Dimecres 20 de setembre de 2023

CATALUNYA

El Congrés dels Diputats avala l’ús de les llengües cooficials per majoria absoluta

Mentrestant, la UE ha ajornat la votació sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec. P12

P3 Logistic Parks construirà una nau logística de més d’11 ha a Reus

CIUTAT És el projecte del sector més gran que hi ha actualment a Catalunya i s’ubicarà al Mas Sunyer. P6 GERARD

El Seguici Petit torna el protagonisme als infants

SANTA TECLA Tot i l’amenaça de pluja, els elements festius van poder sortir al carrer. P4

SALUT

La salut mental centrarà els 27 curtmetratges del Psicurt del 3 al 10 d’octubre

La programació, a cavall entre Reus i Tarragona, oferirà col·loquis. P7

Laura Roigé, reescollida presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona per unanimitat

El ple de l’entitat s’ha renovat considerablement amb l’entrada de «gent jove» i un dels seus reptes és la digitalització de les empreses. P3

CAMP

Valls obre una línia d’ajuts a la rehabilitació d’immobles al centre històric

Els darrers cinc anys, s’han reformat 58 cases amb les subvencions. P8

CEDIDA

TARRAGONA

MOBILITAT

Liciten les obres per unir el carril bici del Miracle amb la Via Augusta

Aquesta actuació, finançada amb fons europeus Next Generation, comptarà amb un pressupost de 328.412 milions d’euros GERARD MARTÍ

John Bugarin

L’Ajuntament de Tarragona ha tret a licitació les obres per unir el carril bici del passeig marítim de la platja del Miracle amb el que s’inicia a la part superior del fortí de Sant Jordi. El carril pedalable tindrà continuïtat al llarg del front litoral, a través passeig Rafael Casanova fins a l’inici de l’Arrabassada, que també es connectarà amb la rotonda de la Savinosa, a la Via Augusta. Just allà, està previst que l’Estat hi habiliti també un nou carril bici, que enllaçarà Llevant amb Altafulla. Aquesta és una de les accions acordades en el conveni de cessió de l’N-340, l’N-340a i la T-11. El projecte d’unió del carril bici entre el Miracle amb la rotonda de la Savinosa compta amb un pressupost base de licitació de 328.411,58 euros. Les obres es finançaran mitjançant fons europeus Next Generation, dins Tarragona entre Blau i Verd, un projecte de sostenibilitat de l’Ajuntament que suposarà una

EQUIPAMENTS

inversió de 3,5 milions d’euros. Està previst que el termini d’execució sigui de 4 mesos a partir de la signatura de l’acta de replanteig. Abans, però, l’adjudicatària haurà de presentar un pla d’obra.

Canvis en la circulació

L’actuació es divideix en dues parts. La primera servirà per completar el carril bici de la platja del Miracle, connectant-lo amb el que comença darrere del Fortí de Sant Jordi. Al tram situat entre el carril bici de la platja i la rotonda del carrer de Mestre Benaiges, a l’alçada de la plataforma del Miracle, es farà una continuació del ja existent amb un carril de doble sentit, de 2,60 metres d’amplada, que discorrerà per la calçada. Per fer això possible i mantenir els dos carrils de circulació per a vehicles, s’eliminarà la vorera que queda al cantó de les vies del tren. Això implica treure la petita zona de pàrquing en cordó que hi ha actualment. Pel que fa al tram entre

Tres empreses opten a la redacció del projecte de la nova biblioteca de SPiSP

L’adjudicatària tindrà un termini d’execució de quatre mesos i un pressupost de 54.989,95 euros

Redacció

Oliveras-Boix Arquitectes SLP, Ferran i Oscar Arquitectes Associats SLP i Xavier Gallego Seuba s’han presentat a la licitació per a la redacció del projecte bàsic i executiu de la nova Biblioteca de Sant Pere i Sant Pau, que s’ubicarà al bloc de Sant Magí. Oliveras-

Boix Arquitectes SLP ha obtingut la millor puntuació en un concurs públic on s’han valorat diferents aspectes com les configuracions que proposen les empreses a nivell d’esquema funcional. L’empresa adjudicatària haurà de redactar també l’estudi de seguretat i salut i coordinació

de seguretat i salut en fase de projecte, la certificació d’eficiència energètica del projecte, la documentació tècnica necessària de compliment del CTE, especialment en matèria d’incendis, de control del soroll i les vibracions de les instal·lacions i el condicionament acústic interior. Les

propostes hauran d’incloure un mínim de quatre renders que visualitzin l’actuació i l’estudi del mobiliari i TIC corresponent al Programa Funcional del projecte. El termini d’execució serà de 4 mesos i el preu de licitació s’ha pressupostat en 54.989,95 euros, IVA inclòs.

la rotonda del carrer de Mestre Benaiges i el Fortí de Sant Jordi, s’eliminarà el carril de circulació més proper a la platja i el vial passarà a ser només de pujada. El projecte també modifica el sentit de circulació del passeig Rafael Casanova, en el tram de carril únic entre el fortí i la platja de l’Arrabassada. Ara mateix, només es pot anar des de Llevant fins al Miracle, però s’invertirà. Respecte a la segona part de l’actuació, s’unirà l’Arrabassada amb la rotonda de la Savinosa. Al tram paral·lel a la platja, el carril bici discorrerà per la calçada, al costat del passeig. Es col·locarà senyalització vertical i horitzontal per resoldre els encreuaments entre ciclistes i vianants. El pàrquing en bateria passarà a ser en diagonal i també s’eliminarà un dels carrils de circulació. Així, el vial serà de sentit únic, direcció Preventori de la Savinosa. En arribar a la rotonda del passeig amb el carrer de Josep Ras i Claravalls, el carril bici adopta una solució específica per integrar la circulació de bicicletes i vehicles, ja que, en un petit tram, hauran de compartir calçada perquè l’amplada del carrer en el pas inferior de les vies del tren no permet segregar el carril bici. La resta del carrer de Josep Ras i Claravalls fins a la rotonda de la Savinosa disposarà d’un carril bici de doble sentit. Caldrà, però, eliminar la zona d’aparcament.

Imatge d’arxiu del tram del passeig marítim Rafael Cassanova on s’instal·larà un nou carril bici.

La futura biblioteca es construirà al bloc de Sant Magí.

SUCCESSOS

Detenen a Tarragona els pressumptes autors de la mort d’un home a Elx

Van desplaçar-se

Redacció

amb el cotxe de la víctima

La policia espanyola ha detingut a la ciutat de Tarragona els dos presumptes autors del robatori i la mort d’un home de 69 anys aquest diumenge passat a Elx. Segons el cos policial, els investigadors els haurien interceptat quan s’estaven desplaçant amb el cotxe de la mateixa víctima cap al nord de la península per fugir a través de la frontera francesa. Els fets es van conèixer diumenge cap a les deu de la nit, quan un familiar de la víctima va rebre l’avís dels veïns que hi havia sang al replà de casa seva i no li contestava les trucades. Els agents van

SOCIETAT

trobar l’home mort a casa seva amb clars indicis de violència, presentant ferides contuses al cap i d’arma blanca al coll. L’home mort era el padrastre d’un dels presumptes agressors, de 19 i 21 anys. A partir de l’ús d’una targeta bancària dels fugitius a la ciutat de Tarragona, es van activar els agents de la comissaria provincial, que es van desplaçar al lloc marcat pels investigadors i van trobar el vehicle de la víctima amb dos ocupants al seu interior. Tots dos van ser detinguts pels suposats delictes d’assassinat i robatori amb violència el passat diumenge a la ciutat d’Elx.

Roigé és reescollida presidenta de la Cambra per unanimitat fins al 2027

El ple confia en un comitè executiu continuista, que aposta per la digitalització i la formació

Oriol Castro

Laura Roigé seguirà sent la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona els quatre anys vinents. El ple ha votat unànimement per la seva candidatura i ha finalitzat el procés de canvi dels seus òrgans de govern. Javier Sancho serà el vicepresident primer, Fernando Aldecoa, el vicepresident segon, Lluís Colet, el vicepresident tercer i Ramon Marsal, el tresorer.

Minut de silenci de condemna de feminicidi

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va presidir ahir un minut de silenci per condemnar la mort d’una dona, presumptament a mans de la seva parella, aquest diumenge a la ciutat. També hi va estar present la consellera d’Igualtat i Feminisme, Tània Verge, i la resta de regidors del consistori. La dona va ser trobada morta, diumenge passat, al seu domicili, a Tarragona, després que una trucada alertés els serveis d’emergència. Després de constatar que el cos presentava signes de violència amb l’anàlisi forense, els Mossos d’Esquadra van detenir la seva parella, un home de 43 anys que hauria estat el presumpte autor dels fets.

Roigé ha destacat la «renovació considerable» del ple, sobretot perquè «ha entrat molta gent jove». De cara el futur, la presidenta assenyala que un dels reptes de l’entitat és l’aposta per la digitalització. «Hem creat un nou departament que ajudarà i formarà les empreses perquè facin aquest canvi tecnològic», ha dit la presidenta. Precisament la formació és també un dels objectius de cara al nou mandat. «La Cambra sempre ha tingut una inquietud per la formació i per això

hem inaugurat un nou centre amb aules interactives per ampliar la nostra oferta de formació, tant per aturats com per a joves», ha explicat Roigé.

Una altra novetat del proper mandat serà la instal·lació d’una corresponsalia a Madrid, «per millorar la comunicació i cooperació amb les diferents cambres arreu d’Espanya». A part, també s’ampliarà el departament d’exportacions. La descarbonització de les empreses també continuarà sent una aposta de l’associació. «Treballem perquè les empreses siguin empreses netes», va afirmar Roigé.

Pel que fa a les infraestructures, la presidenta va anunciar que la Cambra «redoblarà esforços» en la tasca de presentar davant les administracions solucions i propostes per «fer front a la necessitat de disposar de les inversions i millores necessàries per a garantir la competitivitat de les empreses i la seguretat

en la mobilitat de les persones». Un exemple són els polígons industrials, que Roigé considera que haurien de tenir «els carrers asfaltats i nets», com també «fer tot el possible perquè no hi hagi robatoris».

A part, l’entitat ampliarà les seves missions comercials internacionals, que fins ara se centraven als països africans. La voluntat del comitè executiu és ampliar aquests serveis a més països d’Àsia, Sud-amèrica i Centreamèrica.

Laura Roigé és presidenta de la Cambra de Tarragona des del 18 de desembre de 2017. De fet, és la primera presidenta de la corporació d’ençà de la seva constitució fa uns 140 anys. Roigé és una empresària vinculada al sector del transport i serveis a l’hostaleria. L’actual presidenta va accedir al ple de la Cambra l’any 1995 i es considera «una dona de Cambra, que estima molt l’entitat». El 1995 també va fundar l’Asso-

ciació de Dones Empresàries i Emprenedores de les Comarques de Tarragona. En aquests darrers sis anys, l’entitat ha quadruplicat la seva plantilla, passant de vuit treballadors a superar la vintena. A més, Roigé ha destacat la bona sintonia entre els diferents sectors que es representen a l’entitat: «Tenim totes les empreses químiques al plenari i viuen amb tranquil·litat amb el sector hostaler». La presidenta ha indicat com també «els altres sectors estan representats i treballem tots en harmonia». A més, ha destacat el caràcter apolític de la Cambra.

