Dilluns 5 de juny de 2023

Cambrils confia haver batut el rècord de visitants de la 64a Fira Multisectorial

El Festival Nomad, que s’ha organitzat al Parc del Pinaret, ha atret el públic jove i familiar. P8

TARRAGONA

Raquel Pizarro, nova presidenta de la Via-T

«Falta més inversió en el comerç i més implicació del govern local». P4

MONOGRÀFIC

El Dia Mundial del Medi Ambient se celebra avui

Enguany se centra en la lluita per la contaminació per plàstics. P9-24

DIA

medi ambient

TARRAGONA

L’Ajuntament licita l’explotació del Limboo Beach Club per un període de deu anys

La llicència a llarg termini permetrà oferir servei de restaurant i organitzar esdeveniments, com ara espectacles. P3

GPH començarà a construir la nova terminal de creuers en quinze dies

TARRAGONA Global Ports Holding –que gestionarà el nou equipament durant dotze anys– invertirà 5,5 milions d’euros en el nou edifici, que entrarà en funcionament el maig de 2024. P2

CIUTAT La fira ha servit fins a 120.000 tastos. P7

ALEJANDRO NAVARRO

Un dels espais dedicats al motociclisme, ahir.

ALEJANDRO NAVARRO

La terminal de creuers es començarà a construir en els pròxims 15 dies

Global Ports Holding, que invertirà 5,5 MEUR per fer-la realitat, preveu que l’edifici entri en funcionament el maig del 2024 CEDIDA

John Bugarin

La construcció de la nova termi nal de creuers començarà en els pròxims 15 dies. Dijous passat, representants de l’Autoritat Por tuària de Tarragona (APT) i de l’empresa Global Ports Holding (GPH) van celebrar una darrera reunió per tancar el calendari d’unes obres que no descarten que puguin arrencar aquesta mateixa setmana. Segons ha po gut saber diari més, GPH preveu que la terminal pugui entrar el funcionament el maig del 2024.

Això vol dir que els treballs per construir el nou edifici duraran aproximadament un any.

El passat mes de gener, Global Ports Holding avançava que la terminal podria estar operativa el primer trimestre del 2024.

Així, la intenció era que estigués enllestida per a l’inici de la tem porada de creuers. Finalment, caldrà esperar una mica més de l’inicialment previst. Paral· lelament als treballs que es du ran a terme al Moll de Balears,

FESTIVAL

La Generalitat declara l’Associació Down Tarragona entitat d’utilitat

pública

fora del port es fabricaran els diferents mòduls que, posterior ment, s’acoblaran per crear l’es tructura de l’edifici. Cal recordar que, a principis del 2022, el Port de Tarragona va atorgar a Global Ports Holding, l’operador de ter minals de creuers més gran del món, una concessió per 12 anys, amb opció a sis més, no només

L’operador GPH s’encarregarà de la gestió de la terminal els pròxims 12 anys

de creuers podrà continuar amb normalitat

per a la construcció de la nova terminal de passatgers de creuer a Tarragona, sinó també per a la seva gestió.

El Moll de Balears, que va re presentar una inversió de 30 mi

lions al Port i que té la capacitat d’acollir fins a quatre vaixells si multàniament, comptarà a partir

del 2024 amb aquest nou equi pament. Global Ports Holding invertirà fins a 5,5 milions d’eu

El Tetafest es consolida amb més de 5.000 assistents al Camp de Mart

El concert de Mala Rodríguez, Mabel Flores i Samantha Hudson va reunir més de 1.500 persones

Redacció

La segona edició del Tetafest, el festival feminista i LGTBIQ+ de Tarragona, s’ha tancat amb un èxit rotund de públic i avança en el seu camí per consolidar se com una cita permanent del calendari cultural de la ciutat. L’organització calcula que més

de 5.000 persones van passar pel recinte del Camp de Mart divendres a la tarda i tota la jor nada de dissabte. Només la cita estel·lar del festival Teta, el ma croconcert de divendres amb la Mala Rodríguez, Mabel Flores i Samantha Hudson va congregar més de 1.500 persones, fet que el

converteix en un dels esdeveni ments de pagament més multi tudinaris de 2023 a Tarragona. Dissabte a la nit es van tornar a congregar més d’un miler de persones a l’Auditori del Camp de Mart per a les actuacions de Maatkara i Miss Raisa. La conse llera de Feminismes i LGTBIQ+,

Cinta Pastó, va voler destacar que «la magnífica resposta del públic ha demostrat que aquest era un festival necessari a Tar ragona i que, en cas de seguir aquesta evolució, es convertirà en una cita ineludible en el ca lendari d’esdeveniments cultu rals a Catalunya».

ros en la construcció de la nova terminal de creuers modular, d’última generació, que utilitza rà energia solar per garantir la provisió continuada de les seves necessitats. A més, els passatgers que arribin a Tarragona podran gaudir en aquest edifici de tota mena de serveis, com ara boti gues duty free. També es preveu que la terminal disposi d’una àrea intermodal per a l’estaci onament d’autocars i vehicles, millorant la mobilitat de la zona, i d’un espai on es podran cele brar diferents esdeveniments.

Les obres comencen en breu al Moll de Balears, però l’arriba da de creuers no s’atura. Des de l’APT asseguren que es podrà mantenir l’activitat amb norma litat, ja que les carpes on s’està duent a terme la rebuda dels pas satgers es troben a una zona que no afecta l’espai de construcció de la terminal. L’únic que canvi arà és la ubicació dels autobusos per a les excursions, que es col· locaran uns metres més enrere.

La Generalitat de Catalunya ha reconegut i declarat adminis trativament d’utilitat pública l’Associació Down Tarragona, per la tasca d’interès general que duu a terme a les comar ques de Tarragona. A partir d’aquest reconeixement, les aportacions a l’entitat tenen avantatges fiscals. Per tant, beneficia també les persones i empreses que donen suport a Down Tarragona, ja que permet que les aportacions econòmiques que efectuïn a l’associació es puguin desgra var en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques o l’Im post de Societats, en el cas que les donacions les efectuïn en titats amb personalitat jurídi ca. L’entitat, constituïda en el 2007 per famílies de la provín cia, agraeix aquest reconeixe ment per part de la Generalitat de Catalunya, perquè «ens en coratja encara més a continuar amb la nostra tasca tan neces sària com és la de contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats, ajudant los a incorporar se de manera activa dins de la socie tat». Redacció

ENSENYAMENT

Quinze escoles presenten projectes de sostenibilitat

Alumnes d’una quinzena de centre educatius de la ciu tat van presentar divendres projectes per una Tarragona sostenible al Centre Cultural Antic Ajuntament, on es podrà visitar, fins al 13 de juny, l’ex posició Mira, parla, actua: per una Tarragona sostenible, una mostra que recull el resultat final del treball fet durant el curs escolar. L’exposició forma part del cicle Cultura i extinció. L’acte de divendres va servir

de cloenda del grup de treball Lectura i entorn, emmarcat en el Pla Educatiu d’Entorn. El tema escollit enguany ha estat un dels Objectius de Desenvo lupament Sostenible, el qual vol aconseguir que les ciutats siguin inclusives, segures, re silients i sostenibles. L’acte va comptar amb la participació del conseller d’Educació de l’Ajuntament, Manel Castaño, i la inspectora d’Educació, Rosa Maria Codines.

Una imatge virtual del futur de l’interior de la terminal.

Imatge del públic en un dels concerts al Camp de Mart.

El tarragoní Josep Maria

Buqueras guanya el Premi Rodon-Giró

El guardó és per a un treball sobre arquitectura

Redacció

El tarragoní Josep Maria Buque

ras ha guanyat el premi Rodon Giró de la Fundació Ciutat de Valls. El jurat del guardó, dotat amb 1.200 euros, ha decidit concedir li per tirar endavant el seu projecte Arquitectura de Valls i l’Alt Camp (1890-1956)

Aquest treball d’investigació permetrà «conèixer d’una manera més profunda l’arqui tectura d’entre finals del segle XIX i meitats del segle XX, i els arquitectes que la van fer possible», segons el mateix jurat, que considera que així s’omplirà «un dels buits histo riogràfics existents». L’objectiu de la iniciativa de Buqueras és catalogar els edificis interes sants de l’època en qüestió. El treball abordarà l’eclecticisme, el modernisme, el noucentisme i el racionalisme. També repas sarà l’arquitectura de la segona

república i de la postguerra i parlarà de les obres de diferents arquitectes, com Josep Maria Jujol. Pel que fa a edificis, desta quen alguns com el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri, del mateix Jujol, o Ca Mercadé i la Casa Vives Castellet, de Josep Maria Vives i Castellet. Tant Castellet com Jujol són dos dels arquitectes més importants per a Buqueras, tot i que també pensa a fer re ferència a Claudi Duran, Adolf Florensa, Ramon Sala i Miquel Maria Aragonès, entre altres. El projecte presentat per Buqueras li ha valgut la valoració positiva del jurat, que pensa que demos tra «un bon coneixement de la matèria» i que té «una formació solvent». El premi Rodon Giró, que s’entrega des del 1988, es destina a treballs d’investigació històrica sobre Valls i la comar ca de l’Alt Camp.

LLICÈNCIES

Liciten la concessió per a l’explotació del

Limboo per un termini de 10 anys

L’empresa que obtingui la llicència d’ús haurà de pagar un cànon anual mínim de 9.230,40 euros

John Bugarin

L’Ajuntament de Tarragona ha tret a licitació la concessió per a l’ús privatiu de la finca on s’ubica el local d’oci Limboo Beach Club, en els jardins del Parc del Mira cle. Les empreses interessades a explotar aquest espai propietat de l’ens municipal, podran pre sentar les seves ofertes fins al pròxim 14 de juliol. El contracte de la concessió serà per un ter mini de 10 anys i el cànon mí nim anual que haurà de pagar el nou concessionari serà 9.230,40 euros. Aquesta xifra podria ser superior si les companyies que es presenten al concurs públic proposen una millora a l’alça. L’adjudicatària també haurà de prestar una garantia definitiva relativa a la conservació, gestió i explotació de les instal·lacions, que ascendeix a 4.615,20 euros. Una de les novetats que pre senta el contracte és que el lo cal del Miracle, que inclou una terrassa de gairebé 600 metres quadrats, podrà funcionar com a bar restaurant. Fins ara, només s’atorgava llicència de guingueta. Cal recordar que, el passat mes de març, l’Ajuntament va cessar l’activitat a Tucan, empresa ges tionava el Limboo, perquè oferia un servei de restaurant i bar mu sical, deixant d’exercir les activi tats objecte de concessió en els termes i condicions previstos en l’anterior contracte. El nou do cument, a més, contempla que es puguin dur a terme activitats extraordinàries previstes a la normativa d’espectacles públics i activitats recreatives, sempre que l’adjudicatària hagi obtingut la llicència corresponent.

La concessionària s’haurà

En les pròximes setmanes s’atorgarà una concessió a precari perquè obri aquest estiu

de fer càrrec de la instal·lació del bar restaurant i els serveis i subministraments que se’n de rivin. A més, estarà obligada a executar i finançar, de forma ex clusiva, les obres de construcció que escaigui, prèvia autorització municipal. L’edificació executa da, totes les seves instal·lacions, dotacions i serveis, així com les millores i innovacions, reverti ran a l’Ajuntament i quedaran en poder del mateix un cop extingit el contracte. Quan finalitzin els 10 anys de concessió, si l’Ajun tament estima convenient tor

nar la a licitar, es podrà acordar la pròrroga forçosa de la conces sió fins que resulti nova adjudi cació, o el que decideixi l’ens mu nicipal si aquesta resultés fallida, fins a un màxim d’1 any.

L’Ajuntament es reserva la fa cultat de resoldre unilateralment la concessió en el cas d’incomplir el pagament d’una anualitat del cànon, sense dret a indemnitza ció per part del concessionari. El consistori, que vigilarà i compro varà la correcta utilització dels béns municipals i compliment de la seva finalitat, tindrà el dret de rescatar la concessió, resoldre la per incompliment molt greu del concessionari o extingir la per qualsevol de les causes previstes al plec de condicions.

Des de l’Ajuntament preve

uen que la nova concessió per a l’explotació de l’espai no es pugui adjudicar fins al setem bre o l’octubre. Per això, des de l’abril, el consistori va autoritzar l’ús provisional de la finca mu nicipal perquè el Limboo pugui obrir aquest estiu. Segons fonts municipals, a banda de la fins ara adjudicatària, Tucan, s’han pre sentat més empreses per poder optar a la llicència a precari que atorgarà l’Ajuntament.

Ara, s’estan avaluant les ofer tes i, en les pròximes setmanes, es decidirà quina companyia obtindrà aquest permís tempo ral. Com van explicar en el seu moment, es va prendre aquesta decisió «per un tema d’interès públic i perquè afavoreix la crea ció de nous llocs de treball».

Imatge d’arxiu del Limboo Beach Club, que està ubicat al costat de la plataforma del Miracle.

Josep Maria Buqueras recollint el premi.

Raquel Pizarro Nova presidenta de la Via-T de Tarragona

«Volem demostrar que Tarragona té un potencial comercial molt gran»

Després de 9 anys dins l’entitat –primer com a tresorera i durant l’últim any com a vicepresidenta–, Pizarro és la primera dona presidenta de la Via-T

DIARI MÉS

Joel Ramos

— Què significa per a vostè ser la primera dona presidenta de la Via-T de Tarragona?

— Al principi tenia por, fins i tot pressió, per ser la primera i tot el que suposava. Però després, pensant ho fredament, vaig ado nar me que no és per a tant, que el treball és el mateix. Estic molt agraïda per ser ho. Tinc la il·lusió renovada i les mateixes ganes de fer coses pel comerç de la ciutat.

— Creu que això pot crear un precedent per a que més dones estiguin al capdavant de més entitats de la ciutat?

— Espero que sí. Dins del sector del comerç hi ha moltes dones al càrrec d’establiments, així que tant de bo pugui servir per donar impuls a més..

— Com es va gestar tot el procés d’arribar a la presidència?

— Ja fa nou anys que formo part de la Via T. En una primera eta pa vaig estar hi com a tresorera, i, des de l’any passat, com a vi cepresidenta. La idea inicial era que un cop s’acabés el mandat del Salvador Minguella, si els altres membres així ho decidien, jo fos la següent presidenta. La dimissió de Minguella, però, ho ha accelerat tot i ha avançat els esdeveniments.

— Minguella continua formant part de l’entitat?

— Sí, com a vocal. Des de la junta volíem que seguís, és una persona que té molts contactes i aporta idees molt bones pel co merç de la ciutat. No volíem que marxés així com així. És molt im portant per a la Via T.

— Quins són els objectius que es marca la nova junta?

— Volem dur a terme encara més accions solidàries, de formació,

inclusió social i de visibilitat. El pròxim mes de setembre, recu perarem la Fira Multisectorial a la Rambla Nova, per la que estem molt il·lusionats. A més, mirarem d’impulsar encara més les que ja hem vingut fent aquests últims anys, com les flors al carrer. In ternament, estem molt units, som una pinya i tenim les idees clares per a fer revifar de nou el comerç de la ciutat, al que creiem que li falta llum. A més, hem am

pliat la nostra junta, en l’anterior érem 11, i ara en som 13.

— Per quina raó s’ha volgut ampliar la junta?

— L’hem volgut professionalit zar. Comptem amb comerciants de sectors molt diversos, i això ens ajuda a saber millor que ens fa falta.

— El nou vicepresident, Melcior Bustos, va comentar que nova junta vol cambiar la imatge de l’entitat, a què es refereix?

Perfil

Una nova cara amb il·lusió renovada

Raquel Pizarro, tarragonina de naixement i propietària de la Sastreria Pizarro, va entrar a formar part de la Via-T de Tarragona l’any 2014, com a tresorera de l’associació. Després de nou anys a l’entitat, on des de l’any passat ocupava el càrrec de vicepresidenta, la dimissió de l’anterior president, Salvador Minguella, l’ha convertit en la nova presidenta de la associació Via-T de Tarragona i, per tant, en la primera dona que ocupa aquest càrrec a la capital.

La nova junta està molt unida, tenim les idees molt clares i sabem el que fa falta per a fer revifar el comerç de la ciutat

— Veure’ns, parlar, exposar les coses que tenim previstes pel que queda de 2023 i 2024, que són moltes accions i coses que a tothom li convé. Som una associ ació amb pocs recursos, si no ens ajuden econòmicament, pràcti cament només podem fer el que estàvem fent, més ja no podem. Necessitem més suport econò mic perquè Tarragona llueixi com li tocaria. Ara està apagada.

— Aquests quatre pròxims anys són especialment importants per aconseguir-ho?

— És un moment ideal per a formar una jova junta. Amb un nou govern municipal que també quedarà constituït en els pròxims dies, espero que l’Ajun tament ens continuï obrint les portes com fins ara, i ens escolti, perquè, a vegades, no hi ha hagut el suport que ens esperàvem. Es pero que ara la cosa canviï. Per sonalment, tinc bones sensaci ons, ja que entrarà un partit nou i, normalment, sempre tenen una bona empenta per a fer que Tarragona es mogui. Tenim una ciutat bonica, on la seva gent vol participar en qualsevol cosa que es faci. Hem d’aprofitar ho.

— Nosaltres sempre hem fet accions, fires, però no ens vo lem quedar etiquetats com no més una entitat que fa coses. Nosaltres també donem suport als nostres associats en temes interns, en qualsevol problema que tinguin.

— Què li falta al comerç?

—Falta més inversió i implica ció del govern municipal. Com a Via T, sempre ens han obert les portes per a parlar, però després

Necessitem més suport econòmic perquè Tarragona llueixi com li tocaria, perquè ara està apagada

hem rebut poc suport. Tarragona té un potencial comercial molt gran, i ho volem demostrar. La resposta de la gent, sempre que es fan coses, és positiva, així que esperem poder tirar endavant bons projectes amb el nou go vern que entrarà ara.

— Quines peticions li feu?

— Què diferencia el comerç de Tarragona amb el de Reus?

— Tarragona té una cosa que Reus no té. Reus concentra totes les botigues en un nucli petit. Això, dins la societat en què vi vim on ho volem tot a l’instant, i fàcil, està molt bé. A Tarragona, en canvi, està tot repartit, de ma nera que, quan vas a comprar, al mateix temps es pot observar tot el patrimoni que tenim. És una ciutat espectacular, amb platja, i un port preciós. Ens hem de creure que tenim una ciutat co mercial.

