Dijous 3 d'agost de 2023

Dijous, 3 d’agost de 2023 núm. 4.850 www.diarimes.com

L’ACA activa per primera vegada l’emergència per sequera a 24 municipis

CAMP Ho fa al pantà de Riudecanyes, el que afecta dos pobles del Baix Camp, i a l’aqüífer Fluvià-Muga. P8-9

CASTELLS

Les dues colles de Valls fan les millors actuacions de la temporada a la Firagost

La Colla Vella torna a descarregar dos castells de gamma extra P10

TARRAGONA

Un incendi a prop del Castell dels Montgons mobilitza sis dotacions de bombers

El foc, de baixa intensitat, es va declarar a prop d’una subestació elèctrica. P5

Aaron Alfonso es bat contra deu oponents alhora

REUS El campió provincial d’escacs exhibeix el seu joc en partides simultànies. P7

El Campus Bellissens tindrà dues plantes fotovoltaiques de 478 plaques

Es vol impulsar l’autoconsum energètic a les facultats i l’excedent s’injectarà a la xarxa de distribució. P6

TARRAGONA

L’Ajuntament

el servei de socorrisme a les platges després dels darrers ofegaments

També estudia l’abalisament d’algunes parts de la platja del Miracle a partir de boies per prohibir el bany en cas de corrents i mala mar. P2

GERARD MARTÍ

GERARD MARTÍ

La Colla Vella celebrant el 4 de 9 amb folre i pilar.

GERARD MARTÍ

amplia

REUS

Bombers remullant la zona ahir al matí.

Tarragona amplia el servei de socorrisme per evitar més ofegaments

Els tres de l’última setmana duen a l’Ajuntament a anunciar l’objectiu d’abalisar amb boies la platja del Miracle per a prohibir el bany en cas de mala mar

Joel Ramos

L’Ajuntament de Tarragona ha decidit ampliar el servei de socorrisme fins a les 20 h. a to tes les platges de la ciutat da vant l’increment d’ofegaments d’aquest estiu a la ciutat. Aquesta decisió arriba després que des de l’inici de la temporada alta d’aquest 2023 s’hagin registrat fins ara vuit víctimes mortals a la Costa Daurada, dos al Miracle en l’última setmana –sense comp tar l’home ofegat ahir que es tro ba hospitalitzat en estat greu–.

Temporada negra

d’ofegaments

a la Costa Daurada

17 de juny

Dona alemanya de 74 anys

Platja de la Llosa

Vila-seca

12 de juliol

Home de 87 anys

Platja de la Paella

TARRAGONA

29 de juny

Dona de 77 anys

Platja de Cunit

Calafell Cunit

Torredembarra Altafulla

8 de juliol

Home indi de 32 anys

Platja del Miracle

26 de juliol

Jove d’entre 25 i 30 anys

1 de juliol

Platja del Miracle

Vandellòs

Pel que fa a la resta de me sures preventives anunciades per l’Ajuntament de Tarragona, s’inclou la instal·lació de més cartelleria informativa a totes les platges de la ciutat sobre el signi ficat i els perills que suposen els diferents colors de bandera, així com la intensificació de la infor mació a través dels missatges de veu alertant del perill per mala mar tant en català i castellà com en anglès. Actualment, s’emeten missatges per megafonia adver tint de la presència de meduses quan s’hissa la bandera vermella i es restringeix el bany i quan el servei de socorrisme finalitza el seu horari. També es proposa emetre avisos quan hi hagi ban dera groga per alertar dels perills que suposa el mar en aquest es tat, com ara corrents marins i altres situacions de risc per als usuaris. A més, l’Ajuntament es tudia dur a terme l’abalisament de la platja del Miracle amb bo ies, per tal de prohibir el bany a la zona pròxima al Port Esportiu de Tarragona en cas de fortes cor rents i mala mar.

«Malauradament, ens tro bem en una situació que afecta a tot el país, i davant de l’aug ment d’ofegats aquests últims

Dona de 56 anys

Platja de Llevant

11 de juliol

Dona de 80 anys

Platja Llarga

de socorrisme a les platges durarà fins a la fi de la temporada d’estiu

dies a les nostres platges, el que hem de fer ara com Ajuntament és actuar», va començar dient Montse Adan, alcaldessa acci dental de l’Ajuntament de Tar ragona. Adan atribueix aquest augment d’enguany d’ofegats a la costa tarragonina, en primer lloc, al canvi d’hàbits de la gent durant els mesos de més calor.

«Les altes temperatures d’aquest estiu fan que la gent acostumi a

1 d’agost

Home de 40 anys

Platja del Miracle

Catalunya suma 19 víctimes mortals a les seves platges des del 15 de juny

La xifra creix després de l’aparició d’un home de 48 anys inconscient a la platja de Gavà ahir

Redacció Catalunya va sumar ahir dues víctimes mortals més a les se ves platges i ja arriba, des del 15 de juny, a un total de 19. Per una banda, Protecció Civil va infor mar ahir sobre l’aparició d’un home de 48 anys inconscient a la platja de Gavà. Un testimoni va trucar al telèfon d’emergències

112 al matí alertant que hi havia el cos d’una persona a l’aigua. Dues persones que practicaven pàdel surf el van portar fins a la sorra, on no el van poder recu perar malgrat les maniobres de reanimació practicades pel Sis tema d’Emergències Mèdiques (SEM). La Policia Judicial de la Guàrdia Civil se n’ha fet càrrec

de les diligències. Tanmateix, caldrà esperar els resultats de l’autòpsia, ja que sembla que es tractaria d’una mort accidental per possibles causes naturals. D’altra banda, ahir es va anunci ar que aquest dimarts va morir la menor de 9 anys ofegada el pas sat dissabte a la platja de la Coma de Castelló d’Empúries, la qual

estava ingressada en estat crític a l’Hospital Trueta de Girona. Protecció Civil demana extre mar les precaucions a les plat ges, piscines i aigües interiors i, alhora, recorda que cal tenir presents sempre les condicions i limitacions físiques i evitar un sobreesforç que dificulti la sorti da de l’aigua.

anar a la platja quan cau la tar da, que és justament quan els socorristes acaben el seu servei. És per aquesta raó que ampliant una hora més el servei esperem poder prevenir més situacions d’aquesta mena», va explicar. Segons l’Ajuntament, l’ampli ació del servei de socorrisme a les platges de Tarragona durarà fins el pròxim 30 de setembre, i suposarà una despesa de 35.000 euros. A més, en els pròxims dies el consistori haurà de dur a ter me un modificatiu del contracte dels socorristes, els quals resten a l’espera de si els hi caldrà aug mentar la seva plantilla per tal de cobrir aquesta hora extra de servei.

Conscienciació ciutadana

El conseller de Medi Ambient, Guillermo García, per la seva banda, va fer una crida a la cons cienciació i a la responsabilitat ciutadana. «Aquests incidents ens han de fer veure la impor tància que la gent conegui els pe rills de les platges», va expressar. Sobre aquest tema, a més, el con seller va animar als centres edu catius a «repartir consciència» entre l’alumnat per tal de poder prevenir situacions d’aquestes en el futur. La Creu Roja de Tar ragona, per la seva banda, va po sar l’èmfasi en analitzar el paper «protagonista» de els corrents marins d’enguany a les platges de la ciutat. «Aquest estiu estem veient com per primer cop els corrents marins de les nostres platges canvien d’una hora a l’al tra, el que causa que el mar sigui molt inestable i més insegur que altres anys», va explicar Aleix Font, coordinador de platges de l’organització sense ànim de lu cre.

Imatge d’arxiu d’una bandera groga a la platja de l’Arenal.

CEDIDA

La primera tinent alcalde de Tarragona, Montse Adan, anunciant les mesures preventives.

EL VENDRELL

Salou Cambrils Mont-roig del Camp

Nedadors i usuaris de motos d’aigua arriben a un acord de convivència

En una reunió que va comptar amb la presència de la Guàrdia Civil, van acordar «respectar-se mútuament l’espai» per evitar que hi hagi accidents

Joel Ramos

L’agrupació d’aficionats de mo tos aquàtiques Tàrraco Sea Club i el Club de Vela Platja Llarga de Tarragona han arribat a un acord verbal de respecte i convivència a la platja. Ambdues entitats es van reunir a principis de setmana a la biblioteca del Reial Club Nàutic del Port de Tarragona, acompa nyats també per la Guàrdia Civil, per a parlar sobre els problemes de convivència al mar entre ne dadors i els usuaris d’aquestes embarcacions, que s’han vist agreujats durant aquest estiu a causa de la major presència dels usuaris a la platja, i de l’afluència de més nedadors i banyistes per les altes temperatures.

«Els nedadors d’aigües ober tes i banyistes de Tarragona no volen que estiguem a la platja, el qual ens sembla injust. Hem de vetllar perquè els dos col· lectius puguem conviure hi,

EDUCACIÓ

sense molestar ni fer nos mal els uns als altres», comença di ent Mohamed Boussefdaouen, usuari des de fa més de quatre anys de motos aquàtiques a les platges de Tarragona i repre sentant del Tàrraco Sea Club en la trobada. Per aquesta raó, des de l’agrupació consideren «es sencial» haver tingut aquesta reunió amb una secció de neda dors d’un club de la ciutat. «La trobada va ser molt productiva, ja que vam posar sobre la taula tots els aspectes que els usuaris de motos d’aigua considerem que els nedadors i banyistes fan malament, i viceversa, el qual és fonamental per poder arribar a un acord», afegeix. En aquest sentit, Boussefdaouen explica que, des del Club de Vela Platja Llarga, «desconeixien moltes de les coses que els hi vam expli car, com ara que no podien tras passar la línia de boies grogues

sense una boia reglamentària, per tal que els usuaris de motos d’aigua, que passem per fora, els puguem veure i evitar així qual sevol accident», apunta. Tot i això, Boussefdaouen admet que la desinformació «és mútua», i que la culpa no només recau en els nedadors. «També hi ha molts usuaris que agafen mo tos d’aigua per primer cop i no saben per on han de passar i el que poden fer i el que no. És per això que ens cal conscienciar els usuaris que vigilin també. Hi ha feina a fer encara», afirma.

Més vigilància policial

La reunió de principis de set mana també va comptar amb la presència de la Guàrdia Civil, que es va comprometre a augmentar el nombre d’agents al litoral de Tarragona per tal de detectar in fraccions i evitar possibles acci dents entre nedadors i les motos

Més de 200 infants participen en els Laboratoris Creatius

Cinc escoles de la ciutat han treballat fins a deu disciplines artístiques

Redacció

Un total de 205 infants van participar en els Laboratoris Creatius el passat mes de juliol. Durant les quatre setmanes de durada, cinc escoles de la ciutat van treballar diverses discipli nes artístiques amb la finalitat de fomentar l’art com a mitjà educatiu. Les activitats, que van ser gratuïtes i finançades amb fons Next Generation, van ser impulsades per l’Institut Muni cipal d’Educació (IMET) a través del Pla Educatiu d’Entorn.

Els Laboratoris Creatius es van repartir territorialment buscant ampliar l’oferta educa tiva de lleure a l’estiu en aque lles zones on no hi havia oferta directa per les Associacions de Famílies d’Alumnat. Així, les es coles on es van dur a terme són les de Sant Salvador, Marcel·lí Domingo, Saavedra, Ponent i Riu Clar.

Aquesta iniciativa tenia l’ob jectiu d’incentivar la creativitat i la innovació, així com l’adqui sició de noves competències educatives mitjançant el joc, la diversió i l’art. D’aquesta ma

nera, fins a deu disciplines ar tístiques van prendre forma en vint tallers creatius. Els infants participants van poder gaudir de les arts plàstiques, escèni ques i musicals, de l’artesania, la màgia, l’art i la natura, l’art urbà, la ciència, l’arquitectura i la creació i l’art audiovisual.

