Dimecres 24 de maig de 2023

Agències receptives critiquen l’apatia política per buscar alternatives al turista rus

CAMP L’associació que les agrupa afirma que s’ha d’omplir el buit deixat per aquest mercat i alerta de la sobtada davallada de vendes. P8

Un grup de veïns del centre impulsen una campanya per reclamar el seu dret al descans

Han començat a penjar cartells en els establiments comercials demanant que es respecti el silenci durant les nits. P6

TARRAGONA 28M

Rubén Viñuales, candidat del PSC

«No pactarem amb ERC ni amb partits antisistema com la CUP o Vox». P5

Teresa Pallarès, candidata de Junts per Reus

«Aquest serà el mandat de l’aigua. Reus no es pot quedar sense». P7

Fem Coral aplega 887 cantaires a Reus

CIUTAT Dinou centres educatius van cantar ‘Daltabaix a la ciutat’. P6

Cambrils, a punt de finalitzar les obres de l’avinguda de l’Esport

Han començat els treballs d’asfaltatge i pintura i, un cop acabi, s’instal·larà el mobiliari urbà. P9

GERARD MARTÍ

El contracte de la neteja val un 64% més, però els salaris creixen un 44%

L’acumulat de les revisions de preu anuals des del 2003 no és proporcional als augments de sou

GERARD MARTÍ

Roger

Freixa

El preu de l’actual contracte de la neteja de Tarragona s’ha duplicat en vint anys, per l’ampliació del servei i per les revisions de preu anuals, indexades fins ara a l’IPC. Els increments aplicats arran de les revisions han fet que l’Ajuntament hagi acabat pagant una mitjana d’un 64,43% més respecte a la quantitat inicial per la recollida de residus. Tanmateix, aquest increment de diners no ha estat proporcional al del salari dels treballadors del servei, ja que els sous han crescut un 44,81%, vint punts menys que l’augment de despesa per pagar a l’adjudicatària, FCC, durant les dues darreres dècades.

El 2003, l’administració local pagava 9 milions d’euros pel servei, mentre que avui dia paga 20 milions. Pel que fa a les ampliacions de contracte, el consistori n’ha fet dues, la més important de les quals va ser el 2011 per incloure la gestió de la recollida selectiva i instal·lar els contenidors soterrats. Aquell salt va fer passar la despesa anual de l’Ajuntament d’11,75 milions d’euros a 17,42 milions. Més enllà de les modificacions contractuals, l’Ajuntament també ha fet les pertinents revisions de preus, motiu que li ha fet pagar una mitjana de més de cinc milions d’euros cada curs.

L’increment salarial de la plantilla d’FCC adscrita al contracte de Tarragona, avui dia de

El preu anual del contracte ha passat de 9 milions (2003) a 20 milions (2022)

més de 300 treballadors, no ha crescut de manera proporcional als diners que el consistori ha anat entregant a l’empresa. Els darrers dos exercicis, el 2022 i el 2023, la revisió de preus ha suposat augments de 5,67% i 4,84%, respectivament. Això no obstant,

els salaris han crescut un 4% i un 3%, segons el conveni.

Les revisions de preus fetes fins ara estaven indexades a l’IPC, però el nou contracte plantejat per l’Ajuntament, ara mateix en licitació, contempla com a components a considerar en la revisió de preus els costos del personal, dels carburants i del manteniment. Les retribucions del personal estaran lligades a la Llei de pressupostos de l’Estat.

Quant als possibles incre-

EMPRESES

ments salarials dels primers dos anys, el consistori no pot fer la corresponent revisió de preus a causa de la normativa estatal.

A canvi, ha previst un 2,43% d’augment el 2024 i el 2025, la qual cosa tindria un impacte de 250.624,25 euros, segons un informe d’intervenció del mateix Ajuntament de Tarragona. Tot i això, el comitè d’empresa d’FCC defensa que el nou contracte aboca els treballadors a perdre poder adquisitiu.

Comencen les sessions del programa ‘Empreses amb futur, Tarragona 2030’

Compta amb una quinzena de participants

Redacció

Les instal·lacions de Tarragona Impulsa van acollir ahir una de les primeres sessions del programa Empreses amb Futur, Tarragona 2030. En aquesta tercera edició hi participen, gratuïtament, prop d’una quinzena de microempreses i autònoms de la ciutat que, fins al pròxim mes de novembre, tindran l’oportunitat d’assistir a sessions d’assessorament i de formació amb l’objectiu de millorar la seva competitivitat i resiliència.

Mitjançant les sessions d’assessorament individual, les microempreses i autònoms podran elaborar una diagnosi de la seva

POLICIAL

Detingut a Tarragona un fugitiu buscat per la Interpol

La Policia Nacional va detenir ahir a Tarragona una persona que tenia una ordre internacional d’arrest interposada per les autoritats colombianes i amb una ordre de detenció emesa per la Interpol. El cos policial va rebre un avís el passat mes d’abril alertant que el fugitiu es podria trobar a la ciutat simulant una vida aparentment normal. Els agents de la Policia Nacional van fer-ne el seguiment i, posteriorment, el van

POLICIAL

detenir ahir a la Part Alta de Tarragona. El detingut tenia l’ordre d’arrest interposada des del novembre de l’any passat a causa d’un delicte agreujat de tràfic d’estupefaents i rentat d’actius, que comportava una pena de catorze anys de presó. Un cop detingut, l’individu va passar a disposició judicial del Jutjat de Guàrdia a Tarragona que va decretar la seva extradició a Colòmbia per complir la pena de presó. ACN

La Guàrdia Urbana llueix nou uniforme

La Guàrdia Urbana ja llueix nou uniforme, sorgit arran del procés d’homogeneïtzació dels uniformes dels cossos de policia local de Catalunya. Aquest canvi permet crear una imatge corporativa comuna amb l’objectiu que les policies locals i els Mossos d’Esquadra comparteixin la mateixa indumentària.

situació, identificar aspectes a millorar i confeccionar un pla de treball personalitzat per passar a l’acció i aconseguir els objectius marcats. Paral·lelament, també participaran en sessions formatives de capacitació especialitzades en innovació, direcció, màrqueting, vendes, transformació digital, gestió empresarial, lideratge, protecció de dades i dubtes fiscals i laborals. A més, en el transcurs del programa, es promou el networking entre els participants i especialistes en diferents àmbits d’interès.

Aquest programa, subvencionat pel Servei Públic d’ocupació de Catalunya i el Departament

Imatge de la sessió a les instal·lacions de Tarragona Impulsa.

d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya en el marc dels programes de suport al desenvolupament local i del programa Emprèn Cat, s’adreça a microempreses de fins a nou treballadors amb un volum de

negoci que no superi els dos milions d’euros anuals; i a treballadors i treballadores autònomes. El domicili fiscal i el centre de treball dels participants han d’estar ubicats a la ciutat de Tarragona de forma habitual.

GUÀRDIA URBANA

CEDIDA

El nou contracte de la neteja plantejat desvincula les revisions de preu de l’IPC.

Es col·locaran 490 nous panells solars al Refugi 1 del Port.

12 empreses opten a instal·lar les plaques solars del Port

El Port de Tarragona té en marxa la licitació per a la installació d’aproximadament 490 panells solars a la coberta del Refugi 1 del Moll de Costa. Una dotzena d’empreses opten a la instal·lació per tal que el Refugi 1 s’uneixi, als altres 6 edificis portuaris que produeixen energia elèctrica amb plaques fotovoltaiques i així, millorar l’eficiència energètica dels equipaments de l’organisme tarragoní. Cal ressaltar que,

com a novetat aquesta installació servirà com a prova pilot per a la implantació de la denominada smart grid, un sistema intel·ligent per a la gestió de l’energia verda de la futura comunitat energètica. Les plaques generaran una potència de 200Kwh aproximadament amb un cost aproximat de 235.927,51 euros –IVA exclòs– i es preveu que les tasques tinguin una durada de tres mesos des de l’inici de la implementació

ESCAPA obre la botiga especialitzada en ciclisme més gran de la ciutat de Tarragona

ESCAPA contínua amb el seu pla d’expansió i obre una nova botiga a la ciutat de Tarragona, un dels destins preferits pels entusiastes de les bicicletes. Aquesta nova botiga es converteix en la botiga més gran de Tarragona, i espera ser el punt de referència per als amants del ciclisme, els que volen millorar i els que estiguin pensant a iniciar-se, per a junts compartir aquesta passió. La nova botiga està situada a la carretera València, 208E i ofereix una àmplia selecció de bicicletes de diferents marques i models per a satisfer totes les necessitats de ciclistes de totes les edats i nivells d’habilitat. A ESCAPA Tarragona s’hi podran trobar bicicletes de muntanya, bicicletes de carretera, bicicletes urbanes, bicicletes elèctriques o accessoris i recanvis de qualitat. A més, la botiga comptarà amb servei de taller, estudi de biomecànica i pàrquing de 20 places per a clients. En total, la nova instal·lació disposarà d’un equip de 6 experts apassionats pel ciclisme que brindaran assessorament i orientació als clients.

FEMINISME

El Tetafest donarà veu a la tasca social d’una vintena d’associacions

Les entitats oferiran xerrades amb temes que van des de la maternitat fins a la interculturalitat

Redacció

El Camp de Mart de Tarragona acollirà el pròxim dissabte dia 3 de juny una fira d’entitats on una vintena d’associacions i col·lectius feministes i LGTBIQ+ visibilitzaran la tasca social que porten a terme. Aquest esdeveniment, inclòs dins el programa d’actes del festival Tetafest –que enguany arriba a la seva segona edició–, es durà a terme durant el matí de la jornada de dissabte, i constarà de xerrades i conferències amb temes que van des de la maternitat fins a la interculturalitat, passant pels drets humans. De 10 a 14 h. els assistents podran gaudir de temes com la lactància, els processos traumàtics de separació i permisos maternals més dignes, la cooperació amb dones de països en desenvolupament, emprenedoria, les conductes sexuals de risc, la igualtat de gènere a la feina o el racisme, entre d’altres. «El matí del dissabte és el matí de les entitats i està íntegrament dedicat a donar-les visibilitat, ja que no només disposaran d’espai propi,

sinó que oferiran la programació sense que hi hagi més activitats al mateix temps», va destacar Cinta Pastó, consellera de Feminismes i LGTBIQ+ de l’Ajuntament de Tarragona durant l’acte

celebrat ahir al matí.

Durant tot el festival també hi haurà una ludoteca i jocs per a la canalla, a més d’un servei de canguratge totalment gratuït. D’altra banda, també destaca

la presentació de la campanya del Servei Integral d’Atenció a la Dona Trenca la norma, comparteix la regla, a la sextruck de la Cooperativa Magrames, orientada a trencar tots els tabús referents a la menstruació.