La nova presidenta de la Via-T, Raquel Pizarro, minuts després de l’entrevista.

La Cambra rep Josep Maria González, director territorial de CaixaBank a Catalunya

La Cambra de Tarragona rep avui, a les 9 hores, el director territorial de CaixaBank a Ca talunya, Josep Maria Gonzá lez, per tal de prendre part en una nova edició del cicle de jornades Bon dia i parlar de l’entorn econòmic, de mercats i del sector bancari. Nascut a Girona el 1969, González és lli cenciat en Ciències Empresa rials i MBA a Esade. Amb més de 30 anys d’experiència en el sector financer, havia ocupat fins al gener del 2023 el càr rec de director comercial de la xarxa d’oficines de CaixaBank a Girona i la Catalunya Central. Es va incorporar el 2014 a l’en titat, on ha exercit diferents càrrecs de responsabilitat, i anteriorment també a Caixa Catalunya. La direcció territo rial de CaixaBank engloba les províncies de Lleida, Tarrago na i Girona, i les comarques del Bages, Osona i Berguedà de la província de Barcelona. Ges tiona el negoci de les més de 400 sucursals del banc repar tides en aquest territori, que atenen més d’1,5 milions de clients, amb uns actius gestio nats de més de 60.000 milions d’euros.

La segona edició de ‘Tarragona canta’ clourà amb una oda a la natura i la Terra

Catorze cors tarragonins par ticiparan en la segona edició de Tarragona canta, una jor nada de concerts de cant co ral simultanis que tindrà lloc per diferents espais de la Part Alta de la ciutat el pròxim dis sabte, 10 de juny. Els concerts començaran a les 19.30 hores i finalitzaran dues hores més tard a la plaça de la Pagesia, on es farà el cant comú. En aquest cas, es tracta de l’estrena d’una obra composta especialment per a l’ocasió, amb lletra de l’escriptora tarragonina Olga Xirinacs i música de la com positora, també tarragonina, Marian Márquez: El cant de la Terra, una oda a la primavera, a la natura i a la Terra, que par la d’esperança, de llibertat i de pau, així com de les veus que s’uneixen per cantar, amb la remor i la presència còmplice de la mar que acompanya. En la resta de concerts, d’una du rada aproximada de vint mi nuts cadascun i amb entrada gratuïta, els diferents cors de Tarragona oferiran un tast del seu repertori, de manera que el públic podrà copsar la gran varietat d’estils musicals que interpreten.

Els estudiants de la URV trien invertir en taules de pícnic, de ping-pong i fonts

Aquestes idees i un cicle de benestar emocional rebran els fons dels pressupostos participatius

Roger Freixa

La Universitat Rovira i Virgili ja sap a quins projectes es des tinaran els 50.000 euros dels primers pressupostos participa tius. Després de valorar totes les propostes rebudes per part dels alumnes, el Consell d’Estudi ants va acabar triant quatre que es podran fer realitat a partir del curs vinent: instal·lar més bancs i taules de pícnic, més fonts per beure aigua i taules de ping pong i organitzar un cicle de mindfulness i benestar emocional.

«La primera edició dels pres supostos participatius ha estat molt bé i ha servit per identificar punts de millora per al futur», ex pressa la vicerectora de Projectes Docents i Estudiants, Montserrat Pinent. D’aquesta manera, els alumnes han tingut la possibili tat de triar com invertir part dels

diners de la URV. Pinent asse gura que la participació ha estat elevada. El Consell d’Estudiants ha estat l’encarregat d’escollir les iniciatives finals després de la validació jurídica i econòmica per part dels serveis tècnics de la universitat. Una de les idees seleccionades ha estat la col· locació de més bancs i taules de pícnic gairebé a tots els campus, excepte a la seu del Baix Penedès, perquè «ja s’hi inclouen en un al tre projecte», segons Pinent. Pel que fa a l’augment del nombre de fonts per beure ai gua de manera gratuïta, també es contempla ubicar les a tots els campus, menys al del Baix Pe nedès pel mateix motiu que els bancs i les taules de pícnic. «Les propostes s’han articulat perquè arribin a tot arreu», manifesta la vicerectora de Projectes Docents

El propòsit de la URV és tenir instal·lats tots els elements a principis del curs vinent

i Estudiants. També s’instal· laran, a la majoria dels campus, taules de ping pong. «No s’han pogut aconseguir espais tancats, però hem vist que era possible posar les a l’aire lliure», comenta

Pinent. El material de les taules serà resistent, tot i que encara s’han de definir al cent per cent totes les propostes. «Els diferents centres de la URV podran dir la seva al respecte», apunta. El fet de no disposar de prou espais tancats va frenar una altra de les idees, que era col·locar taules de billar, les quals no poden estar a l’aire lliure. El propòsit de la URV és que tots els elements escollits

puguin estar instal·lats a princi pis del curs 2023 2024.

D’altra banda, la quarta idea seleccionada és l’organització d’un cicle d’activitats de mindfulness i benestar emocional. «Vam rebre una proposta molt detallada», explica Pinent. La intenció és trobar l’espai i els horaris més adequats i dur a ter me aquest cicle durant el primer quadrimestre del curs vinent.

Imatge d’arxiu del Campus Catalunya, a Tarragona, de la Universitat Rovira i Virgili.

El projecte per a rehabilitar el CAP Llibertat estarà llest a mitjan agost

L’objectiu de l’encàrrec és redactar un document que permeti millorar l’eficiència energètica del centre i la seva climatització

A poc a poc, es van fent passes per a millorar la climatització del CAP Llibertat, després d’anys de queixes de treballadors i usuaris, que han denunciat en repetides ocasions que a l’hivern passen fred i a l’estiu, calor. Infraestruc tures de la Generalitat de Cata lunya i el despatx d’arquitectes Ruiz Larrea van formalitzar el 18 d’abril el contracte de serveis per a l’assistència tècnica per a la redacció del projecte bàsic i executiu i la posterior direcció de les obres de rehabilitació i millora de l’eficiència energètica de l’edifici que allotja el CAP Lli bertat. El document estableix un termini de quatre mesos per al lliurament dels treballs. Per tant, s’hauria d’haver acabat la seva redacció a mitjan agost.

El contracte, adjudicat per 131.821,29 euros (IVA exclòs), estableix una sèrie de fites que s’han de complir. L’adjudicatària té dos mesos per a entregar el projecte bàsic des de la formalit

POLICIAL

L’Escola Prat de la Riba és premiada per segon any consecutiu als Premis Baldiri Reixac

zació de l’acord, tres mesos per a lliurar la maqueta del projecte executiu i quatre per a presentar la versió definitiva d’aquest do cument. Abans de l’inici de les obres, l’administració pública haurà de revisar i aprovar el pro jecte, un pas que es produirà en els sis mesos posteriors a la seva recepció.

El projecte ha de preveure una reforma dirigida a millorar l’eficiència energètica del CAP Llibertat, que contempli la instal· lació de plaques fotovoltaiques i d’un sistema centralitzat de tractament d’aire primari, la col· locació de làmines de control solar a les finestres orientades a la façana sud, la sectorització de la climatització per plantes i l’ac tualització de l’enllumenat amb

fredadores i bombes de calor al Centre d’Atenció Primària, atès que es va considerar que calia canviar els equips actuals arran de les múltiples «avaries» que han patit amb el pas dels anys. Aquest contracte es va forma litzar el 15 de maig i l’empresa adjudicatària, Serveis Integrals de Manteniment Rubatec, S.A., té dos mesos per proporcionar els equips demanats. Fonts del centre apunten que els treballs per renovar la maquinària estan «molt avançats» i creuen que no farà falta esperar fins al juliol perquè la climatització deixi de ser un problema.

L’ICS ja va licitar la instal·lació de màquines refredadores i bombes de calor al centre sanitari

tecnologia LED, entre altres ac tuacions. L’encàrrec es finançarà amb fons Next Generation.

Detenen dues persones a Reus d’un grup dedicat a clonar targetes

En un dels habitatges registrats a la ciutat, es van trobar dues armes

Redacció

La Guàrdia Civil, en una opera ció conjunta amb la Gendarmerie (França), ha desarticulat una organització delictiva establerta a les províncies de Tarragona, Saragossa i Castelló. Els set de tinguts es dedicaven al clonat i posterior ús fraudulent de targe tes de pagament, falsificació de mitjans de pagament i blanqueig

ESTABLIMENT RECOMANAT

de capitals. L’import defraudat supera els 100.000 euros. Dos de les detencions han tingut lloc a Reus (Tarragona), una a Castelló, una a Saragossa, una a Martorell (Barcelona) i dues a Landes (França). Els agents han dut a terme sis registres en do micilis i altres tres en empreses, on han trobat dues armes de foc, més de 300 targetes de paga

ment falsificades, tres màquines per al clonat de targetes, 1.200 euros en bitllets falsos i més de 6.000 euros en bitllets de curs legal, nombrosos cartutxos, dispositius electrònics i de te lefonia. En el domicili d’un dels detinguts de Reus, es van trobar dues armes de foc i l’arrestat te nia un requeriment de detenció de l’Audiència Nacional.

LGQ Interiorisme obre un nou showroom a Reus

Es caracteritzen per crear espais que transmetin calidesa, benestar i connexió amb la natura

Redacció

LGQ Interiorisme va inaugurar la setmana passada el seu nou showroom a Reus, ubicat al Ra val del Pallol, 6. Els assistents a l’acte van poder conèixer el nou establiment, el qual busca crear ambients que transmetin cali desa, benestar i connexió amb

la natura, apostant també per mobles de fusta la varietat dels quals és molt versàtil, resistent i estèticament completa.

La finalitat de LGQ és aportar amb solucions adaptades a cada butxaca, basades en l’enginy i el professionalisme, partint de les teves idees i gustos, elaborant

propostes que optimitzin el teu espai i el teu pressupost.

L’esdeveniment va comptar amb un acompanyament gas tronòmic i musical, així com amb l’assistència dels repre sentants principals dels col· laboradors de l’empresa, amics i persones del sector.

Paral·lelament, l’Institut Ca talà de la Salut (ICS) va licitar la instal·lació de màquines re

D’altra banda, l’EDP Salut Sant Joan Reus Baix Camp ha adju dicat el contracte d’obres per a reformar les instal·lacions de cli matització de volum refrigerant variable a les consultes del CAP Marià Fortuny, per 126.302,44 euros (IVA inclòs). L’equip actual es va instal·lar el 1998. La compa nyia tindrà dos mesos per a com pletar els treballs.

L’Escola Prat de la Riba ha estat guardonada, per segon any consecutiu, en els Premis Baldiri Reixac que organit za la Fundació Carulla, uns guardons que reconeixen i impulsen projectes educatius que utilitzen l’art i la cultura «per millorar i transformar la societat». En el cas del cen tre reusenc, ha estat distingit en la categoria Experiències Innovadores per la iniciativa Conèixer el passat per entendre el present. En concret, s’ha valorat positivament el fet d’«haver treballat la gestió emocional, la inclusió i el fo ment de l’esperit crític». L’en trega oficial dels premis tindrà lloc el 18 de juny al Museu de la Vida Rural, de l’Espluga de Francolí. L’escola rebrà 500 euros com a concepte de pre mi. En l’edició anterior del certamen, la Prat de la Riba es va alçar amb el premi Baldiri Arts i Reptes Socials amb el projecte Ecosistema Educatiu, «per haver aconseguit ser es cola pública compromesa amb l’equitat, l’educació vivencial, democràtica i significativa, garantint la igualtat d’oportu nitats per a tothom». Redacció

Obert el període de sol·licituds dels ajuts al menjador escolar

Des d’avui, ja es poden sol· licitar els ajuts al menjador escolar per al curs 2023 2024. Les sol·licituds per rebre aquest ajut es poden presentar fins al 10 de juliol. Es poden beneficiar famílies de l’alum nat d’ensenyaments obligato ris d’educació infantil i primà ria, d’ESO i els que tenen un grau de discapacitat recone gut, tant si estan escolaritzats en centres ordinaris o en cen tres d’educació especial.

CEDIDES

L’esdeveniment va comptar amb un acompanyament gastronòmic i musical.

Sergi Peralta Moreno

GERARD MARTÍ

Imatge de l’accés principal al CAP de la plaça Llibertat.

GUÀRDIA CIVIL

Agents de la Guàrdia Civil i francesos escorcollant un vehicle.

Inhumen les restes de Cipriano Martos al poble on va néixer

Van ser enterrades al costat dels seu pares

EFE

Les restes del militant antifran quista Cipriano Martos, mort el 1973 després de ser sotmès a un interrogatori amb tortures a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus, ja reposen al costat dels seus pares, al cementiri d’Huétor Tájar (Granada), la seva terra d’origen. Cinquanta anys després de la seva mort, silenciada aleshores pel règim franquista, la família va recu perar dissabte les restes exhu mades per la Generalitat de Catalunya, que s’ha encarregat de traslladar les a Huétor Tájar. Un seguici fúnebre de més de 200 persones va acompanyar el fèretre amb els ossos, cobert amb una bandera vermella i una altra republicana, des de la Casa de la Cultura del munici pi fins al cementiri, on els cinc germans de Cipriano –Antonio, Juan José, Manuel , Carmen i Paqui– van dipositar les restes a la tomba on jeuen els seus pa res. «És potser el moment més emocionant de la nostra vida.

PROTESTA

La fira Reus Viu el Vi serveix més de

Els meus pares van patir la resta dels seus dies per no haver po gut ni tan sols acomiadar se de Cipriano. Ningú ens va avisar de la seva detenció, ningú ens va trucar per explicar nos que l’havien hagut d’enviar a l’hos pital per les tortures. Van voler tapar el cas. Ara, per fi, el meu germà descansa amb els seus pares», va explicar Martos. La Generalitat va iniciar, la tardor passada, els treballs d’exhuma ció en una fossa del cementiri de Reus i, al gener, va anunciar la troballa d’un cos compatible amb la descripció física de la víctima. Les proves genètiques van confirmar que les restes corresponien a Cipriano Mar tos, un militant del PCE (mar xista leninista) i del FRAP, ori ginari d’Andalusia, que a finals dels anys seixanta va emigrar a Catalunya i es va sumar a la lluita antifranquista, fins que va ser detingut i torturat l’estiu del 1973 a Reus, on va morir des prés de la ingesta d’àcid sulfúric durant un interrogatori.

El Sepla convoca una vaga de pilots indefinida a Air Nostrum

El Sindicat Espanyol de Pilots de Línies Aèries (Sepla) ha con vocat una vaga de pilots indefi nida diària a Air Nostrum –que opera a l’Aeroport de Reus– en totes les seves bases i centres de treball. En un comunicat, el sindicat ha lamentat que la direcció de la companyia l’ha gi empès a ampliar la protesta, que fins ara només tenia lloc els dilluns i els divendres. Segons expliquen els pilots, han cons tatat que la companyia «ha re

butjat una solució al conflicte» i les «legítimes reivindicacions laborals dels treballadors». En aquest sentit, ha denunciat l’«actitud obstruccionista de l’aerolínia» i les poques reuni ons que la direcció ha convocat amb els pilots des que va co mençar la vaga indefinida. Air Nostrum opera alguns trajectes a la Península, i ofereix vols com els que uneixen Lleida Alguaire i Reus amb Palma i Madrid La Seu d’Urgell.

Redacció

La Cambra de Comerç, organit zadora de la fira Reus Viu el Vi 2023, espera signar una edició històrica. A poques hores per tancar la nova edició, ahir feia un avenç del balanç assegurant que, després de les jornades multitu dinàries que s’han registrat du rant el cap de setmana i que han deixat petita la plaça de la Lli bertat, la fira s’enfilarà per sobre dels 120.000 tastos de vi i més de 15.000 copes despatxades. Són xifres de rècord, que superen amb escreix les registrades l’any

passat en una edició que ja va ar ribar a fites insòlites atenent que era la primera que s’organitzava després de la pandèmia. Des de l’organització el pre sident de la Cambra, Jordi Just, feia valdre la importància de la fira com aparador dels vins del territori. «La Reus Viu el Vi cons titueix una plataforma excepcio nal per subratllar allò que més i millor singularitza a les nostres comarques, el seu capital viníco la. I fent ho en la doble direcció que sempre proposa la Cambra, com és la de prestigiar el produc

te i d’afavorir ne la venda», deia Just. També va destacar l’elevada presència de públic jove, de 18 a 30 anys, que s’introdueixen en el món del vi. «La fira ha tingut la capacitat de seduir a aquest tipus de públic. El món del vi cal que capti, amb un discurs agraït, l’atenció de nous clients atenent els hàbits de consum. Per tant, la fira du a terme una gran tasca a l’hora de fidelitzar potencials cli ents, de perfil jove, que han de ser els consumidors del demà. Així ens ho saben reconèixer, tam bé, les mateixes Denominacions

d’Origen», afegia. Per la seva banda el director del certamen, Jaume Domènech, va mostrar ahir la seva satisfacció per haver complert i, fins i tot, superat les expectatives inicials. Apuntat, de fet, pel proper equip gestor de la Cambra la necessitat d’avaluar com pot créixer la fira. «La im mensa capacitat d’atracció de la fira ha de servir per evolucionar el model. En aquest sentit, ja fa anys que imaginem una fira que creixi també en superfície i que permeti generar dos ambients», apuntava Domènech.

La cerimònia al cementiri d’Huétor-Tájar, a Granada.

15.000 copes i 120.000 tastos

La plaça Llibertat ha registrat jornades multitudinàries durant tot el cap de setmana

Alguns dels visitants aprofitant les darreres hores de la fira, ahir a la tarda, a la plaça Llibertat de Reus.

