Renovables
Impulsant la transició verda
10 Dilluns 20 de novembre de 2023
energies renovables DADES
Les renovables produeixen més de la meitat de l’electricitat generada a l’Estat Les dades oficials de Red Eléctrica indiquen que el 50,7% del mix energètic produït a Espanya va ser renovable
U
Anna Ferran
n punt d’inflexió en la producció d’energia renovable. 2023 està cridat a marcar un abans i un després en la producció energètica del conjunt de l’Estat. Les previsions de Red Eléctrica calculen que de cara a finals d’any la meitat de l’electricitat generada al territori espanyol serà renovable. I concretament, les seves previsions indiquen que un 42% del total provindrà del tàndem eòlica i solar. Les dades oficials de tancament del passat mes d’octubre confirmen aquestes previsions. I és que el 50,7% de l’electricitat produïda a Espanya va ser d’origen renovable. En total, el conjunt d’opcions renovables (eòlica, solar fotovoltaica, solar tèrmica, hidràulica, hidroeòlica, residus renovables), van aportar 10.609 GWh. Aquesta xifra suposa un 25,5% més de producció renovable si es compara amb les dades del mateix període de 2022. A tot això, cal sumar-hi que, si se li afegeixen altres tecnologies que no emeten CO2 equivalent, la producció elèctrica sense emissions va ascendir al 69,8% del total el passat octubre.
Lideratge de l’eòlica
L’energia eòlica és la responsable d’aquestes bones xifres en matèria de producció energètica renovable. Aquesta tecnologia va agrupar el 28,1% de
en detall
La fotovoltaica ja ha superat els registres de 2022
L’any passat, la solar fotovoltaica es va convertir en la tercera font energètica de l’Estat en potència instal·lada.
quota d’energia produïda, situant-se com la modalitat líder del mix energètic espanyol. En total, va aportar 5.888 GWh, cosa que suposa un 15,4% més respecte a l’octubre de 2022. Aquestes bones xifres inclouen alguns rècords en la generació eòlica, gràcies als forts vents que van afectar el conjunt de la Península en el darrer mes. Així doncs, el 20 d’octubre es va registrar la màxima quota diària de pro-
ducció renovable. En total, el 70,5% de la renovable generada a l’Estat va provindre dels aerogeneradors. Aquesta fita, però, es va superar fa uns dies, ja dins del mes de novembre. I és el dia 3 del mes actual, l’eòlica va produir el 73,3% del total renovable d’aquella jornada. A tot això, cal sumar-hi que el 26 d’octubre, l’eòlica va arribar al seu màxim de contribució al mix diari de producció elèctrica d’Espanya, aportant
FREEPIK
mateix període de l’any anterior, la fotovoltaica ha crescut un 26,7%. Cal desL’eòlica va batre tacar que el 2022 Solar a l’alça També és des- un nou rècord i el es van sumar 4,5 tacable el paper 26 d’octubre va GW de fotovolde la solar fo- aportar el 54% del taica al parc genetovoltaica en el espanyol, total de l’energia rador mix energètic. El convertint-se en generada passat d’octubre la tercera font va generar 2.566 energètica del GWh, cosa que suposa el 12,3% rànquing en potència instal· de l’electricitat produïda a l’Es- lada, només pel darrere de l’eòtat Si fa la comparativa amb el lica i del cicle combinat. el 54% del total de l’energia elèctrica generada aquell dia.
La revolució de la foto· voltaica és un fet que es constata fita rere fita que aconsegueix aquesta tec· nologia per a la producció d’electricitat. El passat 6 de setembre, assolia els 27.968 GWh generats, des de principis d’any. Aques· ta xifra va suposar sumar amb poc més de 8 mesos la mateixa electricitat que en tot el 2022, segons da· des de Red Eléctrica. Amb aquesta xifra, la fotovol· taica batia la seva pròpia marca històrica de pro· ducció anual i tres mesos abans de tancar l’any es constatava que 2023 seria l’any amb més energia so· lar fotovoltaica produïda de la història de l’Estat espanyol. Les condicions meteorològiques favora· bles i la potència instal· lada –que va en augment– són els dos factors que expliquen el creixement que ha experimentat. Així mateix, des de Red Eléc· trica destaquen que en di· verses jornades de juliol i agost, la solar va englobar més del 20% de l’electrici· tat produïda.
