Divendres dia 22 de desembre de 2023 by Diari Més

Número: 4.945 www.diarimes.com

DIVENDRES 22 DE DESEMBRE DE 2023

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Camp de Tarragona

Camp de Tarragona 18 La caiguda de la demanda ha fet que les empreses químiques estiguin treballant al 60% de la seva capacitat

Pilarín Bayés inaugura el seu tercer mural a Salou, dedicat a la història de la localitat

Opinió

29 Maria Roig Alsina. Una nova oportunitat per abaixar els impostos a la ciutadania Gerard Martí

Reus 14

El raig reusenc del solstici d’hivern Els curiosos es van reunir al carrer del Vidre per veure passar el sol a través del campanar de la Prioral

Tarragona

L’antic Hotel d’Entitats de la Pedrera pot convertir-se en un centre cívic L’Ajuntament demana 4,5 milions a la Generalitat pel projecte També sol·licita diners per fer l’estudi de qualitat de l’aire 4i5

Reus

Drets Socials decideix mantenir la ubicació de la residència de l’ICASS i rehabilitar l’edifici 12 Reus

El carril bici d’Aigüesverds a Cambrils tindrà diversos trams de vorera 12

Divendres 22 de desembre de 2023

afons

Àrea metropolitana Moments clau en la història recent del Camp de Tarragona. Els precedents de l’àrea metropolitana

Constitució del CAT

1979 Comissió dels 21 municipis

El Consorci d’Aigües de Tarragona va ser fruït d’una llei de 1981. Per l’inici del subministrament d’aigua de l’Ebre als municipis del Camp de Tarragona i també a la indústria química, que va finançar en part les obres, caldria esperar fins el 1989.

1985

a comissió dels 21 municipis no té entrada a la Viquipèdia. El Consorci del Camp de Tarragona i la seva àrea d’influència, tampoc. Ningú -de moment- ha cregut convenient escriure quatre línies a l’enciclopèdia lliure sobre dos dels experiments polítics més singulars a la Catalunya democràtica i que, si bé no van deixar una herència material palpable, sí que van sacsejar prou les consciències com perquè els principals dirigents territorials de l’actualitat vegin avui clara la necessitat de vertebrar d’una vegada per totes una àrea metropolitana al voltant de Tarragona i Reus. Aquesta àrea ha estat més o menys àmplia i l’han integrada més o menys municipis en funció del moment històric. La comissió dels 21 municipis, per exemple, la formaven tots els ajuntaments compresos entre Valls, Cambrils, Reus i Tarragona. Aquell intent impulsat sobre tot pel PSC i el PSUC, que governaven la majoria dels ajuntaments sorgits ales primeres eleccions democràtiques, va durar només uns

1991 Arrenca Sirusa

El seu nom oficial va ser Consorci del Camp de Tarragona i la seva àrea d’influència. Tenia uns 120 membres entre ajuntaments, administracions superiors i agents socials. No va arribar a reunir-se mai.

2002

Els ajuntaments de Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, Salou, Vilaseca, Constantí i La Canonja van acordar -i finançar- la construcció de la primera planta incineradora el 1987. Amb el pas dels anys s’anirà ampliant.

Impulsada majoritàriament per les esquerres, vencedores de les primeres eleccions locals el 1979 a la majoria de municipis més poblats de la demarcació, no va superar la victòria de Jordi Pujol el 1980.

Oriol Aymí

El Consorci del Camp de Tarragona

La Mesa Socioeconòmica del Camp

2003 Autoritat Territorial de la Mobilitat

Integrada per la URV, la patronal tarragonina CEPTA, les cambres de comerç de Tarragona, Reus i Valls, UGT, CCOO i Unió de Pagesos, va arribar a reunir-se amb el president Pasqual Maragall.

2006

És el consorci encarregat de gestionar el transport públic a l’Alt i el Baix Camp, el Tarragonès, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat. L’integren els principals ajuntaments del Camp de Tarragona i la Generalitat.

Cap a l’Àrea Metropolitana de Tarragona

La tercera serà la bona? El Camp de Tarragona ha intentat els últims anys crear un ens supramunicipal repetidament, però amb èxit més aviat escàs quants mesos. Exactament fins les primeres eleccions al Parlament de 1980. Un projecte, impulsat pels pactes municipalistes d’esquerres, que no era massa ben vist al Palau de la Generalitat. “L’àrea metropolitana no pot semblar un projecte del PSC”, defensen ara els seus principals impulsors, els ajuntaments de Tarragona i de Reus governats, com l’any 1979, pels socialistes. Avui sembla difícil que el projecte descarrili pel mateix motiu que la comissió dels 21 municipis. La Diputació de Tarragona, presidida per la republicana Noemí Llauradó, ha subratllat el seu paper de garant de la “pluralitat” territorial. Vila-seca i Valls, places fortes de Junts a Tarragona, no només no posen pals a les rodes de l’àrea metropolita-

La comissió dels 21 municipis, al 1979, i el Consorci, l’any 2002, els precedents

Imatge d’una sessió del consell plenari del Consorci del Camp l’any 2007. Roser Matas/ACN

na sinó que en fan bandera i reclamen la seva quota de protagonisme. Similituds amb 1979, però

també grans diferències. “Ara sortirà bé. Els alcaldes es parlen amb franquesa i sense egoisme”, assenyala un ex

dirigent territorial. A diferència d’altres èpoques, l’entesa local està ben engreixada. Ha calgut diplomàcia a nivell lo-

cal per aconseguir quadrar el cercle de l’equilibri entre els múltiples protagonistes. Al Consorci del Camp de Tarragona no li va caldre aquesta diplomàcia. Els impulsors hi van incloure absolutament tothom, de manera que ningú podia ofendre’s ni sentir-se exclòs. Aquell va ser un organisme sense cap altra empara jurídica que la voluntat de formar-ne part dels seus membres, 109 només comptant els ajuntaments i als que cal sumar-hi sis consells comarcals, Generalitat, sindicats, patronal i Universitat Rovira i Virgili. Una assemblea impossible

Divendres 22 de desembre de 2023

afons

Àrea metropolitana El territori se n’ha sortit fent front a l’escassedat d’aigua i a la gestió de residus

de governar-se i que, de fet, mai va arribar-se a reunir amb tots el seus membre. Era l’any 2002. La constitució va ser al Palau Bofarull, a Reus. No és un detall menor, perquè l’edifici és propietat de la Diputació de Tarragona. Un altre cop passat i present es toquen. L’àrea metropolitana, com el consorci del 2002, no té avui cap aval institucional, però té l’aixopluc de la Diputació. La diferència és que avui també està emparat per l’Estatut, que recull la possibilitat de crear una àrea metropolitana al marge de Barcelona. Aquell consorci es va dissoldre l’any 2015 sense cap herència política per exhibir. Però si veiem el got mig ple i parem atenció als detalls, podem trobar que realment aquell experiment del que van participar literalment tots els actors polítics de l’Alt i el Baix Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà, el Priorat i fins tot el Penedès sí que va deixar un pòsit important: Madrid, març de 2023. La ministra Raquel Sánchez presenta els avenços en el projecte de la nova estació intermodal del Camp de Tarragona. Diu la nota de Moncloa que «en la nueva estación convergerán diversos modos de transporte, puesto que su ubicación permite dotar de conexión con alta velocidad al Aeropuerto de Reus y mejorar las conexiones con Rodalies, además de encajar con futuros proyectos de otras administracions, como el tranvía ‘TramCamp’ de la Generalitat». Un ministeri a 500 kilòmetres no fa aquesta descripció ell tot sol. Aquesta estació la va fer aquell complex consorci i això, en un territori amb les infraestructures tant desendreçades, té el seu mèrit. De moment, el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana de Tarragona tampoc té cap entrada a Viquipèdia. Potser algú acaba animant-se, perquè ara seria més senzill descriure aquest procés per mancomunar polítiques: només el formen 8 ajuntaments.

Josep Poblet ex alcalde de Vila-seca i ex president de la Diputació de Tarragona

«No estem parlant del mateix que Barcelona» Oriol Aymí

«N

o hem de ser la segona àrea metropolitana de Tarragona perquè, senzillament, no estem parlant del mateix», diu Josep Poblet. «El 99% de les persones, si pensen en una àrea metropolitana, pensen en Barcelona, i això pot portar-nos a un petit embolic», afegeix un dels impulsors el 2002 del naixement del Consorci del Camp de Tarragona i la seva àrea d’influència. Per Poblet, l’AMB va néixer per «posar ordre al caos de la Barcelona dels anys seixanta. Aquí tenim aquell caos?» pregunta, retòricament. «Ara ja tots fem servir coses i serveis dels altres», assenyala l’ex president provincial, per a qui l’àrea metropolitana ja existeix ‘de facto’ i el que cal és ben senzill: resoldre la mobilitat i les infraestructures, definir un model econòmic, un model turístic i industrial, repensar la gestió de l’aigua compar-

Josep Poblet després de deixar l’alcaldia de Vila-seca. Gerard Martí

tir polítiques socials i d’habitatge... Poblet creu que, en definitiva, l’àrea metropolitana serà per millorar la vida quotidiana de les persones o, ras i curt, no serà. Perquè en realitat

no fa cap falta, però resulta evident que, per economia d’escala i també per poder polític, el Camp de Tarragona sortiria guanyant mancomunant des de la gestió de residus,

com ja fa amb Sirusa, a la gestió del coneixement sorgit de la URV o les polítiques socials o d’habitatge. Poblet és una de les veus més ambicioses a l’hora de dotar de contingut l’àrea metropolitana. La sanitat és un meló que el Grup Impulsor no ha volgut tocar fins ara, però Poblet defensa una gestió «amb visió territorial», on cada hospital no aspirés a prestar tots els serveis al màxim nivell com ara, sinó que els diferents hospitals de la demarcació –Vendrell, Santa Tecla, Joan XXIII, Sant Joan, Móra d’Ebre i Verge de la Cinta– fossin centres complementaris que prestessin globalment al ciutadà un servei al màxim nivell. Estalvi de recursos per obtenir un resultat fins i tot millor. «Hem de renunciar a certes coses per crear una cultura compartida. Ha de ser una cultura generosa dels 15 o 20 municipis centrals», afegeix. Una visió àmplia i expansiva del que pot ser l’àrea metropolitana. La voluntat política existeix, potser amb no tanta determinació com la de l’ex dirigent de CiU. El mapa i el camí ja estan marcats amb concreció per generacions anteriors. Però està per veure l’abast dels acords als que sigui capaç d’arribar el Grup Impulsor de l’àrea metropolitana de Tarragona.

Lluis Miquel Pérez ex alcalde de Reus

«Amb un excés de localisme, això no anirà bé» Oriol Aymí

«S

om en un territori que té una realitat comuna, més enllà de la relació entre Tarragona i Reus», assenyala qui va ser alcalde de la capital del Baix Camp entre 1999 i 2011. Pérez va formar part del ‘pinyol’ impulsor del Consorci del Camp de Tarragona, una generació de polítics que van beure de grans pactes territorials, com el que als anys vuitanta va fer realitat l’anomenat minitrasvasament de l’aigua de l’Ebre o la creació de la Mancomunitat per a la Gestió Integral de Residus Urbans, és a dir, la incineradora de Sirusa a Constantí. De la necessitat se’n va fer virtut als anys 80 i 90, però ara les problemàtiques són altres. Pérez defensa el paper de lobby que tindria l’àrea metropolitana de Tarragona, una força tant davant la Generalitat, com davant el govern central o d’Europa. «Tenim prou força per reivindicar més atenció a ni-

Imatge d’arxiu de Lluis Miquel Pérez, quan va ser escollit president del Centre de Lectura.

vell català, o infraestructures de comunicacions, com l’aeroport o l’Alta Velocitat. S’ha d’empènyer amb visió de conjunt», diu Pérez. En resum: o et poses d’acord en pensar per on

passaran trens, cotxes i avions o altres, amb interessos diferents als teus, ho faran per tu. «Ara l’objectiu és que l’àrea metropolitana qualli, i acabarà per

quallar», sosté un convençut Pérez que forma part d’un reduït grup d’empresaris, industrials i persones vinculades a la URV que «de tant en tant» es reuneixen per debatre a l’entorn del desenvolupament econòmic del Camp de Tarragona. «Nosaltres podem aportar la nostra experiència», ofereix Pérez, que assenyala la internacionalització de les empreses i l’impuls de la innovació com a eixos a explotar pel que fa al desenvolupament econòmic. L’àrea metropolitana de Tarragona existeix ‘de facto’, en tant que existeix una mobilitat diària, però ara per ara no té més estructura que l’autoanomenat Grup Impulsor, integrat pels alcaldes de Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Vila-seca, La Canonja i Constantí, la Generalitat i els consells comarcals del Baix Camp i el Tarragonès. Dirigiran tècnics de la Diputació en matèria d’urbanisme, mobilitat, de sostenibilitat i també de desenvolupament econòmic. Vuit municipis, res a veure amb els prop de 120 membres del dissolt Consorci del Camp de Tarragona, que decidiran a què es dedicarà l’àrea metropolitana i quines seran les seves prioritats. «S’ha de reconèixer a Salou, a Cambrils a Valls...però això ja és una segona anella», afegeix l’ex-alcalde.