La tapa del restaurant Los Mañicos, torna a guanyar el ‘Detapes per Torredembarra’

La tapa presentada pel restau rant Los Mañicos ha tornat a ser la guanyadora de la novena edició de la ruta gastronòmica Detapes per Torredembarra Aquest és el quart any que la tapa elaborada per aquest es tabliment ha estat considerada com la millor entre els vint i cinc participants i, en aquesta ocasió, també la més original. La proposta gastronòmica de los Mañicos ha estat Puturrú de fuà, una tapa apta per a persones celíaques, que va consistir en un ou trufat, foie i fregitela de peix al rock and roll i cruixent d’ibèric. El del Detapes per Torredembarra ja és una cita gastronòmica consolidada al municipi i, en aquesta novena edició, va comptar amb un total de 7.512 tapes servides i la participació de 25 establiments. Enguany, els participants també van obtenir un premi, ja que van rebre un obsequi les cent pri meres persones que van en tregar la seva butlleta amb vuit segells diferents a l’Oficina de Turisme de Torredembarra. Els organitzadors van regalar un lot que comptava amb una emulsió corporal Maystar i di versos productes de merxan datge del propi municipi, com una tovallola, una bossa de roba, un clauer i una llibreta. Les regidories de Turisme i de Comerç, Industria i Activitats de l’Ajuntament de Torredem barra són les organitzadores d’aquesta ruta gastronòmica ja consolidada al municipi tarra gonès. Redacció

MUNICIPAL

CAMBRILS

La Fira Multisectorial bat «rècords històrics» en públic i participació

La cultura, la música i l’esport urbà han estat alguns dels protagonistes de l’edició d’enguany

ALEJANDRO NAVARRO

Cristina Cuadrat Gonzalez

Aquest cap de setmana els car rers de Cambrils s’ha omplert de gom a gom amb la 64a edició de la Fira Multisectorial. Segons l’alcalde en funcions, Oliver Klein, «serà la Fira amb més par ticipació i més públic de tota la història».

Una de les novetats d’enguany ha estat la primera edició del No mad Festival, que ha convertit el parc del Pinaret en l’epicentre de l’artesania, la música, la cultura i els productes de quilòmetre zero. «Ja feia temps que buscàvem la col·laboració del Nomad, ja que és una combinació que funciona molt bé arreu de Catalunya i el primer experiment a Cambrils ha estat un èxit», explica Klein. D’altra banda, matisa que s’ha volgut coincidir amb les dates de la Fira Multisectorial, pel fet que, «amb la Fira, només ocupàvem una part del parc del Pinaret i l’arribada del Nomad ha estat un encert». Klein destaca que el festival ha sumat una part que li faltava a la Fira, ja que «aquest espai ha estat perfecte per a l’oci del públic jove i familiar».

D’altra banda, una altra de les ampliacions ha estat l’aposta per l’esport urbà, ja que enguany la Fira ha dedicat un espai a les competicions i als tallers forma tius d’skate i scooter. «Els joves ens reclamen donar sortida, po der se exhibir al seu municipi i que Cambrils pugui apostar per aquest tipus de competició», re

Klein assegura que el Nomad ha estat us espai «perfecte per a l’oci del públic jove i familiar»

lata Klein, que també assegura que ha estat una bona oportuni tat per donar un espai als joves cambrilencs i que, per la Fira «sempre és bo poder sumar es deveniments».

Dins del marc de la Fira Multi sectorial, dissabte es va celebrar

el Pet Friendly Day a càrrec de Revolución Pata. Un dia dedicat a les mascotes on hi destacava una caminada popular i l’apadri nament solidari d’animals. Klein argumenta que «la part de les mascotes, de la protecció i el res pecte animal és un dels sectors que feia anys que ens demana ven aquest tipus de participació, i per això hem volgut dedicar un espai exclusiu per a ells».

Klein explica que la Fira Multi sectorial és un concepte que s’ha

Salou transformarà l’Oficina de Turisme de la plaça Europa en una ‘smart office’

La Junta de Govern Local ha aprovat l’expedient adminis tratiu per a la contractació mixta del servei i subminis trament de tecnologia per a la transformació de l’Oficina de Turisme situada a la Plaça Europa en una smart office Segons l’alcalde en funcions del municipi, Pere Granados, «estem treballant per impulsar la modernització de l’Admi nistració pública i per a l’exe cució del Pla de recuperació, transformació i resiliència». En aquest sentit, Granados va explicar que «el nostre objec tiu és transformar Salou en un municipi turístic intel·ligent, que ofereixi una major qualitat de vida a residents i visitants». Aquesta iniciativa està finan çada pels fons Next Generati on. Redacció

Torredembarra licita la reforma dels vestidors de la piscina vella

consolidat al municipi des de fa molt temps i que la clau per po der revalidar el seu èxit any rere any és mantenir l’essència del que era la Fira fa 64 anys i am pliar la, destacant que «la Fira va creixent en espai, enguany al parc del Pinaret i als carrers, que es van engalanant». Pel que fa a l’edició d’enguany, Klein asse gura que «aquesta edició supera les xifres esperades i segurament hem batut rècords absoluts si ho comparem amb els altres anys».

L’Ajuntament de Torredem barra ha tret a licitació la reforma dels vestidors de la piscina vella i del tenis de la zona esportiva municipal amb un pressupost base de 204.000 euros (IVA inclòs). El termini d’execució de les obres és de 12 setmanes. El regidor d’Esport, Raúl García, va dir que els vestuaris actuals «es troben obsolets i es pretén renovar els acabats i les instal· lacions per un major confort».

Cambrils celebra el 64è Homenatge a la Vellesa

L’Associació d’Antics Alumnes de La Salle va organitzar ahir una nova edició de l’Homenat ge a la Vellesa amb el suport de l’Ajuntament de Cambrils. La festa dedicada a les persones grans se celebra des de l’any 1958 i és un dels actes

més tradicionals i emotius dins del programa de la Fira de Cambrils. En aquesta 64a edició de l’esdeveniment es van convocar més de 3.000 persones majors de 75 anys i el Palau Municipal d’Esports es va omplir de gom a gom.

El Ball Parlat del Sant Crist de Salomó va posar el punt final a les representacions de la temporada. De fet, la xifra total d’espectadors ascendeix fins a les 550 persones, la més elevada dels últims anys. El president de l’entitat, Antoni Virgili, va

exitosa

destacar «la bona acollida, que després de més de 50 anys mantenint el format continua tenint el Ball, fet que es demostra en haver completat l’aforament cada dia». «Fins i tot s’han hagut d’habilitar seients nous», assegurava.

Un sector de la 64a edició de la Fira Multisectorial de Cambrils, ahir.

ALEJANDRO NAVARRO CULTURA

El Ball del Sant Crist de Salomó clou la temporada més

dia mundial del medi ambient

CONSCIENCIACIÓ

Clam planetari per aconseguir una natura lliure de plàstics

Avui se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, que enguany posa el focus en la lluita contra la contaminació per pàstics

Anna Ferran

«Life in plastic is fantastic». Aquesta frase de la tornada de la famosíssima cançó Barbie Girl del grup Aqua inclou una veritat i una mentida sobre el nostre mode de vida actual. La veritat és que vivim una vida de plàstic. Aquest material ens envolta i està present en tota mena d’arti cles i aplicacions, i sovint ni tan sols en som conscients. La men tida que deien els Aqua és que es tractava d’una vida fantàstica. Res més lluny de la realitat. La contaminació per plàstics és un dels problemes més greus als quals s’ha enfrontat mai la hu manitat. Calen solucions i han d’arribar urgentment o ja no hi haurà marxa enrere. És per això que enguany les Nacions Unides ha decidit dedicar el Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra avui, 5 de juny, a la lluita contra la contaminació per plàstics.

Es calcula que es produei xen a l’any més de 400 milions de tones de plàstic. D’aquestes, aproximadament la meitat es destinen a plàstics d’un sol ús. Aquesta dada, per ella mateixa, ja evidencia la gravetat del proble ma. Però, tristament, no s’atura aquí. Actualment, es recicla menys del 10% del plàstic que produïm. I bona part del 90% de residus restants no es gestionen correctament. Com a resultat, abocadors incontrolats en plena natura, tant a la superfície terres tre com en els ecosistemes aquà tics. De fet, es calcula que entre 19 i 23 milions de tones acaben en llacs, rius i mars, perjudicant la qualitat de l’aigua i la salut de la fauna i la flora que hi viu que s’acaba alimentant de plàstics.

Mengem plàstic

Les tortugues marines, per

Es calcula que uns 20 milions de tones de plàstics acaben als mars, llacs i rius cada any

exemple, sovint confonen les bosses de plàstic que van surant amb les meduses, un dels seus principals aliments. En ingerir les bosses, se’ls hi obstrueix el

S’ha trobat presència de microplàstics en llocs tan remots com l’Everest o la fossa de les Marianes

seu aparell digestiu i l’acumula ció de plàstic al seu interior els hi acaba causant la mort. Però la majoria de plàstic que ingereixen els animals, especialment els que

viuen en medis aquàtics, són mi croplàstics, és a dir, partícules de plàstic el diàmetre de les quals és inferior a 5 mm. Podríem dir que són gairebé invisibles. El proble ma és que els peixos que s’ali menten de plàncton ara també afegeixen, de manera involuntà ria, microplàstics a la seva dieta. Moltes d’aquestes espècies tenen un alt interès comercial, de ma

nera que es pesquen, arriben a les llotges i finalment als nostres plats, de manera que nosaltres també acabem alimentant nos de plàstic.

Omnipresent

La crisi dels microplàstics és una de les més preocupants perquè es tracta de lluitar contra un ene mic que no veiem, però que ens

A l’esquerra, gots de plàstic d’un sol ús llençats en una platja. A sobre, recollida de residus en un espai natural; una pràctica responsable i solidària.

envolta; un enemic que és om nipresent. Estudis científics han evidenciat com hi ha presència d’aquesta mena de materials en dos dels punts més remots i inaccessibles del món: el pic de l’Everest i la fossa de les Maria nes, que amb 13.000 metres és l’indret més profund del planeta. Hem de tenir en compte que els microplàstics procedeixen de fonts diverses com pneumàtics, teixits sintètics, productes de salut i bellesa com cosmètics, sa bons o detergents, materials com la gespa artificial, fugues de pro cessos industrials, equipaments de pesca abandonats o residus mal gestionats que acaben patint l’erosió del sol, el vent i l’aigua, fent que s’alliberin partícules que acaben contaminant tota mena d’hàbitats. Si bé hi ha contaminació per microplàstics que ve causada pel

mateix ús dels objectes durant la seva vida útil, per exemple, els tèxtils sintètics alliberen petites fibres plàstiques en ser rentats a la rentadora, el cert és que bona part d’ella és el resultat d’una mala gestió dels residus. Un continent de plàstic Actualment, només reciclem el

9% del plàstic que produïm a escala mundial. Un 17% acaba incinerat: El 46% en abocadors i un 22% ni tan sols es gestiona i queda llençat en qualsevol part del món. Un dels resultats més esfereïdors d’aquesta mala praxi és l’illa de plàstic gegant que sura a l’oceà Pacífic nord, a mig camí entre Mèxic i Hawaii. Amb 1,6

milions de quilòmetres quadrats, ocupa una superfície que és tres vegades la mida de França. Visi ble des de l’espai, ja hi ha qui la considera com el setè continent. Si fos un país, seria el 18è més gran del món, superant a Mon gòlia. Ara bé, l’illa de plàstic del Pací fic no està sola. Se n’han localit

Com ens afecta la contaminació per plàstic?

Biodiversitat

zat quatre més, si bé no tan grans en altres punts del planeta. N’hi ha una a l’oceà Índic, una a l’At làntic Nord i dues al Pacífic Sud.

Passar a l’acció

La situació que patim és insoste nible i encara ho serà més si no fem res per revertir la. El temps se’ns esgota, però encara tenim una última oportunitat de pas sar a l’acció. És possible fer front a la contaminació per plàstics si s’aprofiten els avanços cien tífics i les solucions existents. Per resoldre aquesta crisi, cal que governs, el sector privat i la ciutadania amplifiquem i imple mentem mesures eficaces. Està a la mà de tots, però si ens quedem asseguts al sofà pensant que algú altre ja mourà fitxa, la Terra con tinuarà agonitzant, i nosaltres amb ella. Jornades com la d’avui serveixen per generar conscièn cia, o més ben dit, per fer nos una estirada d’orelles planetària. Ara bé, serà amb les petites ac cions del dia a dia amb les quals impulsarem el canvi i aquest canvi de mentalitat farà que ins titucions i empreses s’acabin de comprometre amb mesures reals i profundes a fer un món lliure de contaminació per plàstic.

La contaminació per plàstics té efectes devastadors sobre una àmplia gamma d’organisme en els nostres mars, rius i a la superfície terrestre. Es calcula que 8 milions de tones de plàstic van a parar al mar cada any i que, si se sumen les que van a parar als rius i llacs, la xifra ascendeix a uns 20 milions. En el cas de la brossa marina, s’ha calculat que perjudica a més de 800 espècies. A més, s’ha vist com el plàstic impedeix que la vida aquàtica rebi llum solar i oxigen. Més del 90% de totes les aus i peixos tenen partícules de plàstic als seus estómacs, cosa que els causa inanició, alternacions endocrines, retards del creixement i descompensació del sistema digestiu.

Crisi climàtica

El 2019, el plàstic va generar 1.800 milions de tones mètriques de gasos d’efecte hivernacle (el 3,4% del total mundial). El 90% d’aquestes emissions prové de la producció de plàstics i de la conversió de combustibles fòssils. Malgrat el reciclatge i l’ús de matèries primeres alternatives, la majoria dels plàstics continuen originant-se a partir de combustibles plàstics. De fet, la indústria del plàstic representa el 6% del consum mundial de petroli. Si continuem amb el ritme de creixement actual, es calcula que la producció de plàstic serà la causant del 19% de les emissions de cara al 2040. Això preocupa especialment en el cas dels plàstics d’un sol ús. I és que el 98% d’ells ha estat produït amb matèries primeres verges.

Salut humana

Els animals no són els únics que tenen presència de microplàstics als seus organismes; nosaltres, els humans, també. Els microplàstics poden entrar al nostre organisme per inhalació, del plàstic que s’incinera, i per absorció a través de la pell, a causa de la seva presència en els cosmètics, i acumular-se als òrgans. Alguns estudis ja han establert vincles entre l’exposició als additius químics que es filtren dels plàstics amb l’obesitat, la diabetis, la mala salut cerebral o el càncer, si bé encara cal molta recerca per avaluar el seu impacte total.

CEDIDA L’illa de plàstic que sura a l’oceà Pacífic és tres vegades la mida de França

CONSELLS

Vols reduir el plàstic de la teva vida? Sis accions senzilles que pots fer avui

La forma com comprem és clau a l’hora de reduir el consum de plàstic, per això cal anar al supermercat o al mercat de manera conscient

Anna Ferran

500 milions de tones de plàstic. Aquesta és la producció mundi al anual d’aquest material. L’any 2020 vam generar un 900% més de plàstic que el 1980. El plàstic és omnipresent. Els beneficis que ofereix des d’un punt de vis ta productiu l’han convertit en imbatible. Ara bé, la mala gestió que se n’ha fet d’ell quan es con verteix en residu ha fet que avui en dia trobem plàstic en llocs on no hi hauria de ser present.

Segons dades del Parlament Europeu, als oceans hi ha més de 150 milions de tones de resi dus plàstics. De fet, Greenpeace calcula que cada any aboquem al mar uns vuit milions de tones de plàstic. El resultat: barbàries com l’illa de plàstic que sura a l’oceà Pacífic i que ocupa una su perfície d’1,6 km2 o que, de cara al 2050, hi hagi més plàstics que peixos a l’aigua, segons estimaci

ons del Fòrum Econòmic Mun dial. Davant d’això, només hi ha una actitud possible: reduir, tant com sigui possible, el nostre con sum de plàstic. A continuació, t’expliquem alguns petits gests que pots fer, que no suposaran cap canvi dràstic a la teva vida, però que sumats, poden marcar la diferència.

Comprar, la gran decisió Si estem decidits a fer el pas i vo lem reduir el nostre consum de plàstic, el primer que hem de fer és fixar nos en la nostra compra del supermercat. Fa molts anys que a Catalunya, les bosses de plàstic s’han de pagar. Aquesta mesura no busca l’enriquiment, sinó la dissuasió. A ningú li agra da haver de gratar se les butxa ques per haver de comprar una bossa de plàstic que, en molts ca sos, servirà únicament per fer un trajecte i després anirà a la bros

sa. Les bosses de comprar reuti litzables, siguin de roba, de malla o fins i tot de plàstic resistent d’alta durabilitat, són un primer pas per a contribuir a la reducció dels residus plàstics. No te l’obli dis i duu la sempre amb tu.

Aquesta no és l’única acció a favor del planeta que podem fer mentre comprem. I és que, si volem disminuir l’ús del plàstic, hem d’apostar pels productes a dojo i a doll i evitar així l’ús de molts envasos que s’utilitzen un cop i es llencen i que, sovint, porten combinacions de plàstics que dificulten el seu reciclatge mecànic. A la secció de fruita i verdura, no agafis les safates preparades envasades amb film i porexpan o la fruita que va dins de bosses de plàstic i agafa la que està a dojo. A la carnisseria o la peixateria, pots portar els teus recipients de casa. Cal tenir en compte que pròximament

L’any 2020 vam generar un 900% més de plàstics que els que es produïen el 1980

els grans establiments estaran obligats per llei a disposar d’una secció de tota mena de produc tes a dojo i a doll, recuperant el model antic, que era molt més sostenible. I un últim consell per quan siguis al supermercat, no compris xiclets, ja que inclouen plàstic en la seva composició. Ara bé, no totes les decisions de compra passen pel supermer cat. Si volem posar el nostre gra de sorra en la lluita contra la con taminació per plàstics, la nostra imatge i cura personal també hi té molt a dir. Evita l’ús de cos mètics i productes d’higiene que continguin microplàstics. Hi guanyarà la teva pell i el planeta. Fes te amb un raspall fet de ma terials naturals, com fusta i fibres i aposta per roba sostenible feta amb teixits naturals.

Reutilitza i reduiràs

Viure una vida amb menys plàs tic és possible, però, sempre ens toparem amb ocasions on hau rem de comprar una ampolla d’aigua o uns aliments envasats. Després del seu primer ús, re utilitza’ls. Així estaràs evitant la producció d’un nou plàstic. I quan se li acabi definitivament la vida útil, recicla’ls correctament.

La posidònia, l’aposta de Cambrils per crear experiències turístiques sostenibles

‘Viu la posidònia’ és un projecte compartit amb Eivissa i Dénia per preservar aquestes plantes marines que protegeixen les platges

Redacció Cambrils està ultimant una ba teria de propostes a favor de la identificació, sensibilització i revalorització de les praderies de posidònia a través d’experi ències turístiques sostenibles, en col·laboració amb empreses i entitats locals com el Club Nàutic Cambrils, Nàutic Parc, Glups Diving o el Cambrils Club Natació, així com la Con fraria de Pescadors, o del recent inaugurat Ride&Surf, a més de la Universitat Rovira i Virgili.

La iniciativa s’emmarca en el projecte Viu la Posidònia, compartit amb els municipis d’Eivissa i Dénia, que ha acon seguit una ajuda del programa Experiencias Turismo España dins del Pla de Recuperación, Transformación y Resiliencia, finançat amb els fons europeus Next Generation.

