Dijous 27 d'abril de 2023

L’AEQT lamenta que el reglament de xarxes tancades no inclogui les existents

TARRAGONA El Reial decret aprovat pel Consell de Ministres recull una part de les propostes de l’ens. P2

MONOGRÀFIC

La indústria química, cap a la transició verda la

Les empreses avancen cap a un futur més sostenible. P9-32

Els joves busquen sortides laborals a Camins d’FP

TARRAGONA La fira aplega els principals sectors del territori. P4

CAMP

Detenen 19

persones d’un grup criminal albanès a set municipis

La policia hi fa diversos registres de forma simultània. P33

química

ELECCIONS 28M ERC presenta 155 candidatures a Tarragona i Cs evidencia la seva davallada amb només 12

Junts per Catalunya, amb 129 candidatures, i el PSC, amb 127, són les grans formacions que concorreran al 28M a més municipis. P8

ENTREVISTA

Alex Quintanilla, central del Nàstic de Tarragona

«Dani Vidal ens ha portat la senzillesa que necessitàvem». P35

fórmula per un futur verd

GERARD MARTÍ

AEQT lamenta que el decret de xarxes tancades no inclogui les preexistents

Malgrat això, l’Associació Empresarial Química de Tarragona, valora positivament i com un avenç la seva aprovació

Sílvia Jiménez

Satisfacció, però a mitges, a l’As sociació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) davant l’apro vació del Reial decret que, final ment, regula la implantació de xarxes tancades de distribució elèctrica a tot el país. L’ens que agrupa el sector químic a Tar ragona reconeix i aplaudeix que el text aprovat pel Govern espa nyol inclogui algunes de les al· legacions que havien presentat, però no ha estat així amb totes les seves demandes.

L’AEQT lamenta que el text aprovat no contempli les xarxes tancades preexistents per situa cions històriques sobrevingudes, una de les raons per les quals, de fet, es va demanar aquesta regu lació. El sector esperava que el text recollís alguna mena de pro cediment al qual es poguessin acollir les companyies que han passat a una situació de xarxa tancada de facto arran de la ven da d’una part, segregació, fusió o qualsevol altra operació que hagi fet canviar la seva situació inicial i comparteixi la seva connexió a la xarxa. Es tracta, segons fonts de l’AEQT, d’una situació que s’ha produït històricament en la indústria química. Existeixen alguns casos i se n’esperen més.

La patronal química apunta el fet que el text hagi previst fer l’avaluació de l’impacte econò mic de les xarxes tancades exis

URBANISME

Jordi Sendra proposa que el bus municipal es pugui pagar amb la targeta o amb el mòbil

tents cada quatre anys, «la qual cosa dona un punt d’arbitrarie tat a la norma, amb la incertesa i inseguretat que això suposa», apunta l’AEQT.

Per contra, el text aprovat sí que té en compte algunes de les al·legacions fetes des de Tarra gona, com per exemple que es permeti que puguin formar part d’una xarxa tancada empreses dels grups D i E del CNAE, que inclou empreses auxiliars de la química i que formen part dels polígons, com les dedicades a l’energia, les aigües o la gestió de residus.

«Malgrat que la regulació implica un avenç i podria com

portar millores, aquestes seran parcials i no resoldran tots els dèficits i barreres que el sector ha estat suportant aquests cator ze anys en comparació amb els seus competidors directes de la resta d’Europa. Malgrat tot, des del sector es valora com a po sitiva la nova norma i s’afronta aquesta nova etapa amb opti misme», afegeix l’AEQT a través del comunicat que va fer públic ahir, després d’analitzar a fons el decret aprovat per l’executiu espanyol. Tot i que no satisfà del tot la indústria tarragonina, des de l’AEQT es posa l’accent en què «la regulació ofereix l’opor tunitat de millorar parcialment

L’AVV Parc Francolí alerta sobre el seu nou aparcament dissuasiu

Adverteixen que podria produir més inundacions als edificis de la zona

Redacció

L’Associació de Veïns del Parc Francolí alerta que la construc ció d’un nou aparcament dis suasiu al carrer Guillem Oliver –en un terreny situat darrere de l’Escola Tarragona i de l’Hospi tal Joan XXIII– «no ha tingut en compte de quina manera baixa l’aigua des del barranc de Sant Pere i Sant Pau quan plou amb intensitat». De fet, segons l’associació de veïns «ja s’inun da aquest carrer i el pàrquing privats d’un edifici de la zona». Segons l’entitat veïnal, aquesta problemàtica pot empitjorar, ja que «el nou aparcament dis suasiu pot canalitzar encara més aquestes aigües i, a més, el projecte no ha previst cap

dipòsit d’aigües pluvials per re collir les». La portaveu de l’AVV del Parc Francolí, Roser Barrio, explica que l’entitat veïnal ha rebut l’assessorament d’un to pògraf, que els ha advertit que «el drenatge del paviment del nou aparcament dissuasiu és insuficient per absorbir tota l’ai gua que baixa del barranc quan cauen pluges fortes». Barrio indica que «si a això hi afegim la manca d’un recol·lector d’ai gües pluvials i l’existència d’una reixa que no sabem quin volum té, fa que la nostra preocupació augmenti». A més, l’associació de veïns adverteix que la baixa da d’aigües del barranc «no no més pot afectar els edificis i pàr quings privats de la zona, sinó

al pati de l’escola» i, en aquest sentit, recorda que actualment «el pati dels petits ja s’inunda quan plou molt». L’AVV del Parc Francolí ha posat aquesta problemàtica en coneixement de l’Ajuntament de Tarragona i, a hores d’ara, estan pendents de concretar pròximament una visita a la zona amb el conseller de Territori, Xavier Puig, i amb tècnics del projecte en qüestió. L’entitat veïnal també ha volgut deixar clar que no és contrària a la construcció d’un aparcament dissuasiu, «ja que fan falta pla ces d’aparcament a la zona», però considera que cal adequar millor el terreny «perquè pugui recollir bé totes les aigües plu vials».

la situació i eliminar alguns dels greuges i dèficits de competitivi tat que, per l’absència d’aquesta normativa fins ara, ha hagut de suportar el sector en comparació amb els seus competidors de la resta d’Europa, on les xarxes tan cades són vigents des de fa anys». «Caldrà veure com evolucionen els aspectes econòmics associats a la reducció dels peatges, on la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), segons el nou Reial decret, tindrà un pa per determinant», afegeix.

Competitivitat Mentrestant, ahir, el subdelegat del Govern a Tarragona, Santiago

MÚSICA

Castellà, destacava l’augment de la competitivitat de les empreses que suposa l’aprovació del Reial decret sobre xarxes tancades. Recordava, d’altra banda, que va ser la ministra Reyes Maroto qui, el 2018, va donar suport a aquesta iniciativa. «Una mesura que fou materialitzada gràcies al treball posterior de Raül Blanco, secretari general d’Indústria», subratllava. D’igual manera, la diputada socialista Sandra Guai ta recordava també ahir que «và rem dir que implementaríem les xarxes tancades i hem complert, un cop més, amb les comarques tarragonines. Aquesta norma, molt demandada pel sector qu ímic tarragoní, permetrà reduir els costos energètics i, en con seqüència, guanyar en competi tivitat.»

Les xarxes de distribució tan cades subministren energia a una zona industrial i permeten agregar petits consumidors amb diverses tensions de xarxa com si fossin un únic gran consumidor. A cada xarxa pot participar fins a 100 consumidors no industrials si tenen relació amb les indús tries, estan dins la xarxa o adja cents i representen més del 2% del consum elèctric total.

L’aprovació del Reial decret de xarxes tancades ha arribat catorze anys després que fossin aprovades a nivell europeu per una Directiva del 2009.

El candidat a l’alcaldia de Junts per Catalunya de cara a les eleccions municipals del pròxim 28 de maig a Tarra gona, Jordi Sendra, llença la proposta de poder efectuar el pagament del tiquet a l’auto bús municipal mitjançant la targeta de crèdit o el mateix telèfon mòbil. Segons el candi dat de la formació política, «la revolució digital ens l’hem de creure, i comença per aquestes petites coses de fàcil i ràpida implementació». A banda, també remarca que aquesta proposta «alliberarà pressió als xofers, ja que molts cops es poden produir cues per aquest sistema de cobrament antic. Hem de fer que l’EMT també sigui del segle XXI». Sendra, que defensa que la revolució digital i modernització de l’ad ministració serà un dels pilars fonamentals del seu programa electoral, compta amb David Ferré Gutiérrez com a número 7 a la seva llista. Ferré és un en ginyer de telecomunicacions tarragoní i expert en l’àmbit digital. Segons ha manifestat Sendra, «el futur regidor Ferré serà qui implementarà aques ta mesura».

Hi participaran 30 formacions i 180 músics

Redacció Demà divendres es dona el tret de sortida a la 28a edició del Dixieland. Festival de Jazz de Tarragona. Enguany fins al pròxim 14 de maig, 30 forma cions i 180 músics participaran al festival que compta amb 32 activitats entre concerts, sessi ons de balls, xerrades, tallers, i escampades per 19 espais dife rents de la ciutat. El Teatre Tar ragona acollirà, a les 20.30 h, el concert inaugural, un especta cle que servirà per celebrar el 25è aniversari d’una formació musical tarragonina, nascuda a partir del festival Dixieland: l’Small River Brass Band. For

mada per músics i actors del Camp de Tarragona, la banda oferirà un concert amb la par ticipació d’un gran nombre de músics que, al llarg de la seva història, han integrat aquesta formació. Dissabte, el barri del Port oferirà un autèntic itinerari per a balladors per celebrar el Dia Internacional de la Dansa. Mentrestant, l’escola Swing is in the Air oferirà un taller ini cial de lindy-hop per a tots els assistents. Tota la informació dels actes així com de la venda d’entrades es pot consultar a la pàgina web del festival dixieland.tarragona.cat i a entrades. tarragona.cat.

La

Diputació

obre una nova convocatòria per als Premis Emprèn Dipta.cat 2023

Els projectes empresarials nascuts al Camp de Tarra gona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, i que s’hagin de desenvolupar en aquest àmbit territorial, poden optar a l’onzena edició dels Premis Emprèn dipta.cat, que convo ca la Diputació de Tarragona. Amb aquests guardons es volen reconèixer i impulsar noves iniciatives i la genera ció d’ocupació de qualitat a la demarcació. Turisme i experi ències, cultura, innovació en l’àmbit de la salut, transfor mació digital, transició ecolò gica, energètica i alimentària, emprenedoria social i repte demogràfic, són les set cate gories empresarials a les quals les persones emprenedores de la demarcació poden inscriure els seus projectes pels Premis Emprèn dipta.cat. La iniciativa guanyadora de cada categoria s’endurà un premi de 4.000 euros. El termini per a presen tar les sol·licituds romandrà obert fins al pròxim 2 de juny. Tota la informació detallada sobre aquesta edició dels Premis Emprèn dipta.cat es pot trobar a la web https://www. dipta.cat/empren/premis.

Les xarxes de distribució tancades permeten agregar petits consumidors amb diverses tensions.

Els 25 anys de l’Small River donen el tret de sortida al Dixieland 2023

Obren la convocatòria de subvencions per a projectes en l’àmbit de la discapacitat

L’Ajuntament de Tarragona, a través de la conselleria de Capacitats Diverses, ha obert la nova convocatòria anual de concessió de subvenci ons per a projectes d’entitats en l’àmbit de la discapacitat. Aquestes ajudes s’atorguen a entitats locals amb la finalitat de col·laborar en la realització i desenvolupament d’actes i projectes socials relacionats amb la promoció de la igual tat i la millora de la qualitat de vida de les persones amb dis capacitat. D’aquesta manera, es pretén fomentar la realit zació de projectes i actes que contribueixin a l’assoliment de la igualtat d’oportunitats i a la garantia de la participació activa de les persones amb dis capacitat en els diferents àm bits de la societat. Cadascuna de les entitats sol·licitants no més podrà presentar un únic projecte. En total, s’atorgaran, 35.000 euros i la convocatò ria romandrà oberta fins al pròxim 17 de maig, inclòs. Els interessats en la subvenció po den obtenir més informació a la pàgina web habilitada a la seu electrònica de l’Ajunta ment de Tarragona.

SEGURETAT

Tarragona atorgarà ajuts per col·locar barreres per frenar les inundacions

Les subvencions seran per instal·lar sistemes de contenció a edificis de la Part Baixa i el Serrallo

Roger Freixa

L’Ajuntament de Tarragona obri rà una línia d’ajuts per a la instal· lació de barreres de protecció per fer front a les inundacions pro vocades per forts aiguats. Aques tes subvencions seran per als veïns, les entitats i els comerços de la Part Baixa i el Serrallo, que podran beneficiar se dels 44.200 euros que destinarà el consistori, tot i que es preveu ampliar la quantitat més endavant si és ne cessari.

Aquest sistema, que consisteix en una barrera de contenció de l’aigua a les entrades dels edificis i locals, serà un pal·liatiu en cas de grans aiguats a la Part Baixa, com el de Santa Tecla, el passat setembre. Això no obstant, dels quatre últims episodis de pluja torrencial, «només el de Santa Tecla va provocar greus inun

dacions», explica el conseller de Serveis Generals i Neteja Pública, Jordi Fortuny. El tinent d’alcalde atribueix la reducció dels efectes negatius dels temporals a dife rents actuacions executades, so bretot a l’ampliació del col·lector del carrer de Barcelona. «Farem més intervencions, però sempre hi pot haver forts aiguats que acabin produint inundacions», expressa Fortuny.

Els sistemes de contenció po den costar al voltant de 1.000 eu ros, més o menys depenent dels diferents models. Ara, els parti culars que vulguin instal·lar se un podran assumir part del cost de la inversió demanant una subvenció a l’Ajuntament, que està acabant de definir les bases de la convocatòria.

El consistori disposarà dels 44.200 euros després de l’apro

Part dels diners del modificatiu de crèdit surten de la pèrgola descartada a Corsini

vació d’un nou modificatiu de crèdit que passa aquest diven dres pel consell plenari. El mo dificatiu també recull 50.000 euros per a equipament imma terial TIC (Tecnologies de la In

Una setantena de joves participa en la jornada ‘Més enllà de Marie Curie’

La iniciativa busca promoure el paper de la dona a la ciència a la ciutat de Tarragona

Redacció

Al voltant de 70 alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Tarragona i de 1r de Batxillerat de La Salle Tarragona van participar ahir en la jornada Més enllà de Marie Curie sobre recerca en clau femenina a Tarragona. La inici ativa de la Fundació Tarragona

Cultura i Coneixement, amb la col·laboració de la Fundació Ca talunya La Pedrera, busca pro moure el paper de la dona a la ciència. «Jornades com aquesta posen de manifest que la cièn cia no es pot continuar privant de tot el potencial de més de la meitat de la població mundial,

i que és necessària la diversitat en la tasca de recerca i els nivells superiors de presa de decisi ons», va expressar el director de la Fundació Tarragona Cultura i Coneixement, Jordi Fortuny. La primera taula rodona va comp tar amb la participació de Marta Sales Pardo, de la Universitat

Rovira i Virgili, Diana Gorostidi, de l’Institut Català d’Arqueolo gia Clàssica, la doctora Meritxell Arenas, de l’Institut d’Investi gació Sanitària Pere Virgili, i la doctora Imma Escofet Miquel, de l’Institut Català d’Investigació Química, que van explicar les se ves experiències professionals.

L’Ajuntament donarà

17.000 euros al Gremi de Pastissers per crear un centre educatiu

formació i la Comunicació) i una subvenció al Gremi de Pastissers de 17.000 euros per a la creació d’un centre educatiu. Part dels fons que canviaran el seu des tí amb aquest nou modificatiu

provenen de la pèrgola a la pla ça Corsini, un projecte descartat indefinidament per l’empresa de Mercats. D’altra banda, l’em presa de Mercats, precisament, rebrà una aportació de 61.200 euros d’operació corrent per al projecte Tarragona Centre Comercial Obert, que va rebre una subvenció europea Next Gene ration per a la transformació i la digitalització del comerç.

Imatge d’arxiu d’una inundació al carrer Reial, al barri del Port, de l’any 2018.

El conseller Jordi Fortuny va inaugurar l’acte.

La Fira Camins d’FP s’expandeix a la espera de més personal qualificat

Alguns dels sectors econòmics més importants del territori desvelen una «manca important d’atenció i de treballadors»

Joel Ramos

La quarta edició de la Fira Ca mins d’FP té lloc des d’ahir al matí fins avui al vespre al Palau Firal i de Congressos de Tarrago na. Per primer cop des de 2018, l’esdeveniment torna a la capi tal tarragonina amb un objectiu marcat: augmentar l’interès dels alumnes de secundària pels ci cles formatius, davant la manca de professionals que hi ha ac tualment en alguns dels sectors econòmics més importants del territori.

«El món de la formació pro fessional està canviant. És per aquesta raó que, enguany, des de l’organització de la fira hem inclòs com a novetat principal sis estands d’exposició de sec tors i motors econòmics de la demarcació de Tarragona, amb l’objectiu de promocionar los i donar los hi més visibilitat, da vant d’una situació complicada per alguns d’ells», explica Juan Manuel Patón, tècnic de Tarra gona Impulsa, una de les entitats que forma part de l’organització d’aquesta fira. En l’edició d’en guany, els sectors econòmics del territori de la construcció, del metall, el sector químic, serveis industrials, hoteleria i turisme i instal·lacions energètiques, dis posen d’un espai habilitat d’ex posició dins del recinte firal del Palau de Congressos de la ciutat. «Des de l’Ajuntament vam dur a

EDUCACIÓ

terme un estudi basat en l’oferta, demanda i potencialitat de cada sector econòmic d’aquí, a Tarra gona, i n’hem inclòs sis en la fira d’enguany. Tot i que la idea d’ara en endavant és que cada any en vagin entrant més», admet Patón. Alguns d’ells, com el del metall, desvelen que el seu sector actu alment no passa pel seu millor moment. «Aquests últims anys la gent ha perdut l’interès en aquest àmbit. Necessitem més treballa dors i gent qualificada per a dur a terme la feina. Estar aquest pa rell de dies aquí esperem que ens ajudi a captar més l’atenció dels joves i a donar los hi una bona sortida laboral», comenta Àngel Bascón, vicepresident de l’Asso ciació d’Empresaris del Metall de Tarragona (APEMPTA).

L’FP, a l’alça tot i la preocupació Segons el simulador empresarial Young Business Talents, el 78% dels estudiants catalans trien abans anar a la universitat que cursos de formació professional. Tot i que el percentatge afirmen que «a poc a poc va disminuint», des del Departament d’Educació consideren que encara queda feina per fer. «Aquest 2023 hem augmentat fins a 300 places pels cursos d’FP, el que significa que hi ha molta demanda. Estem contents de la progressió que està fent el sector, amb un model dual que les universitats cada ve

El 78% dels alumnes catalans escullen estudiar una carrera abans que cursos d’FP

gada més, també volen incorpo rar. Tot i això, el percentatge d’es tudiants que escullen els cicles

El Campus Sescelades de la URV acull la tercera jornada de la 18a edició de la Fira d’Ocupació

Un centenar d’empreses van assessorar els estudiants de la universitat

El Campus Sescelades de la URV va viure ahir la tercera jornada de la Fira d’Ocupació 2023 de la universitat. De 9 a 17 h. els estu diants van acudir als estands de diverses empreses, on van rebre assessorament i informació so bre ofertes de treball, pràctiques, mecanismes d’accés i les proves de selecció, entre d’altres. Durant el dia, davant del bar del campus s’hi varen trobar una cinquantena d’estands ocupats per empreses majoritàriament del territori i de diversos sectors d’activitat en busca de perfils qualificats per a la seva organit

zació, com ara Kellogg’s, PortA ventura World, Adecco, Agbar, Caixabank o el Port de Tarrago na, entre d’altres. A més, s’hi van dur a terme col·loquis d’empre ses com T Systems i Viajes Para Ti, amb un grup reduït de vuit estudiants d’últims cursos que responien als perfils sol·licitats i buscats per l’empresa. La seva duració va ser d’una hora, i va començar amb una presentació de l’organització, a càrrec del seu representant. Tot seguit, cada participant va tenir l’opor tunitat de presentar se i exposar els seus interessos professionals. Per primera vegada, en la Fira

d’Ocupació de Sescelades, es va habilitar una zona d’exposició d’entitats i col·legis professio nals a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. A més es van dur a terme activitats espe cífiques per als titulats del Curs d’Orientació Professional per a la Inserció Sociolaboral (Inser lab), on una dotzena d’empre ses van oferir feina als titulats d’aquest programa de la URV adreçat a joves d’entre 18 i 30 anys amb una discapacitat intel· lectual igual o superior al 33%.

En aquesta tercera jorna da de la 18a edició de la Fira d’Ocupació Universitària URV

formatius abans que anar a la universitat, continua sent baix», diu Rosa Carbonell, coordinado ra territorial d’FP a Tarragona. En aquest sentit, Javier Almandoz, president de l’Associació d’Em preses de Serveis de Tarragona –AEST–, explica la situació que viu el sistema laboral en l’actua

GERARD MARTÍ

seguir contractes laborals que vagin més enllà de la temporada d’estiu. «Tarragona té molt bona oferta de feina durant els mesos d’estiu, però cal mantenir la du rant tot l’any, no només a base de contractes temporals. Ho fem tot a última hora, i cal ser més previsors. Hem de mirar d’obte nir una plantilla fixa durant tot l’any, assegurant la tranquil·litat i confiança dels treballadors», diu Víctor Franquet, gerent del Pa tronat de Turisme de Tarragona. Per la seva banda, els estudiants que van acudir al Palau Firal i de Congressos, es van mostrar «sa tisfets» amb el que ofereix la fira. «Està molt bé, fins i tot millor que altres anys. Com més oferta i informació hi hagi a l’abast dels estudiants, millor. Sobretot ara que ens toca decidir que farem amb el nostre futur. Aquestes exposicions t’ajuden a saber més el que vols fer. Jo, personalment, venia indecís, però després de parlar ho amb alguns responsa bles ja m’han fet decidir el que vull fer el pròxim curs», apunta Javi, estudiant de la Casa d’Oficis de Tarragona.

Quarta edició de la fira

es va comptar amb un centenar d’empreses al Campus Sesce lades. La primera es va dur a terme al Campus Vila seca el passat dimarts dia 21 de març,

litat. «Sobre el paper, el 53% dels oficis necessiten un grau d’FP per tal de tenir els coneixements bàsics per a dur los a terme de la manera correcta, i actualment a Catalunya estem en un 23,4%», afegeix.

