Dimarts, 18 de juliol de 2023 núm. 4.838 www.diarimes.com
Tarragona ciutat identifica 45 refugis climàtics per fer front a l’onada de calor
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/c0ffce98d1de0db27515c6bced234375.jpeg)
AJUNTAMENT Per primera vegada, el nou protocol preveu activar la prealerta durant la nit quan el termòmetre s’enfili als 23,8ºC. P2
La pura raça, a prova
REUS La ciutat acull el Campionat de Morfologia, avantsala de la Fira de Sant Jaume. P6
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/42bce9146ca8ff6a15a18f3be8699df8.jpeg)
El servei pioner d’alletament de les farmàcies de Tarragona
s’estendrà a tot Catalunya
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/2f30f81ed6f5805357baf0b39f52c94e.jpeg)
Una quarantena d’establiments de la demarcació assessoren les mares per mantenir el major temps possible les lactàncies. P8
TARRAGONA
Bona part dels serveis de rescat de Creu Roja es fan a la platja del Miracle
La zona sud, la més pròxima al port esportiu, és la més afectada pels corrents marins i on resulta més difícil sortir de l’aigua. P3
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/f1e52e6e87a1d2f662c41af209c67010.jpeg)
El protocol per a episodis de calor inclou avisos per altes temperatures a la nit
L’Ajuntament ha estrenat un mapa interactiu amb 45 refugis climàtics arreu de la ciutat i informa sobre els consells d’autoprotecció
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/63a120bce780842dfe51e9a857bc5bf4.jpeg)
Roger Freixa
Protecció Civil de Tarragona tindrà en compte, per primera vegada, els episodis de calor a la nit a l’hora d’emetre avisos que permetin prendre les mesures pertinents i garantir la salut de la ciutadania i, sobretot, dels col·lectius vulnerables. Així ho recull el nou protocol municipal per fer front als episodis de calor, presentat ahir. Alhora, Protecció Civil inclou un mapa interactiu amb un total de 45 refugis cli màtics repartits per la ciutat i di ferents consells d’autoprotecció.
El protocol elaborat per l’ad ministració local s’adapta al nou sistema d’avisos implementat pel Servei Meteorològic de Ca talunya (SMC) i pretén coordinar de manera transversal fins a 18 departaments municipals per «treballar conjuntament», tal com va subratllar la consellera de Protecció Civil, Sonia Orts. El pla defineix les diferents fases i les accions que s’han de dur a terme en cada situació per part de cada departament. Tal com va remar car el cap de Protecció Civil de l’Ajuntament, Daniel Martínez, «és un document viu» que anirà incorporant millores. «Un dels aspectes importants és l’estruc tura i l’organització per afrontar diferents escenaris», va exposar.
Els diferents avisos s’emetran en funció de la temperatura. En horari diürn, els episodis es consideraran de «calor intensa» quan se superin els 33,5 graus centígrads, mentre que de nit es produiran quan se superin els 23,8 graus. El llindar per als epi sodis de «calor molt intensa» se situa en 35,5 graus, de dia, i en 25,8 graus, de nit.
El mapa interactiu dels refugis climàtics es pot consultar a la
ENSENYAMENT
seu electrònica de l’Ajuntament de Tarragona (https://www.tarragona.cat/seguretat/protecciocivil/refugis-climatics). La ciutat compta amb una quarantena de refugis, alguns interiors i altres exteriors, per proporcionar con fort tèrmic, descans i seguretat a la població. Dins del grup dels que es troben a l’aire lliure hi ha diversos parcs, com el de la Reconciliació, el del Miracle o el Camp de Mart. A més a més, el mapa assenyala les fonts de boca que hi ha arreu de la ciutat.
D’altra banda, els refugis in teriors corresponen a centres cívics, edificis municipals, llars de gent gran, centres educatius, centres esportius i altres espais, com l’Institut Municipal d’Edu cació, l’estació d’autobusos o
l’Espai Jove Kesse, entre altres. Tots s’han de regir per diferents condicions, com tenir un horari prou ampli, una bona accessibi litat, mantenir una temperatura mínima de 27 graus i la possibili tat d’oferir aigua potable. «L’ob jectiu és minimitzar els efectes de la calor sobre la salut de la ciu tadania, especialment en els col· lectius vulnerables», va destacar Orts. La consellera va apuntar que es podria arribar a valorar l’obertura d’algun refugi climàtic fora del seu horari habitual si la situació ho requereix.
Pel que fa a les fases, la pri mera es va activar el passat 15 de juny i es mantindrà fins al 30 de setembre, ja que preveu la iden tificació i l’adequació dels refugis climàtics, així com la difusió dels
consells i les mesures d’autopro tecció. Quant a la segona fase, s’activarà en episodis de calor intensa notificats pel SMC. Pro
La Càtedra Unesco d’Habitatge de la URV impulsa la creació d’un curs ludificat
El projecte europeu Housing+ aborda la creixent complexitat en l’estudi de l’habitatge
Redacció
La Càtedra Unesco d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili ha impulsat la creació d’un curs ludificat sobre l’habitatge a Eu ropa, European Housing Studies. El projecte Housing+ és una aliança estratègica entre sis ins titucions europees especialitza
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/523c250a93e962fcb48b57d53224abed.jpeg)
des en els àmbits de l’habitatge i la formació, sota la coordinació de la Càtedra de la URV. L’objec tiu és millorar la docència sobre la gestió immobiliària entre tots els agents involucrats incloent els responsables de les decisions polítiques, acadèmics, profes sionals i estudiants. El projecte
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/ecd4a494c5672f775e8894dd4bf387f8.jpeg)
finalitzarà a l’agost i ha servit per crear European Housing Studies, que està dirigit a sociòlegs, treballadors socials, juristes, economistes, funcionaris, ONG, arquitectes i resta de perfils vinculats en algun projecte re lacionat amb l’habitatge. El curs s’estructura en 9 parts i 48 capí
tols, desenvolupats per experts procedents d’onze països dife rents, que cobreixen temes com estructures legals, processos de gestió i presa de decisions. Tam bé incorpora activitats ludifica des, que permeten experimen tar amb les decisions i veure les repercussions.
Els avisos nocturns per calor intensa seran a partir dels 23,8 graus centígrads
Dutxar-se abans d’anar al llit o sopar lleuger són alguns dels consells d’autoprotecció
tecció Civil avisarà tots els depar taments i les entitats pertinents perquè puguin implementar les accions preventives necessàries.
Els episodis de calor molt in tensa suposaran l’activació de la fase 3, que comportarà l’aplica ció del Pla d’Emergències Muni cipal per onades de calor, vincu lat al Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya (Procicat). En aquest escenari, les actuacions estan sotmeses a la decisió final de l’alcalde o el conseller compe tent com a màxim responsable de Protecció Civil. Martínez va assenyalar la difusió de la in formació com un dels aspectes vitals per arribar a la ciutadania. El pròxim octubre, els dife rents grups de la ciutat encar regats de prendre mesures per adaptar se als diferents escena ris previstos emetran un informe al departament de Protecció Ci vil amb el resum d’accions fetes. Més enllà de definir les dife rents fases i de definir el mapa de refugis climàtics, Protecció Civil també ha elaborat un seguit de consells d’autoprotecció, com beure aigua amb freqüència, evitar les begudes amb cafeïna i alcohol o reduir els aliments rics en greixos. També inclou con sells per millorar la qualitat del son a la nit. Algunes d’aquestes mesures serien tancar les per sianes on toca el sol de manera directa, dutxar se amb aigua tèbia abans d’anar al llit o sopar lleuger.
El Miracle concentra bona part dels serveis de Creu Roja aquest inici d’estiu
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/560d7323de113d7ed63401fe69d7b4e7.jpeg)
El coordinador de platges, Oriol Román, explica que el mar està més «mogut» de l’habitual pels freqüents corrents marins dels últims dies
Roger FreixaEls forts i freqüents corrents ma rins de les darreres setmanes han provocat un dels inicis d’estiu més convulsos dels darrers anys a la costa tarragonina, tal com explica el coordinador de plat ges de Creu Roja, Oriol Román. La part sud del Miracle, la més pròxima al port esportiu, és la zona més castigada per aquests corrents, ja que la presència de l’espigó fa que el moviment del mar no sigui natural. Per aquest motiu, ha estat la platja on Creu Roja ha registrat més atencions a usuaris durant aquest estiu.
«Fem balanç positiu de la fei na feta per l’equip de socorristes fins ara durant aquest estiu, tot i que el mar no està ajudant gaire», exposa Román, qui afirma que el mar ha estat més «agitat» que els darrers anys durant aques tes setmanes. Per aquest motiu, molts dies s’han hagut d’hissar
SEGURETAT
les banderes groga i vermella pel perill que suposava banyar se. Tanmateix, els socorristes, de ve gades, han de demanar a la gent sortir de l’aigua. «Hi ha gent que sobrevalora les seves capacitats físiques, però el mar sempre és més fort. Quan veiem que hi ha usuaris banyant se amb bandera vermella, els instem a sortir», re lata el coordinador de platges de Creu Roja.
Quan la gent no pot tornar a la sorra, els socorristes intervenen i ajuden les persones necessita des i, a continuació, expliquen els perills que suposa banyar se amb condicions adverses. «Aju dar a sortir gent de l’aigua és el nostre pa de cada dia», assenyala Román sobre la freqüència de les actuacions.
La platja de Tarragona on s’han hagut de dur a terme més atencions fins ara és la del Mira cle, sigui per ajudar persones a
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/7556a83a675b1be2514041757af10cf2.jpeg)
sortir del mar o per atendre per sones amb ferides o marejades, entre altres circumstàncies. Les característiques físiques del Mi racle i l’atenció requerida fan que sigui la platja on Creu Roja acos tuma a mobilitzar més recursos.
L’equip de Creu Roja té en compte les previsions meteoro lògiques amb dies d’antelació, tot i que, segons Román, «fins que no arribes a la platja, no pots prendre la decisió final». Per als pròxims dies es preveu que el mar estigui calmat, «però això no vol dir que després pugui acabar variant», afirma.
Durant les últimes setmanes, tant al litoral tarragoní com a altres punts de la costa catalana, s’han produït incidents i rescats per la mala mar. Fins i tot, al Mi racle va morir ofegat un home el passat 8 de juliol, en un moment que hi havia bandera groga. Ho res després, un home i un me
La presència de l’espigó del Port fa que els corrents marins siguin més forts al Miracle
nor van haver de ser rescatats a la platja dels Capellans. Un altre episodi es va produir, la setmana passada, a Torredembarra, on va morir ofegat un home de 87 anys. D’altra banda, els bussejadors
El Consell Comarcal oferirà un Punt Lila itinerant per integrar a les festes
La iniciativa pretén que les activitats es desenvolupin sense agressions masclistes
Redacció
El departament de Benestar So cial i Família del Consell Comar cal del Tarragonès ha posat en marxa el projecte del Punt Lila
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/8f6fb0e9358aa59c53d5b965c6626775.jpeg)
Itinerant del Tarragonès, el qual s’ofereix a tots els municipis per tal que el puguin integrar dins de la seva festa major. La iniciativa
busca aconseguir unes festes lliures d’agressions masclistes i no discriminatòries, amb zones d’oci i festes igualitàries, amb la finalitat de contribuir a la cre ació d’espais per relacionar se de manera lliure i consentida. El Consell Comarcal considera que és important poder anar a
les festes sense por i que les per sones es puguin sentir segures i amb confiança per donar una resposta davant les agressions masclistes. El Punt Lila estarà format per un equip de dos o tres professionals, segons el mu nicipi, amb formació especialit zada en violències masclistes en
espais públics d’oci. Els profes sionals faran tasques informa tives, preventives, de detecció i, si és necessari, d’intervenció i atenció en cas d’agressions mas clistes. A més, s’ha encarregat la creació d’objectes de marxan datge, com tapa gots, ventalls i tríptics informatius.
«Hi ha gent que sobrevalora les seves capacitats físiques, però el mar és més fort»
de la Societat d’Exploracions Submarines (SES) van haver de retirar les restes del Concurs In ternacional de Focs Artificials del fons marí del Miracle cinc dies després de la seva clausu
ra, ja que les males condicions posaven en risc la seguretat de l’equip.
La temporada alta de plat ges va començar el passat 16 de juny i acabarà a mitjan setem bre. Aquest any, segons assegu ra Román, ha estat «més fàcil» trobar socorristes per completar la plantilla, a diferència d’altres anys en els quals Creu Roja tenia més dificultats.