Una de les primeres accions de visualització que va servir com a presentació del projecte va ser la recent exposició L’Art de la Posidònia, inaugurada el

passat mes d’abril a la galeria de l’artista cambrilenc David Callau, que va comptar amb quadres realitzats amb una tèc nica innovadora que incorpora posidònia, però també amb ceràmica feta a Dénia amb la planta, joieria inspirada en ella arribada d’Eivissa i fotografies de les praderies de Cambrils i Eivissa.

L’objectiu de la iniciativa és

ajudar a la sensibilització del valor natural d’aquesta planta aquàtica encara poc coneguda, bàsica per a l’equilibri mediam biental marí, ja que proporcio nen un espai per la reproducció de les espècies marines, són una font directa de producció d’oxigen, i permeten l’amorti ment de la mar de fons i de les onades reduint l’erosió de la costa.

Portar cistells o bosses de malla per anar a comprar és bàsic.

La posidònia és bàsica per l’equilibri mediambiental marí.

CEDIDA - URV

La preservació dels ecosistemes, clau en l’adaptació al canvi climàtic

Agbar promou el desenvolupament d’infraestructures verdes, basades en la natura, per preservar la biodiversitat i adaptar-se als efectes del canvi climàtic

CEDIDES

Redacció

La natura fa front a una perillo sa espècie invasora: el plàstic. Aquest any, el Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra cada 5 de juny per part de les Nacions Unides, crida a llui tar contra aquest desafiament, que perjudica la salut huma na i amenaça la biodiversitat. Cada any es produeixen al món més de 400 milions de tones de plàstic, i al voltant de 20 mili ons d’aquests residus acaben als llacs, rius i mars. Davant d’aquesta situació, la clau és protegir els ecosistemes, tant terrestres com marins, i im plantar noves pràctiques més respectuoses amb el planeta. En aquest sentit, Agbar promou el desenvolupament d’infraes tructures verdes, basades en la natura, per preservar la biodi versitat i adaptar se als efectes del canvi climàtic.

A Sant Joan les Fonts (Giro na), per exemple, juntament amb el Consell Comarcal de la Garrotxa i l’Ajuntament, la companyia ha dut a terme un projecte de restauració ambien tal dels aiguamolls artificials de depuració, que formen part de la depuradora de Begudà i que afavoreixen la biodiversitat del parc natural de la Garrotxa. El projecte ambiental ha tin gut com a objectiu la restaura ció d’estanys d’aigua perma nent i la millora de la qualitat ecològica dels ecosistemes. S’ha transformat una zona erma en un prat de flors silvestres, la qual cosa afavoreix la presència d’insectes, i s’han instal·lat es tructures que potencien refugis de fauna per a ratpenats, amfi bis i pol·linitzadors.

Amb aquesta actuació es contribueix, a més, a millorar la qualitat de l’aigua del riu Turo nell, ja que una part de l’aigua ja depurada es fa passar per aquesta solució basada en la natura, la qual millorarà encara més la seva qualitat. Aquesta restauració es converteix en una mesura per a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic en una zona d’especial valor per a la biodiversitat.

Al Delta de l’Ebre, Agbar ges tiona els aiguamolls de depu ració, de més de 140 hectàrees, que depuren l’aigua utilitzada en el cultiu de l’arròs. Aquesta solució basada en la natura es gestiona d’acord amb criteris de biodiversitat i ha esdevingut un

espai de gran valor ecològic. El 2020, els aiguamolls artificials de depuració d’Illa de Mar i de l’Embut van ser declarats reser va natural de fauna salvatge per la Generalitat de Catalunya.

Avui dia, és una zona d’alt interès ornitològic, on s’han observat 48 espècies diferents, 33 d’incloses en el catàleg d’es pècies amenaçades. Aquests ai guamolls ofereixen espais ido nis per a les aus (refugis, zona d’alimentació i nidificació), per a l’observació ornitològica, els passeigs naturalistes i l’educa ció ambiental.

Així mateix, per protegir la

natura, és fonamental impulsar l’economia circular. Un exem ple paradigmàtic és l’evolució de les depuradores tradicionals en ecofactories, un model, im pulsat per Agbar, que se susten ta en la digitalització i la tecno logia d’avantguarda, i que té per objectiu implantar una gestió sostenible de l’aigua, principal ment a través de la regeneració, la generació d’energies renova bles per assolir l’autosuficiència energètica de les plantes i l’as soliment del residu zero.

Aquest sistema pretén cobrir el 100% de les seves necessitats energètiques amb recursos pro

pis a base de biogàs procedent de fangs del procés de depuració de les aigües, i d’energia solar, amb un balanç zero de depen dència energètica i d’emissions de diòxid de carboni.

Ecofactories i aigua regenerada

Però les ecofactories tenen una altra funció estratègica: donar una segona vida a l’aigua a tra vés del tractament de regene ració. L’aigua regenerada s’obté a partir de l’aplicació d’un trac tament addicional a l’aigua de purada i es fa servir actualment per a usos ambientals (cabals

tural, i contribueix, d’aquesta manera, a protegir i restaurar la biodiversitat i els ecosistemes.

Agbar és un referent inter nacional en la gestió sostenible dels recursos hídrics i un grup capdavanter en la regenera ció d’aigua. La regeneració és una aliada del medi ambient. Per exemple, per a la recàrrega d’aqüífers. Comaigua, empresa del grup Agbar, lidera un pro jecte per injectar aigua a l’aqü ífer del Baix Camp, seleccionat en la primera fase del programa Life 2020 de la Unió Europea. El projecte REMAR proposa utilitzar una tecnologia natu ral per recarregar lo amb aigua tractada provinent de l’estació depuradora de Cambrils. Una solució respectuosa amb el

Al Delta de l’Ebre, Agbar gestiona els aiguamolls de depuració, de més de 140 hectàrees, que depuren l’aigua utilitzada en el cultiu de l’arròs

El projecte REMAR utilitza tecnologia natural per a recarregar l’aqüífer del Baix Camp

medi ambient, segura i eficient per millorar el nivell hídric de l’aqüífer.

ecològics, recàrrega d’aqüífers i manteniment de zones hu mides), industrials (usos no potables), de reg agrícola i usos municipals (reg de zones ver des, neteja de clavegueram i de carrers, principalment).

D’aquesta manera, es pot assegurar la disponibilitat i la qualitat dels recursos hídrics, sense dependre de la pluja o de l’extracció d’aigua de recursos superficials i subterranis, amb la qual cosa es minimitza l’im pacte dels períodes de sequera. L’ús d’aigua regenerada permet, també, reduir dràsticament l’extracció d’aigua del medi na

Amb tot, és imperatiu reco nèixer la importància de pro tegir el nostre medi ambient i actuar de manera responsable per procurar un futur sosteni ble per a les pròximes generaci ons. La crisi ambiental a la qual ens enfrontem requereix acci ons immediates i contundents per part de tots els sectors de la societat. Hem d’adoptar pràc tiques més sostenibles, reduir la nostra petjada de carboni, conservar els recursos naturals, preservar la biodiversitat i pro moure un estil de vida en har monia amb la natura.

Només a través d’un com promís col·lectiu i d’un canvi de mentalitat podrem preservar la bellesa i la vitalitat del nostre planeta. El moment d’actuar és ara, no ens podem permetre el luxe de continuar ignorant la crida urgent de la Terra. És l’ho ra de protegir i cuidar el que en definitiva és la nostra llar.

A la imatge superior, un dels aiguamolls de depuració del Delta de l’Ebre, que depuren l’aigua utilitzada als cultius. A la imatge inferior, els aiguamolls artificials de depuració de Begudà a Sant Joan les Fonts (Girona).

El deteriorament ambiental ja supera els límits de seguretat i justícia

Ho alerta un treball publicat a la revista científica ‘Nature’, que per primer cop avalua la salut del planeta des d’una perspectiva d’equitat

EFE

La ciència ha fixat per primera vegada quins són els límits de se guretat i de justícia que no hauri en de sobrepassar els principals indicadors de deteriorament ambiental i ha conclòs que algu nes d’aquestes línies vermelles ja s’han creuat i que molts dels impactes en el benestar dels hu mans són ja inevitables.

Així doncs, els científics han fixat en 1,5 graus el límit «segur» per sobre del qual no hauria de pujar la temperatura mitjana de la Terra per a evitar una alta probabilitat de múltiples punts d’inflexió climàtics: aquest lí mit encara no s’ha incomplert. Ara bé, fixa en un 1 grau el límit considerat «just» per a evitar una alta exposició a danys significa tius causats pel canvi climàtic. I aquest límit ja l’hem incomplert. Convocats per l’organització in ternacional Future Earth, mig

centenar d’investigadors perta nyents a la Comissió de la Terra –una plataforma internacional de científics que col·laboren per un món més sostenible– publicaven la setmana passada a la revista Nature les conclusions del seu treball i apuntaven quins són aquests llindars que no s’hauri en de creuera per a salvaguardar un planeta que pugui suportar el benestar humà.

Els límits que els científics qualifiquen de «segurs» són els que garanteixen unes condicions estables i resilients a la Terra; els «justos» són els que minimitzen l’exposició humana als danys més significatius, com la pèrdua de vides, els desplaçaments for çosos, la manca d’aliments i de recursos com l’aigua, la seguretat nutricional o les malalties.

Més enllà del clima

A més del clima, els investiga

dors han fixat aquests límits «segurs» i «justos» també en termes de biodiversitat, aigua dolça, i diferents tipus de conta minació de l’aire, el sol o l’aigua. Han conclòs que en la majoria dels casos s’han superat i que els humans estem assumint riscos «colossals» i estem posant en risc l’estabilitat i la resiliència del planeta.

Mantenen, per exemple, que entre el 50 i el 60% de la natura global hauria de restar intacta (incomplert, tant en termes de seguretat com de justícia); que el percentatge d’alteració del cabal de l’aigua superficial no hauria de superar el 20% (incomplert); o que l’aprofitament de l’aigua subterrània no ha de ser superi or a la capacitat de recàrrega dels aqüífers (incomplert també, tant en termes de seguretat com de justícia).

Els investigadors han advertit

també que els cicles de fertilit zants com el nitrogen o el fòsfor superen també els límits que es consideren segurs i justos i que moltes de les activitats humanes estan alterant els fluxos naturals de l’aigua, alliberant quantitats excessives de nutrients als rius, cosa que planteja amenaces greus per als ecosistemes i per a les contribucions vitals que fan al benestar de les persones.

L’habilitat de la Terra

El treball presenta per primera

Fins ara, s’ha posat el focus a limitar l’escalfament global, però hi ha altres aspectes que no es poden oblidar com la biodiversitat o la contaminació

tius justos per a prevenir danys significatius i garantir l’accés als recursos a les persones i trans formacions justes per assolir aquests objectius», ha corrobo rat Joyeeta Gupta, copresidenta de l’entitat i professora de la Uni versitat d’Amsterdam.

vegada xifres quantificables i una base científica sòlida per a avaluar la salut del planeta no només en termes d’estabilitat i resiliència, sinó també en termes de benestar humà, equitat i justí cia, subratlla l’investigador suec Johan Rockstrïm, copresident de la Comissió de la Terra, autor principals i director de l’Institut d’Investigació de l’Impacte Cli màtic de Potsdam.

«No podem tenir un planeta biofísicament segur sense jus tícia; això inclou establir objec

El treball dels investigadors conclou que el sistema de la Ter ra està en perill i que els objectius globals s’han centrat en el canvi climàtic i en limitar l’escalfament global, però incideix que totes les evidències científiques mostren amb claredat que cal gestionar la resta de sistemes i processos biofísics que determinen l’habi tabilitat de la Terra.

Una transformació segura i justa cap a un planeta manejable requereix una acció col·lectiva urgent de múltiples actors, es pecialment dels governs i les empreses, per actuar dins dels límits del sistema terrestre per a mantenir intacte el suport vital del planeta, conclouen els inves tigadors. I alerten que l’adminis tració dels béns comuns globals «mai ha estat més urgent o im portant».

El treball indica que el 50% de la natura hauria d’estar intacta.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Anna Ferran

12 de maig. Un dia per a marcar al calendari. I no per un motiu positiu. Enguany, per segon any consecutiu, aquesta ha estat la jornada en la qual Espanya ha consumit tots els recursos naturals que hauria d’exhaurir al llarg de l’any. Dit d’una altra manera, des del passat 13 de maig estem vivint a crèdit, su mant dia rere dia un deute amb el planeta que mai li podrem retornar. El dia que ex haurim els recursos i entrem en números vermells s’anomena Dia de la Sobrecapaci tat de la Terra, en anglès Overshoot Day Des de 1971 que es calcula i només cal fer un cop d’ull ràpid a les gràfiques per veure com, a mesura que avancen els anys, esgo tem els recursos més aviat. L’any 1971, el conjunt de la humanitat necessitava tots els recursos que ofereix el planeta en un any per a sobreviure, és a dir, féiem cau i net. D’ales hores ençà, però, el període s’ha anat escur çant. Actualment, necessitem els recursos que produirien 1,75 planetes per a satisfer les nostres demandes actuals. El problema és que no disposem d’una segona Terra de la qual continuar extraient els recursos. És per això que experts i organitzacions mediam bientalistes alerten constantment del perill i el greu impacte que comporta en termes de biodiversitat i supervivència dels ecosiste mes consumir per sobre de les possibilitats

VIURE EN NÚMEROS VERMELLS

AMB EL PLANETA

El 12 de maig Espanya ja havia exhaurit els recursos naturals que hauria de gastar en un any

del planeta. A hores d’ara ja ens està passant factura i s’aguditzarà amb el pas del temps, ja que cada vegada tensem més la capacitat regeneradora de la natura.

Models insostenibles

El Dia de la Sobrecapacitat, però, no és el mateix en tots els països. El d’Espanya va ser el 12 de maig, però hi ha països que fa mesos que ja han registrat aquesta trista data. El primer país en arribar a l’Overshoot Day va ser Qatar, el 10 de febrer. El van seguir Lu xemburg, el 14 del mateix mes i el Canadà, els Estats Units i els Emirats Àrabs Units, el 13 de març. Per contra, es calcula que paï sos com l’Equador o Jamaica no assoliran el Dia de la Sobrecapacitat fins al desembre. Aquestes diferències posen sobre la taula quins països tenen un model de vida soste nible i quins, totalment insostenible.

La Global Footprint Network, una or ganització d’investigació internacional, és l’encarregada de fer el monitoratge del dèfi cit ecològic. El seu objectiu és oferir a eines

i dades que ajudin a les institucions a prendre decisions dins dels límits ecològics del planeta. Concretament, per a cal cular la sobrecapacitat analitza dos paràmetres: la biocapacitat (la capaci tat de regeneració biolò gica), i la petjada ecològi ca (la nostra demanda de recursos).

Si tothom visqués com un nord americà, necessitaríem cinc Terres per a abastir nos i cobrir les demandes de recursos natu rals. Si tothom s’equiparés al ritme de vida espanyol, caldrien 2,8 planetes. En el cas d’Espanya, enguany s’ha mantingut estable respecte a l’any passat, ja que en ambdós anys el Dia de la Sobrecapacitat va ser el 12 de maig. Ara bé, l’any passat es va avançar 13 dies respecte al 2021, que va ser el 25 de maig. El 2020, va ser el 27 de maig, el 2019, el 29 i el 2018, l’11 de juny; de manera que cinc anys hem accelerat la nostra insostenibilitat un mes. Davant d’aquesta situació, toca pre guntar se què podem fer per a revertir i ajor nar l’Overshoot Day. Acabar amb el 50% del malbaratament d’aliments a escala mundial suposaria ajornar 11 dies aquesta data. I re duint a la meitat l’ús del cotxe, l’ajornaríem 10 dies més. Segons els càlculs de la Global Footprint Network, si cada any aconseguim ajornar 4,5 dies aquest dia, l’any 2050 tor naríem a viure dins dels límits del planeta. No està tot perdut.

Si tothom visqués com els ciutadans de Nord-Amèrica, caldrien els recursos de cinc planetes per abastir-nos.

Aigua neta per protegir la natura i la salut de les

persones

Aquest any, el Dia Mundial del Medi Ambient porta com a lema ‘sense contaminació, sense plàstics’ i ens convida a passar a l’acció per preservar i tenir cura del nostre entorn

Redacció

Ematsa planifica la seva activitat alineant se amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per les Nacions Unides. Són 17 objectius encaminats a reduir la pobresa, lluitar contra el canvi climàtic, entre d’altres. L’objectiu 6 se centra en l’Aigua Neta i el Sanejament. En aquest sentit, Ematsa s’encarrega dels processos de depuració i trac tament de les aigües residuals a través de les EDAR, les Estacions Depuradores d’Aigua Residual. Es tracta de processos on s’eli mina la càrrega contaminant de l’aigua utilitzada per retornar la al medi natural amb els mínims riscos ambientals o destinar la a altres usos.

La depuració es realitza en diversos passos on es van extra ient els diversos residus que ar riben a través de la xarxa de cla vegueram, és a dir, hi arriba tot el que llencem per les aigüeres, les tasses del vàter i els embor nals i altres punts de desguàs de la xarxa.

A les estacions de depuració arriben una gran quantitat de residus impropis, que hi arri ben pel mal ús de la xarxa ja que sovint s’hi aboquen deixalles com si fos una paperera. A Tar ragona, durant l’any 2022, s’han recollit 149,88 tones de residus sòlids que es llencen al clave gueram, sobretot tovalloletes. També s’han retirat 3,6 tones de greixos i olis. A més, a través

de les xarxes de retenció instal· lades en els sobreeiximents de

la xarxa de clavegueram, s’han recollit 10 tones de residus, que en episodis de pluges tor rencials poden acabar abocats al medi natural. En total són 163,48 tones de residus abocats a la xarxa de clavegueram.

Aquests residus provoquen obstruccions en els col·lectors amb les conseqüents avaries i rebaixa de la vida útils dels

equips. La retirada, neteja, re paració d’equips i millores han suposat una despesa de prop de 250.000 euros en el darrer any.

Però a més, aquests residus, es pecialment les tovalloletes, cau sen un greu impacte ecològic, ja que s’acumulen als abocadors i una part acaba al medi natural, afectant la biodiversitat.

Per això en el Dia Mundial

del Medi Ambient, des d’Emat sa fan una crida a tenir cura de l’aigua i del medi ambient. És important no llençar per la tas sa del vàter o aigüeres medica ments, olis, pintura o productes com dissolvents, fertilitzants, burilles o d’altres residus sòlids com tovalloletes, bastonets de les orelles, etc. És l’hora de la natura.