Dilluns 20 de novembre de 2023
energies renovables SOSTENIBILITAT
da al mercat elèctric (habitualment es desaconsella a les comunitats de veïns, perquè és més complexa) o si es vol una compensació en la factura de la llum amb forma de descompte en el rebut energètic.
L’autoconsum compartit, l’alternativa per als blocs de pisos i les comunitats de veïns
Abast de la instal·lació
La legislació actual permet que diverses unitats de consum comparteixin l’energia provinent d’una mateixa instal·lació
M
Anna Ferran
olt es parla de fer el salt cap a l’autoconsum. Reportatges, entrevistes i una gran quantitat de missatges publicitaris que parlen sobre els beneficis de començar a produir la nostra pròpia energia. En tots els casos, sempre es posa com a exemple l’estalvi que comporta instal·lar plaques solars fotovoltaiques en una casa unifamiliar. Les imatges que ho il·lustren també són de cases independents. Ara bé, què podem fer aquelles desenes
de milers de persones que vivim en un bloc de pisos amb un bon grapat de veïns, més o menys ben avinguts, compartint espais comuns? Sembla lògic pensar que l’autoconsum no sigui una opció per a nosaltres, però el cert és que existeix una alternativa pensada especialment per a les comunitats de veïns: l’autoconsum compartit. Aquesta alternativa, que està regulada pel Reial decret 244/2019, de 5 d’abril, permet que blocs de pisos, però també polígons industrials o comunitats energètiques puguin aprofitar els
beneficis de l’autoconsum, malgrat no estar establerts en una unitat de consum aïllada. En el cas dels blocs de pisos, caldria fer una instal·lació fotovoltaica a la coberta o en qualsevol espai que estigui a menys de 500 metres, sempre que la instal·lació i els consumidors estiguin recollits en un mateix cadastre. Així mateix, el 75% dels veïns de la comunitat hauran d’estar d’acord a l’hora de fer el pas i hauran d’establir, mitjançant un acord, quin serà el seu funcionament. Igual com passa en les instal· lacions de propietaris indivi-
11
El 75% dels veïns de la comunitat han d’estar d’acord amb el projecte.
duals, caldrà escollir si es vol un autoconsum compartit sense excedents, amb un sistema que evita produir més energia de la necessària o si, per contra,
ACN
es prefereix una instal·lació amb excedents. En aquest cas, caldrà fer una nova elecció i decidir si tota l’energia que es bolqui a la xarxa vol ser venu-
Aquesta, però, no és l’única decisió que les comunitats que vulguin apostar per l’autoconsum hauran de fer. I és que hauran d’escollir la magnitud de la instal·lació. L’opció més senzilla és fer una instal· lació que cobreixi la demanda d’energia dels espais comuns, és a dir, dels que són de tota la comunitat: il·luminació de vestíbul i passadissos, ascensor, aparcament, zones enjardinades, piscina. Ara bé, hi ha qui no es conforma amb això i vol notar un estalvi directe en el consum de la seva llar. En aquest cas, s’hauria d’optar per una instal· lació més gran que també pogués cobrir les necessitats elèctriques dels veïns dins de casa seva, sigui total o parcialment. Ara bé, hi ha comunitats que aposten per un model flexible i permeten que els veïns puguin entrar o sortir de l’autoconsum quan ells considerin.
12 Dilluns 20 de novembre de 2023
energies renovables A FONS
L’hidrogen verd, catalitzador de la innovació i la transició verda del territori La setmana passada Tarragona va acollir la primera edició de la Catalunya Hydrogen Week
E
Anna Ferran
picentre de l’hidrogen verd. Tarragona va convertir-se la setmana passada en la capital catalana d’aquest nou vector energètic. La Catalunya Hydrogen Week va agrupar diverses jornades, conferències i trobades de networking amb l’objectiu de reunir als principals experts del sector i posar en comú avenços i reptes existents en matèria d’hidrogen verd des de múltiples perspectives, com ara, la producció, la logística, l’estratègia, la innovació o les aliances publicoprivades. El Port de Tarragona va ser el teló de fons d’aquesta iniciativa inèdita fins ara al conjunt de Catalunya. I, de fet, va ser un acte organitzat per l’Autoritat Portuària, l’encarregat de donar el tret de sortida a la Catalunya Hydrogen Week. La setena edició del Med Hub Day, una trobada d’experts en logística portuària de productes químics i petroquímics, va posar el focus en els reptes i oportunitats dels ports com a nodes logístics per a facilitar la transició verda. En aquesta línia, la cita va servir per a reforçar la idea que els ports viuran un procés de transformació per a acollir el transport i emmagatzematge de productes energètics alternatius. I la
relacionada amb el pol químic tarragoní. L’àrea de Tarragona és la consumidora més gran d’hidrogen de tot l’Estat i ho és justament per l’activitat que es deriva del pol químic. De fet, l’AEQT va participar en la taula rodona sobre la transició energètica de les indústries energèticament intensives. La directora de la patronal química, Maria Mas, remarcava la necessitat de «garantir seguretat jurídica per a continuar descarbonitzant l’activitat del sector». I afegia que «l’AEQT té previst multiplica per tres el consum elèctric actual el 2030 i per sis el 2050. Sense una normativa clara que eviti regulacions diferencials no serem competitius».