Roigé fa un balanç positiu de la feina feta fins ara i considera que això l’ha portat a la reelecció: «Estic contenta per tot el que s’ha aconseguit fins ara. Crec que els empresaris valoren tot el que s’ha fet, i per això hem tornat a guanyar per unanimitat». Segons Roigé, la Cambra «va com un coet».

Imatge del comitè executiu de la Cambra de Tarragona després del ple d’investidura.

TJERK VAN DER MEULEN

que va ballar al ritme dels tarragonins més menuts.

La Santa Tecla Petita esquiva la pluja i torna a fer vibrar els tarragonins

Els núvols no van impedir que el Seguici Petit es fes seva la Festa Major i es lluís ahir pels carrers de la Part Alta

Redacció

L’amenaça de pluja no va evitar que el Seguici Petit es lluís ahir a la Part Alta. Els núvols van fer acte de presència a la ciutat, però, per sort per als tarragonins, l’aigua no va acabar apareixent. Els

somriures i l’eufòria dels més petits contrarestaven la grisor d’un cel apagat. El Ball de Diables Petit, el Drac Petit, el Bou Petit, la Vibrieta i el Griu Petit van ser els encarregats d’il·luminar la jornada amb les seves espurnes.

Com sempre, les reaccions entre el públic van ser variades, ja que alguns no dubtar a ballar sota el foc, mentre d’altres s’amagaven atemorits pels petards. Els grups de foc, juntament amb el Ball d’en Serrallonga Petit, encapça-

Balls parlats a la plaça Corsini

El Seguici Petit també va fer gala dels seus balls parlats. Ahir, la plaça de les Cols va acollir els versots del Ball d’en Serrallonga i del Ball de Pastorets Petit. A la plaça Corsini, es va viure l’escapada del Ball de Cossis Petit i els parlaments del Ball de Gitanes Petit. Després de la Cercavila de la Santa Tecla Petita, va arribar el torn del ball parlat de Sant Miquel i Diables Petit i del Ball de Pastorets Petits. Redacció

laven la comitiva, que va arrencar des de la plaça de la Font.

L’Aligueta, la Mulasseta, la Cucafereta, el Lleonet i tots els gegants petits també van posar llum a la foscor amb els seus balls, que suscitaven els aplaudi-

ments del públic que es trobava a la plaça de les Cols i les escales de la Catedral. I és que els tarragonins no van fallar i es van bolcar als carrers de la Part Alta petits que, un any més, van demostrar que són capaços d’agafar les reg-

nes de la Festa Major i fer gaudir la ciutat, que va vibrar al ritme dels més menuts. Els balls del Seguici petit tancaven una cercavila que va omplir les places i els carrers de música i alegria. La d’ahir va ser tornar a ser una jornada molt familiar, on pares, mare i fills gaudien de la mateixa festa, que cada cop és més gran. El que ha quedat clar és que el Seguici Petit ha deixat el llistó molt alt. Aquest cap de setmana arribarà el torn del Seguici Popular, amb la Cercavila i la Professó de Santa Tecla. De moment, els més menuts continuaran sent els protagonistes, ja que avui es viurà la clausura de la Santa Tecla Petita amb el Correfoc Petit.

SANTA TECLA

El Seguici Petit va demostrar ahir, un any més, que els nens són capaços d’agafar les regnes de les festes de Santa Tecla i fer gaudir la ciutat,

SANTA TECLA

GERARD MARTÍ

El Chartreuse s’encareix entre 2 i 3 euros un any més i s’esgota el licor verd

Els monjos cartoixans, fabricants del licor, van comunicar a principis d’any que limitarien la seva producció per tal de protegir el seu model de negoci

CEDIDA

Helena Viñas

Amb les festes de Santa Tecla en marxa a Tarragona, cellers i licoreries de la ciutat han rebut els encàrrecs de Chartreuse, tant groc com verd, licor amb el qual es fabrica la mamadeta, la beguda per excel·lència de les festes tarragonines. Enguany, però, el preu de les ampolles ha tornat a augmentar. Des de VinoVi Vinoteca informen que els preus han pujat entre 2 i 3 euros. El licor verd es ven a 35,90 euros.. Ha succeït una situació semblant al celler Can Domènech, on remarquen que no se solen fixar en la diferència de preus entre els anys perquè «és un producte que sí o sí es ven». I és que, a banda de les ampolles normals, cada any se’n fabrica una edició limitada amb una imatge de les festes de Santa Tecla a la contra etiqueta, convertint el producte en un reclam per a tarragonins i col·leccionistes.

D’altra banda, ambdós establiments remarquen que tenen molta demanda estrangera. La responsable de VinoVi Vinoteca explica que rep trucades de turistes, sobretot francesos que es troben estiuejant a la costa, preguntant si els queda Chartreuse, i que es desplacen fins al centre de la ciutat només per comprar-ne. Des de Can Domènech creuen que això és degut al fet que els turistes «viuen les festes com si fossin seves».

Davant el gran nombre de demanda local i estrangera, les botigues es troben amb la problemàtica de la falta de producte Tot i els esforços dels establiments per a regular la venda del Chartreuse, marcant una ampolla de

DIMECRES 20

9:15 h. LLIM Bonavista. Santa Tecla a les Escoles. El Nano Capità a les Escoles.

10 h. LLIM El Ninot. Santa Tecla a les Escoles. El Nano Capità a les Escoles.

10 h. Residència Ponent. Santa Tecla a les Llars. Els Nanos Nous a les Llars.

10:45 h. LLIM La Taronja. Santa Tecla a les Escoles. El Nano Capità a les Escoles.

11:30 h. LLIM Sant Pere i Sant Pau. Santa Tecla a les Escoles. El Nano Capità a les Escoles.

11:30 h. Residència Llevant. Santa Tecla a les Llars. Els Nanos Nous a les Llars.

cada per persona, a hores d’ara ja no els queda licor verd i molt poc del groc. Una de les responsables del celler Can Domènech explica que han hagut de treure les ampolles de Chartreuse groc de cara al públic per a controlar millor que tothom s’endugui només una per persona. En el cas de la vinateria Clot Martell, es van quedar sense stock en un dia. Tots els establiments mencionats han fet l’intent de demanar més ampolles, però sense èxit. Tot plegat té una raó: els monges cartoixans, els únics fabricants de Chartreuse, van informar en un comunicat el gener de 2023, que des de 2021 només pretenien produir el licor «just i necessari». Philippe Rochez, director comercial de Chartreuse Diffusion, l’empresa encarregada de distribuir la beguda, va explicar en una entrevista al mitjà francès France

3 Alpes el passat abril que l’orde religiós vol «limitar la producció per centrar-se en el seu objectiu principal: protegir la seva vida monàstica». D’aquesta manera, també pretenen mantenir el seu model de producció a petita escala, en què només tres monjos s’encarreguen de fabricar el licor i els 80 treballadors de Chartreuse Diffusion organitzen la producció i distribució. Una altra de les raons és que volen protegir el medi ambient limitant la recollecció de plantes per a la fabricació de la beguda, i de les quals es necessiten 40 tones a l’any. Des de la marca ja fa dos anys que preparen els clients per aquest estancament de l’oferta, aplicant quotes en la quantitat d’ampolles que s’envien en funció dels destins. Tot plegat per a remarcar que, ara per ara, la premissa principal de l’empresa és «fer menys, però millor i durant més temps».

12 h. pl. de les Cols. Vermut matalasser de Santa Tecla.

Per segon any consecutiu, els Xiquets organitzen un vermut musical a la seva plaça talismà.

18 h. CAP Muralles, c. Escultor Verderol, s/n. Si l’Amparito vols ballar, l’esquena hauràs de cuidar! Taller de prevenció de lesions de festa major. Tens l’esquena carregada o et molesten les lumbars? Has de portar els gegants o l’Àliga, o fer castells? En aquest taller t’expliquem com cuidar-te l’esquena i com prevenir lesions.

19 h. Centre Cultural Antic Ajuntament, c. Major, 39. Projecció i debat sobre noves aproximacions audiovisuals al món casteller.

És un curt documental dirigit per Marta Arjona i Maite Blasco que combina dansa, artesania i memòria castellera i que ha estat seleccionat en

diversos festivals. I Castells és un curt de ficció dirigit per Blanca Camell i protagonitzat per Carla Linares que es va estrenar al festival de Locarno. Comptarem amb la presència de les responsables dels curts. L’acte forma part de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que impulsa la Generalitat de Catalunya.

19 h. Cooperativa Obrera, c. Fortuny, 23. Presentació i recital del darrer llibre de Juana Dolores, I si una nació desfilant per una catifa vermella, a càrrec de l’autora. El llibre és un artefacte polític i artístic, escrit amb un estil i un llenguatge radicalment en femení, nacional i popular.

19:30 h. Centre Cívic de Bonavista. Ball Parlat de la Sebastiana del Castillo. Per primer cop des de la seva recuperació històrica l’any 2018, el Ball Parlat de la Sebastiana del Castillo actuarà als barris de Ponent (en concret, a Bonavista), en una iniciativa que segueix el camí iniciat l’any passat pel Ball de Dames i Vells per acostar la nostra festa i els nostres balls parlats a tota la ciutat.

19:30 h. Pati del Pou, Ajuntament de Tarragona. Assaig especial de canalla previ a la diada de Santa Tecla.

19:30 h. des del Balcó del Mediterrani fins a la plaça Corsini. El Correfoc Petit. Els més petits tornen a gaudir de les maces dels diablets i les varetes de les bèsties petites plenes de carretilles. Els grups recorreran la Rambla Nova fins a arribar a la plaça Corsini per fer-hi una carretillada de lluïment. Un cop hagin arribat tots els grups, encendran una carretillada conjunta final.

20 h. local de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau.

Assaig especial de Santa Tecla, obert al públic.

A l’acabar s’oferirà tapa i canya per a tots els participants. Organitza: Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau

20 h. església de Sant Antoni,

Rambla Nova, 105.

Concert: The Issel’s Singers. Concert a cappella amb composicions des del Renaixement fins al segle XX.

20 h. pl. Verdaguer. Big Ball Folk!

Us convidem a passar un vespre de folk i a fer trontollar la plaça ballant sense parar. La Big Bang Folk, formada per músics de Faktoria Folk, Cobla La Mitja Lluna i Folkatr3s, es reuniran per cinquè any dalt de l’escenari per produir una gran explosió de música i ball folk. Organitzen: Folkatr3s, Cobla La Mitja Lluna i Faktoria Folk.

20:30 h. Pati del Pou, Ajuntament de Tarragona. Assaig especial previ a la diada de Santa Tecla.

Viviu des de dins un assaig previ a la diada de Santa Tecla de la colla degana de la ciutat. Organitza: Xiquets de Tarragona

21 h. Teatre Tarragona, Rambla Nova, 11.

Una ciutat de mussols (Tarragona era una festa?). Projecció del documental escrit i dirigit el 2021 per Oriol Grau Elias, Mónica L. Dalmau, Inés Olondriz Granado, Jordi Roig Ferré, Xavier Salsench Anton i Adrià Targa Ramos que fa un homenatge a les persones que van posar la primera pedra de les nostres llibertats. Documental que explora la vida LGTBIQ+ de Tarragona durant el tardofranquisme i l’inici de la Transició.

22:30 h. Catedral.

El Retaule de Santa Tecla. Representat per l’Esbart Santa Tecla i amb l’acompanyament musical de la cobla La Principal de la Bisbal ampliada, dirigida per Francesc Cassú, descobrim, a través de la creació coreogràfica, la vida, la conversió i el martiri de la nostra patrona.

