Dimarts 17 d'octubre de 2023

Dimarts,17 d’octubre de 2023 núm. 4.900 www.diarimes.com

CAMP

Cambrils apujarà l’IBI un 9,5% i l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, un 1% El govern local aprovarà al ple d’avui les ordenandes fiscals de 2024 i justifica els increments com a alternativa a reduir serveis. P8

El futur de la bonificació per instal·lar plaques solars queda en mans del PP i Junts TARRAGONA El govern planteja aprovar la seva derogació per sumar ingressos, mesura que rebutgen Vox i ERC i té el vistiplau d’ECP. P2 GERARD MARTÍ

El carril bici de la carretera de Misericòrdia obrirà a principis d’any REUS El tram entre Blancafort i Aigüesverds s’enllestirà aquest mes. P6

CAMP

AJ. CALAFELL

Els bombers van haver de treure aigua de baixos i pàrquings.

La pluja deixa 115 l/m² a Calafell i baixos i vehicles inundats durant la nit El telèfon d’emergències va rebre 67 avisos des d’aquesta població, on la majoria d’incidents es van concentrar al nucli de Segur de Calafell. P9 TARRAGONA

GERARD MARTÍ

Els impulsors de la iniciativa durant la presentació, ahir.

El comerç de Tarragona s’alia per conscienciar en la lluita contra el càncer de mama Diversos il·lustradors han decorat els aparadors per promoure la recaptació de fons per finançar la investigació d’aquesta malaltia. P5

2

diarimés 17/10/2023

TARRAGONA

POLÍTICA

La derogació de la bonificació per les plaques solars depèn de Junts i el PP El govern vol portar al ple de divendres la mesura, avalada per En Comú Podem i rebutjada per Esquerra Republicana i Vox John Bugarin

El grup municipal del Partit Po· pular i el de Junts per Catalunya tenen en les seves mans l’apro· vació de la derogació de les boni· ficacions del 50% a l’Impost de Béns Immobles (IBI) per la instal· lació de plaques solars. El govern vol portar al ple del divendres aquesta mesura, que és una de les propostes de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, per aconseguir els 14 milions d’euros que li falten a l’Ajuntament per no caure «en fallida». En Comú Podem s’hi ha mostrat a favor, tot i que reclama més inversió en l’impuls de les comunitats ener· gètiques, mentre que Esquerra Republicana i Vox s’han posicio· nat en contra.

Tant Junts com PP han volgut esperar-se a la comissió de se· guiment de Beneficis Fiscals que se celebra avui, on coneixeran de primera mà la proposta de l’exe· cutiu socialista, abans de posi· cionar-se. «Després de veure el document amb les xifres i conèi· xer quant s’espera treure d’això, ho valorarem», apuntava ahir la portaveu popular, Maria Mercè Martorell, qui també demana als socialistes que aclareixin quin camí estan seguint respecte a la lluita contra el canvi climàtic.

En aquest sentit, l’edil remarca· va que aquesta mesura no aniria encaminada cap a l’impuls de les energies renovables que es mar·

ca des de la Unió Europea.

Qui tampoc ha determinat encara el seu vot és Jordi Sendra, portaveu de Junts per Catalunya.

De la mateixa manera que el PP, els sobiranistes volen estudiar al detall la proposta de Viñuales abans de prendre una decisió. El conseller afirma que és positiu incentivar el consum d’energies renovables i, de fet, veuria amb bons ulls «augmentar la bonifi· cació». Tot i això, reconeix que «les finances municipals no es· tan per a alegries i que els diners són necessaris». En cas que es tiri endavant aquesta mesura, Sen· dra demana que es compensi, per una altra banda, «minimit· zant al màxim la pujada de l’IBI».

Cal recordar que Viñuales propo· sa apujar-lo un 20%, mentre que el portaveu de Junts està disposat a incrementar-lo un 15%.

De moment, el govern només comptaria amb els dos vots a favor d’En Comú Podem. El seu portaveu, Jordi Collado, apunta que sempre han estat en contra de la bonificació que es vol po· sar a debat, ja que és una mesu· ra que «està pensada per a pisos unifamiliars i no per a edificis plurifamiliars». L’edil apunta que la instal·lació de plaques solars ja és prou rendible i que no cal aquest plus econòmic: «En cinc anys amortitzen la inversió». Tot i que li sembla bé la proposta, Collado critica que no hi ha una

ACN

sura, s’ha posicionat en contra d’eliminar-la. «Considerem que és un pas enrere en el foment de les energies renovables i la sos· tenibilitat. No es poden eliminar aquest tipus de mesures sense posar-ne cap més sobre la taula, cal una alternativa», apunta la portaveu del partit, Maria Roig. «És imprescindible continuar impulsant accions que ens facin avançar en la lluita contra el can· vi climàtic, com feia ERC quan governava», afegeix.

Qui també ha rebutjat la pro· posta és Vox. «L’escalada de preus de l’electricitat ha portat moltes famílies a instal·lar un sistema de consum fotovoltaic que ha suposat un gran esforç», indica el portaveu, Javier Gómez.

Comissions informatives Perquè sigui possible aprovar la derogació de les bonificacions per la instal·lació de plaques so· lars, els grups municipals hauran

La bonificació fiscal va entrar en vigor el 2021, quan Esquerra va impulsar la mesura

d’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar. En aquell mo· ment, es va fixar que la bonifica· ció seria del 50% durant els cinc períodes impositius següents a la data de reconeixement fiscal.

Com no podia ser d’altra mane· ra, Esquerra Republicana, que va ser qui va impulsar aquesta me·

de votar abans, en una comissió informativa d’Hisenda que es preveu que se celebri el dia an· terior, si la proposta es debat en la sessió ordinària del divendres.

En aquesta, també es votarà si es porta al ple la proposta de Viñua· les de bonificar un 90% l’IBI als clubs esportius professionals o semiprofessionals amb 40 anys d’antiguitat o més. Tot apunta que ambdues mesures arribaran al plenari, però no tenen garanti· da l’aprovació. Respecte als avan· tatges fiscals per les plaques so· lars, amb l’aval d’ECP i el rebuig d’ERC i Vox, seran Junts i el PP els que tindran l’última paraula.

L’executiu assegura que el centre estarà llest abans que finalitzi el mandat, però no concreta quan serà una realitat. Tot i això, els anticapitalistes expressen que el preu de la matrícula de l’Eu· ses «no és assumible» per una part important de la població i creuen que la cessió «no aturaria que molts estudiants continu· essin triant ciutats com Lleida», on s’imparteixen aquests tipus d’estudis a la universitat pública.

La formació anticapitalista creu que la proposta «recorda molt el projecte de gestió privada» de Santa Gadea de l’Anella Medi· terrània i afirmen que Tarrago·

na «no es pot permetre que es vulguin regalar aquestes instal· lacions pagades amb diners pú· blics a una explotació privada».

La CUP aposta perquè el centre sigui «un centre de dinamització social i cultural 100% públic, tal com reclama la població tarra· gonina des de fa molts anys». A més, assenyalen que l’aposta del govern pel nou projecte «no fa més que evidenciar la manca de projecte de futur per l’espai del PSC». Per tot, els cupaires cre· uen que «es comença a obrir la veda» perquè la Tabacalera «es converteixi en un Frankenstein de negocis privats».

La bonificació s’aplica durant els 5 períodes impositius següents a la data de reconeixement fiscal.

planificació municipal de millora energètica. Els comuns reclamen que hi hagi més inversió per a la promoció de les comunitats energètiques i recalquen la ne· cessitat de crear l’Empresa Mixta Energètica de Tarragona.

El portaveu d’ECP assegura que ja van mostrar el rebuig a

aquesta exempció mentre go· vernaven ERC, Junts per Tar· ragona i la CUP. I és que va ser durant l’anterior mandat quan l’Ajuntament va aprovar, en ple, la modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de l’IBI que permet bonificar aquells pro· pietaris que instal·lin sistemes

URBANISME

La CUP critica que la Tabacalera albergui estudis de CAFE: «Hauria de ser públic» Els cupaires creuen que el centre es pot arribar a convertir en un «Frankenstein de negocis privats» Redacció

La CUP de Tarragona ha mani· festat el seu rebuig al projecte perquè el magatzem 5 de la Ta· bacalera albergi estudis de grau de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) de la uni· versitat Euses, avançat pel Diari Més. L’Ajuntament de la ciutat

ja ha iniciat els treballs interns per dur a terme l’arrendament de l’espai i el govern municipal es mostra optimista per lligar l’operació. En canvi, els cupai· res consideren que amb aquesta proposta «no s’està donant res· posta a les veritables necessitats de la ciutat en matèria universi·

tària». El partit polític critica el PSC per «donar ales a què aterri a la ciutat la privatització dels estudis universitaris». Durant aquestes setmanes, el govern municipal està valorant quina és la inversió necessària per re· habilitar el magatzem i també està acabant de determinar el

període de concessió i el cànon a pagar per part del centre uni· versitari. Berni Álvarez, conse· ller d’Esports, va exposar que el nou centre és una necessitat antiga de la ciutat, perquè molts estudiants tarragonins acaba· ven marxant a altres ciutats del territori, com Lleida o Amposta.

Truca al 977 21 11 54 publicitat@mestarragona.com

TARRAGONA

17/10/2023 diarimés

3

MOBILITAT

El govern executa el canvi de la zona taronja a verda enmig de queixes veïnals

ACN

Un grup de veïns del barri del Port es manifesta en contra de la mesura, que forma part del paquet anunciat per Viñuales per sumar més ingressos S. Jiménez

Era una de les mesures que l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va posar damunt la taula el passat 4 d’octubre per augmentar els ingressos de l’Ajuntament i evitar-ne la falli· da econòmica, i aquesta setmana començarà a implementar-se enmig de les queixes d’alguns veïns. L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona va anunciar, ahir, l’inici de la «inter· venció tècnica d’adequació dels carrers del Mar, Lleó, Reial, Va· por, Castaños, Castellarnau, Mi· sericòrdia i Rebolledo, per ubicar una nova zona verda regulada d’estacionament de vehicles per a residents».

D’aquesta manera, les places que fins ara eren de zona taronja –on es paga un euro per aparcar durant tot el dia–, passaran a ser de zona verda, per la qual es paga una tarifa mínima de 0,30 cèn·

tims, 1,15 euros l’hora i 4 euros per quatre hores. Els residents, però, comptaran amb la mateixa tarifa reduïda diària de la qual gaudeixen amb la zona taronja.

D’altra banda, a partir de demà, el repintat a zona verda s’esten· drà al centenar de places de zona taronja del carrer d’Enric d’Ossó, el qual estava inclós al conjunt de mesures que el govern local va anunciar i que, en aquest cas, ha aprovat via decret municipal.

Mentrestant, ahir, una dese· na de veïns del barri del Port de Tarragona es van manifestar per protestar per la transformació de les places d’aparcament. La pre· sidenta de l’Associació de Veïns del Barri del Port, Mari Carme Puig, va criticar que la prime· ra mesura del nou consistori a la zona hagi estat «per recaptar més», va apuntar que perjudica· rà comerciants i va lamentar la «degradació total» del barri en

els darrers anys, especialment en matèria de neteja i seguretat.

Queixes també a Llevant Aquest no és l’únic foc veïnal que s’ha encés les mesures anunci· ades per Viñuales. Des de la Fe· deració d’Associacions de Veïns de Llevant ja s’ha alçat la veu en contra de les mateixes, especial· ment per l’augment de l’IBI, però també per la possible conversió a zona blava de les zones d’apar· cament blanques de la zona de l’Arrabassada i de les platges; una mesura, que, per cert, també es podria aprovar sense el suport de la resta de grups municipals, és a dir, via decret.

Per la seva banda, la consellera de Mobilitat i presidenta de l’Em· presa Municipal de Transports (EMT) i Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT), Sonia Orts, ha destacat que «l’actuació es duu a terme en benefici del veï·

Un reduït grup de veïns va sortir al carrer ahir per protestar pel canvi en les places regulades.

El canvi a zona blava d’aparcament de les places de Llevant podria fer-se via decret

Demà començarà la reconversió de les 100 places del carrer d’Enric d’Ossó a zona verda

nat i del teixit comercial del barri del Port i del carrer Enric d’Os· só». Afegia que «la zona taronja actual no afavoreix la rotació i provoca que el veïnat i els comer· ciants tinguin més dificultats a

l’hora d’aparcar». «Duem a ter· me aquesta actuació amb l’ob· jectiu d’afavorir la rotació dels vehicles, i facilitar l’aparcament.

