picapedrer, no hi ha cap lloc a la vora. L’escola és a Mollerussa. La idea seria que hi hagués alguna cosa al Baix Camp. Vull contactar amb els Centres Cívics i el Consell Comarcal per a organitzar algun taller. A més, s’ha de dir que picar pedra relaxa molt. A la Casa Navàs només vam estar-hi una hora, però com que la gent veia que el gravat de la lletra anava sortint, i que cada vegada ho feia més bé, s’anava animant.
— Com és l’experiència de treballar amb la Sagrada Família?
— Molt satisfactòria. L’agost passat, vam anar a una visita gui-
ada i vam demanar pujar a una torre. Enfilant-nos-hi, el meu fill va veure una peça i em va dir: «Aquesta l’has fet tu!». Se’m va posar la pell de gallina i vaig notar una tremolor... Va ser el moment d’adonar-me que realment estic col·laborant amb la Sagrada Família i que aquí hi ha una peça que he fet jo. Era el mateix tipus de pedra, amb una bola. Potser no era exactament la que havia fet jo, però veies que les peces que fèiem estaven col·locades. — Es podria dir que serà un dels responsables que s’acabi la Sagrada Família?
— Seré un petit responsable. He posat el meu granet.
Pallarès, acompanyada de Bellido, Caballero i Cuerba.
La candidata de Junts, Teresa Pallarès, va prometre ahir que, si és alcaldessa, eliminarà l’obligació de sol·licitar cita prèvia per a fer gestions a l’Ajuntament i, en concret, ho farà «abans que hagin passat els primers cent dies del nou govern municipal», segons va afirmar. La proposta es planteja amb el propòsit de millorar l’atenció i guanyar «agilitat» i «eficàcia». Es podrà continuar demanant cita prèvia, atès que hi ha trà-
mits que per la seva complexitat, o per comoditat, és més adient demanar-la, però també s’obrirà la possibilitat d’anar directament al palau consistorial, on els ciutadans seran atesos tan aviat com es pugui, en funció de les persones que hi hagi esperant. Pallarès assenyalà que la mesura s’aplicaria pensant, sobretot, en col·lectius com els de la gent gran o les persones que han de fer tràmits urgents. Redacció
ELECCIONS 28M
Reus en Moviment va presentar ahir les persones que acompanyaran David Vidal en els sis primers llocs de la llista electoral. En paraules del candidat a l’alcaldia, es tracta de «cinc persones amb moltes ganes de treballar per a la ciutat que combinen l’experiència i els coneixements en àmbits diversos». El número 2 serà per a Cèlia Albi, formada en Psicologia, especialitzada en polítiques de gènere i amb experiència en
l’empresa privada i l’administració pública. El tècnic programador Rafel Julbe, qui també té un mòdul de grau superior d’Arquitectura Efímera, ocuparà el tercer lloc; mentre que la fotògrafa i fotoperiodista Olívia Molet serà la número 4. Els primers llocs els tanquen Pau Salvadó, format en Gestió del Transport i col·laborador en l’escena cultural i musical, i Alfred Arias, treballador de la indústria petroquímica. Redacció
La Fiscalia demana sis anys de presó per a l’exalcalde de Vilallonga, Francesc Xavier
Sílvia
La titular del Jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Valls ha dictat l’obertura de judici oral contra l’exalcalde de Vilallonga del Camp (2015 i 2017), Ignasi Valera (ERC), l’aleshores tinent d’alcalde i arquitecte de professió Francesc Xavier Julià Torné, l’arquitecte municipal Eloi Balcells, i el promotor Josep Maria Mercadé, pels presumptes delictes de prevaricació urbanística i falsedat de document oficial. El cas fou denunciat a la justícia per veïns de Vilallonga del Camp.
Tots quatre seuran al banc dels acusats per uns fets que es remunten l’abril de 2016, quan van començar les obres d’un habitatge unifamiliar aïllat en la parcel·la del número 33 del passatge de la Font de l’Astor de Vilallonga de Camp. Segons l’escrit de la Fiscalia, els acusats es van concertar entre ells amb l’objectiu d’ocultar l’execució de les obres del xalet sense la corresponent llicència i sense haver respectat les normes urbanístiques del POUM. Per aquest motiu, els quatre imputats s’enfronten a penes de sis anys de presó (tres anys per cada un dels dos delictes) i la seva inhabilitació especial per càrrec públic durant dos anys i sis mesos. D’altra banda, la Fiscalia demana l’arxivament provisional de la causa contra
EMPRESA DESTACADA
Se’ls acusa d’un delicte de prevaricació urbanística i de falsetat de document oficial
Mercedes Roures, esposa de Valera, qui també ha estat investigada pels mateixos fets, ja que fou la directora i coordinadora de seguretat dels treballs. Tanmateix, la jutge requereix al promotor de l’obra, Josep M. Mercadé, a
coneixia que no s’havia expedit la llicència d’obres, segons Fiscalia. El mes següent, els acusats haurien elaborat un expedient de llicència d’obres que va presentar Julià i que es va registrar manualment. A l’expedient es va sumar un informe dels Serveis Tècnics elaborat per l’arquitecte municipal Eloi Balcells i un decret, signat per Ignasi Valera, concedint la llicència, tot i que aquesta competència havia estat delegada a la Junta de Govern Local. El paper de Valera hauria anat molt més enllà, ja que va rebutjar la petició veïnal de paralitzar les obres pels perjudicis que els ocasionava també mitjançant un decret.
D’altra banda, l’arquitecte municipal, Balcells, va subscriure un informe favorable a la petició de llicència d’obres, tot i conèixer que s’havia cursat il·legalment.
Incompleix el POUM
S’haurien concertat per executar les obres d’un xalet sense llicència i sense respectar el POUM
restablir la legalitat urbanística de l’habitatge –segons les normes vigents del POUM de 2016–fent les obres necessàries a l’habitatge i a abonar les despeses d’aquestes.
Segons la Fiscalia, Mercadé
Ha dut compres a més de 500 empreses catalanes, per un import de 230 milions d’euros
Redacció
Iberdrola ha refermat durant el 2022 el seu compromís amb Catalunya, on ha efectuat compres a un total de 500 empreses per valor de 230 milions d’euros.
L’impacte socioeconòmic de la companyia va assolir el passat exercici els 640 milions, que inclouen també els 59 milions d’euros d’inversions, així com els salaris i la contribució fiscal de la seva activitat.
Entre les empreses catalanes subministradores de la companyia destaquen Comsa, Prysmian, Ingenieros Emetres (im3), Circutor o Smilics Technologies. Iberdrola contribueix així a la vertebració del territori i a la
creació d’oportunitats industrials i d’innovació en un mercat en creixement, amb un alt component exportador. Aquestes col·laboracions suposen una oportunitat per a desenvolupar la cadena de valor de Catalunya i situar la indústria com a referent internacional.
Mobilitat elèctrica
La companyia promou la infraestructura de recàrrega pública de Catalunya, on disposa de més de 275 places de càrrega, que compten amb energia renovable per descarbonitzar el transport i dona servei a zones d’alta influència turística com les estacions d’esquí de Baquei-
ra Beret i l’àrea de la Cerdanya. En té projectades més de 700 pels pròxims anys.
A més, l’empresa ha posat en marxa la seva primera estació de recàrrega ultraràpida a Catalunya, de les 14 que té previstes. Ubicada a la Panadella (Montmaneu, Barcelona), compta amb dos carregadors de 350 kW i sis més de 180 kW amb possibilitat de càrrega de fins a vuit vehicles de forma simultània i amb capacitat per recarregar la bateria d’un cotxe elèctric en poc més de cinc minuts.
