REUS
Els polígons de Tarragona han patit 70 robatoris a naus en el que va d’any
El Govern i l’oposició disposen de 22 càrrecs de confiança. P7
MOSSOS
CIUTAT L’any passat se’n van perpetrar 31 i, davant l’augment d’aquestes entrades amb força, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han establert patrulles i controls als accessos. P2
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/482b746afb4438f6d28d7679926872c7.jpeg)
El Cementiri acull el concert ‘Retrobaments’
REUS Es va recordar els difunts amb una proposta de música, dansa i poesia. P8
La plantació.
Troben més de 1.500 plantes de marihuana enmig del bosc, a Mont-ral
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/8c90f17f0624a126cc546e4edb980538.jpeg)
Els Mossos han detingut dos homes que acampaven a la zona. P11
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/f9d7d2cdb7b4ab332e23b0f459b92e8b.jpeg)
TARRAGONA La Franz Schubert
Filharmonia oferirà set concerts
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/acc06ac2ea96ad03917b1c557bc6517b.jpeg)
‘El concierto de Aranjuez’ obre la temporada al Teatre Tarragona. P6
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/ad804656580dfc07f3252ae52be4bd3d.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/95342c9e4ece744e98e3f2d50f0c961f.jpeg)
ENTREVISTA
Francisco Sardaña, director de les Teresianes
«Ser el director en la celebració del centenari és un honor». P5
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/d5f47fb7b5bc7c00185b62148e04d0e1.jpeg)
L’Ajuntament gastarà un milió d’euros en assessors polítics
Els robatoris als polígons de la ciutat han augmentat un 60% aquest any
La situació preocupa als Mossos d’Esquadra, que han implementat un dispositiu de patrullatge nocturn, conjuntament amb la Guàrdia Urbana
Oriol Castro
Els delictes contra el patrimoni industrial als polígons de Tarra gona s’han incrementat un 60% en un any. Si de gener a setembre del 2022 se’n van registrar 31, aquest any s’ha arribat als 70.
«És preocupant. Hi ha hagut un augment de robatoris amb força, sobretot al polígon de Riu Clar», explica Ramon Franquès, inspector cap de l’Àrea Bàsica Policial del Tarragonès. L’ins pector explica que els polígons de la ciutat són d’activitat diària, durant la nit no hi queda ningú i, per tant, són magatzems molt vulnerables. La tècnica més recurrent és la del butró, que consisteix a fer un forat a la pa ret per poder entrar. «Un cop a dins, intenten agafar tot el que puguin ràpidament i fugir», diu Franquès. Tot i això, els agents també s’han trobat amb altres mètodes: «Primer, sempre mi ren si poden forçar la porta, i si no poden, busquen altres formes d’entrar», exposa l’inspector. «Ens hem trobat casos on han rebentat la paret del magatzem o fins i tot s’han despenjat des de la teulada», diu Franquès. Aquests individus es desplacen en cotxe, no en furgoneta i els botins que aconsegueixen «no són espec taculars». «Poden aconseguir 200 euros com a molt», afirma l’inspector. Els delinqüents van «per les caixes fortes de les ofi cines, no pel material», expressa Franquès. «Tot i això, algun cop sí que ens hem trobat que alguna empresa guardava més de 6.000 euros al polígon», recorda l’ins pector.
Franquès afirma que aquests delinqüents no són de Tarrago na, sinó que provenen de fora de la ciutat, sobretot de l’àrea
ESPORTS
«Aquests individus venen de Barcelona i es dediquen exclusivament a robar en polígons»
metropolitana de Barcelona: «Es dediquen exclusivament a roba toris en polígons. Hem detectat moviments que van des de Màla ga fins a Girona». Arran d’aquest increment, els Mossos, en col· laboració amb la Guàrdia Urba na, han establert un dispositiu especial al polígon de Riu Clar. «Cada nit, una dotació de cada cos fa patrulles i controls a les
Els delinqüents utilitzen la tècnica del butró, que consisteix en fer un forat a la paret per entrar
sortides, sobretot a la de l’auto pista, i un vehicle de paisà també està a la zona. Depèn del dia, es tem més o menys hores», explica l’inspector. El dispositiu també compta amb la col·laboració de la Policia Local de Constantí, que tanca la seva part del polígon de Riu Clar. «També intentem ser curosos amb els canvis de torn de la tarda, perquè ens trobàvem
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/a95dc1d0bcbeaae1090f28e1240edd3f.jpeg)
que molts robatoris eren mitja hora més tard dels nostres re lleus», expressa l’agent. Franquès assegura que mantindran el dis positiu fins que «no tinguem un resultat clau» que pugui aclarir la situació.
El dispositiu ha «frenat» lleu gerament la freqüència i inten sitat d’aquests delictes i ja ha tingut les primeres detencions. Fa tres setmanes, es va poder de tenir a dos individus in fraganti gràcies al treball de les dotaci ons de nit. Però, d’altra banda, l’operatiu ha desplaçat aquests actes delictius a altres zones in
L’Ajuntament obre la convocatòria de subvencions per la promoció esportiva
El termini de presentació de les sol·licituds finalitza el pròxim 21 d’octubre
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona ha obert la convocatòria de subven cions per a activitats i la promo ció esportiva local. En total, es destina la mateixa quantia que l’any 2022, 189.800 euros i, per tant, es manté l’increment del 13% de la partida que es va a dur
a terme fa dos anys com a res posta a la situació excepcional que va generar la pandèmia de la covid. Les subvencions cons ten de quatre convocatòries: Les adreçades a les entitats es portives tarragonines (150.800 euros), les dels centres educatius i AMPAs (10.000 euros), les que
poden sol·licitar els esportistes individuals (17.000 euros) i les que poden demanar els espor tistes amb diversitat funcional (12.000 euros). Les sol·licituds de les quatre convocatòries es poden presentar, des d’aquest moment, electrònicament mit jançant el tràmit específic que
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/044b42cd77307f93d459b321ddd44b67.jpeg)
consta a l’apartat e tràmits, de la pàgina web municipal www. tarragona.cat. El termini de presentació de les sol·licituds finalitza el pròxim 21 d’octubre. A més, tots els esportistes poden presentar les sol·licituds a les oficines de l’OMAC de l’Ajunta ment.
festar que «hem establert línies de col·laboració que permetran millorar la seguretat, amb la participació de les associacions empresarials». A més, «hem co negut de primera mà quins són els dispositius que s’estan duent a terme per reduir la inseguretat a les àrees industrials», va afegir Roigé.
dustrials de Constantí, Reus o el polígon Francolí, tot i que són robatoris més petits, «sobretot de gasoil».
A principis de mes, Laura Roigé presidenta de la Cambra de Tarragona, Vicenç Lleonart, intendent de la Regió Policial de Tarragona dels Mossos d’Esqua dra, i el mateix Ramon Franquès, van mantenir una reunió per tractar aquesta situació d’inse guretat. Roigé va traslladar als agents el malestar dels empresa ris dels polígons de la ciutat per les reiterats incidents. La pre sidenta de la Cambra va mani
Relaxació a les empreses Tot i això, Franques identifica una certa «relaxació» de les em preses com un dels problemes. «Molts cops sonen les alarmes, però s’espera que es donin dos o tres avisos i no se’ls fa prou cas», diu l’inspector. «Quan ens criden i arribem, ja és massa tard», ex plica Franquès. De vegades, els propietaris dels magatzems o els tècnics de les empreses d’alar mes es desplacen a la zona, en comptes de trucar a la policia: «Les empreses han de saber que aquests fets poden succeïr i que ens han de trucar, no han d’anar els propietaris o els tècnics de les alarmes», diu l’inspector. El dar rer delicte contra el patrimoni in dustrial al polígon Riu Clar va ser just fa tres dies, a un concessio nari. La tècnica va ser l’habitual: la del butró.
Els Mossos ja han obert i lide ren una investigació, que, com marca el protocol, s’ha traslladat al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organit zat (CITCO). «A partir d’aquí, estudiarem si trobem coincidèn cies i si necessitem també l’ajuda d’altres cossos policials de l’Estat espanyol», explica Franquès. Tot i això, de moment no s’ha trobat cap coincidència. Si fos el cas, «podríem arribar a poder geolo calitzar algun vehicle sospitós», exposa l’inspector.
ERC qualifica l’execució pressupostària del 2022 de «matrícula d’honor»
Jordi Collado (ECP) ha demanat que es revisi la valoració dels llocs de treball a l’Ajuntament i el govern ha assegurat que hi està treballant
John BugarinDesprés de la picabaralla entre el govern socialista i l’oposició per la valoració dels primers cent dies de la nova executiva al cap davant de l’Ajuntament de Tar ragona, tots els grups municipals es van haver de veure les cares al ple extraordinari que es va cele brar ahir. En la Sala d’Actes del Palau Municipal, el debat sobre el que ha executat o no l’equip de govern va quedar aparcat, ja que l’ordre del dia només contem plava temes econòmics. Un dels punts va servir per aprovar el compte general de l’Ajuntament de l’exercici del 2022. Esquerra Republicana va treure pit per l’execució pressupostària que va realitzar l’anterior govern aquell any i el conseller republicà Jordi Fortuny la qualificava de «matrí cula d’honor».
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/909d8c7c6d046360b38e269b46a49966.jpeg)
L’edil justificava aquesta valo ració positiva assegurant que es
SOSTENIBILITAT
van tancar els comptes del 2022 amb una execució dels ingressos del 98% i una execució de les despeses del 96,77%. Remar cava, a més, que tot això es va assolir «tot i tenir el pressupost prorrogat». Fortuny també afir mava que no han deixat factures «al calaix» i que, amb les amor titzacions del darrer mandat, es va abaixar el deute viu al 85%. El republicà preveia que, en acabar l’any, caigui fins al 80%. «Dona des les circumstàncies, millor no es podia fer», assegurava. El compte general del 2022 es va aprovar amb el sí del PSC, ERC i Junts. PP, Vox i ECP es van abstenir. «No són els nostres pressupostos», coincidien el por taveu dels comuns, Jordi Collado, i la dels populars, Maria Mercè Martorell. La consellera de la formació conservadora recorda que, en el seu moment, van votar en contra d’aquests pressupostos
i que volen «tancar aquest perío de amb una abstenció».
Aprovat el préstec de 10 MEUR
Tot i que els ànims van estar més tranquils entre l’oposició i l’equip de govern, els socialistes i els comuns van continuar el seu estira i arronsa particular. En Comú Podem, així com PP i Vox, es van abstenir en la votació per aprovar la concertació d’un préstec a llarg termini de 10 mi lions d’euros, que serviran per a finançar projectes d’inversions previstos a l’annex dels pressu postos del 2023. L’alcalde, Rubén Viñuales, va mostrar la seva per plexitat davant aquestes absten cions. El batlle deia que els grups municipals demanen que el govern faci coses, però, després, «no voten de forma favorable» aquelles mesures que permeten al consistori fer inversions.
Viñuales explicava que obriran
Viñuales va mostrar la seva sorpresa per l’abstenció d’ECP i PP en algunes votacions
un procés de diàleg per «generar inversions que puguin satisfer la majoria dels grups i això implica tenir diners». Collado va respon dre que «fiscalitzar, de vegades, és dir coses que no agraden». El portaveu d’ECP expressava que si el que esperen els socialistes
Liciten la renovació de l’enllumenat de quatre zones de la ciutat a tecnologia LED
ERC, que va impulsar aquesta actuació, diu que això permetrà executar altres projectes de ciutat
John BugarinL’Ajuntament de Tarragona ha licitat la renovació de l’enllume nat de quatre zones de la ciutat a tecnologia LED. Concretament, l’actuació es durà a terme als po lígons d’Entrevies i de les Gavar res, a la zona de la Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau i a la llera
del riu Francolí. Aquesta inter venció compta amb una partida de 88.365,16 euros, dels quals, 28.913,33 euros (IVA Inclòs) es destinaran als treballs d’instal· lació. La resta del pressupost s’ha destinat a la compra de la nova lluminària LED, que ja es va adquirir a finals de l’anterior
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/9458907030bcffbde9e66863cc90b983.jpeg)
mandat, segons explica el con seller d’ERC, Xavier Puig.
L’edil destaca la importància d’aquesta actuació que va «dei xar encarrilada» l’anterior go vern, no només pel que suposa en la millora de la sostenibili tat, sinó també perquè implica un estalvi molt important en la
despesa de la llum per a l’Ajun tament de Tarragona. A més, el conseller apunta que aquesta inversió quedarà amortitzada en un o dos anys. Aquesta interven ció està lligada a altres projectes de ciutat que es van iniciar en l’anterior mandat i que s’estan tirant endavant per executar los
és una adhesió continua dels co muns a l’acció del govern, «no ho trobaran». Així, afirmava que fa ran d’oposició i que «facilitarem allò que sigui imprescindible». Collado va aprofitar la seva in tervenció al ple per remarcar que de cara al 2024 és «imprescindi ble» dotar de recursos l’Empresa Municipal de Transports, que «és i serà deficitària», per no fer la partir financerament. D’altra banda, feia èmfasi en la neces sitat de revisar la valoració dels
llocs de treball, una petició rei terada durant els darrers anys i que mai s’ha acabat de concretar. L’edil demanava que cal arribar a un acord amb els sindicats de la casa. La consellera d’Hisenda i Serveis Interns, Isabel Mascaró, mostrava el «compromís» del go vern amb les preocupacions dels treballadors i assegurava que ja s’està treballant en aquest tema, a la vegada que gestionen altres assumptes importants com els «processos d’estabilització».
en els pròxims mesos. És el cas de les pistes esportives de Sant Pere i Sant Pau i del parc multi esportiu de Ponent.
Quan el govern va voler fer la reserva dels crèdits pressu postaris per executar aquests projectes, es van trobar amb un informe de sostenibilitat des favorable. Donada la delicada situació econòmica de l’Ajunta ment, el consistori havia de jus tificar d’on sortirien els recursos per pagar l’increment que supo sarà el manteniment d’aquests equipaments esportius a l’aire lliure. Puig explica que va dema nar possibles inversions a curt, llarg i mig termini per generar
un estalvi econòmic, que per metria solucionar el problema. La renovació de l’enllumenat en aquestes quatre zones supo sarà un estalvi anual de 57.154 euros. D’aquesta manera, l’Ajun tament podrà justificar assumir les tasques de manteniment dels parcs de Sant Pere i Sant Pau i de Ponent, projectes que «es van pactar amb els veïns i per als quals vam deixar el projecte fet i els diners», apunta el conseller republicà. Les obres per fer rea litat aquests nous equipaments, que costaran uns 800.000 eu ros, es van licitar durant l’estiu i la previsió és que comencin el pròxim mes de novembre.
«La Nit de la Recerca és la Festa Major de la divulgació científica»
La plaça Corsini acollirà aquesta tarda i demà al matí una nova edició de la iniciativa, on més de 300 investigadors oferiran una seixantena de tallers
Anna Ferran
—La Nit de la Recerca arriba a la 6a edició. Com es presenta?
—Amb molta il·lusió i novetats. És una oportunitat per a visua litzar la nostra feina i ens ho pre nem amb ganes. Per nosaltres, la Nit de la Recerca és com la Festa Major de la divulgació científica. El passat divendres, per prime ra vegada, vam portar tallers a Tortosa. La ciutat ens va rebre molt bé i van participar hi mol tes persones. Aquesta setmana hem tingut un parell d’activitats prèvies que han tingut molt bona acollida, igual com les xerrades que els nostres investigadors han ofert als instituts i les escoles i ara ja ho tenim tot a punt per a l’acte central de la Nit de la Recerca, que enguany, com a novetat, s’allargarà i es farà aquesta tarda i demà al matí a plaça Corsini.
—Per què han sumat la jornada
CINEMA
de dissabte al matí?
—L’any passat vam rebre més de 2.000 persones. Teníem la sen sació que no tothom va poder fer els tallers que hauria volgut, així que vam decidir ampliar ho i su mar hi el matí de demà.
—Destaqui’m algun taller.
—Escollir ne un és difícil, per què trobo que tots són molt in teressants. Cal destacar l’esforç que fan els grups de recerca per sortir de la seva zona de confort i comunicar la ciència. Amb tot, si n’hagués de destacar alguns, serien, per exemple, Benvingut a casa, iber. De la mà d’un grup d’investigadors del Departament d’història i gràcies a unes ulleres 3D, podrem entrar en una casa ibera i veure com vivien. Un altre taller que em sembla interessant és de l’àmbit de la psicologia i ensenya com ens enganyen els sentits. En una altra proposta,
lingüistes ens explicaran com s’apliquen models matemàtics per aconseguir que les màquines parlin i comunicar nos amb elles sigui molt amè.
—Es trenca el clixé del científic de laboratori i bata blanca.
—Sí. Hem de sortir ne, perquè la realitat és molt diversa. I mostrar aquesta diversitat ens permet estimular la curiositat científica en les persones que ens visitin aquestes dues jornades. Potser, alguna d’elles acabarà sent un científic famós, qui sap. Però, la gran majoria no ho serà. Ara bé, si els hi queda la idea que per prendre decisions ens hem de basar en les evidències empíri ques, ja començaran a tenir un pensament científic. Si aquests tallers desperten la curiositat de fer se preguntes i la creativitat d’anar a buscar respostes agosa rades, i tot sota el paraigua del
mètode científic, haurem acon seguit estimular una manera de pensar més racional.
—Repetiran l’any vinent a Tortosa? S’han plantejat incloure noves seus?
—Pel que fa a Tortosa, és una iniciativa que ha arribat per a quedar se. Tenim vocació d’in teraccionar amb tot el territori, així que incloure noves seus és una idea molt temptadora. Sempre la tenim sobre la taula,
El curtmetratge ‘SOLO’, de producció tarragonina, candidat als Premis Goya
L’obra, dirigida per Alberto Gross i produïda per Ayhe Productions, va ser nominada als Gaudí
Redacció
El curtmetratge SOLO és un dels 11 candidats a les nominacions als Premis Goya 2024. L’obra està produïda per la productora tarragonina Ayhe Productions. El film està dirigit pel director canari Alberto Gross Molo amb la producció executiva de Laura
ECONOMIA
Egidos i la producció de David Aymerich, i relata una història que vol donar veu a les relacions familiars i la comunicació afecti va entre pares i fills. El curtme tratge compta amb un càsting de luxe protagonitzat pel reputat actor Pablo Molinero (La Peste, El verano que vivimos), Aitor
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/d16988545e1288b05edf0fd17e8409cc.jpeg)
Valadés (Buga Buga, Los Espavilados) i Carlos Olalla (Grupo 7, Lo que escondían sus ojos). L’obra ha tingut els suports del Ministeri de Cultura (ICAA), la Generalitat de Catalunya (ICEC), així com la distribució de l’Agèn cia Freak. SOLO ha participat en nombrosos festivals nacionals
de prestigi com FESCIGU, FZC, FICC o el Cerdanya Film Festival. Cal recordar també que aquesta producció d’Ayhe Productions va ser nominada als XV Premis Gaudí 2023 i va guanyar el premi a millor direcció i millor actor al festival Cortogenia, celebrat a Madrid.
