Dimecres 17 de maig de 2023

Els pagesos de l’Ebre es manifesten davant de la seu de la

La sequera amenaça l’estiu dels viveristes

La pirotècnia PSC

Fireworks obrirà el 31è Concurs de Focs

Artificials

TARRAGONA El certamen, amb més pressupost, se celebrarà del 5 al 8 de juliol a la platja del Miracle. P3

La falta d’aigua de reg compromet la campanya d’estiu dels viveristes

El sector afirma que han pogut salvar la primavera, però avisen de l’endarreriment de comandes durant la temporada d’estiu

Joel Ramos

Els viveristes de Tarragona estan vivint uns mesos complicats. La falta d’aigua de reg a les instal· lacions i conreus de la província ha produït que, en alguns casos, la campanya de la primavera s’hagi pogut tirar endavant pels pèls, i asseguren que si no plou més de cara a l’estiu, la situació «serà insostenible», i hauran de trobar solucions per a continuar regant i fer créixer les seves plan tes. En concret, el producte més afectat per la sequera pel que fa a vendes és la planta petita i de temporada que es comercialitza a la primavera, com les oliveres, de les que ja s’avisa que a l’estiu se n’endarrerirà la producció i les comandes a causa de la manca d’aigua.

«La sequera i les restriccions de l’aigua de reg ens estan afec tant bastant. Hem pogut salvar la primavera, però si la situació de cara a l’estiu no millora, no sabem com ens ho farem, estem espantats. Potser haurem de tan car. Tenim moltes oliveres que necessiten aigua, i si no podem utilitzar la del pantà de Riudeca nyes, i la poqueta aigua que ens queda, destinar la als arbres, pa tirem molts danys econòmics», explica Josep Llaberia, gerent de Josgall Plant a Botarell.

A causa de la sequera, algu nes plantes de secà reben tam bé un conreu de regadiu, i així,

FAUNA

Alguns vivers fa temps que utilitzen un sistema d’aigua en piqueta autocompensada per controlar el reg.

La falta d’aigua provoca un augment del cost de producció i manteniment de les plantes

se’n assegura la producció. Tot i així, la manca d’aigua que pateix actualment la província de Tar

Els pous, dessalinitzar l’aigua i implementar nous sistemes de reg, són les principals solucions

ragona –que ja té a 41 municipis en estat d’excepcionalitat per la sequera–, ocasiona que les plan

La presència de la gavina corsa al Port de Tarragona augmenta gairebé un 50%

Aquesta espècie és una au declarada com a vulnerable

Redacció

L’equip del Medi Ambient del Port de Tarragona juntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, ha comptabilitzat, fins a mitjans del mes de maig d’enguany, un total de 651 nous nius de gavina corsa dins del recinte portuari. La dada representa, a poc més de dos mesos del final del període de nidificació, un 48,7% d’aug ment amb relació a l’any 2022. El recinte portuari és un dels espais que elegeix la gavina corsa per niar, en dos indrets principalment, l’esplanada del Far de la Banya i el moll de la

Química. La gavina corsa és una au declarada com a «vulnerable» pel Servidor d’Informació Orni tològica de Catalunya (SIOC). Aquest increment dels nius ha estat desigual en els dos indrets principals: a l’esplanada del Far de la Banya hi ha un total de 478 nius, davant els 352 de 2022, el que suposa un augment del 35%, mentre que al moll de la Química, ha passat de 86 nius el 2022 a 173 enguany, una xi fra que significa un augment de més del 100%. Aquestes da des, segons el Port, confirmen la convivència entre l’activitat portuària i la sostenibilitat am

biental. El Port de Tarragona treballa per desenvolupar el seu compromís mediambiental i de sostenibilitat duent a terme di ferents tasques ambientals per tal d’intentar afavorir la nidifica ció d’aquestes aus migratòries al recinte portuari. Entre les dife rents actuacions que ha realitzat el Port en aquest sentit, hi ha la senyalització de les colònies, la col·locació de tanques per deli mitar i protegir les zones de cria i alhora garantir l’activitat portu ària i la restricció de l’accés a les colònies.

D’altra banda, des del Port també es fa un seguiment con

tes creixin més lentament i el cost de manteniment i produc ció, augmenti. «Si no hi ha aigua ens repercuteix en les reserves i comandes dels nostres clients, ja que com que el cost de produc ció i manteniment és més alt, no podem mantenir el mateix ritme de producció. Aquest estiu hi ha

moltes possibilitats que això pas si. Feia anys que no vèiem una si tuació similar», expressa Gemma Íñigo, treballadora de Baix Camp SL.

Necessitats de solucions

Davant d’aquesta problemàti ca, alguns vivers, com Josgall

Plant, han optat per a utilitzar un sistema d’aigua en piqueta autocompensada, que es basa en una membrana que controla la sortida de l’aigua i permet man tenir sempre el mateix cabal, de manera que sempre en raja la mateixa quantitat, i permet estalviar aigua. Una altra de les solucions per afrontar aquest problema, és disposar de pous d’aigua subterrània, com és el cas dels vivers JM Vidal SL: «De moment tenim aigua. Tenim dos pous que ens han ajudat a tirar endavant la campanya de la pri mavera, però si la climatologia no millora, l’aigua és un recurs finit, i tard o d’hora ens afecta rà també», apunta Montserrat Vidal, gerent de l’empresa. Una altra opció que s’estan plantejant diversos viveristes tarragonins és la de dessalinitzar l’aigua marina i convertir la en aigua potable. El problema aquí recau en el fet que la dessalinització habitual ment fa servir grans quantitats d’energia i infraestructures espe cialitzades cares, cosa que fa que l’aigua obtinguda sigui molt cara comparada amb la proporciona da per rius o l’aigua subterrània i això a molts vivers, no els hi surt a compte. «És una opció que està sobre la taula, però ens augmen taria molt els costos de produc ció i emmagatzematge. Tenim dubtes», detalla Josep Llaberia. De fet, des de l’Associació de Viveristes de Tarragona –que agrupa 33 vivers de tota la de marcació–, van més enllà. «Hem passat de forma decent la pri mavera, però si continuem amb aquesta línia d’escassetat d’ai gua, podria quedar compromesa fins i tot la campanya de la tardor. Això, entre altres coses, provoca ria que els preus dels productes i aliments pugessin encara més», desvelen des de l’entitat.

PORT TARRAGONA

Un niu de gavina corsa a la zona del Port de Tarragona.

tinuat de les colònies i de l’evo lució dels polls en col·laboració amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i abans que abandonin la zona, es

preveu dur a terme el seu anella ment. Aquesta acció ha permès fer el seguiment de la migració de cada exemplar i del retorn a les zones de cria. D’aquesta ma

nera, s’ha pogut constatar que molts dels adults reproductors presents al Port ja van néixer aquí i han tornat novament per nidificar hi.

GERARD MARTÍ

El Port organitza diferents activitats per celebrar el Dia Mundial dels Oceans

El Port de Tarragona celebrarà el Dia Mundial dels Oceans el pròxim mes de juny amb ac tivitats per a tots els públics. El mateix Port i l’Ajuntament coorganitzen l’espectacle mu sical La Pianista Roja el 8 de juny, al moll de Pescadors del Serrallo. La Pianista Roja ofe reix música i poesia a la vora d’espais naturals i urbans ca racterístics per la seva bellesa i encant. L’actuació navega entre la música acadèmica i la popular, les composicions íntimes i persones que explo ren el folklore musical d’arreu. D’altra banda, el Teatret del Serrallo serà l’escenari de la preestrena del film Simfonia per un món nou l’11 de juny. Es tracta d’una obra audiovisual d’art documental de 42 minuts que mostra de forma emotiva el món i com podria ser en el futur, si el gènere humà de senvolupés més la sensibilitat i el respecte pel medi ambient.

També es farà un tast musical i una taula rodona que comp tarà amb Jordi Llompart, el di rector, Roger Subirana, músic, i altres. El dissabte 3 de juny, l’aula didàctica del Museu del Port oferirà un taller per a adults, Reinventar Reciclant, a càrrec de Montse Vallès. Amb aquesta activitat es fa un tribut als mars i oceans. S’aprofitarà roba de texà i elements natu rals i reutilitzables i es farà un guarniment amb aires mari ners per donar la benvinguda a l’estiu. Es tracta d’una activi tat gratuïta amb reserva prèvia a museudelport@gmail.com

SOCIETAT

ESPECTACLES

Més pressupost i reforç de la neteja en el 31è Concurs de Focs Artificials

La pirotècnia italiana PSC Fireworks serà l’encarregada d’obrir el certamen, que enguany se

John Bugarin

El Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat arriba enguany a la 31a edició amb un increment en el pressupost total, que ha passat dels 105.000 eu ros als 120.000. Les pirotècnies participants comptaran amb 20.000 euros, 1.500 més del que era habitual. I és que es tracta del primer cop en deu anys que s’incrementa la partida. L’Ajun tament ha pres aquesta decisió per adaptar se a la situació eco nòmica actual, on els costos per fer un espectacle pirotècnic han augmentat. Des del departament de Cultura creuen que és neces sari fer aquest «reconeixement» per «mantenir el nivell de les empreses i el prestigi del certa men». Dins del pressupost també hi estan incloses les despeses de rivades de les infraestructures a utilitzar, la seguretat o el disposi tiu de neteja, el qual es reforçarà enguany amb la contractació de personal amb diversitat funcio nal de la Fundació Onada. Com marca la tradició, ahir es va dur a terme el sorteig per decidir l’ordre d’actuació de les quatre empreses encarregades d’il·luminar el cel de la ciutat de colors durant aquesta edició, que se celebrarà del 5 al 8 de juliol. En la punta del Miracle, just des d’on s’enlairaran les pirotècnies, la sort va decidir que la compa nyia italiana Pirotecnica Santa

CEDIDA

Tarragona condemna la violència masclista

L’Ajuntament va convocar ahir un minut de silenci, a la plaça de la Font, per condemnar la mort d’una dona a Manresa, presump tament a mans de la seva parella. El consistori va expressar el seu condol a la família i els amics de la víctima i va fer una crida a rebutjar qualsevol forma de violència contra les dones.

Chiara (PSC Finetworks) d’Itàlia sigui l’encarregada d’obrir el cer tamen. El dia 6 serà el torn de la Pirotècnia Martí de Castelló, que ha estat present en dues ocasi ons al Concurs de Focs Artificials i va ser la guanyadora l’any 2014. La d’enguany serà la setena par ticipació de la Pirotecnia Turís de València, que actuarà el dia 7. La Pirotecnia del Mediterráneo tan

COMERÇ

carà el certamen la nit següent. La companyia valenciana ha estat la guanyadora de les dues darreres edicions i ve amb l’ob jectiu de repetir victòria i treure’s l’espina de la Santa Tecla passa da, ja que no van poder actuar a causa dels aiguats. Cal recordar que, com cada any, el guanyador del concurs rebrà el Trofeu Venus Ciutat de

La Cambra ha assessorat 70 projectes empresarials el 2023

La Cambra de Tarragona ha assessorat un total de 70 pro jectes empresarials, procedents de sectors diversos, entre els mesos de gener i abril d’aquest any, un balanç mai vist fins ara. Bona part d’aquest im puls és a causa de la decidida aposta per professionalitzar i dotar encara de més contingut l’àrea d’Emprenedoria, dirigida per Ramon Sicart, MBA per la Universitat Rovira i Virgili amb àmplia trajectòria en el camp

de l’emprenedoria. La finalitat de la mesura és reforçar i ade quar el cartipàs de serveis de la Cambra a les necessitats de les empreses, com recentment ha fet, també, amb la creació d’una àrea de negoci específica, Cambra TGN 360, per assesso rar i acompanyar en la trans formació digital. L’àrea d’Em prenedoria vol ser un referent proactiu en l’impuls d’un nou ecosistema empresarial, amb un pes creixent de les start-ups

Tarragona i serà l’encarregat dels espectacles de focs artificials du rant les pròximes festes de Santa Tecla, valorats en 26.000 euros. També hi haurà el premi especial Trofeu Blancs i Blaus, atorgat per l’Ajuntament de Granollers, que adjudicarà a la pirotècnia de la cada la realització del Castell de Focs i les tronades, per un valor

de 17.999 euros, en la Festa Major de la ciutat de Granollers. El jurat del concurs serà integrat per 12 membres i el veredicte es donarà a conèixer el 9 de juliol a les 12 del migdia.

Més sostenible

El cartell d’aquesta 31a edició és obra d’Albert Dalmau Vidal, dissenyador de l’empresa Ola lon Comunicació de Tarragona, qui ha optat per «un estil d’il· lustració fotorrealista», amb la imatge d’una nena, «per trencar amb les imatges de les edicions anteriors i donar un toc refres cant». També amb l’objectiu de millorar i canviar coses de cara a aquest any, la consellera de Cultura, Inés Solé, ha assegurat que s’ha reforçat el dispositiu de neteja «en pro del medi ambient i la cura de la diversitat». Des del consistori apunten que «les pi rotècnies fa temps que utilitzen materials biodegradables». D’al tra banda, s’ha volgut treballar en la «inclusió social», comptant amb la personal de la Fundació Onada per a aquests treballs.

Per la seva banda, el tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Tar ragona i responsable del concurs, Héctor de la Salud, ha destacat que el nivell dels participants és «molt bo», tot i la situació actual, en la qual «costa que es presen

celebrarà del 5 al 8 de juliol ALEJANDRO

NAVARRO

El cartell d’enguany és obra d’Albert Dalmau, de l’empresa Olalon Comunicació de Tarragona.

Truca al 977 21 11 54 publicitat@mestarragona.com

El Rastro Reto recapta fons per a la rehabilitació de drogodependents

L’Associació Reto a la Esperanza finança el seu centre d’acollida venent mobles de segona mà

John Bugarin

L’avinguda de Ramón y Cajal amaga una botiga amb un re refons especial. Fa cinc anys, l’Associació Reto a la Esperanza, va instal·lar al número 58 el seu Rastro Reto, on venen mobles i electrodomèstics de segona mà. Tots els beneficis recaptats s’utilitzen per ajudar persones drogodependents en el seu pro cés de rehabilitació i reinserció a la societat. L’entitat compta amb una casa d’acollida a Valls des de fa uns 30 anys i és allà on els usu aris duen a terme el seu camí cap a la desintoxicació. «De mitjana, hi tenim acollits uns 20 nois, que van rotant, tot i que algun cop n’hem tingut 43», explica el president de l’associació a Tar ragona, Francisco Javier Sierra, qui, juntament amb un equip de voluntaris, s’encarreguen de fer l’acompanyament a tothom qui necessita del seu suport. Sempre de manera gratuïta, «una cosa impensable fa uns anys».

«L’associació va néixer el 1985 a Cantàbria, quan una família va obrir un centre d’acollida per ajudar nois amb problemes de drogaddicció», detalla Sierra, qui afirma que «es va veure la necessitat d’obrir ne més a al tres llocs». No només a ciutats d’Espanya com Alacant o Valla dolid, sinó també a altres països com Rússia, Croàcia o Mèxic, on també hi ha una casa per a nens. «Som una associació amb fona ment cristià evangèlic i el nostre propòsit és fer que la gent es curi de les drogues», indica el presi dent. Un cop arriben al centre, el primer que han de fer els usuaris és superar la síndrome d’absti nència, que «no és gens fàcil».

Quan superen aquesta fase, es passa a la desintoxicació integral a través de recursos terapèutics adequats. «Fem passejos i tam bé ens reunim amb els nois per

L’entitat també obté beneficis oferint serveis de neteja i recollida de mobles o de mudança

parlar entre tots, això els ajuda a adonar se de l’arrel del seu problema», explica Sierra. Des prés, es treballa per reinserir los socialment i laboralment. Aquí entren en joc els tallers ocupa cionals, a través dels quals els usuaris treballen mentre fan un servei per a la societat i també ajuden a mantenir econòmica ment l’activitat de l’associació.

«Tenim la botiga de segona mà a Ramón y Cajal, on venem mobles i electrodomèstics que ens dona voluntàriament la gent», detalla.

L’entitat ofereix altres serveis com el de neteja i recollida de mobles i estris a locals i habitat ges, o el de mudança. «Cobrem

unes tarifes per poder finan çar nos, ja que no comptem amb cap mena de subvenció», afirma el president de l’associació. Així, les persones que s’estan desin toxicant al centre d’acollida, són les que s’encarreguen de dur a terme aquests treballs: «És posi tiu que estiguin ocupats i que, a més, aprenguin a fer coses».

