Dimarts 12 de setembre de 2023

DIADA A TARRAGONA Rubén Viñuales destaca de la societat catalana que, «sabem conviure, dins la pluralitat».

L’independentisme torna a prendre el carrer

DIADA NACIONAL Ball de xifres entre organitzadors (800.000) i Guàrdia Urbana (115.000) en la manifestació de l’11-S a Barcelona convocada per l’ANC, on el reclam sobiranista va tornar a sonar de manera unànime tot i les diferències entre partits. P2

Sandra Ramos: «Hem de fer una festa més plural, perquè ara no ho és»

TARRAGONA La regidora de Cultura i Festes defensa l’ampliació de tasques a la Comissió Assessora, que haurà de plantejar-se la «descentralització» de Santa Tecla. P4

TARRAGONA

Una finca abandonada des de fa dècades al carrer Cervantes provoca les queixes dels veïns

Afirmen que és un cau de rates i coloms. P5

REUS

La Generalitat dedica més de 2,5

MEUR a millorar centres educatius

EL CATLLAR

Reclamen un deute de 158.000 euros als regants del Gurugú

P8

P9

GERARD MARTÍ

Sandra Ramos.

LA

DIADA 11-S

Els 4 valors de la República lideren la manifestació de la Diada de l’ANC

La concentració va congregar 115.000 persones a Barcelona segons la Guàrdia Urbana, 800.000 segons els organitzadors

ACN

115.000 persones segons la Guàrdia Urbana, 800.000 segons els organitzadors, han participat aquest onze de setembre a la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Barcelona sota el lema Via Fora. L’acte va començar a l’hora simbòlica tradicional de les 17.14 h des de quatre punts de la ciutat, la Ciutat de la Justícia, l’Escola Proa, l’Estació de Sants i Hisenda. Cadascuna de les columnes estava batejada amb un dels noms «dels valors fona-

TARRAGONA

mentals que tindrà la República Catalana: llibertat, llengua, país i sobirania». Les quatre columnes van seguir els seus itineraris fins a arribar a la plaça Espanya, on van confluir i on hi va haver el final d’acte amb els parlaments de les entitats participants.

La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, va advertir que «qualsevol negociació amb Madrid ha de ser per la independència» i perquè es reconegui el resultat del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Pel que fa a les negociacions per a la investidura del president

Viñuales expressa

a alcalde»

Redacció

Amb motiu de la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de setembre, ahir a les 10h del matí es va celebrar la tradicional ofrena floral al monument Rafael Casanova, al passeig Marítim de Tarragona.

En el seu primer parlament en la Diada, l’alcalde Rubén Viñuales va voler posar en relleu i agrair la presència de la cònsol general del Marroc a Tarragona, Ikram Chaine, després del terratrèmol que va patir el seu país el dissabte passat El batlle va mostrar el condol a les víctimes de la catàstrofe i va demanar un aplaudiment per tot el poble marroquí. També va posar d’exemple el lligam entre les cultures catalana i marroquina, perquè «el que estem sentint aquests dies és que Catalunya és una terra de germanor i de convivència».

D’altra banda, Viñuales va assegurar que aquest 11 de setembre era «molt especial» en ser la seva primera Diada com a

alcalde de la ciutat, i va destacar «l’orgull de formar part d’aquesta Catalunya tan acollidora i diversa». Va definir la societat catalana com «plural», apuntant que «potser és aquesta la nostra virtut» i que donem exemple perquè «sabem conviure dins aquesta pluralitat, respectant-nos».

Un cop acabat el discurs, l’alcalde va fer l’ofrena floral acompanyat dels portaveus de la corporació municipal. L’acte va comptar amb l’acompanyament musical de la Banda Unió Musical de Tarragona i el Cor Gregal, interpretant El Cant de la Senyera i Els Segadors. També hi van participar representants polítics com el subdelegat del Govern espanyol a Tarragona, Santiago Castellà, i el delegat del Govern català a Tarragona, Àngel Xifré. D’altra banda, més de 50 entitats tarragonines van fer les seves ofrenes, i les quatre colles castelleres de la ciutat van alçar els pilars d’homenatge davant del monument.

del govern espanyol, per a Feliu, «només és assumible una negociació» per a la governabilitat de l’estat espanyol «si hi ha un reconeixement explícit de la legitimitat del referèndum de l’1-O». «No volem més intents d’encaix amb l’estat espanyol», va destacar.

Òmnium Cultural va reclamar cohesió a l’independentisme i va afirmar que sense mobilització mai es podrà «viure en llibertat». El president de l’entitat, Xavier Antich, va tenir un record per a «Brussel·les, Ginebra i els més de 4.000 represaliats». «A cadascun

d’ells els devem un moviment cohesionat, fort, determinat i generós», va afirmar Antich.

Enguany les quatre manifestacions van ser encapçalades per les entitats de la societat civil, i posteriorment s’hi van ajuntar,

tot i que no al capdavant, representants dels partits polítics, ERC entre ells, mostrant que el clima va canviar en relació amb l’any passat. Totes quatre marxes van transcórrer sense incidents i en poc més d’una hora van confluir

EL VENDRELL

Alejandro Fernández durant l’acte de la Diada al Vendrell

Diada que representi a tothom

El president del PP català, Alejandro Fernández, va demanar al «conjunt de la classe política catalana» que «eviti una segona etapa del procés separatista».

Aquest és el missatge principal d’una declaració feta des del Vendrell, on no va admetre preguntes ni va fer menció a les negociacions d’investidura.

El líder dels populars a Catalunya va insistir que cal «tancar l’etapa fosca del procés» i ha clamat per «obrir una altra

d’estabilitat, de convivència i de progrés». Fernández va reivindicar una Diada «on tothom se senti representat», «independentment de la seva procedència, de la llengua que parli i de les seves idees». «Aquesta és la Catalunya plural que nosaltres defensem», va assegurar. Fernández va participar en l’acte de la Diada Nacional de Catalunya del Vendrell, on va fer una ofrena floral davant el monument de Pau Casals. ACN

L’alcalde Rubén Viñuales durant el seu discurs.

La cònsol general del Marroc realitzant una ofrena floral.

«l’honor de ser a la Diada com

Alejandro Fernández vol una

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

el semestre en què Espanya exerceix la presidència rotatòria del Consell d’Europa.

Una gran estelada entre els manifestants a la plaça d’Espanya.

celona amb la voluntat, segons els organitzadors, d’exigir «que es faci efectiva la independèn-

REUS

cia» de Catalunya al Parlament i per «demostrar que la repressió de l’estat espanyol» no «aturarà» el moviment. També per tornar a «visibilitzar internacionalment»

l’existència d’un «conflicte nacional» amb l’Estat coincidint amb

La columna anomenada Llibertat va sortir des de la Ciutat de la Justícia per mostrar el «rebuig» al poder i a la «imposició» de la justícia espanyola a Catalunya, així com per donar suport als «més de 4.000 represaliats polítics» a Catalunya. La columna llengua va sortir des de l’Escola Proa, al barri de la Bordeta, fundada el 1966 en ple franquisme. Un indret simbòlic atès que aquesta escola catalana i de pedagogia activa es va posicionar com a alternativa a l’ensenyament oficial de l’època, «plantant cara al règim». La columna País va sortir des de la plaça dels Països Catalans, davant l’estació de Sants, i va comptar amb la capçalera principal. Aquesta part de la manifestació tenia l’objectiu de denunciar la manca de finançament a la infraestructura ferroviària, entre d’altres, de l’Estat. Finalment, la columna Sobirania va sortir des de la plaça de Letamendi, davant l’Agència espanyola d’Administració Tributària, per denunciar «l’espoli fiscal de més de 18.000 milions d’euros que pateix cada any Catalunya per part d’Espanya». També tenia l’objectiu de defensar altres aspectes de la independència econòmica, la terra i la pagesia.

Fina Masdéu recorda el caràcter «reivindicatiu» de la Diada

Comenta que la data li transmet una «barreja de sentiments», en la glossa

Sergi Peralta Moreno

Els núvols i els rajos del sol es van anar alternant durant el matí de la Diada, dedicant estones de sofriment i instants de descans a les desenes d’assistents que es van reunir a la plaça del Baluard. Autoritats, entitats i ciutadans anònims van enfarfegar de seguida les files de cadires

que s’havien habilitat i cada cop eren més les persones que contemplaven, entonaven i aplaudien dempeus. La coordinadora de Reusenques de Lletres, Fina Masdéu, va pronunciar una glossa farcida de referències literàries. Recordà el caràcter «altament reivindicatiu» de l’11 de setembre, per la llengua, la

història, la identitat i la cultura catalanes; cità referents com Pere Anguera o Xavier Amorós i mencionà la «barreja de sentiments», des de l’emoció i l’entusiasme fins a la por i la ràbia, que li transmet la data. L’acte es va completar amb Els segadors, el ball d’homenatge, les ofrenes florals i el pilar dels Xiquets.

L’esquerra independentista vol passar «del desànim a l’ofensiva»

Un miler de persones es manifesten a Reus per tancar la Diada

Sergi Peralta Moreno

Amb la nit començant a treure el cap, un miler de persones van sortir als carrers de Reus per manifestar-se en pro de la independència de Catalunya. Proclames com «ni França, ni Espanya, Països Catalans», «1 d’octubre, ni oblit ni perdó» o «Pere Arago-

nès, per quants diners et vens?» s’anaren succeint. El recorregut serví per expressar, també, els desitjos d’aturar el projecte del Hard Rock. En arribar al Fossar Vell, fou l’hora dels parlaments. La diputada de la CUP, Laia Estrada, tenia la responsabilitat de cloure l’acte. «Aquí no es ren-

deix ningú», asseverà. Amb el procés desinflat, afirmà que és l’hora «d’agafar aire», deixar de resignar-se i assolir «una correlació de forces que no permeti a la classe dirigent tornar a ferse enrere». Tot, sorgit des del poble. «Passem del desànim a l’ofensiva», va concloure.

Els carrers de la capital del Baix Camp es van omplir fins a arribar al Fossar Vell.

L’alcaldessa, Sandra Guaita, i els portaveus dels grups municipals, fent l’ofrena floral.

GERARD MARTÍ

Sandra Ramos Consellera de Cultura i Festes

«Tenim moltes comunitats diferents que poden enriquir culturalment la ciutat»

La consellera defensa que la programació cultural, sobretot la de les festes de Santa Tecla, ha de ser més plural

GERARD MARTÍ

John Bugarin

— La d’enguany serà la seva primera Santa Tecla com a consellera de Cultura i Festes. Com afrontar la Festa Major?