Així mateix, Iberdrola està duent a terme un important impuls per promoure la mobilitat sostenible per tota Catalunya,
es va concertar amb el tinent d’alcalde Francesc Xavier Julià Torné perquè fos possible edificar l’habitatge unifamiliar sense llicència d’obres, així com amb l’aleshores alcalde, Ignasi Valera, del que era amic. Els treballs van començar l’abril de 2016 seguint el projecte urbanístic realitzat per Francesc Xavier Julià –qui al temps era director executiu de l’obra– i el permís de Mercè Roures, qui
L’habitatge unifamiliar va incomplir les normes urbanístiques en fins a quatre paràmetres. Es va projectar i construir com a unifamiliar aïllat, en comptes d’entre mitgeres, com era preceptiu. Es va incomplir amb l’alineació de la façana respecte al carrer. Finalment, la façana incomplia també l’ocupació del terreny i els paràmetres estètics preestablerts per les normes urbanístiques.
L’Institut Català de les Dones ha iniciat a les comarques del Camp de Tarragona el projecte Dones rurals, dones del Camp de Tarragona per visibilitzar i reconèixer les aportacions que han fet les dones a la societat i que sovint queden invisibilitzades per les dinàmiques patriarcals. L’objectiu del projecte és fer visible allò invisible, reconeixent les aportacions, coneixements i pràctiques de les dones, i avançar cap a la igualtat efectiva de dones i homes. Per dur a terme aquesta iniciativa es busquen dones nascudes al territori del Camp de Tarragona abans de 1947 per donar a conèixer les contribucions personals i socials en totes les branques laborals i del coneixement que han aportat a la societat. El projecte es construirà gràcies a la col·laboració dels ajuntaments, consells comarcals, museus i entitats de dones, que poden presentar candidates al projecte fins a finals de maig a icd.tarragona@gencat. cat. Un cop finalitzat el procés de cerca, una comissió territorial realitzarà una selecció de les dones que s’incorporen al projecte valorant la influència de les seves aportacions al desenvolupament del territori. Després es començarà el treball de creació d’actuacions divulgatives per tal de donar-les a conèixer. Una d’aquestes accions serà l’edició d’un llibre amb les imatges i les biografies de les dones que s’acabin seleccionant. ACN
solar, ubicada a Girona. Es tracta d’una nova mobilitat per la qual la companyia promou la installació de plantes fotovoltaiques a sobre de terrats o cobertes que permetran als veïns que visquin fins a dos quilòmetres a la rodona a gaudir dels avantatges de l’autoconsum, sense necessitat de disposar d’una instal·lació pròpia, ni de fer cap inversió, ja que és Iberdrola qui la fa.
com demostren les places de recàrrega ja disponibles a Barcelona (138), Lleida (70), Girona (36) i Tarragona (32) o l’acord d’interoperabilitat assolit amb la xarxa de mobilitat elèctrica
Endolla Barcelona.
Projectes sostenibles
Iberdrola continua amb els seus projectes sostenibles com l’ex-
plotació de la primera hidrogenera d’ús públic que es va posar en marxa a Espanya, ubicada a la Zona Franca, i que compta amb acords amb diferents entitats com TMB, CAF o Evarm per fer possible el transport sense emissions en vehicles lleugers, pesats i ferrocarrils.
També ha impulsat a Catalunya la seva primera comunitat
Iberdrola s’ha compromès a invertir 47.000 milions d’euros entre 2023-2025 per a impulsar la transició energètica, l’ocupació i les emissions netes nul·les. D’aquesta xifra, la companyia pretén destinar 6.000 milions a Espanya, cosa que contribuirà a una ocupació de 85.000 persones a l’Estat el 2025. De fet, té com a objectiu ser neutra en carboni pel 2030 en les seves centrals de generació i consums propis i de ser-ho en totes les seves activitats el 2040.
El Govern donarà llum verda demà, a la Comissió de Territori de Catalunya, a la redacció del Pla Director Urbanístic (PDU) del sector econòmic Catalunya Sud, un procediment que durarà un any i mig. El Departament treballa «sense dilacions» per tenir aquesta eina d’impuls de polígon industrial i que sigui «un pol d’atracció» per al país, amb 675 hectàrees de terreny industrial. Quan estigui llesta la documentació tècnica, el PDU s’aprovarà inicialment i provisionalment a la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre i l’aprovació definitiva la farà de nou la Comissió de Territori. El delegat del Govern a l’Ebre, Albert Salvadó, també va avançar que Acció Climàtica busca mesures «per reduir l’impacte» que la restricció del rec al Delta de l’Ebre. També es treballa «de forma paral·lela» perquè el polígon tingui un ramal ferroviari i una estació intermodal de mercaderies que enllaçarà amb el corredor mediterrani. El projecte el lidera la Generalitat i es troba en una situació preliminar. Serà l’operador ferroviari, Adif, qui haurà d’autoritzar la connexió. «No és un projecte hipotecat o pendent que l’Estat l’autoritzi, sinó qui ha de facilitar que puguem accedir al seu ramal ferroviari fora de polígon», va apuntar Salvadó. El delegat va insistir que amb el PDU es gestionarà com una única unitat urbanística els terrenys de Tortosa i l’Aldea. ACN
Durant l’any passat se’n van registrar 100
ACN
Els treballs del nou frontal marítim tindran un cost de 8.436.586 euros i una part serà finançada per fons europeus
Redacció
El Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha licitat les obres que faran realitat un nou frontal marítim a la Pineda. Els treballs tindran un cost de 8.436.586 euros, quatre milions dels quals seran finançats per fons europeus.
Aquest projecte és «un nou pas per a la transformació i recuperació ambiental del passeig marítim». Tal com va avançar el consistori fa uns mesos, l’objectiu de les obres és redefinir la
El Ple de l’Ajuntament de Salou, en sessió ordinària celebrada el dia 29 de març de 2023, va adoptar l’acord d’aprovar inicialment el Pla Municipal d’Inspecció Urbanística (expedient número 16255/2022) i sotmetre’l a informació pública per un període de trenta dies hàbils.
L’accés a l’expedient administratiu, en el marc del tràmit d’informació pública audiència dels interessats, previst a l’article 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, s’exercirà telemàticament a través del portal web de la Seu Electrònica, prèvia sol·licitud electrònica per part de la persona interessada, fins que finalitzi el termini de publicació acordat. Paral·lelament, el text de la norma, en curs d’elaboració, es podrà consultar en l’apartat d’Ordenances i Reglaments del Portal de Transparència.
Així mateix, aquelles persones que no disposin dels mitjans electrònics necessaris i no es trobin obligats a relacionar-se electrònicament amb l’Administració, poden consultar presencialment el contingut d’aquest expedient, acudint a les oficines municipals (Secretaria General), tots els dies feiners, entre les 9.00 les 14.00 hores.
Aquest anunci es publicarà al Butlletí Oficial de la província de Tarragona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un dels mitjans de comunicació escrita diària al Taulell d’edictes de l’Ajuntament. El termini d’informació pública començarà a comptar des de l’endemà de la darrera de les publicacions en els diaris butlletins oficials esmentats.
Les reclamacions al·legacions es poden presentar davant l’Ajuntament de Salou dins del mateix termini d’informació pública, per qualsevol dels mitjans que permet la legislació vigent sobre procediment administratiu comú.
Si no es presenta cap reclamació ni al·legació, aquest Pla esdevindrà aprovat definitivament sense cap tràmit ulterior, llevat de la seva íntegra publicació i el compliment del que disposa l’article 65 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, en concordança amb els articles 65 i 66 del ROAS.