Divendres 22 de desembre de 2023

L’Ajuntament demana a la Generalitat una partida per a l’estudi de la qualitat de l’aire Economia El consistori ha enviat diferents peticions per als pressupostos del 2024 John Bugarin L’Ajuntament de Tarragona ha fet la seva carta als Reis. Bé, realment, al Parlament de Catalunya. I és que els grups parlamentaris estan en plenes negociacions pels pressupostos de la Generalitat per al 2024 i el consistori, ja ha enviat les seves peticions. Entre d’altres, s’ha demanat la inclusió d’una partida de 750.000 euros per a l’elaboració de l’estudi de la qualitat de l’aire del Camp de Tarragona. Cal recordar que l’Ajuntament ja tenia en marxa la licitació d’un estudi per determinar la contaminació atmosfèrica per compostos orgànics volàtils a la ciutat. Aquest, però, ha quedat para-

litzat. El motiu, segons explica el govern municipal, és que no és possible assumir el cost en solitari i és necessari el suport econòmic la Generalitat. A més, creuen que és més adient elaborar una anàlisi a nivell territorial. Així, s’ha volgut fer el pas per reiniciar el procés amb la petició de gairebé 800.000 euros per confeccionar un estudi que anirà més enllà de la ciutat i englobarà molts més municipis. «Moltes inversions» «Hem demanat moltes inversions», apuntava ahir l’alcalde, Rubén Viñuales, en una atenció als mitjans. El batlle destacava algunes propostes de «l’àmbit patrimonial». És el cas dels 2 milions d’euros

que demana l’Ajuntament per posar en valor el Teatre Romà i el seu entorn. De fet, Viñuales expressava que el patrimoni ha de ser un «eix vertebrador» en la transformació de la Part Baixa. D’altra banda, també s’han demanat partides per als treballs d’excavació i consolidació del Circ Romà (250.000 euros), la Muralla (300.000 euros) i la reserva arqueològica del carrer d’Eivissa (150.000 euros). D’altra banda, es negociaran inversions per a «equipaments esportius». La més copiosa és la que han demanat per al gimnàs i els vestidors de la piscina de Sant Pere i Sant Pau, que suposaria una injecció de 2,5 milions d’euros. És cert que l’Ajuntament ja té

partides pressupostades per dur a terme la seva construcció, però, en cas que la Generalitat accepti aquesta petició, el consistori podria destinar part dels diners que s’havien assignat a aquest projecte a unes altres partides. També s’ha sol·licitat una partida d’1.715.000 euros per renovar la gespa artificial dels camps municipals de futbol —un dels primers projectes anunciats per Viñuales aquest mandat—, una altra de 850.000 euros per als vestidors del camp de rugbi i una darrera de 700.000 euros per a la incorporació d’unes grades supletòries retràctils al Palau d’Esports de Catalunya. Pel que fa a les inversions en l’àrea de Territori, s’ha dema-

L’antic Hotel d’Entitats, ubicat sobre el pàrquing de La Pedrera. Cedida

nat un milió d’euros per tenir un nou CAP Jaume I. L’Ajuntament ha reclamat una altra partida del mateix import per a l’elaboració d’un estudi per traslladar els serveis territorials de la Generalitat a l’antiga presó. A més, han exigit una partida suficient per començar les obres del Fòrum de la Justícia, que està previst que sigui una realitat el pròxim

2026. També cal destacar els 1,5 milions d’euros que s’han sol·licitat per al projecte executiu per a la rehabilitació i millora energètica de l’Escola Sant Salvador. «Creiem que la Generalitat ha de tenir un paper important a Tarragona», expressava Viñuales, qui ja està a l’espera dels regals que poden arribar a la ciutat aquest 2024.

Divendres 22 de desembre de 2023

També s’han sol·licitat 700.000 euros per a les grades del Palau d’Esports

El govern vol convertir l’antic Hotel d’Entitats en el centre cívic del centre Equipaments Ha demanat una partida de 4,5 MEUR al Parlament

La intenció és que l’estudi englobi tot el Camp de Tarragona, no només la ciutat

Principals peticions de l’Ajuntament per al pressupost 2024 de la Generalitat

2.500.000 Gimnàs i vestidors de Sant Pere i Sant Pau

2.000.000 Posada en valor del Teatre Romà

1.500.000 Projecte de rehabilitació de l’escola Sant Salvador

1.000.000 Nou CAP Jaume I

1.000.000 Redacció d’un estudi per al trasllat dels serveis territorials de la Generalitat a l’antiga presó

750.000 Elaboració d’un estudi de la qualitat de l’aire

John Bugarin El centre de la ciutat no compta amb cap centre cívic. De fet, els veïns de la zona reclamen des de fa temps la manca d’un equipament d’aquestes característiques. L’Ajuntament, amb l’objectiu de donar resposta a aquesta necessitat,

vol convertir l’antic Hotel d’Entitats en un gran centre cívic. Per dur a terme aquesta transformació, el consistori ha demanat la inclusió d’una partida de 4,5 milions d’euros als pressupostos de la Generalitat per al 2024. Aquests diners es destinaran, principalment, a les intervencions

estructurals necessàries per recuperar l’espai i adequar-lo. Fa justament quatre anys, l’Ajuntament va haver de tancar l’Hotel d’Entitats, ubicat sobre el pàrquing de La Pedrera, a causa de les goteres. En aquell moment, l’espai acollia fins a 22 associacions de la ciutat, les quals van haver de

ser reallotjades a diferents centres cívics i altres equipaments municipals. Perquè les entitats puguin tornar a utilitzar-lo, primer cal rehabilitar tota la planta, que ha quedat molt deteriorada. Tot i que la seva principal funció ha de ser la de centre cívic, les entitats també podran fer ús, de nou, d’aquestes instal·lacions. I és que, segons apunten fonts municipals, el pla d’usos ja contempla l’opció de cedir els diferents espais dels centres cívics a les diferents associacions i organismes.

Divendres 22 de desembre de 2023

Vuit escoles tarragonines ja compten amb les places d’aparcament ‘Petó i Adéu’ Mobilitat El govern municipal ja negocia l’aplicació del sistema en altres col·legis Oriol Castro Cada cop més col·legis de la ciutat compten amb les places d’aparcament anomenades Petó i Adéu. En aquests espais, els vehicles de les famílies només es poden aturar un màxim de tres minuts per deixar els seus fills a l’escola. Els vuit centres de la ciutat que ja compten amb aquestes places són: l’Escola Pràctiques, l’Escola Lestonnac, l’Escola Tarragona, l’Escola Pax, l’Escola Cèsar August, l’Escola Dominiques, l’Escola Pau Delclòs i l’Escola Teresianes. «La resposta és molt positiva tan de les famílies com dels veïns de la zona, perquè abans es produïen col·lapses», explica el conseller d’Educació, Berni Álvarez. Aquest nou sistema es va començar a provar fa 5 anys i s’emmarca dins del Pla de Mobilitat de la ciutat. «Les places van de la mà del projecte dels Camins Escolars, que necessitem ampliar la seva implementació», exposa Álvarez.

Els vehicles de les famílies només es poden aturar un màxim de tres minuts per deixar els fills. Gerard Martí

El sistema va començar fa 5 anys amb una prova pilot a l’Escola Pràctiques

Álvarez: «Estudiarem la viabilitat de noves zones sempre que ens ho demanin»

Des de l’IMET, Mobilitat i Guàrdia Urbana es va observar que hi havia una greu problemàtica quant a la circulació de vehicles en l’hora punta d’entrada i sortida dels nens a les escoles. La prova pilot es va fer a l’Escola Pràctiques i, en comprovar que s’havien

L’ermita de Sant Magí celebra el Nadal amb un concert coral

reduït considerablement les problemàtiques d’estacionament, es va començar a estudiar la ubicació de les places en altres col·legis. En aquest sentit, l’edil apunta que el consens entre professors, famílies i veïns és «primordial». «Per exemple, a l’Escola Pau Delclòs ens ho van demanar expressament», expressa Álvarez. Un altre cas semblant és el de l’Escola Cèsar August, on es va buscar un espai favorable per evitar el cul-de-sac. Cal remarcar que en aquestes zones d’aparcament està prohibit estacionar de dilluns a divendres lectius entre les 8 h. i les 9.15 h. i entre les 16 h. i les 17.15 h. Els horaris es determinen en funció de l’hora d’entrada i sortida d’alumnes, que no és el mateix a tots els centres. «Volem fomentar l’ús del transport públic i que la ciutadania vagi caminant a l’escola, però, al final, hi ha gent que va amb cotxe per les seves circumstàncies», reitera el conseller.

El cicle de l’aigua forma part del Parc de Nadal

Més places De cara al futur, el govern municipal ja està estudiant l’expansió d’aquestes places a altres escoles de la ciutat. «Estudiarem la viabilitat de noves zones sempre que ens ho demanin», diu Álvarez. En aquests tràmits, es té en compte si l’escola disposa ja d’una zona lliure de pagament o si hi ha prou lloc per establir una zona així.

Festes L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa) participa en una nova edició del Parc Infantil de Nadal de Tarragona, que obrirà les portes del 27 de desembre al 4 de gener al Recinte Firal. La companyia instal·larà un estand on es podrà conèixer el cicle urbà de l’aigua a través d’un gran mural il· lustrat. Redacció

Festes

L’ermita de Sant Magí ja ha fet públics els actes que celebrarà amb motiu de les festes nadalenques. D’una banda, el dia 42 tindrà lloc la Missa del Gall, a les 19 h. A continuació, el 30 de desembre es durà a terme un concert nadalenc a càrrec de la Coral Da Capo a les 19.30 h., amb taquilla inversa. Aquesta agrupació, centrada a fer versions de cançons, es tracta d’una associació sense ànim de lucre, i basada en els principis de l’assemblearisme, formada per persones de Tarragona i de la comarca. El grup ja ha actuat en escenaris com l’Ateneu del Clot. Redacció

Divendres 22 de desembre de 2023

El Port instal·la plaques solars al sostre del Club de Rem Energia Són uns 110 panells solars que generaran una potència nominal de 60KW A mitjan de l’any vinent també s’instal·laran al sostre del Refugi 1

Redacció

La festa a la plaça Corsini començarà a les 23 hores. Cedida

Laura Casas, Jesús Sarmiento i Sílvia Petit presentaran la revetlla de Nadal a la Corsini Festes Tarragona recupera enguany una de les tradicions del seu Nadal: la revetlla de Cap d’Any a la plaça Corsini. A partir de les 23 h., la ciutadania podrà rebre el 2024 a la plaça davant del Mercat amb una festa que serà conduïda pels periodistes Laura Casas, Jesús Sarmiento i Sílvia Petit. L’espectacle començarà amb música, con-

cursos i diferents sorpreses fins uns minuts abans de mitjanit, moment en què el carrilló del Mercat Central esdevindrà el protagonista. Passades les campanades i, la festa continuarà amb ball a càrrec de l’orquestra La Selva Band, fins a les 2.05 h. Després, continuarà la música fins al final de la festa, a les 2.30 h. Redacció

Aquesta setmana el Port de Tarragona començarà la instal·lació al sostre del Club de Rem de Tarragona de panells fotovoltaics per continuar desplegant la utilització d’energia neta. L’equipament es tracta d’aproximadament 110 plaques solars que generaran un total de 60KW de potència nominal. La producció que es generi des del sostre del Club de Rem s’injectarà a l’estació transformadora 12.2 del Port i des d’allà es distribuirà a diferents punts de dins del recinte portuari com el varador, l’edifici de la policia portuària, part del moll de Rioja, etc. El pressupost adjudicat del projecte ha estat de 78.129,70 euros (IVA inclòs) i es preveu que els panells estiguin en funcionament a partir de

La producció que es generi arribarà a diferents punts del Port. Cedida

finals del mes de febrer de 2024. L’empresa adjudicatària ha estat BOSIR S.A, una empresa del territori amb més de trenta anys d’experiència i especialista en instal· lacions de sistemes elèctrics com enllumenats públics,

xarxes elèctriques, centres de transformació i instal·lacions industrials. Mitjançant aquesta instal· lació, no només es cobreixen les necessitats que pugui tenir el Club de Rem sinó que l’energia que proporcioni

repercutirà directament a diferents indrets de dins del recinte portuari. L’acció s’emmarca en la línia estratègica del Port que busca millorar l’eficiència energètica dels equipaments del Moll de Costa i de l’Autoritat Portuària en general. Per aquest motiu, l’organisme tarragoní continua desplegant aquest tipus d’instal· lacions i d’accions alineades amb un Port verd i sostenible. A hores d’ara, l’espai portuari ja produeix energia elèctrica amb plaques fotovoltaiques en sis edificis i a mitjan de 2024 s’instal·laran al sostre del Refugi 1.