D’altra banda, un altre dels ob jectius amb aquesta fira, és acon

Una trentena de centres de for mació professional i ocupacional de les comarques tarragonines passaran entre ahir i avui al Pa lau Firal de Tarragona, en una quarta edició de la fira que ahir al matí ja va aplegar a més de 1.300 persones. A banda de les xerrades i activitats lúdicoedu catives, durant aquests dos dies també hi han programades altres activitats com exhibició de tall de pernil, realitat virtual, maqui llatge, tallers de cuina, partits de ping pong i bàdminton, carreres de sacs, o activitats de cavalls, a l’exterior del recinte, entre mol tes altres.

i hi van participar 29 empreses del sector d’hoteleria i turisme.

La segona, al Campus Bellissens de Reus, i va comptar amb el ma teix nombre d’empreses que a

Tarragona. El dijous 11 de maig, al Campus Terres de l’Ebre, es durà a terme la quarta i última jornada de la Fira d’Ocupació de la URV 2023.

Ahir al matí el Palau Firal i de Congressos de Tarragona es va omplir amb més de 1.300 persones.

Joel Ramos

Els estudiants de la URV es van apropar als estands del centenar d’empreses ubicades al campus.

Les pistes d’esquaix del PMET es troben a Riuclar.

El preu per jugar a esquaix baixa a 5 euros per als clubs

El Patronat Municipal d’Esports de Tarragona (PMET) reduirà a la meitat la tarifa per jugar a es quaix als clubs i als col·legis de la ciutat. La reserva de les pistes, ubicades al pavelló esportiu de Riuclar, passarà a costar 5 euros l’hora per a aquests col·lectius, mentre que abans el preu era de 10 euros. El PMET, després de fer un estudi de costos, ha comprovat que la proposta és viable econòmicament, tal com ha constatat el viceinterven

tor general de l’Ajuntament. D’aquesta manera, es podran beneficiar de la reducció de la tarifa escoles i entitats, com el club d’esquaix que abans utilit zava les instal·lacions del Club Tennis Tarragona. Tanmateix, el temporal del dia de Santa Tecla va deixar impracticables les pistes del complex esportiu, motiu pel qual van començar a fer ús de les del PMET. La modi ficació del preu passarà diven dres pel Consell Plenari.

TARRAGONA

CULTURA

Tarragona s’omple de rodatges televisius aquesta setmana

Film Office va registrar ahir 4 gravacions, una d’un programa anglès i una altra amb Silvia Abril

Redacció

Tarragona ha esdevingut l’es cenari de força gravacions tele visives i documentals aquesta setmana. Tarragona Film Office, el servei municipal d’atenció als rodatges, en va gestionar ahir quatre, mentre que abans d’ahir es van produir dos més. L’actriu i humorista Silvia Abril prota gonitza una de les gravacions. Alhora, també es van enregistrar imatges del programa anglès A Place in the Sun

A Place in the Sun s’emet des del 2000 i consisteix en la cerca de propietats per comprar tant a Anglaterra com a l’estranger. En el capítol rodat a Tarragona, dues dones busquen un habitatge a la ciutat o voltants. D’altra banda, Ahora o nunca, programa de re portatges de Radio y Televisión Española (RTVE) presentat per Mónica López, va decidir anar al restaurant El Terrat a descobrir una recepta i a parlar de cuina romana. L’entradeta del capítol és a l’Amfiteatre. A més a més, es van gravar càpsules per a l’X3 de TV3 sobre la promoció turística

29 ANYS GENERANT CONSCIÈNCIA

Divendres 16 de juny a les 19 h.

Teatre Metropol (Tarragona)

vinculada a l’activitat nàutica. Els rodatges de dimarts van ser càpsules d’Objetivo RTVE sobre el bullying i una entrevista per a un llargmetratge documental sobre música electrònica.

Tarragona també ha estat

darrerament un dels indrets pre ferits per a les produccions ci nematogràfiques. Los renglones torcidos de Dios (dirigida per Ori ol Paulo) va ser una de les grans pel·lícules que van passar per la ciutat l’any 2021. En aquest film

apareix l’edifici de la Tabacalera, reconstruït i reconvertit en cen tre de salut mental. I la Part Alta va ser un dels escenaris triats per a la sèrie Bosé, que tracta la vida del cantant Miguel Bosé i es va estrenar el passat 3 de març.

PREMI ONES BOSQUE HABITADO Teachers For Future Spain

Teachers For Future Spain és un col·lectiu de voluntaris que desenvolupa accions per canviar la gestió de centres escolars, desenvolupar l’educació ambiental i afavorir la relació de l’alumnat amb l’entorn. Al voltant de 10.000 docents han participat de les seves iniciatives. Reben aquest premi per involucrar-se en una educació que fomenta l’esperit crític i el compromís ecosocial. Per ensenyar als més joves a pensar per a prendre decisions en pro del bé comú i transformar la societat.

Entrada gratuïta amb reserva prèvia

Informació i reserves: www.mare-terra.org / comunicacion@mare-terra.org / 977 55 13 00

Organitzador:

Col·laboradors:

El programa anglès ‘A Place in the Sun’ va enregistrar imatges a l’Amfiteatre.

ENTITATS

El Taller Baix Camp ampliarà les instal·lacions de la Masia Roig

L’entitat invertirà gairebé un milió d’euros per a construir una nova llar-residència per a 12 persones i eixamplar el centre de dia

GERARD MARTÍ

Josep Vallverdú rebrà el premi El Noi de Paper 2023 en un acte a l’Orfeó Reusenc

Sergi Peralta Moreno

L’associació Taller Baix Camp ampliarà les instal·lacions de la Masia Roig amb la construcció d’una nova llar residència, amb capacitat per a dotze persones, i l’expansió del centre ocupaci onal. Tal com detallà el director general de l’entitat, Josep Ramon Nogués, es preveu invertir, apro ximadament, un milió d’euros en el projecte. Les obres comença ran amb efecte immediat, entre avui i demà, amb el moviment de terres, i es calcula que haurien de concloure abans d’acabar l’any. Nogués va detallar que la ini ciativa sorgeix de la necessitat d’adaptar els espais a les «noves situacions vitals» d’uns usuaris cada vegada més envellits, una tendència que es replica en la majoria d’entitats del sector de l’atenció a les persones amb dis capacitat intel·lectual. El director general del Taller Baix Camp va assenyalar que, en una dèca da, es calcula que la meitat dels ciutadans que atendran tindran més de 65 anys.

La nova llar residència s’edi ficarà annexa a l’actual equi pament residencial de la Masia Roig, que té capacitat per a 24 persones. El projecte comptarà amb una subvenció de 300.000 euros dels fons Next Generation de la Unió Europea i també es finançarà, parcialment, a través d’un préstec bancari. Al nou im

SEXUALITAT

Està previst que les obres comencin entre avui i demà i que concloguin abans d’acabar l’any

moble, només de planta baixa, hi accediran les persones «que ne cessiten més suport de l’entitat, que tenen un grau d’envelliment important», detallà Nogués.

La jornada ‘Sexualitat i Diversitat Funcional’ exhaureix

les places

Tindrà lloc avui a les instal·lacions de firaReus

Redacció

La segona jornada Sexualitat i Diversitat Funcional, que es desenvoluparà aquest matí a firaReus, ha exhaurit les 200 places d’aforament màxim pre vistes. Es tracta d’una trobada adreçada a tothom i, de manera especial, als estudiants i profes sionals de l’àmbit de la discapa citat i de la sexualitat i a les per sones amb diversitat funcional i les seves famílies. L’objectiu de la sessió és compartir experièn cies sobre el dret a la sexualitat d’aquest col·lectiu i informar sobre mètodes per a facilitar la sexualitat i l’afectivitat. Com a ponents, hi participaran, entre

altres, el doctor en Psicologia i sexòleg Carlos de la Cruz Mar tín Romo i la metgessa i coach Jaci Molins. També s’explicarà el resultat de l’enquesta sobre les necessitats sexuals afecti ves que s’ha fet entre 270 ciuta dans, entre els quals hi ha gent amb diversitat funcional, fami liars i professionals que treba llen amb aquest col·lectiu. Per acabar, l’organització ha anun ciat que hi haurà una sorpresa. La jornada ha estat organitzada per la Comissió de Sexualitat del Consell Municipal de la Discapacitat de l’Ajuntament, amb la col·laboració del grup de treball pels drets sexuals a Reus.

Totes les habitacions seran in dividuals, per tal de «preservar la intimitat i la qualitat de vida», i estaran adaptades perquè en puguin fer ús residents amb mo bilitat reduïda. Així mateix, hi haurà un lavabo per a cada tres persones i fins a quatre accessos. Addicionalment, la llar tindrà al costat el jardí sensorial, l’espai on es duen a terme activitats per

SALUT

a estimular el cervell, com poden ser jocs, tallers manuals, banys en un petit estany –que permet experimentar amb aspectes com els canvis de textura o de tempe ratura– o tenir cura de l’hort.

El director general del Taller Baix Camp explicà que la idea va sorgir abans de la pandèmia i que aquesta va suposar una opor tunitat per a «acabar la d’arro

Presentaran al CAP Sant Pere un projecte per ajudar a deixar de fumar

En concret, se centrarà en les dones gestants

Redacció

El CAP Sant Pere acollirà diven dres la presentació del projecte Tobbgest, que pretén ajudar a les dones gestants a deixar de fumar a través d’una aplicació mòbil que inclou diversos jocs i una xarxa social per a cre ar lligams de solidaritat entre les participants. Des de l’1 de març, el programa es troba en fase de reclutament de perso nes embarassades que vulguin col·laborar amb la iniciativa. Es vol comptar amb 400 volun tàries, de les quals es faria un seguiment durant dotze me sos. Els Centres d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva del

donir i donar li un altre enfoca ment». En concret, les principals diferències respecte del primer esborrany plantejat, de caràcter «més continuista» amb els equi paments actuals, són la dispo sició d’habitacions individuals i la possibilitat de «sectoritzar» l’espai, de manera que, en cas de necessitat –com els confina ments que es van efectuar amb els contagis de covid–, es podria aïllar de manera exclusiva part dels residents o de la zona.

En aquest context, especificà que el nou equipament perme trà «reordenar» les persones que acull l’entitat i, en principi, generar dotze noves places resi dencials. Amb tot, dependrà del Departament de Drets Socials decidir si s’incrementa el nom bre de places disponibles o si es presenta un altre plantejament per a aprofitar els espais que quedaran buits.

Pel que fa a l’ampliació del centre de dia, l’actuació perme trà «desmassificar» els grups amb què es treballa en l’actuali tat, passant d’equips de vuit per sones a conjunts de quatre o cinc integrants, i habilitar tres aules més, cosa que permetria oferir una atenció més especialitzada i directa als usuaris. Aquesta in tervenció compta amb una sub venció per a programes d’interès general amb càrrec a l’assignació tributària del 0,7% de l’IRPF.

MOBILITAT

L’associació Hola Creador lliu rarà el premi El Noi de Paper 2023 al narrador, dramaturg, poeta i assagista Josep Vallver dú, que enguany celebra els seus 100 anys, «pel que repre senta en el camp de la literatu ra, però també en el seu sentit de país, catalanitat i feina feta durant cent anys a favor de la cultura», tal com destaca l’en titat. L’acte tindrà lloc aquest dissabte, a les 18 hores, a la sala Robuster de l’Orfeó Reu senc, i comptarà amb la pre sència de l’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, per a fer entre ga del guardó. A més, es reco neixerà una altra personalitat literària, la identitat de la qual no es revelarà fins al mateix dissabte, amb el premi El noi de paper 2022. En cloure la convocatòria, cap a les 18.30 hores, s’estrenarà la represen tació teatral Tutti Frutti, un musical sobre el comerç de proximitat, els mercats muni cipals i la pagesia, adaptat de la novel·la Un consomé de Contes, de Jordi Folck. L’actuació anirà a càrrec de la Companyia Bambadaboom, especialitza da en adaptacions literàries, i comptarà amb la participació d’Úrsula Garrido, Elena More no, Joan Sáez i Txema Escorsa. En concret, la història se cen tra en l’Úrsula, qui regenta una botiga de fruites i verdures al barri, i el seu nebot, en Tomàs, que estudia cuina i que, a vega des, l’ajuda en el negoci. Quan no atenen rere el taulell, expli quen històries i anècdotes de diversa índole. Redacció

Camp de Tarragona i la Catalu nya Central s’estan encarregant de trobar les participants. El projecte Tobbgest és una adap tació del programa Tobbstop, que té com a objectius registrar l’evolució del procés de deixar de fumar, ajudar en moments de major ansietat i informar i educar sobre els problemes del tabac i els beneficis d’una vida saludable. El projecte, finançat per l’Institut de Salut Carlos III, està conduït per un equip format per professionals de l’Institut Català de la Salut i de l’IDIAP Jordi Gol, i compta amb la col·laboració de l’ICS Camp de Tarragona i de la URV.

Habiliten

un aparcament a Mas Iglesias

Josep Ramon Nogués, explicant el projecte a l’indret on s’edificarà el nou equipament.

ELECCIONS 28M

Membres de la llista d’Ara Reus, mostrant el projecte.

Ara Reus proposa instal·lar lavabos públics per la ciutat

L’alcaldable d’Ara Reus, Da niel Rubio, i la número 2 de la candidatura, Dolors Vázquez, van presentar ahir la propos ta d’instal·lar lavabos públics en diversos punts de la ciutat. Rubio assenyalà que no serien «policlins de plàstic», sinó que es tractaria d’uns models d’acer inoxidable que disposarien de prestacions addicionals, com un servei d’autoneteja, solució desinfectant que s’activa cada vegada que algú surt del cubicle

ELECCIONS 28M

i, fins i tot, un «botó del pànic» per casos de necessitat. Els la vabos tindrien un preu «sim bòlic», en paraules de Vázquez, per a gestionar el seu mante niment. Després d’un estudi previ, s’ha apuntat al passeig de Mata, el barri del Carrilet o els parcs de Mas Iglesias, del Fer rocarril i de Sant Jordi com al guns dels indrets on s’haurien d’instal·lar. Amb aquesta mesu ra, Vázquez creu que s’ajudaria a reduir l’incivisme. SPM

Entre Veïns vol descentralitzar les oficines municipals

Entre Veïns proposa descentra litzar les oficines municipals amb l’objectiu de revitalitzar els barris de la perifèria i generar una oferta de serveis que per meti als seus residents sentir se «integrats» a la ciutat. En con cret, l’agrupació, que presenta a Valentín Rodríguez com a alcal dable per al 28 de maig, pretén reforçar el paper dels centres cívics com a «unitats adminis tratives descentralitzades on poder realitzar tràmits» amb

l’Ajuntament. A més, suggereix obrir més punts d’informació i gestió. En aquest sentit, pro posa que les entitats que dis posen de locals subvencionats pel consistori prestin un servei integral als veïns de les zones més allunyades del centre. La plataforma conclou que, amb aquesta mesura, es facilitaria la instal·lació d’equipaments comercials i esportius arreu del municipi per a eliminar les dife rències entre els barris. Redacció

ERIC TELLO, L’ADOLESCENT AMB UN EXCÉS D’OS

Sergi Peralta Moreno «Pupa, pupa», li deia un petit Eric Tello a la seva mare, Esmeralda Vali ente, quan notava una «punxada» als bonys que li anaven sortint a l’esquena, l’escàpula, la cama, l’avantbraç, el maluc. Pensant que era una acumulació de greix, la primera ope ració per a extreure l’element invasiu es va produir quan tenia 3 anys. El patiment es va intensificar amb la pubertat. «Notava com si fossin cruiximents, però 500 vegades més dolorosos», explica. La sorpresa es va pro duir quan el cirurgià, d’allò que semblava un excés de lípids, en va extreure una es tructura similar a un os de calamar. Era una calcificació.

Eric Tello, de 15 anys, és una de les úni ques quatre persones de l’Estat diagnosti cades amb heteroplàsia òssia progressiva, la malaltia de l’home de pedra, una mutació del gen GNAS que consisteix en la formació d’os addicional a la pell, al teixit subcutani, als músculs, als tendons i als lligaments. En la globalitat del planeta, només se’n conei xen una seixantena de casos. La presència d’aquest esquelet extern genera rigidesa i

pot arribar a bloquejar la mobilitat de les ar ticulacions. Tello conviu amb dolor crònic per culpa de la patologia, atès que les peces punxegudes es claven dintre del cos. «Porta pegats de lidocaïna, cada quatre hores s’ha de medicar i ha de dormir amb benzodia zepines perquè, si no, no pot descansar. Si té algun brot de dolor més intens, l’hem de portar a l’hospital perquè li posin morfina», relata la seva mare.

En aquests moments, l’heteroplàsia no té «estudis ni medicació», detalla Valiente. «Els governs no donen diners per a inves tigar aquestes malalties tan, tan, tan mi noritàries», lamenta. Per aquest motiu, les cures pal·liatives són l’única solució per a alleugerir el patiment de Tello, amb el desig que, quan arribi als 20 anys, la malaltia en

tri en un estat «latent», tal com han explicat els metges a la família.

L’adolescent no pot agafar un llapis amb la mà dreta més de deu segons; no pot estar gai re estona dret; tampoc assegut. Per l’afectació, li era impossible seguir les classes amb nor malitat i, des del passat gener, és una professora qui el visita a casa per a continuar estudiant. El seu pare, Jordi Tello, lamenta que s’han trobat amb una «falta de comprensió» per part de la societat, que el prejutjava amb l’argument que «no vol es tudiar».

Amb tot, Eric Tello, conscient dels seus límits, intenta viure com un adolescent més de 15 anys. Gaudeix de jugar als videojocs, de quedar amb els amics, d’anar al cinema i de jugar a futbol, encara que no aguanti més de cinc minuts sobre la gespa. Quan sigui major d’edat, vol anar a la discoteca i somia amb treure’s el grau en Cibersegure tat. «M’agradaria fer mecànica, però la ma laltia m’ho impedeix. Si em quedo en cadira de rodes, no puc arreglar un cotxe, però sí treballar amb un ordinador. Vull treure’m el cicle i treballar del que he estudiat», anhela.

Eric Tello, una de les poques persones diagnosticades amb heteroplàsia òssia progressiva, i la seva mare, Esmeralda Valiente.

El jove conviu amb la ‘malaltia de l’home de pedra’, una patologia minoritària que li provoca dolors crònics

ERC és el partit amb més candidatures per al 28M i Ciutadans, el que menys

El primer es presenta a 155 municipis de la província, mentre que el segon només ho fa a 12, una xifra molt allunyada dels 36 dels comicis del 2019

John Bugarin/ACN

Només queda un mes per a les eleccions del 28 de maig i es comença a notar en l’ambient. Aquestes darreres setmanes, els partits polítics s’han fet un fart de presentar les seves can didatures, que ahir van ser pu blicades de manera oficial al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT). Tot i que en cara són provisionals i poden pa tir canvis d’última hora, la gran majoria són les que les formaci ons presentaran a les diferents comarques del Camp de Tarra gona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. Esquerra Republicana encapçala el rànquing dels par tits amb més candidatures a tota la província, amb 155. En els comicis del 2019, ERC en va presentar 137, 18 menys. En can vi, Ciutadans ha patit una gran caiguda respecte a les anteriors eleccions, on van concórrer a 36 municipis. El 28M, només esta ran presents a 12.

Junts per Catalunya i PSC segueixen de ben a prop el partit republicà, amb 129 i 127, respectivament. Totes les grans formacions con centren el gruix de les seves candidatures en el Camp de Tarragona, a municipis com Tarragona, Salou, Vila seca, la Canonja o la Pobla de Mafumet, entre d’altres. En el cas del Par tit Popular, estarà present a 33 municipis. En total, presenta 44 candidatures a la província, tal com va fer en 2019, tot i que han variat algunes localitats. Ara Pac te Local ha arribat a les 42 llistes, mentre que ECP n’ha completat 31 i la CUP, 20. Al Camp de Tar ragona, es presenten a 27, 17 i 14 municipis, respectivament.

Un dels que ha disminuït dràsticament el nombre de can didatures és Ciutadans (12), que només es presenta a Tarragona, Reus, Salou, Vila seca, Cambrils, la Canonja, els Pallaresos, Mont roig del Camp, l’Hospitalet de l’Infant Vandellòs, Tortosa, Cu nit i Calafell. Aquesta xifra sig nifica una tercera part de les que van assolir el 2019. La crisi inter na en la formació taronja ha pas sat factura i, després dels comicis de fa quatre anys, ha perdut la meitat de poblacions pel camí a les comarques catalanes.

Tot apunta que aquest buit que deixa Ciutadans l’estan om plint partits com Valents, una situació que es podria reflectir a les urnes. Valents va néixer com a Barcelona pel Canvi, per pre

sentar se, justament en coalició amb Ciutadans, a les eleccions municipals de la Ciutat Comtal el 2019. A finals del 2021, la for mació va adoptar el nom actual i presenta 17 candidatures per al 28M. Un altre partit que ha mi llorat les seves xifres és Vox, que concorrerà a 19 municipis, gaire bé quintuplicant els dels passats comicis (4).

Terres de l’Ebre i Baix Penedès

La ciutat de Tarragona és on més llistes es presenten. Els de la ca pital tindran fins a 13 opcions, una més que en el 2019, per a

aquest 28M: Esquerra Republi cana, PSC, Partit Popular, Junts per Catalunya Tarragona Com promís Municipal, CUP Amunt, Vox, Sí Tarragona Ara Pacte Local, Ciuta dans, Tarragona en Comú Podem, Valents, Partit Comunista dels Treballadors de Catalu nya, Convergents i Es cons en Blanc. Reus en té 12, les ma tei

sentades al Camp de Tarragona.

municipis, mentre que ECP ho fa a 7, Ara Pacte Local, a 6 i la CUP, PP i Vox, a 4. D’altra banda, Ciu tadans només estarà present a Amposta el 28M.

xes que Sa lou. La següent població amb més can didats a l’alcaldia és el Vendrell, amb 11. El Baix Penedès compta rà amb 14 candidatures del PSC, 13 d’ERC, 9 d’Ara Pacte Local, 8 de Junts, 7 del PP i d’ECP, 4 de Vox i 2 de la CUP i de Ciutadans.

Pel que fa a Terres de l’Ebre, que comprèn les comarques del Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Terra Alta, a Tortosa es presenten 8 candidatures. Es querra i Junts són els partits amb més presència, amb 48 i 46 llis tes. Els socialistes concorren a 37

Des de Junts destaquen que presenten candi datures a un 81% dels municipis (4 són Entitats Municipals Des centralitzades), arribant a 6 més que en les darreres elec cions. Pel que fa al Camp de Tarragona, indiquen que s’ha arribat a un 64% de les locali tats. Per la seva part, En Comú Podem destaca que el gran gruix de les seves llistes estan al Camp de Tarragona, on han arribat a noves localitats com la Canonja. Ara Pacte Local, que amb les se ves llistes arriba a un 75% de la població de Catalunya, destaca que, després de la de Barcelona, la de Tarragona és la demarcació on més candidatures han pre sentat.