— Amb molta emoció. Ser consellera de Cultura i Festes durant Santa Tecla, ajudant, participant i decidint com es fa, és el treball més maco que es pot tenir. També és una gran responsabilitat perquè són molts actes, amb una despesa de producció espectacular, i esperes que surti tot bé.

— El cartell d’aquesta edició no ha deixat ningú indiferent.

— És diferent i innovador i trenca amb les imatges més infantils d’anys anteriors. La direcció del Wall Street Journal ha felicitat Pepe Serra pel disseny. És increïble saber que el cartell de Santa Tecla ha arribat fins a Nova York. Cal que els tarragonins posem en valor el talent que tenim a casa. — Durant la presentació del programa va comentar que ja se’l va trobar pràcticament fet. Troba alguna cosa a faltar?

— Sempre es parla de descentralitzar les festes i enguany s’han fet esforços per fer-ho. A més, tot i que no surt al programa, la gent dels barris de Ponent organitzaran activitats a la plaça del Tarragonès. És molt interessant i hem de continuar treballant en aquesta línia, però cal una reflexió més profunda. Més enllà dels concerts o els espectacles de circ, la part de la festa popular només passa al centre de la ciutat. És un dels eixos de treball que s’haurà d’explorar amb la Comissió Assessora de cara a l’any vinent.

— La Comissió Assessora del Seguici passarà a tenir un paper més important?

— Actualment, es reuneix un cop cada tres mesos i decideix, seguint el protocol, certes coses que demanden les mateixes entitats. Com ara, si una peça del Seguici que ha estat convidada a una altra ciutat, pot anar-hi o no. Tenim un Seguici consolidat i protegim les peces importants perquè només es vegin quan i on toca. I està bé, però hi ha d’haver una reflexió al voltant. Hi ha gent que coneix molt el Seguici i no les podem tenir només per decidir si una peça surt de la ciutat o no. Farem comissions de treball per tractar temes diferents.

— Més enllà de la cultura popular, a Tarragona hi ha una gran xarxa d’entitats culturals.

— N’hi ha moltes i que funcionen molt bé, com la Sala Trono. L’Administració ha de donar su-

Hem de ser capaços de fer emergir nous projectes culturals interessants diferents als que ja es fan a la ciutat

port i facilitar-los la vida el màxim possible. D’altra banda, hem de ser capaços de fer emergir més projectes culturals interessants. Ara, només tenim un sistema amb subvencions nominatives, que serveixen per procurar que les entitats puguin existir.

— S’impulsarà alguna mesura per afavorir la creació de nous projectes culturals a la ciutat?

— Volem crear una àrea específica de suport a la creació i pràctica cultural a la conselleria. Aquesta l’haurem de dotar pressupostàriament quan la situació econòmica de l’Ajuntament ho permeti, perquè emergeixin iniciatives diferents a les que es fan ara.

L’objectiu és que hi hagi programació cultural als centres cívics quan presentem la pròxima temporada

— L’oferta cultural és prou àmplia per satisfer els gustos de tota la ciutadania?

— La programació, especialment la que fem per a la Festa Major, ha de ser més plural. Ara mateix no ho és. Quins grups venen a tocar aquesta Santa Tecla? The Tyets, La Fúmiga, Arc de Triomf, Joan Dausà… És important potenciar els artistes catalans i que fan cultura en català, per descomptat, però hem de saber que hi ha altres gustos.

— Actualment, diria que l’accés a la cultura està garantida?

— Sí, perquè es fan moltes activitats gratuïtes al llarg de l’any. El programa de Cultura o Extinció

Perfil

Lligada a la cultura a través de la música

La música és el nexe d’unió entre Sandra Ramos i la cultura. Durant molts anys, l’edil ha estat vinculada a l’Associació de Músics de Tarragona. En el 2018 es va convertir en la presidenta de l’entitat, un any abans d’incorporar-se a la candidatura electoral del PSC. El cant és la seva passió i, de vegades, continua reunint-se amb la seva orquestra per desconnectar de la política, món on també fa bon ús de la seva veu. «La música és terapèutica», assegura la consellera.

de fer cohesió social a través de la cultura. Volem que part de la gent que ve al Teatre Tarragona també acabi anant, per exemple, al centre cívic de Sant Salvador a veure un espectacle de dansa.

— També van proposar que el Carnaval es converteixi en la Festa Major d’Hivern de Tarragona. Ja s’hi està treballant?

actors té la ciutat, què necessiten, quin és el paper que ha de jugar l’Administració respecte a les entitats... A més, has de definir uns indicadors que mesurin si estàs assolint els objectius, per poder prendre decisions al respecte. Hi ha molts equipaments que necessiten una posada a punt o una repensada i això formarà part del pla. És important que es consensuï amb totes les forces polítiques i amb el sector perquè, independentment de qui estigui al capdavant de la conselleria, hi hagi un camí a seguir.

— En quina fase es troba?

— En una fase embrionària, sobretot estem dissenyant quin és l’abast del pla i la metodologia de treball. Hem de treballar de la mà d’altres conselleries i la URV també ens està ajudant.

— També reflexionarà sobre les biblioteques públiques?

— És una de les qüestions més importants, perquè les biblioteques són la primera aproximació que té la gent jove i la canalla a la cultura. A Tarragona tenim una mancança en aquest aspecte.

— Quan serà una realitat la nova Biblioteca de Torreforta?

oferia moltes activitats de franc. El cicle En Dansa, que va ser espectacular, també ho era. Pel que fa a les de pagament, que sobretot són de la programació de teatres, hi ha descomptes molt competitius. Es fan esforços pensant en què tothom ha de tenir accés a la cultura.

— Segons el que van proposar en campanya, els centres cívics també ajudaran a ampliar l’oferta cultural a la ciutat.

— En el Pla Estratègic de Centres Cívics que es va aprovar a finals de l’últim mandat es parla de la possibilitat que hi hagi programació als centres cívics. Tots els equipaments tenen teatre i s’han d’aprofitar. El nostre objectiu és que, en la pròxima temporada que presentem, que serà la de primavera, ja hi hagi programació cultural als centres cívics. Aquesta es presentarà dins de la programació de teatres de Tarragona. Aquesta és la manera

— El primer que s’ha fet és treballar des de la Comissió de treball. Igual que el seguici té el seu protocol i, per tant, té la seva seqüència ritual de les festes, el Carnaval també l’ha de tenir. Si volem que la celebració sigui més gran i inclogui millores per lluir més, hi ha d’haver una inversió. Ara que farem els pressupostos, veurem fins a on podem arribar.

— Quins objectius es marca la conselleria aquest mandat?

— El primer que vaig fer va ser encarregar el Pla Estratègic de Cultura, que ens ha de permetre reflexionar sobre moltes qüestions. Tenim molts reptes. A quasi tots els programes electorals podràs llegir una frase que diu que la cultura és un element transformador i cohesionador. Això què vol dir? Hem aconseguit que coses com la perspectiva de gènere entrin de ple dins de la cultura, que és una eina de conscienciació social. Però, per exemple, la interculturalitat hauria de ser un eix important i no ho està sent. Tenim moltes cultures diferents que poden enriquir culturalment la ciutat.

— En què consistirà aquest Pla Estratègic de Cultura?

— Pla estratègic vol dir fixar-se uns objectius: què vols aconseguir amb l’acció cultural, quins

— Tindrem el projecte executiu de la nova Biblioteca Públic Pepita Ferrer en un parell de mesos i, després, caldrà buscar els diners.

Serà un canvi significatiu a Ponent, perquè no serà una biblioteca clàssica, per agafar llibres o anar a estudiar, sinó un equipament cultural del segle XXI.

— I la de Sant Pere i Sant Pau?

— S’ha encarregat el projecte. Pensàvem que ens el trobaríem més avançat, sobretot perquè el govern d’ERC va explicar als veïns que pràcticament s’estava a punt de col·locar la primera totxana, però no és veritat. Està molt lluny encara.

— L’Ajuntament ja s’ha reunit amb la Generalitat i l’Estat per decidir el futur de la Biblioteca Pública Provincial?

— Ens vam reunir al juliol i vam formalitzar la comissió mixta. Ens vam emplaçar a parlar al novembre, a l’espera del que pugui passar amb el govern de l’Estat, que és qui ha de pagar l’equipament i, ara, no pot comprometre cap inversió. Si finalment canvia d’ubicació, demanarem que ens cedeixin l’actual edifici del carrer Fortuny, amb la voluntat que continuï sent una biblioteca municipal. Més endavant avaluarem cap on hem de créixer, si fa falta més biblioteques o punts de lectura a altres punts de la ciutat.

Sandra Ramos, consellera de Cultura i Festes, a la primera coca de la Rambla Nova.

Farts de dècades de brutícia per l’abandonament d’un edifici al carrer Cervantes

Els veïns i hostalers de la zona denuncien la degradació del carrer produïda per la casa

Oriol Castro

Els veïns del carrer del Cardenal

Cervantes fa molt de temps que pateixen els problemes derivats de la insalubritat d’un dels edificis del carrer, concretament el número 1, que fa cantonada amb el carrer de la Unió, on és el número 39. L’edifici era una gran casa amb jardí però, quan van morir els propietaris, va canviar d’amo. Ara, ja fa més de dues dècades que la casa està totalment abandonada i que és un niu de coloms i rates. «Era una casa antiga, preciosa, però que ja porta 20 anys abandonada», expressa Mercè Martínez, representant de la comunitat de veïns del carrer

Cervantes 4. «Des de l’any 2000 que l’edifici està en aquesta situació». «La casa per dintre està plena de nius de coloms, també hi ha moltes rates, enormes, i als balcons hi ha tres dits d’excrements», explica Martínez.

Perill per la integritat física

«La primera gran afectació que té és a la integritat física, perquè és perillós caminar per aquest carrer» explica Xavier Albiac, propietari de l’hotel Pigal. «Fa dues setmanes una senyora gran va relliscar», diu Albiac. En aquesta zona de la ciutat hi ha diversos edificis d’apartaments vacacionals i hotels, com també bars

«Alguns clients m’han avisat que truqui a la brigada perquè hi havia un colom mort al balcó»

i restaurants. Un lloc de pas per molts turistes. Albiac rememora situacions en les quals persones allotjades al seu hotel li han comentat sobre aquest edifici. «En alguna ocasió clients m’han dit si podia trucar a la brigada mu-

nicipal perquè hi havia un colom mort al balcó».