Divendres 22 de desembre de 2023

El Certificat d’Acollida serveix per a agilitzar els diferents tràmits d’estrangeria

Helena Viñas

egons l’última estimació feta per l’ONU, el 2020, en el món hi havia aproximadament 281 milions de migrants. 281 persones que havien marxat dels seus països d’origen amb l’esperança de trobar una vida millor, però també preparats pel procés burocràtic que comporta obtenir un permís de residència, i que es pot allargar fins a 3 anys. Tot i això, el passat dimarts, un centenar de persones nouvingudes a Tarragona es van apropar una mica més a aquest objectiu en recollir els seus Certificats d’Acollida, assolits gràcies a una formació específica inclosa en el Servei de la Primera Acollida per l’Unitat d’Immigració i ciutadania (UTIC). Aquest document ajuda a agilitzar els diferents tràmits d’estrangeria per obtenir el permís de residència, a més de donar més punts a l’hora d’aconseguir plaça en projectes com la línia de subvencions d’acollida (ACOL), que té per objectiu fomentar la contractació de persones en situació administrativa irregular. Amb tot, aquests certificats només són part d’un llarg procés que encara continuarà. La tècnica d’Acollida de l’UTIC, Ainhoa Valencia, explica que l’acompanyament dels migrants comença amb una entrevista individualitzada, amb l’objectiu de «conèixer la persona, la seva situació familiar i veure quina és la forma més viable per a ella per aconseguir el permís de residència». En resum, es crea un «itinerari d’acollida personalitzat», adaptat a les circumstàncies de cadascú. A continuació, se’ls inscriu als cursos necessaris per obtenir el Certificat d’Acollida,

La interculturalitat de les aules ajuda els alumnes a perdre prejudicis

L’acte de lliurament dels Certificats d’Acollida, a l’Antiga Audiència, es va dur a terme el Dia Mundial de la Persona Migrant. Helena Viñas

Societat

Els primers papers de residència són locals Un centenar de persones nouvingudes a Tarragona van recollir els seus Certificats d’Acollida el passat dimarts Jhon Ocampo subjectant el seu Certificat d’Acollida. Helena Viñas

que es divideixen en tres mòduls, tal com explica la tècnica de Formació de l’UTIC, Marina Granell. «Jo imparteixo el

Mòdul B, sobre coneixements laborals. Expliquem conceptes bàsics de la normativa laboral, informació sindical i

recerca d’ocupació, entre altres qüestions». El Mòdul C se centra en el coneixement de la societat catalana en tots els

seus vessants, des de la política fins a la cultural. Ambdós cursos tenen una durada mínima de 15 hores. Pel que fa al

Mòdul A, de 90 hores de formació en les llengües oficials, s’imparteix en altres entitats, com escoles d’adults. «Ha estat una experiència molt gratificant, no només perquè hem après les lleis sinó també per la cultura. És important saber on vivim», va expressar Sara González, una de les persones que va recollir el Certificat. Al seu torn, Luz Idalia va declarar que «el fet que fem aquests cursos és una forma de demostrar que ens volem integrar», mentre que Jhon Ocampo va remarcar que «mentre assisteixes a la formació, pots avançar en la resta de tràmits d’estrangeria, i així, quan demanen el Certificat, ja el tens» Espais de diàleg Granell explica que intenta convertir les aules en un espai on els alumnes «es puguin desfogar i opinar», amb el que s’acaba generant una cohesió de grup. «Al principi, tots estan avergonyits d’assistir a les classes, però al final no volen marxar perquè han agafat confiança, i entre ells es donen força», declara Granell. Per la seva banda, Valencia remarca que conèixer altres cultures els ajuda a «perdre molts prejudicis», i que també es genera un espai on compartir experiències, en què participen tant els que duen més temps a la província, com els que acaben d’arribar.

Divendres 22 de desembre de 2023

10 Divendres 22 de desembre de 2023

Tarragona homenatja la soprano Marta Mathéu i el pare Francesc Xammar Societat L’Ajuntament de Tarragona va atorgar les distincions de títol de fill adoptiu a Francesc Xammar i de filla predilecta a Marta Mathéu. Nascuda a Tarragona l’any 1980, Mathéu és una reconeguda soprano catalana. Com a intèrpret d’òpera ha interpretat un nombrós repertori i és considerada actualment com una de les pro-

meses d’aquest gènere líric dins el panorama català del Segle XXI. Xammar és capellà jesuïta i sociòleg del barri de la Floresta, que va dedicar la seva vida a la lluita pels drets humans i va dur a terme una gran labor social. El pare va arribar a Tarragona el 1966 i es va instal·lar a la parròquia de Sant Josep Obrer de Torreforta. Redacció

L’acte es va celebrar a la sala d’Actes de l’Antiga Audiència i va estar presidit per l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Tjerk van der Meulen

La CET i la Fundació Mare Terra reconeixen la feina de set personalitats de la província Societat La Coordinadora d’Entitats de Tarragona i Mare Terra Fundació Mediterrània a l’Hotel Tarraco Park van reconèixer la feina de personalitats importants de la província en el tradicional dinar de Nadal. Els reconeguts van ser la infermera Crisitina Plaza, la cònsol del Marroc, Ikram Chaine, José Magan, Mari Carmen Garcia

de l’AV Riu Clar, Pitu Boronat, Pep Bertran i Sirenas Mediterranean Academy. També, durant l’acte es va presentar la nova associació d’Ostomia de Tarragona, la primera de la província, que presideix Eli Virgili. A més, es va mencionar la nova Plataforma per la Dignitat, que s’impulsarà per lluitar contra la carestia de la vida. Redacció

L’acte tradicional de festes va aplegar un centenar de persones de les diferents entitats. Cedida

COMERÇ

Una llar més còmoda i confortable amb Electricitat Joan Marimon Amb més de 40 anys d’experiència, aquesta empresa és una referència a la ciutat

Anna Ferran

er de la nostra casa un oasi de confort i comoditat. Pot semblar una obvietat, però el cert és que no tots els habitatges proporcionen els nivells de confort òptims. La clau per aconseguir-ho és disposar d’unes instal·lacions d’energia i aigua que funcionin amb eficiència i sostenibilitat, tot cobrint les nostres necessitats i estil de vida. A Electricitat Joan Marimon ho saben i, per això, ofereixen tota mena de solucions per fer de la llar un espai còmode i agradable. Amb més de 40 anys d’experiència, Electricitat Joan Marimon és una referència a la ciutat de Tarragona. Aquest establiment està especialitzat en la instal·lació de sistemes

d’electricitat, lampisteria, gas, calefacció, aire condicionat, així com en la venda al detall de material elèctric i d’il·luminació. A més, també tramiten les altes i els canvis de nom dels subministraments. La llarga trajectòria de l’empresa i l’alta especialització del seu equip han fet d’Electricitat Marimon una empresa àmpliament recomanada pels seus clients. Van començar la seva activitat fa més de quatre dècades. Aleshores, comptaven amb una botiga al carrer Colom, en ple centre de la ciutat. Fa gairebé 20 anys, al 2004, i després de dues dècades de servei, l’empresa va apostar per créixer i va traslladar la seva seu al carrer Jaume I, en un local de més de 300 metres quadrats, que els va permetre ampliar serveis i exposició sense abandonar el centre

de la ciutat. A la botiga de Jaume I, s’hi pot trobar una gran exposició d’il· luminació: llums de sostre, peu i taula, plafons, aplics, focus halògens, etc. Així mateix, s’hi pot trobar tota mena de material elèctric i una àmplia exposició amb primeres marques de calderes de calefacció, radiadors, escalfadors d’aigua, termos, aixeteria i aparells d’aire condicionat. I és que per a Electricitat Joan Marimon el confort i la comoditat de la llar ho són tot i totes les solucions de les quals disposen estan encaminades en aquesta línia. Ara bé, tan important com el confort és la seguretat, tant dels materials, com de la instal·lació i els processos. En aquest sentit, cal destacar que són una empresa autoritzada

Exterior de la seva botiga al carrer Jaume I de Tarragona.

CEDIDA

per al Departament recomanacions de A la botiga Jaume iFerca d’Indústria de la Gei la Generalitat I, tenen una neralitat. Així mateix, i recorden que, quan gran exposició hem de fer qualsevol el seu equip disposa dels carnets professid’il·luminació, reparació o instal·lació onals de Ferca com a climatització i d’algun dels subminisde la nostra instal·lador d’electricimaterial elèctric traments tat, instal·lador de gas, llar o negoci, hem de instal·lador d’aigua i comptar sempre amb instal·lador de calefacció i aire condi- professional autoritzat i amb carnet cionat. En aquest sentit, Electricitat professionals, ja que són una garanJoan Marimon fa seu els missatges tia de seguretat i bona feina.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Divendres 22 de desembre de 2023

12 Divendres 22 de desembre de 2023

El carril bici d’Aigüesverds a Cambrils costarà 4,3 MEUR i inclourà vorera Mobilitat En tots els trams que es pugui, hi haurà un carril d’1,5 metres per als vianants, separat del trànsit de les bicicletes La voluntat és iniciar les obres durant el 2024 i es preveu que durin uns 20 mesos

Sergi Peralta Moreno Cada vegada queda menys perquè els municipis de Reus i Cambrils estiguin enllaçats a través d’un carril bici. Operaris i maquinària fa mesos que treballen per connectar la rotonda de la T-11 i Aigüesverds i, el 2024, començaran els treballs corresponents a la vinculació entre la urbanització i el municipi costaner. Amb tot, el projecte ja està enllestit: els treballs del tercer tram de la via per a ciclistes i vianants tindran una duració prevista de 20 mesos, el pressupost estimat s’enfila als 4,3 milions d’euros i hi haurà segments per a transeünts a peu. El vial tindrà una llargada d’uns 4,4 quilòmetres i discorrerà en paral·lel a la carretera TV-3141, atès que és «la connexió més directa entre els municipis de Reus i Cambrils», per al Govern. Sempre que es pugui, hi haurà dos carrils d’1,5 metres per al pas dels ciclistes i un d’addicio-

Els treballs obligaran a desplaçar un segment de la carretera TV-3141

Fotografia del passat octubre del segon tram del carril bici, entre Aigüesverds i Blancafort. Gerard Martí

nal, també d’1,5 metres, per a vianants. En les zones on l’orografia no permeti aquesta disposició, s’habilitarà una secció de 3 metres compar-

tida per a ciclistes i vianants. Un sistema de contenció de vehicles separarà aquest carril del trànsit motoritzat. Així mateix, es projecten passarel·

les per salvar encreuaments com el de l’AP-7, amb una amplitud de 3,5 metres. Per elles, podran circular tant vianants com ciclistes. En algun tram,

també està previst desplaçar la carretera de Misericòrdia o definir murs per a la contenció del talús de terres. El projecte s’executarà en quatre grans blocs. El primer correspon al desplaçament del tram de carretera de la TV3141. La segona fase se centrarà en l’execució dels murs i les estructures. El tercer tindrà com a objectiu treballar en les parts del carril bici que van annexes a la carretera i el quart, aquelles que estan separades de la calçada. És probable que, durant el transcurs

de les obres, s’hagi de tallar algun carril de la circulació, que es reguli el trànsit amb semàfors i que es prohibeixin els avançaments en certs sectors. Pel que fa al pressupost, es calcula que l’import total ascendirà als 4,3 milions d’euros, tenint en compte l’obra civil del carril bici, el desplaçament de la carretera, la senyalització corresponent, els impostos, les expropiacions i els beneficis industrials. La Generalitat ja ha tret a licitació els contractes de serveis corresponents a la direcció de les obres i a les assistències tècniques ambiental, de coordinació de seguretat i salut i de control de qualitat per a l’execució del projecte, que compta amb llum verda de Territori des del juliol. L’acord entrarà en vigor a partir de la data de formalització de l’acta de replanteig dels treballs, «que es preveu que es pugui produir uns sis mesos després de la publicació de la present licitació».

Drets Socials rehabilitarà l’edifici actual de la residència de l’ICASS Societat La Generalitat de Catalunya estima que les obres duraran quatre anys i preveu que el seu cost sigui d’entre 9 i 12 milions d’euros Redacció L’edifici que acull la Residència de Gent Gran de Reus, l’ICASS, serà rehabilitat en els pròxims quatre anys «per continuar prestant servei en les instal·lacions actuals». Aquest és el compromís del Departament de Drets Socials de la Generalitat de la Catalunya, que ahir es va reunir amb representants del Departament d’Economia i Hisenda, la Delegació Territorial del Govern a Tarragona i l’Ajuntament de Reus. El projecte de reforma haurà de resoldre les problemàti-

ques detectades i que obligaran a tancar temporalment l’immoble. En essència, es tractava de legionel·losi, risc d’incendi i risc estructural. A més, en ser una construcció vella, tampoc no compleix la normativa d’accessibilitat. Les obres han de servir per bastir unes instal·lacions «segures i actualitzades que responguin al model d’atenció centrada en la persona que promou el Govern», tal com esmenta Drets Socials a través d’un comunicat. El Departament estima que les obres duraran, aproximadament, uns quatre anys i, malgrat

que els estudis encara són preliminars, es preveu una inversió d’entre 9 i 12 milions d’euros. La regidora en cap de l’àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de Reus, Anabel Martínez, ha mostrat satisfacció «perquè sempre hem defensat mantenir l’activitat i les places públiques de la residència a la ciutat, i fer-ho al seu emplaçament era el que tothom desitjava». «Tanmateix, continuarem en contacte permanent amb la Generalitat perquè encara falta un llarg camí per recórrer, així com per gestionar de la millor

Imatge d’arxiu d’una de les pancartes penjades a la residència expressant el rebuig al trasllat. ACN

manera possible la solució intermèdia provisional mentre es fan obres», afegí. El Departament de Drets Socials iniciarà el trasllat

temporal dels residents l’any vinent. S’engegarà aviat un procés de valoració per tenir en compte les preferències de cada usuari i de les famílies.

Els trasllats, que es faran en grups petits i de manera gradual, començarien la segona quinzena de gener i duraran «el temps necessari».