«És difícil sortir de les drogues» Molts dels que aconsegueixen deixar enrere les drogues, re fan la seva vida a Tarragona o Barcelona, mentre que d’altres decideixen quedar se al centre per ajudar els nouvinguts. És el cas del vicepresident de l’entitat, Francisco Amado. Gallec de nai xement, va començar a prendre drogues amb 16 anys i va ingres sar fa més de 30 anys al centre que té l’associació a Asturias, gràcies a un amic. «Vaig trobar

CULTURA

Sant Salvador celebra la Setmana Cultural fins al pròxim

22 de maig

Diumenge es va donar el tret de sortida

DIARI MÉS

Redacció

L’Associació de Veïns de Sant Salvador i Sant Ramon i la Tau la d’Entitats del barri han orga nitzat la Setmana Cultural, que va començar diumenge passat amb vermut rumber a càrrec del grup Klave, organitzat pels Amigos de Andalucía. Fins al 22 de maig, els veïns podran gaudir d’un programa de tallers i activitats per a tothom, com dibuix per a infants, tallers de sevillanes, skate, visites, docu mentals, música, plantacions a l’hort urbà o una exposició de pintures. Aquest dijous, a les 17 hores, tindrà lloc l’obertura de la ludoteca al Centre Cívic.

RECONEIXEMENT

Aquell mateix dia, els Amics de la Pintura faran un taller de dibuix per a infants fins a P3, mentre que els Amigos de An dalucía organitzaran una sessió d’iniciació a les sevillanes. Els amants de l’skate podran gaudir d’una sessió adreçada a joves de 10 a 20 anys, al Parc Nou de l’avinguda de Sant Salvador, organitzada per l’Associació Ariadna. La celebració de la Setmana Cultural continua rà durant el 19 i el 20 de maig, que clourà amb un taller d’sketching, l’activitat Horts. Planta i pren la teva torreta i una visita a l’exposició de pintures instal· lada al Centre Cívic.

un lloc on curar me», assegura Amado, qui, un cop desintoxicat, va prendre la decisió de «conti nuar amb aquesta obra servint altres persones».

Milers de persones han passat pel centre d’acollida, sobretot homes d’entre 25 i 30 anys. Ama do indica que alguns dels que ha vien marxat del centre «recupe rats» acabaven tornant un temps després. «Si vols fer aquest canvi, cal que tinguis disciplina i ordre a la teva vida», assegura el vicepre sident, qui afirma que la clau està en «aprofitar el temps al centre» per assolir l’objectiu. Des de l’As sociació Reto a l’Esperanza són conscients que el problema amb les drogues «si no ha empitjorat, s’ha mantingut». És per això que l’entitat fa visites a diferents cen tres escolars, on deixen clar que «és molt fàcil entrar, però també molt difícil sortir ne».

La Cova Urbana rebrà el Premi Ones

La Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona re collirà el Premi Ones Mediterrani Atlàntic de la XXIX edició pel seu treball voluntari a favor de la conservació, investigació i promoció de la Cova Urbana, que també forma part del patri moni històric i natural tarragoní. Redacció

La botiga de l’Associació Reto a la Esperanza es troba al número 58 de l’avinguda Ramón y Cajal.

ELECCIONS 28M

ELECCIONS 28M

Ricomà pretén completar la xarxa de carrils bici el pròxim

mandat

ERC té el propòsit d’ampliar el nombre d’aparcaments dissuasius a diferents zones de la ciutat

Redacció

Els socialistes defensen «una ciutat viva els 365 dies de l’any».

El PSC vol que el Carnaval sigui la festa major d’hivern

Una de les apostes del PSC, si governa durant el pròxim man dat, és convertir la celebració del Carnaval en la festa major d’hivern. El candidat a l’alcal dia, Rubén Viñuales, va apun tar que la intenció és augmen tar el pressupost i millorar la promoció. Aquesta idea s’em marca en l’objectiu dels socia listes d’aconseguir que Tarra gona «sigui una ciutat viva els 365 dies de l’any». «La defensa per la cultura és una aposta

ELECCIONS 28M

per la qualitat de vida i per la cohesió social, però també per una economia emergent que genera llocs de treball de quali tat», va exposar Viñuales. D’al tra banda, també va comentar que els centres cívics amb te atre han de tenir una «progra mació estable» i va traslladar la seva voluntat de potenciar esdeveniments culturals de la ciutat com el Tarragona Sona Flamenc o el Festival d’Estiu i portar espectacles de qualitat.

CEDIDA

Esquerra Republicana té l’ob jectiu de completar durant el següent mandat la xarxa de car rils bici i connectar tots els seus trams. Aquests darrers quatre anys, els republicans han cami nat en aquesta direcció per fo mentar la mobilitat sostenible, un propòsit que també perse gueix amb la proposta d’amplia ció dels aparcaments dissuasius. Aquestes zones d’estacionament als límits del centre estarien en llaçades a parades d’autobús i al servei de lloguer de vehicles de mobilitat personal, com bicicle tes o patinets.

L’alcalde i candidat a la reelec ció, Pau Ricomà, va diferenciar dos eixos estratègics principals: la cohesió i la sostenibilitat. «Es tem convençuts que la millora de l’espai públic té conseqüèn cies positives per al comerç de la nostra ciutat i beneficia també altres sectors. Ja hem vist que fer peonitzacions de carrers, com a Canyelles, són un èxit i per això n’hi ha altres que ja estan en exe cució i altres que es faran en els pròxims quatre anys», va expres sar Ricomà.

Pel que fa a la implementació absoluta de tots els carrils bici projectats, el cap de llista d’ERC va assenyalar que es tracta d’un «avenç important en la descar bonització i, per tant, aturar lo seria fer un pas enrere». La for mació també va exposar que la seva «bona feina» durant l’actual

ERC vol continuar fent pacificacions de carrers com la de Canyelles en els pròxims quatre anys

mandat permetrà que, amb el traspàs de carreteres i els fons Next Generation rebuts, Tar ragona estigui connectada de punta a punta per carrils bici, ja que s’estendran des d’Altafulla fins a la Savinosa, on continuarà fins a la Via Augusta, el Serrallo,

Sant Pere i Sant Pau i tot Ponent gràcies a l’ampliació del Pont del Francolí. A més a més, es posarà a disposició de la ciutadania un servei de bicicletes compartides, que es licitarà en les pròximes setmanes.

Ricomà també va apuntar que s’ha de continuar fomentant el transport públic i que la reno vació de la flota d’autobusos de l’Empresa Municipal de trans ports (EMT) és «irrenunciable». En aquest sentit, es preveu la

incorporació de vehicles impul sats per pila d’hidrogen. «I en el pròxim mandat millorarem les freqüències i els recorreguts a través de l’intercanviador de Battestini. Ens permetrà la inter connexió de les línies d’autobús i servirà d’enllaç amb punts es tratègics, com els aparcaments dissuasius. D’aquesta manera, afavorirem que el cotxe circuli menys pel centre de la ciutat», va afegir el candidat a la reelecció d’ERC.

Miguel demana regular per zones els pisos turístics.

La CUP defensa que SMHAUSA continuï comprant habitatges

Eva Miguel, cap de llista de la CUP, vol continuar desplegant les polítiques engegades du rant aquests darrers dos anys i explorar altres models. La can didata a l’alcaldia aposta per continuar comprant habitatges i que siguin gestionats des de SMHAUSA. Alhora, creu que s’han de continuar atorgant ajuts a la rehabilitació de pisos que, posteriorment, «siguin destinats a la borsa de medi ació». La CUP assenyala que

l’habitatge «és un dret fona mental» i que «l’administració pública és la que ha de limitar, incidir i intervenir en el lliure mercat especulatiu». Miguel va recordar que «hi ha més oferta de pisos turístics que d’habi tatge social», motiu pel qual proposa una moratòria de pisos turístics «condicionada a la re dacció d’un pla especial que els reguli per zones i estigui inte grat al nou Pla d’Ordenació Ur banística Municipal (POUM)».

ALEJANDRO NAVARRO

Els candidats de la formació republicana van presentar ahir les seves propostes sobre la mobilitat.

ALEJANDRO NAVARRO

28M ELS CAPS DE LLISTA

Jordi Sendra

Candidat a l’alcaldia de Tarragona per Junts per Catalunya

«És més interessant que vinguin creuers amb menys turistes, però amb més poder adquisitiu»

Jordi Sendra defensa la descentralització del turisme de la Part Alta perquè aquesta no sigui «intransitable» i fer un ús «més racional» de l’aigua

Roger Freixa

— En la conferència de ciutat va insistir en la promoció econòmica i en una rebaixa de la pressió fiscal.

— La promoció de l’activitat econòmica és essencial. Genera progrés i recursos per a l’Ajun tament i per a la ciutat. A més a més, la millor manera de treure la gent de l’exclusió i la pobre sa és donar li feina. I la clau per oferir feina no la té l’Ajuntament, sinó les empreses. Per tant, què hem de fer? Hem de fer una ad ministració moderna que sigui un col·laborador i no un proble ma per als empresaris.

— Avui no és així?

— Avui els que volen invertir a Tarragona tenen tants proble mes que han de marxar a les viles del costat. Hem de fer una administració àgil. Jo proposo la creació d’una oficina municipal d’atenció a l’empresari que es dediqui exclusivament a aten dre’ls per donar agilitat a tots els permisos. Hem de motivar els joves perquè iniciïn projectes professionals. Com ho hem de fer? Posant facilitats fiscals per a tots, però, especialment, per als joves. L’empresari ha estat mal tractat uns quants anys i volem ajudar lo. També hem de fer po

El renovador de Convergència

Jordi Sendra torna més d’una dècada després a la política municipal. El candidat a l’alcaldia de Junts per Catalunya, qui va ser regidor de CiU a l’Ajuntament entre els anys 2002 i 2011, té l’objectiu de pilotar la nova etapa dels hereus de Convergència a la ciutat. Sendra haurà de disputar-se aquest lideratge amb Mar Giné (cap de llista de Sí Tarragona, amb el suport del PDeCAT). Alhora, buscarà plantar cara al PSC i ERC i aconseguir els vots suficients per tenir la clau de la governabilitat.

lítica de polígons. El de Riu Clar, i tots en general, però sobretot el de Riu Clar, està deixat de la mà de Déu i hi ha un afany recapta tori intolerable que em fa pensar que no hi ha ni un ral.

— Diu que pensa, vistes les circumstàncies, que hi ha pocs

diners a l’Ajuntament. Aleshores, creu que les propostes del seu i de qualsevol altre partit són coherents amb el pressupost municipal? O potser són desproporcionades?

— Tinc una cosa molt clara: l’Ajuntament no ho pot pagar tot. I per això vull fomentar la col·laboració público privada, que hi hagi coses que es puguin fer conjuntament amb les em preses. El consistori té un pres supost que em sembla limitat i em fa pensar que els diners s’em pren malament o que es deixen de rebre ajuts molt importants d’Europa. No pots perdre de cap manera l’oportunitat de rebre’ls, i aquest govern municipal ha de mostrat per activa i per passiva que no sap presentar projectes per rebre fons Next Generation. Li han donat alguns, però altres els han perdut.

— Segons la web de l’Ajuntament, hi ha al voltant d’uns nou projectes que han guanyat Next Generation i només dos que no: el Banc d’Espanya i la rehabilitació de l’escola de Sant Salvador. El balanç és força positiu.

— Quan perdem un fons Next Generation vol dir que no ho hem fet bé. Hi havia una Oficina de Projectes que l’alcalde, Pau Ri

Reclamo tornar a obrir l’Oficina de Projectes perquè es dediqui a preparar propostes per rebre subvencions

comà, va tancar. Jo reclamo tor nar a obrir l’Oficina de Projectes i que es dediqui exclusivament a preparar propostes per a sub vencions d’aquesta mena. Sovint surten algunes que no sabem i ens passen per davant.

— El turisme és un dels aspectes que proposa per reactivar l’economia. L’alcalde i president del Patronat, Pau Ricomà, va rebre crítiques l’any passat per no aprofitar el romanent de l’ens públic per invertir-lo, precisament, en turisme.

— Tenim tant de patrimoni que no ens hem de conformar només amb gaudir lo nosaltres, sinó que l’hem d’ensenyar al món. Per tant, el turisme és bo per a la ciu tat. Jo vaig ser cap d’operacions de creuers i veia en els ulls dels turistes que tornaven de la seva

ELECCIONS 28M

Haurem de plantejar-nos seriosament fer una dessalinitzadora, amb la col·laboració del Port

visita aquella sensació d’haver descobert una destinació única. Falta iniciativa. El model que de fenso és de més qualitat. Potser no cal tanta quantitat, sinó que és més interessant que vinguin creuers amb menys turistes, però amb més poder adquisitiu.

— És una manera de vetllar per la sostenibilitat?

— Efectivament. La mateixa in dústria creuerística està fent la seva revolució per implementar energies sostenibles, com per exemple el gas natural liquat. Arribarà un punt que tots els creuers el faran servir com a combustible. I el Port té les se ves instal·lacions preparades per fer el shore power, que és quan arriba el creuer i es connecta pa gant a la xarxa elèctrica per parar motors i evitar la contaminació.

El PP fomentarà accions en matèria de comerç, turisme i patrimoni

Defensen una visió «ambiciosa i estratègica»

Redacció

A la visita al Mercat Central i co merços de la ciutat, l’alcaldable popular Maria Mercè Martorell va detallar les seves mesures so bre comerç i turisme. Martorell va explicar que «la Tarragona que defensem necessita una

visió ambiciosa i estratègica per afrontar els nous reptes econò mics i socials» per «l’atracció de més activitat comercial i turísti ca». En aquest sentit, Martorell destaca és vital «promoure la Declaració de Tarragona com a municipi turístic a efectes

Fa poc vam rebre tres creuers alhora, amb 7.000 passatgers, i la Part Alta era intransitable. Doncs coordinem nos bé i agru pem els turistes. No cal que tots vagin en la seva primera visita a la Part Alta, sinó que alguns pu guin anar a la Tàrraco Arena, al Mercat Central o a la Necròpolis perquè no es concentri tot en el mateix lloc.

— El camí cap a la sostenibilitat ha marcat aquest mandat. Creu que marcarà el següent?

— Sense cap dubte. L’energia i l’ús de l’aigua són cabdals. Pro poso que tots els edificis públics de l’Ajuntament tinguin plaques fotovoltaiques. I crec que hem de crear comunitats energètiques i reunir a tots els experts en temes d’energia per veure com fem una ciutat més sostenible. Pel que fa a l’aigua, hem de trobar les ma neres de fer un ús més racional. En algun moment haurem de plantejar nos seriosament fer una dessalinitzadora, amb la col·laboració del Port, que té la capacitat econòmica i l’espai, per nodrir la ciutat.

d’horaris comercials», va afegir Martorell.

L’alcaldable va assenyalar que és vital «redefinir bonificacions dirigides tant al sector comer cial» com per als «seus clients per la utilització dels pàrquings públics», remarcava Martorell. L’alcaldable destacava que «co merç, turisme i patrimoni serà una acció de treball prioritària a desenvolupar» amb «l’impuls de dotar d’una estructura tèc nica i administrativa més gran» que permetria «definir totes les línies estratègiques que im pulsarem amb agents socials, econòmics i culturals» matisa l’alcaldable popular.

Sendra vol motivar els joves perquè iniciïn projectes professionals rebaixant la pressió fiscal.

Perfil

L’AV del Roserar recull signatures per reclamar millores al barri

El president de l’Associació veïnal, Francesc Jornet, es queixa de l’estat del Roserar i la inseguretat del parc de l’Olla

Pep Santos Alasà

L’Associació de Veïns (AV) del Roserar del Mas Iglesias està duent a terme una campanya de recollida de signatures per denunciar la falta d’atenció de l’Ajuntament al barri.

Ja fa mesos que els veïns han estat reclamant millores i, ara, aquests reclams s’estan agrupant mitjançant una recollida de sig natures porta a porta.

«Ja hem trucat a la porta d’uns 1.000 habitatges», ha explicat Francesc Jornet, president de l’Associació de Veïns del Roserar de Mas Iglesias, que aclareix que unes 4.000 persones viuen el barri. Jornet, declara que esperen recollir una xifra que s’aproximi a «les 2.000 o 2.500 signatures,».

Tanmateix, el president de l’AV explica que, des de l’asso ciació estan «pendents de les pròximes eleccions municipals», que podrien provocar un canvi al govern de la ciutat. De moment, diversos dels candidats a l’alcal dia ja s’han referit a la qüestió i

EMPRESES

han proposat possibles soluci ons i actuacions, però, tal com avisa Jornet «el que es diu durant la campanya electoral i el que s’acaba duent a terme un cop go vernant no sempre coincideix». De moment, l’AV del Roserar de Mas Iglesias esperarà a veure com es reparteix el consistori en la nova legislatura mentre con tinua la seva tasca de recollida de signatures. Un cop format govern a la ciutat, si el barri con tinua sense obtenir les millores que reclamen els veïns, presen tarà les signatures i estudiarà, en cas de mantenir se la problemà tica, emprendre noves accions que poden, fins i tot, implicar mobilitzacions a la Plaça Merca dal.

