Dilluns 25 de setembre de 2023

contra la morositat

La Confederació creu que no farà canviar «a la pràctica» la forma de pagar de les empreses. P3

El Vendrell apujarà l’IBI i la taxa de residus per reequilibrar les finances

Tarragona clou Santa Tecla amb els pilars caminant

Hauran de dur polo blau, pantalons curts, gorra i un calçat determinat. P10

El Rosari de Torxes i la Cercavila del Masclet marquen la vigília. P7

Les quatre colles tanquen la Santa Tecla completant amb èxit el pilar caminant

John Bugarin

Les quatre colles castelleres de Tarragona han completat amb èxit els pilars caminant per sisena edició consecutiva. Els Xiquets de Tarragona, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau van protagonitzar ahir, de nou, un dels actes més especials de la Festa Major. La Part Alta, plena a vessar, va ser l’escenari d’un moment únic. Milers de persones es van bolcar al carrer per viure una diada de la Mercè amb els pilars caminant en la que els de Sant Pere i Sant Pau van tornar a ser els més ràpids. Els de la camisa verda van agafar velocitat de creuer per parar el cronòmetre en 6 minuts i 42 segons.

No és gens fàcil, ja que completar-lo amb èxit requereix força i molta tècnica. Les quatre colles es van mostrar molta fermesa a l’hora de pujar i baixar els 19 esglaons de les escales de la Catedral i enfilaven el carrer Major sense titubejar. La baixada de la Misericòrdia és un dels trams més complicats, però totes el van superar amb escreix. Les tàctiques eren diverses. Xiquets de Tarragona i Xiquets del Serrallo apostaven per canviar el baix després de fer la baixada, mentre que els de Sant Pere i Sant Pau ho feien abans. En canvi, la Jove va mantenir-lo fins al final.

La jornada d’ahir va suposar una gran alegria per a totes les colles i, en especial, per als Xiquets de Tarragona. Després d’una diada de Santa Tecla de la qual no van sortir satisfets, ahir van poder celebrar que el seu pilar va arribar fins a l’Ajuntament de Tarragona. Com a colla degana de la ciutat, van ser els encar-

regats de donar el tret de sortida. Amb el pilar ben recte, van fer el recorregut amb molta calma. La tranquil·litat va permetre que la colla no patís, però també va fer que fos la més lenta. Els Xiquets van completar el pilar caminant en 9 minuts i 26 segons.

Els Xiquets del Serrallo també s’ho van prendre amb paciència, com és habitual. No només van completar el pilar caminant per 26a vegada consecutiva, sinó que ho van fer en 8 minuts i 28 segons, un temps molt inferior respecte als últims anys. Qui també va impregnar un ritme alt durant el recorregut va ser la Jove, qui va fer el primer tram a gran veloci-

tat. A partir de la baixada de la Misericòrdia es va complicar. El pilar, que va patir algun ensurt, va superar les rebrincades i, ajudat pels aplaudiments del públic, va acabar arribant al Palau Municipal en 8 minuts i 1 segon. Ningú va ser tan ràpid com la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau que, un any més, va mostrar un ritme de vertigen. Els verds van fer el recorregut amb una fermesa sorprenent, que va acabar amb el colofó de l’enxaneta pujant al balcó agafada d’una faixa.

A banda dels pilars caminant, les colles també van fer una actuació a dues rondes. Els Xiquets de Tarragona van portar a plaça

el 3d8 i el 4d8, mentre que la Jove va exhibir el 5d8 i el 4d8. Els Xiquets del Serrallo van descarregar el 4d7 i van fer un intent desmuntat del 3d7. Continuant amb la bona dinàmica de dissabte, els de Sant Pere i Sant Pau van realitzar el 5d7 i el 4d7a.

Darrer dia de la Festa Major Abans dels castells, la ciutat va acollir la Cercavila de la Trobada de Gaites i Cornamuses, amb el posterior vermut. El foc va agafar protagonisme un cop es va pondre el Sol. Amb el correfoc, la traca, els focs artificials i el tradicional Visca Santa Tecla!, Tarragona va acomiadar la seva Festa Major.

GERARD MARTÍ

La Colla Jove Xiquets de Tarragona baixant les escales de la Catedral. A la dreta, l’enxaneta dels Xiquets del Serrallo enfilant-se al balcó de l’Ajuntament.

SANTA TECLA

La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau va tornar a ser la més ràpida i els Xiquets del Serrallo van coronar-lo per 26a vegada consecutiva

GERARD MARTÍ

La Trobada de Gaites i Cornamuses va omplir la ciutat de música.

Denuncien tres homes implicats en una baralla amb arma blanca al barri del Port

Tres homes d’entre 30 i 35 anys han estat denunciats per estar implicats en una baralla amb arma blanca a Tarragona. Segons la Guàrdia Urbana, els fets van passar ahir cap a les deu del matí al carrer de l’Apodaca, al barri del Port. Els tres individus, coneguts entre ells, es trobaven en estat ebri i un d’ells presentava una ferida al cap per la qual va ser assistit per una ambulància del Servei d’Emergències Mèdiques. Fins al lloc dels fets es van desplaçar cinc dotacions dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, que van intervenir una navalla a un dels implicats. Els Mossos han obert diligències pels fets i els individus estan acusats d’un delicte de desordres públics i tinença d’armes. Redacció

ECONOMIA

CEPTA desconfia de la llei contra la morositat: «Mai ha tingut èxit»

La Comissió Europea vol imposar un límit màxim de pagament de 30 dies, però no crea unanimitat entre el sector

Oriol Castro

La lluita contra la morositat a les empreses no és nova, sinó que des de fa temps genera debat entre el sector. Si bé s’han creat marcs legislatius per solucionar-ho, el problema persisteix per la falta de sancions davant l’incompliment. Ara, la Comissió Europea (CE) vol imposar un límit màxim de 30 dies perquè els proveïdors paguin a les petites i mitjanes empreses. Un canvi que provoca elogis i crítiques a parts iguals.

El Port de Tarragona ha rebut un vaixell de l’Institut Hidrogràfic de la Marina, que en les darreres setmanes ha estat per la costa catalana fent reconeixements i treballs cartogràfics.

El vaixell s’anomena Malaspina i té 58 metres d’eslora, 12 metres de màniga i 5,2 de calat. Té la seva base naval a Cadis i va ser construït l’any 1975, tot i que va ser reformat durant el 2007.

Ha arribat a la costa tarragonina pel descans de la seva tripulació i per serveis d’avituallament, motiu pel qual no preveu oferir portes obertes. Un dels objectius de la seva travessia és poder dissenyar noves cartes de navegació. Redacció

La normativa actual fixa un termini màxim per pagar les factures de 60 dies, de manera que el canvi suposaria reduir-lo a la meitat. Així ho va proposar la setmana passada des d’Estrasburg el comissari per al Mercat Interior, Thierry Breton, qui va assegurar que el nou conjunt de normes generarà «un ambient de negoci més just» per a les pimes. Tot i això, en el sector empresarial aquesta nova proposta genera divisió d’opinions. D’una banda, des de la patronal de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya (Pimec) aquesta notícia es rep molt positivament. «És una molt bona notícia que Europa legisli pensant primer en els petits», expressa Jordi Ciuraneta, president de Pimec Tarragona. Segons dades de l’Anuari de la pime catalana 2023 de la mateixa associació, el període mitjà de cobrament a les pimes de Tarragona és de 63 dies. «Aquest termini està totalment fora de la llei i, per això, celebrem el paquet de mesures anunciades per la Unió Europea, el qual inclou un règim

Imatge d’arxiu de treballadors a l’oficina d’una empresa de gestoria.

Segons Pimec, el període mitjà de cobrament de les empreses a Tarragona és de 63 dies

sancionador per a les empreses i les administracions públiques moroses», diu Ciuraneta. A banda, el president de Pimec Catalunya, Antoni Cañete, va demanar en seu parlamentària a la Generalitat que pagui directament als subcontractistes en els contractes públics per tal que el Govern català «sigui pioner en l’aplicació

«Si el proveïdor és exigent amb els pagaments, s’haurà d’adherir al sistema»

d’aquesta mesura, ja que això impactaria vora 3.000 milions d’euros, que suposen el 50% de la contractació pública». A més, va afegir que les sancions són «imprescindibles» perquè «serà l’únic camí per acabar de manera definitiva amb la morositat».

Però dintre del sector empresarial no tothom confia en la

capacitat que pot arribar a tenir la nova mesura. Des de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), es considera que aquesta acció «no suposa cap novetat i no modificarà, a la pràctica, el dia a dia de les empreses al territori», sobretot per la «manca de control o de recursos perquè la CE pugui sancionar per incompliment». El fet que sigui un reglament i no una directiva provocarà que la seva aplicació sigui immediata als estats membres un cop s’aprovi. El president de la institució, Anto-

nio Belmonte, exposa que «ja fa molts anys que es va instaurar el pagament a 30, 60 o 90 dies, és una normativa del Govern, però mai ha tingut èxit». Segons explica Belmonte, els cobraments i pagaments es regeixen per diferents interessos i compromisos, i «moltes empreses paguen d’acord amb uns determinats terminis segons si els convé el negoci o no».

També, Belmonte assenyala que «hi ha proveïdors que cobren per temporada o fan comptes a finals o mitjans de mes, tot depèn». De fet, assegura que aquestes formes de funcionar s’adeqüen més a «moments concrets o feines determinades, però en el dia a dia no és viable». «Al final, uns paguen quan poden i d’altres quan volen», diu Belmonte. Així mateix, el president de la CEPTAcreu que «aquest sistema no ajudarà a les petites empreses o les subcontractades, ja que quan hi ha massa condicions acostumen a ser un obstacle per aconseguir una feina». Tanmateix, Belmonte valora que «si el proveïdor és exigent amb els pagaments que li corresponen, potser no tindrà més opcions que adherir-se a aquest sistema».

A part, Cañete alerta que un 25% de les empreses catalanes tenen un endeutament de gairebé el 80% del seu passiu. «Això vol dir moltes empreses i llocs de treball en risc, sobretot amb la inflació actual». Tot i això, el president de l’agrupació confia que amb la nova llei el resultat mitjà de les pimes milloraria fins a un 15,8%.

El Port rep un vaixell de l’Institut Hidrogràfic de la Marina

EMPRESA

El ‘Rambla Up’ de la Cambra impulsa 10 accions d’agitació empresarial

Els tallers que s’impartiran tractaran coneixements diversos sobre el món empresarial, des de la intel·ligència artificial fins al marketing digital

Redacció

La Cambra de Tarragona serà fins al novembre l’epicentre de l’emprenedoria del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre mitjançant el projecte Rambla Up El programa consistirà en unes jornades de mentoria, assessorament, tallers i networking per a ments inquietes que vulguin portar un pas més enllà les seves idees emprenedores.