Els Laboratoris Creatius bus quen incrementar les oportu nitats educatives més enllà de l’horari lectiu i també tenen el compromís d’oferir espais de lleure inclusius, integradors i amb places reservades i desti nades a infants amb necessitats educatives especials.

En la trobada ambdós col·lectius van posar sobre la taula les seves queixes

d’aigua. «Des de l’inici de l’estiu, hem vist més policia a la platja, el qual ens dona seguretat. S’han compromès a tenir aquest tema molt en compte pel que queda d’estiu sobretot, ja que és quan

CASTELLS

Els usuaris de motos d’aigua tindran en breu una reunió amb totes les seccions d’aigües obertes

més gent va a la platja», conclou Boussefdaouen.

Durant la reunió, a més, es va pactar una altra trobada de cara als pròxims dies, on es preveu que representants de les seccions

esportives de natació d’aigües obertes de Tarragona, com són el Club de Tenis Tarragona, el Club Natació Tàrraco i l’Associació Aigües Obertes l’Arrabassada Xina, s’assentin amb l’agrupa ció d’usuaris de motos d’aigua Tàrraco Sea Club, per a tractar el tema de forma conjunta i arribar a un acord definitiu de convivèn cia entre ambdós col·lectius a les platges de la ciutat de Tarragona.

La Faixa d’Honor de Sant Magí serà per a Peret de Fava, de la Jove

La confraria farà el reconeixement a l’històric casteller tarragoní

Redacció

La Faixa d’Honor de Sant Magí d’aquest any serà per a Pere Jo sep Núñez, més conegut com a Peret de Fava, una persona molt estimada pel seu caràcter dins i fora de la seva colla castellera, la Jove Xiquets de Tarragona. Històric casteller tarragoní, de 76 anys i amb camisa lila des de fa gairebé quatre dècades, serà el segon membre de l’entitat a rebre aquesta distinció, després de Ferran Ventura. La Confraria de Sant Magí Màrtir entregarà el reconeixement a Peret de Fava a proposta de la Colla Jove, ja que és rotatiu entre les colles de la ciutat.

La trajectòria de Peret de Fava, natural del barri del Ser rallo, es remunta al 1985, quan va entrar a la formació lila. Va ser una peça important en els primers castells de vuit i folrats dels del Cós del Bou, ja que va pujar com a terç del 4d8 i era un casteller habitual tant als baixos com d’home del darrere als pri mers folres de la Colla Jove. Més tard va passar a ocupar aquesta posició a les pinyes, fins que fa

pocs anys va deixar de formar part dels nuclis dels castells. Això no obstant, manté una activa vida castellera assistint als assajos i vestint la camisa lila a les diades, amb una forta personalitat i un gran carisma, que el fa un imprescindible a les pinyes de la formació.

La Confraria de Sant Magí Màrtir li entregarà la Faixa d’Honor del 2023 el divendres 11 d’agost a les 20 hores. Serà en un acte obert al públic a l’ermita del Portal del Carro de Tarrago na. En acabar, la Colla Jove oferi rà un pilar de quatre en honor al seu reconegut membre.

CEDIDA

Imatge del Laboratori Creatiu de l’Escola Saavedra.

Peret de Fava va entrar a la formació lila el 1985.

La trobada va tenir lloc a la biblioteca del Reial Club Nàutic de Tarragona.

Tarragona autoritza un total de vuit noves terrasses aquest 2023

L’Ajuntament registra 63 expedients el primer semestre, la majoria dels quals són per a renovacions

Roger Freixa

L’Ajuntament de Tarragona ha autoritzat durant el primer se mestre del 2023 un total de 63 ocupacions de la via pública amb terrasses. Tanmateix, només vuit corresponen a noves auto ritzacions, ja que la majoria són renovacions o modificacions de la llicència. Per instal·lar ne una nova, el tràmit pot trigar entre tres i quatre mesos, segons els hostalers, els quals, d’altra ban da, agraeixen que l’Ajuntament els permeti participar en les co missions de treball de la nova or denança de terrasses, una de les prioritats de l’equip de govern.

«Les terrasses són un aspec te de la cultura mediterrània. Quan fa bon temps, a la gent li agrada estar al carrer», expo sa el president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona, Javier Escribano, qui també considera que s’ha d’em prar «el sentit comú» a l’hora d’autoritzar l’ocupació de la via pública. «Cada cas és concret i no tot s’hi val. Potser hi ha zones on es podria concedir més espai de terrassa i altres on s’hauria de restringir», apunta. Escribano pensa que, en general, les terras ses no són una de les principals «preocupacions» dels ciutadans. Pel que fa a les llicències, Escribano explica que un nou negoci, de mitjana, pot trigar entre uns tres i quatre mesos a obtenir la des del moment que la demana. «Hi ha un tap a Do

URBANISME

Autoritzacions d’Ocupació de Via Pública amb terrassa

situació generalitzada», relata. El president de l’Associació d’Em presaris d’Hostaleria creu que la lentitud dels procediments per obtenir la llicència «frena la in versió» per part dels empresaris. «Hi ha oportunitats que es per den», manifesta.

La Guàrdia Urbana arresta un individu per cremar un contenidor a la plaça dels Carros

La concessió de la llicència pot trigar entre tres i quatre mesos, segons els hostalers

El sector agraeix que l’Ajuntament el tingui en compte a l’hora de dissenyar l’ordenança

mini Públic per a qualsevol lli cència. Els hostalers patim igual que altres sectors perquè és una

L’Ajuntament licita la creació d’una plaça al carrer del Riu Glorieta

El nou espai, al barri de Torreforta, tindrà bancs i vegetació

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona ha tret a concurs públic la creació d’una plaça al carrer del Riu Glorieta de Torreforta, a una parcel·la envoltada per una tan ca d’obra. Antigament, l’espai estava ocupat per un edifici que es va enderrocar i, actualment, queden algunes restes de murs i paviments. La solució adoptada

comporta la plantació de nova vegetació i la instal·lació de qua tre bancs. El consistori compta amb un pressupost de 24.172 eu ros (IVA inclòs) per dignificar la zona i oferir un espai de reunió i esbarjo als veïns. La primera mesura serà anivellar la parcel·la amb el carrer per tal de dotar la plaça d’una bona accessibilitat i fer la més atractiva. A més, es

reconstruirà la vorera i s’instal· larà una paperera i una tanca de malla electrosoldada pintada en blanc al perímetre de la pla ça, excepte a la part frontal. Les empreses tenen fins al 23 d’agost per presentar ofertes i, una vega da comencin els treballs, l’adju dicatari tindrà un termini d’exe cució de dos mesos per acabar l’obra.

Escribano pensa que les ter rasses «fan viables molts negocis d’hostaleria de ciutats mediter rànies». Una opinió similar té Rafael Muñoz, de la geladeria Sirvent, qui pensa que «les ter rasses donen vida» als carrers. Això no obstant, creu que en algunes zones hi ha un excés d’espai de terrassa. «Hi ha llocs on es podria ampliar i altres on s’hauria de limitar», observa. En aquest sentit, posa com a exem ple la primera coca de la Ram bla Nova, on fa poc més d’un any l’Ajuntament, via decret, va obligar els hostalers a reduir a la meitat les taules i cadires. «La fi lera de més que van fer treure no molestava als vianants», valora Muñoz. Tanmateix, la nova nor mativa que s’està treballant des de l’Ajuntament acabarà definint els criteris per a tota la ciutat. Una de les prioritats del nou equip de govern és l’elaboració d’aquesta ordenança, que es va començar a treballar fa mesos. Ara, es vol accelerar el procés amb la finalitat de tenir la en llestida en menys d’un any. A l’hora de dissenyar la, l’Ajunta ment tindrà en compte la convi vència de l’activitat amb els veïns i escoltarà les necessitats i de mandes de tots els sectors afec tats. En aquest sentit, Escribano es mostra satisfet. «Recentment, ens han comunicat que ens per metran participar en l’elaboració de l’ordenança, així que, quan ens convoquin, anirem a donar el nostre punt de vista. És un gran pas endavant», expressa.

La Guàrdia Urbana ha obert diligències per un delicte de danys de foc a un contenidor, després que una patrulla del cos policial observés ahir un individu cremant un conteni dor a la plaça dels Carros. Els agents van identificar l’autor i el van arrestar, tal com va ex plicar l’Ajuntament de Tarra gona a través dels seus canals de comunicació. Aquest no ha estat l’únic episodi de crema de contenidors en els darrers mesos registrat a la ciutat. Els incidents d’aquesta mena es van intensificar a la primave ra, sobretot a la Part Baixa i al barri de Campclar. Aquests incendis tenen conseqüències econòmiques per al consistori, ja que la reposició de cadascun dels contenidors té un cost de més de 2.000 euros.

La Biblioteca Pública de Tarragona comença un agost ple de contes i premis per als infants

La Biblioteca Pública de Tar ragona comença aquest mes d’agost amb diferents activi tats programades per als in fants. Els que tinguin entre 8 i 16 anys podran participar fins al 27 d’agost en el concurs Llegir té premi, que té l’objectiu de promoure la lectura, com partir la i millorar la compren sió lectora. Els participants han de triar una lectura i res pondre una sèrie de preguntes per guanyar punts. A banda del concurs, també hi haurà sessions de contacontes i de jocs en família. Les activitats continuaran el setembre, quan es faran sessions d’aproxima ció a l’art i la ciència. A més a més, a partir del 12 de setem bre, els infants que ho desitgin podran començar a inscriure’s als clubs de lectura.

El mercadet de Sant Salvador canvia demà la seva ubicació

El mercadet de Sant Salvador canviarà demà d’ubicació. Les paradetes no estaran, com és habitual, al costat del passat ge de l’Abat Oliba, sinó que es traslladaran a la cruïlla entre l’avinguda dels Pins i el carrer Stadium. L’horari serà el ma teix de sempre, de 8.30 a 14 hores. Aquest canvi temporal de l’espai del mercadet és amb motiu de les festes del barri, que duraran fins al pròxim diumenge.

GERARD MARTÍ

La plaça de la Font és un dels indrets amb més terrasses.

El terreny es reomplirà per estar al mateix nivell que el carrer.

La gent gran va mostrar menys signes depressius en el confinament

El grup de 55 a 80 anys s’hauria vist menys afectat per les conseqüències socials que els joves

Rafa J. Larrañaga

Crema un incendi de vegetació a prop del polígon de Riuclar

Els Bombers de la Generalitat van rebre ahir un avís a les 11.32 h. per un foc que cremava ve getació a baixa intensitat a la zona del Castell de Montgons, molt a prop del polígon indus trial de Riuclar. Estava envoltat de camps que aturaven el flanc dret.

Van actuar cinc dotacions terrestres i dos mitjans aeris que es van concentrar en el flanc esquerre i el cap, que en el seu avenç podria haver afectat

LES

una subestació elèctrica. L’incendi de vegetació va quedar finalment estabilitzat pocs minuts després de les dues del migdia, segons van infor mar els Bombers de la Genera litat de Catalunya. Tot i això, sis dotacions terrestres van con tinuar treballant en l’extinció sobre el terreny. Pel que fa als dos avions de vigilància i atac, un cop controlat el foc, es van retirar en direcció a la base de Reus. Rafa

J. Larrañaga

El grup de recerca en Alimenta ció, Nutrició i Desenvolupament Mental de la Universitat Rovira i Virgili ha realitzat un estudi, on demostra que el grup de perso nes entre 55 i 80 anys van ma nifestar menys símptomes de pressius durant el confinament per la covid 19. Aquest projecte s’ha impulsat amb una especi al preocupació per la població adulta d’edat avançada, davant les restriccions de mobilitat o el risc de contagi. Fixant se en aquesta franja d’edat, l’equip in vestigador va dissenyar un qües tionari amb el qual s’obtenia una puntuació que mesurava el grau de confinament. Aquesta es cal culava a partir d’aspectes com les condicions de l’habitatge o el contacte social (nombre de persones en una mateixa casa). La simptomatologia depressiva es va calcular a partir de valors recaptats per qüestionaris que l’usuari va completar abans, du rant i després del confinament. Indira Paz Graniel, inves tigadora del Departament de

Bioquímica i Biotecnologia de la URV, explica la hipòtesi de l’estudi: «Les persones que van experimentar un confinament i restriccions socials més severs presentarien més nivells de de

pressió en comparació amb qui va passar per un confinament més lleuger». Els resultats, però, van ser diferents. «En comparar les puntuacions de la simptoma tologia abans i durant el confina

ment, aquestes disminuïen i re cuperaven els seus nivells un cop passat el període de tancament. A més, el grau de confinament no va semblar influir en la simp tomatologia depressiva», declara Paz Graniel.