Les reclamacions

Les queixes dels veïns del Ro serar de Mas Iglesias se centren principalment, en l’estat del Ro serar, la inseguretat del parc de l’Olla, la il·luminació deficient del barri i l’augment de la delin

qüència. Els problemes al Parc del Ro serar van començar el setembre de 2022 amb el trencament del

contracte entre l’Ajuntament i l’empresa encarregada de dur a terme la primera fase de les obres de remodelació del parc. L’admi

Reus Espais Vius viurà avui la seva primera trobada d’emprenedors

L’objectiu és crear comunitat per a l’enfortiment de l’ecosistema emprenedor de la ciutat

Redacció

Reus inicia avui la fase de con solidació del projecte de revita lització comercial Reus Espais Vius, una iniciativa impulsada per la Regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament.

Aquest projecte estrenarà les trobades d’emprenedors al

Centre d’Amics de la ciutat a les 16 hores.

En aquesta, hi participaran els negocis que han obert les seves portes en el marc d’aquest pro jecte al raval de Sant Pere i el ra val de Robuster, els que ho faran aviat i altres negocis establerts a la zona.

Aquesta primera sessió ser virà per explicar els objectius, presentar els participants i pla nificar les sessions, així com per començar a treballar en la dinàmica de grup vàlida per afrontar la dinamització de l’eix comercial.

Reus Espais Vius organitza

rà una trobada mensual fins al novembre i, en cada sessió, es definiran els temes tractats en funció dels interessos i necessi tats dels participants.

L’objectiu de tot plegat és cre ar comunitat per a l’enfortiment de l’ecosistema emprenedor de Reus.

nistració pública va suspendre el contracte per l’incompliment del calendari fixat i les millo res al parc van quedar aturades.

Aquest febrer, tal com va saber Diari Més, es va comprometre a acabar els treballs i, recentment, ha signat un contracte menor que hauria de permetre conclou re’ls. La segona fase de les obres, es troba a punt d’adjudicació.

D’altra banda, els veïns també es queixen de la inseguretat del parc de l’Olla, on la manca d’en llumenat l’ha convertit en un lloc habitual de botellots, que porten soroll i brutícia.

Els veïns reclamen el tancament del parc de l’Olla a les nits, quan són habituals els botellots

Diversos alcaldables s’han referit a la problemàtica i han proposat solucions

Aquest fet que ha provocat que els veïns demandin el tanca ment del parc durant les nits.

Els problemes amb la il· luminació i la inseguretat no es concentren però només al parc de l’Olla, sinó que afecten a tot el barri, on s’han viscut diversos episodis conflictius. Els veïns reclamen més presència policial a la zona i un sistema d’enllu menat que no es vegi tapat per la vegetació, com passa en alguns carrers.

Imatge d’arxiu del Parc del Roserar, on s’aprecia l’aturada de la primera fase de les obres.

GERARD MARTÍ

La Cuina de la Montse, un dels darrers negocis que ha obert.

ELECCIONS 28M

Pallarès repta Guaita a fer un cara a cara per a contraposar visions

Creu que tenen projectes «clarament oposats» i que el PSC vol «posar fi» a un model «d’èxit»

Amb la campanya electoral en marxa, els candidats ja disparen retrets contra els seus competi dors. Teresa Pallarès tenia ahir la munició carregada i va apuntar directament a l’alcaldable socia lista, Sandra Guaita, a qui va con vidar a batre’s en un cara a cara verbal per a contraposar els seus dos models de ciutat, «clarament oposats», segons la número 1 de la candidatura de Junts. «El PSC vol posar fi al model d’èxit dels últims anys», va expressar Pallarès. «La ciutadania mereix conèixer, en un debat serè i cons tructiu, la contraposició dels dos projectes», va afegir. Per la seva banda, ni el PSC ni Guaita no han volgut pronunciar se al respecte. Pallarès es va mostrar «con vençuda» de la «gran feina feta» en els últims anys per l’equip de govern conformat per Junts, ERC i Ara Reus, en aspectes com l’atenció a les persones, l’incen tiu de l’activitat econòmica, la potenciació de la cultura o la defensa de la llengua. «I ara vo lem anar més lluny, per tenir una

ELECCIONS 28M

ciutat més forta i amb més pro jecció», va assenyalar. En aquest context, va fer referència a conti nuar endavant amb «una ambi ciosa transformació urbanística, oferir més i millors serveis a la

ERC modernitzarà els recursos tecnològics del cos policial

Noemí Llauradó, alcaldable d’ERC a Reus, va presentar ahir un paquet de mesures per desenvolupar una innovació tecnològica per a la seguretat ciutadana a Reus.

En una visita al túnel del Barri Gaudí amb el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, la republicana va assegurar que «impulsarem un pla director de la Guàrdia Urbana que prevegi l’ús de les noves tecnologies per modernitzar la i convertir la

en un cos del segle XXI».

«D’aquesta manera, treballa rem per incloure nous elements en matèria de seguretat ciuta dana, com poden ser les càme res lectores de matrícules», va continuar la republicana.

Llauradó també va recordar que aquesta millora dels recur sos tecnològics per als agents del cos anirà acompanyada de l’increment previst d’agents de la Guàrdia Urbana per als anys vinents a Reus. Redacció

ciutadania i enfortir l’economia reusenca, sempre de la mà d’una gestió rigorosa i solvent».

Aquesta no és la primera ve gada que Pallarès apel·la Guai ta. El rostre de la candidata de

Junts presidí un cartell de grans dimensions a l’avinguda Vidal i Barraquer amb el lema «Som capital», dies després que l’alcal dable socialista en coronés un de propi a l’estació d’autobusos de Tarragona que instava a re cuperar «la capitalitat» i «l’or gull» de Reus. En aquell febrer ja llunyà, Pallarès va rebatre que «som capital» i que «ningú ens ho ha d’explicar», en referència a l’atreviment de Guaita, si bé va remarcar que no tenia «cap mena d’intenció» d’enfrontar se amb ningú.

La setmana passada, l’actual regidora d’Economia, Coneixe ment i Habitatge tornà a pro nunciar el cognom de la candi data del PSC, reclamant que doni explicacions sobre el «nefast» servei ferroviari, que depèn del govern espanyol. Guaita va res pondre que no volia entrar al debat i que, en tot cas, s’hauria de preguntar a Pallarès per què Junts votà en contra d’uns Pres supostos Generals de l’Estat que incloïen partides per a Rodalies i l’estació intermodal.

ELECCIONS 28M

Ara Reus proposa

trencar la barrera de les vies de tren del nord

El partit dona suport al Reus Central Park

Redacció

Daniel Rubio Angosto, candidat a l’alcaldia d’Ara Reus, ha pro posat trencar la barrera de les vies del tren a la zona nord de la ciutat amb la creació del projec te urbanístic conegut com Reus Central Park.

Aquest Pla contempla la cre ació de passarel·les soterrades i elevades que permetrien con nectar sense barreres arquitec tòniques el passeig Mata amb el barri Gaudí i el passeig de la Boca de la Mina, a més d’una zona rehabilitada a l’avinguda del Segle XX que enllaçaria amb l’avinguda de Castellvell. Serien passos «totalment il·luminats»

ELECCIONS 28M

que permetrien el pas de trànsit rodat, de bicicletes, patinets i de vianants.

L’alcaldable també s’ha referit a la creació d’un gran pulmó verd als terrenys pro pietat d’Adif de l’avinguda del Comerç. Aquest espai estaria disposat amb carrils segregats per a bicicletes i patinets, acom panyat de la construcció d’habi tatge privat.

Rubio ha declarat que ja ha mantingut converses amb Adif els quals s’haurien «mostrat oberts a poder ho fer, sempre que hi hagi una compensació de terrenys per construir hi ha bitatges».

La proposta segueix el model de Cornellà

Redacció

Sandra Guaita, candidata del PSC a l’alcaldia de Reus, ha pro posat la creació d’una aplicació mòbil per millorar la comunica ció entre la ciutadania i la Guàr dia Urbana.

La proposta segueix el mo del de Cornellà, un dels pri mers municipis a implementar aquesta aplicació. «A Cornellà tenien problemes de seguretat i, des que va entrar en funci onament aquesta aplicació, la ciutadania està molt més segu ra i contenta amb el municipi», ha assegurat Guaita.

La pantalla principal de Reus Segur, el nom escollit per a

l’aplicació mòbil, oferiria accés directe als telèfons d’emergèn cies de manera que, clicant el botó, ja es trucaria directament al centre en qüestió. A més, a través d’aquesta aplicació, la ciutadania també pot informar d’incidències com robatoris, accions vandàliques, objectes perduts o accidents de trànsit. Més enllà de posar en marxa aquesta aplicació, el PSC creu que Reus necessita incrementar les plantilles dels seus cossos de seguretat (Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra), una pro posta que forma part del seu «pla per millorar la seguretat a la ciutat».

ELECCIONS 28M

Reus en Moviment planteja un Pla Integral per a la Gestió de l’Aigua

El partit defensa el concepte «ReUsiliència»

Redacció

El cap de llista de Reus en Mo viment, David Vidal, proposa la creació d’un Pla Integral per a la Gestió de l’Aigua liderat per la Regidoria de Medi Ambient i Aigües de Reus que serveixi per impulsar l’anella verda gràcies

al reaprofitament d’aigües resi duals de la depuradora.

Aquest és un dels eixos de la proposta mediambiental i eco lògica de Reus en Moviment, que també defensa la reutilit zació de plàstics i vidre reciclat bonificant les empreses i grans

superfícies que facilitin carma nyoles als clients fetes amb ma terials reciclats procedents dels residus de Reus.

El partit ha preparat un con junt de propostes sota el con cepte que han batejat com ReU siliència, destinat a generar una població capaç de respondre de manera ràpida i eficaç asse gurant una resposta equitativa i eficient quan es produeix un impacte provocat pels efectes del canvi climàtic.

Les propostes mediambien tals del partit surten de la col· laboració del grup de treball de Mirada ecològica amb el grup de treball Ciutat habitable.

CEDIDA

El conseller Elena i Llauradó al túnel del Barri Gaudí.

Sergi Peralta Moreno

La candidata de Junts, durant la seva compareixença.

El PSC crearà una aplicació per millorar la seguretat ciutadana

Mònica Pàmies

Candidata a l’alcaldia de Reus per la CUP

Pàmies defensa que el Mercat del Carrilet romangui en l’edifici actual i que es faci una consulta ciutadana per a determinar l’ús de la nau adquirida

Sergi Peralta Moreno

— En el passat, s’han mostrat contraris al contracte de la brossa. En cas d’entrar al govern, què farien?

— Primer, s’ha de fer una valora ció de seguiment del contracte. Creiem que no s’estan complint les condicions que marcava el plec. Això ja seria un motiu per a dissoldre el contracte. Si hi ha aquesta cobertura, que creiem que sí que hi és, perquè no s’es tà fent bé el compliment ni en terminis ni en qualitat, optarí em per la internalització, perquè milloraríem el servei i seria molt més econòmic per a la ciuta dania. Aquests diners es poden destinar a altres coses.

— S’hauria d’internalitzar algun altre servei?

— Tots els que puguem. Reus Energia s’ha de posar a disposi ció de la ciutadania i amb priori tat, i l’estalvi energètic que tindrà l’Ajuntament ha de repercutir en la gent que no pot pagar la factura de la llum. També, per exemple, la neteja de les escoles i els centres educatius municipals. Externalitzar el servei provoca precarietat laboral i acostuma a derivar en externalitzacions seguides. Després, el servei de recollida i acollida d’animals de

ELECCIONS 28M

Perfil

Fiscalitzant el govern municipal

En els últims quatre anys, la CUP ha jugat el paper d’analitzar amb lupa la feina de l’equip de govern. Va demanar invalidar el procés participatiu sobre el futur del Mercat del Carrilet, considerant que tenia molts biaixos i que anava dirigit al resultat que volia l’executiu, i va ser la formació responsable d’advertir tant l’Agència de Residus de Catalunya com els veïns de la contaminació del subsol dels terrenys de l’antiga Hispània. «Hem estat els únics que hem fet oposició», valora Pàmies.

companyia. Ja vam posar sobre la taula un projecte que és factible, que econòmicament està ben valorat, perquè és el mateix pro jecte que vam portar al Consell Comarcal i que se’ns ha aprovat. Internalitzaríem tots els serveis possibles, com el de jardineria.

— Amb el projecte de la Hispània adjudicat, què farien? La contaminació del sòl ha estat el seu gran cavall de batalla.

— Ens ha xocat que solament s’hagi presentat una empresa a aquest concurs. És indicatiu que molta gent no s’ha volgut posar en aquest sarau. Continuem pen sant que onze milions d’euros per un pàrquing és una barbari tat. No és viable. A més, els blocs que volen fer, que només el 30% són de protecció oficial… Allí s’ha de fer una zona verda per una qüestió d’emergència climà tica, per qualitat de vida i per a preservar la salut dels veïns.

— Intentarien que no s’executi el projecte?

— Sí, intentaríem que no s’exe cutés. A més, retarda molt la construcció dels pisos, que, tot i que no és el nostre model, cre iem que potser sí que donen ser vei, però, el pàrquing, de cap ma nera. El sòl està contaminat i s’ha d’evitar la construcció d’això.

— Acceptarien construir els habitatges sense el pàrquing?

— Sí.

— Què proposen fer en matèria d’habitatge?

— Que tota la promoció que vingui de l’Ajuntament no es li miti al 30% de protecció oficial

L’alcaldable de la CUP considera que s’haurien d’internalitzar tots els serveis que es pugui.

S’han de valorar molt més els passejos de terra perquè afavoreixen la retenció de l’aigua de la pluja

que marca la llei. Entenc que la construcció privada maximitzi beneficis, però un Ajuntament no hauria de funcionar igual. S’hauria d’incrementar molt més del 30%, com a mínim, el doble. Després, hi ha molts petits tenidors que tenen pisos i no en fan ús, però no tenen diners per a rehabilitar los. Això ho ha de finançar l’Ajuntament. Fer ha bitatge nou està molt bé, però requereix un temps, i la gent està esperant des de fa anys.

— Defensen un Reus verd en detriment de la ciutat de ciment. On hauria d’haver-hi aquestes zones verdes?

— A tot arreu. S’han de valorar molt més els passejos que són de terra, com el passeig Mata, perquè els estudis diuen que això afavoreix la retenció de l’aigua

La CUP vol entrar a govern i vol ser govern, volem treure una majoria àmplia per a manar sobre la resta de grups

de la pluja i beneficia els aqüí fers. En una situació d’emergèn cia d’aigua com la que tenim, els passejos han de ser de terra.

— Els passejos Prim i Sunyer haurien de tornar a ser com abans?

— Podria ser una possibilitat. El que està segur és que el passeig Mata no s’hauria d’enrajolar i el passeig Misericòrdia, tampoc. Per a la gent que vol anar a fer esport, el recomanable és cór rer sobre terra perquè l’impacte sobre les articulacions és molt menor que sobre l’asfalt. A més, la rajola negra que estan posant arreu crea un efecte calor.

— Quina és la proposta en ocupació i empresa?

— S’hauria d’afavorir que la gent s’organitzi, afavorir que creï pe tites empreses, cooperatives…

Això sí que crea teixit empresari al. Quan parlem d’empreses, no cal que sigui una multinacional. No és un model a seguir. Les em preses petites que donen feina a la gent d’aquí, feina de qualitat, que lluiten per la inserció labo ral, s’han de fomentar. Això s’ha de facilitar moltíssim des de l’Ajuntament. Si es necessita un local, s’han de donar ajudes per què sigui, durant uns anys, a un cost molt reduït.

— Defensen que el Mercat del Carrilet continuï on està. Què farien a la nau adquirida?

— S’hauria de preguntar a la gent què cal al barri. Has de fer el barri per als veïns que hi viuen, no imposar los el teu model i que se sentin incòmodes a casa.

— La CUP vol entrar a govern?

— La CUP vol entrar a govern i vol ser govern. Volem treure una majoria prou àmplia per a manar sobre la resta de grups. No som la paparra de ningú. Si entrem a go vern, és per a fer feina i per a virar cap a l’esquerra, cap a polítiques feministes i cap a l’independen tisme.

Vol acabar amb les exclusions per raó de gènere

Redacció

La CUP va anunciar ahir la in tenció de crear una regidoria «feminista i amb perspectiva LGTBI+» que faci «polítiques transversals i elimini les desi gualtats», en paraules de la seva alcaldable, Mònica Pàmies. «Te

nir una alcaldessa no és sinònim de feminisme i nosaltres som la garantia per a donar resposta a les desigualtats», va afegir. El programa dels cupaires defen sa la garantia d’un recurs resi dencial públic, d’emergència i temporal per a les dones que

surtin d’un context de violència masclista i planifica posar els recursos en la prevenció. «És clau que l’educació igualitària vagi des dels currículums esco lars fins al contingut dels mit jans de comunicació, que han d’acabar amb els rols i estereo tips», va detallar la candidata. Així mateix, va explicar que la CUP crearia, en cas de governar, protocols als centres educatius per acabar amb l’assetjament escolar per raó de l’orientació sexual o la identitat de gènere i garantiria proves d’infeccions de transmissió sexual gratuïtes perquè «la salut és un dret i ha de ser pública».