Consum i Mercadona tenen les cistelles de la compra més barates, segons l’OCU
El preu ronda els 112 euros segons un estudi elaborat per l’associació de consumidors
Redacció/ACN
Consum i Mercadona tenen les cistelles de la compra més ba rates a Tarragona, segons l’Or ganització de Consumidors i Usuaris (OCU). L’associació ha analitzat 1.108 establiments de 65 ciutats de tot l’Estat i, concre tament a la ciutat tarragonina,
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/4b95eddb3f725303b1fdfcf9856fdc46.jpeg)
Consum (112 euros) i Mercadona (113) és on la cistella de la com pra mitjana és més econòmica.
D’aquest mateix estudi es des prèn que, a Catalunya, es poden estalviar fins a 1.498 euros anu als en el cistell de la compra. És el cas de Badalona i Santa Colo ma de Gramenet, on l’estalvi és
més elevat, tot i que en general varia molt en funció de la loca litat, com per exemple els 764 euros de Tarragona, els 890 de l’Hospitalet, 926 a Lleida i 950 euros a Girona. Segons l’estu di, si es fa la mitjana anual a tot l’Estat després d’analitzar 1.108 establiments de 65 ciutats, l’es
talvi mitjà se situaria en els 1.056 euros, amb grans oscil·lacions, entre els 430 euros de Conca, per la poca oferta disponible de su permercats, fins als 3.928 euros de Madrid. L’OCU recorda que els preus han pujat de mitjana un 14,1% en un any i un 30,8% en dos anys.
GERARD MARTÍfent aquestes dues setmanes a instituts i escoles i que han tingut una gran demanda.
—Mencionava que els investigadors fan un esforç per sortir de la zona de confort. Quins hàndicaps es troben?
—Hem de tenir en compte que la persona que fa el taller en sap molt. Quan algú és especialista en un àmbit molt concret, tot ho troba molt important i és fàcil perdre’s en els detalls. La capa citat de sintetitzar i de focalitzar quins són els punts d’informació essencial que aconseguiran cap tar l’atenció del públic i fer ho amb un vocabulari entenedor i sense tecnicismes és la clau.
—Què pot fer més la universitat per continuar difonent la recerca al gran públic?
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/4deee5391ab7f6e1963972cf5bb0a600.jpeg)
però hem de ser conscients dels recursos que tenim. La Nit de la Recerca està subvencionada per la Unió Europea i compta amb la col·laboració de la Diputació, l’Ajuntament de Tarragona, el Mercat Central, Borges i enguany també s’hi ha sumat el Port. Amb aquests recursos podem donar li la dimensió que té. Ara bé, el que sí que ens permet arribar a tot el territori de manera més global són les xerrades que hem estat
—Activitats com la Nit de la Re cerca estan molt concentrades en unes dates concretes. És cert que al llarg de l’any tenim tallers adreçats al gran públic, com La ciència dels castells o La ciència del vi, però seria molt bo poder aconseguir més oferta de tallers, més variada i amb més presèn cia al conjunt del territori. Però per fer, cal inversió econòmica. La manca d’inversió en investi gació universitària repercuteix en tots els àmbits, també en la divulgació. Veurem si la nova Llei d’Universitats compleix i ens ar riba aquest increment de finan çament.
Un ‘frame’ del curtmetratge ‘SOLO’, d’Ayhe Productions.
«Volem oferir l’edifici modernista de l’escola a la ciutat i fer-lo visitable»
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/55024cebdc7f36f59c45996d73ae30e3.jpeg)
L’escola Santa Teresa de Jesús de Tarragona celebra 100 anys amb un programa d’activitats per a tots els públics que comença avui
Oriol Castro
— 100 anys no es compleixen cada dia. Com s’afronta aquest aniversari des de l’escola?
— Estem molt il·lusionats. Fa 35 anys que estic a l’escola i ser ne el director en aquest moment de celebració és un honor. Crec que també és una data per donar les gràcies a les germanes i al nostre fundador, sant Enric d’Ossó, que va crear una companyia de religi oses amb l’única voluntat d’edu car, perquè creia que era el camí cap a un món millor.
— Quin és l’estat de salut del centre? Quants alumnes tenen?
— Estem en un bon moment. L’escola està en bona salut per què continuem tenint la confian ça de les famílies, generació rere generació. Això fa que el projecte estigui molt viu. Fa poc vam am pliar i vam establir la nostra llar d’infants, i ara arribem fins als 850 alumnes.
— Què s’ha preparat des de l’escola per celebrar-ho?
— Volem celebrar tot el que hem pogut fer i viure aquí amb un programa d’activitats diverses, totes pensades per compartir les amb les famílies, professors, per sonal tècnic de l’escola i amb tots els ciutadans de la ciutat que s’hi
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/32a251ca9f36788ae0f75cf3c5d68333.jpeg)
GASTRONOMIA
vulguin sumar.
— Quines són les activitats més destacades?
— Avui inaugurem l’exposició El nostre edifici, que mostra les fotografies de Francesc Sech a l’escola. No li hem donat cap indicació específica, el resultat és la seva visió sobre l’activitat del dia a dia a l’escola. El 30 de novembre hi haurà una taula ro dona sobre el paper de les AFAS als col·legis de Teresianes. Tam bé, farem jornades esportives i concursos literaris i artístics. Cal destacar la conferència col·loqui de l’11 d’abril, a càrrec de Jordi Tinoco i Roberto Fernández, que es titula D’Enric d’Ossó a la LOMLOE. Creiem que és una programació atractiva per a tota mena de públics i que s’estén du rant tot el curs.
— La Fundació Escola Teresiana es va fundar l’any 2009. Quin ha sigut el seu paper?
— En aquell moment, les ger manes ens van demanar un pas endavant als professors, ja que cada cop eren menys. Elles podi en haver tancat les escoles, però ens van consultar i van confiar en nosaltres. Llavors es va crear la fundació, que es podria dir que va salvar l’escola. Igualment, les germanes continuen presents i
APROPPÒSIT
Hi van assistir prop d’un centenar de persones
Redacció
El Teatret del Serrallo va acollir ahir al vespre la festa de presen tació d’APROPPÒSIT. Prop d’un centenar de persones es van do nar cita en un esdeveniment en què el Grup El Pòsit, va donar a conèixer els productes elaborats sota un denominador comú.
APROPPÒSIT és el compromís amb el territori i sorgeix de l’ali ança entre el Grup El Pòsit, que aquest any celebra el seu 50è aniversari, i diferents produc tors de vi, cava, oli i licors. Com bé explicava Àngel Pérez, direc tor comercial del Grup El Pòsit, «aquest és un projecte que neix de la nostra filosofia empresari
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/42b1ce2d6c2932056564dae858965f3b.jpeg)
els col·legis funcionem amb el mateix esperit que quan va co mençar. Som 21 escoles que por tem l’activitat educativa arreu del territori i estem coordinats amb els col·legis de tot l’estat espanyol. Al final, la fundació va ser clau per reactivar el projecte teresià a escala educativa al país.
— L’edifici de l’escola té una gran importància arquitectònica, però no accepta visites. Tenen voluntat de canviar-ho?
— Sí, això ens agradaria canvi ar ho. Volem oferir l’edifici mo dernista de l’escola a la ciutat
Si les ràtios a les classes baixen, el que hem de fer és millorar la qualitat educativa i l’atenció als alumnes
i fer lo visitable. És a dir, inte grar lo en la Ruta Modernista de la ciutat i que pugui rebre visites de forma habitual, dins del pa quet turístic. Volem destacar el valor patrimonial de l’escola. És el millor edifici modernista de la ciutat, això no ho dic jo. És un bé catalogat, perquè encara conti nua complint la seva funció edu cativa i estem situats a la Rambla, per on passa tothom. Volem que
es pugui trucar a la porta i visitar els elements arquitectònics més importants. Creiem que seria atractiu pels tarragonins i pels
L’escola s’ha adaptat a les circumstàncies sociodemogràfiques al llarg dels 100 anys, i ara no serà una excepció
turistes que ens visiten.
— Quin és l’estat actual de l’edifici?
— L’edifici està bé, sempre s’ha intentat adaptar lo als estàn dards de seguretat i situacions d’emergència modificant el mí nim possible l’estructura i els elements clau de l’edifici. Tot i això, necessitem algun tipus d’inversió per reformar ne certes parts. A nivell intern, necessitem
millores per anar més enllà en termes d’eficiència energètica i sostenibilitat. S’han fet coses, però volem tenir una mirada més llarga.
— L’11 de març es presentarà un informe de millora del recinte. Quines conclusions exposarà?
Precisament, l’acte que esperem que tingui més transcendència en l’àmbit polític i institucional és aquesta presentació de l’in forme sobre l’edifici. Fem una reflexió tècnica sobre què ha es tat aquest edifici i com pot con tinuar la seva feina educativa, tant de bo puguin ser 100 anys més. A partir de l’exposició de les conclusions, demanem al gun tipus d’ajuda per part de les administracions o altres entitats per restaurar temes patrimoni als, com coronaments i elements ornamentals, rentar la cara a la
façana, polir lo i deixar lo en un punt idoni que el faci visitable. — Quin futur preveu a l’escola?
— Està clar que no som aliens al canvi de demografia a Catalunya i que les ràtios progressivament van baixant, marcades per la ma teixa administració. En els dar rers anys, treballàvem amb ràtios de 25 alumnes per aula, i ara són de 20. Això es pot veure com una amenaça, però nosaltres ho veiem com una oportunitat. Si tenim ràtios més petites, el que hem de fer és millorar la qualitat educativa i l’atenció als alumnes. Potser en uns anys tindrem 750 alumnes, però el col·legi seguirà la seva vocació. Com ens po dem imaginar, la nostra escola sempre s’ha adaptat a totes les circumstàncies sociodemogràfi ques al país al llarg dels 100 anys, i ara no serà una excepció.
al i que ens ve caracteritzant des de fa anys, com és la de treballar amb el territori, cercant aliances i unint sinergies amb viticultors i productors del nostre entorn i situats en un radi d’uns 70 qui lòmetres del Pòsit». Afegia tam bé que «aquesta manera de ser el que cerca és anar més enllà per, així, aconseguir un comerç just i equitatiu».
En la festa també van tenir un paper destacat els enòlegs i responsables dels productes d’APROPPÒSIT: Sergi Montalà del celler Estones Vins (DO Ter ra Alta), Salvi Moliner del celler Estones Vins (DO Terra Alta), Joaquín Gay Montellà del celler
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/42800606bd224911bbbe251d80d97c8c.jpeg)
Torre del Veguer (DO Penedès), Jordi Vidal del celler Conreria d’Scala Dei (DO Montsant), Vi cenç Ferré del celler Mas Vicens (DO Tarragona), Josep Tetas del celler Mas Blanc (DO Priorat), Jordi Rendé del celler Rendé Masdeu (DO Conca de Barberà), Mireia Tetas del celler Pinord (DO Cava), Emili Lehmann de Bodega i Destileria Lehmann,
Fernando Sarasa de la Coope rativa de Cambrils (oli) i Glòria Pedrós de Ratafia de Rasquera. També hi van ser presents Lluís Colet, vicepresident de la Cam bra de Comerç de Tarragona, Al fredo Clúa, alcalde de Cambrils, Montse Adán, primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, i Saül Garreta, presi dent del Port de Tarragona.
fa la seva posada de llarg amb una festa de presentació
La Franz Schubert Filharmonia farà set concerts i un recital de piano
El Teatre Tarragona serà la seu de la nova temporada, que el seu director defineix com «variada» i per a «tots els públics»
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/799b2242f28438306a97f44e145e13f0.jpeg)
Redacció
La Franz Schubert Filharmonia oferirà set concerts simfònics i un recital de piano al Teatre Tar ragona durant la nova tempora da 2023 2024. El seu director, Tomàs Grau, acompanyat de la regidora de Cultura de l’Ajunta ment de la ciutat, Sandra Ramos, van presentar aquest dijous la programació que van titllar de «variada» i «per a tots els pú blics». Tomàs Grau va celebrar que la ciutat s’estigui convertint en un nou «pol de la música clàs sica a Europa», apropant el gè nere «a la gent amb no excessius recursos».
La temporada al Teatre Tarra gona arrencarà el pròxim 7 d’oc tubre amb El concierto de Aranjuez interpreat pel guitarrista Milos Karadaglic i s’allargarà fins al 15 de juny amb Les 4 estacions de Max Richter. El guitarrista Mi los Karadaglic debutarà amb la Franz Schubert Filharmonia i ho farà amb un dels concerts més interpretats i apreciats interna cionalment com és El concierto de Aranjuez. Un espectable que es completarà amb La simfonia del nou món. De fet, gràcies a aquesta proposta, l’orquestra tarragonina es traslladarà, per primera vegada, als Estats Units, coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Pau Casals.
«L’orquestra Franz Schubert Filharmonia portarà el nom de
CIÈNCIA
Tarragona arreu del món», va aplaudir Ramos, qui va afegir que «la nostra ciutat estarà en grans catedrals de la música clàs sica» com són el Carnegie Hall de Nova York i el Lisner Auditorium de Washington DC.
En la mateixa línia es va mos trar Grau, qui ha tret pit de la feina feta durant els més de di vuit anys d’història de la banda. «Estem convertint Tarragona en un pol de la música clàssica a Eu ropa», va afirmar Grau, qui va su bratllar que «els millors artistes del món passen pel Teatre Tarra gona amb nosaltres i molts d’ells descobreixen la ciutat i tornen de vacances». «És molt important que això també passi aquí i no només a Madrid o a Barcelona», va assegurar.
Programació 23-24
Després del concert amb Milos Karadaglic, la temporada sim fònica al Teatre Tarragona con tinuarà el 24 de desembre amb Star Wars i les millors bandes sonores de John Williams. Entre el repertori que s’oferirà, també destaquen les BSO de Harry Pot ter, Indiana Jones, Jurassic Park, entre altres.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/1a1f3a7012d6f33142c8485adc60a1eb.jpeg)
El 19 de gener, el Teatre Tarra gona acollirà El triple de Beethoven amb la participació del Trio Ludwing format per la pianista Hyo Sum Lim i els germans Abel i Arnau Tomàs, fundadors i
membres del Quartet Casals. Per la seva banda, la Franz Schubert Filharmonia interpretarà la primera de les simfonies de Txaikovski. El 3 de març serà el torn de La setena de Beethoven Una peça que dirigirà, per prime ra vegada, Christop Eschenbach i comptarà amb la participació
El CaixaForum de Tarragona celebra la Nit de la Recerca amb activitats per als més petits
S’organitzaran tallers d’investigació i demostracions en directe
Redacció
La Nit Europea de la Recerca arriba a una nova edició avui. Es tracta d’un esdeveniment públic a escala europea que mostra de maneres divertides i inspiradores la diversitat de la ciència i l’impacte que té en la vida quotidiana dels ciutadans.
El CaixaForum de Tarragona s’hi suma amb un programa d’acti vitats molt divers. De 17.30 h. a les 20 h., s’organitzaran tallers d’investigació en diferents es pais. Seran demostracions en directe en què es mostren les investigacions científiques que es fan en diferents centres de
recerca i universitats de l’entorn, a través d’experiències dutes a terme pels seus protagonistes. Un exemple és l’activitat Construeix un poblat prehistòric.
També, a l’Auditori, s’oferirà un late show: La Recerca, a escena En aquest xou, que tindrà dos sessions, una a les 18h. i una al tra a les 19 h., uns convidats molt especials parlaran de manera diferent sobre temes científics molt interessants. Consistirà en una sèrie de xerrades i microxer rades, 8 minuts, d’investigadors que treballen a prop, dinamit zades perquè es gaudeixi amb el coneixement científic. A part, de
17 h. a 20 h., s’organitzarà l’acti vitat Quick Labs, dirigida a tots els visitants amb un èmfasi es pecial en els més petits, d’entre 3 i 6 anys. L’objectiu és apropar la ciència i la recerca d’una manera diferent a través de laboratoris experimentals ràpids, per des cobrir els secrets de la ciència. En el mateix horari, els visitants podran experimentar en prime ra persona amb els investigadors i investigadores de la seva ciutat i els seus treballs de recerca en la Fira de la Investigació. Es mos traran les investigacions científi ques que es fan en diferents cen tres de recerca i universitats de
dels músics Stathis Karapanos i José Antonio Domené.
El pròxim 12 de març, el Teatre Tarragona oferirà un recital de piano de la mà de Dmitry Ishk hanov, una jove promesa inter nacional.
El 3 de maig, Tomàs Grau tornarà a agafar les regnes de
la Franz Schubert Filharmonia amb el concert La novena de Beethoven. En aquesta ocasió, ho farà al costat de la soprano Jone Martínez, la mezzosopra no Tànit Bono, el tenor Eamonn Mulhall i el baríton Carles Pac hón, que estaran acompanyats del Cor Madrigal. Serà un es
pectacle amb què se celebrarà el 200 aniversari d’aquesta mateixa obra.
l’entorn, a través d’experiències dutes a terme pels seus prota gonistes. Hi haurà projectes i in vestigadors i investigadores de la Fundació Institut d’Investigació
Sanitària Pere Virgili (IISPV), de la Universitat Rovira i Virgili i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER). A més a més, els visitants també podran recórrer
«Molts dels millors artistes del món passen per Tarragona i després tornen de vacances»
El 12 de març s’oferirà un recital de piano de la mà de Dmitry Ishkhanov, una jove promesa
El 24 de maig, la pianista ucraïnesa, Anna Fedorova, serà l’encarregada d’interpretar el Rakhmàninov 3, mentre a la se gona part, Grau dirigirà la Franz Schubert Filharmonia per repre sentar La consagració de la primavera d’Igor Stravinski. Finalment, el 15 de juny, la vi olinista Sayaka Shoji i l’orquestra tarragonina posaran el punt final a la temporada amb Les quatre estacions de Max Richter. Una obra que reimagina Vivaldi i que s’acompanyarà dels ballarins de la companyia PAR en Dansa, amb una coreografia creada per Ilya Jivoy.