Les conclusions s’expliquen a través de diferents factors: les persones entre 55 i 80 anys s’haurien vist menys afectades per les conseqüències socials i econòmiques que la gent jove. Les persones d’edat avançada, amb diagnòstic depressiu previ a la pandèmia, van demostrar ser més resistents pels conei xements adquirits sobre gestió emocional. A més, les persones amb factors de risc de patir co vid 19 s’haurien sentit alleuge rides amb les restriccions de mo bilitat i interacció social.

L’estudi ha estat publicat a la revista Depression and Anxiety. L’equip que s’ha encarregat del projecte està format per tres in vestigadors de la URV i membres de l’Institut d’Investigació Sani tària Pere Virgili: Indira Paz Gra niel, Nancy Babio i Jordi Salas.

OCUPACIONS D’HABITATGES A CATALUNYA: UN PROBLEMA QUE AFECTA A LES COMUNITATS DE PROPIETARIS

En els darrers anys, les ocupacions d’habitatges s’han convertit en un problema creixent a Catalunya i a tota Espanya. Aquesta pràctica, que consisteix en ocupar il·legalment una propietat sense el consentiment del propietari, genera una sèrie de conseqüències negatives tant per als propietaris com per a les comunitats de propietaris.

La manca d’habitatge social per part de l’administració no pot ser motiu per a la permisivitat en les ocupacions, ja que és responsabilitat de les administracions públiques dotar del parc immobiliari necessari.

Les ocupacions d’habitatges constitueixen una violació flagrant dels drets de propietat i del principi fonamental de respecte a la propietat privada. Permetre aquesta pràctica erosiona els fonaments de la societat i genera inseguretat jurídica per als propietaris legítims.

A més de l’aspecte ètic i legal, les ocupacions d’habitatges generen una sèrie de problemes concrets per a les comunitats de propietaris. Aquests inclouen el deteriorament de les propietats ocupades, la falta de pagament de despeses comunitàries i serveis bàsics, la inseguretat al veïnat i la pèrdua de valor dels habitatges adjacents.

En aquest context, l’administrador de finques juga un paper

fonamental en la gestió de les ocupacions d’habitatges. Aquesta figura professional té el coneixement i l’experiència necessàries per abordar eficientment els problemes relacionats amb les ocupacions i protegir els drets dels propietaris legítims.

En primer lloc, l’administrador de finques pot proporcionar assessorament legal i tècnic als propietaris afectats. Pot informarlos sobre els procediments legals disponibles per recuperar les seves propietats i orientar-los en la presa de decisions.

A més, l’administrador de finques pot prendre mesures per minimitzar els problemes que les ocupacions generen en les comunitats de propietaris. Pot coordinar la comunicació amb les autoritats competents, com la policia i els advocats, per assegurar una resposta efectiva i coordinada. Així mateix, pot col·laborar amb els propietaris per desenvolupar estratègies de seguretat i prevenció.

En aquest context, l’administrador de finques juga un paper crucial en la gestió de les ocupacions. El seu coneixement i experiència són fonamentals per protegir els drets dels propietaris legítims, coordinar accions amb les autoritats competents i minimitzar els problemes generats per les ocupacions a les comunitats de propietaris.

És necessari reforçar la figura de l’administrador de finques i

Saps si el teu administrador està col·legiat?

Truca’ns i t’informarem. Col·legi d’Administrador de Finques de Tarragona.

reconèixer la seva importància en la gestió d’aquests conflictes. A més, és fonamental promoure una legislació que recolzi la seguretat i els drets dels propietaris, proporcionant eines eficaces per abordar les ocupacions i evitar-ne la propagació a Catalunya i a tota Espanya. Serveis a col·legiats: Formació i informació especialitzada, Assessoria Jurídica, Assegurança de Responsabilitat Civil, Assegurança de Caució, Mediació… Novetats: Accés a Sepín i programa d’Administradors de Finques gratuït als nous col·legiats.

INCENDIS

MARTÍ

La URV instal·larà 478 plaques fotovoltaiques al Campus Bellissens

Amb les plantes de la Facultat d’Economia i Empresa i de l’Escola d’Arquitectura, es vol impulsar l’autoconsum energètic

La Universitat Rovira i Virgili instal·larà dues plantes fotovol taiques al Campus Bellissens. En concret, hi haurà 478 plaques solars, entre les cobertes de la Facultat d’Economia i Empresa (292 panells, que es calcula que generaran una mitjana anual de 164,9 megawatts per hora (MWh)) i de l’Escola Tècnica Su perior d’Arquitectura (186, amb una producció de 111,1 MWh). La iniciativa s’emmarca en el compromís, aprovat pel Claus tre el juny del 2021, d’impulsar la transició energètica i assolir un 35% d’autoconsum d’energia renovable en el termini de deu anys. Amb la producció d’electri citat, s’espera que la universitat pugui també reduir la despesa elèctrica.

La URV ha tret a concurs pú blic els contractes d’obres per a la instal·lació de les dues plantes fotovoltaiques aquesta setma na. Les plaques es col·locaran damunt les cobertes d’ambdós

MOBILITAT

edificis, en totes les superfícies lliures. D’altra banda, l’energia excedent, no autoconsumida de manera instantània, s’injectarà a la xarxa de distribució per tal de ser compensada a posteriori

El pressupost base de licita ció és de 350.035,58 euros (IVA inclòs), si bé la subhasta es divi deix en dos lots, corresponents a les actuacions que s’han de dur a terme a la Facultat d’Economia i Empresa i a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, respec tivament. El termini d’execució dels treballs és de dos mesos i mig, a comptar des de la data de l’acta de comprovació de replan teig, que s’haurà d’efectuar en un màxim d’un mes des de la for malització del contracte. No es contempla possibilitat de pròr

La universitat vol assolir un 35% d’autoconsum d’energia renovable de cara a la dècada del 2030 Imatge d’arxiu de l’entrada a la Facultat

roga, atès que el període s’ha am pliat en 30 dies respecte del que marcava el projecte executiu,

donades les circumstàncies de disponibilitat dels elements es sencials de la instal·lació, com els

Reus Transport incorpora codis QR als bitllets per permetre fer transbord

Fins ara, canviar de línia d’autobús només estava permès a qui disposés d’un abonament

Redacció

Els autobusos de Reus Trans port emeten, des d’aquest agost, el bitllet senzill amb un codi QR incorporat. Aquest nou codi per met, a partir d’ara, fer transbord entre línies a tots els viatgers, independentment del títol de transport que utilitzin, durant

ALIMENTACIÓ

un termini d’una hora i quart, sense cap cost addicional. Per completar lo, només caldrà vali dar el QR al següent autobús que l’usuari vulgui agafar, cosa que li permetrà pujar hi gratuïtament. Fins ara, era necessari dispo sar d’un abonament per poder fer transbord entre línies. Amb

aquesta novetat, es pot canviar d’autobús tants cops com sigui necessari durant l’hora i quart posterior a l’emissió del bitllet senzill o la validació del viatge amb l’abonament. La iniciativa té com a objectiu fomentar l’ús del transport públic i millorar la comoditat dels passatgers. Amb

la nova possibilitat de fer trans bord sense cap cost addicional, es promou una major intercon nexió entre les diferents línies de transport, facilitant els des plaçaments urbans, indepen dentment de la parada d’origen o destí, i reduint la necessitat d’ús el vehicle privat.

El Hub Foodtech & Nutrition debat sobre els reptes que té el sector agroalimentari

Redessa modera una taula rodona al saló Agroinnova, en el marc de la Firagost de Valls

Redacció

El Hub Foodtech & Nutrition, impulsat per l’Ajuntament de Reus a través de Redessa, ha participat en la primera edició del saló Agroinnova, en el marc de la Firagost de Valls, amb l’ob jectiu d’establir col·laboracions amb el sector agroalimentari del

territori i donar visibilitat al pro jecte. En concret, Redessa va or ganitzar i moderar la taula rodo na Els reptes de futur del sector agroalimentari, que va comptar amb la participació de Jordi Torres, director de planta d’Eu ropastry Vallmoll; Albert Roch, director de planta de Kelloggs

Valls; i Ferran Huguet, director general de Grup Unió. En aquest espai, es van posar de manifest els principals desafiaments que el sector i les empreses hauran d’afrontar en els pròxims anys, com són el canvi climàtic, la gestió de l’aigua, l’economia cir cular, el preu i l’accessibilitat de

les matèries primeres, la trans formació digital, la sostenibilitat o la innovació. També es van tractar altres aspectes, com el canvi d’hàbits dels consumidors. Una altra qüestió que preocupa la indústria és la captació i la ca pacitació del talent per afrontar aquests reptes de futur.

de corrent continu en corrent altern. Les empreses interessa des tindran temps fins al 29 de setembre, a les 23.59 hores, per presentar les seves ofertes.

Objectius per al 2025

mateixos panells fotovoltaics o els inversors, els dispositius que converteixen l’energia elèctrica

El passat abril, es va presentar al Consell de Govern de la URV un informe que preveia que el 14,5% de l’electricitat consumida als campus serà d’origen fotovol taic el 2025, un cop completada la instal·lació de plaques a totes les cobertes possibles i rendibles, tenint en compte que el potenci al i l’energia generada varien en funció de la ubicació. La crisi energètica va impul sar la necessitat que la institució produís energia com a meca nisme per reduir l’impacte de la despesa en un futur, la petjada ecològica i la dependència exter na. A l’abril, el vicerector d’Eco nomia, Infraestructures i Relaci ons Institucionals, Juan Antonio Duro, recordà que estan en mar xa les instal·lacions de la coberta de l’aulari i part dels despatxos del campus Catalunya, el cam pus Terres de l’Ebre i les escoles d’enginyeria del campus Sescela des. A banda de Bellissens, entre 2023 i 2024 es posaran panells al celler del Mas dels Frares. De cara al 2025, es cobriran els edi ficis del campus Sescelades que encara no disposaran de panells, així com la Facultat de Turisme i Geografia, al campus Vila seca.

Sergi Peralta Moreno

d’Economia i Empresa de la URV, a Reus.

Un bitllet senzill que ja incorpora el nou codi QR.

Imatge dels participants i el moderador de la taula rodona.