Salou, 12 d’abril de 2023
L’alcalde de Salou
Pere Granados Carrillo
frontera urbana que actualment està en contacte amb la platja. Així doncs, s’eliminarà bona part de la carretera per tal que sigui més permeable i natural i s’incorporaran els espais lliures existents del front costaner, així com els serveis i equipaments públics per als veïns i visitants. De fet, amb el nou frontal marítim també es redefinirà el límit urbà que està en contacte amb la platja.
D’aquesta manera, es recuperarà el sistema dunar de la platja, s’eliminarà la carretera per tal de
poder ampliar el passeig i, alhora, es milloraran les connexions que els vianants tenen entre els carrers i la línia de la costa. El projecte a licitació també preveu la renovació de tot el mobiliari urbà, el sistema d’il·luminació, així com la instal·lació d’aparells de fitness, parcs infantils i diversos elements tant de caràcter lúdic com esportiu. Tal com està previst en la convocatòria, el termini de presentació d’ofertes finalitza el pròxim 23 de maig.
El Ple de l’Ajuntament de Salou, en sessió ordinària celebrada el dia 29 de març de 2023, va adoptar l’acord d’aprovar inicialment el Pla Municipal d’Inspecció d’Activitats (expedient número 16256/2022) sotmetre’l a informació pública per un període de trenta dies hàbils.
L’accés a l’expedient administratiu, en el marc del tràmit d’informació pública audiència dels interessats, previst a l’article 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya, s’exercirà telemàticament a través del portal web de la Seu Electrònica, prèvia sol·licitud electrònica per part de la persona interessada, fins que finalitzi el termini de publicació acordat. Paral·lelament, el text de la norma, en curs d’elaboració, es podrà consultar en l’apartat d’Ordenances Reglaments del Portal de Transparència.
Així mateix, aquelles persones que no disposin dels mitjans electrònics necessaris no es trobin obligats a relacionar-se electrònicament amb l’Administració, poden consultar presencialment el contingut d’aquest expedient, acudint a les oficines municipals (Secretaria General), tots els dies feiners, entre les 9.00 i les 14.00 hores.
Aquest anunci es publicarà al Butlletí Oficial de la província de Tarragona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i al Taulell d’edictes de l’Ajuntament. El termini d’informació pública començarà a comptar des de l’endemà de la darrera de les publicacions en els diaris i butlletins oficials esmentats.
Les reclamacions al·legacions es poden presentar davant l’Ajuntament de Salou dins del mateix termini d’informació pública, per qualsevol dels mitjans que permet la legislació vigent sobre procediment administratiu comú.
Si no es presenta cap reclamació ni al·legació, aquest Pla esdevindrà aprovat definitivament sense cap tràmit ulterior, llevat de la seva íntegra publicació i el compliment del que disposa l’article 65 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, en concordança amb els articles 65 66 del ROAS.
Salou, 12 d’abril de 2023
L’alcalde de Salou
Pere Granados Carrillo
La demarcació de Tarragona és on han augmentat més els accidents laborals durant la jornada aquest 2022 respecte al 2021 i n’ha registrat 100. Aquesta és una de les principals xifres recollides en l’informe anual sobre sinistralitat laboral presentat ahir per Comissions Obreres (CCOO). L’increment és deu a l’augment dels accidents lleus. Pel que fa als greus, s’han mantingut amb 49 i els mortals han disminuït a 11. A Catalunya, les persones mortes a la feina es xifren en 111, una dada «escandalosa», segons els sindicalistes, que indica que s’han recuperat nivells prepandèmics. Des del sindicat també van denunciar la normalització de la sinistralitat i la infranotificació de les malalties, i han reclamat reformar urgentment el model preventiu.
Segons Elisabeth Foix, responsable de Salut Laboral de la Unió Intercomarcal de Tarragona, la sinistralitat laboral durant l’any 2022 va continuar ascendint. Així, indica, el nombre d’accidents amb baixa mèdica han augmentat un 12,88% a Catalunya. A més, segons les dades proporcionades per la Generalitat, l’any passat, van morir 111 persones a la feina, de les quals 87 es van produir durant la jornada laboral i 24 in itinere. «Aquesta recupera-
ció de la tendència creixent de la sinistralitat que ha arribat ja a nivells prepandèmics suposa la confirmació que les anteriors reformes laborals van deixar un mercat laboral caracteritzat per la precarietat laboral i la devaluació de les condicions de treball», va assenyalar la responsable de Salut Laboral.
Pel que fa a l’àmbit territorial, el nombre d’accidents durant la jornada laboral ha crescut a totes les demarcacions respecte al 2021. A Tarragona, amb 100, és la que presenta «més augment» a conseqüència de l’increment dels accidents lleus. En canvi, en termes d’incidència, és la demarcació de Lleida la que creix més, seguida per les comarques tarragonines amb un 12,25%. En relació amb els accidents in itinere, l’increment ha estat del 12,68%, amb 1.244 accidents de treball, sent Tarragona la segona demarcació on creixen més, després de Girona.
En el cas dels accidents mortals in itinere, l’any 2022 se’n van registrar cinc, amb dues persones mortes més respecte al 2021. «Però, segons dades harmonitzades de la Generalitat han sigut un total de sis morts aquest 2022, o sigui s’han doblat, i els greus han passat de 8 a 14 al 2022. Tarragona és la demarcació que té la incidència de la mortalitat in itinere més gran», va detallar Foix.
El Ple de l’Ajuntament de Salou, en sessió ordinària celebrada el dia 29 de març de 2023, va adoptar l’acord d’aprovar inicialment l’Ordenança municipal d’obres subjectes a règim de comunicació (expedient número 16317/2022) sotmetre-la a informació pública per un període de trenta dies hàbils.
L’accés a l’expedient administratiu, en el marc del tràmit d’informació pública i audiència dels interessats, previst a l’article 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, s’exercirà telemàticament a través del portal web de la Seu Electrònica, prèvia sol·licitud electrònica per part de la persona interessada, i fins que finalitzi el termini de publicació acordat. Paral·lelament, el text de la norma, en curs d’elaboració, es podrà consultar en l’apartat d’Ordenances i Reglaments del Portal de Transparència.
Així mateix, aquelles persones que no disposin dels mitjans electrònics necessaris i no es trobin obligats a relacionar-se electrònicament amb l’Administració, poden consultar presencialment el contingut d’aquest expedient, acudint a les oficines municipals (Secretaria General), tots els dies feiners, entre les 9.00 les 14.00 hores.
Aquest anunci es publicarà al Butlletí Oficial de la província de Tarragona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i al Taulell d’edictes de l’Ajuntament. El termini d’informació pública començarà a comptar des de l’endemà de la darrera de les publicacions en els diaris i butlletins oficials esmentats.
Les reclamacions i al·legacions es poden presentar davant l’Ajuntament de Salou dins del mateix termini d’informació pública, per qualsevol dels mitjans que permet la legislació vigent sobre procediment administratiu comú.
Si no es presenta cap reclamació ni al·legació, aquesta Ordenança esdevindrà aprovada definitivament sense cap tràmit ulterior, llevat de la seva íntegra publicació i el compliment del que disposa l’article 65 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, en concordança amb els articles 65 i 66 del ROAS.
Salou, 12 d’abril de 2023
L’alcalde de Salou Pere Granados Carrillo
FESTA LOCAL
S’ha presentat la programació d’actuacions
Redacció
Les Administradores de Santa
Anna van presentar el cartell i la programació de les actuacions de la Festa Major del Vendrell 2023. El lema escollit enguany, 5.760 minuts de ball i foc, representa la intensitat, l’alegria i les vivències dels quatre dies de festa, del qual se n’ha creat també la seva versió en cançó i el corresponent videoclip, per als quals les Administradores han volgut comptar amb la participació d’una àmplia representació de cantants i músics del Vendrell, de diferents estils i edats.