Està encaminada a la millora de la mobilitat que beneficia al veï·

nat del barri del Port, amb unes 200 places, del carrer Enric d’Os· só, amb quasi 100 places, i el seu teixit comercial», finalitzava la consellera.

D’altra banda, aquesta setma· na també s’executaran actuaci· ons als carrers de Covadonga i Josep Roig, incrementant 60 no· ves places d’aparcament de zona verda al voltant de l’antiga presó de Tarragona.

SALUT

L’Hospital Joan XXIII incorpora dos nous quiròfans per fer mil cirurgies més l’any

INSTITUT CATALÀ DE SALUT

Les dues sales d’operacions s’ubiquen a l’edifici C i el centre arriba a un total de 20 quiròfans Redacció

L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ha incorpo· rat dos nous quiròfans ubicats al bloc quirúrgic de la planta bai· xa de l’edifici C. Les dues sales d’operacions permetran dur a terme entre 15 i 20 cirurgies més a la setmana, el que suposarà un

total de 1.000 operacions més d’aquest tipus a l’any. Les sales han iniciat l’activitat aquest mes i estan dotades de la tecnologia més moderna i preparada per qualsevol mena d’intervenció de complexitat. Amb aquesta ampliació del bloc quirúrgic, l’hospital suma, en total, 20

sales d’operacions. Les obres també han suposat l’adequació de la sala de recuperació dels pacients, amb més capacitat, i la renovació tecnològica de l’àrea.

Aquesta incorporació s’emmar· ca en el procés de millora del bloc d’operacions que s’està du· ent a terme al centre mèdic. Un

exemple és també el sistema de reenginyeria de l’hospital que permet optimitzar el procés as· sistencial a la part quirúrgica, de manera que es pot visualitzar de forma integral tota l’activitat que s’hi duu a terme. Així, millora la qualitat i la seguretat de les in· tervencions.

Imatge d’una intervenció quirúrgica a l’Hospital Joan XXIII.

4

diarimés 17/10/2023

TARRAGONA

JUDICIAL

Arxiven definitivament les diligències penals per l’aparcament Jaume I

CRISTINA AGUILAR

L’Ajuntament continua lluitant perquè la causa civil arribi a bon port i pugui rescabalar part de la despesa que ha suposat aquest projecte fallit John Bugarin

La causa penal que investigava presumptes irregularitats en la construcció de l’aparcament Jaume I arriba a la seva fi. L’Au· diència Provincial de Tarragona ha desestimat el recurs d’apel· lació interposat per l’Ajuntament contra una primera resolució del Jutjat d’Instrucció número 3, que va arxivar provisional les diligèn· cies penals. En aquella resolució, es considerava que «en el mate· rial fàctic practicat, el Jutjat va afirmar que els fets objecte d’en· judiciament no són enquadrats en cap tipus penal i que la pràcti· ca de les diligències sol·licitades són innecessàries».

La sentència de l’Audiència Provincial ratifica que les dili· gències practicades durant els 15 anys d’instrucció són més que suficients per decidir la continu· ïtat o no del procés, i que la de· cisió del Jutjat d’Instrucció, valo·

rant tota la informació, ha sigut la d’arxivar el procediment, decisió que comparteix la Sala de l’Audi· ència Provincial. Els sentiments d’«impotència» i «indignació» han inundat l’Ajuntament de Tarragona després de conèixer l’arxivament definitiu de la cau· sa penal. La portaveu del govern municipal, Sandra Ramos va expressar la seva «frustració» pel sobreseïment d’un cas que va iniciar-se el juliol de 2009, quan l’Ajuntament va notificar a la fiscalia l’informe elaborat per la comissió creada per concre· tar possibles responsabilitats de gestió i econòmiques que es po· guessin derivar de la construcció de l’aparcament Jaume I. «Tot i que respectem les de· cisions judicials i sabem que el marc jurídic no permet la im· putació per decisions polítiques preses, ens sentim frustrats i indignats», indicava Ramos. La

portaveu apuntava que, durant els darrers 15 anys, el consistori ha lluitat per «esclarir les res· ponsabilitats del que potser ha estat el cas de perjudici més im· portant per a l’Ajuntament». En aquest sentit, apuntava que hi ha proves documentals «més que clares», però que dos dels princi· pals responsables de l’obra com són el llavors gerent de l’empresa Aparcaments Municipals de Tar· ragona i el gerent de l’empresa constructora, Sistemas Alem, són morts.

La causa civil continua en peu S’ha esgotat la via penal, però encara queda obert un altre pro· cés judicial. I és que el Jutjat de Primera Instància número 15 de Madrid continua investigant la demanda civil interposada per l’empresa Aparcaments Munici· pals de Tarragona contra les fi· nanceres del material que es tro·

Imatge d’arxiu de l’interior de l’aparcament de Jaume I, en una visita l’any 2016.

Ramos: «Respectem les decisions judicials, però ens sentim frustrats i indignats» ba a l’interior del pàrquing Jaume I. Aquesta causa mira de deter· minar si es van produir dobles pagaments per la ferralla que hi ha a l’interior d’un equipament que «havia de costar tres milions

d’euros» i ha acabat suposant «una despesa de 30 milions». La consellera explicava que, amb aquesta causa civil, busquen «un rescabalament econòmic per a l’Ajuntament». La portaveu del govern reconeix, però, que no· més podrien recuperar l’import gastat per a l’estructura metàl· lica i que els diners que es van destinar a l’obra per fer el forat «estan perduts».

D’altra banda, Ramos asse· gurava que l’espai «mai servirà de pàrquing i, molt menys, intel· ligent». De moment, el consistori no ha plantejat cap projecte per a aquest equipament, ja que està inutilitzable. Per ara, l’Ajunta· ment de Tarragona està esperant a l’autorització que els permeti buidar l’aparcament Jaume I de tota la ferralla, un cop es constati que «no suposa cap perjudici».

TARRAGONA

17/10/2023 diarimés

5

SOCIETAT

Detenen un home per apunyalar-ne un altre en un bar a la zona de la plaça Corsini Els Mossos d’Esquadra van detenir un home per apunya· lar presumptament un altre individu al centre de Tarrago· na. Els fets van passar aquest dissabte dins d’un bar situat a la zona de la plaça Corsini i del carrer Reding, a conseqüència d’una baralla per un intent de robatori. Segons van confir· mar a l’ACN fonts policials, el presumpte autor va clavar un element tallant a la víctima, una arma blanca o un objecte punxant, per la qual cosa el van arrestar per un delicte de robatori amb violència en grau de temptativa i lesions. Els agents de la unitat dels ARRO van fer-li un torniquet al fe· rit per aturar-li l’hemorràgia i, posteriorment, els serveis d’emergència el van traslladar cap a l’hospital. Redacció

Tamarit Beach Resort, finalista en la quarta edició de la Gala de Campings de España Tamarit Beach Resort ha es· tat seleccionat finalista en la categoria Millor càmping de platja en la quarta edició de la Gala Campings de España.

Aquest esdeveniment és una cita de prestigi que reconeix i celebra l’excel·lència del sec· tor dels càmpings del conjunt de l’Estat. Si bé s’acaben de fer públics els establiments seleccionats, la gala d’entrega dels reconeixements es durà a terme el pròxim 16 de novem· bre a Madrid. Des de Tamarit Beach Resort, asseguren que «aquesta nominació és una prova del nostre compromís així com de la satisfacció dels nostres visitants». I afegeixen: «volem agrair als nostres hos· tes i al nostre increïble equip per fer que Tamarit Beach Re· sort sigui un lloc especial».

Els aparadors dels comerços se sumen a la lluita contra el càncer de mama

GERARD MARTÍ

Il·lustradors han transformat els expositors de les tendes per recaptar fons per la investigació Oriol Castro

Els aparadors dels comerços de Tarragona llueixen un nou estil per impulsar la lluita contra el càncer de mama. Il·lustradors de la ciutat han creat dissenys amb temàtiques oncològiques per promoure la recaptació de fons per subvencionar la investigació de la malaltia.

«Cada establiment ha apa· drinat un il·lustrador», va expli· car Raquel Pizarro, presidenta de l’associació de comerciants Via T. Concretament, un total de nou tendes s’han sumat a la iniciativa, que durarà fins el dia 22 d’octubre. «La recaptació econòmica anirà íntegrament a finançar projectes de recerca sobre el càncer de mama», va dir Pizarro. El projecte s’emmarca en la setmana que commemora la lluita contra aquesta malaltia,

que celebra el dia internacional el 19 d’octubre. «És una lluita diària, no només d’aquests dies de campanya», va recordar Pi· zarro. «Aquests aparadors són la veu de molts malalts i de les seves famílies», va expressar Federic Adan, president de la Junta Provincial de Tarragona de l’Associació contra el càncer. Un exemple és l’expositor del Lloro de la Negrita, que s’ha omplert d’il·lustracions de pits de dona.

«Hem volgut representar la di· versitat dels cossos femenins i hem fet un recull de diferents tipus de pits», van explicar Fran· cesca i Blai, il·lustradors de l’es· tudi Cactusoup. «Hi ha pits que han patit intervencions mèdi· ques o estètiques, altres que alle· ten o són més vells», van indicar.

Les il·lustracions s’acompanyen amb un número on es poden

LLENGUA

El CNL organitza una partida d’Scrabble gegant en català Aquest divendres, de 17.30 a 19.30 h., s’organitzarà una par· tida d’Scrabble gegant al Mer· cat Central. La iniciativa anirà a càrrec del Centre de Normalit· zació Lingüística de Tarragona (CNL), en el marc de la campa· nya Català de proximitat. El joc vol fer valdre el lèxic tarragoní de l’alimentació i fomentar l’ús del català al mercat. A part, des de dissabte fins dilluns, la plaça Verdaguer acollirà El pòdcast de la Queta, una acció itine·

rant que impulsa el Govern de Catalunya per conscienciar la ciutadania sobre la utilitat del català. Es tracta d’una cabina de ràdio mòbil en la qual poden participar tots els ciutadans de Catalunya, amb la voluntat d’acabar fent el pòdcast més gran que s’hagi enregistrat mai.

A més, el 30 d’octubre els alum· nes de català del curs Elemental 1 del CNL participaran en unes pràctiques lingüístiques al Mer· cat Central. Redacció

Imatge de l’aparador del Lloro de la Negrita amb motius oncològics per ajudar a recaptar fons.

«L’única forma de poder erradicar aquesta malaltia és saber per què es causa i com curar-la» destinar les donacions econò· miques fent un bizzum. «L’única forma de poder erradicar aquesta malaltia és saber per què es cau· sa i conèixer com curar-la», va afirmar Adan. Dotze il·lustradors

de la ciutat han participat en el projecte de forma desinteressa· da. «És una oportunitat magní· fica per aportar el nostre granet de sorra a la causa», va dir Adrià Ramírez, portaveu de l’Associa· ció d’Il·lustradors de Tarragona.

«Hem treballat amb moltes ga· nes perquè el rosa sigui més que un color», va explicar Ramírez.

Pizarro es va mostrar satisfeta si «la nostra aportació econòmica

val la pena perquè la investiga· ció tingui uns minuts de més».

«Hem de donar les gràcies en nom de milers de malalts, que veuen com la societat impulsa accions per ajudar-los en la llui· ta», va asseverar Adan. El presi· dent va definir la campanya com «un recordatori de la realitat dels malalts, que afecta tant les do· nes com els homes». «No han de caure en l’oblit», va dir.

6

diarimés 17/10/2023

REUS

MOBILITAT

Els dos primers trams del carril bici a Cambrils, llestos a principis del 2024 La Generalitat apunta que les obres entre les urbanitzacions de Blancafort i d’Aigüesverds acabaran a finals d’aquest mes Sergi Peralta Moreno

Les obres dels dos primers trams del carril bici entre Reus i Cam· brils, que transcorrerà en paral· lel a la carretera TV-3141, ja han superat l’equador del calendari d’execució. Fonts del Departa· ment de Territori de la Genera· litat de Catalunya apunten que els treballs, que van començar el passat mes de març, avancen «segons el previst» i que les dues fases inicials estaran llestes a principis del 2024.

