Dimecres 28 de juny de 2023

Dimecres, 28 de juny de 2023 núm. 4.824 www.diarimes.com

Viñuales promet impulsar cent mesures els cent primers dies de mandat

TARRAGONA L’alcalde afirma que incrementarà la plantilla de la Urbana i abordarà la tramitació del contracte de neteja, entre altres. P2

MONOGRÀFIC

Especial Energia, cap a la transició verda

Les empreses treballen impulsant mesures sostenibles

La Federació reconeix els Campions

FUTBOL Més de setanta equips omplen el Palau d’Esports. P27

El Seguici Petit pren tot el protagonisme i s’apodera del centre de la ciutat

L’alcaldessa, Sandra Guaita, diu que «gaudir de la festa des del nou càrrec és un plaer perquè et fa viure més intensament aquest aterratge». P10

TARRAGONA

Dow Chemical produirà polietilè de baixa densitat en una planta de Tarragona

La companyia va tancar el passat exercici amb una facturació de 2.189 milions d’euros, un 68% més que l’any anterior. P4

REUS

El Drac petit ballant a la plaça Mercadal, ahir.

Cañagueral, president de Dow, mostrant un producte.

GERARD MARTÍ

MUNICIPAL

Principals mesures dels 100 primers dies (previsió)

Cultura i festes

- Cinema a la fresca parc Francolí i Anella Mediterrània

- Promocionar el Carnaval com la gran festa d’hivern

- Inici de la diagnosi d’equpaments culturals

Seguretat Ciutadana

- Augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana

- Instal·lació càmeres Part Alta, centre, Ponent i pàrquing Pont del Diable

Benestar Animal

- Reativar platja de gossos amb senyalística

- Definir el projecte del nou refugi d’animals

Territori

- Signar el conveni de cessió carreteres

- Incorporar la visió del govern socialista al POUM

- Calendaritzar les actuacions del Pla Integral de la Part Baixa

Serveis Socials

-Signar el lloguer d’un immoble del carrer del Mar per gent sense llar

- Creació del Consell d’Immigració

- Lluitar contra la soledat no desitjada amb voluntariat i noves tecnologies

Patrimoni

- Iniciar contactes per a la restauració de la Muralla

- Decidir els usos de Ca l’Agapito

Persones amb diversitat funcional i discapacitat

- Revisar el Pla Local d’aquesta àrea

- Incorporar a l’Ajuntament nou personal amb discapacitat intel·lectual

Habitatge

- Consolidar el pressupost d’adquisició d’habitatge per tanteig i retracte

- Exigir a Adigsa millores en habitatges de Campclar

- Sol·licitar fons per habitatge públic

Centres Cívics

- Augmentar l’oferta d’accions en matèria d’acció comunitàra, cultural i social

Espais públics

- Augmentar la plantilla de la Brigada d’Intervenció Ràpida (BIR)

- Planificació del Pam a Pam

Joventut

- Desplegament del Pla Local Jove Tarragona 2024

- Conveni cultural d’espais d’oci nocturn

- Nova aplicació mòbil

Tarragona Jove

Emergència climàtica

- Creació del Consell Assessor de Transició Ecològica

- Estudi de la instal·lació d’estructures fotovoltaiques en dependències municipals

- Inici de l’estudi de l’EMET

Esport

- Posar a punt installacions esportives municipals i millorar la seva eficiència energètica

Comerç

- Posar en marxa el bus comercial

- Agilitzar tràmits i llicències per al sector comercial

- Aposta pels bons comerç i els bons restauració

Mobilitat

- Presentar diagnosi del Pla de Mobilitat Sostenible

- Treballar amb la Zona de Baixes Emissions

Turisme

- Crear un circuit turístic per a creueristes

- Comissió de treball amb agents del sector

Neteja

- Modificacions del nou contracte de la neteja

- Polsera per als treballadors per les onades de calor

Redefinir el contracte de la neteja, una de les primeres 100 accions del mandat

El govern ha fet un pla estratègic pels primers mesos, que contempla la instal·lació de càmeres de videovigilància o la reactivació de la platja de gossos

John Bugarin

Cent dies donen per a molt. Així ho creu, almenys, l’equip de govern de Tarragona, que ha decidit «anar per feina». L’alcalde, Rubén Viñuales, acompanyat dels vuit consellers socialistes, van explicar ahir al jardí de la Casa Canals el centenar d’accions que duran a terme durant els primers mesos de mandat, els quals estaran marcats pel «diàleg» i les «solucions». Aquestes, giren entorn a les grans prioritats que marca el batlle: «Seguretat ciutadana, dignificació de l’espai públic, potenciació de la projecció econòmica, el comerç, el turisme, la transició energètica i el patrimoni». Redefinir i desencallar el contracte de la neteja per tornar-lo a treure a licitació, així com reforçar la Guàrdia Urbana, són dos dels objectius principals que perseguirà el govern.

Viñuales, que s’encarrega de l’àrea de Seguretat Ciutadana, va explicar que estan treballant per «muscular» la policia local, amb la incorporació de 17 caporals, 5 sergents, 2 subinspectors i 8 agents de mobilitat. També estan convocades 21 places lliures d’agents, 10 de mobilitat horitzonal i una plaça d’inspector. En els pròxims mesos, també s’instal·laran les 28 càmeres de videovigilància, més 7 de reforç, a la Part Alta. Tanmateix, l’alcalde anunciava que també se’n col·locaran al centre, a Ponent i a l’aparcament del Pont del Diable.

L’Ajuntament també centrarà els seus esforços a dignificar l’espai públic. Així, treballaran conjuntament la consellera de Neteja, Sonia Orts, i el de Medi Ambient i Espai Públic, Guillermo García. Algunes de les accions que executaran són l’increment de la plantilla de la Brigada

S’incrementarà la plantilla de la brigada i es posarà en marxa el projecte del Pam a Pam

d’Intervenció Ràpida (BIR), i la planificació de la coordinació del projecte Pam a Pam, que servirà per netejar de manera específica cadascun dels barris i millorar tots els elements de la via pública, com poden ser bancs, arbrat o voreres. Com no podia ser d’altra manera, el govern ja està treballant durant aquestes setmanes en la modificació del contracte de la brossa per poder-lo treure

aviat a licitació. Com ja venia explicant l’alcalde, es faran canvis en les exigències tècniques per «fer-lo més atractiu i no quedi desert».

D’altra banda, García va destacar que es farà un pla d’eliminació de barreres arquitectòniques que començarà a Sant Pere i Sant Pau. Pel que fa a l’emergència climàtica, l’edil, que lidera l’àrea de Medi Ambient, va indicar que es crearà el Consell Assessor de Transició Ecològica i s’iniciarà l’estudi de l’Empresa Mixta Energètica de Tarragona (EMET), així com el de l’instal·lació d’estructures fotovoltaiques en depen-

dències municipals i al mercadet del barri de Bonavista.

Viñuales sempre ha fet èmfasi en la importància del patrimoni per al present i el futur de la ciutat. Nacho García, conseller que lidera aquesta àrea, a banda de Territori i Habitatge, va explicar que s’iniciaran els contactes per impulsar la restauració de la Muralla, entre el Circ i el Fortí Negre. L’edil va indicar que, en aquests primers dies, es decidian les següents fases per recuperar Ca l’Agapito i es determinarà quins usos se li donarà. El govern també ha iniciat converses amb el propietari de la Font dels Lleons

per a la seva museïtzació.

Respecte a l’àrea de Territori, García va reafirmar que el govern incorporarà la seva visió a l’avançprojecte del POUM. Com ja van defensar els socialistes en campanya, volen créixer per la Vall del Llorito, preservar Horta Gran com a espai verd i transformar el vial Tarradellas. Aquest estiu, el consistori preveu signar la cessió de carreteres i calendaritzar les actuacions del Pla Integral de la Part Baixa.

Aposta pel bus comercial Montse Adan, consellera de Turisme, Promoció Econòmica i

Comerç, ha iniciat ja una ronda de reunions amb institucions, agents socials i econòmics de les tres àrees. L’Ajuntament farà una aposta ferma pel bus comercial, per tal de potenciar aquest sector. Aquest connectarà diferents zones de la ciutat (Parc Central, El Corte Inglés i centre), facilitant el flux entre aquestes. En principi, aquest serà gratuït per a qualsevol que acrediti una despesa mínima. Adan avançava que es faran proves pilot, una de les quals podria tenir lloc durant la Night&Shop, un dels esdeveniments que es vol recuperar a l’agost, ja que «va ser referent a la ciutat en el seu moment». Des de l’Ajuntament tenen clar que els creuers són una oportunitat que han d’aprofitar. Per això, crearan un nou circuït turístic per a informar els creueristes sobre el que poden fer a la ciutat. Un altre dels aspectes a remarcar és que el govern iniciarà el procés de certificació de Destinació de Turisme Esportiu. Un dels grans atractius de la ciutat és la seva cultura i les seves festes. La consellera Sandra Ramos va anunciar que, en les pròximes setmanes, el cinema a la fesca arribarà al Parc del Francolí i l’Anella Mediterrània. En els pròxims mesos, també es treballarà en el Pla Estratègic de Cultura, en el que un dels objectius que es fixaran serà el de potenciar el Carnaval de Tarragona com la gran festa d’hivern de la ciutat. Altres accions a destacar són la recuperació de la platja de gossos al Miracle, la reactivació del projecte Rambla Science al Banc d’Espanya amb la URV o la signatura del contracte de lloguer d’un immoble del carrer del Mar per disposar d’un altre equipament per a les persones sense llar.

Cecília Mangini, Sonia Orts, Guillermo García, Nacho García, Rubén Viñuales, Isabel Mascaró, Sandra Ramos i Montse Adan.

ERC exigeix que la decisió de retirar l’Ajuntament del cas Inipro passi pel ple

Esquerra assegura que no hi ha cap «urgència» que justifiqui la manera d’actuar de l’alcalde, Rubén Viñuales, qui va firmar ahir al matí el decret

John Bugarin

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va signar ahir el decret per retirar l’Ajuntament com a acusació particular del cas Inipro. El batlle va justificar aquesta decisió defensant que es tracta d’una «personació totalment extemporània i fòtil processalment. No serveix per a res, només per intentar assabentar-te del que passa i accedir als documents». Com era d’esperar, Esquerra Republicana va alçar la veu per exigir a Viñuales que «es retracti i desfaci aquest decret». La primera força de l’oposició assegura que, «amb la llei a la mà» i segons els assessors jurídics del partit, «això hauria de passar pel ple». Segons l’article 22 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, dues de les atribucions del ple municipal són la declaració de lesivitat dels actes de l’Ajunta-

ment i l’exercici d’accions judicials i administratives i la defensa de la corporació en matèries de competència plenària. Segons marca l’article 21, l’alcalde només podrà dur a terme aquestes accions, en matèries de la competència del ple, quan es tracti d’un cas d’urgència. Així va actuar, el 2020, l’exalcalde Pau Ricomà quan va firmar el decret d’urgència perquè l’Ajuntament es personés en l’acusació del cas. La portaveu d’ERC, Maria Roig, assegurava que, en aquell moment, «hi havia un termini per presentar l’acusació» que justificava les presses per firmar el decret. «Ara, no veiem aquesta urgència per actuar d’aquesta manera», expressava. La consellera republicana lamentava que aquesta sigui «la primera gran decisió de Viñuales», la qual dubta que hagi estat «pensada pels tarragonins. En aquest sen-

tit, el conseller republicà Xavier Puig assegurava que el batlle està «prioritzant els interessos del seu nou partit i el personal, i no els de la ciutat». L’edil lamentava que es vinculi el nom de Tarragona amb corrupció i indicava que l’Ajuntament, com a part afectada, «havia de complir la seva obligació de personar-se» per defensar els interessos generals. Puig afirmava que existeix un «conflicte d’interessos», ja que, entre d’altres, la consellera socialista i presidenta de l’Institut Municipal de Serveis Socials, Cecilia Mangini, «és testimoni de càrrec i hauria de testificar contra el seu propi partit». D’altra banda, Roig va tirar d’hemeroteca i va carregar contra Viñuales, recordant que l’alcalde va titllar de «molt greu» el cas Inipro, que investiga la presumpta trama de corrupció en què s’haurien desviat 276.157,31 euros de l’Institut

Municipal de Serveis Socials al PSC. En aquell moment, afegia la portaveu d’ERC, Viñuales va demanar la dimissió de l’exalcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros. Altres motivacions Rubén Viñuales va llençar un dard contra Esquerra afirmant que es mostrava «escèptic» respecte a les motivacions que van portar a aquesta personació. En aquest sentit, el batlle afegia que

«la causa continua i el que no permetré és gastar diners públics en una cosa que es volia utilitzar per a un interès que, de públic, en tenia poc». Tanmateix, apuntava que l’anterior govern contractava sempre «el mateix advocat que anava a les llistes d’ERC», per a tots els procediments. Afirmava, també, que l’anterior govern va personar-se en la fase de presentació de l’escrit d’acusacions. Per la seva part, Puig defensa-

va que no es tracta d’un «judici polític» i assegurava que l’argument de no gastar diners és «ridícul». «Ens retirarem del cas Iqoxe pels mateixos arguments?», etzibava l’edil, qui es preguntava si l’alcalde, amb la seva manera d’actuar respecte al cas Inipro, ha marcat «un nou paradigma, amb el qual l’Ajuntament no es personarà mai en les causes on siguin els interessos dels tarragonins els que es vegin afectats».

El conseller d’Esquerra Republicana, Xavier Puig, i la portaveu del partit, Maria Roig.

Dow Chemical fabricarà polietilè de baixa densitat a Tarragona

L’empresa va tancar l’exercici del 2022 amb una facturació de 2.189 milions d’euros, un 68% més que l’any anterior

GERARD MARTÍ

La 32a edició del ‘Dia de Platja’ de l’ONG

Mare Terra tindrà lloc el dijous 13 de juliol

Joel Ramos

Dow Chemical preveu començar a fabricar a finals d’aquest any un nou producte a Tarragona, com és el polietilè de baixa densitat. La corporació multinacional està condicionant una de les seves plantes per elaborar aquest nou plàstic que serviria, entre altres usos, per l’elaboració d’ampolles de col·liri, de les quals se n’espera produir fins a vint mil tones anuals. L’anunci es va produir durant la presentació dels resultats i balanç de l’últim exercici econòmic de l’empresa, que es va tancar amb una facturació de 2.189 milions d’euros el 2022, un 60% més respecte a l’any anterior.

«Farem una inversió molt important en la fabricació d’aquest producte, que esperem que es comenci a comercialitzar a finals d’any», va afirmar Ignasi Cañagueral, director de Dow Tarragona. L’empresa química continua amb el seu procés de transició energètica, amb accions encaminades a l’abandonament progressiu de l’energia provinent de combustibles fòssils en benefici de l’energia renovable, i accelerar la descarbonització de l’economia global. Tot això, es fa amb l’objectiu d’assolir la neutralitat climàtica el 2050, tal com marquen les polítiques energètiques de la Unió Europea.

Per tal de dur-ho a terme, Dow va invertir l’any passat 68 milions de dòlars més que el 2021 –el que suposa un increment del 36%–. La major part, van anar destinades a la preparació i execució de grans projectes en les plantes poliglicoles de Tarragona, augmentant-ne la producció, fet que va portar a començar a fabricar productes com crocs elaborats amb material biodegradable, embalatge alimentari

L’empresa busca assolir la neutralitat climàtica el 2050, tal com marca la política de la UE

reutilitzable i films per les plaques fotovoltaiques. També es va fer una forta inversió en dotar de «més capacitats tècniques» el nou laboratori d’I+D, operatiu des de fa menys d’un any. A més, una bona part de la inversió va anar destinada a les tres prioritats que es marca l’empresa, com són la seguretat de les seves instal·lacions, maquinària i treballadors, en la fiabilitat de les seves plantes de producció, i en fomentar la inclusió dels seus treballadors dins l’empresa

durant la seva intervenció davant la premsa.

La major part de les inversions de Dow el 2022 van anar destinades a Tarragona

i evitar problemes de gènere, o de raça.

A més, Dow forma part del programa Operation Clean Sweep, en el que empreses del sector de la indústria vetllen per prevenir l’abocament de plàstics als espais naturals i en les conseqüències que això comporta. En aquest sentit, Dow finançarà un projecte en el qual diverses ONG acudiran a Tarragona per tal d’examinar l’estat del riu Francolí, i planificar noves mesures per tal de garantir-ne el benestar.

Pel que fa a la producció de cara a aquest estiu, Cañagueral va dir que el tercer trimestre de l’any acostuma a ser «sempre el més fluix», però que tenen l’esperança que en el quart, «la cosa revifi» i l’economia europea els hi permeti dur a terme tota la producció que tenen planificada.

El fet que la companyia, amb quatre seus i centres de desenvolupament arreu d’Espanya, hagi escollit la ciutat com el lloc on fabricar aquest nou tipus de plàstic biodegradable, segons Cañagueral, explica «el talent que tenim» i el perquè «Dow ha considerat que és una aposta segura fer-ho aquí a Tarragona, ja que tenim unes instal·lacions a l’altura, i uns treballadors qualificats i pre-

parats per a dur-la a terme», va concloure.

Un facturació a l’alça

Dow Chemical va tancar l’exercici econòmic del 2022 amb una facturació de 2.189 milions d’euros, un 60% més que l’any anterior –el 2021 en va computar 1.362–, el que suposa una xifra rècord per la companyia, que segons el seu president a Espanya i Portugal, Antonio Logroño, «va ser un any de dues velocitats diferents». La primera meitat de l’any, tal com explica Logroño, va haver-hi «una alta demanda», mentre que la segona, «marcada per un entorn convuls», va patir una caiguda «molt elevada» a causa de l’increment del preu de l’energia, per l’esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna. Tot i això, van poder mantenir la producció «malgrat les complexes condicions del mercat». Pel que fa a les polítiques de sostenibilitat de l’empresa de cara al futur, la companyia fa dos anys que impulsa accions basades en la protecció del clima, la gestió dels residus i en el foment de l’economia circular amb una data marcada, l’any 2030. Pel que fa al clima, Dow pretén haver reduït les seves emissions anuals de diòxid de carboni en un 15%. En el tema dels residus, transformar el 100% dels plàstics en tones de productes biodegradables, i finalment, impulsar que els seus productes destinats a envasat i embalatge siguin tots reutilitzables i reciclables. De cara al futur més llunyà, Dow també es marca fomentar la sostenibilitat, generar innovació, valorar la naturalesa, fer créixer l’economia circular, liderar l’agenda de sostenibilitat dins el seu sector, i crear materials més segurs.

EMPRESARIAL

Mare Terra Fundació Mediterrània, l’ONG ecologista de Tarragona, organitza la 32a edició del Dia de Platja, el dijous 13 de juliol a la Platja Llarga de Tarragona a partir de les 9.30 h. Aquesta és una jornada de conscienciació i voluntariat ambiental, que vol sensibilitzar sobre la necessitat de respectar el mar i les platges. La presència de microplàstics, els abocaments al mar i altres accions d’un greu impacte ambiental, han estat investigades i denunciades per Mare Terra davant els tribunals. De totes maneres, l’entitat considera que l’educació és la millor eina per revertir aquestes situacions. En aquesta 32a edició es faran accions de difusió i sensibilització, recollida de brossa i un taller d’educació ambiental que acabarà en murals. Les inscripcions es poden realitzar escrivint un correu a educa@ mare-terra.org o trucant al 977 551 300 fins el pròxim divendres 7 de juliol. La jornada es dirigeix a la població més jove, ja que «és la que té el poder per transformar els hàbits i la consciència actuals», segons l’entitat.

El MNAT reflexiona sobre el present i futur de la Necròpolis

Divendres 30 de juny, a les 9 h. la Sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona durà a terme la jornada 100 anys de la descoberta de la Necròpolis de Tàrraco. Es tracta d’un esdeveniment plantejat com una oportunitat per l’intercanvi d’informació entre els assistents en un entorn de diàleg, i alhora, un espai de reflexió sobre el present i futur d’aquest patrimoni espai on compartir diferents punts de vista.