Divendres 22 de desembre de 2023

Els reusencs compren els regals de Nadal a última hora Comerç Els comerciants esperen que aquest cap de setmana sigui «molt fort» Sergi Peralta Moreno Les principals artèries fa dies que brillen i enlluernen; les nadales sonen i resonen; les botigues tenen les portes obertes de bat a bat àdhuc en festius; l’esperit nadalenc ha impregnat la ciutat. Tot i que l’ambient ho afavorís, ajudat per un pont de la Puríssima esdevingut aqüeducte, encara hi ha molts reusencs que no tenen els regals preparats per a Nadal. «Hem observat que la gent ha anat endarrerint les compres i que ara és quan més s’està bellugant, que s’està concentrant a última hora», valora el president de l’associació comercial del Pallol, Pau Salvadó. La presidenta de la Unió de Botiguers, Rosa Lucas, apunta que, si bé ha estat l’any en què abans s’han començat a vendre articles per a aquestes festes, «quan s’acosten dates com el 24 de desembre, els regals ja són més importants». Fins ara, tions, amics invisibles o petits detalls copaven les inversions. «A més, el 24 cau en diumenge i obrim gairebé tots els botiguers», assenyala. «Sí que és cert que els homes van una mica més desesperats a buscar el regal l’últim dia», bromeja. Salvadó analitza que la ten-

dència de deixar els regals a l’últim moment era «força normal», però que va canviar amb l’arribada de la covid. «La gent va començar a ser molt més previsora i a anticipar compres», detalla. Si bé en altres sectors l’avançament horari s’ha mantingut, en el comerç, «hem observat que s’ha tornat a com estava abans, amb gran part concentrada cap al final». Per tot plegat, espera que els dies 23 i 24 siguin «molt forts». «Tal com va la dinàmica, és important que el comerç ofereixi aquest servei i estiguem oberts», comenta. Des del Tomb de Reus, el seu president, Jacint Pallejà, afirma que Nadal «és un moment àlgid, però no és l’únic», ja que, pensant en els regals, durant la resta de l’any també se celebren aniversaris o sants. «Aquí ens trobaran sempre amb les millors condicions d’atenció, producte i servei», conclou. Tot i esperar el boom comercial en els pròxims dies, Lucas adverteix que, superat Nadal, «es comencen a activar els regals de Reis». «El 23 i el 24 de desembre i del 2 al 5 de gener són els dies més importants de l’any», expressa Salvadó. «I sempre és més gran el regal de Reis que el de Nadal», conclou Lucas.

Molta gent encara observa aparadors pensant quin és el regal més adequat que pot fer als seus éssers estimats. Gerard Martí

14 Divendres 22 de desembre de 2023

Els patis de sis escoles tornaran a obrir-se i a dinamitzar-se per Nadal Educació L’Escola Alberich i Casas s’afegeix a l’oferta de centres Redacció El projecte dels patis oberts dinamitzats torna aquest Nadal, en concret, a partir d’avui. La novetat d’aquest any és l’ampliació dels patis que estaran oberts, amb la intenció d’assegurar una major cobertura geogràfica de la

ciutat. Els centres educatius on es durà a terme l’activitat són les escoles Prat de la Riba, Font del Lleó, Rubió i Ors, Marià Fortuny, Joan Rebull i, com a nova incorporació, l’Escola Alberich i Casas. El servei s’oferirà els dies 22, 23, 27, 28, 29 i 30 desembre i el 2, 3, 4 i 5 de gener, de 9.30 a

13.30 hores. Les inscripcions seran per franges horàries, de 9.30 h. a 11.30 h. i d’11.30 h. a 13.30 h., amb la possibilitat de sol·licitar tot el matí. Per oferir un servei universal als infants, un dels patis oberts serà adaptat. Es portarà a cap al Centre d’Educació Especial Font del Lleó, els dies

22, 23, 27, 28, 29 i 30 desembre i 2, 3, 4 i 5 de gener. Es tracta d’un servei de cura puntual pensat a facilitar el temps de conciliació familiar durant aquest període no lectiu de les vacances escolars. Consisteix a posar a disposició de la ciutadania sis patis on es duran a terme activitats de lleure socioeducatiu i de qualitat. Les inscripcions es podran dur a terme a través de la web tempsxcures. reus.cat. En cas que quedin places vacants, també es podrà sol·licitar la plaça in situ. L’arbre de Nadal afegia mística a l’encisadora imatge. Gerard Martí

L’Ajuntament lliura 2.200 quilos de joguines per donar-los una segona vida i una nova il·lusió

Els raigs del sol travessen el campanar, beneeixen els reusencs i regalen l’hivern

Solidaritat

Solstici Amb l’encert i la precisió de Cupido unint dos enamorats, els raigs del sol travessaren ahir els finestrals del campanar de la Prioral de Sant Pere. Desenes i desenes de curiosos es reuniren al carrer del Vidre per presenciar i immortalitzar un moment místic que només ocorre en una singular ocasió cada 365 dies, coincidint amb el sols-

L’Ajuntament ha recollit uns 2.200 quilos de joguines amb una nova edició de la campanya Les teves joguines, que tornin a rodar, una iniciativa que fomenta la reutilització, una segona vida i una nova il·lusió per a aquelles joguines que ja no s’usen. El regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio,

va lliurar-les ahir a Càritas, Confiança Solidària i Cooperativa Suara. Aquesta campanya ha agafat un gran impuls els darrers anys, amb una important resposta ciutadana i la recollida d’uns 2.000 quilos de joguines anuals. Enguany, s’havien habilitat 15 punts de recollida entre instal·lacions municipals i les empreses participants. Redacció

Fotografia de grup de l’acte d’entrega de les joguines. Aj. Reus

tici d’hivern; una compacta multitud que anhelava rebre la benedicció de les fletxes àuries. Tan popular ha esdevingut el fenomen que, d’uns anys ençà, hi ha una placa a terra que recorda que si el màgic moment hom vol presenciar, en aquell precís punt s’ha de situar, el 21 de desembre, als volts de les 10 hores del matí. SPM

Divendres 22 de desembre de 2023

16 Divendres 22 de desembre de 2023

MEDI AMBIENT

Tancar el cercle del cicle de l’aigua per fer front a la sequera L’escassetat hídrica estructural que pateix Catalunya ens obliga a transformar el model actual de gestió de l’aigua a partir de l’impuls dels sistemes circulars com la regeneració de l’aigua residual

sobre l’estat ecològic de rius, aqüífers i ecosistemes costaners.

Redacció

airebé tota l’aigua dolça en estat líquid del món és invisible. Es troba oculta sota la terra, en els aqüífers, jaciments subterranis que constitueixen la font de brolladors, rius, llacs i aiguamolls. Les aigües subterrànies constitueixen una reserva oculta per fer front als efectes cada vegada més devastadors del canvi climàtic. Les aigües subterrànies són un recurs natural bàsic per a l’agricultura, la indústria i tots els ecosistemes naturals. El canvi climàtic, amb sequeres cada cop més freqüents, augmenta el perill d’esgotament d’aquestes fonts d’aigua, especialment a la conca mediterrània, una de les més afectades per l’escalfament global. La disminució sostinguda de les precipitacions a Catalunya afecta de manera directa la recàrrega natural i la disponibilitat d’aigua dels aqüífers, amb conseqüències negatives pels ecosistemes i les comunitats dependents d’aquest recurs essencial. A més, en zones costaneres, quan el nivell de l’aqüífer baixa, es produeix la intrusió d’aigua del mar, cosa que compromet greument la seva recuperació. A Catalunya, les aigües subterrànies constitueixen l’única font d’abastament per a més de dos-cents municipis, normalment petites poblacions. I, en municipis grans i mitjans, aporten aigua de forma regular als recursos superficials de què ja disposen. La seva principal font de recàrrega són la pluja i la neu, que s’infiltren en aquests dipòsits naturals a través del sòl. Un dels riscos més grans a què fan front és la sobreexplotació, és a dir, quan s’extreu, a través de pous i altres sistemes, més aigua de la que es pot recarregar mitjançant el cicle natural. Un altre impacte important derivat de la manca de pluges és la pèrdua de biodiversitat en els ecosistemes aquàtics vinculats als aqüífers. La baixada del seu cabal i la consegüent pèrdua d’hàbitats aquàtics afecten les espècies que depenen d’aquests entorns per a la seva supervivència. Els canvis en la qualitat de l’aigua per la concentració de contaminants també pot agreujar els problemes

La tecnologia de recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp, a prova a la depuradora de Cambrils

Basses del projecte pilot LIFE REMAR.

CEDIDA

Procés de recàrrega de l’aqüífer a través del projecte pilot LIFE REMAR

ambientals associats a la sequera. Des del punt de vista socioeconòmic, les comunitats que depenen en gran manera dels aqüífers per a les seves necessitats hídriques s’enfronten

a desafiaments considerables durant períodes de sequera com l’actual. L’escassetat d’aigua afecta la seguretat alimentària, ja que l’agricultura depèn en gran part d’aquest recurs.

En aquest sentit, la reutilització sostenible de les aigües depurades s’erigeix com una solució per alleujar la pressió que els diferents usos exerceixen sobre els ecosistemes hídrics i

La comarca del Baix Camp experimenta una situació d’escassetat d’aigua des dels anys 70. La manca de precipitacions ha provocat una disminució progressiva de les masses d’aigua subterrània doncs no es produeix una recàrrega natural que compensi les extraccions. Aquesta situació ha comportat la sobreexplotació de l’aqüífer, que també pateix problemes de qualitat per contaminació per nitrats i salinitat per la intrusió d’aigua del mar. Amb l’objectiu de fer front al repte de l’esgotament i la contaminació dels aqüífers, en aquest entorn d’emergència climàtica, Comaigua, companyia referent en la gestió dels serveis del cicle integral de l’aigua al Baix Camp, impulsa una prova pilot per recarregar l’aqüífer del Baix Camp amb aigua tractada a l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Cambrils, i que actualment aboca al mar tota l’aigua que tracta, quatre milions de metres cúbics cada any. Es tracta del projecte LIFE REMAR, cofinançat amb fons del programa LIFE de la Unió Europea, i en el qual col·laboren els socis del projecte, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) i Mejoras Energéticas. Aquesta iniciativa està posant a prova una innovadora tecnologia de gestió de recàrrega d’aqüífers, anomenada Managed Aquifer Recharge (MAR), concretament amb el sistema de tractament sòl-aqüífer amb capes reactives. Els principals objectius d’aquest projecte, segons indica el president de Comaigua i alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, serien «donar un impuls real a l’economia circular a través d’una metodologia que permet a més reduir els costos de la regeneració d’aigua. També garantir la disponibilitat del recurs a les diverses tipologies d’usuaris a la vegada que millorem la qualitat de les masses

Divendres 22 de desembre de 2023

d’aigua subterrànies i, per tant, la biodiversitat en els ecosistemes aquàtics vinculats als aqüífers». Com a principal repte, Clúa destaca l’acceptació social d’aquesta tecnologia. Per tal que això no suposi un obstacle, Comaigua preveu implicar a partir del primer trimestre del 2024 a totes les parts interessades i els grups objectius en el desenvolupament del projecte.

Un sistema que millora la qualitat de l’aigua, augmenta la disponibilitat d’aigua dolça i afavoreix els ecosistemes

Després de passar tots els processos de tractament per a la seva depuració, una part de l’aigua tractada a l’EDAR de Cambrils, 400 metres cúbics al dia, es condueix cap a dues basses d’infiltració de 400 metres quadrats, que han estat construïdes específicament per aquest projecte dins del recinte de la depuradora de Cambrils, i que infiltren l’aigua a l’aqüífer per a la seva regeneració, tot seguint un procés natural. Dues capes reactives situades al fons de cadascuna de les basses afavoreixen l’eliminació de contaminants, actuant com a filtres naturals, amb la funció de retenir, degradar i eliminar compostos de difícil tractament que encara queden a l’aigua un cop depurada, com fàrmacs, microplàstics i patògens,

entre altres. Formades per materials naturals, aquestes capes permeten que l’aigua captada a la sortida de la depuradora es pugui infiltrar amb una qualitat millorada durant el seu camí cap a l’aqüífer, situat a una desena de metres sota terra. En el transcurs de la infiltració i com a impacte més localitzat, s’incentiva el desenvolupament natural de la vegetació dins de les basses, fet que millora la capacitat de retenció dels contaminants a la barrera reactiva i n’evita la seva obstrucció durant els períodes de recàrrega, amb la qual cosa s’afavoreix la biodiversitat de formes de vida animals creant un petit ecosistema. Paral·lelament, es duu a terme una anàlisi contínua de la qualitat de l’aigua amb sensors multiparamètrics, instal·lats en diferents parts del procés. També s’analitzen els contaminants anteriorment esmentats, així com paràmetres químics i microbiològics convencionals.

El procés de recàrrega

L’aigua s’infiltra aprofitant la capacitat dels aqüífers de transmetre l’aigua a causa de la seva porositat. En el cas del LIFE REMAR s’ha calculat que la permeabilitat de l’aqüífer detrític plioquaternari del camp de Tarragona - Baix Camp, permet una infiltració mitjana diària d’1 metre cúbic d’aigua per metre quadrat.

