Dilluns 18 de setembre de 2023

Onze castells de nou i gamma extra al primer Diumenge de Santa Tecla

TARRAGONA El 4de9sf de la Vella, el 3de10fm carregat dels Verds i el 2de9fm de la Jove, castells destacats de la diada. P2-3

ESPANYA

Pedro Sánchez: «Espanya badalla davant la descomunal pèrdua de temps de Feijóo»

El president del Govern dona per fet el pacte per a la seva investidura mentre el popular diu que no sap si la guanyarà o no. P12

Endesa revisa el cost de soterrar les torres de la urbanització El Pinar de Reus

CIUTAT El projecte inicial podria encarir-se, però els ajuntaments implicats i la Generalitat confien que això no retardi la seva execució. P7

ESPORTS

El Nàstic es treballa la victòria contra el Teruel i dorm líder (0-1)

Trigueros va solucionar el duel marcant una jugada d’estratègia. P10-11

CIUTAT

El port de Tarragona espera un creixement «moderat» de creuers amb la nova terminal

Les obres de construcció de la infraestructura, amb un pressupost de 5,5 milions d’euros, estaran enllestides l’abril vinent P5

GERARD MARTÍ

DIADA D’IL·LUSIONS, DEURES I REPTES

La Vella recupera el 4de9sf, la Jove completa el 2de9fm, els Verds carreguen el 3de10fm i els Xiquets repeteixen els bàsics de 9

Carles Cortés

Les tres hores i mitja de diada castellera a la plaça de la Font van deixar tota mena de castells, conclusions i moments per assa borir i analitzar. Cinc gamma ex tra i sis castells de nou van posar

el llistó d’aquest Primer Diumen ge de festes 2023 a l’alçada de la prepandèmia. Millor actuació de la temporada de la Jove, excel· lent 4 de 9 sense folre de la Vella eclipsant el 4 amb el pilar, els Verds de 10 amb ambició, però una caiguda dura, i els Xiquets fent els deures més difícils i dei xant pendent, sorprenentment, el castell de vuit. I aturades in esperades, pluja inicial i calor sufocant final, una plaça plena que amb el pas del temps queda va buida, gesticulacions que no agraden, càntics... En definitiva

tot allò que genera una diada castellera de primer nivell.

Els castells a Valls s’entenen des de la rivalitat i el paper que tenia la Vella abans de començar l’actuació no era fàcil, tenint en compte el que havia fet el dia an terior la Joves a Altafulla. Però, va esquivar aquesta pressió extra de manera brillant des de la primera ronda, quan va tornar a descar regar el 4 de 9 amb folre i pilar. El cinquè de l’anym, que si va patir en algun moment va ser quan el pilar va quedar sol.

El moment més esperat era a

la segona ronda quan els rosats tornaven a provar el 4 de 9 sen se folre. No el feien des de San ta Úrsula 2019 i l’últim provat, al Concurs 2022, va ser amarg amb una caiguda que els va reti rar de la lluita pel títol i deixant diferents lesionats. La Vella va tornar a mostrar la seva qualitat descarregant lo excel·lentment, sense patir i, fins i tot, amb la ca nalla de la colla reconeixent a la televisió que havia estat «fàcil». Els càntics van evidenciar que els dubtes de les setmanes pas sades es van esvair. Van rematar

la feina amb el 4 de 9 amb folre a la tercera ronda i pilar de 7 folrat per assolir la millor actuació que han fet a la represa.

Els Castellers de Vilafranca havien anunciat el castell de 10 mostrant novament l’ambició amb la qual arriben cada any a Tarragona. Van començar amb el 2 de 9 amb folre i manilles, un castell que enguany els havia donat feina i servia per escalfar i mesurar la gent que tenien pel possible castell de 10 de la sego na ronda. Descarregat a la prime ra ronda, tot i les complicacions

al nucli de les manilles i el folre. Va ser el millor «assaig» per al 3 de 10 amb folre i manilles de la segona ronda que va pujar re mogut, però es va carregar sense problemes. A partir d’aleshores, la lluita de quarts i quints es va accentuar i es va acabar trencant amb una caiguda lletja, ja que la pinya es va enfonsar i va causar alguns lesionats. Els Verds no van voler córrer més riscos i, a la tercera ronda, van completar el 4 de 9 amb folre, el desè que des carreguen aquesta temporada. La caiguda del tres va impedir a

D’esquerra a dreta, el 3de10fm carregat dels Castellers de Vilafranca, el 4de9fp de la Vella, el 2de9fm de la Jove de Tarragona i el 4de9f dels Xiquets, ahir, a la plaça de la Font.

la colla fer cap pilar de mèrit per tancar la seva actuació.

En aquesta diada del Primer Diumenge la Jove tenia un deu re i una il·lusió. El primer el va poder completar, però la segona haurà d’esperar. Abans de tot això, va començar l’actuació des carregant el 3 de 9 amb folre, el desè de l’any que permet visua litzar un futur 3 de 10. Els deures estaven a la segona ronda, el 2 de 9 amb folre i manilles. Carregat per Sant Magí, desmuntat a la

Cinc gamma extra i sis castells de nou van posar el llistó a l’alçada de la prepandèmia

La Jove va entrar en èxtasi quan va completar el 2de9fm per tercera vegada al seu historial

Festa Major del Catllar. A la ter cera va ser la vençuda i la Jove va entrar en èxtasi quan el va com pletar per tercera vegada en el seu historial. S’obria la porta de la gran il·lusió de la tercera ronda amb l’intent de 5 de 9 amb folre. No el portaven a plaça des de 2017, però el castell ja no va pu

jar com calia. Van desmuntar dos peus, un d’ells obligats per un problema sanitari, i quan va ser la bona va acusar el cansament d’una diada llarga. Dissabte vi nent, per la diada de Santa Tecla, tenen una nova oportunitat de provar lo i per això van decidir fer el 4 de 9 amb folre a la tercera ronda. El pilar de 6 carregat va tancar la seva actuació. Els Xiquets de Tarragona teni en el camí marcat des de fa dies i la veritat és que els primers pas sos els van complir a la perfec ció. Sortida de 3 de 9 amb folre per treure’s l’espina de la Diada nacional quan van fer un intent desmuntat. Descarregat sense massa dificultats per atacar el 4 de 9 amb folre que també van poder completar després de fer un intent desmuntat. Amb els dos castells bàsics al sarró, no més quedava rematar la feina amb una carta «segura». Però tot el contrari, perquè una doble ensopegada amb el 7 de 8 que van desmuntar dues vegades va tancar una diada que no ha de fer los oblidar la importància de repetir novament els dos castells bàsics de nou en una mateixa actuació. La feina per al final de temporada serà convèncer a la canalla que els troncs estan ben treballats.

La Víbria celebra el 30è aniversari amb una cercavila de foc i nova indumentària

‘La Serrallenca’ va presentar els vestits, dissenyats per Edu Polo, baixant les escales de la Catedral

John Bugarin

Tarragona va viure ahir el punt àlgid del 30è aniversari de la seva tan estimada Víbria. La Serrallenca, acompanyada de deu bèsties d’arreu del país, va omplir la Part Alta d’espurnes en el primer diumenge de la Fes ta Major de Santa Tecla. Els por tants de la Víbria van aprofitar la celebració d’aquesta efemè ride per estrenar nou vestuari, després d’haver estat vint anys lluint la mateixa indumentària. Han apostat per mantenir la línia de la vestimenta tradi cional, donant continuïtat a l’essència serrallenca d’aquesta

peça creada per Josep Agustí el 2003. La nova indumentària està dissenyada per l’Edu Polo, confeccionada per Olívia Cros i pintada per Mª Teresa Gallego. El beige clar continua sent el color principal dels nous vestits. A la casaca, es dilueixen taques negres i vermelles. D’una mane ra abstracta es poden veure re presentats els pits de la Víbria a la part davantera, la cua a la part posterior i les ales al llarg de les mànigues. Per la seva banda, els portants vesteixen de negre amb tocs vermells.

La Virgília de Torredembarra, el Drac de Llorenç del Penedès,

el Cabrot del Vendrell, el Drac de Sant Jaume dels Domenys, el Drac d’Olivella, el Drac de la Geltrú, el Drac de Lavern El Ma sellot, el Basilisc de Mataró, Lo Carranco Bilandó de Cervera i el Drac de Vilanova i la Geltrú van ser les acompanyants de luxe de la Víbria, en una cercavila de foc que va arrencar des de la plaça de la Font. Les bèsties van fer camí fins a la plaça del Rei per, després, enfilar cap a la plaça de les Cols. Allà, el públic va poder gaudir de les enceses de lluï ment de les bèsties convidades.

Però la veritable protagonista, com no podia ser d’altra mane

ra, va ser la Víbria, que va baixar amb majestuositat i virtuosisme les escales de la Catedral, fent el que millor sap fer: il·luminar el cel amb les seves espurnes. Emoció, alegria i por es barre java entre la gentada, que no es va voler perdre la presentació. Aquest moment tan icònic, que es convertirà en una de les es tampes d’aquesta Santa Tecla 2023, va servir per presentar els nous vestits de la Víbria i de la Vibrieta, que també va ser pre sent a la plaça de les Cols.

La gran festa de la Víbria va fi nalitzar a la plaça de la Font amb una encesa conjunta.

El moment àlgid de la celebració del 30è aniversari de la Víbria es va viure ahir, quan es va presentar els nous vestits dels portants.

GERARD MARTÍ

La Jove celebrant el 2de9fm, ahir, a la plaça de la Font.

Arrenca amb èxit rotund la 33a edició de la Festa per a Tothom

Dow ha donat, un any més, suport a aquesta iniciativa que promou la inclusió a les festes de Santa Tecla de persones amb discapacitat

Redacció

Èxit en l’inici de Festa per a Tothom. El passat dissabte es van aplegar al Balcó del Mediterrani més de 300 persones en l’acte que marcava l’inici de la 33a edi ció d’aquesta iniciativa que pro mou la inclusió de persones amb discapacitat a les festes de Santa Tecla i que està impulsat per l’Ajuntament i Dow. Aquesta és una de les edicions més especi als de Festa per a Tothom, ja que també se celebra el 5è aniversari de la geganta Frida. De fet, el 9 de setembre ja es va viure una festa d’aniversari amb una cercavila de gegantes i la presentació d’un nou ball de la Frida. Després de l’acte de dissabte, la Festa per a Tothom continuarà el dijous amb les activitats Café, copa i puro per un duro i l’Arrencada dels Gegants, i finalitzarà el dia 23 amb la Diada de Santa Tecla i els focs artificials. Dow dona suport a la Festa per a Tothom des de l’any 2000

i cada any són desenes els vo luntaris de Dow, entre empleats i familiars, els que participen en la festa garantint la integració de persones amb altres capacitats en els diferents actes festius.