Caixabank i la Cambra renoven l’acord d’internacionalització

CaixaBank i la Cambra de Tarragona han renovat la seva aliança per col·laborar en l’àmbit de la internacionalització de les empreses tarragonines. El conveni Premium, signat per Josep Maria González, director territorial Catalunya de CaixaBank, i Laura Roigé, presidenta de la Cambra, reafirma el suport de l’entitat financera a les activitats de la Corporació tarragonina en matèria de comerç exterior, que passen per

l’assessorament en mercats internacionals, la celebració de jornades informatives sobre països a on exportar i les missions comercials que es programen a diversos països d’Àfrica, Àsia i Amèrica. L’acord inclou cursos per a la formació del personal responsable dels departaments d’internacional en àrees com vendes i màrqueting, estratègies de cobrament, pagament i finançament internacional, entre d’altres.

El president de Dow a Tarragona, Ignasi Cañagueral,

La rehabilitació de la Facultat d’Educació s’iniciarà entre el 2024 i el 2025

També prioritza un edifici a Campus Catalunya i la Facultat de Medicina a Reus

Redacció

L’equip de direcció de la URV ha presentat al Consell de Govern la priorització de les infraestructures pendents i noves infraestructures, vinculades als recursos addicionals del Pla d’Inversions Universitàries que atorga la Generalitat, a la capacitat de generar romanents de la mateixa URV. Així, la primera prioritat és la rehabilitació de l’edifici de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, un projecte històric que té per objectiu millorar les condicions en què es troben estudiants i personal mentre no es concreta el trasllat al campus Catalunya. L’equip de govern

també prioritza un edifici del campus Catalunya i la nova Facultat de Medicina a Reus amb finançament extern. Les actuacions previstes per la Facultat d’Educació són l’adequació de les instal·lacions a la normativa, millora de l’eficiència energètica a través de la rehabilitació de parets, façanes i tancaments i es produirà una rehabilitació integral de l’Aula Magna, que donaria servei a tots els centres del campus. Es tracta d’intervencions que s’executaran entre 2024 i 2025 (pendent del projecte executiu properament) i que seran compatibles amb una segona vida de l’edifici,

Vista de la zona d’obres del campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili.

La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut tindria un cost d’entre 80 i 100 milions d’euros

un cop s’hagi concretat el trasllat de l’activitat de la facultat al campus Catalunya.

D’altra banda, la URV ha posat sobre la taula la idea de la construcció d’un edifici pont al campus Sescelades, que connectaria

La URV pretén connectar el Campus Sescelades amb la Facultat d’Enologia i ETSE

la Facultat d’Enologia i l’ETSE. El nou edifici podria acollir serveis administratius distribuits al campus Sescelades i campus Catalunya i, alhora, tindria espais per a docència, amb aularis compartits pels centres del cam-

pus. L’edifici A3 del campus Catalunya és una altra prioritat que torna a posar-se sobre la taula, ja que permetria el trasllat parcial de la FCEP i els serveis comuns del campus. En aquest cas també es podria executar en diferents fases després que fa més de cinc anys s’executés la primera: l’estructura, envolupant i cobertes; els acabats interiors i installacions, i el mobiliari i equipament interior. El cost pot ascen-

dir a més de 13.000.000 d’euros i la prioritat seria la construcció de l’envolupant.

Un altre projecte històric és la nova Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Es tracta de l’obra més costosa, per a la que es podrien necessitar entre 80 i 100 milions d’euros de pressupost segons un estudi inicial portat a terme per l’Ajuntament de Reus. Per tant, caldrà finançament extern, segons adverteix la URV.

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

La URV analitzarà el nivell de decibels del Serrallo durant l’estiu

ESPECTACLES

Joel Ramos

Els investigadors del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) començaran aviat la segona fase del projecte de contaminació acústica als barris de Tarragona. Després d’una primera revisió en la qual es va comprovar que el barri del Serrallo tenia la xifra més preocupant de contaminació acústica i alteracions en els paràmetres de salut, com ara alteracions del ritme cardíac i dels patrons de la son, ara durant l’estiu, i aprofitant la calor que obliga molta gent a haver d’obrir les finestres, analitzaran els decibels dels veïns pròxims a la zona, molt afectada pel pas de diferents trens que entren i surten pel Port de Tarragona i al corredor del Mediterrani.

Correspon a la segona fase de l’estudi de contaminació acústica impulsat als barris de Tarragona CEDIDA Un tren de mercaderies al barri del Serrallo de Tarragona.

«Amb la calor que es preveu que farà aquest estiu la situació pot ser molt més greu. Durant aquests mesos, la gent tendeix a obrir més les finestres, i, per tant, hi passa més soroll. És per aquesta raó que aquesta segona fase

SALUT

del projecte, la centrarem a analitzar els decibels del barri del Serrallo per la zona del Port, on durant l’hivern ja es van arribar a duplicar els màxims permesos», explica Pedro García, investiga-

dor principal del projecte.

Per aquesta següent fase, segons García, es comptarà amb 25 nous voluntaris, i alguns dels que ja van participar en la primera. A més a més, s’intentarà comptar

ImpulsCatSud i el Col·legi de Metges analitzen el sector sanitari

A la jornada van participar-hi una vintena d’experts de diferents àmbits

Redacció

ImpulsCatSud Regió del Coneixement va organitzar ahir al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona una taula d’experts sobre salut i benestar social. Una vintena d’experts representants dels diferents agents que intervenen en aquests sectors van reflexionar sobre l’escenari de transformació que afronta el sistema sanitari i de serveis socials. La jornada va tractar aspectes com la necessitat que les comarques de Tarragona redueixin la seva dependència de Barcelona amb l’empoderament dels seus centres sanitaris i socials, la millor integració entre tots els agents públics i privats, la digitalització, el creixent protagonisme del sector privat en aquest àmbit, i la generació, captació i retenció de talent. El president del Col·legi de Metges, Sergi Boada, va posar el focus en què «hem de poder vehicular les transformacions al sector sanitari des del territori, amb presa de decisions des de la Catalunya Sud». Boada va alertar que «necessitem canvis transformadors

amb la col·laboració d’alguns metges, «perquè puguin analitzar millor les conseqüències de la contaminació acústica que es viu a la zona». L’objectiu de tot això, és analitzar els efectes de la contaminació acústica en la salut de les persones a partir de sistemes que mesuren els decibels i registren variables de salut associades al soroll.

El mètode de funcionament serà el mateix que en l’anterior ocasió: els participants disposaran d’una polsera intel·ligent, que hauran d’activar durant la nit, i que els hi calcularà els decibels de so, el ritme cardíac i les alteracions del son. A més, mitjançant l’aplicació Soundless, impulsada pel grup de recerca CloudLab, del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, podran també activar la seva localització aproximada, «sense saber on viuen ni qui són realment», segons els investigadors. S’espera que la segona fase comenci d’aquí a un mes vista, i s’allargui fins al setembre.

SOCIETAT

CEDIDA

El duet musical Ginestà, que actuarà durant la cloenda.

El cicle ‘Cultura o Extinció’ acaba aquest dissabte

El cicle Cultura o Extinció encara la seva darrera setmana de programació. La plaça de les Cols viurà la majoria de les activitats pendents. Avui acollirà un taller de creació de portaentrepans a partir de cera d’abella de la mà de l’Associació Mediambiental la Sínia, i l’espectacle de titelles Rigoberta i el Windigo, de Cia Kali Teatre. Demà dijous, tindrà lloc l’espectacle de clown contemporani Yogur de Carlo Mo. Divendres 30,

continuarà amb l’espectacle R QUE R, dels tarragonins Cia. Tornavís Teatre. Dissabte 1 de juliol a les 11 h. es durà a terme un recorregut musical de caràcter festiu pels carrers de Tarragona per celebrar els 30 anys de la Banda Unió Musical. Finalment, l’acte de cloenda del cicle i obertura del Festival d’Estiu serà un doble concert amb Ginestà i Marala Trio, recents guanyadores del Premi Enderrock a millor disc de l’any.

i disruptors, perquè estem a prop del col·lapse» i va reivindicar que «el ciutadà de Catalunya Sud tingui al seu abast tots els recursos sanitaris possibles, patim una excessiva polaritat de Barcelona i ho hem de reverir». Per la seva banda, el president d’ImpulsCatSud, Miquel

Maria Aragonès, va considerar que «hem de potenciar la collaboració entre el sector públic i el privat per afrontar els reptes que tenim davant». Aquesta és la quarta taula d’experts que organitza ImpulsCatSud enguany, després de les que es van centrar en energia, talent i mobilitat.

Inetum

col·labora amb la Colla Castellera Xiquets del Serrallo

L’empresa va inaugurar el passat mes de maig la seva seu al Port Tàrraco

Redacció

Inetum Catalunya va obrir una oficina a Tarragona el 2020, però no ha estat fins al passat mes de maig que van inaugurar la seva seu ubicada al Port Tarraco, on ja són més de 100 persones. Com a part d’aquesta voluntat d’impuls local, Inetum Catalunya col·labora i dona suport a la Colla Xiquets del Serrallo. «Els castells comparteixen molts dels valors que defensem a Inetum», assenyala Susana Prado, directora general d’Inetum Catalunya. «Compartim la solidaritat del treball en equip, l’esforç, l’ambició per superar reptes, l’excel·lència, amb la qual busquem sempre la qualitat del nostre treball, el compromís per impactar de forma positiva en la societat, i la innovació com a motor de canvi». Els Xiquets del Serrallo, per la seva banda, que aquest 2023 celebren el seu 35è aniversari de la seva fundació, agraeixen el suport d’Inetum Catalunya. «Per a nosaltres, el suport de les empreses del territori és molt important. Som una entitat que

sap que treballar en equip és la manera més fàcil d’aconseguir els objectius. Estem contents de sumar esforços amb Inetum i que també vulguin defensar els valors dels castells al nostre costat», afirma Albert Torres, vicepresident de la colla Xiquets del Serrallo, i Josep Maria Gaya, cap

de la colla, qui també espera que «aquesta relació els acompanyi durant molts anys». Inetum Catalunya i la Colla Castellera Xiquets del Serrallo inicien així una col·laboració que esperen que aporti valor no només a les dues organitzacions sinó també a la ciutat de Tarragona.

La taula rodona sobre salut i benestar social.

Imatge de la trobada entre ambdues entitats.

POLÍTICA

Dedicació i retribució màxima dels càrrecs electes

Guaita tindrà una dedicació del 95% al càrrec per continuar a la URV

El tinent d’alcaldia Manel Muñoz i els regidors Daniel Recasens i Dolors Vázquez també exerciran fora de l’Ajuntament

Quatre membres del nou equip de govern desenvoluparan les seves funcions amb una dedicació parcial del 95%. Es tracta de l’alcaldessa, Sandra Guaita; del sisè tinent d’alcaldia i cap de l’àrea de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern, Manel Muñoz; del regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens; i de la regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez.

Guaita i Muñoz continuaran dedicant-se a la docència com a associats a la Universitat Rovira i Virgili. La batllessa, llicenciada en Biologia, és professora al Departament de Bioquímica i Biotecnologia. També ha estat tutora de Treballs de Fi de Grau. En

SEGURETAT

el cas del sisè tinent d’alcaldia, és advocat i imparteix classes al Departament de Dret Públic de la URV. Així mateix, és professor a la UOC.

En el cas de Dolors Vázquez i Daniel Recasens, ambdós ja van desenvolupar les seves funcions en el mandat 2019-2023 amb una dedicació parcial. L’edil de Seguretat Ciutadana i Convivència és advocada, mediadora i administradora concursal i continuarà vinculada al seu despatx professional. El regidor de Cultura i Política Lingüística també és advocat i, tal com detalla a Diari Més, manté «aquest petit percentatge obert per si en qualsevol moment hagués d’assistir jurídicament a algun dels meus clients o per acabar

La Guàrdia Civil explica com és el seu dia a dia als alumnes del Liceu Francès

Els guies canins van fer una exhibició de cerca i troballa d’objectes amb els seus animals

Redacció

Diferents unitats especialitzades de la Guàrdia Civil van assistir el dijous de la setmana passada al Liceu Francès Internacional Marguerite Yourcenar per explicar als alumnes en què consisteix el seu dia a dia. Els membres del cos de seguretat també els

van mostrar alguns dels vehicles i del material que empren a la seva feina. En concret, van participar en l’activitat agents del Servei Cinològic de la Comandància de Tarragona i del Servei de Protecció a la Naturalesa, que van detallar als estudiants com els ajuden els gossos. Així ma-

teix, la sergent en cap de la Intervenció d’Armes i Explosius de Tarragona els va donar una sèrie de consells per utilitzar petards amb seguretat. Addicionalment, els guies canins van fer una exhibició, consistent en la cerca i la troballa de diferents elements. Els nens van poder preguntar als

agents qualsevol dubte que tinguessin sobre la seva professió i van poder conèixer de primera mà vehicles, com les motocicletes elèctriques o un quad que desenvolupa els seus serveis a la zona del Delta de l’Ebre, o material d’investigació per analitzar aigües o recollir mostres.

Recasens i Vázquez estan vinculats a l’advocacia i Muñoz impartirà classes a la universitat

Noemí Llauradó i Marina Berasategui no tindran retribucions fixes com a membres del govern

excepcions. Noemí Llauradó i Marina Berasategui desenvolupen tasques en altres administracions públiques i, per tant, no tindran una retribució fixa provinent de l’Ajuntament reusenc. La primera tinenta d’alcaldia, que liderarà l’àrea de Projecció de Ciutat, Empresa i Ocupació, Cultura i Relacions Ciutadanes, repetirà com a presidenta de la Diputació de Tarragona. Berasategui, cinquena tinent d’alcaldia i qui encapçalarà el departament d’Urbanisme i Habitatge, és la secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Deu assessors pels grups

procediments que ja eren oberts amb anterioritat». «Només vull assegurar-me’n formalment», afegeix. Així mateix, assenyala que es dedicarà «al 200%» a la responsabilitat de ser regidor.

A conseqüència de la seva decisió, tots quatre percebran una retribució menor que si la seva dedicació al càrrec públic fos total. Guaita cobrarà un màxim de 71.753,47 euros bruts anuals. Muñoz, 69.903,18 euros. Recasens i Vázquez ingressaran un màxim de 63.735,32 euros, sense tenir en compte les assistències als plens o a altres òrgans collegiats.

La resta de l’equip de govern es dedicarà exclusivament a la seva feina com a membres de l’executiu reusenc, amb dues

El ple extraordinari del dilluns en què es va aprovar el règim retributiu dels càrrecs electes de la corporació municipal també va permetre retre compte del personal eventual. En concret, es va establir que, en aquest mandat, hi haurà deu assessors dels grups municipals, que percebran un màxim de 31.085,64 euros l’any. Així mateix, es determinaran tres assessors de regidories, que desenvoluparan funcions d’assessorament en determinades àrees, que comptaran amb un sou màxim de 47.729,83 euros. L’estructura municipal també contempla les figures d’un cap de gabinet de l’Alcaldia i d’un cap de comunicació corporativa. La primera persona, que col·laborarà directament amb l’alcaldessa en les funcions que li corresponen com a màxima responsable de l’organització municipal, tindrà una retribució de 67.256,96 euros anuals. El cap de comunicació, que es dedicarà a assessorar a Guaita en matèria de relacions amb els mitjans de comunicació, ingressarà un màxim de 56.408,06 euros l’any.

CEDIDA

Un agent explicant com funciona un cotxe als estudiants.

Sergi Peralta Moreno

GERARD MARTÍ

L’alcaldessa, Sandra Guaita, durant el ple de dilluns.

Imatge del mural gegant de la Biblioteca Xavier Amorós.

Les Biblioteques Municipals

adopten l’horari d’estiu

Les Biblioteques Municipals adoptaran l’horari d’estiu a partir d’aquest divendres, 30 de juny. Es mantindrà en vigor fins al 12 de setembre. El canvi d’horari, tal com detalla l’Ajuntament, respon als objectius de dimensionar el servei a les demandes dels usuaris en el període de vacances escolars i afavorir el gaudi d’un temps de descans de l’equip de treball, tot garantint la qualitat del servei. D’aquesta manera, la Bibli-

MÚSICA

oteca Xavier Amorós obrirà els matins de dilluns a divendres de 10 a 14 hores i les tardes, només de dilluns a dijous, de 17 a 20 h. Els dissabtes romandrà tancada. Pel que fa a la Biblioteca Pere Anguera, que tampoc obrirà portes els dissabtes, s’hi podrà anar les tardes de dilluns a dijous, de 17 a 20 h., o els matins de divendres, de 10 a 14 h. Avui, ambdós equipaments només obriran en horari de matí, fins a les 14 h. Redacció

CEDIDA

URBANISME

La remodelació entorn del Centre

Cívic Gregal s’iniciarà el 10 de juliol

La urbanització dels voltants preveu generar una plaça a la cruïlla dels carrers Castellvell i Gaudí

Sergi Peralta Moreno

El projecte de reforma de l’antic magatzem de vins del Palau Boule per allotjar-hi el futur Centre Cívic Gregal està a punt d’entrar en una nova fase. El 10 de juliol començarà la urbanització viària del carrer de Castellvell i de la cruïlla amb el carrer d’Antoni Gaudí, aprofitant l’aturada per vacances estivals de l’escola Maria Cortina, tal com precisen fonts municipals. S’espera que les obres afectin el trànsit.

L’àmbit a urbanitzar té com a principal objectiu generar una plaça, que facilitarà l’accés al centre cívic i a l’escola. L’espai es completarà amb una pèrgola urbana que emmarcarà el punt de confluència entre els dos equipaments. Amb aquesta actuació, es pretén donar prioritat al vianant i que l’encreuament entre les dues vies sigui de prioritat invertida. També es preveu la retirada de la tanca metàl·lica de la cruïlla –operació ja efectuada–, l’ampliació de voreres, la reducció de l’espai viari a un carril de circulació lenta i l’execució a la cruïlla d’una zona elevada de pas prioritari de vianants. La intervenció hauria de concloure en quatre mesos.

Les obres de reforma de la nau, ubicada al barri de Niloga, per acollir-hi el Centre Cívic Gregal van començar a finals de febrer. Els treballs han de permetre construir un nou espai de referència per a la zona i per al

SALUT

Aquests treballs haurien de durar quatre mesos i, per tant, estar llestos al llarg de la tardor

conjunt de Reus, que potenciï els vincles entre la ciutadana, i que permeti ubicar-hi serveis municipals i entitats i ampliar l’oferta de cursos i tallers tradicionals dels equipaments cívics.

L’edifici comptarà amb dues plantes. A la de l’accés principal

L’hospital licita la compra d’un fluoroscopi per a cirurgia plàstica

Un dels concerts d’una edició anterior del festival.

El Reggus celebra els seus 30 anys amb The Skatalites

El Reggus Festival, especialitzat en reggae i ska, celebra enguany els seus 30 anys. Aquesta mateixa nit, donarà el tret de sortida als actes de commemoració de l’aniversari amb la Nit de Marxa, en el marc de la Festa Major de Sant Pere. El parc de Mas Iglesias serà l’escenari dels concerts, que poden reunir fins a 3.500 persones. La Nit de Marxa, descrita com «una experiència única per als amants de la música», comptarà amb

la presència de The Skatalites, The Goliards Collective i Dijei Luna. L’horari serà de 23.30 a 5 hores. The Skatalites, considerats els pares de l’ska, seran els encarregats d’apujar el teló. Tenen una trajectòria de més de 50 anys. Els seguiran The Golliards Collective, que fusiona èxits reconeguts amb reggae, ska i ritmes llatins. Dijei Luna i el seu eclecticisme faran ballar els assistents fins que arribi la matinada. Redacció

Permet veure estructures internes al moment

Peralta Moreno

L’entitat de dret públic (EDP)

Salut Sant Joan Reus-Baix Camp ha tret a licitació el contracte per a la compra d’un fluoroscopi i la contractació del seu manteniment, durant cinc anys, per al servei de cirurgia plàstica de l’Hospital Universitari Sant Joan. L’EDP assenyala que el seu subministrament és necessari perquè el servei de cirurgia plàstica «pugui dur a terme l’activitat pròpia de forma òptima, sent fonamental que l’hospital disposi d’equips actualitzats i que incorporin les noves tècniques que ofereix el mercat». L’adjudicatària tindrà

30 dies per a lliurar l’article des de la formalització del contracte, que surt amb un pressupost de licitació de 68.365 euros (IVA inclòs). Un fluoroscopi és un element que permet obtenir imatges en temps real dels òrgans, els teixits i altres estructures internes en moviment. En el cas de l’equip demanat per l’EDP, aquest ha de ser mòbil, disposar d’un joystick a la peça de mà, per tal de gestionar el programari i les funcionalitats de la càmera, i permetre aconseguir imatges en blanc i negre. També ha d’oferir la possibilitat de reproduir l’últim vídeo gravat sense haver-lo de processar.

s’hi trobaran la recepció, sales de reunions, el bar, espais públics, jocs infantils, una sala polivalent –que podrà funcionar de manera independent de la resta de la nau i ser utilitzada per entitats i col·lectius del barri– i diferents serveis. El vestíbul principal serà de doble alçada i permetrà controlar l’entrada i la plaça creada a l’encreuament. D’altra banda, a la primera planta se situaran les aules de formació, d’informàtica i de cuina, el gimnàs i el seu

SOCIETAT

vestidor, espais d’administració i d’entitats i llocs de trobada, amb butaques i cadires.