La jornada inaugural es va celebrar el passat dimecres a la terrassa de la Cambra, on més d’un centenar d’emprenedors, empresaris i directius van assistir a una sessió de networking. El programa continuarà el proper dimecres a les 09.30 h. amb una xerrada sobre l’experiència d’emprendre. Hi assitiran Marc Arza, cofundador i director general de Startsud Studio, Alba Juanpere, cofundadora de Kunkay, i Xavi Montaña, cofun-

dador de Magnore. L’endemà, serà el torn de la primera sessió de Design Thinking, que busca solucions creatives per al teu negoci. Serà el dijous a les 16.30 h. i serà dirigida per Agustí López, consultor de marketing digital, innovació i gestió empresarial. El 5 d’octubre se celebrarà la segona sessió, també a les 16.30 h.

El 19 d’octubre prendran el protagonisme les diferents estratègies eficients de marketing digital. Serà en la sessió anomenada Dona visibilitat al teu negoci, a les 16.30 h., que impartirà Àlex Sànchez, director general i growth hacker de Roitic.com. Una setmana més tard arribarà un taller sobre el disseny i les xarxes socials amb l’eina Canva. També a les 16.30 h., la sessió anirà a càrrec de Clàudia Cánovas, dissenyadora gràfica, social manager i pedagoga. El 9 de novembre, a la mateixa hora, se

celebrarà una jornada sobre nocions fiscals i financeres titulada Coneix els costos del teu negoci La impartirà Christian Martínez, soci-director a Martínez Assessors i soci a MFG Abogados. Per acabar, el dia 16 de novembre a les 9.30 h. s’organitzarà una jornada sobre la intel·ligència artificial i com pot ser una eina molt útil per emprendre. El programa de Rambla Up acabarà el 24 de novembre amb una sessió de networking a les 19.30 h.

Totalment gratuït

Totes les activitats i serveis del programa són d’accés gratuït per a qualsevol persona emprenedora o amb inquietuds empresarials, així com també per a entitats i institucions vinculades al desenvolupament econòmic, empresarial i social del territori. Les inscripcions es poden fer a la web de la cambra: www.cam-

SEGURETAT DELS PACIENTS

Quan anem al metge o metgessa, prenem un medicament o fem ús dels centres d’atenció sanitària, volem sentir-nos segurs i confiats. Així mateix, els professionals de la salut treballen per oferir un servei d’assistència segur, efectiu i eficient.

La comunicació i col·laboració estreta entre pacients, familiars i professionals és clau per millorar la seguretat en l’assistència sanitària. Tots som responsables a l’hora de reduir i prevenir els esdeveniments adversos en l’atenció mèdica.

I què és un esdeveniment advers? Qualsevol circumstància relacionada amb l’assistència que reben els pacients que té conseqüències mèdiques negatives. Riscos que es poden reduir i fins i tot evitar si tenim una informació clara sobre què ens pot arribar a passar i com actuar en determinades situacions.

Què és la seguretat dels pacients ?

La seguretat dels pacients és la reducció del risc de dany innecessari associat a l’atenció sanitària fins a un mínim acceptable. Fa referència a les nocions col·lectives dels coneixements del moment, als recursos disponibles i al context en què es presta l’atenció, ponderat davant del risc de no

dispensar el tractament o de dispensar-ne un altre. Els seus objectius són:

• Informar els ciutadans sobre as pectes relacionats amb la seva se guretat com a pacients i com fer la seva atenció més segura.

• Informar els professionals sobre les bones pràctiques en se guretat dels pacients basades en el coneixement científic i sobre els projectes realitzats o en curs els centres sanitaris.

• Estimular els pacients a assumir un paper més actiu en la pròpia as sistència sanitària.

• Formar en seguretat dels pacients, tant per els ciutadans com per els professionals sanitaris.

Actualment disponible: Curs en línia en Seguretat a l’assistència sanitària. Formació per a pacients: https://wsm.ics.gencat.cat/segure tatdelspacients/

• Contribuir en la prevenció d’esdeveniments adversos associats amb l’atenció sanitària.

L’evidència demostra que quan els pacients són partícips en la seva cura, es produeixen beneficis significatius en seguretat i milloren els resultats de satisfacció i en la salut.

Dia Mundial de la Seguretat dels Pacients.

El Dia Mundial de la Seguretat dels Pacients es celebra cada 17 de setembre i aquest any, sota el lema “Incloguem els pacients en la seva seguretat”, es vol reconèixer el paper crucial dels pacients, les seves famílies i els cuidadors en la seguretat de l’assistència sanitària.

«Són un seguit d’iniciatives adreçades a persones emprenedores i a ments inquietes»

L’assistència als tallers permet una hora de mentoria personalitzada amb els professionals

bratgn.com. L’assistència als cinc tallers programats, que tenen places limitades per garantir la qualitat en l’aprenentatge dels participants, permet gaudir, de manera gratuïta, d’una hora de mentoria amb els professionals que imparteixen els tallers. A més, també comportarà un any com a membre associat a la Cambra i l’obtenció del corresponent diploma d’aprofitament de l’itinerari formatiu.

Mitjançant aquestes 10 accions d’agitació empresarial, la Cambra té com a objectiu donar l’empenta i el suport a tots aquells que tenen inquietud per crear un negoci. D’aquesta forma, es busca formar en els coneixements i les competències de les persones empresàries i emprenedores de la demarcació. Tal com explica Ramon Sicart, responsable de l’area d’emprenedoria de la Cambra, «són tot un seguit d’iniciatives adreçades a persones emprenedores i a ments inquietes».

pacients i les famílies es comprometin en les polítiques i les pràctiques per assolir una assistència sanitària segura.

3. Empoderar els pacients i les famílies per implicar-se activament en la seva pròpia assistència sanitària i en la millora de la seguretat de l’assistència sanitària.

Els Objectius del Dia Mundial de la Seguretat del Pacient 2023:

1. Augmentar la consciència global sobre la necessitat de compromís actiu dels pacients i les seves famílies i cuidadors en tots els escenaris i a tots els nivells d’assistència sanitària per millorar la seguretat del pacient.

2. Convèncer els responsables de les polítiques, els líders en assistència sanitària, els treballadors en salut i cures, les organitzacions de pacients, la societat civil i altres parts implicades de la necessitat que els

4. Defensar l’acció urgent per a un compromís del pacient i de la família alineat amb el Pla d’acció global en seguretat del pacient 20212030 i perquè se li doni compliment per part de tots els països signataris.

I recordi: Davant de qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic

BIBLIOGRAFIA

DEPARTAMENT DE SALUT. GENERALITAT DE CATALUNYA. Què és la seguretat dels pacients. [En línia] Barcelona.<https://seguretatdelspacients.gencat.cat/ ca/que_es_la_seguretat_de_pacients/que_es_la_ seguretat_de_pacients/>[Consulta: 14 de setembre de 2023]

Dia mundial de la Seguretat dels Pacients: “Donem veu als pacients!. [En línia] Barcelona.<https://seguretatdelspacients.gencat.cat/ca/detalls/noticia/diamundial-seguretat-pacient-2023>[Consulta: 14 de setembre de 2023]

CAMBRA DE TARRAGONA

Imatge de la jornada de inaugural de ‘Rambla Up’.

EQUIPAMENTS

L’AV de Sant Salvador reclama zones d’ombra a la plaça de Pere Anglada

Els veïns veuen amb bons ulls la instal·lació d’un tendal, tot i que prefereixen que s’hi planti arbrat

GERARD MARTÍ

John Bugarin

La plaça Pere Anglada és un dels punts neuràlgics de Sant Salvador. Els veïns consideren que és un punt de trobada perfecte, donada la seva ubicació i amplitud, però també reconeixen que té un problema. I és que, a l’estiu, és impossible estar-s’hi a certes hores, ja que no hi ha cap zona d’ombra. La presidenta de l’Associació de Veïns de Sant Salvador, Meritxell Vilella, assegura que, durant els mesos més calorosos de l’any, la plaça «està morta», perquè «hi cau el sol de ple». Per aquest motiu, l’entitat reclama que es creïn zones d’ombra. Vilella assenyala que sobretot és necessari perquè en aquest espai és on se celebren les festes del barri. «Per a la pròxima edició, ens estem plantejant que els inflables només es posin a la tarda, perquè si no la canalla es pot arribar a cremar amb el plàstic», apunta. Durant els darrers anys, els moters de la Route 69 han estat ajudant en les festes amb la instal·lació d’un tendal que creava ombra a la meitat de la plaça.

Els veïns asseguren que, a l’estiu, és complicat ser a la plaça a certes hores per la calor que fa.

Enguany, però, aquest s’ha trencat i arreglar-lo suposa «un gran esforç econòmic». Una de les opcions que plantegen des de l’associació de veïns a l’Ajuntament és la instal·lació

d’un nou tendal fix, «però que no tapi tota la plaça, ja que a l’hivern també hi ha d’haver zones on toqui el sol». Vilella veu amb bons ulls aquesta alternativa, però prefereix que s’hi planti arbrat.

«Cal fer un replantejament de la plaça», apunta la presidenta de l’entitat, qui també indica que s’hauria d’estudiar bé per evitar que la vegetació comporti problemes amb els insectes.

L’ACPS pretén crear grups d’ajuda mútua per a supervivents del suïcidi

L’associació per a la prevenció del suïcidi preveu organitzar les primeres trobades l’any vinent al Centre Cívic del Carme

GERARD MARTÍ

La construcció d’un camp de futbol annex a l’Estadi Municipal durarà deu setmanes

Sergi Peralta Moreno

L’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS) va néixer amb la voluntat d’ajudar i acompanyar els familiars, amics i coneguts d’algú en risc de suïcidi. En el cas de Reus, l’entitat també ofereix suport als supervivents –els ciutadans que han perdut algú proper per suïcidi–, perquè «veiem que realment fa falta», tal com destaca la psicòloga sanitària i coordinadora dels programes de l’ACPS a la capital del Baix Camp, Laura Horcajo. Així mateix, en un període «curt de temps», l’associació té previst organitzar grups d’ajuda mútua.