Accelerar el ritme
El Tinglado 1 del Moll de Costa va acollir les diverses xerrades, presentacions i taules rodones organitzades.
infraestructura tarragonina va aprofitar per a posicionar-se com a futur hub al Mediterrani d’aquesta mena de productes. Aquesta idea es va poder comprovar al cap d’uns dies, en el marc del Fòrum 2023 de Projectes Vall H2CAT. Aquesta cita va servir per presentar diversos projectes impulsats al territori vinculats amb l’hidrogen verd. Una de les iniciatives que es va presentar és la de la companyia European Energy. L’empresa, amb seu a Roda de
Berà, va explicar que ja disposa dels terrenys per a construir una planta de producció de metanol a la localitat i ara està cercant finançament. Així mateix, aquesta companyia va assegurar que contemplava l’oportunitat d’exportar el metanol produït a través del Port.
La química, clau
El d’European Energy, però, no va ser l’únic projecte que es va presentar en el Fòrum. Repsol va explicar que està treballant
CEDIDA
per posar en mar- Es van presentar Metálicos, per la xa l’electrolitzaseva part va preprojectes dor més gran de sentar el seu proinnovadors com jecte d’hidrogen l’Estat, que cobrirà les necessitats verd orientat a la una planta de d’hidrogen verd metanol o una mobilitat, amb la del clúster químic d’una esestació d’hidrogen creació tació d’hidrogen. de Tarragona. Ja disposa dels Per la seva part, l’empresa Innovyn, l’operado- terrenys, té finançament púra d’electrolitzadors més gran blic i està a l’espera dels permid’Europa i membre de l’AEQT, sos per a engegar els treballs. Molts dels projectes i de la va presentar un projecte local que està aturat mentre es bus- innovació vinculada a l’hiquen futurs clients. Carburos drogen verd està estretament
Les diverses activitats programades van coincidir en el fet que el territori té moltes opcions per a ser un referent. El director general de la gasista Messer Iberica, Rubén Folgado, assegurava que «hi ha unes condicions i oportunitats extraordinàries. A Messer tenim equips a tot el món per impulsar la recerca i el coneixement i Tarragona té tots els ingredients per ser un pol de referència i innovació internacional». Malgrat reunir tot el necessari, la directora de la Xarxa H2CAT, Míriam Díaz de los Bernardos, recordava que «la innovació necessita temps i assolir la neutralitat climàtica el 2050 és un procés urgent». I igual d’urgent és per a l’expert en renovables Jaume Morron accelerar el desenvolupament de les renovables. Morron constatava que Catalunya està a «la cua d’Europa i de l’Estat» i defensava que el model a seguir és el d’Escòcia, que en vuit anys ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu, fins a cobrir un 112% de la seva demanda elèctrica amb renovables.
Dilluns 20 de novembre de 2023
energies renovables FREDERIC ANDREU Fundador i director de SolarTradex
«Amb l’autoconsum estalviem i avancem cap a la transició energètica» El CEO de SolarTradex explica que es pot estalviar entre un 40 i un 85% en la factura elèctrica
L
Anna Ferran
’autoconsum és una aposta de present i, sobretot de futur. Així ho explica Frederic Andreu, soci fundador i director de Solartradex. Aquesta empresa pionera és una de les més recomanades a Catalunya en l’àmbit de l’energia fotovoltaica i les alternatives sostenibles per a impulsar la transició energètica. —Què hem de fer si volem estalviar en la nostra factura de la llum? —Primer hem de reduir els nostres consums. El quilowatt més barat és el que no es consumeix. Quan els hàgim reduït al màxim, si volem seguir estalviant una possibilitat és autoconsumir. Les instal·lacions d’autoconsum s’han abaratit molt. El preu de l’electricitat està altíssim. A més, encara hi ha ajudes disponibles. Tot
Andreu destaca que gestionen els projectes de forma integral.