L’any 2019, en el marc del 50è aniversari de la presència de Dow a la ciutat de Tarragona, van pro moure la creació de la Frida, la geganta més inclusiva. La Frida, la primera geganta de la ciutat de Tarragona adaptada per al seu ús per part de persones sordes, ce gues i/o amb cadira de rodes, és tot un símbol de superació a la ciutat.

«La Frida representa una sèrie de valors que nosaltres tenim com a organització, com són la diversitat i la inclusió. No n’hi ha prou amb ser divers, no n’hi ha prou amb venir a una festa, no n’hi ha prou que et convidin a la festa. Allò important és que puguis participar ne. La Gegan ta representa aquesta actitud de convidar a tothom no a venir,

sinó a participar de la festa», ha declarat Ignasi Cañagueral, Di rector del Complex Industrial de Dow Tarragona.

En paraules d’Andrea Marcos, Responsable del Consell d’In clusió de Dow: «Aquesta festa és ja un símbol per a Tarragona i per a Dow. Donem visibilitat al col·lectiu de persones amb dis capacitat i tots junts formem una penya que ens permet realment

SANTA TECLA

participar i gaudir de les festes de Santa Tecla. Estem impulsant la diferència entre veure i parti cipar, i espero que aquest tipus d’iniciatives creixin i comptin amb més participació ciutadana, sobretot des del punt de vista de la inclusió».

Tecler d’Honor Enguany cal ressaltar que Josep Boronat, exdirector de comu

La Baixadeta de l’Aligueta se celebrarà aquesta tarda a partir de les 18.30 h.

El passat divendres es va donar el tret de sortida a les festes de Santa Tecla amb la tradicional Crida. Enguany, el Perpetua dor de la festa és Salvador Fà, qui ha sigut un dels principals impulsors del Seguici Popular i ha participat activament en la recuperació del Ball de Gitanes, el Ball de Serrallonga, el Ball de Pastorets i el Ball dels Set Pecats Capitals, i també ha assessorat el Ball de Cossis i el Ball de Ti tans. «Un reconeixement me

rescudíssim» perquè «ets i has estat clau en els darrers 40 anys per la cultura tradicional i po pular de la nostra ciutat», va ex pressar la consellera de Festes, Sandra Ramos. D’altra banda, també va destacar l’atorgament de Teclers d’Honor a Josep Pitu Boronat Piqué per la seva con tribució a la inclusió de la ciu tadania amb discapacitat a la Festa Major; i a Josep Bertran Gimferrer, pel seu suport a les entitats del Seguici Popular.

nicació de Dow a Tarragona, ha estat reconegut com a Tecler d’Honor, durant la Crida el pas sat divendres a la tarda, per la seva gran tasca activa en el des envolupament i consolidació del programa de Festa per a Tothom. Els Teclers d’Honor són aque lles persones que han contribuït d’una manera significativa a les festes de Santa Tecla durant 25 anys.

La setmana gran de la festa de Santa Tecla arrenca avui amb la baixadeta de l’Aligue ta, la Mulasseta, el Lleonet, els Gegants Moros petits, els Negritos petits, els Gegants Vells petits i la Cucafereta. L’acte protagonitzat pels més petits començarà a les 18.30 h. des del Pla de la Seu. A més a més, a les 2o h., a la plaça de les Cols, es farà la representa ció del ball parlat de la Sebas tiana del Castillo. Després de la seva recuperació l’any 2018, aquest ball ha ocupat un paper important en el panormana dels balls parlats a la ciutat. A partir del text original recupe rat, l’Associació de la Mulassa de Tarragona és l’entitat que dona vida a aquesta repre sentació. També, a les 21 h. al Teatre Tarragona es projectarà el documental Castelleres, que busca explicar la importància de la dona en el món casteller i com ha estat i és la seva par ticipació. Per últim, a les 21.30 h., a la Catedral, se celebrarà un concert d’orgue i conramu sa, titulat L’arrel i les branques. Els músics seran Josep Mateu i Francesc Sans i l’entrada es gratuïta Redacció.

Salvador Fà dona el tret de sortida a les festes d’enguany

Imatge de l’acte d’homenatge al Perpetuador d’enguany.

Més de 300 persones, entre les quals desenes de voluntaris de Dow, participen cada any a la festa.

El Port preveu un augment moderat de creuers amb la nova terminal

Les obres de l’equipament, amb una inversió de 5,5 milions d’euros, estaran enllestides l’abril vinent

ACN

El Port de Tarragona preveu un creixement «moderat» de cre uers de cara l’any vinent quan es posi en marxa la nova terminal. Des de l’inici de la temporada i fins a aquest setembre, el Moll de Balears ha rebut uns 70.000 passatgers i hi han atracat 32 vaixells. Enguany, s’han progra mat un global de 54 escales, de les quals encara en queden 22. «És viable créixer i el que és molt important és fer ho de forma ordenada», afirma Alba Colet, responsable comercial de Global Ports Holding, empresa encarre gada de l’operativa. Les obres de les noves instal·lacions portuà ries van arrencar el passat mes de juny i es preveu que estiguin enllestides el pròxim abril. Els treballs suposen una inversió de 5,5 milions d’euros.

La nova terminal s’està cons truint en una superfície de 2.200 metres quadrats en una esplana da de 40.000 al Moll de Balears del port tarragoní. Ara mateix, els operaris treballen en el saneja ment de l’espai i, paral·lelament, s’estan fabricant els mòduls, de disseny avantguardistes i ergo nòmics, els quals s’incorporaran més endavant. «Aviat, comença rem amb la façana exterior per tal que després puguin venir els mòduls i fer l’assemblatge final», indica la responsable de Global Ports Holding. Així mateix, Colet remarca que les obres van a bon ritme i sense patir cap contra temps.

Segons la responsable, el nou equipament suposarà un «gran canvi» en la rebuda dels creue ristes perquè ara els reben en carpes provisionals. Remarca que les operatives actuals són «perfectament viables», però que amb la nova terminal els passatgers gaudiran d’un major confort. «Les carpes evident

«És viable créixer i és molt important fer-ho de forma ordenada», apunten des de GPH

Apunten que aquest creixement tindrà un impacte econòmic arreu de la demarcació

ment et limiten, no tenim punts de restauració i els lavabos són portàtils, tot això ho tindrem dins d’un edifici amb aire con dicionat. És a dir, la rebuda serà molt diferent, ja que tindrem un edifici on oferirem uns serveis molt millors», afegeix. Tot i que no hi ha data per inaugurar el nou edifici, des de la companyia confien que serà entre el maig i el juny de l’any vinent. A més, pre veuen que les obres finalitzin al mes d’abril del pròxim any.

Colet explica que promouen la futura terminal des de fa mesos a les fires del sector i que les na vilieres la veuen amb bons ulls.

«Les empreses estan pensant a fer no solament escales de tràn sit, sinó també embarcaments i desembarcaments, i tenir una terminal ho facilita perquè ne cessites la infraestructura per fer tota la part de seguretat tant dels passatgers com de les male tes», assenyala. En aquest sentit, creu que la indústria de creuers creixerà en els pròxims anys a Tarragona.

Ara bé, la responsable co mercial apunta que hi haurà un creixement moderat de cara a la pròxima temporada. A més, assegura que les escales previs tes per a aquest any no generen congestió a la ciutat pel fet que no hi ha operatives cada dia. «Per tant, és viable créixer i el que és

molt important és que ho fem de forma ordenada», sosté. Paral· lelament, remarca que treballen amb un ampli ventall d’excursi ons perquè l’arribada dels cre uers tingui un impacte econòmic arreu de la demarcació i que aquest no es concentri només a la capital tarragonina.

Última generació

La nova terminal de creuers mo dular, d’última generació, utilit zarà energia solar per garantir la provisió continuada de les seves necessitats. A més, els passatgers que arribin a Tarragona podran gaudir en aquest edifici de tota mena de serveis, com ara boti gues duty free. També es preveu que disposi d’una àrea intermo dal per a l’estacionament d’auto cars i vehicles, millorant la mobi litat de la zona, i d’un espai on es podran celebrar esdeveniments.

Diversos operaris treballant en les obres per construir la nova terminal de creuers al port.

El perfil del casteller és d’esquerres: «Té relació amb com ens gestionem»

Els presidents de les colles tarragonines analitzen els resultats del primer estudi que investiga socialment el món casteller

Oriol Castro

Per primera vegada, un estudi acadèmic ha aprofundit en el perfil de les persones que inte gren les colles castelleres. La re cerca, titulada Una diapositiva sociocultural dels castellers i castelleres de Catalunya, feta per les tarragonines Elisa Alegre Agís i Mireia G. Mohedano, trenca amb alguns mites i confirma alhora algunes hipòtesis presents en l’ideari col·lectiu sobre el món casteller.

Una de les principals conclu sions és que el perfil del casteller és el d’una persona catalana, d’esquerres i independentista.

«Té molt a veure amb com es gestiona una colla», diu Yasmi na Armesto, presidenta de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Gairebé un 84% dels enques tats simpatitzen amb el bloc d’esquerres i un 80% es declara independentista. Segons Oriol Olivé, president de la colla Xi quets de Tarragona, aquestes dades mostren unes tendències

MOBILITAT

Controvèrsia per la disparitat de la representació

LAIA DÍAZ

que «podíem preveure i que ara les dades refermen». Armesto hi està d’acord, ja que «les colles castelleres defensen fermament la cultura i la llengua catalana». Cal destacar que un 92% dels enquestats és nascut a Catalunya i un 95% és catalanoparlant.