L’ampliació de la xarxa de centres cívics prevista al Pla d’Acció Municipal (PAM) del mandat 2019-2023 es concreta amb aquest projecte, que és també resultat de les aportacions de la ciutadania recollides durant el procés participatiu impulsat per la regidoria de Participació, Bon Govern i Serveis Generals per al disseny del nou equipament.

El domàs de l’arc de Sant Martí, a la Casa Rull

L’Ajuntament de Reus va penjar ahir la bandera de l’arc de Sant Martí al balcó de la Casa Rull, amb motiu de la celebració del Dia per l’Alliberament LGTBI+. L’acte va comptar amb la presència de l’alcaldessa, Sandra Guaita, i diversos regidors i membres de la corporació municipal. Redacció

Estat actual de la cruïlla entre els carrers de Castellvell i d’Antoni Gaudí.

Sergi

El Seguici Petit agafa el relleu en un Sant Pere on cada dia és «especial»

Els germans petits dels elements protagonitzen la jornada de dimarts amb una cercavila pels carrers del nucli històric

Sergi Peralta Moreno

La Festa Major de Sant Pere avança a un ritme vertiginós. El Pregó va deixar pas a la primera tronada; aquesta, als balls de Marcos Vicente, de Gitanes i de Pastorets; que foren succeïts pels Cóssos i la Nit de fer l’Índiu. «Cada dia hi ha un moment

especial», valorava el regidor de Cultura, Daniel Recasens, sorprès de veure la multitudinària participació de la població: famílies al complet participen «en actes que no semblen per a totes les edats», com la Nit de fer l’Índiu, i adults s’integren en activitats destinades a un públic juvenil.

L’alcaldessa, Sandra Guaita, afegí que és «una sort» viure la Festa Major amb el nou càrrec, si bé va admetre que topar-s’hi pocs dies després de la investidura fa que l’aterratge sigui «més intens».

Els menuts de la casa eren els protagonistes indiscutibles de la jornada d’ahir. Quan se sentí el

repic de les campanes de les 18 hores, tothom volia ser al centre.

Era el Toc de la Festa Major Petita. Les versions en miniatura dels elements clàssics, com la Vitxeta –que estrenava vestit–, així com bestiari propi d’aquesta cercavila van lluir les seves millors gales i van demostrar que són tan visto-

ses i espectaculars com els seus germans grans. Un berenar els esperava en acabar el recorregut.

El Seguici Petit no era l’únic protagonista del dia. El Ball de Dames i Valls buscava seduir amb la seva sàtira els ciutadans que estiguessin disposats a escoltar els seus parlaments. A la

nit, La Palma tenia previst acollir la darrera funció de les Varietées de Sant Pericu.

Avui, vigília de Sant Pere, s’arribarà a un dels moments més emotius. Els Gegants, la Mulassa, els Nanos i l’Àliga s’encarregaran, de bon matí, de despertar els reusencs. Serà a les 20.45 hores quan l’Àliga oferirà el ball solemne curt per a saludar les autoritats. La corporació municipal començarà, aleshores, l’anada cap a la Prioral per assistir al Solemne Ofici de Completes. El bust reliquiari de la imatge de Sant Pere sortirà de la seva arca. El pilar caminant dels Xiquets, els balls del bestiari, la tronada i el castell de focs seran l’avantsala d’una nit de revetlla que no acabarà fins que el cos digui prou.

La cercavila del Seguici Petit, amb les versions dels elements més clàssics i els elements propis d’aquesta sortida, es va celebrar a la tarda pel centre de la ciutat.

energia

cap a la transició verda

DADES

Les renovables podrien assolir el 50% de la generació elèctrica el 2023

Espanya és el segon país europeu en producció d’energia eòlica i solar, només per darrere d’Alemanya

Redacció

2023 està sent un any clau per a la transició ecològica al conjunt d’Espanya. Segons les estimacions de Red Eléctrica, les energies renovables podrien assolir el 50% de la generació elèctrica anual. L’eòlica i tota la solar podrien suposar el 42%, segons explicaven la secretaria d’Estat d’Energia, Sara Aagesen, i la presidenta de Redeia, Beatriz Corredor, durant la presentació dels informes de Red Eléctrica sobre l’any 2022.

«La transició energètica és una gran oportunitat que hem d’aprofitar entre tots. Té un benefici immens per a ciutadans i empreses, però s’ha de fer de forma intel·ligent, amb el medi ambient i el territori; estem preparats amb les nostres xarxes i la nostra capacitat d’ajuda i consolidació de solidaritat a escala europea», destacava la secretaria d’Estat. Per la seva part, la presidenta de Redeia augurava, durant la presentació dels informes que «2023 serà un gran any per la transició ecològica a Espanya i un exercici transcendent perquè consolidem la nostra posició com a motor renovable de la Unió Europea».

Motor renovable europeu

Els informes de Red Eléctrica evidencien que el 2022 Espanya va continuar demostrant el seu

lideratge renovable a la Unió Europea. Ocupa la segona posició, després d’Alemanya, en potència instal·lada renovable i també en potència instal·lada eòlica. En el cas de la solar, Espanya és el tercer país que més potència té en servei, després d’Alemanya i Holanda. Si s’analitza la generació amb aquestes tecnologies, el país germànic manté la primera

posició del rànquing i, després d’ell, Espanya és el segon estat europeu que més energia produeix a partir del vent i del sol.

Això va permetre que, en el passat exercici, com indica l’Informe del Sistema Elèctric, Espanya donés suport als veïns comunitaris. Per primera vegada des de 2015, es va tancar l’any amb saldo exportador. Es tracta,

a més, del registre històric més gran, amb gairebé 20 TWh.

Impuls eòlic i fotovoltaic

Durant l’any passat, les renovables van sumar 5,9 nous GW al parc generador espanyol. D’ells, 4,5 GW van ser fotovoltaics i 1,4 GW van ser eòlics. Aquest fet constata l’evolució espectacular de la solar fotovoltaica: va ser

Catalunya, la regió que més energia produeix sense emissions

l’any que més va créixer en potència instal·lada, cosa que li va permetre superar la hidràulica i convertir-se en la tercera font del rànquing. Per la seva part, l’eòlica es manté com la tecnologia protagonista: 1 de cada 4 MW en servei a Espanya ja és eòlic.

Aquest nou impuls va permetre que l’eòlica representés el 22% del mix i la fotovoltaica el 10% i que ambdues tecnologies registren records de producció. En el còmput total, les renovables van superar el 2022 el 42% de l’estructura de generació. El descens de gairebé el 40% de la producció hidràulica va impedir que la quota de renovables superés registres anteriors.

Menys demanda

L’Informe analitza l’evolució d’altres magnituds com el consum d’electricitat, les emissions o els mercats elèctrics, entre altres. Concretament, el document destaca que la demanda d’energia elèctrica a Espanya durant el 2022 va presentar un descens del 2,4% respecte al 2021 assolint un total de 250,4 TWh. L’informe també confirma que el passat exercici va ser menys fred a l’hivern i més calorós a l’estiu. De fet, el màxim de demanda peninsular es va registrar en època estival, fet que no succeïa des de 2016. Va ser el 14 de juliol entre les 14 i les 15 h amb 38.003 MWh.

L’any passat, Catalunya va tornar a ser, un any més la comunitat autònoma on més quantitat d’electricitat lliure d’emissions de CO 2 equivalent (gasos d’efecte hivernacle) es va produir, fins als 29.904 GWh, xifra que suposa el 72,3% del seu mix. Segons l’Informe del sistema elèctric espanyol 2022, la producció elèctrica catalana va créixer un 4,4% el 2022 respecte al 2021. La nuclear va ser la principal tecnologia de generació regional, assolint el 57,6% del total, seguida pel cicle combinat (19%), la cogeneració (8,2%), la hidràulica (6,4%) i l’eòlica (5,9%). En aquesta regió, el 14,2% de l’electricitat és renovable, xifra que s’ha vist reduïda considerablement per la influència de la sequera, que ha retallat la producció d’energia hidràulica en un 36,5% en els últims cinc anys i en un 20,9% respecte a 2021. Catalunya va tancar 2022 sense gairebé variacions en el seu parc de generació, que compta amb 94 nous MW de potència instal·lada eòlica. Aquesta tecnologia ja registra un total de 1.369 MW, que suposen l’11,4% de la capacitat de generació catalana. La solar fotovoltaica, per la seva part, va posar en servei gairebé 5 MW nous el 2022. Les renovables ja representen el 30,9% de la seva capacitat de producció elèctrica.

L’any passat la demanda d’energia elèctrica al conjunt de l’Estat va caure un 2,4%.

Fes el salt cap a l’energia solar amb Solartradex i preocupa’t només d’estalviar

Són referència a tota Catalunya i tenen una oficina tècnica i comercial a Torredembarra

Anna Ferran

Vols ser autosuficient i produir la teva pròpia energia? Vols reduir els costos derivats de l’electricitat de la teva llar o negoci? Et preocupa la teva petjada de carboni? Si fa temps que aquestes preguntes et ronden pel cap, segur que has pensat en instal·lar plaques solars. Ara és el moment idoni per fer-ho i Solartradex serà el teu millor aliat. Aquesta empresa, amb seu a Mataró i una oficina tècnica i comercial a Torredembarra, suma 13 anys d’experiència en el món de l’energia solar. Només en els dos últims anys han instal·lat més de 1.300 projectes d’autoconsum solar, sigui residencial, comercial o industrial, cosa que els converteix en una referència en el sector al conjunt del territori català.

Solartradex compta amb un equip de 70 persones i disposa d’enginyeria pròpia i equips

d’instal·ladors solar propis per tal de tenir el màxim control sobre la qualitat i la seguretat de l’obra i gestionar amb la màxima garantia el teu projecte de principi a fi. I és que ells s’encarregaran de tot, des del disseny, enginyeria i tramitació, passant per la instal·lació, posada en

Solartradex ofereix una garantia de 25 anys en les plaques solars i de 5 en la instal·lació

servei i legalització fins a la gestió de subvencions i bonificacions fiscals.

Avantatges des del minut 0 Des de Solartradex recorden que en la majoria de municipis ofereixen una bonificació del 50% de l’import de l’IBI durant un període de 3 a 5 anys. Aquesta

bonificació en els tributs, però, no és l’únic avantatge que ofereix passar-se a l’autoconsum solar. Instal·lar plaques fotovoltaiques et permetrà estalviar des del moment en què es posin en marxa, ja que generaràs la teva pròpia electricitat i no hauràs de recórrer al subministrament convencional. Així mateix, si els preus de l’energia tornen a disparar-se com ara fa uns mesos, patiràs menys la pujada de costos, ja que seràs autosuficient. A tot això, cal sumar-hi que la teva propietat augmentarà de valor i que, si generes més energia de la que utilitzes, pots optar per abocar-la a la xarxa i rebre una compensació econòmica. I tot això sense oblidar-te del benefici pel medi ambient, perquè es tracta d’una energia neta, amb zero emissions.

On i com instal·lar-ho?

Amb aquests avantatges, l’únic

que et caldrà és decidir on instal·lar les plaques solar i quina mena d’instal·lació vols. En aquest punt, comptaràs amb l’assessorament expert dels professionals de Solartradex que avaluaran quina és la millor opció per a tu.

Les teulades són la ubicació més comuna, però no l’única. Pots aprofitar les pèrgoles de la teva terrassa o jardí i comptabilitzar els usos d’aquest espai. També pots instal·lar-les en terrenys o jardins, sigui en estructures elevades o ancora-

des a terra, o fins i tot les pots col·locar en murs o façanes. Les opcions són múltiples.

Així mateix, hauràs d’escollir si vols emmagatzemar l’energia en bateries o no i, en cas que no, si vols que l’excedent energètic es bolqui a la xarxa general o no. A Solartradex t’explicaran en detall les característiques de cada opció i t’assessoraran perquè trobis la fórmula que millor encaixa amb tu.

Qualitat garantida

Si encara tens alguns dubtes,

has de saber que a Solartradex tot són garanties. Els panells solars tenen una garantia de producció de 25 anys i una durabilitat d’uns 30 anys i amb un manteniment mínim. La seva instal·lació té una garantia de fins a 5 anys i abans certifiquen la solidesa de les cobertes on s’instal·len les plaques. Tot plegat fa que tinguin una puntuació de 4,9 sobre 5 en les ressenyes de Google. Les possibilitats de finançament i el tracte personalitzat i expert faran de Solartradex la teva millor decisió.

Solartradex està format per un equip de 70 persones, amb enginyeria i instal·ladors propis.

EMPRESA

Veolia, la clau per accelerar la transformació ecològica

El gran repte de la transformació ecològica passa per canviar el nostre model de producció i d’utilització energètica. Les solucions existeixen. Només depèn de nosaltres conèixer-les i implementar-les a gran escala

Redacció

Quan es parla de canvi climàtic, ara que Europa i més de 150 països han decidit implementar canvis reglamentaris per reduir les nostres emissions de CO2, és important entendre que la part de CO2 emès per produir i utilitzar energia pesen molt en aquesta equació. Tot allò que consumim i utilitzem necessita energia. L’energia és la base sobre la qual la resta es construeix i reduir les emissions lligades al nostre ús energètic és, sens dubte, la mesura que tindrà el major impacte per descarbonitzar la nostra forma de vida actual.

Per poder arribar als objectius de reducció d’emissions que ens hem marcat i frenar l’escalfament per sota dels quatre graus centígrads (escalfament màxim per preservar els nostres ecosistemes) hem de ser capaços de, progressivament, adoptar altres

maneres de produir energia i de consumir-la. La bona notícia és que ja hi ha models alternatius i solucions que són econòmicament viables; però potser avui encara no són ben conegudes i només són utilitzades de manera marginal.

És per això que a Veolia, que té com a propòsit conservar els recursos naturals i trobar solucions que permetin accelerar la transformació ecològica, ens hem especialitzat a col·laborar amb empreses públiques i privades, així com ajudar la indústria a buscar models energètics alternatius. Aquests objectius es treballen des de tres eixos.

Eficiència energètica

L’eficiència energètica, que consisteix a buscar maneres de reduir els consums d’energia i estalviar quilowatts hora. Mitjançant la realització d’auditories, Veolia proposa i implementa

plans de millora a curt, mitjà i llarg termini, amb inversió o sense, i es compromet a reduir els consums en un rang generalment d’entre el 30% i el 50%.

Combustibles renovables

La substitució dels combustibles fòssils per combustibles renovables i locals, adaptant les instal·lacions per utilitzar aquests combustibles de manera eficient. Veolia aposta per energies netes com el biogàs, generat a partir d’aigües residuals o de residus orgànics; la biomassa, provinent de restes de podes i manteniment de boscos; i l’autogeneració d’electricitat verda mitjançant plaques fotovoltaiques. Aquestes solucions permeten descarbonitzar fins al 80-90% dels consums energètics.

Digitalització

I el model de connectivitat intel-

ligent o digitalització, gràcies a la domòtica i el seguiment digital en temps real, que és una altra palanca important de transició energètica. A Veolia connecten els edificis i els processos industrials i monitoren els consums per poder informar i ajudar

l’usuari o industrial a modificar els seus comportaments o optimitzar el rendiment dels seus equips en temps real; tot això segons la climatologia i la utilització de l’edifici. Gràcies als recursos tècnics i humans, de manteniment, conducció i

A dalt, el centre de gestió d’energia, Hubgrade, de Veolia. A la dreta, biomassa per a produir energia neta.

control, Veolia pot reduir entre un 10% i un 30% els consums sense haver de fer inversions significatives.

Si ets un industrial, un gran consumidor d’energia, i vols formar part de la transició ecològica per canviar de model energètic, contacta amb Veolia i participar en aquesta apassionant aventura de la transició energètica.

Contacta amb Veolia a l’adreça de correu electrònic veolia-catalunya@veolia.com

PERE SABATÉ Cap de projectes d’energia sostenible de BASF Tarragona

«Amb les inversions en electrificació reduirem un 25% les emissions del ‘site’»

BASF està plenament compromesa amb la lluita contra el canvi climàtic i està donant-hi resposta impulsant projectes pioners en electrificació industrial

CEDIDA

Redacció

—Quins són els objectius que s’ha marcat BASF en matèria de descarbonització?

—El canvi climàtic és un dels reptes més urgents al qual ha de fer front la societat avui en dia. Per aquest motiu la protecció del medi ambient és un element clau dins la nostra estratègia corporativa. En concret, la BASF s’ha fixat l’objectiu ambiciós d’aconseguir la neutralitat climàtica l’any 2050. A més, com estem parlant d’un objectiu a llarg termini, també ens hem fixat l’objectiu de reduir les emissions de CO 2 en un 25% l’any 2030, en comparació amb les emissions del 2018. —Un concepte estretament vinculat a la descarbonització és l’electrificació. L’electrificació en el món de la gran indústria és possible o cal buscar altres alternatives que permetin descarbonitzar?

—Sí, clarament l’electrificació és possible al món industrial. L’electrificació de processos productius; així com la generació i ús d’energies lliures d’emissions, és una de les millors maneres per a descarbonitzar el sector secundari. No obstant això, la descarbonització no només es basa en l’electrificació. S’han de trobar altres alternatives i noves tecnologies que ens permetin reduir les emissions. Això és el que estem fent a BASF, on estem investigant de manera intensa, mitjançant equips propis dedicats a aquest fi, i gràcies també a les nombroses col·laboracions que tenim amb altres entitats. D’aquesta manera, aviat es podran implementar algunes noves tecnologies que ja tenim en fase pilot, les quals ens ajudaran a aconseguir els nostres objectius en l’àmbit de la descarbonització.

—BASF s’ha caracteritzat sempre per estar a l’avantguarda tecnològica. Quines innovacions estan impulsant en matèria d’electrificació?

—A BASF, som molts els collaboradors que estem treballant per a poder complir els nostres objectius de sostenibilitat. Actualment, existeix un projecte estratègic, Net Zero Accelerator, on hi ha més de 100 persones dedicades a identificar, definir i implementar millores en els nostres centres de producció. Per tant, hi ha moltes activitats que s’estan portant a terme, però m’agradaria mencionar, per exemple, la col·laboració que BASF té amb

Actualment, set dels 9 ‘sites’ que BASF té a la Península fan servir únicament electricitat d’origen renovable

MAN Energy Solutions per a construir una bomba de calor a escala industrial a la nostra seu central, Ludwigshafen. Aquesta bomba de calor permetrà la producció de vapor utilitzant electricitat de fonts renovables i també mitjançant l’aprofitament de la calor residual dels nostres sistemes de refrigeració. Amb aquesta innovació es preveu que es puguin generar unes 150 tones de vapor cada hora, l’equivalent a una producció tèrmica de 120 MW. Així doncs, es reduiran considerablement les emissions, unes 390.000 tones mètriques anuals.

Al 2017, ja vam substituir una turbina de vapor per un motor elèctric que permet reduir 30.000 tones de CO2 a l’any

—Les renovables són una de les claus per aconseguir l’electrificació lliure d’emissions. Quina estratègia estan seguint en aquest àmbit?

—BASF està apostant molt fort en la implantació d’energies renovables. Un clar exemple va succeir ara fa només una setmana, quan després de 2 anys de construcció, vam aconseguir instal·lar la darrera turbina eòlica del nou parc eòlic marí (Hollandse Kust Zuid) instal·lat al Mar del Nord. Aquest nou parc compta amb una capacitat instal·lada de 1.500 MW i ens ajudarà a poder subministrar energia renovable

calderes convencionals que funcionen amb gas.

