Dijous 11 de maig de 2023

Tarragona té més de 390 infants en situació de risc o desemparament

Carles Pellicer, alcalde de Reus: «Deixo la porta de la política mig oberta»

Ofereix la darrera entrevista abans de deixar el càrrec i després de 12 anys al govern. P8-9

TARRAGONA

Els abandonaments de gats i gossos s’avancen a l’estiu P3

ALTAFULLA L’Estat abocarà 20.000 metres cúbics de sorra per regenerar la platja P11

TARRAGONA L’ICIQ presenta els seus projectes al conseller

Joaquim Nadal

Tarragona es posiciona al capdavant del projecte de descarbonització. P4

Més de 390 infants estan en situació de risc greu o desemparament

D’aquests, un total de 172 nens i adolescents del municipi de Tarragona es troben actualment sota la tutela de la DGAIA

John Bugarin

Pot semblar obvi que els pares tenen l’obligació de cuidar, alimentar i educar els seus fills, perquè aquests es desenvolupin en el millor ambient familiar possible. Per desgràcia, no tots els progenitors són capaços de complir aquests deures. Més de 390 infants i adolescents de la ciutat de Tarragona es troben en situació de risc greu o desemparament, segons dades de l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), actualitzades el 5 de maig. D’aquests, 172 estan actualment sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

«Es consideren desemparats els infants o els adolescents que es troben en una situació en què els manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar». Aquesta és la definició del que es considera desamparament a la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. En l’article 105 es posen com a exemple situacions d’abandonament, maltractaments o abusos sexuals, entre d’altres.

Des del 1988, la DGAIA té les competències en matèria de tuteles i guardes d’infants a

Catalunya. Aquestes, compten amb diferents equips tècnics especialitzats, els EAIA, que depenen també dels ens locals o comarcals. A la ciutat, n’hi ha un, el qual s’encarrega de fer els informes i resolucions dels casos que els deriven. Això sí, la Generalitat sempre té l’última paraula. Segons explica la coordinadora de l’EAIA de Tarragona, els casos arriben a la DGAIA, ja sigui per la denúncia d’un centre escolar o per una trucada al telèfon de la infància (116 111), que es pot fer de forma anònima. Seguidament, la DGAIA fa un cribratge per decidir si aquest cas es deriva a Serveis Socials o a l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, que durant els últims 35 anys ha treballat amb 3.189 infants. L’EAIA pot obrir un expedient de risc greu. En aquestes situacions, el que s’intenta és mantenir el nen en el seu entorn i treballar amb els pares, als quals se’ls fa arribar un document, conegut com a Compromisos Socioeducatius, on s’exposa clarament la gravetat de l’assumpte i se’ls explica alguns recursos dels que disposen per minimitzar els problemes que tenen al nucli familiar. A més, es planifica un calendari de citacions i visites i la família compta amb el suport d’una educadora i una terapeuta. En l’actualitat, hi ha 135 expedients de risc greu oberts. Des de

l’EAIA asseguren que la intenció de la Generalitat és anar minimitzant cada cop més els casos en què es retira la tutela als pares.

D’altra banda, hi ha 83 infants amb expedients de desemparament. En aquests casos, l’EAIA s’encarrega d’estudiar, de manera interdisciplinària, la situació del nen per acabar elaborant un informe on s’indicarà què és el millor per a ell. En cas de dubte,

sempre es prioritza la protecció de l’infant. Alguns d’aquests seran separats, de forma temporal i revisable, dels seus pares i passaran a estar sota la tutela de la DGAIA. Actualment, hi ha 172 expedients d’aquest tipus oberts. És important remarcar que, quan es comunica la retirada de la tutela als pares, també se’ls pregunta si volen recuperar el seu fill o filla –alguns ho descarten–.

Els pares que accepten, reben un pla de millora per treballar els punts febles que han provocat la suspensió de la tutela. Per acabar, hi ha els expedients de guarda (3), que són per casos molt exepcionals. Per exemple, quan una mare ha de ser operada de gravetat i els seus fills no es poden quedar amb ningú, llavors la DGAIA s’encarrega de guardar-los, però la progenitora

La DGAIA entrega un pla de millora als pares que volen tornar a tenir la tutela dels seus fills

continua sent la tutora legal. Quan es retira la tutela d’un fill als seus pares, la DGAIA posa en marxa la mesura de protecció més adient per a cada menor. La primera opció sempre és buscar dins de la família extensa, després de valorar que siguin aptes. Si no, poden acabar acollits per una família aliena. Les següents alternatives són els CRAE, centres d’acollida (en casos d’emergència) o CREI (per a nens a partir de 14 anys amb problemes de comportament. A Catalunya també existeixen centres terapèutics per als infants amb trastorns importants. En situacions extremes, on hi pugui haver un divorci, una llei d’allunyament, o casos d’abusos o delinqüència pel mig, un jutge pot imposar les seves mesures.

Retornar els fills als pares

Des de l’EAIA afirmen que les tuteles es revisen, com a mínim, un cop a l’any. Per a ells, l’èxit està en poder retornar els fills als seus progenitors en condicions. Molts, però, no ho entenen i decideixen amenaçar i intimidar els 17 professionals que conformen l’equip. A banda dels psicòlegs, treballadors socials, pedagogs i educadors, l’EAIA compta amb un assessor jurídic, ja que visiten constantment els tribunals pels recursos que interposen els pares que no estan d’acord amb la retirada de la tutela del seu fill. Això no impedeix a l’EAIA treballar, com des del primer dia, per donar resposta als infants en situació de risc o desemparament.

CEDIDA

Durant els 35 anys que porta actiu, l’EAIA ha treballat en 3.189 casos d’infants en situació de risc.

Obren la preinscripció per al curs vinent a l’Escola Municipal de Música de Tarragona

Obre la preinscripció a l’Escola Municipal de Música de Tarragona per al curs 20232024. Els interessats podran apuntar-se fins al pròxim 21 de maig de manera telemàtica a través de la pàgina web de l’Ajuntament, on també està disponible tota la informació sobre el procés i els detalls de l’oferta formativa. L’Escola de Música és un centre educatiu especialitzat en l’ensenyament musical que té com a principal objectiu oferir educació de qualitat, que permeti gaudir de la pràctica, tant de forma individual com col·lectiva, a tota la ciutadania sense limitacions d’edat. Aquesta escola descobreix i anima les persones joves amb aptituds musicals i les prepara per cursar estudis professionals. A més, compta amb diferents programes i línies d’ensenyament per tal d’oferir una àmplia varietat d’estils. Les classes, els cursos i els tallers s’imparteixen en tres seus ubicades en diferents punts de la ciutat: al centre, a Ponent i a Sant Pere i Sant Pau. L’objectiu és fomentar la participació dels ciutadans en l’activitat cultural tarragonina.

BENESTAR ANIMAL

BENESTAR ANIMAL

La Protectora alerta que l’abandonament de mascotes s’avança a l’estiu

Uns 80 animals han entrat aquesta primavera a la gossera, que renovarà les seves instal·lacions

Roger Freixa

La Protectora d’Animals i Plantes de Tarragona ha començat a rebre un gran volum de gats i gossos abans del previst. L’estiu acostuma a ser l’estació de l’any en la qual més entrades es produeixen, tot i que, en l’últim mes, ja han entrat al voltant de 35 cadells de gos i 45 gats. Parallelament, la Protectora considera necessari millorar la instal·lació elèctrica i renovar les canonades subterrànies, dos aspectes en els quals treballa l’Ajuntament, que també contempla, en el futur, ampliar l’espai.

«Aquest estiu tocarà fer mans i mànigues», lamenta la tresorera, Núria Güell, davant l’arribada de nous animals abans de l’habitual. En canvi, com a aspecte positiu, Güell destaca l’augment de l’adopció: «Fa uns dies van

marxar 15 gats i 12 gossos en un cap de setmana. Això no ho havíem aconseguit mai. I no només ve gent de Tarragona, sinó també d’altres llocs, com Barcelona, Terrassa o Terres de l’Ebre».

En els darrers deu anys, el nombre de gossos no ha variat gaire, ja que sempre s’ha situat entre els 120 i els 140. Tanmateix, ara hi ha el doble de gats que fa una dècada. «Tenim més de 200 gats i és difícil gestionar la situació per la manca d’espai», exposa la tresorera.

Futures reformes

La Protectora creu que s’haurien d’ampliar les instal·lacions de la gossera municipal, ubicada al polígon Riu Clar, perquè els animals «estiguin en millors condicions», segons Güell, i hi hagi un bon espai de magatzem i de

La platja del Miracle es torna a quedar sense zona per a gossos

Els temporals han deixat impracticable l’espai des del passat estiu

Redacció

La platja del Miracle de Tarragona no tindrà, per segon any consecutiu, un espai de convivència entre persones i animals de companyia. L’any passat, l’Ajuntament ja va decidir no obrir la zona als gossos després que els temporals la deixessin impracticable, la mateixa raó per la qual enguany no s’ha demanat autorització a Costes de l’Estat per donar-li aquest ús.

El consistori no pot habilitar la platja per a gossos en un altre espai ni en una altra superfície diferent, ja que no s’ha renovat l’autorització i perquè en altres espais és incompatible amb els períodes de nidificació d’algunes espècies protegides. A més a més, es treballa amb l’objectiu de renaturalitzar les platges de la ciutat. Tot i això, els materials de la platja de convivència del Miracle estan guardats en un magatzem de la Brigada Municipal a l’espera de trobar una solució de cara a la pròxima temporada.

La temporada va començar el passat 1 d’abril i finalitzarà el 15

d’octubre. Durant aquest temps no es podran portar mascotes a les platges, a diferència de la resta de l’any, que sí que està permès. La primera vegada que el Miracle va dedicar part del seu espai als gossos va ser l’estiu del 2021, però des d’aleshores no ha estat possible recuperar-lo. Tanmateix, l’exconsellera de Benestar Animal, Elvira Vi-

dal, va traslladar la voluntat de modificar la normativa vigent perquè el calendari fos més flexible i pogués adaptar-se cada any a les circumstàncies i oferir més possibilitats als propietaris d’animals de companyia. Això no obstant, no s’ha sabut res més al respecte des que la regidoria va passar a mans de Cinta Pastó.

El nombre de gats a la gossera municipal s’ha duplicat en els darrers deu anys

consultes i zones de quarantena per evitar contagis quan hi ha malalts. «El pati del darrere de la gossera també és municipal, així que, per aquí, es podria ampliar», comenta.

L’Ajuntament preveu fer créixer més endavant la gossera. De moment, ara treballa en la redacció del projecte de renovació de les canonades subterrànies i de la instal·lació elèctrica, una de les demandes de fa anys de la Protectora. «Des del 2003 no es fa res al clavegueram i, quan plou, les canonades es bloquegen i surt la porqueria pels desguassos. És antihigiènic», lamenta la treso-

rera. D’altra banda, la Protectora espera que la renovació de la instal·lació elèctrica suposi un augment de la potència. «Moltes vegades hem d’apagar les llums d’una zona per encendre-les a una altra. A l’hivern hem de decidir entre tenir llum o tenir calefacció. La potència actual no dona per a totes les necessitats. És urgent solucionar-ho», resumeix Güell.

La Protectora d’Animals i Plantes gestiona la gossera municipal, al polígon Riu Clar.

GERARD MARTÍ

El Miracle va tenir platja per a gossos l’any 2021.

QUÍMICA

Tarragona es posiciona al capdavant del projecte de descarbonització

Les plantes pilot d’emmagatzematge i transformació del diòxid de carboni començaran a materialitzar-se a partir de la segona meitat del 2023

Redacció

L’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ-CERCA) té previst crear un centre de descarbonització de diòxid de carboni en els pròxims anys. El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, va visitar ahir al matí les instal·lacions del centre ubicat a Tarragona, que preveu installar diverses plantes pilot en els pròxims mesos per començar a fer els primers assajos d’emmagatzematge i transformació del diòxid de carboni.