Canvi de classe social

A part, un dels resultats desta cables de l’estudi és que la classe social de la majoria de castellers és la classe mitjana i mitjana alta. Les autores remarquen com l’evolució dins de les colles ha evolucionat i el protagonisme de les classes treballadores ha minvat. «Som una de les colles que hem patit aquest trànsit. Des dels anys 70, hem viscut un gran canvi», explica Olivé. Els presidents de colla confirmen el canvi en la formació de les colles però Armesto recorda que dins de les colles «hi ha molts àmbits professionals diferents». A més a més, segons l’estudi un 60% dels castellers tenen un nivell d’estu

dis alt, d’estudis universitaris o superiors. Armesto ho interpreta com una resposta a «la condició demogràfica generèrica de les

darreres dècades, a un major in terès i sensibilització cultural. Al final, les colles no deixen de ser un reflex de la societat».

Reobre el pàrquing Battestini després dels treballs d’estudi del subsol

La zona d’estacionament estava tancada des de l’inici dels estudis, el passat 7 de setembre

Redaccó

Des d’aquest dissabte, el pàr quing Battestini ha reprès la seva activitat normal de zona regula da, després de l’estudi del subsol realitzat per l’equip de Patrimoni Històric de l’Ajuntament, en els treballs previs a les obres de l’in tercanviador.

SUCCESSOS

Aquests treballs han consistit en una intervenció arqueològi ca, per comprovar si hi podien haver restes arqueològiques que obligessin a retocar el projecte de construcció previst, al llarg del subsol de l’espai que ocupa la zona d’estacionament regu lada del pàrquing Battestini. La

S’incendia la cuina d’un pis a Riu Clar i el foc deixa tres ferits lleus

Els veïns de quatre plantes es van evacuar

Redacció

La matinada del passat diumen ge es va produir un incendi al bloc número 5 de Riu Clar. El foc va començar a la cuina del segon pis i va afectar veïns de la planta baixa i de les primeres quatre plantes, que es van auto

evacuar per precaució. Un d’ells va trucar els Bombers a les 22.03 h. Aquests van enviar quatre do tacions i van extingir el foc a les 22.15 h.

Aquest no ha sigut l’únic in cendi a la ciutat de Tarragona aquest cap de setmana. Dissab

intervenció s’ha fet en el marc del projecte d’una nova mobi litat urbana i també de la nova comissaria mixta, compartida entre agents dels Mossos d’Es quadra i la Guàrdia Urbana a la plaça Imperial Tàrraco. Són dos dels projectes de ciutat que es tan prevists que es consolidin en

l’actual mandat. Per aquest motiu, des del pas sat dia 7 de setembre, la zona d’estacionament regulat havia estat tancada al públic. El Pro jecte d’intercanviador d’autobu sos al carrer del Doctor Battesti ni compta amb finançament de Fons europeus Next Generation.

SUCCESSOS

te també va cremar una barraca d’autoconstrucció situada en un solar del centre de Tarragona, concretament al carrer del Doc tor Zamenhoff. Tot i això, l’in cendi no va ferir cap persona.

La barraca era usada per persones sense sostre tot i que, segons explica EFE, quan es van personar els Bombers de la Generalitat no hi havia ningú a dins. Segons les mateixes fonts, els bombers van rebre l’avís a les 15.50 h. i van poder apagar el foc, a més de retirar a l’exte rior una bombona de gas. Els agents del cos de Bombers van abandonar el lloc una hora després.

Baralla per diners a la plaça Ponent

Una persona va resultar fe rida en una baralla aquest diumenge al migdia, a la plaça Ponent de Tarragona per una qüestió de diners i impagaments en un bar de la zona. La policia va rebre un avís i quan va arribar van trobar dues persones bara llant se i una d’elles amb un tall profund al colze, cau sats pel trencament d’una copa. El ferit va ser evacuat amb ambulància a l’hospi tal Joan XXIII. Redacció.

A més, els enquestats mostren un nivell alt de compromís amb els assajos i les diades de la seva colla. «És cert, perquè al final inverteixen un 75% de l’any en activitats al voltant dels castells. Malgrat que en certes etapes poden reduir el seu compromís, aquest es manté al llarg dels anys d’una forma o una altra», diu Armesto. També, l’estudi mostra una gran satisfacció dels castellers per la posició que ocu pen als castells. «Són dades que crec que ens sorprenen a tots, perquè no deixa de ser una acti vitat voluntària», expressa Olivé. «No sóc conscient d’una activitat cultural que tingui un nivell de compromís i mobilització igual», rebla Armesto.

Les autores consideren que aquest és el primer dels molts es tudis encara per fer i conclouen que «el món casteller mereix es tudis específics tant quantitatius com qualitatius que puguin con tinuar posant llum a la realitat castellera».

En aquest estudi, hi han participat 88 colles d’un total de 102 que estan actives, segons la Coordinadora de Colles Castelleres l’any 2022. Però aquesta participació és molt dispar, sobretot entre les colles més grans. Si bé els Xiquets de Tarragona o la Colla Jove Xiquets de Tarragona són de les colles amb més enquestes emplenades, 149 i 117 respectivament, altres grans colles com els Castellers de Vilafranca o la Colla Vella dels Xiquets de Valls no arriben al 20% de participació. Fonts de la Colla Vella expliquen que «respectem els resultats, però no ens semblen representatius». En canvi, Olivé defensa que «són dades fermes que ajuden a fer una diapositiva actual del món casteller». Per la seva banda, Armesto considera que l’estudi «té un gran valor», però que les dades que expressen tendències majoritàries no han de fer oblidar que «els castells segueixen sent un bon espai on persones de diferents entorns se senten còmodes». Oriol Castro

Imatge d’arxiu de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Imatge d’arxiu del pàrquing Battestini.

Les escoles públiques recapten gairebé 6.000 euros amb les rifes de paneres solidàries

La Xarxa d’Escoles Públiques de Reus ha recaptat gairebé 6.000 euros amb les rifes de paneres, una iniciativa soli dària que tenia per objectiu recaptar diners i fer un do natiu al Fons Català de Coo peració al Desenvolupament, que treballa per proporcionar ajuda humanitària immediata i contribuir a la reconstruc ció de les zones afectades pel terratrèmol del Marroc. Els productes que integren els lots sortejats –se’n va mun tar un a cada centre escolar públic– han estat entregats per les mateixes escoles, les famílies, els comerços locals i l’Ajuntament de Reus. Alguns exemples dels articles són xandalls, samarretes, material escolar, skylines de la ciutat, llibres o un val per anar a es morzar o a berenar. «La Xarxa d’Escoles Públiques de Reus vol expressar el seu més sin cer agraïment a tothom que ha contribuït a aquesta causa solidària», remarca l’agrupa ció. Els tiquets per provar sort en les múltiples rifes es van repartir a les portes dels cen tres, a les entrades i sortides de classe, la setmana passada. Cada participació tenia un cost d’1 euro. Tal com va explicar la directora de l’Escola Pompeu Fabra, Mar Cervantes, a Diari Més, es tractava d’una primera acció «ràpida» i, a partir d’ara, s’estudiarà si es poden prepa rar més campanyes solidàries. Els centres ja van organitzar iniciatives similars amb la guerra d’Ucraïna. Redacció

COMERÇ

INFRAESTRUCTURES

El soterrament de les torres del Pinar, a l’espera «d’actualitzar el cost»

El Govern de la Generalitat de Catalunya reafirma «el compromís per avançar en el soterrament de les torres aquest 2023»

GERARD MARTÍ

Sergi Peralta Moreno

La Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de Reus i Castellvell del Camp i Endesa continuen treballant «en la definició del projecte» per a soterrar la línia d’alta tensió de la urbanització El Pinar, en el seu pas per l’avinguda de les Torres, per tal que es pugui produir «la signatura del conve ni definitiu», segons confirmen fonts del Departament d’Acció Climàtica a Diari Més. A partir de la formalització de l’acord, «es concretarà el calendari d’exe cució definitiu de l’obra». Per la seva banda, des d’Endesa, també s’apunta que el projecte és «viu», que «es continua treballant» i que s’han produït reunions amb les administracions públiques implicades. Fonts assenyalen que, per ser més exactes, «s’ha d’actualitzar el cost».

L’aleshores consellera d’Acció

Climàtica, Teresa Jordà, va deta llar a finals de maig que l’Institut Català de Finances destinaria

2,5 milions d’euros a executar el projecte, recursos contem plats en l’exercici pressupostari d’aquest any. Per la seva banda, l’Ajuntament de Reus va inclou re una partida econòmica de 425.000 euros en els pressupos tos del 2023 per a cofinançar el soterrament, en la que era una primera part d’una despesa plu rianual. Amb tot, sembla que el projecte complet es podria enca

El nou Mercadona de l’avinguda de Salou obrirà el 2 d’octubre

Està situat a 100 metres de l’altra botiga

Redacció

La nova botiga eficient que Mercadona està enllestint en la intersecció entre l’avinguda de Salou i l’avinguda de la Uni versitat de Reus obrirà portes el pròxim dilluns 2 d’octubre.

Aquest nou establiment su posarà tancar el supermercat de Mercadona que hi ha a uns 100 metres del solar, a la ma teixa avinguda de Salou, ja que aquest no es pot adaptar al nou model de botiga eficient per les seves dimensions, segons van explicar des de Mercadona a Di ari Més. Tot i això, l’empresa es compromet a mantenir tots els llocs de treball de l’antic centre,

Imatge del pas de les línies d’alta tensió per l’avinguda de les Torres. Els veïns volen reunir-se amb les administracions públiques per tenir clar «en quin punt estem»

L’Ajuntament de Reus i el Govern tenen partides del 2023 destinades a tirar endavant el projecte

rir respecte del que s’havia pre vist inicialment, si bé cap de les administracions ho ha confirmat explícitament. «Les converses continuen, ens reunim i estem

negociant aquest tema», comen ten des d’Endesa, que és la part encarregada d’elaborar el pro jecte tècnic i l’informe econòmic sobre què costa aplicar la solució

acordada.

Malgrat tot, les administra cions públiques esperen que no s’hagin de produir retards i el Govern català «confirma el compromís per avançar en el soterrament de les torres aquest 2023». Jordà va anunciar al maig, durant la seva visita a Reus, que les obres començarien «sí o sí» enguany. L’aleshores alcaldable

d’ERC, Noemí Llauradó, actual ment primera tinent d’alcaldia de Reus, va afegir que, amb el compromís en ferm de la Gene ralitat, el següent pas era la sig natura del conveni.