Pel que fa a les actuacions de la Festa Major d’enguany, les Administradores han treballat en la confecció amb la voluntat que fos el màxim d’inclusiu i variat possible i amb caps de cartell potents dedicats a diferents franges d’edat i en què també hi hagués paritat d’intèrprets masculins i femenins. Així doncs, pel dia de Sant Jaume, el 25 de juliol, actuaran la cobla i
l’orquestra Montgrins i els caps de cartell de la nit seran MClan i Gertrudis, que estaran acompanyats del grup de versions Coco i del P.D. Marla. L’endemà, el dia de Santa Anna, serà el torn de l’espectacle Alegria que és Festa Major, un tribut a la Trinca. Alhora, també actuarà la formació Xiula, un grup d’animació musical enfocat al públic familiar. La nit del 26 de juliol la protagonitzaran els valencians Auxili, el grup de versions Taraco Surfers i DJ Trapella. Pel que fa a les actuacions del 27 de juliol, Santa Anneta, es representarà l’espectacle familiar Sonall i l’orquestra La Chatta serà l’encarregada del concert de tarda i del ball de nit. Els caps de cartell de la jornada seran la Companyia Elèctrica Dharma, que celebra el 50è aniversari, l’exconcursant d’Eufòria, Triquell i el DJ Lo Puto Cat. El dia del gos, el 28 de juliol, hi haurà un espectacle infantil, Heavy per a xics, i el grup d’havaneres Portbo entre d’altres.
CONSELLS
VEÏNAL
Un conjunt de persones s’han organitzat per «exigir la retirada» de la quota que el consistori ha aplicat a la nova zona taronja del barri marítim
Cristina Cuadrat GonzalezL’Assemblea Veïnal (AV) de Cunit ha convocat una concentració dissabte a les 12 h. contra la taxa d’aparcament que l’Ajuntament ha implantat a la nova zona taronja del barri marítim, que afecta 2.200 places.
Joaquín Marín, portaveu de l’AV, explica que ell és un dels afectats, ja que té una segona residència al municipi i «m’han imposat una taxa de 70 euros per temporada, pel fet que no hi estic empadronat». La nova zona d’estacionament regulat del sector litoral del municipi va entrar en vigor durant la Setmana Santa. Actualment i fins al pròxim 15 de juny és de pagament durant tots els caps de setmana. A partir d’aquesta data i fins al 15 de setembre es farà un canvi i s’haurà de pagar diàriament, de dilluns a diumenge. Per regular la zona, el consistori ha creat diverses
tarifes que són de 0,30 euros diaris per als veïns de fora de la zona de la platja i una altra per als que visitin el municipi, que es paga per minuts d’estada o bé per franges horàries: 6 euros al matí, 6 a la tarda o 10 tot el dia. Pels residents s’ha creat un abonament de 10 euros per a tota la temporada i per als veïns de segona residència s’han establert preus de 20 euros setmanals, 50 euros mensuals o 70 euros per a tota la temporada.
Marín relata que al principi, quan es va plantejar la idea de crear places de pagament, «els veïns estaven a favor de la zona taronja, perquè els municipis del costat que tenien uns districtes de pagament es desplaçaven fins a Cunit» i, per tant, per als veïns i per aquells que hi tenen una segona residència era complicat aparcar durant la temporada d’estiu, però no esperaven que
Les fibres naturals s’han integrat a poc a poc als espais interiors, gràcies a les seves àmplies possibilitats i a l’atmosfera que creen
Redacció - AMIC
Les fibres naturals, actualment en tendència, són materials ecològics i respectuosos amb el medi ambient gràcies al seu ràpid creixement i la seva abundància, assegurant un ús responsable. Els mobles de fibres naturals són els protagonistes dels interiors a causa de la seva calidesa, naturalitat i resistència. Existeix una àmplia varietat de materials per a realitzar cadires de fibres naturals, com el vímet o el bambú.
Les cadires de fibres naturals tenen una estètica exòtica i natural que fa que encaixin perfectament amb tots els estils decoratius. S’adapten bé des d’ambients tradicionals, minimalistes i contemporanis, donen calidesa a la decoració nòrdica i s’integren perfectament amb ambients d’estil rústic i industrial.
Així mateix, cal destacar que
«fos amb aquestes condicions». Aleshores, conversant entre els veïns sobre aquesta implantació «va sorgir la idea de convocar una reunió oberta i allà vam crear l’Assemblea Veïnal i vam decidir fer la concentració».
D’altra banda, Marín afirma que, com a Assemblea Veïnal, es va sol·licitar una reunió «amb aquells grups polítics que van votar a favor de la creació de la zona taronja, però no hem obtingut resposta», tot i que apunta que ja s’apropen les eleccions i que, des del seu punt de vista, «no serveix de res que una persona em prometi un canvi si no sap si d’aquí a un mes i mig mantindrà el seu càrrec». És per això que, des de l’Assemblea Veïnal, s’ha convocat la concentració, amb l’objectiu «de donar veu a la problemàtica amb la qual ens trobem els veïns de la zona», va concloure Marín.
La Setmana Internacional del Compost és una iniciativa que se celebra en diferents països cada any per informar i promoure l’ús del compost, explicar d’on prové, com s’ha d’utilitzar i quins són els seus beneficis. Se celebra del 7 al 13 de maig de 2023 i el lema d’enguany és Sòls sans i aliments més saludables... Compost! Durant tot el mes de maig la ciutadania de Valls que vagi a la Deixalleria (carrer Basters, 11) podrà recollir una mostra de compost gratuïtament, així com obtenir informació sobre el procés de compostatge i detotes les activitats futures sobre autocompostatge que està preparant l’Ajuntament de Valls. Entre els usuaris de la Deixalleria que recullin la mostra de compost i deixin les seves dades es farà un sorteig de Boc’n’Rolls –fundes reutilitzables per posar-hi els entrepans– i d’ampolles de vidre reutilitzables. Amb aquesta actuació l’Ajuntament de Valls treballa per donar complir amb l’Agenda 2030, concretament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 12 i 13. Redacció
és apte per a espais interiors i exteriors. Són materials càlids i frescos, cosa que els fa vàlids per a qualsevol època de l’any. En els espais exteriors és recomanable que les cadires de materials naturals estiguin protegides de les inclemències meteorològiques, ja que el contacte amb aigua pot arribar a deteriorar les fibres.
les fibres naturals tenen la capacitat de relaxar els ambients.
A més, es poden crear contrastos molt interessants. Combina molt bé amb la fusta, ja que tots dos són materials naturals.
El mobiliari i complements
fets a mà amb fibres naturals estan de moda, perquè són peces úniques elaborades amb paciència i cuidant tots els detalls.
També a l’exterior El mobiliari de fibres naturals
Les cadires de fibres naturals creen ambients senzills, càlids i lluminosos on es reivindica el natural, el disseny d’artesania local i el respecte pel medi ambient. A més es poden reciclar fàcilment donant-los una mà de pintura ecològica perquè adoptin una nova estètica.
Les cadires de fibra naturals són ideals per a agregar textura i calidesa a qualsevol racó de la casa. Combina-les amb bonics coixins i catifes per a crear un ambient acollidor.
Casa Llaveria prepara la llar per l’arribada del bon temps. Tenen una àmplia trajectòria en el sector dels tendals i les pèrgoles i posen a l’abast un gran ventall de models. Són experts en la marca Somfy, especialitzada en la motorització i automatització de tendals, pèrgoles, cortines, persianes i dispositius d’accionament automàtic.