«Has de fer el barri per als veïns que hi viuen, no imposar-los el teu model i que se sentin incòmodes»

La CUP proposa crear una regidoria feminista i amb perspectiva LGTBI+

TERRES DE L’EBRE

La pagesia protesta davant la CHE per demanar ajudes per la sequera

Unió de Pagesos critica la gestió que ha fet l’organisme de conca i insisteix que hi ha hagut manca de planificació

ACN

Desenes de tractors arribats de Lleida i les Terres de l’Ebre es van concentrar ahir davant de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per demanar ajudes urgents per la sequera que patei xen i per denunciar que el paquet de mesures que va anunciar la setmana passada el ministeri és «insuficient».

Convocats pel sindicat Unió de Pagesos (UP), els tractors van sortir dilluns des de Catalunya i van arribar a Saragossa després d’unes dotze hores de trajecte. Els pagesos critiquen la gestió que ha fet l’organisme de conca de la situació i consideren que hi ha hagut manca de planificació pel tancament dels canals d’Ur gell i Segarra Garrigues. Avui està previst que la CHE es reu neixi amb el sector.

Els tractors havien d’arribar inicialment entre les deu del matí i dos quarts d’onze a la seu de la CHE però no va ser fins poc abans de dos quarts de dotze. Després de sortir dilluns de Llei da i les Terres de l’Ebre, van fer nit a la Puebla de Alfindén i ahir, a les nou, van reprendre la ruta. Això no obstant, quan havien de creuar el riu Gállego, la policia els va aturar i va caldre fer gestions per finalment aconseguir l’auto rització per creuar i seguir fins a Saragossa.

Jaume Pedrós, responsable de

ALCANAR

Els tractors concentrats davant la seu de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, a Saragossa.

Després d’anunciar la mobilització, la CHE ha donat cita al sindicat per reunir-se avui

regadius d’UP, va explicar que van demanar una reunió amb la CHE el 20 d’abril, dies abans

L’organisme encara no ha informat els pagesos sobre els abastaments d’aigua que tindran

del tancament del canal d’Ur gell, però no ha estat fins després d’anunciar la mobilització que

ara han fet, que se’ls ha donat hora, casualment per avui, dime cres 17 de maig. Pedrós va quali ficar la protesta de «necessària» perquè la CHE encara no ha informat de la situació, sobretot en relació als abastaments que tindran els pagesos per poder salvar els arbres o part de la colli

ta. «Creiem que haurien de tenir les coses clares i aconsellar què hem de fer», va remarcar Pedrós, que també va apuntar que «no es pot deixar que cadascú faci el que vulgui».

A la protesta hi va participar una cinquantena de tractors, però molts pagesos també es van

desplaçat amb cotxe i en total es van mobilitzar un centenar de vehicles. Majoritàriament van venir de la zona de canal d’Urgell però també del Delta de l’Ebre. En aquest sentit, el responsable de l’arròs d’UP, Albert Ponts, va lamentar que la previsió de la CHE sigui «molt opaca» i que de moment només disposaran d’ai gua pels arrossars fins a la prime ra quinzena de juliol. «Aquesta és la por i la incertesa que te nim», va dir Ponts, qui també va alertar que si això passa, no se segarà ni un quilo del 140 mili ons de quilos d’arròs que es fan al Delta. Precisament per això, van simbolitzar aquesta possible circumstància repartint paquets d’arròs a la protesta; un arròs, que van dir que serà el darrer que es podrà consumir de Delta men tre duri la sequera.

Dani Forcadell, president de la junta rectora del Parc Natural del Delta de l’Ebre, també va afe gir que les restriccions al regadiu no només afectaran als arrossars sinó també a altres sectors com els musclaires, o el sector turístic i tota la biodiversitat perquè les aus nidifiquen a l’aigua durant la primavera i l’estiu i si no n’hi ha «no hi ha vida al Delta».

Pèrdues

UP va valorar en 270 milions d’euros les pèrdues que tindria el sector pel tancament dels canals d’Urgell i Segarra Garrigues i per això considera completament insuficient l’ajuda de 270 mili ons per tot Espanya anunciada pel ministeri la setmana passada. De la reunió d’avui amb la CHE, n’esperen que «s’obri la paret» que hi tenen al davant i donin ex plicacions del què ha passat amb l’aigua. Pedrós ha dit que ara ja són «a mig camí» i si cal, aniran fins a Madrid amb tractors.

L’acusat afirma que és innocent i que només va socórrer la víctima

ACN A l’Audiència de Tarragona co mençava ahir el judici contra un home acusat d’agredir se xualment una menor a Alcanar (Montsià) el 17 de febrer de l’any 2019. La fiscalia li demana dot ze anys de presó per un delicte d’agressió sexual a menor de setze anys.

La víctima, que va declarar a porta tancada, tenia catorze anys quan es va produir la pre sumpta agressió i havia consu mit alcohol. En la vista, l’acusat va afirmar que només va socór rer la víctima i es va declarar innocent. El jove va renunciar a

declarar i només va fer ús del seu dret d’última paraula. La seva defensa va demanar l’absolució. Segons el principal testimoni, l’investigat hauria agredit sexu alment la víctima enmig del car rer després d’estar en un local d’oci nocturn del municipi.

El judici va arrencar amb la declaració de la víctima. Tot seguit, va declarar la seva mare que va explicar que l’acusat va trucar li la matinada dels fets i li va demanar que vingués a recollir la seva filla. La dona va afirmar que la menor no la va reconèixer perquè es trobava en un estat d’embriaguesa elevat i

que anava vestida només amb una camisa, tacada de vòmit, i va dir que no duia la faldilla pantaló amb la que havia marxat de casa. La testimoni va assegurat que no va impedir a la seva filla que de nunciés l’agressió, però que no ho va fer fins mesos més tard.

En el judici, també va declarar un home que va ser testimoni de la presumpta agressió sexu al. Segons ha relatat, va veure com l’acusat li treia la faldilla a la menor al mig del carrer i com intentava que li fes una fel·lació. L’home va explicar que va veure que la noia anava molt beguda i que no era conscient de la situa

A la dreta, l’acusat, d’esquenes a l’auditori, ahir, abans del judici a l’Audiència de Tarragona.

no recordava res de l’agressió arran de la intoxicació d’alcohol. Així mateix, van destacar que la víctima els va explicar que l’en demà dels fets tenia dolor als ge nitals i al cap, fet que la va deixar preocupada. Després, detallen, la noia va recollir informació de ACN

la nit a través de coneguts i amics i va començar a sospitar que ha via estat víctima d’una agressió sexual. «Estava molt enfadada amb la seva mare perquè no li havia donat suport», van dir. El ministeri públic demana dotze anys de presó a l’acusat.

Jutgen un home que s’enfronta a 12 anys de presó per agredir sexualment una menor al 2019

Cambrils demana una nova subvenció a l’ACA per netejar

la riera de Maspujols

El Departament de Serveis i Medi Ambient de l’Ajunta ment de Cambrils ha demanat una nova subvenció a l’Agèn cia Catalana de l’Aigua (ACA) per tal de poder donar conti nuïtat als treballs de conser vació i de manteniment de la llera de la riera de Riudoms Maspujols. Enguany, el consis tori durà a terme una actuació que es finançarà amb la sub venció que l’Agència Catalana de l’Aigua ja va atorgar al mu nicipi en el marc de la convo catòria del 2022. La sol·licitud d’aquesta nova subvenció servirà per poder continuar realitzant treballs de neteja i de sanejament de la riera de Riudoms Maspujols durant l’any vinent. Així doncs, les tasques de manteniment es portaran a terme a la part bai xa de la riera, concretament en un tram de 720 metres que està comprès entre el pont del ferrocarril i l’avinguda Diputa ció. Els treballs que durà a ter me l’Ajuntament de Cambrils i que compten amb un pres supost de 49.345 euros (IVA exclòs), tenen com a principal objectiu erradicar les espècies invasores existents que hi ha a la riera de Riudoms Maspu jols. Per tant, els treballs més destacats de neteja i mante niment de la zona consistiran en la desbrossada de la part aèria de les canyes, així com en la retirada dels esbarzers de la part final i en l’elimina ció de rizoma de les zones més properes a la part central de la llera. Redacció

Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant obrirà durant el juliol el Club

Estiu Jove

La Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant obrirà durant el juliol el Club Estiu Jove. El programa està adreçat als joves nascuts entre el 2005 i el 2011 i inclourà tallers de treballs manuals, excursions, dinàmiques de grup, jocs i tota mena de propostes. La majoria d’activitats, previstes de di lluns a divendres en horari de matí, de 10 a 13 h., es duran a terme a l’Espai Jove de l’Hos pitalet de l’Infant, ubicat a la Casa de Cultura Blanca d’An jou, però algunes es desenvo luparan a l’aire lliure. Els preus són 10 euros per setmana i 30 euros per tot el mes de juliol. Les inscripcions es poden fer a la web de l’ajuntament. El període habilitat és del 22 de maig fins al 18 de juny. Redacció

CAMP DE TARRAGONA

Cambrils repara diversos punts del paviment de l’avinguda Joan XXIII

En alguns trams la calçada s’havia aixecat per la força del sistema radicular de l’arbrat existent i era necessària una actuació urgent

Redacció El Departament de Serveis Ge nerals de l’Ajuntament de Cam brils està reparant el paviment de l’avinguda Joan XXIII. L’asfaltat de la calçada s’havia malmès pel pas dels anys i era necessària una actuació urgent en determinats punts. Concretament, les zones més degradades eren algunes on, anteriorment, s’hi havien fet males actuacions en el soterra ment dels serveis i d’altres parts on el paviment s’havia aixecat per la força del sistema radicu lar de l’arbrat existent. Per tal de poder reparar aquests trams de calçada malmesa, el consistori tallarà i demolirà el paviment deteriorat, s’estabilitzarà la base i, en el cas que fos necessari, es farà un sanejament. Tot seguit, es tornarà a pavimentar amb una base de tot-u, reg d’imprimació i aglomerat asfàltic. Finalment, es col·locaran a la nova rasant els marcs i les tapes dels serveis existents a la calçada i, després, es tornarà a pintar la senyalitza ció horitzontal.

L’Ajuntament de Cambrils recorda que, recentment, en el marc de la campanya de poda de l’arbrat viari, es va realitzar una poda intensiva així com un sa nejament dels arbres. Els treballs van anar a càrrec de la brigada

FORMACIÓ

municipal i de les tres empreses adjudicatàries del servei de man teniment de les zones verdes, els parcs públics i l’arbrat viari –Urbaser, Qverd i Agrotarraco–. A més de la poda, també es van talar diversos arbres morts, secs o que presentaven alguna pro blemàtica i, en aquest sentit, es van resoldre les peticions ciuta danes. Dins dels treballs d’aques

Salou col·labora amb

‘Gira Mujeres’ per fomentar l’emprenedoria

Totes les sessions formatives seran ‘online’

Redacció

L’Ajuntament de Salou, a través de l’àrea de Dinamització Eco nòmica, col·labora en la setena edició del programa Gira Mujeres 2023 de Coca Cola, amb l’objectiu de continuar fomen tant l’esperit emprenedor de les dones. Enguany, aquesta edició posa el focus en la formació per a la transició verda, fonamental per assolir la sostenibilitat dels negocis, així com en la informa ció en àrees de finançament i digitalització. En aquesta edi ció, s’han creat dos grups dife rents per a les sessions formati ves, que es faran online, per tal de facilitar una major concilia

L’hospital del Vendrell incorpora un cotxe elèctric a Pediatria

L’objectiu és amenitzar l’estada dels infants

Redacció

ta campanya finalitzada el passat mes de març, en destaca la re alització d’una poda intensiva i el sanejament de quatre pins de grans dimensions a l’avinguda Joan XXIII amb un pressupost de 5.263 euros. Així mateix, el con sistori també té prevista la repo sició i la plantació d’una quaran tena d’arbres en diferents zones del municipi.

PROMOCIÓ

La corredoria d’assegurances de Tarragona Vallvé ha donat un vehicle elèctric per a l’àrea de Pediatria de l’Hospital del Vendrell perquè els infants que hi estan ingressats puguin gau dir dels desplaçaments pel cen tre d’una manera més entre tinguda i divertida. L’objectiu és fer més amable l’estada dels més petits i de les seves famíli es a l’hospital, especialment en aquells moments que han de fer los alguna prova o entrar a quiròfan. Aquesta és una pràcti ca estesa en molts centres sani taris del territori que, igual que l’hospital del Vendrell, també

han rebut la donació d’aquest tipus de vehicles per part de la corredoria d’assegurances Va llvé. Aquest mètode afavoreix que els nens afrontin la seva es tada hospitalària d’una manera més relaxada i menys traumàti ca. La responsable de l’empresa Vallvé, Alejandra Vallvé, va ser rebuda ahir per representants de la Xarxa Santa Tecla i de l’Hospital del Vendrell, entre els quals hi havia el director del centre, Josep Mercadé, i el di rector adjunt de la Xarxa Santa Tecla, Joan Aregio, així com per una petita usuària del centre sanitari, que va poder provar el vehicle.

ció. El grup de tarda començarà el proper dimecres, 24 de maig, en horari de 16 a 18 hores. El de matí, iniciarà el seu itinerari el dimarts 30 de maig, de 12 a 14 hores. Totes les sessions es fa ran un cop a la setmana durant dos mesos, sumant un total de 16 hores formatives, més 2 ho res afegides que es destinaran a competències digitals. El dia abans es rebrà al correu elec trònic l’enllaç de la connexió. Les inscripcions es poden fer al web de l’Ajuntament de Sa lou i després caldrà confirmar l’assistència enviant un correu electrònic a promocioeconomica@salou.cat

Entreguem la cistella Caprabo del sorteig quinzenal del Diari Més

premi en participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web www.diarimes. com. Actualment, està en marxa un nou sorteig, el guanyador del qual es donarà a conèixer el pròxim 26 de maig. Redacció

La Paqui Torres Fernández, de Constantí, ha re collit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment i ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen al cistell. La Paqui va aconseguir el

DIARI MÉS

AJ. CAMBRILS

Un dels trams reparats de l’avinguda Joan XXIII.

SALUT

Els representants de l’hospital, de la corredoria i una pacient.

ELECCIONS 28M

Klein aposta pel turisme esportiu i l’ampliació del polígon Belianes sud

El candidat a la reelecció va presentar les deu línies estratègiques del programa electoral del NMC

Redacció

L’actual alcalde i candidat a la re elecció, Oliver Klein, va presen tar ahir al Centre Cultural i Ocu pacional, les línies estratègiques del programa electoral del Nou Moviment Ciutadà per Cam brils (NMC). Entre aquestes, en destaquen l’aposta pel turisme esportiu amb la construcció del nou Palau d’Esports i la piscina olímpica i la millora i l’ampliació del polígon Belianes sud.

En el decurs de la presentació va fer un repàs dels eixos bàsics del programa i en va destacar la mobilitat sostenible, que és un dels objectius principals del pròxim mandat: «Amb la Ram bla Jaume I i la nova avinguda de l’Esport hem fet un pas de gegant en aquest sentit, tant al Port com a la Vila», afegint «la transforma ció de la plaça Martí Nolla amb una nova centralitat cultural i gastronòmica de quilòmetre zero amb el Celler i el Mercat com a pol dinamitzador del barri de la Pallissa».

Pel que fa als aspectes de con vivència, benestar i atenció a les persones, va anunciar una nova llar d’infants a la zona de Llevant i la construcció d’habitatge de primera oportunitat per a joves i per a la gent gran. En aquest àm bit, també va garantir «una ofi cina específica» per ajudar a les persones que tenen dificultats en l’ús de la tecnologia digital en els tràmits electrònics que tenen amb l’Ajuntament.

ELECCIONS 28M

Ha anunciat una nova llar d’infants i la construcció d’habitatge de primera oportunitat

Un altre punt que va desenvo lupar és el de la seguretat, anun ciant la construcció d’una nova comissaria central per la Policia Local que permeti als agents tre ballar «en condicions òptimes d’espai i de recursos», així com una comissaria «de temporada»

Carrizosa fa una crida al vot «perquè Cambrils continuï avançant»

Romera reivindica la feina de Cs al consistori

Redacció

El líder de Cs al Parlament, Car los Carrizosa, va fer una crida dilluns als veïns de Cambrils perquè votin Ciutadans perquè «som els únics que garantim que la ciutat continuï avançant. No tinc cap dubte que si els so cialistes tenen l’oportunitat de pactar amb Camí Mendoza, ho faran, perquè és el que estan fent al Congrés dels Diputats, pactar conjuntament». Carrizo sa va denunciar «la hipocresia de tots els partits que s’esforcen per aparèixer només en una foto amb Siscu Morell, referent activista de la malaltia d’ELA que és de Cambrils, però que

són incapaços de votar a favor de la llei presentada per Ciuta dans al Congrés dels Diputats que va en benefici dels afec tats». L’alcaldable de Ciutadans a les eleccions municipals, Juan Carlos Romera va reivindicar la feina feta des que Ciutadans és al govern, en què «hem estat claus per facilitar obres impor tants com aquest projecte de Jaume I, l’avinguda de l’Esport i la remodelació del Mercat Mu nicipal. Som els únics regidors que han aconseguit per a Cam brils més de dos milions i mig dels fons Next Generation i 200 mil euros de la Diputació per al Mercat Municipal».

al Regueral, que donarà servei des de Setmana Santa fins a l’octubre a la zona de la platja. Pel que fa al turisme, va dir que «l’hem de cuidar i especialitzar», destacant el turisme esportiu, que «ja és una realitat, però enca ra ens queda marge per ampliar la seva dimensió i, per això, cons truirem el nou Palau d’Esports i la nova piscina olímpica».