Acompanyat pel director del centre, Emilio J. Palomares Gil, Nadal va conèixer de primera mà els projectes i línies de recerca principals de l’Institut, posicionat el Camp de Tarragona al capdavant del projecte de descarbonització a Catalunya. «La sostenibilitat, el canvi climàtic, el món de la indústria química i la descarbonització són els pilars

bàsics sota els quals fem girar les nostres activitats», va explicar Palomares, qui va acompanyar al conseller per les instal·lacions del centre durant dues hores.

«Per a fer realitat aquesta iniciativa en el futur pròxim, es disposarà de plantes pilot on s’assajaran els processos de captura i emmagatzematge del diòxid de carboni», va afegir Palomares.

El projecte, que encara no té una data exacta per a ser una realitat, tindrà el suport del departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

«Hi ha recursos públics dels pressupostos de l’Estat i la Generalitat destinats exclusivament a àmbits de descarbonització.

Els projectes a Tarragona ja disposen dels fons econòmics necessaris, així que és moment de posar-se a fer feina», va admetre Nadal, a més de desvelar que l’Estat té previst destinar-hi fins

a cinc milions d’euros de finançament per al projecte. Segons es preveu, a finals d’any ja se’n podran fer els primers estudis. «Una part d’aquests fons s’han de gastar durant aquest any. Així que calculem que, durant la segona meitat d’any, començarem a veure les primeres materialitzacions al voltant d’aquests projectes concrets», va comunicar el conseller de Recerca i Universitats. De fet, va considerar que les actuacions que s’han de dur a terme al territori «estan més avançades» que el «marc general» aprovat el passat dimarts pel Govern estatal.

Tarragona, punt de referència

Per a Nadal, les comarques tarragonines són un clar exemple que «sovint les coses es poden definir localment amb una projecció global». El conseller no va donar detalls concrets del nou

El projecte compta amb una esmena als pressupostos estatals de cinc milions d’euros

Centre Català per a la Descarbonització, però sí que va anunciar que la previsió és que les noves plantes pilot comencin a materialitzar-se a partir de la segona meitat del 2023. En aquest sentit,

La Generalitat considera «imprescindible» la participació d’empreses petroquímiques

el conseller de Recerca i Universitats va subratllar que és «imprescindible» potenciar la relació entre la Universitat Rovira i Virgili (URV) i els quatre centres CERCA de la demarcació, perquè

puguin «retroalimentar-se mútuament». Segons Nadal, «no hi pot haver recerca sense universitats, però tampoc universitats sense recerca». A més va considerar «imprescindible» la implicació d’empreses del sector de la petroquímica i del ciment per tal de tirar endavant el projecte «de participació público-privada», va concloure davant dels mitjans de comunicació.

29 ANYS GENERANT CONSCIÈNCIA

Divendres 16 de juny a les 19 h.

Teatre Metropol (Tarragona)

Organitzador:

Joaquim Nadal i Emilio Palomares van encapçalar l’acte de visita a les instal·lacions del centre.

ELECCIONS 28M

El PSC presenta una aplicació per enviar alertes en situacions de perill

Rubén Viñuales exposa que s’utilitzaria a través del mòbil i que podria estar operativa en sis mesos CEDIDA

Redacció

El PSC de Tarragona va presentar ahir TGN Segura, una aplicació per al telèfon mòbil amb «l’objectiu de revertir la sensació d’inseguretat que pateixen els tarragonins», segons el candidat a l’alcaldia, Rubén Viñuales. El cap de llista va exposar que l’eina serviria per enviar alertes en situacions de perill i que podria posar-se en funcionament en sis mesos.

«Volem apostar per una Guàrdia Urbana més eficient, amb més recursos, però també apropar-la a la ciutadania des de l’àmbit de la tecnologia», va subratllar Viñuales. Des de l’aplicació per als dispositius mòbils es podrien enviar alertes informatives i comunicar incidències directament. «En tres segons, aquesta aplicació informa la policia de proximitat que et trobes en una situació de perill», va relatar el candidat. Una més de les seves funcions és que permetria establir el temps del trajecte per arribar a qualsevol destinació i, un cop s’arribi, cancel·lar l’alerta.

ELECCIONS 28M

Rubén Viñuales, cap de llista, i Montse Adan, número 2, presentant l’aplicació.

Si no s’anul·la, s’enviarà un missatge d’emergència a aquelles persones seleccionades prèviament i, per defecte, a la policia de proximitat. «Sense sensació de seguretat no hi ha llibertat i,

Ricomà es compromet a ampliar la xarxa de patis oberts

L’alcalde de Tarragona i candidat a la reelecció, Pau Ricomà, aposta per ampliar la xarxa de patis oberts d’escoles durant els caps de setmana. Després de la prova pilot que s’està portant a terme a dos centres de la ciutat, Saavedra i el Serrallo, Ricomà va afirmar ahir que, durant el pròxim mandat, aquesta acció es desenvoluparà de forma gradual a altres centres educatius tarragonins. «Aquesta iniciativa d’obrir els espais escolars fo-

ELECCIONS 28M

menta la cohesió social i la convivència comunitària, ja que es converteixen en espais d’ús públic per al gaudi d’adolescents, d’infants i de famílies fora de l’horari escolar», va expressar l’alcalde. L’obertura dels patis compensa la manca d’equipaments esportius a l’aire lliure al centre. Ricomà també va manifestar que es pretén «optimitzar l’ús de les instal·lacions escolars i treure’ls-hi el màxim rendiment».

Valents es posiciona en contra de l’alberg de la Ciutat de Repòs

El candidat a l’alcaldia de Valents, Robert Hernández, i altres membres de la llista es van reunir amb el president de la Plataforma Pro-Llevant, Marc Guasch, per donar suport a l’entitat i mostrar el seu rebuig a l’alberg juvenil projectat a la Ciutat de Repòs. Valents va exposar que, «com a força decisiva per a la formació del nou govern, posarà tots els mitjans al seu abast per paralitzar l’alberg». Alhora, va anunciar que

participarà en el tall de l’N240 el 20 de maig organitzat per Pro-Llevant. L’organització creu que la Residencial es destinarà a joves amb perfil de risc psicosocial. A més, Valents apunta que es tracta d’un projecte que «els veïns rebutgen per una majoria aclaparadora», ja que la plataforma afirma que va obtenir més de 2.000 vots en contra en el conjunt de consultes fetes a Llevant, on viuen al voltant de 14.000 persones.

sense llibertat, no hi ha progrés ni estat del benestar. Des dels partits progressistes, hem de marcar-nos com a prioritari que la ciutadania recuperi sense por l’espai públic», va argumentar

Viñuales. D’altra banda, TGN Segura també disposa d’un accés directe per comunicar a les forces de seguretat especialitzades situacions de violència masclista o d’assetjament sexual.

Robert

es va reunir amb la

CEDIDA

La prova pilot s’està fent a les escoles Saavedra i el Serrallo.

CEDIDA

Hernández

Plataforma Pro-Llevant.

GERARD MARTÍ

28M ELS CAPS DE LLISTA

Mar Giné

Candidata a l’alcaldia de Tarragona per Sí Tarragona

crec que ningú s’atreveixi a dir que Tarragona està en el seu millor moment»

Mar Giné encapçalarà la llista electoral per Sí Tarragona, i agafa el relleu del PDeCat havia deixat a la ciutat per presentar-se als comicis del 28-M

Joel Ramos

— Amb quina finalitat neix Sí Tarragona?

— Neix des d’un grup de persones molt honestes que tenim un pensament en comú: la ciutat té moltes mancances. Quan això succeeix, hi ha dues opcions: mirar el que passa o passar a l’acció. Creiem en la necessitat d’un canvi i que Tarragona es pot gestionar molt millor. Comptem amb gent que estima Tarragona, que hi fica el cap i no es deixa portar per sentimentalismes.

— Quin és l’objectiu de cara al 28M?

— Primer de tot, que se’ns doni l’oportunitat de participar-hi per a nosaltres ja és un èxit, ja que podem ser visibles i dir el que pensem. La societat clama un canvi, així que som optimistes. Pensem que aconseguirem un molt bon resultat.

— Quin significat té el lema de la vostra campanya Desperta Tarragona?

— És el que toca. Fa molts anys que estem adormits, conformats amb una mala gestió de la ciutat, on regna el descontrol. Això el que ha provocat és que la gent no s’hi senti identificada, i no hi vulguin participar ni donar la seva opinió. És el moment de desper-

Una nova cara a la política municipal Mar Giné és advocada i l’actual cap administrativa de l’àrea de Territori de l’Ajuntament de Roda de Berà. Després del seu pas pels ajuntaments de Salou, La Riera de Gaià i actualment a Roda de Berà en tasques administratives, arriba al focus de la política municipal com la persona que encapçala la candidatura de ‘Sí Tarragona’, una candidatura que agafa el relleu de l’espai que el PDeCAT havia deixat a la ciutat per presentar-se a les pròximes eleccions municipals del 28 de maig a Tarragona.

tar, dir ‘senyor vostè és molt important, el volem escoltar, s’ha d’implicar en fer una Tarragona millor’. La societat ho necessita. — Tarragona està en decadència?

— Ho considero perquè és el que veig. Falten moltes coses en tots

els sectors, es pot millorar molt i això és un punt a favor també, perquè significa que tenim molt recorregut i moltes coses que podem aprofitar, però també deixa en evidència la feina que s’ha fet des de l’Ajuntament. No crec que ningú s’atreveixi a dir que Tarragona està en el seu millor moment i que és una capital de referència.

— En què es basa el programa electoral del 28M?

— El més important és l’urbanisme, ja que és una pota d’on pengen molts altres àmbits, com la mobilitat i la seguretat. Els equipaments i serveis públics estan completament desatesos i se’ls hi ha de donar una nova utilitat. No entenc com la ciutadania permet tenir equipaments públics tancats i en desús. Els estem pagant tots nosaltres perquè, al cap i a la fi, només ocupin un espai i es vagin degradant amb el pas del temps. El Banc d’Espanya, la Tabacalera, l’aparcament Jaume I, per exemple, estan deixats de la mà de Déu. Un altre tema cabdal en el nostre programa és la seguretat i el medi ambient, en aquest últim cas, no veig a cap partit que tingui una idea clara sobre què fer amb aquest tema, i com abordar la sostenibilitat climàtica i fer

una societat verda.

— Quines propostes fa en matèria de política d’habitatge?

— L’habitatge turístic ha d’estar regulat, controlat i assegurar-nos que sigui de qualitat. No crec que sigui incompatible amb pisos de lloguer social. El que em preocupa d’aquest tema són les poques opcions que oferim a la població, amb pisos que no reuneixen les condicions adequades i amb uns preus molt disparats. La ciutat està pensada perquè hi visquin un cert nombre de persones. Si això no succeeix, els impostos pugen, i la gent encara pot fer menys front als gastos, i marxa als pobles del voltant on el cost de vida és més baix. Hem de re-

vertir la situació i fer que la gent torni.

— Què creu que es necessita per a augmentar la seguretat als carrers?

— La qüestió s’ha d’abordar des de diverses línies. Està molt bé que s’instal·lin càmeres de seguretat, però no és suficient. La seguretat requereix civisme. Si no s’educa a la gent, és molt difícil que es puguin respectar els espais comuns. Crec en una policia de proximitat, que estigui al carrer, però no només amb cotxe, sinó també a peu, a prop del ciutadà perquè pugui preguntar i ser atès, generant més confiança i que la gent no tingui tanta por i neguit de sortir al carrer.