Els tarragonins ja es preparen per al Dakar
Redacció
L’equip de BXS Motorsport de Marcel Quirós ha participat amb èxit a la I Clàssic Raid Tàrraco, la segona prova de l’OffRoad Classic Cup. La parella d’Eivissa formada per Matías
Rodríguez i Sandra Guasch va participar a la cursa amb el Lada Niva 2121 VAZ. Els pilots són les noves incorporacions de l’equip tarragoní aquesta temporada i van obtenir la catorzena posició d’una cursa exigent que va tenir lloc el darrer dissabte. Els participants van tenir la sortida i l’arribada a l’Anella Mediterrània de Tarragona, però els
Trail’ torna el 28 i 29 d’octubre amb
La Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre ha preparat el retorn de Lliga’t a la Vida Trail, una cursa per equips al Camp de Tarragona amb caràcter solidari. Aquesta segona edició serà el 28 i 29 d’octubre i presenta una cursa de dos recorreguts de 50 i 102 quilòmetres amb un objectiu: recollir fons per la lluita contra el càncer. L’any passat, la primera edició va tenir una participació de 300 persones i va recaptar més de 53.000 euros. Després d’aquest èxit, la segona edició va obrir les inscripcions al febrer i ja consta d’un total de 24 equips participants.
La Lliga’t a la Vida Trail és una cursa a peu i per relleus de 102 quilòmetres que s’ha de completar en 24 hores. Redacció
Els grana disputen un partit especial perquè serà el número 1.000 de la història del temple grana
El Nàstic comença l’últim tram de la temporada amb cinc finals per assolir la permanència. Després de la polèmica derrota contra el Baleares, Dani Vidal va assenyalar que «aquesta ràbia i energia l’hem de transformar en força i que el següent rival el pagui els plats en el duel al Nou Estadi Costa Daurada». El diumenge l’hora de la veritat dels grana arribarà contra el Real Unión de Irún. El conjunt basc és un rival directe i el Nàstic l’haurà de guanyar si no vol ficar-se en un problema.
160 quilòmetres de recorregut van completar un circuit que va travessar des de Ferran fins a l’Alforja. Quirós ha explicat que «vam fer un bon paper, era un recorregut tècnic, amb molts canvis de terreny i que esforçaven a les tripulacions a esforçar-se de no ser penalitzats».
L’equip de BXS Motorsport també està preparant el seu següent gran repte: participar en la pròxima edició del Dakar. Marcel Quirós es va quedar sense participar enguany perquè no va poder arribar als pressupostos, però ja ultima el retorn al desert.
FUTBOL TERRITORIAL
El tècnic va pronosticar que la salvació està sobre els 48 o 49 punts. Això es tradueix en el fet que, el Nàstic, amb 43 punts, necessitaria dues victòries.
En aquest final de temporada, tots els equips es juguen la vida i els rivals que visitaran Tarragona estan implicats en aquesta lluita per la salvació. A banda del Real Unión, el Cornellà i l’Alcoyano seran els darrers equips en jugar sobre la gespa del Nou Estadi aquesta temporada. Guanyar-los, seria un pas de gegant per assolir la tranquil·litat, però també afegeix més pressió en cas d’ensopegar. Per aquest motiu, els grana tenen prohibit fallar a casa i, de moment, no ho ha fet. En els quatre partits que Vidal ha
El Municipal es va omplir per celebrar la gesta
Arnau Montreal Quesada
El CF Canonja va assolir el darrer diumenge un històric ascens a Primera Catalana a sis jornades per acabar la temporada.
El Camp d’Esports Municipal es va omplir per celebrar una gesta que, tard o d’hora, s’havia d’aconseguir, però va arribar en el millor moment. Els canongins estan disputant una gran temporada amb 20 victòries, quatre empats i només dues derrotes i, diumenge, van posar la cirereta del pastís. «Necessitàvem que, al matí, l’Aldeana guanyés a la Pobla de Mafumet B i es va donar. Érem conscients del que significava, si vencíem al Tor-
tosa, ho tindríem, així que ràpidament tothom es va organitzar i el camp es va omplir», explicava el tècnic del CF Canonja, Víctor Quiñones. A més, afegia que «tothom venia amb ganes d’animar i celebrar, però primer s’havia de jugar el partit. L’equip va mostrar la fortalesa de tota la temporada per aconseguir-ho». El partit no va ser fàcil, el Tortosa va portar la iniciativa i la Canonja va fer un futbol pràctic però efectiu. En els minuts finals, el Tortosa va marcar l’11. «En aquell moment, tota la grada va aplaudir els jugadors i ens va aixecar. Poc després vam marcar el golàs de l’1-2. Crec que
dirigit a casa, ha aconseguit puntuar en tots, assolint dues victòries i dos empats.
Actualment, hi ha vuit equips involucrats per a dues posicions. El Real Unión i l’Intercity marquen el precipici amb 37 i 39 punts i els segueixen la Nucía i el Cornellà amb 39, el Sabadell i l’Alcoyano amb 42 i el Nàstic i l’Atlético Baleares amb 43. En aquest tram, l’equip amb el calendari més difícil és l’Intercity, que juga contra tres equips que es disputen la fase d’ascens i un rival directe, el Sabadell. D’altra
banda, tota la resta tenen un final de temporada d’infart perquè juguen entre ells.
L’objectiu del Nàstic és arribar a les dues últimes jornades sense haver de patir, així que tot depèn de les actuacions al Nou Estadi Costa Daurada contra el Cornellà i el Real Unión de Irún diumenge a les 18.00.
Partit 1.000 i Jornada Solidària
Diumenge el Nou Estadi Costa Daurada viurà el seu partit número 1.000 de la seva història i quina millor manera de celebrar
l’efemèride que amb un partit d’aquesta transcendència. El temple grana respirarà més ambient també en gran part per la Jornada Solidària que ha preparat el club. El club ha cedit entrades a entitats socials com l’AFANOC, Mans Unides i Aspercamp, entre d’altres. Tots els beneficis que obtinguin de la venda d’entrades, aniran destinades a cadascuna d’aquestes entitats socials. L’any passat la Jornada Solidària va repartir 9.320 euros a les 40 entitats que van participar.
mai a la història s’havia celebrat amb tant entusiasme un gol a l’estadi» destacava. Per primera vegada en 99 anys d’història, el CF Canonja va completar l’ascens a Primera Catalana. «L’objectiu de la junta era poder celebrar el centenari a Primera i ho hem aconseguit. Tant jugadors com cos tècnic i junta directiva
som una pinya i diumenge va ser una alegria immensa», mencionava el president del club, Fernando Mañé. «Que anàvem a pujar estava assumit per la gran temporada que portem, però la celebració ha arribat en el millor moment, a casa, amb la nostra gent», deia.
Després del xiulet final, el dia
de Sant Jordi va quedar en segon pla i les celebracions es van traslladar del camp a tot el poble. La competició continua i el següent objectiu dels canongins és proclamar-se campions de Segona Catalana, una fita que es podria complir aquest diumenge si superen l’Ulldecona i l’Ebre Escola no guanya a la Pobla B.
Per la seva banda, el Govern preveu una campanya d’estiu «difícil» i amb mesures de prevenció «sense precedents» per evitar grans incendis
ACN
El canal d’Urgell va tancar ahir al migdia, cinc mesos abans del previst, la séquia principal, una mesura inèdita en els 160 anys de la infraestructura que abasteix d’aigua Ponent. Durant el dia, alguns agricultors van regar les seves finques per darrera vegada, amb la incògnita de saber quan podran tornar a fer-ho i amb la incertesa de si l’esperada pluja del maig arribarà. «Les perspectives són molt dolentes», afirmava Àlex Mas, agricultor de Linyola (Pla d’Urgell) que ahir regava un camp de blat que està en ple creixement. «Està treient l’espiga i si li treiem l’aigua perdrem el 50 o 60% de la collita». Als camps que no ha pogut tornar a regar calcula que les pèrdues arribaran al 80%.