Dins l’àmbit de l’economia, la sostenibilitat i la mobilitat, va anunciar la millora i l’adequa

ELECICONS 28M

ELECCIONS 28M

ERC proposa nous parcs i zones verdes als barris de Torredembarra

Els volen incloure en un pla de barris

Redacció

ció del polígon Belianes i la seva ampliació amb el Belianes sud. També va destacar l’aposta per les renovables amb la constitució d’una empresa energètica mu nicipal. D’altra banda, Klein va anunciar la solució a la demanda de més places d’aparcament amb dos nous aparcaments dissua sius i la creació d’una empresa municipal destinada a la gestió de dos nous aparcaments, un al Parc del Pescador i l’altra a l’avin guda del Sol.

ECP de Cambrils planteja aplicar un recàrrec de l’IBI als habitatges buits

El municipi té més de 5.000 domicilis buits

Redacció

En Comú Podem (ECP) de Cam brils plantejarà al consistori que surti de les eleccions del 28 de maig que apliqui un recàrrec sobre l’IBI als habitatges buits per aconseguir uns ingressos que es puguin destinar a la cre ació de pisos de lloguer social o habitatge protegit. Jordi Barbe rà, cap de llista d’En Comú Po dem destacava que el municipi compta, actualment, amb més de 5.000 habitatges buits «en mans de fons d’inversió i grans tenidors» i destacava que «no pot ser que viure a Cambrils si gui un luxe. No es pot permetre que les joves i les treballadores

hagin de marxar de la ciutat perquè no poden dedicar la ma jor part del seu sou a pagar el seu habitatge. Aquest és un dels problemes reals de la gent i hem de treballar hi des d’un primer moment». Barberà reclamava que «cal un pla integral de l’ha bitatge que asseguri i posi per davant el dret a l’habitatge dig ne per sobre de l’especulació, entre altres coses perquè, quan es produeix una bombolla im mobiliària o una crisi financera, i els que surten esquitxats i per judicats són els bancs i els fons d’inversió, qui acabem pagant la factura som els ciutadans del carrer».

La renovació de carrers i pla ces, nous parcs, carrils bici, el pla d’asfaltatge i la renovació de mobiliari urbà són alguns dels exemples del que s’ha fet en matèria de via pública. En vistes del proper mandat, Es querra preveu ampliar aquest pla d’obres. Raúl García, regidor de Via Pública i Manteniment i número 3 d’Esquerra, va afir mar que «som ambiciosos amb un pla de barris per atacar a curt i mitjà termini la millora dels parcs, renovant elements i millorant condicions en in drets més allunyats, com ara el polígon industrial». Tot i això,

ELECCIONS 28M

va afegir que es farà tenint en compte les recomanacions de les directrius europees «per mi llorar salut de les persones, ja sigui amb equipaments, espais verds, zones per a vianants o estalvi energètic». En aquest sentit, García va dir que s’està treballant per començar la re modelació dels carrers del cen tre que formen part del projecte de pacificació del trànsit rodat per prioritzar l’ús dels espais públics per a les persones. De la mateixa manera, les actuacions de millora de carrers i zones verdes s’estendran a Sant Jordi, la Marítima, Clarà, Babilònia, Baix a Mar i els Munts.

Primer el Vendrell vol crear una comissaria nova per la policia local

Proposen un nou Pla de Seguretat Ciutadana

Redacció

La candidatura de Primer el Vendrell Junts destaca que una de les prioritats del mandat ha de ser «la millora de la segure tat de la ciutadania i del comerç local» davant l’increment de delictes. Per això, proposen un nou Pla de Seguretat Ciutada na. A més, volen millorar les instal·lacions policials amb una nova comisaria de policia local, ja que les actuals «presenten greus mancances». La seva proposta es fer la en un solar municipal tot just al costat dels mossos. Primer el Vendrell as segura que això anirà acompa nyat d’un increment en el nom

bre de policies locals amb noves convocatòries i una millora del recursos materials dels que dis posen, que permeti una major presència policial al carrer. El grup vol «recuperar la policia de barri, per tenir una major proximitat amb la ciutadania i el comerç». D’altra banda, des taquen que volen treballar per disminuir les ocupacions de linqüencials d’immobles. Ex pliquen que gràcies a la nova normativa que ha aprovat el Parlament de Catalunya a pro posta de Junts per Catalunya, des dels consistoris comptaran amb més instruments per po der instar als desnonaments.

L’actual alcalde i candidat a la reelecció, Oliver Klein, durant la presentació, ahir.

Raúl García durant la presentació de les propostes.

DIA MUNDIAL DEL RECICLATGE

RECOLLIDA SELECTIVA

Deu motius pels quals el reciclatge és l’única opció sostenible

Redacció

La recollida selectiva dels residus és un hàbit que cada cop està ca lant més en el dia a dia dels ciuta dans. Això no obstant, encara hi ha molta part de les deixalles que no es deposita correctament en el contenidor corresponent. Per aquest motiu, des de l’Agència Catalana de Residus s’impulsa una campanya per recordar a la ciutadania les raons que fan que el reciclatge sigui l’única opció sostenible en la nostra societat.

El vidre, reciclable al 100%

El primer motiu per reciclar fa referència al vidre. El 100% dels envasos elaborats amb aquest material es recicla infi nites vegades. Amb ells, es fan nous envasos i materials per a la construcció, de manera que es genera un estalvi energètic del 75% respecte a fer ne de nou. Un segon motiu per reciclar és el fet que els fabricants d’envasos de vidre paguen pel seu reciclat ge a una entitat que es fa càrrec

de la recollida i tractament dels residus. Pel que fa al plàstic, des de l’Agència recorden que els objectes que no són envasos, i

que per tant no van al conteni dor d’envasos lleugers, també es reciclen. En aquest sentit, també subratllen la necessitat d’evitar

la cultura de l’usar i llençar, op tant per productes reutilitzables o retornables. El cinquè punt de la llista fa referència al paper, i

ens recorda que reciclar lo evita els gasos d’efecte hivernacle: 150 kg de paper i cartó reciclat equi valen a evitar les emissions d’un viatge de 800 km en automòbil. Una altra xifra molt aclaridora és la que apunta que, cada vegada que se substitueix 1 kg de fibres verges per paper i cartó reciclat, s’estalvia emetre 2,3 kg de CO2.

En sisè lloc, l’Agència Catala na de Residus subratlla el fet que al contenidor gris o verd fosc, corresponent a la fracció resta, només hi hem de llençar allò que no es pot aprofitar, com ara tovalloletes humides, bolquers, compreses, preservatius, papers plastificats, etc.

Més beneficis compartits

Un altre motiu per reciclar és el fet que la matèria prima pro vinent del cicle de reciclatge és comprada per empreses pro ductores, que la fan servir per fabricar productes nous, com ara tèxtil (amb el reciclatge de 40 ampolles de PET es pot fer un

folre polar).

En paral·lel, una correcta se lecció dels residus té conseqüèn cies d’abast general. Així per exemple, el sistema de recollida selectiva crea llocs de treball. A Catalunya, actualment hi ha 28.000 persones que treballen en empreses que es dediquen a gestionar els residus que gene rem.

El motiu número 9 per apos tar de manera decidida per la recollida selectiva és el fet que reciclar és una forma d’estalviar recursos naturals, ja que un re sidu depositat en el lloc correcte pot començar un nou cicle: el del seu aprofitament.

Finalment, des de l’Agència Catalana de Residus ens recor den també la importància de seleccionar la matèria orgànica, ja que fer ho aporta un gran be nefici. Així, de les restes de men jar i jardineria que depositem en el contenidor de fracció orgàni ca, s’obté per exemple compost de qualitat, un fertilitzant molt apreciat, i també biogàs, amb el qual es produeix electricitat.

Cal recordar que, a Catalunya, el model de reciclatge disposa de cinc fraccions, en contenidors, al carrer o recollida porta a porta: el groc per als envasos lleugers, metàl·lics i brics, el verd per als envasos de vidre, el blau per al paper i cartó, el marró per a la fracció orgànica i el gris per a la fracció resta.

La reducció dels gasos d’efecte hivernacle o la generació de llocs de treball són alguns avantatges de la recollida selectiva

El 100% dels envasos de vidre que es depositen al contenidor es reciclen de manera infinita.

PIXABAY

DADES

La recollida selectiva al Camp de Tarragona creix lenta però incessant

Per materials, les xifres que més creixen es corresponen a la Matèria orgànica, al Vidre i als Residus voluminosos i la fusta

Redacció / ACN

Cada any, l’Agència de Residus de Catalunya publica les dades de generació i gestió de residus municipals. Ho fa a partir de les dades facilitades pels diferents agents responsables d’aquesta labor. A partir d’aquesta infor mació, cada municipi, així com les agrupacions territorials, poden tenir dades reals sobre el reciclatge i, el que és més im portant, impulsar campanyes entre els ciutadans que ajudin a millorar lo, incidint en aspectes concrets.

Un petit increment

Així, les dades més recents es corresponen a l’any 2021, i han estat publicades per la matei xa Agència de Residus de Ca talunya. Segons la informació disponible, el total de recollida selectiva al Camp de Tarragona per al 2021 va ser de 134.045 to

nes de residus, una xifra superi or a la del 2020, quan va ser de 117.298 tones. L’increment, per tant, va ser del 16,7%. Pel que fa a les Terres de l’Ebre, es va passar de les 47.019 tones del 2020 a les 47.048 tones del 2021, de manera que l’increment és d’un 6%.

Aquestes dades inclouen la recollida de Vidre, Paper i cartó, Envasos lleugers, Matèria orgà nica, Poda i jardineria, Residus voluminosos i fusta, i Altres (pi les, medicaments, tèxtil i altres deixalleries).

Vidre

De manera desglossada, les da des més recents es corresponen als envasos de vidre, ja que Eco vidrio, entitat encarregada de la gestió del reciclatge de residus d’envasos de vidre a Espanya, ha fet públiques les dades refe rides a l’any passat. Pel que fa a la recollida selectiva d’envasos

de vidre al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre va créixer un 5,83% amb 21.322 tones diposi tades. De mitjana es recicla 25,7 quilos per habitant, uns 89 en vasos de vidre per ciutadà. L’Am polla (Baix Ebre) i Salou (Tarra gonès) són els dos municipis, de més de 3.500 habitants, que més envasos de vidre reciclen (65,2 quilos per habitant i 56,8 quilos per habitant, respectivament).

Altres materials

Quant a la resta de materials, l’augment més destacat al Camp de Tarragona es correspon a la Matèria orgànica, amb un in crement del 5%, passant de les 25.730 tones del 2020 a les 30.749 del 2021. El segueixen de ben a prop els Residus voluminosos i fusta, que van passar de 18.349 tones a 23.256 tones (és a dir, un augment del 4,9%).

Pel que fa a la resta de mate

Les xifres més recents es corresponen a l’any 2021, amb un creixement del 16% respecte al 2020

rials, els Envasos lleugers van passar de 13.769 tones a 14.572 (increment del 0,8%), i el Paper i cartó de les 15.939 tones del 2020 a les 16.757 del 2021 (i, per tant, amb un increment que també

La recollida selectiva de materials com piles, medicaments o tèxtil ha crescut en un 3,6%

ronda el 0,8%). On hi ha menys diferència és en el material de Poda i jardineria, que puja només un 0,4%. Finalment, és també rellevant l’apartat d’Altres, on s’incrementa la recollida selec

tiva de les 14.170 tones del 2020 a les 17.769 del 2021. És a dir, que s’enregistra un increment del 3,6%.

Amb aquestes dades a la mà, els municipis del Camp de Tar ragona segueixen treballant per millorar les dades de recollida selectiva, ja sigui implantant sistemes més eficients, ja sigui intensificant les campanyes de conscienciació ciutadana.

Un contenidor de recollida de la fracció orgànica a la Conca de Barberà.

MUNICIPI COMPROMÈS

Recollida selectiva, un repte de tothom

La Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus posa a l’abast de la ciutadania diversos tipus de recollida perquè no hi hagi excusa per no separar els residus

Redacció

La recollida selectiva dels resi dus suposa un estalvi econòmic, energètic i de recursos i permet la implementació de models d’economia circular, clau per a la sostenibilitat econòmica i ambiental. A Reus estem total ment compromesos amb aquest model i des de la Regidoria de Medi Ambient impulsem i po sem a l’abast de la ciutadania di versos tipus de recollida, adap tant los a les característiques pròpies de cada zona de la ciutat i de cada persona perquè no hi hagi excusa per no separar els residus. No en va, la recollida se lectiva es basa en la selecció que fan els ciutadans i ciutadanes, i les empreses, negocis i comer ços, dels productes recupera bles i que, posteriorment, com a administració ens encarreguem de gestionar. Per aquest motiu, sense la col·laboració de tots i totes és impossible avançar en la millora dels índexs de recolli

INVESTIGACIÓ

da sostenible.

En els darrers temps hem in corporat nous sistemes de reco llida per afavorir el reciclatge i la separació dels residus. Aquests també s’han acompanyat de campanyes informatives i re cursos que s’han distribuït a les llars, com ara cubells i bosses de separació. Actualment, el 99% de les illes de contenidors en su perfície de la ciutat incorporen les cinc fraccions de recollida: fracció orgànica (FORM) / vidre / paper cartró / envasos lleugers i resta. En aquells indrets de la ciutat on la instal·lació de les illes de contenidors no és viable s’han incorporat sistemes alter natius com el de les illes emer gents, la recollida porta a porta i la recollida pneumàtica.

Les illes emergents són uns semiremolcs tancats portàtils amb contenidors per a la reco llida selectiva que s’instal·len unes determinades hores al dia i es traslladen amb un vehicle

Desvetllen les claus del procés que permet degradar plàstics PET

La recerca pot millorar-ne el seu reciclatge

ACN

Investigadors de l’Institut de Ci ències del Mar (ICM CSIC) i la Universitat de Leipzig (Alema nya) han desvetllat les claus del procés que permet degradar els plàstics d’un sol ús a partir d’en zims bacterians. La recerca ha permès veure la imatge en mo viment del sistema de descom posició del PET, un dels plàstics més resistents i usats del món, i aportar noves dades per cre ar nous enzims capaços de fer que aquests materials adoptin una forma soluble. Segons els responsables de l’estudi, enten dre com interactua el PET amb els enzims, és imprescindible per avançar en la millora del reciclatge d’aquests materials. Alhora contribuirà a mitigar els efectes de la contaminació a l’oceà.

La rigidesa, transparència i duresa del PET (tereftalat de polietilè) el converteixen en un dels plàstics més valuosos per a la fabricació d’ampolles, tota mena d’envasos i altres produc

elèctric tractor. En el cas de Reus, les illes emergents s’uti litzen al casc històric i han subs tituït el sistema de contenidors soterrats. Aquest sistema con tribueix a la reducció de pudors, la millora estètica i neteja dels carrers. A més a més, es recu pera espai d’ús públic, ja que es limita l’ús de l’espai a un horari concret.

La recollida selectiva porta a porta consisteix a lliurar els resi dus al servei municipal de reco llida davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció. Es considera un dels sistemes més eficients per tal d’assolir bons nivells de recollida selectiva, superiors al 80%. Aquesta solució afavoreix la separació de residus en zones amb dificultats logístiques de recollida a través del servei tra dicional i per aquest motiu s’ha implantat a les llars dissemina des de la zona sud de l’avinguda de Salou i a l’avinguda del Mo

rell.

D’altra banda, i pel que fa als residus generats pels comerços, serveis i indústries s’ha poten ciat la recollida comercial porta a porta de l’orgànica, envasos, vidre i rebuig, a través de con tenidors particulars per a la separació dels diferents residus que treuen al carrer només en el moment de la recollida. Pel que fa a la recollida del cartró co mercial el servei es realitza ge

GERARD MARTÍ

fàcil que hàbits interioritzats a les llars, com la recollida selec tiva o el consum responsable, passin per alt. La Regidoria de Medi Ambient posa a disposi ció de les associacions de veïns i altres col·lectius que organitzen actes festius gots i plats reutilit zables. Tanmateix, ben aviat es difondrà una guia que ofereix idees i recomanacions als orga nitzadors per tal d’aconseguir unes festes més respectuoses i els recursos que ofereix l’Ajun tament.

A més a més, es poden sol· licitar bujols per a la recollida selectiva dels residus als esde veniments a través de la seu electrònica.