plegat fa que l’autoconsum tingui tot el sentit, perquè estalviem i avancem cap a la transició energètica. —Quines ajudes hi ha? —La majoria d’ajuntaments ofereixen bonificacions de l’IBI del 50%
CEDIDA
entre 3 i 5 anys. A més, es pot desgravar a la declaració de la renda fins al 40% de la inversió si es demostra que hi ha un estalvi corresponent al 30% d’energia primària no renovable. —Si decidim fer el salt cap a la foto-
voltaica, quins són passos? —Posar-se en contacte amb alguna empresa catalana que es dediqui a això. És important assegurar-se que treballi bé i per fer-ho, es pot mirar les ressenyes que els clients deixen a Google. Ens demanaran informació dels nostres consums. Seguidament, faran un dimensionat de la instal·lació d’acord als consums i a la superfície de la teulada. Es fa el pressupost i un cop s’accepta comença la instal·lació. El muntatge triga entre un i tres dies i després ja comences a estalviar. Estem parlant d’estalvis entre el 40 i el 85%, si poses bateria. —Amb bateries o sense, aquesta és una pregunta que es fa molta gent. —Cert. Per fer el primer pas cap a l’autoconsum, la bateria no és necessària. Ara bé, dona molta més independència, ja que permet valoritzar
13
l’energia sobrant a un preu màxim. La transició energètica va d’electrificar consums. Tots tindrem vehicles elèctrics i sistemes de climatització eficients i elèctrics, siguin bombes de calor o aerotèrmia. El nostre consum elèctric a casa augmentarà. Per això, l’autoconsum és una gran solució. —Quines garanties comporta treballar amb Solartradex? —Treballem amb molta vocació i devoció i es nota en el resultat. Hem viscut tota la història de l’autoconsum, des del 2010 fins ara. Vam fer la primera instal·lació d’autoconsum que es va fer a tot l’Estat, l’any 2012, en un petit restaurant de Mataró. Això mostra que tenim molt d’aprenentatge al darrere. Comptem amb una plantilla de 70 treballadors i oficines a Mataró i Tarragona. Gestionem els projectes de manera integral, tenim serveis d’enginyeria, instal·lació i tramitació propis, no subcontractem. A més, ens hem digitalitzat i ara posem a disposició dels clients una plataforma, que els permet saber en tot moment en quin punt es troba el seu projecte. Treballem amb fabricants top mundials. I, oferim una garantia addicional de tres anys, que se suma als dos que ja tenen. Estem tan segurs de la qualitat de les nostres instal·lacions que no ens importa incrementar la garantia.
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
14 Dilluns 20 de novembre de 2023
energies renovables MOBILITAT
ESTUDI
Les emissions de CO2 s’haurien de reduir set vegades més ràpid Un estudi de PwC alerta que si no serà impossible limitarl’escalfament global a 1,5ºC
E
Redacció
l món s’està quedant molt per sota dels objectius per a garantir un futur climàtic segur i cal que multipliquem esforços per a limitar al màxim l’escalfament global. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe Net Zero Economy Index 2023, que anualment elabora la consulta PwC. El treball revela que cal una taxa de descarbonització del 17,2% de mitjana anual per a limitar l’escalfament global a una pujada de l’1,5ºC respecte a l’era preindustrial. Això suposa una reducció set vegades superior a l’assolida l’any passat, que va ser del 2,5%, i 12 vegades més ràpida que la mitjana mundial de les dues últimes dècades (1,4%). Des de l’any 2000, cap dels
Espanya va augmentar un 1,18% la intensitat de les emissions.