La Franz Schubert Filharmo nia ha gaudit des dels seus inicis d’una gran rebuda per part del públic, tant per la seva qualitat artística com per la rellevància dels seus programes. L’activi tat discogràfica de la formació compta amb diversos discs, en tre els quals destaquen Die Romantische Seele amb la pianista Judith Jáuregui, produït pel segell alemany ARS Produktion, gua nyador dels International Classical Music Awards, i nominat als Premis Opus Klassik, i Alba Eterna, òpera del compositor Albert Guinovart, produïda pel segell Sony Classical.
l’exposició PRINT3D i descobrir com aquesta tecnologia està transformant el nostre dia a dia i les possibilitats que ofereix aquesta forma de fabricació.
L’ARC confirma que la informació demanada sobre la Hispània no hipoteca l’inici d’obres
L’Agència de Residus de Ca talunya (ARC) ha confirmat a Diari Més que el fet d’haver demanat informació com plementària a l’Ajuntament de Reus referent a la gestió del subsol contaminat en els terrenys de l’antiga cotxera d’autobusos Hispània «en cap cas hipoteca l’inici de les obres licitades». Precisament, aquest va ser un dels grans dubtes que van sorgir quan la CUP va avançar, fa una setmana, que l’ARC havia sol·licitat que s’hi dugui a terme una anàlisi de risc a la salut humana, entre altres actuacions. L’organis me detalla que el consistori va presentar la documentació tècnica necessària perquè es puguin establir uns condici onals mediambientals «que són els habituals en aquests tipus d’obra de canvi d’ús». Així mateix, es va requerir als propietaris de l’emplaçament –l’Ajuntament i l’empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis) documentació com plementària i, en concret, la presentació d’una nova anà lisi de risc per a la salut hu mana. L’ARC destaca la seva voluntat «d’explicar se en tot moment», motiu pel qual el seu director va visitar l’espai acompanyat de representants de l’equip de govern local. «El consistori ha avançat en to tes les qüestions que se li van plantejar», afegeix l’organis me. Així mateix, apunta que «no ha detectat irregularitats en la documentació presen tada». La portaveu cupaire, Mònica Pàmies, alertà que els tràmits podien provocar un retard en l’execució de l’obra i, en conseqüència, perdre els fons Next Generation que es van demanar per finançar l’ac tuació i que marquen el 2026 com a límit per acabar els ha bitatges. Per la seva banda, el consistori va rebatre que man té «el calendari previst». SPM
POLÍTICA MUNICIPAL
L’Ajuntament de Reus gastarà gairebé 1 MEUR l’any en assessors polítics
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/2dfbc712d9062658c437a03b01cc6a85.jpeg)
Hi haurà 22 càrrecs de confiança, la majoria d’ells, amb formació o experiència en els mitjans de comunicació o en gabinets de premsa
Sergi Peralta MorenoL’Ajuntament de Reus invertirà un màxim de 972.567,33 euros l’any en retribucions als càrrecs de confiança. En aquest mandat, hi ha 22 assessors, dos dels quals són la cap de gabinet de l’Alcal dia i la cap de comunicació cor porativa. Els altres, estan adscrits a regidories o als grups munici pals electes en els comicis. En comparació, el personal eventual a l’inici de l’anterior mandat cos tava un màxim de 799.903 euros. Cal tenir en compte les actualit zacions salarials i que hi ha dues persones més en plantilla que fa quatre anys.
Molts dels perfils, en especi al els de la cap de comunicació corporativa i els assessors de grup municipal, corresponen a persones vinculades al món de la comunicació, tant en gabinets de premsa com en mitjans, bé sigui per formació o per experiències prèvies en la seva trajectòria pro fessional. Núria Pérez desenvo lupa funcions d’assessorament a l’alcaldessa, Sandra Guaita, pel que fa a la comunicació corpora tiva i la relació amb els mitjans de comunicació, mentre que la desena d’assessors de grup s’en carreguen de seguir el dia a dia del partit i de gestionar les xarxes socials, entre altres tasques. Vox és l’única formació que enca ra no ha definit qui serà el seu assessor, si bé «està en procés d’assignació» i espera tenir lo a principis d’octubre.
D’altra banda, els assessors de regidories adscrites i els delegats de serveis són perfils més tèc nics, atès que col·laboren de for ma immediata amb els edils que
Subirats i Prats, quan l’edil d’Empresa anuncià la seva renúncia.
Òscar Subirats deixarà de ser delegat de servei quan assumeixi l’acta de regidor de Carles Prats
componen el govern municipal, tot i que també n’hi ha amb pas sat en els mitjans de comunica ció. En el cas del PSC, resten dues vacants de delegats de serveis, que donaran suport a les àrees de Promoció Econòmica i Co neixement i de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern, respecti vament. Un altre cas a destacar és el d’Òscar Subirats. En aquests moments, és delegat de serveis per part d’ERC, però assumirà l’acta de regidor de Carles Prats –la seva renúncia es farà oficial durant el ple d’avui–. Serà ales
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/d4ed787c1b26bd5c491acc017ae639a8.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/d4ed787c1b26bd5c491acc017ae639a8.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/d4ed787c1b26bd5c491acc017ae639a8.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/d4ed787c1b26bd5c491acc017ae639a8.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/d4ed787c1b26bd5c491acc017ae639a8.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/d4ed787c1b26bd5c491acc017ae639a8.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/d4ed787c1b26bd5c491acc017ae639a8.jpeg)
Els 22 càrrecs de confiança
Personal eventual a l’organigrama de govern
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/721cf5cf5509672a458274ecd202542e.jpeg)
Cap de gabinet de l’Alcaldia
Esther Rubio Llurba
Cap de comunicació corporativa
Núria Pérez Bautista
Delegats de serveis
Francesc Cerro Ferran
Núria Ortiz Sánchez
Vacant
Vacant
Salvador Mestre Gispert
Òscar Subirats Torrebadell
Enric Bosch Sánchez
Assessors de regidories adscrites
hores que deixarà el seu càrrec actual, cosa que provocarà mo viments en l’estructura del per sonal eventual dels republicans per cobrir la vacant. Els rumors apunten que podrien incorporar una persona amb experiència a la premsa i arrelada al teixit cul tural i associatiu de la ciutat. Per la seva banda, la cap de gabinet de l’Alcaldia, Esther Ru bio, que assessora Guaita en les funcions que li corresponen com a màxima responsable de la cor poració municipal, està llicenci ada en Administració i Direcció d’Empreses i en Econòmiques. La seva trajectòria l’ha portat a treballar al sector bancari, als ajuntaments de Constantí i Mont roig del Camp i a l’Autori tat Portuària de Tarragona.
Edgar Sumalla Atienza
Josep Escaño Bové
Albert Piñol Sardà
Personal eventual a l’organigrama dels partits
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/e3d05b0482d0a1bcef353a25b83caa66.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/947eea00af63fbde34cfbe761fd43a20.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/947eea00af63fbde34cfbe761fd43a20.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/947eea00af63fbde34cfbe761fd43a20.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/98efb6419225883a662eca13e92f8477.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/c985563bc3dab960774144218b656f6c.jpeg)
Assessors de grups municipals
Angie Lopera Tortosa
Nil Morato Gomis
Marc Busquets Obré
Pau Juan Iniesta
M. Carmen Juan Anguera
Jaume Piñol de la Mata
Joan Gomis Domènech
Anna González Porqueres
Josep Lluís Rius Martínez
Vacant
La mobilitat centrarà les mocions i preguntes de l’oposició al ple d’avui
El reglament de la bicicleta compartida, l’accés de vehicles al nucli antic o l’ús de transport públic són algunes de les qüestions que es tractaran
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/0fbb6548902238a9c81dc15b70c40883.jpeg)
L’Ajuntament viurà aquest matí el primer ple després de l’aturada per vacances estivals. Marcat per l’adeu de Carles Prats, la sessió tindrà en la mobilitat un dels te mes candents, amb tres dels qua tre partits de l’oposició –CUP, PP i Vox– plantejant mocions o pre guntes al respecte.
La formació independentista proposa la implementació d’una política de tarifes reduïdes per al servei d’aparcament, tant als pàrquings municipals com en les zones blaves, per als ciutadans que utilitzin el transport públic, per fer més accessible l’ús dels autobusos. «Un dels principals obstacles per al foment de l’ús del transport públic són les tari des, com queda palès quan es fan promocions especials, quan els autobusos es veuen abarrotats», comenta la portaveu cupaire, Mònica Pàmies.
A més, la CUP reclama millo res en el servei de bicicleta com partida, tot ampliant ne els ho raris –es preveu que sigui de 8 a 22 hores– i establint unes tarifes més assequibles –seran de 9 eu ros mensuals o 1 euro al dia–. Vox també plantejarà una moció re lativa a la Ganxeta, però, en el seu cas, sol·licitarà una moratòria de l’entrada en funcionament.
Al seu torn, el PP presentarà una bateria de preguntes dirigi da a l’equip de govern referent al «desconeixement i la incertesa en què es troben els veïns i bo tiguers del raval de Santa Anna i els carrers adjacents per no saber quin serà el model de mobilitat de la zona», tal com detallà la seva portaveu, Sílvia Virgili, tot qüestionant si existeix un pla de
RECORD
Un jugador del cadet del Mas Pellicer denuncia una agressió del pare d’un rival
mobilitat definitiu per al nucli antic i si està prevista una altra reunió amb els afectats.
Per la seva banda, Junts porta rà al ple una moció «que respon a la demanda popular per una ad ministració més propera, acces sible i eficient»: eliminar l’obliga torietat de demanar cita per ser atès a l’Ajuntament de Reus. El partit, que ja presentà la propos ta en campanya, menciona que ciutats amb més densitat de po
blació com Barcelona i València ja han suspès la seva necessitat.
Altres dels temes que es trac taran són l’estat del barri Mas Pe llicer i «el mal funcionament dels serveis socials» (Vox), el reforç de la regidoria de Política Lingüísti ca (CUP), el suport a l’exconseller Miquel Buch i el sergent Lluís Escolà (Junts) i la situació de la secció de tenis taula de l’Associ ació Excursionista de Catalunya de Reus (PP).
Gràcies, reusencs i reusenques
CARLES PRATS
Regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus
Com sabeu, avui participaré en el meu últim ple municipal com a regidor a l’Ajuntament. Han estat quatre anys d’intensa activitat po lítica al servei de Reus i la seva gent, i con sidero que és el moment de tancar aquesta etapa per iniciar ne una de nova, ja que el meu actual moment vital em porta a voler engegar altres projectes personals.
Em vaig voler implicar en el món de la política per fer ciutat, convençut que a ERC hi trobo el meu espai polític ideal, i estic plenament satisfet per l’experiència que ha suposat poder treballar per als reusencs i per a les reusenques, amb humilitat i sem pre amb la voluntat de contribuir en posi tiu al desenvolupament econòmic local. La meva etapa a la primera línia de la política municipal m’ha permès planificar i impulsar iniciatives per al sector productiu reusenc, amb el qual hem establert una sòlida relació
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/9b191c16a3ada94efbac0e58433981ae.jpeg)
de col·laboració. He mirat d’aportar la meva experiència als projectes que hem iniciat i conclòs, també amb la cooperació d’empre nedors i empresaris.
Malgrat la complexitat del context dels últims anys, marcat per les conseqüències econòmiques derivades de la pandèmia de la covid 19 i del conflicte bèl·lic a Ucraïna, des de l’Ajuntament de Reus s’han impul sat no poques iniciatives i accions per ser al costat de les persones i de les empreses. Des de la regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació, que he tingut la responsabilitat i l’orgull de liderar, s’han iniciat projectes de ciutat amb els quals hem volgut contribuir a la transformació que Reus està vivint per mantenir el seu lideratge social i empresarial al territori i, per extensió, a la resta del país. Els eixos principals d’actuació han estat el foment de l’activitat econòmica i empresari al i la millora de l’ocupació de les persones. En el primer, des de la regidoria hem pro mogut projectes com Reus Espais Vius, amb la voluntat de revitalitzar el comerç en vies emblemàtiques de la ciutat, com els ravals de Robuster i de Sant Pere. Actualment, s’ha estès a altres zones, tot mantenint l’aposta per acompanyar l’emprenedoria en l’ober tura de negocis d’impacte positiu, basats
Reus es retroba amb els seus difunts amb una emotiva proposta musical
El concert ‘Retrobaments’ va tenir lloc ahir al Cementiri General
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/543a69ef3bad4342c2b96b6a243cffa3.jpeg)
Redacció
Amb emoció a flor de pell es va viure la vuitena edició del con cert en record i homenatge als difunts que han marxat aquest any, que va tenir lloc ahir al ves pre al Cementiri General. Amb el títol Retrobaments, les entra des gratuïtes es van exhaurir per gaudir d’aquesta proposta, orga nitzada pels Serveis Funeraris
Reus i Baix Camp, en què mú sica, dansa i poesia fan de nexe de trobada en un espai sensible i emotiu. L’actuació va ser crea da expressament per a l’ocasió, a partir d’una idea i els textos d’Irene Benavent i de les músi ques d’Anna Amigó i de Marco Ecléctico Rodríguez Constava de dues parts. La primera par lava del record de les persones
que han mort, a través del re trobament amb els moments compartits amb elles. La segona, se centrava en l’enyorança que, amb el pas del temps, es trans forma en nostàlgia. La propos ta poètica i musical s’havia de celebrar originalment el 19 de setembre, però es va anul·lar per les condicions meteorològiques adverses.
en criteris com la sostenibilitat i l’economia social.
També hem iniciat la transformació de l’oferta comercial del Mercat Central amb l’impuls del GastroMercat, del qual ja han començat les obres. Pel que fa a les políti ques per fomentar l’economia social i soli dària, hem tirat endavant programes com Reus Compra Responsable (comerç en línia i distribució ecològica a domicili), i hem po sat les bases per desenvolupar una moneda local que creiem que pot ajudar als nostres establiments de proximitat.
Quant al segon dels eixos d’actuació de la regidoria durant els últims anys, relatiu a l’ocupació, des de l’IMFE Mas Carandell s’han posat en funcionament diverses línies formatives adreçades a millorar les compe tències de les persones que volen accedir o reinserir se al mercat laboral. En clau de fu tur, l’Escola d’Oficis que obrirà al Vapor Vell pot esdevenir un gran actiu en aquest àmbit, perquè adequarà la seva oferta a les necessi tats del teixit productiu. El nombre de perso nes aturades a Reus és, actualment, inferior al registrat el 2019, quan va arrencar el pas sat mandat. No obstant això, cal continuar promovent polítiques efectives per garantir una ocupació de qualitat als ciutadans.
Un jugador de futbol de l’equip dels cadets del Mas Pellicer ha denunciat el pare d’un dels contrincants, del CF Vila seca, per agredir lo després del par tit celebrat diumenge passat. Segons va avançar La Van guardia, l’home va empènyer el menor contra una tanca i el va agafar pel coll per recrimi nar li la seva actitud durant el matx. Fonts policials van con firmar a l’ACN que van pren dre declaracions a les parts i van considerar l’agressió com a lesions lleus. Les mateixes fonts van afirmar que no es tracta d’un cas de racisme, tal com apuntava la mare del jove, sinó d’uns fets produïts al vol tant del món de l’esport. El CF Vila seca ja ha condemnat els actes a través d’un comunicat publicat a les xarxes. ACN
L’hospital organitza tallers de reanimació cardiopulmonar oberts a la ciutadania
L’Hospital Universitari Sant Joan celebrarà, aquest matí, tallers de reanimació cardio pulmonar bàsica (RCP) oberts a la ciutadania, amb motiu del Dia Mundial del Cor. Les sessi ons es duran a terme de 10.30 a 11 hores i d’11.30 a 12 h., a la sala polivalent del centre –a la planta baixa, color blau–. A més, la rambla de l’hospital acollirà una mostra amb di ferents plafons on s’explicarà la tasca que es porta a terme des del Servei de Cardiolo gia. També s’hi instal·larà una taula informativa on es farà una valoració cardiovascular a tothom qui ho desitgi. El cen tre hospitalari recorda que la detecció i el control continua sent l’estratègia fonamental per prevenir les malalties car diovasculars. Redacció
El Jardí Agrari acollirà un taller per aprendre a fer un hort a casa
L’Ajuntament organitzarà demà, a les 10 hores, una xer rada al Jardí Agrari on s’ense nyarà a fer un hort urbà a casa. La trobada té l’objectiu de promoure pràctiques sosteni bles a través de la creació d’un espai que permeti cultivar fruites i verdures ecològiques a la llar per al propi consum. L’activitat, que és gratuïta, si bé requereix inscripció, serà conduïda per experts en agri cultura urbana. Redacció
EL COMERÇ DE PROXIMITAT, MÉS A PROP
Reus, el motor comercial de les comarques del sud de Catalunya
Anna FerranLa capital comercial del sud de Catalunya i una de les ciutats amb més tradició comercial del conjunt de Catalunya. Reus és coneguda arreu per la gran di versitat d’establiments que s’hi poden trobar. En una època on les compres online guanyen ter reny, la ciutat es reivindica com un dels grans exemples de l’estil de vida mediterrani, que defensa l’art de comprar passejant. Bo tigues de moda i complements, decoració, informàtica i electrò nica, establiments de restauració i una extensa i diversa oferta de serveis fan de la ciutat un pol d’activitat econòmica, que no només cobreix les necessitats dels reusencs i reusenques sinó de la població del conjunt del Baix Camp i de comarques veïnes com el Priorat, la Ribera d’Ebre, l’Alt Camp, la Conca de Barberà o el Tarragonès, segons es desprèn de l’estudi Hàbits de consum i atracció comercial de Reus, ela borat pel Gabinet CERES.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/0f77bce8aea962a669f0b13bb96fa4b5.jpeg)
Segons xifres de la Direcció General de Comerç de la Genera litat, l’any passat Reus comptava amb 1.329 establiments comer cials. Si es té en compte la den
sitat comercial, Reus és la ciutat comercial de més de 50.000 habitants de referència del sud de Catalunya i està dins del top 5 del conjunt del territori cata
IMMOBLES
là. Així doncs, Reus disposa de 12,53 establiments per cada mil habitants, sent la cinquena ciu tat en aquest rànquing i només per darrere de Barcelona (14,59),
Servei integral i acompanyament de principi a fi en tots els tràmits immobiliaris
Trobar el que serà el nostre habitatge, o dit en unes altres paraules, la nostra llar és una de les eleccions i decisions més importants de les nostres vides. Aconseguir l’encert depèn de molts factors. L’adquirim en compra o el lloguem? Una propietat de nova construcció o de segona mà? Al centre o als afores? Quines despeses es desprendran de la transacció? Són molts els punts que hem de valorar i, per això, és fonamental tenir al nostre costat un grup de professionals experts, que ens proporcionin seguretat i tranquil·litat en tot el procés.