Aquest recorregut de l’aigua en l’aqüífer provoca una autodepuració natural en creuar, en primer lloc, la capa reactiva, a continuació la zona no saturada de l’aqüífer, per arribar finalment a la zona saturada de l’aqüífer, és a dir, el punt on es troba l’aigua. L’objectiu és que, un cop allà, presenti una qualitat adequada per ser reutilitzada o simplement per millorar tant la qualitat actual i la quantitat d’aigua a l’aqüífer. La massa d’aigua del Baix Camp pot aportar un recurs en anys pluviomètrics normals de 41 hectòmetres cúbics anuals i en anys secs de 24 hectòmetres cúbics. Una gestió d’aquesta massa d’aigua pel que fa a les extraccions i aportant aigües de qualitat representa una millora en la resiliència hídrica del Baix Camp. En definitiva, LIFE REMAR desplega una metodologia sostenible, segura i eficient que, a més, requereix poca energia i millora la majoria dels paràmetres de qualitat de l’aigua. Si els resultats són favorables, en el futur s’espera poder recarregar l’aqüífer del Baix Camp amb tota l’aigua tractada a la depuradora de Cambrils. LIFE REMAR, que s’implementarà fins a finals de l’any 2025, pot convertir-se en un referent en altres indrets amenaçats per l’escassetat d’aigua de la regió mediterrània.

Massa d’aigua del Baix Camp

Tiphaine Anderbouhr Gerent de Comaigua

«La recàrrega de l’aqüífer amb tota l’aigua tractada a la depuradora incrementaria la resiliència hídrica de la comarca amb recursos d’aigua locals»

Redacció

es aigües subterrànies viuen una situació d’amenaça sense precedents a causa de la sequera, del canvi climàtic i de l’ús excessiu d’aquest preuat recurs. És per això que el projecte LIFE REMAR, impulsat per Comaigua suposa un bri d’esperança, no només per a l’aqüífer del Baix Camp, sinó per d’altres que visquin una situació similar. Parlem amb la gerent de Comaigua, Tiphaine Anderbouhr, sobre la iniciativa. —Quins són els principals desafiaments que afronta aquest projecte i com s’estan abordant? — El desafiament més rellevant que afronta el projecte LIFE REMAR és l’escassetat d’aigua, un problema creixent als països mediterranis, i un problema mundial en el context de canvi climàtic en el qual ens trobem des de fa dècades. Un altre desafiament és la preservació de la qualitat de les aigües subterrànies, que pateixen una extracció excessiva per la disminució de la pluviometria. I com a tercer desafiament, tenim la recuperació i reutilització de les aigües tractades a la depuradora com una alternativa segura, que pot incrementar la disponibilitat del recurs per fer front a l’alta necessitat

d’aigua d’ús de boca estacional, la qual cosa beneficiarà als ciutadans, la comunitat i al medi ambient d’una manera segura. —En cas que aquesta tecnologia es mostri efectiva i el projecte sigui escalable, què implicarà per a Comaigua destinar la totalitat de l’aigua depurada a fer recàrrega de l’aqüífer? I pels usuaris i usuàries de l’aigua? —És una tecnologia fàcilment escalable. Es tracta d’un procés natural que no necessita energia, on el punt clau és la disponibilitat de terrenys per efectuar la infiltració i de mitjans per controlar la qualitat de l’aigua que s’infiltra a través del terreny. La recàrrega de l’aqüífer amb tota l’aigua tractada a la depuradora de Cambrils permetria incrementar la resiliència hídrica de la comarca amb recursos d’aigua locals, amb la qual cosa es garantiria el recurs als seus principals motors econòmics, l’agricultura i el turisme.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

18 Divendres 22 de desembre de 2023

La frase

«Hem de fer productes especials, més difícils de produir» — Ignasi Cañagueral

El sector químic a Tarragona espera una millora de les xifres al segon semestre del 2024, a l’espera de la resolució de les guerres. Cedida

Les empreses químiques treballen al 60% i avisen de la pèrdua de competitivitat Economia L’AEQT aposta per la «diferenciació» perquè el sector sobrevisqui Oriol Castro El 2023 no ha sigut un bon any pel sector químic al Camp de Tarragona. La caiguda de demanda causada pel context sociopolític i econòmic a nivell internacional ha provocat que les empreses només treballin al 60% de la seva ca-

pacitat i que s’esperi una davallada del 7% dels beneficis. «Ha sigut un any de continuació de la segona meitat del 2022, quan es va començar a deteriorar el mercat», va explicar Ignasi Cañagueral, president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT).

L’elevat cost de les matèries primeres i els problemes logístics són algunes de les principals causes de la pèrdua de competitivitat del sector. «Estats Units, Canadà i la Xina tenen uns costos de producció més baixos i estan començant a exportar i fer negoci a casa nostra», va dir

Agenda

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

Activitats NADAL DE SOMNI AL PORT DE TARRAGONA Concert de Nadal amb Judit i Meritxell Neddermann, La Fàbrica de les Joguines es vesteix de circ, de màgia, de contes i de música al Tinglado 1, els espais màgics portuaris del Magatzem Reial al Refugi 1, Un Mar de Llum al Tinglado 2, el Nadal Gastronòmic, les bicis boges i el mercadet de Nadal al passeig dels Estels conviden a tothom a gaudir de les festes nadalenques al Moll de Costa. Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats Agenda del Port del 22 al 28 de desembre de 2023

Segueix-nos!

Enguany s’espera una davallada del 7% dels beneficis totals al sector Cañagueral. Davant aquest escenari, el president aposta per la «diferenciació» perquè el sector pugui sobreviure. «No som un territori de baix cost, no hi podem competir. Hem de fer productes especials, que són més difícils de produir», va exposar Cañagueral. En aquest sentit, la patronal defensa el talent dels treballadors tarragonins per aconseguir aquesta es-

pecialització. «Tenim aquest talent, fruit de l’experiència, que marca la diferència respecte d’altres països», va afirmar el president. Els nous objectius passen per la descarbonització i la circularitat. «Les nostres matèries primeres han de ser els residus que generem», va reblar Cañagueral. En aquest sentit, l’aposta de les empreses químiques per l’electrificació, l’hidrogen verd i la captura de CO2 és clara. «Catalunya, per les seves condicions meteorològiques, ha de ser el motor d’Europa d’aquestes substàncies», va exposar el president. «Qui paga la festa?» Per assolir aquests reptes, la patronal demana més subvencions als governs català i estatal. «Anem tard en l’aposta per aquestes tecnologies. Els productes cada cop seran més cars i la nostra pregunta és: qui pagarà la festa?», va apuntar Cañagueral. Com a exemple, el president va assenyalar l’increment de subvencions per la reindustrialització als Estats Units. «Són uns nivells d’inversions descomunals i estan creant un daltabaix a tot Europa», va dir Cañagueral. Tot i això, s’espera millorar els números de cara al segon semestre.

L’Aliança de Municipis Turístics agafa forma Turisme L’Aliança de Municipis Turístics de Costa Catalana, formada per Salou, Ametlla de Mar, Lloret i Santa Susanna, comença a guanyar forma. Aquests són els municipis que més pernoctacions registren dins de les seves respectives marques genèriques, més de 16 milions, liderant així el turisme en la costa catalana d’entre les quatre principals marques turístiques: Costa Daurada, Costa Brava, Costa Barcelona i Terres de l’Ebre. L’objectiu de l’aliança és aglutinar aquells municipis costaners amb una llarga trajectòria turística, que comparteixen característiques semblants, amb la finalitat última de promoure un espai de reflexió col·lectiva. D’aquesta forma, es pretén fomentar l’intercanvi d’experiències i el coneixement recíproc, així com establir mecanismes de cooperació i coordinació davant reptes i temes d’interès comú. El grup també té l’objectiu de ser un pont de col·laboració amb altres administracions supramunicipals i els sectors turístics involucrats, convertint-se en un interlocutor clau i un motor d’iniciatives i propostes. Amb aquesta nova aliança, es volen desenvolupar estratègies conjuntes que responguin a les necessitats comunes dels municipis, millorant la qualitat de vida dels ciutadans. També es vol impulsar la investigació i la digitalització dels municipis turístics per fomentar la innovació i una gestió eficient dels serveis, alineant-se d’aquesta forma amb els objectius globals de desenvolupament sostenible i amb mesures de lluita contra el canvi climàtic. Redacció

Divendres 22 de desembre de 2023

20 Divendres 22 de desembre de 2023

Castellà i Morancho visiten les obres del Passeig de les Cales a Miami Platges Els treballs enllaçaran la desena de cales que hi ha entre les platges de l’Estany Gelat i Cristall El passeig marítim, de 3,1 quilòmetres, es preveu que estigui llest a l’abril de 2024

Redacció El subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Santiago Castellà i l’alcalde de Mont-roig del Camp, Fran Morancho, van fer ahir una visita d’obra del projecte de recuperació mediambiental i paisatgística, que consta d’un passeig marítim que unirà una desena de cales del municipi. Des del consistori recorden que els treballs van a càrrec del Ministeri de Foment a través del servei de Costes del MITECO (Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico) i que compta amb un pressupost aproximat de 10,1 milions d’euros, en part procedent dels fons Next Generation. Durant la visita, el subdelegat del govern espanyol va destacar la gran transforma-

Les autoritats durant la visita a les obres del passeig marítim de Miami Platja. Cedida

ció que està experimentant el municipi gràcies a les aportacions de l’Estat i el guany en la qualitat de vida que suposarà

aquesta actuació per a la població. Castellà també va lloar la feina que s’ha fet des de l’Ajuntament tenint preparats

bons projectes que estaven a l’espera d’oportunitats de finançament. «No hi ha res com tenir una visió i un pro-

jecte de municipi, això és molt important», va dir el subdelegat del govern. Castellà també va fer referència a la voluntat de continuar col·laborant en la protecció del litoral del municipi. Per la seva banda, Morancho va destacar que «és un projecte treballat des de fa molts anys i, per tant, ja sabíem cap on volíem anar, teníem el projecte molt clar i preparat per al millor moment. Estàvem convençuts que arribarien oportunitats, i estem molt contents que finalment sigui una realitat». Durant la visita a les obres

els va acompanyar el cap de la Unitat de Costes del MITECO, Antoni Espanya, i els regidors de l’equip de govern de l’Ajuntament de Mont-roig Yolanda Pérez, Vicente Pérez, Elvira Montagud, Marimar Urisel i Miguel del Viso, així com representants de l’empresa que fa les obres. Tres quilòmetres de passeig Els treballs, que es van adjudicar per 10.171.440,58 euros, van començar a finals d’agost i tenen previst acabar cap al mes d’abril de 2024. D’aquesta manera, s’enllaçarà la desena de cales que hi ha entre les platges de l’Estany Gelat i Cristall mitjançant un passeig marítim per a vianants de 3,1 quilòmetres. El nou passeig, que es trobarà a 17 metres del nivell del mar, condiciona l’actual passeig, que és d’asfalt, integrant-lo al paisatge i protegint-lo de l’erosió. També s’habilitaran els accessos a les cales i la zona també comptarà amb tres miradors per sobre dels penya-segats, una passarel·la a la cala dels Àngels, així com amb àrees de descans amb zones d’ombra, zones verdes i espais amb jocs infantils i per fer exercici.

Divendres 22 de desembre de 2023

22 Divendres 22 de desembre de 2023

Els Tres Tombs de Valls se celebraran el 14 de gener Festa Enguany es commemora el 45è aniversari de la represa de la celebració Un dels nous carros és el de Cal Xolo, carregat d’ampolles d’Anís Magriña

Redacció Els Tres Tombs de Sant Antoni de Valls, declarats Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat i una de les celebracions «més multitudinàries i espectaculars que se celebren a Catalunya», tindran lloc el 13 i 14 de gener. Amb tota l’essència que ha convertit en única la celebració vallenca, enguany se celebra la 45a edició de la represa. Aquest 2024, Valls recuperarà la tradicional Rifa del Porquet en una iniciativa conjunta de la Unió Anelles de la Flama i la Societat de Sant Antoni. La Rifa del Porquet recuperada per aquests Tres Tombs s’actualitza i així no comptarà amb un animal viu, sinó que el tradicional porc se substituirà per una escultura, d’estil realista i amb les dimensions d’un

Imatge d’arxiu dels Tres Tombs de Sant Antoni de Valls. Gerard Martí

porc natural que es col·locarà damunt del carro que tradicionalment el passejava. La rifa tindrà 3 premis, cadascun dels quals comptarà amb un lot de productes de carn i embotits i un val monetari per gastar a diferents carnisseries

i xarcuteries de Valls. Els Tres Tombs seran el diumenge 14 de gener, amb una celebració que arrencarà a les 11.30 h des del barri del Fornàs i que s’endinsarà pel Centre Històric amb diversos punts d’interès, en especial

el pas de cavalls, carros i carruatges per la plaça del Blat i l’estret i complicat retomb amb el carrer Major. Enguany s’estrenaran quatre carros nous. Entre aquests hi destaca el de la col·lecció de Cal Xolo, carregat amb 300 ampolles d’Anís Magriña. Valls té un passat lligat a les destil·leries i fàbriques d’anís que, fins a mitjan segle XX, van tenir una gran importància. També s’estrenarà un carro carregat amb caixes pel transport de gallines i un de carregat de carabasses, a més d’un de pagès típic amb vela que s’utilitzava antigament per anar a mercat.