La mateixa dinàmica al país

Des d’Esquerra també han vol gut dir la seva i han assegurat que han batut el rècord de la formació pel que fa a llistes pre

Amb les 94 can didatures per al pròxim 28 de maig, superen de manera àmplia les 84 de les elec cions del 2019. Aquestes dades, que qualifiquen d’«històriques», no són un cas excepcional que s’ha viscut no més a Tarragona. Els republicans concorren a 804 municipis catalans, superant el rècord de 2019 (802) i erigint se, tal com passa a la província de Tarragona, en el partit que més en presenta als pròxims comicis. El PSC ha presentat 615 can didatures, 89 més que les que va registrar el 2019. Per demar cacions, on més han crescut les llistes socialistes són a Barcelona (+46), Tarragona (+25), Girona (+15) i Lleida (+3). Entre les cu riositats de les llistes presen tades hi ha la de Botarell (Baix Camp), només integrada per do nes. Aquesta és una possibilitat

La ciutat de Tarragona és on més candidatures es presenten, seguida de Reus i Salou

Vox ha presentat 19 llistes a les comarques tarragonines, 15 més que en el 2019

que només es pot contemplar, segons la llei, en municipis de menys de 3.000 habitants, com és el cas d’aquest municipi. D’altra banda, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, va reivindicar ahir en una atenció als mitjans que el partit ha presentat «més llistes que mai encapçalades per dones» a les municipals. Segons els republicans, un 35,45% de les seves candidatures munici pals estan liderades per dones. Des d’ERC indiquen que el 2015 només un 23% de les llistes es taven encapçalades per dones i ara aquestes ja representen el 48,63% dels candidats que con formen les llistes, segons les se ves dades. En aquest sentit, els socialistes també afirmen que tenen llistes paritàries pràcti cament arreu del territori, amb un 47% de presència de dones, i han millorat en un 2,13% la presència de dones com a caps de llista. El de la paritat sempre es converteix en tema de debat quan s’acosten les eleccions. A Tarragona ciutat, per exemple, només 4 de les 13 candidatures les encapçalen dones, mentre que a Reus ho fan 8 de les 12 que es presenten. A Tortosa, només n’hi ha 2 de 8 caps de llista. Els municipis del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Baix Penedès coneixeran les llistes definitives el pròxim 2 de maig.

la fórmula per un futur verd química

química la fórmula per a un futur verd

La química, pedra angular de la transició verda de la societat

El sector té molt a dir en els avenços que Europa faci per assolir les fites marcades al ‘Green Deal’

Anna Ferran

El futur serà verd o no serà. L’emergència climàtica ens obli ga a reinventar nos com a pla neta i a trobar alternatives que uneixin el progrés i el respecte al medi ambient. Caminar en vers aquest objectiu és cosa de tots. Administracions, ciutada nia, organismes, entitats socials i empreses estem cridats a fer una passa endavant, a compro metre’ns obertament i a passar a l’acció. Els indicadors mediambi entals, però, ens alerten contínu ament que els temps se’ns esgota i si no comencem ja, quan ens hi

posem, serà massa tard.

En aquest context, la Unió Eu ropea va presentar fa dos anys el full de ruta amb les principals metes que els 27 estats mem bres han d’assolir per transfor mar nos en un continent climà ticament neutre. Aquest full de ruta és l’European Green Deal –Pacte Verd Europeu– i estableix les fites que s’han d’anar assolint des d’ara i fins a 2050 per a con vertir a Europa en el paradigma de la transformació verda. Si bé el Green Deal apel·la al conjunt de la societat europea, el cert és que hi ha determinats àmbits

que juguen un rol crucial. La in dústria, el transport i la mobilitat i l’energia són tres dels sectors on més incideix. I és que de la seva descarbonització en depèn, en bona part, l’èxit o el fracàs, no només del pacte, sinó dels esfor ços per salvar el planeta d’una situació insostenible.

La química està present en més del 98% dels processos i productes de tota la cadena de valor

L’impuls a les renovables, els

nous combustibles, l’electrifi cació, el reciclatge o l’economia circular són alguns dels con ceptes i processos vinculats a l’acompliment del Green Deal, sobre els quals cada vegada se’n parla més. Cadascun d’ells tindrà un impacte directe en multitud de sectors d’activitat, cosa que ajudarà a la progressiva descar

La química dona resposta a reptes com les renovables, la circularitat o els nous combustibles

bonització de l’economia i, per extensió, del continent. Ara bé, perquè això sigui una realitat, cal un actor, que faci d’impulsor i de força tractora de la resta. Parlem del sector químic. Es calcula que la química està present en més del 98% dels processos i productes de la res ta de sectors productius al llarg de tota la cadena valor. Aquesta omnipresència de la indústria química fa que la seva aposta per la sostenibilitat i la descarbonit zació tingui un impacte enorme, que va molt més enllà dels seus propis productes i processos, ja

que afecta el conjunt de l’activi tat econòmica. El sector fa anys que és plenament conscient del rol indispensable que juga en la construcció d’un futur verd, ja que pot promoure un canvi amb les solucions que crea, però tam bé replantejant els seus propis processos productius. Però no només n’és conscient, sinó que fa anys que treballa per a desenvo lupar innovacions que permetin una indústria química més sos tenible i verda. Quan pocs conei xen el concepte de sostenibilitat, el sector ja es marcava objectius per a aconseguir la. Ara, immer sos en la transformació verda i digital –que estan cridades a ser les revolucions productives més importants de la història recent–la química s’alça com la pedra angular per assolir el canvi. El repte és majúscul, però el sector en global, i el tarragoní en particular, estan totalment cen trat en promoure la innovació per promoure una Europa verda, posar fre als efectes de l’emer gència climàtica i encetar un nou futur.

El sector químic tarragoní està totalment enfocat en aportar solucions de valor que permetin abans en el compliment del Pacte Verd Europeu i reforçar el lideratge del continent.

Qui aprèn dels taurons

per protegir el clima?

Estem canviant de totes les formes possibles per protegir el clima. Per exemple, ens inspirem en la manera de nedar dels taurons per crear una innovadora làmina que cobreix la superfície dels avions. Ara, la tecnologia Sharkskin ajuda els avions a volar consumint menys combustible, la qual cosa es tradueix en menys emissions. Tot això forma part del nostre compromís amb la protecció del clima.

El clima està canviant. Nosaltres també.

Més informació en basf.com/change

química la fórmula per a un futur verd

Ser el catalitzador d’una Europa verda, innovadora i competitiva

L’espai Smart Chemistry Smart Future que es durà a terme en el marc de la fira Expoquimia posa el focus en el paper determinant del sector químic a l’hora d’assolir les fites del Pacte Verd Europeu

Anna Ferran

La innovació forma part de l’ADN de la indústria química. És, de fet, la seva raó de ser. La immensa majoria de les petites i grans revolucions que han can viat la nostra quotidianitat són resultat d’anys d’investigació vinculada a aquest sector. De fet, només cal observar les dades d’inversió en R+D+I per veure el pes que aquesta té per a la quími ca. El 2021, l’últim any del qual hi ha dades disponibles, la despesa i inversió en recerca, desenvolu pament i innovació de la química espanyola va pujar fins als 1.143 milions d’euros. Aquesta xifra és un 5,2% superior respecte a l’any anterior. Si es compara amb el 2010, suposa un creixement acumulat del 30%. I si es fa la re trospectiva des de l’any 2000, el creixement acumulat pel que fa a la inversió i despesa en innovació és del 194%, cosa que evidencia el pes que aquesta ha assolit en els darrers temps. Tant és així que el sector químic acumula el 26,6% del total de la inversió en innovació del sector industrial espanyol.

L’increment tan destacat que ha experimentat aquesta xifra és el reflex del compromís del sec tor amb un altre aspecte entre llaçat amb la innovació: la soste

nibilitat. La química treballa per a impulsar la sostenibilitat, tant en els seus processos com en els seus productes, per a oferir so lucions eficients i respectuoses amb l’entorn. Ara bé, el context d’emergència climàtica que vi vim ens obliga a accelerar esfor

L’objectiu del sector és accelerar la transició d’Europa cap a la neutralitat climàtica

La química acumula el 26,6% de la inversió en innovació de la indústria espanyola

ços. La indústria és plenament conscient d’això i està orientant tot el seu talent i recursos en aquesta direcció.

Ser la palanca del ‘Green Deal’ Alguns dels àmbits en els quals està posant especial èmfasi el sector són àmbits decisius per a assolir l’ambicionada meta d’un futur sostenible. La circularitat, l’eficiència energètica, el reci clatge químic de plàstics, enva sos i embalatges, la captura, ús i emmagatzematge del diòxid de carboni, l’hidrogen verd, les ba

teries dels vehicles, entre altres innovacions que avui es troben en una fase inicial seran fona mentals per assolir la fita final de construir un futur sostenible. I en tots i cadascun d’ells el sector químic hi juga un rol crucial.

Justament aquest planteja ment és el que es mostrarà a l’espai Smart Chemistry Smart Future en el marc del Saló In ternacional Expoquimia, que es durà a terme del 31 de maig al 2 de juny a Fira de Barcelona. L’es deveniment és la fira del sector químic més important de l’Estat i una de les cites més destacades del sud d’Europa. Sota el lema Green Deal Edition, Smart Che mistry Smart Future tindrà com a propòsit mostrar com el sec tor químic està liderant el des envolupament de tecnologies i processos innovadors que seran imprescindibles per a assolir els ambiciosos objectius climàtics pel 2050 que la UE s’ha marcat en el Pacte Verd Europeu.

Tenint en compte que la in dústria química abasteix de pro ductes i tecnologies al 98% dels sectors productius i es troba en la base d’innumerables cadenes de producció, aquests processos, tecnologies i materials estan fa cilitant la descarbonització tant de les cadenes de subministra

ment com de l’activitat del ma teix sector. L’objectiu compartit de la química és, doncs, accele rar la transició d’Europa cap a la neutralitat climàtica abans de 2050, contribuint així a l’eco nomia circular i a l’enfortiment de cadenes de subministrament resilients.

L’àgora de la innovació verda Més enllà dels estands on les empreses podran presentar i in formar de les seves darreres no vetats, Smart Chemistry Smart Future comptarà amb un espai anomenat Àgora, en el qual es duran a terme nombroses xerra des i taules rodones, en les quals es mostraran casos d’èxit que

Innovem amb tu, millorant la conservació dels aliments i dissenyant el packaging sostenible del futur

aeqtonline.com

són només la punta de l’iceberg de la contribució que el sector farà a la consecució del Pacte Verd Europeu. Diverses de les ponències que es faran a Expoquimia tractaran sobre innovacions que o s’han desenvolupat o s’estan aplicant al pol químic tarragoní. Covestro, per exemple, presentarà algunes de les seves darreres solucions sostenibles en superfícies sò lides i com l’economia circular es pot aplicar a l’àmbit de la impressió i el packaging. Per la seva banda, BASF parlarà sobre el reciclatge de les bateries i l’im puls de l’economia circular per a una mobilitat sostenible i el seu director general, Carles Navarro,

juntament amb el meteoròleg Francesc Mauri oferiran la xerra da Sense química no hi ha futur sostenible. La circularitat també protagonitzarà les presentacions de Repsol, qui parlarà sobre com tancar el cercle en l’àmbit dels plàstics i de les escumes flexibles de poliuretà. Per la seva banda, Dow posarà el focus en l’ano menada quarta revolució indus trial, que serà sostenible, digital i social i també se centrarà en la circularitat dels embalatges. Així mateix, l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) parlarà sobre el present i el futur de ChemMed Tarrafona, el prin cipal clúster petroquímic del sud d’Europa.

química la fórmula per a un futur verd

Les revolucions que està impulsant la química per a un futur sostenible

Hidrogen verd

Una revolució energètica. L’hidrogen es pot emmagatzemar, té una alta capacitat calorífica i, el més important, és zero emissions, ja que quan combustiona l’únic que s’obté és vapor d’aigua. Actualment, l’hidrogen s’extreu del gas, cosa que converteix aquest procés en altament contaminant. L’alternativa verda, passa per aconseguir-lo de l’aigua, tot separant les molècules d’hidrogen i d’oxigen mitjançant corrent elèctric provinent d’energies renovables.

Circularitat

Imitar la natura i ser capaços de tancar el cercle. Aquesta alternativa ens ajudaria a ser més sostenibles i eficients amb l’ús dels recursos, ja que implica fugir del paradigma lineal actual basant en produir, utilitzar, llençar, per un basat en produir, utilitzar, reciclar. Ara bé, perquè el reciclatge sigui una possibilitat real per cada vegada més productes, la química hi té molt a dir, ja que ofereix solucions i tecnologies que ho permeten, tancant cada vegada més cercles productius.

Captura i ús de CO2

El diòxid de carboni és el principal gas contaminant i el causant, entre altres, de l’escalfament global. És per això que la ciència s’ha plantejat com a possibilitat per a reduir les emissions de CO2 el fet de capturar-lo abans que s’emeti a l’atmosfera. I què passaria amb el diòxid de carboni? Una opció seria emmagatzemar-lo aprofitant formacions geològiques profundes. L’altra passa per a convertir-lo en una matèria primera alternativa per a la producció de polímers.

Reciclatge químic

Tornar a l’estat original. Aquest és el plantejament del reciclatge químic. Fins ara, els materials plàstics s’han reciclat mecànicament. Ara bé, no tots els tipus de plàstics ho permeten, cosa que implica que tots aquests acabin en incineradores o en abocadors, suposant més contaminació i un malbaratament de recursos. El reciclatge químic planteja convertir qualsevol polímer en olefines que es podran tornar a utilitzar per a crear nous plàstics i que evitaran l’ús de cru.

química la fórmula per a un futur verd

Tarragona atreu inversió i innovació per impulsar una indústria neta

El territori ha aconseguit alguns dels projectes més potents en matèria de descarbonització, que el situaran a l’avantguarda

Anna Ferran

Inversió, innovació i sostenibi litat. Aquestes són les tres claus per a promoure avanços que ens encaminin cap a la conse cució del Green Deal. Justament, aquesta és l’equació que està duent a terme el sector químic tarragoní. Com a pol químic més important de tot el sud d’Europa, i un dels principals clústers quí mics del conjunt del continent, el que passi a Tarragona té molt a dir sobre el grau d’acompliment dels objectius compartits mar cats en el Green Deal. En aquest sentit, les empreses establertes al territori estan duent a terme in versions milionàries per a posar en marxa plantes de producció revolucionàries, que són una veritable finestra oberta al futur que ens espera.

Hidrogen verd a gran escala

Repsol és el principal productor i consumidor d’hidrogen del con junt de l’Estat espanyol. És per això que ha establert un full de ruta per a impulsar la generació d’hidrogen renovable mitjançant diverses tecnologies. L’objectiu és arribar a 552MW de capaci tat instal·lada el 2025 i 1,9GW el 2030, cosa que el convertiria en un dels actors més determinants en l’àmbit de l’hidrogen de tota Europa. El Complex Industrial que la companyia té al Polígon Nord jugarà un rol fonamental en els objectius de l’empresa. I és que ha estat escollit per a ubicar hi la planta de producció d’hidrogen verd més gran d’Es panya.

L’electrolitzador –així s’ano menen les plantes que generen hidrogen verd mitjançant aigua i energia elèctrica de fonts reno vables– estarà impulsat per un consorci liderat per Repsol i for

mat per Enagàs Renovable, Iqoxe i Messer. Es preveu una inversió de 230 milions d’euros, als quals se li podrien sumar 80 milions més per a la creació d’instal· lacions d’emmagatzematge elèc tric. Després de superar l’etapa d’enginyeria conceptual, el pro jecte ja es troba en fase d’engi nyeria de detall.

L’avenç en el disseny d’aques

ta planta col·loquen al consorci liderat per Repsol i a Tarragona com un referent en l’impuls de l’hidrogen verd al conjunt del continent europeu. En aquest sentit, des de Repsol expliquen que el fet de poder comptar amb un electrolitzador de gran escala suposa una fita tecnològica, ja que gràcies a la seva mida s’acon segueix reduir els costos associ

ats a la producció d’hidrogen re novable mitjançant la tecnologia de l’electròlisi, que fins ara s’ha testat en plantes pilot o de petita escala.

Clor energèticament eficient

Una altra inversió que posa Tarragona i el sector químic a l’avantguarda en matèria de tec nologia, eficiència energètica i

innovació és la nova planta de producció de clor promoguda per Covestro. La instal·lació, que està en marxa des de fa uns me sos, ha suposat una inversió de més de 200 milions d’euros per part de companyia alemanya i és única i pionera al món. El motiu? La tecnologia que utilitza per a produir el clor. Covestro i inves tigadors de la Universitat d’Aac

A l’esquerra, vista àeria de complex industrial de Repsol, que acollirà l’electrolitzador més gran de l’Estat per a la producció d’hidrogen verd. A la dreta, un operari treballant a la nova planta de producció de clor de Covestro.

hen han treballat durant més de 20 anys per a desenvolupar un procés que permetés produir clor amb menys consum energètic. El resultat és la tecnologia de càto de d’oxigen despolaritzat, que requereix un voltatge elèctric més baix per a separar el clor del sodi en la sal mineral, cosa que permet una reducció del 25% del consum energètic. Després d’aconseguir superar amb èxit les proves a escala de laboratori, Covestro va construir una planta pilot a Krefeld Uer dingen (Alemanya) on es va tes tar la tecnologia abans de fer el salt a escala industrial a Tarrago na, on la companyia tenia espe cial interès a dur a terme aquesta inversió tecnològica a causa dels elevats preus de l’energia respec

te a altres països europeus, i de la resta del món, on la companyia està implantada. La singulari tat d’aquesta instal·lació, que és única al món, ha fet que CEFIC, el Consell Europeu de la Indús tria Química, l’hagi seleccionat com un dels principals projectes de tecnologies baixes en carboni

EMPRESA DESTACADA

química la fórmula per a un futur verd

CEDIDA

L’electrolitzador serà el més gran de l’Espanya i un dels principals

d’Europa

La nova planta de clor de Covestro és única al món i una referència per la tecnologia que utilitza

L’ecoplanta és un dels set projectes escollits per a rebre finançament del Fons d’Innovació de la UE

Messer ha impulsat una nova planta de fraccionament d’aire zero emissions

creació de metanol circular evita l’ús de matèries primeres verges per aquesta finalitat.

Reduir emissions

A aquests grans projectes, cal sumar hi altres inversions des tacades en matèria d’innovació i eficiència energètica, que per meten fer avui les primeres pas ses cap a la descarbonització. Un exemple d’això va ser l’aturada de la Unitat d’Hidrocarburs de Dow, que es va fer a principis de 2022. L’aturada va permetre renovar les instal·lacions elèctri ques i instal·lar una nova turbi na, que els ha permès reduir un 8% les emissions de CO 2

Gasos sense petjada de carboni

que el sector químic està impul sant a tot el continent.

L’Ecoplanta, un projecte pioner Un altre dels projectes destacats per CEFIC que es durà a terme al territori és l’Ecoplanta, impulsa da per Repsol, Agbar i l’empresa canadenca Enerkem. Aquesta

instal·lació pionera a la Penín sula és un dels set projectes eu ropeus que rebrà finançament per part del Fons d’Innovació de la Unió Europea, que impulsa grans inversions tecnològiques en matèria de descarbonització. Concretament, el fons farà una aportació de 106 milions d’eu

GRUPHELCO, expertesa i trajectòria en el manteniment i les instal·lacions

Treballen en àmbits com les instal·lacions elèctriques i mecàniques, la climatització o l’enginyeria

Un referent en el manteniment i les instal·lacions industrials.

Aquesta és la millor carta de presentació de GRUPHELCO.

La companyia és un dels princi pals partners del sector químic tarragoní en l’àmbit dels serveis auxiliars. Fundada el 2010, si bé

l’equip professional que la va impulsar va donar continuïtat a un projecte punter nascut als anys 90, GRUPHELCO ha con solidat el seu know-how per a esdevenir un soci clau per a em preses de sectors tan diversos com la indústria de transforma ció, la indústria petroquímica, el

sector serveis, el sector turístic i hoteler o l’administració.

GRUPHELCO suma més de 850 clients i ha dut a terme més de 3.000 projectes i intervenci ons en manteniment. Un dels seus principals àmbits d’espe cialització són les instal·lacions elèctriques, tant d’alta com de

ros, dels 300 milions totals en els quals està xifrada la inversió.

Aquesta instal·lació industrial pionera, que s’ubicarà al Morell i que es preveu que estigui en funcionament a partir de 2026, esdevindrà la primera planta de producció de metanol circular d’Espanya. En ella, es valoritza

baixa tensió i el seu manteni ment preventiu i predictiu. A aquest cal sumar n’hi d’altres d’importants com la instal· lació i manteniment d’equips de climatització i fred industri al, el manteniment i muntatge d’instal·lacions mecàniques o els projectes d’enginyeria. Amb l’objectiu de donar res posta a les noves necessitats dels clients i amb la vista clava da en la sostenibilitat, han am pliat la seva cartera de serveis sumant hi la instal·lació de sis temes d’energia solar fotovol taica, així com de carregadors elèctrics per a vehicles.

ran residus sòlids urbans no reci clables i es convertiran en meta nol que s’utilitzarà per a fabricar nous materials i biocombustibles avançats. Es calcula que cada any processarà unes 400.000 tones de residus sòlids urbans no re ciclables per altres mitjans pro cedents de municipis pròxims, cosa que equivaldria a la brossa generada per una població de 800.000 persones. La clau del projecte no és només que es do narà un nou ús amb valor afegit als residus no reciclables, que de no ser així acabarien en incinera dores o en abocadors, sinó que la

Els processos zero emissions ja són possibles en l’àmbit de la química. Així ho evidencia la nova planta de fraccionament d’aire, que Messer ha aixecat al polígon sud i que actualment es troba en fase de posada en marxa. Amb una inversió de 50 milions d’euros, la nova instal· lació farà el procés de destil·lació criogènica, que separa els tres principals components de l’aire, oxigen, nitrogen i argó, de ma nera totalment electrificada. Si a això se li suma el fet que el procés de destil·lació és totalment lliure d’emissions, ens trobem davant d’una activitat totalment neta, pel que fa a les emissions de ga sos d’efecte hivernacle.

CEDIDA

L’empresa suma més de 850 clients i més de 3.000 projectes.