L’immoble està a la venda, però no hi ha cap notícia d’algun possible comprador. «He fet dos escrits de queixa a l’Ajuntament, un al gener i un altre aquest juny, però no m’han contestat cap ni un», diu Martínez. Ella recorda com fa un mes, aproximadament, un equip de manteniment va anar a l’edifici a posar més reixes de prevenció, però no van

fer cap tasca de neteja. «Aquestes reixes no serveixen de res perquè els coloms entren per qualsevol lloc». Les portes d’entrada a l’edifici estan tapiades, però diverses finestres no. A part, «va vindre un inspector i va fer fotografies i ens van dir que per dintre l’estructura s’està caient tota, però des de llavors no tenim cap novetat». Tot i això, assegura que pensa «insistir», perquè «no hi ha manera que s’arregli la situ-

ació». Martínez destaca que cap dels darrers governs municipals ha aportat una solució al carrer.

«És dels carrers més bruts de Tarragona. La imatge és fastigosa», sentencia Albiac. Ell és pessimista a l’hora de preveure alguna solució a aquest problema: «És qüestió d’aptitud i l’Ajuntament s’hi ha de ficar». Albiac conclou: «Jo m’estimo molt Tarragona i no m’agrada gens veure la meva ciutat així de bruta».

Imatge de l’immoble abandonat al carrer Cardenal Cervantes.

La renovada pinacoteca gòtica de la Catedral obre les portes al públic

Una de les principals novetats és la reordenació de les obres pictòriques que s’exposen a la capella

Redacció

Des del passat divendres ja es pot visitar la renovada pinacoteca gòtica de la Catedral de Tarragona. L’obra executada en aquest espai formava part de la tercera fase de renovació museogràfica del Museu Diocesà de Tarrago-

ENSENYAMENT

na i ha permès la creació d’una nova disposició expositiva que no altera la percepció visual de l’arquitectura pròpia d’aquest espai. Una de les novetats és que s’han reordenat les obres pictòriques que s’exposen en aquesta capella, creant un discurs lineal

en què se segueix l’evolució de la pintura gòtica catalana de l’arxidiòcesi de Tarragona entre els segles XIII i XV, a més d’una darrera etapa on s’explica la connexió entre el gòtic flamenquitzant de finals del segle XV i l’entrada del renaixement. Aquest nou pro-

El CAT reprèn les visites a la planta potabilitzadora de l’Ampolla

Com a novetat, aquest any, les visites s’amplien al primer cicle de primària, oferint visites guiades des de 1r de primària fins a Batxillerat i cicles formatius. El curs 2022-23 un total de 2.500 alumnes van visitar l’ETAP

Redacció

Comença el curs escolar i comencen també les visites a la planta potabilitzadora del Consorci d’Aigües de Tarragona. Des dels seus inicis, el CAT ha ofert

visites a les seves instal·lacions fent palès el seu compromís per educar i sensibilitzar a la ciutadania sobre la importància de l’aigua i del seu ús responsable i sostenible. En aquesta línia, un

any més torna a oferir les visites escolars gratuïtes a l’ETAP de l’Ampolla.

Durant la visita, els alumnes tenen l’oportunitat de conèixer de primera mà el complex

jecte també ha incorporat una sèrie de plafons i cartel·les que permeten conduir el visitant en la comprensió dels estils, obres i autors exposats. Aquest discurs queda reforçat, també, amb un audiovisual i un sistema de codis QR que s’activarà properament.

procés de potabilització, a través del qual l’aigua és tractada per garantir-ne la seva qualitat i seguretat. Es realitzaran demostracions pràctiques, sessions interactives i explicacions detallades per part d’experts en la matèria.

Les visites són gratuïtes i tenen una durada aproximada de 2 hores i mitja, s’ofereixen de dimarts a divendres a les installacions del CAT a l’Ampolla. El CAT, a més, igual que en edicions anteriors, ofereix una ajuda al transport. Com a novetat, enguany, s’amplia l’oferta per als centres educatius oferint vi-

SANTA TECLA

Torna el joc de rol de l’Assassí de la Pastanaga del 17 al 24 de setembre

Els participants han arribat a ser més de 200

Redacció

La sisena edició de l’Assassí de la Pastanaga torna aquesta Santa Tecla, del 17 al 24 de setembre. El joc de rol consisteix en ‘matar’ amb una pastanaga a una víctima, prèviament assignada. L’objectiu és assassinar el màxim nombre de persones abans que et matin, perquè en aquest moment passes a estar fora del joc. En acabar el termini del joc, el dia 24, guanyarà la persona que hagi matat a més víctimes i obtindrà un sopar per dues persones en un restaurant tarragoní. Hi podran participar les persones nascudes entre el 1988 i el 2005.

A banda d’aquest premi principal, els participants, que en les edicions anteriors eren més de 200, podran optar a dos premis més. Aquest any n’hi ha un de nou anomenat El Millor Ramat, que premiarà al grup de persones més nombrós que formin part d’una mateixa entitat, i el Magí Spielberg anirà pel vídeo de l’assassinat més original.

Les inscripcions al joc es podran fer el 14 i 15 de setembre de 17.30 h. a 20.30 h. al pati del Centre Cultural Antic Ajuntament, situat al carrer Major. Com tots els jocs, l’Assassí de la Pastanaga també té normes. La més important és que tots aquells participants han d’estar presents durant els dies grans de les festes de Santa Tecla d’enguany. El sistema de funcionament és senzill: cada jugador portarà posada una polsera que l’identificarà com a jugador i un clauer en què figura el nom de la víctima. Quan un jugador és mort, ha d’entregar el clauer i el nom de la víctima a la persona que l’ha assassinat. Llavors, aquest té una altra víctima per assassinar. Una altra de les normes bàsiques és no utilitzar la violència i matar per davant, mai per darrere.

Aquesta activitat està organitzada per l’Agrupament Escolta i Guia Xaloc, que educa infants i joves, i es celebra des de l’any 2015.

sites al primer cicle de primària, adaptant els continguts al seu nivell formatiu. Per tant, les visites es poden fer des de primer de primària fins a Batxillerat i

cicles formatius. Aquesta és una excel·lent oportunitat per a les escoles i instituts del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per complementar el seu programa educatiu oferint als seus alumnes una experiència formativa pràctica, dinàmica i que fomenta la sostenibilitat a través d’un ús responsable i eficient de l’aigua. Les institucions educatives interessades a participar en aquest programa de visites, cal que emplenin un formulari a través de la pàgina web del CAT a l’apartat visita’ns: https:// www.ccaait.com/visitans/

Imatge de la renovada pinacoteca gòtica de la Catedral de Tarragona.

Helena Viñas

L’Associació Salvador Allende de Tarragona, amb la participació de l’Ajuntament de Tarragona, ha dut a terme un any més l’acte d’homenatge amb ofrena floral al bust de Salvador Allende al Camp de Mart. Aquest forma part de les activitats que es realitzaran fins a desembre amb l’objectiu de recordar la mort del que va ser president de Xile durant el cop d’estat al país, perpetrat l’11 de setembre de 1973, ara fa 50 anys. Enguany l’acte també ha comptat amb la participació de la Tarraco Street Orquestra.

La primera a prendre la paraula ha estat Paula Varas, exconsellera de Participació Ciutadana, Districtes i Nova Ciutadania a l’Ajuntament de Tarragona i membre de l’associació Salvador Allende. Ha demanat un minut de silenci pel terratrèmol que es va produir dissabte passat al Marroc, argumentant que Xile també és una terra de terratrèmols i que, per tant, entenen pel que està passant el poble marroquí.

Després del minut de silenci, l’exconsellera ha remarcat el vincle de germanor existent entre Tarragona i Xile fent referència a tots aquells ciutadans que es van exiliar al país sud-americà, entre els que ha mencionat Joaquim Fort, alcalde de Tarragona durant la Guerra Civil. També ha explicat que dins l’associació compten amb membres exiliats o amb

Nova grua d’Ership Grup al Port per reduir les seves emissions

Ership Grup ha instal·lat una nova grua al Port de Tarragona amb l’objectiu de millorar la seva capacitat i reduir les emissions. Concretament, es tracta del model Liebherr

LHM 550, que destaca per la seva llargada, ja que pot arribar a treballar a 54 de metres de distància i pot aixecar fins a 154 tones. En els propers mesos, s’estima que l’arribada en nombre i freqüència de vaixells de mercaderies agroalimentàries s’incrementarà a la ciutat i des de l’empresa s’explica que «la instal·lació d’aquesta nova grua ens permet augmentar el rendiment i la capacitat de manipular cereals i altres grans o mercaderies generals». Redacció

HOMENATGE

SALVADOR ALLENDE REVIU UN ANY MÉS

Tarragona ha commemorat la figura del polític en el 50è aniversari de la seva mort

cia i de la humanitat», i ha aprofitat per citar part de l’últim discurs que va realitzar el president xilè durant el cop d’estat sobre com la llavor que va plantar el seu govern no podrà ser segada. A continuació ha estat el torn del parèntesi musical realitzat per Tarraco Street Orquestra. Acompanyat de diverses guitarres i violí, el grup ha interpretat les composicions de Víctor Jara Charagua, en versió instrumental, i El derecho de vivir en paz, amb veu. Seguidament, s’han fet les ofrenes florals seguint l’ordre de cada any: primer l’associació Salvador Allende i, en segon lloc, l’Ajuntament i les diferents forces polítiques que el conformen, seguits dels sindicats d’UGT i CCOO. Enguany també han participat en l’ofrena l’Ateneu de Tarragona i diferents associacions representatives de col·lectius a la ciutat: el centre americà, el marroquí i el nigerià. Varas ha remarcat que l’objectiu era omplir el bust de Salvador Allende amb 50 clavells vermells en referència als 50 anys de la seva mort.

familiars executats durant el cop d’estat. Des de l’entitat també han volgut expressar que es tracta d’un dia «sensi-

ble» per a la cultura d’esquerres xilena i que Allende és un exemple de persona fidel al seu poble i amb el valor de se-

guir els seus ideals. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha destacat que Allende és «patrimoni de la democrà-

L’homenatge ha finalitzat amb la Tarraco Street Orquestra interpretant els himnes de Xile i Catalunya, a més de la cançó de Víctor Jara, Te recuerdo Amanda. Així, aquest acte se suma als que s’han realitzat arreu de Catalunya, en què les comunitats catalanes i xilenes s’han unit un any més per a commemorar la figura del polític.

GERARD MARTÍ

La Tarraco Street Orquestra durant la seva actuació.