Comptem amb gent que s’estima

Tarragona, que hi fica el cap i que no es deixa endur per sentimentalismes

Fa molt temps que estem adormits. És el moment de despertar perquè la societat ho necessita

— En quina situació es troba el comerç local?

— És un dels motors fonamentals de Tarragona. Està patint una crisi absolutament solucionable si va acompanyada de l’Ajuntament. La gerent de la Via-T em va comentar que fa anys que no se senten acompanyats i estan deixats de banda per l’Ajuntament. Tenim molts espais que es poden aprofitar i associacions comercials amb ganes de fer coses. Hem d’escoltar les seves propostes i treballar plegats. Ho estan demanant a crits. Val a dir també, que els Bons Comerç són una bona iniciativa, però no és innovadora. Cal anar més enllà, fixar-nos en iniciatives que es facin fora per a potenciar el comerç local. Anem a mirar els espais de què disposem, obrim més establiments, organitzem més actes per fomentar la interacció entre client i els establiments, escoltem a veure què necessiten, perquè, personalment, penso que no s’hi creu massa en el comerç de Tarragona.

— Com es recupera la capitalitat a Tarragona?

— Som una capital purament administrativa. Perquè Tarragona evolucioni, això no ens ajuda. Hem de mirar de ser un referent a nivell turístic, cultural, econòmic, educatiu, etc. Tenim un potencial espectacular, i l’estem desaprofitant. Ha arribat un punt que ni ens coneixen, però ni pel nostre patrimoni, i això no es pot permetre, ens estan passant per davant. Perquè Tarragona sigui pròspera s’ha de trencar amb la política de tota la vida, i donar pas i veu a les noves generacions.

La cap de llista per ‘Sí Tarragona’, Mar Giné, abans de l’entrevista.

Perfil

«No

ELECCIONS 28M

‘Gent de Reus, gent com tu’, el missatge de campanya de Llauradó

Dona protagonisme als veïns i als seus valors

Redacció

Noemí Llauradó va presentar ahir Gent de Reus, gent com tu, el missatge que il·lustra la imatge de campanya que dona el protagonisme a la ciutadania i se centra «en els valors que ens uneixen». La candidata republicana va destacar que aquesta és una proposta innovadora que trenca amb les fórmules més clàssiques. «Estic molt contenta d’aquesta imatge i del missatge que volem transmetre, amb gent de Reus, gent com tu i com jo. Hem volgut aprofitar per presentar una imatge diferent, acompanyada, perquè així em sento, en companyia de molta

ELECCIONS 28M

gent, molt diversa, que fan de Reus, una millor ciutat. I ho dic, sincerament, els darrers mesos estic sentint com s’apropa la gent de Reus i m’explica com veuen la ciutat, com la podem millorar», va explicar. Llauradó també va vincular la imatge de campanya amb l’objectiu de treballar per al Reus sencer, fer un Reus per a tothom. D’aquesta manera, va detallar que «amb les fotografies que formen part de la campanya hem volgut representar diferents espais de la ciutat que tots coneixem, la plaça del Mercadal, la Boca de la mina... Reus és això, els seus racons i la seva gent», va destacar.

Ara Reus vol desplegar el districte 977@Reus per captar empreses

Afirmen que generaria creixement econòmic

Redacció Ara Reus assegura que treballarà per promoure el desenvolupament empresarial i industrial, facilitant la pràctica de l’activitat emprenedora i la millora de l’entorn d’actuació per al creixement i la competitivitat de les empreses a la ciutat. El candidat a l’alcaldia d’Ara Reus, Daniel Rubio, va afirmar que «treballarem per atraure la inversió i la instal·lació d’empreses i multinacionals dels sectors cabdals com el sanitari, agroalimentari, logístic, d’energies renovables i tecnològic a la zona del Tecnoparc». «Volem crear un parc tecnològic que situï

ELECCIONS 28M

Reus com un punt estratègic de referència», va afegir. En aquest sentit, l’equip de Rubio desplegarà el districte 977@Reus als terrenys del Tecnoparc. Agafant com a premissa el projecte 22@ de Barcelona, es tracta d’una iniciativa que permetrà transformar sòl industrial en un districte productiu i innovador al territori, que concentrarà de forma estratègica les activitats del coneixement. Rubio el va definir com un model econòmic basat en diversos clústers sectorials que «permetin l’execució de projectes estratègics que facilitin el creixement empresarial i la retenció de talent».

Valents proposa adaptar els parcs i fer-los inclusius

Valents proposa fer un replantejament de tots els parcs infantils de la ciutat, fins i tot crear-ne de nous, i transformar-los perquè siguin realment inclusius, accessibles i adaptats. El grup indica que «el joc i la diversió són drets fonamentals i que, per tant, han de ser universals i inclusius». A més apunten que «trobar parcs realment inclusius a Reus és una odissea per les famílies amb nens amb mobilitat reduïda i altres discapaci-

CULTURA

El Trapezi arrenca amb dos nous espais per descentralitzar el festival

La ciutat s’omplirà d’una cinquantena d’espectacles de circ al carrer, en teatres i carpes

ACN

La 27a edició del Festival Trapezi va arrencar ahir a la tarda amb una codirecció artística encapçalada per dues dones, Cristina Cazorla i Alba Sarraute. Totes dues van assegurar que es tracta d’una «línia continuista», respecte al seu antecessor, Leandro Mendoza. Fins diumenge dia 14, la capital del Baix Camp s’omplirà d’una cinquantena d’espectacles de circ al carrer, en teatres i carpes. Passaran un total de 36 companyies nacionals i internacionals. A més, la fira aposta per dos nous espais d’exhibició, a l’avinguda del Carrilet i a l’aparcament de Sant Francesc, al barri del Carme.

El regidor de Cultura, Daniel Recasens, va destacar que el Trapezi «no només ha d’estar present al tomb de ravals, sinó molt més enllà». Cazorla va remarcar la «recerca de nous espais de carrer», a més de mantenir el Teatre Fortuny i el Bartrina com a llocs de programació. També s’han instal·lat dues grans carpes, una a la plaça d’Anton Borrell, on es farà el cabaret avui i demà a la nit, i l’altra al Parc de la Festa. De fet, aquest espai s’ha habilitat perquè «la gent pugui anar a estar-s’hi, a romandre molt més», va expressar Recasens. De fet, els tres espectacles d’ahir a la tarda es van programar al Parc de la Festa. El primer va ser Rouge Nord de la companyia francesa Cirque Pardi que combina acrobàcies i

ELECCIONS 28M

Passaran pel festival un total de trenta-sis companyies nacionals i internacionals

equilibrisme sobre elements urbans com una cabina telefònica o un cotxe, amenitzat per música electrònica en directe. El regidor de Cultura també va posar sobre la taula la «mirada en clau feminista» que aporten les dues directores artístiques.

Guaita convertirà la nau de l’avinguda del Carrilet en la Casa de la Festa

Volen exposar els elements del seguici

Redacció

tats». És per això que l’equip vol replantejar tots els parcs, però recorda que «no és el mateix un parc accessible que inclusiu perquè en el primer cas només es garanteix l’accés de l’infant a l’espai però no la possibilitat de gaudir dels elements lúdics».

Dolors Compte, cap de llista de Valents, assegura que «no hi ha cap parc a la ciutat que sigui inclusiu; és a dir, que no tingui barreres arquitectòniques, s’hauria d’adaptar». Redacció

La candidata socialista a l’alcaldia de Reus, Sandra Guaita, va desvelar ahir quin ús vol donar-li a la nau de l’avinguda del Carrilet comprada per l’Ajuntament. Desmarcant-se de la proposta de Junts, ERC i Ara Reus de traslladar allà el Mercat del Carrilet, l’alcaldable socialista va anunciar que, «quan governem, crearem la Casa de la Festa en aquesta nau. Un espai on es podran visitar els elements del Seguici Festiu, que mereixen, d’una vegada per totes, un lloc digne on ser exposats». Va afegir que «les entitats del Seguici Festiu fa temps que reclamen

un espai». Guaita va destacar que «amb aquesta acció, també aconseguirem apropar la festa i la cultura popular als barris, guanyar un nou equipament museístic. Serà un dinamitzador important per al barri, impulsant una de les portes d’entrada de la ciutat». A la vegada, per a l’alcaldable aquesta Casa de la Festa també serà un element més per a la promoció de ciutat i projectar la marca Reus. La Casa de la Festa no serà tan sols un museu on estiguin exposats els elements del Seguici Festiu, sinó que també hi haurà activitats que permetran interpretar la Festa Major de Reus.

En aquest sentit, Cazorla i Sarraute van destacar el cabaret del dissabte i diumenge a la tarda a la plaça Mercadal que duu per títol Oh Mama! i gira al voltant de la conciliació.

Gairebé 300 acreditats

El Festival Trapezi és també una fira professional del sector del circ i enguany hi ha 296 acreditats, segons l’organització. Són tècnics municipals, programadors de tot l’estat espanyol i in-

ELECCIONS 28M

ternacionals. Sarraute va insistir en la «unió» entre els professionals de la gestió cultural i els artistes. «Volem un matrimoni de llarga durada perquè el mercat faci un engranatge que arribi molt més lluny que la fira», va comentar. Cazorla va subratllar que el circ té «molt bona salut», però ha aprofitat per fer una crida al sector i a les institucions perquè es «comuniquin», coneguin les «necessitats» i facin «girar la roda».

Junts proposa obrir un nou canal per poder notificar incidències

L’Ajuntament respondrà en 15 dies màxim

Redacció

La candidata de Junts per Reus, Teresa Pallarès, va anunciar ahir que obrirà la Línia amable, un nou canal perquè els ciutadans puguin avisar d’incidències a la via pública, com poden ser el servei de neteja, l’enllumenat, la senyalització, el mobiliari urbà o les barreres arquitectòniques que perjudiquen les persones amb mobilitat reduïda. El nou canal de participació ciutadana serà digital, però també estarà disponible a través de via telefònica per a aquelles persones que tenen dificultats en l’ús de les noves tecnologies.

Així mateix, Pallarès va explicar

que aquest servei serà gestionat directament des de l’àrea d’Alcaldia i que traslladarà a la ciutadania, en un termini màxim de 15 dies, com s’ha solucionat la incidència o en quina fase de resolució es troba. La cap de llista va assenyalar que vol «una ciutat encara més amable i que cal comptar amb la contribució dels reusencs». Pallarès diu que «la comunicació entre les administracions públiques i els ciutadans ha de ser bidireccional, permanent i transparent». «Vull que els reusencs se sentin identificats i interpel·lats en les decisions que pren l’Ajuntament», va afirmar l’alcaldable.

La companyia Cirque Pardi! a ‘Rouge Nord’, el primer espectacle del Trapezi al Parc de la Festa.