Aquesta iniciativa consistirà a habilitar un espai de trobada entre supervivents, on puguin compartir les seves experiències, expressar els seus sentiments i acompanyar-se en el procés del dol. Horcajo explica que «el que més ajuda en aquests casos és poder parlar amb altres persones que estan vivint la teva mateixa situació», tot i que, en la societat

general, encara es produeix un «aïllament» dels supervivents.

En els grups d’ajuda mútua, hi haurà un professional de referència que guiï i orienti les sessions, però el ritme de la conversa el portaran els participants. «El poder de la paraula sana en si mateix», detalla la psicòloga sanitària. Amb tot, Horcajo menciona que la programació de les trobades no significa que, en paral·lel, els supervivents no hagin de buscar atenció psicològica o psiquiàtrica, si ho requereixen.

«Tot i que la societat, a poc a poc, va evolucionant, avui dia, moltes vegades, ens trobem que encara no hi ha un espai on poder parlar d’aquest dol, i és aquest l’espai que volem omplir», assenyala. Les trobades, en principi, es

tats», comenta Horcajo. Per tirar endavant la iniciativa, l’ACPS s’emmiralla en els grups de suport activats per Després del Suïcidi-Associació de Supervivents (DSAS), Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent (APSAS) –amb especialistes en el context educatiu– i Mans Amigues, a la província de Barcelona. «Veiem que aquí hi ha aquesta mancança i ho començarem», conclou la coordinadora dels programes de l’ACPS a Reus. Els grups d’ajuda mútua del Centre Cívic del Carme serien el punt de referència per a qualsevol supervivent de la demarcació de Tarragona.

La psicòloga Laura Horcajo comenta que no hi ha un espai on poder parlar del dol per suïcidi

faran al Centre Cívic del Carme, on l’ACPS desenvolupa la seva activitat a Reus. L’objectiu

és programar les primeres l’any vinent. «Com més aviat, millor, però els recursos són molt limi-

Cal recordar que les persones amb ideacions suïcides i els seus familiars i companys poden trucar al número 024 per rebre ajuda. La línia està activa les 24 hores del dia i 365 dies l’any. A Barcelona, també s’ha habilitat el 900 925 555, de prevenció del suïcidi. En situacions d’emergència, cal trucar el 112 o el 061.

SOCIETAT

L’Ajuntament de Reus ha tret a licitació les obres de construcció del nou camp de futbol de gespa artificial annex a l’Estadi Municipal, amb un terreny de joc de 102,5 metres de llargada i 64,5 metres d’amplada. El projecte detalla que la resta de superfície perimetral serà pavimentada amb formigó i serà utilitzada per atendre les necessitats generades per l’espai –com passos de serveis i d’equips–. També està previst adequar les zones adjuntes al lateral i al gol nord per a l’emplaçament futur d’una graderia. El termini per a l’execució de les obres serà de 70 dies –deu setmanes–. El nou camp s’instal·larà al lloc que ocupava un dels terrenys d’entrenament de gespa natural de l’estadi. Comptarà amb llums LED i es tancarà perimetralment. Aquest camp es podrà fer servir per a entrenar i disputar competicions oficials, completarà les instal·lacions de l’Estadi Municipal i oferirà una alternativa a la gespa natural pels dies de pluja. El concurs surt amb un pressupost de licitació de 741.645,58 euros (IVA inclòs). Redacció

L’Espai Boule debat sobre les desigualtats de la societat

L’Espai Boule de Reus va acollir, del 18 a 20 del setembre, la trobada internacional Let Her In, que va agrupar representants d’escoles, universitats, organitzacions i cambres de comerç de divuit països d’arreu d’Europa. La voluntat de la iniciativa era oferir la possibilitat de collaborar, formar-se i associar-se per aconseguir els objectius d’eliminar les desigualtats a les quals s’enfronten les dones en diferents sectors i que a ningú

se li negui la participació plena i igualitària en tots els aspectes de la societat. Al llarg dels tres dies, hi va haver conferències per part d’un grup d’experts, tallers sectorials i xerrades sobre noves tecnologies, intelligència artificial i posicionament SEO. A més, els participants van aprofitar per gaudir del patrimoni cultural del municipi. Entre altres indrets, van poder visitar el Gaudí Centre i els museus. Redacció

La figura festiva, ballant davant de nombroses famílies.

La Cucafera vibra amb la seva festa a la plaça de la Patacada

Atreta per la música de Canelita en Rama i de Dasplanta Music, la Cucafera es va presentar ahir a la plaça de la Patacada per jugar amb els infants i celebrar la seva particular festa, aprofitant l’ambient desimbolt de Misericòrdia. En veure la quantitat de persones que la van envoltar i rebre amb els braços oberts, va quedar bocabadada. L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’Escola Els Ganxets va organitzar la segona edició

de la Cucafesta, el primer acte programat per celebrar que la figura bufarà deu espelmes el 2024, un any «que promet estar carregat de sorpreses i emocions», tal com apunta la colla de la Cucafera. La jornada va comptar amb la ballada de la bèstia, encarregada de remullar també els assistents, la rumba de Canelita en Rama, el reggae de Dasplanta Music i estands per recuperar forces o comprar marxandatge. Redacció

Imatge dels cuiners que van preparar el tradicional plat.

El Mercat del Carrilet reparteix 400 racions de fideuada

El Mercat del Carrilet va començar a celebrar dissabte el seu quarantè aniversari repartint més de 400 racions de fideuada en menys d’una hora. Els afamats clients van estar acompanyats durant la jornada pels Nanos de Reus i els Gegants del Carrilet, Esteve i Cinta. L’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, va destacar l’èxit de la festa «com una evidència de la necessitat de mantenir i reforçar el mercat». «Hem vist com

els veïns han participat de manera entusiasta de la celebració, demostrant com també són partícips de la voluntat expressada pel govern municipal de mantenir-lo en la seva ubicació actual», va remarcar. L’activitat, que va tenir el suport de les associacions de veïns del sud i de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus, també va servir per visualitzar la nova campanya de promoció del mercat, amb l’eslògan Seguim Redacció

FORMACIÓ

Disset joves completen un programa formatiu tecnològic

Un total de 17 alumnes han completat la primera edició del programa formatiu adreçat a joves desocupats que han desenvolupat des del passat juny Grupo Castilla, Techma Business School i la Fundación Esplai, amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Reus. Aquest curs tecnològic ha suposat 300 hores de formació en format majoritàriament en línia, tot i que també ha inclòs sessions presencials. Les classes han

posat el focus en llenguatges com Java i C#, amb l’objectiu de capacitar els alumnes en les tecnologies per a l’ús de programari de recursos humans al núvol de Grupo Castilla. A més, el programa ha inclòs l’obtenció de certificacions oficials de Microsoft per potenciar el perfil professional dels participants. L’organització espera que això es tradueixi en un alt índex d’inserció laboral dels qui han superat el curs. Redacció

Exterior del Centre Cívic del Carme, on es faran les reunions.

AJ. REUS

Els Diables, a punt d’encetar el Correfoc.

L’infern aprofita la foscor de la nit per apoderar-se de Reus

Abans de tenir temps de demanar a la Mare de Déu de Misericòrdia que miri els reusencs amb ulls d’amor, la temperatura va pujar dissabte a la ciutat –sense cap onada de calor pel mig– amb l’arribada de l’infern, cortesia del Ball de Diables, el Drac, la Víbria, la Cabra i un seguit d’amics vinguts d’altres punts del territori. El Correfoc va banyar els carrers d’espurnes aprofitant la foscor de la nit, en l’avantsala de les

revetlles. El mateix dissabte, els Xiquets de Reus, els Moixiganguers d’Igualada, els Nens del Vendrell i els Castellers de Lleida van protagonitzar la Diada Castellera de Misericòrdia, a la plaça del Mercadal. D’altra banda, divendres va ser un dia dedicat exclusivament als petits de la casa. El Seguici Petit va fer gaudir desenes d’infants, fins i tot aquells amb altes sensibilitats, gràcies al tram tranquil del carrer de l’Hospital. SPM

La festa abaixa el teló amb el Seguici, els Diables i la mostra piromusical

La Festa Major de Misericòrdia arribarà demà al seu clímax. Com és habitual, les gralles, les cornetes, els tambors, els tabals i els trabucs s’encarregaran de llevar la ciutat a les 8 hores, perquè tothom tingui temps d’empolainar-se i apropar-se a la plaça de la Pastoreta. Sota l’atenta mirada d’Isabel Besora, serà a les 11 h. quan iniciï la baixada del Seguici Festiu fins al Santuari per retre homenatge a la mare de déu. Al seu interior, s’estarà duent a terme la missa concelebrada, presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas. La pausa per dinar servirà per reposar forces abans de la recta final del vespre. El rosari i la missa a l’interior del Santuari, el ball solemne curt de l’Àliga, l’actuació dels Xiquets de Reus i la cantada dels goigs de la Mare de Déu de Misericòrdia se succeiran abans que els Diables protagonitzin la seva particular baixada i simbolitzin l’enfrontament del bé contra el mal. En arribar a les portes del Santuari, la Víbria i el Drac s’uniran a la carretillada. El dia culminarà amb la mostra piromusical. SPM

FESTA MAJOR

El Masclet desferma Reus mentre la devoció peregrina a Misericòrdia

La Cercavila del Masclet i el Rosari de Torxes marquen la vigília del dia gran de la Festa Major

Sergi Peralta Moreno

Reus va viure ahir l’encontre de dos mons, antònims d’acció, però sinònims de Festa Major. Va ser veure les primeres botes de Masclet i a la plaça del Mercadal es desfermà la bogeria. Per uns moments, tothom, petits i grans, va perdre l’oremus per l’ànsia de fer-se amb la preuada mescla de vermut i Font de Fruites –el tradicional Plim–. A la plaça de la Pastoreta, amb el sol ja amagat rere la lluna, l’escenari feia pensar que s’havia entrat a una altra dimensió. Les lluernes de les torxes il·luminaven el camí dels feligresos, molt més mesurats, fins al Santuari. La pregària no només anava dirigida a la Mare de Déu de Misericòrdia, sinó també al cel: es volia evitar que la pluja tornés a anul·lar la peregrinació com succeí l’any passat.