«Prou torres, prou promeses»

El soterrament de les torres del Pinar és una reclamació històrica dels veïns, que fa més de 50 anys que conviuen amb elles. L’actu ació va arribar a ser inclosa en el Pla de l’Energia de Catalunya 2006 2015, però no es va arribar a materialitzar «per múltiples qüestions administratives», tal com va assenyalar Jordà.

El fet que municipis com Roda de Berà i Creixell assolissin l’ob jectiu d’allunyar les línies d’alta tensió dels nuclis residencials va fer que els residents del Pinar es mostressin ferms amb el com pliment de la seva voluntat. Fins i tot, es van arribar a formalitzar queixes i es van penjar pancartes fent visibles les reclamacions. Avui dia, encara se’n pot veu re alguna, amb missatges com «prou torres, prou de promeses». En aquest sentit, el president de l’associació de veïns El Pinar, Anton Sotorra, comenta que han demanat una reunió amb l’alcal dessa de Reus, Sandra Guaita, i amb algun membre de l’Ajun tament de Castellvell del Camp «per deixar clar com està la situ ació i en quin punt estem».

sigui a la nova botiga o en algun altre dels supermercats que té la companyia a la capital del Baix Camp. El nou espai comp tarà amb les noves seccions, passadissos més amplis i carros de plàstic. A més, s’eliminaran les tradicionals cistelles per un model mixt que permet als clients no haver d’acotxar se.

També tindrà un pàrquing més espaiós i més còmode. El model de botiga eficient de Mercado na se centra en dos objectius: reduir el consum energètic en un 40%, en comparació a un comerç convencional, i aconse guir que l’experiència de com pra sigui més còmoda.

En Pere i la Lloba ensenyen a no dir mentides amb la seva presentació

El nou element festiu de la ciutat va ballar per primera vegada en públic ahir a la plaça del Mercadal

Sergi Peralta Moreno

«Que ve el llop!», cridava en Pere, un jove pastor. Els vilatans d’un petit poble no van dubtar a anar a socórrer lo, però no es van trobar res més que en Pere rient. «Que ve el llop!», repetí en Pere un altre dia. Els habitants van córrer a ajudar lo, però, de nou, l’amenaça no fou real. Una, dues, moltes, massa vegades repetí la broma el pastor. Un dia, de tant cridar al mal temps, la tempesta va arribar. Un llop es va presen tar al lloc on pasturava el seu ra mat. Aquesta vegada, ningú no li va fer cas i l’animal es va endur, com a botí, una ovella.

Aquesta és la història que ex pliquen en Pere i la Lloba, el nou element festiu de la ciutat que ahir es va presentar en societat en un acte multitudinari a la pla ça del Mercadal. Amb el Carras clet com a padrí, és una creació de la Colla Pessigolla, com a ex cusa per continuar activa durant tot l’any, més enllà de Carnaval. Format per un capgròs, en Pere; una lloba, carregada per dues persones, i quatre ovelles –una d’elles, negra– amb estructura de carretó, la figura vol anar més enllà de la gresca i la xerinola. Vol transmetre una moralitat: «Que els xiquets i les xiquetes no di guin mentides». «Ningú creu un mentider, ni quan diu la veritat», van apuntar els membres de l’en titat.

L’expectació per veure el de but del nou element era màxi

EMERGÈNCIES

La jornada també va comptar amb l’Aplec Baix Camp i la cercavila del Fan del Seguici

ma i ni tan sols el mal temps va aigualir la festa; ans al contrari, la va refrescar. Quan tot estava a punt de començar, la pluja feu acte de presència i forçà el Car rasclet a córrer cames ajudeu me a refugiar se. Amb un sol roent atalaiant des de l’horitzó, les go

Les sirenes d’avís en cas de risc químic es posen a prova aquest dimecres

Se sentiran als barris del sud de la ciutat

Redacció

Reus participarà per primera vegada aquest dimecres en una prova de les sirenes d’avís a la població en cas de risc químic, conjuntament amb totes les de la demarcació de Tarragona. Serà a les 11 hores. Les dues sirenes es troben ubicades a l’edifici Tecnoparc i al Mercat del Camp, uns emplaçaments que donen cobertura als barris del sud, els més propers a la in dústria química, com són Mas Pellicer, Mas Abelló, Sant Josep Obrer, Mas Iglesias i el CIM del Camp. El so de confinament d’una sirena de risc químic consisteix en tres senyals d’un

Recuperen el pou de Mas

Miarnau per diversificar les fonts d’aigua de Reus

Es preveu que les obres acabin a l’octubre

Redacció

tes van ser benvingudes per re mullar clatells i testes. Acordada la treva amb els núvols, pastor, depredador i ramat sortiren a escena.

La presentació d’en Pere i la Lloba es va produir 24 hores després que els reusencs cone guessin el Superadrac, el Drac de la superació, una iniciativa de l’Associació Supera’t que per met a persones amb capacitats diverses ser incloses en la Festa Major. La bondadosa bèstia està

preparada per ser ballada amb cadira de rodes i es mou al ritme de música no estrident.

A més, el diumenge va estar farcit d’actes per a tots els pú blics. A la plaça del Santuari, va tenir lloc el 57è Aplec Baix Camp i a la tarda, fou el torn que els menuts de la casa es posessin en la pell de les seves figures prefe rides. Gegants, Nanos, Mulasses, Àligues, Dracs, Lleons, Cabres i molts més foren representats en la cercavila del Fan del Seguici.

Aigües de Reus ha començat aquest setembre les obres que permetran recuperar el pou de Mas Miarnau i connectar lo a la xarxa d’abastament d’aigua po table. L’actuació s’executa amb l’objectiu d’aconseguir un mi llor aprofitament dels recursos hídrics que són propis de la ciu tat. El pou que ara es recupera data del 1933 i, al cap dels anys, havia caigut en desús. Situat al recinte del Mas Miarnau, part de l’aigua que s’obtindrà servirà per regar la zona enjardinada del seu voltant, mentre que el gruix del cabal es destinarà a l’abastament de la ciutat un cop

completada la seva connexió a l’anella principal de la xarxa d’aigua potable. De les obres, que haurien d’estar llestes a l’octubre, se n’encarrega l’em presa Agrovial. Compten amb un pressupost de 90.740 eu ros. El regidor responsable del servei d’aigües, Daniel Rubio, afirma que «a Reus sempre hem estat responsables amb l’ús de l’aigua perquè som plenament conscients que és un recurs escàs que ens cal cuidar, i és per això que no podem abaixar la guàrdia i ens cal continuar treballant en la recuperació de recursos hídrics i en la reutilit zació d’aigua no potable».

minut de durada, separats per silencis de cinc segons. El final de la prova s’anunciarà amb un senyal continu de 30 segons. La ciutadania que vulgui practicar les mesures d’autoprotecció en cas d’emergència haurà de tancar se a casa o a l’edifici més pròxim, aturar els sistemes de climatització, no anar a bus car els infants a l’escola, infor mar se a través de les xarxes socials i no sortir fins que ho comuniquin les autoritats o fins que no se senti el senyal de final d’alerta. En paral·lel, Protecció Civil farà proves del sistema ES ALERT d’avisos als dispositius de telefonia mòbil.

Reus es promociona a Canet de Mar

Reus Promoció ha participat aquest cap de setmana en la Fira Modernista de Canet de Mar, un esdeveniment a través del qual el municipi del Maresme reviu com era el seu dia a dia fa 100 anys. L’agència ha comptat amb un estand per presentar el patri moni modernista de la ciutat i productes com el vermut. Redacció

La bossa de Misericòrdia homenatja l’Àliga

L’Àliga és l’element del Seguici triat per ser el protagonista de la bossa commemorativa de les festes de Misericòrdia, un ho menatge que La Fira Centre Comercial realitza cada any a les festes de la ciutat. La gran superfície ja ha fet entrega d’aquest obsequi a un grup de portadors de l’Àliga Petita. Redacció

En Pere i la Lloba, trobant-se cara a cara en un moment de l’actuació.

Obres d’Aigües de Reus per recuperar aquest pou.

FESTA MAJOR

CEDIDA

PROMOCIÓ

REUS PROMOCIÓ

L’administració núm. 1 de Valls reparteix 3 MEUR amb el primer premi de la Loteria

L’administració de loteria nú mero 1 de la ciutat de Valls ha repartit tres milions d’euros del primer premi de la Loteria Nacional en el sorteig que es va celebrar el passat dissabte. L’establiment vallenc va ven dre cinquanta dècims del nú mero 26.685, agraciat amb el primer premi en el sorteig del 16 de setembre. L’establiment, regentat per Soledat Baiget, ha repartit ja enguany dos primers premis. A l’abril, va vendre també el primer premi de la Loteria Nacional de di jous. «Esperem que la sort que ens ha acompanyat ara amb aquest número hi sigui també en la campanya de la Loteria de Nadal», afirma la propietà ria de l’administració número 1 de loteries de Valls, Soledat Baiget.

Detenen un home per robar un vehicle a la Pineda i

fugir sense pagar a una benzinera

Agents de Mossos d’Esquadra de l’Àrea Regional de Trànsit del Camp de Tarragona van detenir divendres, al Vendrell, un home de 47 anys com a pre sumpte autor dels delictes de robatori i furt d’ús de vehicle, conducció temerària, conduir sota els efectes de les drogues i atemptat als agents de l’auto ritat. Els fets van passar dime cres quan els Mossos van rebre avís que un vehicle d’alta gam ma havia estat sostret a la zona de la platja de la Pineda. El dia següent del robatori, el lladre va adreçar se amb el vehicle a una benzinera de Vila rodona, va omplir el dipòsit i va marxar sense pagar. Quan els Mossos van rebre l’avís i van identifi car que el vehicle era el mateix que havia estat sostret el dia anterior a la Pineda.

L’Ajuntament de Cunit comprarà ventiladors per a les escoles

L’Ajuntament de Cunit ha anunciat l’adquisició de 75 ventiladors per a les escoles del municipi. Aquesta inicia tiva té com a objectiu millo rar les condicions ambientals dins de les aules, on no existei xen sistemes de refrigeració. Els ventiladors seran instal· lats a les aules de les escoles aquesta setmana. L’Ajunta ment de Cunit ha assumit la despesa per tal d’alleugerir les altes temperatures.