Recapte solidari

Tota la recaptació de les barres i de l’arròs solidari, a càrrec del xef Pep Moreno –Deliranto Salou, una Estrella Michelin–, anirà destinada al voluntariat de l’associació Heroïnes Anònimes, que se centra en l’atenció a dones que pateixen violència. La coordinadora d’Heroïnes Anònimes, Laura Recasens, va agraïr l’aposta de l’Ajuntament per col·locar la dona al centre del Tetafest, «amb la cultura com a arma d’apoderament». «Aquest tipus d’iniciatives ens donen vida, en un entorn en què les associacions sobreviuen molt precaritzades», va reivindicar Recasens abans d’una petita actuació del grup d’origen tarragoní, –integrat per quatre dones–, Maatkara.

Actuació del grup musical tarragoní Maatkara.

ELECCIONS

Jordi Sendra defensa una Tarragona allunyada d’interessos partidistes

El cap de llista de Junts afirma que no pactarà amb ningú que no garanteixi la protecció del català ALEJANDRO NAVARRO

Redacció

Jordi Sendra va criticar ahir la resta de formacions polítiques per «imposar els interessos del partit abans que els que necessita Tarragona». Segons el candidat a l’alcaldia, aquesta és la raó per la qual la ciutat «ha perdut el batec del seu cor». Junts per Tarragona va celebrar ahir l’acte central de campanya al monument de Roger de Llúria, a la Rambla Nova. Sendra, que assegurava que si surt escollit com a alcalde de la ciutat «tornaré a posar Tarragona on es mereix», va estar acompanyat pel secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, la portaveu del partit al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, i de l’exdiputat al Parlament, Josep Rull.

«No sóc sectari. Treballaré per a tothom, sigui del barri que sigui, i sigui simpatitzant del partit que sigui», relatava ahir Sendra. Pel que fa als possibles pactes més enllà de les votacions del pròxim diumenge, el cap de llista de Junts per Tarragona va deixar clar que no pactarà amb cap par-

ELECCIONS 28M

tit que no respecti la idea de dur a terme una revolució administrativa de l’Ajuntament, així com potenciar el comerç i garantir la protecció i la defensa de la llengua catalana.

El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, va voler destacar que «en un moment on tenim tants reptes per endavant, ens cal gent vàlida per solucionar els problemes, i per

això Jordi Sendra és l’home indicat». Per la seva banda, Josep Rull va voler distingir la candidatura de Sendra ja que, segons l’exdiputat del parlament, està feta «amb solvència, fermesa i determinació, plena de projectes i propostes per impulsar Tarragona». A més, va ressaltar el paper del Port de Tarragona dins la societat catalana al ser «un motor econòmic, ja que sense el Port de Tarragona, Catalunya no seria el mateix».

Finalment, la portaveu de Junts al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, va tenir paraules cap a l’Estat espanyol, a qui va titllar «d’incompetent» per la «nefasta» gestió del problema de Rodalies, afirmant que «l’executiu espanyol no ha fet les inversions necessàries per a dotar Rodalies amb unes installacions adients, i darrerament n’hem estat pagant el preu». En aquest sentit, Nogueras va afirmar que «només s’ha destinat un 12% de la inversió prevista pel manteniment d’aquestes installacions».

Ricomà (ERC) proposa ubicar la seu del Museu d’Història de Tarragona al Pretori

La formació també pretén pacificar el carrer de les Coques i habilitar un mirador al Fortí Negre

Roger Freixa

Esquerra Republicana vol eliminar progressivament els vehicles de la Part Alta i, així, donar major protagonisme al vianant. Aquest objectiu persegueix la proposta de pacificació del carrer de les Coques, on la formació va presentar ahir les seves propostes per a l’àrea de Patrimoni Històric. En aquest sentit, pretén ubicar la seu del Museu d’Història de Tarragona al Pretori i millorar l’accessibilitat i la museïtzació del pas de ronda de la muralla, des de l’entrada del Passeig Arqueològic fins al Fortí Negre, on s’habilitarà un mirador.

L’alcalde i candidat a la reelecció, Pau Ricomà, també va explicar que la intenció del partit, si continua governant la ciutat, serà recuperar les diferents inscripcions romanes de diversos indrets, així com generar una ruta arqueològica per la Part Baixa. En aquesta línia, va incloure els projectes de rehabilitació i accessibilitat al Fòrum de la Colònia i de la Necròpolis. «I

aquest estiu també recuperarem el Fortí de Sant Jordi. L’obrirem i serà un espai per celebrar activitats», va manifestar el cap de llista republicà.

Alhora, Ricomà vol que el patrimoni històric sigui un element important en l’educació dels infants tarragonins. «Ens interessa que tothom cone-

ELECCIONS 28-M

Sí Tarragona pretén canviar el model de gestió del consistori

Sí Tarragona afirma que està treballant per implementar un canvi de mentalitat en la gestió de l’Ajuntament. «Aquest canvi de mentalitat implica reconèixer que el ciutadà és el client de l’Ajuntament, i que la nostra responsabilitat és facilitar i millorar la seva experiència en tots els aspectes», assegura la cap de llista, Mar Giné. «Aquesta és la raó per la qual aspirem a ser un ajuntament facilitador, que treballa per al ciutadà,

ELECCIONS 28-M

amb un compromís clar i unes obligacions a complir», assenyala la candidata. Amb això, Sí Tarragona es compromet a millorar significativament la relació amb els ciutadans i oferir un servei de qualitat que estigui a l’altura de les seves expectatives. A més, asseguren que agilitzaran els processos per tal que els ciutadans puguin desenvolupar els seus projectes i iniciatives de forma eficient i sense demores innecessàries.

gui la història de la ciutat i, per aquest motiu, creiem que seria bo que cada escola apadrini un monument. Així també ajudaríem a tenir més autoestima col·lectiva», va expressar. A més, ERC aposta per crear el Consorci Tàrraco Romana, un òrgan que fins ara no s’ha pogut crear perquè cal rebaixar més el deute viu de l’Ajuntament. «Vam heretar el consistori en una situació econòmica complicada, però ja hem rebaixat 24 milions aquest endeutament», va assegurar Ricomà.

L’alcaldable també va exposar que una altra de les propostes és crear l’Espai de Culte Imperial, que estarà conformat per la Catedral, el Museu Diocesà, la capella de Santa Tecla la Vella i el Museu Bíblic. Ricomà va valorar positivament la feina feta des de Patrimoni Històric durant l’actual mandat i va traslladar el seu desig que els propietaris privats del Fortí de la Reina i Ca l’Ardiaca rehabilitin els espais i els hi donin ús. «Si cal, haurem d’acabar expropiant», va assenyalar.

La CUP proposa que Cal Pobre passi a ser un alberg municipal

La Candidatura d’Unitat Popular de Tarragona proposa que Cal Pobre passi a ser un alberg municipal. Així ho va anunciar ahir la cap de llista dels cupaires a Tarragona, Eva Miguel, davant de l’edifici que actualment és propietat de la Sareb. En aquest sentit, Miguel va exposar la necessitat de mantenir la coordinació entre Serveis Socials i Habitatge per fer front al sensellarisme i als desnonaments. La cap de llista de la

CUP va explicar que INCASÒL «vol tirar endavant la compra d’edificis sencers propietat de la Sareb i des de la conselleria d’Habitatge se’ls ha plantejat la possibilitat d’adquirir Cal Pobre». Pel que fa a disposar d’un nou alberg municipal ubicat a la Part Alta, Miguel és del parer que «donaria resposta a moltes mancances que tenim com a ciutat, tant a l’Ajuntament com a la mateixa Agència Catalana de l’Habitatge».

ERC va presentar les seves propostes per a l’àrea de Patrimoni.

Mar Giné en un acte de campanya electoral.

Eva Miguel atenent als mitjans de comunicació.

L’acte va tenir lloc davant el monument a Roger de Llúria.

28M ELS CAPS DE LLISTA

Rubén Viñuales

Candidat a l’alcaldia de Tarragona pel PSC

«ERC vol fer veure que som un partit fosc, no pots ser tan sectari dient que ets bo i la resta, dolents»

El candidat del PSC, qui acusa Ricomà d’«oblidar totalment els barris», evita parlar de possibles pactes i assegura que «Sendra vol ser l’alcalde»

John Bugarin

— Si vostè arriba a l’alcaldia, quines seran les línies mestres del mandat 2023-27?

— Treballarem en la cohesió social i urbanística, en la promoció de Tarragona en l’àmbit econòmic i el turístic, i en la millora de l’espai públic.

— Quines mesures són les primeres que vol implementar?

— Les que tenen a veure amb la via pública. Des de la neteja, amb el Pam a Pam, la jardineria i el mobiliari urbà, fins a l’augment de la plantilla de la Brigada d’Intervenció Ràpida. Vetllarem per la seguretat del ciutadà i treballarem en el model econòmic i el creixement de la ciutat, amb l’objectiu d’atraure empreses.

— Ha remarcat que vol facilitar l’accés a l’habitatge als joves.

— Cal oferir habitatge públic per atraure talent i retenir el que ja existeix. Hem d’aprofitar que, en qualsevol nova construcció, hi ha d’haver un 10% d’aprofitament per crear pisos de protecció oficial, com al PP-10.

— Si el PSC arriba al govern, s’abaixaran els impostos?

— Tenim una fiscalitat molt elevada a Tarragona. La gent, sobretot, no es queixa de pagar impostos, sinó de no tenir retorn.

ELECCIONS 28M

Perfil

Primers comicis post Ballesteros

Després de cinc eleccions amb Josep Fèlix Ballesteros al capdavant del PSC, el partit afronta el 28M amb un nou líder, Rubén Viñuales. L’advocat va deixar la militància de Ciutadans i va fitxar pel PSC el 2020, convertint-se en el número dos de la llista socialista per a les eleccions al Parlament per Tarragona. Els socialistes aspiren a tornar a guanyar les eleccions, tal com va fer Ballesteros en els comicis del 2019, però esperen que, en aquest cas, puguin arribar a liderar el govern els pròxims 4 anys.

— Creu que hi ha hagut suficient suport per part de la Generalitat en aquest mandat?

— Si repassem les inversions que fa l’Estat a Tarragona respecte a les que fa la Generalitat… Les comparacions són odioses. Jo esperava que, com l’alcalde i el

El PP vol impulsar un Pla de Rehabilitació d’edificis

Maria Mercè Martorell, candidata del Partit Popular a l’alcaldia, proposa la creació d’un Pla de Rehabilitació Local amb «dotació pressupostària real» per als edificis de Tarragona, especialment per als de la Part Alta, Part Baixa i el Serrallo. A més, el PP vol «cedir el dret de superfície d’alguns solars municipals per augmentar el parc d’habitatges de protecció oficial i treure Tarragona de la zona tensada a la que ens ha portat la

nova Llei de l’habitatge». Amb aquesta proposta, pretenen que les constructores només hauran d’assumir el cost de la construcció. L’objectiu del PP amb aquestes accions és evitar que la ciutat continuï perdent població, en benenfici de les localitats del voltant. «Equilibrarem el creixement de la ciutat, edificant de manera sostenible a Llevant i creient noves zones verdes a Ponent», afirma la candidata del Partit Popular.

president de la Generalitat són del mateix partit, farien més esforços per a la ciutat.