Alfredo Clúa i Glòria Tibau ahir visitant la zona. Aj. Cambrils

Comencen les tasques de desbrossament del tram final de la riera de Maspujols Cambrils Aquesta setmana han començat les tasques de desbrossament de la llera del tram final de la riera de Maspujols de Cambrils, a tocar dels Apartaments Sol Cambrils Park. Els treballs els està portant a terme l’Ajuntament amb una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, va visitar la

zona ahir, amb la directora dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, Glòria Tibau. Aquesta zona que rodeja la riera de Maspujols va ser una de les més afectades pel temporal de llevant del 22 d’octubre del 2019, que va provocar inundacions a la urbanització Sol Cambrils Park. Redacció

El ple constata que els protocols de sequera «no estan funcionant»

El ple del Parlament vota les mocions aquest dijous. ACN

El Parlament rebutja realitzar qualsevol acció per aturar el Hard Rock Política La cambra tomba instar el Govern a facilitar la gestió pública de l’aigua ACN El Parlament va rebutjar ahir fer «totes les gestions necessàries» per aturar obres i projectes que suposin un augment «desproporcionat» del consum d’aigua, així com

el projecte concret del macrocomplex del Hard Rock. Es tractava del punt d’una moció d’En Comú Podem, que la cambra va rebutjar. El ple també va tombar un altre punt de la mateixa moció dels comuns, que ins-

tava el Govern a facilitar la gestió pública de l’aigua per part dels municipis que ho sol·licitin. Segons el text, que no va ser aprovat, es demostra que la gestió pública és la «més eficient» davant la situació de sequera. En canvi, sí que es va aprovar constatar que els protocols de sequera «no estan funcionant», malgrat que són «necessaris», però no «suficients». El Parlament també va aprovar durant la jornada d’ahir instar el Govern a aplicar el principi de lleialtat institucional en la gestió dels protocols de sequera garantint una correcta coordinació i repartiment just de responsabilitats amb els ens locals que tenen competències en la gestió del cicle de l’aigua. D’altra banda, el Parlament va constatar la minoria parlamentària en què es troba el Govern i la necessitat de diàleg i consens amb els grups a l’hora de proposar mesures.

Divendres 22 de desembre de 2023

Torna el Pessebre Vivent Racons de Constantí amb Les Forques Teatre Teatre Ces Forques Teatre Associació Amics del Teatre de Constantí organitza aquest any una nova edició del Pessebre Vivent Racons de Constantí. Després de dos anys de pandèmia i l’any passat la representació d’Els Pastorets, enguany es tornaran a omplir els carrers del municipi amb les escenes teatralitzades més emblemàtiques

del pessebre. Serà els dies de Nadal i Sant Esteve, 25 i 26 de desembre, a partir de les 19 h. Es tracta de la cinquena edició i hi haurà passis cada 15 minuts en cada escena. El punt de sortida serà la plaça de l’Església, on també es vendran les entrades, que tindran un cost de 5 euros. A la plaça de l’Església es farà l’escena dels set pecats capi-

Les autores de l’elaboració al costat de l’arbre. Aj. Constantí

Un gran arbre de Nadal de ganxet ja llueix a la Plaça de l’Església de Constantí Municipal Constantí ja llueix un gran arbre de Nadal fet amb ganxet a la plaça de l’Església. L’arbre es va inaugurar aquest dilluns i ha estat elaborat durant els últims mesos per part d’una trentena de dones del grup Retalls, del grup de Dones per la Unitat de Constantí, del Grup Cultural Mestresses de Casa, del Punt Òmnia i més voluntàri-

es. Es tracta d’un dels arbres de Nadal fet de ganxet més grans de Catalunya, amb més de sis metres d’alçada. És una composició formada per 580 peces de ganxet, elaborades a partir de 350 troques de llana i que ha comptat amb la col· labració de l’artista Francisco Benítez. L’arbre també té uns 150 estels i casetes unides per garnaldes. Redacció

EDICTE El Ple de l’Ajuntament de Constantí, en sessió de 5 d’octubre de 2023, ha aprovat inicialment el projecte d’expropiació pel sistema de taxació conjunta dels propietaris no adherits a la Junta de Compensació del PPU-13. Així mateix, ha acordat sotmetre el referit projecte a informació pública pel termini d’un mes, a partir de la darrera publicació, al Butlletí Oficial de la Provincia de Tarragona, en un dels diaris de premsa de major circulació de la província i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament perquè es puguin presentar les al·legacions o reclamacions que es considerin pertinents. L’acord i el projecte d’expropiació estan disponibles a la seu electrònica per la seva consulta: https://constanti.eadministracio.cat/transparency/1b43501cdb05-4611-b4b0- dc63da03bc94/ Constantí, a 16 d’octubre de 2023 L’alcalde, Óscar Sánchez Ibarra

tals, al carrer Sant Vicenç es representarà l’anunciació a Maria, a la Muralla i al rentador hi haurà el mercat i rentadores, a la plaça dels Drets Humans es representarà l’escena d’Herodes, a l’avinguda Catalunya hi haurà l’hostal i a Cal Valent la casa dels pastors, pastors de la muntanya, el naixement, la fusteria i el tió. Redacció

Es faran representacions el dia de Nadal i el dia de Sant Esteve. Aj. Constantí

24 Divendres 22 de desembre de 2023

Pilarín Bayés inaugura el seu tercer mural sobre Salou

Vila-seca acull el Parc Infantil i el Parc Jove de Nadal Nadal

Cultura La Torre Vella acull un pessebre creat amb les seves figures Redacció La il·lustradora Pilarín Bayés va inaugurar ahir el seu tercer mural a Salou. Aquesta obra, situada a l’entrada principal de la Biblioteca Municipal, recrea a gran escala les 16 pàgines del llibre La petita història de Salou. El mural, realitzat en resina compactada, té una longitud de 12 metres i una alçada de 2 metres, i està dissenyat per a ser desmuntat i exposat en les escoles com una mostra itinerant. L’artista de 82 anys, que també ha visitat els seus altres dos murals situats a l’Ajuntament i al Camí

de Ronda, prop del conjunt escultòric del Rei Jaume I, ha expressat la seva gratitud pel suport rebut per part del govern municipal i per l’oportunitat de reflectir la història de Salou a través de les seves il·lustracions. Durant la inauguració, a la qual va assistir l’alcalde de Salou, Pere Granados, va anunciar la intenció de nomenar Bayés filla adoptiva de Salou. La il·lustradora, emocionada pel reconeixement, va compartir històries i anècdotes personals i familiars vinculades a Salou, mentre repassava cada il·lustració del mural.

Les autoritats del consistori amb Pilarín Bayés davant del nou mural. Ajuntament de Salou

En el seu discurs, Granados va elogiar la destresa i l’habilitat de Bayés per capturar l’essència de Salou en les seves il·lustracions. Alhora, va destacar per connectar amb els ciutadans a través de l’art, així com la seva contribució en enriquir el patrimoni cultural de la ciutat.

D’altra banda, Bayés va presentar a la Torre Vella un pesebre únic, creat amb figures de la seva pròpia creació on convida la població a «mantenir l’esperit de senzillesa, tendresa i solidaritat durant tot l’any, no només en temps de Nadal». En la presentació del pessebre il·lustrat, que va

comptar amb la participació de la Coral Eixàrcia, la regidora de Serveis Culturals de l’Ajuntament de Salou, Julia Gómez, va destacar que les figures del pesebre capten la passió de l’artista vigatana, afegint que són «finestres cap a un món ple d’imaginació, amor i esperança».

El Parc Infantil de Vila-seca obrirà les seves portes el 27 de desembre al Pavelló Municipal d’Esports. Fins al dia 30, els més petits podran gaudir de multitud d’activitats, enguany totes relacionades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que es van acordar de cara al 2030 per part de tots els estats de les Nacions Unides. El Parc Infantil obrirà portes des de les 5 de la tarda fins a les 8 del vespre i, per accedir-hi, cal portar aliments de llarga conservació, que seran lliurats al Banc d’Aliments de Vila-seca. D’altra banda, també el 27 de desembre, arrenca el Parc de Nadal Jove, el qual s’allargarà fins al dia 29. Els joves tindran una programació farcida d’activitats engrescadores: el dimecres rebran la visita de Poloteli, exjugador de la Kings League Infojobs, al qual se li podran fer preguntes obertes. Redacció

Divendres 22 de desembre de 2023

Extingit l’incendi a una empresa de fertilitzants del polígon industrial de Constantí Successos Protecció Civil va activar durant unes hores l’alerta del Plaseqta ACN Els Bombers van donar per extingit l’incendi d’ahir al vespre a l’empresa Azufrera y Fertilizantes Pallarés del polígon industrial de Constantí cap a dos quarts de deu de la nit. El foc havia començat tres hores abans en uns matolls pròxims a les naus industrials de la firma i el vent que bufava a la zona l’ha empès fins a les edificacions. Segons ha explicat Jordi Castellví, cap d’intervenció dels Bombers a l’incendi, el foc cremava diòxid de sofre, fet pel qual s’ha recomanat el confinament del polígon i es van evacuar les naus afectades. També es van tallar tres carreteres de la zona i es va activar l’alerta del pla d’emergències Plaseqta. Un cop acabat el servei es va aixecar el confinament i es van reobrir les carreteres. Castellví va confirmar que

el succés no va provocar cap ferit i va explicar, en el tancament d’aquesta edició, que un cop extingides les flames ara els Bombers esperarien que la zona es refredés per comprovar que no hi hagués cap revifalla. El cos d’extinció d’incendis va enviar 24 dotacions a la zona per apagar les flames, que van afectar tres naus industrials i un contenidor amb brossa diversa situat a l’exterior d’un dels recintes. Protecció Civil va desactivar la fase d’alerta del pla Plaseqta i va deixar activada la de prealerta. Les carreteres que van tallar, ja reobertes, són la C-422 a Constantí, entre els punts quilomètrics 8 i 4,5 en tots dos sentits, la TP7225 entre Reus i Constantí, entre els punts quilomètrics 1,5 i 4,9, en tots dos sentits, i la TV-7211 entre Reus i Constantí, entre el punt quilomètric 2,5 i 7,9, en tots dos sentits.

El pressupost del Consell del Tarragonès serà de 25 MEUR Comarcal La principal inversió va destinada a les polítiques territorials i socials L’ens supramunicipal destinarà 6.179.770,50 d’euros a les beques menjador

Redacció El Ple del Consell Comarcal del Tarragonès va aprovar 19 el pressupost per a l’any 2024 aquest dimarts. Així doncs, de cara al proper exercici, l’ens supramunicipal gestionarà un pressupost total de 25.386.772,11 euros. El pressupost es va aprovar amb els vots a favor del PSC, JuntsxCat, En Comú Guanyem, i ERC, les abstencions dels grups comarcals de PP i CUPAmunt i els únics vots en contra del grup comarcal de VOX. Dues de les àrees que tenen més pes en l’estructura pressupostària són els departaments de Benestar Social i d’Ensenyament. L’àrea de Benestar Social i Família ha estat «una prioritat de la corporació», ja que en depenen serveis «essencials» com el d’atenció domiciliària i tele-

Imatge d’arxiu de l’exterior de l’edifici del Consell Comarcal. Cedida

assistència, el d’Intervenció Socioeducativa (SIS), els ajuts d’urgència social per cobrir necessitats bàsiques, els programes de l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), la xarxa primària o els destinats a dones en situació

de violència, entre altres. Pel que fa al departament d’Ensenyament, des de l’ens apunten que s’hi destina part del pressupost perquè «es realitzen les gestions de menjadors escolars, així com del servei de transport escolar

i de les beques menjador». En total, el Consell Comarcal del Tarragonès rebrà del departament d’Ensenyament 10.533.132,00 euros per dedicar a aquestes accions. Pel que fa a aquests ajuts, l’import que la corporació destinarà a les beques menjador serà de 6.179.770,50 euros, a repartir entre els milers d’alumnes als quals se’ls ha aprovat la sol·licitud de beca. Les partides d’ingressos de les dues àrees s’han vist incrementades notablement amb el nou contracte programa del departament de Drets Socials i la subvenció del departament d’Ensenyament.

CULTURA

Castellvell celebra la 25a edició del Concert de Nadal amb una estrena musical al repertori Es tracta de la peça ‘Puer natus in Bethlehem’ de Jordi Borràs Anna Ferran

n dels actes més destacats de les festes nadalenques a Castellvell és el tradicional Concert de Nadal. Enguany, aquesta cita arriba a la 25a edició i ho fa amb un cartell de primer nivell i una estrena d’una peça musical inèdita. Es tracta de Puer natus in Bethlehem, una commoEl concert es fa a l’Església de Sant Vicenç Màrtir . CEDIDA vedora composició de Jordi Borràs, que serà l’encarregaLa segona part del Concert de Nadal serà da d’encetar el concert i que estarà interpre- protagonitzada íntegrament per Txaikovski. tada per l’Orquestra Cum Jubilo del Camp de Concretament, l’Orquestra Cum Jubilo tocarà Tarragona i la soprano Ana Puche. El progra- peces de la Simfonia núm 5 en Mi menor op.64. ma de la primera part es completarà amb pe- El concert, que estarà dirigit per Alexander ces de la Simfonia Espanyola en Re menor del Frey, comptarà amb la presència de Sebastian compositor Édouard Lalo, que també estarà Mueller com a concertino. interpretada per la Cum Jubilo. La formació Es faran dues representacions, una, discomptarà amb el jove prodigi Sasha Amorós, sabte 30, i la segona, el dimarts, 2 de gener a qui delectarà al públic amb les seves habilitats l’Església de Sant Vicenç Màrtir. Les entrades ja estan a la venda al web aas.cat. tocant el violí.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

26 Divendres 22 de desembre de 2023

Un Nàstic en construcció té un gran marge de millora per endavant Futbol La falta d’efectivitat, el rendiment a domicili i les desconnexions, els principals aspectes a polir Un altre aspecte en què l’equip ha de fer-se fort és en les visites. Els de Dani Vidal han convertit el Nou Estadi en un fortí, però els costa treure resultats a domicili, i només han guanyat a Logroño, Terol i Lugo i on han esdevingut les quatre derrotes granes fins al moment.