Educació inverteix més de 2,5 MEUR per millorar els centres educatius

La Generalitat executa obres a escoles i instituts destinades, sobretot, a millorar l’eficiència energètica substituint fusteries

GERARD MARTÍ

Sergi Peralta Moreno

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha invertit més de 2,5 milions d’euros per millorar els centres educatius de la ciutat i posar-los a punt per a l’inici del curs acadèmic 202324. La majoria d’actuacions van encaminades a millorar l’eficiència energètica i el confort tèrmic d’escoles i instituts i consisteixen a optimitzar els envolupants, els elements que separen l’exterior de l’interior de l’edifici –com poden ser façanes, finestres, portes i sostres–.

En concret, el Govern considera que estan en fase d’execució la substitució de les fusteries exteriors de l’Escola Marià Fortuny, l’adequació dels espais que ocupen els Serveis Educatius del Baix Camp a l’Escola Ciutat de Reus i la retirada del mòdul de l’Escola Cèlia Artiga. També té previst actuar als envolupants dels instituts Josep Tapiró, Lluís Domènech i Montaner, d’Horticultura i Jardineria i Gaudí.

COMERÇ

La intervenció a l’antiga Escola Ciutat de Reus és l’operació en vigor més costosa. Generalitat i empresa adjudicatària van formalitzar l’acord per un import de 544.732,26 euros (IVA inclòs). L’acta de comprovació de replanteig es va signar el 14 de juliol i el termini d’execució es va fixar en 163 dies naturals, de manera que l’espai hauria d’estar operatiu a finals d’any.

La intervenció pretén adequar una sèrie d’indrets perquè tinguin usos «de caràcter administratiu, pedagògic i de suport de l’alumnat». En aquesta fase, es preveu l’execució de les divisòries i acabats –paviments, pintura i revestiments– i la posada a punt de les instal·lacions, com l’electricitat, l’enllumenat, les telecomunicacions o la climatització. Cal recordar que està previst que l’Escola Els Ganxets deixi enrere els barracons per instal·lar-se al Ciutat de Reus en un futur.

Per la seva banda, l’actuació a l’Escola Marià Fortuny, adju-

Les obres del nou accés al Mercat Central duraran més de 6 mesos

Es vol reduir l’afectació a paradistes i marxants

Redacció

L’Ajuntament de Reus va iniciar la setmana passada les obres de reordenació de l’espai públic i de l’accés principal del Mercat Central, que inclouen la creació d’una nova àrea de venda i degustació de productes ecològics i de proximitat, coneguda com a GastroMercat. Si bé s’havia informat que la durada dels treballs anava a ser de sis mesos, el president de Reus Mobilitat i Serveis, Daniel Marcos, explicà que s’allargarien «unes setmanes més» per tal de «mantenir a ple rendiment el Mercat Central i l’activitat dels marxants».

Per mantenir l’equipament en funcionament i reduir l’afectació a la mínima expressió, s’ha determinat que només caldrà tancar l’accés al carrer de Sant Joan durant el temps que durin les obres. D’altra banda, ha estat necessari reubicar catorze parades dels marxants, entre els que s’hi posen dilluns i els que ho fan dissabte. Ara ja estan totes situades al lloc de-

finitiu que mantindran un cop finalitzi la intervenció.

L’actuació permetrà dotar l’entrada pel carrer de Sant Joan d’escales i una gran rampa, per a garantir una major accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda. El projecte incorpora l’ús de terrassa exterior a una nova plaça elevada, un element que es preveu que afavoreixi el funcionament de l’equipament en un horari més ampli que en l’actualitat, com a mesura per impulsar comercialment no només el Mercat Central, sinó també la seva àrea d’influència.

L’actuació també busca transformar l’espai disponible i en desús en una oferta complementària a la del mercat, un espai obert a l’exterior i integrat a l’entorn, que afegeixi valor als productes frescos i els elaborats pels comerciants artesans del mercat i, a més, es converteixi en una porta d’entrada de nous clients a un consum local i més sostenible. L’empresa Veritas explotarà el GastroMercat.

dicada per 96.800 euros, es va programar amb l’objectiu de millorar la transmitància de l’envolupant perquè sigui més eficient energèticament. Des del centre,

s’apunta que els treballs tenien una duració prevista de dos mesos i que temien que afectessin el transcurs normal de les classes, però, al final, s’han efectuat al

llarg de l’agost i ja estan pràcticament acabats. En aquests moments, s’estan fent «els controls de qualitat». Fins i tot, es detalla que s’està analitzant el pressu-

post per veure si és viable canviar «quatre o cinc finestres més», operació que es completaria en moments en què no hi fos present l’alumnat.

Pel que fa al mòdul de l’Escola Cèlia Artiga, Educació va assenyalar que la seva continuïtat, malgrat l’oposició de l’AMPA, no era possible perquè «la seva instal·lació estava vinculada a la construcció d’un poliesportiu lleuger just al costat del centre» i que l’actuació, que arrencà a finals de juliol, s’executa «d’acord amb el pla de retirada d’espais educatius provisionals».

Els envolupants dels instituts

Finalment, la Generalitat ja havia anunciat a finals del 2022 que destinaria gairebé 2,4 milions d’euros a millorar l’eficiència energètica i el confort tèrmic de cinc escoles i instituts de Reus, en el marc d’un paquet de 8,3 milions d’euros per a centres educatius del Camp de Tarragona, finançat amb els fons REACTEU. De les actuacions previstes, s’està executant l’obra de l’Escola Marià Fortuny i s’han adjudicat els treballs de substitució de les fusteries a l’Institut Josep Tapiró (per 473.914,96 euros) i a l’Institut Gaudí (509.582,23 euros). També està previst incidir en els instituts d’Horticultura i Jardineria i Lluís Domènech i Montaner, ambdós projectes valorats en uns 568.000 euros.

Reus torna a l’edat mitjana amb el Mercat Medieval

El jutge ha acordat presó provisional, comunicada i sense fiança pel veí de 44 anys detingut dimecres, acusat d’haver clavat una vintena de ganivetades a la seva mare, de 79 anys. Les lesions que va patir la dona li van provocar la mort hores més tard a l’hospital. El magistrat indica a l’escrit que les investigacions mostren «indicis clars» d’un «delicte d’homicidi», que es fonamenten en la mateixa declaració de l’investigat, «que

va afirmar que havia mort la seva mare amb el ganivet». A més, segons afegeix el magistrat, la declaració és coherent amb els fets posteriors del detingut, quan es va presentar a l’institut de salut mental Pere Mata «amb les mans plenes de sang» i confessant la mort. Un altre indici que recull l’escrit del jutge és el testimoni de la mare, que quan va ser assistida pels Mossos d’Esquadra va explicar que el fill l’havia apunyalat. ACN

El passeig de Misericòrdia s’ha convertit aquest cap de setmana en el punt d’encontre de dues civilitzacions. Els reusencs contemporanis s’han trobat cara a cara amb els seus avantpassats que, recentment arribats al segle XXI, no han dubtat a aprofitar l’ocasió per muntar les seves paradetes i vendre productes vinguts directament des de l’edat mitjana. En el Mercat Medieval, es van poder degustar els plats més

copiosos de fa mil anys, adquirir bijuteria feta a mà i, fins i tot, contemplar alguns dels instruments de tortura que emprava la Santa Inquisició. Tot plegat, organitzat per l’associació de veïns de Monestir, que muntà el mercat amb motiu de les tradicionals festes de barri, que han permès xalar durant quatre dies. Les celebracions veïnals també van tenir lloc aquest cap de setmana a la urbanització Sol i Vista i a Mas Carpa. SPM

S’estan adequant els espais dels Serveis Educatius del Baix Camp a l’antiga Escola Ciutat de Reus.

Divendres es va fer un minut de silenci per condemnar la mort.

Presó provisional per a l’acusat d’haver matat la seva mare

Ahir era l’últim dia en què es podia passejar pel mercat.

CAMP DE TARRAGONA

Una notificació de 158.000 euros de deute, la situació dels regants del Gurugú

El termini acaba demà i l’entitat assegura que aquesta quantitat pertany a un periode de set anys i que mai abans els havien notificat d’aquest deute

Cristina Cuadrat Gonzalez

La Comunitat de Regants del Gurugú, de la urbanització Mas de Panxé del Catllar, ha rebut enguany una notificació en la qual se’ls reclama 158.000 euros pertanyents a l’impost del cànon de l’aigua. Segons ha pogut saber

Diari Més, aquesta quantitat pertany a un període de set anys i, durant aquest temps, l’entitat només ha rebut una notificació, la d’enguany. El termini per saldar el deute acaba demà i des de la comunitat expliquen que

ESPORTS

«com que no hi ha cap cartilla ni cap compte comú de la comunitat de regants, el cap visible és la presidenta» i, per tant, aquesta s’enfronta a un embargament si no es paga la quantitat requerida. Els regants del Gurugú apunten que el pou que utilitzen «és de l’any 1975 i es va construir per regar les finques que hi havia aleshores. L’aigua, que la fem servir per regar i per omplir les basses, està declarada com aigua de reg». El col·lectiu assenyala que ara, des de l’Agència Catala-

na de l’Aigua (ACA), se’ls reclama un total de 158.000 euros pertanyents a «l’impost del cànon de l’aigua. Aquesta quantitat abasta un període de set anys, des de 2014 fins al 2021», però el que la Comunitat de Regants del Gurugú denuncia és que «com que no s’ha pagat, això s’ha fet una bola molt grossa, però nosaltres mai hem rebut cap notificació i l’advocat que ho gestiona només ha rebut una advertència enguany». Segons l’entitat, assumir aquesta quantitat comportaria

que cada soci pagués 4.000 euros. «La majoria són gent gran, hi ha socis de 94 anys, no els hi pots fer pagar aquesta quantitat», apunten des de la comunitat destacant que «la gent no està disposada a pagar aquests diners per

una cosa que no s’ha justificat ni s’ha avisat en cap moment». Alhora, els regants del Gurugú continuen fent servir l’aigua del pou i, per tant, aquest deute cada dia va en augment. Com que l’entitat no disposa de cap compte

bancari comú, «la cara visible en aquest cas és la presidenta», que s’enfronta a un embargament pel deute col·lectiu que, de moment, segons la Comunitat de Regants del Gurugú s’enfila als 158.000 euros.

La cursa, organitzada pel Club Runners Vila-seca, se celebrarà el pròxim 22 d’octubre i inclourà també una prova de 10k i 1km inclusiu solidari

La segona edició de la Mitja Marató de Vila-seca se celebrarà el diumenge 22 d’octubre, amb la voluntat de superar l’èxit de participació de l’any passat, quan es van repartir un total de 450 dorsals.