EQUIPAMENTS
L’Hospital Joan XXIII començarà les obres dels nous paritoris l’any vinent
Compten amb un pressupost d’1,9 milions d’euros, i es preveu que tinguin una durada aproximada d’entre vuit i dotze mesos
Joel RamosLes obres dels nous paritoris de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona comença ran l’any vinent. S’ubicaran a la quarta planta de l’Edifici C –ur gències–, al costat de les Unitats de Cures Intensives (UCI) neo natal i pediàtrica. La construcció dels nous paritoris anirà a càrrec de l’empresa Sogesa Instalacio nes Integrales S.A i Construccio nes Bosch Pascual S.A. i compta amb un pressupost d’1,9 milions d’euros de l’Institut Català de la Salut (ICS). S’espera que les obres de reforma tinguin una durada aproximada de 8 a 12 mesos.
Aquesta acció s’emmarca dins la tercera fase d’adequació de l’àrea materno infantil del nou complex sanitari que està prepa rant el centre tarragoní de cara a 2026. Des de principis d’any s’està duent a terme la segona fase del projecte, que correspon a les obres d’internament pedi àtric, com ara la construcció de sales d’espera i habitacions per a les persones hospitalitzades, i que s’espera que s’enllesteixi durant aquest segon semestre d’enguany. «Les obres dels nous paritoris no començaran fins que s’acabi la segona fase de construcció de la nova àrea ma terno infantil, que es preveu que quedi enllestida a finals d’aquest 2023», segons expliquen fonts de la gerència territorial de l’Insti
LITERATURA
Els usuaris de la Biblioteca fan arribar les seves propostes de millora del centre
tral del nou complex tarragoní, i que comptarà amb una planta baixa i dos pisos planta. El fet que les obres i la reubi cació de l’àrea materno infantil de l’Hospital es duguin a terme al costat de l’actual centre sani tari, implica que els seus profes sionals treballin diàriament amb el soroll de les obres, un fet que, segons fonts properes a l’Hospi tal Joan XXIII, «no afecta el per sonal del centre hospitalari, que duu a terme la seva feina seguint la programació que té establerta, de manera que no hi ha cap con tratemps ni afectació pel que fa a l’activitat assistencial que s’ha de cobrir», apunten.
Un centre sanitari de referència
Els operaris estan aixecant l’edifici pont, que connectarà Urgències amb la planta principal.
S’ubicaran a la quarta planta de l’edifici C, al costat de les Unitats de Cures Intensives (UCI)
tut Català de Salut (ICS) al Camp de Tarragona. En aquest sentit, des de l’ICS s’afirma que «les obres avancen a bon ritme», i es complementen amb les del
El nou Hospital Joan XXIII disposarà d’unes instal·lacions de fins a 78.000 metres quadrats
nou edifici pont, que connectarà Urgències (edifici C) amb l’edi fici principal del nou complex sanitari. «Reformes d’aquest ti pus comporten, en primer lloc,
La Nit Literària al Far de la Banya del Port celebra el desè aniversari aquest divendres
És una activitat gratuïta sense reserva, però amb aforament limitat
Redacció Enguany, el Port de Tarragona torna a ser l’escenari de la vet llada literària al costat de la mar. Aquest divendres a les 22 h. el far de la Banya del dic de Llevant tornarà a acollir la Nit Literària del Port de Tarragona, una acti vitat organitzada conjuntament entre la Biblioteca Pública de Tarragona i el Museu del Port de Tarragona, i que aquest 2023 ar riba a la seva desena edició. Per a l’aniversari d’enguany s’ha fet un compendi de textos selecci onats en aquests deu anys, amb una selecció de cinc temes rela cionats amb la mar que llegiran
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/9467d87d80f168fc52bdf339db9497e8.jpeg)
els cinc participants en la vetlla da. Els temes seleccionats dels deu anys de nits literàries seran els fars, les llegendes, la histò ria, el paisatge i l’esbarjo que narraran els cinc participants: l’escriptora Lurdes Malgrat, la periodista Yolanda Garcia, el bibliotecari Esteve Masalles, el dramaturg Sergi Xirinachs, i la periodista Berta Ramos. Tots estaran acompanyats pel músic Alexis Lanza. La presentació de l’acte anirà a càrrec del perio dista Ricard Lahoz. Per accedir al far de Banya del dic de Lle vant no cal fer reserva prèvia, però l’aforament es limita a 150
persones. L’accés al dic de Lle vant amb vehicle serà a partir de les 21.30 h. D’altra banda, el Museu del Port ofereix enguany en la programació estiuenca la proposta Les Nits del Museu Els divendres des del 28 de ju liol al 25 d’agost, el Museu obre les seves instal·lacions a tot el públic per oferir dues activitats: un maridatge de vins i històries portuàries i una visita teatralit zada amb complement d’un vi atge en golondrina per conèixer l’activitat del consignariat als ports. Nits del Museu s’enceta el 28 de juliol amb Vivint el Port, un maridatge d’històries por
tasques d’excavació del terreny i anàlisi subterrània del sòl, que si bé a simple vista no es veuen tant, han sigut indispensables per poder acabar la segona fase en els pròxims mesos. Tot està anant segons el previst», afegei xen des de l’Institut. De moment, els operaris estan aixecant l’edi fici que servirà d’unió entre la planta d’urgències i l’edifici cen
El nou Hospital Joan XXIII de Tarragona disposarà d’una instal· lació de 78.000 metres quadrats i costarà prop de 200 milions d’euros. L’objectiu de la reforma és dotar al territori d’un hospital modern i adequat a les necessi tats de present i futur i reforçar el paper de l’Hospital Joan XXIII com a hospital de referència en alta complexitat i terciarisme a la demarcació del Camp de Tarra gona i Terres de l’Ebre. A més, es treballarà per a utilitzar mètodes sanitaris que ajudin a reduir el màxim possible l’impacte ambi ental i en garantir la sostenibili tat i l’eficiència energètica de les seves infraestructures.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/f677dc82dda1989911285467b1b7356c.jpeg)
Els usuaris de la Biblioteca Pú blica de Tarragona han enviat les seves propostes de millora del centre. L’acció s’emmar ca dins la campanya Posa’t en mode biblioteca, on s’animava als usuaris a participar col· locant una bústia de sugge riments, i també a les xarxes socials amb l’etiqueta #modebibliotgn. En total, s’han rebut 74 propostes dipositades a la bústia. La majoria de comen taris han anat encaminats a millorar els serveis i espais de la Biblioteca, i pocs han fet una referència directa a la convi vència i el civisme. Els temes més comentats en aquesta vessant, han estat millorar el silenci, les males olors, respec tar l’estudi i el treball dels usu aris, tolerar la diversitat i trac tar amb cura els llibres de la Biblioteca. Respecte a les altres propostes es demanen espais per poder treballar en grup i parlar amb normalitat, i més endolls a les taules. A més, es demana disposar d’un espai de descans on poder menjar i una cafeteria, més llibres, més assortiment de títols en anglès i castellà, audiollibres, més varietat en els diaris d’es ports i digitalitzar els llibres de consulta. Un altre tema que han plantejat els usuaris és el d’ampliar l’horari i obrir a les 9 h del matí. En darrer lloc, tam bé s’han rebut idees de forma individual com que es puguin entrar animals domèstics, un punt d’intercanvi de llibres, més plantes dins el recinte, i tenir carregadors sense fils.
tuàries vinculades al comerç, l’esport, les embarcacions i la pesca acompanyades d’un tast de diferents vins de la terra, tot fent un recorregut pel nou Mu
seu del Port de Tarragona. El 4 i 25 d’agost, la visita teatralitzada El Port i Emília Mallol presen tarà a una consignatària actual del Port de Tarragona amb qui
es durà a terme un viatge amb barca dins les instal·lacions por tuàries. Cal fer reserva prèvia a museudelport@gmail.com i to tes les activitats són gratuïtes.
REIVINDICACIÓ
El sector de la imatge personal exigeix una rebaixa de
Denuncien la càrrega fiscal de les seves pimes
Redacció
Representants sectorials i pro fessionals del món de la perru queria, barberia i estètica de Ca talunya, es van sumar als actes reivindicatius que el sector va convocar ahir per a demanar la restitució de l’IVA reduït al 10% amb motiu de la celebració de les eleccions generals nacionals del 23 J. Ho van fer al Gremi de Perruqueria de Tarragona i Bar celona, on van reclamar l’IVA al 10% i van llegir un manifest exigint als partits polítics que incloguin aquesta mesura en els seus programes de govern. Amb crits i cartells de Ara vo tem nosaltres, van visibilitzar el seu malestar per «l’elevada» càrrega fiscal a la qual les seves pimes estan sotmeses. De fet, els portaveus de les principals organitzacions sectorials, que van ser hi presents, van adver tir a les forces polítiques que «50.000 vots a Catalunya depe nen del seu compromís amb la baixada d’aquest impost». Així mateix, van assegurar que són
DESENVOLUPAMENT
Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona, va visitar ahir al matí el Con sorci d’Aigües de Tarrago na, on va ser rebuda per Joan Alginet, president de l’entitat. Durant la seva visi ta, es va interessar per com s’està adaptant i treballant aquesta «infraestructura estratègica pel territori» per fer front a l’emergència cli màtica i continuar atenent les necessitats de les empre ses i la població.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/579442a32635da87f423d5c181087392.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/7521437f1fe82e94b3f3050a8e1783ba.jpeg)
TRANSPORT PÚBLIC
Demanen posar marquesines a les dues parades de bus de Solimar
Clients i veïns dels càmpings de la zona han d’esperar el bus sense un lloc on resguardar-se del sol
JORDI SANVISENS«l’únic sector considerat com a servei essencial que manté l’IVA al 21%» i que els comptes econòmics «no els surten amb aquest elevat tipus impositiu», ja que cada vegada els dificulta més «poder mantenir les por tes obertes, les persianes aixe cades i pagar les nòmines». De fet, van assegurar que «amb la deterioració del sector en tot el país, la seva autonomitza ció, la destrucció d’ocupació i l’augment de l’economia sub mergida, associat a la pujada de l’IVA, l’Estat deixa d’ingressar 145 milions d’euros anuals», la qual cosa suposa unes pèrdues acumulades des de 2012, any en què es va imposar l’IVA al 21%, de 1.500 milions d’euros per a les arques públiques. La campa nya està organitzada per l’Ali ança Empresarial per la Baixada de l’IVA, la plataforma Creure en Nosaltres, i les principals patronals nacionals i associaci ons autonòmiques del sector: ANEIP, FANAE, ANEPE IMPE, FEDCAT i EIPEF.
Joel RamosEls veïns de la zona de platges i Llevant de Tarragona han d’uti litzar algunes parades de bus de l’Empresa Municipal de Trans ports de Tarragona (EMT) sense marquesines. Les dues parades de Solimar en són un exemple, on la gent ha d’esperar l’arribada del bus sota la llum directa del sol, una sensació que durant els mesos d’estiu, les altes tempera tures causen malestar entre els usuaris d’aquest servei, ja que es troben sense cap lloc on resguar dar se de la calor.
«Durant l’estiu, rebem moltes queixes de clients del càmping, que ens diuen que s’han d’espe rar que arribi el bus sota el sol, sense cap protecció ni cap lloc on resguardar se de la calor», explica Jordi Sanvisens, treballa dor del Càmping Les Palmeres, ubicat a la zona costanera de Llevant de Tarragona, i el qual fa anys que demana solucions per les dues parades de Solimar. En la primera, ubicada davant del Càmping Les Palmeres, hi transcorren els busos de la línia
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/d702f2397d979c44b223e49c7fe12ccf.jpeg)
Usuaris de l’EMT esperant l’arribada del bus sota un paraigües.