LABORAL

La vaga indefinida dels treballadors del 112 començarà

l’11 d’agost

Sergi Peralta Moreno

El comitè d’empresa del telè fon d’emergències 112 a Reus ha informat d’alguns canvis pel que fa a la vaga indefinida que havien anunciat. L’atura da començarà el divendres 11 d’agost, i no el 4, i, al final, no més s’hi adheriran els treballa dors del centre de la capital del Baix Camp. A través de les xar xes socials, el comitè d’empresa detalla que aquestes modifi cacions es deuen al «desacord amb els membres del comitè d’empresa de Zona Franca, a Barcelona, i del respecte per la decisió de la seva plantilla». Si bé continuen «compartint els mateixos objectius», difereixen en «l’estratègia». Malgrat tot, els representants de la plantilla de Reus no descarten que els companys se sumin a l’aturada més endavant. «Creiem que la vaga és l’única eina que tenim davant d’una empresa com Fer rovial –la seva marca Serveo és la concessionària del servei–que es tanca en banda i d’un

Departament d’Interior que no vol assumir el compromís d’in ternalitzar», expressen. El comitè diu que Ferrovial «ens retreu que no existeix la sobrecàrrega de treball» i que considera que «som uns pri vilegiats perquè cobrem més del que marca el conveni de telemàrqueting». Així mateix, denuncia el to «xulesc i ame naçador» de la concessionària en l’última reunió. Cal recordar que els treballadors reclamen que el servei sigui internalitzat per la Generalitat i millores la borals, com tenir un conveni propi –es regeixen pel de tele màrqueting– o incrementar els plusos de nocturnitat o idio mes. Segons es va anunciar, la vaga es farà des de les 8 hores dels divendres fins a les 8 h. dels dilluns. Com ja va passar amb l’anterior convocatòria d’aturada, entre l’agost del 2021 i el març del 2022, els serveis mínims seran d’un 85%, apro ximadament, en tractar se d’un servei essencial.

Al final, només s’hi adherirà el centre de Reus RECICLATGE AJ. REUS

El silenci imperava a la terrassa de la cafeteria

La Tasseta. Les instruc cions eren clares: només es podien moure les peces del tauler davant del vigent campió pro vincial d’escacs, Aarón Alfonso (Reus, 2003). Una mà tremolosa dela tava el nerviosisme d’al gun participant. Alfonso s’havia imposat en la partida d’escalfament en poc més de tres minuts. Petits i grans van omplir deu taules al seu voltant. El volien desafiar. El campió regnant va acceptar tots i cada un dels reptes. I ho va fer alhora.

DE ‘HARRY POTTER’ A ENFRONTAR-SE AL MÓN EN UN TAULER

Aarón Alfonso és dues vegades campió provincial d’escacs i ahir va jugar en deu partides alhora

«El meu objectiu és ensenyar els escacs i donar los visibilitat», assegurava abans d’encaixar mans amb un adversari. No era la primera vegada que Alfonso s’enfrontava a partides simultànies. Amb la campanya Mulla’t per l’esclerosi múltiple, es va arri bar a veure les cares amb quinze oponents en un mateix lloc i moment. «Les jugades les faig molt intuïtives, no tinc temps de calcular gaire els moviments», explicava. La concentració era palpable en els onze rostres i l’expertesa d’Alfonso, també. Es va permetre el luxe d’advertir un parell de competidors que estaven en posició d’es-

cac. Hi va haver embats tècnics, d’avenços mil·limetrats; altres, d’accions llampec amb el cavall o l’alfil. Completats 25 minuts, va sumar el seu primer triomf. L’alegria no li durà gaire: havia de continuar contra nou participants. I no només això: la cadira buida fou ràpidament ocupada i tornava a estar encerclat per deu jugadors. La trajectòria d’Aarón Alfonso va viure un ascens meteòric que ningú esperava. Amb 12 anys, havia provat multitud d’acti vitats, però res no el convencia. Va ser veient Harry Potter i la pedra filosofal que una fla ma es va encendre al seu interior. Va quedar impressionat per la partida d’escacs màgics que Harry Potter, Ron Weasley i Hermione Granger van haver de jugar i li demanà al seu pare que li ensenyés les instruccions de la versió mundana d’aquell esport mental.

No havien passat dotze mesos des que va mou re la seva primera peça que es va inscriure a la secció d’escacs del Club Natació Reus Ploms. Pràctica, pràctica i pràctica. «Ràpidament, vaig començar a millo rar el nivell», assegura. Fins que va arribar el 2019. Tot i tenir un Elo, el sistema de puntuació que s’empra en escacs, discret, va apun tar se a la categoria A del campionat pro vincial, on no hi havia restriccions de nivell. «Anava relaxat, sense pressió per jugar, i el rendiment va ser millor», recorda. Tan «millor» va ser que es va coronar campió d’escacs de Tarragona. El 2021, no aconse guí revalidar títol. «No em va sortir un bon torneig», lamenta. Quedà a meitat de taula. El 2022, s’hi presentà amb la mentalitat de «fer un bon paper, no com l’any anterior». Una, dues, tres, quatre, cinc, sis i set victòri es sumà consecutivament. Quedaven dues rondes per a acabar la competició, però ja havia guanyat. La diferència respecte del segon classificat era massa àmplia. Ningú ja no el podia atrapar. Tranquil i satisfet, va empatar els últims enfrontaments. Havia recuperat la corona.

Imatge d’un dels cubells, a la plaça de la Patacada.

Ecovidrio instal·la dos nous contenidors de vidre a la ciutat

L’entitat que gestiona la reco llida de vidre a la ciutat, Ecovi drio, ha instal·lat recentment dos nous cubells de vidre en punts on no es poden col·locar altres sistemes de recollida per dificultats tècniques. Aquests s’han ubicat a la plaça de la Pa tacada i a la plaça de la Dona Treballadora, al costat de les bústies de recollida pneumàti ca. Els contenidors són similars als iglús tradicionals de vidre, però en format molt reduït. A

més, es buidaran diàriament. Disposen d’una boca reducto ra per limitar el tipus de residu que s’hi pot llençar. El regidor en cap de l’àrea de Medi Ambi ent, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio, explica que «les xifres de recollida selectiva de vidre continuen a l’alça, amb un augment en el darrer any del 6,72%, i l’objectiu és millo rar les facilitant sistemes que donin cobertura a tots els seg ments de població». Redacció

EDUCACIÓ

Open Europe vol motivar els alumnes de matemàtiques

L’organització reusenca Open Europe lidera el projecte Excellence in Math, juntament amb centres educatius de Croàcia, Macedònia del Nord i Roma nia. La iniciativa, que ja està en marxa, pretén proporcionar eines als professors de matemà tiques perquè siguin capaços de motivar els alumnes, especial ment els que tenen necessitats específiques, a través del debat i la inclusió. El projecte busca desenvolupar una metodologia

per a la cerca de l’excel·lència en l’educació matemàtica a l’aula, inclusiva i creant un pont entre la teoria i la pràctica. Diversos estudis a Catalunya demostren que alts nivells d’ansietat en l’assignatura de matemàtiques es correlacionen amb notes baixes a l’assignatura. Així ma teix, la discalcúlia o dislèxia dels números és una altra de les dificultats que s’aborda en el projecte per tal d’integrar els alumnes a l’aula. Redacció

Sergi Peralta Moreno

Aarón Alfonso, dempeus, pensant quin serà el seu següent moviment contra una de les adversàries.

Fotografia de grup de representants dels centres participants.

Declarada l’emergència per sequera a 24 municipis

ACN

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha declarat l’emergència a l’aqüífer del Fluvià Muga i a l’embassament de Riudecanyes, de manera que limita el consum d’aigua a un màxim de 200 litres per habitant al dia.

En el cas de l’embassament de Riudecanyes, la declaració afecta els municipis de Riudecanyes i Duesaigües i 22 municipis més de l’Alt Empordà que s’abastei xen de l’aqüífer Fluvià Muga, la meitat dels quals incompleixen les dotacions actuals per seque ra. Es preveu que entri en vigor la setmana que ve, quan es pu bliqui la resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Els indicadors que l’ACA té sobre la taula l’han portat a de clarar per primera vegada a Ca talunya la fase d’emergència per sequera, tal com determina el pla aprovat el 2021. Després de les

pluges del maig i juny, el nivell d’aigua dels embassaments de les conques internes ha tornat a recular aquest juliol. Catalunya es troba en sequera des de fa me sos i, el maig, el nivell d’aigua dels pantans havia vorejat el 25%, les precipitacions de les setmanes següents van permetre remuntar les reserves fins al 30,2%, però ara tornen a situar se per sota del 28%. L’embassament de Riu decanyes (Baix Camp) es troba al 6%, amb un volum de 0,3 hec tòmetres cúbics, i s’hi declararà l’emergència per garantir l’aigua de boca als municipis de Riude canyes i Duesaigües.

D’altra banda, l’ACA ha pro posat que els municipis que depenen de l’embassament de Siurana, que es troben en una situació simular a la de Riudeca nyes, adoptin també les mesures de la fase d’emergència, tot i ser competència de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

La Comunitat de Regants de Riudecanyes carrega contra l’ACA

La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes ha carregat contra l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per només declarar la situació d’emergència a Riudecanyes i no a Siurana. A través d’un comunicat, els regants asseguren que «l’ACA és l’explotador de l’embassament de Siurana» i lamenten que «per segons per quines coses, les decisions són unilaterals sense comptar amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre». Els regants diuen que l’emergència ja s’hauria d’haver declarat dilluns passat, ja que és quan el sistema Siurana-Riudecanyes va baixar per sota l’1 Hm³ d’aigua embassada entre ambdós espais. La Comunitat de Regants també recorda que és «l’únic concessionari» del pantà de Riudecanyes i asseguren que «no és lògic que mentre de Siurana s’està regant amb normalitat, des de Riudecanyes no es puguin regar arbres llenyosos per salvar-ne la subsistència». Des de la comunitat apostem perquè l’aigua regenerada de la depuradora de Reus pugui fer-se servir per a regar.

L’aqüífer del Fluvià Muga es tro ba a 14,4 metres sobre el nivell del mar, un mínim històric en els registres, per sota de la cota dels 14,5 metres a què havia arribat el

La sequera extrema ha fet caure un 70% la collita de cereal a Catalunya

La guerra obligarà a importar cereal d’Estats Units, Argentina o la Xina

ACN

Asaja calcula que la falta de plu ges farà caure un 70% la collita de cereal a Catalunya en un dels pitjors anys que es recorden. Rosa Pruna, presidenta del sin dicat agrari, assegurava ahir que a comarques com el Vallès Oriental i Occidental, l’Anoia, l’Alt i el Baix Penedès, la Segar ra o la Conca de Barberà «no es pot parlar ni de collita» perquè,

en alguns casos, les màquines ni han sortit a treballar. Només s’ha salvat la collita on es va po der regar fins al mes d’abril, com a l’Urgell i la Segarra, amb entre 3.000 i 4.500 quilos per hectà rea, o a comarques com el Sol sonès i el Berguedà «on va plou re quan tocava». Amb aquest escenari, Pruna assegurava que s’haurà de comprar fora pràc ticament tot el cereal a preus

molt alts per la guerra d’Ucraï na. Pruna també va deixar clar que amb el 30% de la collita no n’hi haurà prou, ni de lluny, per alimentar el bestiar ni per desti nar cereal per al consum humà. De fet, dels 36 milions de tones de cereal que es consumeixen al conjunt de l’Estat espanyol, enguany només es colliran 9 milions de tones, el que obligarà a importar la resta.

2009. Els 22 municipis que pas saran de fase d’excepcionalitat a emergència, amb una població de 24.399 habitants, són Agu llana, l’Armentera, Capmany,

Espolla, Garriguella, la Jonque ra, Masarac, Mollet de Peralada, Palau saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vi labertran, Viladamat, Vilajuïga i Vilamacolum. D’aquests munici pis, només el 41% compleix amb les dotacions que fixa el Pla de sequera, mentre que el 50% les incompleix i el 9% no ha aportat les dades de consums. El director de l’ACA, Samuel Reyes, lamen tava ahir aquesta situació: «No conec municipi per municipi, però sí que és veritat que hi ha àmbits que tenen piscines i zo nes enjardinades privades i pas seges per alguns pobles i encara ho veus tot verd, mentre que en altres municipis l’herba està seca perquè està prohibit regar. Que en plena excepcionalitat alguns municipis tinguin una mitjana de 240 l/habitant al dia quan

hauria de ser de 230 és preocu pant».