23:30 h. pl. de les Cols. Carretillada del 40è aniversari del Ball de Diables de Tarragona.

El Ball de Diables. En acabar es dispararan quaranta salves que donaran per acabats els actes especials de celebració d’aquest 40è aniversari i, alhora, serviran per encetar els actes dels dies més tradicionals de la festa.

SANTA TECLA

Sèrie limitada d’ampolles de Chartreuse per Santa Tecla 2023.

P3 Logistic Parks construirà una nau logística d’11 hectàrees al sector H12

El projecte es desenvoluparà en un espai reparcel·lat per ajustar-se a les demandes del sector i on s’anava a instal·lar Amazon

Sergi Peralta Moreno

L’empresa P3 Logistic Parks, especialitzada en l’adquisició, la gestió i la promoció de magatzems, ha comprat un terreny de 175.000 metres quadrats al sector H12 Mas Sunyer, just davant de Jardiland, per dur-hi a terme el major projecte logístic en curs a Catalunya. En concret, la companyia té previst construir-hi una nau logística, amb magatzem i oficines, de 111.250 m2 (més d’11 hectàrees), equivalent a quinze camps de futbol. Es tracta de l’espai on anava a instal·lar-se Amazon, abans que la multinacional frenés els seus plans d’expansió.

El director general de P3 Logistic Parks a Espanya, Javier Mérida, va detallar que el projecte pretén «satisfer una demanda a tota Catalunya de plataformes de gran format». «Esperem que sigui un èxit i que porti molta riquesa i ocupació a la ciutat de Reus», va afegir. Està previst que els treballs de construcció comencin durant la segona meitat del 2024 i que finalitzin a mitjan 2025. Les instal·lacions, d’11,5 metres d’alçada, estan projectades per prestar serveis d’emmagatzematge i distribució de mercaderies i inclouran molls de càrrega i places d’aparcament. A més, tot el recinte estarà equipat amb il·luminació led i es collocaran plaques fotovoltaiques.

Mérida va apuntar que, si bé han rebut l’interès de diverses companyies per instal·lar-se en aquest espai, encara no s’ha tancat un acord definitiu amb cap d’elles. Amb tot, va declarar que es tracta «d’empreses de gran distribució». «Estem parlant d’algun centre internacional de distribució de mercaderies que cobriria la península Ibèrica, el sud de França i el nord d’Itàlia», va relatar. Pel que fa a la inversió prevista, va al·legar que encara no es té una «estimació gaire exacta» i que dependrà de l’activitat final que es desenvolupi al terreny.

D’altra banda, el director general de P3 Logistic Parks a Espanya va subratllar que l’emplaçament de Reus converteix la ciutat en una «zona estratègica» per la proximitat del Port de Tarragona, l’Aeroport de Reus i «dos pols importants de població» com són les capitals de província i del Baix Camp, que sumen uns 250.000 habitants, «més les connexions per carretera». Cal recordar que la companyia ja compta amb dos actius logístics a Catalunya, en concret, a Abrera

Una exposició a l’Arxiu Municipal recorda Cipriano Martos en l’aniversari de la mort

Reus va homenatjar dilluns el militant antifranquista Cipriano Martos en ocasió del cinquantè aniversari de la seva mort. L’Ajuntament va inaugurar a l’Arxiu Municipal una exposició de documentació històrica que permet reconstruir com van ser els darrers dies de Martos i que compta amb la còpia de l’expedient de detenció, el llibre de registre d’ingressos de l’hospital, el certificat de defunció i el d’enterrament. Els arxius expliquen que va morir per una hemorràgia interna, tot i que, en realitat, els agents policials el van torturar i li van fer ingerir un líquid corrosiu. La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, va lamentar que les institucions municipals encara deuen «molt reconeixement sobre aquests fets», ja que, segons va denunciar, la història de Martos ha quedat oculta durant molts anys. Amb l’objectiu de revertir aquest greuge, el consistori prepararà més activitats commemoratives sobre el militant antifranquista, com ara una ruta històrica per la ciutat.

De l’esperança d’Amazon a la realitat del present

La programació d’estiu de les Biblioteques Municipals clou amb més participació

P3 considera que Reus és un punt estratègic per la proximitat amb el Port, l’Aeroport i les carreteres

i a Parets del Vallès, que sumen més de 40.000 m2. Addicionalment, el passat juliol va anunciar que construirà una nau logística de 33.000 m2 a Sant Fruitós de Bages.

La concreció de l’operació ha estat rebuda amb els braços oberts per l’Ajuntament de Reus. L’alcaldessa, Sandra Guaita, va expressar ahir que es tracta d’una «oportunitat importantíssima per a la ciutat i per al

L’alcaldessa, Sandra Guaita, expressà que es tracta d’una «oportunitat importantíssima»

desenvolupament econòmic».

També va agrair «la feina intensa» dels tècnics municipals, que des del 2019 treballen en la reparcel·lació de l’espai per tal de tenir a l’abast un terreny de majors dimensions que s’ajusti a les demandes del sector logístic. «No és el final de res, és el principi de tot. És un principi necessari per poder executar el projecte», va assegurar, tot comentant que «necessitàvem fer aquestes mo-

dificacions urbanístiques». Amb aquesta adquisició, la major part de la superfície del sector queda en mans privades, si bé l’executiu local continuarà ocupant-se de l’enllumenat públic.

La batllessa va aprofitar per assegurar que es treballaria al costat de les empreses «perquè vinguin a instaurar-se a la nostra ciutat» i «perquè hi hagi projectes de desenvolupament econòmic importants per fer de Reus un pol logístic». Finalment, Guaita va confirmar que el consistori està treballant «intensament» per atreure accions de promoció econòmica a l’entorn del Tecnoparc.

La compra d’un terreny de 17,5 hectàrees al sector H12 és el resultat d’una feina de quatre anys que ha im pulsat l’Ajuntament per ajuntar parcel·les, tenir un actiu més gran i, d’aquesta manera, atreure grans em preses. La multinacional del comerç electrònic Amazon va mostrar interès a instal· lar se a l’espai, però l’estiu del 2022 va frenar els seus plans d’expansió en veure que el seu ritme de creixe ment no corresponia amb les expectatives. Tot i el re vés, Carles Pellicer, l’alcalde en aquell moment, va asse gurar que el consistori con tinuava obert «a altres pos sibilitats que puguin venir». Per la seva banda, l’alesho res regidora d’Economia, Teresa Pallarès, digué que els models industrials de grans polígons amb petites naus «no són factibles» i que el mercat demanava solars de major mida. La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona va apro var definitivament l’últim tràmit de la reparcel·lació a finals del 2022. SPM

Les Biblioteques Municipals consoliden la programació d’estiu amb més participació en les activitats i més usuaris. Com acostuma a ser habitual en aquesta estació, el cicle que aplega més assistents és el de les Biblioteques amb DO, que cerca la confluència entre literatura, arts escèniques, territori i vi. Amb un total de sis sessions i 548 espectadors, millora gairebé en un 50% els resultats de l’estiu del 2022. En el cas de Biblioteques Chill Out, l’assistència als concerts va superar les xifres de l’edició de l’any precedent. Els grups Moira, Lito Wakame i Canelita en Rama van assolir que 324 persones escoltessin música en directe nascuda al territori. Altres de les iniciatives efectuades son el Joc de Lectura d’Estiu, els Passos de literatura dinamitzats per Fito Luri, els tallers d’escriptura creativa, de manga i de collage, els Contes a la Fresca o el programa Lletraferits, entre altres. Amb la seva activitat ordinària, un total de 24.957 usuaris van passar per les Biblioteques Municipals per fer ús dels seus serveis. Redacció

Representants de l’Ajuntament de Reus i de P3 Logistic Parks, durant la reunió mantinguda ahir.

Sector industrial H-12

SOSTENIBILITAT

Adjudiquen la instal·lació de 18 nous carregadors per a vehicles elèctrics

Es col·locaran en aparcaments municipals

Sergi Peralta Moreno

L'empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis ha adjudicat a la societat limitada Intelligent Real Solutions (iKeSol) els treballs d’ampliació de la xarxa d’estacions de recàrrega de vehicles elèctrics als aparcaments municipals de la ciutat. En concret, el contracte preveu la instal·lació de 18 nous carregadors, amb capacitat per a 36 noves places, així com la substitució de vuit. En concret, s'actuarà als pàrquings de La Fira, de les Oques, del Passeig Prim, del Baluard i de la Pastoreta. El gruix de l'actuació es produirà a l'aparcament de La Fira, amb la instal·lació de deu noves estacions a la planta -2, per tal de disposar de vint places d'estacionament destinades als vehicles elèctrics. A més, hi haurà dues estacions existents que se substituiran per unes de noves. El segon indret amb més incorporacions serà el de les Oques, amb quatre nous carregadors, a la planta -1, per tal

El Psicurt completa la programació amb

una obra de teatre i

col·loquis

El festival de salut mental oferirà activitats del 3 al 10 d'octubre a les ciutats de Reus i Tarragona

Redacció

de disposar vuit places. A més, se'n reemplaçaran dos. L'aparcament del passeig Prim veurà incrementada la xarxa de càrrega de vehicles elèctrics amb dues noves estacions –i dues seran canviades–. Finalment, als pàrquings Baluard i Pastoreta només s'afegirà un punt de connexió, si bé en aquest últim lloc també s'actualitzaran dues de les instal·lacions actuals.

L'empresa tindrà quatre mesos per executar les obres. L'import d'adjudicació és de 157.058 euros (IVA inclòs). Aquesta actuació permetrà ampliar les places de càrrega elèctrica de Reus Mobilitat i Serveis fins a les 82. Addicionalment, el concurs públic fa referència a l'execució parcial d'un projecte d’instal·lació de diferents punts de recàrrega de vehicles elèctrics, que preveu la instal·lació d'un total de 35 nous carregadors i 70 noves places, objecte d'una futura actuació als aparcaments de l'Hospital i del Tecnoparc.

La vuitena edició del Festival Psicurt, organitzat pel Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i els ajuntaments de Reus i Tarragona, se celebrarà entre el 5 i el 8 d’octubre, tot i que les activitats començaran el dia 3 i s'allargaran fins al 10. Un total de 27 curtmetratges es presenten en aquest certamen sobre salut mental, escollits entre els 308 rebuts a concurs. A banda de les projeccions que tindran lloc a l’Antiga Audiència de Tarragona i al Teatre Bartrina de Reus, s’han programat una sèrie d’activitats per aprofundir en la difusió de la temàtica, incloent-hi teatre, colloquis i projeccions.

El Teatre Bartrina acollirà el dimecres 4 d’octubre, a les 19.30 hores, la representació de l’obra de teatre No m’oblideu mai, dirigida per Llàtzer Garcia, centrada en el suïcidi juvenil. En acabar, hi haurà un col·loqui amb els actors i el psicòleg infantojuvenil Roger Ballescà. El mateix escenari presenciarà la projecció de la pel·lícula inaugural, Sinjar,

EDUCACIÓ

d’Anna Maria Bofarull, el dia 5, que gira al voltant del radicalisme islàmic, el dol i l’angoixa. Així mateix, estan preparats debats i projeccions als centres educatius de Reus i de Tarragona i xerrades amb professionals de la cultura

audiovisual i de la salut mental obertes a tothom.

Els films participants en el Psicurt competiran en les categories d’animació o ficció i, a més, optaran al premi del públic, dotat amb 500 euros, que serà escollit

per votació popular per les persones que visualitzin els curtmetratges. Els curts aborden temàtiques com el dol, les addiccions –a substàncies, a les xarxes socials–, l’assetjament escolar, l’abús sexual infantil i els prejudicis.