—Calculen que necessitaran tres vegades més energia elèctrica que la que estan consumint actualment. I aquesta necessitat creixent serà compartida per tots els sectors productius que estan fent el salt cap a l’electrificació. Els preocupa que els avenços que està fent la indústria siguin més ràpids que la capacitat que tindran les renovables per a expandir-se?

—És cert que es multiplicarà el consum d’energia elèctrica en els pròxims anys i que això serà un repte per a la societat. Per exemple, al site de Tarragona tenim previst que per l’any 2030 es consumeixi entre 4 o 5 vegades més electricitat que en el 2023.

Aquesta mateixa tendència sabem que també tindrà lloc a la resta d’empreses del sector, la qual cosa generarà un repte gegant per la xarxa de transport elèctric, ja que, actualment, no està dimensionada per aquests grans increments de consum. De fet, ja hem manifestat a les diverses administracions que cal reforçar de manera urgent la xarxa de transport estatal, doncs les infraestructures a la zona de Tarragona no estan preparades per poder distribuir i garantir aquests augments significatius. Per tant, cal que l’Estat inverteixi en potenciar i millorar la xarxa de transport, o sinó es veurà limitada l’electrificació dels processos industrials.

El consum elèctric es multiplicarà per 4 o 5 i la xarxa actual de la zona de Tarragona no està preparada per aquests augments

als diversos centres europeus. —La producció de vapor s’enduu gran part del consum energètic de les plantes químiques. Quins projectes estan promovent per a electrificar la seva producció?

—Sí, la generació de vapor és un dels principals consumidors energètics de la indústria. Per aquest motiu actualment estem plantejant diversos estudis per a poder generar vapor mitjançant noves tecnologies. Per exemple, al site d’Anvers s’ha aprovat un nou projecte per a instal·lar calderes elèctriques per a produir vapor, les quals substituiran les

emissions.

—Quins altres projectes han impulsat o estan impulsant ja al seu complex tarragoní?

—Al complex tarragoní ja vam executar un projecte rellevant l’any 2017 que va ser tot un referent dins del sector. Concretament a la planta de PDH es va substituir una turbina de vapor per un motor elèctric d’una potència de 12MWs. Amb aquesta inversió es va aconseguir reduir unes 30.000 tones de CO2 anuals. L’èxit d’aquest projecte ha fet que estiguem estudiant la realització d’una inversió similar. Actualment, s’està analitzant la possibilitat de reemplaçar l’altra turbina de vapor existent a la mateixa planta per un nou motor elèctric d’uns 20 MW de potència. Aquest nou projecte, que esperem poder executar l’any 2026, en permetrà també poder reduir unes 30000 tones anuals de CO2, la qual cosa ens ajudaria a poder complir la nostra estratègia de descarbonització del site. —Els sites de la península ja s’estan proveint d’energia verda?

—Molts dels projectes pioners que està impulsant BASF se centren en els seus sites més importants, com són el de Ludwigshafen o el d’Anvers, o en el nou gran centre que estan construint al sud de la Xina. Quin full de ruta tenen previst per Tarragona?

—El site de BASF en Tarragona és el més gran del sud d’Europa. A Tarragona, com a la resta de centres, tenim una fulla de ruta definida on apostem per la descarbonització. Actualment, ens estem centrant a reduir les emissions derivades de les diverses energies i utilities que requerim. Un exemple clar és que estem estudiant un nou projecte que ens permeti generar el vapor mitjançant noves tecnologies lliures de CO 2 . La nostra idea és que a finals del 2026 el vapor del site de Tarragona es pugui crear a partir de fonts renovables, reduint considerablement les nostres

—Actualment 7 dels 9 centres que tenim a la península fan servir únicament electricitat que prové d’energies renovables. La BASF té un contracte de subministrament d’energia elèctrica verda amb l’empresa ENGIE, la qual cosa ens permet descarbonitzar els nostres centres de producció. En els pròxims mesos esperem que a tots els sites es faci servir únicament energia elèctrica de fonts renovables, ja sigui aprofitant-se d’aquesta collaboració amb ENGIE, o bé mitjançant altres alternatives. —Quina inversió farà BASF en matèria d’electrificació al territori?

—Estem molt il·lusionats de poder implementar durant els pròxim anys les dues inversions que hem comentat anteriorment. En primer lloc, la instal·lació del segon motor elèctric a la planta de PDH que ens permeti reemplaçar l’altra turbina de vapor. En segon terme, estem treballant en poder produir el vapor del site de Tarragona mitjançant tecnologies lliures d’emissions, com ara mitjançant la implantació de noves de calderes elèctriques. Amb l’execució d’aquestes dues inversions clau aconseguiríem complir i superar l’objectiu corporatiu de reduir les emissions de CO2 del site de Tarragona en un 25% d’aquí a l’any 2030.

Sabaté explica que BASF acaba de construir un parc eòlic marí al mar del Nord.

EMPRESA DESTACADA

Tarragona serà pionera en tecnologia de l’hidrogen

Carburos Metálicos ja produeix al territori H2 renovable i impulsa un ecosistema complet al voltant d’aquest vector energètic clau per a la descarbonització

Redacció Frenar l’escalfament global és un dels reptes més importants de la nostra societat i és l’objectiu prioritari en les agendes de la major part dels Estats i dels organismes internacionals. Aquest compromís ha de traslladar-se a les empreses i a la ciutadania i, una de les eines clau per aconseguir-ho és accelerar la transició energètica per a substituir el nostre model actual, basat en els combustibles fòssils, en un lliure de carboni i, per tant, d’emissions de CO2 Per aconseguir-ho, cal posar en marxa un mix de tecnologies basades, fonamentalment, en la generació i el consum d’energia d’origen renovable i neutra d’emissions. Una d’aquestes tecnologies és la que es basa en l’hidrogen (H2) com a vector energètic, un gas amb una gran capacitat energètica, generat a partir d’energia renovable. És l’anomenat hidrogen verd, que pot funcionar com a combus-

tible per a generar electricitat destinat a la mobilitat i a la indústria. Per això, l’H2 és un vector energètic clau en el procés de transició i canvi de model.

Carburos Metálicos i Air Products, grup al qual pertany, coneixen molt bé aquesta molècula amb la qual fa dècades que dissenyen diverses aplicacions, des de la propulsió de coets espacials fins al refinat d’hidro-

La hidrogenera del polígon Riu Clar oferirà solucions més sostenibles i netes al transport

carburs, que han convertit al grup Air Products avui en dia en el productor d’H2 més gran del món. El grup ha participat, així mateix, en més de 250 projectes d’estacions de servei d’H2 en una vintena de països des de 1993. També disposa de la xarxa més gran del món de distribució

canalitzada d’aquest gas i una àmplia cartera de patents relacionades amb el seu repostatge, de manera que està present en tota la seva cadena de valor. Actualment, les tecnologies de repostatge d’Air Productes proporcionen més d’1,5 milions de recàrregues d’H2 a l’any.

Cada dia sorgeixen noves aplicacions i, per exemple, ja podem veure pels carrers de les principals ciutats autobusos públics impulsats per H2 que només expulsen vapor d’aigua pel tub d’escapament. En el desenvolupament d’aquesta tecnologia, Tarragona tindrà un protagonisme molt rellevant i, a hores d’ara, Carburos Metálicos ja produeix aquí hidrogen renovable.

Líder en mobilitat amb hidrogen

El pròxim pas en la creació d’un ecosistema complet al voltant de l’H 2 serà la construcció, dins del polígon Riu Clar, de la pri-

mera hidrogenera pública de la província en el marc de la seva iniciativa Movem Tarragona, que busca aportar solucions tecnològiques més sostenibles i netes al transport al territori. Aquest futur punt de subministrament d’H 2 estarà situat estratègicament tocant a l’AP7, l’A-27, el Port de Tarragona i el corredor mediterrani, motiu pel qual resultarà clau per a impulsar l’ús de l’H2 per a mobilitat en tota la zona. Entre els usuaris d’aquesta hidrogenera s’hi inclou la flota de vehicles de distribució de Carburos Metáli-

cos que adoptarà l’H2 progressivament.

D’altra banda, la companyia també ha creat la Ruta de l’Hidrogen, que, des de 2021, ha fet una vintena de demostracions en ciutats com Oviedo, Bilbao, Tarragona, Valladolid, Saragossa, Còrdova, Corunya, Toledo, Màlaga i València, entre altres, en les quals ha realitzat demostracions de repostatge als autobusos d’H 2 en condicions d’ús real amb passatgers i en diferents orografies i condicions climatològiques, sempre amb èxit.

Així, Carburos Metálicos li-

dera a Espanya el desenvolupament de la nova mobilitat amb H2, ja que compta amb les capacitats necessàries per a produir-lo, distribuir-lo i dur-lo fins al dipòsit dels vehicles per mitjà de les seves pròpies hidrogeneres. Aquesta aposta al voltant de l’H2, que no ha fet més que començar, està relacionada, a la vegada, amb el seu compromís Third by 30, que suposarà reduir un terç de la intensitat de les emissions de CO 2 de la companyia per a l’any 2030, com a pas previ per a aconseguir el balanç neutre de carboni el 2050.

Carburos Metálicos té les capacitats per produir i distribuir en hidrogeneres l’H2 renovable.

INICIATIVA PIONERA

Iberdrola desenvoluparà el corredor marítim de l’hidrogen verd entre Espanya i Països Baixos

Ha signat un acord amb les empreses neerlandeses ACE Terminal i Hynetwork Services, que garanteix tancar la cadena logística per descarbonitzar la indústria del nord d’Europa

Redacció

Iberdrola ha fet un pas definitiu en l’establiment del corredor marítim d’hidrogen verd entre Espanya i Països Baixos. El president d’Iberdrola, Ignacio Galán, ha rebut a la planta de Puertollano a Sa Majestat el rei dels Països Baixos, amb motiu de la firma de diversos acords entre la companyia, ACE Terminal i Hynetwork Services.

Ignacio Galán, president d’Iberdrola, ha afirmat que «quan parlem d’hidrogen verd, nosaltres no estem parlant de promesos, parlem d’una realitat i demostra el compromís d’Iberdrola amb les noves tecnologies i amb el nostre país, com hem estat fent aquests anys. Mantenim un ferm compromís amb el Mercat Únic de l’Energia com la millor manera de promoure les enormes inversions necessàries si volem una indústria energè-

EMPRESA RECOMANADA

tica segura, neta i competitiva». El president també ha afegit que «les actuals instal·lacions de Puertollano estan en una primera fase i en el futur multiplicarem la capacitat de la planta per 10. A més, fa uns dies, hem firmat també un contracte per vendre amoníac que produírem a Huelva més de 100.000 tones a l’any. Tenim previstes unes inversions en aquest sector de més de 3.000 milions d’euros dels quals més de la meitat vindran a Espanya».

Helmie Botter, gerent d’Hydrogen Business Development a Gasunie, ha assegurat: «Amb aquest acord estem enfortint el corredor de l’hidrogen entre Espanya i els Països Baixos. A través dels centres logístics d’importació, com el Port de Rotterdam, i la xarxa nacional d’hidrogen Hynetwork Services, filial de Gasunie, per por-

Gestion Group troba la millor solució energètica per la teva llar o empresa

Sumen 15 anys oferint optimització de contractes, tramitacions, projectes d’eficiència energètica i renovables

Fer tràmits amb les companyies energètiques, siguin d’electricitat o gas, no és una tasca fàcil. Processos com altes, canvis de nom, augments de potència,

millores en els contractes, entre altres, poden convertir-se en un veritable maldecap. Per això, és fonamental comptar amb l’ajuda de professionals experts, que ens assessoren,

tar l’hidrogen verd als usuaris industrials europeus, els Països Baixos s’estan posicionant per convertir-se en la porta d’entrada per al nord-oest d’Europa amb hidrogen».

Els socis del projecte, Walter Moone (President de New Energies & LNG Vopak); Cees van Gent (CEO de HES International) i Ulco Vermeulen (Junta Directiva de Gasunie) han assistit a la firma de l’acord i han mostrat la seva satisfacció que Iberdrola hagi escollit la seva terminal per a rebre, emmagatzemar i distribuir amoníac verd i per a transportar hidrogen verd. Junt amb Iberdrola, ACE Terminal fa un pas significatiu en l’establiment de la cadena de valor de l’hidrogen entre Espanya i els Països Baixos.

Gràcies als acords signats, els plans per a desenvolupar un corredor marítim entre Espanya

ens aconsellen i fan els tràmits per a nosaltres sense que ens hàgim de preocupar de res. Aquesta és la missió de Gestion Group.

Amb més de 15 anys d’experiència assessorant empreses i particulars, Gestion Group cerca la millor opció energètica per als seus clients. Les solucions en matèria d’eficiència energètica i en el desenvolupament de renovables són un dels seus pilars, juntament amb l’assessorament i la tramitació de contractes. L’alta especialització del seu equip és la millor garantia del seu servei.

i els Països Baixos estan un pas més a prop. Iberdrola té com a objectiu transportar amoníac verd a les instal·lacions d’importació d’ACE Terminal al Port de Rotterdam, per manipular i emmagatzemar i convertir l’amoníac en hidrogen verd, per al seu ús a la indústria, o per al seu ús directe en el transport marítim i altres indústries al nord-oest d’Europa.

El transport i la distribució

INNOVACIÓ

es realitzarà a través de la xarxa nacional holandesa d’hidrogen de la filial Hynetwork Services de Gasunie en el mercat europeu a clients de les indústries química, siderúrgica, refineries i fertilitzants. Aquestes entitats estan establertes en clústers com els de Rotterdam, Amsterdam, Zelanda i Chemelot als Països Baixos i al nord-oest d’Europa.

El passat desembre, Iberdro-

la va arribar a un acord amb el Port de Rotterdam per exportar hidrogen verd i els seus derivats a Països Baixos. Aquest nou pas suposa un avenç en el seu compromís per impulsar la descarbonització dels consumidors industrials en el nord d’Europa.

Descarbonització industrial La descarbonització de la potent indústria del nord d’Europa és un repte per als pròxims anys en els quals Iberdrola vol implicar-se en projectes reals subministrant hidrogen verd als seus clients. La companyia va ser la primera a produir hidrogen verd i serà la primera a començar la seva exportació.

Espanya té un gran potencial renovable que li permet descarbonitzar la seva indústria local.

A més, compta amb recursos addicionals d’energia renovable competitiva per a abastir als seus socis europeus i contribuir a construir una Europa més verda i més connectada, garantint la seva seguretat i independència energètica.

Per això, Iberdrola, en el seu compromís per liderar la descarbonització, impulsa junt amb actors fonamentals de l’ecosistema energètic neerlandès el desenvolupament conjunt de la cadena logística necessària per a convertir en realitat el corredor de l’hidrogen verd.

Eviten l’evaporació d’aigua i controlen les condicions lumíniques del cultiu

ACN

El centre tecnològic Eurecat ha desenvolupat nous mòduls fotovoltaics orgànics, flexibles i semitransparent mitjançant electrònica impresa que permeten combinar sòl per a conreus i per a la producció d’energia. Les plaques incorporen materials seleccionats per assegurar una absorció de llum complementària amb el creixement de les plantes. Els nous mòduls orgànics fotovoltaics s’elaboraran amb tècniques d’impressió de materials funcionals i estructuració làser, per dotar-los de flexibilitat i del grau de transparència necessari. L’ús d’aquestes noves plaques fotovoltaiques busca reduir l’evaporació d’aigua del sòl, mantenint un grau d’humitat més elevat, i controlar les condicions lumíniques, millorant l’eficiència del cultiu.

L’investigador de la Unitat Impressió Funcional i Dispositius Integrats d’Eurecat, Ignasi Brugués, ha explicat que el projecte s’investigarà l’ús de semiconductors amb espectres d’absorció de llum per deixar

passar la radiació que necessiten les plantes i aprofitar altres regions de l’espectre solar per crear energia.

«A més de recobrir les plantacions de manera homogènia, volem investigar beneficis addicionals que creiem que aquesta tecnologia pot aportar, com ara filtrar radiacions perjudicials per a les plantes o contribuir a reduir l’evaporació d’aigua del sòl, mantenint unes condicions més suaus i aptes per als con-

reus», explica la investigadora de la Unitat d’Impressió Funcional i Dispositius Integrats d’Eurecat Laura López. Eurecat coordina el projecte SYNATRA a través de la Unitat d’Impressió Funcional i Sistemes Integrats, encarregada de la fabricació i integració dels mòduls fotovoltaics flexibles per a la prova de camp que es realitzarà amb plantacions de pomeres a les zones de Girona i Lleida.

A. Ferran

Ignacio Galán amb el rei dels Països Baixos, en la visita a la planta d’hidrogen d’Iberdrola a Puertollano.

CEDIDA

El centre tecnològic Eurecat ha desenvolupat les noves plaques.

Creen unes cel·les fotovoltaiques per combinar conreu i producció d’energia

Redacció

Assolir la neutralitat climàtica del sistema energètic català. Aquest és l’objectiu que s’ha proposat la Generalitat, alineat amb les fites marcades per la Unió Europea. Fa dues setmanes, s’aprovava la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT 2050), el full de ruta per a aconseguir-ho. L’estudi, elaborat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN), assegura que aquest repte és possible si s’apliquen de forma intensiva un conjunt d’estratègies destinades a transformar la totalitat de l’àmbit de l’energia, des de la demanda d’energia final fins a la generació d’energia elèctrica passant pel paper que hi tenen els ciutadans. S’estima que la descarbonització del sistema energètic català requerirà la inversió de 84.361 milions d’euros.

En l’actualitat, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle relacionades amb el cicle energètic són de 34 milions de tones de CO₂, xifra que representa el 72% del total de Catalunya. A l’escenari objectiu, les emissions de CO₂ relacionades amb el cicle energètic es redueixen gairebé a zero i es pot parlar de neutralitat climàtica, mentre que si no es duen a terme les mesures i estratègies proposades a la PROENCAT 2050 les emissions de CO₂ només disminuirien fins als 26 milions de tones. La neutralitat climàtica del cicle energètic va acompanyada també d’una major sobirania energètica, ja que en l’escenari dissenyat per la PROENCAT 2050 la dependència energètica de l’exterior es redueix del 93,8% al 7,9%, sense comptar els usos no energètics de l’energia. En termes econòmics, aquesta reducció de la dependència energètica implicaria passar d’una despesa de 8.700 milions d’euros anuals a 650 milions d’euros anuals.

Estalvi i eficiència energètica

Així, el document considera l’estalvi i eficiència energètica com l’eix fonamental per fer possible la transformació del model energètic, ja que la demanda de béns i serveis és el que determina les necessitats energètiques d’un país. La PROENCAT 2050 preveu que, per assolir la descarbonització del sistema energètic, caldrà un fort decreixement del consum d’energia final, que s’haurà de reduir un 30,3% en el període 20172050. Els àmbits del transport (-50,6%) i el domèstic (-34,2%) són els que protagonitzaran una major reducció en el consum d’energia. Les inversions necessàries per assolir aquesta xifra d’estalvi d’energia s’han estimat en 15.000 milions d’euros.

A més, cada vegada més consums passaran a ser elèctrics, amb l’objectiu d’aprofitar la major flexibilitat del

OBJECTIU 2050: ENERGIA CLIMÀTICAMENT NEUTRA I RENOVABLE

Catalunya acaba d’aprovar el full de ruta per a la descarbonització del sistema energètic

la demanda energètica. A més, també considera que caldrà implantar sistemes d’emmagatzematge per desplaçar els excedents d’energia en el temps, ja sigui mitjançant bateries elèctriques, sistemes de bombament o la gestió de les centrals hidroelèctriques amb embassaments.

Pel que fa al sector energètic no elèctric, la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 té en compte la importància dels combustibles renovables en la transició energètica. L’aprofitament de la biomassa, el biogàs o els subproductes d’origen renovable són algunes de les línies que el document aposta per maximitzar, ja que són energies que es poden utilitzar per substituir energies fòssils per a usos tèrmics o bé per a la generació d’electricitat gestionable. També es té en compte el desenvolupament de l’hidrogen renovable i la transformació del sector de les refineries i plantes d’olefines, que passaran a basar-se en la bioeconomia i la utilització de residus i subproductes renovables. Les inversions en la utilització d’energies renovables per a usos tèrmics es xifren en 4.594 milions d’euros.