12 (La Móra Enric d’Ossó) i 13 (Entrepins Passeig de les Palme res). Mentre que en la del costat de la gasolinera Jaume I, també hi passen els busos de la línia
16 (Plaça Imperial Tàrraco Platja
Arrabassada), per la que es troba al costat de la gasolinera Jaume
I. «Fa uns anys van instal·lar un banc a peu de carretera en la parada de davant del càmping, però també s’hi haurien de posar
marquesines a ambdues, ja que multipliquen els usuaris durant els mesos d’estiu, pel fet que molts turistes, treballadors d’al tres càmpings, i veïns de la zona, utilitzen aquest servei públic per anar a casa o al centre de la ciutat més ràpidament», explica. El problema aquí recau, segons Sanvisens, en la freqüència de pas de les línies del servei de bus de la zona. «Hi ha moments del dia en què entre un bus i el següent passen 30 minuts, i la gent ha de recórrer a solucions d’urgència, com per exemple fi car se un paraigua al cap per tal de reduir la llum del sol i poder esperar l’estona que tardi el bus sense més inconvenients. No es pot tenir a la gent allí asseguda tanta estona sense cap lloc on poder resguardar se de la calor», conclou.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/05e6ab85d064d2e56361643b67c5fc73.jpeg)
l’IVA al 10%
«Rebem moltes queixes de clients que ens diuen que s’han d’esperar sota el sol, sense protecció»
L’ARCP demana que el forn romà de la partida de la Buada sigui BCIL
L’Associació Reusenca per la Cultura i el Patrimoni explica que la catalogació permetria protegir i conservar aquestes restes
L’Associació Reusenca per la Cultura i el Patrimoni (ARCP) ha presentat una instància a l’Ajun tament de la ciutat demanant la catalogació com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) d’un forn romà de la partida de la Buada, a prop del terme municipal de Castellvell del Camp. El secretari de l’entitat, Cristian Muñoz, de talla que es tracta d’un element «molt poc conegut» del segle II dC, on es feien àmfores i altres elements de ceràmica, com teu les. Assenyala que el forn, de planta rectangular, pertany al ja ciment arqueològic d’una antiga vil·la romana «en el qual s’han fet troballes, però que no s’ha ex cavat». A més, subratlla que, en l’actualitat, el terreny és de titu laritat privada.
De fet, aquest ha estat un dels factors que ha motivat la sol· licitud presentada per l’ARCP. En cas de ser catalogat com a BCIL, les restes d’època romana que darien «protegides davant la llei i serien sensibles a poder tenir una millor conservació i a viure alguna restauració», atès que, en aquests moments, les restes estan envoltades d’herbes. «Si el pagès que té la finca volgués des fer se del forn, ara ho podria fer. Si fos BCIL, no podria tocar lo», exemplifica Muñoz. El secretari de l’associació que busca preservar i conservar el
CAVALLS
La Unió de Botiguers donarà a conèixer avui el guanyador del sorteig dels mil euros
o tres anys, expressa que «creia que era de justícia intentar pro tegir un dels pocs elements que tenim d’època romana, a falta de realitzar més excavacions i inves tigacions».
Des de la seva constitució oficial com a associació, l’ARCP lluita per a conservar elements del patrimoni reusenc. Fins ara, ha demanat que es catalogui com a BCIL el pont medieval de Calderons, a tocar de la urbanit zació El Pinar, i les Peixateries Velles –tant la plaça en si com els portals–. En l’actualitat, està treballant per presentar sengles instàncies per la Boca de la Mina –la sortida de l’aigua i el passeig–i per uns xalets noucentistes del camí de Tarragona.
La Unió de Botiguers donarà a conèixer aquest migdia, a les 12 hores, el guanyador del sor teig de la seva campanya dels mil euros. La violinista Astrid Torrente, una de les artistes encarregades de posar músi ca al carrer aquest estiu, serà la mà innocent que traurà la butlleta de l’afortunat, en un acte que tindrà lloc al Cen tre de Lectura. Per segon any consecutiu, l’organització pre miarà un dels clients que hagi efectuat una compra entre el 16 i el 31 de maig en un dels es tabliments adherits. El guardó es lliurarà a través d’una targe ta regal o en un format similar, però no podrà ser canviat per una compensació en metàl·lic. El sorteig es podrà seguir pel compte d’Instagram de la Unió de Botiguers. Redacció
Estat actual del forn romà de la partida de la Buada, envoltat d’herbes.
L’associació demanarà que es cataloguin com a BCIL la Boca de la Mina i uns xalets noucentistes
patrimoni de la capital del Baix Camp assenyala que l’element «és molt curiós», ja que «for ma part del marge de la finca».
De fet, l’ARCP, que ha comptat
La Fira de Sant Jaume escalfa motors amb el Campionat de Morfologia
El certamen continuarà avui al Parc de la Festa
Sergi Peralta Moreno
Els amants dels cavalls no havi en d’esperar al cap de setmana per sentir els primers renills al Parc de la Festa. Reus va donar ahir el tret de sortida a la cin quena edició del Campionat de Catalunya de Morfologia de Pura Raça Espanyola, l’avantsala de la Fira de Sant Jaume. Fins a 65 animals, de 31 criadors diferents, competiran entre les jornades de dilluns i dimarts en un certamen que valora la bellesa dels èquids i la gracilitat dels seus movi ments. Gran part dels exemplars provenen de Catalunya, però també n’hi ha que han viatjat des de les Illes Balears, el País Valen
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/0b946c02514b0f3ae15d1aec83ea3367.jpeg)
cià, la Comunitat de Madrid, An dalusia, França o Suïssa. Aquest torneig s’ha programat amb la voluntat d’atreure l’atenció del públic i afavorir l’afluència de visitants de cara a la Fira de Sant Jaume, que tindrà lloc entre els dies 21 i 23 de juliol.
Si bé la inauguració oficial del programa serà divendres al ves pre, a càrrec de l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, els actes començaran una mica abans. Els partits de horseball, bàs quet a cavall, seran els primers a compartir l’adrenalina amb els assistents. El primer dia serà per al gaudi i per a estar en con tacte amb els èquids. La jornada
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/d861f005495438b71df08ec91f7f86e6.jpeg)
amb l’ajuda de l’arqueòleg Jau me Massó per a documentar les restes, explica que el mur central, amb doble arcada de suport del garbell, està aparentment desa paregut en la seva major part i substituït per les pedres del mar ge. El fet de tenir dues entrades i presentar dues arcades va fer que alguns estudiosos pensessin que, enterrats, hi havia dos forns
situats un al costat de l’altre. Els materials utilitzats per a la basti da de l’estructura són toves cui tes amb posterioritat pel mateix funcionament de la terrisseria, convertint les en maons. Amb tot, Muñoz lamenta que s’hagi perdut part del forn.
Historiador de professió, Muñoz, qui va poder conèixer de primera mà les restes fa uns dos
L’entitat va sorgir arran de l’enderrocament d’una casa noucentista al carrer de Sant Llorenç, fa un parell d’anys, per motius de seguretat, tal com es va detallar des de l’Ajuntament. Muñoz detalla que «això a molta gent no li va agradar» i recorda que l’expresident de la Genera litat de Catalunya, Quim Torra, va expressar el seu desconten tament a través de les xarxes, on qualificà l’actuació de «menys preu pel patrimoni de tots». «A partir de llavors, vam dir que era necessari ajuntar nos la gent que teníem aquesta estima pel patri moni, d’aquí va sorgir a idea de fer l’associació», conclou.
Els jardins de la Casa Rull se ran l’escenari, aquest dijous, d’una sessió de cinema a la fresca, a les 22 hores, organit zada per l’Associació Cultural Cinematogràfica del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre i l’Ajuntament. S’hi projectarà la pel·lícula Vasil (2022), dirigi da per Avelina Prat, que se cen tra en la història d’en Vasil, un fenomen jugant al bridge i als escacs, però qui dorm al carrer des que va arribar de Bulgària. Alfredo, un arquitecte jubilat, l’acull a casa seva durant un temps malgrat l’estupefacció de la seva filla, Luisa. La pro posta, gratuïta amb inscripció, neix amb l’objectiu de gaudir d’una activitat d’oci cultural i social a la fresca amb la projec ció d’una pel·lícula amb valors solidaris. Redacció
Sara Tormos llegirà ‘El tigre bondadós’ demà a la Xavier Amorós
Un instant de la competició, que va encetar ahir a les instal·lacions del Parc de la Festa.
inclourà un sopar musical, pas sejos amb ponis, jocs infantils i l’actuació de la Somera de Reus, activitats que es podran repetir durant els tres dies de la fira. La sortida de la caminada semi nocturna, la cursa nocturna i un
espectacle eqüestre sota la llum de la lluna, amb la companyia francesa de Vincent Liberator, clouran la primera vetllada. Des de ben aviat, a les 8 h., el Concurs de Doma Clàssic, pun tuable per a la Lliga Catalana, es
desenvoluparà entre dissabte i diumenge. El dia 22 també serà el torn de la cursa de portadors de sacs d’avellanes. Diumenge, a les 20.30 h., se celebrarà una exhibició eqüestre de concurs de western
La Biblioteca Central Xavier Amorós acollirà demà, a les 18 hores, la narració del conte El tigre bondadós. La lectura, a càrrec de Sara Tormos, s’em marca en el projecte Qui ets? Dades que parlen de tu, una iniciativa de l’Agència Cata lana de Protecció de Dades. En concret, El tigre bondadós fa referència a la pràctica de compartir a les xarxes socials informació relativa al creixe ment dels fills. Redacció
Els jardins de la Casa Rull seran escenari de la projecció de la pel·lícula ‘Vasil’
Imatge de grup dels professionals del centre reusenc.
L’hospital agraeix la feina dels seus auxiliars d’infermeria
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/6495fa5b3eadf0146e901eed1801ba5a.jpeg)
L’Hospital Sant Joan ha vol gut agrair la feina dels tècnics en cures auxiliars d’infemeria (TCAI) en el marc del dia inter nacional que posa en relleu la seva tasca, que es va celebrar el 14 de juliol. El centre hospi talari destaca «la seva vocació, responsabilitat i compromís, les habilitats comunicatives i disposició en l’atenció als paci ents». L’hospital recorda que un TCAI té l’objectiu de proporcio nar benestar, confort i comodi
CULTURA
tat al pacient durant el seu pro cés assistencial, tenint cura de les seves necessitats bàsiques.
«Treballen en equip amb la res ta de professionals sanitaris i són imprescindibles per a la re alització de tècniques, proves i cures d’infermeria», valora. En tre el suport que proporciona, hi ha accions adreçades als pa cients i d’altres que garanteixen el bon funcionament del servei, com assegurar se de l’estat òp tim del material. Redacció
CEDIDA
ENTITATS
El Club Petanca Reus demana una carpa per poder jugar a l’ombra
Per als jugadors, és «dur» competir amb la calor i busquen alternatives per entrenar durant l’estiu
Sergi Peralta Moreno
«Va ser força dur jugar al sol, però no hi havia alternativa». D’aquesta manera defineix Jo sep Caballé, president del Club Petanca Reus, la situació viscuda durant la melé del dia del soci, el passat juny. «No és estar al sol una estoneta, sinó que t’hi pas ses tot un matí, amb moviment i tensió, perquè, vulguis o no, qui juga, sempre vol guanyar», conti nua. Tenint en compte que cada vegada fa més calor, el president de l’entitat demana que s’instal· li una carpa sobre les pistes del Mas Carandell.
Caballé comenta que no es tracta una reclamació específica del club, sinó que ha sentit que també ho volen demanar associ acions veïnals, per exemple, per a les festes de barri. En el seu cas, recorda que va assistir a un con cert a la plaça d’Anton Borrell en el marc de la Festa Major i, mal grat començar a les 19 hores, ex plica que «va ser horrible» i que «tothom es va anar arraconant intentant buscar l’ombra». A di ferència d’aquests exemples, el president de l’entitat recorda que es necessitaria la pèrgola «durant tot l’estiu, que cada vegada es va eixamplant», i no «per un mo ment puntual».
En concret, la idea de Caballé és que la carpa abasti el nombre més gran possible de les vuit pistes de què disposen les instal· lacions. Si no les cobrís totes, es podrien plantejar torns perquè
URBANISME
Caballé proposa organitzar ‘melés’ nocturnes o entrenar al parc de Mas Carandell
ningú hagués de passar tota la jornada sota el sol. En aquests moments, als jugadors se’ls dona la possibilitat d’anar a entrenar al parc del Mas Carandell, però el president afirma que «costa» que la gent ho accepti perquè, tot i estar a escassos metres de les
L’Ajuntament
projecta
restituir el paviment del camí de la Selva
Imatge d’arxiu de l’edició de l’any passat del festival.