POLÍTICA MUNICIPAL

CARLES PELLICER, EL BOTIGUER QUE SOMIAVA SER ALCALDE

Amb la decisió de no presentar-se a la reelecció, posarà punt final a dotze anys sent batlle de Reus, però assegura que marxarà amb «la mateixa il·lusió» amb què va entrar el primer dia al despatx i que deixa la porta «mig oberta» als designis del futur

Sergi Peralta Moreno

«Ara aniré a l’atur, com toca». Carles Pellicer Punyed és a punt d’abandonar el despatx d’alcaldia. Llicenciat en Dret, no tenia vocació per a ser advocat. «Soc botiguer», defensa. Comerciant de pintures i vernissos, anhelava anar molt més enllà del taulell. «Em vaig fixar com a objectiu ser alcalde de Reus», recorda. Volia representar la seva ciutat. El desig el va portar a presidir la Jove Cambra i la Unió de Botiguers, fins que la voluntat d'aquell marrec es va convertir en una realitat. Dotze són els apòstols, els treballs d’Hèracles, els signes del zodíac, les estrelles de la bandera de la Unió Europea, el nom d’un popular whisky irlandès, els mesos i els anys que Pellicer ha estat vivint el seu somni. Ningú l’ha forçat a abandonar-lo. «Has de saber entrar, saber estar i saber marxar», reflexiona. Al cap i a la fi, el dotze és símbol de l’ordre, el bé i la perfecció. «Ja és suficient». Tocarà tornar a ser un reusenc més i, això, no l’espanta. «Un alcalde és un ciutadà més que, durant un temps, fa d’alcalde i, després, a una altra cosa», afirma. Adverteix d’un matís de la seva pròpia frase que no és pas subtil. «Jo no soc l’alcalde, sinó que faig d’alcalde». Tampoc tenia el seu despatx, sinó que treballava al despatx del batlle «Ara li toca a un altre».

Quan Carles Pellicer va acceptar la vara el 2011, estava complint un somni. Més d'una dècada ha estat viatjant pel món oníric. Aterrat al 2023, assegura que continua sent idèntic al Carles Pellicer d'abans, «amb les mateixes ganes i la mateixa il·lusió». No obstant això, hi ha un aspecte en què sí que ha canviat. «Vaig entrar amb cabell i marxo sense», reconeix. Pep Guardiola va deixar la banqueta del FC Barcelona un any després del debut de Pellicer a l’alcaldia. Deia que s’havia buidat, que necessitava omplir-se, i, en la seva etapa al capdavant de la plantilla blaugrana, també va haver de ser testimoni del retrocés del cuir cabellut. Un dels factors que accelera la pèrdua de pèl és l’estrès. El tècnic de Santpedor va haver de suportar la ferotge rivalitat amb el Real Madrid i el seu propi èxit, que exigia que acumulés títols temporada rere temporada. Plàcida tampoc és la paraula que millor descriuria el pas de Pellicer per l’Ajuntament de la capital del Baix Camp. És l’alcalde de les «tres crisis», una per mandat: econòmica, política i sanitària. «Ens en vam sortir», resumeix, però no exemptes d'esforços. No només

es va posar a prova la capacitat de gestió dels polítics al capdavant del consistori –tres vegades–, sinó que la resiliència mental de la població, inclosos els representants de les institucions, va afrontar un desafiament majúscul. En l’àmbit personal, la situació financera que travessava l'Ajuntament quan assumí la batllia el va deixar tocat i remant per a no enfonsar-se –el juny del 2012, es registrava un deute de 405,42 milions d’euros–.

L'escenari amb què es trobà va suposar un descomunal impacte en un botiguer que, tot i la seva experiència al Parlament de Catalunya, veia com el seu anhel es transformava en un malson. És el moment més complicat que li ha tocat afrontar en aquests dotze anys.

«L’economia estava no a zero, sinó per sota; no podíem pagar les nòmines, els proveïdors, res. Els bancs ens perseguien per a cobrar i no teníem diners», recorda, dolgut, l'alcalde sortint. «Es van haver de prendre solucions molt dràstiques», reconeix. Pellicer expressa que va ser «molt difícil» superar el crític període, tant en el context polític com en

A base de «moltes petites inversions», Carles Pellicer creu que ha deixat una ciutat on «val la pena viure»

l'íntim, i que prefereix «no parlar-ne».

«No ploro, però quasi, quasi», deixa anar. Les tenebres tornen a ennuvolar la seva ment, però el sol tornà a sortir.

La calma després de la tempesta Amb tot, i malgrat la ruptura del pacte de govern amb el PP, CiU tornà a ser la força més votada el 2015, però els acords amb ERC i Ara Reus no foren suficients per a obtenir la majoria. «Això va provocar, per exemple, que els impostos no els poguéssim tocar gens durant quatre anys, cosa que va representar un llast important a l’economia», rememora. La situació, marcada endemés pel procés independentista, es va haver de revertir en el següent mandat per a garantir que es mantenien tots els serveis. La tercera legislatura havia de ser la de la calma.

La fórmula es repetia i Junts, ERC i Ara, ja amb majoria, es repartien el pastís. L’hora de completar els grans projectes havia arribat. Ningú albirava que, en l’horitzó, s’apropava una tempesta que ho capgiraria tot. «Quan ho teníem tot

bé, va venir la pandèmia, que no ens va permetre fer les inversions que corresponien en el moment, quan teníem ja l’economia sanejada», recorda. Més de deu milions d’euros es van destinar en múltiples paquets d’accions dirigits a «ajudar la gent», una inversió considerada prioritària i necessària, però que, alhora, suposava canviar el destí de les partides previstes. «Hauríem pogut fer moltes més coses amb aquests diners com, per exemple, més pisos», detalla Pellicer, qui, precisament, havia anunciat en campanya la projecció de mil habitatges de lloguer social.

Pellicer no s’ha trobat mai amb un mandat dòcil en el qual poder executar el seu full de ruta, però se sent satisfet amb l’evolució que ha viscut Reus. «Crec que la ciutadania, en general, està contenta», valora. El renovat passeig de la Boca de la Mina –la nineta dels seus ulls, a falta d'incorporar-hi el parc de la Bassa Nova, a l'espera de tornar a redactar el projecte després que la licitació quedés deserta–, el Mas Totosaus, la Hispània, el Centre Cívic Gregal, la pacificació del nucli històric, els polilleugers o el Centre Social El Roser són alguns dels galons que pot lluir a la solapa de l’americana. «Què ens ha faltat? Serveis i equipaments, i en això estem, en l'etapa de fer habitatge», puntualitza, assenyalant tant el projecte a l'antiga cotxera d'autobusos d'Horts de Miró com la promoció de Redessa a Mas Iglesias. «La meva idea ha sigut posar l’equilibri i fer una ciutat on es visqui bé, una ciutat que sigui agradable i buscar inversions perquè la gent s’hi guanyi la vida», reflexiona. «A base de moltes petites inversions, hem fet una ciutat on val la pena viure», conclou.

Està orgullós de la feina feta, però no oblida fer autocrítica. Comenta que li hagués agradat dedicar més temps i diners a la construcció d’habitatges de lloguer social, al condicionament de zones verdes, al pàrquing d'autocaravanes, a l’adquisició de sòl industrial –preveient, també, la reparcel·lació de sectors per a disposar de pastilles prou grans perquè puguin instal·lar-s'hi les companyies interessades– i a la projecció del CEPID 2, amb l’objectiu de fer «un salt molt potent en l’àmbit de les empreses tecnològiques». «Tampoc hem volgut demanar més crèdit», explica, tot recordant el «llast» viscut per la covid. Aquests seran reptes que, en tot cas, haurà d'entomar el nou govern. «Hi haurà la suficient massa econòmica per a afrontar el que El batlle,

Carles Pellicer, caminant pel passeig de la Boca de la Mina, reformat durant

El concepte d'alcalde

Jo no soc l'alcalde, sinó que he fet d'alcalde, igual que quan em venen a visitar, anem al despatx d'alcaldia, però no és el 'meu' despatx

ens vingui», rebla. Pellicer deixa un darrer deure pendent: parlar amb Adif per a transformar la platja de vies en un espai verd i residencial.

Les renúncies del camí

El somni s’ha complert, però recórrer aquest trajecte de dotze anys ha implicat haver de fer renúncies. En concret, el temps i la vida privada han resultat ser els elements sacrificats. «La Cori –la seva dona– ha entès sempre que aquesta era la meva vocació i quin era el rol de cadascú, però hem seguit un camí que continua i que ara entrarà en noves etapes», manifesta. Trobar l'equilibri no ha estat una tasca fàcil i, per tant, celebra haver-lo descobert. «Sense ella, seria difícil arribar on he arribat», insereix.

«Equip» és una de les paraules que Pellicer empra més per a definir el tàndem conformat amb la seva parella, i la repeteix per a remarcar una de les claus de la governabilitat d’un municipi. Ha

Els acords

Sempre hem estat pensant en la ciutat i això ha fet que hi hagi hagut una dinàmica d'intentar buscar acords per a sumar i tirar endavant

treballat braç a braç amb partits tan dispars com el PP, ERC i Ara Reus, però està orgullós dels «equips» de regidors i tècnics municipals de què ha format part. Pellicer afirma que la dinàmica d’entesa i unió s’explica, sobretot, per l’objectiu comú de millorar Reus. «La confrontació només porta a problemes i a no avançar», analitza, diagnòstic extrapolable a la relació entre la capital del Baix Camp i Tarragona. S'ha de caminar plegats i en la mateixa direcció per a certificar la potencialitat de l'àrea metropolitana del sud de Catalunya –que no la «segona» àrea metropolitana, perquè «segona no ho som»–. No el va doldre que es canviés la ubicació de l'estació intermodal, passant del terreny adjacent a l'Aeroport cap al terme municipal de Vila-seca, perquè allí es troba «el nus ferroviari per excellència del Camp de Tarragona». «Abans estava més en terme municipal de Reus? Sí, però de què ens serveix que estigui al

La forma de governar

La meva idea ha sigut posar l'equilibri i fer una ciutat on es visqui bé, una ciutat que sigui agradable i buscar inversions perquè la gent s'hi guanyi la vida

terme municipal si no dona tot el servei que ha de donar?», reflexiona. Creu que les «polítiques més egocèntriques o de campanar» han de cedir espai a «compartir». «Reus és Reus, Tarragona és Tarragona, Salou i Cambrils són Salou i Cambrils, però ens hem d’entendre en coses importants més enllà de mantenir cadascú la seva idiosincràsia», remata.

El final d'una era

El 17 de juny del 2023, Carles Pellicer deixarà de ser, oficialment, alcalde de Reus. Marxa «tranquil», marxa «bé», marxa ell. Perquè ha volgut. I això no ho pot dir tothom. «La mateixa vocació fa que prengui aquestes decisions», valora. És el tresor de la llibertat. Assenyala que l'últim que voldria és ser «un tap» i l'hora de fer un pas al costat ja ha arribat. L'endemà del traspàs de poders, el 18 de juny, ja no esperarà cap trucada. Podrà apagar el telèfon mòbil, relaxar-se i rememorar –o oblidar, segons

vingui de gust– els moments viscuts durant tant de temps, recordar cada una de les persones que ha conegut gràcies al seu càrrec i que s'endú com a «tresor». Un botí ben ple. El tòpic diu que el veritable tresor són els vincles formats en la cerca del somni, i Pellicer és d'aquest parer. «He fet moltes amistats, he conegut persones que mai no hagués pogut conèixer», afirma amb orgull. «Ser alcalde, per a mi, ha estat un honor».

El botiguer continuarà rondant per Reus el que restarà de mes. Encara no se n'ha cansat. Vol viure Sant Pere, no contempla perdre's la Festa Major. Això no obstant, enguany, no ho farà des del balcó de l'Ajuntament, sinó des de la plaça del Mercadal. Com un ciutadà més. Un reusenc més que va fer d’alcalde i que, ara, tornarà a estar entre la població.

L’1 de juliol del 2023, Carles Pellicer s’enfundarà el casc, pujarà a la motocicleta i, amb els seus amics, emprendrà una ruta per Europa per a desconnectar, una paraula que, fins ara, li era desconeguda. Serà un mes de benzina, d’asfalt i de cremar roda. Al novembre, farà 65 anys. La idea de la jubilació comença a sobrevolar. La porta de la política, però, la deixa mig oberta. «No cal tancar-se les portes», subratlla. Mai se sap. «Després, ja faré», conclou.