Deixalleries i servei de recollida de voluminosos

neralment sense bujol i es deixa plegat i lligat al davant de cada comerç en les rutes establertes o bé al costat dels contenidors en l’àmbit industrial.

Festes sostenibles

A les festes s’hi consumeixen gran quantitat de recursos i so vint s’hi generen molts residus, sobretot envasos i estris d’un sol ús (plats, gots i coberts). En ser un moment distès i de lleure és

DADES

L’Ajuntament de Reus disposa des de l’any 2001 d’un servei de recollida de mobles i altres resi dus voluminosos. A través d’un formulari al web reus.cat o del 977 010 010, podeu sol·licitar el servei de recollida per des fer vos correctament d’aquests tipus de deixalles.

A Reus hi ha tres deixalleri es fixes i una de mòbil per a la recollida de residus de menys grandària on es poden dipositar aquells residus que no podem llençar als contenidors per faci litar ne la reutilització i el trac tament.

Catalunya produeix més de 300.000 tones anuals de compost

Es tracten més d’un milió de tones residus

tes d’un sol ús. Tot i això, aques tes característiques el fan molt persistent en el medi ambient, fins al punt que una ampolla de plàstic PET pot trigar diversos centenars d’anys a degradar se a l’oceà.

A escala molecular, el PET, igual que la resta de plàstics, té una estructura formada per de senes de milers de repeticions de petites subunitats anome nades monòmers. Fa uns anys, es va descobrir que existeix un tipus d’enzims bacterians que són capaços de degradar el PET i recuperar els monòmers origi nals.

Ara, aquest estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM CSIC) i la Universitat de Leipzig (Alemanya) ha desvelat els detalls del procés de degra dació del PET per part d’aquests enzims.

«Els resultats del nostre tre ball poden ser molt útils per a la indústria, ja que és la primera vegada que veiem la imatge en moviment del procés de degra

dació del PET», ha explicat ex plica Francesco Colizzi, un dels autors principals de l’estudi.

En aquest sentit, ha valorat que la recerca aporta «les claus per al disseny de nous enzims capaços de descompondre el plàstic en els seus components solubles originals de manera eficient».

Experiments i simulacions 3D

Per descobrir el mecanisme de degradació del PET, les autores i autors del treball, publicat re centment a la revista ACS Catalysis, van dissenyar un sistema que estabilitzava els intermedia ris de la reacció enzimàtica i en

permetia la detecció en temps real. Tot seguit, fent servir su perordinadors, van poder in terpretar les dades i generar un model molecular 3D.

Fins ara, es pensava que calia que una gran part del PET s’unís a l’enzim per descompondre el polímer plàstic en els seus components originals. En canvi, aquest treball demostra que la interacció de només dues subu nitats de PET és suficient perquè l’enzim talli el polímer.

«Entendre com interactua el PET amb l’enzim és important per guiar el disseny de nous sis temes de reciclatge», conclou Colizzi.

Redacció

A Catalunya, es tracten anu alment més de 1.000.000 de tones de materials orgànics a plantes de compostatge (fracció orgànica de recollida selectiva, dejeccions ramaderes, fangs de depuradora, restes vegetals i residus orgànics de la industria agroalimentària) que produei xen aquest compost, un adob orgànicmolt apreciat a l’agricul tura i a la jardineria. Són dades extretes de l’estudi de comerci alització del compost a Catalu nya, presentat per l’Agència de Residus de Catalunya.

En aquest treball s’explica el tipus i quantitats de residus orgànics que es compostena nualment a Catalunya. En con cret, més de 1.000.000 de tones (fracció orgànica de recollida selectiva, dejeccions ramade res, fangs, restes vegetals i re sidus orgànics de la industria agroalimentària) es tracten en 77 plantes de compostatge que produeixen més de 300.000 de tones de compost. Aques

tes instal·lacions produeixen diversos tipus de productes en funció de la matèria primera i les necessitats de la demanda, però també algunes ho venen en format substrats i enriquei xen el compost comercialitzant productes d’alt valor afegit (or ganominerals), que es venen al mercat català o s’exporten. L’estudi conclou que les plantes que tracten dejeccions ramaderes, restes vegetals i re sidus orgànics tenen un millor coneixement del mercat del compost i dels usuaris, que les plantes públiques que tracten fracció orgànica i fangs d’EDAR, i per això són les que fabriquen una àmplia gama de productes i tenen els preus de comercia lització més alts. Les plantes de compostatge públiques, al dis posar menys connexió amb el sector agrari, tenen més dificul tat per comercialitzar el com post i han d’oferir preus més baixos. Per contra coneixen bé les normatives de fertilitzants i de residus aplicables.

El PET és un dels plàstics més usats del món.

Les illes emergents han substituït els contenidors al casc històric.

m’ha ajudat molt, em va dir que si havia de tenir por, no calia que jugués. En l’amistós contra el Mataró no ho veia clar. Em faltava aquest punt que et dona jugar durant tota la temporada. Els dos entrenaments posteriors van anar bé, però els primers 4 o 5 minuts que vaig jugar contra el Socuéllamos, no em sentia cò mode. Quan em van canviar, vaig pensar que o espavilava, o no po dria tornar a jugar com abans, tal com li vaig prometre al Berni Ál varez i, llavors, no calia que par ticipés. He donat més del 100%.

— Remuntar i guanyar el Socuéllamos a la pròrroga va ser clau?

— He tornat a veure els darrers quarts i pròrrogues dels tres par tits. Cap equip ha patit tant com nosaltres durant la temporada i, en els moments de pressió, això ens va fer millors. Vam fer click abans d’entrar a la pròrroga i està clar que guanyar el primer partit, en una fase d’ascens, és extrema dament important.

per una lesió i el seu retorn a la fase d’ascens

Arnau Montreal Quesada

— Després d’una setmana de tensió i dies de celebracions, torna a la normalitat.

— Encara ho estic assimilant. Aquest dimarts la Federació ha pujat la classificació general d’EBA i hem quedat segons. As cendir a LEB Plata com a campi ons de grup, després d’una tem porada marcada per les lesions en la qual ni jo vaig començar la lliga regular... Estic molt emocio nat i ja penso de cara a la següent.

— Com va viure els primers mesos de temporada sabent que potser no tornaria a jugar enguany?

— La vaig afrontar bastant bé. És veritat que, en el moment que em confirmen que la lesió és als lligaments creuats, vaig viure un moment complicat. Al final, no puc viure sense el bàsquet, però no quedava una altra cosa que continuar. A vegades era difícil

ATLETISME

veure com jo m’havia de quedar al gimnàs mentre la resta baixa va a entrenar. Jo ja pensava en la pròxima temporada, però vam arribar a fases quan ningú s’ho esperava i vaig poder jugar.

— Quedar-se sense una peça important com vostè va ser un cop dur per a l’equip?

— En tot moment vaig evitar que el grup pensés en la meva lesió. Els vaig dir que, si jo no hi soc, algú hauria de fer una passa en davant i fer la meva feina. Al final és el que ha fet l’equip. Les pri meres setmanes va haver hi un estat de shock general, però tots han fet un pas endavant, també els menys habituals, i per això hem arribat a la fase d’ascens.

— Com va viure tota la temporada des de la banqueta?

— Va ser una experiència molt frustrant. Mai m’havien assenya lat una tècnica com a jugador i aquesta temporada, a la banque

L’objectiu era competir cada partit, però una vegada vam guanyar el primer, vam apuntar als següents

ta, me n’han assenyalat dues. Soc una persona que sempre anima a l’equip, sigui a la pista o des de la banqueta.

— Va ser un exercici d’entendre com viu Berni Álvarez els partits.

— Crec que m’ha contagiat. Re cordo el partit contra el Pinar, l’últim de la fase d’ascens, que li vaig dir a l’entrenador rival que si el meu tècnic es queixa per les faltes, jo també ho he de fer. D’al tra banda, durant la fase regular, en partits com el del Roser al Ser rallo tenia moltes ganes de sortir a jugar i aportar el meu granet de

SURFSKI

Cap equip ha patit tant com a nosaltres durant la temporada i això ens va fer millors en els moments de pressió

sorra, però no podia.

— Durant la temporada també va haver-hi moments durs. Quin va ser el seu paper?

— Sempre dic que, sigui bon o mal partit, quan s’acaba, toca oblidar ho i pensar en el se güent. Derrotes com les del Ro ser o el Valls al Serrallo, vaig dir als companys que només havíem de pensar en el següent entrena ment i millorar els errors come sos.

— Com es va assabentar que el CBT jugaria la fase d’ascens?

— Des de ja fa uns mesos, Miquel Basterra em deia que jo seria el

Els veterans del RCN Tarragona, segons a la Copa d’Espanya

L’atleta de Vinallop, Mireia Guarner, va guanyar la Plata en el Campionat d’Espanya de Mitja Marató per equips a San tander el darrer cap de setma na. L’ebrenca va acabar setena amb un registre d’1h 12’ 56’’ i, sumat a la puntuació de les companyes del CA Manresa, va pujar al podi en segona posició. «He donat tot el que tenia en una cursa complicada. Marxo molt contenta amb el resultat i d’haver compartit l’experiència

amb un equipàs» destacava la vinallopenca. D’aquesta mane ra, Guarner va tancar la tempo rada de ruta millorant tots els seus registres en totes les pro ves que ha participat. Va ser a la Cursa dels Nassos, la Behobia, la Mitja Marató de Barcelona i la Marató de Londres. I també va aconseguir la plata al campio nat individual de Catalunya de mitja marató i el mateix metall al d’Espanya de la mateixa dis tància per equip. Redacció

El Reial Club Nàutic de Tarra gona va organitzar amb èxit la 2a Copa d’Espanya de surfski, també anomenat piragüisme de mar, el darrer cap de setma na. A més, el RCN Tarragona va aconseguir la segona posi ció en la modalitat veterana per equips, en una prova que va aplegar més de 40 clubs. La competició es va desenvolupar al llarg de diversos circuits tra çats paral·lelament per la costa tarragonina amb categories des

d’infantils, sub 23 i fins a vete rans. Vicenç Roura, delegat de surfski del RCN de Tarragona, destacava que «ha estat incre ïble poder organitzar aquest esdeveniment, però sobretot, haver lo dut a terme amb l’èxit que hem assolit». A més, la presidenta de l’entitat, Andrea Mazzanti, assenyalava una am biciosa agenda de nous esdeve niments nàutics: «treballem per posicionar el club i Tarragona com a referents». Redacció

fitxatge de la fase d’ascens. En aquell moment era molt com plicat. Quan el Valls perd i som tercers, començo a pensar si podria arribar a jugar o no. En una xerrada amb Rubén Llanos, vaig quedar que havíem d’anar a pams. Cada dia em sentia una mica millor, però eren set mesos sense jugar.

— Vau arribar a la fase d’ascens sense pressió.

— L’objectiu era competir cada partit i que passés el que havia de passar. Potser vam entrar de rebot, però ens vam guanyar la tercera plaça nosaltres matei xos. Una vegada vam guanyar el primer partit veiem que amb competir bastava, però també podíem apuntar a vèncer els se güents rivals.

— Tenia por de tornar a lesionar-se a l’hora de jugar?

— No. En un primer moment, Rubén Llanos, una persona que

— En el segon partit va ser clau forçant una falta en atac que el va enviar a terra.

— Quan defenses un jugador durant tot el partit, saps com es mou. Ells volien anotar ràpid i sabia que havia de posar me al mig. Si surts a jugar pensant en la lesió, aquesta acció no la fas. Durant el partit anava alliberat i concentrat, només em vaig enre cordar de la lesió quan a l’hotel m’havia de posar gel al genoll.

— Com es va viure la nit prèvia al tercer i definitiu partit?

— En aquell moment va ser quan vam sentir una mica de pressió o nervis. Ets conscient que depens de tu mateix i que un sol partit decideix tot el que has treballat fins ara. Però teníem la confiança que si sortíem a fer la feina i do nàvem el 100%, sortiria bé. — Fa sis anys que és a l’entitat. Com valora que l’objectiu l’hagi aconseguit un equip format en gran part amb jugadors de la casa?

— És un treball molt positiu. Te nim la sort de ser l’únic equip de les fases en poder ho dir. És una molt bona feina que fa el club i, enguany, ens ha portat a Plata.

Imatge de la competició del darrer cap de setmana.

ALEJANDRO NAVARRO

El jugador del CBT, Dani Tugores, ahir, al pavelló del Serrallo provant amb la pilota després de la fase d’ascens.

Dani Tugores Jugador del Club Bàsquet Tarragona

El cebetista reflexiona sobre l’any viscut des de la banqueta

«Em deia que o m’espavilava per jugar com abans, o no calia que participés»

Mireia Guarner, subcampiona d’Espanya de Mitja Marató

FUTBOL

Josema, Bonilla i Pochettino, els menys utilitzats per Dani Vidal

El tècnic del Nàstic ha apostat per pocs canvis a l’onze i els tres han sigut els que menys han jugat

Arnau Montreal Quesada

Un dels factors que ha caracte ritzat al Nàstic de Dani Vidal són els pocs canvis a l’onze inicial. El tècnic grana ha apostat per do nar continuïtat a les peces que destacaven cada partit i, el darrer diumenge, va fer un pas gairebé definitiu per segellar la perma nència amb un dibuix inicial si milar al del dia de la seva estrena. Tots els jugadors han gaudit d’una oportunitat per convèn cer al míster sobre la gespa, però no tots han pogut gaudir amb la continuïtat dels minuts. Els menys utilitzats en els onze partits que ha dirigit Vidal són Josema Gómez, Javi Bonilla i Maurizio Pochettino. Aquests dos últims han disputat 93 i 77 minuts respectivament, en sis partits. Tant Bonilla com Pochet tino solen ser, pel tècnic grana, les alternatives per les bandes en els darrers minuts de partit. En el cas de Pochettino, el màxim que ha jugat són 23 minuts i Bonilla, 24. Des de l’arribada de Marc Fernández durant el mercat d’hi vern, l’equip ha patit un overbooking als extrems i ho han pagat tots dos. En el cas de Bonilla, en els minuts que ha pogut jugar ha arribat a ser decisiu, com per exemple, quan va donar la victò ria contra el Calahorra. Malgrat la seva qualitat amb la cama es

querra, aquesta temporada no ha sigut mai una opció sòlida a la titularitat amb cap dels tres entrenadors que s’han assegut a la banqueta grana.

Maurizio Pochettino, per la seva part, és el jove jugador que no ha pogut acabar de destacar.

L’entrada de Marc Álvarez a inici de la temporada i l’arribada tant d’un recuperat Robert Simón i de Marc Fernández el van dei xar entre les darreres opcions.

A més, després de la lesió de Simón, Andy Escudero va recu perar la importància que havia

de tenir, i això el va deixar amb menys opcions.

El cas de Josema Gómez és el més clar pel que fa a impor tància. Malgrat que ha disputat 105 minuts, només ha jugat dos partits: un de titular per la baixa de Trilles contra el Calahorra i 15 minuts des de la banqueta contra la Real Sociedad B, l’estrena de Dani Vidal. Després d’aquells dos duels, va desaparèixer de l’onze.

De fet, quan Marc Trilles o Quin tanilla no estaven disponibles, l’entrenador va apostar primer per reconvertir Eric Montes Arce

El Nàstic Genuine, líders absoluts de ‘fair play’ de la LaLiga Genuine

Els de Rafel Magrinyà sumen 357 punts

Redacció

de central, això evidencia que el madrileny no entra en els plans del tècnic.

El quart en discòrdia és Pedro del Campo. El canvi patit pel migcampista és, potser, el més brusc. La temporada passada va ser una peça clau a la titularitat i, aquesta, ha anat de més a menys. Amb Vidal, ha jugat 130 minuts en sis partits, sempre sortint des de la banqueta.

Ara que l’objectiu ja està as solit, caldrà veure si aquests jugadors podran gaudir de més minuts.

CEDIDA

El Nàstic Genuine és el nou líder de fair-play de LaLiga Genuine després de la tercera fase de la competició. Amb un total de 357 punts, els de Rafel Magrinyà mantenen el liderat ge de fair-play en el seu grup i han superat l’Athletic Club en la classificació general. D’aques ta manera, els tarragonins van completar amb èxit la penúl tima fase de LaLiga Genuine celebrada a Burgos el darrer cap de setmana. En l’aspecte espor tiu, el conjunt tarragoní es va veure superat pel mateix resul tat en els tres partits del cap de

FUTBOL

L’Ajuntament de Reus rep el Reus FC Reddis per celebrar l’ascens

del Reus FC Reddis per celebrar l’ascens a Tercera Fe deració. L’alcalde, Carles Pellicer, i altres

regidors de la corporació municipal va re conèixer el mèrit de l’equip roig i negre, que va proclamar se campió del grup ter cer de Primera Catalana i, en conseqüèn

cia, l’ascens a la cinquena categoria del futbol espanyol. Durant l’acte, l’alcalde li va lliurar una placa commemorativa i l’equip va sortir al balcó de l’Ajuntament. Redacció

setmana. Real Sociedad Funda zioa, Real Oviedo i RCD Mallor ca van guanyar per 3 0. Final ment, la gran cloenda de LaLiga Genuine es disputarà a la Ciutat Esportiva del Villarreal CF del 9 a l’11 de juny i comptarà amb la participació dels 44 equips. Després de les competicions, el darrer dilluns l’equip al complet del Nàstic Genuine va realitzar el tradicional entrenament amb els voluntaris de Caixabank en unes activitats emmarcades en la Setmana Social de l’entitat. El darrer octubre ja es va dur a terme un entrenament amb 10 voluntaris de CaixaBank.