Restriccions

Amb l’entrada en emergència, a més de la limitació a 200l/ha bitant al dia, se suprimeix el reg agrícola –es podrà autoritzar no més el de supervivència de con reus llenyosos–; s’ha de reduir un 25% els consums d’aigua dels usuaris industrials i també en els usos recreatius (25% en usos assimilables a urbans i la supres sió i la supressió total del reg). El director de l’ACA va fer una crida sobretot als ajuntaments a estalviar aigua davant la sequera en què es troba immersa Catalu nya des de fa mesos. També està prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes (públics i privats); omplir fonts ornamen tals; llacs artificials; piscines d’aigua dolça i netejar qualsevol vehicle, excepte en establiments específics. Les administracions

La mesura afecta el pantà de Riudecanyes, del qual depenen dos municipis, i a l’aqüífer Fluvià-Muga de l’Alt Empordà

Una recol·lectora de cereal vista des de l’helicòpter dels Agents Rurals.

Imatge del pantà de Riudecanyes del passat mes de maig, quan es trobava al 7,85% de la seva capacitat.

Es limita a 200l/habitant el consum d’aigua al dia i se suprimeix el reg agrícola

Hauran de reduir un 25% els consum d’aigua dels usuaris industrials i els recreatius

locals podran establir limitaci ons addicionals en instal·lacions esportives i equipaments lúdics. La setmana que ve, l’ACA podrà començar a multar els municipis que no compleixin la normativa. Reyes va recordar que l’objectiu de l’ACA no és sancionar, sinó fer front a la sequera.

Els municipis del Topograpo aplicaran restriccions

L’ACA els va proposar fer-ho, tot i que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre

Sílvia Jiménez

L’ACA es reunia ahir amb les lo calitats prioratines que formen part de la mancomunitat inter municipal Topograpo –Torroja del Priorat, Gratallops, Pobole da i Porrera– per proposar les que adoptin també les mesures de la fase d’emergència, tot i ser competència de la Confe deració Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

«Amb el que queda a l’em bassament de Siurana, no se’ns garanteix el subministrament. Si no es fa un bon ús, no arriba rem a finals d’estiu. A principis de la campanya el garantien, però ja han canviat les previsi ons i no ho està. Els números, les previsions, sobre el paper són uns, però la realitat és una altra», explica l’alcalde de Gra tallops, Xavier Gràcia.

Sense el vistiplau de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, l’Agència Catalana de l’Aigua no pot imposar les res triccions, així i tot «estem en

Cambrils tanca les dutxes i manté oberts els rentapeus

Cambrils tancarà les dutxes de les platges com a mesura d’estalvi d’aigua per la sequera. En canvi, els rentapeus es mantindran oberts com a ser veis mínims. La regidora de Turisme i Platges, Camí Mendoza, ha explicat que la mesura busca «un equilibri per evitar el malbaratament d’ai gua i alhora garantir la comoditat dels usuaris de les platges». El tancament de les dutxes es farà

durant els propers 4 dies a través de l’empresa municipal Ingesol, que començarà per la platja del Cap Sant Pere i continuarà en direcció a Po nent fins arribar al final de la platja de l’Ardiaca. Segons dades de Comaigua, la mitjana del con sum d’aigua de les dutxes en els mesos de juliol, agost i setembre del 2022 es va multiplicar per 7 respecte a la mitjana de la resta de trimestres.

alerta i ens suggereixen que apliquem mesures, però no ens poden obligar». Els quatre municipis estudiaran i consen suaran quines restriccions po saran en marxa per estalviar el consum i garantir l’ús de boca. «Hem de mirar com garantir el reg, l’aigua per als cellers que comencin la campanya de ve rema, si podem mantenir les piscines...», puntualitza Gràcia, qui destaca els pocs recursos dels quatre municipis per fer front a la situació en una co marca de secà com és el Priorat. Després de setmanes sense plu ja, l’embassament de Siurana es troba al 5,8% de la seva capaci tat. Ja al mes de maig passat, el nivell de l’aigua va descendir fins al 7,1%. D’altra banda, el riu Siurana es troba completament sec des de fa un mes. «No hi ha aigua, la fauna està destruïda i la conca està plena de vegetació que absorbeixen la mínima hu mitat», puntualitza l’alcalde de Poboleda, Manel González.

Horta de Sant Joan tanca l’àrea d’acampada del Mas dels Ateus

L’espai no compta amb un pla d’evacuació en cas d’incendi

Redacció

L’Ajuntament d’Horta de Sant

Joan juntament el Parc Natural dels Ports i els Agents Rurals han decidit clausurar la zona d’acampada del Mas dels Ateus. El consistori explica que l’ele vat risc d’incendi posa en perill l’espai perquè no disposa de cap pla d’evacuació i tampoc es pot establir, ja que només té una única entrada i sortida. En cas d’incendi la gent s’hi quedaria atrapada i amb la violència dels incendis actuals cal extremar molt les precaucions. Un dels altres factors que han portat a prendre aquesta decisió és el

risc de contaminació del riu. L’àrea d’acampada aboca les ai gües residuals a un pou sec que no es pot garantir que hi pugui haver accidentalment un vessa ment al riu. En conseqüència, podria acabar filtrant l’aigua al riu, amb la peculiaritat que uns metres més avall hi ha la cap tació d’aigua del poble. L’últim

Els usuaris poden optar a altres espais com l’àrea d’autocaravanes ubicada al municipi

motiu és el mal estat tant dels serveis com de les instal·lacions. L’ajuntament hauria d’afrontar una reforma de l’espai i explica que «el benefici que se n’extreu és molt escàs», ja que la neteja de l’espai, el control de l’afora ment i el manteniment ocasi onen una despesa que fa que qualsevol actuació sigui difícil ment amortitzable. Els usuaris podran optar per altres alterna tives d’estada a la zona, com ara l’àrea d’autocaravanes d’Horta de Sant Joan, els allotjaments rurals del municipi, el càmping els Ports d’Arnes o el Càmping Terra Alta de Bot.

GERARD MARTÍ

Empordà

El riu Siurana, completament sec, ahir.

El càntic final de les dues colles de Xiquets de Valls a la plaça del Blat simbolitza a la perfecció la feina ben feta i la consecució dels objectius. Les dues van assolir les seves millors actuacions de la temporada (la Vella repetint la que havia fet per Sant Joan) i les dues encaren amb optimisme un mes d’agost que els ha de portar a grans reptes en forma de cas tells de gamma extra.

La primera ronda va servir a les dues colles per portar a plaça el castell que tenen amb millors prestacions aquesta temporada, el 3 de 9 amb folre. Primer la Jo ves i després la Vella el van des carregar novament i comencen ja a dibuixar el que a mitjà termi ni s’ha de convertir en el castell de 10. Però els dos caps de colla sabien que la feina principal arri bava a partir de la segona ronda. Els vermells fa setmanes que tenen el 4 de 9 amb folre al cap. Havia quedat en intent desmun tat dues vegades a Sant Joan i no van poder lo portar a Vilanova per falta de camises. Per Firagost la feina de l’assaig es va convertir en realitat a plaça i van descarre gar lo amb un excel·lent treball de tots els components. A més, destacava la presència d’una noia al pis de quarts, la Júlia Montserrat, que es convertia en la primera en descarregar lo en aquesta posició. Els rosats també tenien el seu camí perfectament traçat i volien replicar l’actuació que van fer per Sant Joan. A la segona ronda el 4 de 9 amb fol re i pilar. El castell va pujar amb problemes evidents en diferents posicions i després de la carrega da es van accentuar, però van de mostrar la gran confiança que li tenen descarregant lo per segon cop aquesta temporada.

Les colles van completar la di ada amb castells que ja havien fet aquesta temporada: la Joves el 5 de 8 i la Vella el 4 de 9 amb folre.

El duel vallenc es va allargar

MUNICIPAL

«I TOT DESCARREGAT I TOT DESCARREGAT I TOT DESCARREGAT...»

Les dues colles de Xiquets de Valls van completar les seves millors actuacions de la temporada per Firagost

fins a la ronda de pilars on la Colla Vella va repetir el pilar de 8 amb folre i manilles que ja havia ensenyat el 24 de juny i va deixar en carregat fa tres setmanes a Altafulla. Novament, a la plaça del Blat el van tornar a completar amb un moment especialment delicat que el quart va saber su perar durant la motxilla de sorti da de l’enxaneta.

Constantí reforça la seguretat a zones rurals durant la collita

L’Ajuntament de Constantí ha contractat un servei de guar da rural per tal de reforçar la vigilància de la zona agrícola del terme durant el temps de la collita de l’avellana. Aquest servei, que treballa de manera coordinada amb la Policia Lo cal, normalment s’iniciava a mitjan mes d’agost, però aquest any, a petició expressa dels pa gesos del municipi, es va posar en marxa el dia 1 d’agost i fina litzarà a mitjan mes d’octubre.

El consistori destaca que l’ex periència i la valoració que s’ha fet del servei al llarg dels últims anys «ha estat força positiva», ja que «ha facilitat la comunica ció i l’intercanvi d’informació i ha permès millorar la sensació de seguretat». Les funcions del guarda rural són les de protec ció dels béns i dissuasió de les persones que puguin cometre algun delicte o infracció admi nistrativa en les finques del ter me municipal. Redacció

La Joves va estrenar el pilar de 7 amb folre. Aquesta temporada havia descarregat el pilar de sis amb dues noves peces als pisos superiors i tocava portar lo a pla ça amb un pis més. Prova supera da de la millor manera.

Ara, la Joves actua aquest cap de setmana a Andorra la Vella i no tornarà a plaça fins al 15 d’agost a la Bisbal del Penedès.

INCENDIS

Després la Festa Major de Gràcia (19), la Festa Major d’Igualada (27) i Sant Fèlix (30) marcaran el seu mes d’agost. De la seva ban da, la Colla Vella agafa uns dies de vacances per recuperar les di ades el 13 d’agost a Vallmoll. En tre el 15 i el 30 d’agost tindrà cinc actuacions: la Bisbal del Penedès (15), Mollet (20), el Catllar (26), l’Arboç (27) i Sant Fèlix (30).

Els incendis de Mont-roig i el Perelló han cremat 38 ha

Els incendis de Mont roig del Camp i el Perelló sumen 38,09 hectàrees cremades, segons el darrer balanç de Bombers i Agents Rurals consultat en el tancament d’aquesta edició.

L’incendi de Mont roig, ja ex tingit, va afectar 13,09 hectàre es i l’incendi del Perelló estava controlat i va afectar 25 hec tàrees. Ahir al Perelló hi conti nuaven treballant 19 dotacions terrestres. L’entrada de vent di marts va fer baixar les humitats

ENERGIA

Aproven construir la MAT que afectarà

fins a 40 municipis catalans

Durà electricitat de Terol fins a Begues

ACN

El Ministeri per la Transició Energètica va aprovar ahir la construcció d’una central foto voltaica a Lechón (Saragossa) i Cucalón (Terol) i la línia d’eva cuació aèria i soterrada de Mol ta Alta Tensió (MAT), de 400 quilovolts, fins a Begues (Baix Llobregat). Després d’aconse guir la declaració d’impacte ambiental favorable, el ministe ri dona llum verda a l’empresa Energías Renovables d’Ormon de 36 per fer una MAT que pas sarà per 40 municipis catalans de les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona, el Penedès i l’àrea metropolitana. La línia elèctri ca tindrà 182,2 quilòmetres fins a un centre de seccionament a Begues i un altre tram de 14,14 quilòmetres fins a la subestació elèctrica del mateix municipi. El projecte està a l’espera del vistiplau de la Generalitat.