«L’ALCALDE NO HA D’ESTAR AL DESPATX, A LA PLAÇA ÉS ON ES VIU»

Pellicer considera que un batlle ha de dedicar «les 48 hores» al càrrec i ha d’estar sempre a l’abast de la població

El despatx de l'Ajuntament podia haver estat la segona residència de Carles Pellicer, però, en realitat, hi ha un altre racó on ha passat més temps: els carrers de Reus. Sigui visitant els barris amb el programa de proximitat de l’alcaldia, gaudint a l’Estadi Municipal del futbol, commemorant l’aniversari del Centre Aragonès El Cachirulo cantant jotas o ballant a la Feria de Abril, la «vocació» de Pellicer l’ha portat a trencar «l’urna de cristall». «L’alcalde no ha d’estar al despatx», assevera. Allà ha mantingut reunions, ha pres decisions, però un dels trets identitaris del seu mandat és que, després, sense ni tan sols canviar el seu característic outfit d’americana i camisa blanca, ha baixat a la plaça, «on es viu, on es veu, on es cou, on es plora i on es riu». «Has de ser capaç d’escoltar el que et diu la senyora que seu en un banc i el que et diu la que acaba de passar, que et donen una visió que no és la del despatx. Els freds números estan molt bé, són necessaris, però has de veure com està la ciutat», considera.

«Estic orgullós que hi hagi molta gent que em digui ‘no entenc com es pot governar així, estant a tot arreu, mirant de solucionar-ho tot’», declara.

Des d’una bombeta fosa fins a executar una gran inversió, passant per recollir un paper del terra o avisar si hi ha un clot. «Una pintada la trauria jo», afegeix. La «vocació» ha portat Pellicer a

què

l’acusin de ser «un alcalde de poble», però assegura que no pot «passar» de veure que la «millor ciutat del món» no està impol·luta. «No ho sabria fer de cap altra manera», expressa. Pellicer explica que ha estat l’alcalde «les 48 hores del dia, tots els dies de l’any, Nadal inclòs». No ha tingut ni divendres, ni dissabtes, ni diumenges lliures; ni vacances. Quan se’l reclamava, havia de posar-se la indumentària i saltar al terreny de joc amb immediatesa. Va ocórrer amb la pandèmia. «Per a ser alcalde, has de tenir molt clar que la teva disponibilitat ha d’estar al 200% al servei de la ciutadania», la sobirana responsable d’elegir batlle i de treure’l del poder i, al mateix temps, figura clau a l’hora d’entendre la confecció de Reus. «La ciutat no la fa l’Ajuntament, no la fan les administracions; la fem entre tots», rebla l’alcalde sortint, que aprofita l’ocasió per a aplaudir la constant activitat que es respira cada dia, cada setmana, a cada indret: les sortides de motos, les trobades de ciclistes, les competicions esportives, el Trapezi... «L’Ajuntament ajuda, acaba de completar, procura no ser un impediment, que vegades és cert que ho som perquè s’ha d’aplicar la llei, però la ciutat avança gràcies a la seva gent», celebra. Per aquest motiu, no es vol acomiadar del càrrec sense dedicar-li un últim «gràcies» a la població que ha fet de Reus «la millor ciutat del món»

Sergi Peralta Moreno

GERARD MARTÍ

el seu mandat.

Pellicer, a la plaça del Mercadal, davant de l'Ajuntament.

La Pobla, Salou i Constantí, entre les poblacions amb rendes més baixes

Les dades recollides per l’Idescat durant el 2020 reflecteixen la davallada a causa de la pandèmia

Redacció

Constantí, Salou i la Pobla de Mafumet són algunes dels municipis de la demarcació de Tarragona on més van disminuïr les rendes dels seus habitants durant el 2020, any de l’inici de la pandèmia per la covid-19.

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat aquesta setmana un informe que ha alertat sobre la disminució de la renda per habitant a gairebé totes les comarques de Catalunya, tot i que amb diferent nivell, l’any 2020.

Entre les poblacions de més de 1.000 habitants amb la renda més baixa a Catalunya hi són: Ulldecona (11.700 euros per habitant), la Pobla de Mafumet (12.100 euros/hab.), el Perelló (12.300 euros/hab.), Constantí (12.300 euros/hab.), la Sénia

(12.400 euros/hab.), Riba-roja d’Ebre (12.700 euros/hab.) i Salou (12.700 euros/hab.). A l’altre extrem, de la demarcació només apareix Almoster amb 22.700 euros per habitant.

Segons l’Idescat, aquesta disminució de la renda familiar a pràcticament tot el territori ha estat provocada pels efectes econòmics derivats de la crisi sanitària de la covid-19, fet que ha trencat la tendència de creixement dels darrers sis anys.

Pel que fa als principals components de la renda respecte de l’any anterior, la remuneració d’assalariats i l’excedent brut d’explotació (rendes empresarials i professionals majoritàriament), aquest han disminuït un 4,2 % i un 10,6%, respectivament, mentre que les prestacions socials han augmentat un 15,3%.

La remuneració dels assalariats i l’excedent brut d’explotació van disminuir un 4,2% i un 10,6%.

La pandèmia va trencar la tendència de creixement dels darrers sis anys

Aquest increment ve derivat del gran nombre d’ERTO que es van registrar durant la pandèmia.

Pel que fa a la remuneració d’assalariats, en les comarques del Tarragonès i el Baix Camp ha

ELECCIONS 28M

Durant l’any 2020, les prestacions socials van passar a ser el segon ingrés de les famílies

disminuït en relació amb l’any anterior (-4,2%) mentre que a la Ribera d’Ebre els ingressos han augmentat (4,2%).

En relació amb els ingressos procedents de l’excedent brut

El Museu de Valls se suma al Dia Internacional dels Museus

Els setze nous policies interins, ahir, a l’Ajuntament de Salou.

Salou incorpora setze agents interins a la Policia Local

Salou ha incorporat els setze agents interins, que van realitzar, recentment, el curs de formació, a la plantilla de la Policia Local de Salou, per tal de donar servei a la capital de la Costa Daurada, durant tot aquest estiu. L’alcalde, Pere Granados, els va donar la benvinguda, acompanyat de l’inspector cap de la Policia Local, José Luis Gargallo. Aquests professionals es destinen, principalment, a tasques de trànsit, civisme, proximitat i platges, amb l’objectiu de reforçar l’atenció i el servei a

veïns i veïnes i visitants, durant els mesos de màxima afluència de visitants, durant la temporada turística. El procés selectiu dels agents interins s’ha dut a terme mitjançant el sistema de concurs-oposició lliure. Per tal de complir l’objectiu d’equilibrar la presència de dones i homes en les plantilles de policies, s’han destinat cinc places a dones. La durada del contracte és de sis mesos.Granados va destacar ahir el paper essencial d’aquest reforç de la plantilla per al municipi turístic.

d’explotació, han disminuït a totes les comarques amb molta intensitat: des del -7,9% del Pla de l’Estany al -21,4% de l’Alta Ribagorça. La remuneració d’assalariats continua sent el principal ingrés de les famílies (57,7%) i, per primera vegada durant el 2020, les prestacions socials van ser el segon ingrés (23,2%), seguides de les rendes empresarials i professionals (19,1%).

Marc Montagut presenta una candidatura «de cinc estrelles»

El candidat argumenta que el municipi «necessita vitalitat tot l’any»

Redacció

L’equip de Sempre Salou, liderat per Marc Montagut, va presentar ahir la candidatura amb el periodista Helder Moya, que va conduir l’acte en el qual, segons l’organització, hi van assistir més de 500 persones.

El candidat de Sempre Salou va voler agrair la dedicació i l’esforç que presten al seu projecte de canvi polític per a la ciutat: «Jo porto al meu costat el millor equip, que sou tots vosaltres i un equip de cinc estrelles, de gent d’aquí amb molta qualitat humana que s’estima el seu poble com ningú». Entre els deu primers noms de la llista que encapçala Montagut, figuren persones conegudes del gremi de l’hostaleria, com Eduardo Abenójar, Nastasia Marele o Alfred Pérez; la petita i mitjana empresa, representada per Sonia Gonzálvez; així com el teixit associatiu i social, amb rostres com el de Carmen Cárdenas.

Sota el leitmotiv de la seva campanya, Salou cinc estrelles, Montagut aspira a recuperar l’esperit d’una població «ama-

La candidatura de Sempre Salou ahir durant la presentació.

ble, oberta a tothom, dinàmica i cosmopolita, que torni a brillar com a capital econòmica del territori».«Ens proposem gaudir d’una ciutat de cinc estrelles, orgullosa del seu tarannà, amb infraestructures, serveis i qualitat de vida de primer nivell; volem les cinc estrelles els 365

dies, perquè la ciutat necessita vitalitat tot l’any. Per aquest objectiu, continuarem potenciant els serveis annexos al turisme, com la gastronomia, l’esport, l’oferta cultural, i donarem un fort impuls al comerç amb un ambiciós pla de reactivació», va destacar el cap de llista.

El Museu de Valls s’afegeix a la celebració del Dia Internacional dels Museus, que té lloc el dia 18 de maig, amb una sèrie d’activitats obertes al públic per la pròxima setmana. Aquest any es pretén destacar el paper del sector de la restauració en la vida interna dels museus. En aquest sentit, diverses professionals de la restauració que han treballat pel Museu de Valls, mostraran a les persones que hi assisteixin com executen la seva tasca de conservació preventiva i quan convé la restauració de les obres. Hi intervindran les restauradores Maite Toneu, cap de pintura sobre tela del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Mia Marsé i la vallenca Anna Pluvinet. Mia Marsé, mostrarà en directe la neteja d’una obra de la pintora Emília Coranty, l’última peça adquirida pel Museu de Valls, i la feina de restauració d’un marc antic. Serà el 18 de maig a les 11 del matí. Seguidament, a dos quarts de dotze, Maite Toneu, amb diverses collaboradores, faran una revisió preventiva del quadre Bòria Avall. A la tarda, a les 6, l’equip de l Toneu continuarà amb la revisió preventiva i del quadre Bòria Avall, i a dos quarts de set Anna Pluvinet mostrarà la feina d’arrencament d’una pintura mural i d’unes rajoles policromades del segle XVIII, per la seva preservació. L’accés a les diverses sessions de treball de les restauradores és lliure i gratuït.

Jornada de portes obertes al Castell de Vila-seca, entre el 13 i el 21 de maig

Vila-seca se suma al Dia Internacional dels Museus amb diverses jornades de portes obertes al Castell de Vila-seca, amb entrada gratuïta. Aquestes jornades tindran lloc entre el dissabte 13 i el diumenge 21 de maig. Els horaris durant aquests dies seran els següents: dissabte 13 de maig, de 10.00 a 14.00 h. i de 16.00 a 20.00 h.; diumenge 14 de maig, de 10.00 a 14.00 h.; dilluns restarà tancat; del dimarts 16 al divendres 19 de maig, de 10.00 a 14.00 h.; per últim, el dissabte 20 i el diumenge 21 de maig, obrirà de 10.00 a 14.00 h. i de 16.00 a 20.00 h. Actualment, el Castell de Vila-seca exposa la mostra de l’autor Agustí Puig La poètica del gest, que romandrà oberta fins al 17 de setembre.