«El 2022 el club es va embarcar un repte molt gran, el d’organitzar a Vila-seca una cosa que no s’havia fet mai», explicava el passat divendres Francisco Rodríguez, president del Club Runners Vila-seca. Durant la presentació de la segona edició de la cursa, el responsable de l’entitat

LA POBLA DE MAFUMET

impulsora de la competició manifestava també «que el club ha acceptat el desafiament de superar aquella primera cursa». Per fer-ho, el club ha incorporat alguna novetat, com ara traslladar la zona zero des del pàrquing del Decathlon al Pavelló Municipal, oferint així als corredors la possibilitat de fer servir els vestidors i les dutxes, i acostant el punt de sortida al públic que vulgui acompanyar els corredors.

Com l’any passat, la competició consta de dues curses: la Mitja marató pròpiament dita, amb un recorregut de 21.097 metres,

i una cursa de 10 quilòmetres. «Hem modificat el recorregut d’aquesta última perquè la major part de la competició transcorri pels carrers del poble. D’aquesta manera, els vila-secans podran veure-la com qui diu des de la porta de casa», explicava Rodríguez. La Mitja marató, per la seva banda, tornarà a recórrer espais emblemàtics del municipi, com el recinte del Celler i el Castell, l’Estadi municipal o el Raval de la Mar.

Una altra novetat de la Mitja de Vila-seca és la possibilitat de participar en la Cursa d’un qui-

Més de 1.500 persones gaudeixen de la 30a Paella Popular

Un total de 58 colles van participar en la tradicional celebració pobletana

Redacció

Els habitants de la Pobla van viure aquest dissabte la 30a edició de la Paella Popular. Els més de 1.500 pobletans inscrits, repartits en un total de 58 colles, van participar en la iniciativa municipal que té lloc des de l’any 1991 i que, com cada any, va permetre a famílies i amics retrobar-se i

poder gaudir de la jornada. Més enllà de la trobada gastronòmica, el consistori pobletà va organitzar un seguit d’activitats paral·leles per animar la jornada. En aquesta edició, el públic reunit va poder gaudir d’una exhibició de gimnàstica rítmica a càrrec del Club Rítmica la Pobla, així com d’espectacles d’anima-

lòmetre inclusiu no competitiva.

S’hi podran inscriure persones de totes les edats, tinguin o no diversitat funcional, i els beneficis es destinaran a la Fundació

PortAventura.

«Volem que la Mitja de Vilaseca sigui un esdeveniment esportiu sense precedents», assegurava el Francisco.

Les inscripcions per a totes tres curses ja estan obertes, i es poden formalitzar a través de la pàgina web de Naturtime Events (https://www.naturetime.es/).

ció infantil, una xaranga, personatges d’animació taula a taula, festa i berenar infantil, karaoke, sessió musical amb els DJ locals Alex Sunrise, Gabry DC, DJ Salmer i DJ Guibbons. A més, la jornada va comptar, un any més, amb un punt multicolor o de sensibilització envers la violència de gènere. Alguns dels assistents a la

Cristina Serret

Presentació de la Mitja Marató de Vila-seca a l’Hotel La Hacienda de la Pineda.

Vila-seca busca consolidar la seva Mitja marató amb una segona edició

30a edició de la Paella Popular gaudint de la jornada.

AJ. LA POBLA DE MAFUMET

Dos dipòsits pertanyents a la Comunitat de Regants del Gurugú.

Carles Cortés

Les quatre colles de la ciutat de Tarragona tenien amb l’actuació de la Diada Nacional l’última oportunitat de fer proves a plaça de cara a Santa Tecla. La Jove ho va aprofitar a la perfecció estrenant fins i tot el pilar de mèrit, mentre els Xiquets no van tenir el seu dia. Sant Pere i Sant Pau i el Serrallo no van voler tirar més el braç que la màniga i van assegurar-se estructures que ja tenen consolidades. La diada va començar amb pilars d’homenatge a la castellera dels Capgrossos de Mataró, Roser Herreros, que va morir en accident de trànsit el passat divendres.

La Jove de Tarragona va replicar el que havia fet a la seva última sortida a l’Arboç, deixant ben clars els objectius immediats. D’entrada el novè 3 de 9 amb folre de la temporada. Nerviós, però descarregat i vistos els últims assajos amb possibilitats de convertir-lo en castell de 10 a final de temporada. Per continuar el 2 de 8 amb folre i el 5 de 8 amb folre que diumenge es podrien veure amb un pis més per estrenar el cicle de Santa Tecla. El pilar de 6 carregat va ser la cirereta

CASTELLS

al pastís. Quatre anys després la Jove torna a tenir pilar de mèrit absolutament renovat, excepte en el pis de segons.

Els Xiquets de Tarragona arribaven castigats per les caigudes i ho van tornar a pagar. Tot i voler començar amb el 3 de 9 amb folre, les indecisions van obligar a desmuntar el peu i rebaixar expectatives per fer el 4 de 8. A la segona ronda hi van tornar amb el castell de nou, però quan ja gairebé el tenien carregat la canalla no ho va veure clar i el van desmuntar. El 3 de 8 i un intent desmuntat de 7 de 8 van tancar una actuació d’on treure poques conclusions positives.

La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau tornava a actuar després de Sant Magí (gairebé un mes després) amb el clar objectiu d’assegurar-se els castells. Van obrir amb el 3 de 8 que és una garantia absoluta, per completar

Crònica Castellera

a la segona ronda el 5 de 7. Prova d’un futur 5 de 8? L’estan treballant a l’assaig, els queden dues setmanes i ara mateix és una incertesa si podria arribar per Santa Tecla. Van acabar la seva actuació amb el 4 de 7.

@JOVEDETARRAGONA

ACN

Un miler de persones han estat les privilegiades que han pogut visitar el nou Museu Casteller de Catalunya que ha obert portes aquest cap de setmana a Valls. Dues d’elles són Cesc Canela i Eduard Badiella, dels Minyons de Terrassa, que han comentat a l’ACN que és un equipament «digne» i que «es correspon amb la importància del món casteller a Catalunya». De fet, s’han mostrat sorpresos només entrar: «és més interessant del que ens pensàvem», han reconegut. Per l’espai museístic han passat, majoritàriament, vallencs, famílies i castellers. Amb l’obertura al públic, el Museu Casteller és una realitat després d’anys d’entrebancs i de retards. Després d’aquest cap de setmana, la inauguració oficial serà per Santa Úrsula, a l’octubre.

50 anys després que el vallenc i fotògraf Pere Català i Pic imaginés un espai per explicar el món casteller, el Museu Casteller de Catalunya ha obert les seves portes en un cap de setmana ple d’activitats familiars. Diversos visitants han insistit que són unes instal·lacions per passar-hi un matí llarg. «Pensàvem que estaríem una hora, i hi estarem força estona», ha comentat un d’ells. El museu combina elements gràfics i audiovisuals per explicar la història dels castells i que el visitant pugui sentir-se en la pell d’un casteller. Núria Llagostera és vallenca i historiadora, confessa que li ha agradat i que «pot donar una visió general del que és el món casteller», ara bé, discrepa en el «criteri històric i expositiu que s’ha fet servir».

Un altre visitant que ha vin-

A Valls, durant la Diada, es van veure tres castells de nou: dos de la Joves i un de la Vella

Els Xiquets del Serrallo no feien dos castells de gamma alta de set per la Diada des del 2018. El 4 de 7 amb l’agulla a la primera ronda i el 5 de 7 a la segona van servir a la colla per reforçar la confiança en aquestes estructures. El 4 de 7 final va servir per treballar un futur 7 de 7 que està en cartera per Santa Tecla.

A Valls, la Diada Nacional va tornar a evidenciar una Joves

El 3 de 9 amb folre de la Jove de Tarragona ahir al Pla de la Seu.

en bon estat de forma i una Vella que ha de reorganitzar-se per superar les lesions de Sant Fèlix. Els vermells van tornar a descarregar els dos castells bàsics de

nou (3 i 4 de 9 amb folre) i els van acompanyar del 4 de 8 amb el pilar, que no feien des del mes de juliol, i el pilar de 7 amb folre. Els rosats van renunciar a competir

FESTES

completant el 3 de 9 amb folre, el 4 de 8 amb el pilar, el 5 de 8 i el pilar de 7 folrat, castells que treballaran per pujar-los un pis més durant les pròximes setmanes.

gut de Vila-seca, Víctor Pujades, ha valorat positivament la configuració dels espais amb mòduls circulars, «evocant les pinyes», però critica la manca d’espai per circular: «pot ser claustrofòbic».

Pujades és casteller i ha mostrat interès per la museïtzació d’un element com són els castells, patrimoni immaterial de la humanitat.

Llagostera és veïna del barri antic, lloc on es troba el museu. Espera que aquest equipament sigui un «impuls» per la zona després que els últims anys el barri antic s’hagi degradat força.

Un atractiu perquè «la gent tin-

gui ganes de venir a viure-hi», expressa. Amb altres espais, el Museu Casteller ha de configurar una nova anella cultural a la capital de l’Alt Camp.

Balanç positiu

Des del Museu Casteller fan un balanç «totalment positiu», en paraules de la directora, Míriam Mariné. Calculen que han passat més d’un miler de persones entre els tres dies. Mariné ha insistit que és un equipament «molt important per difondre el fet casteller». Per això, el museu s’erigeix com un «altaveu» i com la «casa de tots els castellers».

La benedicció de coques de l’any passat.

Creixell es prepara per la Festa

Major del Santíssim Sagrament

El tercer cap de setmana de setembre Creixell celebra la Festa Major del Santíssim Sagrament. El tret de sortida a la jornada festiva el donarà el DJ Lluís a partir de les 23 h amb una sessió dels anys 80. Prèviament, el Ball de Diables de Creixell habilitarà un servei de bar amb sopars i begudes a la pista esportiva. El dissabte la jornada començarà a les 12 h amb el vermut musical a la rambla de les Moreres. A la nit, el Ball de Diables del

municipi i l’Aguilot de Bonastre duran a terme el correfoc i a partir de les 23 h Maika Band amenitzarà la nit amb el seu concert. Un cop més, l’encarregat de cloure la nit de dissabte serà DJ Lluis. Diumenge es celebrarà la tradicional processó del Pa Beneït i seguidament es durà a terme la processó del Santíssim Sagrament amb l’acompanyament de la Cobla de Ministrers Espremulls i la subhasta de la Coca del Goig. Redacció

ARNAU MARTÍNEZ

Dos visitants observant un audiovisual del nou museu.