Operari d’Ematsa a l’estació de depuració de Tarragona duent a terme el cribratge dels residus provinents de les aigües residuals.

A Tarragona, durant l’any 2022, es van recollir més de 163 tones de residus sòlids abocats a la xarxa de clavegueram

Una economia respectuosa amb la biodiversitat crearia un milió de llocs de feina

Un estudi promogut per diverses ONG mediambientalistes evidencia que només es destina un 0,12% del PIB espanyol a protegir la biodiversitat

Anna Ferran

Protegir el medi ambient i la biodiversitat és prioritari. Tan mateix, les xifres econòmiques demostren que no ho està sent. Un informe promogut per Ami gos de la Tierra, Ecologistas en Acción, SEO BirdLife i WWF evidencia que a Espanya només s’inverteix un 0,12% del seu PIB en mesures de protecció de la biodiversitat i el territori. Actu alment, 327.000 persones treba llen en l’àmbit ambient, una xifra que està estancada i que suposa un 1,78% de la població activa ocupada. Segons la investigació, la força laboral actual és del tot insuficient per a impulsar una veritable transició verda. Cal culen els promotors del treball que, si s’impulsés un escenari de transició intensa, caldria un milió de nous llocs de treballs vinculats a la cura i protecció del medi ambient.

SOSTENIBILITAT

L’informe contempla tres es cenaris de futur possibles, a data 2028, sobre els quals fa una pro jecció de l’evolució de l’ocupació vinculada a la protecció de la biodiversitat. El primer escena ri, anomenat Tot continua igual, comporta una continuïtat de les polítiques actuals. Això compor taria un creixement de l’ocupa ció del 5,2% i pocs canvis en el grau de protecció. El segon esce nari que modela l’estudi és una transició suau per assolir les me tes marcades pel Conveni de la Biodiversitat Biològica, l’Agenda 2030 i l’Estratègia de Biodiver sitat. En aquest cas, l’ocupació creixeria un 12,3%, a causa de dos factors, d’una banda, l’aug ment de la contractació per a donar resposta a les necessitats de compliment de les metes i, de l’altra, perquè l’estudi proposa que les jornades laborals siguin de 32 hores. Si la transició fos in

tensa, el tercer escenari previst, l’ocupació creixeria un 12,7% i això ens aproparia a complir ob jectius, i no metes com en l’esce nari 2, marcades pels ODS i altres acords internacionals.

Els sectors implicats

Aquesta nova ocupació, segons l’informe, es generaria en diver sos sectors, com els professionals i tècnics de les ciències naturals, la restauració ecològica, la ges tió de conflictes –especialment socioambientals–, la prevenció d’incendis, l’educació ambiental, la regulació ambiental, el sector agropecuari i el sector pesquer. Novament, el treball posa valors a com evolucionaries algunes d’aquestes professions en funció dels tres escenaris.

Pel que fa als professionals dedicats a la prevenció d’incen dis, en l’escenari on tot segueix les dinàmiques actuals, es cre

Borges presenta la primera terrina d’Oli d’Oliva Verge Extra compostable del mercat

Aquesta innovació permetrà a l’empresa reduir notablement la seva petjada ecològica, reafirmant el seu compromís mediambiental

Redacció

Borges International Group pre senta la primera terrina d’Oli d’Oliva Verge Extra composta ble del mercat, una innovació

que permetrà reduir la petjada de carboni de la seva activitat i que començarà a comercia litzar se en els pròxims mesos sota les marques Capricho An

En el sector de la pesca, si no es fa res per canviar, més d’un miler de llocs de feina desapareixeran

arien 3.000 nous llocs de feina. Si la transició és suau, la xifra creix exponencial, ja que caldri en 69.000 nous treballadors per ocupar se de tasques de pre venció d’incendis. En cas que la

transició fos intensa, aquesta xi fra pujaria fins als 172.000 nous llocs creats.

L’àmbit en el qual es pot gene rar més ocupació és l’agropecua ri. Només en un escenari soste nible de transició suau, caldrien 137.000 nous professionals. La xifra es dispara si la transició en els pròxims cinc anys es fa de for ma intensa, assolint els 740.000 nous llocs de feina generats.

El treball també va les predic cions de futur pel sector pesquer amb conclusions destacables. I és que si es manté la línia actual, el sector perdrà més d’un miler de llocs de feina, per la manca d’espècies. En canvi, s’aposta per un model sostenible i respectuós amb la biodiversitat, es podri en crear entre 12.000 (transició suau) i 56.000 (transició intensa) llocs de treball.

daluz i Borges.

La nova terrina, fabricada en plàstic compostable, es podrà dipositar al contenidor orgànic un cop usada, ja que es degrada

a través d’un curt procés indus trial quedant pràcticament des composta en menys de 6 mesos. Una millora que arriba fruit del treball constant de Borges per reduir el seu impacte ambi ental i reforçar el seu compro mís amb la cura de l’entorn. El projecte s’ha desenvolupat grà cies l’experiència acumulada i a la visió de futur de l’empresa en matèria de sostenibilitat, comp tant amb la col·laboració d’em preses com SP Group i ADBio plastics.

El president executiu i con seller delegat de Borges, David Prats, remarca que «la sosteni

bilitat forma part de l’ADN de Borges i de la nostra raó de ser. Som conscients de la importàn cia de reduir l’impacte mediam biental i treballem cada dia en això».

En aquest sentit, el grup tre balla perquè els seus productes estiguin pensats amb criteris sostenibles i d’ecoinnovació, amb l’objectiu d’oferir als con sumidors referències respectu oses amb l’entorn.

Caldran professionals en els àmbits de la restauració ecològica o l’educació ambiental, entre altres.

TRIBUNA

La importància d’allò insignificant

diverses mesures instaurades en els dar rers anys i destinades a afavorir la nos tra relació individual i col·lectiva amb el medi ambient.

És innegable que, en les darreres dèca des, la consciència social i la proactivi tat en la conservació del medi ambient s’han vist àmpliament incrementades. És cert que hem millorat en aquests àmbits, però encara és més cert que ens queda molt per fer.

I no parlo només de les administra cions o de les grans empreses, perquè el medi ambient és una qüestió que ens afecta a totes i cadascuna de les perso nes que convivim a la Terra, no ja com a treballadors, pares, empresaris o legisla dors, sinó com a individus. És per això

EMPRESA DESTACADA

que cadascú de nosaltres, en la mesura de les seves possibilitats i del seu àm bit d’actuació quotidiana, hem de fer el possible per ajudar el medi ambient i per conscienciar el nostre entorn que també ho faci. I és que, per insignificant que pugui semblar, la implicació indivi dual en un assumpte global és més que necessària i important.

A la Pobla en som molt conscients de la situació i apostem per la preservació del medi ambient com un eix principal de l’acció municipal. Per això, avui som un municipi més sostenible, gràcies a

Gomà-Camps reforça l’aposta per la sostenibilitat en el 265è aniversari

L’empresa de la Riba ha estat pionera en la producció de paper tissú reciclat per a múltiples sectors

Anna Ferran

Fer del respecte i la protecció del medi ambient la pedra angular per al creixement d’una em presa. Aquesta és l’aposta que fa anys que està duent a terme Gomà Camps. La companyia, que enguany celebra el seu 265è aniversari, és un referent a l’Es tat i a Europa a l’hora d’oferir solucions sostenibles de paper tissú per a diferents sectors.

Els seus orígens es remun ten a la Riba, l’any 1758, quan la família Camps va començar a fabricar paper per a documents oficials. Un segle més tard van engegar la producció de paper per a la indústria tabaquera fins a principis del segle XX quan

van introduir se en el sector del paper per a embalatges. A partir dels anys 60, van iniciar la pro ducció de paper higiènic, intro duïnt se així en el sector del pa per tissú. D’aleshores ençà, han viscut una trajectòria ascen dent, gràcies a la diversificació de productes, la internacionalit zació, l’aposta per la tecnologia més puntera i la sostenibilitat.

A l’any 1986, quan poc en sa bíem sobre el reciclatge i l’eco nomia circular, Gomà Camps va començar a fabricar paper tissú a partir de paper recuperat, marcant una fita històrica que canviaria la seva forma de pro duir. El 2015, es van convertir en la primera empresa de l’Estat del

sector del paper tisú en aconse guir la certificació ecològica eu ropea Ecolabel. Ara tenen més de 500 productes amb aquesta certificació i una trentena més que estan en tràmits per a obte nir la, cosa que fa de la gamma de productes reciclats de Gomà Camps una de les més extenses del mercat. Bona mostra d’això en són les xifres de l’any passat. Al 2022 van produir 29.041 to nes de paper reciclat, cosa que suposa un 8,2% més que l’any anterior. I no s’aturen aquí.

Un dels objectius que s’han marcat en el seu Pla Estratègic de Sostenibilitat 2022 2026 és augmentar la seva capacitat productiva per a fabricar pro

ductes reciclats, mitjançant el projecte 100% reciclat. L’any passat van dissenyar el pla d’im plementació i enguany comen çaran a desplegar lo.

Gestió dels recursos Com a empresa estretament vinculada als recursos naturals, com són la pasta de paper i l’ai

Estem renovant gradualment l’en llumenat públic amb bombetes de baix consum i millorant la xarxa de clave gueram i recollida d’aigües pluvials per aconseguir un sistema més eficient; hem instal·lat plaques solars al Complex Esportiu Municipal; hem implantat el sistema de recollida selectiva i n’hem fet campanyes per fomentar ne l’ús; hem instal·lat una estació de càrrega de vehi cles elèctrics. Aquests són només alguns dels exemples que guien el nostre futur com a poble mediambientalment cons cient i responsable.

Però això no és suficient. L’acció de les administracions necessita la col· laboració de la ciutadania perquè, en de finitiva, som les persones qui fem possi bles els canvis. Des de l’Ajuntament de la Pobla volem convidar a tothom a con tribuir en tot allò que estigui a la seva mà, perquè el medi ho és tot.

El 2022, van produir més de 29.000 tones de paper reciclat, un 8,2% més que l’any anterior

gua, a Gomà Camps són plena ment conscients que una gestió eficient dels recursos és fona mental. Tota la pasta de paper que utilitzen és d’origen reciclat o prové de plantacions certifica des, que han estat gestionades de forma responsable.

Així mateix, han fet seu el lema de fer més amb menys

i l’apliquen a tota la cadena productiva. Per exemple, han optimitzat el procés productiu a través de la minimització de minves, que reintrodueixen a l’inici del cicle productiu. Valo ritzen un 93% dels residus que generen i estan treballant inten sament per a trobar solucions per al 7% restant. Pel que fa a l’aigua, compten amb una plan ta de tractament que els permet recircular entre el 70 i el 80% de l’aigua, per a fer la servir en processos auxiliars.

Aquestes metes assolides són el fonament en el qual se sus tentarà el futur d’una compa nyia pionera, que ha mostrat al llarg dels seus 265 anys d’histò ria com la producció sostenible és possible.

La planta depuradora els permet recircular el 80% d’aigua.

CEDIDA

JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

A la Pobla apostem per la preservació del medi ambient i avui som més sostenibles

Anna Ferran

La moda, o més ben dit, el sector tèx til és la segona indústria més conta minant del món. Abans teníem dues temporades a l’any, després vam passar a quatre. Seguidament, es van incorpo rar les col·leccions càpsula, les novetats setmanals i actualment les tendèn cies s’actualitzen dia a dia, analit zant les reaccions dels usuaris a les xarxes per a decidir quina peça pro duir i quina suprimir. És el regne del fast fashion. Aquesta moda ràpida, que ens obre una varietat infinita d’opcions a escollir, ho fa a costa de la qualitat del producte, dels drets de les persones que la produeixen i, sobretot, ho fa a costa del medi ambient. Són molts els experts que avisen que hem entrat en una espi ral perillosa i que cal posar hi fre. A la Canonja, han decidit passar a l’acció i, per això, han dedicat l’Eco verd, la setmana del medi ambient, a conscienciar sobre la contamina ció generada per la indústria tèxtil i promoure un model de consum responsable.

Cada any, l’Ecoverd posa el focus so bre un aspecte concret i organitza tota mena d’activitats lúdiques, culturals i educatives per a sacsejar les consci ències dels canongins i canongines, des dels més petits fins als més grans. Enguany, l’esdeveniment, organitzat per la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de la Canonja, ha vol

INICIATIVA DESTACADA

LA CANONJA PLANTA CARA AL ‘FAST FASHION’

L’Ecoverd

CEDIDES

Ara bé, la Fira de Roba de Segona Mà no va ser només un punt de venda, sinó que es van programar nombroses activitats, entre les quals en destaquen un taller d’Upcycling, una pràctica que consisteix a reutilitzar roba vella, per a fer ne de nova. L’Associació Mirada Violeta va ensenyar als participants a fer scrunchies, gomes de roba per als cabells i taps per al got per a una festa segura. L’Associació Juvenil Mico de la Canonja va organitzar un campionat sobre el món del re ciclatge. Per la seva banda, l’Art de Cosir va oferir el taller Do It Yourself, de reciclatge creatiu, en el qual els participants van crear un Ninot amb encant, mitjançant roba vella, com ara samarretes, bufandes, mit jons, etc.

Iniciar a les bases

gut posar sobre la taula els problemes ambientals associats a la moda actual. En total, s’han programat prop d’una vintena d’activitats, que van començar el passat dimarts, dia 30 de maig, i que van finalitzar ahir, amb l’espectacle in fantil Els secrets del fons del mar.

La segona mà està de moda

La proposta més destacada d’aques

ta nova edició de l’Ecoverd ha estat la Fira de Roba de Segona Mà, que es va celebrar la tarda de dissabte. Cente nars de persones s’hi van apropar per vendre i comprar tota mena de roba. La peculiaritat d’aquesta fira és que les peces es van vendre per un preu mà xim de 5 euros i que tots els beneficis, així com aquella roba que al final no va trobar comprador, es van destinar

a Càritas. Així doncs, la fira no només ha contribuït a donar una nova vida a molta roba que, o bé s’hauria quedat oblidada al fons de molts armaris o bé s’hauria llençat, sinó que ha servit per a col·laborar amb una iniciativa social, com és el projecte Moda Re de Càritas, que promou la inserció laboral, el reci clatge, l’economia circular i la correcta gestió dels residus.

Els infants i joves seran els verita bles artífexs del canvi de paradigma que el planeta ens demana. És per això que una part important de les activitats programades en aquesta edició de l’Ecoverd s’han dit a terme als centres educatius canongins. Manua litats, jocs participatius per fomentar el pensament crític, tallers de costura per aprendre a donar una nova vida a la roba que ja no ens posem i activitats de conscienciació sobre el consum res ponsable han acabat d’arrodonir l’Eco verd, que ha fet de la sostenibilitat una tendència que no passa de moda.

A l’esquerra, el taller per a fer scrunchies. A la dreta, dues visitants de la fira, mirant roba de segona mà.

2023 ha posat el focus en els problemes ambientals de la moda actual

Fet a Pack Studios Tarragona

Tancar el cicle de vida dels plàstics

Alineats amb els seus objectius de sostenibilitat i de transformació dels residus plàstics, Dow ha desenvolupat una nova família de resines postconsum (PCR) sota la marca REVOLOOP™, que permeten el reciclatge mecànic i incorporen material reciclat postconsum. S’utilitzen per a oferir alternatives més sostenibles en els mercats logístics o de la gespa artificial, entre altres. Una solució revolucionària que tanca el cicle de la vida del producte eliminant el residu plàstic i donant-li una segona vida.

Plàstic circular?

A Dow, és possible

Els recursos són limitats i hem d’assegurar-nos que tinguem un planeta avui per a nosaltres i demà per als nostres fills. Sostenibilitat significa, per a Dow, treballar de la manera més eficient perquè puguem conservar el nostre medi ambient i fer cada vegada un millor ús dels recursos. És el que motiva la companyia a desenvolupar solucions circulars i amb baixa petjada de carboni en el seu camí cap a la neutralitat climàtica. En definitiva, solucions millors. Un dels grans objectius de Dow és assolir la circularitat dels plàstics, garantint la funcionalitat i tenint en compte tot el cicle de vida, des de l’origen i fins a la fi de l’ús del producte. El seu Centre d’Innovació Pack Studios Tarragona treballa per aconseguir-ho.

Centre d’Innovació Pack Studios Tarragona

Pack Studios Tarragona és el resultat de diversos anys de desenvolupament i inversió. Ha estat dissenyat per a servir el mercat del packaging accelerant la innovació i donant suport als objectius de sostenibilitat de la indústria i dels clients de Dow. Està proveït d’equips d’assaig i producció de films d’última generació, tant a escala de laboratori com industrial, així com de fabricació d’envasos, cobrint aplicacions per a l’envasat i embalatge d’aliments, béns industrials, agricultura, medicina i higiene, i per al desenvolupament d’un etiquetatge sostenible. Amb la seva recent ampliació el 2022, Pack Studios Tarragona es consolida com a referent europeu en innovació i desenvolupament de solucions circulars i amb baixa petjada de carboni, el disseny per a la reciclabilitat i de la transformació cap a una indústria més sostenible i circular. El centre compte amb més de 55 persones amb una gran riquesa cultural i multidisciplinar, aportant un ambient divers i inclusiu per a promoure la innovació.

Adhesius que faciliten el reciclatge

El 2022, Dow va desenvolupar l’adhesiu rentable INVISU™ 7007, que aconsegueix evitar que les etiquetes dels envasos siguin un contaminant en el procés de reciclatge. La innovadora tecnologia emprada permet la perfecta separació de l’envàs, l’etiqueta i de l’adhesiu durant el procés de rentatge previ al reciclatge mecànic, millorant així la qualitat del procés. La reciclabilitat de la tecnologia ha estat certificada per organismes internacionals com APR als Estats Units i Cyclos HTP a Alemanya.

Menys malbaratament alimentari

Dow posa el focus en el desenvolupament de solucions d’envasat per a aliments que, utilitzant el menor contingut de material plàstic possible, ofereixin més funcionalitat i la màxima protecció al producte, per augmentar la seva vigència. Un clar exemple el trobem en l’envasat de carn. La seva gamma de segellants d’alt rendiment AFFINITY™, combinada amb altres productes del seu portfoli, permet protegir 1 kg de carn amb només 3 grams de plàstic, reduint un 75% el malbaratament alimentari.