SEMPRE SALOU

La Plataforma Aturem

Hard Rock anuncia una nova manifestació el pròxim 18 de juny

La Plataforma Aturem Hard Rock ha convocat una manifestació per al 18 de juny per mostrar el seu rebuig al projecte. La protesta es farà tres dies abans de la Comissió d’Urbanisme del Camp de Tarragona on, previsiblement, s’aprovarà el Pla Director Urbanístic (PDU) que ha de permetre desencallar el complex. L’acord de pressupostos entre ERC i PSC estableix que l’aprovació del PDU s’ha de fer en el primer semestre. El portaveu del col·lectiu, Eloi Redón, va dir que el Departament d’Acció Climàtica encara no ha emès l’informe favorable per corregir «les deficiències» i va apuntar que falten cinc o sis informes sectorials. La manifestació arrencarà a les 12 h. des del passeig de les Palmeres de Tarragona i es dirigirà cap a la part baixa per culminar-la davant de l’edifici on se celebren les comissions d’urbanisme. Amb el lema Defensem la terra, llaurem el futur, la plataforma s’uneix amb altres organitzacions per defensar un «model econòmic totalment diferent» respecte al que representa el projecte. ACN

Cinc persones resulten ferides en l’incendi d’un habitatge a Tortosa

Cinc persones van resultar afectades ahir per l’incendi d’un habitatge a la carretera Mas d’en Verge de Tortosa. Segons el SEM, dues d’elles van ser ateses per inhalació de fum i van rebre l’alta in situ, mentre que les altres tres van ser traslladades en estat menys greu a l’Hospital Verge de la Cinta. Els fets van tenir lloc ahir a les 02.21 h., quan els Bombers van rebre l’avís que s’estava cremant un habitatge ubicat a la segona planta d’un bloc de tres pisos més planta baixa. En arribar al punt, els efectius del cos van evacuar una persona que estava a l’interior de l’immoble, fent ús de la caputxa de rescat. Segons els Bombers, l’incendi estava desenvolupat i les flames havien cremat el menjador, la cuina i el rebedor. Dues famílies que es trobaven confinades als pisos de la tercera planta, afectats també pel fum, van ser evacuades tan bon punt van finalitzar les tasques de ventilació i extinció. Els Bombers descarten danys estructurals a l’edifici. Els veïns van poder retornar als seus domicilis cap a les 04 h. de la matinada. ACN

PLATGES

Regeneraran la platja

d’Altafulla amb 20.000 metres cúbics de sorra

El port de Torredembarra es farà càrrec de les aportacions posteriors a partir de finals d’aquest estiu, però el de Roda no reconeix l’obligació

AJ. ALTAFULLA

ACN El Servei Provincial de Costes del Ministeri per la Transició Ecològica té previst regenerar la platja d’Altafulla aquest mes de maig amb 20.000 metres cúbics de sorra i un termini d’execució d’un mes. Es tracta d’una actuació d’emergència i els treballs començaran el dia 15. La mesura es porta a terme amb el compromís del port de Torredembarra de fer-se càrrec de possibles regeneracions posteriors a partir de finals d’aquest estiu. Es tracta d’una aportació temporal de transició fins que no es portin a terme les mesures estructurals d’estabilització de la platja.

Segons el Ministeri de Transició Ecològica, els ports de Torredembarra i de Roda de Berà tenen l’obligació, per concessió, de transvasar la sorra acumulada al nord de les instal·lacions, a les platges del sud que el Servei de

MUNICIPAL

Una maquina treballant a la platja d’Altafulla.

Costes determini. El ministeri apunta que els dos ports han incomplert des de fa anys aquesta obligació. Al gener es va requerir formalment als dos ports que

executessin els transvasaments. El de Torredembarra farà les aportacions demanades després de l’estiu, però el de Roda de Berà no reconeix l’obligació.

CAMBRILS

El cambrilenc Carlos

‘Ventura’ serà el pregoner de la Fira Multisectorial

L’acte serà el 21 de maig a les 12 hores

Redacció

El músic i pescador cambrilenc Carlos Ventura Rom serà el pregoner de la 64a edició de la Fira Multisectorial de Cambrils. L’acte se celebrarà el diumenge 21 de maig a les 12 h. al Casal Municipal i comptarà amb servei d’intèrpret de llengua de signes catalana. Carlos Ventura Rom fusiona artísticament la música i la mar, convertint una part de la seva professió, la del parlar mariner, en un patrimoni cultural oral digne de preservar. El cambrilenc transforma aquestes frases fetes i relats en lletres musicalitzades a través de cançons enginyoses i d’estils variats. En els pròxims mesos publicarà el seu primer llibre, Paraules de la mar, que continua la seva tasca d’estendre un patrimoni que encara queda per descobrir, posant en descobert el potencial de la cultura tradicional marinera i cambrilenca. Després del pregó, com és habitual, es farà el tradicional homenatge a les entitats

EL VENDRELL

cambrilenques que fan anys acabats en zero i també a aquelles empreses que fa 50 anys o més que estan implantades a Cambrils.

Pel que fa a la 64a Fira Multisectorial, se celebrarà del 2 al 4 de juny amb una àmplia oferta d’expositors, activitats per a tota la família, tallers i música. Entre les novetats del programa d’enguany, en destaquen la Fira del Circ, el Festival Nomad i dues competicions, una d’skate i una altra d’escúter.

Vila-seca i

el

Vendrell reben cinc i dos MEUR dels Next Generation

Ambdós municipis els destinaran a projectes de sostenibilitat turística

Redacció

En el marc de la tercera convocatòria del Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions 2023, Vila-seca i el Vendrell es beneficiaran dels fons europeus Next Generation amb cinc i dos milions d’euros respectivament.

Pel que fa a Vila-seca, el projecte Cal·lípolis, l’equilibri sostenible ha obtingut un total de 5 milions d’euros provinents dels fons europeus. Aquesta subvenció permetrà crear un nou pol d’atracció turística entre la vil·la romana de Cal·lípolis i l’espai natural protegit dels Prats d’Albinyana, el Centre Experiencial i d’Interpretació de Cal·lípolis que inclourà, també, la restauració ambiental i ordenació de la zona adjacent a la Xarxa Natura 2000. Els objectius principals d’aquest transformador projecte són diversos: renaturalitzar els espais verds, posar en valor el patrimoni cultural i natural, fomentar la mobilitat sostenible i verda i disposar d’una nova oferta turística. Tot això contribuirà a la millora i la

modernització de la destinació turística de la Pineda, així com de tot el conjunt del municipi.

D’altra banda, el Vendrell ha obtingut una subvenció de 2 milions d’euros. El pla que es va presentar a la convocatòria planteja un conjunt d’accions en diferents punts del municipi

Les subvencions contribuiran a la millora i a la modernització dels dos municipis

a través de quatre eixos: transició verda, eficiència energètica, transició digital i competitivitat. Algunes de les actuacions del projecte seran la transformació del parc del Tabaris en un espai d’experiències, la senyalització de l’anella verda de camins i l’equipació amb zones de descans i ombra així com la creació d’un sender amb experiències de natura, cultura i música al Fondo del Mata. A més, també inclouran la creació d’un circuit de vídeo mapping al nucli antic,

El Festival Internacional Pau Casals serà entre el 7 i el 22 de juliol

Zukerman, Goode i Perényi són caps de cartell

la promoció del Mercat Municipal amb un espai gastronòmic km 0, la millora de l’Aula Aquàtica, la digitalització de l’Oficina de Turisme, l’adaptació de miradors inclusius com a espais immersius de paisatges sonors, la millora del Riuet, l’organització d’activitats de musicoteràpia, la millora de serveis a les platges i la connexió dels diferents nuclis del municipi amb bus elèctric de servei llançadora. L’objectiu del municipi és diversificar l’oferta i adaptar-la a la nova realitat amb un desenvolupament turístic sostenible i que integri els atractius. Enguany 17 destinacions catalanes rebran prop de 50,5 milions d’euros de la tercera i última convocatòria del Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions, corresponent a 2023. El Govern ha prioritzat els projectes de destinacions turístiques litorals corresponents a les destinacions de sol i platja molt internacionalitzades, sol i platja mixta/residencial i destinació rural costanera.

ACN

La 42a edició del Festival Internacional de Música Pau Casals portarà al Vendrell intèrprets de renom la trajectòria dels quals va quedar decisivament marcada pel mestre. En el 50 aniversari de la seva mort, el violinista

Pinchas Zukerman, el pianista

Richard Goode i el violoncellista Miklós Perényi visitaran el Baix Penedès per protagonitzar tres concerts de gran nivell dins del programa d’enguany, que tindrà lloc entre els pròxims 7 i 22 de juliol. Compartiran cartell amb diversos músics joves i experimentats, participant també en l’estrena d’una obra inspira-

da en El Carnaval dels Animals de Camille Saint-Säens i que Albert Guinovart va voler escriure. Un grup de vuit joves intèrprets s’encarregarà de portar-lo a l’escenari de l’auditori i complementaran l’actuació amb peces de Francis Poulenc. A més, 10 joves vendrellencs tocaran Bach per Casals. L’Orquestra i Solistes del Festival interpretaran obres de Mozart, Schubert, Brahms i Ravel i un concert Del Barroc al Romanticisme. Els mateixos solistes seran els protagonistes de Trio de l’Arxiduc. Novament, l’Orquestra i Solistes del Certamen interpretaran La mort i la donzella

Carlos ‘Ventura’ Rom.

Jesús Muñiz Entrenador del

CB Salou

«Si depengués de mi, començaria la següent temporada ara mateix»

El tècnic del CB Salou analitza la darrera temporada i fa una petita mirada cap al següent projecte de l’entitat

Arnau Montreal Quesada

— Ha passat un mes del final de la lliga. Com se sent?

— Tranquil des del primer dia. Sí que és veritat que, després de no assolir l’objectiu de la permanència vaig passar una setmana molt fotuda, però, pel que fa al treball fet, estic tranquil. Ho vam donar tot i, per unes circumstàncies o unes altres, no vam assolir les 8 victòries que habilitaven el play-out. Toca aprendre de la temporada.

— Quins han sigut els punts claus que no han permès a mantenir la categoria?

— Un equip que debuta en una lliga nova i es troba amb l’inconvenient de no poder jugar al seu pavelló té les coses complicades. Més que no jugar, el que més mal va fer va ser no poder tenir una rutina de treball i haver d’entrenar cada dia en un lloc diferent.

FUTBOL

Això sí, estic molt agraït a tots els que ens van ajudar cedint les seves pistes. Ha sigut una lliga que ens ha exigit molt i estic orgullós del treball que vam mostrar. Guanyar i perdre és un procés més de l’esport.

— Com ha estat el repte a nivell personal?

— Vam pujar el nivell de sessions respecte a la lliga EBA. No em va suposar cap problema perquè treballar més sobre la pista és el que més m’agrada. Cada partit m’ha fet esprémer les meves capacitats una mica més. No han anat bé els resultats, però ha sigut un aprenentatge grandíssim.

— El projecte continua amb vostè al capdavant l’any que ve.

— Estic molt agraït per la confiança. Quan les coses no van bé i, així i tot, valoren el treball fet en el dia a dia és quan notes que t’estimen de veritat. No només a

mi, si no a tot el cos tècnic. Jo soc la cara visible, però també hi ha el Marc, Gorka, Gonzalo i Paulet. Són moltes persones treballant per a millorar el club dia a dia.

— Com va començar aquesta llarga relació amb el CB Salou?

— Fa molt de temps em vaig reunir amb Santi Benito, el president de l’entitat, i recordo amb molta estima pensar: estar boig. En el seu cap, ell tenia el recorregut que volia per a l’equip. El Salou acabava d’ascendir a Copa Catalunya, però buscaven un canvi de míster i vam començar a parlar de pujar a EBA i a LEB Plata. La temporada passada ho vam aconseguir. Com dic ara, beneïda sigui aquella bogeria.

— Ja comença a preparar la següent temporada?