El ‘Summer Fest’ d’Irasshai torna a la Palma el 29 de juliol
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/a7c3a3d20495c9e12e7da920a7a33fdc.jpeg)
L’associació juvenil Irasshai ce lebrarà el dissabte 29 de juliol, d’11 a 21 hores, una nova edi ció del Summer Fest, el festival que uneix videojocs, anime i cosplay a la Palma. Al llarg de tot el dia, tindran lloc múlti ples tornejos de videojocs com Smash Bros Ultimate, Mor tal Kombat X o Mario Kart 8. També s’oferirà la possibilitat d’agafar el comandament i pro var les ofertes del mercat sense el tarannà competitiu. A més,
s’han organitzat un concurs de cosplay i exhibicions de juggers –un esport que combina rugbi i esgrima–, i hi haurà un escenari per a ballar. Tampoc hi faltaran les actuacions de K Pop, un kahoot per demostrar els coneixe ments en les temàtiques propo sades ni diversos estands, on es podrà comprar el marxandatge de les sèries preferides dels as sistents i tastar els plats més típics de la cuina tradicional japonesa. Redacció
Està malmès per les pluges dels últims anys
Sergi Peralta Moreno L’Ajuntament de Reus ha tret a exposició pública el projecte constructiu d’un gual al camí de la Selva per salvar la riera de l’Abeurada, al nord de la ciutat. El document preveu la pavi mentació amb formigó del camí i les proteccions dels marges i el llit de la riera, per a la correcta estabilitat del gual, inundable a nivell. L’objectiu de l’actuació és assegurar la continuïtat del camí, atesos els desperfectes viscuts per les pluges intenses que s’han produït els últims anys, i garantir l’accessibilitat dels veïns a les zones rurals del terme. En concret, els forts rui
xats de setembre del 2020 varen causar la desaparició de part de la pavimentació, en una llargada d’uns 20 metres. En l’actualitat, cada vegada que es produeix una pluja amb certa intensitat, que fa que circuli cabal per la lle ra de la riera, l’Ajuntament ha de tallar la circulació en la cruïlla, situació que causa perjudicis als veïns i a les activitats econòmi ques de la vora. Així mateix, el consistori es veu obligat a efec tuar actuacions contínues de manteniment i adequació del camí i de la llera de la riera. Una circumstància que con diciona la solució constructiva és que la riera de l’Abeurada,
pistes reglamentàries, «és com aïllar te». Una altra alternativa és situar se a l’ombra i practicar entre els arbres, entre les pistes i el local social. Amb tot, el club ha hagut de prohibir jugar hi els dissabtes, quan es disputen els tornejos oficials i s’acumula més gent. «Vam prohibir jugar sota els arbres perquè era perillós per qui llença, que ha d’estar concentrat en la gent del voltant, i per qui es mou», subratlla Caballé.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/b698173724648251e74f24e488f2922b.jpeg)
Una darrera opció durant
l’estiu és organitzar melés noc turnes. Ja se’n va programar una amb motiu de les festes del barri Gaudí, que va començar a les 21 hores i no va acabar fins entrada la matinada. El president del club de petanca considera que les partides haurien de començar una mica abans, al vespre, però vol reunir se amb representants de la corporació municipal per valorar la possibilitat de fer un parell de tornejos més quan el sol s’està ponent.
en el tram aigües amunt de l’encreuament amb el camí de la Selva, s’utilitza també com a camí i dona accés a diverses parcel·les privades. En la cruïlla, hi ha instal·lada senyalització vertical d’informació d’existèn
cia de gual i de perill de zona inundable. Per a la realització de les obres, es preveu un termini d’execució de quatre setmanes. El pressupost del contracte es calcula en 64.624,94 euros (IVA inclòs).
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/96affde78bf0567234cab37eb5f6157d.jpeg)
CAMP DE TARRAGONA
Impulsen un servei d’alletament matern pioner des de Tarragona
Una quarantena de farmàcies de la demarcació assessoren les mares per mantenir el major temps possible les lactàncies
ACN
El servei d’assessorament Alleta farma impulsat pel Col·legi Ofici al de Farmacèutics de Tarragona (COFT) i el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODI TA) es desplegarà arreu de Cata lunya. Els impulsors han anun ciat que oferiran un curs en línia per formar els farmacèutics per tal que puguin aconsellar durant el període de lactància materna i, així promoure l’alletament el major temps possible.
A la demarcació de Tarragona ja són una quarantena els esta bliments que ofereixen aquest servei «pioner». «Donen una consulta ràpida; per parar el cop i oferir suport momentani perquè continuï l’alletament o bé per de rivar als professionals sanitaris», ha explicat Gemma Martínez, vocal llevadores de CODITA.
El dolor als mugrons durant l’alletament, l’agafament al pit del nadó, la pujada de la llet, les clivelles, la mastitis, l’extracció de llet, el plor dels petits i els
SUBMINISTRAMENTS
medicaments que necessiten les dones. Aquests són alguns dels problemes i dubtes que tenen les mares durant el període de lactància materna, especialment en el seu inici. És el cas de Mireia Alcazar, que amb un nen d’uns dos mesos, ha necessitat ajuda de la seva farmacèutica: «Sense cita prèvia, vinc i li explico on em fa mal i em recomana posicions diferents per alletar o canvis de mugronera», ha explicat.
Cristina Guzmán, farmacèuti ca titular d’una de les farmàcies adherides al programa Alleta farma, ha destacat que gràcies a aquesta formació «interdisci plinari» i «especialitzada» tenen una visió «molt més amplia i professional». «Sempre hem do nat consells farmacèutics, però en qüestions com l’alletament si no ho has viscut o format bé se t’escapen coses», ha comentat. En aquesta línia, ha remarcat que els farmacèutics són molt més accessibles tant perquè estan «a peu de carrer» com pel fet que
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/5e5c1dd3d15192ee2b482e99f20cb73f.jpeg)
el 2024
Rebrà l’aigua de la xarxa del CAT
ACN
La Conca de Barberà tindrà un dipòsit comarcal d’abastament d’aigua a finals de 2024. Al juny, el Consell Comarcal va aprovar el projecte per construir un nou dipòsit que rebrà l’aigua provi nent de la xarxa del Consorci
d’Aigües de Tarragona (CAT).
La nova instructora tindrà una capacitat de 1.500 metres cú bics repartida en dos vasos. Es preveu que la primera fase de les obres es liciti durant l’últim trimestre d’enguany. L’actuació també inclou la construcció del
sempre hi ha establiments de guàrdia. Alhora, Martínez ha detallat que el servei d’assesso
rament serveix per donar una primera resposta, que en cas de no ser resolta, permet derivar
FESTA MAJOR
ramal per l’abastament d’aigua al dipòsit municipal de Forès. La intervenció tindrà un cost de 762.791,10 euros. El projecte comptarà amb el finançament de l’Agència Catalana de l’Ai gua, de la Diputació de Tarrago na i dels municipis beneficiaris. Per les posteriors fases del pro jecte es preveu la construcció del ramal de subministrament fins al municipi de Santa Co loma de Queralt, passant pel municipi de Conesa, que servirà també per la construcció dels ramals pels nuclis de Belltall, Savallà del Comtat i les Piles, inclosos en la tercera fase de la intervenció.
És una peça curta i divertida dirigida a les persones grans del Tarragonès i el Baix Penedès
Redacció
L’Arc Serveis ha realitzat un ví deo «curt i divertit» amb una sèrie de petits recordatoris so bre mesures preventives per afrontar els episodis de calor, especialment els cops de calor. Les professionals de l’equip han fet arribar el vídeo a les perso
nes grans del Baix Penedès i del Tarragonès que reben atenció domiciliària, als usuaris del Centre de dia de Gent Gran Ma rinada de Roda de Berà, així com d’altres llars de jubilats i entitats que treballen amb gent gran.
El vídeo alterna les imatges de professionals acompanyades
ACN
les llevadores, les infermeres pediàtriques o els pediatres, les ajudin. Per la seva banda, la vi cepresidenta del COFT, Tània Piqué, ha recordat que el Grup de Treball de Lactància es va engegar abans de la pandèmia per donar resposta a les neces sitats de les dones, així com per promoure l’alletament matern durant els primers mesos de vida dels infants, tal com recomana l’Organització Mundial de la Sa lut (OMS).
El programa, en què hi participen 45 establiments, s’estendrà a tot Catalunya
a la mare cap als grups d’alleta ment o als centres sanitaris per tal que els professionals, com
Els Catarres, Mushkaa i Lágrimas de Sangre, a les festes del Morell
El programa d’actes arrenca el divendres
Redacció Els Catarres, Mushkaa, Lágri mas de Sangre, Les Testarudes o Sexenni són part del cartell musical que prepara el Morell de cara a les festes de Sant Abdó i Sant Senén. Aquesta setmana comença, al Morell, amb la vis
ta posada en divendres dia 21 de juliol, primer dia de la festa. Divendres arrenquen deu dies de cultura popular, música, tradició, entitats o esport, amb un programa format per una quarantena d’actes en què tota la ciutadania podrà trobar el
A Tarragona ofereixen el ser vei 45 farmàcies, les quals han participat en el curs d’Actuació Farmacèutica en Alletament matern, impartit per llevadores, pediatres i farmacèutics. Tot ells formen part de la xarxa de farmàcies Alletafarma. A partir d’ara, el programa s’entendrà per tot Catalunya i també ho farà el programa formatiu de CODITA. En aquest sentit, totes les farmà cies que s’adhereixin a la inicia tiva rebran aquesta formació que els servirà per atendre els casos de lactància materna. A més, dis posaran d’unes fitxes de suport per a les situacions més deman dades.
seu espai de festa i diversió. El pròxim dissabte, 22 de juliol, ac tuaran Les testarudes i Goliards Dj set a dos quarts de dotze de la nit a la plaça de la Font. The Txandals oferiran un concert de versions el dia 28, a les dotze de la nit i a l’avinguda Catalunya. El concert jove, amb les actuacions d’Els Catarres, Lágrimas de San gre i Dj Hochi serà el 29 de juny, al recinte annex de les piscines. Entre els actes, destaquen les temptes de vaquetes. Aquestes se celebraran el 29 de juliol, a les dotze del migdia i a les set de la tarda i al carrer de Pompeu Fa bra. Es faran dues temptes més el diumenge 30 de juliol.
de persones grans amb missat ges gràfics. En primer lloc, es re comana controlar la temperatu ra a casa i utilitzar roba lleugera. També es recorda que no s’ha de sortir al carrer a les hores que fa més calor i, quan se surt, cal evi tar el sol directe. Altres mesures són beure sovint aigua, vigilar
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/45586abc1c12e1070e4848b8a90c1d9b.jpeg)
l’alimentació i mullar se. En cas de patir un cop de calor, cal tru car al 061.
El col·lectiu de més risc
Tal com indiquen des de la Re gió Sanitària del Camp de Tarra gona, el col·lectiu amb més risc d’afectació és el de les persones majors de 75 anys o que presen ten patologies com problemes cardiovasculars i circulatoris, malalties respiratòries, malalti es relacionades amb la pell, ma lalties del metabolisme com la diabetis i la demència, que afec ta el mecanisme de les malalties renals, entre altres.
L’Arc Serveis comparteix un vídeo amb recomanacions davant la calor
La Conca de Barberà tindrà un dipòsit comarcal d’aigua
Els pictogrames s’han instal·lat als equipaments municipals.
Vila-seca incorpora
CAMP DE TARRAGONA
Riudoms posa en marxa les obres de de l’aparcament dels Hortets
El pàrquing comptarà amb 70 places i es preveu que la construcció s’allargui tres mesos
Redacció
Les obres de l’aparcament muni cipal dels Hortets de Riudoms, a tocar de la part baixa del carrer Sant Antoni, van començar ahir. Es tracta d’un pàrquing que ha si gut «llargament reivindicat» pels veïns del municipi i que comp tarà amb 70 places per a cotxes. La seva construcció tindrà una durada de tres mesos i les obres les executarà l’empresa Agrovial S.A., que ja ha realitzat diverses construccions al municipi.
senyalització
amb pictogrames als edificis
L’objectiu és «garantir la igualtat de condicions»
Redacció
L’Ajuntament de Vila seca ha incorporat senyalització amb pictogrames als equipaments municipals amb l’objectiu de «garantir la igualtat de condici ons a totes les persones, sense que una limitació dificulti l’ori entació o la informació neces sària». En total, han instal·lat dotze panells diferents del mu nicipi: l’Ajuntament, la Policia
Local, els cinc Centres Cívics –la Plana, Formiga, Colomí, Mi ramar, la Pineda–, la Biblioteca, la Joventut, l’Oficina d’Atenció
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/08968bb63cef7120895e3e58f1bf3c8a.jpeg)
CULTURA
a la Ciutadania, a les instal· lacions esportives –pavellons de Vila seca i la Pineda–, a Drets Socials i al Servei d’Ocupació i Creació d’Empresa. La iniciativa forma part dels acords en ma tèria pressupostària del govern local amb el grup municipal de Vila seca a Comú en el mandat passat. Nuria Miret, portaveu dels comuns, va assenyalar ahir que aquesta mesura facilitarà «la comprensió, la comunicació i l’autonomia de les persones en situació de discapacitat cogniti va o sensorial».