A. Ferran

química la fórmula per a un futur verd

INNOVACIÓ

Liderar la descarbonització de tota la indústria catalana des del territori

El futur Centre Català per la Descarbonització de la Indústria tindrà com a missió que la indústria sigui climàticament neutra CEDIDA

Anna Ferran

Tarragona liderarà la descarbo nització de la indústria catalana. El passat 2 de febrer, el secreta ri d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ del Departament d’Empresa i Tre ball de la Generalitat de Catalu nya, Albert Castellanos Maduell, anunciava, en el marc de l’as semblea de la Vall de l’Hidrogen, que el territori acolliria el nou Centre Català per a la Descarbo nització de la Indústria. Aquest centre d’investigació està cridat a desenvolupar innovacions que permetin que tot el sector indus trial, especialment l’implantat al Camp de Tarragona, impulsi una transició energètica que li per meti esdevenir climàticament neutre.

Els pressupostos de la Gene ralitat per aquest 2023 ja inclo uen una partida de cinc milions d’euros per a impulsar la creació d’aquest nou espai de recerca i transferència del coneixement, que se sumarà a d’altres que

ja estan instal·lats al territori. «Aquesta dotació segur que es veurà complementada amb in versió privada per aconseguir desenvolupar tecnologia clau per aquesta descarbonització», assegurava Castellanos.

El paper de l’AEQT

L’Associació Empresarial Quími ca de Tarragona ha rebut l’encàr rec de realitzar el plantejament conceptual del futur centre. El doble rol de la química com a impulsora de solucions que fa ciliten la descarbonització i com una de les indústries amb més petjada de carboni l’ha convertit en la candidata idònia per a en capçalar aquest centre, que vol capacitar a la indústria catalana amb solucions tecnològiques que permetin descarbonitzar els seus processos productius.

«Determinats processos in dustrials, implementats al com plex industrial de Tarragona, no disposen de tecnologies indus trialment disponibles per a la

seva descarbonització i reque reixen desenvolupament tecno lògic. Això es produeix també en

altres sectors, com el del ciment, la siderúrgia o la valorització energètica», explica la directora

gerent de l’AEQT, Maria Mas.

Avançar en els usos del CO2

En aquest sentit, Mas afegeix que «les tecnologies comercials dis ponibles per descarbonitzar de terminats processos industrials passen per la captura del CO2». El problema és que, a hores d’ara, és una alternativa «poc compe titiva». I ho és per dos motius relacionats entre si. En primer lloc, perquè el CO2 s’ha d’emma gatzemar, ja que el seu consum és encara impossible. En segon lloc, justament perquè «l’ús del CO 2 no és encara industrialment viable. La seva transformació no està desenvolupada», explica la responsable de l’AEQT.

«El desenvolupament dels usos del CO 2 és un objectiu compartit amb altres sectors in dustrials», constata Maria Mas. I afegeix: «La incorporació de solucions transitòries, com l’em magatzematge pròxim del CO2 capturat, s’identifiquen com a imprescindibles per poder com

petir en el món global». Aquest context és el que fa indispensable el futur Centre Ca talà per la Descarbonització de la Indústria. «Necessitem imple mentar unes instal·lacions pre industrials i pilots prou modu lars per acomodar les necessitats esmentades», subratlla la gerent. Justament aquest serà l’objectiu del nou espai.

Cercant ubicació Si bé se sap que el centre s’ubi carà al Camp de Tarragona, en cara es desconeix quina serà la seva localització exacta. Diversos municipis han postulat per aco llir lo, i ara l’administració cata lana, així com altres organismes vinculats a la recerca han de va lorar quina és l’opció més adient. Un dels municipis que ha fet el pas és la Canonja. El seu alcal de, Roc Muñoz, explica que han ofert el solar a tocar de l’N 340, on hi havia hagut el club Vicente Ferrer, i que el consistori va ad quirir fa poc més d’un any, per acollir el centre. «Si finalment s’escull aquesta ubicació, la Ca nonja faria una aportació de 3 milions d’euros, que és la inver sió que hem fet per adquirir la propietat i enderrocar l’edifici i deixar el solar a punt per cons truir hi». En els pròxims mesos es farà pública la ubicació defi nitiva d’aquest centre que farà de Tarragona un referent en matèria de descarbonització.

La Generalitat ha destinat una partida pressupostària de 5MEUR.

química la fórmula per a un futur verd

La captura i ús del CO2, la tecnologia pont abans del salt definitiu a l’hidrogen

El sector químic reclama que també es contempli en els plans nacionals de transició energètica, ja que altres tecnologies encara no són competitives

Anna Ferran

Capturar, emmagatzemar i uti litzar el diòxid de carboni és una de les solucions prioritàries per a descarbonitzar la indústria química, així com altres sectors amb una alta generació de CO2

Aquest procés, que es troba en vies de desenvolupament a gran escala, té un benefici immediat, ja que evita que s’emeti més diò xid de carboni a l’atmosfera. Ara bé, el que el pot fer revolucionari és la possibilitat de fer servir el diòxid de carboni que és, al cap i a la fi, un residu, i convertir lo en un component d’alt valor que permetria la creació de noves matèries primeres o d’hidrogen circular.

Tant la Comissió com el Par lament Europeu han reconegut que no serà possible assolir uns objectius de neutralitat d’emissi ons el 2050 sense les tecnologies de captura, emmagatzematge i

usos del CO 2 (CCUS per les seves sigles en anglès). A hores d’ara, aquesta és l’única alternativa tecnològica que permet la retira da de CO 2 de l’atmosfera per via directa o indirecta i la contribu ció a la reducció d’emissions en sectors difícils de descarbonitzar com és el cas de les indústries del ciment, la calç o la química, on l’emissió de CO 2 és intrínseca al procés.

Produir hidrogen circular

La darrera edició de la Jornada

Anual de l’AEQT, que es va cele brar el passat novembre, va estar justament centrada en aquest aspecte. El sector tarragoní va reivindicar la necessitat d’apro fundir en l’àmbit de les CCUS per a produir hidrogen circular, fet a partir del diòxid de carboni. Aquesta mena d’hidrogen se ria un pas intermedi abans que la producció d’hidrogen verd

–aquell que ha estat produït per un procés d’electròlisi amb ener gia elèctrica provinent de fonts renovables– sigui competitiva. En aquesta línia, el president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, recordava que «l’hidrogen verd tardarà temps en estar disponi ble en les quantitats necessàries i a un cost competitiu». «Aquesta tecnologia encara ha de madu rar, i a més farà falta també un gran desplegament de renova bles al territori. Mentre això no arriba, cal que es considerin al tres tecnologies que sí que estan disponibles i prou madures, com l’hidrogen circular amb captura i emmagatzematge de CO2, per al seu ús futur com a matèria primera en nous processos quí mics», apuntava.

Espanya no ho contempla Malgrat això, el govern espanyol no ha contemplat les tecnologies

Amb el CO2 capturat, es pot produir hidrogen circular així com materials plàstics

L’hidrogen verd necessita un gran desplegament de renovables i una tecnologia consolidada

CCUS ni l’hidrogen circular en el full de ruta per a la descarbo nització i la transició energèti ca, malgrat que el passat 29 de desembre la Comissió Europea va publicar un document d’ori entació sobre el tema perquè els Estats membres poguessin actu alitzar els seus Plans Nacionals Integrats d’Energia i Clima.

«Al nord d’Europa els estats ja estan donant suport a projectes d’aquest tipus. Aquí encara no es contempla, i correm el risc de perdre el tren, perquè és ara quan les multinacionals estan decidint a on planifiquen les grans inver sions que calen per adaptar les instal·lacions a aquest procés», alertava Cañagueral.

El 2019, les emissions vincula des a sectors industrials difícils de descarbonitzar van ser de 21,3 Mt de CO2, cosa que representa el 33% del total de les emissions de la indústria. Per això, des del sec tor químic es fa una crida perquè les CCUS entrin al full de ruta de la descarbonització.

química la fórmula per a un futur verd

Reptes per a un futur competitiu, sostenible i descarbonitzat

És sabut que, a nivell mundial, s’estima que el químic és el sector industrial que més creixerà des d’ara i fins al 2030, a un ritme mitjà del 4,5% anual. Els produc tes que fabriquem són essencials en tots els àmbits de la vida quotidiana, de la societat i de l’economia (es calcula que el 98% de les activitats productives re quereixen la química en algun punt del procés de fabricació).

I encara ho seran més en el futur, ja que és la química qui ja està desenvolu pant, i ho continuarà fent, les solucions als reptes de sostenibilitat que tenim per endavant: generació d’energia reno vable, emmagatzematge d’electricitat, desenvolupament de materials recicla bles, desenvolupament de noves tècni ques de reciclatge químic, potabilització d’aigua, conservació i allargament de la vida dels aliments... La demanda hi serà i és per això que sabem que el sector creixerà.

És cert que això és a nivell mundial.

Però estem convençuts que Tarragona té potencial per participar d’aquest crei xement químic global, i per continuar jugant hi un rol protagonista com fins ara. A més, ha quedat palès en temps re cents que és preferible que aquests pro

Per poder desplegar els plans de descarbonització, cal també l’acompanyament de les administracions, perquè d’elles depenen moltes de les mesures que s’han de prendre

ductes es fabriquin amb proximitat, per la garantia de subministrament que això implica i per l’autonomia estratègica que això li confereix al país.

Però, per fer ho possible, perquè Tarragona pugui jugar en aquest tauler mundial, cal que el sector faci front a

una sèrie de reptes que té al davant, en especial aquells que tenen a veure amb la transició energètica. La indústria qu ímica està compromesa amb aquesta transició i amb la seva descarbonitza ció en els horitzons 2030 i 2050, per

El sector està convençut que té un futur competitiu, viable i climàticament neutre al territori, i en són una prova els grans projectes que ja s’estan posant en marxa o anunciant

una qüestió no només d’obligació, sinó sobretot de convicció i de supervivèn cia estratègica. És per aquest motiu que les empreses, i també ChemMed com a clúster, disposem de plans realistes per poder fer possible aquesta transforma ció.

Plans que compten amb el suport no només de les grans multinacionals que conformen el sector petroquímic de Tarragona, sinó també del sistema de coneixement que ens envolta i enri queix, com la URV, l’ICIQ, l’Eurecat, els centres de formació dual... o la mateixa Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Sense oblidar un projecte incipient, però que també ens projecta com a referent de futur com és el nou Centre per a la Des carbonització Industrial, una iniciativa publicoprivada que s’ubicarà al nostre territori.

Comptem, doncs, amb plans viables i realistes i amb un ecosistema que és referència a nivell internacional. Però, per poder desplegar i executar aquests plans, cal també l’acompanyament de les administracions, perquè d’elles de penen moltes de les mesures que s’han de prendre, com l’eliminació de barre res que s’arrosseguen des de fa dècades (infraestructures elèctriques, cost ener gètic, necessitat d’amplada ferroviària europea, entre altres qüestions) o el necessari suport a la descarbonització (en particular mitjançant la considera ció d’alternatives a l’hidrogen verd, i de tecnologies pont complementàries com la captura i l’emmagatzematge de CO2). No es tracta de concedir cap privilegi ni excepció, sinó del que la mateixa Unió Europea recomana en la seva Estratè gia de l’Hidrogen i del que ja estan fent països tant del nord d’Europa com els Estats Units.

Si es donen aquestes condicions, el sector està convençut que té un futur competitiu, viable i climàticament neu tre en aquest territori, i en són una bona prova els grans projectes que, fins i tot amb aquestes barreres encara vigents, ja s’estan posant en marxa o anunciant, com l’Ecoplanta, la nova planta de pro ducció de clor, o l’electrolitzador més gran d’Espanya. Entre molts d’altres. Inversions que demostren que les grans multinacionals continuen veient a Tar ragona un clúster amb futur, i que seran cada cop més si es van resolent totes aquestes barreres i obstacles. Nosaltres estem segurs que la indús tria té molt de futur brillant al territori. Un futur, com dèiem, competitiu, sos tenible i neutre climàticament. Però cal que entre tots fem els deures perquè Tarragona sigui competitiva en un con text de mercats globals i, per tant, pugui participar d’aquest creixement que sa bem que el sector tindrà a nivell mundi al. No perdem aquest tren.

IGNASI CAÑAGUERAL

President de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT)

La nova planta de clor de Covestro, un model a seguir per la consecució del Pacte Verd

La instal·lació de la companyia a Tarragona permet la producció de clor i sosa càustica d’una manera molt més eficient gràcies a la innovadora tecnologia ODC

Redacció

A causa de les seves propietats i múltiples usos, el clor és un ele ment indispensable en l’activi tat de la indústria química. Per aquest motiu, garantir ne una producció que sigui eficient i res pectuosa amb l’entorn és un pas indispensable amb tal d’aconse guir els objectius que estableix el Green Deal, el Pacte Verd impul sat per la Comissió Europea. En aquest sentit, per assolir el que s’estableix al full de ruta euro peu, és imprescindible posar el millor talent i la tecnologia més innovadora al servei del progrés i la sostenibilitat.

Amb aquesta filosofia en ment, recentment Covestro ha posat en marxa a Tarragona la

FORMACIÓ

primera planta del món basada en la tecnologia de càtode d’oxi gen despolaritzat (ODC), que permet un ús energètic més res ponsable durant la producció de clor. En comparació als processos actuals, la tecnologia ODC, que ha desenvolupat en exclusiva la mateixa Covestro després de més de 20 anys d’investigació, reque reix un voltatge més baix, que es tradueix en un estalvi energètic del 25%. Més concretament es calcula que, la nova planta de Tarragona, reduirà 22.000 tones mètriques de CO2 a l’any en com paració als mètodes que s’estan utilitzant actualment. En aquest sentit, l’estalvi de les emissions de diòxid de carboni de la planta equivaldrà a la quantitat de CO2

que produeixen 15.000 vehicles durant tot un any.

Mitjançant aquesta nova plan ta, que ha suposat una inversió de 200 milions d’euros, Covestro no només pot produir clor per la fabricació pròpia d’MDI, sinó que també genera sosa càustica, que es destina als mercats ibèrics i europeus. A més, el nou centre ha suposat la creació de 50 llocs de treball, i suposa un pas més en el desenvolupament social i econòmic del territori, i en la consolidació de Tarragona com a referent de la química al sud d’Europa.

Aquest projecte s’emmar ca dins de la visió global de la companyia d’esdevenir una or ganització plenament circular a

Institut Comte de Rius, formant els professionals 4.0

Estan especialitzats en àmbits com la digitalització o les tecnologies de l’hidrogen

Redacció

L’Institut Comte de Rius és el centre formatiu de referència del sector químic, amb 50 anys de trajectòria formant opera dors de planta i analistes de laboratori. Els vincles amb em preses capdavanteres els han permès de traslladar la seva cultura de treball i el seu saber fer a cicles d’altres famílies, com l’electricitat i electrònica, la fabricació mecànica, l’edifi cació i obra civil i el transport i manteniment de vehicles.

Competència 4.0

La digitalització està suposant una nova revolució industri al. L’automatització, la intel· ligència artificial i l’anàlisi de dades faran possible processos més sostenibles, més depurats i personalitzats. L’equip docent del Comte de Rius treballa per a garantir que els alumnes ad quireixin, reforcin i ampliïn les competències 4.0 per fer front al nou paradigma industrial.

Utilitzen simuladors assegu rant un bon entrenament del

futur professional. Han impul sat un projecte de digitalització dels laboratoris, Els laboratoris als núvols, que ha rebut di ferents premis a la innovació educativa. També han creat en torns de realitat virtual i realitat augmentada que apropen l’es tudiant a situacions quasi reals

Covestro

ha invertit 200 milions d’euros en la nova planta i ha creat 50 nous llocs de feina.

gasos d’efecte hivernacle proce dents de la seva pròpia produc ció (abast 1) i de fonts d’energia externes (abast 2) en un 60%, fins a assolir els 2,2 milions de tones mètriques el 2030.

llarg termini. Per aconseguir ho, Covestro està treballant en inici atives que, com la mencionada posada en marxa de la planta, ajudin a assolir les zero emissi ons netes el 2035 per a les emis sions d’abast 1 i abast 2. Per això, preveu reduir les emissions de

Uns objectius climàtics que encaixen perfectament amb els preceptes que recull el Green Deal europeu, que defensa la ur gència de fer un ús més eficient i sostenible dels recursos dispo nibles.

En aquest full de ruta cap a

la neutralitat climàtica, un altre factor essencial són les energies renovables. Per aquest motiu, entre altres mesures, els centres de producció de Covestro de tot el món ja s’estan transformant, de manera gradual, cap a mo dels d’origen sostenible. Sense anar més lluny, totes les plantes de la divisió de Recobriments i Adhesius de Covestro a Espanya funcionen totalment amb elec tricitat verda provinent de fonts alternatives als recursos fòssils.

de forma segura i controlada. El centre coordina el projecte d’innovació Digital Twin Boxes (DTB): Escenarios de entrenamiento competencial inmersivo en procesos y operaciones de mantenimiento industrial amb la participació de centres d’FP d’arreu de l’Estat i Repsol. Així mateix, imparteix el curs d’es pecialització Digitalització en el manteniment industrial, per a preparar en indústria 4.0 tèc

nics superiors de les branques química, elèctrica i mecànica.

L’hidrogen, aposta de present El seu compromís amb la in novació els ha convertit en un dels centres formatius de referència en l’àmbit de les tec nologies de l’hidrogen. Aquest curs tornaran a impartir classes teoricopràctiques en el Máster Interuniversitario en Tecnologías de Hidrógeno. A més participen amb altres centres d’FP de l’Estat en el projecte d’innovació Producción de Hidrógeno verde por ELECtrólisis i han adequat una aula labo ratori amb un electrolitzador per poder treballar en aquestes tecnologies.

Aquesta filosofia ha fet que l’Institut Comte de Rius no si gui només un centre formatiu, sinó que esdevingui un espai d’oportunitats. L’institut s’ha convertit en una aposta segu ra per a joves d’arreu que han trobat en aquest centre la clau del seu futur personal i profes sional.

Apropen l’estudiant a situacions quasi reals gràcies als simuladors i la realitat virtual

química la fórmula per a un futur verd

Ciència i alemany, el tàndem de l’FP Dual Transnacional de BASF

Aquest programa impulsat per la companyia i l’Institut Comte de Rius, permet obtenir el grau superior en Química Industrial i incorporar-se com a operador de planta a Alemanya en finalitzar-lo

Anna Ferran

T’agrada l’aventura i viure nous reptes? La ciència és la teva pas sió? L’esforç i la constància són dues de les paraules que millor et defineixen? Vols aprendre un nou idioma? Si la resposta a totes aquestes preguntes és afir mativa, continua llegint. Estàs al davant d’una oportunitat de present i futur única: l’FP Dual Transnacional de BASF. La com panyia alemanya ha engegat una nova edició del pioner programa de formació professional dual in ternacional, que combina la for mació entre Tarragona i Alema nya. Aquesta opció formativa no només ofereix un ensenyament professionalitzador de primer nivell, com és el grau superior de Química Industrial impartit per l’Institut Comte de Rius, i l’opor tunitat d’aprendre un idioma com l’alemany, sinó que en fi nalitzar amb èxit el segon i últim curs, els estudiants s’incorporen a la companyia com a operadors de planta al seu site de Ludwigs hafen, on BASF té la seva central.

«A la vida, els èxits no depe nen d’una alineació dels astres, sinó de bones decisions i molt d’esforç». Aquesta és la reflexió que fa la Isabel Meneses, alumna de la sisena promoció d’aquest programa. Meneses és una de les desenes de participants que al llarg d’aquests anys han fet una aposta en ferm pel seu fu tur. «L’FP Dual Transnacional de BASF t’ofereix una sortida laboral molt bona. Tens un lloc de treball fix a Alemanya, en un entorn on aprens i et formes constantment. A més, fas bons amics i, gràcies al fet de treballar a torns, tens una bona concilia ció que et permet aprofitar bé el temps lliure», explica. Arribats en aquest punt, sorgeix una pre gunta obligada. I l’idioma?

Aprendre alemany

Una de les particularitats d’aquest programa formatiu és que, els alumnes que hi parti cipen, no només aprenen totes les habilitats relacionades amb

la química i la tecnologia que els habiliten per a treballar com a operadors de planta, sinó que també aprenen alemany. Al llarg dels dos cursos s’imparteix clas ses regulars d’aquesta llengua, de manera que en finalitzar els estudis i just abans de començar la seva nova etapa com a treba lladors de BASF a Ludwigshafen, han assolit un nivell B1 d’ale

Fins al 15 de juny, els interessats poden presentar el seu currículum

Durant el programa, els alumnes aprenen alemany fins a assolir un nivell B1

Ser constant i tenir mobilitat internacional són dos dels trets que han de tenir els candidats

many. En aquest sentit, Isabel Meneses afirma amb rotunditat que «l’idioma no és un proble ma».

En la mateixa línia, Raquel Close, alumna de la cinquena promoció, assegura que «qualse vol pot fer ho, per alguns potser ens és més fàcil, però comencem aprenent lo des de zero». Tot i que ella ja tenia certes nocions de l’idioma, ja que el seu pare és ho landès, ha pogut veure com tots els seus companys han aconse guit dominar l’alemany i rebre la recompensa del seu esforç.

Una aventura única

La valoració que fan aquestes dues joves, així com d’altres que ja han realitzat aquesta formació i que ara es troben treballant a Ludwigshafen és més que posi tiva. Més enllà dels motius ob vis, com són el fet d’aconseguir una feina fixa en una empresa líder mundial com BASF, tenir una titulació de grau superior i aprendre un idioma, n’hi ha d’al

tres que fan d’allò més atractiva aquest programa formatiu. Els participants tenen l’oportunitat de créixer a nivell humà. I és que l’FP Dual Transnacional de BASF et permet treballar en equip, viatjar juntament amb els teus companys, visitar un país acom panyat per persones amb els quals acabes forjant una amistat. En definitiva, viure una aventura inoblidable.

Deu mesos de pràctiques

Si després de conèixer les expe riències d’aquests participants i la proposta de futur que ofereix BASF hi estàs interessat, aquests són els aspectes pràctics que has de saber. Per a poder presen tar una sol·licitud, has de tenir nacionalitat europea, mobilitat internacional i haver cursat una de les següents titulacions: cicle formatiu de grau superior d’una altra especialitat, cicle formatiu de grau mitjà, batxillerat o titu lació universitària. Si compleixes aquests requisits i tens un clar interès per la ciència i l’esforç, la dedicació i la constància són alguns dels trets que et definei xen, envia el teu currículum a jobs@basf.com, amb l’assumpte #FPDUAL2023. El següent pas és el procés de selecció, on es duen a terme entrevistes personals. Si el superés, hauràs entrat a for mar part de la FP Dual Transna cional de BASF.

Al setembre vinent comença ran les classes. El programa dura dos anys i quatre mesos, amb deu mesos de pràctiques (quatre a Tarragona i sis a Ludwigshafen). El primer curs es duu a terme a Tarragona i a segon es comença la formació aquí i es finalitza a Alemanya. Les pràctiques estan remunerades amb assignació de beca i les despeses d’allotjament dels sis mesos a Ludwigshafen estan coberts per la companyia.