Estratègies

sistema elèctric per introduir energies renovables i la seva capacitat per reduir emissions contaminants. La mobilitat elèctrica, la climatització dels edificis amb sistemes de bomba de calor o l’electrificació d’una part dels processos industrials sumaran en aquesta direcció. Així, si l’any 2017 el grau d’electrificació de la demanda d’energia era del 24,8%, per l’any 2050 s’espera que augmenti fins al 76,6%. De fet, es preveu que la demanda elèctrica es multipliqui per 2,3 en el període 2017-2050. En aquest sentit, es calcula que s’hauran d’invertir 13.256 milions d’euros en infraestructures de la xarxa elèctrica per dimensionar-la i modernitzar-la adequadament.

Desplegament de les renovables

Per satisfer aquesta demanda d’energia de la manera més neta i sostenible, caldrà avançar en el desplegament de les energies renovables. L’estudi preveu que per a l’any 2030 caldrà incorporar fins a 12.000 MW d’energies renovables (5.000 MW d’energia eòlica i 7.000

MW de fotovoltaica). La potència renovable total haurà de créixer fins als gairebé 62.000 MW l’any 2050, 18 vegades la potència instal·lada actualment. Es calcula que les inversions en energies

Amb només l’ocupació del 2,5% de la superfície del país, Catalunya pot cobrir el 97,5% del seu consum d’energia primària amb energies renovables. La petjada ecològica associada a l’actual model energètic equival a 3 vegades la superfície de Catalunya

renovables hauran d’ascendir als 51.511 milions d’euros.

Aquestes dades inclouen l’aprofitament del potencial fotovoltaic existent en els edificis i en altres espais artificialitzats. S’ha previst la instal·lació de més d’11.000 MW en instal·lacions fotovoltaiques en edificis i 2.600 MW

d’energia fotovoltaica en altres espais artificialitzats, que aportaran fins al 40% del total de l’energia solar que es generi a Catalunya. En conjunt, fins al 2050 entraran en servei al voltant de les 500.000 instal·lacions d’energia elèctrica en teulades i cobertes, moltes d’elles associades a sistemes d’autoconsum i generació distribuïda, que permetran aprofitar fins a un 65% del seu potencial total. De fet, l’estudi considera que la implantació d’energies renovables s’ha de fer minimitzant l’ús del territori per a usos energètics, i conclou que amb només l’ocupació del 2,5% de la superfície del país Catalunya pot cobrir el 97,5% del seu consum d’energia primària amb energies renovables. La petjada ecològica associada a l’actual model energètic equival a 3 vegades la superfície de Catalunya.

La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 també adverteix que disposar d’un sector elèctric 100% renovable no és suficient per assolir la neutralitat climàtica en l’àmbit energètic si no s’actua també de forma decidida sobre

La PROENCAT 2050 identifica una vintena d’estratègies que cal desenvolupar amb la màxima intensitat. Aquestes estratègies són la reducció del consum d’energia sense reduir el benestar i el creixement econòmic; la descarbonització del sector primari; la descarbonització de la indústria; la implantació d’una mobilitat neta, segura i connectada; l’avenç cap a una edificació de consum gairebé nul i de zero emissions i la rehabilitació del parc d’edificis existents; l’apoderament de la ciutadania i de les empreses; fer una transició justa i inclusiva que no deixi ningú enrere; la lluita contra la pobresa energètica i la defensa del consumidor vulnerable; l’orientació de la recerca, el desenvolupament i la innovació en energia cap a la transició energètica; l’electrificació de l’economia; implantar un nou disseny del sistema elèctric; desplegar a gran escala les energies renovables; donar un paper rellevant a l’emmagatzemament d’electricitat; apostar per l’autoconsum i la generació de proximitat; la minimització de l’ús del territori per a usos energètics; la utilització de la biomassa per a usos tèrmics i com a matèria primera; l’establiment de mecanismes de finançament adequats per a la transició energètica; l’ús selectiu de l’hidrogen renovable; l’impuls a l’economia circular i a la bioeconomia i transformar la transició energètica en creació d’ocupació de qualitat i en oportunitats empresarials.

L’objectiu és que la dependència energètica de l’exterior passi del 93,8% actual a un 7,9% el 2050.

TRIBUNA

Descarbonització del sector valorització energètica dels residus

ARMENGOL GRAU FRANQUET Gerent de SIRUSA

És ben conegut que estem en escenari d’emergència climàtica. La diagnosi és clara: pràcticament totes les accions que realitzem cada dia (treballar, moure’ns, alimentar-nos, els hàbits d’higiene) tenen un impacte en el medi ambient perquè generen una gran quantitat de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que s’envien a l’atmosfera. Cal la conscienciació i la implicació de totes i tots per trobar solucions.

L’impacte del sector residus a Catalunya, respecte als GEH, està al voltant del 5%, segons l’Informe de Progrés del Compliment dels Objectius de Reducció d’Emissions de Gasos amb GEH, elaborat per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (publicat el febrer de 2020).

També segons aquest document, de l’impacte del 5% que genera el sector, l’estudi assigna als abocadors el 77% de les emissions dels GEH. Si el tractament d’eliminació dels residus es fes únicament a través de la valorització energètica, aquestes emissions serien d’aproximadament un 1%.

Des d’una perspectiva general del sector, per tal de disminuir la generació de GEH, cal, d’una banda, la minimització dels residus i assolir una verdadera economia circular; i de l’altra, la minimització de l’ús de l’abocador.

Les plantes de valorització energètica són instal·lacions on s’efectua un procés de combustió. Aquestes plantes estan orientades a tractar fraccions rebuig dels residus. Fraccions que, de moment, no són valoritzables materialment.

La valorització energètica és, doncs, una solució per eliminar residus no reciclables que provoca un menor impacte, però consci-

ESTUDI

La valorització energètica és, doncs, una solució per eliminar residus no reciclables que provoca un menor impacte, però conscients que la tecnologia evoluciona, l’objectiu del sector és aconseguir que aquest impacte sigui zero

ents que la tecnologia evoluciona, l’objectiu del sector és aconseguir que aquest impacte sigui zero.

Des de la planta de Tarragona, quines passes hem donat? Hem estudiat la nostra petjada de carboni com activitat. El nostre cabal actual de gasos és de 70.000 Nm3/h amb un contingut d’aproximadament de l’11% de

L’Agència Internacional de les Energies Renovables aposta per l’ús d’hidrogen verd en els sectors més contaminants

CO2. Emetem anualment de l’ordre de 89.000 tones de CO2. Mesurem en xemeneia quina part del CO2 que emetem és biogènic (renovable) i quina part no ho és. El resultat que trobem està entre el 55-60% de CO2 biogènic (CO2 procedent de les emissions de residus de paper, cartró, matèria orgànica, coto, etc.). El CO 2 antropogènic prové majoritàriament dels plàstics continguts en els residus. Així mateix, hem estudiat i visitat instal·lacions de captura de CO2 pel seu posterior emmagatzematge.

Què estem estudiant per avançar? Optimitzar la captura de CO2. Creiem que, un cop capturat el CO2, els usos actuals del CO2 no podran absorbir la quantitat capturada. Per això, malgrat que la molècula de CO2 és molt estable, creiem essencial iniciar treballs adreçats a altres usos del CO2. Creiem que és molt important treballar de forma proactiva per disminuir de forma urgent la nostra petjada.

EFICIÈNCIA

30 MEUR en ajuts per a la rehabilitació energètica d’edificis

La subvenció és per a edificis de municipis de menys de 5.000 habitants

Redacció

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l’Institut Català d’Energia, ampliarà en 19 milions d’euros la línia d’ajutsper a la rehabilitació energètica d’edificis en municipis de menys de 5.000 habitants. La línia té per objectiu avançar en la transició energètica mitjançant l’optimització del consum energètic en l’edificació i, al mateix temps, contribuir a donar resposta al repte demogràfic que planteja l’Agenda Rural. La línia està dotada amb recursos dels fons Next Generation. El pressupost inicial d’aquest programa, vigent des del febrer del 2022, va ser de de 5,5 milions d’euros, i durant l’any 2022 ja es va ampliar en 5,5 milions addicionals. Amb aquesta segona ampliació, la dotació total de la línia ascendirà a 30 milions d’euros. L’ICAEN ha rebut 321 sol·licituds per un import de 22,85 milions d’euros. El termini per presentar sol·licituds d’ajut és el 31 de desembre, o fins que s’esgoti el pressupost. La línia subvenciona actuacions relacionades tant amb la millora energètica de l’estructura dels edificis com amb la millora de l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables en les seves instal·lacions tèrmiques, com són la calefacció,

climatització, refrigeració, ventilació i aigua calenta sanitària. S’hi poden acollir habitatges unifamiliars, edificis de tipologia residencial col·lectiva d’habitatge o edificis per a qualsevol altre ús que estiguin ubicats en municipis de fins a 5.000 habitants i els municipis no urbans de fins a 20.000 habitants en els quals totes les seves entitats singulars de població siguin de fins a 5.000 habitants Els requisits per accedir a aquest programa són que l’edifici sigui anterior a 2007, que l’actuació suposi la millora d’una lletra en la certificació energètica de l’edifici (en la qualificació d’emissions de CO2), i que generi un estalvi mínim del 30% del consum d’energia primària no renovable. La convocatòria exclou l’obra nova, les ampliacions (tant en superfície com en volum) i els canvis d’ús. Les sol·licituds les poden fer totes les persones físiques o jurídiques que siguin propietàries d’edificis existents; les comunitats de propietaris d’edificis d’ús residencial; les empreses explotadores, arrendatàries o concessionàries d’edificis; les empreses de serveis energètics; els ajuntaments, diputacions o altres corporacions equivalents; i les comunitats d’energies renovables i les comunitats ciutadanes d’energia.

L’electrificació també redueix la dependència en les importacions dels combustibles fòssils

L’organisme demana als estats estratègies d’electrificació intel·ligent per assolir els objectius climàtics

ACN

L‘Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA, per les seves sigles en anglès) defensa l’ús d’hidrogen verd generat a partir de fonts renovables com a «solució» per descarbonitzar els sectors més dependents dels combustibles fòssils. En un informe publicat aquest dimarts, la IRENA defensa que l’electrificació intel·ligent és essencial per assolir els objectius climàtics i per aquest motiu demana

als estats tenir estratègies per «prendre mesures concretes» i accelerar la transició verda. «Electrificar l’ús d’energia en la indústria, el transport i els edificis amb energies renovables és efectiu des del punt de vista del cost per descarbonitzar els sectors d’ús final i incrementar la seguretat de subministrament», diu l’agència.

En l’informe, la IRENA defensa que l’electrificació dels sectors més dependents dels combusti-

bles fòssils també redueix la dependència en les importacions d’aquests i mitiga els riscos pel que fa a la volatilitat dels preus, cosa que ha provocat crisis com la del darrer any.

Segons l’agència, l’electricitat serà la principal font energètica en el futur i representarà la meitat del consum mundial el 2050, apunten les seves previsions.

L’estudi indica que la reducció del cost en la generació d’electricitat renovable ha impulsat

el «progrés» del sector amb un 40% de renovables instal·lades el 2022 i fins a gairebé un 60% de generació de capacitat a la UE. Del 40% de generació d’electricitat a partir de fonts renovables, gairebé el 22% arriba d’energia eòlica i solar, una xifra que supera per primer cop el gas.

«Ara, la prioritat ha de ser electrificar els sectors d’ús final que encara són molt dependents dels fòssils», diu l’informe. Això sí, l’Agència Internacional de les Energies Renovables adverteix que electrificar la demanda «va més enllà de l’adopció de solucions tecnològiques i requereix la implicació de tots els actors en la cadena de subministrament energètica». «La innovació pot reduir costos, minimitzar la inversió i crear oportunitats empresarials», insisteix l’agència.

ACN

El director d’IRENA, Francesco La Camera, la setmana passada.

SUCCESSOS

Mor el conductor d’un turisme a l’AP-7 a l’Ametlla de Mar

El conductor d’un turisme va morir ahir en un accident de trànsit provocat per l’encalç amb un camió a l’autopista AP-7 a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís a les 00.59 hores de la matinada d’ahir dimarts. Els fets va tenir lloc a l’alçada del punt quilomètric 296,2 de la via, en sentit sud, per causes que encara s’estan investigant. Arran de la incidència, es van activar dues patrulles

RASQUERA

de la policia, dues dotacions dels Bombers de la Generalitat i tres ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). A causa del succés es va tallar l’autopista en sentit sud i després es va restringir la circulació a un carril. La situació es va normalitzar a les 03.35 hores. Segons dades de Trànsit, un total de 71 persones han perdut la vida en accident de trànsit a la xarxa viària interurbana de Catalunya enguany.

Unió de Pagesos denuncia que no s’està executant el reg d’emergència

L’havia promès el Departament d’Acció Climàtica i alerten que, si no es fa, els avellaners moriran

Redacció

El sindicat Unió de Pagesos ha denunciat que el reg d’emergència promès des del departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya per salvar els avellaners a les comarques del Baix Camp i el Tarragonès està aturat.

Des del sindicat agrari asseguren que els arbres no podran aguantar la sequera i podrien morir. El Govern català va anunciar aquesta acció després d’una reunió on es va acordar que la Comunitat de Regants de Riudecanyes utilitzés l’excedent d’aigua del Molinet de Reus per salvar els avellaners. En aquell moment no es van definir els cabals i un mes després de l’anunci, les obres del reg d’emergència no han començat. Unió de Pagesos estudia ara intensificar les accions reivindicatives per reclamar que els recursos hídrics de l’embassament de Riudecanyes garanteixin la pervivència dels arbres.

Investiguen la mort violenta d’un home

Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort d’un home a Rasquera. Els fets es van produir dilluns al vespre quan la policia va tenir coneixement de la localització del cadàver d’un home jove en una finca ubicada als afores de la població. Fonts policials han apuntat que l’autòpsia posterior ha determinat que la víctima va perdre la vida per causes criminals. La Divisió d’Investigació Criminal de la Regió Policial Terres de l’Ebre ha obert una investigació per esclarir el succés.

TARRAGONÈS

David Meca posarà el punt final a la Festa de Sant Joan de la Pobla

Oferirà una conferència a les set de la tarda

Redacció

El nedador i plusmarquista mundial David Meca posarà, aquest dijous (Casal Cultural, 19 h.) el punt i final a la celebració de la Festa Major de Sant Joan a la Pobla de Mafumet. Ho farà amb la conferència motivacional titulada Yo no temo a los tiburones, per a la qual encara resten les últimes invitacions disponibles a www.poblamafumet.koobin.cat. Només dos dies després donaran inici les Festes d’Estiu, que com cada any oferiran un ampli ventall de propostes culturals per a tota la família. En destaquen el Concert d’estiu, amb India Martínez (15

de juliol, 22.30 h., amb entrades a poblamafumet.koobin.cat) i la Pobla Summer Festival, amb Carlos Jean com convidat (26 d’agost, 22 h). La programació, ja disponible al web i als perfils de l’Ajuntament a les xarxes socials, inclou altres atractius com l’espectacle teatral Castigades, del grup júnior de la Corriola Teatre i que dissabte a les 19 h. obrirà el programa d’actes. A la nit serà el torn per al tradicional Sopar de carmanyola, amenitzat per l’Orquestra Apache i per al qual els pobletans s’hi poden inscriure fins el divendres, de manera presencial a l’Ajuntament.

Unió de Pagesos va aconseguir, en la Taula de la Sequera del 3 de juny, que el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitt es plantegés dur a terme les obres d’emergència necessàries i resoldre el proveïment d’aigua a la comunitat de regants del pantà de Riudecanyes, al Baix Camp, almenys per salvar els conreus llenyosos, que no compten amb cap dotació per a la campanya actual de reg. Dies després, el 13

CULTURA

Un mes després de l’anunci les obres del reg d’emergència no han començat

de juny, en una reunió de treball entre el Departament d’Acció Climàtica, l’Agència Catalana de l’Aigua, la Comunitat de Regants i Unió de Pagesos es va acordar que ja es podien començar els tràmits per posar en marxa l’obra. Sense cap cap notícia al

El Vendrell proposa noves rutes guiades per descobrir el municipi

N’hi haurà tots els dies de la setmana

Redacció

El Vendrell proposa noves rutes per descobrir l’entorn del municipi i alguns dels veïns illustres aquest estiu. Els dilluns 10 i 17 de juliol i 7 d’agost, a les 19 h., s’ofereix Descobreix la Via Augusta. Els dimarts 25 de juliol i 8 i 22 d’agost, a les 18.30 h., hi haurà la ruta Sant Salvador: de port marítim a platja d’estiueig. Els dimecres és el dia destinat a Coma-ruga. El 5 i 19 de juliol i 16 i 30 d’agost, a les 19 h, Coma-ruga: un viatge en el temps proposa conèixer com l’origen del nucli. A més a més, el 12 de juliol i el 23 d’agost, a les 19 h., es farà la ruta Descobreix l’art

El sindicat inicia una campanya per la reutilització d’aigües de la depuradora de Reus

respecte, el sindicat alerta que, si a final de juny no han començat les obres, no es donarà cap reg al juliol i es perdran les plantacions, ja que els avellaners amb la calor d’aquests dies ja estan patint danys.

D’altra banda, el sindicat ha

engegat una campanya per a la reutilització de les aigües de la depuradora de l’Ajuntament de Reus, amb la signatura d’un manifest, el 30 de març, per part de tots els grups municipals, a través del qual es comprometien a impulsar la construcció d’infraestructures per a la reutilització de les aigües de la depuradora. També va tenir el suport dels consells comarcals del Tarragonès i del Baix Camp, així com de la Cambra de Comerç de Reus.

del mosaic a Coma-ruga per conèixer l’obra de l’artista Santiago Padrós. Dijous les visites es traslladen al centre del Vendrell. El 13 i 20 de juliol i el 3, 10, 17, 24 i 31 d’agost, a les 19 h., els visitants gaudiran de la proposta Descobreix el Vendrell. El divendres 14 de juliol i l’11 d’agost, a les 19 h., es podrà gaudir d’un Itinerari literari pel Vendrell El 21 de juliol i el 18 d’agost, a les 19 h, es podran conèixer les històries de veïns que han deixat la seva empremta. Per tancar la setmana, els dissabtes 15 i 29 de juliol i 12 i 26 d’agost, a les 11.30 h, hi haurà la Ruta Pau Casals amb audició d’orgue.

ACN

Sistema de reg instal·lat a una finca d’avellaners de Coselva en una imatge d’arxiu.

Sostenibilitat, solvència i fortalesa, entre els objectius del CN Cambrils

Amb Vallverdú al capdavant, el club presenta els quatre eixos estratègics dels pròxims sis anys

GERARD MARTÍ

Cristina Cuadrat Gonzalez

El 20 de maig Ramon Vallverdú renovava la presidència del Club Nàutic de Cambrils. «Quan et presentes i et revaliden vol dir que alguna cosa bona s’ha guanyat», assegurava ahir Vallverdú, afegint que aquest nou mandat «no és un final ni un començament de cap etapa, és una continuïtat de la mateixa».

Així doncs, el president del Club Nàutic va presentar ahir els quatre punts estratègics per tal de «continuar amb la trajectòria». El primer d’ells és «fer el club del soci i per al soci». Vallverdú explicava que el soci ha de tenir «un sentiment de pertinença i d’orgull» cap al club i és per això que la junta directiva treballa actualment en millorar les instal·lacions per crear més «espais socials». «Per molt que el nostre equip capti socis, hem de ser capaços d’atreure, retenir i incrementar perquè, a partir del soci es generen moltes activitats», assegurava Vallverdú, afegint que, l’any passat, es van captar 13 socis nous, cinc d’ells internacionals, convertint-se en «el Club Nàutic que més socis va captar de Catalunya». Amb aquests, el club en suma 420.