El resultat final serà un apar cament municipal que disposarà d’un total de 70 places. S’hau rà construït amb un «ferm» compactat –que no serà asfalt, remarca el consistori– i també s’hi inclouran diversos punts de llum al recinte. El pressupost d’aquesta obra és de 190.324,07 euros (IVA inclòs) i l’empresa que l’executa, un cop feta la licitació corresponent, és Agrovial S.A. Aquesta societat és la mateixa que va fer, fa uns mesos, una remodelació al municipi, la del carrer Sant Pau. El terreny on es construeix el nou pàrquing és propietat de l’Arquebisbat, que l’ha cedit gratuïtament al consis tori riudomenc per als pròxims 25 anys.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/7b1c57bffbd760001652070a989862ef.jpeg)
D’altra banda, l’Ajuntament destaca que els principals objec tius de la construcció d’aquest aparcament municipal són cre ar una zona d’estacionament que impulsi el comerç local més proper, que serveixi per afavorir
Parc Samà reconverteix el seu antic molí en el Museu de l’Oli
d’Oliva de Mas del Miu
L’espai conserva tota la maquinària antiga que s’emprava per fer oli
Redacció
Parc Samà i Mas del Miu, pro ductors cambrilencs d’oli d’oli va, van inaugurar la setmana passada el nou Museu de l’Oli, ubicat a l’antic molí del parc. Es tracta d’un nou espai d’interès per als més de 130.000 visitants que el recinte rep cada any. El Museu és la tercera novetat a Parc Samà enguany, juntament amb l’obertura de les cavalleris ses, l’estanc del bosc i el laberint 2023, destinat a conèixer els re cursos turístics i culturals de la Costa Daurada.
El molí de Parc Samà va estar actiu fins a finals del segle XX.
Ara, amb el projecte del Museu de l’Oli s’han recuperat totes les eines i peces utilitzades en el procés de producció, entre les quals destaquen una premsa de ferro fos construïda per Antonio Porta i Cia a Reus a principis de 1900 i les dues pedres de molí per a l’extracció de l’oli d’oliva, que daten de la mateixa data. El projecte del Museu de l’Oli vol donar a conèixer la singula ritat i la qualitat dels olis d’oliva produïts a Cambrils. Durant la visita, es podrà conèixer tot el procés de producció. La primera sala està dedicada a les fases de collita i transport de l’oliva, junt
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/cf7856b10768f64e55b12c27af0a8ed0.jpeg)
amb la separació de les fulles i el posterior rentat de l’oliva. Per a explicar ho, s’ha recuperat una antiga màquina de fusta i s’han fet visibles els dipòsits de neteja.
La segona sala es destina a les fases de trituració i extracció de l’oli. És aquí on se situen els tres elements singulars mencio nats abans: la premsa i les dues pedres de 1900. El projecte mu seològic i museogràfic ha estat elaborat per l’empresa reusenca Crusa Grup. Tot l’espai està de corat amb pintures inspirades en el món de l’oli del pintor Jo sep Maria Munté, l’obra del qual es podrà adquirir a la botiga del
El futur aparcament dels Hortets de Riudoms, que comptarà amb 70 places.
El pressupost d’aquesta construcció és de 190.324,05 euros i l’executa Agrovial S.A.
l’accés a peu al nucli antic i que també resolgui les necessitats dels veïns de la zona.
L’Ajuntament de Riudoms re corda al veïnat de la zona que, un cop acabat, a l’aparcament s’hi accedirà a través del carrer dels
L’accés serà a través del carrer dels Hortets i durant les obres no s’hi podrà estacionar
Hortets. Actualment, aquesta és una via sense sortida, ja que hi ha un mur al final. El consistori destaca que, durant les obres del nou aparcament, un dels proces sos serà tirar aquest mur a terra i, en el seu lloc, es construirà
una rampa que connectarà la via amb el nou pàrquing mu nicipal. L’Ajuntament destaca que «es començarà a fer aviat» i, mentre duri aquest tram de les obres, es prohibirà estacionar al carrer dels Hortets fins a nou avís. De moment, el consistori riudomenc diu que ahir es va començar a començar amb els treballs per tal de desbrossar tota l’esplanada on s’ha de construir l’aparcament.
parc.
L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, ha posat l’accent en l’alian ça entre dues empreses de Cam brils que simbolitzen una oferta de qualitat: «Estic convençut que aquesta col·laboració serà un èxit rotund i és importantíssi ma per nosaltres per la projecció
de producte de qualitat, turístic i agroalimentari, que enriqueix la imatge del nostre territori».
En aquesta línia, el CEO de DNA Turismo y Ocio, empresa gestora de Parc Samà, Francisco Javier Castillo, ha explicat que «amb aquest projecte s’inicia una línia de col·laboració entre
les dues empreses amb l’objectiu de fomentar la cultura i el con sum de l’oli d’oliva i la dieta me diterrània». Per la seva banda, Mas del Miu ha presentat una edició especial d’oli d’oliva verge extra en format doble magnum (3 litres), amb una etiqueta espe cial dedicada al Parc Samà.
Junts avisa que «el Delta no pot sobreviure de les molles del govern»
El cap de llista per Tarragona denuncia la «deixadesa i abandonament» per part de l’Estat
ACN
La campanya de Junts per Cata lunya va fer parada ahir al Delta de l’Ebre, des d’on van denunciar la inacció de l’Estat per a frenar la regressió d’aquest espai de la biosfera. La candidata a les elec cions espanyoles del 23 de juliol, Míriam Nogueras, va advertir que «el Delta de l’Ebre no pot sobreviure de les molles del go vern espanyol», que és qui té les competències sobre el litoral i de qui depenen les actuacions. En aquest sentit, la cap de llista de Junts va carregar contra l’actitud del PSOE: «Ha dit que no a totes les propostes que han arribat del territori i, en canvi, ha dit que sí a les grans elèctriques espanyo les». En la mateixa línia, el cap de llista de Junts per la demarcació de Tarragona, Josep Maria Cru set, va denunciar la «deixadesa i
abandonament» per part de l’Es tat espanyol.
Des del Restaurant Vascos, símbol de la resistència ebrenca contra la regressió del Delta de l’Ebre, la candidata de Junts a les eleccions generals va recor dar que les competències sobre el litoral són del govern espa nyol, que «no fa ni deixa fer». Nogueras va reclamar al govern espanyol que «es posi les piles» i «executi el que marca el pla del Delta de l’Ebre», que és «on hi ha consens». La cap de llista també va criticar els socialistes per «compensar amb més de 1.300 milions d’euros a les grans elèctriques espanyoles» mentre «rebutja» totes les propostes de Junts per frenar la regressió del Delta de l’Ebre.
En els mateixos termes es va expressar Cruset, que va lamen
Herèdia planta cara als projectes que «trinxen les comarques»
La CUP s’oposa al macroparc fotovoltaic
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/42b1ce2d6c2932056564dae858965f3b.jpeg)
Redacció
La CUP diu que pretén «plantar cara» a tots aquells projectes que volen «trinxar encara més les nostres comarques». Carles Herèdia, número tres de la can didatura, va mostrar l’oposició de l’organització al projecte del macroparc fotovoltaic de Passa nant i Beltall, un projecte que va tatxar de «bestiesa», afegint que es tractaria del «macroparc més de gran de Catalunya amb 400 hectàrees amb un gran impacte per a la comarca». Herèdia va denunciar que aquest tipus de projectes «només estan pensats per maximitzar els beneficis d’empreses de l’Ibex 35 i mul
Cruset reclama que «es deixi de paraules i s’executi el pla de protecció del Delta»
tar que «el Delta de l’Ebre és la màxima expressió de la deixade sa i l’abandonament del govern espanyol». Segons el cap de llis ta de Junts per la demarcació de Tarragona, s’ha «permès allò in
Irene Negre fa una crida per «sobreviure i no ser els primers refugiats climàtics d’Europa»
audit, com és la pèrdua de metres quadrats del seu territori». És per això que Cruset va reclamar que «es deixi de paraules i s’executi el pla de protecció del Delta de l’Ebre». El cap de llista de Junts
Nomenen Teresa Pallarès com a nova assesora de JuntsxCat al Parlament
tinacionals» i va defensar que cal una implantació d’energies renovables «equilibrades terri torialment i amb un projecte de país». El número 3 per Tarrago na, va defensar que cal generar projectes «amb valor afegit i donar suport a la pagesia, no trinxar el territori del Camp, el Penedès i l’Ebre». D’altra banda, Herèdia també va fer esment al macropolígon logístic de l’Alt Camp, que continua endavant gràcies als vots d’ERC, Vox, PSC i Ciutadans i va carregar contra ERC: «No van tenir cap proble ma en votar conjuntament amb l’extrema dreta i l’espanyolisme per trinxar el territori».
La candidata reclama el vot per al PSC
Redacció
La cap de llista del PSC a les eleccions generals per Tarrago na, Valle Mellado, va demanar directament el vot als més de 160.000 pensionistes de la pro víncia de Tarragona.
Segons els va emplaçar direc tament, «aquest diumenge hem d’escollir a les urnes entre els que hem incrementat les pen sions, és a dir el Govern socia lista, i aquells que han votat en contra». «Davant d’això els tar ragonins que cobren una pen sió han de votar als socialistes en defensa pròpia. Cal una mo bilització històrica a les urnes per continuar garantint el sos teniment del sistema públic de pensions que amb un Govern del Vox PP estaria clarament en perill», va argumentar.
En aquest sentit, la candi data socialista va recordar que el Govern de Pedro Sánchez ha incrementat les quanties de les pensions, revalorant les i garantint el poder adquisitiu dels pensionistes. «No són pa
raules, són fets. Amb el Govern de Sánchez les pensions han passat d’un raquític 0,25% de raquític miniaugment amb el PP a veure’s incrementades un 8,5%. Crec que les dades ob jectives parlen amb una mag nífica eloqüència», va reblar la candidata del PSC. «Mireu, aquest diumenge només hi ha una disjuntiva: o bé continuem avançant amb un Govern socia lista presidit per Pedro Sánchez que apugi les pensions, el salari mínim, augmenti les contracta cions indefinides o bé fem un fenomenal salt enrere que su posaria un executiu del Vox PP, l’operació cranc, que ens faria retrocedir en drets, prestacions socials i llibertats», va sentenci ar. En aquest sentit, Mellado va ser contundent a l’hora d’expli car que «és l’únic vot que impli ca un 3x1, és a dir, fer Sánchez president, assegurar un Govern de progrés i barrar el pas a l’ex trema dreta del Vox PP. Si tots anem a votar massivament a les urnes, guanyarem».
per Tarragona també va alertar que «a la gent de les Terres de l’Ebre ja no li queda més temps per esperar solucions».
També va intervenir la dipu tada al Parlament de Catalunya i número dos de Junts per la de marcació de Tarragona, Irene Negre, que va fer una crida per tal de poder «sobreviure i no ser els primers refugiats climàtics d’Europa».