Tens fins al 15 de juny per pre sentar la sol·licitud. «Viu l’aven tura, estima la ciència i sigues constant. Aquesta és la fórmula per ser un més de l’FP Dual de BASF».

Accelerant la sostenibilitat

Dow vol ser la companyia de ciència dels materials més innovadora, centrada en el client, inclusiva i sostenible del món. D’aquests quatre eixos, el seu pilar número u és la sostenibilitat, que té la seva base en un compromís continu amb la seguretat, la salut i el medi ambient. L’empresa vol liderar el canvi, començant amb el seu mateix exemple i influint als seus grups d’interès per a generar una societat sostenible, que garanteixi el futur a llarg termini. Per això, ha establert uns Objectius de Sostenibilitat que redefineixen el paper de Dow a la societat.

Així mateix, Dow assumeix la responsabilitat d’accelerar els seus esforços per reduir les emissions mundials de carboni, donant suport als objectius del Green Deal, així com l’Acord de París, i prenent-los com una guia d’actuació i una oportunitat per millorar. Per això, la companyia s’ha fixat unes metes addicionals als seus Objectius de Sostenibilitat per actuar sobre desafiaments tan importants com són el canvi climàtic i l’economia circular.

Objectius de Sostenibilitat 2025

química la fórmula per a un futur verd

Enfocant els esforços en:

Noves metes orientades a:

Els reptes d’avui no admeten dilació

En continu progrés:

Liderar

l’agenda per a la Sostenibilitat

Generar innovació que marqui la diferència

Materials més Segurs

L’eliminació dels residus plàstics

Fomentar una Economia Circular

Com assolir la neutralitat de carboni?

Dow està convençuda que una indústria química baixa en carboni i circular és possible. Per això, la companyia ha desenvolupat un full de ruta que explica com pensa resoldre dos dels seus principals reptes per assolir la neutralitat de carboni: com alimentar els seus centres de producció sense emetre CO2 i com fabricar els seus productes utilitzant matèries primeres sostenibles. Així mateix, a Europa, col·labora amb Shell en un projecte que transformarà els forns de craqueig de vapor en forns de craqueig elèctrics.

En economia circular, treballa per augmentar l’ús de materials circulars –com plàstic reciclat i matèries primeres bio en substitució de matèries primeres fòssils– en els processos i incrementar així la reciclabilitat dels productes. A més, compta amb diverses resines de plàstic reciclat postconsum, com AGILITY™, que permet incorporar

Les noves metes de Dow

PROTEGIR EL CLIMA

Al 2030, Dow reduirà les seves emissions netes anuals de CO2 en 5 milions de tones mètriques en comparació amb el valor de referència de 2020 (una reducció del 15%). La companyia vol assolir la neutralitat climàtica el 2050.

Valorar la natura Materials segurs per a un món sostenible

Involucrar a comunitats, empleats i clients per a assolir el màxim impacte

Mantenir el lideratge mundial en operacions

un 70% de plàstic reciclat, o la línia de resines REVOLOOP™, que dona una segona vida a plàstics reciclats a través de processos de reciclatge mecànic.

Finalment, la col·laboració amb l’empresa Mura Technology permetrà donar suport a la ràpida ampliació d’una innovadora solució de reciclatge químic que transforma els residus plàstics –també els no reciclables– en envasos més sostenibles i segurs, fins i tot per aplicacions de contacte alimentari.

TRANSFORMAR ELS RESIDUS

De cara 2030, Dow transformarà els residus plàstics i altres formes de matèries primeres per comercialitzar tres milions de tones mètriques de solucions circulars i renovables anualment.

ECONOMIA CIRCULAR

De cara 2035, Dow impulsarà l’economia circular, ajudant a «tancar el cercle» fent que el 100% dels seus productes destinats a aplicacions d’envàs i embalatge siguin reutilitzables o reciclables.

química la fórmula per a un futur verd

EMPRESA COMPROMESA

Deu anys del Panel Públic Assessor de Repsol, deu anys de diàleg social

Aquest òrgan consultiu inclou persones de diversos sectors socials amb l’objectiu d’establir i enfortir la relació amb l’entorn

Escoltar l’entorn, conèixer les seves preocupacions, opinions i punts de vista, traslladar infor mació rellevant… En definitiva, establir un diàleg. Aquest és un dels compromisos que ha adqui rit des de fa anys Repsol. La com panyia no només és generadora d’ocupació i d’inversió, sinó que vol treballar de bracet amb els territoris on està implantada per a construir una relació amb la so cietat basada en la comunicació, la transparència i l’entesa mutua. Partint d’aquesta idea, just ara fa 10 anys es creava el Panel Públic Assessor (PPA) de Repsol a Tar

ragona. Ara bé, què és un PPA i quina és la seva funció?

El Panel Públic Assessor de Repsol és un òrgan consultiu en el qual participen persones representatives de diferents sec tors socials i que pretén conver tir se en un canal de diàleg entre la societat i l’empresa. Està for mat per una vintena de persones de la societat civil de l’àrea d’in fluència del complex industrial de Repsol, que inclou els muni cipis de Tarragona, La Pobla de Mafumet, El Morell, Vila Seca, Constantí, Perafort i Puigdelfí, la Canonja i Reus. Els perfils dels panelistes és divers, i el formen

representants dels sectors sani tari, educatiu, turístic, empresa rial, ecologista, comercial i de les associacions de veïns. L’element compartit entre totes elles és que formen part de la societat local.

Comunicació oberta

La vintena de persones que for men el Panel Públic Assessor de Repsol es reuneix regularment amb representants de la com panyia per a conèixer més sobre Repsol, la seva activitat i la seva estratègia, en unes trobades que també serveixen per a posar so bre la taula dubtes o inquietuds que els panelistes tenen o que

han pogut copsar entre el seu entorn més pròxim. I és que jus tament aquesta és la missió del PPA: establir una comunicació permanent i oberta que permeti millorar la relació entre la soci etat i Repsol, i apropar el Com plex Industrial de Repsol al seu entorn.

Ceres és l’empresa que s’en carrega de la gestió i moderació del Panel des del seu inici. Entre les seves funcions, destaca la de vehicular totes les inquietuds i preocupacions dels membres del panel i dels seus entorns envers l’activitat del complex. Aquestes poden ser respostes en aquell

moment per part de Repsol o esdevenir temes a tractar a les trobades presencials.

Durant aquests deu anys més de 50 persones han format part del Panel, s’ha realitzat 43 ses sions i 11 visites (a les parades programades al mateix complex, al Centre tecnològic de Repsol a Móstoles, a les instal·lacions marines de Repsol al Port de Tarragona o a la Plataforma Ca sablanca).

Durant les sessions s’han abordat temes vinculats a la producció, la sostenibilitat i el medi ambient, la seguretat, els incidents industrials, la transició

energètica, les col·laboracions amb l’entorn o l’afectació de la pandèmia al dia a dia del com plex.

Acte de commemoració

Una dècada després de la seva posada en marxa, Repsol ha de cidit posar en valor i agrair la tas ca feta pels més de cinquanta pa nelistes que han passat pel PPA de la companyia des de la seva posada en marxa. Ho farà amb un acte que es durà a terme avui a la Casa Miret de Tarragona, que comptarà amb breu espectacle del mentalista Ramon Fauria. A l’esdeveniment, s’ha con vidat als membres actuals i a tots els exmembres del Panel, al comitè de direcció del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, així com a representants d’altres panels públics de l’AEQT i repre sentants destacats de la indústria per a valorar la importància cab dal que té no només aquesta ini ciativa, sinó la construcció d’una relació estreta, propera, sincera i, sobretot, transparent amb la societat.

Una cinquantena de panelistes han pres part en el PPA de Repsol

Albert Fortuny Álex Martínez Alfred Monreal Antonio Solé Blanca Garcia

Carol Roig

Dolors Gil Eloy Capdevila F. Xavier Vallverdú Francesc Roca Francisco García Francisco Montoya

Anna Ferran

Durant aquests deu anys, cinquanta persones han format part d’aquest òrgan i s’han fet un total de 43 sessions i 11 visites a les diverses instal·lacions de la companyia.

química la fórmula per a un futur verd

Iñigo Rosell Jaume Bigorra Joana Zapata Joaquim Nolla Jordi Daniel José Antonio Porras

Josep Baiges Josep Bertran Josep Muntadas Josep Vives Juan de Dios Castro Judit Montserrat

Liduvina Giralt Lluís Trinidad Macarena Masip Manel Lucas Manel Pomada Manuel Castro

Maria Hernández

Maria Roig

Maria Targa

Marta Vilalta

Martí Macías Mercè Chiapella

Mercè Ribé Montse Codina Montserrat Duch

Narcís Almena Neus Roig Nuria Aranda

Núria Serrano Paco Martín Pedro Juan Rotger

Pedro Sánchez Pere Plana Susana Carrasco

Teresa Ruana Tina Rubio Tomás Berasategui Victoria Arija Victoria Martí Xavier Arnavat

química la fórmula per a un futur verd

SOSTENIBILITAT

Avançar cap a la circularitat de les aigües industrials, l’aposta conjunta del sector

La nova planta de tractament d’aigües residuals industrials suposa la inversió conjunta més gran de la història de la química tarragonina

Anna Ferran

La circularitat és un dels ele ments claus en la construcció i la promoció d’un futur verd. La reintroducció a la cadena de va lor d’allò que fins ara havien es tat considerat residu és sinònim d’eficiència, de reducció de la contaminació i de reducció de la petjada de carboni en l’obtenció de recursos. La indústria química és un dels principals promotors de l’economia circular, especial ment vinculada als plàstics. Però la química tarragonina és un re ferent mundial per a promoure la circularitat en l’àmbit de l’aigua. Ara fa 10 anys, el sector feia una aposta valenta: la construcció i posada en funcionament d’una planta de regeneració d’aigües residuals urbanes, per a ser re utilitzades en els processos in dustrials. Una dècada després, aquest ambiciós projecte fa un important pas de futur amb la nova planta de tractament d’ai gües industrials.

Fa escassos dos mesos, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, era l’encarregat d’in augurar oficialment aquesta nova planta de tractament ubi cada al complex que AITASA (Aguas Industriales de Tarra gona, SA) té al polígon químic sud. La nova instal·lació suposa la major inversió conjunta de la història de la indústria química

de Tarragona, amb més de 30 mi lions d’euros aportats per les em preses participants al projecte.

Si bé la planta que es va cons truir fa 10 anys té com a funció regenerar l’aigua provinent de les EDAR (Estacions de Depuració d’Aigües Residuals) de Tarragona i Vila seca, per a reintroduir la al cicle productiu de la indústria, alliberant així cabals provinents d’altres fonts, el nou equipament recull l’aigua provinent de les es tacions de tractament de cadas cuna de les indústries i hi ofereix un tractament addicional que permet guanyar més puresa a l’aigua abans de ser emesa al mar a través de l’emissari conjunt. En aquest sentit, cal destacar que gràcies a les millores tècniques introduïdes en la nova planta de tractament, s’aconsegueix redu ir més d’un 70% de la càrrega contaminant present a les aigües residuals industrials, cosa que té un impacte positiu directe en els ecosistemes marins.

Reutilitzar aigua industrial

Més enllà de reduir l’impacte me diambiental del sector, aquesta important inversió persegueix un objectiu a mig termini. I és que la qualitat de les aigües re sultants, després de passar per la nova planta de tractament con junt, permet regenerar les per a un nou ús i, per tant, la seva re

En una nova fase es vol construir una planta de regeneració d’aigües residuals industrials per a reintroduir-les al cicle productiu

utilització. Aquest és el següent repte en l’estratègia del projecte de reutilització d’AITASA. En una nova fase, es vol construir una nova planta de regenera ció, que en aquest cas tractaria aigües residuals industrials, per tal que aquestes puguin reapro fitar se i tornar se a introduir en

el cicle d’aigua industrial. Els es tudis per convertir aquesta idea en una realitat ja estan en marxa.

D’aquesta manera, un cop la futura planta estigui construïda i en funcionament, la indústria tarragonina estarà reutilitzant no només aigües residuals urba nes, com ja fa des del 2012, sinó també una bona part de les seves pròpies aigües residuals indus trials. Els càlculs són que, amb aquesta fase completada, les in dústries químiques del Camp de Tarragona podran reutilitzar fins a un 40% de l’aigua que consu meixen anualment, minimitzant

tant el recurs en origen com les aigües abocades per l’emissari.

Més aigua regenerada

Arribar al 40% de consum d’ai gua regenerada suposaria doblar el consum actual d’aquesta mena d’aigua. L’any passat, el 19% del consum total d’aigua per part de les empreses va provenir de la planta de regeneració d’aigües residuals. En total es van utilit zar 5,93 hm³ d’aigua regenerada, una xifra equivalent al consum anual d’aigua que pot tenir una ciutat com Tarragona, cosa que suposa un nou rècord històric.

A més, actualment AITASA ha obtingut una ampliació de la concessió de les aigües regene rades, per augmentar el recurs hídric disponible. L’objectiu d’aquesta ampliació és que es pugui passar dels gairebé 6 hec tòmetres cúbics anuals de capa citat actual a 9, la qual cosa per metrà assolir l’objectiu que més del 25% del total d’aigua indus trial consumida pel sector quí mic de Tarragona sigui regenera da; una fita intermèdia abans de la futura planta de regeneració d’aigües residuals industrials si gui una realitat.

A dalt, vista aèria de la nova planta. A sota, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la inauguració de les instal·lacions.

RECONEIXEMENT

química la fórmula per a un futur verd

INICIATIVA DESTACADA

El present i futur del sector, a la reunió del Panel Públic Assessor de Dow

En la segona reunió anual del PPA, es van tractar temes sobre la relació entre la indústria i la societat

Redacció

17 empreses de l’AEQT reben la certificació RSE de ‘Responsible Care’

El segell es renova cada dos anys

Redacció

Un total de 58 empreses quí miques, adherides totes al pro grama voluntari Responsible Care, han renovat la certificació Responsible Care, vinculada a la responsabilitat social empresa rial. D’aquestes 58, disset són empreses membres de l’Asso ciació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). La marca RSE Empresa Responsable de Responsible Care és una cer tificació atorgada per Feique (la federació empresarial de la indústria química espanyola), i garanteix el compromís empre sarial del sector amb la Sosteni bilitat i la Responsabilitat Social Empresarial, sota el paraigua de Responsible Care i posant en valor la seva contribució al Des envolupament Sostenible.

Les 17 empreses de l’AEQT

que han renovat la certificació són: BASF, Carburos Metáli cos, Clariant, Covestro, Dow, ELIX Polymers, Ercros, Inovyn, IQLIT Emulsiones Poliméricas, Iqoxe, Kemira, Messer, Plixxent, Repsol, Tepsa, TDE i Vopak Ter quimsa.

L’objectiu d’aquesta iniciati va, que ja va començar el març del 2015 i que es renova cada dos anys, és dotar les empreses adherides al programa Responsible Care d’un reconeixement visible, per part de Feique, que garanteixi i deixi constància del seu compromís amb les polítiques de Sostenibilitat i RSE posant en valor, davant d’organismes públics i privats, institucions competents i la so cietat en conjunt, la seva impli cació i contribució essencial en aquests àmbits.

El Panel Públic Assessor de Dow Tarragona va celebrar la setma na passada la seva segona reunió anual a la seu de l’AEQT per a compartir temes rellevants en la indústria química i la seva rela ció amb la societat. La reunió va començar amb una benvinguda a les noves incorporacions pro posades pels membres sortints, com a part de la necessària re novació del panel, que van ser acceptades per unanimitat. Les noves incorporacions són Jú lia Camprubí, jove periodista, castellera i jugadora de futbol al Morell; Yasmina Armesto, exper ta en comunicació corporativa i presidenta de la Colla Jove Xi quets de Tarragona; i Josep Ma ria Brugués, actualment jubilat i amb una experiència laboral de tracte directe amb associacions, empreses i entitats de tota la pro víncia.

Després, Maria Mas, directora gerent de l’AEQT, va presentar l’associació i les seves funcions, reptes i estratègia pels pròxims anys. Seguidament, Sergio Del gado, subdirector de programes de Protecció Civil de la Genera litat, va presentar la campanya Efecte bombolla, i va demanar l’opinió dels panelistes sobre com millorar el missatge pel fu tur. Delgado també va compartir una valoració preliminar sobre la prova d’enviament d’alertes al mòbil i els errors tècniques que van suposar una difusió molt

En la trobada es van presentar els nous membres del PPA.

Camp de Tarragona i va explicar les seves conclusions. Els pane listes van agrair les explicacions i van destacar la necessitat de reconèixer la Universitat Rovira i Virgili i la seva àmplia experièn cia i coneixement en la matèria. El president de l’AEQT també va explicar als panelistes les no vetats anunciades per diverses administracions en matèria de control de la qualitat de l’aire del territori. Per una banda, l’am pliació, per part de la Direcció General de la Qualitat Ambiental de la Generalitat, de la seva xarxa de mesuradors i dels compostos que seran monitorats. Per l’altra, l’estudi de la qualitat de l’aire que impulsarà l’Ajuntament de Tarragona.

baixa a la demarcació de Tarra gona.

A continuació, Paco Montoya, responsable de comunicació de l’AEQT, va compartir un extrac te del recent estudi de percepció del sector químic 2023, que va

mostrar dades molt interessants sobre com la ciutadania valora la presència i el paper de la indús tria química al Camp de Tarrago na. Els panelistes van manifestar la seva voluntat de saber ne més en futures sessions.

Per acabar amb els punts de l’agenda marcada, Ignasi Cañagueral, actual president de l’AEQT, va presentar els resultats de l’última edició de l’Observa tori de la Qualitat de l’Aire del

Finalment, es va reconèixer als membres sortints del Panell amb plaques commemoratives per la seva feina durant més de 8 anys. Els membres sortints són Helder Moya, Laia Guasch, Josep Maria Juan i Maria Ardit. Tots van ex pressar el seu agraïment a Dow i a la relació establerta durant aquests anys. La reunió del Panel Públic Assessor de Dow Tarrago na, doncs, va ser una oportunitat per discutir temes rellevants i connectar se amb la societat en general i per a obtenir una per cepció més pròxima i detallada de la indústria química. La in clusió de noves incorporacions també demostra la continuïtat i la renovació del compromís amb aquesta relació en el futur.

Es va parlar sobre la prova d’alertes i les novetats dels estudis sobre la qualitat de l’aire

Reconeix el compromís amb les polítiques de sostenibilitat.

química la fórmula per a un futur verd

TRIBUNA

La química com a clau del futur

JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL

La innovació és sinònim de mi llora i de progrés. Durant les dar reres dècades i especialment en els últims anys, la Humanitat ha fet grans progressos en àmbits tan diversos com la salut, l’ali mentació, els envasos i embalat ges, la potabilització i reutilitza ció d’aigua, fonts energètiques més sostenibles, etc.

En paral·lel i com a societat global, caminem amb pas ferm cap a la descarbonització, pen sant en el medi ambient i en

EMPRESA DESTACADA

l’herència que deixarem a les generacions futures. Tot plegat, progressos i descarbonització, tenen dos elements comuns: d’una banda, la ciència i en con cret, la química ; i d’altra banda, el talent humà capaç de posar aquesta ciència al servei de les necessitats globals.

La ciència i el talent humà, que al nostre territori convergeixen en el polígon petroquímic, són un referent en la cerca, ideació i plasmació de grans solucions a

aquestes qüestions globals. Des d’aquí es treballa a partir del ta lent i del coneixement per avan çar cap a un futur millor en tots els sentits però, sobretot, cap a un futur més sostenible.

Com a territori podem estar orgullosos d’acollir el major polí gon petroquímic del sud d’Euro pa. Un espai d’innovació científi ca i tecnològica que, a través de més de 42.000 persones, genera solucions estratègiques a reptes i problemes concrets i globals. És

Messer inverteix 6,5 MEUR en una nova planta d’envasat de gasos a Navarra

La instal·lació, que entrarà en funcionament el pròxim gener, reforçarà el creixement futur de la companyia al nord d’Espanya

Redacció

Messer Ibèrica invertirà 6,5 mi lions d’euros en la construcció d’una nova planta d’envasat de gasos a Estella Lizarra (Navar ra). La instal·lació envasarà ga sos per a soldadura, alimentació, laboratori i medicinals. La seva posada en marxa està prevista pel gener de 2024 i permetrà que la companyia reforci el seu posicionament en aquesta àrea geogràfica. En aquesta línia, el director general de Messer, Ru bén Folgado, assegurava en la presentació del projecte el pas sat mes de febrer que «aquest

projecte es desenvoluparà en un temps rècord». I afegia que «la seva ubicació és perfecta per a ampliar el negoci de Messer Ibè rica al nord de l’Estat espanyol».

Messer ja ha posat en marxa la nova planta de fraccionament d’aire de Tarragona

Aquesta inversió crearà 25 nous llocs de treball locals di rectes i indirectes i, durant els 10 mesos que durarà la seva cons trucció, ocuparà a una quarante

na de treballadors.

La companyia opera des de fa més de 50 anys a Espanya. Les seves instal·lacions de produc ció més importants es troben al complex petroquímic de Tarra gona, on, a través d’una xarxa pròpia de gasoductes, submi nistra gasos a les grans empreses del sector. Així mateix, Messer disposa de plantes d’envasat de gasos a Tarragona i Alacant. Compta amb una àmplia xarxa de distribució de gasos compri mits a tota la península Ibèrica. Amb aquesta nova inversió aug mentarà la seva competitivitat

i refermarà el seu futur creixe ment al nord del país. A aquest nou projecte, cal su mar hi que Messer ja ha posat en marxa a Tarragona una de les

CEDIDA

La ciència i el talent humà, convergeixen al nostre territori en el polígon petroquímic, que es referent en la cerca de solucions globals

a dir, el nostre territori i la nos tra gent són grans generadors de solucions beneficioses per al planeta. Aquí podríem parlar de diversos projectes impulsats des del territori i destinats a millorar la sostenibilitat i la descarbo nització, com ara la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, liderada per la URV i que pretén aglutinar agents i talents; i també els fons europeus Next Generati on EU, amb els quals Catalunya impulsarà projectes destinats a augmentar la competitivitat i el potencial del territori.

A la Pobla diem que, entre tots, fem més gran el municipi. D’igual manera, junts podem fer més gran el nostre territori, per garantir nos el millor futur pos sible.

plantes de fraccionament d’aire més grans a escala europea. La producció i comercialització de gasos destil·lats de l’aire consti tueixen el seu principal negoci.