«És un museu digne, es correspon amb la importància del món casteller a Catalunya»

LA JOVE MANTÉ EL LLISTÓ DE NOU PER LA DIADA

Concha, Domingo i Varo, alternatives a l’onze amb rendiment immediat

Els tres canvis que va plantejar Dani Vidal van ser els més destacats de la victòria del Nàstic contra el Barça

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic va demostrar contra el Barça Atlètic que tenir una plantilla tan competitiva en cadascuna de les posicions és un dels factors diferencials que han provocat aquest bon inici de lliga.

Després de dues primeres jornades repetint l’esquema inicial, Dani Vidal va apostar per donar unes noves pinzellades a l’equip. Sigui per l’error contra el Rayo Majadahonda o no, Dani Parra i Alexandru Tirlea es van quedar a la banqueta i van entrar Alberto Varo i Pol Domingo. A més, també es va reorganitzar l’atac. Jaume Jardí va acompanyar Pablo Fernández a la davantera i David Concha va ocupar el carril esquerre. El damnificat va ser Marc Fernández, que va haver de sortir de revulsiu a la segona meitat. Aquests subtils canvis van tenir un rendiment immediat, perquè

FUTBOL

La Tercera Federació va donar el tret de sortida ahir i els equips tarragonins es van estrenar amb diferents sensacions. La Pobla de Mafumet d’Adolfo Baines va començar la lliga amb una derrota a domicili contra el Mollerussa per 1-0. El partit va estar igualat fins que, a la segona meitat, Joan Torrents va ser expulsat amb vermella directa. Amb un home menys, la Pobla va acabar perdent. Baines, emprenyat, va destacar que «hem

van brillar contra el Barça Atlètic. Alberto Varo potser va ser qui menys va destacar, però per manca d’oportunitats. El conjunt

blaugrana només va rematar una vegada a la primera meitat i, a la segona, després de l’expulsió, el perill es va atenuar encara més.

BÀSQUET

BARÇA ATLÈTIC

Una jornada plagada d’empats a Primera Federació

La darrera va ser una jornada plagada d’empats al grup 1 de Primera Federació. Només Nàstic, Real Unión, SD Logroñés i Cornellà van aconseguir sumar tres punts, mentre que l’àmplia majoria es van sumar-ne només un amb el 0-0 com a resultat predominant. L’únic equip que ha començat el curs amb el mateix bon estat de forma que el Nàstic és la Ponferradina, que també suma 7 punts. El Teruel, següent rival dels grana, va empatar a zero al camp del Deportivo. Redacció

Pau Víctor i la pilota es va enverinar. A més, l’Àliga de la Canonja també va mostrar ment freda quan havia de perdre temps.

Pol Domingo es va buidar a la banda dreta. El de la Pobla de Montornès va debutar en un partit en el qual va haver de córrer de valent tant per tapar en defensa com per acompanyar l’atac. En la part ofensiva, el lateral va anar de menys a més. A mesura que el Nàstic dominava l’encontre, Domingo es va mostrar més còmode internant-se a l’atac i va augmentar la precisió en els centres laterals. De fet, una de les grans oportunitats de l’encontre va sortir de les seves botes. A la segona meitat, una centrada lateral del jugador del planter grana va acabar amb un remat amb els peus de David Concha al segon pal, però el porter blaugrana, Marc Vidal, va aturar hàbilment el xut.

de tenir més sang freda, aquestes coses no les podem permetre, una expulsió es carrega tot el pla de partit». D’altra banda, el Reus FC Reddis es va estrenar a la categoria per la porta gran. Els de Marc Carrasco van guanyar per 4-0 contra l’Escala en un partit molt complet. Víctor

Oribe, Xavi Molina i Aitor Serrano, per partida doble, van ser els golejadors d’un duel que va ser tota una festa a les graderies del Municipal. Redacció

Amb tot, en les poques vegades que va haver d’intervenir va transmetre seguretat. Primer, volant per atrapar un remat de

cap de Gerard Martín al primer temps i, segon, reaccionant amb rapidesa quan el refús de Pol Domingo va topar amb les cames de

El CB Valls s’imposa amb comoditat al CB Granollers

El CB Valls de Víctor Neila va començar la Lliga Catalana amb força. Els de l’Alt Camp van superar amb comoditat al CB Granollers per 82-70 en un partit en el qual van estar per sobre en el marcador en tot moment. Després de les bones sensacions, tot i la derrota, del primer amistós, els de Neila van traslladar-ho amb contundència a la Lliga Catalana. Aquesta vegada, tots els jugadors del conjunt vallenc van estar dispo-

nibles i van colpejar fort amb un primer parcial demolidor (25-1). Els vallencs van saber aguantar l’avantatge durant els següents quarts per acabar de rematar el rival amb un dominador últim quart. El següent repte dels de Neila és el CB Igualada aquest diumenge. D’altra banda, el CBT i el CB Salou comencen aquesta setmana la Lliga Catalana LEB. El CBT juga contra l’Hospitalet dissabte i el Salou contra el Prat diumenge. Redacció

De fet, David Concha va ser qui més va sorprendre de les novetats. El de Santander va mostrar unes petites espurnes del que és capaç de fer per la banda esquerra. Durant gran part del partit, ell va ser el perill del Nàstic, driblant amb alta qualitat els defensors blaugrana. Vidal el va haver de canviar en el seu punt àlgid perquè tenia targeta groga i no volia arriscar l’expulsió d’un jugador que també va destacar en el joc sense pilota amb la seva pressió.

La FFB Reus i el Riudoms comencen la lliga sumant

El futbol femení va arrencar el darrer cap de setmana i el Riudoms i la Fundació Futbol Base Reus van començar puntuant. El conjunt riudomenc dirigit per Raúl Lucha va estrenar-se amb un empat a u contra el Seagull de Badalona a Tercera Federació. El conjunt badaloní, que va acabar en les primeres posicions l’any passat, va colpejar en els primers cinc minuts de partit amb un gol d’Aina Sararols. Les de Lucha van reacci-

onar gairebé a l’instant i Laura Mas va empatar el duel. Tot i les diferents ocasions, la igualtat en el marcador es va mantenir fins al final. D’altra banda, la Fundació Futbol Base Reus es va estrenar amb un empat a zero contra el Cerdanyola. El conjunt entrenat per Marc Mestres va aguantar el tipus contra un rival que l’any passat va lluitar per l’ascens i que el Reus es va assabentar del canvi de categoria el darrer dijous. Redacció

Una de freda i una de calenta en l’estrena de la Pobla i el Reus

FUTBOL

David Concha pispant la pilota al jugador del Barça Atlètic, Héctor Fort.

SUCCESSOS

El nombre de morts pel terratrèmol del Marroc ascendeix a prop de 2.900

La UME ha començat a actuar a la zona afectada mentre es desplacen més equips de rescat

Agències

El balanç de les víctimes del terratrèmol que va afectar el Marroc el passat divendres va ascendir, en el tancament d’aquesta edició, a quasi 2.900 morts. Concretament, el Ministeri d’Interior marroquí apunta que la catàstrofe natural ha deixat 2.862 morts, dels quals 2.530 van morir sepultades. A més, les fonts oficials assenyalen que hi ha 2.562 ferits en les diferents regions afectades.

El Ministeri d’Interior marroquí va indicar en un comunicat que les autoritats del país han realitzat «una avaluació precisa» de les necessitats sobre el terreny, tenint en compte el fet que «la falta de coordinació en aquests casos podria tenir uns resultats contraproduents». Fins ara el Govern de Rabat ha acceptat l’ajuda de quatre països: Espanya, Qatar, el Regne Unit i Emirats Àrabs.

L’equip de rescat espanyol de la Unitat Militar d’Emergències (UME), desplegat en alguns pobles del sud del Marroc assotats pel terratrèmol del passat divendres, han començat a trobar cossos a les poblacions de difícil accés. El cap de l’equip USAR del quart Batalló de la Unitat Militar d’Emergències (UME), Comandant Enrique Bascuas Figueras, va explicar que «ja tenim llocs clars on podem treballar en coordinació amb les autoritats locals marroquines que ens han proporcionat i són llocs de difícil

JUDICIAL

accés. Per a portar a tot el nostre equip va resultar molt complicat i estem intentant accedir a ells. Hi ha un altre personal que si ha aconseguit accedir i estan excavant».

Més ajuda en camí

Un equip mèdic format per una infermera i un metge, i 16 bombers de l’Equip de Rescat d’Emergències de Catalunya van sortir ahir a tarda de l’aeroport de Barcelona cap a Marràqueix per

L’Audiència Nacional admet la querella de la Fiscalia contra Rubiales

Se l’acusa de delictes d’agressió sexual i coacció

EFE

El jutge de l’Audiència Nacional Francisco de Jorge va admetre ahir a tràmit la querella de la Fiscalia contra el ja expresident de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF) Luis Rubiales pels delictes d’agressió sexual i coaccions pel petó que va donar a la jugadora Jenni Hermoso després de la final del Mundial. El magistrat va dictar ahir un acte en el qual inicia diligències prèvies i dona trasllat de la querella a Rubiales perquè tingui «ple coneixement dels fets imputats» i pugui exercir el seu dret de defensa. A més d’admetre a tràmit la querella, De Jorge ja ha

acordat les primeres diligències per a investigar els fets, que van tenir lloc en el lliurament de trofeus del Mundial de futbol femení que va guanyar la selecció espanyola en Sídney el passat 20 d’agost. En concret, el jutge ha ordenat RTVE els vídeos que recullin el moment del petó «des de tots els angles en el qual el querellat besa a la denunciant», i també els minuts immediatament anteriors i posteriors al fet relatius a la celebració del triomf de la selecció. També requereix al diari El País el vídeo de la celebració en el vestuari que té penjat a internet i al diari AS el dels moments del petó i quals-

ajudar a rescatar supervivents del terratrèmol. Hi seran fins divendres i la seva prioritat, segons explica el seu coordinador, Sebastià Valle, és localitzar persones amb vida. «Se’ns obre una finestra d’actuació de cinc dies on encara podem localitzar persones vives. L’objectiu és actuar abans no es tanqui aquesta finestra», va assegurar. Per fer-ho, l’equip compta amb dos gossos ensinistrats i personal expert. A Marràqueix els esperen les auto-

ritats locals, que els indicaran on intervenir. «No sabem com està la situació allà, però sí sabem que estan desbordats i nosaltres portem material per ajudar i atendre persones», a explicar la infermera de l’Hospital Clínic de Barcelona Meritxell Cascán. El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va desaconsellar a tots els col·legiats viatjar pel seu compte al Marroc amb la intenció de prestar ajut sense el suport d’una entitat responsable.