Teresa Pallarès, cap de llista de Junts per Catalunya a Reus a les eleccions municipals del passat 28 de maig, passa a ocu par el càrrec d’assessora del seu partit, Junts per Catalunya, al Parlament, segons indica el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) publi cat el passat 3 de juliol. Tot i no haver assolit ni l’Alcaldia a la capital del Baix Camp ni la presidència de la Diputació de Tarragona, l’excandidata de Junts per Reus als comicis municipals, va ser nomenada com a assessora de Junts per Catalunya el passat 29 de juny. Des de fa poc més de dues setmanes, a banda d’ocupar el seu paper com a regidora a l’oposició del consistori de la capital del Baix Camp amb Junts per Catalunya, Pallarès ja exerceix com a assessora de la mateixa força política al Par lament de Catalunya, on les seves principals funcions són «l’assistència, l’assessorament i el suport al grup parlamen tari per al qual ha estat no menada», segons detallava el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publicat el passat 3 de juliol. Redacció
Huguet diu que renovarà el CGPJ per «garantir el sistema democràtic»
Diu que s’ha perdut «la independència judicial»
Redacció
El candidat del Partit Popular per Tarragona a les eleccions generals del 23 de juliol, Pere Lluís Huguet, va explicar que «en els darrers vint anys Es panya ha estat entre les vint democràcies plenes, segons Economist», però va destacar que, amb l’actual president del govern espanyol i candidat del PSOE a les generals, Pedro Sán chez, i el seu govern «s’ha per dut i perjudicat el sistema de mocràtic d’Espanya». Huguet va manifestar que, en aquesta matèria, els dos principals ob jectius que té el Partit Popular són, d’una banda, recuperar novament la posició del ràn quing de les vint democràcies plenes i, d’altra banda, refor mar el sistema d’elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Segons el cap de llista del Partit Popular per Tarragona, «aquesta reforma dotaria d’in dependència aquest poder». En aquest sentit, Huguet va de
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/4d4d16b885232953c4582f17e644b4be.jpeg)
tallar que «es modificarà la llei orgànica del Consell General del Poder Judicial per tal que siguin els jutges els que puguin triar els vocals».
D’altra banda, el candidat del Partit Popular també va carregar contra el cap de llista dels socialistes i el seu govern assegurant que «el sanchisme va acabar amb l’autonomia dels jutges i ara des del PP la volem recuperar». Per aquests motius, Huguet va destacar que, des del Partit Popular, «proposem fer ho tal com ho avala Europa, que siguin els jutges els qui escullin els seus membres al Consell General del Poder Judicial», va defensar el cap de llista popu lar. Huguet va matisar que, en aquest àmbit, també se’ls dota rà «d’autonomia i seguretat ju rídica a favor de l’Estat de Dret i la Constitució». «Renovarem el Consell General del Poder Judicial per garantir el sistema democràtic d’Espanya», va re fermar el candidat del Partit Popular.
Mellado: «Els que cobren una pensió han de votar als socialistes»
FUTBOL
FUTBOL
El Nàstic engega la pretemporada amb la plantilla gairebé al complet
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/66dd0731e4252258542a1805224d8239.jpeg)
Lupu, Varo i el recentment fitxat Nacho González no han estat en la primera sessió d’entrenaments
John BugarinFolch va aconseguir l’ascens a Segona amb el conjunt reusenc.
Ramon Folch fitxa pel Reus FC Reddis per reforçar la medul·lar
El Reus FC Reddis ha fitxat Ra mon Folch, una incorporació de luxe per a la medul·lar de l’equip entrenat per Marc Carrasco. El reusenc torna a casa per viure la seva tercera etapa vestint la samarreta roig i negra. La pri mera va ser en edat formativa, a les categories inferiors del Reus. Després de marxar en edat juvenil i passar per diferents clubs, el migcampista va tornar a la capital del Baix Camp l’any 2013. La temporada 2015 16 va
NATACIÓ
aconseguir l’ascens a la Segona Divisió. Folch va ser el capità del club reusenc en el seu debut al futbol professional. El 2017 va marxar cap al Real Oviedo, que militava a la categoria de plata. Elche CF, CD Tenerife i CE Sabadell van ser els equips per on va passar fins a arribar a la UE Cornellà, equip amb el que va jugar la darrera temporada a Primera RFEF. Folch aportarà qualitat i molta experiència al Reus FC Reddis. Redacció
CEDIDA
El Nàstic de Tarragona tor na a engegar la maquinària per preparar el curs 2023 24. Dani Vidal va comptar ahir, en el pri mer dia de pretemporada, amb l’equip gairebé al complet. Els grana alternaran, a partir d’ara, sessions matinals amb doble sessió d’entrenaments, que es complementaran amb diferents amistosos al juliol i l’agost. El club ha anunciat un nou partit de preparació contra el Real Za ragoza, que es jugarà el 5 d’agost, a les 20 hores, al Nou Estadi.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/da81b1966e6eb46970ae3b85f560cac4.jpeg)
El primer entrenament dels grana es va dividir en dues parts. La primera, de 30 minuts, va constar d’exercicis d’activació i d’esforç físic. I és que, tal com marquen els cànons, les prime res setmanes de pretemporades han de servir per posar se a to.
Jordi Abella, que torna enguany al club grana com a preparador físic, va ser l’encarregat de dirigir l’inici de la sessió, que es va dur a terme al camp annex. Un cop finalitzada, els jugadors es van traslladar al Nou Estadi Costa Daurada, on Dani Vidal i el segon entrenador, Iván Moreno, van agafar la batuta.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/e2d15ea856319033748bcb4010eb17ae.jpeg)
Els grana disputaran un amistós contra el Real Zaragoza el 5 d’agost, al Nou Estadi Costa Daurada
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/843676cff4e072f50b5cbd430192d815.jpeg)
va estar present als entrena ments, però no va entrar en di nàmica de primer equip.
El nedador del CN Tàrraco, amb les quatre medalles al coll.
Roc Vela guanya 4 medalles d’or al Campionat d’Espanya Aleví
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/a298e20ba20e911bbc4dda8f53900254.jpeg)
El jove de nedador del CN Tàr raco, Roc Vela, es va proclamar campió estatal a les quatre proves que va disputar en el X Campionat d’Espanya d’Estiu en categoria aleví. Vela ha tor nat a Tarragona amb quatre medalles d’or, aconseguides a les proves de 1.500 metres lliu res, 400 metres estils, 200 me tres lliures i 400 metres lliures. El Campionat d’Espanya d’Estiu es va celebrar a la Piscina del Centre de Natació M86 de Tar
ragona, del 13 al 16 de juliol. El nedador del CN Tàrraco, que no deixa de superar se, es va posar a prova contra les joves prome ses de tot l’Estat. Amb aquesta actuació excepcional, Roc Vela tanca la seva temporada de la millor manera possible. Des del club de natació tarragoní valo ren positivament el paper que ha fet el seu esportista, que ha tornat a demostrar que és un nedador amb molta projecció i un futur brillant. Redacció
Aquesta segona part de l’en trenament, es va centrar en el treball amb pilota. Els jugadors van realitzar un exercici de pre cisió de passades i xuts per recu perar sensacions i afinar la seva punteria. Els de Dani Vidal també van treballar les possessions en espais reduïts. En aquests exerci cis més tècnics es van poder lluir alguns dels nous fitxatges, com Gorka Santamaría o David Con cha, que van deixar entreveure la seva qualitat. Ells, juntament amb Unai Dufur, Pablo Trigue ros, Borja Martínez, Mario Ro dríguez i Óscar Sanz, que torna de la seva cessió a l’Unionistas, van ser les cares noves en la do ble sessió d’entrenaments d’ahir.
Alberto Varo, en canvi, no va exercitar se a la gespa amb Manolo Oliva, Dani Parra i els porters de la Pobla. Tampoc va ser present al Nou Estadi Nacho González. El club preveu que el darrer fitxatge pugui incorpo rar se demà o passat a la pretem porada grana. Pel que fa a Lupu, el davanter continua recupe rant se d’una lesió. També ho fa Robert Simón, qui no tindrà fitxa del primer equip, com Cheikh Sarr. El Nàstic va anunciar ahir la rescissió del contracte del porter senegalès, que finalitza la seva etapa a Tarragona després de 5
anys, en els quals no ha arribat a jugar cap partit oficial amb el club grana. Un altre jugador que tot apunta que acabarà sortint del Nàstic és Pol Ballesteros, qui
El capità grana, Joan Oriol, afronta amb «ganes» la nova temporada. El cambrilenc asse gura que les primeres setmanes serveixen per «fer grup i cohesi onar l’equip», sobretot amb les noves incorporacions. El lateral afirma que el club ha fet un pro jecte «nou i il·lusionant» i que
l’objectiu a la lliga serà estar «el més a dalt possible» i aconseguir que l’equip tingui «una identi tat pròpia» sobre la gespa i sigui «intens» i «vertical». Pel que fa als rumors sobre l’interès d’al gun equip de Primera RFEF per ell, Joan Oriol afirmava que té contracte amb el club grana i vol continuar a Tarragona: «Sempre he dit que el meu desig és reti rar me al Nàstic».
REAL MADRID ACADEMY
El Nàstic està pendent del futur de Jaume Jardí. El jove extrem reusenc és jugador del Real Ma drid i encara li resta un any de contracte, però estaria negoci ant la seva desvinculació del club blanc, segons ha avançat el mitjà As i ha pogut confirmar diari més. Si, finalment, es fa efectiva la rescissió del seu con tracte, el Nàstic negociarà amb Jardí perquè arribi, lliure, a Tar ragona. L’atacant, que té 21 anys, ocuparia fitxa sub23.
Format a les categories in feriors del Reus Deportiu, va fitxar pel FC Barcelona el 2016. Després de 5 anys a la Masia i de convertir se en el capità del Ju venil A, va decidir no renovar el seu contracte amb el club blau grana i va marxar cap al Real Madrid. Jardí va jugar una tem porada amb el Castilla abans de marxar cedit, el darrer curs 2022 23, al Racing de Ferrol. Va
ser una campanya de somni per al reusenc, que va aconseguir l’ascens a Segona Divisió amb el club gallec, amb qui va jugar 26 partits i va registrar 3 gols i una assistència. L’extrem va
ser un dels grans protagonistes d’aquesta fita, ja que va mar car l’1 0 davant el Celta B en la darrera jornada de lliga, partit en què el Ferrol va certificar la promoció a la categoria de plata.
Els grana s’interessen per l’extrem reusenc Jaume Jardí, l’heroi de l’ascens del FerrolPol Domingo en el primer entrenament de la pretemporada, sota l’atenta mirada de Dani Vidal. GERARD MARTÍ L’extrem està negociant la seva desvinculació del Real Madrid.
ONADA DE CALOR
Una forta onada de calor recorre Europa i comporta temperatures rècord
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/b6d4d20e56d7071b102ecab33a87086f.jpeg)
A Catalunya, els accessos al cap de Creus, la serra de Montsant, el Montgrí, el Garraf i l’Albera i Montmell-Marmellar queden restringits
Agències
L’anticicló que empeny aire càlid des d’Àfrica a Europa, que a Ità lia han batejat com a Caronte, ha disparat els termòmetres al sud mediterrani, mentre que al cen tre i l’est l’onada de calor també desperta les pors a incendis i a problemes de salut.
Pel que fa a Espanya, ja s’han superat dues onades de calor des que va començar el solstici d’estiu al juny, però la d’aquesta setmana arriba amb una inten sitat que «no serà normal ni ha bitual», cosa que afavorirà tem peratures extremadament altes, entre els 40 i els 44 graus. Segons l’Agència Estatal de Meteoro logia d’Espanya, aquest potent anticicló, que abasta tota la zona central i occidental de la conca mediterrània, impulsa «aire molt càlid del nord d’Àfrica», cosa que afavoreix una estabilitat atmos fèrica, sense massa ventilació,
EDUCACIÓ
acumulant la calor a prop de la superfície. Més de mig país està en alerta, especialment Anda lusia (sud), on les províncies de Còrdova i Jaén estan en vermell, a risc extrem per màximes de fins a 44 graus.
Espais naturals tancats per risc
A Catalunya, els accessos als es pais naturals del cap de Creus, la serra de Montsant, el Montgrí, el Garraf i l’Albera i Montmell Marmellar queden restringits des d’avui per perill d’incendi, se gons va informar ahir el Govern. La decisió es pren en el marc de l’episodi de temperatures «extre madament altes i humitats rela tives molt baixes» que s’esperen fins al dimecres a diversos in drets de Catalunya. En el mateix escenari, el cos d’Agents Rurals ha activat el nivell 3 del Pla Alfa a 57 municipis de 8 comarques. El dia de màxima preocupació
és avui i es preveu perill molt alt cap al prelitoral i cap a l’interior i litoral, on la pluviometria és més deficitària.
El Departament d’Acció Cli màtica, Alimentació i Agenda Rural alerta que la possible pre sència de vents de component sud pot agreujar al perill cap a l’Empordà on, a més, després en tra tramuntana. Les comarques amb afectació principal són l’Alt Camp, l’Alt Empordà, l’Alt Pene dès, el Baix Llobregat, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Protecció Civil, ha posat en prea lerta el pla Infocat per la previsió de demà dimarts de calor molt intensa, vent i humitats baixes.