La tarda ja feu que els reusencs comencessin a sentir com l’adrenalina recorria les seves venes. Els pals del Ball de Pastorets, la tonada de la Dansa de Mossèn Joan de Vic, els trets del Ball de Galeres o les gira-

gonses del Carrasclet feien que els veïns sortissin al balcó, que els clients de bars i gelateries es col·loquessin al marc de la porta per veure l’espectacle. El Seguici Festiu aparegué des de diferents

punts del centre. Tenien el poder del flautista d’Hamelin. Eren un reclam perquè tothom es reunís a les portes de l’Ajuntament. O a la Palma, on s’estava vivint una nova edició del Reggus, per als

amants del reggae i l’ska

Al centre de la plaça del Mercadal no hi cabia ni una agulla. Els porxos eren una via d’escapament, però ni així eren aptes per a claustrofòbics. Travessar les terrasses esdevingué una cursa d’obstacles improvisada per aquells que intentaven canviar de posició per fer-se amb una bota de Masclet després que la sort els donés l’esquena. «Volem Masclet!», es bramava per cridar l’atenció del Col·lectiu El Masclet. Qualsevol cosa servia. Fins i tot, fer constatar la similitud física d’un dels llançadors de la poció amb Vedat Muriqi, davanter del Mallorca. Acabat el repartiment, l’esbojarrada cercavila s’inicià.

Dues hores més tard, el Rosari de Torxes deixà enrere l’estàtua d’Isabel Besora. Poble i Església caminaren plegats, amb el passeig de Misericòrdia il·luminat pels fanalets, amb els misteris sent orats. Els esperava l’àuria llum del retaule, un far que els guiaria encara que la flama s’hagués extingit.

El Rosari de Torxes va recórrer el passeig de Misericòrdia.

FESTA MAJOR

BAIX

El Vendrell apujarà l’IBI, la taxa d’escombraries i la plusvàlua

L’objectiu del govern local és assolir el reequilibri financer el 2024 després de dos anys amb els impostos congelats

Redacció

El Ple de l’Ajuntament del Vendrell debatrà avui la modificació de tres de les sis ordenances municipals –la 2, la 12 i la 6– i aprovarà provisionalment apujar l’Impost de Béns Immobles (IBI), la taxa d’escombraries i la plusvàlua, amb l’objectiu de reequilibrar les finances municipals i donar per superada definitivament la crisi provocada per la pandèmia de la covid-19, que va fer que es congelessin els impostos durant dos anys –2022 i 2023.

Segons el regidor d’Hisenda, Baltasar Santos, un cop eixugat l’impacte econòmic de la pandèmia i per continuar garantint el funcionament dels serveis públics, «és necessari un nou reequilibri financer: que assumeixi la regularització dels contractes de serveis, amb l’increment dels costos laborals i de materials, els nous preus dels consums elèctrics i de les despeses financeres».

Pel que fa a l’IBI, l’augment

SALUT

serà del 0,02% del tipus aplicable (que passa de 1,14 a 1,16).

D’altra banda, el govern preveu augmentar el nombre de persones que poden acollir-se a bonificacions de l’impost –per família nombrosa o família monoparental– establint un nou topall de renda de 40.000 euros (amb la regulació actual el topall de renda és de 35.000 euros) i per instal·lació de plaques solars, passant el termini de sollicituds de sis mesos a dos anys.

L’impost s’encarirà també per als pisos buits de grans tenidors: s’adaptarà l’ordenança a la nova llei que estableix que, en llocs de preus d’habitatge tensat, es considerarà gran tenidor a partir de cinc habitatges.

El ple aprovarà també la modificació de l’ordenança 12 i s’incrementarà el preu de la taxa de recollida de residus per adaptar-se a la nova llei que estableix que la taxa ha de cobrir el 100% del cost del servei. En aquests moments, el Vendrell està en

amb Alzheimer

La idea ha sorgit del concurs de L’Arc Serveis

Redacció

Coincidint amb el Dia Mundial de l’Alzheimer, aquest mes s’ha posat en marxa el projecte guanyador del concurs social que L’Arc Serveis organitza cada any a l’Institut Andreu Nin del Vendrell. L’últim projecte guanyador va ser el disseny d’un codi QR en format targeta d’identificació per a persones amb afàsia, Alzheimer o amb alguna demència. La targeta conté les dades personals i la informació adient per localitzar persones de forma directa en un moment de desorientació o pèrdua. La gerent de L’Arc Serveis, Jerusalem Torra, destaca que el codi és molt útil com a eina d’identificació, ja que «permet incloure les dades que es consideren importants per a una identificació ràpida i urgent de persones amb demència que es troben desaparegudes».

Torra també assenyala que les targetes d’identificació «es poden posar en butxaques que no siguin totalment visibles i

no etiquetin al malalt. A més, aquests codis poden modificar-se tantes vegades com calgui». Aquesta targeta també vol facilitar la feina a la policia a l’hora de localitzar a un familiar desaparegut, ja que ajuda a la seva ràpida localització. Precisament, divendres passat, agents de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat (ORC) dels Mossos d’Esquadra van realitzar una xerrada a la seu de L’Arc Serveis del Vendrell amb consells i eines per saber com actuar si algú coincideix amb una persona que no troba la seva llar o si es perd. A banda, aquest dimecres serà el torn de la Llar Municipal de Roda de Berà, que participarà de la xerrada en les seves instal·lacions. Tant els professionals de la salut mental com els Mossos recorden que les persones amb Alzheimer es perden per la seva desorientació en el temps perquè surten al carrer a fer encàrrecs o a passejar i, quan volen tornar a casa, no recorden on viuen.

una cobertura per sota del 70% i s’ha d’ajustar aquest diferencial. Mentrestant, l’Ajuntament està

treballant en el nou contracte de recollida d’escombraries per passar a un model més eficient amb

mètodes de recollida selectiva.

La tercera ordenança a modificar és la que s’aplica sobre l’in-

crement del valor dels terrenys de naturalesa urbana. S’adaptarà l’ordenança a la nova llei reguladora a conseqüència d’una sentència del Tribunal Constitucional. La nova regulació estatal ha comportat una baixada significativa dels ingressos municipals per aquest concepte.

Santos ha explicat que aquest reequilibri financer del consistori «ha de permetre continuar pel bon camí dels últims man-

«El reequilibri financer ha de permetre el salt de qualitat dels nous serveis públics»

El govern preveu augmentar el nombre de persones que poden acollir-se a bonificacions

dats en la gestió econòmica de l’Ajuntament que ha permès, per exemple, reduir el deute a un 57% respecte als ingressos, que és la millor dada des de 1991». Un reequilibri financer que segons el regidor, «ha de permetre el salt de qualitat dels nous serveis públics municipals, també necessaris per al creixement demogràfic, i continuar amb les inversions de millora de l’entorn urbà i en protecció i promoció social (serveis socials, gent gran i polítiques contra l’atur)».

Més de 400 participants a la Festa de la Bicicleta de Valls

El Patronat Municipal d’Esports de Valls va organitzar ahir una nova edició de la tradicional Festa de la Bicicleta, que va comptar amb 400 participants.

L’activitat va servir per commemorar la Setmana Europea de la Mobilitat, en què es treballa amb la mobilitat sostenible com un dels eixos principals, promovent-la entre la ciutadania i facilitant la pacificació de l’espai públic per mostrar com seria una ciutat més ver-

da, més confortable i menys contaminada. La jornada, que va començar a les 11 del matí, va iniciar-se i va acabar a la plaça del Pati. La bicicletada va comptar amb la implicació de les diferents escoles i instituts de la ciutat, així com de les diferents associacions ciclistes. Secció Ciclista CB Valls, Club Ciclista Xavi Tondo i BTT Valls i Alt Camp van participar activament en l’organització de la 31a edició de la festa. Redacció

Un agent rural mostra un aligot que s’ha alliberat.

El Delta Birding Festival atreu més de 4.000 persones

El Delta Birding Festival va tancar ahir la novena edició amb rècord de participació, superant les 4.000 persones. El certamen anava més enllà de l’observació d’ocells i completava el programa amb una seixantena d’expositors, tallers familiars, xerrades d’especialistes de fauna i estands d’entitats naturalistes d’arreu de l’estat espanyol. Per segon any, el festival va donar veu a menors d’edat aficionats als ocells perquè hi compar-

teixin projectes ornitològics. «El Delta Birding Júnior dona l’oportunitat a presentar els seus treballs a la vegada que es fan les conferències d’adults, en aquest sentit, hi ha futur amb aquests joves», va afirmar el director de sostenibilitat i territori de la Fundació Catalunya la Pedrera, Miquel Rafa. Una de les activitats més destacades d’aquesta edició ha estat l’alliberament d’un aligot i una arpella comuna. Redacció

Imatge d’arxiu del plenari celebrat el mes d’agost passat.

AJ. VENDRELL

Dissenyen una targeta d’identificació per a persones

La bicicletada va comptar amb més de 40 voluntaris.

CAMP DE TARRAGONA

Rosa Maria Calaf Periodista

«Sempre hi ha hagut mal periodisme; ara tenim eines per fer-ho amb eficàcia»

La reconeguda periodista i corresponsal de TVE va pronunciar divendres la lliçó en la inauguració del curs del sistema universitari català, a la URV

Anna Ferran

—La lliçó inaugural que va oferir divendres, en el marc de l’acte d’obertura del curs del sistema universitari català, portava per títol La informació ens fa lliures. Però, sembla que també ens faci esclaus… —És molt important que la gent, especialment els joves, s’adonin que és essencial estar ben informat. Això vol dir buscar informació de qualitat i no creure’s qualsevol cosa. Ho comparo amb l’alimentació. Menjar una informació que és tòxica és molt perillós per al cos social, tan perillós com ho és pel cos físic menjar un producte tòxic. En aquest moment hi ha una allau de suposada informació. Tenir suposadament molta informació no vol dir que estiguis ben informat, sinó que estàs molt entretingut. En aquest context, és molt més difícil esbrinar què és tòxic i què no ho és. Cal una alfabetització mediàtica. Cal ensenyar a interpretar el llenguatge dels mitjans. —Actualment, la societat està més mal informada i desinformada que mai.

—Aquí la diferenciació és important. Pots estar mal informat, perquè, entre tants missatges, et resulti difícil escollir informació veraç. Però, per altra banda, hi ha una voluntat clara de determinats sectors polítics i econòmics de promoure la desinformació. I això és més perillós. —És un fenomen recent?

—Sempre hi ha hagut bon i mal periodisme. Ara bé, en aquest moment, hi ha eines per a fer mal periodisme amb molta eficàcia.

Tenim una responsabilitat collectiva –ciutadania, periodistes, mitjans, institucions– d’exigir una informació de qualitat, una educació mediàtica, que comenci des de les escoles, per saber com entendre el nou context de la informació i, per últim, d’exigir una regulació que no permeti que tothom campi per on vulgui.

—Com pot un ciutadà saber si s’informa correctament?