— Sí, des del moment que va acabar aquesta. Soc una persona molt perseverant en la meva fei-

El Nou Estadi Costa Daurada, orfe de victòries des del març

L’últim partit que el Nàstic va vèncer a casa va ser contra el Calahorra

GERARD MARTÍ

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona torna diumenge a les 18.30 h. al Nou

Estadi Costa Daurada amb un objectiu doble. Primer, una victòria contra el Cornellà certificaria d’una vegada per totes la salvació i, segon, serviria per donar una alegria a l’afició després de gairebé dos mesos sense aconseguir un triomf a casa.

Una de les claus de l’èxit del Nàstic de la temporada passada va ser la seva fortalesa al Nou Estadi Costa Daurada. L’equip a casa es transformava i obtenir els tres punts estava gairebé garantit. De fet, els grana només van perdre en dues ocasions en tota la temporada. Enguany, aquesta cara no s’ha aconseguit veure amb regularitat i, amb la darrera derrota contra el Real Unión, el Nàstic suma 5 partits perduts al temple grana en tota la temporada. El més dur, el 0-4 contra l’Eldense que va marcar un abans i un després.

El CA Tarragona lluitarà per l’ascens dissabte en el Campionat de Catalunya de Clubs

Els jugadors del Nàstic celebrant la victòria contra el Calahorra.

Amb Dani Vidal a la banqueta, l’equip va recuperar les sensacions de l’any passat i va obtenir dos triomfs consecutius davant l’afició, un contra la Real Sociedad B i l’altre contra el Calahorra durant el mes de març. En els següents tres encontres a Tarragona, el Nàstic va sumar dos empats i una derrota. En

na. Si fos per mi, començaria la següent temporada ara mateix. Ara em toca fer la feina de recerca: omplir-me de bàsquet. Toca mirar vídeos, analitzar les coses que ens han agradat, les que no, les que podem incorporar i també d’altres lligues i equips.

— Quin serà l’objectiu?

— Som ambiciosos i sempre volem fer un pas més, però encara és aviat. És difícil marcar-ne un

BÀSQUET

sense saber res de com quedarà la lliga i els rivals que tindrem.

— El CBT comença avui una fase d’ascens. El CB Salou ja va participar en dues en anys anteriors, quin consell pot donar?

— El primer partit ajuda molt a encaminar tot, però la clau és mantenir la tranquil·litat durant tota la fase. De totes maneres, el CBT és un equip amb molta experiència en aquestes fases.

El Club Atletisme de Tarragona tancarà aquest dissabte a la pista d’atletisme Natàlia Rodríguez de Tarragona la segona jornada del Campionat de Catalunya de Clubs amb un objectiu clar: l’ascens. Fa dues setmanes es va dur a terme la primera jornada a Santa Coloma de Gramenet. L’equip lila va aconseguir un total de 392,5 punts gràcies a actuacions destacades com la victòria de Marina Tibau a la prova de llançament de pes i el triomf de l’equip de relleu mixt format per Andrea Trapé, Pol Aixalà, Clàudia Mir i Aleix Lago, entre d’altres. De moment, aquesta puntuació seria suficient per assolir l’objectiu de l’ascens, però els tarragonins hauran de rematar la feina aquest cap de setmana per evitar que el CA Granollers (353,5 punts), el JA Sabadell (326,5 punts) o la UA Terrassa (324 punts) els prenguin la segona posició. Al capdavant de la classificació es troba la UA Colomenca amb 445 punts. El CA Tarragona competirà amb els atletes que van participar en la primera jornada a Santa Coloma de Gramanet. Redacció

El Socuéllamos, el Pinar i el LBC, els esculls que ha de superar el CBT

Els de Berni Álvarez s’estrenen a les 13.00 contra un rival «molt físic»

Arnau Montreal Quesada

El CBT arrenca a les 13.00 contra el Socuéllamos la dura fase d’ascens a Llucmajor. El tècnic blau, Berni Álvarez, destacava que «cap equip està preparat per jugar tres partits seguits al màxim nivell», però aquest és el repte a batre si es vol aconseguir la LEB Plata. Álvarez va analitzar totes les claus:

tots tres partits els grana van tenir oportunitats de sumar tres punts, però van acabar mostrant una cara més negativa amb poca efectivitat en els metres finals.

Després de la victòria contra la UD Logroñés, els grana buscaran traslladar la imbatibilitat d’enguany a Las Gaunas cap al Nou Estadi Costa Daurada.

La primera és el Socuéllamos i el tècnic blau el va definir com «un equip molt dur físicament. El seu joc interior és el seu punt més fort amb jugadors referència com Placide Nakidjim i un equilibri en el tir exterior amb Sankey i Mejía». Per part del CBT, arribar en el millor moment físic possible és clau. A més, «anímicament arribem molt bé, però hem de reconduir l’energia positiva en treball i evitar la frustració si les coses no surten», explicava Álvarez. El segon rival, el divendres, és el LBC Cocinas. L’equip de Logronyo «és dels conjunts que juguen millor al bàsquet de tot el grup. Tenen jugadors amb expe-

riència a LEB Or i Plata i anoten fàcilment». Brais Gago, Lacunza i Noguera s’ocupen d’anotar i el nord-americà Knowles és el físic que fa la feina bruta. El tècnic va assenyalar que la clau és «marcar el partit a nivell físic, serà difícil competir de tu a tu a nivell de bàsquet».

Finalment, el CBT tancarà la

fase el dissabte contra El Pinar. Els malaguenys «són un equip compacte liderat per l’experimentat Carlos Cobos. No assumeixen riscos i destaquen en defensa». Aquest serà el tercer partit en tres dies, així que, segons Álvarez, la clau és «acurtar els moments dolents que podem tenir».

GERARD MARTÍ

L’entrenador del CB Salou, Jesús Muñiz, en el Pavelló del Milà.

El CBT, ahir, abans de sortir cap a Llucmajor.

FELICITACIONS

GENT

Serrat, premi de l’Acadèmia Catalana de la Música per la seva trajectòria

Rosalía, Arnau Tordera, Marco Mezquida

ACN

Aquesta noieta tan bonica és la Mireia i avui fa 24 anyets, moltíssimes felicitats i per molts anys, que siguis molt feliç sempre!! T’estimem molt els papes i la Laia!!

L’Acadèmia Catalana de la Música ha decidit distingir amb el Premi Alícia 2023 a la Trajectòria a Joan Manuel Serrat pel seu llarg i dilatat recorregut musical i artístic. El guardó li arriba després d’acabar la gira El vicio de cantar, en què el cantautor s’ha acomiadat dels escenaris. L’entitat també ha fet públics els finalistes als Premis Alícia d’aquest any, en els quals hi opten noms com Rosalía, Arnau Tordera, Marco Mezquida, Raül Refree, els Amics de les Arts, Chicuelo, el Quartet Brossa, Rita Payés, Núria Graham, Clara Peya o la Ludwig Band, entre d’altres. Els guardons s’entregaran el 21 de juny, coincidint amb el Dia Internacional de la Música.

Els Premis Alícia són els premis anuals atorgats pel sector de la música a Catalunya i estan conformats per 11 categories: Autoria, Interpretació, Interdisciplina, Talent Emergent, Producció Discogràfica, Directe, Projecte Social, Projecte Educatiu, Internacionalització, Periodisme Mu-

sical i Trajectòria. Tots tenen com a objectiu promocionar, visibilitzar i posar en valor la música produïda dins del territori català i el conjunt de la seva activitat, sense distinció de gèneres

o estils. Els premis es lliuren anualment a aquells projectes o propostes que destaquen per la seva excel·lència i busquen fomentar els valors creatius, artístics, culturals i socials de la música. Els

finalistes i guanyadors dels premis són escollits pels membres acadèmics i les 44 entitats que conformen l’Acadèmia Catalana de la Música mitjançant un procés de votació intern.

DEFUNCIONS

Tarragona

Montserrat Gomila Farres. Ha mort a 86 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. al Tanatori.

Reus

Maria Cubells Casoliva. Ha mort a 91 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. a la Parròquia El Molar.

Els Pallaresos

Maria Montserrat Príncep Borràs. Ha mort a 56 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. a la parròquia de Sant Salvador.

o el Quartet Brossa, entre els finalistes als Premis Alícia

Joan Manuel Serrat en l’últim dels concerts de la seva dilatada carrera al Palau Sant Jordi.

diarimés 11/05/2023

EDITORIAL

La campanya de les eleccions del 28 de maig arrenca aquesta mitjanit

Aquesta mitjanit arrenca la campanya electoral dels comicis del 28 de maig. Les formacions polítiques participaran aquesta nit en la tradicional penjada de cartells amb què es dona per inaugurada la cursa electoral. Cartells, mítings, entrevistes, visites a barris, visites porta a porta; els nous candidats faran mans i mànigues d’ocupar tot l’espai públic possible, tenir presència i convèncer amb promeses que, després, pocs recorden. Els candidats i les formacions que han estat governant tenen gairebé tot el peix venut, tenint en compte que unes eleccions són, per a aquestes, una prova, una revàlida de la seva acció de govern, i durant els quinze dies de campanya hauran d’esquivar els embats de la resta de partits. Són quinze dies de campanya electoral, teòricament de molt de moviment, però d’una paralització de facto de l’acció política. I tot apunta al fet que aquesta mateixa paralització es perllongarà durant un temps, perquè pocs els municipis de la demarcació de Tarragona que hagin gaudit de majories clares o de pactes estables que hagin permès governar des del minut zero. L’escenari no serà molt diferent aquesta vegada. Els acords de govern seran necessaris en la majoria de les poblacions de certes dimensions. Es presenta un inici de mandat políticament entretingut.

+ CONFIDENCIAL «Reus, la Nova York espanyola»

La usuària de Twitter @TBroseta va fer una sèrie de piulades per demostrar que «Reus és la Nova York espanyola». Dins del fil comparava indrets de les dues ciutats, com ara l’estàtua de la llibertat i l’escultura de Prim o el Central Park amb el Parc Sant Jordi. Serà la capital del Baix Camp la successora de la gran manzana?

TRIBUNA

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

L’esport com a eina per transformar Reus

VICENÇ REDONDO Membre de la candidatura del PSC Reus

Recordo el dia en què Pasqual Maragall va anunciar que Reus seria subseu dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. En aquella època, el PSC governava la ciutat de Reus i en Josep Abelló n’era el seu alcalde. Reus va gaudir d’una transformació social, esportiva i cultural gràcies a les aportacions econòmiques que es van rebre per part de l’estat per poder tenir les infraestructures de les quals avui en dia encara gaudim. La ciutat va viure l’esport durant el temps que els esportistes olímpics d’arreu del món van estar presents a la nostra ciutat. Tanmateix, municipis propers es van beneficiar també d’aquesta oportunitat i va ser una gran embranzida per donar a conèixer la Costa Daurada.

En els darrers dotze anys, la ciutat de Reus ha viscut una degradació contínua en equipaments esportius. De fet, els pavellons lleugers que tenim al municipi van ser creats i projectats en època de govern socialista. Tant hem caigut en l’oblit que, pràcticament, no han

TRIBUNA

Lloguer (iII)

PAU VIDAL

Vam repassar els derivats cultes de lloc, d’on prové el mot que fem rodar aquesta setmana. Passant als no cultes, pràcticament una altra trentena (en això es tracta d’una família molt democràtica), tenim per començar un parell de verbs: colgar i llogar, que és el que ens interessa a nosaltres. Però ens aturarem un moment en el primer perquè ja apareixen algunes sorpreses.

sortit iniciatives municipals per promoure l’esport d’alt nivell a la ciutat. Reus ha perdut pistonada en estructures i instal·lacions, en formació esportiva, en èxits esportius com els d’abans, on a Reus teníem esportistes que van viatjar a Campionats de Salvament i Socorrisme a Austràlia i com Cayetà Cornet, Iratxe Quinanal i David Llauradó entre molts altres, inclòs jo mateix, que vam portar i portem el nom de Reus arreu del món. Si els nostres esportistes, els nascuts a Reus, han de marxar a Tarragona, Barcelona o Vila-seca a entrenar perdem talent.