D’esquerra a dreta, Javi Bonilla, Josema Gómez i Maurizio Pochettino durant la temporada.

GERARD MARTÍ

Els voluntaris de Caixabank durant l’entrenament de dilluns.

La Pobla de Mafumet va anunciar ahir que Fer Torre, Iván Amo edo i Marcos Olmo no continuaran la temporada vinent. Torre i Amoedo han sigut unes de les principals peces d’Adolfo Baines. Torre va estar un any i mig de grana i Amoedo ha jugat els dos últims anys. Olmo va arribar aquest hivern. Redacció

Torre, Amoedo i Olmo abandonen la Pobla

CEDIDA

FUTBOL

L’Ajuntament de Reus va fer la recepció institucional a tot l’equip

El govern permetrà combinar incentius per retardar la jubilació

També han aprovat la millora de les condicions d’accés a la prejubilació de les persones amb discapacitat

EFE

El Govern ha millorat les condi cions d’accés a la jubilació anti cipada per als treballadors amb una discapacitat igual o superior al 45%, de manera que conti nuaran necessitant un període mínim de 15 anys cotitzats, però només n’hauran de tenir cinc amb la discapacitat reconeguda.

«Hem aprovat una millora per a la vida de les persones amb discapacitat que són particular ment vulnerables», va afirmar el ministre d’Inclusió, Seguretat social i Migracions, José Luis Escrivá. El mateix règim s’aplica també a les persones que tinguin més d’una patologia incapacita da si, en conjunt, superen el 45% de discapacitat, quan actualment s’exigeix que el 45% sigui causat per una sola patologia. Escrivá va destacar que se simplifica «con siderablement» la determinació de les patologies que acrediten la

discapacitat, mentre que la llista d’aquestes patologies es podrà modificar a través d’una ordre ministerial, «cosa que agilitzarà els processos».

Incentius en retardar la jubilació

En un altre reial decret aprovat ahir, el Govern ha fixat la possi bilitat que la jubilació demorada voluntària permeti cobrar un augment percentual de la pensió per cada any de retard, però tam bé un pagament únic. Aquesta fórmula mixta ja estava previs ta a la reforma de les pensions acordada amb els agents socials el juliol del 2021, però no s’havia regulat fins ara. Des del 2022, va explicar Es crivà, es pot cobrar una mica a l’alça –l’anomenat xec– o alter nativament un percentatge del 4% més a la pensió per cada any de demora en l’accés a la jubila ció. Ara es podrà optar també per

MÉS DECORACIÓ

TENDÈNCIES

aquesta nova fórmula, de mane ra que totes aquelles persones que retardessin la seva jubilació entre 2 i 10 anys rebran simul tàniament un increment de la seva pensió del 2% per cada any que demorin i un pagament únic equivalent a la meitat del que li correspondria si optessin per la fórmula actual del pagament únic. D’aquesta manera, si la jubilació s’endarrereix 11 o més anys, l’incentiu seria d’un pa gament únic aplicat a 5 anys del període demorat i un increment del 2% de la pensió per cada any de demora.

Escrivà va recordar que el 2022 –primer any d’aplicació–la jubilació demorada va aug mentar un 5,4%, mentre que el primer trimestre d’enguany s’ha incrementat un 7,8%. Des de començament del 2023, 1.148 nous pensionistes han optat pel pagament únic, la quantia mit

ministre d’Inclusió,

Els que retardin entre 2 i 10 anys la seva jubilació rebran un increment del 2% per any demorat

jana del qual és de 13.100 euros, va detallar Escrivà. El 17% de les pensions s’han beneficiat d’al gun tipus de complement per demora, davant del 12% en el mateix període del 2022.

Idees creatives per a decorar l’habitació dels més petits de la casa

Hem d’aconseguir que sigui un espai harmònic, multifuncional i adaptat a la seva personalitat, on puguin descansar, estudiar i jugar

Redacció - AMIC

L’habitació dels nostres fills ha de complir abans de res dues premisses: ha de ser còmoda i ha d’estar dotada de personali tat, és a dir, és important que els nens se sentin a gust en ella, per la qual cosa hem d’aconseguir un espai harmònic, on es pugui descansar, estudiar i jugar al mateix temps. Et deixem algu nes idees creatives per a renovar una habitació infantil i fer la el més confortable possible.

Tema espacial

Crea un ambient còsmic utilit zant paper pintat amb estam pats de planetes i estrelles en les parets. Agrega coixins en forma de coets i col·loca un llum amb forma de lluna en el sostre.

També pots penjar mòbils de planetes sobre el bressol o el llit.

Selva encantada

Transforma l’habitació en una

selva màgica. Pinta una paret amb un mural d’arbres i animals exòtics. Afegeix vinils adhesius de fulles i papallones en les pa

rets i col·loca peluixos d’animals de la selva en prestatges i repeus.

Racó de lectura

Crea un espai acollidor per a la lectura. Col·loca una prestat geria amb llibres infantils i una catifa i coixins còmodes en el terra. Pots construir una petita tenda de campanya amb corti nes i llums perquè sigui encara més especial.

Mural interactiu

Pinta una de les parets amb pin tura de pissarra perquè els nens puguin dibuixar i escriure en ella. Pots fer formes d’animals o crear un paisatge on els nens puguin completar amb els seus propis dibuixos.

Món submarí Decora l’habitació com si esti gués sota la mar. Pinta les parets amb tonalitats blaves i verdes i agrega decoracions com a pei

xos de colors, algues marines i estrelles de mar. Pots penjar una xarxa de pesca a un racó de l’ha bitació i col·locar peluixos d’ani mals marins en ella.

Paret de galeria

Crea una paret dedicada a ex hibir les creacions artístiques dels teus fills. Col·loca marcs de diferents grandàries i formes i anima als nens a penjar els seus dibuixos i pintures. Pots inter canviar les obres d’art regular ment per a mantenir la paret fresca i vibrant.

Zona de jocs temàtica

Tria qualsevol altre tema que li pugui agradar als teus fills, com poden ser pirates, princeses o superherois, i crea una zona de jocs temàtica a l’habitació. Utilitza accessoris i elements decoratius relacionats per a fer que l’espai sigui més divertit i emocionant.

Durant l’abril a Espanya hi havia 3,31 afiliats per cada jubilat beneficiari d’una prestació

Cal destacar que el mes d’abril passat hi havia a Espanya 3,31 afiliats a la Seguretat Social per cada jubilat beneficiari d’una prestació contributiva, relació que no arribava a una xifra simi

lar des del mateix mes del 2012 (3,28) i el repunt del qual explica per l’avenç de la feina a l’última dècada. Tot i això, la realitat de mogràfica d’Espanya fa que, a mitjà termini, les perspectives suggereixin una reducció de la ràtio entre treballadors i jubi lats pensionistes, per això s’ha abordat una reforma del sistema públic de pensions que busca in crementar els ingressos.

Casa Llaveria, experts en Somfy

Casa Llaveria prepara la llar per l’arribada del bon temps. Tenen una àmplia trajectòria en el sector dels tendals i les pèrgoles i posen a l’abast un gran ventall de models. Són experts en la marca Somfy, especialitzada en la motorització i automatització de tendals, pèrgoles, cortines, persianes i dispositius d’accionament automàtic.

El

Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, en la roda de premsa d’ahir.

Els set condemnats per assassinats d’ETA renuncien a ser regidors

Han anunciat que «no ocuparan el càrrec per a contribuir a la convivència i la pau»

EFE

Els set condemnats per assas sinats d’ETA que anaven en les llistes d’EH Bildu han renunciat a ser regidors en el cas de ser triats el pròxim 28 de maig, i han anun ciat que «no ocuparan el càrrec per a contribuir a la convivència i la pau».

Aquests set exmembres d’ETA han remès un text conjunt al portal Naiz en el qual expliquen que «retiren així les seves can didatures, en el mesura del pos sible», ja que aquestes es troben «totalment oficialitzades». El Col·lectiu de Víctimes del Terro risme (Covite) va denunciar que 44 integrants de les candidatures d’EH Bildu a Euskadi i Navarra havien estat condemnats per pertinença i col·laboració amb ETA, entre ells aquests set per assassinat, que renuncien ara a

LABORAL

anar en les llistes. Aquesta de núncia ha marcat tota la cam panya electoral i ha estat rebut jada per la resta de partits amb crítiques directes del president del Govern, Pedro Sánchez i del lehendakari, Iñigo Urkullu.

Els set candidats, condem nats per l’Audiència Nacional per assassinats d’ETA comesos entre 1978 i 2001, expliquen que amb aquesta decisió es volen dirigir «en primer lloc a les víc times d’ETA i, en general, a totes les persones que han sofert en aquest conflicte» perquè les se ves paraules o accions no afegei xin «mai el més mínim patiment al ja hagut». «Volem ressaltar que des de l’inici participem en el canvi d’estratègia de l’esquer ra abertzale produït fa ja més d’una dècada, i que assumim la seva aposta inequívoca per

Covite va denunciar que 44 integrants de les candidatures d’EH Bildu eren afins a ETA

vies exclusivament polítiques i democràtiques», recalquen els set condemnats per assassinats d’ETA, que aclareixen també que no està en el seu ànim «ocultar el passat». Entre els set aspirants

amb delictes de sang i en els primers llocs de les candidatu res, figuren els condemnats per assassinat Juan Carlos Arriaga Martínez, número 3 en la de Ber rioplano, així com Begoña Uzku dun Etxenagusia, tercera en la de Erregil. Per part seva, la candida ta d’EH Bildu al Parlament foral, Laura Aznal, ha considerat que la renúncia dels set candidats condemnats per ETA a recollir la

Desconvoquen la vaga a la Seguretat

Social després de pactar amb el Ministeri

Els treballadors rebran incentius per rendiment i podran fer teletreball dos dies a la setmana

ACN

Els sindicats CCOO i CSIF han desconvocat la vaga prevista a la Seguretat Social –la que hauria estat la primera de la història de l’entitat– després d’arribar a un acord ahir a la tarda amb el Mi nisteri d’Inclusió, Seguretat So cial i Migracions que, entre d’al

El Ministeri de Defensa rus admet «estar a la defensiva» als afores del bastió de Bajmut

tres millores, inclou un augment de la plantilla, la reivindicació principal de les dues entitats.

El sindicat UGT, que no se cundava la vaga, va signar tam bé un acord que, al seu parer, no difereix en essència del que ja s’havia presentat l’abril passat.

El pacte també inclou la creació

immediata de l’Agència Estatal de la Seguretat Social i incor pora incentius per al rendiment i dos dies de teletreball a la set mana a partir de 2024 per a tots els treballadors. L’acord per a la implantació d’un Pla Estratègic de Recursos Humans a l’Admi nistració de la Seguretat Social

el van signar aquest dimarts a la tarda, per part del Ministeri, el subsecretari d’Inclusió, Segure tat Social i Migracions, Alberto Sereno, i el secretari d’Estat de la Seguretat Social i Pensions, Bor ja Suárez. El text declara l’ocupa ció interina com a «excepcional» i es compromet a promoure la

El Govern de la Generalitat aprova el pla de gestió de les conques internes

ACN

El Govern ha aprovat el pla de gestió de l’aigua de les conques internes 2022 2027, amb una in versió superior als 2.400 milions d’euros, el triple que en l’ante rior pla. Les actuacions incre mentaran en prop d’un 30% la disponibilitat de nova aigua. Es

doblarà la reutilització d’aigua depurada i es passarà de 24 a 40 estacions de regeneració. El pla arriba amb sis mesos de retard i amb una amonestació de la Co missió Europea sobre la taula, però el director de l’Agència Ca talana de l’Aigua (ACA), Manuel Reyes, assegura que Europa no

multarà l’executiu, i atribueix el retard al canvi de Govern. «Si no hagués estat en un calaix durant 8 mesos, hauríem sigut els pri mers a aprovar lo», ha dit.

El 58% dels recursos del pla –1.415 milions d’euros– s’inver tiran en actuacions per incre mentar la disponibilitat, la re

seva acta si són triats demostra «el compromís inqüestionable d’Euskal Herria Bildu per avan çar en una convivència, en una veritat, justícia i reparació cap a totes les víctimes». Finalment, el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha «aplaudit» la renúncia dels set candidats con demnats per assassinats d’ETA i ha afirmat que tots ells aposten per les vies polítiques.

El Ministeri de Defensa rus va admetre ahir que les seves tro pes estan a la defensiva als afo res del bastió de Bajmut (regió de Donetsk), on unitats ucraï neses haurien recuperat posi cions els últims dies. El tinent general Ígor Konashénkov, va destacar que «la situació més complicada» té lloc en la zona de la localitat de Krás noye (Ivanivske), al sud oest de Bajmut. Les unitats russes han rebutjat en les últimes 24 hores fins a una desena d’atacs de l’exèrcit enemic en Krás noye, on l’aviació russa hauria destruït una via d’accés per als reforços ucraïnesos. Ko nashénkov també va destacar que les unitats d’assalt russes, en al·lusió als mercenaris del grup Wagner, prossegueixen les seves operacions ofensives dins de la ciutat de Bajmut, en concret en la part occidental, on resisteixen els últims de fensors ucraïnesos. Segons el cap dels mercenaris del Grup Wagner, Yevgueni Prigozhin, les tropes ucraïneses mante nen només dos petits sectors, en l’oest i sud oest de Bajmut. Al mateix temps, va admetre problemes als flancs.

cobertura definitiva de les pla ces ocupades per personal tem poral. En matèria de productivi tat, abans del 15 de setembre es farà un estudi dels diferents mo dels que es poden implementar per premiar el rendiment.

Pel que fa a la feina a distàn cia, el pacte estableix que a par tir de l’1 de juliol d’aquest any s’implantarà una jornada de tre ball no presencial a la setmana. Els empleats podran sol·licitar adherir se a aquesta modali tat de feina fins al 30 de maig. A partir del 2024 el nombre de dies de teletreball a la setmana s’ampliarà a dos.

El Suprem eleva la indemnització a les families de les víctimes de Germanwings

generació i la modernització de regadius, i el 35% seran per do nar suport al món local –867 mi lions–. L’objectiu d’aquest pla, segons el Govern, és que Catalu nya sigui «resilient» a fenòmens meteorològics cada vegada més extrems i freqüents com són les sequeres o inundacions. L’ACA

només gestiona el 40% dels re cursos hídrics –la resta són com petència de l’Estat– en un terri tori on es concentra el 90% de la població. Les inversions del pla es destinen a la millora de l’efi ciència i l’augment de la produc ció d’aigua per resoldre el dèficit hídric i no dependre de les plu ges. Per garantir la qualitat del medi hídric es duplicarà la capa citat de la dessalinització i la re generació. A més, es destinaran prop de 150 milions d’euros per reduir els riscos d’inundació, i 3,6 milions més per fomentar la recerca i el desenvolupament en el cicle integral de l’aigua.

El Tribunal Suprem ha elevat la quantia de les indemnitzaci ons que cobraran 14 familiars de diverses víctimes mortals del xoc mortal d’un avió de la companyia Germanwings el 24 de març de 2015, en què van morir 150 persones des prés que el copilot estavellés intencionadament l’aeronau als Alps francesos. El tribunal considera que l’increment so bre la indemnització resultant de l’aplicació del barem sobre accidents de trànsit ha de ser del 50%, en comptes del 35 o el 45% segons si els familiars convivien amb les víctimes o no. Els magistrats tenen en compte les especials circums tàncies de la tragèdia. La sala estima el recurs extraordinari per infracció processal inter posat per les famílies en què al·legaven, entre altres motius, que l’Audiència de Barcelona havia vulnerat el principi de total indemnitat del perjudicat en aplicar un increment del 25% per les especials circum stàncies dels fets, afegint un 10% o un 20% addicional se gons si el familiar convivia en aquell moment amb la víctima o no.

Uns ciutadans observen diversos cartells electorals a Sant Sebastià.

SERVEIS FUNERARIS REUS I BAIX CAMP (CEMENTIRI) – REUS EDICTE

En/Na BENJAMIN ANTONIO ESTRADERA TEIXIDÓ sol licita que se li expedeixi el títol acreditatiu del dret funerari, en caràcter 'Provisional', corresponent a la sepultura l'Illa F número 71 del Cementiri General de Reus, la qual cosa es comunica d'acord amb el/s article/s 50 i 51 de l'Ordenança Municipal de Cementiris per tal que en el termini de quinze dies hàbils a partir de l'endemà de la publicació, puguin oposar-s'hi els qui creguin de tenir el dret legítim amb la manifestació de les al legacions davant de les o cines d'aquesta entitat.