Els representants polítics, mostrant la seva condemna al crim.

L'Ajuntament condemna el feminicidi de Tarragona

Diversos membres de l'equip de govern de l'Ajuntament de Reus, encapçalats per l'alcaldessa, Sandra Guaita, i representants de la resta de grups municipals van concentrar-se ahir al migdia a la plaça del Mercadal per guardar un minut de silenci en senyal de condemna pel feminicidi ocorregut diumenge a Tarragona, on una dona va ser assassinada, presumptament, a mans de la seva parella. Amb aquesta ac-

ció, l'Ajuntament «reitera el seu compromís en l’erradicació de les violències masclistes, amb aquesta crida a la ciutadania a sumar-se a l’acte», segons es va expressar amb un comunicat. Aquesta vegada, durant el minut de silenci, els polítics no van lluir una pancarta amb el missatge «no a la violència» com havia passat en anteriors ocasions, sinó que s'hi podia llegir «prou dones mortes pel masclisme». Sergi Peralta

Gairebé 500 infants comencen el curs a les escoles bressol

La Xarxa d'Escoles Bressol Municipals han iniciat un nou curs escolar amb total normalitat i amb 479 places ofertes. Una de les principals novetats d'aquest curs és que l'Escola Bressol l'Olivera ha adaptat la seva oferta per donar resposta a la gratuïtat, passant a oferir quatre aules en lloc de tres. El curs 2022-2023 va ser l'EBM La Ginesta la que va passar a oferir quatre aules d'I2. L'alcaldessa, Sandra Guaita, qui ahir va visi-

tar l'EBM l'Olivera acompanyada de la regidora d'Educació, Pilar López, per desitjar un bon any a la comunitat educativa, va manifestar que «l'educació és molt important perquè és una eina de cohesió social, des del primer moment». Cal recordar que aquest és el quart curs que s'aplica la tarifació social a les EBM, la qual cosa ha comportat que hagi augmentat l'ocupació en els serveis de menjador i horaris escolars de tarda. Redacció

Representants de l'Ajuntament de Tarragona, de l'Ajuntament de Reus i del Festival Psicurt.

AJ. REUS

Guaita i López, durant la seva visita a l'EBM l'Olivera.

URBANISME

Valls ha subvencionat la rehabilitació de 58 immobles al barri antic

L’Ajuntament ha obert una nova convocatòria d’ajuts per aquest any amb una partida de 80.000 euros

Redacció

L’Ajuntament de Valls ha concedit 265.000 euros en subvencions a la rehabilitació i recuperació d’edificis en l’àmbit del centre històric els darrers cinc anys. Per aquest any, ha obert una nova convocatòria d’ajudes amb una partida de 80.000 euros. Durant els darrers cinc anys, la línia de subvencions ha permès fer actuacions a un total de 58 immobles, el que ha suposat una inversió per part dels propietaris que ha superat els 600.000 en total.

L’any 2022 es va assolir el rècord d’inversió privada per part dels propietaris, amb 206.000 euros i un total de 13 obres efectuades en 12 edificis de diferents zones del centre històric.

L’Ajuntament obrirà aquesta setmana la nova convocatòria de subvencions a la que s’hi podran acollir tots les obres de rehabilitació finalitzades entre l’1 d’octubre de 2022 i el 30 de setembre de 2023. Com a novetat, aquesta convocatòria augmenta fins als

LLEURE

80.000 euros la partida municipal de subvencions.

A la vegada, per la convocatòria del 2024 s’està treballant amb l’ampliació de l’àmbit dels immobles subvencionables. Així, a més de les obres de rehabilitació d’edificis situats dins del centre històric estricte (interior del tomb de muralles), també s’hi podran acollir actuacions de l’entorn més immediat al barri antic. En concret, les noves bases de subvenció inclourien projectes executats en els diferents ravals, amb immobles del segle XVIII, XIX i inicis del XX, situats a l’exterior de les muralles de Valls. A més, l’Ajuntament també planteja facilitar que s’hi puguin acollir obres de rehabilitació que, pel seu major volum, s’han d’executar per fases durant diferents anys. En aquest cas, s’establirien unes bases més flexibles que permetessin als propietaris acollir-se a les subvencions d’acord amb les diferents fases dels projectes.

D’altra banda, les obres de rehabilitació realitzades en els últims cinc anys i que han comptat amb subvenció municipal

s’estenen per la major part del nucli antic. Així, a més de zones cèntriques com el de la Cort, també s’han rehabilitat edificis

PortAventura estrena una nova edició de Halloween el pròxim 23 de setembre

La campanya s’allargarà fins al 12 de novembre i hi haurà una nova atracció de por

EFE

El resort PortAventura World, a Salou i Vila-seca (Tarragona), estrena la seva vint-i-tresena edició de Halloween el pròxim 23 de setembre, en una campanya que s’allargarà fins al 12 de novembre. La novetat d’aquesta programació especial del parc

AGRICULTURA

temàtic serà , una atracció d’ensurts i personatges terrorífics que complementarà l’oferta ja tradicional de por amb L’Illa Maleïda, REC Experience, Horror in Texas i altres espais. Els carrers del parc acolliran, durant les nits, la desfilada Halloween

Parade i altres espectacles itinerants i animació al carrer. Per als més petits, també hi haurà una oferta familiar a la zona de Sèsam Aventura. Durant aquests 50 dies d’obertura, PortAventura oferirà 2.500 hores d’espectacles, que comptaran amb la participació de 220 actors. El

director general del parc, David García, espera millorar els resultats de la temporada anterior: «El nostre objectiu és continuar aconseguint, o fins i tot superar, les nostres xifres rècord d’ingressos i visitants, que l’any passat es van situar a més de 650.000 persones».

La DO Penedès encamina el final d’una verema amb un 40 i 50% menys de raïm

El sector estudia mesures per adaptar la vinya a les adversitats del canvi climàtic

ACN

Amb la verema a les acaballes, s’han complert els presagis i la quantitat de raïm collit a les vinyes de la DO Penedès està entre un 40% i un 50% per sota de l’any passat. «La situació és greu i els viticultors estan molt preocupats», relata el director

del consell regulador d’aquesta zona vinícola, Francesc Olivella. Malgrat aquesta afectació, la DO Penedès garanteix que la qualitat del raïm és «molt bona» i confia que els vins no se’n ressentiran. Després de tres anys de falta d’aigua i amb la previsió que la sequera pugui anar a

més els propers anys, Olivella insisteix que l’escenari és «duríssim», motiu pel qual estan començant a estudiar noves maneres de treballar «per millorar el conreu de la vinya i fer-la més resistent». El Consell Regulador constata que han perdut quasi la meitat de la collita en compara-

ció a l’any passat. L’ens recorda que acumulen diverses temporades complicades, les quals van començar el 2020 amb una plaga de míldiu que va arrasar bona part del raïm. Els últims tres anys, la sequera ha fet que la verema resulti cada cop més escassa.

CEDIDA

nials com l’església de Sant Joan o el Call Jueu, però també en zones al voltant d’illes de cases de l’entorn del Carme, Pouet o Santa Marina. Per volum destaca l’actuació de rehabilitació realitzada a l’històric edifici de Ca Lleonart a la plaça dels Alls, amb una important actuació per part dels propietaris que ha merescut el Premi a la Salvaguarda al Patrimoni 2023 de l’Institut d’Estudis Vallencs.

Cobertura de les subvencions

La línia de subvencions està dirigida a contribuir al finançament de les obres de rehabilitació de façanes o adequació d’installacions comunes dels edificis per adaptar-se a la normativa vigent. També s’hi poden acollir obres de rehabilitació de cobertes, de reposició de baixants, de millora de l’accessibilitat o de supressió de barreres arquitectòniques, així com l’enllumenat artístic d’immobles catalogats.

en altres àmbits. Només el 2022, per exemple, hi hagut obres de rehabilitació en edificis situats en entorns històrics i patrimo-

D’altra banda, també se subvencionen les actuacions en l’interior de les edificacions, de millores d’habitabilitat, així com enderrocs per a la rehabilitació, consolidació i recuperació dels immobles. A més, també formen part de les despeses subvencionables, els costos complementaris derivats d’autoritzacions administratives necessàries per a l’execució o tramitació, tant d’obra nova com de rehabilitació.

Sònia Roca, regidora d’Urbanisme, Patrimoni i Centre Històric, durant la presentació dels ajuts.

El públic podrà gaudir de diversos passatges de terror.

El Govern empendrà accions legals contra la línia de molt alta tensió

Mascort es mostra «indignat» amb el Ministeri

Redacció

El Govern va anunciar que estudia emprendre «totes les mesures legals i administratives» contra la tramitació de la línia de molt alta tensió (MAT) entre Grañén (Osca) i els Hostalets de Pierola (Anoia). El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, va denunciar que el Ministeri per a la Transició Ecològica va aprovar la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del projecte –promogut per l’empresa Forestalia– sense l’informe de biodiversitat favorable de la Generalitat. «És inconcebible que s’aprovi una DIA que té informes sobre biodiversitat negatius», va criticar Mascort, que va recordar que el projecte Grañén-Pierola ja comptava amb tres informes desfavorables previs. «Estem indignats amb l’actitud del Ministeri», va etzibar el conseller. «Aquesta deslleialtat institucional cap al Govern ens sembla excessiva i no porta enlloc», va continuar Mascort. «No és la manera de

MOBILITAT

CAMP DE TARRAGONA

INFRAESTRUCTURES

Liciten les obres complementàries del tram Valls-Montblanc de l’A-27

L’actuació preveu, a petició dels veïns, la construcció d’un pas superior al quilòmetre 4,6

ACN

fer les coses. I si l’Estat vol imposar-nos un model energètic que no és el nostre, aquesta no és la fórmula», va recalcar Mascort. El conseller va retreure al Ministeri de Transició Ecològica que «canviï contínuament les regles del joc» sobre la tramitació de les línies de molt alta tensió i va advertir que aquest projecte passa per 135 quilòmetres de Catalunya, amb gran impacte paisatgístic i natural. «Travessa molts espais protegits del nostre país i no contempla ni les mesures necessàries de soterrament ni de compensació», va avisar el conseller, que igualment va recordar que el projecte de Forestalia havia rebut dos informes desfavorables de la Generalitat per manca de seguiment sobre espècies protegides, inadequació de l’escala per avaluar els impactes paisatgístics i deficiències en l’avaluació d’impactes acumulatius i sinèrgics. Mascort va concloure dient que no entén la posició del govern espanyol.

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha licitat per 6.099.035,03 milions d’euros (IVA inclòs) les actuacions complementàries a la connexió de l’autovia A-27 amb la carretera N-240 i altres actuacions al tram Valls-Montblanc, en construcció des del març de 2019 i «en fase avançada per finalitzar-lo». Per millorar la connexió entre l’autovia A-27 i la carretera N-240, es farà un pas superior de reposició del Camí de Camp Magre i Vilaverd al quilòmetre 4,6, a petició dels veïns de Lilla.

També es protegirà l’oleoducte de CLH, es revestirà i es farà un edifici annex al centre de control del túnel del Coll de Lilla, s’hi instal·larà una central fotovoltaica i fibra òptica, i es reforçaran alguns sistemes de contenció.