El darrer reg fins a nou avís en aquesta finca de blat de Linyola va arribar gairebé de sorpresa.
HABITATGE
Tot i això, de les 15 o 20 hores que es necessiten per regar les sis hectàrees de camp, l’aigua només va baixar durant 5 hores, amb les quals es només es van poder regar «dos hectàrees o com a molt tres», va afirmar Mas, que explicava que va optar per regar els bancals on el blat ha pogut créixer més i s’espera que hi hagi major producció.
Amb tot, les previsions tampoc són bones ja que els pagesos no confien que en els pròxims dies plogui i tampoc que, en cas de pluja, hi hagi la suficient aigua perquè els cultius es puguin salvar dels efectes de la sequera. «Les perspectives són molt dolentes», explicava l’agricultor. Per aquest motiu, els agricultors demanen ajuts a l’administració, per compensar les collites que ja donen per perdudes per la falta d’aigua. «La inversió ja està feta, els fertilitzants, els fitosanitaris i
la llavor estan pels núvols i si només podem collir el 20 o el 30%, de negoci no n’hi ha», explicava aquest agricultor de 26 anys, que afegeix que la pagesia més que una feina «és una passió». «Però si no tens els mitjans no pot sobreviure», va afirmar.
El Govern preveu un estiu difícil El Govern preveu una campanya d’estiu pel que fa als incendis «difícil», segons van advertir la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, i el titular d’Interior, Joan Ignasi Elena, ahir. «Caldrà estar preparats per la presa de mesures de prevenció sense precedents: per la naturalesa de la mesura, la durada en el temps o l’extensió en el territori, o per tot alhora», va advertir Jordà. Un dels grans objectius és evitar que els focs es converteixin en «grans incendis forestals», els que cremen més de 500 hectàrees i que
Els pagesos diuen que si no plou durant el mes de maig perdran fins al 80% de la collita
solen avançar amb gran virulència. Es preveu una situació «desfavorable» arreu, però preocupen especialment el litoral i el prelitoral gironí i barceloní i la Catalunya central.
El president assegura que en els pròxims anys s’hauran creat 183.000 habitatges protegits
ACN
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va prometre ahir la construcció de 20.000 nous habitatges públics per al lloguer assequible en terrenys que ara són propietat del Ministeri de Defensa. La construcció d’aquests habitatges, segons el
SOCIETAT
president espanyol, anirà a càrrec de la Societat Pública Empresarial del Sòl (SEPES) i se sumarà als 50.000 habitatges de la Sareb i els 43.000 que es finançaran a través de l’ICO per assolir la xifra de 113.000 habitatges. Segons Sánchez, si se sumen a les que té projectades el Ministeri de
Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, en els pròxims anys es posaran a disposició dels ciutadans 183.000 habitatges, xifra que multiplica per 115 els 1.600 habitatges que va projectar el PP.
Fonts del govern espanyol van admetre que de moment aquests nous habitatges no estan terri-
Les víctimes recriminen a l’Església que segueixi tapant abusos
ACN
Diversos supervivents d’abusos sexuals infantils van reclamar ahir al Parlament que es treballi en la prevenció, la formació, el retiment de comptes dels abusadors i les seves institucions i la reparació a les víctimes. Ho van dir en la primera sessió de la comissió d’investi-
gació sobre la pederàstia a l’Església. En aquest sentit, alguns dels testimonis, víctimes directes i activistes, van demanar que els abusos sexuals a menors no prescriguin, perquè el trauma dura tants anys que molts d’ells triguen dècades a poder verbalitzar i denunciar els abusos. Els afectats van recriminar a
l’Església que encara continuï tapant casos i no indemnitzi els afectats.
Miguel Hurtado, abusat per un monjo de Montserrat, va denunciar que l’abadia ha tapat casos des de finals dels anys 60. En el seu cas no van buscar noves possibles víctimes quan ell ho va fer públic i van traslladar
Jordà assumeix que els focs seran una realitat «cada vegada més present» a Catalunya
La consellera d’Acció Climàtica va ssumir que els focs seran una realitat «cada vegada més present» a Catalunya i va posar el focus en els «grans incendis forestals», aquells que poden
sobrepassar la capacitat d’extinció i que suposen un «greu risc» per a les persones i el territori. «L’objectiu és que els incendis no esdevinguin grans incendis forestals», va remarcar. Els consellers van destacar que es comptarà mb la incorporació de 250 bombers de l’escala bàsica i de més equipament i material. També s’avança al maig l’arribada de quatre mitjans aeris.
torialitzats. De moment només consta que seran construïts en terrenys del Ministeri de Defensa, però no se sap quants es crearan a cada comunitat autònoma. El president espanyol va insistir que l’habitatge s’ha de convertir en un dret, i no en un luxe, perquè «el 70% de la desigualtat
el monjo a un altre monestir. Segons ell, el grup d’investigació intern no era gens independent, però tot i això va concloure que hi hauria hagut almenys 12 víctimes en 30 anys i, tot i els rumors, no es van prendre mesures. A més, tot i que l’abat Josep Maria Soler va demanar disculpes públiques, l’abadia no va voler indemnitzar les víctimes, tot i rebre un milió d’euros en subvencions públiques cada any, segons ell. Hurtado va reclamar que aquests casos no prescriguin mai, com ja han fet 27 països a tot el món, sobretot del nord d’Europa i Amèrica, tant en l’àmbit penal com en el civil.
prové de la impossibilitat per poder accedir a un habitatge», un fet que constata «el fracàs del model que va engegar el PP», «un model neoliberal que consisteix a deixar de construir habitatge públic, vendre els habitatges socials i donat màniga ampla a les grans constructores». «Posarem en marxa la major promoció d’habitatge públic i de lloguer assequible de les últimes dècades», va dir, mentre que el PP, de manera «indignant», només «va promoure dos habitatges cada tres dies».
Segons el president espanyol, la mesura forma part de l’escut social «més ambiciós de la histò-
INTERNACIONAL
ria del país, el quart més gran en volum de la Unió Europea, dotat amb 45.000 milions d’euros i més de 100 mesures per reduir la inflació i l’alça dels preus a famílies i empreses». «Sé que no totes les mesures estan tenint la mateixa eficàcia, que algunes ajudes no estan arribant als que més ho necessiten, però crec que és just afirmar que l’escut social està funcionant», va dir. I és que, segons el president espanyol, el seu govern destinarà «tots els recursos de l’estat necessaris per protegir els espanyols dels efectes de la guerra». «El govern no ha abaixat la guàrdia, ni l’abaixarà», va prometre.
La missió japonesa Hakuto-R que havia d’haver aterrat ahir a la superfície lunar no es va posar en contacte amb el centre de control que la segueix des de la Terra durant la jornada d’ahir, de manera que la destinació de la sonda privada és incert. La missió hauria d’haver arribat al seu destí ahir a les 15.41 h. segons el compte enrere que es va poder veure en la retransmissió en directe, oferta per l’empresa Ispace. Estava previst que el se-
nyal de la sonda pogués trigar uns minuts a ser rebut, però el temps passava sense notícies i la tensió a la sala augmentava, per la qual cosa la companyia va decidir tallar momentàniament la retransmissió en directe fins a obtenir-ne més detalls. Uns 20 minuts després, Ispace va reprendre la connexió i un portaveu va informar que havien tingut comunicació amb la nau fins a moments abans de l’allunatge, però es va perdre. EFE
HOMENATGE
El representants del consistori s’han desplaçat fins al domicili per fer-li entrega d’una placa
Redacció
Adela, hoy cumples 60 primaveras. Felicitări prieten! De parte de Ma. José, Adolfo y Susana.
Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com
Els representants de l’Ajuntament de Salou van lliurar ahir una placa en nom del consistori al veí Josep Maria Consarnau i Llambrich en motiu dels cent anys que va complir ahir. L’acte va tenir lloc al domicili de l’homenatjat, que estava acompanyat de la seva família més propera, entre ells la seva esposa, Magdalena Fernández, i les seves dues filles, Magda i Montse.
Josep Maria Consarnau va néixer el 25 d’abril de 1923 al municipi l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). Conegut sempre amb el renom de l’Escorper, Consarnau s’ha dedicat tota la seva vida a l’ofici de pescador. Quan es va casar amb la Magdalena, tots dos van decidir anar a viure a Salou i ambdós van ser, durant molts anys, masovers al Xalet Banús.
Feliços onze Mariona: Encara que a l’escola no t’ho diguin, ets l’alumna més intel·ligent i llesta de tots/es els de la teva edat. T’estima la teta Montse.
Amant de la música, del flamenc així com de l’ofici de la pesca, Consarnau, que actualment té quatre nets i un besnet, porta una vida tranquil·la, sempre acompanyat dels seus éssers estimats. En els propers dies,
l’homenatjat té previst poder celebrar el seu aniversari amb una trobada familiar.
L’alcalde del municipi, Pere Granados, la regidora de Serveis Educatius, Lleure, Esport,
Infància, Joventut i Adolescència, i Platges, Júlia Gómez, i el regidor de Dinamització Econòmica, Participació Ciutadana i Relacions Cíviques, i Activitats, Intervenció i Control, Hèctor
Maiquez, van desplaçar-se ahir al domicili particular de Consarnau per tal de fer l’entrega de la placa honorífica en nom de l’Ajuntament de Salou així com d’un ram de flors.
Tarragona
Dolores Maixe Altes. Ha mort a 88 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori. Juan Alonso Cintas. Ha mort a 87 anys. El seu funeral serà avui a les 16.45 h. a la parròquia de Sant Josep Obrer. Manuel Navarro Fernandez. Ha mort a 89 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h. al Tanatori.
Reus Julio Martín Iglesias. Ha mort a 79 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h. al Tanatori.
Pep Ferret Cros. Ha mort a 61 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h. al Tanatori.
Valls
Antonio Rodríguez Vázquez. Ha mort a 92 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h. a la parròquia Verge del Lledó.
diarimés 26/04/2023
EDITORIAL
Nou anunci del Govern espanyol sobre la construcció d’habitatgesEl president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, sorprenia ahir amb un nou anunci relatiu a les polítiques d’habitatge. Ho feia anunciant la construcció de 20.000 nous habitatges públics per al lloguer assequible en terrenys que ara són propietat del Ministeri de Defensa. La construcció d’aquests habitatges, segons el president espanyol, anirà a càrrec de la Societat Pública Empresarial del Sòl (SEPES) i se sumarà als 50.000 habitatges de la Sareb i els 43.000 que es finançaran a través de l’ICO per assolir la xifra de 113.000 habitatges. Tornava d’aquesta manera i per tercera vegada en qüestió de poc més d’una setmana, a situar els habitatges assequibles al centre del debat. Fent-ho reconeixia implícitament alguns dels problemes que, des de fa anys, arrossega el país que ell mateix governa: la gent jove i moltes famílies no poden accedir a un habitatge digne de lloguer o compra i, d’altres, els tenen per mantenir el que ja tenen. Sánchez insistia que l’habitatge s’ha de convertir en un dret i no en un luxe, una conclusió a la qual hauria d’haver arribat ell i la resta d’administracions públiques fa quatre anys, no a les portes de les eleccions. Els anuncis podrien convidar a l’optimisme, si no fos perquè aquests anuncis preelectorals cauen en l’oblit ràpidament quan comença un nou mandat.
Edita: Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
TRIBUNA
Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.
PSC: més llistes municipals que mai
KENNETH MARTÍNEZ
Primer secretari del PSC del Camp de Tarragona
Diguem-ho clar: hem de posar els municipis en marxa com a pas previ imprescindible per posar en marxa Catalunya. Diguem-ho clar: amb ajuntaments socialistes és quan es desenvolupen més polítiques socials des dels ajuntaments (i no perquè ho digui jo, sinó perquè així ho reflecteixen també les estadístiques de la Generalitat). Diguem-ho clar també: altres opcions perden temps i energi-
es en debats teòrics sense prendre cap decisió, ni millorar la vida real de la gent, abdicant així de la seva responsabilitat de governants.
Decidir des de Barcelona d’esquena als ajuntaments de les comarques tarragonines, com han fet alguns aquests darrers anys, en temes que ens afecten directament és un error colossal. Centrar els esforços sobre un illusori pla de claredat que no té el més mínim recorregut real mentre es manté una inacció increïble en relació amb el greu problema de la sequera que patim, també. Una irresponsabilitat, de fet, inaudita.
la majoria social.
Nosaltres no ens presentem amb les mans buides davant del nostre poble. El PSC és el partit municipalista català per excel·lència, el que ha construït la Catalunya municipal des dels carrers, habilitant serveis, millorant els barris, desenvolupant els pobles i les ciutats. Som una aposta segura, la nostra capacitat de gestió així ho avala.
Director General: Marc Just
Directora de publicitat: Contxi Joan
Director de l’àrea
digital: Carles Magrané
Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]
Redacció: Arnau Montreal, Roger
Freixa, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat i Joel Ramos.
Especials: Anna Ferran.
Tancament: Jordi Ribellas.
Fotografia: Gerard Martí.
Edició de publicitat: Juan Padilla.
Distribució: Marta López.
Administració: Núria Clos.
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
PAU VIDAL
En realitat el rodalmot el podríem fer bilingüe, o encara millor trilingüe, perquè la cosa té el seu què: català/castellà/portuguès. Ens repenjarem en la tercera, que ens anirà millor per il·lustrar-ne l’etimologia: per als llatins feria volia dir dia festiu, i, en canvi, als països de parla portuguesa actualment és sinònim de dia feiner, per això tenen des de la segunda feira (dilluns) fins a la sexta feira (divendres), és a dir, que l’han despullat del caràcter
Alimentar-se d’amor
Hem de posar els municipis en marxa com a pas previ de posar en marxa CatalunyaDiguem-ho claríssim també: votar PSC és votar en defensa de les comarques tarragonines. Ha hagut de ser el PSC de Salvador Illa qui ha tornat a posar Tarragona al mapa de les inversions de la Generalitat d’on érem absents des de 2012. Tots i totes ho sabeu: votar socialista és votar en defensa pròpia.
Tampoc volem enganyar ningú prometent flors i violes o plans secrets de jugades mestre que després resulten en enguany. Malgrat les oportunitats que tenim l’escenari internacional és inquietant. Hi ha una guerra a Ucraïna i un augment de la inflació real que ha posat en dificultats moltíssimes famílies. Una raó més per no perdre temps ni vots en experiments i per apostar sobre segur, les candidatures socialistes que han demostrat que allà on governen saben gestionar en benefici de
He començat dient que guanyarem les eleccions, però dic també que fins que no s’obrin les urnes el dia 28 res està decidit. Si «passem» d’anar a votar ens podem trobar amb majories municipals de la dreta o dels nacionalismes –o pitjor encara, ens podem trobar pactes de perdedors com el que va haver-hi a Tarragona ara fa quatre anys-, i aleshores serà massa tard per a lamentar-ho.