— En el Parlament, ERC i PSC van pactar pels pressupostos. Per què a Tarragona sembla impossible que les dues formacions arribin a una entesa?

— És una llàstima. Per negociar els pressupostos a Catalunya, vam tenir més de 30 reunions. Aquí, només van ser 10 minuts amb el regidor Jordi Fortuny. El tracte personal i institucional d’ERC amb PSC no ha estat el millor. Han estat ells els qui no han volgut tenir una relació cordial.

— Per quin motiu?

— Ells sempre estan amb la voluntat de fer veure que el PSC és un partit fosc. No pots ser tan sectari, dient que tu ets el bo i la resta, els dolents.

— Què li retreu al govern de Pau Ricomà?

— Que hagi donat un missatge de no creixement a la ciutat, fent que la gent senti que no hi ha futur. També la inestabilitat com a govern. Va començar amb

En Comú Podem, que va marxar perquè Esquerra va pactar amb Junts i la CUP, quedant-se amb un trànsfuga de Podemos. A més, quan ets alcalde has de governar per a tothom, els que t’han votat

ELECCIONS 28M

i els que no. El sectarisme en política és mal negoci.

— S’esperava aquest ambient de crispació en campanya?

— Per desgràcia, sí. Durant els darrers dies hem fet molts debats i s’ha vist que ERC vol confrontar d’una manera agressiva, però no és el nostre estil.

— Llavors, descarta un possible pacte amb ERC...

— Ni amb partits antisistema, com la CUP o Vox.

— Veu Jordi Sendra (JuntsxCat) com a possible soci de govern?

— El que volem és governar nosaltres, per això volem treure el nombre més gran de vots per tenir estabilitat. Estic convençut que Sendra vol ser l’alcalde, així

ECP pretén frenar els pisos turístics a la Part Alta

El candidat a l’alcaldia d’En Comú Podem, Jordi Collado, va explicar ahir a la Part Alta quines són les seves mesures per aturar els pisos turístics, millorar l’accessibilitat i donar ús als espais buits que hi ha al nucli antic de la ciutat. «Ricomà ha apostat per convertir la Part Alta en un parc temàtic. Som una ciutat tensada i la pressió turística a la Part Alta és exagerada», va comentar l’alcaldable, qui va recordar que a la ciutat

de Tarragona ja hi ha més pisos turístics que habitatges socials. Collado vol també una normativa per poder limitar els pisos turístics i forçar a la Generalitat de Catalunya perquè faci una normativa per revocar llicències ja atorgades. En aquest sentit, el candidat d’ECP va apuntar a una reordenació dels serveis amb un Pla d’Usos perquè hi hagi comerços i negocis pels habitants del barri i només pels qui visiten la ciutat.

L’únic que demano als que han jutjat Ballesteros abans de ser jutjat és que, quan surti tot bé, demanin disculpes En els últims debats, s’ha vist que ERC busca confrontar de manera agressiva, però aquest no és el nostre estil

amb aquesta projecció de ciutat.

— Creu que, en aquests 4 anys, s’han descuidat els barris?

— Ricomà els ha oblidat totalment, no és una opinió meva, sinó que és generalitzada.

— Creu que les polèmiques que envolten Ballesteros poden afectar el partit de cara al 28M?

— La gent el coneix i se l’estima molt. Estic segur que el procés judicial en el que es troba sortirà bé. L’únic que demano a tots aquells que l’han jutjat abans de ser jutjat és que, quan tot surti bé, demanin disculpes.

— Què li diria a aquell votant que no confia en vostè per haver canviat Ciutadans pel PSC?

— Percebo que hi ha poques persones que no hi confiïn, però aquelles que no ho fan, que entenguin que no he canviat. Sempre he estat socialdemòcrata i continuo a un partit socialdemòcrata. Els que van canviar potser van ser uns altres.

que no és el moment propici per parlar de possibles pactes.

— En alguna ocasió, ha comentat que vol continuar el llegat de l’exalcalde Josep Fèlix Ballesteros. En quin sentit?

— En els primers 8 anys de Ballesteros, el PSC va transformar la ciutat. Van deixar de centrar-se en una part de la ciutat i va començar a preocupar-se pels barris. Hem de continuar amb la cohesió dels barris, no només urbanística, sinó també social, lluitant contra les desigualtats.

D’altra banda, Ballesteros va començar a obrir la ciutat al món i al mar, per exemple, amb la passarel·la que uneix la Rambla amb la platja. Hem de continuar

— Per què no li sembla adient l’avantprojecte del POUM?

— Ricomà té un urbanisme molt classista, vol acumular tot a Ponent i que no es pugui créixer per Llevant. De quin pulmó verd parlen des d’Esquerra? Nosaltres defensem que cal créixer també per Terres Cavades.

— Tampoc està a favor del contracte de la neteja actual.

— Vam votar a favor la primera vegada i no es va presentar ningú a tota Europa. Veiem com repeteixen moltes errades. El contracte va en detriment dels salaris dels treballadors. Hem de vetllar per donar bons serveis i que, a la vegada, es respectin els drets dels treballadors.

ALEJANDRO NAVARRO

Rubén Viñuales, candidat del PSC a l’alcaldia de Tarragona.

Els veïns del nucli inicien una campanya en pro del seu descans

Un grup de ciutadans ha penjat pels establiments del barri cartells demanant silenci a les nits

Sergi Peralta Moreno

Un grup de veïns del nucli històric de Reus s’ha organitzat per a impulsar una campanya per a reclamar que es respecti el seu dret a descansar a la nit. Un dels ideòlegs de la iniciativa, Eduard, detalla que ja fa anys que han de conviure amb l’oferta d’oci nocturn que es pot trobar entre l’Ajuntament i el raval de Santa Anna i, en concret, amb el que qualifica d’«oci de borratxera», font d’incivisme i soroll. «A partir de certes hores, hi ha d’haver silenci o s’ha d’abaixar el volum, així no podem continuar», rebla.

La campanya consisteix a anar porta a porta pels establiments del barri per a conscienciar propietaris i clients «que el descans és bàsic per a la salut». Amb el vistiplau dels comerciants, a continuació s’enganxa un cartell amb el missatge «cuidem el descans veïnal» a la porta, la façana o qualsevol altre indret visible. En aquests moments, una trentena de negocis s’han adherit a la proposta, tal com detalla Eduard, que es concentren als carrers de Santa Anna, d’en Vilar, de Rosich i de les Galanes; a la plaça de la Farinera i al raval de Santa Anna. «Anem de cara al bon temps i molta gent obrirà les finestres perquè no té aire condicionat», comenta un dels impulsors. «No volem tornar a passar per un altre estiu estant neguitosos i estressats, no poder descansar és perjudicial per a la salut», afegeix.

Eduard subratlla que la importància no recau només en el fet de garantir el benestar dels ciutadans que viuen al nucli històric, sinó que també es vol crear consciència col·lectiva i trobar una solució abans que es difongui una «mala fama» que pugui allunyar les persones que estiguin cercant un habitatge i que

Els impulsors de la iniciativa preveuen organitzar una xerrada amb metges a la tardor

L’objectiu és conscienciar comerços i polítics que no descansar és perjudicial per a la salut

trobin l’opció de traslladar-se a les vies més cèntriques de la ciutat. «Com seria el barri sense habitants? Seria un nucli històric mort. Ara que es parla tant d’habitatges, haurien de cuidar més els que hi vivim», remarca.

Amb tot, la iniciativa no s’aturarà aquí. El grup de veïns ha plantejat una segona actuació que es desplegarà de cara a la tardor, consistent a convidar un expert mèdic i programar una xerrada sobre «les greus conse-

qüències que té no descansar». Eduard assenyala que la intenció és dur-la a terme en algun carrer, a l’aire lliure, per tal que s’hi pugui adherir qualsevol transeünt i que la classe política sigui conscient de l’existència d’aquesta problemàtica. «Continuem treballant perquè ho solucionin d’una vegada», assevera. El portaveu veïnal apunta que la campanya és «low cost» perquè els mateixos residents han estat els encarregats d’imprimir les còpies del cartell i anar informant els comerços de la vora sobre el projecte. «Si un té voluntat d’escoltar les problemàtiques i de solucionar-les, es resolen; tot passa per tenir voluntat», conclou.

La tranquil·litat de mitjanit L’àmbit d’actuació de l’associació de veïns de la Puríssima Concepció se centra en les places

GERARD MARTÍ

Imatge de l’edició número 25 del programa Fem Coral.

Les veus de 887 cantaires emocionen el Pavelló Olímpic

del Teatre i del Baluard i el carrer de Jesús, a més de les vies que es troben en aquest diàmetre. El seu president i tresorer, Miguel Ángel Enrique, comenta que la zona «conflictiva» es concentra als carrers i places que es troben a l’esquena del palau consistorial i que, en el seu àmbit, només hi ha un local que tanca a mitjanit i que «es porta bastant bé».

De fet, comenta que, mentre se serveixen els sopars, acostumen a fer més xivarri els nens que juguen al parc de la plaça del Teatre que no pas els comensals. Un cop toquen les dotze i l’establiment abaixa les persianes, però, regna el silenci i tothom marxa a dormir. De tant en tant pot ocórrer algun fet conflictiu o pot passar per aquells indrets una persona incívica vociferant, però no per haver-se excedit amb el consum en els locals de la zona.