CAMP DE TARRAGONA

SOLIDARITAT Cambrils es deixa

el pèl’ per la lluita contra l’Esclerosi

La regidora d’Inclusió Social, Gemma Balanyà, destaca l’alta participació del públic tot el matí

S. Jiménez «Ha estat una jornada molt positiva, no només per l’alta participació de públic sinó, so bretot, perquè hi hagi tanta gent implicada que l’ha fet possible». Aquesta és la valoració que ha fet Gemma Balanyà, regidora d’In clusió Social de l’Ajuntament de Cambrils, sobre la campa nya Deixa’t prendre el pèl que va convertir el port en un gran saló ahir al matí on es van reunir una seixantena de professionals de la perruqueria, la barberia i l’estèti ca per recaptar fons contra una causa comuna: la lluita contra l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA).

La ciutadania es va bolcar per pentinar se, tallar se el pèl o la barba o fer se les ungles a l’aire lliure. «El servei de tall de cabells de mascotes ha estat ple i, fins i

COSTA

DAURADA

tot, el de massatge», explica Ba lanyà a l’espera de conèixer el total de diners recaptats per a donar suport a les famílies amb persones afectades per l’ELA a través de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls i amb la col· laboració de l’associació cambri lenca Swim For ELA, de la que en Siscu Morell i la Joana Bono en són els caps visibles al municipi. La campanya Deixa’t prendre el pèl, que habitualment es dedi ca a recaptar fons per a malalties infantils enguany feia un parèn tesi per sumar els seus esforços contra l’ELA, «una malaltia per la qual els familiars de persones afectades necessiten moltes aju des, ja que presenten un nivell de dependència molt alt», subrat llava Balanyà. De fet, la campa nya d’aquest any ha tingut com a lema «Donem li la volta a la L»,

El Patronat de Turisme promociona Salou a Belfast

Salou ha participat, del 12 al 15 de setembre, en el reconegut roadshow on tour, organitzat per NITravel News UK, d’Ir landa del Nord. Aquesta és la primera vegada que la capital de la Costa Daurada es promo ciona a Londonderry i Armagh, tot culminant amb un gran èxit a Belfast. L’alcalde de Salou i president del Patronat Muni cipal de Turisme, Pere Grana dos, subratlla la importància d’explorar nous mercats i nous

segments de turistes per diver sificar i desestacionalitzar la temporada. Per a Granados, Sa lou no només és «sol i platja», ja que l’oferta és atractiva, diversa i de qualitat. «Volem que els nostres visitants descobreixin i gaudeixin de la rica gastrono mia local, del nostre patrimoni natural, del shopping i de les activitats culturals i esportives» afegeix. Durant el roadshow, Salou va presentar les seves po tencialitats i atractius turístics.

destacant la importància de do nar suport als pacients d’ELA per aixecar se i enfrontar els reptes que aquesta malaltia presenta.

Voluntaris «Cal destacar que la campanya no només ha estat un èxit per fer pedagogia sobre la malaltia i tot el que implica, sinó pel fet que tot un col·lectiu o un gremi es re uneixi per donar aquests serveis.

FESTES

A banda dels professionals i hi ha hagut un centenar de voluntaris per fer la possible. Que es pugui fer un esdeveniment com aquest de forma tan altruista, m’omple d’orgull», destacava l’edil.

A banda dels serveis de perru queria, estètica i massatges, els assistents van poder gaudir de les passejades en barca pel port a càrrec del Club de Rem, de tas tets de CrossFit per part de Tibu

ron Crossfit, de la fideuada cui nada a la Confraria de Cambrils i de servei de bar i degustacions, així com de música en directe al llarg del matí.

Deixa’t prendre el pèl és una campanya solidària que va sor gir l’any 2016 arran d’un cas de càncer infantil a Cambrils impul sada pel barber cambrilenc Javi Torrente. i un grup de companys de professió.

Creixell celebra la processó del Santíssim Sagrament

Redacció

El municipi de Creixell va cele brar ahir la tradicional processó del Santíssim Sagrament pels carrers del poble. Els nens i ne nes de Creixell, acompanyats de les autoritats municipals encapçalades per l’alcaldessa, Montserrat Muñoz Madueño, i els membres de la corporació municipal de l’Ajuntament, amb la jutgessa de Pau i el cap de la Policia Local, han anat en processó des de la Casa de la Vila fins a l’església amb les coques del Pa Beneït. El Ball de Diables de Creixell van integrar el Seguici Popular que va parti cipar en l’acte.

La tradicional processó es va dur a terme després de la cele bració de l’ofici solemne i va recórrer els carrers del nucli his tòric d’aquesta població del Tar ragonès. La Cobla de Ministrers Espremulls de Torredembarra va encarregar se d’acompanyar durant tot l’esdeveniment. En acabar la processó, es va cele brar la tradicional Subhasta de la Coca del Goig, que es va adju dicar al veí Jaume Riambau per

Els nens i nenes amb les cistelles del pa beneït.

260 euros. Els diners recaptats seran donats a la Parròquia de Sant Jaume.

A Creixell, la Festa Major del Santíssim Sagrament se celebra el tercer diumenge de setembre. Té origen a l’Edat Mitjana quan la pesta assolava els municipis i la vila de Creixell no en va ser

una excepció. Els vilatans es van refugiar a l’església fugint de la infecció mortal. Van beneir el menjar que portaven i van aguantar fins que la malaltia va desaparèixer del poble. Per aquest motiu la celebració es fa en honor al Santíssim Sagra ment.

‘prendre

Cambrilencs i visitants van poder pentinar-se o tallar-se el cabell a l’aire lliure, al Port.

Victòria de líder (0-1)

El Nàstic trenca la imbatibilitat de 17 mesos del Teruel al seu estadi amb un gol d’estratègia de Trigueros a les acaballes del partit

TERUEL 0

NÀSTIC 1

Teruel. Taliby, Sanchís, Sierra, Ar nau Gaixas, Julen (Correia, 90’), Tena, Castillo, Borja Martínez (Ahn, 90’), Aparicio (Buenacasa, 76’), Vi llanueva i Gabarre (Alastruey, 76’).

Nàstic. Varo, Pol Domingo, Pablo Trigueros, Nacho González, Joan Oriol, Sanz, Borja Martínez (Goros tidi, 57’), Jaume Jardí (Escudero, 57’), David Concha (Mario, 73’), Pablo Fernández i Santamaría (Marc Fer nández, 57’).

Gols. 0 1, Trigueros (89’); .

Àrbitre. Jorge Táraga Lájara (man xec). Va mostrar la targeta groga als locals Arnau Gaixas, Castillo, Villa nueva i Sanchís, i als visitants Joan Oriol, Borja Martínez i Pablo. Incidències. Partit de la jornada 4 disputat al Estadio de Pinilla amb una assistència de 1.410 persones.

Arnau Montreal Quesada Aquest Nàstic és un especialista a l’hora de trencar malediccions. Després de gua nyar el primer partit de lliga, els de Dani Vidal van trencar la imbatibilitat de 17 mesos del Teruel al seu estadi amb un gol d’estratègia de Tri gueros. Els grana van començar dominant l’encontre, però aquest es va complicar al segon temps perquè el mur defensiu lo cal era contundent. La victòria s’havia de treballar i, després d’aguantar l’empenta rival, va trencar un empat a zero que semblava predestinat per em portar se els tres punts a Tarra gona.

Des del xiulet inicial, els de Dani Vidal van imposar el seu guió al partit i el Teruel no va poder fer una altra cosa que acatar lo. Els grana dominaven la pilota i els locals es tancaven en defensa. La primera ocasió va arribar aviat, gràcies a Gorka Santamaría. El basc va pispar li la pilota a Julen dins de l’àrea ri val i la va cedir a Jaume Jardí. El reusenc la va conduir per buscar un espai i, de tant esperar per re matar, va donar temps a Sanchís per bloquejar el tir.

Els de Terol patien amb la pilota. L’equip de Víctor Bra vo aprofitava alguna distracció puntual de la defensa grana per apropar se a la porteria de Varo, però no arribava a rematar. De fet, se’ls notava nerviosos i, so vint, perdien l’esfèric per culpa de la gran pressió del Nàstic.

Per la seva banda, els de Dani Vidal tenien la iniciativa, però

Jaume

un dels jugadors més perillosos del partit d’ahir, amb l’esfèric contra un defensor del CD Teruel

Óscar Sanz, que va ser titular per primera vegada ahir, durant el partit contra el Teruel.

no aconseguien concretar la amb ocasions. El domini grana era clar, però només es va poder transformar en un remat clar

en els primers 45 minuts. Borja Martínez va robar una pilota al mig del camp i va començar un contraatac. Pablo Fernández la

va dirigir a la banda cap a Jaume Jardí. El reusenc, en comptes de centrar, va decidir acabar la ju gada ell mateix. Es va endinsar

Jardí,

a l’àrea i va rematar al pal. Vidal es va lamentar a la banda i el Teruel va aprofitar els darrers minuts de la primera meitat per generar perill. Varo va volar per refusar una centrada perillosa i, de fet, va ser l’única jugada que va haver d’intervenir a la prime ra meitat.

A l’inici de la segona meitat, el partit va canviar. El Nàstic no va aconseguir el domini del primer temps, perquè el Teruel va fer un pas endavant. Amb la pressió i lluita dels dos equips, a poc a poc, el partit es va escal far. En qüestió de deu minuts, l’àrbitre va treure cinc grogues. Borja Martínez en va veure una i Vidal va tenir clar que l’havia de canviar. El partit necessitava un canvi de rumb. El tècnic grana va donar entrada a tres homes i va deixar a la banqueta Borja per evitar una possible expulsió per doble groga. També va entrar Andy Escudero. Vidal volia pi lotes a l’àrea i l’extrem les va do nar. De fet, va generar una de les jugades més clares de la segona meitat gràcies a una centrada la teral. La precisió va ser màxima, però Pablo va errar en el remat.

Sense Borja Martínez sobre la gespa, el joc del Nàstic es va diluir. Les imprecisions eren comunes i, fins i tot, va haver hi un moment que els grana van perdre les idees per buscar el gol de la victòria. El Teruel ho va aprofitar per posar una marxa més, però Varo, imperial, va evi tar el perill en tot moment.