CEDIDES

Iberdrola premia les millors iniciatives per a la convivència entre renovables, natura i persones

El president de la companyia, Ignacio Galán, ha entregat la primera edició dels Premios CONVIVE

Diàleg i col·laboració. Aquests han estat els missatges que ha volgut destacar el president d’Iberdrola, Ignacio Galán, en la primera edició dels Premios CONVIVE. Els guardons, que neixen amb l’objectiu d’avançar en la transició energètica cap a la descarbonització, reconeixen les millors iniciatives per a la convivència de les renovables, la natura i les persones.

Ignacio Galán ha assegurat que Iberdrola pretén «mobi litzar a tota la societat contra el canvi climàtic. No tenim un altre planeta, hem de cuidar d’aquest. El problema se solu ciona entre tots». El president ha recordat que la companyia fa més de 100 anys que conviu amb l’entorn, facilitant la im plantació de les renovables i promovent la cura de la biodi versitat.

Iberdrola ha organitzat aquests premis junt amb el Cen

tro de Innovación en Tecnolo gía para el Desarrollo Humano de la Universitat Politécnica de Madrid (itdUPM). Els guardons reconeixen aquelles iniciatives, aliances, empreses, accions o entitats locals que exemplifi quen la integració de les ener gies renovables amb el desen volupament socioeconòmic i la conservació de la biodiversitat a Espanya.

Els premiats han estat: enti tats locals, Pueblo Solar de Ce dillo i l’ajuntament de Revilla Vallejera; participació ciutada na, Gobierno foral de Navarra; investigació, coneixement i in novació, Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambient; emprenedoria social i empre sarial, Faramax; comunicació i conscienciació, EFEverde; pre mi extraordinari, SEO BirdLife. La companyia considera que avançar en la descarbonitza ció és essencial per aconseguir

una economia més sostenible i assolir els objectius climàtics. Com a referents mundials en la lluita contra el canvi climàtic, Iberdrola ha creat el Programa CONVIVE, una línia de millora contínua que integra totes les iniciatives i aliances que bas teixen ponts cap a una transició energètica en harmonia amb la natura i les persones.

El grup energètic vol de senvolupar impactes positius en les comunitats locals per a contribuir al desenvolupament econòmic rural i a la vertebració del territori. Així mateix, busca, amb aquesta iniciativa, crear un benefici en la biodiversitat, perquè allí on hi ha renovables, hi ha millor conservació del ter ritori i tornen a créixer espècies vegetals autòctones silvestres que, a la vegada, atrauen espèci es animals autòctones.

A nivell global, aquest projecte contribueix a la lluita contra el

canvi climàtic i, a nivell local, genera activitat econòmica i millora la biodiversitat. A més, Iberdrola vol donar a conèixer aquesta proposta per a millorar l’acceptació social de les energi es renovables.

Un exemple de convivència

El Programa CONVIVE d’Iber drola neix amb el fi de facilitar l’acceleració del desenvolu pament de les energies reno vables a Espanya. Amb aquest programa es persegueixen dos objectius. Per una banda, un

intern, impulsant la millora contínua i les millors pràctiques disponibles en la integració de les renovables en l’entorn. Per l’altra, un extern, contribuint de forma positiva al desenvolupa ment local i a la conservació de la biodiversitat a través de la col· laboració i la creació d’aliances. El programa s’estructura segons tres línies d’actuació. La primera, contribuint al des envolupament socioeconò mic, amb el reconeixement a iniciatives que fan possibles la contribució dels projectes al

desenvolupament econòmic i social a escala local, però també nacional. La segona, protegint i millorant la biodiversitat, amb accions que contribueixen a la integració de les instal·lacions en el territori i el paisatge i mi llorant la seva contribució a la biodiversitat i el seu impacte mediambiental. I la tercera, millorant l’impacte de les reno vables i l’acceptació social de la transició energètica a través de la col·laboració amb tercers.

Alguns exemples d’aquestes iniciatives són: la integració d’activitats ramaderes i agràries en l’entorn de les instal·lacions, el desenvolupament d’activitat d’apicultura i nous desenvo lupaments en agrovoltaica; el desenvolupament de la cadena de valor del sector renovable i de proveïdors en l’àmbit local; la creació de comunitats energèti ques i l’ajuda a municipis per a desenvolupar plans de desen volupaments; la participació en aliances per a definir les millors pràctiques en els projectes re novables; desenvolupar nova activitat industrial i d’innova ció, etc.

Els premiats entraran a for mar part de repositori de gua nyadors, amb especial reco neixement i amb possibilitat d’altres elements de visibilitat del seu projecte. El guardó no té retribució econòmica.

A dalt, els premiats. A sota, un projecte d’integració agrícola.

ECOSISTEMES

De la salut del medi ambient en depèn la nostra

Canvis tecnològics i socials, cap a un model d’economia circular

ARMENGOL GRAU FRANQUET

El soroll submarí: la nova amenaça que traspassa oceans

Reduir la velocitat dels bucs ajudaria

EFE

Amb l’equip adequat, el soroll que provoquen sota l’aigua els vaixells que entren i surten del port de Nova York es pot regis trar a les costes europees, asse guren els científics. I només és la punta de l’iceberg d’un pro blema de dimensions enormes i a l’alça, que afecta gairebé tots els oceans i que posa en risc la vida marina.

La Plataforma Oceánica de Canarias (Plocan) va reunir a mitjans de maig a representants d’institucions científiques de nou països europeus que tre ballen de forma coordinada per intentar tractar aquest pro blema, des de la comprensió de com afecta el soroll a casa espècies fins al disseny de nous models d’hèlices que ajudin a fer que el trànsit marítim sigui una mica més silenciós. Però amb prop de 100.000 vaixells navegant pels diferents oce ans, molts d’ells concentrats en passos amb altíssims nivells de trànsit, com el Canal de la Manxa, alguns investigadors es pregunten per què no actuar ja en el més immediat: la velocitat. Amb una simple reducció del 20% en la velocitat a la qual navega, el soroll submarí que emet un vaixell cau de manera

molt significativa, en una pro porció gairebé sempre superior, sense necessitat de canviar res en el seu sistema de propulsió, explica l’investigador de Plo can, José Antonio Díaz Ávila. Díaz Ávila reconeix que na vegar més a poc a poc pot afec tar els costos de les navilieres, perquè eleva els temps d’en trega de les mercaderies, però probablement també reduiria el seu consum d’energia. No obs tant això, defensa que aquesta és una matèria susceptible de regulació legal, tant nacional com internacional i ho planteja en els següents termes: «Si hem limitat la velocitat a les autopis tes per a evitar morts, per què no es pot reduir la velocitat de navegació per a millorar la salut dels ecosistemes marítims?»

Tots els mars estan inundats del soroll generat per l’home, amb excepcions, com l’Antàr tida i petites zones dels oceans que, per les característiques fí siques dels seus fons gaudeixen de cert silenci. El soroll és tant que, en determinades freqüèn cies, com les compreses entre 50 i 100 hertzs, és impossible saber, ja què és «soroll natural» dels oceans, perquè estan sa turades per les emissions dels motors dels bucs.

Gerent de la MANCOMUNITAT PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS URBANS

Quan mirem el calendari de dies internaci onals, descobrim una varietat interminable d’efemèrides i, en molts casos, d’un grau de concreció que ens pot atabalar. En canvi, hi ha dies que ho abasten tot. Fa cinquanta anys que el 5 de juny celebrem el Dia mun dial del Medi Ambient. Es tracta d’una efe mèride important que reivindica un tema extens, complex i cada vegada més urgent. Un error que de vegades cometem és considerar el Medi Ambient com una assig natura aïllada. És moment ja de tractar la

de forma transversal, com un tot que afecta cada aspecte de la vida. Cada acció huma na té un impacte, una petjada ecològica.

L’educació ambiental i la consciència eco lògica marquen la forma com consumim i gestionem els residus, com adquirim béns i productes, com ens movem i ens cuidem.

L’educació ambiental no és un programa a memoritzar, sinó una forma de vida que acaba per determinar les nostres accions: és aprenentatge i presa de decisions cons tants. La consciència ecològica es materia

litza en la nostra vida diària, a casa i a la fei na, en els nostres hàbits d’higiene i formes de mobilitat. I, quan l’acció passa d’indivi dual a col·lectiva, creix exponencialment. I esperem que això ho faci, perquè ens hi juguem la nostra salut i la del planeta.

Contaminació per plàstics

El tema del Dia mundial del Medi Ambient d’aquest 2023 gira entorn de la contamina ció per plàstics. No podem perdre de vista que aquest material és pràcticament im prescindible per al nostre dia a dia. Per la quantitat de controls als quals se sotmet, és el material més segur per protegir i con servar productes d’alimentació i per utilit zar en el sector sanitari i hospitalari. Sense plàstic no seria possible una transfusió sanguínia, ni una pròtesi ortopèdica, ni un quiròfan. Per la duresa, lleugeresa, versatili tat i durabilitat, el plàstic també és essencial en sectors, com del transport o de les noves tecnologies. En definitiva, aporta molts avantatges que altres materials no tenen. Si ara ens replantegem l’ús del plàstic és perquè l’hem estat gestionant malament. És un material que es pot reutilitzar i reci clar fàcilment si es fa a través dels proce diments adequats. Malauradament, molt sovint, en lloc d’aplicar hi tractaments de valorització, es deixa abandonat a la natura o en abocadors i és quan es degrada i conta mina el medi.

Sabem que aquesta pràctica s’està re metent gràcies a canvis de tendència, tant tecnològics com culturals. D’una banda, perquè els processos de reciclatge milloren i allarguen la vida del material. Però també perquè cada cop més persones som consci ents que cal reduir la generació dels residus i entenem la importància de la recollida se lectiva. La transició cap a un model d’eco nomia circular no es pot aturar.

De cara al 2050

Des de la Unió Europea s’han marcat di rectives i metes per combatre l’emergència climàtica i un bloc de mesures molt impor tant fa referència a la gestió de les deixalles. Per exemple, l’any 2025 —que el tenim a tocar—, hem d’assolir una taxa de recollida selectiva dels residus urbans del 55%, men tre que, actualment, la mitjana catalana no arriba al 47%. Cal tenir en compte que la bossa de brossa que generem a casa està majoritàriament composta per envasos lleugers i fracció orgànica, seguit de paper i vidre: materials, tots ells, recuperables a través del reciclatge. Per tant, si separem bé, només una part petita dels residus anirà al contenidor gris, on encara es podrà valorit zar tot fent ne energia.

TRIBUNA

CEDIDA

Només zones remotes com l’Antàrtida se’n salven.

TERRES DE L’EBRE

CAMP DE TARRAGONA

TURISME

El cantautor Èric Vinaixa en l’últim acte de l’esdeveniment.

La fira Litterarum de Móra d’Ebre tanca una edició de rècord

L’organització reforçarà l’aposta pel jovent

ACN

La fira d’espectacles literaris

Litterarum de Móra d’Ebre ha tancat aquest diumenge la set zena edició amb més de 4.000 participants. Es tracta d’una xi fra rècord, també pel que fa a les vendes registrades la vintena fira del llibre ebrenc, que s’han incrementat un 15% respecte l’any passat. Enguany l’organit zació s’ha marcat com a objec tiu atreure el públic jove i ado lescent amb iniciatives com la primera trobada de joves lectors de les Terres de l’Ebre. Segons la directora del certamen, Gemma Sastre, l’aposta per acostar la literatura al jovent se seguirà re

La Costa Daurada es capbussa de ple en l’inici de la temporada

forçant de cara al futur. Pel que fa al vessant professional, una cinquantena de programadors i tècnics de cultura han parti cipat en aquesta edició que s’ha allargat quatre dies. La plaça de Dalt de Móra d’Ebre s’ha con vertit un any més en l’epicentre de Litterarum, que enguany ha posat especial èmfasi en el pú blic jove i adolescent. Una de les principals novetats ha estat la primera trobada de joves lec tors de les Terres de l’Ebre, una activitat que es reforçarà de cara a pròximes edicions. L’organit zació ha valorat positivament el segon maridatge literari, que ha exhaurit les 200 entrades

Salou registra un gran nombre de visitants per la coincidència de diversos esdeveniments esportius

Redacció

Les platges de la Costa Daurada s’han omplert gràcies a les altes temperatures, a la coincidència de diverses competicions espor tives i al trasllat de la celebració de la segona Pasqua a Barcelona a avui, el que ha fet que molts catalans gaudeixin d’un cap de setmana llarg. A Cambrils, d’al tra banda, se celebrava també la Fira Multisectorial, un esdeveni ment que atrau visitants de po blacions veïnes. Els hotelers han registrat ocupacions d’entre el 70 i el 80 %.

Parc Samà ho té tot a punt per celebrar la cinquena Festa dels

Indians i el Modernisme

Es farà del 9 a l’11 de juny i farà un homenatge al patrimoni del territori

Redacció

El Parc Samà de Cambrils cele brarà la Festa dels Indians i el Modernisme el 9, 10 i 11 de juny. Enguany, se celebra la cinque na edició, en la qual es vol retre homenatge als grans atractius culturals de la Costa Daurada com a «Porta Cultural a la Medi terrània».

Igual que en edicions anteri ors s’inaugurarà el laberint de plantes de blat de moro que cada primavera creix en aquest jardí històric de Cambrils (divendres dia 9 al migdia), i que aquest 2023 presenta nous panells ex plicatius sobre Poblet i la Ruta

del Cister, la Tàrraco romana, els Castells, la Catedral i els con junts medievals de Montblanc i Siurana, Gaudí i el Modernisme, la Cartoixa de Scala Dei i la cul tura del vi, o el Paisatge dels Ge nis (Casals, Miró i Picasso), entre altres actius turístics de primer nivell.

El cap de setmana comptarà amb animació per a les famílies, actuacions en directe de música cubana, així com visites teatra litzades i guiades per un grup d’actors. Aquestes visites, que inclouen un test de canya de sucre plantada al parc , tindran lloc el divendres dia 9 de 12:00

a 14:00 hores, i els dies 10 i 11 d’11:00 a 14:00 i de 17.00 a 19.30 hores. Les sessions musicals per amenitzar l’hora del vermut arriben el divendres 9, de 12 a 14 hores, i el dissabte i diumen ge de 12:00 a 14:00 i de 18:00 a 20:00 hores. Els integrants de l’Associació de recreació històri ca retrofuturista Nautilus també hi seran presents per ambientar l’esdeveniment.

Cavallerisses

Durant la V Festa dels Indians i el Modernisme s’inaugurarà l’espai que ocupaven les Cavalle risses, acabat de renovar. Cons

Una de les poblacions on s’ha notat més la gran afluència de turistes és Salou, on les platges eren plenes ahir. A la capital de la Costa Daurada, ahir se celebra va l’OTSO Challenge Salou, un triatló que ha comptat amb 800 esportistes participants. Aquest cap de setmana, s’ha disputat la Copa Salou de Bàsquet, infantil i cadet, que ha aplegat un cente nar d’equips i un miler d’espor tistes, que també s’han allotjat en hotels del municpi. També, ha coincidit, aquest cap de setmana, l’organització de l’F7 Internacio

nal Cup, i la VI Diver Basket Mare Nostrum, esdeveniments que han sumat més d’un miler més d’esportistes a la zona.

Servei de socorrisme

D’altra banda, Salou va posar en marxa, el passat dijous, 1 de juny, el servei de socorrisme a la tota litat de les platges del municipi. Aquest servei estava en marxa, des del passat 31 de març, a la platja de Llevant –una de les més concorregudes– i, des de dijous, ja s’ha desplegat a la platja de Po nent en horari de deu del matí a

sis o set de la tarda. El servei de salvament i socorrisme cobreix les platges de Ponent i Llevant i, sota demanda, la platja de Ca pellans. Aquest romandrà obert fins al 30 de setembre, a excepció de la platja de Llevant, romandrà actiu fins al 15 d’octubre.

El dispositiu d’aquesta tempo rada consta d’un vehicle sanitari (ambulància), un vehicle d’inter venció ràpida (VIR), dues motos d’aigua equipades amb lliteres, un element de rescat per radio control (DOLPHI), caiacs i paddle surf.

truïdes el 1890, ocupen 500 metres quadrats i estan cobertes per una teulada a dues aigües adornada amb ceràmica esmal tada i policromada.

Salvador Samà, Marquès de Marianao, era un gran amant dels cavalls. La seva col·lecció de cotxes de cavalls era con siderada la millor d’Espanya, i guanyava habitualment tots els concursos d’enganxalls per la qualitat dels carruatges, la raça dels cavalls i la tinguda i direcció dels genets.

del 50% en el preu de l’entrada a aquells

El Parc Samà anima els visi tants a gaudir d’aquesta festa vestits amb roba que rememori l’estètica dels antics indians. De fet, el parc oferirà un descompte del 50% a l’entrada a les perso nes que hi acudeixin vestides de blanc. Durant els dos dies, el jardí obrirà les portes des de les 10:00 del matí fins a les 20:00 hores. La celebració de la Festa dels Indians i del Modernisme compta amb el suport del grup San Miguel i de vermut Yzaguir re.

CEDIDA

El parc oferirà un descompte

assistents que vagin vestits de blanc.

La platja de Ponent ahir al matí, on s’ha obert també el servei de salvament i socorrisme aquest cap de setmana.

S’obre el nou tram de l’avinguda Barcelona i la plaça Jaén de Miami Platja

L’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha millorat el paviment i també ha creat una nova zona lúdica

Redacció

L’Ajuntament de Mont roig del Camp va obrir el nou tram de l’avinguda Barcelona i la plaça Jaén de Miami Platja després de la finalització de les obres. El consistori i l’empresa adjudica tària, Tecnologia de Firmes SA, van signar aquell dia l’acta de recepció després de comprovar que totes les actuacions esta ven correctament acabades i en condicions. El darrer divendres, de forma gradual, els ciutadans van poder gaudir de la seva nova avinguda a peu i en bicicleta, mentre que els vehicles van po der circular en el nou paviment. La segona fase de les obres de

ALT CAMP

l’avinguda de Barcelona ha inclòs el tram comprès entre les avin gudes de Cadis i Màlaga, mitjan çant un projecte continuista amb la remodelació de la primera fase. Les obres han contemplat des de l’ampliació de l’espai des tinat als vianants fins a la creació d’un nou carril bici, passant per la instal·lació de noves parades d’autobús; la plantació de nou arbrat i zones enjardinades, així com nou mobiliari urbà i il· luminació, col·lectors d’aigües pluvials i residuals. En definitiva, una remodelació total del nou tram de l’avinguda Barcelona. Les millores també van arribar a la plaça Jaén. Aquesta ha sigut

Imatge de la nova zona lúdica de la plaça Jaén de Miami Platja, que es va obrir al públic el darrer divendres.