L’actual N-240 entre Tarragona i Montblanc constitueix un dels principals eixos viaris de connexió entre Tarragona i la zona nord-occidental de Catalunya i és un dels corredors més transitats de l’eix Madrid-Saragossa-

Lleida. L’autovia A-27 serà una via alternativa de gran capacitat i seguretat a la carretera N-240 entre Tarragona i Montblanc, on enllaçarà amb l’autopista AP-2. Actualment, l’autovia està en

Constantí instal·la dos nous punts de recàrrega per a vehicles elèctrics

Els carregadors es troben ubicats al carrer d’Anselm Clavé i a la plaça Mossèn Cinto Verdaguer

Redacció

L’Ajuntament de Constantí ha instal·lat dos nous punts de recàrrega de vehicles elèctrics al nucli urbà del municipi. Els nous punts de recàrrega, que ja han entrat en funcionament, es troben ubicats al carrer Anselm Clavé i a la plaça Mossèn

Cinto Verdaguer i són punts de recàrrega ràpida (potència 55 kW). El punt de la plaça Mossèn Cinto Verdaguer compta amb dues places d’estacionament i recàrrega amb bateria inclinada, mentre que el del carrer Anselm Clavé compta també amb dues places d’estacionament i recàr-

rega en cordó. El consistori s’ha adherit a l’acord marc de mobilitat sostenible amb destinació a les entitats locals de Catalunya pel subministrament i installació d’aquests dos equips de càrrega ràpida. El punt de la plaça Mossèn Cinto Verdaguer ha tingut un cost de 54.856,81 eu-

ros i el del carrer Anselm Clavé, de 55.979,00 euros. Per realitzar aquesta inversió, l’Ajuntament de Constantí ha rebut una subvenció que cobreix fins a un 70% del cost, corresponent al pla Moves III. Aquests nous punts s’afegeixen als tres ja existents al municipi.

servei entre Tarragona i Valls. En el nou tram Valls-Montblanc, la carretera salva la Serra de Miramar a través del pas del Coll de Lilla, a 580 metres d’altitud, amb un traçat sinuós i forts pendents,

tot i que disposa d’un carril addicional per a vehicles lents en tota la longitud de la rampa. Cal recordar que està previst que el tram Valls-Montblanc entri en funcionament aquesta tardor.

La línia verda i blanca marca la zona d’actuació prevista per part del MITMA.

Imatge d’un dels nous punts de càrrega.

URBANISME

Calafell suspèn la concessió de llicències

a la zona dels cinemes

L’objectiu és frenar la desaparició de les multisales i evitar la implantació de qualsevol altra activitat

Redacció

El ple de l’Ajuntament de Calafell ha aprovat suspendre la concessió de noves llicències urbanístiques i de reforma d’edificis a la zona de Mas Mel, on s’ubiquen els multicinemes. El consistori també suspèn qualsevol nova autorització relacionada amb la zona. El govern (PSC i Junts) es proposa frenar així el possible tancament de les sales cinematogràfiques, de titularitat privada, i eix del petit parc d’oci que l’envolta.

El regidor d’Estratègia Urbana, Miguel Ángel Perín, sosté que, si el cine tanqués i se substituís per altres activitats, «es posa en perill la transformació de la C-31 en una via urbana amb oferta cultural al voltant». La moratòria és un primer pas per canviar el pl urbanístic de la zona per consolidar l’ús de cinema.

Tot i la caiguda de facturació dels últims anys, l’Ajuntament adverteix que el tancament dels cinemes MCB seria una situació «greu» per al municipi, «ja que és un element important de

Imatge d’arxiu dels multicinemes de la zona del Mas Mel de Calafell.

dinamització». La propietat fa anys que sospesa la possibilitat d’abaixar la persiana, segons han recollit diversos mitjans. La suspensió de llicències a Mal Mel és per a un any, prorrogable un any

Comunicat de premsa

més.

Al ple del passat dilluns al vespre hi van votar a favor els onze regidors del govern, mentre UAM, PP i Vox s’hi van oposar. Per la seva part, a ERC hi va ha-

Presentació a Vallmoll (Tarragona) de la participació social en projectes d'energia solar fotovoltaica.

ABO Wind España, SAU, promotor internacional d'instal·lacions d'energies renovables, presentarà públicament el dia 28 de setembre el seu pròxim projecte obert a inversió local.

(Dilluns, 18 de setembre de 2023) El Bar "El sindicat" a Vallmoll acollirà, la presentació pública del projecte PARADIS SOLAR, instal·lació d'energia solar desenvolupada per ABO Wind, SPV Energía Arrebol, S.L.U.

Es tracta d'un projecte on podran invertir de manera exclusiva els ciutadans dels municipis de Renau, Nulles, El Catllar, Vallmoll, Els Garidells, Perafort i La Secuita, que formen part de les comarques del Tarragonès i l’Alt Camp (Tarragona) tal com estableix l'art. 9 bis 2 del Decret llei 24/2021 d'acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades de la Generalitat de Catalunya.

Informació del parc solar:

• La instal·lació solar fotovoltaica PARADIS SOLAR és un projecte de 25 MW de capacitat nominal, que se situarà als municipis de Renau, Nulles, El Catllar i Vallmoll, (Tarragona), amb una producció anual de 52.188 MWh d'energia renovable, evitant l'emissió anual de 13.974 tones de CO2.

• Les presentació i atenció al públic del projecte tindrà lloc el 28 de setembre en el següent horari i lloc:

Projecte paradise:

• Horari: 18:00 h – 19.30 h

• Lloc: Bar “El Sindicat” (Vallmoll)

Participació local: Per a poder oferir la participació social en el projecte, ABO Wind ha aconseguit un acord amb Fundeen, una plataforma que permet als ciutadans interessats invertir en projectes mediambientalment sostenibles des de 500 euros i rebre bene cis de les seves inversions. D'aquesta manera els inversors de les comarques del Tarragonès i l'Alt Camp, una zona formada per a 45 municipis on habiten prop de 247.227 persones que superin la majoria d'edat, podran bene ciar-se de manera prioritaria dels ingressos generats per l'energia produïda per aquesta planta solar fotovoltaica.

En total els veïns interessats, podran nançar ns a un 20% del parc, o el que és el mateix, 3.900.000€ mitjançant un préstec de tipus subordinat amb durada màxima de 15 anys, on les aportacions van des d’un mínim de 500€ a un màxim de 390.000€ per inversor, a un tipus d’interès variable que s’estima a l’ EURIBOR +3,00%-4,00%. Aquesta oferta estarà oberta ns a obtenir l’autorizació administrativa prèvia o aconseguir el 20% del nançament local.

Atesa la normativa vigent a Catalunya, ABO Wind obrirà, a partir del dia 28 de setembre, una fase inicial de captació de reserves en la qual els veïns interessats podran manifestar el seu interès a participar en el nançament col·lectiu del projecte. Aquesta informació, en cap cas vinculant, servirà per a conèixer el suport a les noves instal·lacions entre la població local, i permetrà que els interessats rebin informació actualitzada sobre el desenvolupament del projecte i invertir de manera prioritària.

Per a formar part d'aquest projecte o obtenir més informació es podrà fer fàcilment a través de Fundeen a través de la web “fundeen.com”, descarregant l'aplicació o a través del correu hola@fundeen.com o del telèfon 911 23 88 77.

Sobre aquest projecte, José Ángel Pérez, Managing Director de ABO Wind Espanya, ha declarat que “ABO Wind, en el seu objectiu d’ajudar en la lluita contra el canvi climàtic, però sense oblidar el respecte a les poblacions implicades, intenta, amb aquesta oferta de participació a la població local, no sols complir amb els requisits de l'administració sinó també involucrar a les comunitats limítrofes el més possible”.

Sobre ABO Wind

ABO Wind desenvolupa construeix projectes d'energia renovable. Fundada en 1996, l'empresa amb seu a Alemanya ha realitzat ns avui plantes amb una capacitat de 4.000 megawatts i ha construït la meitat d'aquestes. La inversió anual de l'empresa és d'uns 500 milions d'euros. Més de 900 empleats en 16 països treballen amb entusiasme en la plani cació, nançament, construcció i gestió operativa de parcs eòlics, solars d'emmagatzematge d'energia.

Sobre Fundeen

Fundeen és la plataforma de nançament de coinversió referent en inversió de projectes d'energia renovable a Espanya. L'objectiu de la companyia és fer viables projectes de generació energètica sostenible en els quals sigui partícip tota la ciutadania, oferint informació completa, clara i transparent.

Autoritzada per la CNMV, Fundeen és un dels primers proveïdors europeus de nançament participatiu. La plataforma ha estat distingida amb el segell BCorp, reservat a les empreses amb impacte positiu en la societat. Actualment, compta amb més de 13.000 usuaris registrats ja ha nançat la construcció de plantes d'energia solar per valor de 7,6 milions d'euros, evitant amb ells l'emissió de més de 500 milions de tones de CO2 a l'atmosfera. Fundeen analitza en profunditat tots els projectes on inverteix, escollint únicament els més idonis per a oferir-los a la seva plataforma.

La sessió es va celebrar el passat divendres a Sitges.

Roda de Berà participa en la Jornada Bioeconòmic de Sitges

ver disparitat de vots, amb una regidora votant en contra i dues abstencions. Pel que fa a la CUP, no va poder votar per problemes tècnics vinculats a la connexió telemàtica.

ASSOCIACIONS

L’Ajuntament de Roda de Berà va participar en la Jornada Bioeconòmic. La gestió de la sorra per la sostenibilitat de les platges de Sitges que va tenir lloc a l’edifici Miramar d’aquesta localitat el passat divendres. El regidor Manel González va participar en la sessió on, durant tres hores es va debatre sobre quines solucions són les més adequades per a la gestió del litoral i la sorra a les platges, la seva regeneració i conservació,

Òmnium Cultural Conca de Barberà celebra la trobada anual divendres

Serà a les set de la tarda, a la seu de l’entitat

Redacció

Òmnium Cultural Conca de Barberà i Baixa Segarra celebrarà, el 22 de setembre a les set de la tarda, la trobada anual de socis a la seu de l’entitat al claustre de Sant Francesc de Montblanc. És la segona edició d’aquesta tro-

SUCCESSOS

bada que té per objectiu posar en comú les inquietuds de les sòcies i els socis de l’entitat amb els membres de la junta de la seu territorial constituïda el 2021. No es tracta d’una assemblea ni d’una reunió formal, la trobada, segons els organitzadors, tindrà

Detenen un home de 25 anys per la crema de quatre vehicles

Un veí va haver de ser atés per cremades

Redacció

Els Mossos d’Esquadra van detenir, la matinada d’ahir, un home, de 25 anys, com a presumpte autor de quatre delictes de danys després d’incendiar quatre vehicles a Jesús (Tortosa). Els fets van sobre les dues de la

tenint la màxima cura per l’entorn i la biodiversitat. També es va parlar sobre els dragatges de sorres en fons marí i el seu control mediambiental i sobre els espigons inflables, una possible solució innovadora i sostenible al repte de la gestió dels sediments de la costa. Es va concloure que la manca de sorra és una problemàtica generalitzada i que, degut a que les variables no existeixen solucions definitives.

un to distès de conversa que convida a la participació de tots els assistents. L’any passat va coincidir amb la inauguració del local situat al claustre de l’antic convent de Sant Francesc cedit per l’Ajuntament de Montblanc. Enguany la trobada comptarà amb la presència de Xavier Antich, president de l’entitat. D’aquesta manera també hi haurà l’oportunitat de tenir una xerrada i canvi d’impressions amb visió nacional. Durant la trobada es farà un reconeixement a dos socis de Montblanc que fa més de 50 anys que formen part d’Òmnium Cultural: Jordi Miró i Ramon Requesens.

matinada, quan es van cremar diversos vehicles a l’EMD Jesús (Tortosa). Immediatament es van desplaçar a la zona dotacions policials dels Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Tortosa i van localitzar, al carrer de Daniel Mangrané, quatre

vehicles cremant a la via pública. Mentre els Bombers de la Generalitat extingien el foc, els policies van poder recollir els testimonis de diversos veïns que hi eren a la zona. Un dels veïns ha estat atès pel Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) per inhalació de fum i cremades lleus que va patir en intentar treure un dels vehicles del lloc. Davant els indicis que els incendis havien estat provocats, diverses patrulles van inciar la recerca del presumpte autor dels fets. Finalment van trobar un home al qual li constaven antecedents per altres fets de la mateixa tipologia.