LOTERIES

El primer premi de la Grossa de la Diada és per al 21111

El bitllet de la sèrie 29 rebrà dos milions d’euros

ACN

El primer premi de la Grossa de la Diada ha caigut per al 21111 després del sorteig celebrat aquest dilluns al migdia a la seu de Loteries de Catalunya. El bitllet de la sèrie 29 ha rebut el Premi extraordinari, dotat amb dos milions d’euros, mentre que la resta han estat guardonats amb 50.000 euros. El segon premi ha estat per a 00700, amb 20.000 euros; i el tercer premi per al 31.152 amb 10.000 euros. A banda, hi ha un segon reintegrament, el 6, que dona dret a cinc euros, i diversos premis

ECONOMIA

per aproximacions que van dels 5 euros als 2.000 euros en funció del premi. Un cop celebrat el sorteig de la Diada, a partir d’aquest dimarts es començarà a comercialitzar la Grossa de Cap d’Any. En aquest cas, el primer serà de 200.000 euros per bitllet. El sorteig de celebrarà el pròxim 31 de desembre. A més, aquest dimarts també es posarà a la venda La Grossa del divendres Especial La Castanyada amb un premi extraordinari de mig milió d’euros per bitllet de cinc euros. El sorteig tindrà lloc el 27 d’octubre.

La UE eleva la previsió de creixement de l’economia d’Espanya fins al 2,2%

La taxa d’inflació és la més baixa de l’eurozona

ACN

sevol altres relacionats amb els fets. Per part seva, al diari La Vanguardia l’instructor sol·licita el vídeo de la celebració en l’autobús de la selecció espanyola de futbol femení.

D’altra banda, Luis Rubiales, tot i que va assegurar reiteradament que no anava a dimitir, va

presentar el diumenge a la nit la seva dimissió de la Real Federació Espanyola de Futbol després de més de cinc anys al capdavant de la institució. Ho va fer vint-iun dies després de l’episodi que va provocar un renou mundial que va portar la FIFA a inhabilitar-lo durant noranta dies.

La Comissió Europea va elevar en tres dècimes la previsió de creixement de l’economia espanyola per al 2023, fins al 2,2%. Brussel·les atribueix aquesta millora a «l’efecte arrossegament» del 2022 i a una millora «robusta» durant la primera meitat del 2023, on la recuperació del consum privat i el rebot de sectors com el turisme han accelerat la millora del PIB. Pel que fa a la inflació, l’executiu comunitari va rebaixar en quatre dècimes la taxa prevista per al 2023, fins al 3,6%. Segons les estimacions publicades ahir, la Comissió situa Espanya com la

principal economia de l’eurozona que més creixerà aquest 2023. Alhora, es preveu que l’Estat registri una taxa d’inflació més baixa que Itàlia, França i Alemanya. Per la vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Nadia Calviño, les dades presentades ahir «confirmen que l’economia espanyola serà la que més creixerà el 2023» i que «continuarà liderant el creixement de la zona euro el 2024». «Això demostra que la nostra política econòmica ens permet afrontar amb confiança el moment d’alentiment, tant a Europa com a nivell internacional», ha afegit.

L’expresident de la RFEF, Luis Rubiales.

Una parella de marroquins comprovant el que poden rescatar de les restes de casa seva.

El cor de cambra de Montserrat té les primeres escolanes de la història

Els cantaires també duen saia i roquet, la tradicional vestimenta, però a diferència de l’Escolania, no hi viuran cada dia

ACN

Imatge inèdita aquesta Diada a la Basílica de Montserrat. Schola Cantorum, el cor de cambra mixt de Montserrat, va actuar ahir per primer cop a la història. El cor està format per 29 nois i noies d’entre 17 i 24 anys i dirigit per Pau Jorquera, sotsdirector musical de l’Escolania. Per Sira Sadurní, una de les membres del cor, formar-ne part és «un somni des que tenia 9 anys. Soc de les moltes que vaig voler entrar a l’Escolania i em van dir que no». Schola Cantorum compartirà amb l’Escolania instal·lacions i vestuari. També duen saia i roquet, la tradicional vestimenta, i se’ls considera escolans i escolanes. Ara bé, a diferència de l’Escolania, no hi viuran cada dia. Només hi conviuran un cop al mes.

La Mireia González té 18 anys i tots els seus germans ja han passat per l’Escolania o tenen intenció de fer-ho. Ella, al ser una noia, mai havia pogut, però ara, per fi, veurà complert el seu

somni. «Feia anys que pujava a Montserrat i pensava: Quin privilegi estar aquí», explicava González. La Mireia és una de les

29 persones que formen part del nou cor mixt de Montserrat, que està format per nois i noies d’entre 17 i 24 anys. Una altra de les

integrants del nou cor és la Sira Sadurní, una jove de 23 anys. Relatava que, quan era petita, li hagués agradat molt poder entrar

a l’Escolania i confia que en un futur pròxim les noies puguin ser escolanes de ple dret. «Si veuen la necessitat, segur que els monjos s’asseuran i ho debatran», va exposar. La Sira explicava que el funcionament del nou cor és molt beneficiós per a ells, ja que els permet compaginar els estudis en altres centres i només han de pujar a Montserrat el cap de setmana que tenen actuació.

La Schola Cantorum es va estrenar ahir amb una actuació a la Basílica de Santa Maria. Abans de cantar, l’abat de Montserrat, Manel Gasch, va presidir l’acte de vestició dels nous escolans i escolanes amb la tradicional saia i roquet. Schola Cantorum no serà un cor professional, sinó de joves que s’estan formant en estudis musicals. Per aquest motiu, a les noies se les podrà anomenar escolanes. Cantaran un cop al mes, i sempre que sigui a Montserrat, els nois de l’Escolania descansaran i passaran més temps amb les famílies.

DEFUNCIONS

Reus Juan Aparicio Tubau. Ha mort a 83 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.

Maria Lluïsa Martín Sanahuja. Ha mort a 68 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.

Les primeres noies que que formen part del cor mixt de Montserrat.

diarimés 12/09/2023

EDITORIAL

La cultura és política

La consellera de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, explica en l’entrevista que apareix en aquesta edició del diari, l’objectiu de poder establir un Pla Estratègic de Cultura per la ciutat. No és un objectiu menor i, segons expressa Ramos, la voluntat és arribar a consensuar un document amb totes les forces polítiques. És a dir, crear un full de ruta que, independentment qui mani al consistori, continuï marcant la política cultural. La tasca per crear el Pla Estratègic compta amb la col·laboració de la URV i la participació d’altres conselleries. La dificultat més gran de tot plegat és que amb la cultura també es fa política i les bones intencions de la consellera poden quedar travades inexorablement en un entramat en el qual confluiran molts interessos i, malauradament, poca disponibilitat econòmica. Perquè a l’hora de planificar l’abast d’un pla d’aquestes característiques, també cal definir quin és el pes que l’equip de govern li vol donar a la cultura i això no vol dir altra cosa que fer assignacions pressupostàries suficients. O aconseguir-les d’altres estaments, tot i que el ‘manà’ europeu postpandèmia no és inesgotable. La cultura serveix per a delimitar, efectivament, objectius polítics. Incidir en centres cívics, apostar per espectacles populars o simplement promoure preus més accessibles, són eines culturals que tenen enfilalls polítics. Això fa preveure que posar d’acord les voluntats de diverses formacions per establir criteris comuns de gestió cultural sigui una tasca, com a mínim, molt complicada.

+ CONFIDENCIAL

Ja es pot descarregar l’app Santa Tecla

L’aplicació oficial de les festes de Santa Tecla ja està disponible per descarregar als mòbils Android o iOS. En l’aplicació es pot consultar tot el programa com si es tractés de la versió física, subratllar els actes, consultar tots els actes subratllats, ordenats per dies i cercar l’acte que desitgis d’entre quasi 400 actes d’enguany, entre altres. Segons apunten des de l’Ajuntament, aquesta aplicació renova la versió de prova que es va fer l’any passat.

Edita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Marc Just

Directora de publicitat: Contxi Joan

Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Sergi

Peralta, John Bugarin, Cristina

Cuadrat, Oriol Castro i Helena Viñas.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Domènech i Montaner, més que un personatge

JOSEP MARIA BUQUERAS

BACH

Tot el mes de setembre al Pati Jaume I, a la plaça de la Font tarraconense, podem veure l’exposició Domènech i Montaner. Patrimoni mundial. A la recerca de l’art nacional perdut’. Francesc Guàrdia Vial, va escriure l’any 1924 sobre DiM.: «Son amor a l’arquitectura i a Catalunya el porta a estudiar tot allò que podia demostrar la importància d’aquella a les diferents èpoques. Es proposà ser un Viollet de l’art català i, amb aquesta fi, destinava totes les estones lliures a anar pels pobles on quedaven restes de monuments arquitectònics d’altres temps, aixecant plànols, fent croquis, traient vistes i furgant a les sagristies a la recerca de notícies que poguessin interessar. Cents i cents de paperetes, proves i dibuixos, proven aquest treball de benedictí fet per en Domènech i que constitueix una veritable riquesa per a qui sàpiga treure’n profit». Aquest escrit correspon al text del plafó en el qual figuren els crèdits d’aquest esdeveniment cultural., organitzat per la Generalitat, amb el suport de Canet de Mar i el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, sent comissaris els historiadors Carles Sáiz i Gemma Marti, que juntament amb Xavier Mas, són els autors dels textos.

L’exposició que és itinerant, consta de 18 plafons organitzats amb sis temes que ens

TRIBUNA

permetran conèixer aquest arquitecte, que també va ser historiador i polític. Vols fer amb mi aquest passeig domenequià?

1. LA RENAIXENÇA I L’EXCURSIONISME. La descoberta del país. DiM era un home forjat ideològicament dins aquest moviment i estava vinculat a l’Associació Catalanista d’excursions científiques i a l’Asociación de Arquitectos de Cataluña, entitats desde les qual es fomenta la redescoberta del patrimoni medieval.

2. LA TARRACONENSIS. Les arrels del territori. Tarraco, capital de la Hipania citerior i Barcino, punt comercial i productiu eren ciutats amb categoria de colònia de la Tarraconensis. DiM es va interessar per l’arquitectura clàssica i coneixia força bé el patrimoni romà. Fotos de l’aqüeducte de les Ferreres i de l’Amfiteatre, Monestir de Poblet, Arc de Berà i dibuixos en perspectiva de la Tarragona romana i de la Vil·la romana de Centcelles.