Un dels altres eixos d’aquest mandat és incrementar la solvència, la fortalesa i la sostenibilitat del Club Nàutic. Vallverdú assegurava que el Club va ser dels primers a Catalunya en implantar noves estructures «sostenibles i reciclades», alhora que celebrava que l’Ajuntament de Cambrils hagi obtingut una subvenció per preservar la posidònia. El tercer eix de la junta directiva es centra en «el Bon Govern». Vallverdú va incidir en el fet que «Cambrils, el seu port i el seu club Nàutic mereix una professionalització de l’equip i és el que estem fent». L’últim punt

PLATGES

estratègic es basa en la difusió de les activitats nàutiques sostenibles i, per complir l’objectiu, «hem limitat el dèficit de la secció esportiva». Així, la junta destina a la secció un 3% de dèficit sobre el pressupost general.

Més espais socials per als socis

L’equip de Vallverdú va presentar ahir el nou edifici de la secció esportiva, que compta amb 96 metres quadrats i que va ser estrenat dilluns amb els equips de regates

i l’escola de vela. «Hem fet l’edifici que ens han permès les normes, que no és el mateix que el que necessitem per cobrir les necessitats per fer de Cambrils un municipi més competitiu en el món de la nàutica», remarcava el president afegint que «ens posen pals a les rodes, perquè la nàutica podria ser un reclam diferenciador i estratègic pel territori, però ens ho hem de creure tots».

Pel que fa a la primera fase de les obres també es va remodelar l’espai on amarren les embarcacions. Amb això «es pretén donar servei tant a les embarcacions del club com a les que puguin venir de fora». Un cop executada aquesta primera fase, Vallverdú destacava que tot i que «els pantalans i les instal·lacions són noves i que la sostenibilitat està implementada, ja que des de casa es pot veure quan consumeixen

La DO Montsant treballa les vinyes amb tècniques de confusió sexual

S’aplica a més del 70% de les vinyes inscrites

Redacció

les embarcacions, els socis no tenen serveis perquè la infraestructura que hi ha d’haver per donar espais de trobada i de difusió no hi és». Per aquest motiu, en la segona fase de les millores, el Club Nàutic «vol donar cobertura als espais que donin serveis a nàutica per ús» i «ampliar els espais socials». Així doncs, a l’espai que ocupa el Barlovento s’hi construirà un edifici de 200 m² de planta amb una terrassa i una piscina a la part superior. A més, també es remodelarà l’edifici social «per donar-li més espai útil i poder donar més cobertura al soci». Vallverdú assegurava que «hem de ser capaços de trobar un equilibri i caminar tots al mateix rumb», perquè tot i els impediments «Cambrils no pot perdre la seva idiosincràsia, però la infraestructura tampoc pot perdre la seva competitivitat».

Reconeixen les platges de Salou amb la bandera Q de Qualitat Turística

Granados subratlla que el reconeixement és la resposta a l’esforç per garantir la qualitat

Redacció

Salou ha rebut la bandera Q de Qualitat Turística en reconeixement a les platges de Llevant i Ponent de la capital de la Costa Daurada. Aquest distintiu, atorgat per l’Institut per la Qualitat Turística Espanyola (ICTE), destaca l’enfortiment de la segure-

tat, la sostenibilitat i la qualitat dels serveis de platja que ofereix l’Ajuntament de Salou. La bandera té com a objectiu premiar els municipis que prioritzen la qualitat a les seves platges i ports esportius. El reconeixement posa de relleu els serveis disponibles a les platges, com la

seguretat, el rescat i l’assistència, les activitats nàutiques, els establiments d’oci, la neteja i el manteniment i la qualitat de l’aigua i la sorra. La cerimònia de lliurament va comptar dilluns amb la participació d’alcaldes i regidors de diversos municipis costaners.

L’alcalde de Salou, Pere Grana-

dos, va subratllar que aquest reconeixement és la resposta a l’esforç dut a terme per garantir la qualitat i la seguretat per als usuaris de les platges de Salou. A més, va posar de manifest el treball que s’està fent per preservar el medi ambient i oferir productes turístics més sostenibles.

La Denominació d’Origen (DO) Montsant ha arrencat la campanya d’enguany «potenciant l’agricultura sostenible», gràcies al creixement que ha experimentat la zona vitícola treballada implementant tècniques de confusió sexual per tal de combatre el cuc del raïm. Aquesta tècnica consisteix en propagar per tot l’ambient la feromona sexual amb què les femelles atreuen els mascles, provocant la seva desorientació i impossibilitant l’aparellament. Per tant, l’aplicació d’aquesta tècnica posa fi a aquesta plaga que la Denominació d’Origen Montsant porta impulsant des de l’any 2017 per tal d’evitar emprar tractaments de tipus químic. La campanya d’enguany, que va arrencar a principis del mes d’abril, cobreix 1.291 hectàrees, el que suposa més del 70% del total de la superfície de vinyes inscrites a la DO Montsant –1.805 ha–. Aquesta xifra suposa un 25% més que

en l’any anterior i, amb l’afegit que la gran majoria es concentren a la zona sud, on es troba la major pressió de la plaga i on, tradicionalment, s’havien aplicat més químics, que ara són substituïts per aquesta pràctica que garanteix una major sostenibilitat a la vinya. La Denominació d’Origen Montsant assegura que l’objectiu final «és contribuir a la sostenibilitat del territori, la conservació d’un entorn natural únic i la reducció de l’impacte ambiental en l’elaboració del vi».

La DO Montsant assegura que un dels factors fonamentals per a l’èxit d’aquesta posada en marxa és «la feina en conjunt», ja que no només ha augmentat el nombre més gran d’hectàrees, sinó també de viticultors. La DO Montsant informa que en aquesta campanya són més de 350 els viticultors involucrats –en la passada campanya eren 272–, «afavorint així que el projecte continuï creixent any rere any».

«Hem fet l’edifici que ens han permès les normes, no el que necessitem per ser més competitius»

Aleix Monmany, Luci Montesinos, Claus Gunslev i Ramon Vallverdú, ahir a la nova secció esportiva.

«La nàutica podria ser un reclam diferenciador i estratègic, però ens ho hem de creure tots»

Una de les vinyes tractades amb la tècnica.

Pere Granados recollint la bandera Q el dilluns.

Salou commemora avui el Dia de l’Orgull amb l’hissada de la bandera irisada

Salou commemorarà avui el Dia per l’alliberament Lesbià, Gai, Transexual, Bisexual i Intersexual, amb una programació d’actes com la lectura del manifest al passadís del TAS, a les onze del matí, a càrrec de l’alcald, Pere Granados, la regidora d’Igualtat, Julia Gómez, i els portaveus de diferents partits polítics amb representació al consistori; i la hissada de la bandera irisada al passeig Jaume I, a l’alçada del carrer Lleida, a les 19 h. L’organització dels actes és a càrrec de la regidoria d’Igualtat i també hi collabora la regidoria de Joventut. Pere Granados ha destacat que «Salou és un municipi inclusiu que té com a un dels valors fonamentals el respecte per la diversitat, per tal que la convivència entre les persones sigui harmònica, independentment de les preferències afectives, sexuals, ideològiques i polítiques de cadascú». Per la seva banda, la regidora d’Igualtat, Julia Gómez, diu que «amb aquests actes, el que pretenem és que les persones adquireixin una major consciència de la diversitat sexual, afectiva i de gènere».

Constantí celebra la Setmana de l’Orgull

CAMP DE TARRAGONA

Cambrils torna a obrir la Torre del Llimó a empreses emprenedores

S’ofereixen

despatxos, zones de ‘coworking’ i serveis d’acompanyament empresarial

Redacció

L’Ajuntament de Cambrils ha obert una nova convocatòria perquè les empreses que ho desitgin puguin treballar als espais habilitats a la Torre del Llimó. Les sol·licituds es poden presentar fins el pròxim 24 de juliol. El departament de Promoció Econòmica ja ha publicat les bases i convocatòria d’oferta pública per a l’autorització d’ús privatiu dels espais de treball en règim de mòduls privatius i en règim de coworking del centre d’allotjament d’empreses de la Torre del Llimó, situat al carrer Creus 3739, de Cambrils. L’espai disposa de sis despatxos amb diferents modalitats d’ús i tres zones de coworking

El regidor de Promoció Econòmica en funcions, Juan Carlos Romera, ha explicat que l’objec-

POLÍTICA

tiu d’aquests espais de treball és promoure l’emprenedoria i l’arrelament d’iniciatives empresarials al municipi, donar suport al teixit productiu, i facilitar el desenvolupament d’intercanvis i de negocis entre empreses.

Les cessions d’ús temporal tindran una durada de tres anys i es podran prorrogar un any més segons el grau de desenvolupament del projecte i la demanda d’espais existent en aquell moment. El preu dels espais oscil·la entre els 95 euros mensuals per despatxos i una quota de 175 euros trimestrals pels espais de coworking

La Torre del Llimó de Cambrils és un espai de treball compartit pensat per allotjar empreses i persones emprenedores en un entorn empresarial professional que ha de facilitar el desenvo-

lupament d’intercanvis i de negocis. Poden optar als espais de treball persones físiques o jurídiques amb un projecte empresarial o empresa que hagi iniciat la seva activitat econòmica com a màxim dos anys abans de la presentació de la sol·licitud o bé amb una empresa consolidada sense límit d’antiguitat. S’acceptaran totes les activitats econòmiques que es considerin adequades per les característiques de l’equipament i que no impliquin processos de fabricació o venda al detall de forma presencial.

Un dels valors afegits d’installar-se a la Torre del Llimó és que les empreses comptaran amb els serveis d’acompanyament empresarial com l’assessorament per al desenvolupament i consolidació del projecte o per la tramitació de subvencions i ajuts públics. Els espais que s’ofereixen són despatxos d’ús individual i despatxos d’ús compartit, per a dues o tres persones que es poden cedir en règim d’ús individual, doble o triple. Per altra banda, també hi ha disponibles les estacions de treball de

ACTIVISME

l’espai compartit (coworking). Els despatxos individuals tenen una mida de 13,45 metres quadrats, els compartits van dels 18,05 metres quadrats als 30,60 metres quadrats i la sala coworking té una superfície de 41,20 metres quadrats.

Els treballs de neteja i condicionament de totes les zones comunes o compartides i privatives es realitzaran per l’Ajuntament de Cambrils i serà un servei inclòs en el preu públic que abonaran el usuaris allotjats a la Torre del Llimó.

LGTBIQ+

fins al 2 de juliol

Fins al 2 de juliol, Constantí celebrarà un any més la Setmana de l’Orgull LGTBIQ+ amb diverses activitats culturals i festives organitzades per l’Ajuntament amb la collaboració de Les Forques Associació d’Amics del Teatre de Constantí. Per avui s’han organitzat diversos esdeveniments per reivindicar públicament la lluita per la igualtat i la dignitat dels col·lectius de persones gais, lesbianes, bisexuals i transexuals. Aquest any, s’amplien les activitats al voltant d’aquesta jornada reivindicativa amb el lema Constantí, orgull de poble! Els actes començaran a les 12 del migdia, amb la lectura del Manifest del Dia

Internacional pels Drets de les Persones LGTBIQ+ al davant de l’Ajuntament. Divendres, a partir de les 19 hores, tindrà lloc al carrer Major la xerrada Transvisibles, a càrrec del col·lectiu Tiresias, amb Hugo Marlo, Luck Ibañez i Gael Melero. A partir de les 22 hores, Hugo Marlo oferirà un concert al carrer Major. Les activitats continuaran l’1 de juliol a les 22.30 hores, amb l’espectacle teatral Els Capdevila on tour.

Junts reclamarà la connexió en tren de Valls i Tarragona directa

Cruset, acusa el Govern de frenar el desenvolupament de l’Alt Camp

Redacció

El cap de llista de Junts del sud de Catalunya al Congrés dels Diputats, Josep Maria Cruset, reclamarà al Congrés dels Diputats l’estudi informatiu sobre el ramal de Picamoixons per connectar Valls, Alcover, Reus i Tarragona de manera directa en tren. «És una insistència i una necessitat de l’Alt Camp, però el Govern espanyol mira cap a un altre costat ja que aquesta futura connexió figura en els plans directors i de mobilitat», va recordar Cruset en una atenció als mitjans de comunicació al Pla de Santa Maria.

El candidat també va lamentar que l’Estat espanyol tampoc es mulli sobre quin serà el traçat definitiu de mercaderies del corredor Mediterrani. «Hi ha un consens majoritari perquè quedi descartat el seu pas per Valls i l’Alt Camp, però el Govern espanyol encara no ha fet públic l’estudi de viabilitat», va dir acompanyat de la número 5 de la llista i segona tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Valls, Sònia Roca, i l’alcalde del

Pla de Santa Maria i suplent de la candidatura, Josep Silvestre. Així mateix, Cruset va indicar que «els greuges dels governs espanyols, mani qui mani, també s’evidencien amb la línia de Rodalies entre Valls-Barcelona, un servei absolutament deficient». Sobre les obres de l’A-27 al túnel del Coll de Lilla apuntava que «després de 20 anys, el Govern espanyol es dignarà a acabar aviat, sembla que abans

de finals d’any, però cal preguntar-se quantes oportunitats ha perdut l’Alt Camp i el conjunt de la demarcació per la deixadesa de funcions de l’Estat durant aquests 20 anys? Segur que són moltes». Per això, el cap de llista de Junts ha criticat que tots aquests exemples constaten que «l’Estat espanyol sempre posa pals a les rodes al desenvolupament econòmic i social de l’Alt Camp».

El Casal Popular La Turba inicia les trobades de debat

El Casal Popular La Turba inicia les trobades de debat i intercanvi entre joves i organitzacions activistes d’arreu de Catalunya. Les trobades s’organitzen en el marc de l’Escola d’Activistes del projecte de la Comunalitat de Valls i per petició de les pròpies participants. La primera trobada de joves, serà amb l’organització juvenil ARRAN el pròxim dilluns 3 de juliol a les sis de la tarda al Casal Popular La Turba, al Carrer Metges, 14 i

està oberta a qualsevol jove que estigui interessat en participar-hi i conèixer el seu projecte. Durant l’estiu, s’aniran organitzant més trobades amb altres entitats que fomentin l’activista en qualsevol dels seus vessants. Qualsevol persona que n’estigui interessada en participar-hi es pot posar en contacte a través de les xarxes socials del Casal Popular (@laturbavalls) o trucant per telèfon al número 722 710 357.

EDICTE

L’Ajuntament en Ple, en sessió extraordinària i urgent, celebrada el dia 23 de juny de 2023, atenent el que disposa l’art. 17 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, va aprovar provisionalment la modi cació de l’ordenança scal reguladora següent:

- Núm. 35: reguladora de preus públics i cànons o tarifes subjectes a règim d’autorització administrativa, Epígraf 5è: Tarifes que han de satisfer els usuaris de les Escoles Bressol municipals.

D’acord amb el contingut del que es disposa als articles 15 i ss del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, els acords provisionals i les Ordenances Fiscals hauran d’exposar-se al públic per un termini de trenta dies mitjançant Edicte al taulell d’anuncis de l’Ajuntament i al Butlletí O cial de la Província de Tarragona (BOPT) i a un diari de premsa periòdica dels de major difusió de la província, durant el qual les persones interessades podran examinar l’expedient i presentar, si s’escau, les al·legacions i les reclamacions que considerin oportunes. En el cas que no hi hagi hagut al·legacions l’acord d’aprovació provisional esdevindrà de nitiu sense necessitat d’ulterior pronunciament plenari.

El Vendrell, 27 de juny de 2023

L’Alcalde, Kenneth Martínez Molina

Interior d’un dels espais de treball compartit de la Torre del Llimó.

CEDIDA

Josep Silvestre, Josep Maria Cruset i Sònia Roca.

diarimés 28/06/2023

GRUP 1

CD Arenteiro

Deportivo de la Coruña

CD Lugo

Celta B

Cultural Leonesa

SD Ponferradina

Unionistas Salamanca

Rayo Majadahonda

CF Fuenlabrada

Sestao River

Real Sociedad B

Real Unión de Irún

Osasuna Promesas

SD Logroñés

CD Tarazona

CD Teruel

GIMNÀSTIC

UE Cornellà

Barça Atlètic

CE Sabadell

El Nàstic jugarà en el Grup 1 amb els equips del nord la temporada 23-24

Els grana s’enfrontaran contra dos clubs descendits de Segona i 4 filials, tres d’aquests van jugar el ‘play-off’

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic competirà al Grup 1 de la Primera Federació la pròxima temporada. Així ho va anunciar ahir la Real Federación Española de Fútbol ahir després de la votació que va involucrar a les Federacions Territorials i Autonòmiques. D’aquesta manera,

TENNIS TAULA

el conjunt grana està situat en el grup del nord i jugarà contra els equips gallecs, bascs, madrilenys, aragonesos, castellanolleonesos, l’SD Logroñés i l’Osasuna Promesas.

En aquesta divisió, el Nàstic jugarà contra equips històrics com el Deportivo de la Coruña,

Renata Shypsha fa un pòquer de títols al Campionat d’Espanya

La palista del Reus Ganxets

Miró, Renata Shypsha va fer història al Campionat d’Espanya Aleví de tennis taula amb un pòquer de títols a Zamora. Shypsha va sumar la medalla d’or en totes les categories que va participar. Va ser campiona en individual en dobles femenins fent parella amb Sofia Carro, en dobles mixtes al costat de Fran Serrano i en equips amb el Reus Ganxets i Sofia Carro. Aquests èxits se sumen

al bronze que va aconseguir a l’Europeu sub 13 a Croàcia amb la selecció espanyola, així com a l’or en dobles femenins amb la seva companya Elvira Rad i el bronze a la categoria individual al Campionat de Catalunya. La cambrilenca, número 1 del rànquing ho ha jugat tot en un any que ha tornat a disputar-se la prova de dobles mixtes. El següent repte de la palista del Reus Ganxets és el Campionat d’Espanya d’infantils. Redacció

així com dos descendits de Segona Divisió, com el CD Lugo i la SD Ponferradina. A més, hi haurà quatre filials a la categoria. Tres d’aquests han jugat el playoff d’ascens aquesta temporada –Celta B, Barça Atlètic i Real Sociedad B– a més de l’Osasuna Promesas, que va quedar per so-

bre del Nàstic. El director esportiu grana, Sergi Parés, valorava la distribució de grups com «atractiva, perquè canviem d’equips i vindran d’històrics a Tarragona. És una lliga molt competitiva, els dos equips estan equilibrats de nivell i tenim moltes ganes que comenci la competició». Pel

que fa al nivell, el Deportivo de la Coruña apunta a ser el rival a batre i els més modestos seran els quatre ascendits de Segona RFEF: Tarazona, Teruel, Sestao i Arenteiro. De la mateixa manera, també destacava l’altra cara de la moneda: «La part negativa per al club és que ens tocarà fer

FUTBOL

CD Castellón

CD Alcoyano

Intercity

Atlético Baleares

UD Ibiza

Atlético de Madrid B

Real Madrid Castilla

AD Mérida

Real Murcia CF

Recreativo de Huelva

Córdoba CF

Linares Deportivo

Recreativo Granada

Málaga CF

Antequera CF

Atlético Sanluqueño

San Fernando CD

Algeciras CF

AD Ceuta

UD Melilla

GRUP2

viatges molt llargs». El Nàstic haurà d’augmentar la despesa en desplaçaments respecte a la temporada passada, perquè els més llunyans, com Galícia i Castella i Lleó, forçaran a pujar a un avió o a un tren. La distribució de grups deixa punts incomprensibles. El Nàstic no viatjarà a Castelló, tot i ser el desplaçament més pròxim sense contar els equips catalans, perquè juga al Grup 2. El grup del sud està format pels equips andalusos, valencians, balears, Ceuta, Melilla, Real Murcia i Mérida. Aquest destaca pel seu alt nivell, perquè aplega equips amb molta base social com el Castellón, el Real Murcia, el Málaga i el Córdoba. La lliga començarà oficialment el 26 i 27 d’agost.

El Nàstic vestirà amb Adidas fins a la temporada 2024-2025

El Nàstic de Tarragona va fer oficial ahir el seu acord amb Adidas fins a la temporada 2024-2025. La multinacional alemanya, fundada el 1949, equiparà el primer equip masculí i femení, i a les diferents categories de futbol base del Nàstic. Els productes Adidas, amb l’escut del Gimnàstic, estaran als kits de competició i entrenament, així com als conjunts de passeig, complements esportius i accessoris d’ús diari.