José Antonio Álvarez Muñoz

Director de la divisió de Serveis Funeraris

Reus Baix Camp

Reus Serveis Municipals SA

16 de maig de 2023

FELICITACIONS

L’artesania serà la protagonista d’Ascó en la Mostra d’Arts i Oficis

El nucli antic serà l’epicentre de la mostra els dies 20 i 21 de maig

Redacció El nucli antic del municipi ribe renc aplegarà més de seixanta professionals de l’artesania, que delectaran als visitants amb demostracions d’ofici en viu i parades de venda amb els seus productes. La Mostra, que se ce lebrarà aquest cap de setmana, comptarà també amb setze ta llers per a infants, impartits pels mateixos professionals i que es podran realitzar de manera in interrompuda durant tot el cap de setmana. A més, també hi haurà diversos espectacles fa miliars, un espai de joc infantil i l’espai de comunicació, dirigit per la periodista i gestora cul tural, Maite Mestre (Artra). En tre les accions comunicatives, hi haurà dues taules rodones protagonitzades pel col∙lectiu artesà que es podran seguir tant en directe des de la plaça de l’Es glésia com a través dels comptes d’Instagram de l’Ajuntament i Ascó Turisme.

Avui l’Adria fa 13 anys. De part de la teva família per molts anys que passis un bon dia.

La d’Ascó és una de les dinou fires artesanes de Catalunya, catalogada pel Registre d’Activi tats Firals de la Direcció General

de Comerç per la seva exclusivi tat i excel∙lència, essent a més, de les que concentra un major nombre d’artesans acreditats del territori i l’única de tot Ca talunya que té representats tots els oficis artesans reconeguts per la Generalitat. La Regidora de Turisme i

Promoció Econòmica d’Ascó, Carolina Baiges, destaca que «aquesta mostra ens situa com epicentre de l’artesania de Cata lunya i dona a conèixer Ascó des d’una altra vessant». La progra mació de la 14a Mostra d’Arts i Oficis està disponible a la web del consistori www.asco.cat

DEFUNCIONS

Tarragona

Juan Arroyo Gomez. Ha mort a 82 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h. a la parròquia de Sant Francesc.

Joan Beltran Llaó. Ha mort a 87 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. al Tanatori.

Reus

Blanca Vives Turmo. Ha mort a 87 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. a la parròquia de Sant Francesc.

Isabel Ibáñez Viñas. Ha mort a 91 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. al Tanatori.

Imatge d’arxiu de l’anterior Mostra d’Arts i Oficis.

AJ. ASCÓ

diarimés 17/05/2023

EDITORIAL

Els pagesos reclamen mesures efectives davant la sequera

Mentre els pagesos de les Terres de l’Ebre i de Ponent arriba ven ahir a Saragossa per concentrar se davant de la seu de la Confederació Hidrològica de l’Ebre per reclamar solucions per la sequera, el govern de la Generalitat aprovava el pla de gestió de les conques internes per augmentar en prop d’un 30% la dispo nibilitat de nova aigua. Ho feia amb sis mesos de retard i amb una amonestació de la Comissió Europea sobre la taula. El retard era atribuït pel director de l’Agència Catalana de l’Aigua al canvi de govern que, segons deia, ha fet que estigués durant vuit mesos al calaix. D’altra banda, el Govern català anunciava també que a final de mes es concretaran les ajudes als pagesos al mateix temps que la portaveu reconeixia que alguna cosa fallava quan la d’ahir era la segona tractorada en dues setmanes. Els pagesos conside ren insuficients el paquet d’ajudes anunciades pel Govern central la setmana passada, i caldrà veure si les anunciades per l’admi nistració catalana satisfan el sector, que es troba cada cop més desesperat i sol en la seva lluita contra els efectes de la sequera. D’aquestes no només depèn la producció de tot un sector, sinó també la seva pervivència, ja que la manca de solucions efectives contribueix encara més al desànim entre el relleu generacional.

+ CONFIDENCIAL Aparcar amb comoditat a Tarragona

Un conductor de moto va pensar que l’aparcament del passeig de la Independència de Tarragona era una bona opció per dei xar el seu vehicle. Sembla que la mida de la plaça, on caben cinc motos iguals, no li va fer sospitar que aquell pàrquing està destinat als cotxes. Algunes persones, contentes en veure un espai lliure, han hagut de continuar buscant aparcament en veure que un vehicle de dues rodes ensorrava la seva alegria. D’aquesta ma nera, van haver de continuar buscant un lloc on deixar el cot xe, una missió un pèl complica da quan es tracta de Tarragona.

Edita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

TRIBUNA

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Pelegrinatges

XAVIER ALLUÉ

Un amic meu, apassionat de la tecnologia, ha fet un viatge d’uns quants milers de kilò metres fins SpaceX, l’estació espaial d’Elon Musk. Als Estats Units, a l’últim racó de l’estat de Texas, a Boca Chica, Elon Musk ha muntat la primera base de viatges a l’espai exterior privada, sense el suport d’estats i amb el pro pòsit de fer possible una exploració fora del planeta sense interessos militars o expansio nistes. Si acabarà fent diners està per veure, però el que està bastant clar és que les seves inversions són infinitament menors a les de NASA i, probablement, les dels russos. Per fer un viatge així cal creure s’ho; cal tenir fe. Viatjar per una creença se’n diu pelegri natge.

Els pelegrinatges religiosos tenen una llarga i rica història, que es remunta a milers d’anys. En moltes religions, el pelegrinatge es veu com un aspecte important de la fe, que permet als creients connectar se amb les se ves arrels espirituals i aprofundir en la seva devoció religiosa.

Els antics egipcis, que van viatjar al temple d’Osiris a Abydos per presentar els seus res pectes al déu del més enllà. A l’antiga Grècia, els pelegrins viatjaven a l’Oracle de Delfos per

Invasió

PAU VIDAL

Pocs termes trobarem amb tantes ressonàn cies bèl·liques com aquest d’avui. Dius inva sió i és inevitable que vinguin al cap tancs i soldats desembarcant a la platja de Norman dia, o bàrbars cremant poblats gals, o russos entrant a Ucraïna. La invasió és guerrera per definició. I sobretot és moviment, perquè el verb del qual prové, envair, és l’anostrament d’invadere, derivat del verb llatí vadere, que vol dir anar. Envair és anar cap a alguna ban da, desplaçar se, i per tant en última instàn cia ocupar un lloc que fins aleshores ocupava algú altre.

Director General: Marc Just

Directora de publicitat: Contxi Joan

Director de l’àrea

digital: Carles Magrané

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Roger

Freixa, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat i Joel Ramos.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Tanmateix, per algun motiu la història no ha estat benèvola amb les invasions perquè de fet es tracta d’una família sorprenentment minsa: tot just quatre derivats, a la part bai xíssima de la classificació. Un de vulgar (en vaïment) i tres de cultes, precisament els tres que han fet fortuna.

El primer és el del títol. El segon el deixo

CARTES

Un passeig per Tarragona

buscar la guia del déu Apol·lo. En la tradició judeocristiana, els pelegrinatges han estat una part rellevant de la vida religiosa des dels temps bíblics. Els pelegrins jueus han viatjat a Jerusalem durant segles, amb la pràctica que es remunta a l’època del rei David. Els cristians també han fet pelegrinatges a Terra Santa, amb alguns dels viatges més antics re gistrats que es remunten al segle IV. A l’edat mitjana es popularitzà el Camí de Sant Jaume, fins a Finisterre, tot i que es creu que, molt probablement, seguí una més antiga tradició heliotropina d’adoradors del sol. El romaní és l’herba dels pelegrins que van a Roma.

Els pelegrinatges religiosos es podrien considerar un tipus de turisme ‘sant’

L’Islam també té una llarga tradició de pe legrinatge, amb milions de musulmans fent el viatge a la Meca cada any per al Hajj, un dels cinc pilars de l’islam. Els pelegrinatges religiosos es podrien considerar un tipus de turisme sant, en el sentit que impliquen viat ges a llocs sagrats o religiosos significatius. El propòsit principal d’un pelegrinatge religiós és aprofundir la fe i la connexió espiritual amb una religió o deïtat en particular. Sovint es veu com un acte de devoció i sacrifici, que requereix un esforç i dedicació significatius per completar el viatge. Si bé els pelegrins

pel final. I el tercer fa més gràcia perquè, sen se tenir res d’especial, ha viscut una època particularment afortunada gràcies a l’auge de la psicologia. Em refereixo a l’adjectiu in vasiu, emprat inicialment en el camp de la medicina per descriure un «procediment per al tractament o la diagnosi que comporta una incisió o la inserció d’un instrument a través de la pell o d’una cavitat corporal». Una ope ració que deixa cicatriu, vaja. D’aquí va passar fa poques dècades a l’àmbit de la psicologia, on es fa servir per identificar comportaments massa agressius en el tracte personal o que intenten vèncer les resistències de l’inter locutor per mètodes diguem poc amables; una persona invasiva és la típica que aspira a manipular els altres preguntant o fent obser vacions indiscretes sobre qüestions íntimes o

La presència de les runes de dues esglésies a l’Amfiteatre li donen singularitat

poden gaudir de les vistes i experiències al llarg del camí, l’atenció se centra en la impor tància religiosa del viatge i de la destinació. Una opció per la desestacionalització de l’oferta turística de Tarragona pot ser el «tu risme religiós». L’aportació monumental, principalment medieval, no està inclosa en el Patrimoni de la UNESCO tot i que és consi derable. La Catedral i el seu entorn de cape lles, el mateix oblidat Seminari, la Necròpolis paleocristiana, el Museu Bíblic i, si s’aconse gueix la seva reconstrucció, l’enorme Museu Diocesà, tenen prou entitat per motivar vi sitants interessats en la història de l’Església cristiana. La presència de les runes de dues esglésies a l’Amfiteatre li donen una singula ritat que el distingeix de les dotzenes d’altres amfiteatres romans arreu el Mediterrani. Tot i que els llocs i llocs de referència re ligiosos poden formar part de l’itinerari d’un turista, el propòsit no és necessàriament aprofundir en la fe o la connexió espiritual, sinó més aviat experimentar diferents cultu res, veure llocs famosos i gaudir d’un descans de la vida quotidiana. No calen creences, si la presentació és culturalment prou potent. Una feina per fer.

Fa poques dècades va passar a l’àmbit de la psicologia

imposant los (per exemple una mare als fills, tot un clàssic) el seu punt de vista personal. I arribem, ara sí, al tercer germà, que és el que ens relligarà el sentit de la columna d’avui amb l’actualitat: els ultres de l’Espa nyol envaint la gespa per agredir els jugadors del Barça mentre part dels assistents els en coratjaven al crit feixista de l’aporellos. Però deixaré que ho faci una cançó tradicional que reconeixereu de seguida, en la versió, això sí, del gran Claudio Sanna, el cantautor alguerès: «Un bell maití me’n só aixecat, / oh bella ciao, / un bell maití me’n só aixecat / i he trobat a l’invasor. / Oh, partisà, porta’m amb tu, / oh bella ciao, / oh partisà, porta’m amb tu, / que me senteix de morir. / I si jo mor de partisà, / oh bella ciao, / i si jo mor de partisà / tu me tindràs d’enterrar».

Manel de Falla, C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Paro atenció per on passo i m’adono de la quantitat de coses que cal rectificar a Tar ragona. Ahir dirigint me a l’estació del tren, vaig passar pel carrer Unió (qui l’ha vist i qui el veu), seguint el carrer Apodaca, en estat deplorable, no només el carrer sinó els edi ficis. ¿No es fa cap revisió dels edificis en mal estat? Les voreres com a la major part de la ciutat, amb els excrements de coloms. Fa pena veure’l.

Pujant de l’estació cap a la passarel·la, hi ha un pi on nien centenars de coloms (des de sempre), i cal anar amb compte de passar ràpid i per un lateral. Potser seria millor pres cindir aquest pi. Ningú necessita ombra per passar per aquest tram. Accedint al carrer Pons d’Icart, veus totes les portes amb grafits dels dolents i arribes a la terrassa del Palau de Congressos amb ganes de cridar. És que nin gú mana aquí? Segueixes pel carrer Fortuny i davant de l’oficina d’Informació i Turisme,

una casa abandonada que s’està enfonsant a trossos i sembla la casa dels horrors. Com es poden tenir tantes zones degradades?, et preguntes. I la resposta només en pot ser una. Mal govern, inepte, incapaç, desinte ressat, o totalment bolcat en què Tarragona es converteixi en la ciutat més bruta i aban donada de Catalunya. Ara prometran l’or i el moro, però ja veuran com continuarem igual.

María Elisa Aragonés Domènech - Tarragona

TRIBUNA

La història no ha estat benèvola amb les invasions, ja que és una família minsa

Cristina Serret serret@diarimes.com

Les joguines que tenim a casa se gueixen estereo tips de gènere? Les cançons que més ens agraden, que escoltem, cantem i ballem sense parar, te nen lletres mas clistes o sexistes? Quina pre sència tenen les dones, en els noms de carrers, places i edificis importants de Reus?

Totes aquestes preguntes, i una bona pila més, se les han fet els nens i nenes de sisè curs de l’escola Prat de la Riba de Reus. Les qüestions els han servit de punt de partida per reflexionar sobre la igualtat de gènere, co mençant per l’àmbit escolar, i estenent l’estudi a la societat en general.

El resultat d’aquest interes sant treball es pot veure, des d’aquest mateix dimarts, a la Bi blioteca Municipal Xavier Amo rós de Reus, en una exposició titulada (Re)gènere, un canvi de mirada

Aquesta exposició s’emmarca en un projecte d’escola, anome nat Projecte Invisibles, que es basa en l’àlbum il·lustrat Els Invisibles, de Tom Percival, el qual explica la història d’una nena que ha estat desnonada i arriba a un barri nou, on aconseguirà fer visibles totes aquelles coses que la societat ha fet invisibles.

«A partir d’aquesta idea, tots els nens de l’escola, des de P3 a 6è, han estat treballant en

SUDOKU

projectes amb impacte, és a dir, que els empoderin per fer coses que puguin transformar el barri, amb la idea que les escoles po den transformar els barris; els barris, les ciutats; i les ciutats, el món», explica David Roco, di rector de l’escola. El projecte, detalla la Blanca Baró, tutora dels nens i nenes de sisè curs, s’ha treballat en diverses fases: «La primera va ser prendre consciència de la problemàtica, sobretot des de l’entorn més proper. Després,

ESCOLES

EL BRILLANT DESPERTAR DEL SENTIT CRÍTIC

La Biblioteca Municipal Xavier Amorós de Reus acull l’exposició ‘(Re)gènere, un canvi de mirada’, amb el treball d’alumnes de l’escola Prat de la Riba

L’acte d’inauguració de l’exposició va comptar amb alumnes i professors.

vam estar pensant en idees que poguessin tenir un impacte en aquest entorn, començant per l’escola, i vam reescriure alguns contes tradicionals on hi havia estereotips de gènere. Després, buscant que el treball tingués impacte en la ciutat, vam pensar a crear aquesta exposició, que és molt interactiva, amb la idea que, qui la vegi, se’n vagi cap a casa havent reflexionat sobre el tema».

Així és com (Re)gènere, un canvi de mirada, es planteja com una succió de parades, en cadascuna de les quals l’espec tador s’hi troba una petita pro vocació que el fa pensar i treure

EL TEMPS

Els nens i nenes han fet un treball de reflexió sobre la igualtat de gènere, començant per l’àmbit escolar

les seves pròpies conclusions. «Som una escola que té molt en compte totes les entitats que tenim en el nostre entorn, així que per a nosaltres és una gran oportunitat poder ensenyar aquest treball en un espai pú blic com és la Biblioteca Xavier Amorós», subratlla la Blanca. La inauguració de l’exposició es va fer aquest dimarts, amb la presència de docents de l’escola i dels alumnes, que van aprofi tar per mostrar el seu treball i respondre les preguntes que els van adreçar els visitants de la mostra.

Mínima

13º

Màxima

21º

Estat del cel

El cel romandrà serè o poc ennuvolat en general. Amb tot a partir de migdia al vessant nord de la serralada estarà entre mig i molt ennu volat al llarg de tot el dia, especialment a l’inici del dia i novament al final de la jornada. Per altra banda, hi haurà intervals de núvols baixos al litoral central al matí, i al litoral i prelitoral sud a partir del vespre, alhora que creixeran algunes nuvolades a l’extrem sud del territori.

Nivell fàcil

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell mitjà

Temperatura

La temperatura mínima serà lleugerament més baixa, amb tot, a l’in terior la baixada serà puntualment moderada. La màxima serà sem blant o lleugerament més alta, tret del litoral i prelitoral sud i nord del litoral central on serà lleugerament més baixa.

GERARD MARTÍ

GERARD MARTÍ