Gabinet Immobles, oficina immobiliària vinculada a Gabinet Assessors –consultoria fiscal, comptable, laboral i jurídica amb més de 25 anys d’implantació a Reus–, ofereix un servei integral en tots els tràmits immobiliaris: compra, venda, lloguers, traspassos i valoracions de qualsevol mena de propietat. El tracte proper i personalitzat, el coneixement de la plaça i l’acompanyament al client, de principi a fi de totes les gestions de l’àmbit immobiliari, fa del procés una experiència fàcil i que el client se senti recolzat en tot moment.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/836eeef8f02fccb13ae43e16e5a302e0.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/8f7aa0182a318bcec72ccfaa87270d0f.jpeg)
Oficines a Reus i Montblanc
Girona (13,79), Manresa (13,47) i Lleida (12,74). La densitat comer cial, però, també es pot calcular segons la superfície comercial per cada 1.000 habitants. En el
cas de Reus és de 1.843, segons les dades de la Direcció General de Comerç. Novament, se situa cinquena en el rànquing, per darrere de Granollers (2.192), Manresa (2.100), Lleida (1.903) i Girona (1.866).
Bona valoració dels clients
Ara bé, les valoracions que en fan els clients són tan impor tants com les xifres de densitat comercial. Justament per això, l’estudi del Gabinet Ceres men cionat prèviament, mostra l’opi nió que en fa la ciutadania, tant reusenca com de les comarques pròximes que visiten la ciutat amb regularitat per a fer les seves compres. Així doncs, la valora ció que fan els consumidors de l’oferta comercial reusenca és d’un notable, sent el comerç i la restauració els dos aspectes més ben valorats de la ciutat.
I és que és impossible parlar de Reus i no parlar del seu comerç. El tomb de Ravals i l’eix Monte rols Llovera conformen la Milla d’Or de les compres reusenques. A tot això cal sumar hi altres pols, com l’Eix Prim Sunyer o la variada oferta comercial que es pot trobar als barris de la ciutat. Tot plegat es complementa amb serveis industrials situats en els diversos polígons que té la ciutat, que acaben de completar l’ofer ta, generant riquesa, dinamisme, atractiu turístic i ocupació a la ciutat.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/d34b33af9786c2561b9ce09a831c7673.jpeg)
L’APARADOR DE REUS
• EL RINCÓN DEL CALZADO • Comoditat sense renunciar a l’estil per als teus peus
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/cd2b21edcb2cee0e89664d134339db75.jpeg)
La comoditat està renyida amb l’estètica? Quan es parla de calçat, la majoria respondria que sí, però res més lluny de la veritat. I és que podem vestir els nostres peus amb un calçat còmode però a la moda a El Rincón del Calzado.
Aquesta botiga reusenca, situada a les cèntriques galeries Nou Centre, és única a la demarcació, ja que compta amb models dels líders mundials en la fabricació de calçat còmode de qualitat. Entre elles destaquen la firma MBT, de la qual tenen la representació en exclusiva a la província de Tarragona.
Calçat per a dona i home del 33 al 51
FINCAS MARTÍ 18-22
Tenen sabates des del número 33 fins al 51 i en diferents amplades, de manera que tothom pot trobar-hi un disseny que se’ls adapti a la perfecció. Disposen d’una àmplia varietat de models, des de sabates i botins, fins a sabatilles esportives, sabates professionals i calçat per a peu diabètic. En aquest sentit, asseguren: «No hi ha peu que no puguem calçar». Si tu també vols calçar bé els teus peus sense renunciar a l’estil, visita’ls. Deixa’t assessorar pels seus professionals amb més de 30 anys d’experiència. Et sorprendràs!
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/b922562e6d247b9097d4b1dc12e90719.jpeg)
20 anys d’experiència al servei del teu immoble
Més de 20 anys d’experiència en el sector immobiliari i centenars d’operacions avalen Fincas Martí 18-22. Aquesta immobiliària reusenca ofereix un servei integral per als seus clients tant si volen vendre com llogar o comprar un immoble. «Ens agrada tenir un tracte pròxim amb els nostres clients i poder resoldre tots els dubtes, abans, durant i després de l’operació. Brindem un acompanyament i assessorament expert», expliquen.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/13950419fb9d47d1b6d6ab37529b31a3.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/64a4f48bbd7faaa9a8fd9a7303ef1b42.jpeg)
Quan un client els contacta, l’informen de tots els serveis que té a l’abast. Si es tracta
d’una venda o lloguer, visiten l’immoble i fixen preu. Fan una sessió fotogràfica i un tour virtual per a promocionar-lo. A partir d’aquí, concerten visites fins a trobar el comprador o llogater adequat, preparen la documentació i acompanyen ambdues parts fins a la signatura. L’àmbit geogràfic que cobreixen engloba el Baix Camp, l’Alt Camp, el Tarragonès i el Priorat. Això els permet tenir una àmplia cartera on es troben estudis, pisos, apartaments, dúplex, baixos, àtics, xalets, adossats, cases amb terreny, terrenys rústics, parcel·les, locals, etc.
Solucions personalitzades i de confiança en el control d’accessos
Sigui en recintes, en establiments o en esdeveniments, comptar amb un bon control d’accessos és fonamental per a garantir la tranquil·litat i la seguretat dels presents. Controladores de Accesos Delon 1961 són proveïdors a nivell nacional de controladors d’accessos, tots ells titulats, així com auxiliars de servei per a hotels, comunitats, indústries, finques, esdeveniments, comerços, proves esportives, etc. La seva professionalitat, serietat, solvència, i eficàcia els ha convertit en una referència al sector i en una empresa de
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/d5b2336b0f125c523752cd308f50d43b.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/8e3787505e637f31646ac2c901388ce2.jpeg)
màxima confiança per als seus clients, que no dubten en recomanar-los. Compten amb un equip de consultors especialitzat en els diversos sectors per als quals treballen. Analitzen totes les possibilitats en funció de l’espai o situació on hagin de prestar els seus serveis, cosa que els permet oferir una solució personalitzada i ajustada a les necessitats concretes. I és que per a Controladores de Accesos Delon 1961 cada servei és únic i per això assigna sempre el personal que millor s’adapta a cada situació.
Empreses | Indústries | Comerços | Comunitats | Esdeveniments | Proves esportives
• TRANSPORTS MADDEL •
Transport de Líquids alimentaris i Subministrament d’aigua potable de consum humà
Transports Maddel són referents en el transport de líquids alimentaris amb camió cisterna. Amb més de 35 anys d’experiència al sector, tenen dues línies de negoci. Una d’elles està centrada en el transport de líquids alimentaris com glucoses i sucres, olis vegetals, sucs, llevat de cervesa, cremogenats de fruites, most o vi, entre altres. La seva segona línia de negoci està centrada en el transport d’aigua potable per a consum humà. Disposen d’una flota d’última generació i un codi de bones pràctiques que garanteix la qualitat òptima i la
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/ef923b71722cdce230ccb96565dccd41.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/c081502c0068271943af7d0c76cbc7fb.jpeg)
seguretat dels productes que transporten des d’origen a destí.
Cal destacar que Transports Maddel és de les poques empreses del Baix Camp autoritzada pel Departament de Salut Pública de la Generalitat per a transportar i subministrar aigua potable de consum humà. En aquest sentit, és important subratllar que Maddel ha estat i és una peça clau per a molts municipis del territori que a causa de la sequera tenen problemes d’abastiment de l’aigua. I és que gràcies al seu bon servei, l’aigua no ha mancat.
Empresa autoritzada per la Generalitat per al transport d’aigua per al consum humà
La plantació comptava amb diverses basses.
Els Mossos troben una plantació de marihuana a una finca de Mont-ral
Dos homes, de 25 i 26 anys, la custodiaven
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/27880d0f3233e7b3f668a85eb996ddcd.jpeg)
Redacció Els Mossos d’Esquadra van desmantellar, dimecres passat, una plantació de 1.530 plantes de marihuana situada en una zona boscosa i de difícil accés anomenada la Cabrera, al ter me municipal de Mont ral (Alt Camp). En l’operatiu policial, els agents van trobar amagats diversos cultius distribuïts en diferents bancals, i en un d’aquests, hi havia dues ten des de campanya amb estris de cuina i menjar. Al seu interior, hi van localitzar dos homes es tirats damunt de dos matalas sos. Els mossos d’esquadra els van detenir per un delicte de
INSTITUCIONS
CAMP DE TARRAGONA
Creix el sector de la construcció gràcies a les obres de rehabilitació
Tarragona, Calafell, Valls, Vila-seca, Cambrils i Cunit són els municipis on s’han fet més reformes
Redacció
L’activitat del sector de la cons trucció ha augmentat durant els primers vuit mesos d’aquest any les comarques de Tarragona gràcies, especialment, a les obres de rehabilitació i altres factors, segons dades del Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tèc nics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT).
tràfic de drogues. Els arrestats, dos homes de 25 i 26 anys, van passar ahir, dijous, a disposició del jutjat en funcions de guàrdia de Valls. Segons ha informat el cos policial català, la venda de les més de 1.500 plantes hauria suposat un comerç fraudulent d’uns 80.000 euros.
La plantació comptava amb diverses basses d’aigua cons truïdes i una xarxa de cano nades que baixaven fins al riu Brugent on amb l’ajuda d’una bomba d’aigua extreien i puja ven l’aigua del riu per emma gatzemar la a les basses i des prés des d’allí poder regar les plantes.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/160afed88cf403d3b69fe0bbb7d034f0.jpeg)
Entre el gener i l’agost de 2023 s’ha iniciat la construcció de 655 nous habitatges d’ús residencial, un 20% menys respecte el ma teix període de 2022. Igualment, la inversió realitzada en aquests vuit mesos, 96 milions d’euros, baixa un 10% si es compara amb l’any anterior. Dels 655 nous ha bitatges esmentats, 133 són de tipologia constructiva en bloc i 522 són habitatges unifamiliars. Per municipis, el nombre d’ha bitatges només creix a Mont roig del Camp, on s’ha multiplicat per sis –s’ha passat dels 10 que es van iniciar entre el gener i l’agost de 2022, als 58 d’enguany– i a Reus on creix sensiblement –de 39, l’any 2022, a 48, aquest any. Les dades són més positives en l’àmbit de la rehabilitació. Entre gener i agost de 2023, aquesta augmenta al voltant d’un 9% respecte el mateix període de l’any anterior amb 759 obres. Segons dades del COAATT, la rehabilitació continua la tendèn cia positiva des de l’any 2008. A mig termini gairebé s’han doblat el nombre d’obres. La inversió econòmica també s’ha multipli cat, passant dels 12 milions d’eu ros, als gairebé 60 entre gener i agost de 2023, un 37% mes que el mateix període de 2022. Tot i el bon comportament, aquestes dades encara no incorporen les inversions que han de suposar les obres derivades dels fons Next Generations per a la reha bilitació energètica. Per munici
Pere Granados es reuneix amb el subdelegat
L’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat del regidor Hèctor Maiquez, i de tècnics municipals, s’ha reunit amb el subdelegat del Govern de Tarragona, Santiago Castellà, i el president de l’Autoritat Portuària, Saül Garreta, per tal d’abor dar temes del patrimoni històric i natural salouenc, pendents de finalització, els quals hi tenen competències concretes les tres administracions. Entre els temes tractats, hi ha el de do nar impuls als treballs arqueològics del jaciment de Kal·lipolis, en la part dels terrenys portuaris; la recuperació i posada el valor del petit embarcador històric de la cantera petita del Cap Salou; la recuperació i posada en valor de búnquers, nius de metralladores i trinxeres de la Guerra Civil i assumptes relaci onats amb l’adequació i finalització del Camí de Ronda.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/2762e4a6aac7ae3cdf6d2d95933a18ab.jpeg)
A la ciutat de Tarragona, s’han fet 137 obres de reforma d’edificis entre el gener i l’agost
El COAATT constata l’augment de sol·licituds de certificats d’habitabilitat
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/cbe042718d19e7ee6af42c1805892d2c.jpeg)
pis, on ha crescut més ha estat a Tarragona –on de les 118 obres de rehabilitació dels vuit primers mesos de 2022, s’ha passat a les 137, en el mateix període, en guany–, Calafell, Valls, Vila seca, Cambrils, Cunit o el Vendrell. A Reus, Salou i Mont roig s’ha pro duït una lleugera davallada. Pel que fa a l’activitat professional a la demarcació de Tarragona, aquesta ha crescut un 14% en tre el gener i l’agost d’enguany i respecte a l’any passat. Segons el
COAATT, el projecte, la direcció i la redacció de projectes d’obres associades a la rehabilitació crei xen al voltant d’un 4% respecte 2022. Les direccions comparti des amb arquitecte i associades a la direcció d’obra nova o gran rehabilitació, baixen un 9% en tre gener i agost. Un altre aspecte important de les dades de 2023, segons el col· legi d’aparelladors, i que mos tren les expectatives del sector turístic en un estiu amb signes
de recuperació, és el creixement de sol·licituds de certificats d’ha bitabilitat per a la petició de cè dules. «La cèdula és imprescin dible per donar d’alta els serveis, llogar o vendre un habitatge, i les sol·licituds havien pujat habitu alment entre març i maig, im pulsades pel lloguer turístic i les segones residències. L’increment del 6 % entre gener i agost, con firma les expectatives del sector d’una recuperació», afegeix el COAATT.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/9da3ba4781305ddd58305d695fa76d4e.jpeg)
‘Escena en Gira’ de Cambrils programa espectacles a Falset i a Vila-seca
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/34c55c647a65e4dc17d2067177188e28.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/01b44851941676fb14ec80e725decd04.jpeg)
La programació ‘Escena Cambrils’ deriva en una nova xarxa de propostes independents
Redacció
Aquesta tardor torna el cicle Escena Cambrils de Cap de Palaia Produccions convertit ara en Escena en Gira (www.escenaengira. cat), ja que, enguany, la progra mació s’amplia a dos municipis més de les comarques de Tarra gona: Falset (Priorat) i Vila seca (Tarragonès). D’aquesta manera, Escena en Gira posa els fona ments per a una petita xarxa de programació independent a les comarques tarragonines amb l’objectiu d’ampliar lo l’any vi nent amb altres poblacions i més funcions.
A partir del 13 d’octubre i fins al 2 de desembre, Cap de Palaia Produccions, impulsat pel direc tor de teatre Iban Beltran i el ges tor cultural Isaac Albesa, ofereix una programació regular de tea tre, fonamentada en tres criteris:
BAIX CAMPproduccions de petit format, que hagin fet temporada en alguna de les sales del circuit professio nal i que es reconeguin per un se gell de qualitat, bé sigui per haver estat obres premiades per la críti ca o el públic, bé perquè abordin alguna qüestió d’interès social, artístic o de rigorosa actualitat. Escena en Gira consolida tam bé l’aposta per diversificar els espais a on es durà a terme la programació. Si en altres edici ons s’han programat espectacles a la Cripta de l’Ermita o al Pavelló d’Esports de Cambrils, enguany el cicle s’inaugurarà al pati de la Torre del Llimó, amb l’espectacle de circ MDR (Mort de riure), de Los Galindos. A banda d’aquest espai guanyat per la cultura, Escena en Gira s’aturarà el 5 de novembre al Teatre l’Artesana de Falset, que enguany celebra
Les produccions es portaran a escena del 13 d’octubre al 6 de desembre
20 anys, amb la representació del conegut monòleg Non solum amb l’actor Sergi López, una obra que es podrà veure a les 18.30 h. i que el vilanoví ha decidit recupe rar després dels èxits obtinguts el 2009 quan la va interpretar per primer cop. Aquest especta cle també es podrà veure el dia abans, el dissabte 4 de novembre a les 20.30 h., al Teatre del Casal
Castellvell mostrarà el lema ‘Municipi
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/b1cd5de8aafed057bbe7ff4e382fe2bc.jpeg)
Instal·larà senyals a les entrades amb aquesta declaració
Redacció
El govern de Castellvell instal· larà senyals a les entrades del municipi amb el lema Municipi protegit contra la violència de gènere, tal com es va aprovar en el ple del passat dimecres a tra vés d’una moció. Al ple també es va donar compte de les líni es fonamentals del pressupost del 2024, que serà de 3.004.800
SOLIDARITAT
Pugen a 24 els detinguts en l’operatiu contra el cultiu i tràfic de droga
euros. La moció, a iniciativa del grup municipal del PP i amb l’adhesió de tots els grups mu nicipals (ERC i PSC –govern–, Junts i Ara Castelvell), vol ser «un acte simbòlic i visible de tot el que s’està fent al municipi per abordar aquest tipus de violèn cies que malauradament encara estan molt presents a la nostra societat», tal com indica el text
Primer còctel-sopar solidari de Creu Roja a Salou, el 22 d’octubre
Redacció
La Creu Roja organitza a Salou el primer Còctel sopar solidari de l’entitat a Tarragona, un esde veniment que crida la solidaritat de tota la ciutadania per reforçar l’atenció directa a les persones en situació de vulnerabilitat so cial de la província. Serà el 20 d’octubre, a les 20 h. i a l’Hotel Gran Regina i el preu d’assistèn cia serà de 40 euros. Els benefi cis recaptats es destinaran ínte grament a l’atenció directa de
persones en risc d’exclusió que participen en els diferents pro jectes de Creu Roja. L’objectiu de recaptació són 10.000 euros. L’Associació Shopping Salou Comerciants i Empresaris ha realitzat donacions generoses per a l’elaboració de tres paneres solidàries i que seran sortejades durant la cita. L’artista Queralt Osorio ha donat un quadre que també serà sortejat durant l’ac te, que serà amenitzat pel duet Pepper%Soul.
de la moció, a més «d’una de claració de principi, una mostra del posicionament que l’Ajun tament adopta davant qualsevol mena de violència que pateixen les dones». L’alcalde de Castell vell el Camp, Josep Sabaté, va expressar el compromís del con sistori de continuar implantant mesures per fer front a la violèn cia de gènere.
de Cambrils. La tercera població escollida per Escena en Gira ha estat Vila seca, amb el cabaret de Parné, amb Glòria Ribera al Tea tre del Centru, el diumenge 19 de novembre a les 18.30 h.