En concret, la maquinària s’enretirarà primer del tros entre les urbanitzacions de Blancafort i d’Aigüesverds. El Govern de la Generalitat de Catalunya afir· ma que les obres d’aquest tram, d’1,8 quilòmetres de longitud, conclouran a finals de mes. De fet, avui dia, ja es pot veure un carril asfaltat segregat del tràn· sit de la calçada, la senyalització que adverteix de la proximitat d’una zona per a ciclistes, una barrera de seguretat i, fins i tot, un espai sense asfaltar que po·

GERARD MARTÍ

dria facilitar, en un futur, el pas dels vianants. Aquesta fase, que també inclou una millora de les xarxes de drenatge, es va adjudi· car per un import d’uns 1,9 mili· ons d’euros.

Una mica més tardarà la in· tervenció del tram inicial de la via per a ciclistes i vianants de la carretera de Misericòrdia, que discorre entre l’enllaç de la T-11 i la urbanització de Blancafort.

Tot i tractar-se d’un segment més curt –uns 500 metres–, el termini d’execució es va fixar en deu mesos, atesa la complexitat de l’obra, que preveu actuar per millorar l’enllumenat i el drenat·

El projecte tècnic del tercer tram ja està aprovat i s’estudia com programar-ne l’execució ge de la carretera i que ha inclòs la retirada d’un servei elèctric per part d’Endesa. El Govern cal·

El tram entre Blancafort i Aigüesverds està gairebé a punt.

cula que aquesta fase finalitzarà «durant les primeres setmanes de 2024». Cal recordar que un

carril de circulació de la TV-3141 va romandre tallat durant un mes i mig –del 18 de juliol al 30

d’agost– amb motiu dels treballs del primer tram de la via, cosa que obligava als ciutadans que volien anar a les urbanitzacions de Blancafort i d’Aigüesverds, al Club Tennis Monterols o a Cam· brils a agafar un traçat alternatiu de diversos quilòmetres de lon· gitud per arribar al seu destí.

Paral·lelament, la Generalitat de Catalunya va informar el pas· sat agost a Diari Més que ja havia aprovat el projecte tècnic de la tercera part del carril bici, que connectarà Aigüesverds amb Cambrils, de 4,4 quilòmetres i paral·lel a la carretera TV-3141.

En aquests moments, s’està ana· litzant com programar l’execució de les obres. Cal recordar que la inversió prevista és de 3 milions d’euros i que el Govern calcula dur a terme els treballs el 2024.

Segons es va apuntar en la pre· sentació del projecte, el passat febrer, el tram, que aleshores en· cara estava en fase de redacció, reservarà un espai d’1,5 metres per al pas dels vianants.

VIA PÚBLICA

MOBILITAT

L’Ajuntament continua el pla intensiu de neteja a 15 parcs més

Nova campanya de control a vehicles de mobilitat personal

Valora positivament la primera fase, completada al setembre GERARD MARTÍ

Redacció

L’Ajuntament de Reus va enge· gar ahir la segona fase del pla in· tensiu de neteja i manteniment de les zones de jocs infantils de la ciutat, després d’haver valorat positivament els resultats de la primera part, que es va aplicar durant el mes de setembre. Les accions se centraran en quinze espais, diferents de la quinzena en què es va intervenir durant la fase inicial.

El regidor de Via Pública, Da· niel Marcos, assenyala que el pla intensiu «està donant molt bons resultats i és molt ben va· lorat per la ciutadania». «Con· tinuem treballant per garantir el millor servei i qualitat del manteniment i neteja dels car· rers i places de la nostra ciutat; perquè és necessari i perquè és el que ens demana la població», afegeix. La voluntat del consis· tori és donar continuïtat al pla en el temps.

A partir d’aquesta interven· ció, la neteja i desinfecció dels espais de joc es durà a terme, com a mínim, un cop per tri· mestre, i els treballs de mante·

Es durà a terme fins el 22 d’octubre Redacció

Fotografia de treballadors de Reus Net i de les Brigades.

niment i jardineria es progra· maran segons les necessitats de cada parc. Les actuacions les porten a terme de manera coordinada les Brigades Muni· cipals i l’empresa concessionà· ria del servei de neteja viària. El pla preveu actuar en cada parc, sempre que sigui possible, en un

màxim de 48 hores. El primer dia hi actua l’empresa de neteja i el segon, les Brigades Municipal, fent les tasques de jardineria i de manteniment urgent de les instal·lacions de joc. La jornada anterior, es tanca perimetral· ment la zona informant la ciu· tadania dels motius.

La Guàrdia Urbana de Reus re· alitzarà la tercera de les seves campanyes preventives desti· nades al control de ciclistes i vehicles de mobilitat personal (VMP) fins al 22 d’octubre. Tor· na a ser una campanya d’abast territorial català coordinada pel Servei català de Trànsit.

L’objectiu de la iniciativa és conscienciar els usuaris de l’ús responsable d’aquests vehicles i les conseqüències d’incom· plir la normativa que els afec· ta. S’incidirà tant en ciclistes i persones conductores d’VMP, com en la resta de conductors que cometen infraccions contra aquestes tipologies de vehicles, com no respectar la prioritat de pas i la parada i estacionament en zones reservades per apar· car bicicletes. D’altra banda, també es pretén reduir els acci· dents, sobretot a les voreres i els espais de vianants.

Entre les infraccions que es controlaran, destaquen circular en bici o amb un VMP de nit o

en situacions amb poca visibi· litat, sense que disposi de llum; transportar un nombre de per· sones superior al de les places del vehicle; i circular per vo· reres i zones de vianants, amb l’excepció dels monopatins, patinets o aparells similars que ho facin a pas de persones.

El cos policial també realitza· rà controls d’alcoholèmia alea· toris per verificar que les perso· nes que condueixin bicicletes o VMP ho fan sense superar la taxa de 0.25 mg/l aire espirat i que no han incorporat drogues al seu organisme. En cas de do· nar positiu en algun dels dos supòsits, es podrà immobilitzar el vehicle i traslladar-lo al di· pòsit municipal. Negar-se a fer les proves també comportarà que es tramiti la corresponent denúncia i la immobilització i dipòsit del vehicle. Finalment, en les infraccions comeses per menors d’edats, els pares, tu· tors, o acollidors legals hauran de respondre solidàriament a la multa imposada.

La CUP de Reus demana a l’Ajuntament que doni suport a Palestina La CUP de Reus presentarà, aquest divendres, al plenari municipal, una proposta de declaració per a instar que els grups municipals de l’Ajunta· ment donin suport a Palestina i condemnin els crims de guer· ra d’Israel. Les cupaires consi· deren que els partits haurien de fer una crida a aturar im· mediatament els bombar· dejos d’Israel sobre la Franja de Gaza, a evitar els despla· çaments forçosos de pobla· ció i a fer arribar a la Franja, aliments, aigua i electricitat i totes les necessitats bàsiques per a la vida. A la vegada, vo· len que el govern municipal es comprometi a no donar suport ni prestar ajuda o assistència que pugui contribuir a man· tenir la situació dels territoris ocupats i insta a altres entitats i governs a fer el mateix. La situació de Gaza ha provocat que totes les branques de la CUP de Catalunya demanin als seus ajuntaments que recone· guin que l’ocupació colonial i l’apartheid són les causes es· tructurals del conflicte i que la comunitat internacional ha d’actuar i fer complir els drets humans. Redacció

L’escriptor Jaume Planas Panadès presenta ‘Síndrome de Portlligat’ La Biblioteca Central Xavier Amorós acollirà el pròxim divendres 20 d’octubre, a les 19 hores, la presentació de la tercera novel·la de l’escriptor Jaume Planas Panadès, Síndrome de Portlligat, publicada per La Banya Edicions. L’obra proposa al lector una trama propera al thriller, amb una mirada introspectiva i irònica, que barreja els mons de l’art, la literatura i el crim a través dels seus dos protagonistes. El nou llibre de l’escriptor viga· tà, que ja s’ha presentat a Vic, Torelló i Cadaqués, ara arriba a Reus en un acte on l’autor conversarà amb l’escriptora reusenca Montse Farrés i l’edi· tor Òscar Ramírez Dolcet. Una de les dèries que ha marcat les obres de Planas Panadès és la dels viatges, tal com es veu en les seves anteriors novel·les.

L’any 2005 va publicar Tirguz, una història que transporta als lectors a les terres de l’Àsia Central. La seva segona novel· la, La Falç i la Rosa, publicada l’any 2013, narra el retorn d’un antifranquista exiliat a l’Índia i el seu retrobament amb una ciutat de Barcelona que ja no és la seva. Redacció

REUS CULTURA

17/10/2023 diarimés

7

COMERÇ

AJ. DE REUS

Jofré trasllada la botiga d’homes perquè l’edifici era «un perill» El nou establiment se situa al carrer Llovera, 15, davant de l’històric immoble on ha romàs 60 anys GERARD MARTÍ

Sergi Peralta Moreno

El monument funerari finalista ‘Fosses històriques’.

El Cementiri General, triple finalista al concurs estatal de cementiris ‘Retrobaments‘ és un dels actes nominats Redacció

El Cementiri General de Reus ha estat nominat com a finalis· ta en tres categories de l’edició d’enguany al Millor Cementiri de l’Estat Espanyol. Concreta· ment, ha estat classificat en els apartats de Millor Cementiri, Millor Monument Funerari, amb l’espai Fosses Històriques, i Millor Activitat de Portes Ober· tes, amb Retrobaments.

L’equipament va rebre en l’edició de l’any passat dos guardons: un segon premi al mausoleu del General Prim, en la categoria al Millor Monu· ment Funerari, i un tercer premi (exaequo amb la ciutat de Bil·

bao) als concerts Músiques per al record, en la categoria a la Mi· llor Activitat de Portes Obertes.

Aquest concurs, convocat per la revista Adiós Cultural, reconeix i premia els millors recintes funeraris de l’estat, així com les activitats de divulgació que s’hi realitzen. La publicació destaca aspectes com l’inte· rès històric i artístic d’aquests equipaments funeraris, a més de conscienciar a la ciutadania de la seva importància com a patrimoni.

Els premis obren fins el dia 31 d’octubre un procés de votació popular a través de la pàgina web de Adiós Cultural.

El pont del Pilar ha portat una sorpresa als transeünts que han passejat pel carrer de Llovera: la històrica botiga Jofré dedicada als homes ja no es troba al seu emplaçament habitual, en l’im· moble on una placa recorda que hi nasqué el pintor Josep Tapiró, sinó just davant, al número 15, entre el Palau Bofarull i la botiga de cosmètica Druni.

El copropietari de la cadena, Joaquim Jofré, explica que l’edi· fici on estaven «està que cau i era un perill». En el passat, els Bombers ja van haver d’actuar-hi pel despreniment de part d’una marquesina. Un informe mu· nicipal de l’agost va determinar que l’immoble no reuneix «les condicions de seguretat i ha· bitabilitat suficients perquè els ocupants hi romanguin». Amb tot, Jofré subratlla que el client «no s’adonava» del mal estat en entrar a la botiga, més enllà d’al· guna gotera, per les tasques de manteniment que s’hi feien.

Tot i haver estat casa seva durant uns 60 anys, tal com re· corda Joaquim Jofré, empresa i propietat van pactar una data per desallotjar els baixos. «Vam aprofitar el dia festiu per fer el canvi i, com que no hi ha apara· dor, durant tots aquests mesos, no s’han vist les obres», detalla Jofré. L’edifici que els acollia serà sotmès a una rehabilitació integral, però la cadena del sec· tor de la moda no té intenció de

PROMOCIÓ

DIARI MÉS

Imatge de l’interior del nou local, que va obrir portes el passat divendres.

Amb el moviment, es vol aprofitar per modernitzar-se i apropar-se al públic jove tornar-hi. «Té molta història, però hem de modernitzar-nos», comenta el copropietari. Una de les principals novetats és la vo· luntat d’apropar-se a un públic jove que sentia «feredat» per l’aspecte «imponent» de l’antiga botiga i no se sentia apel·lat a en· trar-hi. «Els amics dels meus fills no entraven allí», expressa Jofré.

De fet, al nou local, el ciutadà només ha de completar uns pocs passos per trobar unes vitrines amb vambes i gènere destinat a un públic adolescent. Addicio· nalment, s’ha habilitat un petit espai perquè els clients puguin prendre un refrigeri o un cafè durant la seva visita.