països del G-20 ha aconseguit una taxa de descarbonització superior a l’11% en un any. El nivell més alt el va assolir Regne Unit el 2014 amb un -10,9%. «El nostre índex posa de ma-
WIRESTOCK
nifesta la creixent disparitat entre l’ambició mundial de fer front al canvi climàtic i la realitat», asseguren des de la consultora. Espanya va augmentar la in-
tensitat de les seves emissions de carboni el 2022 un 1,18% respecte a l’any anterior–entesa com les emissions de diòxid de carboni generades per unitat de PIB–, xifra que va en el camí oposat a la tendència mundial, que va registrar una reducció de 2,5%. Malgrat això, encara se situa per sota de la mitjana mundial, sent a Espanya de 123tCO2/$mPIB i a escala mundial de 240 tCO2/$mPIB. L’estudi conclou que tots els països han d’esforçar-se més per reduir les seves emissions per a tractar de complir l’objectiu de l’IPCC –el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic– d’assolir una disminució de les emissions del 43% per a l’any 2030, cosa que suposa una reducció de la intensitat de carboni del 78% en menys de set anys.
Prorrogats els ajuts per a la mobilitat elèctrica del pla MOVES III El passat dimart el govern de l’Estat va aprovar allargar el programa fins al juliol de 2024
E
Redacció
ls ajuts per a incentivar la mobilitat elèctrica, coneguts com a pla MOVES III, es prorrogaran fins al pròxim 31 de juliol. Dimarts, el Consell de Ministres aprovava el Reial decret que permet allargar set mesos més la vigència d’aquesta iniciativa, que si no, s’hauria finalitzat en acabar l’any. Amb aquesta mesura, l’executiu busca cobrir el període estival de 2024, que és l’època de l’any en la qual es registra el pic anual de vendes d’automòbils. El MOVES III és un dels principals programes d’ajuda del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), destinat a fomentar la compra de vehicles elèctrics i la instal· lació de punts de recàrrega. Està dotat amb 1.200 milions
d’euros, després de sumar dues ampliacions pressupostàries pel gran nombre de sol·licituds rebudes. El PRTR establia com a meta assolir les 238.000 peticions d’ajuda per vehicles elèctrics i punts de recàrrega el 2023. A hores d’ara, l’objectiu està complert: hi ha més de 250.000 sol·licituds registrades i encara es disposa d’uns 290 milions per a continuar atenent la demanda. L’objectiu final és que hi hagi 5,5 milions de vehicles circulant el 2030. Cal destacar que en aquesta pròrroga s’han introduït alguns canvis en les bases reguladores del programa, per a donar compliment de la normativa europea. Amb tot, ni particulars, ni autònoms, ni comunitats de propietaris ni administracions públiques es veuran afectats pels canvis.
Dilluns 20 de novembre de 2023
energies renovables
15
INICIATIVA DESTACADa
Reus Energia ja proveeix d’energia verda l’Ajuntament de Reus El pressupost municipal pel 2024 inclou 1,4 milions d’euros per a l’impuls i consolidació del projecte Reus Energia
L
Redacció
’Ajuntament de Reus ja consumeix l’energia verda que generen les instal·lacions solars fotovoltaiques que gestiona l’elèctrica municipal, Reus Energia. Fa uns mesos, Reus Energia va resoldre tots els tràmits per convertir-se en comercialitzadora i, des de l’1 de novembre, subministra d’energia elèctrica a tots els edificis municipals i està completant la transició perquè també sigui així al conjunt de les empreses municipals. La comercialitzadora, a més de generar energia de fonts pròpies amb instal·lacions solars fotovoltaiques ubicades en diversos edificis municipals, compra energia procedent de fonts renovables al mercat lliure amb l’objectiu de subministrar només energia verda a les instal·lacions municipals. Una fita important per avançar cap a una transició energètica i un canvi de model que recupera l’energia com a servei públic. «La posada en marxa de la comercialitzadora suposarà enguany un estalvi d’entre 80.000 i 90.000 euros per les arques municipals, una xifra que anirà augmentant amb el temps», ha explicat el regidor cap de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio. L’energia verda i sostenible és una prioritat per aquest govern que ha quedat ben reflectida al Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-2027 i en les inversions previstes en el pressupost de 2024. Una dotació pressupostària d’1,4 milions d’euros per a l’impuls i consolidació del projecte de Reus Energia.
L’escola La Vitxeta disposa de plaques solars des de l’any passat i de cara al 2024 s’ampliarà la instal·lació.
Per 2024 es preveu continuar augmentant la producció pròpia, amb la posada en funcionament de noves instal·lacions solars fotovoltaiques als edificis municipals.