SUBVENCIONS

El Pavelló Olímpic Municipal es va omplir ahir amb les veus de 887 cantaires de dinou centres educatius de Reus, els participants en l’edició número 25 del Fem Coral 2023, que van emocionar el públic amb una cantata titulada Daltabaix a la ciutat. El recital tenia música de Josep Ollés i lletra de Laura Aubert. Els cantaires van actuar acompanyats de l’Orquestra de l’Escola de Música del Centre de Lectura, sota la direcció de

URBANISME

Raül Contreras. També van formar part del concert els solistes Joan Biosca (clarinet), Raül Contreras (violí), Jan Colom (violoncel), Pere Olivé (percussió) i Alba Solé (piano). La narració anà a càrrec d’Agustí Farré i la direcció general, de Marc Guerris. L’acte, conduït pel regidor d’Educació, Daniel Recasens, va ser presidit per l’alcalde de Reus, Carles Pellicer. També hi assistí la vicealcaldessa, Noemí Llauradó. Redacció

La CUP demana suspendre l’adjudicació de la Hispània

La CUP ha presentat un escrit a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) perquè insti l’Ajuntament a «suspendre automàticament el procediment de contractació pública que adjudica les obres de l’antiga Hispània», tal com explicà l’alcaldable, Mònica Pàmies. La cap de llista detallà que l’expedient d’obra de l’empresa adjudicatària, Garcia Riera S.L., «no preveu cap actuació ni detall de com es preveu dur a terme

Els Next Generation permetran crear refugis climàtics a sis escoles

Ho expliquen des d’Esquerra Republicana

Sergi Peralta Moreno ERC va detallar ahir que els diners que Reus preveu ingressar per a renaturalitzar espais urbans, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, permetran continuar amb el projecte de crear

refugis climàtics a les escoles de la ciutat i impulsar el pla de zones verdes. En concret, sis centres es beneficiaran dels ajuts. Diari Més va avançar en l’edició del dimarts 23 de maig que la Fundación Biodiversidad, organisme vinculat al Ministeri

la descontaminació de la zona, ni es diu si es farà». Pàmies afegí que «no es preveuen executar les prospeccions que marcava el plec de clàusules, per saber el grau d’afectació per la salut pública». Atès que el document «mostra que l’empresa no té els coneixements suficients per a executar l’obra», la candidata afirmà que no es descarta portar el cas als jutjats si l’ARC no pren mesures en un màxim d’un mes. Redacció

per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, havia emès una resolució provisional favorable al projecte reusenc. En cas d’esdevenir el resultat definitiu, la capital del Baix Camp ingressarà entre 2 i 4 milions d’euros dels fons Next Generation. «Aquesta resolució reforça el nostre compromís d’aconseguir en els pròxims anys la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut de destinar entre 10 i 15 metres quadrats de zones verdes per habitant», va valorar l’actual regidora d’Urbanisme i número 5 de la llista republicana per a les eleccions del 28 de maig, Marina Berasategui.

Imatge d’un dels cartells enganxats a una façana, amb el logotip i el missatge dissenyats.

28M ELS CAPS DE LLISTA

«Hem d’apostar per crear habitatges de primera acollida per a donar resposta a emergències»

Pallarès es compromet a projectar el miler de pisos en el pròxim mandat i defensa la feina feta en polítiques d’habitatge tot i les dificultats viscudes

Sergi Peralta Moreno

— Quines expectatives té de cara als comicis?

— Ens presentem amb solidesa i fermesa, que és com hem governat. Tenim molts projectes que ja hem començat; alguns, com el de la Hispània, estan adjudicats. Estem duent a terme una transformació urbanística important de la ciutat, l’estem preparant per al futur. Hem de ser el motor de l’àrea metropolitana i això no són paraules buides. Des de Reus, treballarem en la configuració d’aquesta àrea i tenim molt a dir en la definició de les infraestructures. No esperarem que ens les defineixin des de Madrid ni des de Barcelona.

— Què vol dir?

— Hi ha temes crucials quant a infraestructures damunt la taula. El primer, el disseny de l’entrada del tramvia a la ciutat, que serà molt important. Tot just estem desplegant un model de mobilitat, amb la nova ordenança i els carrils bici. Aquests ja no són temes de programa electoral. Són obligatoris. El futur ens marca parlar de mobilitat, de sostenibilitat… També serà clau la digitalització. En alguns punts de la ciutat, encara no arriba prou el senyal d’Internet quan, avui dia,

Cervera se suma al projecte de Junts

Teresa Pallarès anuncià ahir la incorporació de Jordi Cervera, membre fundador i exregidor d’Ara Reus, al projecte de Junts, amb la intenció de treballar «al servei de l’esport inclusiu». L’alcaldable detallà que Cervera seria l’encarregat de presidir el Consell Municipal de l’Esport Inclusiu, un organisme de nova creació, que tindria com a primera tasca organitzar els Special Olympics Meeting Reus 2024. Redacció

Perfil

La successora designada

Teresa Pallarès agafa el relleu de Carles Pellicer al capdavant de la llista de Junts. No és una novella en política –ha estat regidora en diferents departaments i delegada de la Generalitat a Tarragona–, però reconeix que és «tot un repte» succeir l’alcalde com a figura visible de la formació. En l’últim mandat, Pallarès ha liderat els departaments d’Economia, Coneixement i Habitatge. Junts també ha governat àrees com Hisenda, Promoció de Ciutat, Esports o Via Pública.

ha de ser un dret bàsic per a tothom. Reus és una ciutat digital, la segona en ocupació tecnològica, però encara hi ha temes que no podem decidir des d’aquí. Un altre dels grans reptes que ens ve és l’aigua. Hem de treballar per a tenir les infraestructures hídri-

ques que ens permetin ser competitius. Reus no es pot tornar a quedar sense aigua. Hem d’estar preparats per afrontar el futur. Aquest serà el mandat de l’aigua.

— Què farien per garantir que continuï havent-hi aigua?

— Ja fa temps que s’ha d’anar pensant en noves infraestructures. A Reus, hi ha plantejat un tractament terciari al voltant de la depuradora, per tal que l’aigua es pugui regenerar. La indústria química fa molts anys que ho està fent i, amb aquests processos, pràcticament s’obté H2O pura. Aquesta aigua, de moment, no és apta per a ús de boca, però sí que ho és per al rec. No hem de descuidar la pagesia.

— Va anunciar quatre edicions dels Bons Reus l’any. Com es finançarien aquests vals extra?

— Serà una de les prioritats als pressupostos de l’Ajuntament. Després, ja veuríem a la Taula de Comerç com es distribueixen. Ho deixaria en mans del teixit comercial, que pugui dissenyar com ho vol fer. Potser prefereix concentrar-los en campanyes concretes, com Nadal, o amb els canvis de temporada. Si acaba dient que el millor seria programar-ne dos cops l’any, donaré suport a la proposta. Ho vaig dir,

L’alcaldable assenyala la connectivitat del centre amb la perifèria com un altre repte pendent.

Aquest serà el mandat de l’aigua, Reus no es pot tornar a quedar sense i hem d’estar preparats

més aviat, amb la idea que això es pugui planificar.

— Han afirmat que els mil habitatges de lloguer social seran una realitat el següent mandat. Això ja s’havia promès el 2019. Es poden comprometre a què, aquest cop, es faran?

— Clar que sí que serà de debò. Reus té un problema d’habitatge. Què hem fet en aquest mandat? Hem actualitzat el pla local d’habitatge, i això no és poca cosa. Hem fet una diagnosi real, actualitzada, de la ciutat, i hem projectat més de 600 habitatges. Hem recuperat la Casa dels Mestres i hem projectat nous pisos al barri del Carme, a la Hispània i a Mas Iglesias. A Reus, hi ha 40 grans tenidors que tenen una carta firmada per Teresa Pallarès dient que se’ls obrirà un expe-

Tenim molt a dir en la definició de les infraestructures, no esperarem que ens les defineixin des de Madrid o Barcelona

dient sancionador perquè hem comprovat que el seu habitatge està buit. Han de tenir una funció social. Quan se’ns acusa que no hem fet polítiques d’habitatge, em dol, perquè se n’han fet, i moltes. A més, s’ha ajudat a més de 2.000 famílies a pagar, amb subvencions i bonificacions, el seu lloguer o la hipoteca. Només que hi hagi una persona que tingui un problema d’habitatge a Reus, Teresa Pallarès també té un problema d’habitatge, i així ho continuaré dient. Hi ha marge de millora, molt. Hi ha dificultats, moltes, però no abaixarem la guàrdia.

— Per què no s’han assolit els mil habitatges?

— No és un tema de números, sinó de ser proactius. També hem d’apostar per crear una

zona d’habitatges de primera acollida, que no estan preparats per a una llarga estada, però sí per a cobrir l’impacte inicial i donar resposta a situacions d’emergència, fins que serveis socials pugui derivar la persona.

— Creu que pot passar factura el pacte del PDeCAT amb Ara? — Espero que no. És una decisió que han pres. Nosaltres tenim gent que ve del PDeCAT, de CiU, d’altres partits… En política, tothom pren les seves decisions i té les seves estratègies.

— Quins reptes haurà d’afrontar el Reus del futur?

— Un tema que tenim pendent és la connectivitat entre els barris. Són la ciutat i necessiten punts d’atenció centrals i connexions. D’aquí que hagin sortit els models d’autobús a demanda. La gent ha de sentir que forma part de Reus. De petita, tenia una tieta que vivia al barri Fortuny i, quan volia apropar-se al centre, deia que anava a Reus. Això forma part del nostre llenguatge quotidià, però hem d’anar-ho canviant.

Teresa Pallarès Candidata a l’alcaldia de Reus per Junts

CEDIDA

CAMP DE TARRAGONA

Les agències de viatges receptives registren un greu descens de vendes

L’associació que les agrupa critica l’apatia política a l’hora d’ajudar el sector a omplir el buit deixat pel mercat rus i de l’est

GERARD MARTÍ

La locomotora de vapor de Salou es declarada Bé Cultural d’Interès Nacional

Sílvia Jiménez

«Vàrem començar l’any molt bé i, des de fa dues o tres setmanes, les vendes s’han desaccelerat. Hi ha certa preocupació entre els hotelers de la zona, perquè hi ha molts llits per omplir». D’aquesta manera, el president de l’Associació d’Agències de Viatges Receptives Costa Daurada (AAVCD), José Luis Túnez, alerta de la sobtada caiguda de reserves, que calcula entre el 30 i el 40%.

Les agències de viatges receptives continuen acusant la manca de turisme procedent dels països de l’est, especialment de Rússia –i va per llarg–, «un mercat que no es pot suplir amb el britànic o el nacional». En aquest sentit, Túnez critica l’«apatia» de la classe política a l’hora d’incrementar la inversió en la promoció de les destinacions i en explorar nous mercat, que podrien resultar providencials en conjuntures com l’actual. «En moments difícils és quan més necessitem els polítics. S’han de dur més clients a l’aeroport de Reus, perquè ens trobem en una situació molt còmoda. El poc mercat polonès que teníem, com el de TUI i Rainbow, l’hem anat perdent i ningú ha reaccionat», diu. «Només podem omplir el buit robant clients a altres destinacions turístiques, però, per aconseguir-ho, has de ser molt

Turistes a l’avinguda Carles Buïgas de Salou el passat dilluns.

L’agrupació afirma que cal més inversió en promoció turística per part dels ens públics

competitiu i no es pot centrar la promoció en mercats que ja venen aquí, com el nacional o el britànic», afegeix. Túnez explica que el lleuger

Tunez: «El turisme nòrdic no s’ha sentit ben acollit i ha marxat a Almeria»

increment del turisme irlandès manté els nivells de les arribades a l’aeroport de Reus, però les agències de viatges receptives necessiten que «s’atreguin mer-

cats com el polonès, l’alemany o el nòrdic, que està ansiós d’obrir noves destinacions». El nòrdic és, a hores d’ara, «residual», a la Costa Daurada, segons Túnez, ja que «no s’ha sentit ben acollit pels patronats de turisme de la zona, i ha escollit altres destinacions, com Almeria». Segons el president de l’AAVCD, aquest turista no només destaca pel seu

alt poder adquisitiu, sinó també perquè viatja en temporada baixa. «A principis de juny deixen la plaça i tornen al setembre, i fa turisme actiu. Molts turistes de països nòrdics demanen que la destinació tingui camps de golf, per exemple», detalla Túnez.