Dani Vidal fonamenta el seu projecte en la defensa de la porteria grana

Amb un sol gol encaixat en quatre jornades, el Nàstic és l’equip que menys concedeix del seu grup juntament amb el Depor i la Reial Societat B

Pep Santos Alasà

Una de les característiques del Nàstic de Raül Agné, que la temporada 2021-22 es va quedar a les portes de l’ascens i que va perdre la passada, va ser la solidesa defensiva. El tècnic aragonès va fonamentar el seu èxit en la facilitat per mantenir la porteria imbatuda d’una defensa que liderava el triangle format per Manu Garcia, Álex Quintanilla i Marc Trilles. Entre tots tres, i amb l’ajuda de la resta de l’equip, van aconseguir concedir només un total de 30 gols en la fase regular de campionat (38 jornades), amb una mitjana de 0,78 gols encaixats per partit. La passada temporada, però, i, tot i que els protagonistes eren els mateixos, l’equip no va aconse-

Èxit de participació de la quarta edició de CambriBike amb 2.300 participants

Més de 2.300 participants es van donar cita el passat cap de setmana al Parc del Pinaret de Cambrils amb motiu de la quarta edició de CambriBike. La pluja va obligar a cancellar les activitats del divendres però no va aconseguir rebaixar una participació que, enguany, ha estat històrica. Les marxes BTT, nocturna BTT i de carretera, sumades a les competicions més exigents com l’Eliminator Adults o l’espectacular Ciclocross i l’Open Kids (amb participants amb edats des d’1 any) o el circuit d’educació vial i el d’habilitats per als infants, van fer de Cambrils la veritable capital del Cicloturisme de la Costa Daurada. Les procedències dels participants és un altre dels factors a destacar de l’edició d’aquest any, amb esportistes d’arreu de Catalunya, Andorra, Valencia, Aragó, Andalusia, França, Portugal i els Països Baixos. De fet, un dels principals objectius del Patronat de Turisme de Cambrils és convertir CambriBike en un focus d’atracció de Turisme esportiu que generi visibilitat, posicionament i pernoctacions. Redacció

guir mantenir els bons registres defensius i va tancar la temporada amb 43 gols en contra, 13 més que en la campanya prèvia, i amb una mitjana d’1,13 gols concedits per partit.

Aquesta temporada, i tot i haver renovat per complet la base de la defensa, Dani Vidal s’ha proposat recuperar la solidesa que va mostrar l’equip quan l’actual tècnic grana feia d’assistent d’Agné. De moment, l’èxit és remarcable, els granes només han encaixat un sol gol en les primeres quatre jornades de campionat, i ha esdevingut el millor equip de la categoria en aquest sentit, empatat, això sí, amb el Deportivo de la Corunya i el filial de la Reial Societat, dos dels equips cridats a estar a la part noble de la classificació.

Els de Dani Vidal han deixat la porteria a zero davant l’Arenteiro

CURSES D’OBSTÀCLES

i el Barça Atlètic a casa i en la visita del passat diumenge a Terol. L’únic gol encaixat és el que va anotar Anderson, del Rayo Majadahonda. Una diana que, tanmateix, es podria relacionar més amb la mala fortuna i una errada puntual, que amb una mala defensa. I és que aquest nou Nàstic transmet una gran sensació de seguretat. L’equip ha resolt la majoria d’esforços defensius que ha hagut d’afrontar sense patir en excés i convencent.

Els noms propis Substituir una parella de centrals tan productiva com la que van formar Marc Trilles i Álex Quintanilla no era una tasca senzilla, però Dani Vidal va tenir clara des del primer moment la seva aposta i va confiar la nova base de la defensa grana a Pablo Trigueros i Nacho González. Tots dos s’han

adaptat a les mil meravelles a l’esquema tarragoní, i s’han sabut entendre perfectament tot i acabar d’arribar a Tarragona. A més, la seva aportació s’arrodoneix amb els seus gols decisius contra l’Arenteiro (Nacho) i el Terol (Trigueros).

A la porteria, en canvi, sí que s’hi ha viscut un canvi. A l’inici de temporada, Vidal va donar continuïtat a les bones actuaci-

HOQUEI

ons de la temporada passada de Dani Parra, però, Varo, després de superar una lesió i aprofitant el desencert de Parra en el gol encaixat, va prendre la posició de titular i ha mostrat un nivell excels des de llavors, mantenint la seva porteria imbatuda. Sembla que, de moment, ja s’ha fet amb la porteria grana. La temporada passada, l’equip va encaixar fins a 6 gols en les

primeres quatre jornades (2 contra el Logroñés, 1 contra La Nucía, 3 contra l’Intercity i només va deixar la seva porteria a 0 a Calahorra), uns registres que evidencien que la falta de contundència en defensa va ser un dels grans problemes. Ara, amb una defensa i un projecte renovats podria ser l’oportunitat de convertir aquesta debilitat en una de les grans fortaleses de l’equip.

El

L’atleta de Cunit Sergio Garcia s’ha endut l’or en la cursa d’obstacles OCR celebrada aquest cap de setmana a Genk, Bèlgica. El corredor de 52 anys es va imposar en la modalitat de cursa de 15 quilòmetres amb 40 obstacles i va ser reconegut ciom a campió mundial en la categoria de participants de més de 50 anys. A més, Garcia també ha aconseguit ser subcampió mundial en la modalitat de 3 quilòmetres amb 20

obstacles. Aquests campionats s’ha celebrat aquest passat cap de setmana a la ciutat belga a on s’han desplaçat els diferents equips integrants de les seleccions nacionals. Sergio ha competit amb Espanya i ha superat, encara més, el seu impressionant palmarès. Els pròxims reptes del corredor del Baix Penedès seran l’Spartan Race a Grècia al novembre i al desembre el Mundial 21k d’Spartan a Abu D’habi. Redacc

Marc Julià continuarà vestint de roig-i-negre fins al 2027

L’atacant olotí de 29 anys complirà enguany sis temporades a Reus

Pep Santos Alasà Marc Julià continuarà defensant la samarreta roig-i-negra reusenca, almenys, quatre temporades més. El Reus Deportiu va anunciar ahir la renovació de l’atacant d’Olot que, allarga així la seva vinculació amb el club reusenc fins al 2027. Aquesta és una gran renovació per a

l’equip del Baix Camp, ja que es tracta d’un jugador importantíssim per als de Jordi Garcia. Format a les categories inferiors del Barça, el gironí va passar pel Noia i el Manlleu abans d’emigrar a Itàlia, on va passar dos anys al Bassano abans d’aterrar a Reus. Julià va arribar a la capital del Baix Camp

la temporada 2018-19 i, en cinc campanyes, s’ha convertit en un pilar de l’equip, marcant 175 gols i proclamant-se campió de la Supercopa d’Espanya el 2019. Amb aquesta renovació, l’atacant olotí, que ara té 29 anys, continuarà defensant els colors roig-i-negres, almenys, fins a complir-ne 32.

Pablo Trigueros (esquerra) i Nacho González (dreta) són els nous pilars de la defensa grana.

CEDIDA

El jugador celebra la seva renovació amb amb la presidenta i el vicepresident de l’àrea esportiva.

CEDIDA

Sergio Garcia amb l’or al coll, al podi de la prova de Genk.

cunitenc Sergio Garcia es corona com a campió mundial

El Congrés permet utilitzar les llengües cooficials per primer cop

La primera llengua cooficial a sentir-se a l’hemicicle ha estat el gallec emprat per un diputat socialista, seguida del català

ACN

«Parlaré en català perquè puc, gràcies a l’escola catalana, i perquè és la llengua del meu país». Aquestes han estat les primeres paraules en català permeses al Congrés i pronunciades pel portaveu d’ERC a la cambra baixa, Gabriel Rufián, en el ple d’ahir. Un ple històric pel fet de ser el primer en el qual els diputats van poder intervenir des de la tribuna en les llengües cooficials gràcies a un sistema de traducció simultània, auriculars pels diputat i dues pantalles gegants que oferien subtítols.

Rufián va ser el tercer a intervenir amb un discurs íntegrament en català en el debat de la presa en consideració de la reforma del reglament de la cambra baixa, que té justament com a objectiu regular l’ús del català, el basc i el gallec. Tanmateix, la primera llengua cooficial a sentir-se a l’hemicicle no va ser el català, sinó el gallec. El diputat del PSOE José Ramón Besteiro va estrenar

SOCIETAT

el sistema de traducció simultània amb una intervenció que va combinar el gallec amb el castellà. Entre Besteiro i Rufián va intervenir la portaveu de Sumar, Marta Lois, també en un discurs en què va combinar el gallec i el castellà.

Rufián va celebrar l’acord «històric» i va denunicar el «cinisme» d’aquells que han convertit parlar en les llengües cooficials al Congrés «en un acte revolucionari». El republicà també va recordar els seus orígens andalusos i va reivindicar que és un «honor» poder parlar en català des del faristol.

L’euskera es va sentir just després de la intervenció de Rufián. el va utilitzar la portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua. La va seguir el diputat del PNB Joseba Andoni Agirretxea.

Aquestes llengües es van poder sentir abans de l’aprovació de la reforma perquè la Mesa del Congrés, a proposta de la seva presidenta, Francina Armengol,

va aprovar la setmana passada un acord perquè es poguessin utilitzar en aquest ple. En el ple

d’investidura del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de la setmana vinent també es podran fer

L’ACA envia requeriments a ajuntaments per realitzar consums excessius d’aigua

176 municipis de les conques internes superen els consums assignats

ACN

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha començat a enviar requeriments a diversos ajuntaments pel consum excessiu d’aigua o per falta de dades o dades errònies. La moratòria de les sancions es va acabar el 7 d’agost passat i per això ja han comen-

POLÍTICA

S’ajorna la votació sobre l’oficialitat del català

La Unió Europea ajorna la votació sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Davant els dubtes expressats per la majoria de socis europeus, la presidència espanyola va decidir no portar a votació la proposta després de constatar que no tenia la unanimitat necessària per tirar endavant. En el debat, d’una durada de 40 minuts, hi van intervenir una vintena de països, que van demanar les anàlisis jurídiques i de cost de la proposta. Els 27 s’han emplaçat a continuar els treballs per abordar l’oficialitat del català, el basc i el gallec. ACN

servir amb la reforma ja en vigor. D’altra banda, PP i Vox van tractar d’entorpir l’inici del de-

bat per mostrar la seva oposició al dret a utilitzar el català, el basc i el gallec. Tan bon punt va començar la sessió, la portaveu dels populars, Cuca Gamarra, va demanar la paraula per denunciar un incompliment del reglament del Congrés.