Pep Santos Alasà Fins i tot en els millors trams de temporada, quan el Nàstic era líder destacat i imbatut de Primera Federació, Dani Vidal va ser prudent i, en tot moment, va insistir que l’equip encara havia de créixer molt i seguir polint els seus punts febles durant la temporada. Aquesta és la primera temporada que el tècnic tarragoní inicia des de la banqueta grana, de manera que el seu projecte encara es troba en plena construcció. Així, amb els primers mesos de competició disputats, és bon moment per repassar els aspectes en què l’equip és més dèbil i ha de treballar per convertir-se en un equip més fort i més difícil de tombar. Un dels aspectes en què és més evident que l’equip necessita millorar és en la producció ofensiva. L’equip ha celebrat 18 gols fins ara,

El Nàstic va sumar la seva primera derrota a Fuenlabrada encaixant dos gols en quatre minuts. CF Fuenlabrada

Els granes només han sumat 11 punts de 27 possibles a domicili

una xifra poc destacada i no compta amb cap golejador consolidat. Andy Escudero, Jaume Jardí, Pablo Fernández i el central Pablo Trigueros estan empatats com a màxims golejadors de l’equip, que tro-

Marcel Quirós prepara el seu retorn al Dakar amb l’objectiu d’acabar-lo Motor El pilot tornarà a dur Tarragona a la cursa més dura del món Pep Santos Alasà Marcel Quirós ja última els darrers preparatius per al seu retorn a la cursa de ral·lis més dura del món. El nom de Tarragona tornarà a estar present al Dakar gràcies al pilot que, amb Joan Caidó de copilot, buscarà completar les 19 etapes i gairebé 8.000 quilòmetres de travessa pel desert de l’Aràbia Saudita. Com sempre, anirà acompanyat d’un Lada Niva. De fet, es tracta d’un vehicle creat al garatge de Quirós, al carrer Reial de Tarragona, i que compta amb matrícula de Tarragona. Aquest, serà el segon Dakar

Imatge d’arxiu del pilot Marcel Quirós. Cedida

del pilot. En la seva primera participació, el 2022, Quirós va patir un greu accident i

es va haver de retirar tot just començar la prova. Enguany l’objectiu és ben clar «completar-lo» confessa el mateix pilot tarragoní. «Al Dakar tu no competeixes amb ningú més, només contra el mateix Dakar» afegeix. El pilot, que volarà el diumenge dia 31 de desembre cap al Pròxim Orient, ha preparat la prova durant tot l’any, amb participacions en diferents proves de regularitat i ral·lis. No estarà sol, la parella eivissenca Matias Rodríguez i Sandra Guasch faran tàndem en l’equip tarragoní BXS Motorsport amb un altre Lada Niva.

ba a faltar a un killer a l’àrea. A poc a poc, l’equip ha anat millorant en la generació de perill, que era un dels grans mals, però encara falta més efectivitat si es vol aspirar a tot.

Jorge Serna assoleix el seu segon triomf en 11 dies Bàsquet

Dimecres el CBT va aconseguir la seva tercera victòria de la temporada, la segona d’ençà que Jorge Serna es va fer càrrec de l’equip, en superar a l’Horta Godella (68-66) i els del Serrallo somien amb la permanència. L’arribada del nou tècnic ha dotat l’equip d’un punt més d’intensitat i agressivitat que el permeten competir millor els tercers quarts, el seu punt dèbil. Després d’uns mesos difícils, aquest és el segon triomf dels blaus en només 11 dies. ACN/Cedida

Desconnexions L’equip també ha patit greus desconnexions durant enfrontaments: moments de partit en què l’equip es deixa anar abaixant la intensitat i la concentració. Un exemple evident va ser la primera derrota del Nàstic enguany, que el Fuenlabrada va fonamentar en quatre minuts, remuntant un partit que ells granes tenien controlat, dominat el joc i les ocasions. Una altra evidència és el partit a casa contra la Reial Societat B, quan el filial Txurri-urdin va remuntar un partit que guanyaven els granes amb dos gols en tres minuts a la represa de la mitja part.

Rafa Nadal rep als membres del SOLC/Golf Costa Daurada Tennis El reconegut tenista Rafa Nadal ha rebut els membres de l’equip SOLC/Golf Costa Daurada, que es troben a Manacor on han disputat la Rafa Nadal Academy el VIII Torneig Nacional Special Olympics Més que Tennis 2023 a les instal·lacions esportives del mallorquí. Fernando García, David Fuentes, Gerard Bonachí, Nagore Acebal, Laura Gómez i Jordi Serrés, han estat acompanyats per Xavi Pueyo, director de Pàdel, Tennis i DiR del Golf Costa Daurada i Àlex Ruiz, entrenador. Aquesta és la tercera ocasió que l’equip es desplaça a Manacor, Mallorca, per participar en un campionat que aplega a jugadors vinguts de nou comunitats autònomes de l’Estat. Entre els resultats més destacats, Nagore va quedar tercera i Laura, segona de Quarta Categoria. Gerard, quart; Fernando, segon i David, tercer de Tercera Categoria. Jordi Serres, quart de Primera Categoria. I Josep Tello, segon i Fran Oñate, primer de Tercera Categoria. Aquests dos jugadors procedien de Lleida

Divendres 22 de desembre de 2023

Almenys 15 morts i 24 ferits en un tiroteig a Praga Successos

Almenys 15 persones van morir i 24 van resultar ferides, 9 d’elles greus, en un tiroteig ahir a una universitat al centre de Praga, segons l’actualització de la xifra inicial de deu víctimes que va fer el cap de la policia de Praga, Martin Vondrášek, en una atenció als mitjans que recull la premsa txeca. Els serveis d’emergència locals van assegurar prèviament que l’atacant, un home de 24 anys que hauria actuat sol, va ser abatut. «Vull tranquil· litzar el públic, el tirador ha estat eliminat i no s’ha confirmat cap altre atacant», va dir el ministre de l’Interior del país, Vít Rakusan, que davant dels mitjans de comunicació també va afirmar que no hi ha indicacions que el crim tingui cap connexió amb el terrorisme internacional. El tiroteig va succeir a la Universitat Carolina situada a la plaça Jan Palach. ACN

Aragonès i Sánchez pacten la taula de diàleg pel 2024 Política Els presidents van acordar una llei per garantir el plurilingüisme ACN Els presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchez van tancar cinc pactes durant la reunió que van mantenir ahir al Palau de la Generalitat. Segons un comunicat conjunt de Generalitat i Moncloa, el cap del Govern i el president espanyol van acordar reunir la taula de diàleg durant el primer trimestre de 2024. En segon lloc, van pactar aprovar una Llei orgànica de garantia del plurilingüisme pel dret de la ciutadania a dirigir-se a l’Administració General de l’Estat en català.

També van acordar traspassar la gestió de l’Ingrés Mínim Vital, que s’aprovarà al Consell de Ministres del 27 de desembre. A més, es desenvoluparà a partir de gener l’acord i calendari per avançar en el traspàs de Rodalies, amb una reunió tècnica a principi del 2024. Finalment, els dos presidents van pactar impulsar i finançar el projecte per la instal·lació a Catalunya d’un centre tecnològic de producció de xips (Innofab). En la posterior compareixença de premsa, Sánchez va expressar la seva «voluntat total»

La reunió entre Aragonès i Sánchez va durar una hora i quinze minuts. ACN

d’assolir acords per a l’impuls de l’autogovern i el finançament amb la Generalitat i les formacions independentistes en el nou marc de «retrobament» i «superació del conflicte» que defensa el seu executiu. Sánchez va tancar de nou la porta al referèndum, que va dir que «no està

contemplat» a la Constitució, però va apuntar que després de la llei d’amnistia caldrà «seguir treballant» en els acords amb l’independentisme. Per la seva banda, Aragonès va situar la «sobirania fiscal» en la negociació immediata amb l’Estat: «Volem un acord que permeti que la

ciutadania pugui tenir els serveis que mereix». Aragonès també va assegurar que continuarà reclamant un referèndum per a Catalunya, i que l’Acord de Claredat és una «base» per a treballar-ne durant la taula de diàleg a partir del primer trimestre de l’any vinent.

~ BELLESA I SALUT ~

CONSELLS

T’has preguntat perquè el teu cabell no brilla i et pica després de dutxar-te?

Les 10 claus a seguir a l’hora d’escollir una fragància o perfum E

Nadal és època de llençament de nous perfums, per això t’oferim els trucs per a no equivocar-te

AMIC

adal és l’època per excel·lència de les colònies i perfums. Només cal mirar una estona la televisió per adonar-nos que molts dels anuncis són de fragàncies. Algunes ja són clàssics, d’altres són novetats i després hi ha els rellançaments. Les possibilitats són infinites. I això fa que escollir i encertar la nostra fragància sigui gairebé missió impossible. Per això, us oferim 10 consells a tenir en compte. Coneix les teves preferències i dona’t temps per a triar. Si anem amb presses, comencem malament. És important que coneguis les teves preferències, a través de l’exploració, és a dir, provant. Queda’t amb

el tipus de fragància que més t’atregui i la concentració adequada per a tu. Quantes polvoritzacions em poso? En el cas de les aigües de colònia pots ser generosa en la dosi per a provar si ens agrada o no. No obstant això, per a provar un eau de toilette seran suficients 4 o 5 pulsacions, i en el cas de l’eau de parfum, la

dosi ha de ser de la meitat. On ho provo? Explora el pols. Com l’afluència de sang augmenta la temperatura corporal, és ideal que apliquis les polvoritzacions en zones com a canells i coll per a aconseguir que s’estengui amb major intensitat. No acostis el teu nas directament sobre la pell a la qual has polvoritzat el perfum. Per a fer bona olor una fragància i emetre un veredicte és millor que mantinguis una distància aproximada de 5 a 10 cm. No freguis els canells. Maleït costum que ens ha acompanyat a tantes visites a perfumeries. Quan ens freguem els canells després de les polvoritzacions el que fem és destruir les partícules que s’han assentat (les notes de sortida) i, per

tant, modificar la combinació d’aromes de la fragància. Pluja d’estrelles? Si ets de les quals polvoritza la fragància en l’ambient i després se submergeix en aquest núvol has de saber que es desplega amb gran subtilesa, sí, però que dura menys l’efecte i es requereix més quantitat de fragància. Al cabell, millor que no. Llevat que es tracti d’un perfum especialment per al cabell, no el polvoritzis sobre la teva cabellera perquè l’alcohol és poc company de la salut capil·lar. Què passa si no sento l’olor? Si notes constantment l’olor de la teva fragància és que t’has passat amb la quantitat. El nostre olfacte s’ha acostumat a la fragància habitual, però no ha deixat d’acompanyar-nos.

l clor i la calç són fonamentals per a potabilitzar l’aigua. Ara bé, què els hi passa als nostres cabells en estar exposats a aquests dos elements en cada dutxa? Sequedat, decoloració i canvis en la textura són només alguns dels efectes. Per a evitar-los i lluir una cabellera suau i brillant, no cal fer-se grans tractaments. Només cal utilitzar un filtre d’aigua especial per a dutxa, com els que es poden trobar a R-evolution. Aquests dispositius revitalitzen i purifiquen el nostre cabell i la nostra pell gràcies a la incorporació vitamina C i essències aromàtiques, que també ens ajuden a relaxar-nos.

~ CONTINGUT especial ~

28 Divendres 22 de desembre de 2023

Editorial

Qualitat de l’aire, qualitat de l’estudi

’estudi de la qualitat de l’aire de Tarragona és un reclam d’alguns sectors polítics i mediambientals, però cal contemplar-ho també com una necessitat. L’Ajuntament de Tarragona el va paralitzar per raons econòmiques i ara ha anunciat que demanarà que s’inclogui una partida al pressupost de la Generalitat per poder-lo assumir i ampliar el seu abast a altres municipis. L’experiència al Camp de Tarragona ens remet a actuacions de municipis petits, a la voluntat d’empreses com Repsol d’intentar aportar llum a la seva activitat —a través de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire, que compta amb el suport

científic de la URV— o a propostes més oficialistes, com la Taula de la Qualitat de l’Aire que, per una raó o altra mai no han acabat de generar un consens social sobre la seva actuació. Si finalment el pressupost que s’aprovi al Parlament inclou aquesta partida, caldrà gestionar la proposta d’una manera consensuada amb molts actors per assegurar-ne la utilitat. I les dades arribaran, potser, també assenyalant canvis en la indústria, que afectada per una crisi de demanda, està plantejant una important transformació, que, en gran part, també haurà de repercutir en una millora en les seves afectacions mediambientals.