3. EL ROMÀNIC. Els orígens de la nació. DiM a inicis del segle XX escriu una història de l’art romànic català. Des de 1901 professors i alumnes visiten regularment Poblet, les Seus de Tarragona i Tortosa, les esglésies de Terrassa, la Seu Vella de Lleida i la Catedral de Girona. El 1904 l’arquitecte viatja per l’Alt Urgell, la Cerdanya, els Pallars, la

Noguera i l’Alta Ribagorça. A més de l’arquitectura, s’interessa per les seves pintures murals.

4. EL GÒTIC. La llum de la corona catalana. DiM, l’any 1882 amb els reusencs Eduard Toda i Pau Font de Rubinat van passejar per la Conca de Barberà, i sobretot per Poblet amb els seus alumnes de l’Escola d’Arquitectura fent treballs de camp. Fotos històriques i recents del monestir benedictí.

5. EN BUSCA D’UNA ARQUITECTURA NACIONAL. L’eclecticisme del nou art. L’any 1878 Domènech publica l’article «En busca d’una arquitectura nacional» que ha estat un referent per molts historiadors de l’historicisme que critica, i el seu pas a l’eclecticisme.

6. L’HOSPITAL DE SANT PAU I EL PALAU DE LA MÚSICA. Domènech recull en aquest projecte, que va tenir en l’Institut Pere Mata reusenc el seu precedent a base de pavellons aïllats, els darrers avenços en l’arquitectura hospitalària europea i s’inscriu en les tècniques higienista més avançades. Respecte al Palau de la Música Catalana adapta el projecte a un solar estret i irregular, aplicant amb excel·lència les lleis d’acústica. Aquest any DiM. s’han organitzat molts actes arreu de Catalunya, sobretot a Barcelona, Reus i Canet de Mar. Ara tenim l’oportunitat d’aproximar-nos a la biografia d’un personatge ínclit i força influent, no sols a Catalunya. Crec que a més de veure i recordar el magnífic llegat arquitectònic pels carrers, passejos i avingudes de les nostres ciutats, no te’n penediràs d’anar a la recerca d’un vessant força desconegut d’un arquitecte, que és més que un personatge.

L’efecte de la manipulació de la història és un fet repetitiu al llarg de molts anys, es parla, com una qüestió inapel·lable que «la història l’escriuen els guanyadors» i que, per tant, són aquests els que fixen «moments» i la resolució dels mateixos en funció d’una lectura partidista i interessada.

Si el tema l’analitzem en perspectiva, és possible trobar «matisos» al que s’ha escrit, o el que realment «ha quedat» com veritat absoluta, per la societat, una altre cosa és quan parlem de «història recent» on entren alternatives variables com les «llegendes urbanes» que inclús poden trastocar realitats fora de dubte, en funció d’una «consolidació social» de determinades explicacions o els que l’escriuen.

nar en funció de l’interès particular de torn. Segurament, el que dic, ens posiciona en un marc interpretatiu manipulat, on no està de més el favoritisme evident que es produeix, respectable, però que pot estar fora de la imparcialitat del moment que es vol analitzar.

Realment les lectures interessades el que suposen és produir conclusions diverses i visualitzar «històries diferents» pel mateix assumpte, amb el que això suposa per una societat por informada i manipulada, en funció d’uns «anuncis informatius» on, en la majoria d’ocasions, ni coneixem als que emeten opinions o sentencies respecte al succeït.

No sé si com col·lectivitat ens podem permetre el luxe de llegir el nostre passat en funció de qui l’explica avui, oblidant, fins i

No sé si com col·lectivitat ens podem permetre el luxe de llegir el nostre passat en funció de qui l’explica avui

on «la veritat, la manipulació i la mentida», s’ha assentat de manera evident, en un exercici d’anàlisi dels temes absolutament fora de la realitat. Molts son els exemples del que esmento al llarg del que ha estat el nostre món als darrers anys, on poden existir posicions consensuades i, en tot cas, ingents volums d’història, però què suposa el tema quan parlem d’altres variables històriques, què ha succeït arreu del món, i que no son objecte de pel·lícules, debats, discussions, etc., i que ens agradi o no, conformen la nostra viència d’avui; per tant, el que parlo exigeix dosis de responsabilitat compartida sinó volem que la manipulació del nostre «ahir» sigui un fet emblemàtic en negatiu. No crec, a més, que existeixin formules per reconduir tot el que esmento, doncs és evident que els interessos per llegir la història sempre faran que guanyin els més poderosos de torn, amb les implicacions de present i futur que suposaran determinades opcions, lluny de l’objectivitat que seria exigible.

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Manel de Falla, C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de:

A casa nostra, on som molt aficionats a veure «el passat» en funció de la realitat present, la cosa encara es complica més, doncs fem lectures de realitats properes sense valorar les variables del moment i donant com verdaderes realitats actuals, des d’una visió partidista, com argument final per dictami-

tot, els documents i les evidencies objectives que ens poguessin donar lectures imparcials, avui pràcticament inexistents.

La consolidació del marc que esmento, que converteix la història en un «camp de batalla interpretatiu», ens ubica en un espai

En el marc vigent de multiplicitat de mitjans de comunicació que busquen el seu punt de referència per conquerir el poder, al preu que faci falta, és evident que la història és un punt de referència obligat en la manipulació, segur que està a l’ordre del dia, malgrat els «discursos» per «vendre» la transparència com una proposta, però sempre lluny de la veritat.

Cristina Serret serret@diarimes.com

De petit volia ser pilot d’aviació, però Joan Bautista Cubells va acabar escollint una professió que l’ha acabat apassionant. Ha exercit als Estats Units i també a Londres i a Catalunya. Entre altres reconeixements, aquest tarragoní ha rebut el Premio Nacional de Cirugía Cardiovascular (2021) o el Premi Europeu al Millor Cirurgià cardiovascular (2021).

—Quines qualitats defineixen un especialista com vostè, per ser reconegut com un dels millors cirurgians?

—Hi ha quatre termes acceptats i reconeguts que defineixen la manera de treballar. Has de ser clar, concís, concret i contundent. Clar, perquè sempre s’ha de dir la veritat. Concís, perquè no t’has d’estendre en l’explicació. Concret, perquè ha de quedar clar el que estàs dient, i contundent, perquè mai puguin arribar a discutir la teva decisió. —Què el va fer escollir aquesta especialitat?

—El meu pare era pediatre. Un gran pediatre, que va arribar a ser director de Sant Joan de Déu, a Barcelona. Quan es va casar i va arribar el primer nano, va decidir que també havia de ser pediatre. Però a mi els nens em fan por. Així que vaig marxar a Londres per fer-mer cirurgià

SUDOKU

Nivell mitjà

cardiovascular. El cor i tot el que l’envolta sempre m’han agradat molt i, en canvi, la medicina de microscopi i fonendoscopi, no. Necessitava fer alguna cosa que m’estimulés i, fins i tot, fos una mica arriscada.

—Vostè treballa directament amb l’òrgan vital. Com és, tenir un cor a les mans?

—El cor és un múscul que es mou de forma automàtica, i que representa la vida. Si s’atura, es para la vida. La meva filosofia és ajudar a que la gent pugui viure sense patir i de forma digna.

—Sembla una feina apassionant, però també carregada de pressió. Imagino que amb els anys de professió ha après a gestionar-la.

—Sí, amb els anys t’hi acostumes i acabes dominant la situació. Però també és veritat que, de vegades, el cop és tan fort que trigues temps a recuperar-te. Afortunadament, ja fa molts anys que no he viscut una situació com aquesta. Però tinc molt present l’últim malalt que se me’n va anar de les mans. Era un nen de quatre anys amb una malformació cardíaca irreversible. En aquella època no es feien trasplantaments de cor…

—De quina manera ha evolucionat, la cirurgia cardiovascular, des que va començar?

—Ha passat molt de temps… 47 anys! Quan vaig començar, les intervencions duraven una mitjana de sis hores. Avui estem en una hora i mitja. I l’estada posterior a l’hospital era d’entre 10 i

L’especialista tarragoní ha rebut entre altres reconeixements el Premi internacional de Cirurgia Cardiovascular MEDICINA

15 dies, mentre que ara no arriba a dos dies.

—Recorda el seu primer trasplantament?

—Sí, va ser l’any 1985 a l’Hospital de Sant Pau, amb el doctor Josep Maria Caralps.

—En quin punt estem, pel que fa als avenços en el seu camp?

—Estem més a prop del que la gent es pensa de poder fer trasplantaments d’òrgans que no siguin humans. Diversos grups d’investigació estan treballant amb cors d’animals que tenen una estructura cardíaca molt semblant a la humana. És el

cas del porc i de la guatlla. El de guatlla, seria útil només per als nanos.

—A més d’exercir com a cirurgià, vostè també és professor. Què creu que és el més important que ha de saber, un futur cirurgià cardiovascular, a banda dels coneixements tècnics?

—Quan els estudiants surten de la universitat, tenen un títol que els diu que són metges, però és amb el temps que s’aprèn a controlar la situació. El més important és saber que tu tens el control sobre el malalt que està a la taula, mai a la inversa.

—Quins han sigut els seus grans mestres?

—La persona que m’ha ensenyat a ser qui soc i a comportar-me com ho faig és el professor Valentí Fuster. I també he tingut grans caps, com els doctors Marc Murtra i Josep Maria Caralps.

—A l’hora dels agraïments, sempre esmenta la mare.

—Sí. Sense ella, el seu suport i el seu saber fer, mai hauria arribat on soc. És una dona que sempre ha tingut el cap molt ben posat.

Però, a més, també vull destacar la meva dona i els meus fills. És difícil conviure amb algú que fa una feina com la meva, he tingut la sort de tenir una dona que té molt clar on és i com em vol.

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Estat del cel

El cel quedarà entre mig i molt ennuvolat al matí a la meitat oest, o puntualment cobert, mentre que a la resta estarà mig ennuvolat sobretot per núvols mitjans que circularan de sud a nord. A partir de migdia, el cel estarà entre mig i molt ennuvolat en general, amb el creixement de nuvolades que deixaran el cel cobert.

Temperatura

La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta, tret de les cotes altes del Pirineu on baixarà lleugerament. La temperatura màxima baixarà entre lleugerament i moderadament a l’interior i serà similar al litoral.

EL TEMPS 21º

Màxima Mínima

GERARD MARTÍ

«AJUDO A QUE LA GENT VISQUI SENSE PATIR I DE FORMA DIGNA»

Juan Bautista Cubells Cirurgià cardiovascular

El doctor Cubells, a Tarragona, amb el Premi a l’Excel·lència mèdica.