Pel que fa als municipis afec tats pel nivell 3 del Pla Alfa, n’hi ha 19 a l’Alt Empordà, 10 al Prio rat, 9 a l’Alt Penedès, 6 al Garraf, 4 al Baix Penedès i 4 a l’Alt Camp, 3 al Baix Llobregat i 2 al Baix Em pordà.
Un home refrescant-se a una font pública al centre de Berlín (Alemanya).
Els Agents Rurals activen el nivell 3 del Pla Alfa a 57 municipis de 8 comarques
En el cas dels espais naturals, el Govern va explicar que el control d’accessos té l’objectiu d’evitar «al màxim» la presència humana per reduir el risc d’igni cions –el 90% dels incendis són
Simó anuncia un decret que reforça la seguretat jurídica dels centres pel català
El text precisa que la responsabilitat del projecte lingüístic és del Departament i no dels centres
ACN
El Departament d’Educació des plegarà un decret que remarca el caràcter vehicular del català a l’escola i reforça la seguretat ju rídica als centres. Segons ha ex plicat la consellera Anna Simó, es tracta del decret de règim lin güístic del sistema educatiu, que
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/bc9abe5a6ed1b2db5530c4e0797c9b41.jpeg)
MIGRACIÓ
des d’aquest dilluns està en ex posició pública i es tramitarà du rant els pròxims mesos. El decret suposa desplegar un reglament ampli que precisa, entre altres, com elaborar i revisar els projec tes lingüístics de centre. També posa negre sobre blanc que la responsabilitat dels projectes re
La UE pagarà a Tunísia per impedir la sortida de migrants
La Unió Europea pagarà més de 100 milions d’euros a Tu nísia per impedir la sortida de migrants cap a Europa. La pre sidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, el primer ministre holandès, Mark Rutte, i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, van assistir diu menge a la signatura d’un nou memoràndum d’entesa a Tu nis, juntament amb el president de Tunísia, Kaïs Saïed. Amb el nou pacte el país es compromet
a reforçar els controls fronte rers i la lluita contra «el tràfic de persones», segons va explicar Von der Leyen, remarcant que Brussel·les «facilitarà la migra ció regular», especialment als joves. La ruta del Mediterrani central continua sent una de les principals vies d’entrada a la UE, segons Frontex. A part d’abordar el tema de la migra ció, l’acord també contempla més cooperació en l’àmbit eco nòmic i energètic. ACN
cau sobre Educació i no sobre les direccions de centre i matisa que els projectes no es poden canviar amb el curs ja començat.
Segons la consellera, el decret pretén «donar seguretat jurí dica» als centres i desplegar el títol segon de la Llei d’Educació de Catalunya, aprovada el 2009,
SALUT
que parla del règim lingüístic del sistema educatiu català. Simó ha admès que el decret hauria d’ha ver existit «des de fa anys». El text es troba ara en període d’ex posició pública i s’hi poden fer aportacions fins al 15 de setem bre. La tramitació es pot allargar fins a l’abril del 2024.
El Donanemab alenteix el
Confirmen que el medicament Donanemab alenteix un terç el declivi cognitiu dels pacients d’Alzheimer, segons un estudi d’Eli Lilly and Company. El fàr mac, creat per la mateixa em presa, conté anticossos que aju den en les primeres etapes de la malaltia. Tot i que els resultats són prometedors, els experts han alertat que aquests fàrmacs no són cures ni tractaments sense risc. El Donanemab fun ciona amb malalts d’Alzheimer,
no en altres tipus de demència com la demència vascular, ja que està dissenyat per eliminar una de les característiques clau de la malaltia, una substàn cia anomenada amiloide que s’acumula als espais entre les cèl·lules cerebrals. Un terç dels pacients que es van sotmetre a l’assaig clínic van patir infla mació cerebral. Aquest proble ma es va resoldre sense causar complicacions mèdiques en la majoria dels pacients. ACN
A l’Estat espanyol s’assoliran temperatures extremadament altes, entre els 40 i 44 graus
«d’origen antròpic»– i per evitar que hi hagi persones en «situació vulnerable» en cas que es decla ri un incendi forestal. També se suspenen les autoritzacions de qualsevol activitat que pugui su
posar risc d’incendi a les comar ques i municipis on hi hagi acti vat el nivell 3 del Pla Alfa. Mentre duri l’activació, els agents rurals es destinaran exclusivament a la prevenció d’incendis forestals i es reforçarà la vigilància aèria. En total s’han suspès 1.400 ac tivitats, algunes per a les quals calia l’ús de radials i bufadors, però també activitats apícoles o forestals.
INUNDACIONS
Les pluges persisteixen a Corea del Sud i deixen 40 morts
El front monsònic que afecta Corea del Sud amb intensitat des de la setmana passada con tinua colpejant el centre i sud del país i deixa, de moment, un balanç de 40 morts, al voltant d’una desena de desapareguts i més de 4.000 persones, de les 10.000 que van han hagut de ser evacuades, encara no poden tornar a les seves cases, segons van informar ahir a la tarda les autoritats del país asiàtic. A la província de Gyeongsang del
Nord (sud est), una de les més afectades, es compten 19 morts, la majoria per corriments de terra. Segons dades del Co mandament de Desastres, les regions centrals i septentrio nals del país han rebut, de mit jana, més de 500 mil·límetres de pluges acumulades des del passat 9 de juliol. És en aques tes zones, on es preveuen altres 200 mil·límetres fins avui, on es manté encara la màxima alerta per precipitacions. EFE
declivi cognitiu de l’Alzheimer
ARQUEOLOGIA
DEFUNCIONS
Tarragona
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/7edafac3874554e4ba7923dae4cffcd3.jpeg)
Jose Maria Barrachina
Agustí. Ha mort a 62 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h. al Tanatori.
Joaquina Garcia Tejero. Ha mort a 66 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. al Tana tori.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/013767d50495ce3b927c306e77209aa5.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/a6b837fef0ae39381c0870039155dafa.jpeg)
Reus
Juan Irigaray López. Ha mort a 62 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h. al Tanatori.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/469002308cbc248f8aaed72dfa042f30.jpeg)
Excavació de les restes d’una casa de l’Edat del Bronze antic.
Documenten una casa de l’Edat del Bronze antic a Aigüestortes
El Grup d’Arqueologia de l’Al ta Muntanya de la UAB CSIC ha documentat una casa de l’Edat del Bronze al jaciment de l’Abric del Portarró, a 2.280 metres d’altitud dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Es tany de Sant Maurici. Ermengol Gassiot, director de l’excavació, va explicar que probablement és la resta de construcció més antiga documentada a tot el Pirineu, amb uns 3.800 anys d’antiguitat. Aquesta troballa
aportarà informació valuosa als arqueòlegs, ja que de l’Edat del Bronze n’hi ha molt poca a la zona d’Aigüestortes i és el mo ment de la prehistòria en què es va produir l’impacte humà més gran sobre la vegetació a l’alta muntanya. A més, també han localitzat restes de ceràmica i alguna punta de fletxa. La tro balla farà replantejar els objec tius que tenien previst acabar l’excavació a l’Abric del Portar ró aquest any. ACN
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/74deb06440e64d64d0cadb490ccae9bb.jpeg)
diarimés 18/07/2023
EDITORIAL
Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.
Tarragona presentava ahir el seu mapa interactiu amb refugis cli màtics. El concepte de refugi climàtic s’ha estès els darrers temps per nomenar aquells espais públics on la ciutadania pot anar en jornades amb pics de calor molt elevada. Avui, serà un d’aquests dies. Protecció Civil va activar ahir en alerta el pla Procicat per calor molt intensa a partir del matí i de forma generalitzada a tot el territori, amb menys probabilitat al litoral i prelitoral central i sud. Les elevades temperatures s’estendran a gairebé tota Catalunya, sobretot a la meitat nord. La nova onada de calor, que empeny aire molt càlid des de l’Àfrica fins a Europa, amenaça amb elevar el mercuri avui fins als 48ºC en alguns punts d’Europa i la població no és l’única que està en perill davant d’aquesta calor infernal. A Turquia, s’evidenciava ahir quin podria ser el pitjor dels escenaris per a qualsevol de les zones afectades. En aquest país, amb el suport d’avions i helicòpters, els bombers lluiten contra les flames d’una vintena d’incendis que es van desfermar durant el cap de setmana passat a tres províncies diferents. Els in cendis s’han produït amb temperatures de fins a 38 graus, menys del que s’espera avui en alguns punts d’Europa, i a Catalunya, on es preveu activar el Pla Alfa a pràcticament tot el territori.
+ CONFIDENCIAL
Jordi Sendra, amant de l’esport
El portaveu de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Tarrago na, Jordi Sendra, va mostrar ahir la seva passió per l’esport a través de xarxes socials. Cap al vespre, Sendra mirava la final de la Copa del Món de futbol del 1970. «Pelé, Rivellino, Tostao, Jair zinho, Gérson. Que grans!», expressava sobre alguns dels juga dors brasilers que es van enfrontar la selecció italiana. A més, diumenge, va donar el seu suport al perdedor de la final de Wim bledon, el tenista Novak Djokovic. «Continues sent el millor», deia.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/be34db8b290b143bef7225c32c2a24f9.jpeg)
Edita: Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
TRIBUNA
Cap a on volen anar?
DAVID INVERNÓN I PÉREZ
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/6d78c1bbbee96246309b45c9fa785f81.jpeg)
President d’Esquerra de Calafell i candidat a Senador
El passat divendres a la tarda es va produir un fet anecdòtic (o potser no tant), a les ones franceses. Va ser l’últim programa de C’est encore nous!, el programa d’humor satíric de referència de la ràdio francesa. Deu anys de lideratge ininterromput a la franja de la tarda, i a la ràdio pública del país veí. La millor pe drera de cronistes i humoristes al país de les llums i dels drets humans.
I per què? Per massa durs i crítics amb els seus caps, no els de Radio France sinó amb el president i els seus ministres. Alguns diuen que massa d’esquerres en un país que lenta ment (des de l’any 2002) viu una lluita entre dreta conservadora i liberal i la ultradreta filofeixista (Front Nationale i ara Rassemble ment Nationale).
Han sigut condemnats i expulsats de les ones per un poder democràtic, que els últims mesos ha aprofitat eines poc democràtiques (art 49.3 de la Constitució francesa) per fer
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/3118e6c04346174e31b147e588545c67.jpeg)
TRIBUNA
passar lleis que el Parlament i el poble no els les haguessin aprovat. Aquest exemple de com fer callar tota oposició no ens ve de nou aquí a Catalunya. Per desgràcia, l’article 155 de la constitució o la Llei Mordassa, són clars exemples de la voluntat repressiva dels poders fàctics de l’Estat.
A Madrid, ni PSOE ni PP es barallen per modificar aquestes lleis, ni per derogar les. Com tampoc entren mai en la reforma del Poder Judicial, perquè sigui un ens indepen dent dels partits. Tots recordem, la famosa frase del senador del PP Ignacio Cusidó . «Controlaremos la sala segunda (del Supre mo) desde atrás».
A Espanya des del 2015 la lluita ha estat per l’hegemonia política enfront de la nova força emergent, la Ultradreta. I mort Ciutadans, calia matar Podemos, l’última pedra a la sa bata que quedava al taulell Peninsular. Sem bla que amb Sumar ho aconseguiran i que ja podran barallar se per ser els contrincants únics de Vox.
Ara la lluita se centra cap a casa nostra, com sempre: els problemàtics catalans –i bascos–. Dos pobles que no es resolen al bi partidisme, que per a més inri tenen margi nalitzat al PP, i on els partits nacionalistes i/o
Ens juguem molt el 23-J!