—Aquesta és la pregunta més complicada de respondre. En primer lloc, cal ser conscient sobre què està passant en el món de la informació. Estem en un escenari de notícies que men-

teixen, de silencis que enganyen i de soroll mediàtic que distreu. Tot això requereix una posició extraordinàriament activa per a no deixar-nos arrossegar. Quan rebem una informació, el primer que ens hem de preguntar és qui l’envia i per què. No podem confiar-hi cegament. Hem de fer l’esforç de buscar les fonts que siguin més fiables i hem d’exigir al poder polític, empresarial i mediàtic que compleixi unes normes de control de qualitat.

—Control i informació són dues paraules que no casen bé. —Cert. Quan es parla de control de la informació, sembla que es parli de control ideològic. I no és el cas. És un control de qualitat. De la mateixa manera que quan anem al supermercat, tenim la confiança que els aliments no seran tòxics perquè hi ha hagut uns controls, calen uns controls perquè la informació tòxica pugui ser immediatament desactivada. Hem de tenir una posició cada vegada més crítica amb la informació i no creure’ns les coses només perquè ens agraden. Si no ho fem, farem que la nostra soci-

Les universitats reivindiquen el

rol transformador de la societat i demanen més inversió

L’Aula Magna del Campus Catalunya va acollir divendres la inauguració del curs acadèmic del sistema universitari català, un acte que va comptar amb la presència del president de la Generalitat i nombroses autoritats

A. Ferran

La Universitat Rovira i Virgili va acollir, el passat divendres, l’acte inaugural del curs acadèmic del sistema universitari català 20232024. L’Aula Magna del Campus

Catalunya s’omplia de gom a gom per a escoltar la lliçó inaugural, que va anar a càrrec de la periodista Rosa Maria Calaf, així com les reflexions sobre el present i el futur de les universitats catalanes que van oferir diverses autoritats. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller de Recerca i Universitat, Joaquim Nadal, van ser-hi presents i van ser els encarregats de lliurar les distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent

universitària i les mencions M. Encarna Sanahuja Yll a l’excellència en la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària.

El rector de la URV, Josep Pallarès, va recordar que aquesta era la quarta vegada que la universitat tarragonina acollia aquest acte i destacava que les més de 350 persones que s’hi van aplegar demostraven la unió existent entre la universitat, el govern i les institucions públiques i la societat, que «és el que dona coherència» al sistema universitari català. Pallarès ressaltava que l’acte es fes en català i recordava el compromís ferm de la URV i del conjunt d’univer-

etat en lloc d’estar fonamentada per una opinió pública basada en uns arguments rigorosos, estigui fonamentada en l’emoció pública. Per tant, el ciutadà ha de fer un exercici per no deixar-se manipular per unes tècniques de màrqueting que tant et venen un producte com una idea. —Cada vegada és més la gent que aposta per evadir-se de l’actualitat. És perillós? —El desinterès per la informació és gravíssim i és conseqüència clara d’una voluntat perversa de determinats sectors que promouen la desinformació per a tenir una ciutadania apàtica i dòcil. Si s’instiga la por i la desconfiança, tens una ciutadania molt manipulable que s’acaba convertint

en un consumidor en lloc de ser un ciutadà amb drets. No hem de consentir caure en aquesta trampa. No podem conformar-nos. La història de la humanitat és una història de lluita pels drets individuals. No ens han regalat cap dels drets que tenim, els hem hagut d’aconseguir. —Parlava de l’emoció pública i relacionat amb això, veiem com cada vegada s’està ficcionalitzant més la realitat. Acabaran primant els relats i les narratives de la ficció davant dels formats periodístics a l’hora d’explicar l’actualitat?

—S’estan barrejant els gèneres i això és extraordinàriament perillós. S’ha de fer un gran esforç per identificar quan és ficció i

quan és realitat. No és nou. La televisió, per exemple, ofereix una cobertura de les guerres amb una estètica cinematogràfica. Fa anys vaig fer un reportatge sobre el procés d’obertura de Bhutan. Una de les primeres coses que van fer va ser crear una televisió i es van trobar amb la necessitat d’haver d’ensenyar la diferència entre ficció i realitat. Quan els espectadors de Bhutan veien una pel·lícula, es pensaven que els actors es morien de veritat. Al final van entendre que no era això. Però, després, quan a les notícies veien imatges de conflictes, que en aquell moment era la guerra d’Afganistan, pensaven que els morts que veien a les imatges no es morien, que era una ficció. Per això és fonamental que s’ensenyi a mantenir l’esperit crític. La línia entre ficció i realitat s’està esborrant i això crea molta confusió.

—Quin consell els donaria als estudiants de periodisme davant d’aquest escenari?

—L’ofici de periodista és un ofici absolutament magnífic i totalment necessari. S’han de plantejar que és molt més que una feina; és una responsabilitat social. Per això, els futurs periodistes han de tenir un grau important de compromís si volen exercir aquest ofici sense el qual perillen i molt els drets de les persones.

sitats del país en la defensa de la llengua. A la vegada, posava el focus en la importància que juguen les universitats a l’hora de promoure el pensament crític.

«Hem de continuar promovent la formació en valors si volem convertir la universitat en una eina de transformació social», assegurava. Així més, remarcava la necessitat de disposar de més suport per a captar i retenir talent. «Parlo de suport i no de diners, que són necessaris, però ho és més saber a què es dediquen», constatava el rector.

En la línia del rector, el president del Consell Social de la URV, Josep Poblet, posava el focus en la necessitat de disposar

de més finançament per a garantir el model descentralitzat de la URV i a la vegada demanava més suport del sector privat. En aquest sentit, Poblet explicava que l’impacte de la URV en el PIB de les comarques tarragonines era de 600 milions d’euros a l’any, mentre que l’aportació privada era de 800.000 euros i afegia que si les 50 principals empreses del territori fessin una aportació del 0,2% de la seva

facturació, facilitarien l’entrada de 15 milions d’euros. El president de la Generalitat es mostrava conscient de la necessitat de continuar ampliant el suport a les universitats i destacava l’esforç que havia fet el govern en matèria d’inversió i finançament superant l’estancament que es derivava de la crisi econòmica de 2008. Aragonès reivindicava «l’excel·lència» del sistema universitari català i res-

saltava el rol de les universitats per a «construir la societat que volem, amb una població instruïda i amb eines per estar empoderada». A la vegada, també posava l’accent en la capacitat de promoure l’equitat de les universitats públiques. En aquesta mateixa línia, l’alcalde de Tarragona, Ruben Viñuales, afirmava que la universitat «és allò que ens iguala com a societat» i actua com un «ascensor social».

Calaf, durant la lliçó inaugural, divendres passat a la URV.

Aragonès, Nadal i Pallarès amb els guanyadors de les mencions entregades.

seu

Estem en un escenari de notícies que menteixen, silencis que enganyen i soroll mediàtic que distreu

COSTA

El personal de les guinguetes de platja de Salou haurà de dur uniforme

Els treballadors hauran de vestir polos blaus o blancs, pantaló curt i un calçat determinat

Els treballadors de les noves guinguetes de platja de Salou i de les activitats nàutiques hauran de ser perfectament identificables pel seu vestuari. Les bases del concurs públic per atorgar les noves autoritzacions municipals d’explotació dels serveis de temporada en les platges de Salou no només suposarà un canvi en l’estètica dels vint establiments que donaran servei de bar o de bar-restaurant, sinó que també defineix l’obligatorietat que les plantilles que hi treballin duguin una estètica homogènia.

Segons les bases del concurs, els treballadors de les guinguetes hauran de dur un polo amb el logotip de l’empresa concessionària i, en lletres més grans, el nom de la platja on s’ubica i el de Salou, amb una tipografia

CULTURA

encara més gran. Els colors dels polos hauran de ser idèntics als assignats a cada guingueta i les taules i, per tant, de cinc tipus de blau diferent, que es defineixen a les bases de la licitació. En el cas de les guinguetes que ofereixin servei de restaurant, es permetrà que els treballadors duguin un polo blanc i el pantaló en blau marí, que és el color definit per aquesta peça de roba –que haurà de ser curta– per a tots els locals de platja.

Les bases del concurs públic estableixen també dos models calçats per als treballadors amb l’objectiu «d’evitar, en la mesura que pugui, els riscs de talls o altres que puguin sorgir durant la realització de les corresponents activitats». Així, només podran dur sabatilles tipus espardenya o les sandàlies conegudes com a

menorquines. Tanmateix, l’uniforme incorpora l’ús de gorra «transpirable amb visera o ala circumdant». L’Ajuntament ha definit també a les bases de la licitació el blau per aquest complement, que, a més, haurà de mostrar el nom de la platja a què

El festival de curtmetratges Frame Film Fest aterra a la Canonja

Es projectaran una vintena de curts en quatre sessions divendres i dissabte

El Frame Film Festival, el festival de curtmetratges itinerant de les comarques tarragonines, arriba aquest cap de setmana a la Canonja. L’Orfeó Canongí Teatre Municipal és una de les tretze seus que enguany té el certamen. L’equipament acollirà divendres i dissabte a la tarda un total de quatre sessions en les quals es projectaran una vintena de curts. Aquest festival té com a objectiu apropar el cinema en format curt al gran públic i per això, seran els espectadors qui escolliran en cadascuna de les seus els films guanyadors que passaran a la fase final del certamen i optaran a endur-se un dels premis Talent Frame. Tant divendres com dissabte, la primera sessió començarà a les 7 de la tarda i la segona, a dos quarts de 9 del vespre. Després de cada sessió les persones assistents podran votar el film que considerin mereixedor del premi. Es pot assistir i votar, de manera independent a qualsevol de les sessions. Els organitzadors del festival expliquen

que al llarg de la seva trajectòria promovent festivals han pogut comprovar com n’és d’important pels cineastes rebre el premi del públic. Per aquest motiu, van decidir que tinguessin un rol protagonista en el Frame.

Un festival, 13 municipis

L’altra característica que defineix el Frame Film Festival és el seu caràcter itinerant. Tretze pobles del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre acullen les

projeccions del certamen, apropant el cinema i, en concret, els curtmetratges en entorns on habitualment no hi arriba. Abans d’arribar a la Canonja, el Frame ja s’ha aturat al Montmell, Castellvell, Sarral, l’Ampolla, l’Arboç, Alforja, Montbrió, Cabra del Camp i Riba-roja d’Ebre. Les següents cites que li queden al davant són Sant Jaume d’Enveja (28 i 29 d’octubre), Albinyana (4 i 5 de novembre) i Ascó (11 i 12 de novembre.