Aquests productes essencials s’utilitzen en pràcticament tots els sectors industrials, a la inves tigació i la ciència, així com en els sectors sanitari i alimentari.

Alcalde de la Pobla de Mafumet

El director general, Rubén Folgado, amb la presidenta de Navarra, María Chivite, i altres autoritats.

química la fórmula per a un futur verd

Oxaquim ven el 95% de la seva producció a 85 països del món

És el primer productor europeu d’àcid oxàlic, un component imprescindible per purificar les terres rares

Redacció

La internacionalització està a l’ADN d’Oxaquim des de la seva fundació l’any 1991. I és que la companyia amb seu al Catllar i planta de producció a Alcanyís, Terol, exporta el 95% de la seva producció a 85 països de tot el món.

Aquesta forta exportació s’ex plica, en bona part, pels diversos usos als quals es destina l’àcid oxàlic. En concret, 16 sectors productius com ara el de l’ali mentació, tèxtil, fertilitzants, tractament del marbre... en són consumidors, si bé el fort creixe ment en la demanda té a veure amb el fet que és un component imprescindible per purificar les

denominades terres rares, uns minerals estratègics que s’usen a les bateries i motors dels cotxes elèctrics, molins eòlics, disposi tius electrònics i digitals...

La seva posició de mercat, Oxaquim és el primer productor europeu i el segon a escala mun dial d’àcid oxàlic, el converteix en un actor imprescindible en la transició cap a una economia i un món més net, verd i soste nible.

Una influència que anirà a més quan s’executin les inversi ons previstes pels pròxims anys i que contemplen l’ampliació de la planta d’Alcanyís i la instal·lació de noves fàbriques a Andorra, Terol. Una expansió que supo

L’àcid oxàlic és un actor imprescindible en la transició cap a una economia verda

sarà la inversió de més de 370 milions d’euros i la creació de gairebé 400 nous llocs de treball. Una inversió que no només serà estratègica per l’Aragó, sinó pel conjunt de l’Estat.

en l’ampliació de la planta d’Alcanyís i la instal·lació de noves fàbriques a Andorra (Terol).

Paral·lelament a aquest creixe ment la companyia continua tre ballant per mantenir els seus alts estàndards de qualitat i compro mís amb el medi ambient, que l’han convertit en el fabricant d’àcid oxàlic més net i eficient del món i en el primer fabricant d’oxalats de potassi.

«No contaminem» Oxaquim consumeix a l’any més

de 20.000 tones de sucre, matè ria primera de la que, mitjançant un procés químic, s’obté l’àcid oxàlic.

«Som l’única indústria d’àcid oxàlic del món que no contami na», explica Marc Miquel, CEO d’Oxaquim. La clau està en la baixa petjada de CO2, el cicle de carboni del sucre, ja que les plan tes de les quals s’extrau el sucre, remolatxa i canya, són de les que

més CO 2 capten per hectàrea durant el seu cicle vital. I també en el rendiment sobre totes les matèries primeres i tecnologia pròpia que han desenvolupat, «que ens diferencia clarament de la competència».

En aquesta mateixa línia, Oxa quim està substituint la teulada de la fàbrica per plaques solars per disminuir, així, la petjada de CO 2

EMPRESA

química la fórmula per a un futur verd

DADES

L’increment de costos i preus dispara la xifra de negocis fins als 90.000 MEUR

La producció es va mantenir estable, si bé en el segon semestre va experimentar una davallada a causa de la inflació i els efectes de la guerra a Ucraïna

Redacció

El sector químic espanyol va tancar 2022 amb un increment de la xifra de negocis del 16,3%, fins als 89.866 milions d’euros per l’efecte dels preus. No obs tant això, la producció només va créixer un 0,9% respecte a 2021, una davallada iniciada al segon semestre de l’any a causa, fonamentalment, de l’impac te permanent dels alts costos energètics i la invasió d’Ucraïna, malgrat que l’any va arrancar amb la mateixa tendència de creixement amb què es va tancar el 2021.

Els preus de venda dels pro ductes químics van continuar el 2022 el camí de 2021, tancant l’any amb un creixement del 18,6% de mitja. Els alts costos del gas i l’electricitat van ser la causa principal d’aquest com portament, ja que a la química bàsica van créixer un 31%, i en les activitats menys intensives en energia, com la farmacoquímica, només el 2,2%.

D’aquesta manera, al contra ri que en exercicis anteriors, el comportament no va ser homo geni en tots els subsectors que integra aquesta indústria. Així, la química de la salut i la química de consum directe (productes de neteja, perfumeria) van créixer entre el 6 i el 10%, però la quí mica bàsica, no obstant això, va experimentar una caiguda d’11,2 punts.

La presidenta de Feique (Fede ración Empresarial de la Indus tria Química Española), Teresa Rasero, destacava, en la presen tació dels resultats anuals, que és precisament en la química bàsica on resideix la gran preo cupació del sector. Aquesta és la que concentra més necessitats

energètiques i, per tant, la més afectada pels alts preus. Si bé va mantenir fins a març de 2022 un creixement productiu positiu, sostenint l’activitat de manera relativament sòlida fins a mitjans d’any, a partir del segon semestre va començar a experimentar re duccions de càrrega en les plan tes i aturades intermitents en múltiples instal·lacions. Això es

deu al fet de no poder traslladar al mercat –amb una demanda cada vegada més dèbil– l’incre ment dels preus energètics, i particularment del gas.

En aquest sentit, Rasero asse nyalava: «No produïm més, sinó que, lamentablement, hem de produir més car. En el cas de la química bàsica, ni tan sols som capaços de traslladar l’increment dels costos energètics. El 2022, el preu mitjà de l’electricitat va passar de 112 a 168 euros MWh, i el preu del gas es va multiplicar gairebé per tres, passant de 46 a 134 euros MWh».

Respecte als mercats interna cionals, el sector químic va estar exposat als mateixos condicio nants que en el mercat interior, però amb més virulència, ja que els preus van ser, fins i tot su periors. Així, el 2022, la xifra de negocis exterior va créixer un 29,2%, fins als 63.626 milions d’euros, malgrat que es va ex portar menys volum de producte que el 2021.

Aquest comportament ha dut el sector a liderar el rànquing exportador espanyol per segon any consecutiu, sent avui el pri mer exportador de l’economia: el

19,5% de les exportacions indus trials les realitza el sector químic, seguit per l’automoció i el sector alimentari. Pel que fa al consum intern de productes químics, va tornar a apropar se als 2.000 eu ros per habitant i any (1.967), per l’efecte dels preus.

Creix un 12% l’ocupació

El sector va registrar un crei xement del 12,1 en la seva xifra d’assalariats directes el 2022 (mitjana de l’any), assolint la xi fra de 234.200 de mitjana anu al. Dos terços d’aquests nous 25.000 llocs de feina es van pro

duir a l’àrea farma i el terç restant a química. No obstant això, és destacable el retrocés del tercer i el quart trimestre, respecte a les xifres registrades en els dos pri mers, en sintonia amb la caiguda de la producció a partir de juny. En total, comptabilitzant l’ocupació indirecta i induïda, la química va generar gairebé 800.000 llocs de feina el 2022, és a dir, el 4,6% de la població activa ocupada d’Espanya, tenint en compte que aquesta indústria genera 2,4 llocs de feina indirec tes i induïts per cada lloc directe. Aquestes xifres demostren la rellevància i el fort impacte eco nòmic i social de la seva activitat.

A més, es tracta d’ocupació estable, de qualitat i d’alta qua lificació: el 92% dels treballadors directes disposen de contractes indefinits, per davant del 79% de la mitjana nacional. El salari mit jà se situa ja en prop de 40.000 euros anuals per treballador. A més, el sector és el que més in versió destina a formació, amb gairebé 185 euros per treballador i any. Aquesta dada triplica la mitja nacional i duplica la mitja na a nivell industrial.

Així mateix, és destacable l’avenç en termes d’igualtat en l’ocupació del sector. El 2022, es va assolir el màxim equilibri de gènere fins al moment, ja que el 42,4% de la força laboral del sector està ja format per dones. En la indústria manufacturera en conjunt, representen només el 28,8% del total. Particularment, la presència de la dona és signifi cativament superior en les àrees d’R+D+I i personal investigador, on ja suposen el 57% del total, mentre que l’àrea amb menys presència és la dels operadors de planta.

CEDIDA

Des de Feique, expliquen que no s’ha traslladat tot l’increment dels costos energètics als preus de venda.

La química es va convertir en el principal sector exportador del conjunt de l’Estat

química la fórmula per a un futur verd

Alcalde de la Canonja Roc Muñoz

«Per atreure inversions, cal una bona predisposició de les administracions»

Anna

Ferran

—El territori ha viscut en pocs mesos un simulacre de risc químic –el més gran de la història de Catalunya– i una prova del sistema d’alertes. Com s’han viscut a la Canonja?

—Fa anys que es fan proves, però aquestes últimes han tingut es pecial rellevància. En el cas del simulacre del novembre, va anar molt bé. La Canonja vam ser un poble model pel que fa a la im plicació i al seguiment que va fer tota la ciutadania. Ara bé, la prova del sistema d’alertes no va funcionar. La valoració és molt negativa, perquè gairebé ningú va rebre el missatge d’alerta als telèfons. Molt deficient.

—Els han donat explicacions sobre què va passar perquè no funcionés la prova?

—De moment, no n’hem rebut cap. Esperem que aviat ens con voquin i ens expliquin els motius pels quals no va funcionar. Va ser un desastre i calen són ex plicacions. No importa de qui és la culpa, l’important és que es corregeixin els errors perquè no torni a passar.

—Què se n’ha après d’aquestes experiències i què es pot fer per a millorar?

—L’aprenentatge que n’hem

tret, especialment del simula cre, és que és important fer los.

L’única manera d’avançar i de garantir que la ciutadania sàpiga com ha d’actuar en cas d’acci dent químic és fent simulacres. No hem d’esperar anys a fer un simulacre, sinó que se n’hauria de fer un o dos a l’any. La ciuta dania agafa consciència quan viu l’experiència de tancar se a casa. Situacions com les que vam veu re al camp de futbol, on els nens anaven ordenadament cap als vestuaris. s’agafen amb l’experi ència.

—En quina fase es troba l’estudi sobre la contaminació acústica del polígon sud, que la Canonja ha impulsat?

—Ha estat un tema complex, perquè ha calgut determinar on ubicar els aparells per a fer els mesuraments. En aquests mo ments, ja estan instal·lats. En te nim tres a la Canonja, n’hi ha un parell al frontal de Campclar, etc. I ara ja estan recopilant dades. Aquesta fase dura uns 10 mesos, així que haurem d’esperar.

—La Canonja és un dels municipis que conviu plenament amb la indústria. Com definiria la seva relació en el dia a dia?

—Fa més de 50 anys que tenim aquesta relació amb la indús

tria i és correcta. Evidentment, quan hi ha fets puntuals, com l’accident de 2020, la ciutadania entra en tensió. Ara bé, tampoc ens estem plantejant constant ment quina és la nostra relació amb la indústria. I efectivament, a nivell institucional, tenim una bona relació. Cal tenir en compte que aquestes empreses paguen els seus impostos i que gràcies a això, a la Canonja es poden fer projectes molt importants, com l’Orfeó Canongí, que es va inau gurar fa poc i que ha suposat a una inversió milionària.

—Acullen alguns dels centres d’innovació i de les plantes més punteres del sector i, s’han anunciat noves inversions. Què cal fer per a continuar atraient inversió i talent, vinculada al sector químic?

—Per part dels ajuntaments, tenir bona predisposició envers la indústria. I pel que fa a la Ge neralitat i de l’Estat, es poden fer moltes coses que els hi facilitin la vida, és a dir, que els permetin competir amb altres llocs d’Eu ropa en les mateixes condicions. Sense donar los privilegis, però tampoc posant traves. Seria in teressant que tant la Generalitat com el govern de l’Estat en fossin capaços.

—Són diversos els aspectes que comprometen la competitivitat del sector químic, com els preus de l’energia o l’excessiva regulació, en comparació amb els socis europeus. —Efectivament. El que hem de tenir clar és que competitivitat no vol dir que facin el que vul guin. Dit això, no pot ser que cada vegada que hi ha un canvi en el govern, es generi enrenou per alguna qüestió concreta, com ha passat amb la moratòria de la incineradora de residus in dustrials. Tot això va en contra del sector industrial, no només químic, sinó en general. Amb aquesta mena d’anuncis, estem dient als inversors, en aquest cas a les empreses del nostre polí gon, que no cal que vinguin més cap a Tarragona, perquè farem la moratòria i no podran incinerar més residus. Atreure inversions i disposar de centres tecnològics

de primer nivell ha d’anar acom panyat d’una bona predisposició per part de les administracions.

—Les xarxes tancades eren un altre dels temes pendents, que justament s’acaba de desencallar.

—Fa un parell de dies que hem conegut la gran notícia que el Consell de Ministres del govern espanyol ha donat llum verda al Reial Decret que desenvoluparà les xarxes de distribució tanca des. Aquesta ha estat una recla mació històrica de la indústria química que permetrà augmen tar la competitivitat i reduir els costos energètics fins a un 15%, per tant, és una millora per la indústria. No hem de ser més restrictius que, per exemple, els alemanys. Hem de tenir un marc regulador similar. Aquesta és la qüestió.

—Per últim, es troba a la recta final del seu mandat. Quina va-

loració en fa?

—Malgrat totes les dificultats que hem tingut per la covid, han estat quatre anys intensos. La meitat del mandat ha estat mar cat justament per la pandèmia i això ha suposat que la meitat dels projectes que teníem pro jectats s’han endarrerit. Això no significa pas que no es faran. Alguns ja s’estan començant ara i d’altres es faran en el pròxim mandat. Hem tirat endavant molts projectes i ja tenim fina litzat l’Orfeó i en la recta final el Museu del Mamut, però efecti vament no hem pogut complir al 100% el nostre programa. I som un d’aquells pocs pobles que som capaços de complir lo de dalt a baix. Per tant, he de dir als canongins i canongines que con fiïn en nosaltres i que tot el que vam prometre pel mandat que ara acabem i tot el nou programa electoral ho complirem.

Muñoz reivindica que la legislació catalana i espanyola no sigui més restrictiva que a la resta de la Unió Europea per no restar competitivitat

El batlle critica que no s’hagin ofert explicacions sobre els errors de la prova del sistema d’alertes.

diarimés 27/04/2023 química la fórmula per a un futur verd

Moren dues persones en un atropellament a la C-51z a l’alçada de Rodonyà

Dues persones van morir en un atropellament a la C 51z a Rodonyà, aquest dimarts, segons va informar el Servei Català de Trànsit (SCT). Es tracta d’un home que anava caminant i una dona que es desplaçava amb patins de lí nia. Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís a les 21.31 ho res. Els fets van tenir lloc a l’al çada del punt quilomètric 20,5 d’aquesta via quan, per causes que durant la jornada d’ahir s’estaven investigant, un turis me va atropellar mortalment les dues víctimes. Arran de la incidència, es van activar sis patrulles de la policia, cinc do tacions dels Bombers de la Ge neralitat i tres ambulàncies del Sistema d’Emergències Mè diques. El SCT recorda que el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit es tro ba a disposició dels familiars i afectats per sinistres de trànsit els 365 dies de l’any per ofe rir los un servei d’orientació, informació sobre els tràmits després del sinistre i suport psicològic. S’hi pot contactar mitjançant el telèfon 900 100 268 i a través del web victimestransit.gencat.cat ACN

Dinou detinguts en un macrooperatiu al Baix Penedès i al Tarragonès

L’operació contra el cultiu de marihuana s’ha efectuat en 16 domicilis d’ambdues comarques

ACN

La Guàrdia Civil va detenir ahir dinou persones de nacionalitat albanesa i russa en el macroope ratiu fet en setze domicilis dels municipis del Vendrell, Calafell, Creixell, Cunit, Roda de Berà, Albinyana i Altafulla. Els arres tats formen part, suposadament, d’un grup criminal albanès, se gons van confirmar fonts de la investigació a l’ACN. Els registres van començar ahir al voltant de les cinc de la matinada i es van fer de forma simultània. En l’operatiu es van desarticular diverses plantacions de marihu ana. A més, hi van intervenir uns 200 agents de la Guàrdia Civil i de les policies locals, així com el grup especial d’assalts i un heli còpter.

La investigació de l’operatiu Oasis Tarragona va arrencar l’oc

MÉS GASTRONOMIA

RECEPTA

Avui cuinem... Tiramisú

Les postres italianes més emblemàtiques

Redacció / AMIC

Ingredients:

500 grams de formatge mascar pone, 4 ous, 150 grams de sucre, 24 bescuits (pa de pessic), 1 tas sa de cafè expresso fred, 3 culle rades d’amaretto o licor de cafè, cacau en pols per a decorar.

Elaboració:

Separa les clares dels rovells

dels ous. En un bol gran, bat els rovells amb el sucre fins que estiguin espumosos i de color clar. Agrega el formatge mascarpone i mescla fins que estigui ben combinat. En un altre bol, bat les clares d’ou fins que estiguin fermes i es formin pics. Agrega les clares d’ou a la mescla de formatge

Assaboreix la cuina de sempre amb els esmorzars de forquilla i els dinars de BAR LOS MAÑOS

Seure a taula i gaudir dels sabors de sempre, de la cuina feta a foc lent, respectant els tempos, és un d’aquells petits grans plaers que ens alegren el dia. A Tarragona, pots viure aquesta experiència a Bar Los Maños. Aquest emblemàtic establiment, situat al passeig de la Independència, a cinc minuts del Serrallo, ofereix una proposta gastronòmica basada en el producte i la cuina de sempre, primant sempre la qualitat i la satisfacció dels clients, tant en els esmorzars de forquilla com en els menús de migdia. Tenen una carta oberta, que s’adapta als productes de temporada i també a les peticions dels clients. «Quan serveixes menjar a algú, crees uns vincles molt especials. Per això, ens agrada satisfer les exigències i els capricis dels clients i fidelitzar-los», asseguren. Dins de la seva variada oferta gastronòmica, en destaquen plats com l’arròs de bacallà amb ous escalfats –un dels emblemes de la casa–, els carpaccios de gamba, pop i calamar o la cua de bou, entre altres. A més, programen jornades temàtiques amb cuines d’arreu, com per exemple, cuina asturiana, marroquina, brasilera o portuguesa, que fan de Bar Los Maños un emblema renovat que sorprèn els paladars més exigents.

tubre de l’any passat i va suposar que ahir s’efectués el registre de setze domicilis que va durar des de les cinc de la matinada fins a pràcticament al migdia. En el dis positiu, els agents de la Guàrdia Civil van trobar plantacions de marihuana a catorze de les set ze cases registrades. Segons el portaveu del cos, van intervenir plantes en diversos estats de flo ració, material per cultivar i una quantitat de diners «important».

Es van intervenir un total d’11.127 plantes de marihuana, 112 quilograms de cabdells i 11.745 euros en efectiu. També una pistola, un revòlver i una arma llarga d’aire comprimit. En el dispositiu també hi van parti cipar tècnics d’Endesa i es va de tectar un frau a la xarxa elèctrica valorat en més de 500.000 euros. Pel que fa als detinguts, es van

Un dels detinguts en l’operatiu sortint d’un dels domicilis registrats a Roda de Berà. Es van intervenir 11.127 plantes, 112 quilograms de cabdells, 11.745 euros en efectiu i tres armes

arrestar dinou persones en els habitatges registrats. De fet, en la majoria d’ells –catorze dels setze– van desmantellar plan tacions indoor. «Es tracta d’una banda organitzada, que porta es

cuits en el fons d’una font per a servir.

trangers a la costa de Tarragona perquè es dediquin a la plantació de marihuana, aquestes per sones no surten de l’habitatge pràcticament per a res», va afir mar el portaveu.

Als detinguts se’ls imputen els delictes de pertinença a organit zació criminal, cultiu i tràfic de drogues, així com de defraudació de fluid elèctric. Tots ells passa ran a disposició del Jutjat d’Ins

trucció 5 del Vendrell.

L’agent també va assenyalar que el destí final de la droga des mantellada són països europeus i va explicar que als grups cri minals els surt «molt rendible» cultivar al país. «Les lleis són més laxes aquí, cada frontera que passa aquesta droga se li duplica el preu de mercat, quan arriba al destí final el preu és desorbitat», va concloure.

Llepa’t els dits amb les tapes i les originals patates al forn farcides de LA CASA DE LOLA

mascarpone i mescla su aument.

Mescla el cafè exprés amb el licor d’amaretto en un plat poc profund. Mulla lleugerament els bescuits en la mescla de cafè i licor i col·loca una capa de bes

Cobreix els bescuits amb una capa de la mescla de formatge mascarpone i repeteix fins que hagis utilitzat tots els ingredi ents, acabant amb una capa de barreja de formatge mascarpo ne. Empolvora cacau en pols sobre l’última capa de barreja de formatge mascarpone.

Cobreix el tiramisú amb film transparent i refrigera durant almenys 4 hores abans de ser vir.

Si busques noves propostes gastronòmiques, recorda aquest nom: La Casa de Lola. Aquest nou bar, situat al carrer Soler de Tarragona, ofereix una cuina mediterrània, amb ingredients de qualitat i propostes delicioses. La seva especialitat són les patates al forn farcides. En podreu tastar de diversos gustos. La seva varietat es convertirà en la millor excusa per a repetir. A banda, a La Casa de Lola, podeu trobar bones tapes, que s’ofereixen gratuïtament amb les begudes, entrepans freds i calents, esmorzars i postres per als més llépols. No t’ho perdis!

COSTA DAURADA

Cambrils treu a concurs públic l’explotació de serveis a les platges

Es liciten sis lots de tendals, para-sols i gandules i tres d’explotacions nàutiques

AJ. CAMBRILS

Redacció

L’Ajuntament de Cambrils ha tret a licitació, per als quatre anys vinents (2023 2026), nou lots per a l’explotació de dife rents instal·lacions de serveis de temporada, repartits en diferents ubicacions de les platges del mu nicipi de Cambrils.

D’aquests, hi ha sis lots de ten dals, para sols i gandules i tres d’explotacions nàutiques; dos d’aquests inclouen també esco la nàutica, a banda del lloguer d’embarcacions sense motor. Les empreses interessades te nen temps de presentar les seves ofertes fins al dia 9 de maig.