Instal·lacions municipals
Reus Energia va completar l’any passat la instal·lació de plaques solars a les escoles municipals Doctor Alberich i Casas, La Vitxeta, Intitut Esco-
la Pi del Burgar, Rubió Actualment, està La posada en i Ors, Isabel Besora i a molt avançada la licimarxa de la tació de les obres per l’IMFE Mas Carandell. comercialitzadora construir noves instal· A més, cal sumar-hi que també gestiona les suposarà enguany lacions a l’escola Rubió instal·lacions de la Bi- un estalvi de més i Ors, a Redessa Tecnoblioteca Central Xavier al Pavelló Olímde 80.000 euros parc, pic i el Mercat Central. Amorós, el Gaudí Centre i les escoles Joan ReUnes obres que tenen bull, Rosa Sensat, Montsant, General un pressupost base de licitació de Prim i Teresa Miquel i Pàmies. 850.000 euros i que s’enllestiran du-
GERARD MARTÍ
rant el primer trimestre de 2024. També de cara al pròxim any 2024 s’impulsarà la construcció d’almenys un parell de noves instal·lacions entre aquelles que ja compten amb el projecte d’instal·lació redactat, com és el cas de la Central de Recollida Pneumàtica, l’escola Mowgli i l’ampliació de les instal·lacions a les escoles La Vitxeta, Pi del Burgar i Isabel Besora.
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
16 Dilluns 20 de novembre de 2023
energies renovables
FÈLIX LLOVELL Director de la Càtedra URV Fundación Repsol de Transició Energètica sobre Captura i Aprofitament de CO2
«Tarragona té moltes oportunitats per ser referent en descarbonització perquè és una necessitat global» La nova Càtedra URV - Fundació Repsol divulgarà els avenços en matèria de captura de CO2
S
Anna Ferran
eria possible eliminar l’excés de diòxid de carboni que hi ha a l’atmosfera i equilibrar els nostres patrons climàtics? Lluny de ser una idea forassenyada, són molts els científics que treballen en aquesta línia d’investigació. La captura del CO2 jugarà un procés clau en el procés de descarbonització. I és que només amb renovables no n’hi ha prou. Així ho explica el professor de la Universitat Rovira i Virgili i director de la nova Càtedra que la universitat, amb el patrocini de la Fundación Repsol, han impulsat. El seu objectiu divulgar els avenços que la comunitat científica fa en un àmbit del qual Tarragona en pot ser pionera. —Sense captura de CO2, podrem descarbonitzar-nos? —És absolutament necessari treballar en aquesta direcció, però no és l’única. Les evidències científiques demostren que tenim un excés d’emissions. I aquest excés no és per causes naturals sinó per l’acció humana. L’objectiu és mantenir el benestar que hem assolit al llarg dels anys, sense destruir el planeta ni a nosaltres mateixos. Per aconseguir-ho, hem de modificar com produïm energia, buscant alternatives més sostenibles. També hem d’implementar tècniques que permetin reduir les emissions dels processos industrials actuals i hem de reduir les emissions d’allò que ja s’ha emès, és a dir, recuperar-les de l’atmosfera. La descarbonització necessita múltiples solucions. —Quin grau de desenvolupament tenen les tecnologies de captura de diòxid de carboni? —S’han de distingir dues àrees diferents. La primera és la captura en un focus industrial, que evita que les emissions de CO2 derivades d’una combustió vagin a l’atmosfera. Existeixen
Llovell explica que el diòxid de carboni que es captura es pot emmagatzemar o bé es pot utilitzar com a matèria primera alternativa.