Quan tot apuntava que el resultat final seria d’empat a zero, el Nàstic va aconseguir un córner que va ser vital. Iván Moreno, el segon tècnic grana, va saltar de la banqueta per as senyalar la jugada a executar. Els jugadors van respondre a l’ins tant i es va posar en marxa una nova jugada assajada. Amb tots els jugadors junts a l’àrea peti ta, Andy Escudero va centrar al punt de penal. De la multitud, es va separar un home, Trigueros, que, alliberat de qualsevol mar ca, va rematar a plaer per marcar el gol de la victòria.

L’eufòria va esclatar en l’es tadi de Pinilla i, fins i tot, els aficionats grana van cantar l’Amparito Roca. Amb sis mi nuts de descompte tocava patir la pressió del Teruel i així va ser. El Nàstic va saber defensar fins i tot remats acrobàtics per part del Teruel per mantenir la tre ballada victòria.

Amb aquests tres punts, els grana mantenen el seu estat de gràcia una jornada més que els situa com a líders en solitari amb un total de 10 punts. Aquest cap de setmana el Sabadell serà l’en carregat de posar a prova l’equip en dia de festa major.

Vidal: «Estic content perquè ens hem sabut adaptar a les circumstàncies»

Arnau Montreal Quesada

El tècnic del Nàstic va sortir més que satisfet després de la treballada victòria contra el Teruel. Els grana es van adap tar a la dinàmica del duel i van emportar se els tres punts amb una gran jugada d’estratègia. Vi dal va destacar que «estic molt content, sobretot perquè ens hem adaptat a un registre com pletament diferent. L’estat de la gespa, tan mullada, ens feia relliscar, però ens hem sabut adaptar a les circumstàncies. Quan això s’aconsegueix, les opcions de guanyar són molt elevades». Els grana van saber patir per trobar el gol de la victò ria. Com la resta de partits de la temporada, han sabut ser resili ents. El tècnic va assenyalar que «l’equip ha sabut ser pacient. La

setmana passada, contra el Bar ça Atlètic, ho vam aconseguir i, contra el Teruel, també. Valoro molt positivament que hem sa but mantenir el guió del partit

fins que hem aconseguit el gol». Gorka Santamaría i Óscar Sanz van ser titulars per primera ve gada aquesta temporada. Pel que fa al davanter, l’entrenador grana va subratllar que «m’ha agradat la dupla d’atac. Ens han donat la línia de pressió que ne cessitàvem a camp contrari». Pel que fa a Sanz, Vidal va destacar que «és un jugador que sabíem que ens donaria molt en aquest context amb el seu poder físic». Finalment, el tècnic grana va enviar un missatge d’agraïment als més de 180 aficionats grana que es van desplaçar i que van acabar cantant l’Amparito Roca: «Són magnífics. Aquestes són les millors coses que li pot pas sar a un equip. Segur que, per venir, s’han perdut actes de Fes ta Major. Els estic molt agraït».

ATLETISME

Segur. Va aparèixer quan l’equip més el necessitava tot. Transmet seguretat.

Alberto Varo

Arriscat. Va patir en defensa i va haver d’anar al límit per contenir els davanters. A vegades, en excés.

Nacho González

Brúixola. Quan és sobre la gespa, el Nàstic és un altre. Els grana van patir sense ell.

Borja Martínez

Titular. Va ser una de les novetats a l’onze tot i que el seu joc es va diluir amb el temps

Gorka Santamaría

Assistent. Va sortir per penjar pilotes i així va ser. Cada centrada era sinònim de perill.

Andy Escudero

L’ENTRENADOR Previngut. Va substituir Borja per evitar riscos d’expulsió. Encertat a l’onze.

Dani Vidal

Esforçat. Va anar de menys a més. Es va implicar molt en defensa i va ser clau als minuts finals.

Pol Domingo

Amonestat Poc participatiu en atac. Es va centrar a defensar i va veure una groga.

Joan Oriol

Perillós Individualista, però va tenir un pal. Va ser el jugador més efectiu en atac.

Jaume Jardí

Aguerrit. Va lluitar cada pilota com si fos l’última i va oxigenar l’equip en atac.

Pablo Fernández

Fred. No va poder controlar el centre del camp com Borja, però va ser un suport en defensa.

Ander Gorostidi

Golejador. Va ser l’heroi de gol de la victòria. En defensa es va mostrar contundent.

Pablo Trigueros

Dur. Molt segur a l’hora d’aturar el joc del rival al mig del camp. També va ordenar el joc.

Óscar Sanz

Actiu. Va ser un dels millors del partit. Condueix molt bé l’esfèric, però li falta un pas més en atac.

David Concha

Imprecís. Va tenir la iniciativa, però no l’encert. Va tenir el segon gol del partit i el va errar.

Marc Fernández

Desapercebut Va sortir a les acaballes del partit i no va tenir temps per fer-se notar.

Imatge de la sortida de la Peonada Popular.

Gairebé un miler de corredors participen a la Peonada Popular

Més de 900 persones van par ticipar en la Peonada Popular de Tarragona ahir que es va celebrar en el marc de les festes de Santa Tecla. Per aquesta 43a edició, la cursa va comptar amb dos recorreguts diferents. Tots dos van tenir com a sortida el centre comercial Parc Central. Per una banda, els esportistes que han corregut el circuit llarg han recorregut un total de 6,65 quilòmetres pel voltant del Parc Central, el Serrallo i la zona del

CICLISME

Parc Francolí. Per altra banda, les persones que han participat en el circuit de 2,72 quilòmetres van vorejar el Parc Central i la Tabacalera. La Peonada Popu lar de Santa Tecla és un dels ac tes més tradicionals d’aquestes festes i, ahir, es va viure un gran ambient des de la sortida fins a l’arribada. En aquesta cursa in clusiva van participar corredors de totes les edats, des dels més grans fins als més petits així com famílies senceres. Redacció

Imatge de l’arribada a Reus de la Volta Ciclista a Tarragona.

Albert Piraña, guanyador de la Volta Ciclista a Tarragona

Albert Piraña, del Furore Cycling Club, es va proclamar ahir campió de la Volta Ciclis ta a Tarragona. La 60a edició d’aquest esdeveniment es va dur a terme el darrer cap de setmana en dues etapes: el dis sabte a la Pobla de Mafumet i, ahir diumenge, amb sortida i arribada a Reus. Piraña va ser el més ràpid de la general i va recórrer els 176 quilòmetres acumulats dels dos circuits a la demarcació de Tarragona.

D’altra banda, a l’etapa de Reus, Piraña va aconseguir una mar ca de 2h35’57’’. El podi reusenc el van completar Richard Ca lle, del Club Ciclista Ratpenat i Juan Rodríguez, del Power Zone Team. Pel que fa a la classifica ció de Fèmines, Júlia Mir va ser la vencedora a la general amb un temps acumulat de 4h35’36. Finalment, la classificació per equips la va liderar el Club Ci clista Ratpenat. El club Ciutat de Reus va ser tercer. Redacció

Va agrair a l’afició desplaçada: «És el millor que pot tenir un equip»

Va ser el segon gol d’estratègia de la temporada i als últims minuts

Mario Rodríguez

POLÍTICA

Sánchez assegura que serà president del govern, tot i el «soroll de sempre»

El líder socialista recorda que va prometre «buscar vots sota les pedres» i confia en la seva investidura per seguir l’acció del seu govern

Redacció

Pedro Sánchez confia en la seva investidura, tot i les dificultats que plantegen les negociacions a diverses bandes que té sobre la taula el partit socialista. Aquest diumenge, des de la localitat gallega d’Oruso, el president del Govern en funcions va carregar contra el líder popular, Alber to Núñez Feijóo, quan queden menys de deu dies pel ple d’in vestidura. «Espanya no es tren ca, no s’ofega, Espanya badalla davant la descomunal pèrdua de temps del senyor Feijóo i les se ves mentides», va expressar. El secretari general del PSOE va repassar les accions protago nitzades per Feijóo de camí a la seva investidura, com intentar trobar suport en el PNV, en el mateix PSOE i també a Junts, «d’amagat». A més, va explicar com, «per indicació d’Aznar», el líder popular i la dreta espanyo

POLÍTICA

la es manifestarà el proper 24 de setembre a Madrid «en contra de la investidura socialista al crit de ‘Espanya es trenca’».

Sánchez, va recordar que l’es tat és «la principal economia europea que més creixerà a l’any 2023» i que, en realitat, «el que es trenca no és Espanya, és el Partit Popular i ho veureu quan fraca si la seva investidura». Davant el «tremendisme de sempre, el soroll de sempre», segons el pre sident el que s’oculta és «l’únic programa electoral del Partit Popular i Vox: que no governi el Partit Socialista Obrer Espa nyol».

Sánchez va recordar la se vapromesa sobre «buscar vots sota les pedres», per qüestions com revaloritzar les pensions, dignificar el Salari Mínim Inter professional, augmentar les be ques, l’emancipació dels joves, la concòrdia entre els pobles d’Es

panya, la convivència entre ciu tadans, la igualtat real i efectiva entre homes i dones i parar a la ultradreta. El president assegura que això és el que farà «els prò xims quatre anys».

Feijóo admet la possible derrota

Per la seva banda, Alberto Núñez Feijóo assegura que «defensarem la llibertat i la igualtat dels espa nyols encara que ens costi la pre sidència d’Espanya».