La línia travessa vuit comar ques catalanes. Els municipis afectats de les Terres de l’Ebre són Gandesa, Corbera d’Ebre,

la Fatarella, Ascó, Móra d’Ebre i Garcia. Al Camp de Tarragona hi ha el Masroig, Falset, Pra dell de la Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, l’Aleixar, Almoster, la Selva del Camp, l’Albiol, Alcover, el Milà, Valls, Vallmoll, Nulles, Vilabella, Puigpelat, Bràfim, Montferri i Rodonyà. Al Penedès afecta Masllorenç, la Bisbal del Pene dès, Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès, l’Arboç, Castellet i la Gornal, Santa Margarida i els Monjos, Olèr dola, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès i Olesa de Bonesvalls. Finalment, els municipis del Baix Llobregat de Begues i Vallirana. Ajunta ments, consells comarcals, les diputacions de Tarragona i de Barcelona i la Direcció General d’Energia de la Generalitat van emetre informes desfavorables. De fet, el Senat, amb el suport del PSOE, ERC, Junts i Teruel Existe, van aprovar una resolu ció per «denegar l’autorització» de la línia MAT.

relatives i pujar les temperatu res. El cos d’Agents Rurals fa una crida a la prudència donat que els pròxims dies s’esperen condicions adverses. Demanen no freqüentar zones forestals i espais naturals, sobre tot en les hores de major insolació, i trucar al 112 si es veu cap co lumna de fum. Per la seva ban da, Protecció Civil va desactivar dimarts l’Alerta del Pla especial d’emergències per incendis fo restals. ACN

Deneguen la planta de 53.082 plaques solars a Vallmoll

ALT CAMP La Direcció General d’Energia ha denegat a Energía Geoide II l’autorització per construir una central fotovoltaica a Vallmoll després d’un informe desfa vorable de l’estudi d’impacte ambiental. La planta havia de tenir 53.082 panells amb un to tal de 30 MWp de potència pic i 26,6 MW de potència nominal. També s’havia de construir una línia aèria d’evacuació d’alta tensió fins a Perafort. D’altra banda, l’empresa Estabanell

AVÍCOLA

Generació ha iniciat els tràmits per construir 2 centrals fotovol taiques al Pla de Santa Maria i a Figuerola del Camp. N’ha pro jectat una al polígon 1 del Pla de Santa Maria que constarà de 8.554 panells. La planta, ano menada els Carpis, té un pres supost de 2.933.379,61 euros. La companyia ha obert els tràmits per un altre parc a Figuerola del Camp de 6.012 plaques. Aques ta compta amb un pressupost de 3.128.187,12 euros. ACN

Augmenten els controls per prevenir la grip aviària a l’Ebre

Acció Climàtica intensifica, a les Terres de l’Ebre, el control i la recerca d’ocells malalts o morts al medi natural per pre venir nous focus de grip aviària. La finalitat és aïllar los i analit zar si són animals afectats pel virus. D’aquesta manera es mi nimitza el risc que la grip avià ria es pugui transmetre a l’avi ram, com també a les persones. De fet, la setmana passada es van localitzar dos xatracs més, morts per grip aviària, a la bassa

de les Olles de Deltebre i al Pe relló, a la comarca del Baix Ebre. El Departament ha ampliat el radi d’afectació i confinament de 30 dies que requereix el pro tocol. Hi ha 22 granges confina des més (40 en total) i 180 punts més d’autoconsum aïllats (680). El director dels serveis terri torials d’Acció Climàtica a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez, apunta que s’ha incrementat el personal «per fer un seguiment molt més acurat». ACN

4 de 9 amb folre i pilar de la Vella i 4 de 9 amb folre de la Joves a la segona ronda de Firagost.

GERARD MARTÍ

Carles Cortés

Crònica Castellera

FUTBOL

REUS FC REDDIS

El Nàstic va amb peus de plom per evitar un ‘déjà-vu’ amb les lesions

Vidal no vol repetir l’inici de temporada de l’any passat, en el qual va haver-hi tres lesionats i tres tocats

Els jugadors del Reus FC Reddis durant un entrenament.

El Reus FC Reddis de Marc Car rasco té avui la primera prova del curs. Els roig i negres van tornar a la feina el 24 de juli ol i aquesta tarda a les 19.30 h. jugaran el primer partit de la pretemporada contra el CE Manresa en el Municipal de Reus. El duel de Copa Catalu nya es presenta com un bon test de nivell perquè els reusencs, que jugaran enguany la Tercera Federació, hauran de vèncer un equip d’una categoria superior.

Aquest partit serà la presen tació davant l’afició de les no ves incorporacions. Entre els nouvinguts destaquen Alberto Benito i Ramón Folch. Els dos fitxatges estrella de l’entitat tornaran a lluir la samarreta roig i negra a l’estadi cinc anys després de fer ho amb el desa paregut Reus Deportiu a Sego na Divisió. Durant aquest mes, els de Marc Carrasco tenen previst fins a vuit partits més de pretemporada. Redacció

Arnau Montreal Quesada Dani Vidal no vol un inici de tem porada acciden tat per les lesions i, després del partit contra l’Andorra, va enviar un missatge: «durant la pretemporada, la càr rega de treball és alta. Els juga dors tornen a la feina després de molt de temps aturats així que hem de ser sensats i, davant la mínima molèstia, no forçar». És habitual que en aquest temps de preparació es juguin molts par tits en poques setmanes, alter nant camps de gespa artificial amb natural. Un còctel que l’any passat va provocar un inici de temporada accidentat. Joan Ori ol, Lupu i Pedro del Campo es van perdre els primers partits de lliga i Aarón Rey, Nil i Gorostidi van arribar amb molèsties. Aquesta va ser una de les causes que va provocar que l’equip co mencés amb mal peu. Per aquest motiu, el tècnic tarragoní ha evi tat utilitzar durant els partits de pretemporada a Alberto Varo, Iván de la Peña i Gorka Santama ría, jugadors que han tingut mo lèsties.

Varo va destacar durant la presentació que va acabar la temporada amb el Linense amb molèsties al genoll. Per aquest motiu, l’Àliga de la Canonja es va perdre els dos primers partits de pretemporada amb el Nàstic.

BÀSQUET

El TriCalafell es penja quatre medalles a l’Aquatló de Cunit

L’Escola de triatló TriCalafell va tancar la temporada amb quatre podis a l’Aquatló jove de Cunit. La prova, integrada dins del circuit de la Federació Cata lana de Triatló, va ser el darrer cap de setmana i va reunir més de 300 esportistes. Els partici pants de la prova jove van haver de completar un circuit de 300 metres de natació i 2 km de cur sa a peu per un passeig marítim de Cunit. Eric Pérez va guanyar en la categoria juvenil mentre

que Berta Romero va penjar se la plata a la categoria infantil femení. Finalment, Marc Pérez i Axel Acosta van tancar el me daller calafellenc amb un bron ze cadascú.

Aquests resultats, sumat a la bona actuació de la resta d’at letes del TriCalafell que es van quedar a les portes de les me dalles, van portar a l’entitat a assolir la primera posició com equip femení i masculí de la competició. Redacció

Ahir, va viatjar amb l’equip cap per jugar el partit d’entrenament contra el València, però no va disputar minuts. Gorka Santa maría va arribar a debutar contra la Pobla de Mafumet. Amb tot, va acabar el duel amb una sobre càrrega, així que Vidal ha decidit deixar que es recuperi al marge. Finalment, Iván de la Peña tam bé té un tractament especial. El jove jugador, enguany en el pri mer equip, no juga un partit ofi cial des del mes de novembre de l’any passat, quan es va lesionar de gravetat contra el Racing Rio

Marc Buscail es converteix en la tercera peça del CBT de Noé Monroy

Se suma a Dani Tugores i David Fernández

Arnau Montreal Quesada El CBT comença a confeccionar la plantilla de cara a la pròxima campanya. La direcció va apun tar que primer buscaria renovar el bloc de jugadors de la casa i, de moment, està complint. Des prés de tancar les renovacions de dos dels pesos pesants del vestuari, David Fernández i Dani Tugores, l’equip tarragoní ha fet oficial la continuïtat de Marc Buscail. El pivot tarragoní va ser un dels jugadors que va fer un pas endavant l’anterior tempo rada. La jove perla tarragonina va tenir un paper destacat amb una mitjana de 21 minuts jugats, 10 punts per partit i 6 rebots per

obtenir una mitjana de 13,1 de valoració, doblant les estadísti ques de la temporada 21/22. El seu rendiment durant la tem porada va tenir premi. Durant el juliol va ser convocat amb la selecció espanyola sub20 de la mà de Berni Álvarez.

El tarragoní va arribar al CBT amb 12 anys i ha passat per totes les categories. Buscail va de butar fa tres temporades a LEB Plata. A més, va tenir un paper destacat en la gran temporada del CBT B a la Copa Catalunya i a l’equip Júnior Masculí Preferent, en el qual va arribar a estar en tre els vuit millors conjunts de Catalunya. Buscail és un jugador

ja, a la Copa del Rei. De la Peña, que forma part del primer equip, està recuperat de la lesió, però el tècnic encara no l’ha fet debutar. La pretemporada tot just aca ba de començar i Vidal no vol córrer més del compte. La tem porada passada ja va començar la lliga amb els efectius justos, així que vol evitar tenir un déjà-vu

El Nàstic cau contra el València (2-1) Ahir, el Nàstic va caure per 2 1 contra el València en el partit d’entrenament a porta tancada.

Marc Fernández va avançar els

grana a la primera meitat amb un tir a la mitja volta dins de l’àrea, però el València va capgirar el marcador amb un cop de cap d’Hugo González i un xut de fora de l’àrea d’Almeida. Dani Vidal va valorar positivament l’encon tre: «Hem competit contra un equip de superior categoria i que té més rodatge, perquè comença la lliga aviat. Ens ha tocat un par tit més de defensar que de trans itar, però hem tingut opcions de marcar el segon. Estic content perquè les pautes estan clares, treballem en una bona línia».

Marc Buscail durant un partit de la fase d’ascens a LEB Plata.

de 2,04 m que pot alternar les posicions interiors i les exteri ors. Té perfil de jugador difícil de trobar, així que, per aquest mo tiu, és un dels jugadors amb més projecció a l’entitat cebetista.

CBT anunciarà més renovacions per completar una plantilla que començarà la pretemporada a fi nals de mes. El primer repte dels de Noé Monroy serà el 16 de se tembre contra el CB L’Hospitalet a la Lliga Catalana LEB Plata.

Joan Oriol durant el partit amistòs d’ahir contra el València a l’estadi Antonio Puchades.

CEDIDA

L’equip de l’escola TriCalafell el darrer cap de setmana.

ELECCIONS 23-J

Díaz (Sumar) proposa que es pugui intervenir en basc, català i gallec al Congrés

Per la seva banda, Rovira (ERC) confia pactar amb Junts: «El desacord ha sigut per formalitats com la composició de la taula de negociació»

ACN

La vicepresidenta segona del go vern espanyol en funcions i líder de Sumar, Yolanda Díaz, va pro posar ahir reformar el reglament del Congrés perquè s’hi pugui intervenir en català, gallec i basc. D’altra banda, la secretària gene ral d’ERC, Marta Rovira, confia en un pacte amb Junts de cara a negociar una possible investidu ra del candidat del PSOE, Pedro Sánchez.

Díaz va defensar que seria «un element important de cara a la conformació de la Mesa» de la cambra baixa. «Per què no hem de poder expressar nos en les llengües cooficials? Crec que és un model que té encaix consti tucional i que seria molt posi tiu», va dir. Díaz va defensar que suposaria un «avenç» i un reco neixement que l’Estat és «un país divers, plural i un país de països».

La líder de Sumar va expli

INTERNACIONAL

car que la formació ja ha iniciat negociacions amb el PSOE per revalidar la coalició i que també manté converses amb els grups catalans i d’altres de la majoria progressista. Díaz els va dema nar que «estiguin a l’altura» i va remarcar que cal «discreció». En relació amb la negociació amb els socialistes, la líder de Sumar va assegurar que s’està centrant en els «continguts».