La botiga es divideix en tres plantes. La primera planta acull el magatzem i les oficines; la planta baixa, el comerç pròpia· ment i la terrasseta; i la planta subterrània, els lavabos i part de magatzem, si bé, en un futur, es

podria plantejar establir-hi una sastreria. Jofré assegura que, en l’actualitat, tenen «una mica més de lloc», tot i que «de fora no ho sembla». D’altra banda, malgrat les intervencions, assegura que s’ha intentat mantenir al màxim «les parets originals del Palau Bofarull». Posa com a exemple que el rètol amb el nom de la marca està situat «cap a dintre», al llindar de la porta d’accés, sen· se ocupar directament la façana.

«Em sembla que, ara, és una bo· tiga que fa que hi entris més fàcil· ment», conclou.

CULTURA

La nova edició del festival COS torna a apostar pel talent local A banda de les actuacions programades, també es faran tallers escolars Redacció

Francina Nicolás recull la cistella de Caprabo i Diari Més La Francina Nicolás Pueyo, de Tarragona, la guanyadora de la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment, ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen a la cistella. La Francina

ha aconseguit la cistella després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web www.diarimes.com. Actualment, està en marxa un nou sorteig, el guanyador del qual es donarà a conèixer el pròxim 27 d’octubre.

El Festival Internacional de Moviment i Teatre Gestual de Reus COS 2023 té a punt la pro· gramació prevista per enguany, una cita cultural que tindrà lloc del 20 al 22 d’octubre. A banda de les actuacions programades, també es faran diferents sessi· ons escolars: per un costat, els tallers de dansa adaptada, Somniu Dansant, que van començar ahir dilluns 16 d’octubre, i per l’altre, el taller Estima’t en moviment.

Enguany, el COS ha tornat a aposar pel talent local comp· tant amb la participació de la companyia Clownic; del ballarí a Hamburg, Marc Jubete; amb els premiats dels Òrbita 2022

Guillem Sanabra i Ovidi Álva· rez, i, també, amb les Escoles de Dansa de la ciutat.

El tret de sortida a la pro· gramació el donarà, divendres vinent, l’espectacle itinerant Humortal. A continuació, la res· ta de tarda comptarà amb l’ac· tuació de dansa Buits corporals, de Laia Cucó, i amb espectacles familiars, entre els quals desta· quen Com t’estimo i Cospress.

La tarda del dissabte 21 també disposarà d’un conjunt d’obres teatrals, totes amb una temàtica en comú: la vida i els diferents camins per on porta. Entre els títols, destaca l’obra Sota el ventre de la tortuga, guanyadora en la categoria Performance dels Premis Òrbita de Dansa

Contemporània 2022. Les ac· tivitats finalitzaran la tarda del diumenge 2, que comptarà amb títols com Totes les, de Merit· xell Galbany; Hotel Flamingo, de la companyia local Clownic; i Identitario, projecte de la Co· ordinadora d’Escoles de Dansa Autoritzades de Reus.

El regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, ha volgut convidar la ciutadania a gaudir del COS, «per continuar demostrant com la nostra ciu· tat és plaça clau de les arts es· cèniques del país». Alguns dels espectacles són gratuïts però re· quereixen inscripció prèvia. La programació completa i la com· pra d’entrades es pot consultar a la pàgina web oficial del festival.

8

diarimés 17/10/2023

CAMP DE TARRAGONA

MUNICIPAL

El govern de Cambrils apujarà un 9,5% l’IBI i un 1% les quotes de l’IVTM

AJ. CAMBRILS

El govern municipal assegura que l’increment permetrà augmentar la qualitat dels serveis i impulsar inversions importants per la ciutadania Redacció

El govern de Cambrils preveu incrementar un 9,5% l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i augmentar un 1% les quotes de l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM). La proposta, que passarà avui pel Ple munici· pal, es va fer pública ahir durant la presentació de la modificació de les ordenances fiscals per l’any 2024. L’alcalde de Cam· brils, Alfredo Clúa, va explicar ahir que l’equip de govern ha decidit aplicar un augment con· tingut a l’IBI perquè l’alternativa era reduir serveis. «No deixarem cap família amb necessitats fora de cobertura i, alhora, tirarem endavant projectes necessaris per millorar la ciutat i la quali· tat de vida de la ciutadania», va afirmar l’alcalde. Pel que fa a les quotes de l’IVTM es planteja un increment per «poder mantenir els serveis i impulsar inversions,

en l’actual context inflacionista».

El regidor d’Hisenda, Aleix Rom, també va destacar que, actualment, Cambrils està en· tre els cinc municipis catalans amb menys pressió fiscal i que, després d’aquests increments, continuarà molt per sota de les ciutats de l’entorn amb una po· blació similar, que ja han anunci· at grans augments per fer front a la pujada dels preus de l’energia, els tipus d’interès o els salaris del personal públic. «Estem entre els cinc municipis catalans amb menys pressió fiscal, malgrat la fama que alguns ens han volgut atribuir», va afirmar el regidor.

Rom va explicar que les orde· nances són la font d’ingressos principal de l’Ajuntament per poder desplegar les prioritats que la ciutadania necessita amb un pressupost que, enguany, és de 48 milions d’euros i que l’any que ve serà superior per com·

pensar l’increment de preus ge· neralitzat. Amb aquest objectiu, el govern proposa incrementar els coeficients de l’IBI en 8 centè· simes (que significa un augment de les quotes d’un 9,5%) i una pujada de les quotes de l’IVTM al voltant de l’1%. D’aquesta ma· nera, amb l’IBI es recaptaran 1,6 milions d’euros més, mentre que amb l’IVTM es podrà disposar de 12.500 euros més.

D’altra banda, s’aixequen les mesures covid que encara eren vigents. Així doncs, es recupera l’import de la taxa per llicència d’obertura d’establiments, que s’havia reduït en un 20%, i es torna a aplicar la taxa d’atorga· ment de llicències d’obres me· nors (ICIO), que s’havia eliminat durant la pandèmia com a mesu· ra de reactivació de l’economia.

El regidor d’Hisenda va assegu· rar que tots aquests canvis tin· dran un benefici directe per la

L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, acompanyat d’alguns membres de l’equip de govern, ahir.

Es recupera l’import de la taxa per llicències d’obres menors i per l’obertura d’establiments ciutadania de Cambrils durant el 2024 i va avançar que un dels eixos principals del pressupost serà millorar la neteja. «Tenim un govern que ha vingut a en· dreçar, a posar ordre, a posar fi

MUNICIPAL

El grup diu que «és necessària una revisió exhaustiva i transparent» Redacció

«Un cop baix» El portaveu del grup municipal del PP, David Chatelain, descriu les propostes com «un assalt descarat a l’economia dels ciu·

tadans i un cop baix en un mo· ment en què les ferides de la crisi postpandèmia encara continu· en obertes». A més, el portaveu destaca que la documentació completa es va presentar ahir i avui passarà pel ple, «una cosa inaudita tractant-se d’un dels ex· pedients més importants que es tramiten en tot l’any, i amb major diferència el que major transcen· dència té sobre la ciutadania».

RIUDECOLS

Vox presenta un recurs contra l’adjudicació de la neteja de Salou La portaveu de Vox a l’Ajunta· ment de Salou, Ana Belén Ro· dríguez, ha presentat un recurs en què se sol·licita la «nul·litat radical» de l’adjudicació del nou contracte de la neteja i «l’adop· ció de les resolucions i mesures que corresponguin» conforme al procediment de licitació.

a les mesures provisionals i les presses per les eleccions que van caracteritzar el mig-mandat anterior, i que actuarà estratègi· cament en el benefici màxim de les persones», va concloure Rom.

En aquest sentit, Rodríguez va destacar que un dels punts més «inquietants» és que el contrac· te sorgeix «d’un informe desfa· vorable emès per l’interventor de l’ajuntament», que, segons el grup municipal, decideix apar· tar-se del procediment de licita· ció, fet que la portaveu va titllar «d’inusual i d’una extrema gra·

vetat». En aquest context, Ro· dríguez va advertir que a l’infor· me, l’interventor al·lega, entre altres qüestions, «una manca de requisits o tràmits essencials» i que la resolució «per mutu acord del contracte actual no va seguir el procediment legalment pre· vist». D’altra banda, Vox també qüestiona la manera com es va

dividir el contracte, l’estructura de costos i els criteris de valo· ració que «no coincidien amb els aprovats pel ple». Segons Rodríguez, «l’informe planteja qüestions crítiques i una sèrie de discrepàncies significatives» que, en última instància i en la seva funció fiscalitzadora, por· ten l’interventor a emetre una objecció suspensiva en la trami· tació de l’expedient. Per tot això, Vox ha presentat el recurs contra la nova adjudicació, per «la ne· cessitat d’una revisió exhaustiva i transparent que garanteixi la millor gestió possible dels resi· dus i el respecte als interessos dels ciutadans».

Els Mossos desmantellen més de 3.800 plantes de marihuana Els Mossos d’Esquadra van de· tenir tres homes d’entre 27 i 57 anys el passat 10 d’octubre per un delicte de tràfic de drogues i pertinença a grup criminal a Riudecols. Les comissaries de Falset i Cambrils van establir un dispositiu per localitzar i desmantellar una plantació ubicada en un terreny rural.

Els agents van trobar la zona on havien tallat tots els arbres per construir una plantació de marihuana de grans dimensi·

ons, distribuïda en 11 bancals, amb un total de 3.800 plantes.

A la part superior de la planta· ció van localitzar dos homes a l’interior d’una masia. Un cop identificats i escorcollats van quedar detinguts. Mentre els agents estaven efectuant les comprovacions policials, va ar· ribar un tercer home conduint un vehicle 4x4. El 13 d’octubre, el jutjat en funcions de guàrdia de Reus va decretar l’ingrés a presó dels tres homes. Redacció

FIRES

La Canonja celebrarà la primera edició de FiraBirra el 28 d’octubre Hi haurà música en directe i ‘foodtrucks’ Redacció

La Canonja celebrarà la Fira· Birra el dissabte 28 d’octubre.

Després de «l’èxit rotund» de la primera Fira del Vi durant la Festa de la Municipalitat, arriba la primera fira de la cervesa ar· tesana, que també anirà acom·

panyada de música en directe i foodtrucks. La fira obrirà portes al migdia, de les 12 a les 15.30 h, i a la tarda de les 18 h fins a la mit· janit. En aquesta primera edició, la Canonja acollirà les cerveses Boixets Beer, la Surfera Craft Beer, la Vella Caravana, la Ver·

mella de Salomó, Blaih Reusen· ca i Sister Craft Beer. La regidora de Promoció Econòmica, Lidia Muñoz, explica que «l’experièn· cia amb la Fira del Vi va ser tan positiva que ens hem animat a organitzar un esdeveniment del mateix estil per reactivar l’acti· vitat econòmica del municipi».

El funcionament serà similar al de la Fira del Vi. Els assistents podran adquirir packs de quatre consumicions, una copa i un porta copes per 12 euros. «Espe· rem tenir una bona afluència de públic, ja que l’oferta de cerve· ses artesanes, amb foodtrucks i música, són grans atractius per la gent jove», apunta Muñoz.

CAMP DE TARRAGONA Constantí adequa la rotonda d’accés al cementiri municipal quera. Aquesta rotonda d’accés al cementiri municipal ja va ser objecte d’una actuació impor· tant tot just ara fa un any, amb la instal·lació de semàfors, un nou pas de vianants, una rampa formigonada per accedir a peu al cementiri, a més de la cana· lització dels serveis. Aquests treballs tenien com a objectiu «millorar la seguretat i la con· vivència del trànsit de vehicles, així com la mobilitat dels via· nants». Redacció

MUNICIPAL

Vandellòs cedeix la piscina a ASHOFI i ESTEMAQUÍ L’Àrea d’Esports de l’Ajunta· ment de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant cedirà gratuïtament la piscina coberta a l’Associa· ció d’Afectats de Fibromiàlgia de l’Hospitalet de l’Infant (AS· HOFI) i a l’Associació ESTE· MAQUÍ, l’entitat local que té com a missió visibilitzar, sen· sibilitzar i donar veu als infants amb diferents discapacitats de l’entorn i promoure tota classe d’activitats relacionades amb l’assessorament a les famílies.

9

TEMPORAL

OBRES

La setmana passada es van co· mençar els treballs d’adequació a la rotonda d’accés al cemen· tiri municipal de Constantí.