El cost total de l’obra ha estat de 2.306.098,83 euros, subvencionats amb els Next Generation

objecte d’una reurbanització i s’ha convertit en una plataforma única. A més s’ha incorporat una nova zona de jocs infantils. El consistori va marcar que l’objec tiu principal d’aquesta actuació era convertir la plaça en tot un

Desmantellen una plantació de marihuana amb 1.422 plantes

Es trobava a l’interior d’una casa del camí de les Hortes de Valls

Redacció

Els Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la co missaria de Valls van detenir, dijous passat, dos homes, de 33 i 46 anys, com a presumptes autors d’un delicte de tràfic de drogues, un altre de defrauda ció de fluid elèctric i tinença d’armes. L’operatiu policial es va

PRIORAT

fer després de confirmar l’exis tència d’una possible plantació de marihuana a l’interior d’una casa ubicada al camí de les Hor tes de Valls. A primera hora del matí, els investigadors van acce dir hi amb el suport d’efectius de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) i de la Unitat de Seguretat Ciutadana. Un cop

L’objectiu del consistori és que la plaça Jaén esdevingui un centre lúdic de referència

centre lúdic de referència de Mi ami Platja.

Termini i cost de les obres

Els treballs van iniciar se el mes d’abril de 2022 amb un termini màxim de 15 mesos per execu

tar los. D’aquesta manera, les obres han finalitzat en menys de 14 mesos, abans del previst. Pel que fa al cost de l’obra, aquest ha estat de 2.306.098,83 euros (IVA inclòs). Per aquest projecte, l’Ajuntament va rebre, el mes de desembre de 2022, una sub venció d’1,8 milions d’euros dels fons de recuperació europeus. Aquesta subvenció dels Next Generation, gestionada pel Mi nisteri d’Indústria, Comerç i Tu

risme, representa el 80% del cost del projecte.

A més de les obres de remo delació i la jardineria, aquest import inclou una part d’accions destinades a millorar el comerç de la zona, com per exemple la instal·lació de pantalles LED, la creació de campanyes promocio nals així com la formació i capa citació digital específica per a tot el comerç que se situï a l’avingu da Barcelona.

a l’interior van localitzar 1.422 plantes de marihuana de les quals prop de 300 estaven en un espai d’assecatge. A més, durant l’escorcoll també es van inter venir 59 làmpades, tres aparells d’aire condicionat, quatre filtres, cinquanta transformadors, ven tiladors i extractors i una arma curta de foc. Els sacs dels Mossos d’Esquadra

Falset acull una cúpula immersiva amb consciència ecològica

És la primera d’aquesta característiques de tot el país

ACN

La primera cúpula immersiva amb consciència ecològica del país s’ha instal·lat al Castell de Falset, des d’on es promou el de bat sobre la sostenibilitat fugint de catastrofismes. El projecte, batejat com OH!brador de consciència ecosocial, consta de tres experiències immersives que

combinen l’art amb l’educació. Impulsada per Còdol Educa ció, la iniciativa s’adreça tant al públic escolar com al familiar per fomentar la reflexió sobre el futur del planeta des de l’es perança activa. Segons l’orga nització, més de 1.100 escolars de la comarca hauran participat en alguna de les activitats, que

s’allarguen fins diumenge vi nent. La voluntat és teixir alian ces amb altres organismes que permetin que la cúpula viatgi arreu del país en pròximes edi cions. Una vintena de persones van participar dissabte a la tar da en una de les tres activitats immersives que proposa Còdol Educació. El projecte convida els participants a reflexionar sobre la sostebilitat.

amb les plantes intervingudes durant l’operatiu.

Ari Sánchez i Paula Josemaría allarguen el seu regnat

La reusenca Ari Sánchez i la seva parella, Paula Josemaría, es van coronar a Marbella i van obtenir el setè títol de la tem porada per 6 1 i 6 4. Sánchez i Josemaría van dominar des del primer moment a Tamara Icar do i Virginia Riera, una parella que s’estrenava en una final. En 20 minuts de pàdel frenè tic, Sánchez i Josemaría es van emportar el primer set amb un contundent 6 1. En el segon set, Icardo i Riera van despertar per

TIRATLÓ

posar en problemes a Sánchez Josemaría, però les número u van aconseguir el break i van encarrilar el duel posant el 6 4. Amb aquest triomf, Ari Sán chez i Paula Josemaría mante nen el seu regnat al més alt del rànquing del World Padel Tour. Les número dos, Gemma Triay i Alejandra Salazar, van caure en quarts de final contra Icardo i Riera i van anunciar que s’ab sentaran unes setmanes per re cuperar se d’una lesió. Redacció

FUTBOL

El Nàstic es prepara per encetar la setmana de les decisions importants

El Consell d’Administració té previst reunir-se demà per engegar el projecte de la temporada 23-24

Arnau Montreal Quesada Després d’una setmana de des cans per acabar de pair aquesta temporada, la zona noble del Nàstic de Tarragona té previst re unir se demà per encarar el pro jecte de la temporada 2023 2024. Tres canvis d’entrenadors, peces que no van funcionar tal com s’esperaven, l’objectiu inici al no aconseguit i un sòlid final de campanya, són tots els factors que el club ha de tenir en compte de cara a preparar un nou projec te que no repeteixi els errors del passat.

En la darrera junta d’accio nistes del mes de desembre, el president grana, Josep Maria Andreu, destacava que «la Pri mera Federació és una categoria ruïnosa, en la qual els clubs van presentar unes pèrdues, en con junt d’uns 40 milions d’euros». D’aquesta manera, la següent temporada serà la tercera conse cutiva a Primera Federació i, des prés de la despesa de la darrera, el pressupost es veurà reduït. Per tant, el projecte, de base, haurà de ser més modest. La decisió de quines dues persones seran les encarregades de gestionar lo per crear un nou projecte és molt im portant i el Consell d’Adminis tració no ha volgut precipitar se. A hores d’ara el director es portiu del Nàstic és Sergi Parés.

HOQUEI PATINS

El vallenc va arribar a l’equip el 2019 per encarregar se del pri mer equip del Nàstic. Enguany, però, ja va haver de fer un pas al costat després de la incorporació de David Comamala. El fatídic 26 de febrer, després de la derrota per 0 4 contra l’Eldense, Coma mala va ser acomiadat i Parés va tornar a fer se càrrec de la situ ació esportiva. Amb tot, l’entitat grana busca una nova persona que l’acompanyi i s’encarregui de muntar el projecte de la tem porada 2023 2024. El següent situació a abordar és la banqueta. Dani Vidal va agafar un equip descompost i va

El CP Calafell cau contra el Deportivo Liceo i tanca un any per a la història

Mathis Margirier a la línia de meta.

Grace Thek i Mathis Margirier guanyen l’OTSO Challenge Salou

Els atletes Grace Thek i Mat his Margirier es van proclamar campions de l’OTSO Challenge Salou 2023, ahir. La cursa va aplegar més de 700 competi dors que van recórrer un cir cuit d’1,9 quilòmetres nedant, 90 quilòmetres en bicicleta i 21 quilòmetres corrent. Mathis Margirier va ser el més ràpid de la competició masculina. L’at leta francès va aconseguir un temps de 3h24’23’’ després de dominar en les tres modalitats.

David McNamee i Charlie Quin van completar el podi, mentre que Albert Moreno Molins en quarta posició, va ser el millor atleta nacional de la competi ció. En la categoria femenina, Grace Thek va ser la més ràpida amb una marca de 3h53’53’’. L’australiana també va dominar la cursa de principi a fi, aconse guint obrir una bretxa de cinc segons a la segona classificada, Rebecca Clarke. Barbara Rive ros va tancar el podi. Redacció

Els verds han quedat en el ‘top 4’ de la competició

Arnau Montreal Quesada El CP Calafell va caure contra el Liceo el divendres i va tancar una temporada per a la història després de quedar entre els qua tre millors equips. El Liceo va liderar el marcador en dues oca sions, amb un doblet de César Caballeira, però Martí Casas, en dos temps, va acabar igualant el partit. Casas va tenir l’opció de marcar el tercer, però va errar la falta directa i el duel va anar a la tanda de penals. Com va passar l’any passat, els calafellencs van acabar eliminats. Malgrat perdre per 3 0 al global de l’eliminatò ria, el Calafell va plantar cara al vigent campió i un dels dos clars

dominadors de la competició. De fet, la final serà el clàssic de l’OK Lliga: un duel al millor de cinc entre el Barça Hoquei i el Deportivo Liceo.

La temporada dels de Ferran López ha anat a un ritme as cendent. Els verds van assolir la tercera posició a la fase regular, només per sota del Barça i del Liceo i també van disputar, per primera vegada, la Champions League. Per classificar se, van superar dues fases eliminatòries i, finalment, van quedar elimi nats a la fase de grups contra rivals poderosos de la talla del Benfica i l’Oliveirense. La part més dura va arribar a la Copa del

tancar la temporada amb solide sa. El tècnic va assolir els objec tius marcats i, d’aquesta manera, es va guanyar ser una opció so bre la taula de cara a la pròxima temporada. De totes maneres, la directiva grana també avalua al ternatives amb més experiència per fer se càrrec de l’equip.

Encara romanen tres setma nes perquè doni tret de sortida el mercat de fitxatges de mane ra oficial. Després d’aquests dos moviments, el club podrà co mençar a treballar en la plantilla: quins jugadors renovaran i qui nes seran les primeres posicions a reforçar.

El Cadet A jugarà la final de la Copa Catalunya

El Cadet A del Nàstic de Tarragona s’ha classificat per disputar la final de la Copa Catalunya. Els joves entrenats per Jordi Rojas es van imposar al Girona a la tanda de penals per 5-6. L’equip tarragoní va disputar un partit dur, en el qual Diego Torrico va igualar el marcador en dues ocasions. Els grana disputaran la final contra l’Espanyol. AMQ

Rei. Els calafellencs van ser els amfitrions, però van perdre a la primera ronda en el derbi contra el Reus Deportiu. Finalment, el play-off de l’OK Lliga l’han aca bat a semifinals, superant el que van assolir l’any passat. L’objec

tiu de la temporada, segons Fer ran López era «portar el nom de Calafell el més amunt possible» i, enguany, es poden donar per satisfets després d’aquesta gran temporada que no ha deixat in diferent a ningú.

Dani Vidal dirigint un partit des de la banqueta del Nou Estadi Costa Daurada.

CEDIDA

Ferrer, a l’esquerra, en un partit del ‘play-off’ contra el Liceo.

CHALLENGE SALOU

Paula Josemaría celebrant el triomf amb Ari Sánchez.

SUCCESSOS

El vaixell localitzat en aigües de Terranova és el ‘Villa

de Pitanxo’

Ces es anda corro eumqui aut haruptiur litat ratendae plit volore que non ratureicatur si

EFE

El robot submarí que dissabte va baixar des del vaixell Ártabro, encarregat d’aquesta la missió de recerca, així com de la localit zació i inspecció de les restes del Villa de Pitanxo, va confirmar ahir que l’estructura metàl·lica localitzada és, efectivament, del pesquer gallec que va naufragar el 15 de febrer de 2022 a Terrano va (Canadà).

L’Ártabro, que va sortir el 17 de maig passat del port de Vigo cap a la zona del naufragi per tal de poder localitzar les restes, dispo sa d’un robot submergible que va ser l’encarregat d’inspeccionar la zona i que ahir va baixar de nou a les profunditats marines per poder gravar «el més a prop que es pugui», sempre que respec tant les condicions de seguretat. Després d’aquesta confirmació,

FESTA

ara les tasques se centren a gra var les restes de prop per conèi xer amb més claredat quines poden ser les possibles causes que van portar a desencadenar el naufragi el 15 de febrer del 2022, en què 21 dels 24 mariners a bord van perdre la vida. Diven dres la troballa d’una estructura metàl·lica en una zona propera on el pesquer es va enfonsar va despertar múltiples esperances entre els familiars de les víctimes i ara, tot i la notícia, esperen que les autoritats facin una confir mació oficial. «És un tema molt seriós que ens toca molt a fons a tots els afectats. El Pitanxo no és només un vaixell dins d’una pro va que actualment es troba en un procés judicial, és el lloc on van morir 21 éssers estimats i la tom ba dels 12 que han desaparegut», va afirmar a Efe la portaveu dels

Axim quos etur min eriore sam, occum nisqui ut qui acesequi dolum et, arume nus excearis eum

familiars de les víctimes, María José de Pazo. La portaveu també va assenyalar que tots els indicis apunten que l’estructura metàl· lica es correspon amb les restes

L’Aplec del Caragol de Lleida bat rècords amb la irrupció de grans colles

La Fecoll confia a mantenir la xifra de 200.000 visitants

ACN

La 42a edició de l’Aplec del Ca ragol de Lleida ha batut rècords amb la participació de 115 colles, 8 de les quals noves, i 14.500 pe nyistes. A més, la festa preveu mantenir els 200.000 visitants un cop tanqui aquesta darrera jornada, on el públic familiar guanya protagonisme. Sense incidències remarcables, el pre

EL PRAT DE LLOBREGAT

El CRAM allibera 4 tortugues marines

La Fundació CRAM va dei xar en llibertat ahir a la platja del Prat de Llobregat 4 tortugues marines recupe rades al Centre de Recupe ració d’Animals Marins. El retorn al mar d’aquests que lònids en perill d’extinció es va celebrar amb una gran festa familiar que va aplegar unes dues mil persones. Els més petits van gaudir d’un espectacle, tallers i activi tats relacionades amb la conservació marina. ACN

Els comuns presenten un recurs per reclamar 150

vots d’una mesa a Ciutat Vella

del Villa de Pitanxo i que, man cant una confirmació oficial per part de les autoritats, es tracta del ressò enfonsat. També va afe gir que aquesta troballa és una notícia «molt positiva per a totes les famílies i per a tota la gent que estava a l’espera» d’aques ta informació, tot i que de Pazo considera que conèixer aquesta dada no afectarà en el desen

volupament de la investigació oberta per l’Audiència Nacional. Només tres dels 24 tripulants que anaven a bord van sobreviu re al naufragi del Villa de Pitanxo el febrer de l’any passat, el patró, el nebot i un mariner d’origen ghanès. Els cossos sense vida de nou morts van ser rescatats, però romanen encara desapareguts dotze mariners més.

Barcelona En Comú va presen tar un recurs a la Junta Electo ral per reclamar 150 vots d’una mesa de Ciutat Vella (Barcelo na) que la formació considera que s’han atribuït per «error» a Ciutadans. En un comunicat, Barcelona En Comú demana que es consideri vàlida l’acta de la mesa 1 045 U, de Ciutat Vella, que inclou cinc vots de Ciutadans, 150 de Barcelona En Comú i quatre del PACMA, ja que consideren que és «el coherent amb el nombre de vots emesos i existeixen dues còpies d’actes que ho validen». En canvi, es va acceptar una al tra acta que, segons van expli car a ACN fonts dels comuns, se saltava una línia i atribuïa els 150 vots de Barcelona En Comú a la formació d’Anna Grau. El procés no és una im pugnació i no afecta la dava d’investidura, però des de la força política reclamen «acla rir errors». «Demanem que es considerin vàlids els resultats retransmesos per l’adminis tració i l’acta coincident que no es va considerar divendres a l’escrutini», van apuntar en un comunicat des de Barcelo na En Comú. ACN

Commoció i dolor a Galícia davant d’un crim masclista d’una dona de 44 anys

sident de la Federació de Colles de l’Aplec (Fecoll), Ferran Per drix, va afirmar que «l’expec tativa s’ha complert». Perdrix es va mostrar sorprès per la ir rupció enguany de penyes amb un gran nombre de membres i va assegurar que l’any vinent es continuaran batent rècords per què se n’incorporaran de noves. Amb l’ampliació del recinte en

4.450 metres quadrats, la festa gastronòmica de Lleida va poder sumar enguany 8 noves colles.

«No hem tingut incorporacions de colles petites com era tradici onal, amb 40 60 membres, sinó que ens hem trobat amb penyes noves de 140 180 persones. Això són unes ganes de viure l’Aplec molt grans, ens ha sobtat», va explicar Perdrix.

OTAN El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va fer ahir una crida als governs de Sèrbia i de Kosovo a «desescalar la situa ció» i evitar actituds «irrespon sables» després de setmanes de protestes per com s’han escollit alguns alcaldes en zones de majoria sèrbia. Stoltenberg va condemnar els atacs que van rebre soldats de l’OTAN pre sents a Kosovo arran de les ma nifestacions i va confirmar que hi enviaran 700 efectius més.

Demanen a Sèrbia i Kosovo desescalar els enfrontaments

Els ciutadans d’origen serbi van boicotejar els comicis locals del 23 d’abril però les autoritats van decidir donar per vàlids els re sultats malgrat la irrisòria parti cipació, que en alguns munici pis no supera el 6%. En aquests casos, va vèncer un candidat d’ètnia kosovar. Alhora, el se cretari general de l’OTAN va considerar de «legítimes» les «preocupacions» de Turquia sobre l’ingrés de Suècia a l’ali ança atlàntica. ACN

Els veïns de la localitat ponte vedresa d’Oia, de poc més de 3.000 habitants, van mostrar ahir la seva commoció i do lor davant el crim masclista d’una dona de 44 anys que va ser assassinada dissabte a trets per la seva exparella, un guàrdia civil que després de fugir es va treure la vida. Di versos centenars de persones tant d’Oia com de municipis dels voltants es van reunir ahir al migdia a l’entrada del càmping d’O Muiño, lloc on va tenir lloc el tràgic crim i on la dona treballava com a nete jadora, per guardar un minut de silenci i fer una condemna ferma davant aquest cas de vi olència masclista. Els veïns del municipi, consternats, van di positar flors a l’entrada de les instal·lacions en record de la víctima, una dona que ha estat definida per tots com a bon dadosa i alegre. A la localitat gallega, les banderes van one jar a mig pal des de dissabte. L’alcaldessa en funcions d’Oia, Cristina Correa, va destacar que «per desgràcia, aquests casos passen molt més habi tualment del que qualsevol desitjaria». EFE

Imatge d’arxiu del mes de maig passat de l’expedició que s’ha desplaçat fins a Terranova (Canadà).

Imatge d’ambient d’ahir al migdia en un dels carrers de l’Aplec.