Els equipaments que estaran disponibles per als socis i aficionats a la Botiga de l’Estadi i properament també en línia. La darrera temporada, el Nàstic va vestir amb la marca Umbro. La unió amb Adidas garanteix una millor distribució per omplir la Botiga de l’Estadi. A més, el Nàstic està ultimant la producció final de la samarreta de la temporada 23-24, que s’espera que estigui disponible aquesta pretemporada. Redacció

RFETM

La palista del Reus Ganxets Renata Shypsha.

el Reus FC Reddis.

Alberto Benito, reforç de luxe del Reus FC Reddis De Marc Carrasco

Va jugar al CF Reus Deportiu dues temporades

Redacció

El Reus FC Reddis va fer oficial ahir el retorn d’Alberto Benito al Municipal de Reus. El lateral d’Altafulla és un reforç de luxe per a l’equip de Marc Carrasco de cara a la pròxima temporada a Tercera Federació. Benito, format al planter del Nàstic, va jugar al desaparegut CF Reus Deportiu les temporades 20152016 i 2016-2017. En el seu pas pel club roig-i-negre, va ser una de les peces més importants d’un equip que va assolir l’ascens a Segona Divisió i la permanència a la categoria de plata a la següent temporada.

REGATA

Més de 2.000 persones es reuneixen per viure la Nit de Campions 2023

Els 72 equips de futbol que van guanyar la seva categoria van ser guardonats per la Federació Catalana

Arnau Montreal Quesada

El Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània de Tarragona va viure ahir tota una festa per celebrar tots i cadascun dels campions de Tarragona de futbol amateur a la Nit dels Campions 2023 de la Federació Catalana de Futbol (FCF). Més de 2.000 persones es van aplegar per viure un vespre d’il·lusió, molta calor, somriures i, sobretot, la satisfacció de rebre un guardó per la feina que han fet els 72 equips campions durant aquesta temporada.

El lateral dret va jugar un total de 64 partits i va marcar 2 gols. Després de marxar del Reus, Benito va jugar al Real Zaragoza i l’Albacete. La temporada 2122 va jugar 8 partits a Primera Federació entre el Deportivo de la Coruña i la Cultural Leonesa. Aqusta última temporada ha jugat a l’Altafulla de Tercera Catalana. Benito és el tercer reforç d’un Reus FC Reddis que busca la permanència a Tercera RFEF. La setmana passada, el club va oficialitzar a Javi Robles i Eric Brulls al cos tècnic i també les renovacions de Miravent, Notario, Romero i Xavi Jaime.

La pista es va omplir del color de cada equip guardonat mentre que a les graderies estaven presents els familiars. Víctor Quiñones, entrenador del CF Canonja, que va pujar a Primera Catalana enguany, destacava que «és un bon reconeixement per tot el treball fet. Sobretot, penso que és molt especial pels més joves». El directiu de l’FCF i delegat a Tarragona, José Cosano, va encetar la gala felicitant el Reus FC Reddis pel seu ascens i a la UE Valls per la seva meritòria segona posició a Primera Catalana. A més, assenyalava que «gràcies a tots els que esteu aquí i tots els equips que no han sigut campions, perquè sou el que feu gran el futbol tarragoní».

Durant l’acte, van desfilar per l’escenari tots i cadascun dels equips campions. En el cas de les quatre categories catalanes sènior, van fer acte de presència re-

CEDIDA REGATA

presentants del Reus FC Reddis, l’equip que va assolir l’ascens a Tercera Federació, el CF Canonja, que va ascendir a Primera Catalana, l’España Canonja, que va repetir l’èxit del seu equip afiliat i va ascendir a Segona Catalana, així com els campions de Quarta Catalana el Cambrils Unió B i el Cunit. El Nàstic de Tarragona també va estar representat pels campionats aconseguits de l’infantil B, l’infantil B, l’aleví B, el benjamí A preferent i el benjamí D de segona divisió. Així com el juvenil A de Futbol Sala i

també el juvenil del NSA Camp Joliu de segona divisió. Pel que fa al futbol femení, l’Icomar, qui apostarà l’any que ve en un nou equip femení, va celebrar el títol de Futbol 7 i l’Escola Futbol Base Calafell va obtenir el guardó per guanyar la Segona Divisió Femení sènior.

D’altra banda, també es va fer entrega de tres premis especials. Isidre Fabra, va ser guardonat per la seva entrega al futbol de forma desinteressada. Fabra va col·laborar amb equips del Camp de Tarragona en diferents face-

CEDIDA REM

tes, destacant per la fotografia i també en la formació en joc net als jugadors del Montblanc FC.

També va rebre una distinció Vicenç Aldave, que va fer carrera futbolística als equips de Tarragona i Alemanya i, quan va penjar les botes, va destacar en la formació de jugadors de la base del Nàstic.

Finalment, Rosa Mallol, Isabel Romero, Conchi Pardina, Neus Pons i Francisca Ibáñez van ser reconegudes per ser pioneres en la pràctica del futbol al Camp de Tarragona.

El CN Salou participa al preolímpic d’iQFoil

Els regatistes del CN Salou Guillem Segú, Sandro Portune i César Alonso han estat convocats per la Real Federación Española de Vela per participar en programes esportius d’alt nivell d’iQFoil. Aquesta és una preparació prèvia per a joves talents de cara als Jocs Olímpics de Los Ángeles 2028. Redacció

Joan Domingo, subcampió del Món d’Optimist

El regatista del CN Cambrils, Joan Domingo, va ser subcampió del món d’Optimist amb la selecció d’Espanya el diumenge després d’una final molt disputada contra Itàlia. D’altra banda, el company Iker Múgica va ser tercer amb Catalunya en el Campionat d’Espanya per equips d’Autonomies d’Optimist a Múrcia. Redacció

El RCN Tarragona suma dos bronzes l’estatal

El Reial Club Nàutic de Tarragona va participar amb èxit al Campionat d’Espanya de Rem del darrer diumenge. L’equip de Juvenil Masculí 4 de Dídac

Els equips campions a la pista del Palau d’Esports esperant a pujar a l’escenari.

GERARD MARTÍ

Garreta, Adrià Veciana, Marc Zubero i Pau Mañé van sumar un bronze. També va pujar al tercer calaix Gerard Suñé a la categoria sub 23 Masculí 1x. Redacció

CEDIDA

Alberto Benito durant la presentació amb

El Govern prorroga la bonificació del combustible i la supressió de l’IVA

Aprova més de trenta mesures per fer front a la crisis, però suprimeix la continuació automàtica dels contractes de lloguer

EFE

El Govern ha prorrogat la bonificació del combustible per als transportistes no subjectes al gasoil professional, mantenint-la en 10 cèntims per litre fins al 30 de setembre i rebaixant-la a 5 cèntims a l’últim trimestre, amb l’objectiu que desaparegui a final d’any. La bonificació als carburants (que serà de 13 cèntims fins al setembre i de 7 fins al final d’any per als vehicles propulsats amb gas) es va suprimir al desembre amb caràcter general i només es va mantenir per al sector del transport professional, si bé des del 1 d’abril es va reduir a 10 cèntims per litre, la meitat dels 20 cèntims inicials. La mesura s’inclou al decret llei aprovat ahir al Consell de Ministres, que suposa el setè paquet de mesures per fer front a la crisi de preus provocada per la guerra a Ucraïna, amb un cost estimat de 3.800 milions d’euros addicionals.

En una roda de premsa, la vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, va explicar que la despesa total el segon semestre pujarà a 8.900 milions i que l’acumulat de totes les mesures des que va començar la guerra superarà els 47.000 milions. El decret llei preveu mantenir durant sis mesos més la suspensió dels desnonaments i llançaments per a llars

MÓN

La plantilla de docents s’ampliarà en 1.528 places el pròxim curs 2023-2024

Tercer permís parental de vuit setmanes

Altres de les mesures que inclou el decret són el permís de cura de cinc dies l’any, retribuïts, tant d’un familiar de fins a segons grau com d’un convivent, el permís «per causa de força major» que es distribuirà per hores i podrà assolir en fins a quatre dies a l’any i el tercer permís parental de 8 setmanes fins que el menor faci 8 anys.

vulnerables, però suprimeix la pròrroga automàtica dels contractes de lloguer que acabin a partir de l’1 de juliol. La vicepresidenta va justificar la supressió d’aquesta mesura que l’entrada en vigor de la llei d’habitatge preveu la pròrroga d’un any dels contractes de lloguer per a llars vulnerables. El límit del 2% a l’actualització anual del lloguer ja estava aprovat per a tot l’any i previst a la llei d’habitatge, mentre que la pròrroga automàtica per sis mesos dels contractes de lloguer per evitar un augment

abusiu dels preus només estarà a vigor uns dies més, fins al 30 de juny.

Supressió de l’IVA

D’altra banda, es manté fins al 31 de desembre la supressió de l’IVA per als aliments de primera necessitat i la rebaixa del 10% al 5% per als olis i la pasta.

A més, s’estén el finançament del 30% del descompte del transport públic urbà i interurbà als governs autonòmics i municipals que el complementin fins al 50%. Ja estava prevista per a

Vladímir Putin diu que Rússia ha aconseguit aturar una guerra civil

El president rus recorda la mort dels pilots morts durant la revolta

EFE

Els efectius militars i serveis de seguretat de Rússia van aconseguir frenar una guerra civil durant la rebel·lió armada de 24 hores del grup de mercenaris russos Wagner, va declarar ahir el president rus, Vladímir Putin. «Vostès van protegir l’ordre constitucional, la vida, la seguretat i la llibertat dels nostres ciutadans, van salvar el nostre país de commocions, van detenir una guerra civil», va afirmar durant un acte a la plaça de les Catedrals del Kremlin. Va reunir representants de les agències de seguretat i de Defensa de Rússia que van participar a l’operatiu antiterrorista el cap de setmana. Segons el mandatari, els mili-

tars i agents dels serveis d’intelligència «van tallar el camí a la rebel·lió, el resultat inevitable del qual hauria estat el caos».

«En aquesta situació difícil van actuar amb precisió, coordinadament, van mostrar amb fets la seva fidelitat al poble de Rússia i al seu jurament militar, van mostrar la seva responsabilitat davant el destí de la pàtria i el seu futur», va dir. Va recordar que els uniformats «van garantir el treball dels principals centres de comandament, les installacions estratègiques, incloses les de Defensa, la seguretat de les zones frontereres i la rereguarda de totes les unitats que continuaven combatent heroicament al front». «No vam ha-

ver de retirar unitats de la zona de l’operació militar especial» a Ucraïna, va sostenir. D’altra banda, va recordar la mort de diversos pilots durant la revolta, en assenyalar que «no els va tremolar la mà i van complir amb honor les ordres i el seu deure militar», per la qual cosa va fer una crida a honorar la memòria dels caiguts amb un minut de silenci. «La vostra decisió i coratge, juntament amb la consolidació de tota la societat russa, van jugar un enorme i definitiu paper en l’estabilització de la situació. Les persones que es van veure implicades a la revolta van veure que l’Exèrcit i el poble no estaven del seu costat», va afegir.

tot l’any la gratuïtat dels abonaments de Renfe de rodalies, rodalies i mitja distància, així com la prohibició de tallar els subministraments essencials, l’extensió del bo social i la rebaixa als impostos de l’electricitat i el gas.

Amb el nou decret es manté el preu de la bombona de butà en 19,55 euros i els ajuts a la indústria electrointensiva.

El decret inclou dues mesures més anunciades pel president del Govern, Pedro Sánchez, per fomentar la compra de vehicles elèctrics i per ajudar joves me-

CATALUNYA

nors de 35 anys i famílies amb menors a càrrec de la compra de l’habitatge habitual, amb un objectiu previst al voltant de 50.000 vivendes. Es preveuen dues noves deduccions a l’IRPF del 15% per la compra de vehicles elèctrics i per instal·lació de sistemes de recàrrega de bateries, amb un límit de 20.000 euros.

També s’engega una nova línia d’avals de 2.500 milions d’euros de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per ajudar amb el 20% del preu de compra (25% en determinades condicions) els joves menors de 35 anys i les famílies amb menors amb ingressos individuals de fins a 37.800 euros anuals.

Clara Ponsatí replica al jutge Llarena que tornarà quan li vagi «bé»

Diu que l’ordre de detenció torna a ser il·legal

ACN

L’eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, es va pronunciar ahir sobre l’ordre de detenció dictada la setmana passada pel magistrat instructor de la causa del procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena. «És incòmode haver d’esquivar borinots, però la meva agenda no la penso cedir a un fanàtic», ha escrit a les xarxes, després de cancel·lar una visita a Lleida prevista per aquest 28 de juny per visitar a la presó el raper Pablo Hasél i presentar el seu llibre de memòries Molts o ningú. En el mateix missatge, Ponsatí defensa que l’ordre «torna a ser il·legal» i deixa

El Govern català va aprovar ahir ampliar en 1.528 places la plantilla de personal del Departament d’Educació per al curs escolar 2023-2024. L’objectiu és que aquest augment permeti afrontar les necessitats d’escolarització dels ensenyaments obligatoris i reforçar l’escola inclusiva i la formació professional. El cost total de l’increment serà de 78.450.750 euros, i les noves places es distribuiran de la següent manera: 1.190 per a personal docent, 75 per a personal d’administració i serveis de centres educatius, 211 per a professionals d’atenció educativa, i 52 per al personal d’administració i serveis. L’escola inclusiva tindrà l’increment de dotació més gran fins ara, amb 297 dotacions més que el curs anterior. Amb l’ampliació del professorat el Govern vol assolir les ràtios previstes, sobretot referent als grups d’Infantil 3, i assumir la integració de centres a la xarxa pública del Departament, així com avançar en el model d’escola inclusiva i impulsar la formació professional. També estima dotar de plantilla els nous serveis del Penedès i de l’Alt Pirineu i Aran i reforçar el personal d’administració i servei de centres educatius. De les 1.190 dotacions de docents, 145 es destinaran a atendre necessitats d’escolarització d’estudis obligatoris, 297 a l’educació inclusiva, i 689 a la implementació del Pla estratègic d’impuls a la formació professional.

Junts descarta repetir amb el PSC a la Diputació de Barcelona

a l’aire el seu retorn a Catalunya. «Trepitjaré el territori on la policia obeeixi les seves ordres quan a mi em vagi bé», ha subratllat a través de les seves xarxes socials. Alhora, Clara Ponsatí ha acusat els jutges del Suprem de voler fer-la declarar «a la seva conveniència» i veu «interessos electorals» en la seva causa. «Havia de presentar el meu llibre a Lleida [...]; que m’ho impedís amb un altre circ policial és un regal que no li faré, a Llarena», ha afegit. El passat 21 de juny, Ponsatí va assegurar que recorrerà l’ordre de detenció nacional dictada per Pablo Llarena.

Junts per Catalunya buscarà una majoria alternativa a la Diputació de Barcelona i descarta reeditar el pacte amb el PSC. L’executiva ha apostat per forjar una altra aliança, sense concretar amb qui però prioritzant pactes independentistes. La decisió arriba després de dies de debat intern sobre si repetir o no l’entesa amb els socialistes a l’ens supramunicipal, que té un pressupost d’uns 1.300 milions d’euros. La Diputació de Barcelona és l’única que no està tancada. A Tarragona i Lleida governaran ERC i el PSC, i a Girona ho farà una coalició entre JxCat i els republicans. Perquè sigui possible a Barcelona, cal sumar el diputat de Tot per Terrassa i que no hi hagi aliances com les de l’Ajuntament.

A banda del tercer permís parental, n’aprova el de cura d’un familiar de fins a segon grau.

OBITUARI

Montblanc està de dol amb la mort de l’advocat i polític Maties Vives

Vinculat al PSUC, fou membre de l’equip del Síndic de Greuges entre el 1994 i el 2000

Redacció

Maties Vives, economista, advocat i polític montblanquí, va morir ahir a 70 anys. Així ho va comunicar ahir l’Ajuntament de Montblanc, destacant que va ser una persona «molt implicada en la vida política del país, va ser diputat al Parlament de Catalunya i regidor a l’Ajuntament de Montblanc, entre molts altres papers destacats», i va transmetre també el condol a la família i amics. Vives era Llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret, i, el 1971, va ingressar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i col·laborà amb Unió de Pagesos. També va ser membre de l’Institut Català d’Estudis Agraris, vicepresident del Club Excursionista de Montblanc, membre del Comitè Antinuclear de Catalunya i fundador de la revista Menestral

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984 fou elegit diputat per la circumscripció de Tarragona dins les llistes del PSUC. En la primera legislatura fou vicepresident primer de la comissió de Seguiment i Provi-

sional i secretari de la comissió d’investigació sobre les actuacions del Consell Executiu en relació amb l’empresa Rània SA. En la segona legislatura fou membre de la Diputació Permanent i president de la comissió d’in-

vestigació sobre la Seguretat dels Habitants de Tarragona i Rodalia. De 1994 a 2000 fou síndic de greuges de la URV i membre de l’equip del Síndic de Greuges de Catalunya, on fou coordinador del Servei d’Atenció a les Perso-

nes i de les relacions amb l’administració local fins al maig de 2010. També fou membre de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat. Era membre de la fundació Martí l’Humà Tot Conca.

DEFUNCIONS

Tarragona

Antonia Fuste Sanjuan. Ha mort a 98 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori.

Maria Dolores Garijo Sadurní. Ha mort a 87 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h. a la parròquia de Sant Pau.

Aurora Ana Da Silva. Ha mort a 84 anys. El seu funeral serà avui a les 20 h. al Tanatori.

Reus

Pedro Casals Manchó. Ha mort a 88 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. al Tanatori.

Josep Maria Folch Baiges. Ha mort a 77 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Joan.

Constantí

Ramon Sabaté Fausto. Ha mort a 91 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Feliu.

Maties Vives March

Síndic de greuges de la Universitat (1994-2000) i professor associat al Departament de Dret Públic (2010-2017).

La Universitat Rovira i Virgili expressa el seu condol a la família.

Tarragona, 28 de juny de 2023

Rafael Ribó i Maties Vives a l’estació de Sants (Barcelona) l’any 2006.

diarimés 28/06/2023

Les cent promeses de Viñuales durant els cent primers dies de govern

L’alcalde de la ciutat deTarragona, Rubén Viñuales, presentava ahir públicament un paquet amb cent mesures que vol executar els seus primers dies de govern, quan s’acostuma a fer balanç dels nous executius. Algunes podrán visualitzar-se –com la platja de gossos, que ja es donava per perduda– i, d’altres, es posaran en marxa a través de la tramitació administrativa de l’Ajuntament de Tarragona, com l’inici del procés per obtenir la certificació com a Destinació de Turisme Esportiu. L’aposta de Viñuales és forta, però també arriscada, tenint en compte que haurà de governar en minoria i que els cent primers dies del seu govern, així com de la resta de municipis, transcorreran al llarg de l’estiu, quan –ja se sap– l’administració pública avança a un ritme més lent. D’altra banda, ha donat també el full de ruta a l’oposició, especialment a ERC, que governava en l’anterior mandat, per anar marcant tots aquells projectes que no serien possibles sense la seva intervenció anterior i per comprovar si els compromisos fets ahir s’han acomplert. El cert és, però, que la regla no escrita del que el primer i l’últim és el que es recorda, també funciona en política i tots els principis i finals de mandat són els més fructífers a la majoria de governs.

+ CONFIDENCIAL

Black Alien visitarà Reus el 7 de juliol

La popular discoteca reusenca La Fabrica de Reus, ha convidat al famós Black Alien a gaudir d’una nit al local el pròxim 7 de juliol. Aquest jove, de 35 anys i nacionalitat francesa, és conegut mundialment per l’extrem procés de transformació física que ha dut a terme amb l’objectiu de semblar-se a un extraterrestre.

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

TRIBUNA

No ens treuran els colors: Orgull i resistència!

I evidentment no és casualitat que alhora aquesta violència es vegi agreujada quan aquestes persones són migrades i es veuen sotmeses a una doble discriminació que fa que la gestió del seu dia a dia sigui més complexa i difícil.

Militants de l’Assemblea Local de la CUP de Tarragona

Com cada 28J, des del col·lectiu LGBTI+ –o també conegut com a col·lectiu GSD (Gèneres i sexualitats dissidents)– fem memòria d’on va començar el moviment per reivindicar la nostra dissidència davant d’un sistema cisheteropatriarcal que ens vol invisibilitzar i, en alguns casos, fins i tot esborrar de la societat en què vivim. I és que aquest any, cal tenir més present que mai els aldarulls de Stonewall (Nova York, EUA), ja que durant el primer trimestre de l’any, l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) ha registrat un 19,8% més d’agressions GSDfòbiques respecte de l’any anterior.