Aquests treballs consisteixen en la substitució de la gespa na· tural de la zona enjardinada per la gespa artificial que aquest passat estiu es va extreure del camp de futbol municipal.

Aquesta és una mesura amb la qual l’Ajuntament de Constantí vol evitar el consum excessiu d’aigua en aquesta època de se·

17/10/2023 diarimés

Des del consistori afirmen que l’objectiu principal de l’acord és millorar els aspectes psico· motors i de salut física i emoci· onal d’aquests infants i adults, mitjançant l’activitat en el medi aquàtic. «Tenim un interès comú per promoure la pràctica de l’activitat física com a eina d’autonomia de la persona i per millorar la qualitat de vida de les persones», segons va as· senyalar la regidora d’Esports, Yolanda Marqués. Redacció

Calafell registra 100 litres per metre quadrat en menys de dues hores Els Bombers van atendre ahir 82 avisos per la pluja a la Regió d’Emergències de Tarragona AJ. CALAFELL

Redacció/ACN

La pluja que va caure entre diu· menge i dilluns va deixar 115,4 litres per metre quadrat a Ca· lafell, 100 dels quals van caure en menys de dues hores. A la localitat veïna de Cunit se’n van recollir 88,2. Durant les hores del temporal, concretament entre les 23 h de diumenge i les 11 h de dilluns, els bombers van rebre 82 avisos a la Regió d’Emergències de Tarragona. En poblacions com Calafell es van comptabilitzar 67 trucades i la majoria d’actuaci· ons han estat relacionades amb inundacions de baixos, vehicles atrapats, arbres o branques cai· gudes i murs que han cedit. Des de Bombers informen que cap persona ha resultat ferida.

Les precipitacions van causar un gran volum d’acumulacions d’aigua a les parts baixes d’al· guns edificis, sobretot al nucli de Segur de Calafell. S’han inun· dat també diversos carrers, tant davant de mar com damunt de la via del tren, així com locals i pàrquings soterranis. La intensa pluja també va fer caure alguns

Una casa de Calafell amb un mur esfondrat a conseqüència del temporal.

arbres i murs. A causa de la in· tensa pluja, es van acumular grans quantitats d’aigua a les vies del tren entre Sant Vicenç de Calders i Cunit. El pas de com· bois de l’R2 Sud, l’R13 i l’R14 es va

haver d’interrompre durant unes quantes hores. Un cop restablert el pas de trens, es van acumular retards de 25 minuts de mitjana fins a les set del matí. A banda, pocs minuts abans de les vuit del

matí es va produir una avaria a la catenària al Garraf que va obli· gar els combois de l’R2 Sud i els regionals a circular per via única entre Castelldefels i Vilanova i la Geltrú.

10

diarimés 17/10/2023

DIA MUNDIAL DE L’HOSTALERIA

LABORAL

CEDIDA - CAMBRILS TURISME

L’hostaleria es reivindica com a motor econòmic i social

La Guia Gourmet de Restau· rants i Hotels de la Costa Dau· rada i les Terres de l’Ebre ha arribat enguany a la 5a edició.

Aquesta publicació incorpora prop de 800 establiments, que inclouen bars, restaurants, ho· tels, cases rurals, pensions, ca· feteries i gelateries del territori.

A banda dels 4.500 exemplars impresos, la guia es pot consul· tar online al web aeht.es.

Avui se celebra el Dia de l’Hostaleria, una jornada per a posar en valor la tasca del sector A. Ferran

Des de fa vuit anys, el segon di· marts d’octubre és un dia espe· cial per al sector de l’hostaleria. I és que se celebra el Dia de l’Hos· taleria. Aquesta jornada es va impulsar amb l’objectiu de po· sar en valor la tasca que duen a terme els milers de professionals que treballen en aquest sector i a la vegada reivindicar el pes im· portantíssim que té l’hostaleria a nivell econòmic, però també social.

Som un país de bars, restau· rants, fondes, cafeteries i turis· me. L’hostaleria forma part del nostre ADN i és impossible ima· ginar-se la nostra societat sense el paper que juguen els establi· ments hostalers. Segons les xi· fres ofertes per la Confederación Empresarial de Hostelería de Es· paña, actualment el sector està

format per més de 315.000 em· preses, que ocupen a 1,7 milions de persones i que té un volum de vendes de 130.841 milions d’eu· ros, cosa que suposa un 6,4% del PIB. Si posem el focus en els res· taurants, bars, cafeteries i pubs, aquesta mena d’establiments ocupen a gairebé 1,3 milions de persones. La seva facturació és de prop de 99.000 milions d’eu· ros, aportant el 4,9% del PIB es· panyol. Xifres evidencien que, efectivament, som un país de bars i cambrers, per molt que el sector pateixi problemes per a trobar personal i el relleu genera· cional sigui difícil.

Malgrat les vicissituds, els establiments hostalers són una part indissoluble de les nostres vides. Ens llevem al matí i anem a esmorzar o a fer un cafè, en un bar o cafeteria. Si hem de ce·

TARRAGONA

Tasta l’essència marinera d’avui i sempre al restaurant L’Àncora Els restaurants, cafeteries, bars i pubs generen el 4,9% del PIB.

lebrar algun dia assenyalat, ho fem en un restaurant. Que volem trobar-nos amb amics, res millor que fer un beure en una terrassa acompanyats de bon ambient.

L’hostaleria és un pilar del nostre estil de vida. I és justament per això que avui se celebra el Dia

de l’Hostaleria, amb l’objectiu de reivindicar l’importantíssim rol d’aquest sector, tant pel que fa a les xifres econòmiques però també des d’un punt de vista més emocional. Per la vocació de servei i per totes les experiències viscudes, gràcies, hostalers!

TARRAGONA

Catalunya serà Regió Mundial de la Gastronomia l’any 2025 Catalunya serà Regió Mundial de la Gastronomia l’any 2025.

La iniciativa està impulsada per l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme (IGCAT). Aquest tí· tol té com a finalitat destacar i promoure aquelles regions que contribueixen activament en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania, reivin· dicant les diferents cultures alimentàries, l’educació per a la salut i la sostenibilitat i la innovació gastronòmica. Es tracta d’un guardó que apor· ta credibilitat a les regions, ja que és atorgat per un jurat independent i internacional d’experts format per persones de diferents àmbits de com· petència com ara el turisme, la cultura, l’hostaleria i l’agri· cultura. La distinció de Regió Mundial de la Gastronomia 2025 «ens ajudarà a posar en valor la producció alimentà· ria, la nostra cuina i la nostra destinació», afirmava el con· seller Torrent. Pel responsable d’Empresa i Treball, «el nostre llegat culinari, vinculat a la in· novació i el talent, han fet que Catalunya sigui el país del món on es menja i beu millor».

Viu un Halloween i un Nadal únics a Tamarit Beach Resort El càmping allarga temporada fins al 10 de desembre A. Ferran

Vols gaudir d’una escapada de tardor diferens, però a tocar de casa? Tamarit Beach Resort ha preparat propostes úniques des de mitjans d’octubre i fins al desembre. El càmping celebra·

rà Halloween del 20 d’octubre al 5 de novembre. Estan pre· parant sorpreses terrorífiques i activitats emocionants. La diversió està assegurada!

I després de Halloween? Les propostes continuaran. Del 10

de novembre al 3 de desem· bre, oferiran caps de setmana temàtics per a tots els gustos: familiars, esportius, etc. amb activitats per a totes les edats.

El final de la temporada arri· barà pel pont del desembre.En· guany, per primer cop, es podrà celebrar Nadal a Tamarit Beach Resort! Una ambientació espe· cial i moltes activitats ompliran d’esperit nadalenc el càmping.

I tot, combinant-ho amb un en· torn magnífic amb el Mediter· rani a tocar i una àmplia oferta d’activitats i espais de restau· ració per a gaudir al màxim de l’experiència Tamarit.

ESCAPA’T A UN LLOC MÀGIC ESCAPA’T A TAMARIT BEACH RESORT Tanquem el 10/12 Escapades de caps de setmanes

Als peus del castell de Tamarit, Tarragona “Entre els 4 resorts millors d'Europa” i bungalows i parcel·les Activitats per a tota la família

HOLIDAY LOVERS

PROPOSTA L’hostaleria de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, recollida a la Guia Gourmet

WWW.TAMARIT.COM RESORT@TAMARIT.COM

La seva extensa carta fusiona modernitat amb tradició A. Ferran

Degustar l’essència marinera a cada mos. Aquesta és la pro· posta de L’Àncora. Amb més de 50 anys i dos establiments, un al Serrallo i un al Port Es· portiu, ofereix el bo i millor de la cuina mediterrània. Ar· rossos, suquets, cassoletes i, sobretot, peix i marisc fresc.

La carta, amb un centenar de plats, fusiona tradició amb modernitat i aposta sempre pel producte de proximitat.

Ambdós restaurants comp· ten amb unes àmplies ter· rasses on gaudir d’un àpat excel·lent amb el mar a tocar.

La decoració marinera acaba d’arrodonir l’ambient, po· tenciant l’experiència 100% mediterrània que ofereixen.

Reserva taula trucant o via Whatsapp al 617 49 46 54.

ESPORTS FUTBOL GUILLEM PASANO

17/10/2023 diarimés

11

FUTBOL FUENLABRADA

El Nàstic perd la bona ratxa, però continua líder i amb tres gols en contra Els de Dani Vidal van encaixar en quatre minuts el doble de dianes que la resta de la temporada Arnau Montreal Quesada

L’autor del gol de la Pobla, Arnau Sans, amb l’esfèric.

El Reus Reddis i la Pobla reprenen la lliga amb un triomf i un empat Després d’una setmana d’atu· rada, del Reus FC Reddis i el CF Pobla de Mafumet van tornar a la competició amb una victò· ria i un empat respectivament.

Els reusencs van superar per la mínima a la FC Grama en un partit en el qual van haver de jugar més de mitja hora amb un home menys després de l’ex· pulsió d’Alberto Benito per do· ble groga. Els de Marc Carrasco van aguantar el gol inicial de Xavi Jaime a la primera meitat

i van aconseguir sumar els pri· mers tres punts a domicili. Això els situa en cinquena posició amb un partit menys. D’altra banda, la Pobla de Mafumet es va haver de conformar amb un empat a casa contra el Tona. Els pobletans van anar de menys a més i van saber igualar el gol inicial del Tona amb una gran diana d’Arnau Sans. Els grana van merèixer més, però sumen un punt que els deixa vuitens a la classificació. Redacció

BÀSQUET

Federació. Després de superar els primers 26 minuts de partit sense encaixar, els de Dani Vidal es van convertir en l’equip amb la millor ratxa d’imbatibilitat de la categoria, després de supe· rar l’anterior que ostentava el Talavera amb 610 minuts sense rebre cap gol. Durant la primera meitat, el Nàstic va concedir ben poc i els escassos tirs del Fuenla· brada acabaven topant amb els defensors o sortint desviats.

Tot això va canviar a la segona meitat. El Fuenlabrada s’havia abonat a l’èpica els darrers dos partits per sumar dues victòries consecutives. Primer va remun· tar el Deportivo en el temps de descompte i, segon, va vèncer al Sabadell amb un gol solitari també als minuts afegits. Amb el marcador en contra, els madri·

Els jugadors del Nàstic celebrant el gol de Borja Martínez.

lenys van fer un pas endavant i van empatar en un desafortunat córner. Nacho va caure a l’àrea amb un atacant i, involuntà· riament, això va provocar que l’esfèric arribés al segon pal on Fer Ruiz va poder rematar amb el peu.

Era el primer gol que rebia el Nàstic des de la segona jornada i, això, va desordenar la línia de· fensiva. Per la seva banda, des· prés de marcar el primer gol, els locals van prémer l’accelerador i, quatre minuts després, en una centrada lateral, Fer Ruiz es va marcar el segon per culminar la

remuntada. Tenint en compte el rendiment que ha demostrat el Nàstic la resta de la temporada, aquest enfonsament és impro· pi de l’equip, però Dani Vidal va assenyalar que «el futbol són emocions. Quan ens han empa· tat hauríem d’haver abaixat el ritme del partit, ara toca millorar perquè no torni a passar».

La primera derrota del conjunt grana arriba en una jornada en la qual només un dels cinc primers va sumar tres punts. Aquest diu· menge, contra la Real Sociedad B, els grana tindran l’oportunitat de tornar al camí de la victòria.