Poc després, quan va començar la primera intervenció en una llengua diferent del castellà, la del diputat gallec del PSOE José Ramon Besteiro, Vox va abandonar l’hemicicle. Els diputats d’ultradreta van deixar les seves orelleres a sobre de l’escó del líder del PSOE, Pedro Sánchez.

Reforma del reglament La reforma del reglament modifica l’apartat 2 de l’article 70 de la normativa del Congrés perquè estableixi que els oradors podran «pronunciar el seu discurs en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter oficial a alguna comunitat autònoma». També introdueix un apartat nou a l’article 6 que estipula ara que els diputats «tenen dret a utilitzar en tots els àmbits de l’activitat parlamentària, incloses les intervencions orals i la presentació d’escrits», qualsevol de les llengües cooficials.

D’aquesta manera, els diputats podran fer servir a partir d’ara les llengües de caràcter oficial sense perill d’una amonestació o expulsió, com si va succeir en l’anterior legislatura.

çat els tràmits administratius en relació als incompliments detectats respecte el consum d’agost, com a pas previ a l’obertura d’expedients sancionadors a aquells municipis que encara superen les dotacions màximes d’aigua permeses. Els requeriments no han d’acabar amb san-

El Govern compleix el 58,5% del seu pla de legislatura

El Consell Executiu situa en el 58,51% el compliment del seu pla de Govern. Aquesta xifra representa nou punts més respecte de l’últim balanç que es va fer, ara fa mig any.

Segons ha explicat el mateix executiu, els eixos on més s’ha avançat són la transformació verda (62%) i la transformació feminista (60%), seguides de la transformació social (56%) i la transformació democràtica (57,2%). A un any i mig del final

de la legislatura, des de la Generalitat assenyalen que el 95% de les mesures i submesures s’estan executant i que el 16% ja estan finalitzades.

La setmana que ve, de dimarts a divendres, tindrà lloc el debat de política general de debat al Parlament, que arrencarà amb la compareixença del president Pere Aragonès i clourà amb la votació de les propostes de resolució dels diferents grups parlamentaris. ACN

ció obligatòriament.

L’ACA ha actualitzat les dades de consums al portal de la sequera amb les dades de l’agost. Aquestes revelen que 176 municipis de les conques internes superen els consums que tenen assignats, mentre que 209 municipis no han informat dels

SOCIETAT

consums de l’agost, sense tenir en compte els municipis més petits, que només han d’informar cada tres mesos.

També s’enviaran requeriments a una quarantena d’empreses que no han aplicat les mesures de restricció per a usos industrials.

Rosa Peral és expedientada per fer entrevistes sense permís

El Departament de Justícia ha obert un expedient disciplinari a Rosa Peral, condemnada a 25 anys per l’assassinat de la seva exparella en l’anomenat «crim de la Guàrdia Urbana», per les entrevistes telefòniques que ha concedit a mitjans de comunicació i també per a un documental emès per Netflix.

El Departament de Justícia estudia si sanciona la presa, interna a la presó de Mas d’Enric (el Catllar), per un mal ús del

règim intern de comunicacions egons ha avançat El País i han confirmat a l’ACN fonts penitenciàries. Està previst que aquest dimecres Catalunya Ràdio emeti una entrevista amb Peral.

Els presos tenen autoritzades les comunicacions amb família o amics. Quan volen concedir entrevistes a mitjans, l’intern ho ha de comunicar a la direcció de la presó, que és qui té l’última paraula. ACN

ECONOMIA

El Banc d’Espanya retalla el PIB de 2024 fins a l’1,8%

El Banc d’Espanya empitjora les previsions econòmiques per a l’any vinent. El supervisor manté inalterat el creixement del PIB del 2023 al 2,3% però retalla el del 2024 fins a l’1,8%, quatre dècimes menys del que havia previst al juny. A més, modera una dècima l’evolució de l’economia el 2025, fins al 2%.

D’altra banda, les projeccions d’inflació s’eleven quatre dècimes per al 2023 (fins al

3,6%), i set dècimes per al 2024 (4,3%). Després l’IPC tornarà a baixar per sota del 2% el 2025.

L’informe trimestral del Banc d’Espanya relata que la revisió a l’alça dels preus s’explica per l’encariment de l’energia –sobretot del cru– d’acord amb el que marquen els mercats futurs. També es deu als efectes de l’extensió fins a finals del 2023 de la reducció de l’IVA dels aliments i la subvenció al transport públic. ACN

Gabriel Rufián en la seva intervenció en el ple d’ahir.

El brollador central d’una font ornamental a Barcelona.

FELICITACIONS

La Sala Trono oferirà tretze nous espectacles amb més aforament

La programació acull companyies de primer nivell catalanes, valencianes, argentines i israelianes

ACN

Felicidades preciosa!! Ainara sigue siempre tan risueña y tan auténtica como eres. De parte de tu familia que te quiere mucho.

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

La Sala Trono de Tarragona ha programat tretze propostes teatrals per a aquesta temporada de tardor que arrenca el 30 de setembre i que s’allargarà fins al gener de l’any vinent. La programació acull produccions de companyies de «primer nivell» de Catalunya, del País Valencià, de l’Argentina i Israel amb espectacles que reflexionen sobre l’existència i la convivència. Iceberg, Guillermota, Tormento Tango o Els Ocells són alguns dels títols destacats de la 21a edició. «Afirmem que és la temporada de més qualitat que hem portat mai, hem arriscat molt perquè tenim més aforament i hem apostat per companyies i espectacles més grans», ha afirmat el programador i gestor de la Trono, Joan Negrié, en la presentació feta aquest dimarts.

tre lluita amb la seva «ineptitud social». L’endemà serà el torn del Col·lectiu Desasosiego amb Un segundo bajo la arena. Els gironins començaran la funció al carrer i actuaran al patí del Teatre Metropol amb dos passis i un aforament de 70 places per cada.

posicions, de El somni Produccions, serà la primera funció del mes de desembre, seguida de la funció Instruccions per fer-se feixista, de Mola Produccions.

DEFUNCIONS

Tarragona

Montesión Laínez Mata. Ha mort a 88 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau. Ana Castell Padrell. Ha mort a 92 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori. Ana Ruiz Urda. Ha mort a 75 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori.

¡Angel cumple 7 años! El pequeño de la familia se hacer mayor. Muchísimas felicidades de parte de todos los que te quieren.

La programació arrenca amb Control Freak, de l’isrealià Kulu Orr, el 30 de setembre. L’actor interpreta un personatge «commovedor i graciós» que intenta interactuar amb el públic men-

El 7 d’octubre la companyia valenciana Teatre de la Catrina portarà a l’escenari l’obra La Caja. Donde la realidad pierde sus límites, amb una funció al migdia i una altra al vespre. És una proposta de teatre documental autobiogràfic, sobre l’experiència de la seva autora Desirée Belmonte amb les malalties mentals. A l’octubre, la sala de teatre independent recupera una de les seves produccions i torna a programar Tornaria a viure com si fos un llangardaix, els dies 12, 13, 14 i 15 d’octubre. A continuació, el 22, sota la direcció de Jordi Prat s’ha programat una sola funció de Guillermota, de la companyia els 3JS. En paral·lel, Negrié ha subratllat l’espectacle Iceberg, de la companyia Les Heyvan, ja que és la guanyadora del premi

Estrena’t a territori. En aquesta obra pugen a l’escenari vuit joves que parlaran de conflictes que afecten la salut mental.

Novembre, el mes argentí Segons el gestor de la Trono, el mes de novembre és el «mes dels argentins» amb la programació de Los finales felices son para otros, de Nelson Valente i Ignacio Gómez Bustamante, i Tormento, tango, de Tango Drama. Les pre-

La programació tancarà el mes de gener amb tres espectacles de companyies que van començar a la Sala Trono. Es tracta de La pell fina, de Sala Flyhard, Baby boom! El musical del destape, d’Egos Teatre, i de l’espectacle Els Ocells, de La Calòrica. «Tanquem els vint anys de la Trono amb tres companyies que ara són tops i que van fer les primeres actuacions de la seva història a la Trono antiga i ens fa molta il·lusió», ha dit Negrié.

El gestor de la Trono confia que creixeran amb nombre d’espectadors amb l’augment de l’aforament. La temporada passada van assolir 3.500 espectadors en els 32 espectacles i 66 dies de funció fets. «Esperem que la qualitat de les produccions, la internacionalitat i portant les companyies com La Calòrica o la Flyhard sigui una nova empenta per a la gent», ha declarat.

Joan Negrié.

diarimés 20/09/2023

EDITORIAL

El català, el gallec i el basc des de la tribuna del Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats avalava ahir per majoria absoluta l’ús de les llengües cooficials en tota l’activitat parlamentària. PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, BNG i CC van votar a favor que es reformi el reglament de la Cambra baixa perquè es pugui implantar l’ús del català, euskera i gallec als plens, les comissions, i en totes les iniciatives, que hauran de requerir traduccions. El d’ahir era un dia històric a la cambra baixa, en el qual, els diputats van poder intervenir des de la tribuna en les llengües cooficials amb un sistema de traducció simultània. Mentrestant, la Unió Europea ajornava la votació sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec. La presidència espanyola decidia no portar a votació la proposta després de constatar que no tenia la unanimitat necessària per tirar endavant. El debat per portar el català a Europa està obert, però el camí serà molt més llarg. La fita aconseguida pels partits independentistes al Congrés ha estat en temps rècord. El pragmatisme, la necessitat d’obtenir suports per una investidura, ha derrocat el que fa quatre dies semblava un mur infranquejable. El següent pas, en coherència amb el que va començar ahir, hauria de ser el de derogar totes aquelles normes autonòmiques que han començat a discriminar aquestes llengües cooficials.

Un ball parlat per a tothom

La representació del ball parlat de Sebastiana del Castillo que es va viure ahir a la plaça de les Cols de Tarragona va comptar amb la presència de Laia Altadill, una intèrpret de llengua de signes en català. Gràcies a ella, un grup de persones sordes va poder gaudir d’aquest acte de les festes de Santa Tecla.

TRIBUNA

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

L’amnistia que sí que va aprovar el PP

NÚRIA ROVIRA Senadora del PSC per Tarragona

Aquests dies us haureu acostumat a escoltar als portaveus del Vox-PP posar el crit al cel sobre una eventual amnistia que el president de Pedro Sánchez estaria «negociando con los golpistas» per, presumptament, «destruir España.» Així, nivell apocalíptic.

El primer que crida poderosament l’atenció és que d’aquí a uns dies el candidat del PP, senyor Feijóo, es presentarà a la sessió d’investidura per ser proclamat president del Govern, però, en lloc de parlar d’això, els portaveus del tàndem de la dreta-extrema dreta es passen el dia especulant sobre les «condiciones intolerables» que Pedro Sánchez estaria disposat a acceptar per revalidar la presidència el que no deixa de ser, aparentment, sorprenent.

En realitat no ho és perquè ni ells mateixos es creuen que el senyor Feijóo tingui cap opció , bàsicament perquè el Vox-PP no va guanyar ni en vots, ni en percentatge, ni en diputats, ni en res, les eleccions i, al damunt, cap altre grup parlamentari superior a un diputat vol saber res de votar aquest senyor com a president del Govern (el que sigui dit de passada, diu molt sobre la credibilitat democràtica del PP: sols amb l’extrema dreta de Vox). En fi...