Més enllà de les crítiques, assegura que el sector –especialment l’hoteler– està preocupat, sobretot després d’una arrencada d’any en què es van superar les xifres de vendes de l’any anterior. Recorda que hotels, càmpings i apartaments turístics són realitats diferents, tot i que comparteixen destinació turística.

«L’obertura de la temporada va anar molt bé amb els grups de turisme esportiu que, durant la Setmana Santa, es van barrejar amb el turisme nacional, el català i de la ribera de l’Ebre –des de Saragossa fins a Logronyo– i una mica de l’internacional. Després de la Setmana Santa, la Costa Daurada ha rebut el mercat francès, molt potent, perquè coincidien vacances en diferents regions». Des de mitjans de maig, les reserves han caigut i regna la incertesa, ja que «n’hi ha moltes places hoteleres, molts llits, i no els omplirem per manca de mercat». «Enguany costa vendre al mercat britànic i, tot i que estem venent per l’agost i el setembre, el que puc garantir és que no va bé», conclou Túnez.

ENOTURISME

Un camioner mor en un xoc triple a l’AP-7

Un camioner va morir ahir en un xoc entre tres camions al quilòmetre 215,7 de l’AP-7, a l’altura de Santa Oliva. Un quart vehicle va patir danys per l’impacte de la càrrega. Els Mossos van rebre l’avís a les 12.58 hores. Es van activar 5 patrulles dels Mossos, 9 dotacions de Bombers, i tres unitats del SEM. ACN

El Consell Comarcal del Priorat va aprovar ahir la declaració dels refugis antiaeris de la Guerra Civil dels Guiamets com a Bé Cultural d’Interés Local (BCIL). El consistori celebra aquesta distinció per tal de continuar «treballant per la preservació de la memòria històrica». Redacció

El Govern ha declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional 30 elements emblemàtics del patrimoni ferroviari català, entre ells la locomotora de vapor, el cotxe de viatgers de segona classe A-2 i la placa giratòria, propietat de l’Ajuntament de Salou. La locomotora de vapor va ser construïda el 1887 per donar servei al carrilet que feia el recorregut entre Reus i Salou. El cotxe de viatgers, del 1886, és un exemplar de vagó de viatgers de segona classe i la plataforma giratòria és una instal·lació fixa situada a l’extrem de la via principal que s’utilitzava per maniobrar vagons de mercaderies i situar-los als molls de càrrega. La distinció s’inclou dins del projecte de protecció dels exemplars més singulars del transport viari del país nascut el 2015. L’any 2018 es va reprendre el projecte amb la incorporació de dos enginyers industrials i el 2020 es va presentar la llista de 41 béns mobles que calia protegir. Entre els elements protegits seleccionats també hi ha una locomotora de vapor, que pertany a l’Ajuntament de Blanes, que és característica per ser l’única de l’Estat perquè no té carbonera d’aigua per abastar la caldera i generar el vapor per accionar-la. En la llista també s’hi troba el cotxe 2 del tramvia Montgat-Tiana, que és un dels pocs representants del material mòbil dels tramvies rurals que van existir a Catalunya durant el segle XX. ACN

La Primavera del Cava es mou a ritme de soul entre les vinyes de Castell d’Or

Una seixantena de persones van participar el passat dissabte a l’esdeveniment Música soul i Cava entre vinyes que va organitzar el celler Castell d’Or en el marc de la proposta enoturística La Primavera del Cava, impulsada per l’AECAVA. Els assistents van gaudir d’un tast de cava, que va incloure el Cava Castell d’Or Brut Orgànic, el Cava Castell d’Or Brut Rosat i el Cava Cabaret Brut Nature Imperial, amb l’acompanyament musical del duo acústic Pepper and Soul i un aperitiu amb productes de proximitat.

SANTA OLIVA

Els refugis antiaeris dels Guiamets són BCIL

AJ. ELS GUIAMETS

Les obres de l’avinguda de l’Esport de Cambrils encaren la recta final

El nou vial de circumval·lació compta amb un passeig enjardinat central i una doble calçada lateral

Redacció

ERC posa el focus en els joves i els infants de Torredembarra

La candidatura d’Esquerra Republicana a Torredembarra va destacar ahir que és important «trobar fórmules que permetin que els infants, joves i les famílies gaudeixin d’opcions d’oci saludable». El número cinc de la llista, Joel Ramírez, va assegurar que sempre es pot ampliar l’oferta d’activitats familiars, tot i que «ja existeix un bon ventall d’activitats per als més petits». D’altra banda, per un segment d’edat més avançada,

ELECCIONS

Ramírez va remarcar la feina feta des del Punt d’Informació Juvenil, «iniciatives com la JoveNit o la incorporació d’un vessant més lúdic i pedagògic per als joves ha estat un èxit que caldrà consolidar encara més». Posant la mirada en els joves, Ramírez va exposar que «realment necessitem un Pla d’oci nocturn que ha de respondre a aquesta deficiència endèmica, l’oci nocturn de proximitat pels joves». Redacció

Robert Hernández:

La nova avinguda de l’Esport de Cambrils està pràcticament enllestida. La setmana passada es van iniciar els treballs d’asfaltatge i pintat i, durant els pròxims dies, les obres finalitzaran amb els últims detalls, la col·locació de la senyalització i la instal·lació del mobiliari urbà. D’aquesta manera, l’avinguda i tota la zona s’obrirà a la ciutadania i estarà preparada per acollir els estands de la Fira Multisectorial.

Per finalitzar l’obertura total de la nova infraestructura només quedarà pendent la retirada de les torres elèctriques, que depèn d’un informe de l’enginyeria d’Endesa que ha de permetre passar el descàrrec de les línies velles per tal de posar en funcionament el nou cablejat soterrat. L’Ajuntament ha realitzat tots els tràmits administratius i la canalització soterrada alternativa està preparada.

L’avinguda de l’Esport es convertirà en un nou vial de circumval·lació que millorarà l’accés al municipi pel nord i el

nucli urbà, així com l’accés a la zona esportiva municipal i la nova estació de tren, el polígon Belianes sud, el parc de Bombers, l’autovia A-7 i l’autopista AP-7. Les obres han consistit en la de-

Periodistes de Catalunya, que considera l’actual LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General) una intromissió greu: “Haver de destinar un determinat temps a la informació de cada partit en funció dels resultats a les darreres eleccions no respon a cap criteri professional”.

molició de l’asfalt, la compactació del terreny, la col·locació de vorades laterals, guals i rigola, i la construcció de les dues calçades laterals amb doble carril i el passeig central. Pel que fa als serveis,

s’han instal·lat un col·lector d’aigües residuals i una canonada d’aigua. A més, s’han construït els embornals que s’han connectat a la xarxa de pluvials i les telecomunicacions.

El candidat de Valents a l’Alcaldia de Tarragona, Robert Hernández, ha criticat amb duresa la legislació electoral pel que fa al tractament dels nous partits, com és el cas de Valents, que en virtut dels anomenats ‘drets electorals’ es veuen silenciats i discriminats en la cobertura informativa dels mitjans públics, la participació en debats, i el repartiment dels espais publicitaris: “És un sistema absolutament injust i antidemocràtic que la gent corrent ni tan sols coneix,

dissenyat pels de sempre per perpetuar-se al poder; jo, que arribo a la política des del món de l’empresa, mai no m’hauria imaginat els indrets d’una llei abusiva i inacceptable que requereix una modificació urgent”.

La postura de Valents i del seu número u per Tarragona coincideix amb l’expressada recentment pel Col·legi de

Actualment, els blocs electorals establerts a través de la LOREG són una imposició, i ha de ser elecció dels professionals decidir si només compten amb els alcaldables dels partits amb representació, o bé si donen veu a les diverses formacions amb aspiració d’assolir aquesta representació el 28-M. “Haver d’acordar un pla de cobertura de la campanya electoral i rebre el vistiplau de la Junta Electoral és un atemptat contra la llibertat”, lamenta Robert Hernández.

Robert Hernández

“La Llei electoral ens silencia sistemàticament perquè tinguem la mínima visibilitat possible”

Valents reclama el lliure exercici de la professió periodística en debats i entrevistes

28M

“És un sistema injust dissenyat pels de sempre per perpetuar-se al poder”

La nova avinguda de l’Esport de Cambrils quasi enllestida.

Joel Ramírez, Pau Orts i Pilar Hernández, ahir.

ELECCIONS

Junts per Valls proposa crear un festival d’espectacles d’altura

L’equip també vol crear una marca de comerç km0 per a posar en valor els productes vallencs

JUNTS PER VALLS

Redacció

Junts per Valls continua presentant les seves propostes per a les eleccions i ahir va ser el torn de les mesures sobre la promoció de la ciutat. La cap de llista de Junts, Dolors Farré, va destacar que «en aquest eix estratègic, el programa agrupa fins a una seixantena de propostes, totes elles de promoció de ciutat, agrupades en quatre àmbits: turisme, comerç, cultura i patrimoni».

En l’àmbit de la cultura, volen crear un festival com a atractiu local. Es tractaria d’Amunt, un cicle de propostes internacionals d’altura amb múltiples espectacles i activitats. Inspirat en el «mirar amunt» vallenc, Junts proposa l’organització d’aquesta mostra que inclouria videomàppings en façanes emblemàtiques de la ciutat, castells de focs artificials, exhibicions de drons, espectacles d’acrobàcies i arts del circ o aeromodelisme, entre d’altres. També destaquen la redacció del projecte de la Casa de la Festa al carrer Sant Oleguer, els treballs a l’església de Sant Fran-

cesc per a que esdevingui seu d’Art i cultura contemporània o la seu arqueològica del Museu de Valls a l’edifici de Ca Ferran.

En l’àmbit del comerç, l’equip de Farré proposa potenciar els

productes artesans i de km0 a partir de diverses accions, entre les que destaquen la creació d’un mercat de productes artesans a l’entorn del Call Jueu, l’impuls d’un Gastromercat a l’entorn de

les places del Blat i de l’Oli o la creació d’una marca pròpia per donar suport als productes de proximitat. Entre les accions destacades, completarien les mesures el manteniment de la gratuïtat en l’ocupació de via pública en terrasses de bars i restaurants, l’impuls de sistemes innovadors de venda o la creació d’un punt d’atenció al comerç local.

Pel que fa al patrimoni històric, Farré vol impulsar el jaciment del Vilar com a atractiu de ciutat, mitjançant la museïtzació i recosint l’espai amb l’entorn com a parc de ciutat, l’adequació del Graner del Carme com a Centre d’Interpretació dels Torrents de Valls i del cicle de l’aigua, i les noves portes d’entrada al Centre Històric, amb les intervencions en l’àmbit de Sant Francesc i la de l’aparcament del Barri Vell.