VELA

El CB Valls comença endollat a l’EBA amb tres victòries seguides El CB Valls va confirmar el dar· rer dissabte el seu gran estat de forma a la lliga EBA. Els vallencs es van moure molt ràpid durant el mercat d’estiu per incorporar peces consagrades a la catego· ria i estan aconseguint resultats immediats. Els de Neila van su· perar el CB Zaragoza per 86-91 i van sumar la tercera victòria consecutiva. Aquesta no va ser gens fàcil. Els locals van acon· seguir un parcial de 16 punts al tercer quart i, a sis minuts pel

La bona ratxa del Nàstic de Dani Vidal va arribar a la seva fi el diu· menge contra el Fuenlabrada.

Algun dia havia d’arribar i va ser a la jornada vuit. En els darrers deu anys, com a molt, la prime· ra derrota havia arribat al quart partit. Finalment, la ratxa es va aturar de sobte en qüestió de quatre minuts de desencert. Tot i la derrota, el Nàstic es manté líder gràcies a la punxada de la Ponferradina i només ha rebut tres gols en contra.

De fet, el Fuenlabrada no no· més va tallar la bona dinàmica de resultats del conjunt grana, sinó que també va aturar un rè· cord que ja era històric a Primera

final, els de Neila perdien de 14 punts. A base de treball i or· gull, els vallencs van empatar a l’últim minut gràcies a un triple de Llagostera. Besora i Marcus Vinicius van completar la re· muntada a catorze segons del final després de signar un gran partit amb 22 i 16 punts cadas· cú. El dissabte el CB Valls torna al Joana Ballart per jugar contra l’SD Espanyol amb la intenció d’allargar la bona ratxa de re· sultats un partit més. Redacció

Miguel García guanya el trofeu Port Masnou d’Ilca 4 El regatista del Club Nàutic Cambrils, Miguel García, es va proclamar campió del trofeu Port Masnou a la categoria d’Il· ca 4. El torneig es va realitzar ín· tegrament el diumenge a causa que dissabte no hi va haver-hi suficient vent per competir.

D’aquesta manera, García va ser el més ràpid de les tres proves i va pujar al més alt del podi.

El seu company d’equip, Pepe Peñaranda també va realitzar una bona competició i, final·

ment, es va quedar amb la me· dalla de bronze. El Club Nàutic Cambrils també va estar repre· sentat a la categoria femenina amb Gisel Fontana. La regatista va quedar en tercera posició de la categoria Ilca4. El trofeu Port Masnou va comptar amb un total de 88 participants de tota Catalunya. L’equip cambrilenc va estar completat per Joan Far· gas, Joan Gil, Daniel Pérez, Ro· ger Ramon, Félix Ramos i Àlvar Vila. Redacció

CEDIDA

Miguel García al més alt del podi i, a la dreta, Pepe Peñaranda.

12

diarimés 17/10/2023

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

LABORAL

Pere Aragonès aposta per un «referèndum a l’escocesa»

ACN

El president de la Generalitat aposta per iniciar el camí per aplicar el resultat de la votació ACN

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, aposta per un «referèndum a l’escocesa». És la seva conclusió després d’ha· ver llegit i estudiat l’informe del Consell Acadèmic per l’acord de claredat, que el grup d’experts li va entregar ahir. Aragonès va afegir que aposta per «iniciar el camí per implementar el resul· tat» del referèndum. El president convocarà una taula dels partits catalans per compartir la seva proposta, després de la investi· dura del candidat del PSOE a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez. El cap del Govern encarregarà un informe a l’Insti· tut d’Estudis de l’Autogovern per compartir els instruments jurí· dics de la proposta.

Així mateix, Aragonès va de· fensar que aquesta votació a

Catalunya és «possible, viable i legal», i que pot ser una «solu· ció compartida» per resoldre el conflicte amb l’Estat. A més, va insistir que aquesta votació s’ha de fer «a Catalunya», i no a tot el territori espanyol. «Un referèn· dum sobre la independència al territori afectat no és una solució estranya sinó habitual als con· flictes», va valorar Aragonès. En aquest sentit, el cap de l’executiu va insistir que, dels cinc camins plantejats pels experts, ell com a president i tot el seu Govern te· nen «clara» la via que consideren «millor i transitable» per donar resposta a «l’anhel» de la ciuta· dania: un referèndum sobre la independència, votat per la soci· etat catalana. «És la manera més clara, concloent i diàfana de co· nèixer la posició i la decisió de la ciutadania de Catalunya», va dir.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb el Consell Acadèmic per l’acord de claredat.

Aragonès convocarà una taula dels partits catalans després de la investidura del PSOE Aragonès va repetir que la consulta s’ha de fer «a l’escoce· sa», per pronunciar-se amb un sí o un no i, a partir d’aquí, «iniciar el camí cap a la implementació del resultat». La voluntat d’Ara· gonès i el seu Govern és que sigui

acordat per l’Estat, i que totes les parts n’acceptin les regles del joc.

En aquesta línia, i un cop es culmini la investidura espanyola, Aragonès convocarà una taula de partits catalans per exposar la seva proposta. El president escol· tarà les estratègies de la resta de partits i va reiterar que ell defen· sarà la seva idea de referèndum acordat. El cap de l’executiu va traslladar al grup d’experts que poden reunir-se amb els partits,

si aquests ho demanen.

El Consell Acadèmic «recoma· na» la figura del mediador inter· nacional, però no la considera «indispensable». El president del grup d’experts, Marc Sanjaume, va apuntar que el referèndum podria «perdre força política» si un dels bàndols el veu com una «eina partidista». Sanjaume va dir que el TC ha de tenir un «pa· per fonamental d’àrbitre» i no «d’obstaculitzador».

GUERRA

JUDICIAL

Bombardeig a l’encreuament de Rafah, on hi ha milers d’evacuats

Un jutjat investiga l’exdirectora del CNI per espiar Aragonès

S’espera l’entrada d’ajuda humanitària durant un alto el foc temporal EFE

EFE

L’aviació israeliana va bom· bardejar ahir l’encreuament de Rafah, que connecta la Franja de Gaza amb el Sinaí egipci, on una multitud de gazatis es va congregar davant els rumors d’una obertura del pas per a l’entrada d’ajuda humanitària. És la quarta vegada que Isra· el ataca aquest encreuament –l’únic no controlat per l’Estat jueu– des que va començar la guerra amb les milícies pales· tines de Gaza, liderades per Hamàs, el 7 d’octubre passat.

Milers de gazatíes van acudir ahir al matí a la cruïlla davant les informacions publicades per alguns mitjans que apuntaven a la seva obertura durant algunes hores per permetre la sortida a Egipte d’aquells palestins que tinguessin passaport estranger.

També s’espera l’entrada d’aju· da humanitària, durant un alto el foc temporal, però, en el tan· cament d’aquesta edició, el pas no es va obrir.

L’àrea al voltant de la ciutat de Rafah, a l’extrem sud de la Fran· ja, acull centenars de milers de

El jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona ha citat a declarar com a investigada l’exdirecto· ra del CNI Paz Esteban pel cas Pegasus d’espionatge ciber· nètic contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Segons va confirmar l’ACN, el magistrat ha citat Esteban i el mateix Aragonès, perquè ratifi· qui la denúncia, el pròxim 13 de desembre. A més, el magistrat ha demanat documentació al mateix CNI, a l’empresa israe·

liana NSO Group, fabricant del programari espia, i al Tribunal Suprem perquè confirmi si va autoritzar l’espionatge. La investigació per l’espionatge a independentistes catalans a través dels seus mòbils està dispersa en diversos jutjats, i aquest és el primer que cita com a investigat a un respon· sable del servei d’espionatge espanyol. Aragonès espera la col·laboració de les autoritats estatals amb la justícia. Redacció

SOCIETAT

Els educadors socials insten a incloure’ls als Barnahus Cases destruïdes a l’est de la ciutat de Gaza.

desplaçats interns, que van ar· ribar els últims dies després que Israel ordenés divendres l’eva· cuació de tota la població de la part nord de l’enclavament, més d’1,1 milions de persones, tot i que només se’n va desplaçar la meitat. La tensió va augmentar enormement des que Hamàs

va llençar, el 7 d’octubre passat, un atac per terra, mar i aire des de Gaza que va causar almenys 1.400 morts, la gran majoria ci· vils, i va desencadenar un dur contraatac d’Israel, que porta 10 dies bombardejant la Franja de Gaza, amb almenys 2.750 pales· tins morts i 9.700 ferits.

El Col·legi d’Educadores i Edu· cadors Socials de Catalunya (CEESC) demana al Govern que esmeni «l’error» d’excloure els professionals d’aquesta bran· ca dels nous centres d’atenció als infants i adolescents víc· times d’abusos sexuals, els anomenats Barnahus, que es desplegaran properament a Catalunya. Segons el Col·legi, aquest fet significa la rebaixa de la qualitat d’un dispositiu pioner que ha d’esdevenir la

referència en l’atenció als in· fants i adolescents víctimes d’abusos sexuals. El col·lectiu exigeix a l’executiu català que «recapaciti» i prevegi la figu· ra de l’educador social com a «experta» en l’acompanyament socioeducatiu. Recentment, el Departament de Drets Socials va anunciar que ampliarà la plantilla en 29 professionals que desenvoluparan algunes de les actuacions incloses en l’es· tratègia Barnahus. Redacció

El govern espanyol eleva les previsions de creixement del PIB al 2,4% el 2023 El govern espanyol va elevar ahir les seves previsions de creixement del PIB del 2023 fins al 2,4%, tres dècimes més que a l’anterior projecció pu· blicada a l’abril. Tanmateix, retalla les perspectives de cara al 2024 i la situa al 2%, quatre dècimes menys per l’impacte dels tipus d’interès del Banc Central Europeu i els conflictes geopolítics en des· envolupament. Segons consta al pla pressupostari enviat a Brussel·les, es manté no obs· tant l’objectiu de complir amb les metes de dèficit fins a situ· ar-les al 3% el 2024. Des del ministeri d’Assumptes Econò· mics destaquen que aquesta xifra suposa una reducció de més de set punts els darrers quatre anys. Tal com consta al pla, es contempla un escenari fiscal «inercial», és a dir, que no inclouen possibles mesures i pròrrogues de política eco· nòmica i pressupostària que poguessin aprovar-se per al 2024. Tot i això, sí que incor· pora dues mesures que s’apli· caran «en qualsevol escenari»: l’augment de les pensions amb l’IPC i la millora del sou dels empleats públics. ACN

Almenys dos morts i diversos ferits en un tiroteig prop del centre de Brussel·les Dues persones sueques van morir i diverses més van que· dar ferides després d’un tiro· teig a Brussel·les ahir al vespre, segons van confirmar fonts de la fiscalia de la capital bel· ga. En el tancament d’aques· ta edició, l’autor dels fets no va ser detingut. La premsa de Bèlgica, amb mitjans com Le Soir, apunta que els trets podrien tenir una motivació terrorista, tot i que, en el tan· cament de l’edició, no hi havia confirmació oficial d’aquest punt. Segons es pot veure en un vídeo difós a les xarxes so· cials, un home amb una arma automàtica llarga i una jaqueta fluorescent ha disparat contra diverses persones. Després del tiroteig, Bèlgica va apujar el nivell d’alerta terrorista fins al grau quatre, el màxim al país.

El primer ministre belga, Ale· xander De Croo, va mostrar el seu condol a través de la xarxa social X al seu homòleg suec, Ulf Kristersson, «després del terrible atac d’aquesta nit con· tra ciutadans suecs a Brussel· les». De Croo va afegir que «com a socis propers, la lluita contra el terrorisme és conjun· ta». ACN

GENT SOCIETAT

AJ. POBLA MAFUMET

La Pobla de Mafumet visita Montserrat Tot aprofitant la festivitat del 12 d’octubre, l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet va organitzar una excursió al santuari de la Mare de Déu de Montserrat. L’activitat, oberta a la participació de tots els habitants, va registrar 150 persones inscrites. Redacció FELICITACIONS

DEFUNCIONS

Tarragona Ignacio Pérez Losada. Ha mort a 85 anys.

Antonia Gonzalez Robles.

Ha mort a 86 anys. El seu fu· neral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.

Roser Mas Guasch. Ha mort a 94 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h a la parròquia de Sant Joan.

Servando Gutierrez Vargas.