ESPANYA

Feijóo clama que l’aminstia és un «frau» davant 50.000 persones

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va denunciar en un acte multitudinari a Madrid que l’amnistia és una «indignitat» i que suposa un «frau». «Espanya no va votar democràticament que visquem aquesta tessitura», va afirmar Feijóo aquest diumenge al migdia davant de milers de persones i de dirigents i exdirigents del partit. Segons Feijóo, concedir l’amnistia als responsables del procés implica atacar la «igualtat» de la ciutadania de l’estat espanyol sense que hi hagi «consentiment» de la majoria. «La llei ha de ser igual per a tots començant pels polítics», va argumentar, perquè «si no són iguals és una cacicada». El líder del PP ha acusat el líder socialista, Pedro Sánchez, de ser el «responsable» i al PSOE de ser «còmplice». La delegació del govern espanyol a Madrid va xifrar en 40.000 les persones assistents a l’acte. Fonts del PP van ascendir a més de 60.000 la xifra d’assistents, que va «desbordar» les previsions.

Sánchez diu que el transfuguisme «apel·la a la pitjor de les corrupcions»

correspon la guingueta a què correspon de forma visible. El concurs públic per a les noves autoritzacions d’explotació de les guinguetes de platja de Salou es troba en fase de licitació i el termini de presentació d’ofertes acaba avui.

El president del govern espanyol en funcions i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va assegurar aquest diumenge que el president popular, Alberto Nuñez Feijóo, «apel·la a la pitjor de les corrupcions» quan promou el transfuguisme. «Van de mal en pitjor», va dir. En un discurs per la Festa de la Rosa a Gavà, Sánchez també va dir que el PP «es boicoteja a sí mateix» quan promou una manifestació a Madrid contra l’amnistia i la investidura d’un president socialista a pocs dies de la seva. D’altra banda, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, va descriure com un «autèntic insult» que el PP vulgui «comprar voluntats» per una investidura que els socialistes consideren «fallida». «S’ha obert un camí, a Catalunya, amb el govern de Sánchez, i la gent ens ha dit que seguim avançant en aquest camí del respecte, el camí de la política en majúscules», va destacar. A més, va assegurar que dimarts «es confirmaran les lleis de l’aritmètica», que deixaran els populars a 4 vots de la majoria absoluta.

A. Ferran

GERARD MARTÍ

L’Orfeó Canongí Teatre Municipal acollirà el festival.

S. Jiménez

Documentació gràfica que es mostra a les bases del concurs.

El Nàstic clou Santa Tecla més líder (2-0)

Jaume Jardí i Andy Escudero van enfonsar l’esperit de lluita del Sabadell amb dos grans gols a la segona meitat

NÀSTIC 2

SABADELL 0

Nàstic. Alberto Varo, Domingo, Trigueros, Nacho, Joan Oriol, Andy Escudero (Pochettino, 81’), Sanz (Gorostidi, 46’), Borja Martínez, Concha (Santamaría, 68’), Marc Fernández (Jardí, 55’) i Pablo (Marc Álvarez, 81’). Sabadell. Ortolá, Monroy, Pujol (Vladys, 57’), Pau Resta (Nando, 65’), Ameliba, Toni Herrero, Moyano (Gualda, 46’), Astals (Beitia, 74’), Herrera, Manel Martínez i Baselga (Carrión, 57’).

Gols. 1-0, Jardí, (58’) i 2-0, Escudero, (73’).

Àrbitre. Sergiu Muresan Muresan (valencià). Va mostrar la targeta groga al locals Sanz i Pablo i al visitant Moyano. Va treure una vermella a Monroy. Incidències. Partit de la jornada 5 disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb 6.819 espectadors.

Arnau Montreal Quesada

La festa major de Santa Tecla va cloure al Nou Estadi Costa Daurada amb una victòria màgica que manté el Nàstic líder una setmana més. Jaume Jardí i Andy Escudero van ser els herois que van enfonsar la lluita del Sabadell i van fer esbojarrar l’afició grana.

Des que la pilota va començar a rodar sobre la gespa del Nou Estadi Costa Daurada, el Nàstic sabia que anava a la guerra. El duel es va convertir en un xoc de trens per la intensitat dels dos equips. Així va ser durant els primers minuts. Els arlequinats van preparar una pressió elevada a camp contrari que va dificultar la sortida de la pilota grana, però el Nàstic dominava l’encontre com podia.

En els primers quinze minuts, el Sabadell no podia fer més que defensar. El Nàstic voltava la porteria, però era incapaç de fer l’últim pas per rematar a porta. De fet, les millors ocasions van arribar des del servei de cantonada. Els grana s’han establert com un perill a pilota aturada, els arlequinats ho sabien. Pablo, Trigueros i Nacho sempre tenien un defensor a sobre i impedien qualsevol remat. El conjunt rival també va tenir les seves ocasions. Mentre que l’equip esperava pacientment una obertura en la defensa, quan aquesta apareixia, Astals i Herrera sortien disparats cap a la porteria grana. De fet, en una d’aquestes, Varo va haver de convertir-se en el protagonista del duel ben aviat amb dues

Vidal: «Això només acaba de començar, tenim molt marge de millora»

Es va alegrar de la victòria per Santa Tecla

Arnau Montreal Quesada

El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, va sortir més que satisfet després de la victòria contra el Sabadell pel 2-0. Els grana clouen la festa major de Santa Tecla com a líders de la categoria després d’un partit treballat, en el qual Jaume Jardí va obrir la llauna. El Sabadell va plantejar una

grans aturades. A mesura que passaven els minuts, la guerra entre els dos equips s’intensificava. La balança es començava a decantar pel costat arlequinat i la pressió dels dos equips co-

lluita en el fang. El conjunt arlequinat aturava el joc sovint i es va encarregar d’escalfar el partit. Això va encaminar el duel una direcció que no era bona pel Nàstic, però el gol de Jardí va trastocar el plantejament. «Ells han vingut a ser el seu joc, però el gol els ha obligat a fer un pas endavant. Estic content perquè

mençava a convertir-se en xocs i faltes.

En el moment de domini rival, el Nàstic va trobar la millor ocasió de la primera meitat. Joan Oriol va iniciar un contraatac pe-

hem guanyat tots els minipartits que s’han donat dins del duel», deia Vidal. De nou, el tècnic va sacsejar el partit des de la banqueta: «Això és així des de l’inici de lliga. Tots els jugadors tenen un alt nivell i, quan surten amb 60 minuts menys d’esforç a les cames, mantenen o pugen el nivell general». El Nàstic continua líder i amb només un gol en contra, però, segons el tècnic, encara hi ha molt marge de millora: «Això només acaba de començar, si estiguéssim ja en el nostre sostre, parlaria molt malament tant del cos tècnic com dels jugadors». Finalment, Vidal es va mostrar feliç perquè va ser una victòria «especial» per Santa Tecla.

rillós. Marc Fernández, murri, va esquivar la passada per evitar el fora de joc i, d’aquesta manera, va habilitar la cursa de Pablo com si fos un bloqueig de bàsquet. (Continua a la següent pàgina)

LES DADES

RESULTATS

PRÒXIMA JORNADA

Els jugadors del Nàstic, Jaume Jardí i Pablo Fernández, celebrant el primer gol del partit.

Andy

(ve de la pàgina anterior)

L’asturià la va tornar a Marc a la frontal i el remat va marxar fora per poc. D’altra banda, el Sabadell també avisava amb Baselga, però la defensa grana continuava atenta als últims minuts de la primera meitat, el partit es va escalfar completament. Les decisions arbitrals per controlar la lluita entre atacants grana i defensors del Sabadell va acabar amb un repartiment de targetes per al Nàstic i això no va agradar gents ni als jugadors ni al Nou Estadi, que es va convertir en una olla a pressió. Amb tot, el partit va marxar igualat al descans.

A la represa, l’agressivitat es va refredar, però la intensitat seguia. El Nàstic necessitava cames fresques a dalt i Vidal va donar entrada a Jaume Jardí per Marc Fernández. L’efecte va ser gairebé immediat. Resta va fer una passada enrere i Herrero va decidir deixar-la al seu porter. Jardí, murri, anava corrent darrere la pilota i va posar nerviós tant Ortolá com Herrero. Els dos arlequinats no es van entendre, van ensopegar i Jardí va aprofitar el regal per obrir la llauna.

Amb el gol, la guerra en el fang que proposava el Sabadell es va trencar per complet i el Nàstic va agafar l’empenta de Santa Tecla per donar un canvi de rumb al partit. Els grana es bolcaven a l’atac per la dreta i van aconseguir una falta lateral perillosa. L’especialista, Andy Escudero, es va col·locar i va elaborar un centre enverinat. Aquest va volar cap a l’àrea on era Santamaría. El davanter va intentar rematar, però la pilota li va passar per damunt. Amb tot, el seu gest va ser suficient per deixar plantats tant als defensors com al porter del Sabadell i, a càmera lenta, l’esfèric es va colar al fons de la xarxa.

Aquest va ser l’últim clau al taüt arlequinat. L’eufòria ja estava desfermada al Nou Estadi i el conjunt barceloní buscava el gol que l’habilités somiar amb l’empat. No ho va tenir fàcil perquè, tot i tenir les ocasions, l’Àguila de la Canonja, Alberto Varo, va volar per atrapar totes les pilotes, fins i tot una rematada d’Herrera a boca de canó. Aquesta aturada va provocar un contraatac que Marc Álvarez va aprofitar, però Monroy el va aturar amb una entrada lletja que va ser una targeta vermella directa.

L’àrbitre va afegir set minuts, però aquests només van servir perquè els jugadors grana es llueixin rematant a porteria fins que el xiulet final va tancar un partit esplèndid d’un Nàstic que continua líder.

El CV Sant Pere i Sant Pau, campió de la Lliga Catalana

L’ENTRENADOR Precís. Cada vegada que mou la banqueta, sacseja el partit i el soluciona.

Dani Vidal

Exigit. Va estar controlat amb un home als córners i va haver de treballar de valent en defensa.

Pablo Trigueros

Màgic. Es va deixar l’ànima en la pressió i va obtenir la recompensa del gol.

Andy Escudero

Habilitador Condueix molt bé l’esfèric i dirigeix les jugades, li falta fer un pas més en atac.

David Concha

Vigilant. Va sortir per ajudar a controlar la pressió al mig del camp i va estar correcte.

Ander Gorostidi

Proactiu. Va intentar aprofitar el temps que va tenir provant de rematar a porteria.