Edmundo Bal en declaracions als mitjans ahir a Salou.

Bal exigeix a Adif que torni els terrenys de Salou a cost zero

«He vingut per donar suport als nostres companys de Salou i per exigir al govern que els terrenys de la via al seu pas per aquesta ciutat els torni Adif a cost zero. Al seu dia van ser expropiats a gent de Salou i l’Estat ja els ha utilitzat prou perquè es tornin sense cost a les arques municipals. Presentarem al Congrés una petició perquè ens digui com es troba el procés de desmantellament, així com perquè procedeixi a tornar a Salou

aquests terrenys que Ciutadans vol convertir en zones verdes perquè les pugui gaudir la família i la cultura», així de ferm es va mostrar el diputat de Ciutadans al Congrés Edmundo Bal, en la visita a Salou. Bal, a més, va assenyalar que «els milions que ha de pagar l’Ajuntament a Adif per la via s’han d’invertir en educació, accions socials, etc. Hi ha edificis emblemàtics en aquest lloc on ubicar zones dedicades a la cultura». Redacció

l’esquerra,

Herrera i Mosquera guardonats al Campionat d’Espanya

Els del CA Tarragona van guanyar dues medalles

Redacció

Juan Carlos Herrera i Francesc Mosquera, del Club Atletisme

Tarragona, van sortir guardonats del Campionat d’Espanya de Proves Combinades Màster i de Pentatló de Llançaments a Alcalá de Henares. Herrera va guanyar la plata del decatló M50. El vila-secà va completar les 10 proves del decatló amb un total de 6.521 punts. En la primera jornada va destacar en el salt de llargada, amb una marca de 5,44 metres, en els 100 metres llisos, va aturar el cronòmetre en 12,69’’, i, en els 400 metres, va aconseguir un

PENTATLÓ

ESPORTS

FUTBOL

L’any de Marc Montalvo: el jugador més destacat del Nàstic

En el seu debut amb el primer equip, s’ha fet amb el domini absolut del mig del camp grana

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona encara l’última setmana de curs amb normalitat, però pensant en el futur. Amb només el partit de l’Alcoyano en joc, ja es poden extreure conclusions de com ha sigut el rendiment general durant tota la temporada. Després d’una temporada complicada, plena de decepcions pel que fa als objectius marcats, també es poden extreure notes positives i, la millor, ha estat el gran rendiment de Marc Montalvo.

temps de 55,84’’. Durant la segona jornada, va mantenir el nivell del primer dia i va acabar-la els 1.500 metres llisos, amb un temps de 4’38,50’’, que el va deixar a només 20 punts de la medalla d’or.

D’altra banda, Francesc Mosquera va quedar en tercera posició en el Pentatló de Llançaments M65. L’atleta va assolir 2.891 punts, destacant a la prova de llançament de martell pesat amb una marca d’11,77 metres. Mosquera també va obtenir una bona puntuació en la prova de llançament de pes, amb una marca de 9,27 metres.

Després de 12 temporades escalant per tots els esglaons del futbol base del Nàstic, Marc Montalvo es va guanyar una oportunitat amb el primer equip aquesta temporada. El riudomenc va jugar l’any passat amb la Pobla de Mafumet mentre entrenava sota les ordres de Raül Agné. L’extècnic grana el va fer debutar tres minuts contra el Real Madrid Castilla, però va veure clar que el seu potencial el convertiria en el dominador del mig del camp grana.

Montalvo va aterrar per competir amb jugadors de la talla de Pedro del Campo, titularíssim i clau la temporada passada, Ander Gorostidi, reforç que venia de Segona Divisió i Eric Montes Arce, un migcampista que va assolir l’ascens amb l’Albacete.

CEDIDA ATLETISME

Gairebé des del primer moment, els va guanyar la partida. El jugador del planter és el migcampista que més minuts ha acumulat, amb 2.373. Ha jugat 28 partits de titular i ha sortit des de la banqueta en sis duels, tres d’ells amb Raül Agné i els altres tres amb Iñaki Alonso, que, quan va arribar, el va condemnar a l’ostracisme per apostar per jugadors més veterans. Un error que Dani Vidal no va trigar en rectificar i, des de la seva arribada, Montalvo no ha fallat ni un partit a l’onze inicial.

Amb treball i esforç, ha mostrat el seu caràcter al terreny de joc. S’ha convertit en la batuta del conjunt grana i la seva qualitat en el control de l’esfèric ha centrat les mirades del Nou Estadi Costa Daurada. És molt difícil veure que el conjunt rival, per molt que el pressioni, el faci perdre una pilota. A més, també ha mostrat una millora en el treball defensiu, tot i que forçar el límit de les jugades li ha costat 9 grogues aquesta temporada. El punt que ell mateix reconeix que pot millorar és l’aspecte ofensiu.

Enguany ha marcat un gol amb el Nàstic, però costa veure el jugador a prop de l’àrea buscant un remat.

Amb totes aquestes qualitats, el Nàstic ha vist en ell un diamant en brut i, a l’agost, el va renovar fins a 2026. És el jugador de la plantilla amb més anys de contracte per davant, però també el que més ha cridat l’atenció d’equips de primera línia, que el volen al seu filial. Si aquest estiu sortís, seria passant per caixa, però no sorprendria a ningú les propostes que podria acumular.

Èxit del Pentatló Torredembarra

a l’estatal

va participar amb èxit en el Campionat d’Espanya de pentatló modern el darrer cap de setmana a Tordesillas. Paula Laguna i Cristian Galofré van ser tercers en les modalitats de sub 13 i sub 15. D’altra banda, Adrian Cimperu i Iman Cherifi van acabar en el top 10. Redacció

Griselda

Griselda Serret es va proclamar campiona amb la selecció a l’Europeu sub 20 de marxa celebrat a la República Txeca el diumenge. La de Banyeres del Penedès va quedar en cinquena posició amb una marca de 48’35’’. La seva puntuació,i la de les companyes Sofía Santacreu i Aldara Meilán, li va donar l’or. Redacció

El riudomenc Marc Montalvo amb l’esfèric el darrer partit al Nou Estadi Costa Daurada.

GERARD MARTÍ

El Club Pentatló Torredembarra

Serret, campiona d’Europa sub 20

RFEA

CEDIDA

A

Juan Carlos Herrera i, a la dreta, Francesc Mosquera.

TEMPORAL

Més de 40 incidències per bassals d’aigua i diversos evacuats a Almeria

La pluja també deixa acumulats de fins a 127 per metre quadrat a Ontinyent, una xifra rècord

EFE

Els serveis d’emergència van atendre ahir més de 40 incidències a la província d’Almeria, la majoria per basses d’aigua a la calçada a diferents carreteres i inundacions en habitatges, principalment a Vera, on es van evacuar diverses persones. A Cuevas de Almanzora, els Bombers van localitzar un home del qual no es tenien notícies des del matí a la platja de Quitapellejos, a Villaricos. L’home era a l’interior del seu vehicle atrapat en una zona pel fang, tot i que estava en bon estat i no va requerir assistència sanitària. El 112 també va rebre avís per anegacions puntuals en soterranis i en patis en altres municipis com Albox, El Ejido i a Cuevas de Almanzora.

D’altra banda, a Ontinyent (València) el registre d’ahir, 127,4 litres per metre quadrat, va superar el rècord de màxima precipitació acumulada un dia de maig o un dia de qualsevol mes de primavera o estiu. Per aquest motiu, la Conselleria d’Educació va informar ahir de la suspensió

Un cotxe arrossegat fins al mar per les riuades en ple Parc Natural del Cap de Gata, a Almeria.

de les classes a 28 municipis de la Comunitat Valenciana. A més, les intenses pluges que es van registrar la nit de dilluns a dimarts en alguns punts de l’interior de la província d’Alacant, va provocar

MÉS DECORACIÓ

TENDÈNCIES

l’arrossegament de grans quantitats de cendra de la zona on l’estiu passat van calcinar més d’11.000 hectàrees per l’incendi forestal de la Vall d’Ebo. Des d’Emergències de la Generalitat

Valenciana van establir ahir la situació de preemergència nivell taronja per pluges i tempestes al litoral i interior de la província d’Alacant, demanant molta precaució als ciutadans.

Vesteix els espais exteriors amb catifes d’estiu i crea un ambient refrescant

Existeix una àmplia varietat de materials i dissenys per a triar la catifa més apropiada per a la teva terrassa

Redacció - AMIC

Les catifes d’estiu aporten frescor als espais exteriors, ja que estan confeccionades amb teixits lleugers, transpirables i frescos que no retenen la calor.

A més tenen la qualitat d’enriquir la decoració exterior.

Les catifes de fibres naturals són perfectes per a crear un ambient refrescant i confortable. Són atemporals, pel fet que mai passen de moda, no acumulen la calor i ajuden a regular la humitat de l’ambient. Són resistents i no requereixen moltes cures i són aptes per a zones de molt de trànsit.

Es pot optar per catifes de bambú (flexibles, resistents, lleugeres, duradors i no acumulen pols); de sisal (aïllen la humitat i són biodegradable); la fibra de cànem (resistent i es conrea sense productes químics); el coco i les algues (de gran resistència a la humitat i

al desgast); el cotó (resisteix les altes temperatures i absorbeix la humitat); i la llana (aïllant naturals per a la calor i el fred, regula la humitat ambiental i són antibacterianes i antial·lèrgiques).

Si parlem de catifes d’estiu de polipropilè, aquestes estan elaborades amb un material

sintètic PVC o polipropilè. Són resistents als raigs UV, són hidròfugues, i no acumulen pols ni àcars. Té un tacte suau similar a la llana. La resistència a l’abrasió permet un ús intens sense deteriorar-se, sent catifes que duren molt temps en bon estat. A més, són impermeables als líquids, per la qual cosa no es

POLICIAL

per

Les denúncies per violències sexuals han augmentat gairebé un 20% a Catalunya el primer quadrimestre del 2023 respecte el mateix període de l’any anterior. Els Mossos d’Esquadra han atès un total de 1.487 víctimes entre els mesos de gener i abril i han detingut o investigat al voltant d’un miler d’autors, dels quals un 12,3% eren menors d’edat. Els casos perpetrats per submissió química corresponen a un 1% amb 13 fets, i les

ELECCIONS 28M

agressions grupals representen un 4% del total, concretament 58 fets denunciats. Durant el primer quadrimestre de l’any s’han registrat un total de 180 casos en entorns d’oci nocturn, que representen un 14% de la totalitat de violències sexuals registrades a Catalunya. Els Mossos d’Esquadra han identificat 99 autors, dels quals tres presentaven antecedents previs per delictes contra la llibertat sexual. ACN

Detingut un regidor a Melilla per la compra de vots

Agents de la Policia Nacional van detenir ahir el número tres de la formació Coalició per Melilla, el regidor de Joventut i Participació Ciutadana Ahmed Al-lal, segons fonts policials. La detenció es va produir en el marc de l’operació contra una trama de compra de vot a les eleccions del 28M. Segons fonts d’aquest cos, es van fer deu escorcolls, entre altres a la seu del partit, i com a mínim nou detencions, sis ahir i tres

més dilluns. Segons informa la Cadena SER, les detencions es van produir després de detectar un intent de suborn a funcionaris de Correus de Barcelona, on la trama volia portar milers de vots per esquivar els controls establerts per la JEC davant la sospita d’un intent d’adulterar les eleccions. La jutgessa que porta el cas ha declarat secretes les actuacions, tot i que ja fa dies que s’havien obert les investigacions. ACN

Casa Llaveria, especialistes en tendals

podreixen.