Ha mort a 103 anys. El seu fu· neral serà avui a les 16.30 h al Tanatori.

Reus Pedro Abajo Martín. Ha mort a 69 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Esqueles al Diari Més Les teues “cangrejitas” catala· nes et desitgen un feliç aniver· sari! T’estimem molt.

Per molts anys a la petita de la casa, ets la llum que ens il·lumina el camí. T’estimem petarda.

Tel. 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

17/10/2023 diarimés

13

14

diarimés 17/10/2023

OPINIÓ

EDITORIAL

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

TRIBUNA

Sense alternatives per evitar No a la guerra l’augment de la pressió fiscal XAVIER ALLUÉ als ciutadans La majoria dels municipis que han aprovat o estan en procés de negociació per aprovar les seves ordenances fiscals estan apostant per l’augment de l’Impost de Béns Immobles. És una de les formes més directes de recaptar ingressos, els quals han d’augmentar per fer front a la despesa, que preveuen que s’incre· mentarà també a causa de la inflació. Amb més o menys mesura, la majoria dels consistoris aplicaran increments a aquesta taxa i a la del servei de neteja i recollida de residus. Tots ho fan amb el mateix raonament: l’alternativa és reduir serveis públics. Això no obstant, els arguments fiscals que els polítics argüeixen per justi· ficar aquests augments no són sempre entesos per la ciutadania i en cap cas són ben rebuts perquè aquesta acusa la inflació en tots els àmbits de la seva vida. La cascada d’increments de taxes i impostos just després de les darreres eleccions municipals con· vida a reflexionar sobre quins serien els resultats si els governs actuessin amb estratègies menys polítiques i més tecnòcrates i si la mala gestió dels dirigents no quedés impune. Si les empreses són capaces de funcionar segons projeccions fiscals, d’objectius, de vendes, i de calcular els seus riscos, què ha fet que molts ajun· taments arribin aquesta situació? + CONFIDENCIAL

Un estel per espantar els coloms El gran nombre de coloms que habita a les ciutats és un molest problema per als veïns, els quals busquen estratègies per espan· tar aquests ocells dels seus balcons i finestres. Un veí de Tarrago· na ha aplicat un mètode inèdit: ha enganxat un estel amb forma d’ocell i la fa volar penjada d’una canya de pescar.

És un eslògan conegut, quasi antic. Un desig, un crit d’advertència, d’alarma, d’atenció, de rebuig. Com tan sovint, només veus, només paraules. Algunes paraules ens enganyen: alarma vol dir a les armes.

No a la guerra. I si la guerra continua, què?

Podem condemnar als protagonistes de la guerra. Els hi podem fer veure el nostre enuig i el nostre desacord. Els podem maleir. I què?

Quan uns han arribat a la conclusió que, com va dir el clàssic teòric de la guerra, Von Clausewitz, que necessiten continuar la po· lítica mitjançant la violència, és per què els arguments en contra ja s’han esgotat. I amb això, de poc serviran les admonicions i el re· buig. Quan la guerra resulta que no és nova, que el conflicte fa temps que va, encara és menys probable que paraules i crítiques tin· guin cap efecte.

Jueus i palestins fa molt de temps que es· tan en guerra. De fet, és una guerra perma· nent, ocasionalment interrompuda per breus

Director General: Marc Just Directora de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro i Helena Viñas.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

Quan la guerra no és nova és menys probable que les paraules tinguin cap efecte Podem recordar les gestes de David, abans de ser rei, de tombar d’un cop de pedra al Go· liat, per cert, gegant filisteu, o sia palestí.

Guerres glorificades per la història i el pas del temps. Però sempre hi ha motius més ac· tuals. Quan ara uns i altres s’agafin pel coll re· presenta segles de fracassos en la possibilitat d’enteniment. Això és aprofitat per diferents

actors externs per contribuir a l’embolic en un context de violència. Just quan els saudís, que veuen que la riquesa del petroli no serà eterna, comencen relacions amb Israel, els iranians, que no són ni han sigut mai àrabs i, a sobre, són una fracció de l’Islam diferent, miren de generar una maniobra bèl·lica men· trestant fa temps per aconseguir l’armament atòmic que els defensin dels seus possibles agressors.

Per això ajuden Hamàs a defensar-se – atacant– d’Israel i cerquen una fórmula per contenir els seus problemes interns, especi· alment amb les dones. Els turcs, que ajuden Rússia, és a dir a Putin, miren d’ajudar Hez· bollah al Líban, mentre atonyinen els kurds.

Ucraïna, en guerra amb Rússia, fabrica i ven armes que els sobren a uns i altres. I per so· bre de tot, el complex militar-industrial dels Estats Units troba una altra manera de donar sortida als seus productes aportant armes i municions a Israel. No oblidem la partici· pació catalana: les bombes sobre Gaza van municionades amb explosius compostos de nitrat potàssic, la major part obtinguda de les mines de Súria per l’empresa Iberpotash, ac· tualment propietat de l’estat d’Israel.

Voleu dir que hi ha innocents?

No a la guerra i a totes les guerres, d’abans, d’ara, del futur.

EL MEU GAT I JO

Seixanta-cinc DÍDAC BERTRAN & MIXETA

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

períodes de pau.

L’origen es pot cercar en els relats bíblics, d’allò que es recompta en el que nomenem l’Antic Testament, el testimoni vell, antic. Re· collit en la Torah i de vegades discutit al Tal· mud i la tradició oral. Moisès va exhortar als jueus esclavitzats a Egipte dient que Déu, el deu dels jueus, els hi havia promès una terra: «la terra promesa», Canaan, Sembla que els hi va prendre quaranta anys, passejant-se pel Sinaí on no hi havia gairebé res, abans d’ar· ribar a Canaan. No hi ha referències sobre quina consideració havia donat Moisès, pot· ser tampoc Déu, al fet que «la terra promesa» estigués ja ocupada per algú.

«No us fa vergonya? Com sou els humans!

–exclamà Mixeta– Seixanta-cinc guerres hi ha enceses al món, seixanta-cinc!». Servidor va sentir com els seus ullets, els de la Kedi i l’únic de la Boni es clavaven en mi i, com a re· presentant de l’espècie humana, vaig enver· mellir i vaig reconèixer que tenien raó. I vaig pensar també «Sort en tinc que no em mirin els mixos que acullen a «Bigotis de Pica».

El cas és que ja fa vuit mil anys , que és quan els entesos diuen que va començar la història, vam deixar de viure en cavernes i ens vam civilitzar una mica... El cas és que -anava a dir- durant aquest temps i en aquest dissortat planeta que, entre tots ens estem carregant, no hi ha hagut un sol dia de pau; perquè sempre, en un lloc o altre, hi ha hagut humans esbatussant-se i matant-se. Ens ho hauríem de fer mirar.

«En el principi ja existia la Paraula; i la Pa· raula estava amb Déu i era Déu. Ja en el prin· cipi estava al costat de Déu. Tot va ser fet per mitjà d’ella i res es va fer sense comptar amb ella. Tot el que va ser fet era ja vida en ella, i aquesta vida era llum per a la humanitat...».

No sé si ha existit mai una manera més po· ètica i precisa de definir el paper de la paraula en la gènesi de la humanitat. No era només una eina, un mitjà de comunicació o un pont entre els éssers humans. Era Déu. Però tal ve· gada no solament era un pont i Déu, sinó una cosa totalment humana, crua, imperfecte... com un fang perquè al llarg de tota la vida es· culpíssim les nostres pròpies estampes amb els seus pisos, pous, sostres, eixos i xemene· ies. No hi ha una sola cultura humana que no atorgui a la paraula poders màgics, transfor· madors, sobrenaturals. D’una manera estra· nya i sorprenent, dins de qualsevol visió del món, per més racional que fos, la poesia sem· pre obria finestres a altres nivells de la cerca i la comprensió, elevant desitjos i mirades.

En aquest món que entre tots anem creant molesta el silenci Ara es porta el crit, el soroll. En aquest món que entre tots anem creant molesta el silenci, perquè en el silenci podem trobar-nos a nos· altres mateixos. Fent silenci podem meditar i, meditant, podem arribar a entendre les raons de l’altre. En català tenim un bonic si· nònim de «parlar»: «enraonar». Enraonar ve de «raó» i la raó sempre és oposada al soroll, al crit i a l’odi. Els humans tenim el do de la

paraula, que ens fa diferents dels animals Tots sabem el que és l’odi. És natural i in· herent a totes les persones. Cadascun de nos· altres tria la seva manera de construir la seva pròpia i difícil relació amb aquest sentiment.

Cadascun de nosaltres coneix millor que nin· gú el territori de la nostra pròpia misèria i tria què fer amb aquest. No totes les expressions de la naturalesa i de la fisiologia humana hau· rien d’exhibir-se amb orgull perquè els altres les vegin. Hauria d’haver-hi alguna mínima noció de pudor i no anar amb els sentiments i emocions desbordats exhibint-se sense gens de vergonya. No es pot, per exemple, insultar el proïsme embolcallant-se en una bandera, perquè totes, totes, són sagrades. I si un s’em· bolcalla amb ella per insultar, la insulta a ella.

Eliminant la paraula, s’anul·la la possibili· tat del diàleg. Es perd una cosa molt potent, allò que la gent religiosa anomena el sagrat i que uns altres anomenen sensibilitat. La humanitat, avui mortalment amenaçada per un sistema que ens robotitza, només pot sobreviure abordant la dramàtica realitat de la vida en aquest món des de la seva com· plexitat. A la humanitat li estan arrencant la llengua, juntament amb els somnis, valors i records. Es necessita la màgia de la paraula, la força que sigui capaç de tornar a ser llum per a la humanitat, no sols perquè els exèrcits d’emojis deixin d’enterrar la poesia, sinó per· què la paraula torni a existir i a il·luminar-nos el camí.

CARTES El preu de les avellanes de la collita 2023 Els països que cultiven l’avellaner com Turquia, Itàlia, els preus de les avellanes els fixen per quilo/closca amb un rendiment del 50% de gra.

La Llotja de Reus els preus es fixen per lliures, per comparar-los el preus d’aquí estan calculats per quilo amb

un rendiment del 50 % de gra, igual que els de Turquia. El dia 4 de setem· bre la Llotja de Reus va posar preu a les avellanes de la collita de 2023.

Quatre setmanes despres el dia 2 d’octubre van augmentar el preu entre el 2 i un 3%, l’avellana negre· ta DOP Avellana de Reus el preu va sortir a 2,68 la negreta, a 2,59 la cor· rent a 2,29, la Sant Giovanni a 2,20, i

la Tonda Giffoni a 2,33. A Turquia el president Erdogan va anuncia el mes d’agost, que la Oficina Turca de Pro· ductes Agrícoles (TMO) compraria les avellanes de la varietat Giresun a 2,84 €/quilo i la Llevant a 2,79 €/quilo. El dia 16 de setembre a diferents llotges turques el preu mig de l’avellana Gire· sun es paga a 3,99 €/quilo i la Llevant a 3,55 €/quilo. Com es pot veure hi ha

més d’un euro de diferencia per quilo, mes barates aquí com quasi sempre, em de tenir en compta que Espanya importa de Turquia entre cinc i set mil tones d’avellanes en gra anual· ment, com s’ha pot entendre això?

Josep Tombas Alcover

SERVEIS

AVUI Felicita als que es diuen: Ignasi, Rodolf i Exupèria.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Avui és un dia per a prendre riscos.

Mostra’t com ets i no t’amaguis.

La teva valentia et portarà lluny.

Tindràs una nit boja.

La paciència serà la teva millor amiga. Deixa clar qui ets en aquesta vida. Aprofita aquest temps per a reflexionar i planificar.

La comunicació serà clau avui.

Ac t ua s empr e amb protecció. La teva habilitat per a connectar amb els altres t’obrirà portes.

Avui és un dia per a cuidar de tu mateix. Pensa en tu. Dedica temps a relaxar-te. El teu benestar emocional és primordial.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

La teva creativitat brillarà. Expressa’t a través de l’art o la música. El teu talent no passarà desapercebut, i podries inspirar a uns altres.

L’o r g a n i t z a c i ó serà clau. Arribaràs lluny en el que et proposis avui. Ordena els teus assumptes i estableix metes clares.

Avui és un bon dia per a buscar l’equilibri. Confia, que tot arriba. Escolta a la teva intuïció en prendre decisions importants.