ERC

La número dos d’ERC, Marta Ro vira, va reiterar que cal que els dos partits arribin a un «acord estratègic». Rovira va subratllar que la relació entre ERC i Junts ha «fracassat» perquè no hi han arribat fins ara. En la mateixa línia, la dirigent republicana va afegir que «el desacord ha sigut per certes formalitats com la composició de la taula de ne gociació». Així mateix, Rovira

va avisar Sánchez que no pot donar per descomptat els vots d’ERC. De fet, va advertir el líder del PSOE que ERC el rebutjarà si «gira l’esquena» a les necessitats de Catalunya.

«No veig per què no ens haurí em de tornar a posar d’acord», va reflexionar Rovira, que va recor dar que ERC i Junts ja van pactar dialogar i negociar amb l’Estat a partir dels eixos de l’amnistia i l’autodeterminació en la cime ra a Pedralbes, amb Quim Torra (Junts) com a president del Go vern. Rovira va insistir que tan car un acord estratègic amb Junts generaria «il·lusió, esperança i mobilització» del moviment independentitsa, en una entesa que ha defensat que vagi més en llà dels dos partits, i abraci també la CUP i les entitats sobiranistes.

En canvi, Rovira va constatar que un desacord entre els inde pendentistes catalans podria

La candidata de Sumar a presidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz.

Sumar ja ha iniciat negociacions amb els socialistes i amb els grups catalans

provocar una repetició electoral a Espanya, fet que va rebutjar: «Tindria conseqüències nefas tes», va drt, sobretot perquè es donaria una «segona oportu nitat» a PP i Vox per governar.

Trump, imputat per intentar revertir els resultats de les presidencials del 2020

Afronta tres càrrecs de conspiració i un d’obstrucció relacionats amb l’assalt al Capitoli

ACN

L’expresident dels Estats Units, Donald Trump, ha estat imputat per intentar revertir els resultats de les eleccions nord america nes del 2020. Trump fa front a tres càrrecs de conspiració i un d’obstrucció a un procediment oficial en relació amb l’assalt vi

TURISME

olent al Capitoli, que va intentar evitar la certificació dels resul tats que van fer president el de mòcrata Joe Biden. Trump haurà de comparèixer a un tribunal fe deral a Washington avui perquè se li llegeixin els càrrecs. El cas de l’assalt al Capitoli i els intents de qüestionar els resultats elec

Catalunya obté 7,9 milions de vigilants el primer semestre

Catalunya ha rebut 7,9 milions de turistes durant els primers sis mesos del 2023, una xifra que suposa un increment del 30,5% en comparació a la dada que es va obtenir fa un any. Malgrat que al mes de juny les Illes Balears van liderar el llis tat de destinacions i van situar Catalunya en segona posició, al conjunt de semestre es manté el lideratge a escala de l’Estat espanyol. De fet, el 21% dels turistes viatgers arribats a Es

panya van escollir Catalunya. Tal com ha detallat l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ahir, per països d’origen desta quen els turistes francesos amb un 14,9% i els viatgers britànics representant un 13,8%. Només aquest mes de juny, els turistes estrangers que van arribar a Catalunya van gastar un total de 2.179 milions d’euros, el que suposa un increment del 17% si es compara amb el mateix mes de l’any passat. ACN

torals és el tercer que s’obre con tra Trump en els últims mesos, després del cas Stormy Daniels i el de la documentació confi dencial guardada a Mar a Lago. «Malgrat perdre, estava decidit a mantenir se en el poder», cons tatava l’escrit d’acusació que recull les «mentides» de Trump

SALUT Identificada una nova variant genètica associada a la progres sió lenta de la infecció pel VIH.

Rovira avisa Sánchez que rebutjaran la investidura si «gira l’esquena» a les necessitats de Catalunya

Així mateix, va afegir que aquest escenari tornaria a ser un «mo ment dur» per a l’independen tisme, fet que va apuntar que «ja fa massa temps que dura». Rovira també va fer notar que

tant a Escòcia com al Quebec els independentistes van saber acumular forces a favor d’un referèndum, però també per go vernar el dia a dia de la gent. En aquesta línia, va insistir que l’in dependentisme català ha d’estar «a l’alçada» de la situació actual, i aprofitar «l’oportunitat» d’inci dir en la investidura i legislatura espanyola, després dels resultats del 23 de juliol.

sobre el «frau electoral». «Les afirmacions eren falses, i l’acusat ho sabia». Així i tot, Trump les va difondre fent veure que eren «legítimes» i creant «un ambient nacional intents de desconfian ça i ira», apunta l’acusació del fiscal del departament de Justí cia dels EUA Jack Smith.

Troben una variant genètica associada a la infecció pel VIH

Així ho indiquen els resultats d’un estudi internacional que compta amb la participació de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i l’Hospital Clínic Bar celona IDIBAPS. La descoberta sorgeix de l’estudi genòmic de 3.879 persones que, en el mo ment de participar en l’estudi, convivien amb el VIH i encara no havien iniciat un tractament

antiretroviral. La particularitat de la investigació és que els par ticipants tenen ancestres afri cans. Fins ara, la modificació genètica no s’havia detectat. En concret, el canvi es troba prò xim al gen CHD1L situat al cro mosoma 1 i sembla afectar unes cèl·lules amb un rol clau en el sistema immunitari. La variant s’associa a una càrrega viral més baixa i, en conseqüència, una progressió més lenta de la infecció. ACN

TRANSPORTS

El Prat tindrà un 90% de serveis mínims durant la vaga

El govern espanyol ha decretat uns serveis mínims del 90% per a la vaga indefinida con vocada pels vigilants de segu retat de l’aeroport del Prat que comença la setmana vinent. La Delegació del Govern va de tallar ahir que aquests serveis s’hauran d’aplicar als tres torns que el comitè de centre ha esta blert de dijous a dilluns de 4 a 7 h., de 9 a 11 h. i de 16 a 18 hores. Des de l’administració s’argu menta el percentatge fixat en el

nivell quatre sobre cinc d’alerta terrorista que hi ha actualment i el fet que l’aeroport de Barcelo na sigui considerat una «infra estructura crítica». A finals de juliol els vigilants de seguretat de l’aeroport de Barcelona van decidir anar a una vaga indefi nida de dijous a dilluns a partir del mes d’agost. Els membres del comitè d’empresa van votar fer ho en tres torns d’aturades, un a la matinada, un al matí i un altre a la tarda. ACN

Imatge d’arxiu de l’expresident dels EUA, Donald Trump.

ARQUEOLOGIA

Troben restes d’animals i materials de fa 20.000 anys al Pla de l’Estany

Les excavacions s’han dut a terme a la Cova d’en Pau de Serinyà

ACN

Les excavacions que s’han fet durant el mes de juliol a la Cova d’en Pau de Serinyà (Pla de l’Estany) han tret al descobert restes d’animals i materials de fa 20.000 anys. Es tracta d’uns treballs que es van dur a terme entre el 3 i el 28 de juliol, en col· laboració entre personal inves tigador de la Universitat de Gi

CULTURA

rona (UdG) i de l’Institut Català de Paleoecologia IPHES CERCA. Entre els elements que s’hi han trobat hi ha restes lítiques en sílex, quars i altres roques, eines en os, elements d’ornamenta ció, plaquetes de sorrenca i cò dols de calcària utilitzats per a la combustió, així com un abun dant registre de fauna. Tot plegat liderat pels doctors Julià Maroto

de la UdG i Manuel Vaquero de la Rovira i Virgili. Les excavaci ons actuals estan centrades en l’excavació dels nivells paleolí tics i van començar se el 2020. Els treballs han revelat l’exis tència de nivells corresponents al solutrià –entre 25.000 i els 20.000 anys–, però no van arri bar fins a la base de la seqüència estratigràfica.

‘Todas somos Jane’ i ‘Megalodón 2: La fosa’, estrenes

de la setmana

Netflix ofereix la segona temporada de la comèdia juvenil ‘Heartstopper’

ACN

El director nord americà Phyllis Nagy acompanyat per les actrius Elizabeth Banks i Sigourney Weaver desembarquen a la gran pantalla demà amb l’estrena del film històric feminista Todas somos Jane. La pel·lícula tracta sobre una xarxa clandestina de dones que proporcionava avor taments segurs els anys 60 als

Estats Units. Per la seva banda, la seqüela Megalodón 2: La fosa de Ben Wheatley se submergeix per descobrir una espècie que va dominar el món durant 65 milions d’anys. Doblat en català arriba el film Algun dia ens ho explicarem tot. A les platafor mes, Netflix estrena la segona temporada de la sèrie juvenil LGTBI+ Heartstopper i Movistar

Plus+ Volver a caer amb Kate del Castillo i Maxi Iglesias. Amazon Prime Vídeo estrena el 4 d’agost la sèrie Las flores perdidas de Alice Hart i Disney + ofereix, el 8 d’agost, la tercera temporada de Solo asesinatos en el edificio En la mateixa plataforma també s’estrena, el 2 d’agost, Guardianes de la Galaxia Volumen 3, de Marvel Studios.

Alguns dels investigadors que han participat a l’excavació.

DEFUNCIONS

Tarragona

Rosa Pedrola Jardí. Ha mort a 89 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori. Soledad Ana García Moreno. Ha mort a 54 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. al Tanatori.

Reus Trinidad Lara López. Ha mort a 71 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. al Tanatori. Fermina Grillo Nisa. Ha mort a 94 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h. al Tanatori. Montserrat Domènech Miquelay. Ha mort a 95 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. a la parròquia de Sant Bernat Calvó.

Valls

Faustina López Mesa. Ha mort a 100 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la parrò quia Sant Joan. Serafina Pareja Pérez. Ha mort a 89 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la parrò quia Sant Joan.

Un fragment de la pel·lícula ‘Todas somos Jane’.

diarimés 03/08/2023

EDITORIAL

Emergència per sequera a Riudecanyes i Duesaigües

L’Agència Catalana de l’Aigua va declarar ahir la situació d’emer gència per sequera a 24 municipis de Catalunya, 22 que depenen de l’aqüífer Fluvià Muga, (Alt Empordà, Girona) i dos que s’abas teixen del pantà de Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona), amb una població total de 26.000 habitants. La situació d’emergència implica que hi haurà una limitació de consum global de l’aigua de 200 litres per habitant i dia, encara que només als serveis munici pals i no afectarà l’aigua de boca. Així mateix, la restricció implica també que es limiten en algunes zones tant els usos agrícoles (80%) i els industrials (25%) i continua, com en la situació d’ex cepcionalitat anterior, la prohibició omplir o emplenar piscines i el reg de jardins. A Tarragona la mesura afectarà només dos mu nicipis de Riudecanyes i Duesaigües, que s’abasteixen del pantà de Riudecanyes, amb una població de poc més de 1.360 persones. A la Costa Daurada, on la població creix exponencialment durant l’estiu, s’apliquen les tímides mesures a què obliga l’estat d’alerta per sequera. Però és en aquestes localitats on s’haurien de co mençar a aplicar mesures preventives. Cambrils, que ahir tancava l’aigua de les dutxes de platja, oferia dades que mostraven, la gran despesa d’aigua del turisme: la mitjana del consum d’aigua de les dutxes durant els mesos de juliol, agost i setembre del 2022 es va multiplicar per 7 respecte a la mitjana de la resta de trimestres.

+ CONFIDENCIAL La iMAGInada busca teles

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

TRIBUNA

El Corrent del Golf o AMOC trontolla

FRANCESC MAURI

Heu vist la pel·lícula The day after? En la ver sió de TV3, El dia de demà? Explica com, de cop i volta el Corrent del Golf (aquest estiu en moltes publicacions AMOC) es talla i uns científics adverteixen la població. Hollywood hi posa la cirereta en forma d’exageració del gel entrant de cop i des del mar, a Nova York. Aquest corrent és una xarxa complexa de corrents que funciona com una gegantina cinta transportadora global.