El passat 10 de juny érem testimonis d’una brutal agressió trànsfoba al metro de Barcelona, on un home agredia verbalment i físicament una dona trans mentre que la resta de passatgers observaven els fets des d’una distància prudent. També vèiem com l’assetjament escolar es va cobrar la vida d’Iván, un noi trans de Sallent, víctima d’un assassinat social per part dels seus companys d’institut, no sols per ser trans, sinó també, com deien alguns companys de classe, per ser «de fora».

EL

MEU GAT I JO

I és que les persones immigrades GSD es veuen encara més turmentades per un sistema que no té en consideració els seus drets i vulnerabilitats, que impossibiliten que aquest col·lectiu disposi de la capacitat de viure amb completa normalitat. En aquesta línia, la llei trans és un exemple ben clar de com les persones trans migrades no només pateixen les agressions d’un sistema trànsfob, sinó també un sistema racista que els nega els drets.

En aquest sentit, cal deixar clar que la llei, trans tot i ser un primer avenç pels drets de les persones trans, deixa fora moltes persones no binàries, migrades... Privades d’una sèrie de drets, com poden ser els laborals, sense una llei que els empari i els protegeixi.

I és que tant aquesta llei com moltes altres es veuen amenaçades per l’entrada de l’extrema dreta a les institucions. Ho veiem a la pancarta que Vox va penjar fa escassos dies a Madrid, o l’eliminació de banderes GSD a Nàquera per part del PP i Vox, tota una declaració d’intencions contra el col·lectiu. En l’àmbit local no podem obviar l’entrada de l’extrema dreta a l’Ajuntament de Tarrago-

Una presa de pèl

Edita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Marc Just

Directora de publicitat: Contxi Joan

Director de l’àrea

digital: Carles Magrané

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Roger

Freixa, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat i Joel Ramos.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Fa uns dies, en arribar a casa, després d’haver anat a fer una xerrada sobre l’excel·lència d’adoptar un mixo/a dels que acullen a les associacions protectores de gats, on els interessats en poden trobar de totes les races i colors, vaig escoltar unes riallades que venien de la biblioteca que comparteixo amb Mixeta, Boni i Kedi, o més aviat elles comparteixen amb mi. Encuriosit vaig anar a veure què passava i els vaig preguntar: «Què és això que us fa riure a cor que vols?». Mixeta, que tenia un gros volum entre les potetes, va respondre, tota seriosa: «Pensàvem amb vosaltres els humans i de com sempre us han pres el pèl... i el que us el prendran» «Ves quina gràcia! I, a propòsit, què els hi estaves llegint a aquest parell?». «Un episodi del temps de la Revolució Francesa, poc després de la caiguda d’en Robespierre». «I això us feia riure? Fou un esdeveniment cabdal a la història de la humanitat!» «Si tu ho dius... Però no em negaràs que tot allò de la Liberté, Egalité i Fraternité va acabar en una estafa descomunal... I si en tens algun dubte, escolta el que els hi estava llegint. És una conversa entre el Senyor de Lamort i el Senyor de Talleyrand, sí aquell que va ser bisbe i ho va deixar per ser ministre en temps del Terror, del Directori, de Napoleó, de Lluís XVIII, de Carles X i de Lluís Felip

na, on el cap de llista feia burla del col·lectiu trans a través de Twitter dient que «s’autopercep com a transmonarca». I és que és clar que l’extrema dreta ve a emetre un odi irracional contra totes nosaltres, ja siguem GSD, racialitzades, de classe treballadora, catalanes, etc.

En canvi, la lluita GSD és compartida i abraça la resta de lluites de les classes populars i treballadores, perquè no l’entendríem si no anés de bracet amb la lluita transfeminista i antiracista, perquè som totes aquelles que sistemàticament hem estat oprimides i que ens reivindiquem com la dissidència activa. Entenem que aquesta lluita va lligada a la lluita per la llengua catalana, per uns serveis públics de qualitat –que cada cop estan més degradats– per la lluita d’unes condicions de treball dignes, per la lluita animalista i ecologista, per la lluita del moviment per l’habitatge i moltes altres lluites que ens fa ser les que transgredim el sistema.

Tenir un peu a les institucions és important i necessari, però tots aquells drets que s’han conquerit han estat gràcies a la lluita als carrers, per aquest motiu cal recordar les paraules que deia Manuela Trasobares: «Jo no crec en les víctimes, jo crec en la gent que lluita i que dia a dia s’entossudeixi a fer les coses», i per això és important continuar organitzades als nostres barris, als carrers, per continuar defensant els nostres drets, que són els de totis, i no fer ni un pas enrere en tot el que s’ha aconseguit.

A la CUP ho tenim molt clar, tenim el deure de fer-ho per totes aquelles que ens han precedit, però també per totes aquelles que vindran i en aquesta lluita a nosaltres ens hi trobaran de cara, sempre amb orgull, dissidència i, sobretot, desobediència.

d’Orleans. Sort que es va morir el 1838, que si no encara ho seria amb en Macron, prèvia traïció al seu amo precedent com sempre, és clar. Escolta, escolta... «El Directori, en el qual tothom hi havia posat grans esperances, va decebre tothom perquè els afers de França va ser confiat a una colla d’ineptes i d’aprofitats. Com que les coses anaven de mal borràs, en Lamort i en Talleyrand s’aplegaren per tal de cercar una solució. En Lamort fou el primer en agafar la paraula i digué: –Amic Talleyrand, això no pot seguir així. L’economia no rutlla, uns quants eixelebrats volen acabar amb els rics, hi ha qui diu que la propietat és un crim i en Barràs, que és un noi guapo, no sap redreçar la situació. Tothom es malfia del Directori i això pot acabar malament.

–I què proposeu, estimat Lamort?

–Veureu, cal cercar un home diguem-ne providencial, que restauri l’ordre, que doni confiança als rics i que sàpiga manejar el poble.

-Esteu parlant d’un dictador?

-Digueu-li com vulgueu: primer cónsul o emperador fins i tot. El nom és el de menys, ja en trobarem un que se li escaigui. El que sí que cal és que tingui el suport de l’exèrcit.

–Heu pensat en algú, benvolgut Lamort?.

–Un general amb prestigi és n’Auguereau...

–Ui, no... És un garrepa que ens buidaria la caixa. I què me’n dieu de Saint-Cyr?

–És un bon militar, però és molt ponderat, equànime i dialogant... No serveix. I en Moreau?

–Aquest sí que no! És honrat.

–I d’en Jouvert?

–Encara menys! És més honrat que Moreau.

–I qui ens queda, estimat Talleyrand?

–Doncs, aquest jove general Bonaparte... És un ambiciós i un perfecte comediant. A més, té una facilitat de paraula! Fa uns discursos arrabassadors!

–Napoleó Bonaparte... Pot servir! Si deixem que faci la seva, arrossegarà rere seu l’Exèrcit i engaliparà al poble amb idees com la «Grandeur» o la «Gloire». Teniu raó, Talleyrand, aquest és el nostre home!

–Penso que sí... Deixem que faci la seva mentre pugui, malgrat que ens porti a la guerra amb mig món. De tant en tant, per tranquil·litzar el personal, el convencerem perquè organitzi un plebiscit o un referèndum sobre qualsevol cosa... Una constitució, per exemple. Així tindrà uns quants anys entretinguda la parròquia i nosaltres podrem continuar remenant les cireres sota mà... Després, ja veurem!».

Mixeta va tancar el llibre amb solemnitat i, acariciant-se graciosament els seus bigotis, em digué: «Què? No et fa riure això? L’home providencial va deixar França feta un nyap, pitjor que estava amb en Lluís XVI. Aquest Napoleó, com un Juli Cèsar o un Alexandre el Gran, fou un populista (Sí, això no és un invent d’ara) i, com va dir un dels seus generals, «ens va satisfer la vanitat: havíem participat en victòries esclatants, havíem vist món...; però, què voleu que us digui, em sembla que ens va prendre el pèl!».

I un servidor va restar estorat.

FABRICIO BERNAL AGÜERO, ERIC BARBERÀ MAS, JOAN MANEL BURILLO CORTÉS I SERGI SENDRÓS PLANA

La llei trans, tot i ser un primer avenç, deixa fora moltes persones no binàries, migrades...

DÍDAC BERTRAN & MIXETA

AVUI Felicita als que es diuen: Ireneu, Pau, Argimir i Marcel·la.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

L’energia et porta a prendre riscos, aprofitant per perseguir les teves metes amb passió determinació. Confia en el teu instint.

LLEÓ

24/07 al 23/08

La confiança i el carisma són les teves armes secretes avui. Utilitza-les per inspirar i motivar els altres a aconseguir les seves metes.

SAGITARI

23/11 al 21/12

Surts de la teva zona de confort i explora horitzons. El viatge et portarà experiències enriquidores i t’ajudarà a expandir les teves perspectives.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

TAURE

21/04 al 21/05

És un dia perfecte per centrar-te en el benestar personal. Fes temps per relaxar-te. Una petita indulgència et farà sentir renovat.

VERGE

24/08 al 23/09

El teu enfocament i atenció als detalls seran clau per superar qualsevol obstacle que es presenti avui. Confia en les teves habilitats.

CAPRICORN

22/12 al 20/01

Treballa en les teves metes a llarg termini i estableix una estructura per aconseguir l’èxit. La teva disciplina i perseverança donaran fruits.

BESSONS

22/05 al 21/06

La teva habilitat per comunicar-te estarà al seu punt àlgid avui, el que et beneficiarà tant en el treball com en les teves relacions personals.

BALANÇA

24/09 al 23/10

Avui podràs rebre missatges importants de l’univers que t’ajudaran a prendre decisions encertades. Escolta la teva intuïció.

AQUARI

21/01 al 19/02

La teva creativitat està en el seu punt àlgid avui. Utilitza la teva enginy per resoldre problemes i trobar solucions innovadores.

Fullana Fiol, Bartomeu. Cristòfol Colom, 1.

Telèfon 977 214 517.

CRANC

22/06 al 23/07

Pren-te un moment per reconnectar amb tu mateix/a. La introspecció t’ajudarà a comprendre les teves necessitats.

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

És un bon dia per deixar enrere les antigues limitacions i buscar oportunitats. Permet que la teva passió determinació et guïin cap a l’èxit.

PEIXOS

20/02 al 20/03

Sintonitza amb les teves emocions segueix la teva intuïció. Connecta amb la teva intuïció confia en tu mateix per a prendre decisions.

IMMOBILIÀRIA Venda/Lloguer

SE VENDE PISO EN TORREFORTA

3 habitaciones dobles, baño y aseo. Cocina office con galería independiente. Amplio balcón. Semi reformado. Zona privada con parking exterior.

Precio 98.500€

Tel. 650.939.822 Mº José.

TREBALL

SE PRECISA CONTABLE de 3545a con experiència. Enviar CV: LA CARTUJA SUMINISTROS HOSTELERIA C/ Carnissers nº2 43204-Reus (Tarragona).

BUSCO MASAJISTA DE 18 A 35 AÑOS. PARA TORREFORTA. WhatsApp 602 02 08 67

SE OFRECE SEÑORA con referencias para cuidar personas mayores y tareas hogar “preferible interna”. Tel. 624.340.989

Ciutat, Rosa M. - Molero, Helena. Gran Canaria, 11.

Telèfon 977 543 189.

REUS:

Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Conde Peidro, Lucia. Escultor Rocamora, 1.

Telèfon 977 757 301.

SALOU:

Piró Barry, Francesc. Valls, 2.

Telèfon 977 381 388.

VILA-SECA:

Escobar Poblet, Francesc. Requet de Fèlix, 54. Tel. 977 391 672.

CAMBRILS:

Guillen Lacue, Núria Joana. Av. Verge de Montserrat, 8.

Telèfon 977 364 512.

VALLS:

Granell Vivo, Jose Carlos. Avinguda del Fornàs, 16.

Telèfon 977 092 435.

EL VENDRELL:

Juste Diez de Pinos, Jose Luis. Les Flors, 74.

Telèfon 977 664 422.

TELEVISIÓ LOCAL. Programació

MASSATGES RELAX

VERÓNICA. Masaje entero camilla. Reus. Privado. Tel: 641.809.588

CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 613.361.001 (WhatsApp).JULIA MASSATGISTA. Catalana, sensual, tendre, explosiva, morbosa. Felicitat assegurada!!! Reus. Tel: 634.777.389

MAYCA PROFESIONAL. Un masaje, un placer... una relajación total!!! Tel: 692.780.087

10€ MASAJE “Carlos” Tel: 669.235.848

CLASSIFICATS

TRASPÀS

ES TRASPASSA EL SERVEI DE BAR-RESTAURANT DE LA SOCIETAT EL CASINO DE CONSTANTÍ. Interessats truqueu Tel: 696.680.424

PROFESSIONALS

PINTOR PROFESIONAL ECONÓMICO. Tel: 667.471.534

CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

TARIFES

ALTRES

VENDO HUERTO con agua en la Riera de Gaià. Precio a convenir. Tel. 616.568.908

TAROT

TAROT MARIA. Tirada presencial o videollamada. Cita: 633.670.797

NEMADI VIDENTE. Especialista en amor y retorno la pareja inmediato. Negocios atrae clientes, suerte, salud, mal de ojo, trabajo, impotencia, problemas familia. Rapidez y eficacia. RESULTADOS 48 HORAS 100% GARANTIZADOS. Tel: 658.911.022

PROFESOR MANE VIDENTE CURANDERO

Mostra d’anuncis

Classificat bàsic

0,37 € x paraula + 21% IVA

000.000.000 T. 000.000.000

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

OFERTES

4 DIES + 1 GRATIS

No hay problema sin solución. Especialista por su experiencia y seriedad. Problemas de amor, situaciones desesperadas, Atrae fuerza a tu vida. Todo tipo de artes ocultas. Mejora tu vida social y financiera. Puedo conseguirte pareja rápido (si no la tienes). Resultados inmediatos 100% garantizados y asegurados en 4 días. No dudes en llamar. Posible desplazamiento.

603.393.474

i t’informarem: T. 977 21 11 54

ELENA MASAJISTA PROFESIONAL. Hago todo tipo de masajes... con acabado besos, mimos y caricias!! Tel: 678.346.524

CONTACTES

CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES Tarragona. Tel: 977.21.26.12

MADURA PECHUGONA. Tarragona. Tel: 643.136.495

REUS. SANDRA MADURITA. Tel: 677.754.548

MADURITA. Griego, francés. Viciosa… Tarragona. Tel: 641.792.876

MÉS PERSONAL

Tarragona. CATALANA MADURETA. Si tot. Tel: 604.319.956

REUS LINDAS CHICAS. 20€ VISA. 24 horas. Tel. 618.037.511

ORIENTALES SALOU. Tel. 688.076.092

SUSANA MADURITA. REUS. Tel: 977 32.15.68

JOVEN CATALANA no profesional Y AMIGA. Privado. SEGUR – TORREDEMBARRA. Tel: 613.562.265

INSTAL·LACIONS REPARACIONS

Electricitat, fontaneria, calefacció. Pressupostos sense compromís T. 000.000.000

Classificat destacat

0,37 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

Classificat destacat color

Classificat mòdul 17 € x dia + 21% IVA

FORMA DE PAGAMENT

• Targeta de crèdit / En metàl·lic

• Transferència bancària

BBVA: ES 75 0182 5400 29 0201550268

Carrer Manuel de Falla, 12 baixos. 43005 Tarragona Tel. 977 21 11 54

Horari: de dilluns a divendres: de 9 a 14 h i de 16 a 19 h

MARIA. Masaje en camilla y sexo en la cama. Tel: 624.341.228

MICHEL BRASILEÑA. Conejito peludito. Tel: 612.489.404 Reus.

RUSA. Reus. Privado. Tel: 604.390.445

CARMEN. Discreción. Tarragona. Tel: 603.254.131

Reus. TETONA RUMANA. Tel: 612.234.287

TARRAGONA. SEÑORA MADURITA. Recibo sola. María 634.690.215

EKATERINA. Erotismo & Perversión (sin contacto) Tel: 654.891.604

MASAJES REUS. Bella mulata, delgada, pechugona, discreta, completa. Tel: 722 503 364

VENDRELL. ORIENTALES. Tel: 722 506 866

REUS. TRAVESTI MADURA. Activa, potente y complaciente. Tel: 666.030.929

MÓNICA. PECHUGONA ARDIENTE. 20€ Tel: 618.014.486

REUS.

NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062

Cristina Serret serret@diarimes.com

La màgia de les nits d’estiu es concentrarà amb tota la seva potencialitat aquest divendres i dissabte a la vila d’Altafulla, que acollirà, per 23a vegada, la Nit de Bruixes. «Desitgem batre rècords d’afluència», manifestava durant la presentació de la festa, aquest dimarts, Tomàs Serra. El regidor de Turisme de l’Ajuntament estava acompanyat del coalcalde Jordi Molinera i de Diego Spano, coordinador del festival. Tots tres van coincidir en afirmar que la proposta converteix la Vila closa en un escenari amb un gran atractiu i amb un enorme simbolisme en el món esotèric. «La màgia de les bruixes d’Altafulla és molt especial», subratllava Diego Spano, tot recordant que el municipi està relacionat amb el món de la bruixeria des de temps ancestrals.

L’edició d’enguany comptarà amb una cinquantena de parades, entre les quals hi haurà quinze tarotistes. També hi haurà oferta d’alimentació a l’esplanada del Castell i xerrades, tallers, activitats per a la canalla i, en paraules dels organitzadors, «alguna sorpresa».

La Fira de Bruixes arrencarà divendres, 30 de juny, a les 18 h. i s’allargarà fins al punt de la mitjanit. L’endemà dissabte tindrà el mateix horari. El tret de sortida serà el Ritual d’inici, que

es farà a l’era de Jordi o de l’Hospital, i anirà càrrec de la bruixa garrotxina Imma del Destí. La sessió se centrarà en Les plantes que ens obren els sentits. Ella mateixa serà l’encarregada de dirigir el Ritual final, que es farà a les 12 de la nit de dissabte, i que buscarà Potenciar les emocions

Junt amb ella, també farà parada a Altafulla el popular professor Sebastià d’Arbó, especialitzat en antropologia fantàstica. D’Arbó oferirà la xerrada

FESTES

BRUIXES I BRUIXOTS EN ESTAT PUR

La 23a Nit de Bruixes d’Altafulla se celebra aquest divendres, 30 de juny, i dissabte 1 de juliol, amb la presència entre altres del professor Sebastià d’Arbó

Ser supersticiós porta mala sort, dissabte a les 20 h. Dues hores més tard, a les 22 h., hi haurà un espectacle de dansa en què es farà honor a les antigues danses amb què les dones honoraven la Terra.

Mentre duri la Fira, a més, es podrà visitar l’exposició fotogràfica Pell de Bruixa, del fotògraf Joan Casas, de 18 a 20 h. a la Pallissa de l’Era del Senyor. A més, els visitants que s’acostin fins a Altafulla estan convidats a penjar els seus propòsits i de-

sitjos a l’Arbre de les intencions, el qual, a més, formarà part del Ritual de Cloenda. «És una oportunitat única per conèixer una altra Altafulla, la que és més misteriosa», assegurava el coalcalde Jordi Molinera en la presentació de la 23a Nit de Bruixes.

Des de l’Ajuntament confien que la Fira d’enguany aplegui tants visitants com en passades edicions, en què s’han acostat a xifres que ronden les 9.000 persones.

Nivell fàcil

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell mitjà

Estat del cel

Fins a mig matí creuaran alguns intervals de núvols que deixaran el cel poc o mig ennuvolat. A partir de llavors quedarà serè o poc ennuvolat. Malgrat tot, al final del matí ja començaran a créixer nuvolades a punts de muntanya.

Precipitacions

Durant la tarda s’esperen xàfecs d’intensitat entre feble i moderada a punts de l’interior de la meitat est i a la resta del Pirineu i Prepirineu, localment amb tempesta. Al llarg de la tarda també podran afectar punts del nord de la depressió Central.

AJUNTAMENT D’ALTAFULLA

Imma del Destí en l’edició de 2022 i els organitzadors en la presentació d’enguany.