Les catifes d’estiu de vinil comparteixen la mateixa matèria primera (polipropilè) però canvia la seva confecció. Són planes i fines, i queden enganxades al sòl. Són les catifes més resistents que hi ha en el mercat, per la qual cosa són apropiades per a zones de molt de trànsit, per a nens petits i mascotes. La facilitat de neteja és un dels seus avantatges, i són apropiades per a persones amb problemes respiratoris i al·lèrgics. A més, tenen gran durabilitat, i estan preparades per a aguantar la intempèrie i els canvis climàtics.

Finalment, les catifes d’estiu PET reciclades són resistent al sol, a la humitat, a més de ser altament duradores, i per això són una excel·lent opció per a decorar els espais exteriors. És un dels materials que és tendència i que guanya cada vegada més adeptes.

Casa Llaveria prepara la llar per l’arribada del bon temps. Tenen una àmplia trajectòria en el sector dels tendals i les pèrgoles i posen a l’abast un gran ventall de models. Són experts en la marca Somfy, especialitzada en la motorització i automatització de tendals, pèrgoles, cortines, persianes i dispositius d’accionament automàtic.

Les denúncies

violències sexuals augmenten un 20%

CULTURA

Presenten a Valls la biografia de l’artista vallenc Francesc Galofre

L’acte serà dissabte a la Sala d’Actes de l’Institut d’Estudis Vallencs

Redacció

Francesc Fontbona, acadèmic de Belles Arts i president de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, serà l’encarregat de presentar el llibre Francesc Galofre Oller. Més enllà del Bòria Avall aquest dissabte, 27 de maig, a les 12 del migdia, a la Sala d’Actes de l’Institut d’Estudis Vallencs. Aquest

MÚSICA Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ha presentat aquest dimarts un nou single titulat Ilercavònia, una fusió de jotes espaïdes que forma part del darrer disc de la banda. La cançó ret homenatge a l’Ilercavònia, l’antiga regió que agrupava les Terres de l’Ebre, el Baix i Alt Maestral, els Ports i el Matarranya quan els ibers habitaven la península. La cançó compta una tornada popular recollida pel folklorista Joan Moreira, la

estudi completa els que van fer en el seu moment l’arquitecte Cèsar Martinell o l’historiador Daniel Ventura Solé, i suposa un recull exhaustiu de la seva obra. El llibre és obra de Sebastià Sánchez Sauleda, historiador de l’art, especialista en Modernisme, Noucentisme i Colleccionisme. L’autor va guanyar

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries estrena ‘Ilercavònia’

lletra d’Arturo Gaya i els arranjaments de Jordi Fusté i Josep Lanau. Amb aquest nou treball discogràfic editat per Discmedi el grup suma un total de quinze títols a la seva discografia. El disc complet sortirà a l’estiu. El grup farà una gira d’espectacles que es podrà veure a escenaris com el FIMPT de Vilanova i la Geltrú, i el Tradicionàrius de les Terres de l’Ebre. El single estarà disponible a totes les plataformes digitals el 2 de juny. ACN

l’any 2018 el XXX Premi Rodon Giró de recerca històrica convocat per la Fundació Ciutat de Valls, fruit del qual és el treball que ara es presenta, editat per l’Institut d’Estudis Vallencs. El llibre actualitza la informació que es disposava fins ara d’aquest pintor vallenc, no tan sols pel que fa a la seva vida sinó

GENT

DEFUNCIONS

especialment a la seva extensa producció artística, que va molt més enllà del seu quadre més famós, el Bòria Avall. La nova publicació compta amb gairebé 240 pàgines amb imatges a color, distribuïdes en 18 capítols que abracen des dels seus antecedents familiars, els primers anys de vida a Valls i l’arribada a Barcelona, fins a la descoberta i consolidació de la seva vocació artística. El text, acompanyat de la reproducció de nombroses obres, també conté fotografies i altre material gràfic que ajuda a ressituar i reivindicar la figura de Francesc Galofre Oller en la història de l’art català.

Tarragona

Roser Berreira Badia. Ha mort a 89 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. al Tanatori.

Angel Perez Maestre. Ha mort a 76 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. a la parròquia de Sant Josep Obrer.

Reus

Joan Auque Pujol. Ha mort a 87 anys. El seu funeral serà avui a les 09.30 h. a la parròquia de Crist Rei.

Paquita Barberà Monné. Ha mort a 89 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Pere.

Tel. 977 21 11 54

Concert de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

ACN

diarimés 24/05/2023

Pèrdua d’oportunitats en el mercat turístic

El president de l’Associació d’Agències de Viatges Receptives Costa Daurada (AAVRCD) ha alertat de la preocupació existent entre el sector per la desacceleració sobtada de les vendes després d’un bon inici d’any. El representant de l’agrupació s’ha mostrat molt crític amb el paper de les institucions públiques dedicades a la promoció de les destinacions tot remarcant que existeix certa apatia política a l’hora d’explorar nous mercats per omplir el buit deixat pel turisme rus. Lamenta també la pèrdua de mercats com el nòrdic que, tal com indica en l’edició d’avui de Diari Més, ha passat de llarg, probablement afectat per aquesta manca de suport polític. La pèrdua d’oportunitats es pot calibrar amb dades. El 2022 la Diputació d’Almeria va assolir un acord amb el turoperador Travelsen perquè turistes de Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia i Islàndia viatgessin a la zona fins al novembre. L’operativa garantia l’arribada d’almenys 12.500 passatgers de països nòrdics. Aquest mercat té un alt poder, viatja en temporada baixa i practica el turisme actiu. Els turistes nòrdics gasten més durant les vacances que la resta de visitants internacionals. En comparació amb els turistes francesos o italians, la despesa per visitants és un 60% o fins i tot 70% superior. El toc d’atenció del president de l’AAVRCD és una problemàtica que els partits, immersos en la campanya, haurien de posar damunt la taula.

+ CONFIDENCIAL

Suport entre candidates a l’alcaldia

La candidata a l’alcaldia de la CUP a Tarragona, Eva Miguel, va donar suport a través de xarxes socials a la cap de llista de Sí Tarragona, Mar Giné, després que aquesta denunciés un «tracte desconsiderat» per part del candidat de Junts per Catalunya, Jordi Sendra. Giné expressava que «no té cap argument que expliqui per què Sí Tarragona no té oportunitats de formar part de l’Ajuntament». «Més enllà de les discrepàncies polítiques, el que vam presenciar ahir va ser una actitud masclista i vexatòria del senyor Sendra», va relatar Miguel sobre el debat d’ACN. Giné va donar-li les gràcies pel suport.

Edita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

TRIBUNA

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Cultura, l’eix transformador

Número 2 de la candidatura d’ERC a Tarragona

Quan pronunciem la paraula cultura, estem parlant d’un ventall tan gran d’idees, obres, i opcions que utilitzar-la com a continent de tot plegat és difícil. La cultura és arreu; hi és quan agafem un llibre, hi és quan escoltem música al cotxe, hi és quan mirem un documental, la trobem al museu i a una galeria, a l’escenari, però també hi és a la gastronomia, a l’escola i al paisatge de la ciutat. Cultura és tot, i és tant, que sovint la donem per descomptada sense adonar-nos de la precarietat que pateix, així com que malauradament no tothom hi té accés.

André Malraux deia que «la cultura fa de l’home quelcom més que un accident de l’univers», i és per això que seguint el pensament de l’autor i polític francès, des d’Esquerra Republicana de Catalunya hem de treballar per una cultura que transformi des de l’individu fins a la ciutat sencera. Un motor dinamitzador de la ciutat que ho impregni tot i a la vegada ser agents facilitadors perquè això passi, prenent mesures que garanteixin l’accessibilitat a la cultura i ajudar a totes aquelles persones que la fan possible perquè tinguin més oportunitats i puguin treballar més dignament. La ciutat ha de ser un laboratori obert de creació, un aparador de noves idees, un recipient ple de crítica, en definitiva, un lloc on tothom trobi el seu espai on desenvolupar aquesta part creativa i a la vegada tingui estímuls per descobrir nous mons.

Això només serà possible si tots els agents van plegats, i és feina de l’ajuntament posar

TRIBUNA

d’acord a artistes, creadors, programadors, associacions, comerç, gastronomia i tot allò que representa la ciutat per crear sinergies imparables. Cal no oblidar que la cultura és un motor econòmic molt potent i de vegades, pobra cultura, la releguem a un simple entreteniment sense més valor que omplir un espai o un temps.

macions ordenat. A això cal sumar la millora dels equipaments per desenvolupar l’activitat cultural de la ciutat, uns equipaments existents i icònics de la nostra ciutat, que però cal invertir-hi després d’anys de deixadesa.

Director General: Marc Just

Directora de publicitat: Contxi Joan

Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Roger

Freixa, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat i Joel Ramos.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Manel de Falla,

Distribució

controlada:

C/Llovera,

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Amb la col·laboració de:

La ciutat ha de ser un laboratori obert de creació, un aparador de noves idees

La primera tasca és garantir l’accés real a la cultura, per això és necessària la creació d’una xarxa de Centres Cívics Culturals, des de Ponent fins a Llevant, des de Sant Pere i Sant Pau fins al barri del Port. A aquests pols culturals cal sumar-hi les biblioteques, una eina indispensable a disposició de la ciutadania per treballar cultura i llengua. Volem una ciutat on tothom tingui un punt neuràlgic de vida cultural a prop de casa, això porta a la dinamització de la ciutat, al moviment als carrers, als comerços, a l’ocupació de l’hostaleria. Invertir en cultura ens ha de quedar molt clar, que no és una inversió a fons perdut, és una inversió vers la salut dels ciutadans, és invertir en la mateixa salut de la ciutat, perquè la cultura és també un motor econòmic.