La demarcació de Tarragona fa un ple a la segona edició dels Premis Zinkers

L’Escola La Parellada de Santa Oliva i l’Institut La Mar de la Frau de Cambrils van ser premiats

Redacció

La Fundació Repsol va revelar dissabte els 34 guanyadors de la 2a edició dels Premis Zinkers guardonant a dos centres edu catius del Camp de Tarragona. Aquests premis guardonen els millors centres d’educació Pri mària i Secundària de cada co munitat autònoma en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic, per a la qual cosa han de presen tar com a candidatura el resultat d’haver utilitzat els programes Zinkers a les aules. Els millors centres de Catalunya han estat l’Escola La Parellada, de Santa Oliva a la categoria de Primària i l’Institut de Secundària La Mar de la Frau, de Cambrils, a Secun dària. Cada centre rebrà un ajut econòmic de 2.500 euros per de senvolupar un projecte d’inno vació educativa al centre i per al

material o experiència que con sideri per als alumnes guanya dors. Christian Toldrà, docent de 6è A de primària de l’Escola La Parellada ha estat l’encarre gat de desenvolupar, juntament amb la seva aula i docents d’al tres departaments, un projecte transversal en què els alumnes han realitzat diverses accions de conscienciació a l’escola al voltant dels eixos de la transició ecològica, com ara campanyes de sensibilització, tallers i investiga cions sobre economia circular, mobilitat sostenible, etc.

Per la seva banda, Judith Pijo an i els alumnes de 1r de l’ESO de l’Institut La Mar de la Frau han mostrat al seu projecte com el consum sostenible afavoreix la transició ecològica i han analit zat com es pot ser sostenible en tot el procés des del cultiu de la

Els representants dels centres tarragonins recollint els premis aquest cap de setmana a Madrid. El premi és un ajut de 2.500 euros per fer un projecte d’innovació educativa als centres

llavor fins que el menjar arriba al plat, fins i tot després del consum a través del compostatge com el liderat pel mateix centre. Per a la valoració de les candi datures, un comitè d’experts en

educació, pedagogia i sostenibi litat va analitzar els manifestos duts a terme pels alumnes, fruit d’una reflexió on figuren com promisos, aprenentatges i acci ons futures per contribuir a un planeta més sostenible i amb la idea que transcendeixi els límits de la classe, conscienciant més persones i generant un impacte global positiu. Els 34 docents guanyadors au

tonòmics van viure una experi ència educativa única durant dos dies a Madrid en què van poder gaudir de sessions formatives i de networking amb referents en el sector de l’Educació a Espanya com Chema Lázaro, Premi Naci onal d’Educació, Eduardo Sáenz de Cabezón, expert en Matemà tiques i Esther Hierro, experta en Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) i Gamificació.

DEFUNCIONS

Tarragona

Maria del Carmen Mendez

Ruiz. Ha mort a 83 anys. El seu funeral serà avui a les 12.15 h. al tanatori.

Francisco Perez Soler. Ha mort a 75 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori. Asunción Alonso Cuesta. Ha mort a 89 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la parrò quia de la Santíssima Trinitat. Reus

Julián Mora Juncosa. Ha mort a 72 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. al Tana tori.

Ascensión Ortiz Burgueño. Ha mort a 77 anys. El seu fu neral serà avui a les 16 h. al Tanatori.

Elvira Ortiz Olivera. Ha mort a 84 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. al Tanatori. Torredembarra

Francisco Ruiz Bellido. Ha mort a 92 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori.

diarimés 05/06/2023

EDITORIAL

El Dia Mundial del Medi

Ambient i el repte d’erradicar la contaminació per plàstics

Avui se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, dia establert per primera vegada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1972. Segons les dades de l’ONU, més de 400 milions de tones de plàstic es produeixen al món cada any, dels quals la meitat es conceben per a una vida útil d’un sol ús. Menys del 10% es recicla i s’estima que entre 19 i 23 milions de tones de deixalles plàstiques acaben cada any en llacs, rius i mars. Així mateix, els microplàstics (partícules plàstiques el diàmetre de les quals és inferior a 5 mm) envaeixen els aliments, l’aigua i fins i tot l’aire. Els productes plàstics d’un sol ús que resulten rebutjats o cremats no només perjudiquen la salut humana i la biodiversitat, sinó que igualment contaminen tota mena d’ecosistemes. Per tot plegat, l’ONU demana que els governs, el sector privat i altres parts in teressades amplifiquin i implementin mesures eficaces dirigides a reduir ne la fabricació i l’ús d’aquests. La legislació vigent esta bleix les prohibicions progressives al consum del plàstic. Aquesta progressió sembla més pensada per no perjudicar els productors d’aquests plàstics que a aconseguir l’erradicació més o menys immediata del problema que, a mitjà termini, tindrà un cost molt elevat sobre la població i la salut del planeta.

+ CONFIDENCIAL

Jordi Alba, el ‘folleti’ del Nàstic

Un dels sobrenoms que té Jordi Alba és folleti. Segons va explicar el jugador en el seu comiat del FC Barcelona, l’ori gen ve de l’etapa que va viure al Nàstic, on va estar cedit durant la temporada 2008 09. «Tenia 19 anys i els meus companys 34, tothom sempre em deia vas folleti i que anava a lligar», va explicar. «Aquí hi ha gent del Nàstic que ho pot corroborar», afirmava asse nyalant a l’exjugador grana Alejandro Campano, que va ser present a l’acte.

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Fent camí

XAVIER ALLUÉ

A hores d’ara de la història suposo que ja ho tenim clar que els partits no ens duran la independència. La gent vam fer el que vam poder al llarg de més d’una dècada. El més important va ser conscienciar nos de què, finalment, veiem que l’únic camí per millorar les condicions de vida del nostre país, prote gir la nostra llengua, la nostra cultura, la nos tra història i les nostres llibertats era essent independent d’un estat i uns col·lectius que han donat a bastament proves que no ens es timen. No ens estimen per què som diferents, parlem una altra llengua, mantenim uns al tres costums i hàbits, però, i sobretot, per què volem mantenir una identitat pròpia. Més de tres cents anys d’anorreament, menyspreu, repressió o pura i simple dominació no han estat prou per canviar nos. Quan, a sobre, hem declarat que no volem dependre de les seves lleis i costums, que tenim una altra manera d’entendre els nostres drets, que no són més que els consagrats drets humans, la poca estima que ens tenien ha esdevingut odi simple.

Els canvis polítics succeïts en el que por tem de segle XXI, per no mirar massa enrere, no han canviat les actituds, els sentiments ni els comportaments dels quals componen el nucli de l’estat espanyol. Dretes o esquerres, rics o pobres, joves o grans, no entenen, no es plantegen que els catalans vulguem una altra manera de relacionar nos amb el nostre

entorn.

A banda podem deixar el tema dels di ners. La balança fiscal està inclinada pel pes que en un dels platets exerceix l’espasa de la conquesta antiga, les lleis (seves) actuals i un peculiar sentit de la justícia distributiva dels cabals.

Director General: Marc Just

Directora de publicitat: Contxi Joan

Director de l’àrea

digital: Carles Magrané

Edita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Roger

Freixa, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat i Joel Ramos.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

TRIBUNA

És evident que, després dels esforços, els partits no ens duran la independència

Bé, doncs, ara que ha quedat evident que, després dels esforços de la gent i deixant la iniciativa als polítics, els partits no ens duran la independència. No als que entenem la in dependència en general i la de Catalunya de l’estat espanyol no com un fi, sinó com a un instrument per la llibertat, la justícia, la con vivència i el benestar dels que viuen i treba llen a Catalunya. És hora de reprendre la tasca. Si els partits no ho fan, ho hem de fer nosaltres. L’expe riència dels darrers anys ens ensenya que l’únic que mou l’estat espanyol és la mobi lització popular als carrers: el referèndum de l’1 O i, encara més, l’aturada general de país del 3 d’octubre de 2017. Fins i tot el cap de l’estat, no ell solet, sinó els que donen suport a la seva més que dubtosa legitimitat, es va permetre renyar nos amb una manca abso luta de comprensió de la realitat. Aquells dos dies vam, com es diu col·loquialment, partir peres amb l’estat. El que vingués després és història coneguda. Les eleccions municipals del passat diu menge han tingut uns resultats oberts a la

La legítimitat ideològica

LLUIS BADIA Advocat

Un cop celebrada la cita electoral, amb els re sultats complicats que s’han donat, que en les setmanes vinents comportaran el moment dels acords, els pactes, els objectius compar tits i dinàmiques de futur, ara bé, tot això serà producte d’enteses que, a vegades, seran més complicades del que ja puguem sospitar, per què comportaran acords insospitats i, el que és més greu, «incomplir» el que s’ha dit en campanya, per uns i altres.

De totes maneres, el que ara s’obre és també el debat de la ideologia enfront del pragmatisme del poder, i és aquí on veurem el posicionament dels mitjans de comunica ció, depenent del color, justificant tota mena d’acords malgrat el que la lògica dictaria de manera objectiva.

Quan es parla d’ideologia, el fàcil és anar a la discussió dreta/esquerra, sense valorar els matisos de cadascun dels implicats, ni ana litzar el que fan uns i altres quan arriben al poder, sigui democràticament o bé per impo sició. Segurament s’oblidarà el que suposen determinats pensaments, on manen i tenen el «95% del suport electoral» a l’hora de fer una anàlisi independent del que pot succeir a casa nostra.

Entenc que el que plantejo té una càrrega partidista complicada, especialment si es perd el govern, i ara es busquen substitucions en funció de pactes complicats de justificar, ara bé, que poc s’analitza perquè es perd el

interpretació. Un fet concret i reconegut és que molts electors independentistes, avor rits dels partits, es va quedar a casa. El que diuen que han guanyat a l’estat tenen una representació molt minoritària a Catalunya. Els que diuen que han guanyat a Catalunya només tenen representació als municipis populosos. Dels 947 municipis de Catalunya, tot i la natural desmobilització, cansament i desconfiança en els partits polítics, més d’un 80% tenen alcaldes independentistes. Clar que la demografia és la que és i el nucli pobla cional està entorn del Cap i Casal. Però el país té un altre color.

És hora de reprendre la tasca.

Si els partits no ho fan, ho hem de fer nosaltres

Som hi doncs. En cinquanta dies hi ha una altra contesa electoral. Una altra oportunitat de mostrar la nostra voluntat. No penseu en qui governarà a Madrid. Pel que fa a Catalu nya no hi ha gaire diferència per l’experiència que tenim de governs dels dos partits mino ritaris. Les petites diferències s’han mogut entre el menyspreu d’uns que no tenen res a pelar aquí i l’enganyifa dels que ara governen i creuen que podrien governar a Catalunya algun dia, esperem que llunyà o mai.

Si no hi ha més remei, votareu. Però no més als que defensin la independència sense componendes.

Mentrestant continuarem armant nos de valor, de la força de les paraules i de l’ocupa ció dels espais, físics i intel·lectuals, fent camí cap a un únic objectiu: les nostres llibertats.

Parlar de ‘legitimitat’ quedarà en el marc dels desitjos

Manel de Falla, C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

També es parlarà, repetidament, de la «le gitimitat ideològica» respecte a determina des formacions, oblidant, interessadament, als milers de ciutadans que els han donat suport, a part de la mateixa ubicació política. Crec que el tema comportarà realment una discussió, on es farà difícil concretar qui té raó i com es «menysprea», sense cap rubor, als votants, que lliurement han exercit el seu vot, si aquest no és del gust de l’adversari.

suport electoral i, el que és més evident, per què no es valora el criteri de la gent que ha deixat de donar determinats suports en fun ció de variables, d’entrada lliures.

En el seu moment, a l’inici de la nostra de mocràcia, es parlava de «vot captiu» cap a de terminades opcions polítiques, qüestió que avui es troba superada, i on els electors deci deixen, en funció de paràmetres pragmàtics i no «de records» que en tot cas són garantia d’eficiència i canvi vital per qualsevol model democràtic en llibertat.

Molts seran les anàlisis, debats televisius i radiofònics, discussions als mitjans tele màtics, etc., però el que queda clar és que el resultat electoral és intocable, per molt que, a partir d’ara, comenci una altra campanya electoral, les generals, que comportarà nous enfrontaments i, sobretot, dosis incompara bles de propostes, compromisos i ofertes de futur, a vegades inqualificables. Tornant al tema de la legitimitat partidista, ens podem quedar en el discurs manipulat d’uns i altres, en renunciar a un sentit comú ciutadà que, moltes vegades, s’allunya del que puguin dir o fer els dirigents de torn, que poc es parlarà de les raons de l’absentisme, ni del que comporta que la ciutadania, en uns punts importants, passi de la democràcia i es quedi establerta en un marc de menfotisme per la incapacitat, de tots, de fer los partícips del que suposa viure en llibertat, malgrat to tes les deficiències existents.

En definitiva, parlar de legitimitat quedarà en el marc dels desitjos, perquè el que segur que serà inalterable seran els pactes que es faran, on la seva praxi suposarà maneres de fer, en molts llocs, diferents de les fetes fins a la data.

A l’inici de la nostra democràcia, es parlava de «vot captiu»

TRIBUNA

—Aquest any la Galeria Anquin’s celebra el 50è aniversari. La història d’aquest espai emblemàtic de la ciutat no s’hauria escrit sense la iniciativa que, ara fa cinc dècades, van tenir els seus pares, Pepita Giner i Antoni Quinteiro.

—La mare va ser el cap visible, però la idea va ser de tots dos. El meu pare hi va tenir molt a veu re, perquè era molt emprenedor. Des de molt jove havia tingut la inquietud de buscar i comprar obres d’art, i aquest món li agra dava molt. I la mare, que havia treballat al negoci familiar, el Colmado Giner, tenia molt do de gents. Feien un bon tàndem. Quan van decidir obrir la galeria jo tenia uns deu anys i recordo que, quan m’ho van dir, no sabia ni què era allò.

—Ni vostè, ni segurament molta gent de Reus … —Sí, va ser una de les primeres galeries que es van obrir fora de Barcelona, i això va ser molt nou. Però des del primer mo ment, van tenir molt bona aco llida a la ciutat. Des del principi, van exposar amb un nivell molt alt, emmirallant se en altres ga leries de Barcelona. Van inaugu rar el març del 1973 i, al maig, ja van fer el primer Saló de Maig, que va ser una de les coses més emblemàtiques de l’Anquin’s, perquè es va convertir en punt

de trobada d’artistes d’arreu. Des del començament, els pares van ser molt innovadors, a més de portar la galeria de manera molt professional.

—Han passat 50 anys i la visió de l’art, així com la societat, han canviat força.

—Amb els anys, ens hem anat adaptant als nous temps. Ara no tenim tantes visites presen cials com virtuals, a través de les xarxes o internet. Tenim més seguidors que visitants. Després, ja no és tan important estar a Reus, perquè pots arribar al mercat mundial a través de les xarxes i les fires… I encara que la missió d’una galeria com la nostra sempre ha estat fer de pont entre els artistes i el públic, ara el mercat és global: podem arribar a un públic més ampli. La dificultat consisteix a trobar artistes que tinguin interès i es puguin promocionar a escala mundial.

—Quins criteris apliqueu per fer aquesta tria?

—Són criteris molt personals, i, de fet, el bonic de les galeri es d’art és que totes tenen la seva personalitat. Aquí no hi ha franquícies, no trobaràs mai el mateix en dues galeries, per què cadascuna imprimeix el seu caràcter amb els seus artistes. Nosaltres, per exemple, tenim uns artistes bastant fidels. Tam bé intentem incorporar artistes joves i, després, també tenim un interès especial en l’escultura contemporània.

—Ara els artistes joves estan

Quinteiro rebrà el Premi Honorífic a la Trajectòria de l’Associació de Galeries d’Art de Catalunya

més formats que fa uns anys.

—Ens agradaria treballar més amb artistes i col·leccionistes joves, però no és tan fàcil. Una cosa és que hi hagi molts artistes que tinguin una formació i que es vulguin dedicar professio nalment al món de l’art i, l’altra, que la societat ho pugui absor bir. Entrar en el món de les ga leries no és fàcil, i guanyar se la vida com a artista és complicat.

És difícil poder donar suport a tots els artistes joves, igual que és complicat que la gent jove s’acosti a les galeries d’art. Si

no t’hi han portat els pares, o hi has anat amb algú, existeix una mena de barrera. Però s’hi hauria d’entrar amb més natu ralitat, perquè una galeria d’art és un espai gratuït on tothom és benvingut.

—Encara entenem les galeries d’art com a botigues…

—Sí, però la nostra voluntat no és només vendre els artistes, sinó també que siguin coneguts i apreciats, que la gent gaudeixi amb l’art. Per això fem activitats paral·leles que ens porten altres públics.

—També heu de rebatre la creença que l’art és difícil d’entendre, que no és per a tothom.

—Jo diria a la gent que no tin gui por de visitar una galeria o un museu, i que ho faci sense prejudicis. Que es deixi empor tar per les emocions i les sensa cions. Després, a base de veure exposicions, hi vas entrant, et vas formant un criteri. És entrar en un món obert a les interpre tacions. És cert que hi ha un art més conceptual que requereix un esforç intel·lectual i que això sovint ha creat una certa dis tància. Però, a la galeria, seguim una línia equilibrada entre una part més de concepte i una part més estètica, que considerem que també és important, perquè l’art, a més d’incorporar un mis satge, també ha d’emocionar.

SUDOKU 25º

Nivell fàcil

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell mitjà

EL TEMPS 17º

Estat del cel

Fins a primeres hores del matí estarà poc o mig ennuvolat, sobretot a punts del terç sud i a fondalades de la Catalunya Central. A partir de mig matí creixeran nuvolades a zones de muntanya que deixaran el cel molt ennuvolat al Pirineu, al Prepirineu, al prelitoral i a punts de la depressió Central, amb nuvolositat més abundant al Pirineu i Prepiri neu on quedarà cobert.

Pluja

A partir de mig matí, i durant la tarda, s’esperen xàfecs al Pirineu i Pre pirineu, així com de forma més aïllada a punts del prelitoral i de la de pressió Central. Seran d’intensitat entre feble i moderada, o localment d’intensitat forta a l’interior de la meitat nord i a punts del prelitoral.

Cristina Serret serret@diarimes.com

ALEJANDRO NAVARRO

«CAL ENTRAR A LES GALERIES D’ART AMB MÉS NATURALITAT»

Pepa Quinteiro Galerista

Pepa Quinteiro és la directora de la Galeria Anquin’s de Reus.