Maurizio Pochettino

Àguila. Va fer honor al seu sobrenom volant per aturar tots els remats del Sabadell.

Alberto Varo

Atent. Va posar el cap quan havia de fer-ho per refusar el perill. Genera seguretat.

Nacho González

Contundent Dirigeix l’equip amb criteri i ajuda a generar estabilitat amb la pilota.

Borja Martínez

Calent. Va lluitar com sempre i, fins i tot, massa. Va veure una groga que el va condicionar.

Pablo Fernández

Murri. Va obrir la llauna amb una gran pressió als rivals minuts després de sortir de la banqueta.

Jaume Jardí

Valent. Va aprofitar els primers minuts al màxim. Va provocar una vermella.

Marc Álvarez

Tità. El seu treball durant el partit és inqüestionable, tant en defensa com en atac.

Pol Domingo

Incombustible Va aparèixer de manera intermitent, però va estar encertat quan tocava.

Joan Oriol

Condicionat. La targeta groga que va veure el va frenar i Vidal el va canviar a la segona meitat.

Óscar Sanz

Esporàdic. Va tenir la primera ocasió i va estar desafortunat en algunes decisions.

Marc Fernández

Reforç. Va agafar la càrrega de la lluita contra la defensa i va ajudar en el gol d’Andy.

Gorka Santamaría

El CV Sant Pere i Sant Pau es va proclamar ahir campió de la Lliga Catalana després de vèncer al Barça per 1-4. Els cooperativistes repetien la final de l’any passat contra els blaugrana, però aquesta vegada el tarannà del partit va ser totalment diferent. Els tarragonins van començar dominant amb mà de ferro i no van concedir gairebé res. De fet, el primer set va acabar amb un aclaparador 13-25. Els blaugrana van empatar el duel emportant-se el segon set.

BÀSQUET

En el tercer, els cooperativistes van tornar a dominar l’adversari amb un 16-25. El trident de Carrogeguas, García-Torres i Pacheco va tornar a destacar i, tots tres, van acabar el partit amb 20, 14 i 14 punts respectivament. El quart set va ser clau. Els d’Stevovski van dominar l’empenta blaugrana i van guanyar amb un igualat 23-25. Finalment, els cooperativistes van cloure el partit remuntant un parcial desfavorable en el cinquè i definitiu set. Redacció

El CBT i el CB Salou cauen i el Valls continua a la Lliga Catalana

L’Ibersol CBT i l’OCA Global CB Salou es van acomiadar de la Lliga Catalana LEB el darrer cap de setmana. Els tarragonins van caure contra l’Hospitalet per 74-61 en un partit condicionat per l’eficàcia local. Els cebetistes van començar guanyant el primer parcial, però l’encert de l’Hospitalet des de la línia de tres va igualar el duel abans del descans. A la represa, els locals van ser superiors i van dominar el CBT. D’altra banda,

HOQUEI PATINS

el CB Salou va millorar la imatge respecte al darrer partit, però va perdre per 86-80. El partit va ser un festival d’encert dels dos equips, però el CB Prat va aprofitar el tercer període va prendre l’avantatge. Tot i que el Salou va dominar el darrer, no va poder capgirar l’electrònic. Finalment, el CB Valls va superar còmodament el Castelldefels per 70-84 i es classifica per a la pròxima ronda de la Lliga Catalana EBA. Redacció

El Barça Hoquei es proclama campió de la Supercopa a Reus

El Barça es va proclamar campió de la Supercopa d’Espanya després de superar ahir el Liceo per 1-3 al Pavelló Olímpic de Reus. Els blaugrana van arribar a la final després de destrossar el Calafell a les semifinals. Després de caure a la Lliga Catalana, el Barça es va rescabalar amb un contundent 11-2 contra els de Ferran López. D’altra banda, el Reus Deportiu, l’amfitrió del torneig, va rebre una galleda d’aigua freda quan va per-

dre contra el Liceo per 5-3. Tot i que el partit va estar igualat i amb un Pavelló Olímpic vibrant d’aficionats roig-i-negres, l’encert de l’equip gallec va marcar la diferència. El tècnic Jordi Garcia es lamentava: «Estem decebuts i tristos per l’afició. La gent estava molt il·lusionada després dels fitxatges i volíem un títol, però això acaba de començar». El Reus s’estrenarà a la lliga contra el Barça el 2 d’octubre a les 20.30 hores. Redacció

GERARD MARTÍ

Escudero va marcar el seu primer gol amb la samarreta del Nàstic amb una gran falta directa

La pancarta que lluïa al gol de muntanya del Nou Estadi Costa Daurada.

Els jugadors del CV Sant Pere i Sant Pau celebrant el títol.

GENT

FELICITACIONS

SOCIETAT

Viñuales dina amb les Tecles

Moltes felicitats!! Avui fas 10 anys, Julen t’estimem molt!! Ets el millor nen del món.

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va oferir el tradicional dinar de Festa Major a les Tecles de la ciutat. L’àpat es va organitzar al restaurant Mas Rosselló. L’acte va començar a celebrar-se l’any 1991. Actualment, hi ha trenta nenes i dones, d’entre 6 i 87 anys que porten el nom de Tecla, la patrona de la ciutat de Tarragona. Al dinar de divendres, van assistir setze Tecles.

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

MEDI AMBIENT

Dia Mundial sense cotxes a Constantí

Felicitats Toni..ja tens 55 anys Sempre amb ganes de conèixer mon. T.estimem.

Magi Bruna i Gemma

Para mí querido sobrino Jesús tenga un feliz cumpleaños en tus 3 años también tus  primos Joel , Dilan e Iván te  queremos mucho

Els alumnes de les escoles de Constantí es van sumar, el passat divendres, al Dia MundiaL sense cotxes. A primera hora del matí, els alumnes de les escoles es van concentrar amb les seves bicicletes i patinets davant de l’Ajuntament, des d’on es van desplaçar fins als respectius centres educatius acompanyats per agents de la Policia Local, que també van circular en bicicleta.

DEFUNCIONS

Tarragona

Conrad Subirats Marquès. Ha mort a 95 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Francesc. Julian Leandrez Herreros. Ha mort a 91 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. al Tanatori.

Reus

Manolo Trejo Vela. Ha mort a 77 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori. Cambrils

Manolo Casado Rodríguez. Ha mort a 94 anysl. El seu funeral serà avui al Tanatori Mémora de Cambrils a les 10 h.

AJ. CONSTANTÍ

AJ. TARRAGONA

diarimés 25/09/2023

Tarragona tancava ahir vora deu dies de celebració de les festes de Santa Tecla i ho feia, sobretot, amb un gran èxit de públic. Tarragonins i forans han respost massivament a tots els actes que s’han programat i, molt especialment, als més tradicionals i aquells que busquen la participació del públic. El seguici festiu, el gran i el petit, els concerts al Parc del Francolí –que es presentava enguany com a nou escenari per a les actuacions gratuïtes–, el pregó –que pronunciava Oriol Grau– els castells, la Baixada de l’Àliga i, ahir, els pilars caminant. La participació dels tarragonins ha fet vibrar carrers i places durant tots aquests dies i els ha omplert fins al punt que la festa ha fet que la ciutat es quedi petita. Un bon exemple és la darrera Baixada de l’Àliga, un acte que sempre omple de gom a gom la Part Alta i que cada any suma més participants. Enguany, la Guàrdia Urbana afegia, al seu dispositiu de seguretat –especialment als actes més multitudinaris– la vigilància amb dron. Davant l’aglomeració que es produeix als carrers del recorregut, sembla que aquest serà el sistema més efectiu per controlar un dels actes amb més èxit de públic i que, si continua creixent, l’Ajuntament haurà de plantejar-se si limitar o no l’aforament.

+ CONFIDENCIAL

Un carril bici on no poden passar bicis

El passeig de Prim de Reus compta, des de fa uns dies, amb un parell d’atraccions i una xurreria per acabar d’esprémer al màxim les festes: s’han encavalcat les del barri i les de la Mare de Déu de Misericòrdia. Els remolcs de la fira, però, s’han ubicat just a sobre d’un carril bici, impedint el pas dels ciclistes i els usuaris de patinet elèctric. Sembla ser que, a Reus, es vol restringir el pas dels cotxes i, potser també, el de les bicicletes.

Edita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

TRIBUNA

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Aquesta dèria que tinc ben arrelada

RAMÓN GRAU I GRÀCIA

Graduat en Arts aplicades per la Llotja-Exregidor de Cultura de Tarragona

[Aquest article el vaig escriure el 31 d’agost, dia del meu Sant, tenint hores de temps perquè ara no és moda la celebració. Va quedar-se al calaix de l’ordinador sense enviar perquè en temptejava un altre i em semblà anar per camins no freqüentats. Però ahir en rellegir-lo crec que té una estètica avinent i ací el teniu.]

Havent passat la secada del sobredimensionat mes d’agost, capficat esbrinant pel temps de l’endemà i amb la meva dèria de llegir de volada els títols de la Tribuna del diari, sorgí com una espurna l’article Roig d’en Xavier Allué que em feu embrollar els meus instints i envaí el cos. Perquè el roig és el color que, de sempre, m’ha enllumenat la vida flairant com un perfum la inspiració artística. El llegí, perquè gairebé sempre estic d’acord amb el que diu Allué i l’escrit oferia una encisera lliçó rogenca. Quina casualitat, sense voler m’encertava la debilitat cromàtica. Immediatament, pensí escriure la reconeixença coincident, malgrat que no tenia dret a ficar-me, però als meus vuitanta-set anys, amb els delators cabells blancs a les temples i el suau rogent a les galtes, tampoc podia semblar un conat d’engelosir–me. Però, tant em fotia, perquè la intenció fou de respecte sobre l’assumpte, l’autor i satisfacció que la casualitat em permetia, tal com ell demana, sumar-me als defensors del roig. Afegeixo, doncs, els meus records rogents:

El primer em ve als meus quatre anys: Pixirixi, com si el veiés, un gatet de pèl-roig flamejant com no n’ha via vist cap, jocós com un confit i confident dels meus silencis. Un pa beneit, però, de nit, un pirandó cap el carrer. Un dia no va tornar, «potser se’l menja-

TRIBUNA

ren els lleons del circ del cantó de Canyelles», digué la meva germana. Em va costar molt viure sense aquells pels espurnejants del Pixirixi, per a mi el món no tornaria a ser com abans. Però, anys després, em quedà el color roig alegre, sumptuós, i triomfal a l’engròs quan de jovenet vaig bramar en el camp del Nàstic en clavar-li un set a zero al València. Llavors, a l’escola, m’ensenyaren que el roig és el primer color de l’espectre del sol, estrella que ens dona la vida. De més grandet sentí que la societat el tractava d’encenedor i exaltant de les passions. Admetí sentir-me irredempt en confirmar que es fa el roig quan s’encenen les brases i el ferro l’adquireix en sotmetre’s a altes temperatures. Potser diré un disbarat, però vaig llegir que sens dubte hi ha qualificats més de cent colors rojos, com per exemple em venen al cap el d’escorça de roure i de castanya.