És necessària la creació d’una base de dades d’artistes, de col·lectius, associacions i gestors culturals, per tal de tenir una eina bàsica per treballar conjuntament. Aquesta eina ens permetrà facilitar informació sobre subvencions, beques o residències, així com posar en contacte gent del mateix gremi per facilitar la trobada i, per tant, la creació. Una eina bàsica per crear un calendari de progra-

Cal demostrar que som un territori potent culturalment, hem de generar sinergies

Hem d’agrair totes les iniciatives culturals de la ciutat, són un motor de valor incalculable que creen un teixit associatiu i cultural a la ciutat amb propostes de gran qualitat. L’ajuntament ha de ser un agent facilitador de totes aquestes iniciatives culturals, perquè juntament amb les municipals, generen una xarxa de festivals i propostes úniques en el seu camp, fet que ens situa al mapa i ens fa més visibles. A la vegada hem de treballar deixant enrere batalles de campanar, si ens volem fer forts al país, cal demostrar que som un territori potent culturalment, hem de generar sinergies entre les poblacions veïnes i les seves propostes, per ser exemple de feina conjunta en clau territorial.

Però tots aquests esforços seran en va si no som capaços de crear nous públics. De res ens servirà tenir grans equipaments si el seu contingut no és atractiu a les noves generacions. És per això que planejarem les accions conjuntament amb el col·lectiu, els escoltarem, volem conèixer les seves necessitats, els canals que utilitzen per expressar-se, hi volem treballar plegats com a única fórmula vàlida per posar-los al centre. Ells són el futur. La cultura és a tot arreu, visibilitzem-la, dignifiquem-la, posem-la al lloc on es mereix.

Volem la millor ciutat, la millor alcaldessa

10 de la candidatura de Junts per Reus

Volem la millor ciutat, la millor alcaldessa. Reus és, sense cap mena de dubte, una molt bona ciutat on viure, treballar i gaudir. Ho és gràcies a l’empenta i esforç de la seva gent, del teixit productiu i comercial que dia a dia apuja la persiana i de la societat civil que s’organitza per dur a terme un sense fi d’actes, lúdics, culturals i esportius que donen aquesta vitalitat a la ciutat i nodreixen el calendari reusenc.

Les administracions públiques han d’acompanyar sempre a tot aquest teixit i l’ajuntament és la més propera als ciutadans. En aquest últim mandat que ha encapçalat l’alcalde Carles Pellicer s’ha fet una feina exorbitant per estar al costat de la gent, al costat de les associacions, empresaris i comerciants per aplicar totes aquelles polítiques que tenen una incidència directa en el dia a dia de la ciutat. La política municipal es fa als carrers, a les places i ravals, ni a Madrid ni als despatxos. Pren sentit en l’escolta activa dels veïns i veïnes i això s’ha fet els 1.460 dies que dura una legislatura, amb visites setmanals als barris de Reus, amb el porta a porta, amb les convivències amb l’alcalde, amb trobades amb tots els sectors que fan de

Reus, com bé diu el Carles, la millor ciutat del món. A junts per Reus no ens cal treure pit dels quilòmetres que recorrem en campanya, ho hem fet i es fa palès durant l’any. Som el projecte polític dels fets, del seny i del rigor. Els que volem la millor ciutat, els que tenim el millor projecte i la millor candidata. No és casualitat que des de les regidories de promoció de ciutat, benestar social i d’hisenda s’hagi treballat de valent per fer front a les múltiples crisis mundials que han sacsejat aquest mandat. A Reus hem tingut un ajuntament que, malgrat tot, ha donat resposta, que ha aplicat unes polítiques socials i econòmiques dirigides a la ciutadania, amb més d’onze milions d’euros d’ajudes per fer front a la covid, amb més de 60.000 trucades a persones grans o en situació vulnerable, amb una dinamització comercial capdavantera al Camp de Tarragona, amb més de 470 negocis participants, i un impacte de més de cinc milions d’euros gràcies als Bons Reus que han servit per ajudar i donar impuls al comerç que ha patit l’embat de la pandèmia. Això ho ha fet Junts per Reus, que ningú us enganyi. No és casualitat tampoc que, en els debats electorals que hem vist fins ara, ningú posés en dubte la gestió econòmica que s’ha fet des de la regidoria d’hisenda que ha estat un model d’excel·lència i rigor que ha fet baixar el deute municipal en un 70%. En aquest punt és de justícia tenir una mirada al passat, recordar a aquells que ens va dur a tenir un dels ajuntaments més endeutats de l’estat espanyol i que són els mateixos que ara, guai-

ta per on, proposen un canvi... El diumenge vinent Reus ha de decidir si vol tornar a la vella política, la de mirar enrere. Tornar a l’època fosca de la mala gestió, la política de qui no guarda quan té, no menja quan vol. El pròxim diumenge ens hi juguem molt. Reus no es mereix propostes populistes, projectes faraònics, i molt menys sagrades famílies de poliestirè expandit. Els reusencs no volem altre cop inversions que ens van empenyorar la vida i que, si no ho tenim ben clar a les urnes, ens hipotecaran el futur.

El 28 de maig l’única proposta que albira la millor ciutat és Junts per Reus, som els que tenim una visió de Reus en majúscules, amb un projecte d’èxit que ens ha posicionat en el mapa, amb reptes urbanístics importants, amb una mirada sostenible i verda, amb polítiques d’habitatge reals i ambicioses, amb unes inversions ben definides que prioritzin les persones i el seu desenvolupament social i professional. Junts som la gent de debò, els que ens estimem la ciutat, la nostra llengua, les nostres tradicions, la nostra gent, les nostres entitats i els nostres barris, som els que continuarem fent de Reus la millor ciutat i ho farem amb la millor alcaldessa, Teresa Pallarès.

JAUME PIÑOL DE LA MATA Número

No és casualitat que, en els debats, ningú posés en dubte la gestió econòmica

MARIA ROIG ALSINA

Cristina Serret serret@diarimes.com

—La Biblioteca Xavier Amorós va obrir portes el 2003. Com ha anat transformant-se i adaptant-se per convertir-se en la biblioteca que és avui dia?

—Penso que hem aconseguit una cosa important, que és haver-nos fet un lloc entre la ciutadania. Els ciutadans compten amb nosaltres, som una porta oberta i molt concorreguda, tant per a les persones privades com per a les entitats i altres departaments de l’Ajuntament. En aquest sentit, penso que hem fet una bona xarxa que ens connecta amb el territori. Després, a Reus ens ha passat que moltes coses han sorgit de la iniciativa privada, la qual té unes condicions d’accés que no sempre són igualitàries. Aquest ha sigut el nostre paper, oferir una porta oberta a les persones que volen accedir a nivells bàsics de cultura, àmpliament entesa. És a dir, no parlem només de llegir i escriure, sinó també de l’accés als mitjans digitals, a la informació científica, a les activitats del foment de la lectura que oferim des dels usuaris més petits… —-Precisament la biblioteca infantil és un dels eixos centrals del projecte. Com la plantegeu?

—Treballem per fomentar la lectura, com més aviat millor. També volem ser una biblioteca

SUDOKU

Nivell mitjà

educadora. Això es pot fer a tots els nivells, però ens interessa especialment en l’àmbit infantil.

Per això treballem molt amb les escoles, pensem que el primer contacte amb la biblioteca ha de venir a través d’ells. Però tampoc renunciem a les activitats familiars, perquè encara que volem estar vinculats a la formació, també volem ser educadors en l’àmbit del lleure.

—Entre el públic infantil i l’adult hi ha els joves. Són l’assignatura pendent?

—Són un gran repte. Els tenim aquí, venen i s’hi queden. Ara, per exemple, ens omplen les sales per estudiar. Però no participen en les activitats. La pregunta és si això passa perquè no acabem de trobar la manera de vincular-los, o simplement hem d’acceptar que l’ús que fan, en aquest moment i en aquesta edat, és aquest, i potser no passa res i ho hem de viure amb tranquil·litat.

—Anys enrere la funció principal de les biblioteques era el préstec de llibres. En què se centra ara l’oferta de serveis?

—El préstec continua sent important, sobretot de novel·la.

Però també tenim un paper com a cohesionadors socials, generem un espai de convivència amb tota mena de generacions, procedències, condicions o habilitats. Després, hi ha persones que viuen soles i que, potser no participen en les activitats, però que venen cada dia una estona a llegir, amb tot el que comporta:

LA LECTURA EN CATALÀ ÉS UN DELS GRAN REPTES»

EL TEMPS

Estat del cel

GERARD MARTÍ

que anem assumint a poc a poc, també perquè necessitem un suport que va més enllà del nostre projecte, que necessita una inversió més gran per part de l’Ajuntament o la Generalitat.

Però és un camí traçat. Estem pensant en quins continguts nous podem generar que connectin amb aquesta nova societat. La pandèmia ens va donar l’oportunitat de desenvolupar nous continguts digitals i veure com ens sentíem, i vam veure que cal treballar-ho molt a fons.

D’altra banda, també hem començat a digitalitzar l’hemeroteca històrica, amb tots els continguts de caràcter local.

—També hi ha la qüestió de la llengua.

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

vestir-se, sortir de casa, i trobar-se amb un entorn socialitzat.

—També poseu la mirada en els autors locals.

—Sí, això és molt important.

Nosaltres veiem la producció bibliogràfica local com un patrimoni. Cal tenir present el talent d’avui i recollir-lo per al dia de demà, vinculant-lo al patrimoni bibliogràfic de la ciutat.

—Quins són els reptes que encareu de cara al futur?

—Un d’important són les noves tecnologies. És un repte

Fins a mig matí el cel estarà poc ennuvolat en conjunt, si bé al terç sud la nuvolositat serà més abundant. A partir de llavors la nuvolositat augmentarà amb el creixement de nuvolades sobretot al Pirineu, Prepirineu i al prelitoral, que posteriorment arribaran a altres indrets del territori; així, el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat arreu, amb estones de cobert. Amb tot, la nuvolositat serà menys compacta a l’extrem sud.

Pluja

A partir de mig matí s’iniciaran ruixats i xàfecs de distribució irregular, sobretot des del prelitoral cap a l’interior. Al final del dia tendiran a minvar. Seran d’intensitat entre feble i moderada.

23º

—El tema de la llengua el sentim, l’assumim i l’afrontem com un repte. A la Biblioteca Pere Anguera hem començat a fer un experiment, que consisteix en una ludoteca literària on hem de parlar tota l’estona en català. Després, pel que fa a la lectura, hi ha una diferència brutal entre el català i el castellà, i això ens preocupa molt. Però estic convençuda que som un àmbit que pot aportar experiència i projectes. Per exemple, amb els clubs de lectura: n’oferim 25, dels quals un és en castellà (i un altre en anglès). Reforçar molt la lectura en català és un gran repte.

Màxima Mínima

15º

«REFORÇAR

Conversem amb Cristina Garreta amb motiu del 20è Aniversari de la Biblioteca Central Xavier Amorós ACTUALITAT

Cristina Garreta Girona Directora de les Biblioteques Municipals de Reus

Cristina Garreta, aquest dimarts, a la Biblioteca Xavier Amorós.