Els espectacles són producci ons de petit format, premiades la major part d’elles i que encara exhaureixen entrades a tot arreu. És el cas del vodevil Els Secundaris, d’Els Pirates Teatre, que arri barà a Cambrils el 2 de desembre a les 20.30 h.; Adéu, Jane!, (24 de novembre, Teatre del Casal) dirigida per Juanjo Marín i Clara Moraleda i Hamlet.01, dirigida
per Sergi Belbel i protagonitzada per Enric Cambray, que es repre senta el dia 11 de novembre a les 20.30 h. al Teatre del Casal.
Les entrades i abonaments per Escena en Gira ja estan a la venda a www.codetickets.com a 12 euros l’entrada anticipada i 15 euros, a taquilla. S’han posat a la venda abonaments per tres funcions al preu de 30 euros i abonaments per a 5 funcions al preu de 45 euros. Els menors de 30 anys i els majors de 65 anys poden comprar l’entrada antici pada a través de la web amb una reducció del 50%.
AJ. CASTELLVELLEl nombre de detinguts en l’operatiu de la Guàrdia Ci vil contra una organització criminal dedicada al cultiu i tràfic de marihuana a nivell internacional iniciat el passat dimecres a Barcelona i Tarra gona s’enfila ja a 24. Fonts de l’institut armat han indicat que el grup estava establert en localitats d’aquestes dues demarcacions. A Cambrils, per exemple, la policia ha in tervingut dues armes i també un silenciador de pistola. A banda, s’han desmantellant 8 plantacions indoor molt sofis ticades amb 6.686 plantes. A més s’han comissat 33.460 eu ros en metàl·lic. La companyia elèctrica Endesa calcula que hi ha hagut un frau elèctric equivalent al consum de 1.052 habitatges. S’han executat set ze entrades i escorcolls a Cam brils, Mont roig del Camp, la Bisbal del Penedès, Castellvell, Salou, Perafort, Tarragona, Bràfim, Prats del Rei, el Mas nou, Sant Pere de Ribes, Palau solità i Plegamans, Sabadell i Abrera. Un total de 220 agents de la Guàrdia Civil de diferents especialitats han pres part en aquest dispositiu.
Un dia a Port Aventura per 25 euros amb el ‘Fent Amics’ de Down Tarragona
Down Tarragona i les altres nou entitats que s’apleguen a la coordinadora Down Ca talunya, que treballen per a les persones amb discapaci tat intel·lectual, sobretot amb síndrome de Down, un any més organitzen, el pròxim dia 7 d’octubre, la jornada solidà ria Fent Amics a Port Aventura oberta a tothom. Les entrades, per 25 euros, es poden adquirir mitjançant Down Tarragona, amb un correu a associatiu@ downtaragona.org o trucant al telèfon 695 177 109. La jor nada solidària Fent Amics comptarà amb un espectacle en el Gran Teatre Imperial de PortAventura i l’actuació del grup de dansa urbana Down Revolution. Serà presentat per l’escriptora i presentadora de televisió Asha Miró i l’ac tor Pep Planas. Els ingressos aconseguits es destina a Down Catalunya i a les entitats que la formen (Fundació Astrid 21 de Girona, Aura Funda ció, Andi Sabadell, Barcelona Down F21, Down Lleida, Down Tarragona, Fundació Catalana Síndrome Down, Fundación Reto, Fundación Cromosuma i Família AMIC).
protegit contra la violència de gènere’El Govern treballa per fer front a la violència de gènere.
CAMP DE TARRAGONA
Veïns durant una jornada de votació dels pressupostos.
Més de 400 veïns de la Bisbal del Penedès voten el Pressupost Participatiu
L’Ajuntament en destina 72.000 euros
Redacció
Més de 400 veïns de la Bisbal del Penedès han participat en la nova edició dels pressupos tos participatius L’Ajuntament de la Bisbal del Penedès ha tirat endavant, per sisè any consecu tiu, el Pressupost Participatiu. Es tracta d’una iniciativa que es va engegar l’any 2017 (per apli car al pressupost de l’any 2018) amb l’objectiu que els veïns poguessin triar a quines inver sions del seu barri es dedicava part del pressupost municipal. La majoria de les propostes van sorgir de la consulta pública que va fer l’Ajuntament per co nèixer les inversions a les quals volien dedicar els 72.000 euros del Pressupost Participatiu. Al tres propostes –especialment en barris en què els veïns no en van plantejar o en van plantejar poques– han estat proposades des de l’Ajuntament. Les pro postes guanyadores han estat les següents: instal·lar barbaco es i taules de pícnic a l’exterior del local social a Can Gordei;
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/edf52528ebbe1a764aea3808b0c4e715.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/5a4db0a4bbb844676ad66fa1e0471693.jpeg)
instal·lar aparells de cal·listènia per a joves a l’exterior del local social de l’Esplai; formigonar part del carrer Palmera amb Figuera de la Masieta; instal·lar cistelles de bàsquet a la pista del local social del Priorat de la Bisbal; instal·lar aparells de cal· listènia per a joves al Papagai; formigonar l’entrada del camí de ca l’Alegret de l’Ortigós; for migonar part del carrer Segrià, del número 9 al 17, a la Pineda de Santa Cristina; instal·lar apa rells de cal·listènia per a joves a l’exterior del local social de la Miralba, i arreglar part del camí de vianants de les cases del tor rent cap a dalt del nucli.
L’alcaldessa, Agnès Ferré, ha explicat que «ja fa uns quants anys que tirem endavant el Pressupost Participatiu. Aques ta iniciativa genera debat entre els veïns, permet que posin en comú les necessitats de cada barri i, per a nosaltres, és molt important, ja que ens permet estar en contacte directe amb la ciutadania».
La temporada 2023 encara la seva recta final amb un mes d’oc tubre farcit de diades que decidi ran com acaba el termòmetre casteller de l’any per a les dues colles de Xiquets de Valls. Sant Miquel a Lleida, Mercadal a Reus i el final de temporada de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau serviran a la Colla Vella per pre parar la diada de Santa Úrsula, mentre que la Nova Atenes a Ter rassa i Santa Teresa al Vendrell són les actuacions de la Joves per arribar a un 22 d’octubre que es presenta apassionant a la plaça del Blat. A tres setmanes vista, el programa de possibles castells de les dues colles és ampli: castells de 10 (el quatre per a la Vella i el tres per a la Joves), 4de9 i el 2de8 sense folre per a les dues colles, 4de9 amb folre i pilar, 5de9 amb folre, pilar de 8 i, fins i tot, 3de9 sense folre són opcions que s’han de treballar a l’assaig i les actuacions pendents.
Els rosats estaran diumenge al migdia a Lleida (12.15h) en una diada que servirà de rodatge i on difícilment estiraran més el braç que la màniga. Els castells bàsics de nou (3de9 amb folre i 4de9 amb folre) seran els principals objectius, que podrien comple tar amb el 5de8 si durant les prò ximes setmanes volen posar li un pis més. El pilar de 7 amb folre està gairebé assegurat, però si ar rosseguen moltes camises ningú pot descartar un intent de pilar de 8. Estaran acompanyats pels Castellers de Lleida, amb el 4 de 8 com el seu gran repte, i els Capgrossos de Mataró, que in tentaran castells de nou. La Colla Vella té marcada en vermell al calendari la diada del Mercadal, dissabte 7, on tornaran a provar castells de gamma extra. El 4de9 sense folre, el 2de8 sense folre, el 4de9 amb folre i pilar, el 5de9 amb folre i el pilar de 8 amb folre i manilles són algunes de les op cions que tenen en cartera.
LA CISTELLA JA TÉ
QUI LA GAUDEIXI
Montse Bergada Bergada
L’ENHORABONA!
Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos
COMENÇA EL COMPTE ENRERE PER SANTA ÚRSULA
Les dues colles de Valls actuen a Lleida i a Terrassa amb la vista posada en el 22 d’octubre
De la seva banda, els vermells visiten Terrassa diumenge en horari matinal (11.30h). La diada de la Nova Atenes ha viscut tres edicions fins el moment i ja ha vist castells com el 3de10, el 2de9 o el Pde8 amb folre i manilles dels Minyons o el 4de9 amb fol re i pilar de la Vella. Ara, la Joves podria afegir hi també el 4de9
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/bf139bdc93c7237a53fc2169d7c35928.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/2d66a4b25a5a9bc7d68e16acf49136a2.jpeg)
sense folre, que seria el seu gran objectiu per aquesta actuació. El van estrenar per Sant Fèlix i el fet que Santa Teresa al Vendrell es tigui tan a prop de Santa Úrsula (faltarà només una setmana) po dria portar a la direcció tècnica a provar lo a Terrassa. El 3de9 amb folre i algun castell de la gamma alta de vuit podrien completar
Agenda
la seva actuació on el pilar de 8 amb folre i manilles sempre està present. Enguany ja l’han fet a Vilafranca del Penedès, Altafulla i Barcelona.
Després d’aquesta diada de la Nova Atenes, la Joves només tindrà l’actuació del Vendrell per acabar d’ajustar les peces de cara a Santa Úrsula.
Activitats
- Escape room ‘El misteri de l’arxivera’ a l’Arxiu del Port. 28 setembre. Tres sessions: 18h, 19:30h i 21h. Reserva prèvia arxiu@porttarragona.cat
- Inscripcions la mostra musical PortAutors/es. Presentació dels treballs fins al 9 d’octubre.
- Taller familiar | Els tresors de la sorra a la Platja de la Pineda. 1 d’octubre de 10h a 12:30h dels treballs fins al 9 d’octubre – Sortida de natura amb Ferran Aguilar. Reserva prèvia museudelport@gmail.com o 977 259 434.
Exposicions
- ‘1a Exposició de Tango a Catalunya’
Refugi 1 – Inauguració 29 setembre 21h al Refugi 1 Moll de Cost – Mostra oberta fins al 1 d’octubre de 14h a 22h.
- Exposició ‘Petits’ d’Antonio Latre. Tinglado 1 – Mostra oberta fins al 5 de novembre.
Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/7a62455a6ece14390ae839a616689e01.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/8a95b7747514a55e10f9b84b4281b24c.jpeg)
Agenda del Port del 28 de setembre al 5 d’octubre de 2023
Segueix-nos!
Pensar i conèixer el nostre cor, clau per evitar malalties cardiovasculars
Avui se celebra el Dia Mundial del Cor, una jornada que vol generar consciència per a reduir les morts per cardiopaties
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/6002042dbc4090b11175f5df5e94d937.jpeg)
Anna Ferran
Quantes persones moren a l’any arreu del planeta a causa d’un atac d’un tauró? Les dades ofici als indiquen que en són 6. Mal grat que la xifra sigui irrisòria i gairebé insignificant, són moltes les persones que tenen por de ser atacats per un tauró quan es ba nyen al mar. I quantes persones moren a l’any al món a causa de malalties cardiovasculars? Més de 20,5 milions. La xifra és es fereïdora, però dia a dia, tots se guim hàbits poc saludables que comprometen la salut del nostre cor i del nostre sistema circula tori. No ens espanta? No veiem el risc al qual ens sotmetem? Justament per a millorar la cons cienciació i promoure un canvi d’hàbits, cada 29 de setembre se celebra el Dia Mundial del Cor; una jornada per a difondre da des i consells que aconsegueixin revertir i posar fre a la primera causa de mortalitat del planeta. Enguany, el lema escollit per aquesta jornada que es comme
mora avui és Pensa en el teu cor Organismes arreu del planeta s’hi han sumat i en el cas espa nyol són la Fundación Española del Corazón i la Sociedad Es pañola de Cardiología, les prin cipals impulsores. La campanya
que estan fent «se centra a co nèixer el nostre cor», expliquen. En aquest sentit, afegeixen que «en un món on el coneixement sobre la salut del cor és limitat i les polítiques són insuficients o inexistents, el nostre objectiu és
trencar les barreres i empoderar les persones perquè prenguin el control del seu benestar». És per això que els dos missatges claus que volen transmetre en aquest dia són «Perquè estimem i pro tegim només allò que coneixem»
i «Perquè quan sabem més, po dem cuidar nos millor».
Morts evitables
Malgrat les elevades xifres de mortalitat que tenen actualment les malalties cardiovasculars, hi
ha esperança. Segons dades de la World Heart Foundation, el 80% de les morts prematures per una malaltia cardiovascular es poden prevenir fent petits canvis en el nostre estil de vida, sigui en l’ali mentació, en l’activitat física o en el control de l’estrès.
Des de la Fundación Española del Corazón comenten que les malalties cardiovasculars són les responsables de la majoria de les morts de persones amb diabetis, motiu pel qual si la diabetis no es diagnostica, no es fa a temps o no es tracta correctament aug menta el risc de malaltia cardía ca i cerebrovascular. Aquest no és l’únic exemple que ofereixen. Així doncs, alerten que la pres sió arterial elevada és un dels factors més important de risc de malaltia cardiovascular. «Se la coneix com l’assassina silen ciosa, perquè sovint no presenta signes ni símptomes d’alerta i moltes persones no saben que la pateixen», asseguren. Un altre element d’alerta és el colesterol. Prop de quatre milions de morts a l’any estan associades a nivells elevats de colesterol. Per això, és clau visitar el metge i fer nos revisions que incloguin el nivell de colesterol, el pes corporal i l’índex de massa corporal, entre altres indicadors. Amb aquestes dades, els metges poden valorar el risc real de patir una malaltia cardiovascular i ajudar te a mi llorar la teva salut i la del teu cor.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/6c0ba4e724b6d0d44d7362e17f77fdaa.jpeg)
DIA MUNDIAL DEL COR
Alimentació, exercici i suprimir el tabac, la tríada per una salut de ferro
Eliminar processats, reduir els dolços, fer activitat física moderada o deixar de fumar milloren la salut del nostre sistema cardiovascular
A. Ferran
Menjar sa, moure’ns i no fumar. Aquestes tres senzilles regles salven vides. Malgrat que ens les han repetit fins a la sacietat, el cert és que és encara molta la gent que no les segueix i viu una vida poc saludable. Les conse qüències passen factura i el cor i el sistema vascular són els qui més aviat noten els efectes. Però sempre som a temps de canviar i començar a cuidar nos. Una jornada com la d’avui esdevé un dia ideal per a esborrar definiti
vament els mals hàbits i guanyar en salut.
Bona alimentació Som el que mengem i si volem gaudir d’un cos sa, el que ingerim també haurà de ser ho. De vega des, però, no cal un canvi radical, sinó petits gests. Per exemple, cal reduir el consum de begudes i sucs ensucrats. Els substituts? Aigua i begudes sense sucre. Així mateix, també s’ha de canviar els dolços i les llaminadures per fruita fresca. Parlant de fruita, cal
Borges International Group centra esforços per oferir productes sans i sostenibles, prioritzant aquells que faciliten una alimentació saludable basada en la cultura mediterrània
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/6de8528d2791141240e368fdc46b973b.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/b6c58f106ced07b658eb29d4f720f5c7.jpeg)
Redacció
Els productes i l’estil de vida mediterranis són reconeguts pels seus beneficis sobre la salut arreu del món. Hi ha ali ments que, amb un consum moderat, tenen un efecte posi tiu en el nostre organisme. És el que coneixem com a supera liments, i els fruits secs en són un dels millors exemples.
Per què és tan important consumir ne? Nombrosos estudis han comprovat que introduir una ració diària de
fruits secs (20 30 g) té clars beneficis, sobretot, per reduir el risc de patir malalties cardio vasculars. A més, són una font d’energia saludable que ajuda a millorar la densitat òssia i la in flamació. Es tracta d’un aliment ideal per reduir el colesterol, amb gran aportació de fibra, Omega 3, vitamines i minerals.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/fe4a17229ef312dfe3f76bc18ab23897.jpeg)
A tot això, cal sumar hi que són una font d’antiestrès natural, donen estabilitat i control al sistema nerviós. Però això no és tot, ja que són un aliment con
tenir present que cada dia s’ha d’intentar menjar cinc porcions de fruita, verdures o hortalisses, siguin fresques, congelades, en llauna o deshidratats. Moderar el consum d’alcohol dins dels límits establerts és també fona mental, igual com ho és limitar el consum d’aliments processats i envasats, ja que sovint presen ten uns alts nivells de sal, sucres i greixos. Per últim, si el nostre ho rari laboral no ens permet anar a dinar a casa, val la pena pre parar nos el dinar prèviament,
Cada dia hauríem de menjar cinc porcions de fruita i verdura.
escollint opcions saludables, en lloc de precuinats o processats.
Activar-se Tan important com menjar cor rectament, és tenir una vida ac tiva. Els experts recomanen fer, com a mínim, 30 minuts d’acti vitat física moderada o intensa
cinc vegades a la setmana o bé fer, 75 minuts d’activitat física vi gorosa durant la setmana. Cal te nir en compte que tot el que fem al llarg del dia compta: caminar, ballar, fer esport o fins i tot les feines de la llar. Si ens sentim que ens falta activitat, però no dispo sem de temps, podem fer gests
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/a88820d17c4bb0878918f0123a2eb36b.jpeg)
tan bàsics com anar a la feina a peu o en bicicleta o bé pujar les escales. I si volem fer un segui ment i, res millor que disposar d’una aplicació mòbil que mostri els progressos que fem.