La teva determinació et portarà lluny. Tindràs una nit tranquila.

No et detinguis davant els obstacles. La teva passió t’impulsarà.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

E xplora noves oportunitats avui.

Ves amb compte amb les teves accions. Abraça el desconegut i amplia els teus horitzons.

La disciplina serà la teva aliada avui. Has de ser constant. Enfoca’t en les teves metes a llarg termini i fa passos concrets cap a elles.

És un dia per a la innovació. Confia en tu mateix. Pensa fora de la caixa i comparteix les teves idees. La teva visió pot canviar el món.

Mostra el teu amor a les persones que vulguis. Declara’t a la persona que t’agrada. Confia en els teus pressentiments i segueix el teu camí.

FARMÀCIES TARRAGONA: Peya Capellà, Marta. Avinguda Ramon i Cajal, 59.

Telèfon 977 527 586.

Marti Bartolí, Raúl. Segarra, 19.

Telèfon 977 541 489.

REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Ferrús Muntane, Margarida. Raval de Jesús, 1.

Telèfon 977 342 237.

SALOU: Oliva, Dolors - Cristià, Gil. Passeig Jaume I, 28.

Telèfon 977 350 555.

VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura. Francesc Macià, 11.

Tel. 977 390 217.

CAMBRILS: Valls, Mireia. Rambla Jaume I, 15.

Telèfon 977 369 003.

VALLS: Miquel Alonso, Angeles. Plaça del Pati, 9.

Telèfon 977 600 606.

EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente. Av. Sant Vicenç, 37.

Telèfon 977 155 964.

TELEVISIÓ LOCAL. Programació

CANAL REUS TV

TAC 12

12:00 Cercle central 12:30 Gastromòbil 13:00 180 Graus 13:30 Cercle central 14:00 Notícies migdia 14:30 Teló de fons 15:00 Notícies migdia 15:30 Cercle central 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Cercle central 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Fot-li 21:00 Notícies vespre 21:30 Fot-li 22:00 Notícies vespre 22:30 Fot-li 23:00 Notícies vespre

10:00 Fet a Mida 11:00 La tertúlia del Dorsal 12 11:30 Paisatges Encreuats 12:00 Caminant per Catalunya 12:30 Moving 13:00 Paisatges Encreuats 13:30 La tertúlia del Dorsal 12 14:00 Notícies 12 14:30 La tertúlia del Dorsal 12 15:00 Paisatges Encreuats 15:30 Moving 16:00 Notícies 12 16:30 Fet a Mida 18:30 Finet i Pel Mig 19:00 Connecta 10Comarques 19:30 180 graus 20:00 Notícies 12 20:30 Finet i Pel Mig 21:00 La Diada en 60’ 22:00 Notícies 12

Venda/Lloguer MUJER ESPAÑOLA RESPONSABLE, 51 años, BUSCA SEÑORA SOLA que me ALQUILE HABITACIÓN. Tarragona ciudad. Sólo WhatsApp 639.123.347

¡¡OPORTUNIDAD PARA INVERSORES!!

VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo.

Cocina Office con galería independiente.

Amplio balcón.

Sin ascensor.

Zona privada con parquing exterior.

PÀRQUINGS

TERÀPIES

ALQUILO PARQUING de fácil acceso. Subterráneo.

Plaça mercado Tarragona.

120€/mes. Tel. 679.339.925

Si no puedes... DEJA DE FUMAR CON HIPNOSIS. Tel: 653.346.464

PROFESSIONALS PINTOR ECONÓMICO PROFESIONAL. Tel: 667.471.534

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879 PINTOR: Alisado de paredes. Papel decorativo. ECONÓMICO. Tel: 698.269.158 Juan

PRECIO: 97.800€ Tel: 650.939.822 Mª José

1

Classificat bàsic

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

000.000.000

2 T. 000.000.000

Classificat destacat color

VENDO HUERTO con agua en la Riera de Gaià. Precio a convenir. Tel: 616.568.908

ALQUILO HUERTOS EN TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085

0,37 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

3

ALTRES

VENDO MOBLES, ELECTRODOMÈSTICS i OBJECTES DECORATIUS. Per canvi de residència. Tel: 641.672.655

0,37 € x paraula + 21% IVA

Classificat destacat

AMISTAT HOMBRE BUSCA MUJER 37 a 45 años soltera. Para amistat o relación. Tel: 690.851.035

15

TARIFES Mostra d’anuncis

CLASSIFICATS IMMOBILIÀRIA

17/10/2023 diarimés

0,60 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

4

INSTAL·LACIONS REPARACIONS Electricitat, fontaneria, calefacció.

Pressupostos sense compromís T. 000.000.000

Classificat mòdul

17 € x dia + 21% IVA

FORMA DE PAGAMENT

OFERTES 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem: T. 977 21 11 54 O PER MAIL A: marta@mestarragona.com

• Targeta de crèdit / En metàl·lic • Transferència bancària BBVA: ES 75 0182 5400 29 0201550268 Carrer Manuel de Falla, 12 baixos. 43005 Tarragona

Tel. 977 21 11 54

Horari: de dilluns a divendres:

de 9 a 14 h i de 16 a 19 h

MÉS PERSONAL MASSATGES RELAX

CONTACTES

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes!! Precios adaptables. Final feliz!! Conóceme... Tel: 692.780.087

SUSANA MADURITA. REUS. Tel: 977 32.15.68

10€. Carlos masaje. Tel: 669.235.848 CHICO para CHICO. Masaje erótico. Tel: 613.361.001 MASAJISTA PROFESIONAL en Tarragona. Elena 30a. Con final feliz!!! Tel: 667.883.400 VERÓNICA. Masaje entero camilla. Reus. Privado. Tel: 641.809.588

RUBÍ RUBIA SEXY!! Muy cariñosa. Tel: 673.648.832 CAROL De vuelta a Tarragona!! Madurita 36a.

Trato de novios. Viciosa.

Francés natural. Salidas. Tel: 643.965.578 MÓNICA. PECHUGONA ARDIENTE. 20€. Tel: 618.014.486 REUS REUS. SANDRA MADURITA. Tel: 677.754.548

REUS LINDAS CHICAS. 20€ VISA. 24 horas. Tel. 618.037.511 NICOL. DISCRETO. Reus.

Tel: 698.788.062 Tarragona. SEÑORA MADURITA. Recibo sola. María 634.690.215 MARIA. Masaje en camilla y sexo en la cama. Tel: 624.341.228 REUS. LETICIA masaje relajante...Tel: 631.893.149 SOFIA JOVEN DELGADITA. 20€. Francés sin. Tel: 658.065.024 REUS

RUSA. Reus. Privado. Tel: 604.390.44

CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

CAMILA 30a BRASILEÑA. Para hacer tus momentos inolvidables... Piso privado.

Tel: 631.437.887 REUS

CARMEN. Discreción. Tarragona. Tel. 603.254.131

ANA. Madurita perfecta!!!

Tarragona. Tel: 602.033.898

VENDRELL. ORIENTALES. Tel: 722 506 866

ANASTASIA. SALIDAS ESCORT. Alto standing. Noches estrellas.24 horas. Tel: 624.124.250

Tarragona.

MADURETA. Molt cachonda. Tel: 604.319.956

ORIENTALES SALOU. Tel: 688.076.092

Reus. TETONA RUMANA. Tel: 612.234.287

TRAVESTI ALEXIA. Rubia, cuerpazo, dotada, cariñosa, besucona, complaciente.

Tel: 642.764.053

TARRAGONA Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos 977 21 11 54

www.diarimes.com

REUS Carrer Llovera, 18. 1r. 1a. 977 32 78 43 CEDIDA

L’arquitecte, histo· riador i polític Lluís Domènech i Mun· taner (Barcelona 1849 - 1923) és conegut sobretot per ser l’ideòleg Cristina Serret del Palau de la serret@diarimes.com Música. A Reus, però, aquest ar· quitecte, considerat un dels mà· xims representants del moder· nisme català, també va signar dos dels edificis cabdals de la ciutat: la Casa Navàs i l’Institut Pere Mata.

Coincidint amb el centenari de la seva mort, el país es troba immers en la commemoració de l’Any Domènech i Montaner.

A Reus l’efemèride se celebra també amb una extensa pro· gramació i, en el marc d’aquest programa es presentarà, aquest dimarts, a la Cambra de la Pro· pietat Urbana de Reus, el llibre Lluís Domènech i Montaner.

Tres Mirades. Es tracta d’una obra realitzada a sis mans per Teresa Llorach, Lena Paüls i Carme Puyol. La Teresa en sig· na les il·lustracions, un recull d’aquarel·les que mostren el tre· ball de Domènech i Montaner des de diverses perspectives.

La historiadora Carme Puyol és l’autora de les ressenyes històri· ques i patrimonials, mentre que l’escriptora Lena Paüls hi posa la mirada literària amb relats breus, prosa poètica i poemes.

D’aquesta manera, el llibre pren la forma d’una passejada artística, històrica i literària per

Teresa Llorach, Carme Puyol i Lena Paüls, a la plaça del Mercadal de Reus.

l’obra reusenca de Domènech i Montaner, que també va ser l’artífex d’edificis com la Casa Rull, la Casa Gasull o la Capella Margenat del Cementiri. Una de les singularitats del llibre és que també recull obres que no es van arribar a fer mai, com el projecte de Teatre per a la Socie· tat El Círcol.

«Hem treballat en forma de vasos comunicants», explica la Lena. Gairebé com si fos un dels edificis de l’arquitecte, les tres autores reusenques han cons· truït, pàgina a pàgina, aquesta mirada coral. El punt de partida de cada capítol ha estat el treball de la Carme, que fa una descrip· ció de l’espai i el situa en el con· text històric, a la vegada que re· corda les persones que d’alguna manera hi van estar vinculades, com ara propietaris o treballa· dors. Amb aquest material, la Lena ha activat la memòria i la imaginació per escriure els tex· tos que expliquen històries vis· cudes, imaginades o reals, com la de la senyora del seu carrer que anava a triar avellanes a Cal Llopis cada vegada que es preve· ia la partida d’un embarcament d’avellana per exportar. La Tere· sa, per la seva banda, ha dibui· xat els espais i els personatges.

En aquest treball, explica, ha fet descobertes interessants, com la de la Capella Margenat que

LLIBRES

TRES MIRADES A DOMÈNECH I MONTANER Teresa Llorach, Lena Paüls i Carme Puyol presenten aquest dimarts a la Cambra de la Propietat Urbana un llibre dedicat a les obres de l’arquitecte a Reus

no coneixia, i ha superat reptes com el de dibuixar espais que no es van arribar a construir mai, com el Teatre Circ. «Després de pensar-hi molt, vaig decidir tre· ballar a partir dels plànols reals.

També vaig anar al Palau de la Música, on hi ha elements simi· lars als que es van projectar per Reus», detalla.

Tot plegat, subratlla la Carme, que també ha estat la coordina· dora del projecte, s’ha treballat amb un intencionat biaix feme· ní: «Hem volgut introduir les

dones en els edificis. És per això que, per exemple, parlem de la Casa Navàs-Blasco: la Josepa Blasco era una ànima essenci· al del negoci de teixits. O de la Casa Rull-Magrinyà, perquè la casa la van fer construir Pere Rull i la seva dona Maria de Ma· grinyà…».

El llibre ha estat editat per la Cambra de la Propietat Urbana de Reus. La presentació es farà aquest dimarts, a les 19.30 h, a la seu de l’entitat (plaça Catalu· nya, 5).

EL TEMPS

SUDOKU

Mínima

18º

Màxima

26º

Nivell mitjà

Estat del cel Fins a migdia el cel estarà entre mig i molt ennuvolat, amb núvols més trencats al final del matí. Fins a mitja tarda la nuvolositat minvarà transitòriament d’oest a est, malgrat que es mantindrà molt ennuvo· lat al vessant sud del Pirineu i Prepirineu occidental i al litoral sud. A partir de llavors els núvols augmentaran arreu i cel tornarà a quedar molt ennuvolat, sobretot litoral, prelitoral i Catalunya Central.

Nivell alt

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Precipitacions De matinada és possible algun ruixat al litoral i prelitoral sud i no es descarta a l’extrem nord del litoral; a partir de llavors i fins al vespre també n’és probable algun de dispers a punts del Pirineu i Prepirineu, sobretot occidental i especialment de cara al vespre. La precipitació serà d’intensitat feble.