Conec la realitat d’altres països quan viatjo a l’estranger amb la Federació Internacional de Fitness i Fisiculturisme (IFBB Fed) i sé com d’important és difondre l’esport i l’estil de vida saludable per transformar les ciutats i millorar el dia a dia de la ciutadania. L’esport és salut i practicar esport vol dir tenir una societat més saludable i més oberta a millorar l’estat físic. L’esport és investigació, és nutrició per menjar millor, per sentir-se millor, és superació, créixer en personalitat. També fomenta la competitivitat, la integració, l’amistat, la formació i l’educació. L’esport no té barreres ni en època de guerra. He pogut veure com un atleta rus abraçava plorant un atleta ucraïnès en un pòdium d’un esdeveniment esportiu en ple conflicte bèl·lic.

Reus necessita espais verds, oberts per respirar. Necessita instal·lacions noves, oferta formativa, reconeixement pels esportistes que triomfen en esdeveniments nacionals i internacionals. Necessitem nous equipaments per practicar esport. La ciutadania ha de disposar d’espais públics on fer exercici, ha de poder gaudir d’una final a 4 de bàsquet o d’hoquei de Copa del Rei. Hem de recuperar els esdeveniments esportius de nivell continental o mundial, que ens ajuden a dotar la ciutat de nous i millors equipaments per a tots els esports i, durant un cert temps, fan que Reus sigui capital de l’esport en l’àmbit estatal, europeu i, fins i tot, internacional. Però per aconseguir-ho és necessari que es produeixi un canvi a l’alcaldia de Reus. Desitjo que el pròxim 28 de maig es produeixi una revolució a Reus i que la gent entengui que Reus necessita un canvi, un projecte nou, viu, alegre, obert. Un projecte verd i amable que doni l’oportunitat d’obrir la nostra cultura, la nostra passió de ciutat a tothom que ens vulgui visitar. I d’aquesta revolució, Reus pugui tenir de nou un esperit Olímpic que ens faci anar més ràpid, que ens faci ser més alts i sobretot, més forts. Només amb la Sandra Guaita d’alcaldessa aconseguirem rellançar Reus de la manera que es mereix!

Director General: Marc Just

Directora de publicitat: Contxi Joan

Director de l’àrea

digital: Carles Magrané

Edita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Roger

Freixa, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat i Joel Ramos.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

D’entrada, pel significat mateix, perquè dissortadament bon nombre de catalans n’ignoren el significat, que tanmateix és triple i dona molt de joc: enterrar alguna cosa, ficar-se sota els llençols i pondre’s el sol. Ja es veu que aquí hi ha molta combinatòria possible. De colgar en pengen (he, he) el desco-

CARTES

‘Quo vadis, Correos’

negut verb acugular (cremar el foc somortament, per insuficiència d’aire), el gairebé tan desconegut i sorprenent descolgar (desenterrar) i els fantàstics conxa, enconxar i enconxat. No us esgarrifeu que no és el que sembla: una conxa és un cobrellit que serveix d’adorn i d’abric i prové del francès couche, pròpiament de l’antic colche, llit. I ara ja podem passar al nostre verb protagonista. Llogar és l’anostrament de locare, posar (diners) a interès, evolucionat a posar en un lloc; invertir en un lloc, del qual han sorgit desllogar i conllogar. Però és entre els substantius on trobem els espècimens més interessants: conlloc (contracte entre un ramader i un propietari de pasturatge), conlloga (préstec mutu, entre pagesos, d’un animal de treball per a formar parella), el representatiu de tota una època rellogat (que ara, malauradament, està tornant amb força), el clàssic llogater (amb el seu sindicat, també en vigor)

i llogaret (empipador perquè per tendència natural solem dir llogarret, amb doble erra). I he deixat pel final el meu preferit, lloga, un gran desconegut que mereixeria molta més sort. M’explico. El diccionari la defineix com «sou; guany que hom treu d’alguna cosa», però en certs ambients culturals es fa servir per referir-se a funció teatral fora de programació, és a dir, les actuacions extraordinàries. Així doncs, la meva proposta (fins ara desoïda, ho reconec, pels interessats, cosa que tanmateix no em fa defallir) és que lloga aniria de primera per substituir el castellanisme bolo, entès com a actuació teatral o musical, xerrada, ponència o debat i en general tot acte públic de natura cultural: «Dissabte no puc venir que tinc lloga a Sentmenat». Els qui estigueu tan avesats a bolo que us sembli inviable, recordeu que, en llengua, a la tercera vegada que fas servir un mot o expressió ja passa a ser «de tota la vida».

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Manel de Falla, C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de:

En varias ocasiones acudí a la sección para felicitar al correo, pero parece que la cosa se va deteriorando si atendemos a lo que viene sucediendo últimamente. Envío de Taipei, llega a Barcelona a mediados de junio, pero aparece en el buzón el 30 de agosto. Hoy el caso arranca en Alcanar donde fue depositado el 11 de julio de 2016, pasa por el CCP Sant Cugat (Barcelona) el 0811 193 1929 que trasladado a lenguaje entendible es oficina y máquina clasificadora, 193 fecha en la que pasa por esa máquina que correspondería al mismo día de depósito y las últimas cuatro cifras a la hora en que la máquina automática la clasificó para Valls a donde llega el 9 de septiembre: para hacer el recorrido Sant Cugat-Valls prácticamente ha empleado dos meses. Para que luego digan que vamos progresando. Cuando todo se hacía a manita, esa carta hubiera llegado a Valls el día 12 de julio puesto que todas las cartas de la provin-

cia convergían en Tarragona por la tarde, tras el cierre de las oficinas postales se iniciaban las diferentes rutas. Otra de las grandes gansadas es el tratamiento automatizado que hace que casi toda la correspondencia llegue al centro de clasificación postal en donde se matasella y se distribuye a los diferentes códigos para que partan hacia su destino. A Tarragona, llegaban por la tarde y, una vez clasificadas, se metían en la saca para Valls. Ahora las cartas inician un proceloso camino hasta el CCP donde se matasellan y clasifican para después retornar, en muchas ocasiones, a la misma oficina en la que se depositó el envío. ¡De genios, vaya! O como diría el doctor Thebussem, menudas fruslerías postales las de estos magos de la rapidez. Hay que ser obtusos para estar meneando toneladas de correo de un lado a otro cuando se podían quedar tranquilamente en la oficina que las genera donde, por cierto, aumentó la plantilla y disminuyó la calidad

del trabajo. Todavía me acuerdo cuando cada vez que se jubilaba alguien necesitaban tres contratos para sustituirlo. Ignoro cómo van las cosas de personal por la posta pero, con los prebostes que al parecer la dirigen, no estamos para tirar cohetes. Imaginemos que uno va a tomar el avión y lo embarcan en un De Havilland cuando lo normal es un Airbus; estaríamos ante un claro abuso. Pues exactamente eso sucede con el servicio postal universal que habían prometido sería «una maravilla y a precios competitivos». Ahora resulta que lo pagamos a precio de jamón pata negra y, en muchas ocasiones, llega a casa en tortuga. Puede que, para las grandes compañías, así haya sido, para el usuario de a pie, faltaría más, ha sido una verdadera tomadura de pelo ¿O debemos decir una gran estafa? ¡De pena!

Juan Franco Valls

Cristina Serret serret@diarimes.com

La Dolors Bosch, l’Elisabeth Sánchez i l’Andreu Piñol són tres persones amb inquietuds comunes, un interès compartit per la literatura i l’assaig, una activitat compromesa amb l’associacionisme i molts anys de treballar plegats en una llibreria de Tarragona, La Capona. Des d’aquesta primavera, la Dolors, l’Elisabeth i l’Andreu també són propietaris d’El Soterrani, la nova llibreria que ha obert portes al número 50 del carrer August de Tarragona.

«La idea d’obrir la nostra pròpia llibreria és una qüestió que havíem parlat alguna vegada treballant a La Capona. Tothom que treballa per a un altre acaba pensant com faria les coses si tingués el seu propi negoci, és una cosa normal», explica l’Andreu. El tancament del negoci per jubilació, revela, va ser l’empenta definitiva per acabar obrint una llibreria «amb un tamany i un format amb el qual ens poguéssim sentir còmodes tots tres».

El nom de Soterrani, especifica l’Andreu, el van triar per la broma que sovint es feien entre ells a La Capona, en referència al fet que passaven bona part del temps a la planta baixa de la llibreria, però sobretot «perquè ens agrada la idea que en un soterrani s’hi poden trobar moltes coses diferents. A més, té

SUDOKU

Nivell mitjà

un punt de misteri que esqueia molt bé al tipus de llibreria que volíem fer».

Precisament aquesta qüestió, la del tipus de llibreria que volien oferir a la ciutat, va ser un dels temes cabdals a l’hora d’engegar. «Hem anat triant cada llibre que hi ha a les estanteries un a un, editorial per editorial, amb molta cura, dedicant-hi molt de temps, i apostant per gèneres que ens agraden molt, com la novel·la històrica, la ciència-ficció, la novel·la negra o

UNA LLIBRERIA ON TOT FA OLOR DE NOU

Aquesta primavera ha obert portes a Tarragona la llibreria El Soterrani, un projecte impulsat per tres llibreters amb llarga experiència a la ciutat

EL TEMPS

Estat del cel

el còmic», detalla el llibreter. Tot plegat, amb la màxima de ser una llibreria de fons, però amb totes aquelles novetats que els llibreters intueixen que poden interessar al seu públic.

I, el que no tenen a la botiga, expliquen, ho poden servir amb uns terminis iguals als que ofereixen les plataformes de compra per internet. Amb l’afegit, subratlla l’Elisabeth, «que a la botiga el client pot venir, escollir, xerrar i participar en l’intercanvi d’idees». Al final, apunta la Dolors, «el contacte amb la gent a qui li agrada llegir és una de les coses més boniques de tenir una llibreria».

Cel entre mig i molt ennuvolat tota la jornada al quadrant nord-est i a la resta del sector central del litoral i prelitoral, amb estones de cobert. A la resta del territori, al matí el cel estarà serè o poc ennuvolat, però amb intervals de núvols baixos a la Catalunya central i a punts del prelitoral sud. A partir del final del matí creixeran nuvolades a punts de muntanya que deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat, localment cobert, amb menys núvols a Ponent i a les Terres de l’Ebre.

Temperatura

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

La temperatura màxima experimentarà un descens entre lleuger i moderat, localment acusat, tret del litoral sud on serà similar o lleugerament més alta.

De persones a qui els agrada llegir i a qui ja els agrada El Soterrani ja n’han trobat una bona pila, perquè des que van inaugurar, poc abans de Sant Jordi, han anat rebent visites de compradors, nous i coneguts, interessats a conèixer la nova oferta a la ciutat. Quant a la competència, tots tres coincideixen que el fet de tenir més llibreries a Tarragona, suma més que no pas resta. «Entre tots ens podem complementar», asseguren.

Més enllà de l’espai de venda de llibres, al Soterrani hi ha una segona sala –encara farcida de caixes amb les engrunes de Sant Jordi– que ha de servir, a partir del setembre, per acollir tota mena d’activitats complementàries, com ara presentacions de llibres, clubs de lectura o sessions temàtiques.

22º

Màxima Mínima

12º

GERARD MARTÍ

GERARD MARTÍ

Dolors Bosch Martín, Elisabeth Sánchez Legaz i Andreu Piñol Guiral.