Alguns d’aquests serveis (cinc lots) ja van sortir a concurs pú blic en l’anterior procediment, la temporada 2022, però es tornen a licitar perquè van quedar de serts o no van resultar adjudicats, per diferents motius. Per altra banda, també s’inclouen d’altres serveis nous (4 lots) que no es van treure en l’anterior concurs públic. Aquestes instal·lacions s’inclouen al Pla d’usos i serveis de temporada, de les platges

ENOLOGIA

Imatge dels para-sols i les gandules a una de les platges.

de Cambrils, per la temporada 2023, aprovat per l’Ajuntament de Cambrils i pel Departament de Territori de la Generalitat. Per poder localitzar la ubicació de cadascun d’aquests lots, s’han de

Falset celebra la Fira del Vi més llarga de la seva història a partir de demà

Es perllongarà fins el dilluns 1 de maig

Redacció

La Fira del Vi de Falset (Mostra dels vins de la DOQ Priorat i la DO Montsant) se celebra aquest cap de setmana, amb l’inici dels actes i els tastos demà a la tarda i amb la clausura del certamen el vespre de dilluns, 1 de maig. Com a novetat, el certamen proposa preus de fira per als vins, alhora que ha habilitat un magatzem on facilitar la reco llida de les ampolles i les caixes de vins que els visitants hagin comprat. La Fira del Vi de Fal set dura aquest any un dia més i serà la més llarga de la histò ria, atès que va ser el 2018 que va començar a obrir també els

divendres a la tarda. Els estands de Fira del Vi de Falset seran oberts divendres a la tarda (a partir de les 18.00) i dissabte, diumenge i dilluns (de les 11.00 a les 21.00). Paral·lelament, a partir del dimarts 2 de maig i fins al 31 de maig, aquells que ho desitgin podran fer degusta cions en els cellers, que podran reservar telemàticament. En el certamen hi participen fins a 65 cellers, dels quals un 55% pertanyen a la DOQ Priorat i un 45% a la DO Montsant. Es manté, una proporció similar a la dels darrers anys tant el que fa a participació com a les deno minacions d’origen.

consultar els plànols d’Ordena ció, publicats junt amb licitació, tenint en compte la platja i el codi que s’indica als plecs, per a cadascun d’aquests lots. Segons fonts del consistori, per tal d’afa

ELECCIONS 28M

vorir la concurrència pública i di versificar els serveis, donant ac cés a diferents professionals del sector, així com no desvirtuar les normes de l’anterior licitació del 2022, només es podrà ser adjudi catari d’un màxim de dos lots, en total, amb els dos procediments licitats (el del 2022 i l’actual del 2023). Per tant, la persona lici tadora que estigui interessada a presentar se, en aquest nou pro cediment, i que hagi estat adjudi catària en l’anterior licitació, ho haurà de tenir en compte.

Consulta dels plecs

Els plecs de clàusules tècniques i administratives de la licitació amb els condicionants generals i particulars, les ubicacions de cadascuna de les instal·lacions, els plànols, els imports dels cànons i la resta d’informació es poden trobar en aquest en llaç del Perfil del Contractant de l’Ajuntament de Cambrils a l’enllaç de la web https://contractaciopublica.cat/ca/detallpublicacio/049c0093-bdd5-44f1a1d0-82353758d37b/200039226.

El Nomad Cambrils se celebrarà al Parc del Pinaret del 2 al 4 de juny

S’hi faran concerts i animacions infantils

Redacció

La primera edició del Nomad Cambrils se celebrarà els dies 2, 3 i 4 de juny al Parc del Pi naret i obrirà les seves portes el divendres dia 2 de les cinc de la tarda fins a la una de la matinada, dissabte dia 3 de les onze del matí fins a la una de la matinada i el diumenge dia 4 de les onze del matí fins a les deu de la nit. Inclourà més de vuit concerts, així com espectacles familiars, animacions infantils, contes musicals i una zona de jocs oberta tots els dies per als més petits. Els visitants també gaudiran de foodtrucks a més d’altres espais gastronòmics i un espai market. L’entrada al festival i totes les actuacions seran gratuïtes i donarà accés

VILA-SECA

a sumar»

Junts per Valls presentava ahir la candidatura per a les pròximes eleccions municipals al claus tre del convent del Carme en un acte multitudinari. L’actual alcaldessa del municipi i l’alcal dable per Junts, Dolors Farré, va pujar a l’escenari acompanyada de tots els integrants del seu equip, destacant que «Valls ne cessita que sumem i avancem, que anem per feina. Plantejar objectius de futur i fer los reali tat, fent ho bé i plegats». Durant

l’acte, la cap de llista va apuntar que quan parlen d’una «llista de ciutat» es refereixen a una can didatura formada «amb perfils professionals diversos, de di ferents barris i edats, que està implicada amb el conjunt d’en titats». Tot i això, també va fer l’incís que Junts per Valls farà una campanya «en positiu», que l’equip «no anirà en contra de ningú» i que es «respectarà la força més votada, el vot dels vallencs». Redacció

il·limitat a totes les activitats programades. D’aquesta ma nera, el Festival Nomad inicia la seva primera edició al Parc del Pinaret de la mà de la 64a Fira Multisectorial de Cambrils. Divendres hi haurà l’espectacle musical infantil Lollypoop i, a la nit, el concert tribut a Abba Voi ces. Dissabte s’oferirà el conte musical La Bella i la Bèstia i una sessió de concert vermut amb Astrid Torrente. Dissabte s’oferirà el conte musical Berta sense por i l’actuació de Sergi Shine. A la nit, actuarà el grup Mala vida. Diumenge les activi tats no s’aturaran fins al vespre. tir de les 18 hores. La rumba tancarà els tres dies d’activitats. Serà amb el concert de Miguel Cubero.

El Port començarà la reposició de sorra de la Pineda al maig

Enguany s’utilitzarà una draga més gran

Redacció

El Port Tarragona iniciarà les tasques de reposició de sorra de la platja de la Pineda (Vila seca) durant la primera setma na de maig. La durada prevista és d’aproximadament vint dies i, per tant, es preveu tenir la platja enllestida abans de l’inici de la temporada alta de turis me. Aquest any s’utilitzarà una draga de major capacitat, la Fre ja R., una draga que supera els requisits mediambientals més recents mitjançant la reducció de les emissions i el consum de combustible. Aquests tre balls es faran en el marc del contracte per quatre anys per a

l’aportació de sorra a la platja de la Pineda amb un pressupost un total de 2,4 milions d’euros (iva exclòs) per al període 2020 2023, 600.000 euros cada any. L’aportació de sorra la draga Freja R contractada pel Port de Tarragona és una mesura am biental compensatòria per la prolongació del dic de Llevant. Aquest any el Port Tarragona utilitzarà una draga més gran i amb capacitat per descarre gar més ràpidament. La draga començarà a treballar en els primers dies de maig, ja que a hores d’ara, un cop acabi el con tracte que està desenvolupant en aquests moments a Portugal.

La presentació del festival es va realitzar ahir.

Dolors Farré durant l’acte de presentació, ahir.

Junts per Valls presenta una llista «disposada

Arnau Montreal Quesada — El partit contra el Baleares va acabar amb polèmica, com es va viure des del camp?

— L’àrbitre es va equivocar i ja està, no hi ha més misteri. Nos altres també vam errar durant el partit, així que tant nosaltres com l’àrbitre estem en la mateixa categoria per aquest motiu.

— Al principi, semblava que donava gol.

— En el camp vaig veure el gest de gol, però el linier dubtava. A la televisió es veu millor. Ara ja no es pot fer res, així que no hi do nem més voltes.

— L’arbitratge és un factor que descentra?

— No està sota el nostre control, així que no podem fer res. El que sí que podem fer és continuar entrenant i corregir els nostres

TAEKWONDO

errors.

— Com està físicament?

— Arrossego una molèstia des de fa un temps, però estic bé. Si estic sobre la gespa és perquè puc ajudar l’equip i donar ho tot, no hi ha cap excusa possible.

— L’any passat va formar una de les millors defenses de la categoria i, enguany, el Nàstic és dels equips que més gols rep. Pensa sovint en aquesta comparativa?

— Per descomptat que li dono voltes. Al final, el nostre treball és guanyar partits i enguany no ho estem aconseguint com es peràvem. El futbol és un esport, no una equació matemàtica, no és senzill i afecta no assolir els resultats. Tots hem fet un esforç gran per estar aquí aquesta tem porada. No hem sigut capaços d’estar on preteníem i, com en qualsevol treball, és la nostra responsabilitat.

GERARD MARTÍ

«El futbol no és una equació, no assolir els resultats afecta»

— Una temporada amb tants alts i baixos, amb canvis d’entrenador i canvis d’objectius, com la viu el vestuari?

— Els jugadors, després dels afi cionats i tarragonins, que tenen un gran sentiment de pertinèn cia, som els que més tenim en joc. La carrera d’un jugador pro fessional és curta i ens juguem molt cada temporada. Les nos tres opcions professionals estan en joc cada cap de setmana, així que una temporada amb tants alts i baixos també ens afecta. He après moltes coses tant a nivell professional com personal a l’ho ra de gestionar moments difícils. Ara, el que toca és aconseguir els màxims punts possibles i se gellar la permanència com més aviat, millor.

— De moment es lluita per la permanència, però com viuria arribar un punt de la temporada de disputar partits sense

jugar-se res?

— Nosaltres sempre ens juguem molt, com he dit. Primer, perquè representem el Nàstic, un club guanyador en el qual sempre hem de donar el màxim de nos altres mateixos. Som conscients de l’escut que lluïm al pit. Des prés, a nivell personal cadascú vol donar el millor de si mateix perquè també ens juguem molt professionalment.

— El darrer estiu va ser molt reflexiu per vostè. Al final, va escollir renovar i no retirar-se, en algun moment de la temporada s’ha penedit d’aquesta decisió?

— Tenia l’opció de retirar me i també ofertes de diversos equips que ara juguen per guanyar el campionat. La veritat és que en cap moment m’he penedit de res, estic molt orgullós d’estar en el Nàstic i de continuar en el futbol. — Va signar la renovació per un any i un més d’opcional. S’ha

BÀSQUET

Dani Vidal i Manolo

Martínez han portat la senzillesa que necessitàvem i han eliminat les distraccions

plantejat el futur?

— En la situació en la qual es tem, primer hem d’assegurar la permanència. No tinc marge per pensar més enllà d’aquest cap de setmana. El partit contra el Real Unión és molt important, tot i que no definitiu, però ens pot donar estabilitat.

— És un any per fer un pas endavant com a líder al vestidor?

— Un va complint anys i et con verteixes en un dels veterans, així que s’ha de fer un pas en davant. En el camp juguem 90 minuts, però nosaltres convivim tota la setmana amb totes les

Manu García, sancionat amb dos partits

El porter del Nàstic, Manu García, es perdrà els pròxims partits contra el Real Unión i l’UD Logroñés per sanció. El grana va veure la targeta vermella en el tram final del partit contra l’Atlético Baleares. Segons la notificació que ha fet pública el Jutge Disciplinari de la Real Federació Espanyola de Futbol, Manu García ha estat sancionat per incomplir l’article 127 de protestes a l’àrbitre. A l’acta del partit escrita per Antonio Monter Solans, indica que l’àrbitre el va expulsar per «protestar una de les meves accions de manera irada, havent de ser subjectat pels seus companys». D’altra banda, l’entrenador de porters, Manolo Oliva, ha estat suspès per sis partits per incomplir l’article 99 Insults, ofenses verbals i actituds injurioses. Això comporta que Oliva no podrà tornar a la banqueta aquesta temporada. Redacció

coses bones i complicacions. En aquest aspecte ha sigut un repte, però estic content del grup que formem. És una plantilla impli cada.

— Amb Dani Vidal i Manolo Martínez, l’equip ha fet un canvi substancial.

— Quan l’equip no troba el camí durant la temporada, desgasta molt. Dani i Manolo Martínez han fet un tàndem que ha portat la senzillesa que necessitàvem i han aconseguit eliminar les dis traccions o elements que feien més complex el nostre joc. En el cas de Manolo Martínez, ens ha aportat experiència del futbol professional, que ens ha anat molt bé.

— Com encara el duel contra el Real Unión?

— Durant la setmana hem ana litzat els nostres errors i hem treballat en solucions per em portar nos els tres punts.

Torna el XII Hores de Minibàsquet de Reus

La Lira Vendrellenca es va penjar dues medalles en el Campionat de Cata lunya Cadet de Competi ció de Taekwondo el dar rer cap de setmana. El gimnàs va participar amb 4 competidors. Daniel Martínez, en la catego ria 61 65 kg va obtenir la medalla de plata i Lucia Ruiz, en la categoria de més de 59 kg, va guanyar el bronze. Redacció

El torneig XII Hores de Minibàsquet de Reus torna d’un miler de parti cipants. El certamen serà del 28 d’abril a l’1 de maig i reunirà jugadors d’entre 5 i 12 anys reunirà a 116 equips de Catalunya i la resta de l’estat en les tret ze pistes repartides entre el Pavelló Joan Sirolla i els polilleugers Alberich i Casas, Ciutat de Reus i Joan Rebull. Redacció

El central del Nàstic, Alex Quintanilla, sobre la gespa del Nou Estadi Costa Daurada, ahir.

Alex Quintanilla Jugador del Gimnàstic de Tarragona

El basc reflexiona sobre com ha viscut el vestuari una temporada plena d’alts i baixos

CEDIDA

La Lira Vendrellenca triomfa al català

CEDIDA

SEQUERA

La CHE declara l’estat d’excepcionat per sequera a la conca del Segre

L’òrgan rebutja fixar restriccions als municipis de Ponent i diu que és competència dels regants dels canal d’Urgell

ACN

La junta de govern de la Confe deració Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) que es va celebrar ahir a Saragossa declararà la situació d’excepcionalitat per sequera ex traordinària a la conca del Segre, segons va anunciar la seva pre sidenta, Maria Dolores Pascual. El sistema Rialb Oliana està en estat d’emergència des de fa deu mesos i la seva situació és «molt pitjor» que a la resta de conques, va afirmar Pascual, que va afegir que la declaració serà un suport per als regants de regadiu de cara a tramitar ajuts a les adminis tracions públiques, entre altres. D’altra banda, la CHE va rebutjar fixar restriccions als municipis que abasteix el canal d’Urgell i diu que és competència de la co munitat de regants.

La presidenta Maria Dolores Pascual, va exposar ahir que la conca del Segre és la que en

POLÍTICA

aquests moments pateix la «pit jor situació», tot i que també va alertar que si no plou en els pròxims dies, és probable que al maig la resta de sistemes de la confederació també entrin en si tuació d’emergència per sequera.

Davant d’aquesta situació, la junta de govern de la CHE va declarar ahir la situació d’excep cionalitat per sequera extraor dinària al sistema Rialb Oliana. Els dos embassaments estan a l’11,8% de la seva capacitat con junta, amb un 5,4% de capacitat a Rialb i un 42,6% a Oliana.

Maria Dolores Pascual va ex plicar que la declaració suposarà tenir una «major cobertura jurí dica» per aplicar mesures de ca ràcter restrictiu. També serà un «suport» perquè els agricultors afectats puguin accedir a ajuts de les administracions públiques i, en tercer lloc, permetrà crear una comissió permanent de se

quera que farà més «àgil» el se guiment de la sequera.

D’altra banda, la CHE va re butjar fixar una normativa de l’ús de l’aigua a l’estiu als mu nicipis que depenen del canal d’Urgell tal com havien demanat els alcaldes. Pascual va explicar que aquestes decisions les ha de prendre la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell amb caràcter «global» i sota la tutela de la confederació.

Sobre els regants del canal d’Urgell, Pascual va afirmar que les decisions que la comunitat de regants ha adoptat en els darrers mesos són «sensates i encerta des» i va reiterar que la prioritat dels dos òrgans és «garantir els abastiments». En aquest sentit, va tornar a demanar «respon sabilitat» als responsables dels abastiments. «De manera que aquells usos que no siguin prio ritaris es puguin restringir i entre

El pantà de Rialb es troba, actualment, a menys d’un 7% de la seva capacitat.

Si no plou els pròxims dies, la resta de sistemes de la CHE entraran en situació d’emergència

tots, de forma solidària, puguem tenir més garantia per als abasti ments», va indicar.

D’altra banda, la baixada del volum del canal d’Urgell es va començar a notar després del

El TSJC condemna Meritxell Serret a un any d’inhabilitació i 12.000 euros de multa

La consellera assegura que presentarà recurs a la sentència: «Seguirem confrontant l’Estat»

Redacció

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condem nat la consellera d’Acció Exte rior i Unió Europea, Meritxell Serret, a un any d’inhabilitació i 12.000 euros de multa per l’or ganització de l’1 d’octubre. La sentència condemna Serret per

INTERNACIONAL

un delicte de desobediència. La fiscalia demanava justament un any d’inhabilitació i la multa que se li ha imposat per, entre altres actes, haver aprovat els pressu postos el març del 2017 que pre veien partides pel referèndum i haver signat el decret de con vocatòria del mateix tot i rebre

Zelenski i Xi Jinping es troben per primer cop des de la guerra

El president d’Ucraïna, Volodí mir Zelenski, i el seu homòleg xinès, Xi Jinping, van conversar ahir per primera vegada des de l’inici de la invasió russa. En una trucada que va durar quasi una hora, els líders van posar espe cial èmfasi en possibles fórmu les de cooperació per establir «una pau justa i estable per a Ucraïna», tal com va assenyalar Zelenski, subratllant que «no pot haver hi pau a expenses de compromisos territorials».

El president ucraïnès també va afirmar que la conversa va ser «satisfactòria» i es va mostrar convençut que el diàleg «pro mourà les relacions bilaterals» entre els dos països. Per la seva banda, Xi Jinping va traslladar a Zelenski un missatge de «res pecte», assegurant que «la inte gritat territorial i política és la base de les relacions polítiques entre la Xina i Ucraïna», tal com va recollir l’agència de notícies oficial de la Xina. ACN

els advertiments del Tribunal Constitucional (TC).

Per part seva, Serret assegura que presentarà recurs a la sen tència del TSJC. La consellera afirma que es continuarà defen sant «fins on calgui». «Seguirem confrontant l’Estat i el sistema judicial. També denunciant la

ECONOMIA

persecució contra l’independen tisme. Continuarem plantant cara a la repressió», va afegir.

Serret va afegir que «el con flicte continua». «No pararem fins a aconseguir una solució política i democràtica. Reivindi carem arreu la democràcia i la plena llibertat de totes les per

Brussel·les proposa dissenyar plans d’inversió a quatre anys

La Comissió Europea proposa que siguin els diferents estats membres els que dissenyin plans d’inversions i reformes per reordenar els seus comptes públics. El marc temporal hau rà de ser de mínim quatre anys i haurà de permetre assegurar una reducció «realista, gradual i sostinguda» del deute i el dè ficit públic, disparats els últims anys arran de la crisi de la co vid 19. L’objectiu és que els es tats vagin fent camí per assolir

un deute públic per sota el 60% del PIB i un dèficit públic infe rior al 3% del PIB a llarg termi ni. Si bé la Comissió dona més flexibilitat per aconseguir els objectius, exigeix una reduc ció mínima del deute del 0,5% anual per aquells estats amb un dèficit superior al 3%, com és el cas d’Espanya. La proposta pre sentada ahir segueix en la ma teixa línia respecte a l’anunci que va fer la Comissió Europea el passat mes de març. ACN

Amb el tancament anticipat del canal, 50.000 ha de cultius es quedaran sense regar

tancament de comportes de la séquia principal. Ara només cir cula un pam d’aigua que ha de servir per garantir abastaments a municipis. Mentrestant, operaris de la Casa Canal van començar

sones represaliades i exiliades», va destacar. En aquest sentit, la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea va insistir que continuarà treballant per un projecte polític «legítim» com és assolir la república. La sentència recorda que Serret va ser notificada perso nalment fins a cinc vegades pel Tribunal Constitucional, que va suspendre diverses resolucions del Govern i del Parlament refe rides al referèndum i al procés, entre elles el mateix decret de convocatòria de l’1 O i les lleis de desconnexió. «L’acusada era perfecta coneixedora de la il· legalitat de totes les decisions

POLÍTICA

a instal·lar tanques per tal de delimitar zones d’emmagatze matge d’aigua al llarg de la infra estructura i donar així resposta a l’elevat consum d’aigua que hi ha durant els mesos d’estiu a les poblacions. Amb el tancament anticipat del canal per la falta de reserves a Oliana i Rialb, 50.000 hectàrees de cultius es quedaran sense poder regar els pròxims mesos.

que li van ser objecte de notifi cació i requeriment per part del TC, ignorant de forma conscient i deliberada allò ordenat pel TC, decidint no portar a terme cap actuació per deixar sense efecte les normes impugnades, com tampoc no realitzar cap tipus de proposta de nul·litat de les ma teixes», argumenta el TSJC. En aquest sentit, la conducta em marcada en el delicte de deso bediència, continua el tribunal, inclou tant la manifestació «ex plícita i contundent» contra la decisió judicial com també «l’ac titud reiterada i evident passivi tat al llarg del temps sense donar compliment a allò establert».

Donen llum verda a la reforma de la llei del ‘només sí és sí’

El Senat va donar ahir llum ver da definitivament a la reforma de la llei del només sí és sí amb els vots del PSOE, del Partit Popular i del PNB. La iniciati va dels socialistes va obtenir 231 vots a favor, 19 en contra i 4 abstencions. A la norma no s’hi han introduït canvis en el seu pas per la cambra alta i, d’aquesta manera, a partir d’aquest aval definitiu, la re forma entrarà en vigor després de la seva publicació al Butlletí

Oficial de l’Estat (BOE). ERC va votar en contra de la norma a la qual també s’oposa Unides Podem, ja que el soci minoritari de la coalició considera que la reforma desplaça el consen timent del centre. Junts es va abstenir. Entre altres canvis, la reforma del PSOE incremen ta les penes d’agressió sexual en els tipus bàsics –i no com a agreujants com defensava Uni des Podem– quan hi hagi vio lència o intimidació. ACN

FELICITACIONS

Les escoles de Constantí presenten el llibre ‘Contes a moltes mans’

L’Escola Municipal de Música Rafel Gibert Recasens va fer una banda sonora de creació pròpia

AJ. CONSTANTÍ

La Jana el dia 27 complirà 13 anys, felicitats de tota la famí lia. L’Àvia.

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Redacció La Biblioteca Municipal de Cons tantí va acollir dimarts l’acte de presentació del llibre Contes a moltes mans. Noves aventures a Constantí. Curs 2022-2023, en la que ha estat l’onzena edició d’aquesta activitat col·laborativa entre les escoles Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà, i que compta també amb la partici pació de l’Escola Municipal de Música Rafel Gibert Recasens. El projecte consisteix en la creació de contes per part dels alumnes de quart de totes dues escoles, una activitat coordinada per la Biblioteca Municipal i que té, precisament, com a protagonis tes dels contes a les mateixes mascotes de la Biblioteca.

Felicitats, Bruna en el dia del teu Sant.