Oferiré més d’aquesta dèria que tinc ben arrelada: per endavant assumí, d’amagat i orgullós, que el meu pare era un roig que, malgrat ser militant socialista, figurà a la llista franquista de recerca durant la dictadura i fou detingut el 1.955. Em feia un embolic pensant que sense tractar-se d’un color, en sentir el mot roig dins meu s’engegava protecció, com quan els pares escolliren l’estimada Acadèmia Roig, on vaig fer el batxillerat. Allà els vailets, sense adonar-se’n i sense alçar massa la veu solíem obrir boca en català. D’eixa vida de jovenet amb perspectiva de paradís, em queda una sobredosi d’amistat i germanor amb l’amic Llibert Miret, el Roget, que tenia el pèl roig i falaguerament li etzibava «ros de mal pèl. Fou d’aquells escassos companys que sense demanar-li et donava part d’allò que era seu, sempre nerviüt rialler i fúlgid. A cops –ambdós vivíem al primer tram de la Rambla– abans de l’escola ell comportava quan l’arrossegava al Balcó del Mediterrani per a fruir amb serenor rogenca de la sortida del sol. Lector, pots creure que aquest companyonatge rogenc em comportava un estat de benestar? Passaren els anys d’enjogassats a viure desenvolupant vocacions diferents,

La cultura del dubte permanent

cussions que en qualsevol moment s’hauran de fer front.

Director General: Marc Just

Directora de publicitat: Contxi Joan

Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Sergi

Peralta, John Bugarin, Cristina

Cuadrat, Oriol Castro i Helena Viñas.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Les darreres setmanes, sembla que ens posicionen com a societat en un marc de dubtes generals, tant pel que fa a la situació política, amb un debat postelectoral indeterminat i que sembla que converteix en normal la inexistència d’un govern capaç de fer front a tot el que s’acosta; però també, i per això suposa la precarietat econòmica amb una inflació «maquillada», però que s’estableix, i una pujada del tipus d’interès que ofega, encara més, a una classe mitjana cada cop més castigada en la seva mínima viabilitat.

Sembla que encara que estem rodejats de noves intranscendents que ens converteixen en referencials emblemàtiques, la realitat ens posa en un «dubte» amb relació als grans problemes de futur; certament és important el que succeeix en el debat futbolístic femení o el que passa en les especials situacions de la premsa del cor, que volen amagar altres dis-

però aquella amistat valuosa seguí fins que ell va anar-se’n, en pau reposi. On sigui, sé que no haurà perdut l’optimisme, la virtut i eficàcia d’ajut als altres. He triat la història d’aquest «ros de mal pèl» perquè passant la vida trepidant se m’acumulen coneixences i penso que en les persones d’aquest cabell hi ha una màgia especial. Potser estic errat, tinc algun tendó nerviüt o l’olfacte massa afinat. No obstant, si en conèixeu algun, confieu en ell. Em complau dir que, professionalment, he utilitzat altres colors, però no he canviat de bàndol, sovint el roig ha estat seduint-me i de fet líder. Estic als llimbs de si us ha agradat l’escrit sense madurar-lo massa, per si de cas, acabaré amb dos bons records rogencs amb l’intent de posar la bena abans de la ferida. El segle passat, amb la meva dona, vam anar de vacances a Galícia i, tossut com sempre, vam arribar a seure al lloc transcendental. L’últim seient pedregós del punt mes a l’oest de la península Ibèrica, o sigui, el per a tot el món durant segles Non Plus Ultra final de la terra i res més enllà. Volia viure el ponent de sol i cel rogent en aquell gran espai, poderós i màgic on el dia mor amb serenor, que s’acabà a quarts d’onze de la nit. El segon és més poètic: essent regidor de Cultura, l’any 1989, vaig fer muntar una bastida perquè tothom pogués fruir de prop de l’estàtua de Roger de Llúria en el centenari del monument. Per a l’ocasió Jordi Morant i Clanxet va escriure un excel·lent llibret commemoratiu, del qual he extret un paràgraf sobre la situació del monument que em va colpir el més endinsat: «A l’inici de la nostra Rambla, ben a prop de la Mediterrània, on es diu que el peixos solcaven les ones del mar amb les Quatre Barres de Catalunya i l’Aragó» de color Roig.

Que lluny queden els arguments per comentar la necessitat de retrocés, al més alt nivell, que exigeixen planificacions acurades i que es deixen de costat en funció de no sé quines excuses per fer-ho. És cert que l’esperança continua vigent, una altra cosa és si posen els mitjans per poder avançar al respecte.

El risc que suposa consolidar el marc vigent, amb dubtes de govern futur, amb una situació de mercat sense cap previsió de present i futur, l’assentament de les desconfiances com un fet impossible de superar, som conseqüències directes del moment i tot el que comporta. És evident que la resolució de la problemàtica política, a curt o mitjà termini, és un fet objectiu que millorarà el model vigent, però no oblidem que a més s’hauran de fixar pautes socials que facin que tot es torni a reconduir, sense oblidar el marc internacional, en

el que estem immersos, amb uns nous actors que voldran la seva part del pastís, i la temàtica «migratòria», sembla que aparcada, però amb conseqüències de les quals no es pot parlar respecte al cost econòmic que suposa poder donar resposta a uns deures morals sense fi, per no esmentar «la guerra» que ara sembla semiaparcada en el debat mediàtic. Certament, la precarietat que esmento, té moltes variables de tot ordre i constitueix un fet polièdric al qual s’ha de fer front si realment es vol mantenir una convivència social, cada cop més hipotecada per variables que ni controlem, ni podem dimensionar en la seva justa mesura.

Suposo que el fàcil és oblidar-nos del que esmento i apostar per allò d’«anar fent», sense ser conscients que tot té un límit, i les conseqüències globals ens poden posicionar en un marc de crisi; ara bé, mentrestant a sobreviure i a gaudir, encara que «el dubte» pel demà proper estigui cada cop més establert.

LLUÍS BADIA Advocat

La precarietat té moltes variables i constitueixen un fet polièdric

L’esperança continua vigent, una altra cosa és si posem els mitjans per avançar

El roig és el color que, de sempre, m’ha enllumenat la vida

Gran èxit de públic als actes de les festes de Santa Tecla de Tarragona

Cristina Serret serret@diarimes.com

Dues peces dels ceramistes de Senan Núria Albà i Lluís Soler, realitzades expressament per a Terrània 2023, il·lustren el cartell de la 20 edició del Festival Internacional de Ceràmica de Montblanc que se celebrarà el pròxim cap de setmana. Ells seran els protagonistes de l’exposició central d’enguany a la Sala Sant Jordi del claustre de Sant Francesc.

Juntament amb ells, el festival de referència de la ceràmica artística aplegarà un cop més professionals vinguts d’arreu. Concretament, seran 28, dels quals deu són de Catalunya, set de França, cinc d’Eslovènia (que és el país convidat d’enguany), cinc d’Espanya i un dels Països Baixos. El seu treball es podrà contemplar a l’antiga església de Sant Francesc.

En paral·lel, els ceramistes faran tallers oberts, de manera que hi ha programades una desena de demostracions al claustre de Sant Francesc. A més, per commemorar el 20è aniversari del festival, s’han programat dos tallers especials: un de decoració amb la tècnica del calat i torn, amb Mardefang; i el taller de creació de figures de pessebre de motlle a càrrec del Museu del Pessebre de Catalunya. Els tallers es faran al claustre de Sant Francesc, espai central

SUDOKU

de Terrània, i els preus són de 3 euros per a infants d’entre 7 i 13 anys, i 5 euros per a majors de 14 anys (cal adquirir els tiquets de forma anticipada al web del festival).

A més, s’han programat altres activitats que enllacen amb camps com la poesia o la gastronomia. Un dels més singulars és un Tast ceràmic i enogastronòmic amb Jaume Fàbrega, Sant Francesc restaurant i el Celler Josep Foraster, que es farà dissabte 30 a les 21 h.

ARTESANIA

TERRÀNIA, UNA HISTÒRIA D’ÈXIT QUE FA VINT ANYS

La 20a edició del Festival Internacional de Ceràmica de Montblanc se celebrarà els dies 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre

L’exposició central estarà dedicada als ceramistes

Lluís Soler i Núria Albà.

El Festival Internacional de Ceràmica de Montblanc es va celebrar per primera vegada l’any 2003 amb la voluntat de convertir la capital de la Conca de Barberà en el gran aparador de la ceràmica artística, com ja es feia en altres ciutats d’Europa. Des de l’inici, va comptar amb la complicitat de ceramistes locals, que van contribuir a convertir l’esdeveniment en un festival singular. Terrània destaca per presentar, edició rere edició, artistes d’un nivell tècnic altíssim, una gran varietat d’activitats, demostracions i tallers, i un recorregut expositiu que, des de gairebé el principi, va atraure

EL TEMPS

l’interès de professionals i públic en general.

L’any 2018 l’Associació Ceramistes de Catalunya (ACC) va reconèixer l’Ajuntament de Montblanc amb el Premi Artesania de Catalunya per la trajectòria de Terrània. Ara, el festival de ceràmica artística està plenament consolidat i reconegut com una cita imprescindible del calendari artístic i turístic català.

L’edició d’enguany serà inaugurada per Rafael Boixadera, director general de Ceràmica Collet, empresa d’Esparreguera a punt de celebrar 150 anys de dedicació al món de la ceràmica. L’acte d’inauguració es farà divendres 29 a la tarda i inclourà el reconeixement a empreses, entitats i persones que han collaborat amb el festival durant aquests vint anys.

Mínima

17º Màxima

26º

Estat del cel

Domini del cel serè en general, tot i que fins a mig matí i a partir del vespre hi haurà alguns núvols baixos al litoral, prelitoral i depressió Central, els quals persistiran més trencats al litoral durant les hores centrals de la jornada.

Temperatura

Nivell mitjà Nivell alt

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Temperatura mínima i màxima lleugerament més alta. Ambient calorós per l’època de l’any. A l’interior arribarem puntualment fins als 30 ºC.