Tots els progressistes hem d’anar a votar massivament i aconseguir que aquesta onada en favor d’una societat amb benestar social i sense exclusions vagi creixent fins a esclatar el pròxim 28 de maig. Hi ha massa en joc per a quedar-se a casa.
Us garanteixo que no perdrem el temps amb focs d’encenalls com fan d’altres. Tenim clares les prioritats: cal impulsar la reactivació econòmica, crear nous llocs de treball i garantir la cohesió social als nostres pobles i ciutats, evitant zones de marginació o de pobresa estructural.
Som el primer partit de Catalunya. Som l’alternativa al desori que hem patit aquests darrers deu anys i ens deixarem la pell des dels ajuntaments de les nostres comarques per tal que tots i totes vosaltres, els qui esteu llegint aquestes línies, tingueu el futur que us mereixeu. Paraula.
celebratiu. Però en realitat aquesta evolució ja procedeix del calendari litúrgic romà, fins al punt, i ara entendreu el títol de la columna, que en català també comptem amb fèria per indicar exactament el mateix: qualsevol dia de la setmana llevat de dissabte i diumenge; i amb els corresponents derivats ferial i feriat.
Hem reduït l’ús
de fira pràcticament al significat més comercial
Eh que no us l’esperàveu, aquesta? (aclareixo, que no està mai de més, que aquestes denominacions en principi es reserven per al calendari litúrgic, malgrat que el DIEC això no ho especifica).
En el llenguatge comú, doncs, nosaltres hem reduït l’ús de fira pràcticament al significat més comercial, el de Reunió periòdica de mercaders i negociants, que no en va és
la primera accepció que en recullen els diccionaris; just al darrere, això sí, ja ve el de la xerinola: Conjunt d’instal·lacions recreatives i d’atraccions amb motiu de determinades festes. De la resta de la família, certament curteta (no arriben a la dotzena), tal vegada els més destacables són el diminutiu fireta, que descriu les miniatures d’estris de cuina que es regalen a les nenes petites per jugar, i la locució de fira, poc sòlid, sense consistència Sense descuidar-nos, això sí, el substantiu firandant, venedor que va de fira en fira (sinònim per tant de firaire), format a imitació de vianant (la forma antiga del qual era viandant, abans de perdre el so consonàntic de la D).
De fet, a la llum d’això que acabem de veure, fira es podria prendre com un bon exemple de la relació directíssima que hi ha entre el tarannà col·lectiu i l’evolució lingüística, és a dir, el geni de la llengua. Feu un volt per l’esplanada del Fòrum aquesta setmana i entendreu millor què vull dir.
Manel de Falla, C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de:
www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes
el seu aliment és l’amor. Volia apartar-me del món, sentir-me sol, lluny de tot. Però la capritxosa vida, la mateixa que semblava voler enterrar-te, t’envia ara amor, comprensió i empatia de la gent que t’envolta. De la família, per descomptat, dels amics de tota la vida, clar. Però potser el destí se sent culpable i no es conforma amb això i m’envia aquests mateixos sentiments positius de coneguts, de nous amics i d’amics llunyans que semblaven haver desaparegut. De persones amb les quals creies haver tingut una relació
simplement formal, per treball o perquè et creues amb elles, com poden ser treballadors del teu banc, metges, infermeres, el teu perruquer, la botiga a la qual acostumes a anar i un gran i llarg etc. En definitiva, sento l’amor que aquestes persones m’atorguen de la seva forma especial. Aquesta energia que tots tracten d’enviar-me amb les seves paraules o gestos que jo rebo com a amor. Aquesta energia, aquesta regant l’esperança. Gràcies a tots.
Juan Juncosa
TRIBUNA
CARTESCristina Serret serret@diarimes.com
Els caps de sis dones modelats amb gres ocupen l’espai central del taller que la ceramista i escultora Natàlia Ferré té al Port Esportiu de Tarragona. És un espai diàfan, lluminós i amb el desordre propi d’un taller en actiu. Allà, l’artista tarragonina hi té algunes de les peces més reconegudes de la seva obra –figures de dones allargassades, el model de l’estàtua de Jaume I que hi ha a Salou o les figuretes de nens i nenes en actitud distesa o juganera. Entremig, però, i ocupant l’espai principal, hi ha obra que trenca amb la temàtica i els materials fins fa pocs anys associats a la Natàlia. «Abans feia peça més comercial, i m’agrada i penso que és important fer-ne, però ara intento fer un treball que tingui una mica més de discurs al darrere», explica tot assenyalant els caps de dona. Aquestes peces, que encara han de passar pel forn, formaran part d’una exposició que la ceramista està preparant per a un dels Tinglados del Port de Tarragona, i que s’inaugurarà al mes de setembre. «El material acompanya l’obra», subratlla, tot detallant que la ceràmica li permetia fer rostres amb una puresa major, mentre que el gres que està fent servir ara «no necessita cap coberta, amb la terra sola ja té prou força». L’artista, que és molt
SUDOKU
coneguda també per la galeria i botiga que té a Montblanc, ha començat a experimentar també amb materials com la fibra de vidre –«els resultats són molt bons i molt moderns»–, el bronze amb què va fer les estàtues que hi ha instal·lades en diversos espais de Salou, o la resina i la cera, amb la qual està experimentant per donar forma a petites figures femenines amb aires de deesses de l’antiguitat.
En aquesta transició artística, la Natàlia també ha passat dels
L’escultora, ceramista, pintora i galerista tarragonina ha estat reconeguda amb el Diploma de Mestra Artesana de la Generalitat de Catalunya
cossos allargassats a les figures femenines voluptuoses, nues i modelades al natural a partir de dones reals.
Tot aquest treball la Natàlia el complementa amb cursos i tallers. «Són un complement que em permet fer animalades com aquestes», bromeja assenyalant els seus treballs més recents.
En realitat, però, admet entusiasmada que «aquestes sessions m’aporten molt, i em sembla que a les persones que les venen a fer, també». A dia d’avui la Natàlia té en marxa un curs de bust –«que es fa en horari intensiu el cap de setmana i que resulta molt maco»–, un altre de
EL TEMPS
L’artista, molt coneguda pel seu treball amb ceràmica, ha començat a experimentar amb nous materials i formes
figura en planxa i un de figura amb model al natural –«aquest és molt interessant, tot i que és per a persones que en saben una mica més». De cara al setembre, la ceramista i escultora preveu ampliar l’oferta amb cursos trimestrals, que es farien en sessions d’un dia a la setmana. Ara, però, la seva principal ocupació gira al voltant de l’obra que presentarà en l’exposició del Tinglado per Santa Tecla. «Parlaré de deesses, de dones i de magranes», avança la Natàlia, sense voler desvetllar gaire cosa més.
20º
Estat del cel
Nivell fàcil
Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.
Nivell mitjà
Fins al final del matí, el cel estarà mig o molt ennuvolat de núvols alts i mitjans a la meitat nord i poc ennuvolat a la resta, amb alguns núvols baixos a punts del litoral i prelitoral. A partir de llavors, creixeran nuvolades a zones de muntanya del terç nord que deixaran el cel molt ennuvolat o localment cobert en aquests sectors i que al llarg de la tarda s’estendran al nord de la depressió Central i al litoral i prelitoral nord. A la meitat sud del país, en canvi, dominarà l’ambient assolellat, si bé reapareixeran alguns núvols baixos al litoral al final del dia.
Temperatura
La temperatura màxima serà similar, si bé al litoral i prelitoral central i sud serà lleugerament o moderadament més baixa i a Ponent, serà lleugerament més elevada..