Així es va expressar el líder del PP i candidat a la presidèn cia del govern espanyol en un acte aquest diumenge a Galícia. Feijóo va afegir que no sap si gua nyarà o no la investidura, però va assegurar que els espanyols no perdran «mai» la dignitat. I va afirmar que si l’eurodiputat Car les Puigdemont decideix qui serà el proper president d’Espanya, és per la «conveniència perso nal» de Pedro Sánchez. Feijóo va

«Espanya no es trenca, sinó que badalla davant la descomunal pèrdua de temps del senyor Feijóo»

cridar a la participació de l’acte del PP del dia 24 a Madrid contra l’amnistia, perquè la convocatò ria va «més enllà» dels partits. Feijóo va començar la seva inter venció al míting del PP en gallec,

La diputada de la CUP Eulàlia Reguant deixa el Parlament després de vuit anys

Abandona la vida pública però assegura que seguirà militant des de la base de l’organització

Redacció

La diputada i portaveu de la CUP NCG, Eulàlia Reguant, va anunciar que deixa el Parlament enmig del procés de debat intern que ha encetat l’organització. Ho va explicar durant la clausura de l’Escola d’Estiu del partit, que es va celebrar a la Nau Bostik de

SOCIETAT

Barcelona. «Està bé que aquelles que fa més de vuit anys que es tem a primera línia baixem del faristol per construir amb totes nosaltres», va afirmar Reguant entre aplaudiments. En aquest sentit, va deixar clar que tot i abandonar la vida pública segui rà treballant a la CUP i militant

Més de la meitat dels delictes d’odi són comesos pels joves

Més de la meitat dels delictes d’odi denunciats als Mossos d’Esquadra entre el 2020 i el 2022 van ser perpetrats per menors de 35 anys, segons dades obtingudes per l’ACN a través d’una petició de trans parència. En concret, els joves de fins a 34 anys són els autors d’un 50,1% dels fets. A més, del total de denúncies rebudes per la policia catalana, els menors d’edat consten com a respon sables d’un 22,6% dels delictes,

Feijóo assegura que defensarà «la llibertat dels espanyols», encara que li costi la presidència

però després va argumentar:

«Permeteu me que ens oblidem d’orelleres que ens desuneixen, i parlem en la llengua que tots tenim l’obligació i el dret a conèi xer» per, tot seguit, continuar en

castellà. Feijóo ja va admetre, a finals d’agost, el possible fracàs de la seva investidura, que es de batrà al Congrés els propers dies 26 i 27 de setembre.

«És possible que defensar la igualtat de tots els espanyols ens deixi sense la presidència d’aquí a un mes», va dir. «Arribarem al govern defensant la», va assegu rar el líder del Partit Popular fa tres setmanes.

des de la base. Així, va conside rar que «ara és el moment que tothom s’arremangui des de cada racó del país per construir i fer de la unitat popular la millor eina de totes i esmolar la més i millor». Rodejada dels seus i en mig d’aplaudiments i agraïments Eulàlia Reguant es va acomiadar

de la vida pública i de la seva tas ca com a diputada al Parlament. Va explicar que han estat «anys molt intensos i convulsos, amb moments d’alegria i de frustra ció» i es va mostrar convençuda que el procés de debat nacional que ha obert la CUP servirà per «enfortir l’organització»

amb una especial incidència en els adolescents. La franja en tre els 35 i els 64 anys és la que acumula més fets, un 43,1% del total de 1.433 delictes registrats per Mossos en els tres anys.

Uns quatre de cada deu crims per odi i discriminació són per LGTBI fòbia (40,5%), i un terç per motius ètnics, d’origen o racials (33,1%). Entre les altres raons per incórrer en delictes d’odi es va trobar els d’orienta ció política (17%). Redacció.

INTERNACIONAL La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, van visitar aquest diumenge l’illa de Lampedusa, en plena crisi migratòria després de l’arribada de més de 10.000 migrants en poc més de 72 hores. «La immi gració il·legal és un desafiament europeu que demana una res posta europea», va reconèixer Von der Leyen en la conferència conjunta amb Meloni. «Vull ser

molt clara, tenim una obligació com a part de la comunitat in ternacional. Però serem nosal tres els qui decidirem qui ve a Europa i en quines circumstàn cies, no els contrabandistes», va deixar clar la presidenta de la CE, que va posar sobre la taula un pla de 10 punts per abordar la crisi migratòria a Europa. «La UE ha de reforçar els corredors humanitaris per tal de desani mar els migrants irregulars», va assenyalar. Redacció.

INTERNACIONAL

Més de 10.000 morts a Líbia per les fortes inundacions

La xifra provisional de víctimes mortals per les inundacions a Líbia després del pas del cicló Daniel ja puja a 11.300 a la ciutat oriental de Derna, segons ha in dicat aquest diumenge Nacions Unides d’acord amb dades de la Creu Líbia del país nord africà.

D’altra banda, la xifra de desa pareguts pel desastre natural es manté en uns 10.100 segons l’actualització de l’Oficina de Coordinació Humanitària de les Nacions Unides.

A les víctimes de Derna, ciu tat afectada pel trencament de dos embassaments propers du rant les crescudes, se sumarien 170 més en altres localitats del país, segons l’agència huma nitària. Un milió i mig de per sones viuen a la zona afectada pel cicló, que ha deixat més de 35.000 persones sense llar. Els experts de l’ONU han asse nyalat que la major part de les morts es podrien haver evitat amb sistemes d’alerta. Redacció.

Imatge de Pedro Sánchez durant l’acte del PSOE a la localitat gallega d’Oruso.

Imatge d’Eulàlia Reguant en el moment del seu anunci.

Von der Leyen proposa un pla per abordar la crisi migratòria

FELICITACIONS

Mor de manera sobtada el periodista Pepe Domingo Castaño als 80 anys

El 2010 va abandonar la SER i va ingressar a la Cope, on tenia contracte fins al 2025

DEFUNCIONS

Tarragona

Maria Luisa Calvo González. Ha mort a 58 anys El seu funeral serà avui a les 12.30 h. al Tanatori.

Felipe González Rodríguez. Ha mort a 87 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori.

Ángeles Diñeiro Iglesias. Ha mort a 75 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. al Tanatori.

Reus

Constanza Gómez Ruiz. Ha mort a 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h. a Sant Francesc.

Paqui Perea Gálvez. Ha mort a 71 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori.

Feliz cumpleaños Alba ¡¡De seamos que pases un día muy bonito junto a todos los que te queremos!! Un abrazo infinito y muchísimos besos de parte de los yayos.

EFE

El periodista esportiu Pepe Do mingo Castaño (1942, Lestrove, la Corunya) va morir la matinada d’ahir a Madrid als 80 anys, in formava el programa Tiempo de Juego de la Cadena Cope al seu compte de X.

«La ràdio ja mai tornarà a so nar igual sense tu», ha acomia dat Temps de Joc a qui fos el seu presentador, que abans va ser periodista també a la SER ia TVE. Castaño va morir a l’hospital de la Zarzuela, segons va informar la Cadena Cope, que ha afegit en un comunicat que «Pepe se n’ha anat de manera sobtada, envol tat dels seus».

Castaño va néixer a Lestrove el 1942, i va crèixer a la localitat de Padrón, va ser novici domi nic en un seminari asturià i va cursar estudis de Magisteri. Es va traslladar a Madrid el 1966 i el 1969 va començar a treballar a

Radio Centro. El 1971 va guanyar un Premi a la Popularitat del di ari Pueblo i el 1973 va ingressar a Ràdio Madrid, de la Cadena SER, on el 1988 va entrar a formar part dels equips de Carrusel Deportivo i El Larguero, espais esportius.

A la televisió va presentar a TVE el programa 300 Millones entre 1979 i 1982, i a Telecinco el concurs Número Uno el 1995. El 2010 va abandonar la SER i va ingressar a la Cope, on tenia contracte fins al 2025.

Miguel Ángel Morcillo Quiles. Ha mort a 80 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h. al Tanatori.

Vicente León Cano. Ha mort a 86 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. al Tanatori.

Matilde González Martínez. Ha mort a 92 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. al Tanatori.

Pep Domingo Castaño a la Cope, en una imatge d’arxiu.

diarimés 18/09/2023

EDITORIAL

El carrer sense sortida per a la investidura del futur president

A pocs dies per la celebració del ple d’investidura del candidat popular, Alberto Núñez Feijóo, sembla que està tot el peix venut, però tot està per decidir. I és que, tot i que sembla que els popu lars tenen coll avall que no serà investit, la possible investidura de Sánchez s’ha convertit en un camí a contrarellotge en el qual en què Junts vol fer pagar car el seu suport a la investidura de candi dat socialista. L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont avisava ahir que les condicions no les posa qui demana ajuda davant l’afirmació de la vicepresidenta segona del govern espa nyol en funcions, Yolanda Díaz, qui va assegurar que l’amnistia només pot arribar després d’un pacte històric sense unilatera litat. Davant de tot això, la repetició electoral continua damunt la taula, no com l’escenari més desitjable –sobretot per part de la ciutadania ni del PP el PSOE–, però sí com el més factible per sortir de l’atzucac on s’han situat els dos partits amb possibilitats d’ocupar la presidència del govern, i els independentistes, inamo vibles en les seves demandes. Mentrestant, amb la possibilitat de l’amnistia sobrevolant les negociacions, des de molts fronts s’està construint de nou un relat malèfic i d’oci sobre les formacions independentistes.

+ CONFIDENCIAL Coincidència d’actes per Santa Tecla

Hi ha tants actes programats per Santa Tecla a Tarragona que és molt complicat que no acabin coincidint alguns d’ells. Ahir, després de la Diada del primer diumenge de festes, la Colla Vella dels Xiquets de Valls estava fent una fideuada a la plaça del Rei. El dinar es va allargar fins al punt que van haver de recollir les taules in extremis perquè havia de passar per la plaça la cercavila de foc del 30è aniversari de la Víbria de Tar ragona. Molts dels castellers van ha ver se de prendre el xupito de Chartreu se dempeus.

Edita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

TRIBUNA

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Contradicció

LLUÍS BADIA Advocat

Quelsevol pot pensar que la contradicció és un monopoli del món de la política on, re petidament, els seus actors, exerceixen una activitat frenètica en la seva forma d’actuar, sigui via declaracions, via actuacions o, el que pot ser més greu, a l’hora de dissenyar el fu tur dels seus conciutadans.

Segurament, el fàcil és pensar que la majo ria de la gent es mou en l’estricte moviment de la coherència i el sentit comú, malaurada ment, la contradicció, en si mateixa, no és una cosa que vagi per barris, sinó que tots, amb més o menys mesura, som esclaus d’aquesta manca de rigor en el nostre dia a dia.

Com a societat, i d’acord amb el que po dem veure en els mitjans de comunicació d’èxit, que cada dia entren a la sala d’estar de milions de persones, podem constatar plan tejaments diferents entre els tertulians, que diuen la seva, que poc té a veure amb el que fan o deixen de fer en la seva activitat perso nal; però és que a més, el tema també afecta els líders d’opinió, que avui poden dir una cosa, i demà una altra de ben diferent; per no deixar de costat als «periodistes polítics»,

TRIBUNA

capaços de justificar qualsevol argument, si amb el mateix queden bé enfront dels que els hi donen la viabilitat a tots els efectes.