El conte que s’ha publicat aquest any porta per títol Els nens i nenes de 4t i la missió mundial. La primera part va ser escita i il·lustrada pels alumnes de quart de l’escola Centcelles i el conte compta amb dos possi bles finals, que han estat escrits i il·lustrats pels alumnes de quart A i quart B de l’escola Mossèn

Ramon Bergadà, respectivament. Durant la presentació, els estudiants de les dues escoles van llegir fragments dels contes escrits i il·lustrats per ells matei xos, mentre que els alumnes de

l’Escola de Música Rafel Gibert Recasens van posar l’acompa nyament musical amb peces de creació pròpia, inspirades en els contes que recull el llibre. Tal com ja s’ha fet en anteriors edici

ons dels Contes a moltes mans, a banda del llibre amb els escrits i dibuixos dels alumnes de les es coles, aquest any també s’ha vol gut incloure un codi QR amb les peces musicals que acompanyen els contes, elaborades i interpre tades pels alumnes de l’Escola de Música. L’acte de presentació va comptar amb la presència dels alumnes que han participat en la creació dels treballs d’aquest curs per part de les dues escoles, els respectius professors i també el personal de la Biblioteca Mu nicipal.

La presentació del llibre Contes a moltes a mans s’emmarca dins dels actes del cicle Fes Cultura, Fes Salut, que compta amb una setantena d’activitats i que, avui, continua amb la seva pro gramació, a les 15.15 h. a la Bibli oteca Municipal amb les tertulies en català. Demà serà el torn del sopar de la Unió de Botiguers i el diumenge 7 de maig, a les 10 ho res, des del Parc de la Mòbila, es durà a terme la caminada popu lar fins a l’ermita de Sant Ramon, que requereix inscripció prèvia.

DEFUNCIONS

Reus

Lino Martorell Plana. Ha mort a 85 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h. al Ta natori.

Ignasi Artiga Batlle. Ha mort a 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori.

Vilallonga del Camp

Ramon Fernandez Fernandez. Ha mort a 72 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. a la parròquia de Sant Martí Bisbe.

Alguns dels alumnes durant la presentació del llibre.

diarimés 27/04/2023

Fires de formació professional més freqüents i més properes

Més d’un miler de persones van fer cap, ahir, a la fira Camins d’FP que es va organitzar al Palau Firal de Tarragona. Els principals sectors del territori, que hi exerceixen com a motors econòmics, tenen presència –per primera vegada a través d’empreses de la construcció, del metall, el sector químic, serveis industrials, hoteleria i turisme i instal·lacions energètiques– en una fira on es pretén posar en contacte l’oferta i la demanda de formació. Camins d’FP, una fira que continuarà avui, concentra en un únic espai l’àmplia oferta formativa que existeix al territori, amb la participació de més d’una trentena de centres de formació professional i ocupacional de les comarques tarragonines. Segons el simulador empresarial Young Business Talents, el 78% dels estudiants catalans trien abans anar a la universitat que cursos de formació professional. Continuen havent hi sectors que acusen una gran manca de professionals qualificats, i continua havent hi un gran desconeixement entre els joves sobre l’ampli ventall de possibilitat que ofereix el mercat laboral. Fires com aquesta ofereixen nous punts de vista, opcions sovint desconegudes i, per aquest motiu, haurien de ser no només més freqüents, sinó també més properes.

+ CONFIDENCIAL

Joel Joan se suma a Junts a Altafulla

L’actor Joel Joan tanca la llista de Junts per Altafulla Compro mís Municipal (CM).

L’artista té una forta estima i vinculació amb el municipi del Tarragonès, on té una residència, segons ex pliquen fonts del par tit. Joan és el número 13 de la candidatura, on consta com a inde pendent, i intentarà obtenir el mateix èxit que va tenir amb Plats bruts, tot i que la missió sembla complicada.

Edita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

TRIBUNA

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Boscos

XAVIER ALLUÉ

Els boscos al voltant de la ciutat de Tarrago na, tot dins el municipi, componen una mas sa forestal considerable. Ocupen una tercera part dels quasi 60km² de la superfície. A ban da de petits bosquets dispersos, l’àrea més densa se situa formant un arc a l’oest, nord i llevant.

Començant a la vora del Francolí el que els separa dels polígons industrials és una zona de bosc de ribera, on trobem arbres com el pollancre, el salze i el freixe. Seguint cap al nord pel Pont del Diable, trobem un bosc me diterrani típic, amb pins, alzines i arbres de fulla caduca com el roure i el freixe. A mesura que ens endinsem en el bosc, podem veure matolls de garric i espècies aromàtiques com el romaní i la farigola.

Seguint pel Mas de l’Àngel, el Rodolat del Moro, la Font d’en Garrot el bosc per conti nuar travessat per les grans rasses que repre senten les autovies A 7 i AP 7. Al mig queda la boscada als voltants del Llorito i, més cap a mar, la Budellera. Mas d’Enric connecta amb Mas Rabassa arribant fins al Bosc de

TRIBUNA

Director General: Marc Just

Directora de publicitat: Contxi Joan

Director de l’àrea

digital: Carles Magrané

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Roger

Freixa, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat i Joel Ramos.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

La sinistralitat laboral continua creixent any rere any. Anar a la feina (i tornar ne) continua sent un risc per a la seguretat i la salut de les persones treballadores, fins i tot posant en risc la seva pròpia vida. La sinistralitat laboral a Catalunya és una xacra que ha tingut com a conseqüència la pèrdua de la vida de cente nars de treballadors i treballadores. Lluny de trobar solucions per posar fi a les inaccepta bles dades de sinistralitat, aquestes han anat en augment any rere any.

CARTES

Unir barris a Tarragona

Manel de Falla,

Distribució

controlada:

La idea de convertir la carretera en avinguda i cosir els barris amb Tarragona és una molt bona i necessària proposta, però queda una pregunta a l’aire i és, són propostes que es fa ran d’aquí a 25 o 30 anys? O pot ser una cosa propera? Estem acostumats a que es facin projectes i que mai es portin a terme. Encara que voldria creure que alguna cosa s’haurà de fer. I després que surtin dient que no hi ha diners. Com ara el tramvia, que valoren en 500 milions d’euros, que com es natural, d’aquí a que es faci (si es que es fa), imagino

la Marquesa i la costa. Tota aquesta zona és rica en fauna, amb espècies com la guineu i el porc senglar entre els mamífers, a més de conills i rates de camp. La sobrevolen varie tat d’ocells: tórtores turques, tudons, garses i merles. També puputs, estornells i orenetes. Ocasionalment, rapinyaires com l’aligot i fal cons, i una multitud d’ocellets com les malle rengues, els pit roigs, pardals i altres passeri formes. Vora el mar, gavines. Tempestes recents, com el temporal Glòria han fet bastant de mal causant la caiguda de molts arbres, especialment pins blancs. I la sequera, que ja s’allarga més de trenta mesos, ha reduït el sotabosc de llentisc i ginesta en algunes zones. Tot i la seva extensió aquesta boscada no té la certificació PEFC (Program for the Endorsement of Forest Certification) que afavoreixi una explotació forestal ordenada, queda ex posada als riscos d’incendis i altres desastres lamentablement comuns al bosc mediterra ni.

senders GR ajuda a l’orientació i la fàcil refe rència de la vista del mar només pujant un turó fa difícil que algú es pugui perdre.

Els punts més alts són el vèrtex geodèsic dels Alts de la Bassa Closa, mal nomenat Gurugú pels militars africanistes que ocupa ren el Mas d’Enric la segona meitat del segle passat, de 179 metres sobre el nivell del mar, i més cap a llevant el Turó de Sant Simplici que en té 111.

una supervivència que sembla en perill

Així i tot, l’existència de caminets i corriols permet el gaudi per excursionistes i cami nants, ciclistes BTT i altres. La retolació dels

La riquesa que representa aquest pulmó verd per una zona urbana i industrial com és Tarragona, juntament amb la situació a la costa mediterrània confereix unes qualitats a la vida envejable per a molts.

Ara bé, un i altre, boscos i mar, precisen una cura i un manteniment que permetin una pervivència que, ara per ara, sembla en perill. Si embrutem la mar i abandonem els boscos, no ens quedaran més que les pedres.

La responsabilitat és de tots. Però la vigi lància i la promoció pertoquen a l’adminis tració municipal. Aquells que aspiren que els votem a les pròximes eleccions haurien d’explicar se millor sobre el que en pensen per mantenir els nostres boscos.

A la província de Tarragona el 2022 hi van haver 11257 accidents laborals, dels quals 10 van ser mortals, un 17,15% més que el 2021. Una vegada més, aquestes dades confirmen la debilitat del nostre sistema preventiu, en què el comportament dels accidents de tre ball depèn excessivament del context eco nòmic.

No hi ha ocupació digna si no és segura. No hi ha dubte de la correlació entre preca rietat laboral i sinistralitat laboral, per això cal afrontar la problemàtica de la sinistra litat laboral des de l’arrel, que es troba en la

que el valor (amb la carestia de vida), serà el doble. Moltes promeses, però ja veurem com es esvaeixen, passat un temps. És el que hi ha.

Maía Elisa Aragonéws Domènech Tarragona

Sant Jordi

Vaig començar la festa de Sant Jordi amb la il· lusió de trobar tres llibres ben bonics per a les meves netes. Fent un recorregut pels carrers, vaig viure dins meu el goig de trobar amics i coneguts als qui desitjar un bon dia mentre

degradació de les condicions laborals. És una realitat que la precarietat laboral mata. En els últims anys s’han fet passos importants per erradicar la: hi ha hagut canvis legislatius importants com són la llei rider, la llei del tre ball a distància i, sobretot, la reforma laboral, que han suposat un gir significatiu en les po lítiques sociolaborals. La reducció de la tem poralitat amb la darrera reforma laboral, que ja és un fet constatat durant 2022, serà sens dubte un factor de millora dels indicadors de salut i seguretat en el treball. Però cal un compromís ferm del Govern de coalició i del Govern de la Generalitat per continuar fent passos per capgirar la situació de la sinistra litat al nostre país, amb polítiques decidides en matèria de prevenció de riscos per evitar els accidents, les malalties professionals i les morts a la feina.

parlàvem de les novetats que Sant Jordi ens ha portat aquest any. A mesura que arribava a les diferents places de la ciutat, m’aturava mirant els colors de les roses i em deixava omplir per la seva flaire i la dels llibres que en un dia així prenen una vida especial. Com cada any, les sardanes i els castells també van formar part de les activitats pròpies d’aques ta festa plena de poesies, contes i llegendes. I com deia el gran Martí i Pol al poema titulat Abril, vaig gaudir d’aquest mes que pinta tots els marges de color i fa les nits molt més tèbi es i el cel més encisador.

Gema Abad Reus

Per un dret a la seguretat i a la salut en el treball, real i efectiu

JOAN LLORT Secretari general d’UGT a Tarragona

La reducció de la temporalitat serà un factor de millora

No hi ha dubte de la correlació entre precarietat laboral i sinistralitat laboral

La vigilància i la promoció pertoquen a l’administració municipal

Precisen una cura que permetin

AVUI Felicita als que es diuen: Montserrat, Toribi i Zita.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

La teva energia i confiança estan al punt més alt avui, així que no dubtis en prendre la iniciativa en qualsevol projecte o situació.

LLEÓ

24/07 al 23/08

La teva creativitat i carisma estan al punt més alt avui, així que aprofita l’oportunitat per compartir les teves idees i talents amb els altres.

SAGITARI

23/11 al 21/12

Aquest és un bon moment per expandir els teus horitzons i explorar noves oportunitats, així que mantingues una ment oberta.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

TAURE

21/04 al 21/05

És un bon moment per concentrar-te en les teves relacions personals, així que assegura’t de prendre’t el temps per comunicar-te.

VERGE

24/08 al 23/09

Pots sentir-te una mica aclaparat per les tasques pendents, però recorda que l’organització la planificació t’ajudaran a avançar.

CAPRICORN

22/12 al 20/01

És possible que et sentis una mica aclaparat per les teves responsabilitats, però intenta mantenir la calma i centrar-te en una cosa.

BESSONS

22/05 al 21/06

És possible que et sentis una mica agitat avui, però intenta mantenir la calma i la concentració en les teves tasques pendents.

BALANÇA

24/09 al 23/10

Aquest és un bon moment per prendre decisions importants relacionades amb la teva carrera o les teves relacions personals.

AQUARI

21/01 al 19/02

És un bon moment per connectar amb els teus amics i éssers estimats, així que aprofita l’oportunitat per organitzar una reunió.

Roig - Sabate. Rovira i Virgili, 30. Telèfon 977 216 609.

Andreu Prats, Mª. Dolors. Deltebre, 33. Telèfon 977 547 870.

REUS:

CRANC

22/06 al 23/07

És un bon moment per connectar amb les teves emocions i reflexionar sobre les teves metes, així que pren el temps per meditar.

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

És possible que et sentis una mica inquiet, però intenta mantenir la calma i centrar-te en les tasques importants en lloc de preocupar-te.

PEIXOS

20/02 al 20/03

La teva intuïció creativitat estan al punt més alt avui, així que confia en els teus instints i permet-te explorar noves idees projectes.

IMMOBILIÀRIA Venda/Lloguer

REUS. ALQUILO HABITACIÓN. Tel. 630.618.862

SE VENDE PISO EN TORREFORTA

3 habitaciones dobles, baño y aseo. Cocina office con galería independiente. Amplio balcón. Semi reformado. Zona privada con parking exterior. De particular a particular. Precio 98.000€. NO NEGOCIABLE. Tel. 650.939.822 Mª José.

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479

PINTOR DECORADOR. Tel: 642.094.115

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432Vicente.

CLASSIFICATS

PINTOR ECONÓMICO. Tel: 667.471.534

TREBALL

SEÑORA RESPONSABLE SE OFRECE para tareas hogar. Noches / fines semana. Tel. 698.572.883

EMPRESA EUROPEA

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

GV - OBRAS Y SERVICIOS. Tel: 642.094.115

TAROT

TAROT MARIA. Tirada completa + péndulo regalo. Cita Tarragona 633.670.797

NEMADI VIDENTE. Especialista en amor y retorno la pareja inmediato. Negocios atrae clientes, suerte, salud, mal de ojo, trabajo, impotencia, problemas familia. Rapidez y eficacia. RESULTADOS 48 HORAS 100% GARANTIZADOS. Tel: 658.911.022

OFERTES

4 DIES + 1 GRATIS

7 DIES + 3 GRATIS

TARIFES

Mostra d’anuncis

Classificat bàsic

0,37 € x paraula + 21% IVA

000.000.000

NECESITA FAMILIAS en Tarragona y alrededores para alojar estudiantes extranjeros. Periodos y pagos semanales. Tel. 645.026.468

ALTRES

VENDO HUERTO con agua en la Riera de Gaià. Tel. 616.568.908

ALQUILO HUERTOS EN TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085

COMPRO Chartreuse Tarragona. Antiguitats. Col·leccions. Tel: 637.428.730

Truca’ns i t’informarem: T. 977 21 11 54

MÉS PERSONAL

Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Bofarull Masip, Mercé. Roger de Belfort, 49. Telèfon 977 316 666.

SALOU:

Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Joan. Tarragona, 1. Tel. 977 394 084.

CAMBRILS:

Suils Mochales, Lourdes. Moragas i Barret, 2. Telèfon 977 368 569.

VALLS:

Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23. Telèfon 977 894 654.

EL VENDRELL:

Lopez Alfonso, Cristina. Benvingut Socias, 64. Telèfon 977 660 333.

TELEVISIÓ LOCAL. Programació

MASSATGES RELAX

JULIA MASSATGISTA. Catalana, sensual, tendre, explosiva, morbosa. Felicitat assegurada!!!

Reus. Tel. 634.777.389

SEÑOR MASAJISTA para señoras/ señoritas. Para relajación total!!!! NUEVO… Tel: 690.823.161

VENDRELL. MADURA. Masaje express. Tel. 603.133.160

ANNA RUSA. MASAJISTA

DIPLOMADA. Masaje erótico, deportivo en camilla. Con final feliz!!! Discreción. Particular. Tarragona. Tel: 600.853.460

CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 613.361.001

MAYCA CATALANA. Un masaje , un placer... una relajación total!!! Tel: 692.780.087

CONTACTES

ANA. MADURITA PERFECTA!!! Tarragona. Tel. 602.033.898

VENDRELL. ORIENTALES. Tel: 722 506 866

TARRAGONA. MADURETA. Molt viciosa. Tel: 604.260.384

REUS. MARITXELL. Atractiva catalana madura. Tel: 602.393.335

MICHEL BRASILEÑA. Conejito peludito. Tel: 612.489.404 Reus.

PILI. JOVEN Y MADURA. Masajes. Particular. Horas concertadas. SEGUR – TORREDEMBARRA. Tel: 613.562.265

CARMEN. Discreción. Tarragona. Tel: 603.254.131

NOVEDAD!! VIDEO LLAMADA para señoras/ señoritas. Pasa un agradable rato de placer… Discreción. Llámame!!! Tel: 630.430.736

SONIA CORDOBESA. Misma dirección Reus. Tel: 613.414.925

MADURA REUS. Para caballeros educados. Todos servicios. Tel: 642.900.956

TARRAGONA. SEÑORA MADURITA. Recibo sola. María 634.690.215

EIGOR, SÓLO PARA MUJERES. Tel. 644.468.289

LATINA. TETONA CACHONDA. Reus. Tel: 641.827.139

T. 000.000.000

Classificat destacat

0,37 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

Classificat destacat color

0,60 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

INSTAL·LACIONS REPARACIONS

Electricitat, fontaneria, calefacció. Pressupostos sense compromís T. 000.000.000

Classificat mòdul 17 € x dia + 21% IVA

FORMA DE PAGAMENT

• Targeta de crèdit / En metàl·lic

• Transferència bancària

BBVA: ES 75 0182 5400 29 0201550268

Carrer Manuel de Falla, 12 baixos. 43005 Tarragona Tel. 977 21 11 54

Horari: de dilluns a divendres: de 9 a 14 h i de 16 a 19 h

PASA UN RATO INOLVIDABLE!!!. Económico. Tel: 643.106.380

CALAFELL. JENNY. Jovencita picantona. Transexual. Encantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618

REUS. VENEZOLANA MADURITA. 30€. Tel. 631.751.009

NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062

REUS LINDAS CHICAS. 20€ VISA. 24 horas. Tel. 618.037.511

SANDRA MADURITA ESPAÑOLA. Reus. Tel: 677.754.548

ORIENTALES SALOU. Tel. 688.076.092

CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES Tarragona. Tel: 977.21.26.12

MADURITA. GRIEGO, FRANCÉS. Viciosa… Tarragona. Tel: 641.792.876

SUSANA. MADURITAS. REUS. Tel: 977 32.15.68

REUS. TRAVESTI MADURA. Activa, potente y complaciente. Tel: 666.030.929

MADURA PECHUGONA. Tarragona. Tel: 643.136.495

MARIA. Masaje en camilla y sexo en la cama. Tel: 624.341.228

BRASILEÑA SEXY, ATREVIDA. Desde 20€!!! Tel: 658.065.024 REUS

Cristina Serret serret@diarimes.com

L’acte Versar el cançoner, que es farà demà al Teatre Bartrina de Reus a les 19 hores, posarà el punt final a l’Any Commemoratiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya Aquest va ser un dels projectes privats més ambiciosos que es van emprendre durant la prime ra meitat del segle XX amb l’ob jectiu de recollir i estructurar el llegat de la tradició oral de tot el territori de parla catalana. Tot plegat va arrencar l’any 1921, quan a proposta del me cenes Rafael Patxot, es van co mençar a fer els primers con tactes amb persones del sector cultural i musical per establir les bases de l’Obra. Patxot va confiar la direcció del treball als músics de l’Orfeó Català, dels quals Francesc Pujol en va ser el màxim estructurador. L’àm bit geogràfic va abastar totes les terres de parla catalana, inclòs l’Alguer, i especialment el Prin cipat de Catalunya i l’illa de Ma llorca. Els musicòlegs, lingüistes i folkloristes més reconeguts del moment van respondre a la crida i es van organitzar per dur a terme aquesta tasca tan am biciosa. Entre ells, hi va haver Higini Anglès, Francesc Pujol, Lluís Millet, Joan Amades, Joan Tomàs, Palmira Jaquetti o Balta sar Samper.

El treball de camp s’organit

SUDOKU

Nivell mitjà

zava en missions, compostes de dues persones que recorrien el territori. Un filòleg o folklorista s’ocupava de la part literària i feia les memòries de la missió, i un musicòleg s’encarregava de la notació musical. En alguns casos van poder disposar d’un fonògraf per enregistrar els in formants, però en la majoria no va ser possible.

Aquesta iniciativa va perme tre recollir materials de gran valor que, agrupats sota el títol d’Obra del Cançoner Popular de

HOMENATGE A LA NOSTRA TRADICIÓ ORAL

El Teatre Bartrina de Reus acull aquest divendres l’acte de cloenda de l’Any de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

EL TEMPS

Catalunya, completen un dels arxius més valuosos del país. El concepte no era només fer un cançoner, sinó instaurar una obra ben estructurada que re collís tot el material per estudiar les arrels de la nostra música i la seva relació amb el món civil.

Aquest divendres quatre formacions musicals de la Ca talunya Nord, el País Valencià, Mallorca, i les Terres de l’Ebre, juntament amb la col·laboració del reconegut poeta Josep Pe drals, oferiran al Teatre Bartri

Estat del cel Cel poc o mig ennuvolat pel pas de núvols alts i mitjans, que seran més abundants i compactes fins a primera del matí al terç nord, però que al centre del dia abraçaran la totalitat del territori. A més, a partir de migdia creixeran nuvolades al Pirineu, al Prepirineu oriental i a punts del prelitoral. També hi haurà alguns intervals de núvols baixos a trams del litoral, sobretot en els seus dos ex trems, al principi i al final del dia, i també de matinada a la depressió Central.

Precipitacions És possible algun ruixat feble i minso a punts de l’ex trem nord de Pirineu, sobretot del sector oriental.

na una mostra en homenatge a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a través de la cançó improvisada. En representació de la Catalunya Nord hi seran Laia Pedrol i Carles Belda (Asso ciació Cor de Carxofa); del País Valencià hi haurà Cant Valencià d’Estil, a càrrec de Veus i Parau les; de Mallorca, Gloses, a càrrec de Maribel Servera i Mateu Xurí (Glosadors de Mallorca); i de les Terres de l’Ebre, Jotes, a càrrec de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. En totes les actu acions hi intervindrà també el poeta Josep Pedrals.

L’entrada és gratuïta, tot i que cal fer una reserva a través de la web del Teatre Bartrina (www. teatrebartrina.cat).

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

22º

Màxima Mínima

14º

@SILVIA POCH

QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, i el poeta i investigador Josep Pedrals.