Transporta aigua càlida des dels tròpics cap a l’Atlàntic Nord, on l’aigua es refreda, es torna més salada i s’enfonsa profundament a l’oceà abans d’estendre’s cap al sud. Durant anys, els científics han estat alertant sobre la seva inestabilitat a mesura que la crisi climà tica s’accelera, amenaçant d’alterar l’equilibri de temperatura i salinitat en què depèn la for ça d’aquests corrents. A mesura que els oce ans s’escalfen i el gel s’esfondra, més aigua dolça flueix cap a l’oceà i redueix la densitat de l’aigua, fent la menys capaç d’enfonsar se. Quan les aigües es tornen massa dolces, mas

La mosca al nas

FRANCESC MURGADAS

sa càlides o totes dues, la cinta transportado ra s’atura. Això ja ha passat abans. Fa més de 12.000 anys vàrem sortir de l’anterior glacia ció i un ràpid desglaç de les glaceres, va cau sar que l’AMOC s’aturés, provocant enormes fluctuacions de temperatura a l’hemisferi nord de 10 a 15 °C en una dècada!

Ara, un estudi ens diu que el seu col·lapse podria produir se dins d’aquest segle XXI i concretament entre 2025 i 2095. En canvi, deixaria en paper mullat un informe del 2019 del Panell Intergovernamental sobre Canvi

Quan les aigües es tornen massa dolces o càlides, la cinta transportadora s’atura

Climàtic de les Nacions Unides que va pre dir que l’AMOC s’afebliria al llarg d’aquest segle, però que el seu col·lapse total abans del 2100 era poc probable. Com van treballar aquest grup de científics fa pocs mesos? Els investigadors van analitzar les temperatures de la superfície del mar a l’Atlàntic Nord en una àrea al sud de Groenlàndia durant un període de 150 anys entre el 1870 i el 2020. Aquesta part de l’oceà s’escalfa amb l’aigua

transportada cap al nord des dels tròpics per l’AMOC, de manera que, si es refreda, és per què l’AMOC s’està afeblint. A continuació, es van restar els impactes de l’escalfament glo bal causat per l’ésser humà a la temperatura de l’aigua per comprendre com estaven can viant els corrents.

Hi ha símptomes del fet que anem cap aquí, però conclusions tan clares, fins ara, no s’havien estudiat ni fet públiques. Per aquest motiu, cal agafar amb pinces aquest estudi, segons ens adverteixen des de l’Institut de Ciències del Mar ubicat al Parc de Recerca Científica de Barcelona. Aquest organisme, depenent del CSIC, ens adverteix d’algunes febleses clares d’aquest estudi publicat a fi nals de juliol per Nature.

Sigui com sigui, aniran arribant noves dades els anys vinents i dècades, com qual sevol avanç de la ciència i amb el que sí que ens quedem del tot és amb el fet que l’infor me sol·licita mesures ràpides i efectives per reduir a zero la contaminació que escalfa el planeta, per disminuir les temperatures glo bals i frenar el desglaç a l’Àrtic. El punt clau d’aquest estudi és que no tenim gaire temps per fer ho. Del 2025 al 2095. Una forquilla in dicadora clarament però també molt ample.

Director General: Marc Just

Directora de publicitat: Contxi Joan

Director de l’àrea

digital: Carles Magrané

Edita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Roger

Freixa, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat i Joel Ramos.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Fa ja uns anys, quan a les pàgines web de certs restaurants començaven a haver hi recoma nacions i crítiques gastronòmiques, bastants restauradors t’explicaven com determinada gent (ara en diríem influencers) els proposava intercanviar crítiques favorables, a la seva pà gina web o la del restaurant, per algun dinar o sopar per la patilla. I ho feien amb un cert aire de resignació, tot al·legant una indefensió més que evident enfront de la barra o el mor ro d’aquells aprofitats que sabien explotar la necessitat del ram de destacar enfront de la competència i la por a alguna insídia que els fes perdre prestigi. I, a més, era clar que ho feien des de la impunitat d’un sistema de co municació obert que, per sort, encara no ha

CARTES

Els missatges s’envien a persones que, amb la IA, se sap que poden ser sensibles

via inventat les xarxes i que, per tant, només podia llençar el missatge als quatre vents. Avui, tot això, probablement, ha evoluci onat. Per mal. Els missatges ja s’envien a les persones que, gràcies a la intel·ligència artifi cial, se sap de bell antuvi que poden ser sen sibles a aquella informació. I a les que, per la raó que sigui, tenen el seu correu obert a tot allò que els puguin enviar en nom de la mo dernitat o d’una mala entesa sensibilitat.

D’aquí que, des de fa uns mesos, hagi co mençat a recelar de suposades notícies –ge neralment redactades en forma d’alertes i

amb el suport explícit d’entitats científiques o de consum de les quals mai n’havia sentit a dir res– que parlen de problemes de consum en determinats productes de certes marques comercials. Des de presència de restes metàl· liques en alguns llegums envasats a detecció de certes substàncies prohibides o tòxiques en altres productes. Sempre deixant a l’aire la sensació que aquella marca en concret, generalment associada a una cadena de su permercats, no és de fiar, i que el millor que podem fer és canviar de marca i cadena. Una manera d’actuar que recorda molt l’estratègia de les malauradament freqüents fake news que tan de moda va posar l’ex president dels EUA Donald Trump i que, en el fons, no deixen de ser aquells «M’han dit què...» dels parents vells i solters de la nostra infantesa.

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Manel de Falla, C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de:

Pactos con el diablo Cuántas películas hemos visto, en que un hombre ambicioso y sin escrúpulos, pacta con el diablo, para conseguir sus propósitos. Puede que, en la vida real, también se den estas circunstancias en algunas ocasiones. Todo dependerá del talante de quien ne gocie con el diablo. Recordemos que no lo hace por mejorar la vida de todos, sino que lo hace para prolongarse la vida, si puede hasta el más allá. Y si pudiera llevarse las maletas con dinero u oro, igual pactaba con varios diablos a la vez. Mientras, vamos haciendo nuestra vida diaria. Los hay que hacen vaca ciones. Otros no pueden, porque es su época de mayor trabajo. La palabra trabajo debería estar siempre en boca de todos. Algunos tra bajan incluso en vacaciones. Con eso de que llevan el móvil encima, se convierten en es clavos de su trabajo. Se deberían respetar las vacaciones. Necesitamos, buenos alimentos,

que nos proporcionan pescadores y agricul tores, (y que van escaseando, por lo duro que es este trabajo), a los cuales hay que cuidar y pagar lo debido, para que puedan llevar una vida digna, a la altura de cualquier político que ni mucho menos se esfuerza como ellos. Todos lo vemos así. Necesitamos seguridad en las calles y en las casas. Acceso a la cul tura para todos. Más cultura, significa más trabajo, mejor vida y menos saltimbanquis campando a sus anchas. Y si hay que endu recer las leyes, se hace. Entre los fuertes ca lores, los incendios, las guerras, y las pugnas políticas, nos tienen bien fritos. Menos mal, que el ser humano, se levanta cada día, pen sando que será mejor.

Maria Elisa Aragonés Tarragona

Desconectar

Escuchamos decir a la gente que necesitan

«desconectar» y seguramente nosotros lo hemos dicho también. Es cierto que todos necesitamos cambiar de actividad y no es tar siempre sometidos a las preocupaciones de la vida diaria que nos llevan a un estrés generalizado. Pero en realidad seguimos «conectados» a las pantallas y los móviles donde quiera que vayamos. Es una adicción. Es triste que no se disfrute de la belleza del paisaje que quizás no volvamos a tener la oportunidad de contemplar, por la depen dencia que nos hemos creado con internet, redes sociales, etc. No tenemos un rato de sosiego ni de reflexión porque nos urge mi rar el último whatsapp que nos ha llegado al móvil, y que incluso también nos interrum pe una conversación con otros. No se trata de desconectar sino más bien de conectar con lo que nos puede enriquecer el espíritu y como personas Lourdes Camps

TRIBUNA

Rafa J. Larrañaga

Tarragona és una ciutat molt rica culturalment i històrica ment parlant. Això ho evidencia que els turistes estan presents als carrers de la ciutat durant tot l’any. El matí del dimarts 1 d’agost, Itinere Tarragona va acompanyar 60 persones origi nàries de Pennsilvània, dividi des en tres grups, a fer una ruta per la ciutat.

L’empresa fa més de sis anys que rep aquests visitants nord americans, exceptuant el temps de pandèmia, quan no els va ser possible venir a Catalunya. Els viatgers provenen de diferents punts de l’estat, com Filadèlfia o Pittsburgh, i la majoria d’ells pertanyen a una franja d’edat universitària.

La visita ha consistit en una ruta per la ciutat amb l’objec tiu de conèixer a fons el passat romà d’aquesta, la influència del mar Mediterrani i la cultura castellera que porta arrelada. Els encarregats de dur los pels encants de Tarragona va ser un equip de guies de Turisme de Catalunya format per Xa vier Mejuto, CEO de l’empresa, Georgia Costa, historiadora i escriptora de literatura juvenil, i Gemma Sebares, doctora en Arqueologia.

Xavier Mejuto ha explicat que Tarragona és una ciutat molt ben posicionada als Estats Units d’Amèrica, i que és habitual que famílies, grups universitaris o agències de viatges del país contactin amb ells per fer una

SUDOKU

Visitants nord-americans en diferents punts de la ciutat.

visita per la capital. A més, la proximitat amb Barcelona, fa cilita que arribin més turistes a la ciutat. «Les zones del territori nord americà més interessades en Tarragona són les situades a la costa Est, com el mateix estat de Pennsilvània o Vermont, i a la costa Oest, com l’estat de Ca lifornia», declara Mejuto.

Per connectar amb els es trangers, els guies expliquen vincles entre el territori del qual provenen i Tarragona. Per exemple, el dimarts es va ano menar la figura del reusenc Miquel Domènech Veciana, que es va establir a Filadèlfia el 1845 i va ser bisbe de Pittsburgh entre els anys 1860 i 1862. En al tres ocasions, també han parlat de William J. Bryant. Nascut a Springfield (Vermont), es va in teressar per Tarragona i els seus monuments històrics en una vi sita el 1933. Com a resultat, l’any 1946 va subvencionar la inves tigació de l’amfiteatre i la seva recuperació.

A banda dels turistes nord americans, Xavier Mejuto ha deixat clar que, passejant pels carrers de la ciutat romana, es troben visitants de molts altres països del planeta. Entre les nacionalitats que està rebent aquests dies l’empresa Itinere Tarragona, hi ha indis, xinesos, entre altres.

ESTATUNIDENCS

QUE VISITEN TARRAGONA

Itinere Tarragona va proporcionar dimarts rutes turístiques a tres grups universitaris de Pennsilvània, per descobrir el passat i el present de la ciutat

La visita explicava la història romana de la ciutat, la influència del mar i la cultura castellera

Les zones del territori nord-americà més interessades en Tarragona són les costes Est i Oest

EL TEMPS

Mínima

23º

Màxima

29º

Estat del cel

Nivell fàcil

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell mitjà

De matinada la nuvolositat augmentarà al Pirineu, la Catalunya Cen tral, així com al prelitoral i litoral central i sud on quedarà molt ennu volat o cobert fins a migdia. A partir de llavors la nuvolositat minvarà transitòriament, i a partir del vespre el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat al quadrant nord est i punts del Pirineu amb creixement d’algunes nuvolades. Independentment, a les Terres de l’Ebre i Po nent el cel es mantindrà entre poc i mig ennuvolat al llarg de tota la jornada.

Temperatura

La temperatura mínima baixarà moderadament i podrà registrar se al final del dia a punts de l’interior, sobretot al Pirineu; amb tot es man tindrà semblant a punts del litoral central i sud.