JOSEP MARIA BUQUERAS BACH
Els resultats de les eleccions municipals i au tonòmiques del 28M, van propiciar, determi nar que Pedro Sánchez, d’acord amb les seves atribucions constitucionals, com a president del govern, convoqués les eleccions generals el 23 J. Sánchez ha estat qualificat de moltes maneres, sobretot per la dreta i la ultradreta, d’una manera molt injuriosa. Sempre he pen sat que Sánchez és un magnífic estrateg, ja que al seu perfil polític respon a una capaci tat de resposta immediata vers els esdeveni ments imprevistos. L’estratègia és: 1. L’art de projectar i dirigir grans moviments militars;
2. La coordinació de les forces polítiques, econòmiques i diplomàtiques per a aconse guir els objectius d’un estat, d’un grup o d’un partit i 3. L’art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d’aconseguir una finalitat.
mentides generen desconfiança. Hi ha qui va arribar a la conclusió de «ser sanchista per pur atipament de l’antisanchisme». Al pas de l’equador de la campanya, que ha recuperat el bipartidisme passat, els pac tes recents del PP amb Vox sobretot a les autonomies, sembla que no els penalitza. El PP apel·la al vot útil i fa la crida als ultres perquè en algunes províncies hi haurà milers de vots que no aconseguiran escons. ERC i Junts porten una lluita per veure qui podrà, si escau, ser el més influent després del 23 J. És possible el sorpasso independentista? Les enquestes assenyalen que Junts recupera terreny. L’abstencionisme militant i el desen cant amenacen els avenços. Hi ha una bos sa de 300.000 independentistes indecisos. L’esquerra intenta contrarestar l’apatia i els sondejos adversos en aquesta recta final. A més el PSOE reclama el vot per combatre la censura cultural de la ultradreta, que apareix en els nous ajuntaments i comunitats autò nomes.
Director General: Marc Just
Directora de publicitat: Contxi Joan
Director de l’àrea
digital: Carles Magrané
Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]
Redacció: Arnau Montreal, Roger
Freixa, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat i Joel Ramos.
Especials: Anna Ferran.
Tancament: Jordi Ribellas.
Fotografia: Gerard Martí.
Edició de publicitat: Juan Padilla.
Distribució: Marta López.
Administració: Núria Clos.
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
independentistes manen.
A casa nostra l’estratègia és clara des de fa anys: desacreditar l’escola i la cultura pròpia, victimitzar els castellanoparlants (que mai ho ha demanat fora d’uns quants exaltats), i tancar els mitjans de comunicació que no po den controlar (Catalunya Ràdio i TV3).
Es tracta doncs d’emmordassar els pe riodistes i que el poble tingui Por. La por de parlar, la por de pensar, la por de reflexionar sobre si el que fan o pensen és correcte o no. Lentament, anem perdent llibertats de for ma voluntària o no. L’ús dels telèfons intel· ligents està accelerant el procés de control de la nostra societat. Amb la desaparició dels diners físics són petits avanços de cap a on volen anar.
És per això que és tan important la presèn cia de l’esperit crític i sarcàstic a les emissores públiques i privades, en tots els diaris. I pels mateixos motius és primordial la pluralitat política. Aquest proper 23J és important per Catalunya perquè va de drets fonamentals, de democràcia. Va de llibertat i va de Repúbli ca! El proper 23J ningú es pot quedar a casa, hem d’anar a votar. Hem d’omplir les urnes com tants cops ho hem fet els últims 13 anys, per dir sí a Catalunya!
d’un govern de coalició entre el PP i Vox, que actualment és un peó dels Germans d’Itàlia. Més del 60% dels ciutadans expressa bastant (18%) o molta (42,1%) preocupació davant l’eventualitat d’un executiu amb ministres d’ultradreta.
El que és cert és que un partit ha de ser co herent, ha de tenir poder i ha de ser útil. La història encara no està escrita i tots podem aportar el nostre gra de sorra per col·laborar en el pròxim govern. Els darrers anys s’han aconseguit una sèrie de conquestes socials, laborals, econòmiques, que significant mi llores per la salut democràtica de tots i per la millor convivència i llibertat entre tots els ciutadans. Realitats que es poden per dre d’acord els anuncis que PP+Vox (ara és un peó dels Germans d’Itàlia). Manifesten per activa i passiva. La constitució recent de molts governs autonòmics ens indiquen que Vox encareix la possible coalició amb el PP, radicalitzant el seu programa electoral.
www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes
Manel de Falla, C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de:
Després del debat Pedro Sánchez Núñez Feijóo d’Atresmedia, mal moderat, en el que Feijóo va anar amb l’únic objectiu d’impe dir que Sánchez pogués articular un discurs propositiu i que coneix dades que maneja al seu caprici i, si escau, els capgira sense im mutar se. El PSOE acusa Feijóo de «munta nya de mentides» i d’«embarrar» el debat i el PP respon amb un document d’onze folis que reuneix 38 «dades falses» de Sánchez. Cada falsedat l’acompanya la dada correcta i la font: EPA, INE o documents governamen tals. Però Feijóo, lluny de condemnar o exigir a la seva militància que deixi d’usar l’eslògan «Que te vote Txapote», calla i atorga. El PP ja fa molt de temps que manifesta que Sánchez és un mentider, que al segle XXI la mentida és difícil de mantenir. A hores d’ara ja qui es pregunta, per què Feijóo va mentir tant al cara a cara? També he llegit que «... no li fa falta arribar a la Moncloa per mentir... Ha estat en hora punta durant el programa més vist d’aquesta temporada...» Obvi és que les
El notari Juan José López Burniol va es criure que «... sols qui vota, defensa les seves dèries; qui no vota deixa el camp lliure a altri ...». A més, el notari va recomanar unes con sideracions útils abans de votar i elegir al mi llor polític, al millor president: 1. Ponderar les qualitats humanes per sobre de programes i partits; 2. Interessa més valorar l’autoritat moral, la prudència i el respecte a l’adversa ri que les seves promeses, desqualificacions i ostentacions i 3. Disposat a consensuar les qüestions amb tot l’arc parlamentari. Tam bé José Pablo Fernández, director d’opinió pública, ha dit que «... en aquestes eleccions l’abstenció decidirà més que mai, perquè no sols afecta l’esquerra, sinó també al tercer bloc, el de partits nacionalistes; i pot així do nar a la dreta ... Grans quotes de poder, també com mai, en la nostra democràcia».
Està acabada l’esquerra? Els actuals indi cadors del PSOE ja han coexistit històrica ment amb derrotes anunciades, però també amb remuntades inesperades. Deu recuperar 400.000 vots per abastar el bloqueig, evitar la majoria absoluta de la dreta. L’expectativa
Vull recordar que la política ha d’ajudar a reduir les desigualtats, la pobresa i el cinisme, si no és així no serveix de molt i les explosions socials són inevitables. Som conscients que, aviat es poden descalçar molts principis so cials consensuats i que han costat molts anys per obtenir los. Sols tenim dues alternatives, que Sánchez repeteixi com a president o que Núñez Feijóo sigui el nou president. La peti ció del vot per correu ha batut totes les xifres: 2,6 milions, el 7% del cens electoral i sols un 25% l’han sol·licitat per la web amb DNI elec trònic. El vot per correu suma, no resta.
La sort encara està en joc, queden dies, ho res per decidir. Es tracta d’avançar, després dels 40 anys de dictadura (1939 1979), hem viscut 40 anys més avançant sempre (1980 2022), per la dreta o l’esquera, però ara ens podem ficar en un túnel obscur i retrocedim en tots els avanços legislats els darrers anys. Això és el que està en joc. L’alternativa polí tica és recomanable, però no sempre. Aquest diumenge s’ha d’anar a votar: sí o sí. Els avan ços socials, les conquestes en drets i en lliber tat estan en joc. La certesa és que ens juguem molt el 23 J!
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/375d0908372881e1f1344f4884d60e29.jpeg)
Un grup de dones de totes les edats, mirant directa ment a la càmera mentre sostenen brodats i costu res, il·lustra la coberta del lli bre Les dones de l’agulla a Valls, un estudi centrat en les modis tes, brodadores, puntaires, co sidores, sastresses i altres oficis relacionats amb la costura que van viure i treballar al Valls dels segles XIX I XX.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/733dd72138a4203999be96f72e3f9e5b.jpeg)
L’autora d’aquest treball és la historiadora Pilar Vives Corbe lla. «Per edat, jo soc una xique ta del franquisme. En aquella època, les dones havien de cosir, i tinc el record personal d’ha ver ho vist. Quan jo era petita, n’hi havia moltíssimes que ho feien», explica. Així i tot, la Pilar de seguida va constatar que, tot i que la pràctica estava molt es tesa, hi ha poca documentació que ho reflecteixi: «Així com amb els oficis dels homes se n’ha parlat força, en el cas de les dones que cosien no passava el mateix. Com a molt, es deia que eren mestresses de casa, però jo sabia de moltes dones que hi ha vien treballat tota la vida».
Així és com la Pilar es va fer el propòsit d’entrevistar aquelles dones de Valls que ella recor dava que havien treballat en la costura. «I les unes em van anar portant a unes altres, perquè la tasca que feien aquestes dones era una mena de cadena, la una
SUDOKU
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/89083269b7036e8d6d9e8020eaca5614.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/5e2b12efe984da4b52bdf3da2cf62cfd.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/046af2a9cc9b8a5dffaf5d6ff26fbd51.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/0b04e3c5bdb4264dccc18592c1b58b71.jpeg)
enllaçava amb l’altra». D’aques ta manera, l’estudi es nodreix d’una seixantena d’entrevistes a modistes, brodadores, modis tes de blanc, modistes de pell, sastresses, cosidores, mestres, alumnes o aprenentes. Els seus testimonis ofereixen una com pleta visió d’aquest món, molt més complex i especialitzat del que avui dia pot semblar. Tot plegat ho va complementar amb la recerca en arxius, però, tal com apunta, li va costar for ça trobar documentació: «Has d’escoltar silencis i llegir buits».
En aquest sentit, li van ser molt útils cartes escrites i al guna fotografia, encara que, d’imatges també n’hi ha poques, «perquè les fotografies són més aviat de la burgesia i moltes d’aquestes treballadores no hi surten reflectides». Per a la co berta va escollir una foto on es veu una nena que és la mare d’una brodadora que apareix a l’interior de l’estudi. «Calculem que la imatge és de comença ments del segle XX, però no ho sabem del cert. La filla no l’havia vist mai, aquella foto».
Com a conclusió, la Pilar ex plica que la història d’aquestes dones «és una història de dis criminació, però a la vegada d’emancipació, perquè gràcies a la costura van poder millorar». Amb el seu treball, a més, la his toriadora recupera la memòria
ESCOLTAR SILENCIS I LLEGIR BUITS
Dimecres es presenta el llibre de Pilar Vives ‘Les dones de l’agulla a Valls’, que recull dades i testimonis de dones cosidores al Valls dels segles XIX i XX
de les dones vallenques, tren cant el seu silenci i posant les en el primer pla de la història local.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230717211749-ca83de79c4b0fdb28c1a026175a3d5e1/v1/3dedba8f50f21182542a416bd0f5951e.jpeg)
Les dones de l’agulla a Valls es correspon al volum 18 de la col·lecció de l’Institut d’Estudis
Vallencs Per conèixer Valls
El llibre es presentarà aquest dimecres, 19 de juliol, a les vuit del vespre, al pati de Sant Roc de l’Institut d’Estudis Vallencs. La presentació anirà a càrrec de la doctora en Història Teresa Vinyoles Vida, que va ser pro fessora titular del Departament
d’Història Medieval de la UB i membre de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals. Pionera en la recerca sobre història de les dones, que va iniciar l’any 1969, és cofundadora (1982) i antiga membre del Centre de Recerca de Dones Duoda (UB), i codirectora del Diccionari Bi ogràfic de Dones. Vinyoles, a més, signa el pròleg de l’obra. «Per la seva manera de treballar, ha estat com una mare simbòli ca per a mi», admet la Pilar.
23º
32º
Estat del cel
Arribaran algunes bandes de núvols mitjans per l’oest del país que tendiran a deixar el cel localment mig ennuvolat, sobretot la segona meitat del dia. A banda, a partir de mitja tarda arribaran algunes nu volades a punts de la meitat oest que deixaran el cel localment molt ennuvolat, sobretot al Pirineu i Prepirineu.
Temperatura
Nivell fàcil
Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.
Nivell mitjà
La temperatura mínima serà lleugerament més alta, si bé a cotes mit janes i elevades l’ascens serà moderat. Per la seva banda, la màxima serà entre moderadament i acusadament més elevada, tret de punts del litoral central i sud, com també punts del prelitoral sud on l’ascens serà entre lleuger i moderat. A l’interior del país es podran superar el 42 ºC, sobretot a Ponent i els 44 ºC localment a l’extrem nord est.
La fotografia que il·lustra la coberta del llibre ‘Les dones de l’agulla a Valls’.