És cert que es fa difícil poder delimitar fins a on són suportables aquestes contradicci ons, a tots els nivells, fins i tot en l’àmbit fa miliar, ara bé, no estaria de més poder fixar unes fronteres que ens permetessin desenvo lupar nos des d’una mínima ètica que seria positiva i amb garanties per evitar discrepàn cies impossibles de reconduir.

rien els grans guanyadors, en tot cas, el que si seria garantia és de precarietat a tots els nivells.

Director General: Marc Just

Directora de publicitat: Contxi Joan

Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Sergi

Peralta, John Bugarin, Cristina

Cuadrat, Oriol Castro i Helena Viñas.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

RUBÉN VIÑUALES Alcalde de Tarragona

Tarragonins i tarragonines, ja tenim aquí la nostra patrona i amb ella arriben dies emoci onants plens d’alegria i retrobament amb les nostres tradicions.

No som una ciutat qualsevol. Som una de les ciutats habitades més antigues del món i això ens imprimeix un caràcter especial d’he rència consuetudinària que traspassen les nostres mares i pares als fills i filles així com impregna als nouvinguts fent que Tarragona ha sigut per sempre casa seva. Podem sentir

CARTES

Podem continuar transitant en aquest espai on tot és relatiu

Si tornem al món de la política, però que es pot aplicar a qualsevol altre entorn, darrera ment està de moda batejar les incoherències en funció de determinats canvis d’opinió que venen imposats per la lògica dels fets, això no obstant, si ens quedem exclusivament amb això, ens podríem trobar en un marc on el que es diu, el que es compromet o el que s’afirma rotundament, no té cap valor, amb el que això suposa d’inseguretat sense límits.

Podem continuar transitant en aquest es pai on tot és relatiu, i tot té la seva justificació, o se li busca en cada moment, ara bé, no crec que ens valgui la pena aquesta opció en un futur, doncs, el que estaríem consolidant és un espai d’anarquia mental on no sé qui se

No seré jo qui pugui aportar solucions res pecte a la meva reflexió, que a més sembla que és acceptada tàcitament, perquè aquí sí que es pot aplicar allò de «qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra», però el cert és que si no som capaços de fixar uns mínims, ens podem trobar en una corrupció sostenible del pensament, on quasi tot val a l’hora de fer o deixar fer.

orgull de dir que som tarragonines i tarra gonins independentment del lloc de naixe ment, religió, color de la pell o idioma que parlem. Aquesta és la nostra força, la diversi tat que, a la vegada, ens fa iguals.

Aquest orgull l’hem de sentir fins i tot per qui és la nostra patrona, santa tecla. La patro

Som una de les ciutats habitades més antigues del món

na de Tarragona va ser una dona avançada als seus temps que va lluitar contra la im posició de dogmes que atemptaven contra la seva llibertat pel simple fet de ser dona. Precisament això és el que les tarragonines i els tarragonins hem fet tota la nostra histò ria: lluitar per la nostra llibertat. Llibertat que només entenem com respecte cap als altres i

La divisió social pot ser el primer resultat d’aquest model de contradicció

Al llarg de la història, i especialment en els fets més emblemàtics d’aquesta, hem pogut veure com el que parlem ha figurat com un fet de referència que ha imposat criteris per sobre de la raó i l’enteniment normal, impli cant a la societat cap a límits que mai haurien d’haver se deixat de costat.

El prestigi que tots desitjaríem en un marc de convivència, on el respecte per les mino ries o els que pensen diferent, hauria de ser una fita innegociable, no crec que passi pel seu millor moment i, en tot cas, la divisió so cial, que és un fet constatable, pot ser el pri mer resultat d’aquest model de contradicció, al que cada cop serà més difícil fer front.

Aquesta és la nostra força, la diversitat que, a la vegada, ens fa iguals

cap a nosaltres mateixos. Llibertat en la plu ralitat ideològica, cívica i fraternal entre els pobles d’aquest petit planeta i que té la seva màxima expressió en aquests dies de festa major on milers i milers de persones de tot arreu venen a casa nostra. No oblideu mai que la ciutat és de tots i de ningú alhora i estimeu la i cuideu la com a part de l’escenari de l’obra de la vostra vida. Tarragonins i tarragonines venen dies de gaudi, joia i germanor. Sortiu i gaudiu de tot l’esforç de tantes i tantes persones que fa un any que treballen amb una exclusiva vocació: que sigueu feliços units al crit de visca Santa Tecla i visca Tarragona!

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Manel de Falla, C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de:

Priorizar la escritura a mano Hoy he empezado reflexionando a raíz de un encuentro que tuve ayer con una amiga sobre la diferencia que hay de pasar un rato juntas y conversar y la relación que se esta blece a través del wasap. Esto me ha llevado a centrarme en otro tema que me parece muy importante y del que últimamente he leído varios comentarios en la prensa: la diferen cia al comunicarse a través de la escritura a mano o usando un teclado. Un estudio rea lizado dice que escribir con lápiz implica una complejidad por el conjunto de procesos sensomotores para cada letra y que esto fa

cilita su memorización y recuerdo. Según al gunos experimentos, está comprobado que la calidad, longitud y fluidez del texto se dan más tras el entrenamiento en habilidades de escritura manual, juntamente a la planifica ción de los escritos. La implicación sensorial al escribir en teclado es inferior a cuando es cribimos a mano, ya que según los esquemas sensoriales de la experiencia nuestro siste ma cognitivo reacciona de manera diferente. Tratándose del mundo educativo, me preo cupa pensar que en países como Finlandia priorizan el uso de teclados en esta práctica de la escritura. No creo que sea buena idea,

ya que aprender a escribir con papel y lápiz es esencial para ejercitar este hábito, y no se pueden acelerar etapas o saltarse procesos necesarios del desarrollo para pasar a apren dizajes que son demasiado precoces y no re sultan adecuados. Dice Stanislas Dehaene, psicólogo francés, «existe un reconocimien to clave en la palabra escrita, una especie de estimulación mental en el cerebro. Y parece que este circuito actúa de maneras que ni siquiera percibimos, haciendo el aprendizaje más fácil»

Gema Abad Reus

Santa Tecla

No podem entendre Tarragona sense la nostra antiga i arrelada història. Som el que som perquè érem el que érem.

Cristina Serret serret@diarimes.com

Al segle XVIII, con siderat l’època dau rada de la produc ció de paper a la Riba (Alt Camp), hi havia al poble fins a vint i tres molins pape rers. Aquests centres de pro ducció funcionaven amb la for ça de l’aigua del riu Brugent, que neix a les muntanyes de Prades i desemboca al Francolí tot tra vessant el municipi.

Aquella activitat va marcar la història del poble durant di verses generacions, ja que el gruix dels ribetans, tant homes com dones, estaven empleats en aquells obradors on es transfor maven els draps d’arròs en fulls de paper.

Ara, tota aquella activitat queda ben recollida i explicada al Centre d’Interpretació els Ca mins de l’Aigua i el Paper, que va ser inaugurat el passat dis sabte. Aquest espai museogràfic es troba ubicat al centre de la vila, a l’edifici que havia acollit el Molí del Racó. D’aquesta ma nera el visitant viu l’experiència d’endinsar se en un edifici que va ser, realment, centre de pro ducció paperer.

Les instal·lacions s’han equipat amb diversos recursos multimèdia que, molt encer tadament, ajuden a compren dre com era el treball i la vida durant el segle XVIII, quan la indústria paperera va experi mentar la seva gran expansió.

SUDOKU

Testimoni del moment són di versos elements del molí pape rer que s’han conservat perquè estaven fets amb pedra, com és el cas dels curtidors on es dipo sitaven els draps amb aigua per formar ne la pasta. En canvi, els elements de fusta com les premses o les rodes dels molins s’han perdut o malmès, però un enginyós recurs audiovisual en supleix la seva absència.

Durant la visita es pot conèi xer també l’evolució de la in dústria local i la seva decadèn

LA RIBA RECORDA EL SEU PASSAT PAPERER

Aquest cap de setmana s’ha inaugurat el Centre d’Interpretació dels Camins de l’Aigua i el Paper, amb visites guiades per als veïns del poble

Acte d’inauguració, dissabte al matí, i una de les sales del Centre d’interpretació.

cia quan, amb l’arribada de la mecanització, els petits produc tors de la Riba no van disposar de prou múscul econòmic per comprar la maquinària o prou espai per encabir la.

També es para atenció a qüestions com la presència de la dona en les feines productives o en com s’organitzava la vida en un temps en què treballador i taller ocupaven un mateix habi tatge. El Centre d’Interpretació disposa també de diversos es pais pensats per a les visites es colars, amb la idea de treballar aspectes relacionats amb la in dústria paperera o el reciclatge.

L’acte oficial d’inauguració

EL TEMPS

es va fer dissabte 16 al matí, i durant tot el cap de setmana s’han dut a terme un seguit de visites guiades, adreçades espe cialment als veïns i veïnes, que van gaudir d’allò més recordant el passat del poble i, en molts casos, afegint valuoses informa cions a tot allò que es mostrava i s’explicava. Després d’aques ta primera sessió de visites, es preveu que el Centre d’Inter pretació els Camins de l’Aigua i el Paper de la Riba quedi obert a les visites per al públic en gene ral abans de Nadal (caldrà fer re serva prèvia a través d’Internet). Aquest espai museístic es complementa amb les dues Ru tes dels molins de paper que es poden resseguir pel municipi, i que estan indicades i senyalit zades amb plafons informatius que incorporen codis QR.

Mínima

22º Màxima

29º

Estat del cel

De matinada el cel estarà molt ennuvolat o puntualment cobert en conjunt. A partir de llavors la nuvolositat minvarà i ràpidament el cel quedarà serè o poc ennuvolat per algunes franges de núvols alts i prims. Tot i això, durant la tarda apareixeran intervals de núvols d’evolució al Pirineu i alguna nuvolada a l’extrem nord de la serralada.

Nivell mitjà Nivell alt

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Precipitacions

De matinada s’esperen ruixats al sector central del litoral i prelitoral, i en són de probables a la resta. Seran d’intensitat entre feble i modera da, si bé al sector central del litoral seran localment d’intensitat forta i aniran acompanyats de tempesta. S’acumularan quantitats entre minses i poc abundants en general, i localment abundants al sector del litoral i prelitoral central.

MUSEUS

JORDI RIBELLAS

JORDI RIBELLAS