Suprimir el tabac
Fumar és una de les principals causes de problemes respirato ris, però també cardiovasculars. I és que les venes s’obstrueixen i això pot causar un infart. Si vo lem assegurar un bon futur per al nostre cor, el millor que podem fer és deixar de fumar. Des de la Fundación Española del Corazón indiquen que dos anys després de deixar de fumar el risc de ma laltia coronària es redueix subs tancialment i 15 anys després el risc de patir una afectació car diovascular és similar a la d’una persona no fumadora. Aquesta decisió també és positiva per les persones del seu entorn, ja que deixaran de ser fumadors pas sius. Si fer el pas i mantenir se és difícil, sempre es pot comptar amb ajuda professional.
tra l’envelliment, pel seu poder antioxidant (tenen gran quan titat de vitamina E i àcid fòlic) i beneficis per la memòria.
Els fruits secs de Borges, però, no només cuiden la salut de les persones, sinó també la del planeta. El grup ha certificat el
95% de les seves finques amb el segell de bones pràctiques agrí coles Global GAP, ha introduït energia renovable en el 95% dels seus processos productius i aposta per l’ecodisseny en els seus envasos, fets amb materi als reciclats i reciclables.
L’aposta de Borges: cuidar la salut de les persones i del medi ambient
El CD Lugo, el gegant adormit que posarà en perill el lideratge del Nàstic
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/61fb68376e66af6b578786386eb4547a.jpeg)
Tot i que no ha començat bé, l’equip de Pedro Munitis té jugadors talentosos i aspira a competir per les primeres posicions
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic tindrà, demà, el primer gran desplaça ment de la tem porada a terres gallegues. Els grana visiten l’Anxo Carro per enfrontar se al Lugo, un equip que acaba d’ascendir de Segona Divisió. Tot i tenir una plantilla contrastada, s’està adaptant a la categoria amb un inici complicat a nivell de resultats. Amb tot, no més han passat cinc jornades i tot apunta al fet que és un gegant adormit que, quan les peces co mencin a funcionar, lluitarà per les primeres posicions.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/a401cee117aeaece8b15a8516f9407f8.jpeg)
El CD Lugo és un històric de Segona Divisió, de fet, ha estat en la categoria de plata les dar reres onze temporades fins que va descendir aquesta última. El Nàstic arriba a l’Anxo Carro en condició de líder i, per tant, l’equip més en forma de la com petició. Amb tot, el duel de demà no es presenta gens fàcil, tot i que
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/e84210f2eeac384654ae97ee0223188d.jpeg)
el Lugo no ha començat amb la millor dinàmica possible.
L’equip gallec està comandat per Pedro Munitis. L’entrenador de Santander té la seva pròpia història amb el Nàstic. El darrer mes de gener, el seu nom va so nar amb molta força a les ofici nes de la Budallera. Després de la destitució d’Agné, el de Can tàbria era el principal candidat per agafar les regnes de l’equip grana, però la seva condició de portar el seu cos tècnic va aturar la seva arribada. L’entitat grana va decidir apostar per mante nir Dani Vidal com a segon en trenador i van contractar Iñaki Alonso. Eventualment, aquesta decisió va acabar amb el tècnic tarragoní a les regnes de l’equip i, ara, ha fet al Nàstic líder de Pri mera Federació.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/158b1f1c968cf8d152d3ab0cb57eb2c2.jpeg)
Fins ara, el CD Lugo ha acu mulat tres empats, una derrota i una victòria. L’únic triomf de la temporada va ser el primer partit de lliga contra el Teruel a l’Anxo Carro. Des de llavors, l’equip va
assolir una dolorosa derrota per 0 3 contra el Deportivo i tres em pats consecutius que l’ha servit per establir una gran solidesa defensiva. Aquesta és una de les qualitats dels equips de Pedro Munitis, qui acostuma a realit zar onzes amb cinc defensors. El problema que arrossega l’equip és la poca capacitat de generar ocasions de gol. Aquest factor, però, no és per falta de talent en el seu atac.
Dani Vidal: «No podem caure en l’error de subestimar el Lugo»
El tècnic avisa que, tot i la mala arrencada, «és un equip molt sòlid»
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona juga demà contra un dels rivals que han baixat de Segona Divisió i, per noms a la plantilla, està des tinat a lluitar per les primeres posicions. El tècnic grana, Dani Vidal, va destacar en la roda de premsa prèvia al partit que «no podem caure en l’error de subestimar los. La lliga acaba de començar. L’any passat, per aquesta jornada, l’Amorebieta anava cuer i va acabar pujant directe. Els dos últims anys en aquesta categoria ens han ense nyat certes coses que ens impe deixen caure en aquests errors. El Lugo és un equipàs». D’aques ta manera, Vidal va assenyalar que «espero un partit complicat. En els darrers partits han gua
nyat en solidesa defensiva i, a la part ofensiva, tenen jugadors de gran qualitat. Volen tornar a guanyar al seu estadi, així que haurem d’estar en un nivell molt alt per treure els tres punts». El Nàstic arriba una setmana més
«Sempre que es juga contra un equip de la part alta, s’encén una llum d’emergència. El Lugo estarà més atent i concentrat»
en condició de líder i, segons el tècnic, això pot afectar el par tit perquè «sempre que es juga contra un equip de la part alta de la classificació, s’encén una
llum d’emergència. Els equips estan més atents i els seus ju gadors més concentrats. Això sí, tant de bo puguem allargar aquesta situació durant tota la temporada». La clau del partit, segons Vidal, és que «no ens podem permetre pèrdues que permetin transicions no desit jades. Els últims dos partits han posat una línia de cinc en de fensa i quan han de ser verticals ho són. Hem d’estar molt atents en les seves individualitats tam bé». Pel que fa al conjunt grana, l’equip ha sumat sis golejadors diferents en aquest inici de tem porada i Vidal va subratllar que «és una mica anecdòtic. Tots els jugadors de dalt han tingut ocasions clares per marcar. Està clar que els davanters viuen del
El davanter del Lugo Adri Fuentes durant l’últim partit a l’Anxo Carro contra la Ponferradina.
El CD Lugo és un dels equips que més es va reforçar durant el mercat d’estiu i ha completat una plantilla consolidada a la catego
ria. A la davantera, hi ha Willy Ledesma. El davanter tornarà a estar disponible demà després de complir dos partits de sanció. Enguany, Ledesma ja ha marcat un gol i, l’anterior temporada, va ser el pitxitxi del Córdoba amb 11 dianes. A l’atac l’acompanyen noms importants com Víctor
NÀSTIC
Narro, extrem veloç que va re vifar l’any passat l’Atlético Bale ares en mitja temporada i Anto nio Aranda, exjugador del filial del Barça. Al mig del camp hi ha Jozabed, un jugador amb una àmplia experiència a Primera i Segona Divisió que apunta a ser diferencial. A més, compten amb
El protagonista
Nacho González:
«Estem molt contents de l’inici de lliga, però som cautelosos»
gol, però no han de caure en la precipitació ni l’ànsia de fer lo. Estic segur que si els preguntes que si prefereixen marcar o que el Nàstic guanyi, escullen la se gona opció». Els de Dani Vidal han entrenat durant tota la set mana al Complex Esportiu de
Salou mentre es duu a terme la ressembra de la gespa del Nou Estadi Costa Daurada. L’equip viatja avui en avió cap a les terres gallegues. A la tarda, entrenaran al camp de futbol O Ceao i es prepararan per al duel de demà a les 10 hores contra el Lugo.
El bon inici del Nàstic ha anat acompanyat d’una gran soli desa defensiva. En cinc par tits, els grana només han rebut un gol i aquest va ser bastant evitable. Nacho González, va aterrar al mercat d’estiu i s’ha convertit en un imprescindi ble a la defensa. El central va assenyalar que «estem molt contents de l’inici de lliga, però som molt cautelosos». El sevillà va afegir que «hem de ser realistes, encara queden 33 jornades. En aquest tram hi ha temps per ratxes bones i no tan bones. La unió de l’equip és clau durant tot l’any». De cara al duel contra el Lugo, González assenyalava que «tot i que no arriben en bona dinà mica, tenen un equip de cate goria superior. AMQ
El Lugo recupera al seu davanter més perillós, Willy Ledesma, després de complir una sanció
Sergio Aguza, la seva brúixola a la medul·lar, que va coincidir amb Munitis en la seva etapa al
Els de Pedro Munitis només han rebut un gol en els darrers tres partits de la temporada
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/cddba33cde6c6e754e0c4dafd9f57d11.jpeg)
Sabadell. A l’eix defensiu, Mu nitis també va pescar a l’equip arlequinat i es va emportar César
Morgado. Qui va ser el capità del Sabadell la darrera temporada està acompanyat de la torre Ber nardo Cruz i, en els darrers tres partits, només ha rebut un gol contra la Real Sociedad B. Pel que fa al Nàstic, els grana arriben amb tota la plantilla a la disposició de Dani Vidal.
NÀSTIC
HOQUEI PATINS
Alberto Varo torna
a l’Anxo Carro de Lugo, on va estar tres temporades
El porter del Nàstic de Tarragona, Alberto Varo, torna a la que va ser la seva casa durant tres temporades: l’Anxo Carro. El canongí, previsi blement, serà titular, després d’acumular tres partits amb la porteria a zero i grans actuacions.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/3f3380143a3cca7fafc0fa902269de8a.jpeg)
Després del Nàstic, el segon club on ha jugat més temporades és el Lugo. Allà va competir tres cursos a Segona Divisió entre la 2018/2019 a la 2021/2022. Després del seu pas per Galícia, Varo va jugar al Linense mitja temporada. Redacció
El Calafell i el Reus Deportiu, preparats per tornar a una competida OK Lliga
Els calafellencs s’estrenen demà al camp del Sant Just, un dels ascendits, mentre que els reusencs comencen dilluns contra el Barça
Arnau Montreal Quesada El Reus Deportiu i el CP Calafell tornen a la rutina aquest cap de setmana per començar el seu camí a l’OK Lliga. Els dos equips van aprofitar el mercat d’estiu per reforçar la plantilla amb nous jugadors i, a més, van arribar a la final a quatre de la Lliga Catala na i les semifinals de la Super copa d’Espanya el darrer cap de setmana. Després d’aquests dos torneigs, enceten una OK Lliga que es planteja com una de les més competides de les darreres temporades.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/4df7caf29c0e16d81d635c65129e6859.jpeg)
El Reus Deportiu es va quedar a un pas de la final de la Super lliga després de caure per 5 3 contra el Liceo. El tècnic roig i negre, Jordi Garcia, es va mostrar
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/d791d2a221ac6a6ddd904ffe0937a29f.jpeg)
PÀDEL
«trist i decebut» per no haver arribat a la final del primer títol de lliga, però va destacar que «així acaba de començar, la lliga comença ara i és il·lusionant. La derrota a la Supercopa ens ha de servir per créixer». Els reusencs arrenquen la temporada di lluns contra el Barça, tot un inici d’extrema dificultat, però que no sembla impossible. L’equip blaugrana, va ser el campió de la Superlliga, però ha demostrat que és capaç de sagnar després perdre a la Lliga Catalana contra el Noia. D’aquesta manera, l’OK Lliga es presenta enguany amb més competència. El Barça i el Deportivo Liceo continuaran sent els favorits de la categoria, però el Noia Frei
El Campionat de Catalunya Absolut de Pàdel arriba al Golf Costa Daurada
El torneig serà del 15 al 22 d’octubre
Redacció
El Campionat de Catalunya Absolut de Pàdel arribarà, per primera vegada, a Tarragona del 15 al 22 d’octubre a les instal· lacions del Golf Costa Daurada. Aquesta és la trentena edició d’un torneig que està conside
rat d’altíssim nivell. Per això comptarà amb la presència dels millors jugadors del rànquing absolut català. D’aquesta mane ra, des de l’organització preve uen que atraurà l’interès de més d’un miler de persones, que no es perdran els emocionants par
xenet apunta a unir se al Reus Deportiu a ser un candidat a en trar entre els quatre primers. A aquesta lluita, se suma el Lleida i també el CP Calafell. Els calafellencs, entrenats per Ferran López, comencen la tem porada demà contra el Sant Just, un equip que acaba d’ascendir a la categoria. Aquest estiu, els verds van perdre el seu referent a l’atac, Martí Casas, que va mu dar se a Reus. Per substituir lo, van fitxar experiència amb Jepi Selva i Uri Vives, a l’atac, i jo ventut i ambició amb Carles Do mènech i Joan Pascual. Després d’unes temporades en ascens, els calafellencs volen acabar de consolidar se a la part alta de la taula enguany.
tits i les finals, que es disputaran a les set pistes panoràmiques del club. El Golf Costa Daura da serà la seu principal on es disputaran les diferents rondes classificatòries de les tres pri meres categories i la fase final del Campionat de totes les cate gories a partir dels quarts de fi nal. L’Apolo Club Esportiu, per la seva banda, donarà suport a l’esdeveniment com a seu co principal, acollint les primeres fases de les categories inferiors. Les semifinals i finals del Cam pionat de Catalunya es podran seguir en directe al canal de la Federació Catalana de Pàdel a YouTube i Esport3.
El CB Valls, preparat per enlairar-se a la lliga EBA contra el CB Quart
Els vallencs van completar la Lliga Catalana amb una triple victòria que els ha classificat a la final a vuit
Arnau Montreal Quesada
El CB Valls de Víctor Neila està més que preparat per encetar amb ambició la seva temporada a la lliga EBA. Els de la capital de l’Alt Camp comencen el curs a domicili contra el CB Quart, un dels nous rivals del grup. De fet, només el CB Igualada i el Sese van coincidir l’any passat amb els vallencs.
Els de Víctor Neila van anar per feina aquest mercat d’es tiu i van completar una plan tilla contrastada a la categoria. Óscar Ngomo, Gonzalo Baltà i Sisco Moreno, entre d’altres, van aterrar al Joana Ballart a fi nals d’agost per començar els entrenaments i han tingut una adaptació exprés. Les peces van començar a funcionar ben aviat a la Lliga Catalana. Segons Víctor Neila, «l’experiència i el talent dels nous reforços s’han adaptat ràpidament al nostre estil de joc. Ha sigut un avantatge i, la veritat, no esperaven un rendiment tant immediat, però la seva implica ció en el seu dia a dia ho ha posat fàcil».
El CB Valls es va classificar a la final a vuit després de superar la fase de grups amb tres victò ries consecutives. «L’equip ha fet mèrits suficients per assolir aquesta fita. Aquests tres partits ens han servit per posar nos al punt que volem. Hem tingut un ritme de joc molt alt i molt d’en cert. Hem treballat a consciència
FUTBOL
i el resultat ha sigut guanyar dos dels tres partits per més de deu punts. Aquesta és la línia que vo lem seguir», destacava Neila. Els vallencs només van patir en la seva visita al camp de l’Igualada, però, amb tot, van trobar el camí per emportar se el duel: «Vam haver de saber patir. No estàvem gens encertats en els tirs, però vam saber treure l’experiència i la tranquil·litat per poder capgi rar el partit, aquest és el camí», deia el tècnic tarragoní.
En el pas per la Lliga Catalana, els vallencs han mostrat registres
El Reus FC Reddis vol estrenar-se a domicili contra el Peralada
Els de Carrasco juguen diumenge a les 17 h.
Redacció
El Reus FC Reddis de Marc Carrasco volen traslladar les bones sensacions en el joc de l’estadi Municipal al partit del diumenge contra el Peralada. Els roig i negres van sumar la segona victòria de la tempora da el darrer diumenge contra la Montañesa. El lateral Nico Díaz, va marcar un doblet i, d’aquesta manera, ha aconseguit anotar un gol cada any des que el Reus FC Reddis jugava a Segona Ca talana. Davant la seva afició, els roig i negres s’han mostrat com un equip sòlid i contundent a les dues àrees. Ara, la tasca pendent de Marc Carrasco és traslladar
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/83cbfd5f0c2dfc2c8fa1887c93081d96.jpeg)
La Pobla de Mafumet
el primer derbi de l’any contra la Rapitenca
Els de Baines arriben amb bones sensacions
d’un equip compacte i versàtil, amb molts jugadors capaços de posar se l’equip a l’esquena. En aquests tres partits han desta cat Gonzalo Baltà, amb 17 i 13 punts en les victòries contra el Granollers i l’Igualada i Marcus Vinicius, amb 17 punts contra el Castelldefels.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/1d7898dcb1d0f99a980dd06aed7ed870.jpeg)
El CB Valls té arguments per ser ambiciós aquesta tempora da, però Neila es mostra cautelós respecte l’adaptació contra els nous equips d’aquesta tempora da: «Caldrà veure el rendiment del grup durant les primeres
jornades. Hi ha molts equips que s’han renovat completament, això ens obligarà a estar més concentrats. Nosaltres ens cen trarem a estar al més alt nivell possible». En el seu grup, el CB Valls s’enfrontarà a rivals pode rosos com el del Joventut i també a equips que han descendit de LEB Plata, com el CB Mollet. A més, enguany suma més quilò metres en els desplaçaments a terres gironines.
L’estrena del Valls de Víctor Neila és diumenge a les 18.15 ho res contra el CB Quart.
Redacció La Pobla de Mafumet d’Adolfo Baines juga aquest diumenge el primer derbi de l’any contra la Rapitenca. El filial grana arriba amb bones sensacions al partit després de sumar la primera victòria de la temporada contra l’AE Prat. El fitxatge Marcel Cés pedes i Dani Garcia van ser els golejadors d’un partit en el qual el filial grana va destacar per les transicions ofensives. D’al tra banda, la Rapitenca no està tenint el millor inici de curs. Després de tres jornades, els ra pitencs només coneixen la der rota. L’última va ser a casa con
MARXA
tra el Peralada per 0 2. Amb tot, els ebrencs arriben reforçats. Els de Juan Carlos Ríos han in corporat l’extrem australià Gian Méndez i el davanter Hicham Benamar que, si no hi ha cap sorpresa, debutaran contra la Pobla de Mafumet. L’últim en frontament entre els dos equips va acabar amb empat a dos i l’expectació va ser màxima a la graderia. Enguany, apunta que el filial del Nàstic haurà de suar tinta per emportar se els tres punts. Aquest és el primer dels derbis perquè, pròximament la Pobla s’enfrontarà contra el Reus FC Reddis.