diverses tecnologies que ho permeten. Són força eficients i tenen un grau de maduresa tecnològica acceptable. De fet, ja es troben implementades en moltes indústries. Així i tot, cal millorar-ne l’eficiència, perquè bona part de diòxid de carboni encara no es recupera. —Quina és la segona àrea? —La segona planteja recuperar aquell CO2 que ja s’ha emès i és a l’atmosfera. Es tracta d’una tecnologia molt més immadura i incipient que s’anomena captura directa de l’aire. Aquí és on la Càtedra posa el focus. Ara mateix, molt poques empreses estan desenvolupant-la. Es troba en una etapa molt prematura i encara és poc eficient. —Cal molta investigació. —Exactament. És un esforç col· lectiu que s’hauria de veure com una oportunitat per fernos sostenibles com a societat. Vivim en un equilibri amb la
GERARD MARTÍ
altres productes qunatura i ara mateix es«El CO2 no és «La Càtedra tem trencant aquest ímics d’interès amb dolent per se. El posa especial equilibri. El CO2 no és diòxid de carboni. La èmfasi en les dolent per se. Sense problema és que idea és donar-li una n’hi ha massa. noves tècniques segona vida. Avui en CO2, les plantes no podrien fer la foto- Hem de produir dia ja existeixen usos d’emissions síntesi. El problema sense que vagi negatives, com la per al CO2. Les begucarbonatades en és que n’hi ha massa. a l’atmosfera, captura directa de des porten i també es fa Hem de ser neutres i capturant-lo» l’aire» servir com a controlaproduir sense que el dor de pH en piscines. CO2 vagi a l’atmosfera, capturant-lo en Ara bé, la quantitat de els punts d’emissió, però CO2 que s’utilitza encara recuperant el que s’escapa. Per per a escollir la millor ubicació. és poca. Hi ha diversos projecfer-ho, cal inversió per part de I aquesta ha de ser una decisió tes que exploren nous usos. governs i empreses. Ara bé, científica i no política. Quan el Cal, però, que el procés sigui qualsevol pas que faci la ciuta- CO2 s’injecta, es duu a terme el més competitiu possible. dania per reduir les seves emis- una reacció química anome- Ens enfrontem a una dualitat: sions és beneficiosa. nada mineralització, que con- sostenibilitat versus cost. A verteix el diòxid de carboni en mesura que progressem tec—Què es fa amb el CO2 captu- sòlid i fa que quedi permanent- nològicament, anirem reduint rat? ment fixat. És un fenomen el cost. —Existeixen dues vies. Una és segur. De fet, a Noruega ja fa —Fa pocs mesos que el govern l’emmagatzematge, o segrest, temps que ho fan. espanyol va acceptar incloure del CO2 sota terra, on hi hagi pous buits que anteriorment —I la segona via? les tecnologies de captura com havien pogut tenir combusti- —Convertir-lo en un producte a palanca per la descarbonitbles fòssils. S’han de fer pros- de valor afegit. Es poden pro- zació. Les traves legals poden peccions i estudiar el terreny duir combustibles sintètics i convertir-se en un repte més
gran que el desenvolupament tecnològic? —La regulació va en la línia del que marca la Unió Europea. El problema que té Espanya és que la inversió no és la mateixa que en altres països. Ara bé, és cert que calen acords globals. —En quin sentit? —Hem parlat de tecnologies de captura, però hi ha una forma molt més natural d’atrapar el CO2: la reforestació. El nostre gran capturador és l’Amazònia i aquí cal parlar de regulació. Els acords locals poden servir perquè un país faci un pas endavant i impulsi un pla important de reforestació, però, com a planeta, tenim un pulmó, que és l’Amazones i l’hem de preservar. Per això, calen acords globals. —Quins són els objectius que persegueix la Càtedra? —La Càtedra està focalitzada en la difusió del coneixement. Per fer-ho, ens focalitzem en tres línies de treball. La primera se centra a explicar què és la captura del CO2, posant especial èmfasi a les noves tècniques d’emissions negatives, com la captura directa de l’aire. Aquesta és la línia de treball que jo coordino. Farem informes, tallers, xerrades, webinars o activitats a la Setmana de la Ciència per explicar què vol dir això de treure el CO2 de l’aire. La segona línia se centrarà a divulgar quines són les tecnologies disponibles per emmagatzemar el CO2 i per convertir-lo en un valor afegit. La professora Anna Maria Masdeu n’és la responsable. I la tercera línia, que està liderada per la professora Estela Rivas, explicarà qüestions relacionades amb la regulació i la normativa. I tot sempre de manera senzilla, perquè arribi al públic en general. —Treballarà la Càtedra conjuntament amb el futur Centre per a la Descarbonització de la Indústria? —Sí, hi haurà sinergies. El Centre estarà centrat en la implementació d’aquestes tecnologies, mentre que la Càtedra se centra en la divulgació. Però la Càtedra es pot ser una plataforma per a donar a conèixer les tecnologies sorgides al Centre de Descarbonització. La idea és treballar plegats. Crec que la URV i Tarragona poden situar-se com un centre de referència europeu. Tenim moltes oportunitats, perquè la descarbonització és una necessitat global.