Però deixant a banda això és sorprenent que aquests senyors posin el crit al cel sobre una eventual amnistia quan són els responsables de la darrera amnistia que hi ha hagut al nostre país, en concret, l’amnistia fiscal que el Govern del PP -aleshores amb majoria abso-

luta- va implementar el 2012 per beneficar als grans delinqüents fiscals.

Vull recordar, el 2012, immersos com estàvem en una crisi econòmica duríssima a peu de carrer per a milions de persones, i mentre s’augmentaven les inspeccions als emprenedors, als treballadors autònoms, a qui tenia una botiga, etc., mentre es retallava a dojo el pressupost destinat a la sanitat pública, i s’abaixaven els sous dels treballadors, mentre tot això passava, la gran idea del PP va ser amnistiar als miserables que havien evadit milions d’euros a paradisos fiscals. Així com sona, amics i amigues.

O sigui, si aquell any vostè estava treballant i havia de pagar, per exemple, un 20% del seu sou en concepte d’IRPF –i no se li perdonava ni un cèntim– qualsevol persona que hagués sostret milions d’euros tan sols calia que els declarés, pagar un misèrrim 10% del total, i alè hop!, la seva situació quedava normalitzada sense haver d’assumir cap responsabilitat penal. Veieu quina bicoca per als grans delinqüents fiscals? Aquesta és l’amnistia que sí que va impulsar, aprovar i desenvolupar el PP.

Per cert, primer van dir que pagarien el 10% del total, però al final només van exigir el 10% dels interessos que hagués pogut generar el diner negre en els darrers 3 anys el que, com podeu suposar, van ser quantitats molt inferiors al 10% del total inicial. Qualsevol de vosaltres que hàgiu anat al banc a demanar un crèdit o una hipoteca segur que mai us heu trobat unes condicions tan generoses, oi? Doncs el PP sí que va ser excepcionalment generós... Amb els grans evasors i delinqüents fiscals del país.

I es dona la circumstància que ara aquests que van impulsar aquesta amnistia xisclen d’indignació i agiten el carrer contra una

eventual amnistia que pogués implementar el president Pedro Sánchez. Això és el que el PP i els seus amics de Vox deuen entendre per coherència política o més aviat per coherència, sense més additius.

Director General: Marc Just

Directora de publicitat: Contxi Joan

Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Edita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Sergi

Peralta, John Bugarin, Cristina

Cuadrat, Oriol Castro i Helena Viñas.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

XAVIER ALLUÉ

Els militars i el clergat són col·lectius conservadors de mena. Ho són ideològicament i, també, amb el seu patrimoni. Ja és normal que maldin per mantenir principis i creences que els hi són essencials, tant per conduir les seves activitats com per convèncer a la gent de la necessitat de pervivència. Les seves construccions també mostren, per la seva solidesa i estructura, un sentit de llarga durada. Mirant pel retrovisor de la història, muralles i temples constitueixen el gruix del patrimoni arqueològic. També hi queden restes d’edificacions destinades al gaudi i la festa com circs i amfiteatres, tot i que em costa poc considerar que aquestes activitats tenen un substrat religiós si no supersticiós.

cació vocacional han restat ús i ocupació a temples i cenobis. Les estructures robustes de defensa han anat perdent utilitat amb el desenvolupament d’armes amb efectes més potents que, a més, permeten ultrapassat per dalt les defenses. La darrera vegada que vam tenir una guerra, tot plegat fa una generació, les bombes queien del cel, molt per sobre muralles i baluards.

No són aquestes edificacions de gran bellesa ni dissenys que per tecnologia o disposició les facin especialment atractives. Cert que, i en general, ocupen llocs elevats o prominents que conviden a la contemplació del paisatge, a les nostres contrades sempre atractiu.

El PP sí que va ser excepcionalment generós... Amb els grans evasors

Un darrer apunt. L’amnistia del PP va ser, posteriorment, declarada anticonstitucional pel Tribunal Constitucional que, en la seva sentència, va acusar el Govern del PP de «legitimar» –textual– el frau fiscal. Malgrat aquesta bufetada política i moral absoluta el mal, el perdó als delinqüents fiscals, ja estava fet. Però ara veiem als corifeus de la dreta, en alguns casos als mateixos que van defensar l’amnistia del PP com «una decisión valiente», posar el crit al cel davant de «las intenciones vesánicas de Sánchez con la amnistia». Sembla el món a l’inrevés...

He llegit que la portaveu del PP, senyora Gamarra, considera, aquests dies, que comparar una amnistia política amb l’amnistia fiscal que ells van tirar endavant és «un insult a la intel·ligència.» El que és un insult, no a la intel·ligència sinó a l’ètica més elemental, és amnistiar i beneficiar als malvats insolidaris que posaven els seus dinerets a paradisos fiscals en uns anys en què es retallava un 20% de les inversions destinades a hospitals i atenció primària. Si ja és trist, senyora Gamarra, presentar-se amb un bagatge polític tan lamentable el que resulta esperpèntic és agitar ara el carrer parlant d’ètica i de moral. O és que se senten orgullosos del que van fer, senyora meva? Quasi millor no saber la resposta...

per un orfenat i més tard una llar de jubilats; el de Sant Antoni per habitatges privilegiats; el de la Salut per un hospital d’infecciosos ara abandonat; el castell del Príncep per la plaça de braus i ara seu de concursos de castells i altres espectacles; el de Sant Francesc un altre convent i després l’institut. A les Forques velles (l’Oliva) un dipòsit d’aigua i al Llorito una ermita. Altres s’han enderrocat i els materials s’han reciclat a altres edificacions.

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Manel de Falla, C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de:

Sense les obres de defensa de successives generacions de militars ni els temples i convents que ens acostin a la transcendència, a Tarragona, o de Tàrraco, no tindríem gaire cosa.

És evident, d’altra banda, que la utilització pràctica d’uns i altres edificis s’ha anat perdent amb el pas dels segles i, de forma una mica més accelerada els segles més recents.

La visió de la religió ha canviat i la més que notable disminució del compromís de dedi-

Però la dèria per donar altres utilitats als monuments del passat no millorarà gaire el seu aspecte. Tots els edificis de defensa acostumen a ser austers i funcionals, quant a la funció de defensa que se’ls assigna i, per tant, de difícil aprofitament per activitats contemporànies. No tenen instal·lacions de servei com clavegueres, desaigües, punts de connexió amb xarxes elèctriques o d’altres subministraments com gas o aigua perquè pertanyen a èpoques en les quals no existien ni s’utilitzaven. Tota això complica la seva reutilització a iniciatives o afer contemporanis. I, en qualsevol situació, fan el seu ús més dispendiós, si no lesiu per les estructures antigues.

Alguns ja no tenen remei i s’ha edificat a sobre amb fortuna diversa: el baluard de Santa Clara un convent que, un cop destruït, ocupa un hotel; el baluard de la Mercè ocupat

Opino que millor que deixin els baluards que queden com testimonis d’un passat

Havent-hi com hi ha una munió d’edificacions de propietat pública mancades d’atenció, oblidades durant decennis i necessitades d’utilització (Pàrquing Jaume I, Banc d’Espanya, Tabacalera, Residencial, Ca l’Ardiaca, i un llarg etcètera de més de seixanta altres) sembla sobrer entestar-se de cercar una utilitat per les edificacions militars.

Modestament, opino que millor que deixin els baluards que queden com testimonis d’un passat i defugin d’instal·lar restaurants privats o micromuseus inútils que no aporten gaire a la cultura o el patrimoni.

El que faci el clergat amb les seves edificacions serà cosa seva, sempre que recordin que seva és la titularitat administrativa, que foren construïts amb diners de la gent i que la ciutadania és la seva real propietària.

Fortins i baluards

TRIBUNA

+ CONFIDENCIAL

«Hi havia una vegada sis pageses arrosseres que vivien al cor del Delta de l’Ebre i feia molts anys que, cada dia, treballaven la terra a les seves petites explotacions agràries. Un dia, l’atzar les va ajuntar i entre riures i confidències van voler donar visibilitat al seu esforç, al treball i a les seves avantpassades. Aquelles dones van decidir compartir la seva història i feina, i és per això que van crear la Cooperativa de Dones Arrosseres del Delta».

Aquest és el text de presentació que es pot llegir en l’envàs de l’arròs Essència del Delta, que s’ha presentat aquest mes de setembre i que és el punt final –o el punt de partida– d’un projecte liderat per un grup de dones arrosseres del Delta. El passat mes de gener, Susana Castells i Marcela Otamendi, de Deltebre (Baix Ebre), Olga Cid, de Camarles (Baix Ebre), Lourdes Gisbert, de Sant Jaume d’Enveja (Montsià), i Adela Tomàs i Núria Rosillo, d’Amposta (Montsià), van constituir la cooperativa Dones Arrosseres del Delta de l’Ebre, SCCL, amb una doble finalitat. D’una banda, donar visibilitat al paper de les dones al món rural i, concretament, al sector de l’arròs. I, de l’altra, posar en marxa la producció i comercialització de la varietat Arodelta, un arròs aromàtic de gra llarg,

SUDOKU

que encara no s’ha comercialitzat a Europa. És un arròs tipus basmati, perfecte per saltar o servir com a acompanyament de la carn o el peix, que al Delta només es conreava a la finca d’una de les sòcies, la Susana. Aquest arròs que està a punt de sortir al mercat es comercialitzarà en un envàs de cartró, envasat al buit i amb un nom, Essència del Delta, que remet a la terra on ha estat cultivat. La imatge de l’envàs és obra de l’il·lustrador de Roquetes Ignasi

AGRICULTURA

PER LES QUE HI

VAN SER I PER LES QUE VINDRAN

Les dones arrosseres i l’envàs de l’arròs Essència del Delta, obra d’Ignasi Blanch.

Blanch, que ha fet un homenatge a aquestes dones pioneres, a les quals presenta trepitjant les terres deltaiques, i amb una gamma de colors que van del blau al verd, passant pel marró, remetent d’aquesta manera a les tonalitats del cicle de l’arròs al Delta.

Cada envàs conté un quilo d’arròs, (10-12 racions aproximadament) que s’ha de coure en aigua abundant durant uns 9 o 10 minuts.

Les productores expliquen

EL TEMPS

que l’arròs Essència del Delta vol retre homenatge a totes les dones que, malgrat haver estat treballant als arrossars durant molts anys, mai han estat reconegudes. I, a la vegada, també es vol homenatjar a les dones que ara obren camí i a les que vindran. Tot plegat, elaborant un producte singular, de màxima qualitat i amb tota l’essència del Delta de l’Ebre.

Es preveu que aquest arròs es comenci a comercialitzar pròximament.

Mínima

19º Màxima

27º

Estat del cel

Durant la matinada i al llarg del matí la nuvolositat avançarà de sud a nord i quedarà el cel entre molt ennuvolat i localment cobert a punts del litoral i prelitoral, i mig ennuvolat, localment molt ennuvolat, a la resta del territori. A partir de migdia, la nuvolositat minvarà alhora que hi haurà el creixement d’algunes nuvolades que deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat.

Nivell mitjà Nivell alt

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Precipitacions

Durant la matinada i fins a mig matí s’espera precipitació al litoral i prelitoral, i n’és possible a la resta del territori. A partir d’aleshores són probables alguns ruixats i xàfecs aïllats, més probables en zones de l’interior i en zones de muntanya. En conjunt, els ruixats i xàfecs seran d’intensitat entre feble i moderada.

Cristina Serret serret@diarimes.com