Valls arrenca la temporada de marxa nòrdica amb sortides a Alió i Querol
La primera consta de 8 quilòmetres
aquesta imatge a domicili. El darrer desplaçament, contra el Vilafranca, va acabar amb der rota per la mínima. Diumenge es presenta un nou partit difícil contra un Peralada que la darre ra temporada va acabar jugant el play off d’ascens. El tècnic roig i negre, Marc Carrasco, destaca va que «el punt positiu és que les condicions del camp del Perala da són molt semblants a les del nostre estadi, així que, a nivell de preparació, podem establir un joc molt similar al que fem a casa». D’altra banda, Carrasco assenyalava que «el Peralada és un equip poderós pel seu joc as sociatiu i, tot i l’inici de curs amb
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/8242e191a3a57a2b56d11e350428092c.jpeg)
només una victòria, serà un rival poderós que lluitarà per estar a la part alta de la classificació».
D’altra banda, el Municipal de Reus es troba en procés de ressembrar la gespa, això ha
obligat al club roig i negre de manar jugar el duel contra la Pobla de Mafumet del 8 d’octu bre al municipi tarragoní, però, finalment, l’encontre s’ajornarà a una nova data.
El pròxim 14 d’octubre, el Pa tronat Municipal d’Esports iniciarà una nova temporada de marxa nòrdica amb la ses sió d’iniciació i la sortida pro gramada a Alió. En concret, la sessió tècnica d’iniciació tindrà lloc a la pista d’atletisme Marta Galimany del Fornàs a les 9.00 h. que servirà per ensenyar les nocions bàsiques d’aquest es port, com la posició corporal, el treball de tronc i braços i la presa i coordinació dels bas tons. Després de la sessió, s’ha organitzat una sortida d’ini ciació Valls Alió Valls, en un recorregut d’11 quilòmetres i
2 hores i mitja de durada, una ruta molt planera i ideal per a la iniciació. La primera sortida està prevista pel diumenge 15 d’octubre al poble abandonat de Fontscaldetes. Aquesta sor tida és una ruta circular de poc menys de 8 quilòmetres, amb una durada aproximada de 2 hores i 30 minuts i de dificultat baixa. La temporada acabarà el 25 de novembre a Querol amb una ruta circular de 10 quilò metres i aproximadament 3 ho res i mitja de durada. El trajecte començarà al poble de Querol i passarà per l’avenc del Benet, el Casó del Benet, el gorg Negre i la font de la Tous.
encara
CATALUNYA-ESPANYA-MÓN
ERC i Junts investiran Sánchez si es compromet a celebrar el referèndum
Agències
ERC i Junts per Catalunya van trobar ahir un consens sobre l’autodeterminació a última hora. Després d’haver demanat una pròrroga de mitja hora a la Mesa del Parlament per a acabar de negociar, els dos grups van pactar i registrar ahir una trans acció que reclama als partits ca talans a Madrid no donar suport a una investidura d’un govern espanyol «que no es comprome ti a treballar per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum». Per altra banda, els dos partits i la CUP van acordar una altra proposta de resolució on es defensa la llei d’amnistia, que es demana per als represa liats «per motius polítics». Tots dos textos seran aprovats per la cambra avui, en el marc del debat de política general.
Mentrestant, PSC i PSOE res ponien ja ahir a l’acord tot asse gurant que rebutgen la proposta d’ERC i Junts per a la investidura perquè «aprofundeix en la rup tura i la discòrdia».
La resolució sobre l’autode terminació pactada entre ERC i Junts «manifesta que la resolució del conflicte polític entre Catalu nya i l’Estat espanyol passa per la via política i democràtica». És per això que sostenen que «el mandat que va sortir del refe rèndum del Primer d’Octubre de 2017 podrà ser substituït per
POLÍTICA
Junts
Els textos acordats per l’independentisme seran aprovats avui, en el debat de política general
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/71cc46783f86f30445bcaa4fcf75a002.jpeg)
un nou referèndum acordat amb l’Estat». En aquest sentit, s’insta el Govern «a fer totes les accions
La CUP s’ha desmarcat de l’acord entre ERC i JuntsxCat per l’autodeterminació
oportunes per fer ho realitat» i també consensuen «no donar suport a una investidura» de cap
El TEDH rebutja el primer recurs de Puigdemont pel cas del seu escó a l’Eurocambra
El tribunal considera que la possible vulneració de drets «ja s’ha reparat»
ACN
El Tribunal Europeu de Drets
Humans va rebutjar el primer recurs de l’expresident Carles Puigdemont pel cas del seu escó al Parlament Europeu. El tri bunal amb seu a Estrasburg va inadmetre el passat 7 de juliol la demanda de l’expresident i de l’exconseller Toni Comín contra Espanya per la negativa de la Junta Electoral Central a inclou re’ls en la llista d’eurodiputats que ha de trametre a l’Eurocam bra. El TEDH ha considerat que la possible vulneració dels seus drets polítics «ja s’ha reparat», ja que el Tribunal Constituci
onal espanyol va reconèixer Puigdemont i Comín com a eu rodiputats. «El demandant ja ha obtingut el reconeixement de qualsevol presumpta vulneració i l’apropiada reparació a nivell domèstic i, per tant, ja no pot al·legar ser víctima d’una vulne ració de la convenció o dels pro tocols», va comunicar el jutge Peeter Roosma a l’expresident i eurodiputat de Junts al juliol. És el primer cas de Puigdemont que ha arribat a Estrasburg i no ha passat el primer filtre. Fonts de la defensa expressen «satis facció interna» tot i la inadmis sió a Estrasburg perquè, segons
diuen, el TC sí que va reconèixer que tenien la condició d’eurodi putats. De totes maneres, l’equip jurídic de Puigdemont i Comín va anar igualment al TDEH per possible vulneració de drets humans, que ara es dona per reparada. Després de la procla mació oficial dels electes a les eleccions europees del 2019, la Junta Electoral Central havia de notificar al Parlament Europeu la llista dels eurodiputats esco llits. Tanmateix, no hi va inclou re Puigdemont ni Comín per què no van jurar la Constitució a Madrid. Tot i la sentència del TJUE a finals del 2019 i el poste
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/e73e99ad5227f408a344ff50feecbd9d.jpeg)
president espanyol que no es comprometi a treballar per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum. La CUP s’ha desmarcat de l’acord d’ERC i Junts per l’auto determinació. Els anticapitalis tes no s’han sumat a la transac ció i s’abstindran en la votació
d’avui. El diputat Xavier Pellicer va advertir ahir que les negoci acions amb l’Estat per a la cele bració d’un referèndum d’inde pendència «seran absolutament fallides». Pel que fa a l’amnistia, que sí que ha sumat la CUP a la transacció, el text defensa la «ne cessitat» d’una llei d’amnistia
que inclogui «totes les persones represaliades per motius polítics en aquesta causa i en defensa de drets i llibertats en el context de conflicte social i polític amb l’Estat espanyol». Fonts d’ERC i la CUP sostenen que això en deixa fora altres casos com el de Laura Borràs. La resolució transaccionada insta el Govern i les institucions catalanes a «su mar se a l’esforç col·lectiu per a l’aprovació d’aquesta llei i a fer un seguiment proactiu de la seva aplicació de forma immediata». Situen el punt de partida en la proposició que ja van registrar els partits independentistes al Congrés, que va ser inadmesa a tràmit per la Mesa el 2021.
La resposta del PSOE
PSC i PSOE han rebutjat en un comunicat conjunt la proposta d’ERC i Junts per Catalunya per a la investidura perquè «aprofun deix en la ruptura i la discòrdia». Al comunicat no es fa esment explícit a l’acord entre els inde pendentistes, però s’aposta pel diàleg per «superar la divisió i no per aprofundir en la ruptura i la discòrdia que tanta tensió va generar de forma estèril a Ca talunya i a la resta d’Espanya». «Per aquest camí no hi ha avenç possible», afirma el text. L’es crit continua assegurant que «el camí és el de la convivència i la cohesió, l’enteniment i el progrés econòmics i social de Catalunya i de la resta d’Espanya, sempre dins la Constitució». El comuni cat recorda que en les darreres eleccions estatals, la societat catalana ha «apostat de manera àmplia per un govern progres sista que continuï la senda del diàleg, acords i concòrdia inicia da fa quatre anys, i no per mirar el pitjor passat sinó per seguir construir junts un futur millor».
L’expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont.
rior reconeixement per part del Parlament Europeu de la seva condició com a eurodiputats, la JEC no ha notificat una nova llista que els inclogui. Puigde
mont i Comín van denunciar la posició de la JEC fins al Tribunal Constitucional, però aquest va desestimar el recurs d’empara perquè l’Eurocambra ja els havia
reconegut sense la notificació de la JEC. Segons confirmen fonts del tribunal i de la seva defensa, actualment Puigdemont no té més casos pendents del TEDH.
SUCCESSOS
Un noi de 14 anys fereix amb un ganivet professors i alumnes a Jerez
El menor va ser ràpidament localitzat per la policia i es va posar a disposició de la Fiscalia de Menors
Redacció
Un estudiant de 14 anys va ser detingut ahir a Jerez de la Fronte ra després de ferir amb una arma blanca tres professors i un alum ne en un institut de la ciutat, se gons van informar fonts policials a EFE.
Els fets van passar a l’Institut Elena García Armada, al barri San José Obrero. L’alumne, es tudiant de la classe C de tercer d’ESO, va anar «molt enfadat» al fons de la seva classe, on hi havia la motxilla, i en va treure «gani vets», segons va relatar a EFE un company de l’institut de la classe del costat. «Després va comen çar a molestar a tothom, fins i tot a la professora, que li va ferir en un ull. Al meu amic gairebé l’agafa i a un altre amic li ha do nat a l’avantbraç. I també al meu professor de Física i Química al cap», va explicar. Aquest menor va exposar que l’agressor «no és un noi problemàtic, però està sempre sol, té un toc, jo crec que se n’ha anat el cap». El menor va ser ràpidament localitzat i tras lladat a la Comissaria de Jerez de
SUCCESSOS
la Frontera, on va estar custodiat fins a la finalització de l’atestat i es va posar a disposició de la Fiscalia de Menors, va explicar la policia. Els alumnes van estar concentrats al pati, ja que els pa
res van acudir per recollir los i portar los a casa. L’alcaldessa de Jerez, María José García Pelayo, va dir sobre el que va passar que espera que no es prenguin deci sions «en calent».
«Estem dolguts i amb les llà grimes als ulls, però cal tenir serenitat per abordar la situa ció», va assenyalar, mentre que demanava que es faci «el millor per als nens i les nenes, que no
Dos morts i un ferit greu per dos tirotejos a una casa i un hospital a Rotterdam
La policia va detenir el presumpte autor dels fets al Centre Mèdic de la Universitat Erasmus
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/25a7f68988fb9e09ec5c2f20d4afd100.jpeg)
EFE
Dues persones van morir i una va resultar greument ferida en dos tirotejos registrats ahir en un habitatge i un hospital uni versitari de la ciutat neerlandesa de Rotterdam. Els actes els hau ria perpetrat, suposadament, un home de 32 anys que va ser
POLÍTICA
detingut a l’heliport de l’hospi tal per la policia, segons les au toritats locals, que creuen que va actuar sol. En el moment de la detenció, portava una arma de foc a la butxaca i una armilla antibales. L’home tenia antece dents i una condemna per cruel tat animal. Cap a les 14.25 hores,
els cossos de seguretat van rebre informació sobre un tiroteig ocorregut en una de les aules del Centre Mèdic de la Universitat Erasmus, al sud de la ciutat, i un altre a una casa situada a uns 1,5 quilòmetres de distància. A continuació, es van encendre dos incendis en els llocs dels
Expulsat del ple de Madrid un regidor del PSOE per tocar-li la cara a Almeida
Daniel Viondi ha anunciat que deixarà l’acta d’edil després dels fets
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/7e4dfbd83eba85d024f7daaa1c3bf197.jpeg)
EFE
Daniel Viondi, regidor socialis ta a l’Ajuntament de Madrid, va ser expulsat ahir del ple després de tocar li la cara a l’alcalde de la ciutat, José Luis Martínez Almeida (PP), i després de rebre tres avisos mentre intentava parlar sense tenir la paraula. Viondi ja ha comunicat al seu partit que deixarà l’acta com a
regidor. Els fets van ocórrer ahir, després que el president del ple de l’Ajuntament de Madrid, Borja Fanjul, demanés al socia lista que abandonés l’hemicicle durant el debat d’una iniciativa per canviar de nom l’antic canò drom de Carabanchel, en honor a la futbolista Jennifer Hermoso. Quan Viondi va baixar del faris tol en completar la seva segona
intervenció, es va apropar a Al meida i li va tocar la cara amb el palmell de la mà, gest que l’al calde de la capital li va retreure. El líder del PSOE a Madrid, Juan Lobato, va anunciar que havien demanat a Viondi que entregu és l’acta. A través de les xarxes, Viondi va disculpar se pública ment i va assegurar que ho havia intentat fer, també, en privat.
són conscients del que han vis cut perquè són molt petits, però sí els pares».
García Pelayo va fer «un re coneixement» a la directora del centre i a tot l’equip directiu i va destacar «l’extraordinària tasca» que fan no només des del punt de vista educatiu, ja que també van actuar amb «un alt nivell de diligència» per protegir l’alum nat. Per la seva part, la ministra d’Educació en funcions, Pilar Alegría, va assenyalar que esta va des de primera hora del matí en contacte amb les autoritats de l’institut i va traslladar el seu suport als docents i alumnes del centre al seu compte de la xarxa social X, abans Twitter.
Reclamen psicòlegs
Els sindicats ANPE, majoritari al sector de l’ensenyament, i la confederació sindical STEs, van sol·licitar ahir més psicòlegs, infermeres i orientadors als cen tres educatius per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat, espe cialment, a la seva salut mental. ANPE, sindicat independent del professorat de l’ensenyament públic, va urgir a l’aprovació d’una Llei de Reconeixement d’Autoritat del Professorat i a destinar més recursos humans i materials per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat, com per desenvolupar un servei eficaç d’infermeria escolar que vetlli per la salut mental de l’alumnat.
Les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Ca talunya (AFFAC) rebutja l’am pliació del val per material escolar a la secundària perquè «no serveix per pagar les quo tes per material i les sortides a l’escola pública». «És un xec només de consum», va denun ciar la presidenta de l’associ ació, Belén Tascón. L’entitat demana que el Govern aboni la partida destinada a la me sura als centres educatius per tal que aquests redueixin les quotes, o bé que el xec es pu gui bescanviar als centres i no es limiti només als comerços. D’altra banda, l’associació va denunciar que Educació «pro mou la fuga d’alumnat a la pri vada» per la manca d’oferta de places públiques del sistema. Segons estimen, aquest curs han faltat 776 grups a l’Infan til 3 i 14 a 1r d’ESO per garantir que tot l’alumnat pugui optar a una plaça pública. A més, segons van apuntar, l’Organit zació de Consumidors i Usu aris (OCU) estima que l’inici del curs 2023 2024 «ha estat el més car de la història», amb una despesa de mitjana de 530 euros per alumne. Redacció
fets, que podrien haver estat provocats per l’autor dels trets. Tal com va detallar la policia, els difunts són una dona de 39 anys, que va ser disparada a casa junt amb la seva filla, de 14 anys, que està greument ferida, i un home de 46 anys, abatut mentre im partia classe al centre mèdic. Els
equips de seguretat van registrar l’hospital universitari, que va ser evacuat, i van instar la ciutada nia a evitar anar hi. L’incendi es va poder controlar i es va proce dir a oferir assistència psicolò gica a les persones que hi eren presents. La policia va engegar una «meticulosa» investigació i va interrogar el sospitós qui, segons van apuntar les autori tats, estava cooperant amb la investigació i qui compareixerà avui davant d’un magistrat. El ministre en funcions de Sani tat, Ernst Kuipers, va manifestar que estava seguint la situació de molt a prop i expressà la seva «empatia» amb les víctimes.
Adif descarta que la incidència de l’R2 Sud a Gavà del maig fos causada per un llamp
L’informe d’Adif sobre la inci dència de Gavà, que va deixar el servei de la línia de tren R2 Sud greument alterada al maig, descarta que la causa fos un llamp i ho atribueix al trencament d’un fil de la catenària i al fet que uns vàn dals fessin malbé el sistema de terra que havia de protegir les instal·lacions. En concret, el fil de contacte de la catenària va tocar un senyal metàl·lic i va provocar una sobrecàrrega elèctrica que va arribar a afec tar el quadre d’enclavament, perquè les preses de terra que l’havien de protegir estaven danyades per un robatori, se gons l’ens gestor. Inicialment, des del Ministeri de Trans ports es va apuntar que la cau sa de la incidència podia ser un llamp. El trencament del fil de la catenària va ser causat per l’absència d’una peça. Adif assegura que no pot precisar per què faltava, però que po dria ser per la vibració del pas dels trens, per causes meteo rològiques o per problemes en el seu muntatge. L’absència de la peça va generar un sobrees calfament que va anar causant una degradació. ACN
L’AFFAC rebutja el val escolar a secundària perquè no serveix per pagar el material
GENT
FELICITACIONS
OBITUARI
Mor Michael Gambon, l’actor que encarna Dumbledore a ‘Harry Potter’
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/990b2bd3f286786a99054570861c2ded.jpeg)
L’intèrpret, que ha mort als 82 anys, va acceptar incorporar-se a la saga del mag com a substitut de Richard Harris, que havia mort l’any 2002
CEDIDA
Feliz santo Biel te queremos muchísimo mi amor de parte de tu familia Mama Raúl y los Yayos.
Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/548a9fff45b6a7ebcfff3dbc5f1c56a8.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/7edafac3874554e4ba7923dae4cffcd3.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/a6b837fef0ae39381c0870039155dafa.jpeg)
Redacció
¡¡Per molts anys, campió!!
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/8b8c62e1e87246311fc6b7039ea64706.jpeg)
Feliz día Nucasmur. Te quere mos mucho amiga tarragoni na. Gracias por estar allí <3
L’actor irlandès Michael Gam bon, conegut pel seu paper d’Albus Dumbledore en la saga Harry Potter, va morir ahir als 82 anys, per pneumònia. Nascut a Dublín l’any 1940, Gambon es va fer un nom com a deixeble de Laurence Olivier en el Royal Na tional Theatre, convertint se en un dels intèrprets de teatre clàs sic més importants del Regne Unit. El seu debut cinematogrà fic va tenir lloc en la versió d’Otelo protagonitzada pel seu mentor l’any 1965. Tot i el gran prestigi de l’actor, bona part de la seva acti vitat davant de la càmera durant els 60 i els 70 va ser en sèries de televisió i teatre filmat, rebutjant fins i tot una oferta per a inter pretar a James Bond després que George Lazenby abandonés la franquícia. El seu paper en la sè rie El detective cantante, amarga paròdia del noir signada pel gui
onista Dennis Potter, ha quedat com un dels millors treballs de la seva carrera. Gambon va su mar molts més títols en panta lla gran, alguns aclamats com a clàssics del cinema d’autor (El cocinero, el ladrón, su mujer y su amante, Peter Greenaway, 1988) i altres amb menys fortuna, com
Mary Reilly (la versió de la histò ria del doctor Jeckyll rodada per Stephen Frears amb Julia Roberts i John Malkovich).
Després de la memorable Gosford Park (Robert Altman, 2001), Gambon va acceptar incorpo rar se a la saga de Harry Potter com a substitut de Richard Har ris, qui havia mort l’any 2002. D’aquesta manera, l’actor va in terpretar al director del col·legi Hogwarts en sis films, comen çant amb Harry Potter i el presoner d’Azkaban (2004) i conclo ent amb l’últim títol del serial, Harry Potter i les relíquies de la Mort-Part II (2011). Alguns dels seus treballs posteriors van ser la sèrie La corona vacía, basada en obres de Shakespeare, i Kings man: El círculo de oro (2017).
Guanyador de quatre premis BAFTA, Gambon es va casar als 22 anys amb la matemàtica Anne Miller. Deixa tres fills.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/0ab9a4fbb93da239d3c4442384c21fcb.jpeg)
DEFUNCIONS
Tarragona
Miquel Fornos Mullot. Ha mort a 78 anys . El seu funeral serà avui a les 17.30 h. a la par ròquia de Sant Pau.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/3064b50b0ecd7fe427b58ec21c847ed3.jpeg)
Francisco Inglés Sorolla. Ha mort a 88 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori de Tarragona.
Antonio Frances Ximenis. Ha mort a 80 anys. El seu fu neral serà avui a les 11 h. a la parròquia de la Trinitat.
Juan Francisco Morcillo. Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. a la par ròquia de Sant Pere i Sant Pau. Pere Magí Goma Colet. Ha mort a 83 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h. a la parrò quia de Sant Pere i Sant Pau.
Reus
Pilar Rodríguez Fernández. Ha mort a 77 anys. El seu fu neral serà avui a les 9 h. a Crist Rei.
Salvador Llamas Bernabeu. Ha mort a 53 anys. El seu fu neral serà avui a les 17 h. a la Puríssima Sang.
Joan Pentinat Cedó. Ha mort a 81 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. a Sant Francesc.
Francisco Franco Arroyo. Ha mort a 61 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h. al Tanatori.
diarimés 29/09/2023
EDITORIAL
ERC i Junts posen contra les cordes el PSOE amb una demanda de
màxims
Els independentistes han redoblat la seva aposta en les exigències per investir Pedro Sánchez president en el cas, més que probable per no dir segur, que Alberto Núñez Feijóo no aconsegueixi su mar els suports definitius avui. ERC i Junts s’han posat d’acord en, almenys, una cosa: garantir el camí per tornar a anar a les urnes amb un referèndum. Ambdós partits van pactar ahir una propos ta de resolució al Parlament a favor de condicionar la investidura de Sánchez a un compromís de «treballar per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum». En un comunicat conjunt en resposta a aquest assumpte, el PSOE i el PSC reiteren la voluntat d’«apostar pel diàleg com l’única manera de garantir el progrés i la convivència a Catalunya». L’escrit continua assegu rant que «el camí és el de la convivència i la cohesió, l’enteniment i el progrés econòmics i social de Catalunya i de la resta d’Espa nya, sempre dins la Constitució». Els independentistes han posat contra les cordes els socialistes a les portes d’un nou aniversari del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. La seva petició és una demanda de màxims que el PSOE ja ha rebutjat i l’escenari d’una repetició electoral és més real que mai, a hores d’ara.
+ CONFIDENCIAL
Viatjar en cotxe i moto alhoraHi ha molts conductors que no poden decidir se entre agafar el cotxe i la moto i, d’altres han aconseguit la combinació perfecta. El compte de Twitter @SocialDrive_es ha enxampat el conduc tor d’un descapotable Audi per la Bisbal del Penedès duent la seva scooter al maleter.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/5a6ddb7b6c0cc9e0cdeed3c190de22df.jpeg)
TRIBUNA
Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.
En política no tot s’hi val
MARIA ROIG ALSINA
Portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
Aquesta setmana s’han fet les rodes de prem sa per avaluar els primers cent dies del go vern de l’alcalde Viñuales, els primers cent dies de gràcia. Evidentment, tothom en parla segons el prisma des d’on es mira, però per molt que es miri del dret o del revés, hi ha co ses que parlen per si mateixes, i si una cosa no podem permetre, és tractar als ciutadans d’ignorants. No, en política no tot s’hi val.
Hi va haver dos temes centrals en campa nya i que encara arrosseguem, i no precisa ment amb lleugeresa, perquè pesen, perquè són d’aquells que fan poc favor a la política. Traurem cada vegada que calgui la lamen table situació viscuda en un dels últims plens del govern de Pau Ricomà, dos grups de persones van entrar a la sala de plens, i tots dos van actuar d’una manera totalment intolerable. Per una banda, teníem un grup conegut per tots que no volia el projecte de la Residencial, un grup que amb un discurs feixista i racista que s’encarava amb el govern d’aquell moment sense vergonya, amb ame naces i insults. El més greu de tot plegat era que en aquell moment l’alcaldable pel PSC,
CARTA DOMINICAL
Rubén Viñuales, els hi va comprar el discurs, amb missatges de veu inclosos prometent que aquest projecte no es duria a terme. El projecte de la Residencial és i ha estat sem pre un alberg familiar. Les frases que vam escoltar aquells dies van ser d’un nivell ètic reprovable, i el PSC va participar en aquest joc. Ara, durant aquests primers cent dies, ve iem com l’actual alcalde somriu dient que el projecte es farà realitat. No, en política no tot s’hi val. Un últim grup era el dels treballadors i representants sindicals de la brossa. Els tre balladors es van retirar, però un representant sindical, ara ja conegut per a tothom, es va quedar, es va quedar després del vot de qua litat de l’alcalde Ricomà referent al contracte de la brossa. Allà dempeus aquest «senyor» va cridar «esto no quedarà así». Un ple és un lloc on hi ha els representants que el poble ha escollit, i allà, en un lloc seriós i de respecte, aquest crit ens va arribar a tots els que hi érem presents. Ningú va defensar l’alcalde ni ningú va reprovar el fet, ans al contrari, veiem com l’actual alcalde s’hi fotografia amb un somriure als llavis. Fins aleshores el partit socialista havia votat sempre en contra del nou contracte, entorpint el desbloqueig d’un contracte viciat i que tenia més de vint anys. Durant aquests cent dies, s’ha fet una operació de maquillatge canviant quatre co ses, mantenint l’estructura de costos, que és l’esquelet de tot plegat, i s’ha presentat com un contracte nou, fet que és rotundament fals. Un contracte que els tècnics de la casa
van trigar uns dos anys en redactar, és impos sible que ara en redactessin un de nou amb dos mesos. Si penséssim en tot el passat fins aquell moment i si penséssim en una lluita de partits, hauríem votat diferent, però vam vo tar sí perquè ens devem a la ciutat i a res més. Però no, en política no tot s’hi val. Però l’acció zero duta a terme pel nou govern va ser reti rar l’Ajuntament de Tarragona com a acusa ció del cas Inipro a cop de decret, un decret que per ara no s’ha fet efectiu. Però, quines són les presses per fer, abans que res, aquest gest? I més venint d’un alcalde que quan por tava la jaqueta taronja de Ciutadans deia que «s’està demostrant que l’escàndol d’Inipro va més enllà d’una mala praxi política i ad ministrativa». No, en política no tot s’hi val. Per tant, la valoració dels cent primers dies se’ns fa feixuga, no només per accions que se’ns van prometre els tres primers mesos i no s’han complert, o per accions que veiem aturades o apropiades, i algunes sí que reco neixem fetes, el que també ens preocupa és el creuament d’aquestes línies que van més enllà de tecnicismes que podríem discutir fins i tot per arribar a construir. Aquest no és un article que vulgui ser victimista, nosal tres continuem fent la feina que ens toca, per descomptat, i mirem endavant i sempre amb la mirada posada en benefici de Tarragona, com ja hem demostrat. Ara bé, no siguem in genus, aquests cent dies ens han servit també per veure qui som i per reafirmar qui són. I no, en política no tot hauria de valdre.
La dolça trampa de la decadència
JOAN PLANELLAS Arquebisbe de Tarragona
Director General: Marc Just
Directora de publicitat: Contxi Joan
Director de l’àrea digital: Carles Magrané
Edita: Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/097c6ee16c0f8e3cb9a0f4eccb711eac.jpeg)
Redacció: Arnau Montreal, Sergi
Peralta, John Bugarin, Cristina
Cuadrat, Oriol Castro i Helena Viñas.
Especials: Anna Ferran.
Tancament: Jordi Ribellas.
Fotografia: Gerard Martí.
Edició de publicitat: Juan Padilla.
Distribució: Marta López.
Administració: Núria Clos.
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/775328b6438edfc520868e3642700849.jpeg)
Benvolgudes i benvolguts, ens trobem en un clima de decadència generalitzada que s’amaga sota la falsa idea de progrés i ben estar. No és la primera vegada que la història humana viu un procés semblant. Per adonar nos en, només cal llegir La Ciutat de Déu de sant Agustí o el Decameró de Giovanni Boccaccio, per posar dos exemples diversos. En aquest estat de les coses, l’experiència humana posa de manifest, amb més evidèn cia, una de les característiques de la nostra societat: trobar encant a tota situació i a tot moment, i fer ho per no haver de plante jar se críticament el futur ni apuntar se a cap canvi. Així, acabem trobant nos arreu amb l’existència de la «dolça trampa de la deca dència», exercida per multituds de persones que es passegen per carrers i places o que ha
CARTES
biten les nostres cases, manifestant un perfil d’absoluta normalitat i esdevenint portadors d’aquest «esperit de l’època» (Zeitgeist). En conseqüència, en la majoria de converses, rarament hi ha cap al·lusió a obres clàssiques de la literatura, a cap tema que mostri una certa inquietud o que encari el sentit mateix de la vida, a cap pel·lícula que desperti un cert interès, a cap obra musical destacable i menys a cap postulat social, filosòfic o exis tencial. Es limita tot a llibres de «disseny», pel·lícules de moda, sèries precuinades o te mes banals. Poden tenir estudis universitaris i cobrar sous superiors a la mitjana, però l’ob jectiu més destacat de la seva vida sol ser una diversió sens fi, per tal de privar se de pensar en el que realment són en la vida i ignorant el «mal infinit» –com afirmava Blaise Pascal–que mai no se’n té prou. És l’efecte de l’aigua salada, que com més se’n beu més set es té, recordat per Arthur Schopenhauer. En un altre nivell de coses, alts càrrecs de les finan ces i de la política han vist incrementat el seu poder adquisitiu gràcies a una tergiversació de les lleis de l’economia en benefici propi, ignorant que l’economia tenia –i hauria de continuar tenint– com a objectiu el reparti
ment equitatiu de la riquesa. La llista podria continuar...
L’única «religió» que avui sembla captar l’atenció és l’ecologisme i el canvi climàtic. S’ignora, potser deliberadament, que el de sastre ecològic actual té la seva arrel en un desastre humanitari molt més radical. Es tracta de la inhumanitat de molts dels nos tres contemporanis, tal com ho mostra de manera excel·lent la pel·lícula Interstellar de Chistopher Nolan (2014): la salvació del pla neta no depèn de la nova religió de la natu ralesa –l’ecologisme–, sinó que depèn del fet que la nostra espècie sàpiga retornar a la idea de l’ésser humà com a únic ésser que és un fi en si mateix i mai un mitjà per a cap altra cosa. Ja ho afirmava Emmanuel Kant i ens ho ha recordat el papa Francesc a l’encíclica Laudato si. Naturalment, en tota època histò rica decadent, no sols hi ha decadència. Tam bé hi ha altra gent que té inquietuds i es preo cupa pel bé dels altres i no sols per satisfer els desitjos més primaris. Però això no impedeix que «l’esperit de l’època» estigui marcat pel dolç encant de la decadència, precisament perquè no ho sembla. Ben vostre.
www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes
Manel de Falla, C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de:
Fa poc vaig llegir una paradoxa que se li atri bueix al Dalai Lama. Us la transcric i us asse guro que és una cosa sobre la qual val la pena reflexionar. Diu així: «No entenc a l’home; perd la seva salut per a guanyar diners, des prés perd diners per a recuperar la seva salut i per pensar ansiosament en el futur, no gau deix el present. Pel qual no viu ni el present, ni el futur. I viu com si no hagués de morir
mai... I mor com si mai hagués viscut». Certa ment dona molt a reflexionar. Personalment i havent estat a prop de la mort dues vegades en aquests dos últims anys us puc assegurar que, de tant en tant, val la pena detenir nos a reflexionar sobre la vida que estem vivint i fer una valoració. Potser descobrireu que val la pena canviar alguns aspectes. Un dia parlava amb un pare i em deia que treballava molt perquè als seus fills no els faltés de res, però que no els podia veure molt a causa de
la feina. La reflexió va arribar al fet que potser els seus fills necessitaven més la presència del seu pare i no tantes coses materials. Pel qual val la pena buscar sempre un equilibri per a no entrar sense adonar nos en en pa radoxes vitals. Molts paranys en la vida pels quals passem sense adonar nos en. Que no ens passi el que ja va dir el poeta Jean de La Fontaine: «Sovint trobem el nostre destí pels camins que prenem per a evitar lo».
Juan Juncosa
Prop de 270 cami nadors recorreran, aquest diumenge 1 d’octubre, el terme municipal de la Selva del Camp –i d’algu na altra pobla ció limítrofa–amb motiu de la celebració de la 24a Caminada pel Massís de les Muntanyes de Prades. Aquesta xifra es corres pon amb el nombre de persones que, a dia d’avui, han respost a la convocatòria de l’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades (AAMP), que des de fa 24 anys organitza una sortida anu al per aquest espai natural.
En la caminada d’enguany s’ha previst una sortida esglao nada entre les 7 i les 8 del matí, i els participants hauran pogut escollir entre dos recorreguts, de 21 i 33 quilòmetres. El primer transcorre en direcció a l’Alei xar, i el segon cap a Vilaplana i la serra de la Mussara.
«És un recorregut molt asse quible», explica Josep Moragas, president de l’AAMP. La Selva del Camp, detallen des de l’asso ciació, és un dels pobles on s’ini cien els contraforts de les serra lades que conformen el massís de les Muntanyes de Prades. Els participants en la caminada passaran per llocs tan singulars i emblemàtics com el Pic del Puig d’en Cama o el Camí del Rec, a més de fer algunes descobertes de petits turons per on segura ment no hi han transitat mai.
SUDOKU
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/65dc101ef05846fd21aee67fd75c69ea.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/bbcfd3e814902e00f3c1c97174f65243.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/41fd6dee9e5f707f6b36c339b870ae12.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/868aba7aefb9a9bba78ba86e60b48193.jpeg)
En el trajecte, els camina dors es trobaran diversos punts d’avituallament, i quan arribin al final podran gaudir d’un me rescut dinar. La caminada és no competitiva, perquè la voluntat dels organitzadors és la desco berta del territori, a la vegada que es posa en relleu la riquesa mediambiental de les Munta nyes de Prades i la necessitat de protegir la.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/e0d24a7d637b120dd95959538ab6c639.jpeg)
Durant els últims 23 anys, l’AAMP ha dut a terme 23 cami nades amb sortida i arribada als
PROPOSTES
24 ANYS FENT CAMÍ PEL FUTUR PARC NATURAL
Els responsables de la caminada van anar a senyalitzar els camins.
23 dels 24 pobles i llogarets que conformen les Muntanyes de Prades i el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Amb la sortida d’aquest diumenge, es completa la llista.
«De cara a l’any que ve, en què celebrarem el 25è aniversari, volem muntar una caminada ja com a Parc Natural, o gairebé», explica Moragas. Les caminades de l’AAMP, de fet, van sorgir amb la voluntat de reivindicar la conversió de Muntanyes de Pra des en Parc Natural, fet que, si tot transcorre com està previst, podria ser una realitat a finals de 2024.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/31b4cb5449720c4eda6e14119fde2222.jpeg)
Per al president dels Amics de
En 24 edicions, s’hauran recorregut els 24 pobles i llogarets que conformen les Muntanyes de Prades
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/fd9b1bda5278cb04913eab1f2f153928.jpeg)
les Muntanyes de Prades, la de signació d’aquest territori com a Parc Natural comportaria uns avenços molt importants pel que fa al manteniment i la pro moció d’aquest espai. «Només cal mirar el Montsant. Els sen deristes que hi anem sovint hi veiem les diferències», remarca Moragas.
Les inscripcions per a la 24a Caminada pel Massís de les Muntanyes de Prades ja estan tancades, però el mateix dia en cara s’hi podran inscriure pre sencialment nous participants, sempre que estiguin federats.
28º
Estat del cel
El cel romandrà serè en general. Amb tot, durant les primeres hores del dia i novament a partir del vespre hi haurà núvols baixos a trams del litoral i del prelitoral, sobretot als dos extrems del sector. A més, durant les hores centrals del dia apareixeran alguns núvols d’evolució a punts de muntanya, sobretot del Pirineu i Prepirineu.
Nivell mitjà Nivell alt
Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.
Temperatura
La temperatura, tant mínima com màxima, serà semblant o lleugera ment més alta. L’ambient serà càlid durant les hores centrals del dia amb valors que podran fregar els 34 ºC a punts de l’interior.
![](https://assets.isu.pub/document-structure/230928212559-b8b624e7dcd5e460331fdfd8d0cc2d17/v1/76f488e35ea29c9ef3b2ea1255eebe1b.jpeg)