Tribuna

Pressupostos de Reus: pagar i callar

vui el ple extraordinari de l’Ajuntament de Reus aprovarà definitivament els pressupostos i les ordenances fiscals del govern del PSC, ERC i Ara Reus per a l’any 2024. Uns comptes que, des del principi, Junts per Reus ja vam dir que no compartíem, igual que molts reusencs. De fet, l’inèdit increment d’impostos anunciat per l’alcaldessa Guaita ja va generar un enorme malestar inicial que molts reusencs van expressar en diverses concentracions a la plaça del Mercadal. Aleshores, PSC, ERC i Ara Reus tenien l’oportunitat de fer marxa enrere i de rectificar. Així els hi vam demanar en el primer debat de pressupostos i així s’hi van comprometre amb les entitats i els ciutadans que havien protestat, demanant-los-hi que hi presentessin al· legacions. I quin ha estat el resultat? Davant una històrica pujada d’impostos, hi ha hagut també un registre històric d’al· legacions formalitzades als pressupostos, amb un total de 61. No podia ser d’altra manera perquè els pressupostos del govern municipal escanyaran les famílies i les empreses, amb pujades tan agosarades com un augment del 12,5% de l’IBI, del 45,4% de l’Impost de Construccions i Obres (ICIO), del 40% de les terrasses, del 14% de la taxa de recollida de la brossa o del 40% dels guals.

amb la seva paraula i ha fet cas omís a les 61 al·legacions formalitzades per associacions i ciutadans. No van fer l’exercici d’escoltar els ciutadans ni el teixit social i econòmic abans de fer els comptes, tampoc van tenir en compte els ciutadans Teresa Pallarès Piqué que es van manifestar al carrer contra la Cap de l’oposició a l’Ajuntament de pujada d’impostos, després van pretenReus. Portaveu del grup municipal de dre enganyar les entitats i guanyar temps Junts per Reus deixant entreveure que si hi presentaven al·legacions serien ateses, per finalment Mariluz Caballero Gabás rebutjar-les sense contemplacions. Regidora de Junts per Reus A la pregunta de si hi havia una alternativa a la gestió d’ingressos la resposta és clara: Sí. I, des de Junts per Reus, ho En aquest sentit, cal tenir en compte que hem demostrat durant molts anys: geneles 61 al·legacions presentades per enti- rant noves formes i fonts de finançament, tats, federacions, empresaris, col·lectius perseguint el frau, acollint-nos a subvencions, aplicant bonifii ciutadans represenA la pregunta de si hi cacions que permetin ten a més de 6.000 persones i suposen havia una alternativa a l’arribada de noves la gestió d’ingressos la empreses i inversions un rècord històric en resposta és clara: Sí. I, a la nostra ciutat... Eviel nostre Ajuntament. Les al·legacions han des de Junts per Reus, ho dentment, el nostre estat formulades per hem demostrat durant grup municipal té un molts anys model de ciutat i de entitats tan represengestió absolutament tatives com la Federació d’Associacions de Veïns, l’Associació diferenciat de l’alcaldessa Guaita en les d’Empresaris d’Hostaleria i Restauradors, formes i en el fons. I, des de l’oposició, el Grup d’Aficionats als Vehicles d’Època, no deixarem de defensar aquest model, Unió de Botiguers, o el Gremi de la Cons- amb rigor, amb responsabilitat i pensant en tothom. No ens conformem a pagar i trucció del Baix Camp, entre d’altres. Però el govern tripartit no ha complert callar. I vostès?

Carta dominical

Nadala sense sucre

envolgudes i benvolguts, demà és Nadal i aquesta nit celebrarem el naixement del Fill de Déu, en aquella santa i plàcida nit que canten les lletres de les tradicionals nadales. Potser caldria, un cop dit això, que les meves paraules vestissin una carta que manifestés la grandesa de la festa cristiana del naixement de Jesús. Des de la nostra fe, aquest és el punt sublim de l’Amor infinit de Déu que s’encarna, que es fa ésser humà, i és des de la humanitat que ens ofereix la salvació eterna mitjançant Jesús. Però no sé si seria fidel al mateix designi diví que vol que tots els homes se salvin (Tm 2,4) adreçar-vos una carta ‘ensucrada’ en un món que s’allunya de Déu omplint-lo de dolor. Avui fem el cor dur i ens empassem les guerres, el dolor, les morts i els conflictes i ens cantem unes quantes nadales tot fent veure que no ha passat res. L’Església, malauradament, també hem fet veure massa cops que no ha passat res en el l’execrable tema dels abusos. I, germans i germanes, aquest dia de Nadal és apropiat, penso, per a reiterar el dolor de l’Església pels pecats dels seus membres, manifestar el penediment i la pregària que ha de sortir dels nostres llavis, en primer lloc, per les víctimes, que han de ser objecte de la nostra atenció, cura i acolliment. Moltes d’aquestes víctimes continuen creient en el Déu i Pare de Jesús i continuen celebrant la festa de Nadal. No podem ignorar-les, ni deixar-ne cap sense demanar-li perdó. Ho patim i ho sofrim. I ens avergonyeix. I precisament perquè la vida és plena de situacions que ens allunyen de l’esperit nadalenc, nosaltres, gent cristiana, hem de maldar per revertir aquestes situacions malèvoles i oferir, des de casa nostra, un Nadal que ompli el món d’esperança. Perquè, i ho he dit molts cops, quan l’ésser humà perd l’esperança de viure en Germans i germanes, pau i llibertat, apaaquest dia de Nadal reix la inseguretat. és apropiat, penso, Aquell primer Nadal per a reiterar el ens portà l’esperança dolor de l’Església definitiva, i és el que pels pecats dels seus us desitjo avui en pamembres, manifestar el raules de la carta de penediment i la pregària que ha de sortir dels sant Pau als cristians de Roma: «Que l’espe- nostres llavis, en primer lloc, per les víctimes rança us ompli d’alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l’oració» (12,12) i «que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’alegria i de pau perquè vesseu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant» (15,13). Desitjo aquesta allau d’esperança a totes les comunitats diocesanes, parròquies, religiosos i religioses, associacions i entitats, als preveres i diaques, a tots els qui exerciu ministeris, a les famílies, a tot l’amplíssim voluntariat que manté viva aquesta esperança. Preguem els uns pels altres. En el dia de Nadal desitgem-nos la pau, portem-la i preguem per ella i perquè hi hagi més esperança. Us desitjo un bon Nadal!

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Divendres 22 de desembre de 2023

Tribuna

Una nova oportunitat per abaixar els impostos a la ciutadania

l govern municipal tenia una nova oportunitat d’abaixar els impostos i reduir la pressió fiscal a la qual sotmetrà a la ciutadania de cara a l’any que ve però sabem que la deixarà passar i com diu la dita, el tren no l’hem agafat. Des d’ERC tenim claríssim que no s’ha d’escanyar els ciutadans i les ciutadanes de Tarragona que ja ho estan passant prou malament, i més quan sabem que hi hauria solucions des de l’Ajuntament perquè això no passi. Un cop més, defensem que aquesta pujada abusiva d’impostos era innecessària i que amb una mica de voluntat política s’hagués pogut evitar. Nosaltres li hem posat tota la voluntat. Estem un moment decisiu en el qual el govern municipal podia haver deixat en paper mullat els increments i decantar-se cap al costat correcte de la balança: a una banda donar els diners als bancs o a l’altra, suprimir els impostos. El costat sobre el que hem posat tot el nostre pes és en què els ciutadans i les ciutadanes de Tarragona visquin millor i hagin de pagar menys impostos i encara amb més raó després de conèixer que l’Ajuntament rebrà aproximadament 9 milions d’euros per part de l’Estat. Després de vendre a tots els veïns i veïnes de Tarragona que la situació de l’Ajuntament era de (falsa) fallida, el govern municipal s’ha escudat en això per portar a terme aquesta pujada que tensa

més complexa, el portaveu de Cs, Rubén Viñuales (actual alcalde de la ciutat), ens deia: «no entenc que alguns diguin que són d’esquerres però apugen els impostos menys progressius de tots. I no oblidem que Tarragona ja és de les ciutats Maria Roig Alsina amb l’IBI més car d’Espanya. Trist, molt Portaveu del Grup Municipal d’Esquerra trist». Ja és ben trist ja que no recordi això a l’Ajuntament de Tarragona quan es va oposar a una pujada a la baixa, molt allunyada de la que ha imposat l’economia de les famílies tarragonines. sense contemplacions ni lamentacions. Tarragona estava o ha estat en fallida? Ara, en teoria, està en un partit que es diu No, rotundament no. Mai i de cap de les d’«Esquerres». Acabaré amb unes paraules pronunmaneres. Es demostra clarament quan el pressupost pel 2024 a Tarragona s’ha ciades l’any passat per l’ara portaveu del incrementat en 14 milions de despesa PSC i alhora de l’actual govern municipal: corrent quan de fet no calia pressupos- «No hi ha cap criteri polític per apujar tàriament. Això respon, sense cap mena impostos. Des de l’Ajuntament no es fomenta la participació de dubte, a l’estraDesprés de vendre a ciutadana sobre el futègia electoral sotots els veïns i veïnes tur dels impostos que cialista. Què vol dir de Tarragona que la s’han de pagar. Ens això? Doncs apujar els impostos més del situació de l’Ajuntament preocupa moltíssim era de (falsa) fallida, que no s’hagi consulnecessari els dos priel govern municipal tat aquesta pujada a les mers anys, i governar s’ha escudat en això associacions de veïns i amb tranquil·litat, i per portar a terme veïnes». després congelar taaquesta pujada que Des d’ERC treballaxes i impostos els dos últims anys de man- tensa l’economia de les rem sempre que veiem famílies tarragonines una escletxa de possidat i així arribar a les bilitat per millorar la municipals amb l’esperança que la ciutadania no recordi com vida dels ciutadans i ciutadanes d’aquesta ciutat, que ningú es sorprengui si pose la va escanyar de bon principi. L’any 2021, en el mandat de Pau Rico- sem sobre la taula qualsevol possibilitat, mà i en el marc d’una situació econòmica perquè ho hem fet, ho fem i ho farem.

Tribuna

Quico Palomar demana «deixa en pau el Puigdemont»

uico Palomar és un joglar del segle XXI, l’últim trobador, poeta, compositor, artista plàstic, humorista, cantautor, etern caminant urbà, artista polifacètic,músic constructor de noves realitats amb dibuixos i pintures que ens transporten a mons de fantasia indefinits, activista dels canvis socials que porta tota una vida vivint fidel als seus ideals. Va ser cofundador de la Fura dels Baus (1979), també membre de la Tribu de Santi Arisa i un dels participants al primer festival que es va celebrar al nostre país amb els Family i els Iceberg. En aquells temps en Quico Palomar ja era un hippie medievalista, que acompanyava les seves creacions musicals amb dibuixos que les il·lustraven. Des de sempre una carpeta plena de dibuixos i pintures és inseparable d’aquest músic que toca la mandolina, la flauta d’èmbol, el teclat, la guitarra i el theremin. Actualment té 73 anys i continua la

Luna Montesano Aran

seva activitat per tota Catalunya. És un etern viatger, un creador de missatges per als nous temps que estem vivint al nostre país, un activista que lluita per la veritable llibertat de pensament i de vida. Afirma que «independentment de l’orientació política tothom té dret a l’autèntica llibertat, concepte que aquests últims anys ha estat bastant intolerat». El mestre Palomar té incomptables obres musicals i pictòriques corresponents a tota una vida de dedicació. L’objectiu d’en Quico Palomar sempre ha estat construir una realitat millor des del sentit de l’humor, fer riure a la gent fins

i tot en temps difícils i canviar moltes situacions amb energia positiva i cançons amb permanents lletres de canvi. Sempre està envoltat de gent molt jove que l’escolta amb fascinació, perquè aconsegueix treure la rialla de qui l’escolta en qualsevol moment inesperat, com avui quan hem parlat amb ell i ens ha explicat la seva joventut amb l’artista Conxita Pladevall i Vila, i el seu gran amic, Joaquim Blasco Font de Rubinat. Envoltat de gent molt jove i també d’amics de tota la vida, en Quico Palomar en un clam per la llibertat va fer una gravació, que segons l’artista, és experimental i improvisació. Es va anomenar «Deixa en pau el Puigdemont» i la va acompanyar amb una pintura que va crear espontàniament. Sens dubte, és un home valent que estima la justícia i sap reconèixer a les bones persones que per atrevir-se a pensar i actuar lliurement han estat maltractades aquests últims anys per la intolerància. Esperem veure’l aviat novament als escenaris.

ADN CatSud: Posar el territori al mapa

«E

ns fa il·lusió que el Reus Technology Summit passi a Reus, perquè sabem que és el segon Hub Tecnològic ara mateix amb iniciatives interessants, on moltes empreses Tech estan apostant i petites startups estan emergint” així es va expressar la Secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, Gina Tost, en concloure el RTS 24. Aquest nou format impulsat per Redessa i el Clúster TIC Catalunya Sud s’ha instaurat com una cita ineludible per situar al mapa tecnològic la Catalunya Sud. L’esdeveniment celebrat el 14 de desembre a firaReus ha congregat experts destacats de companyies com Google, IBM, T-systems, Etecnic, Kellanova, Caixabank Day One, i2cat, Play the Game i Talent Swarm, tractant una àmplia gamma de temes i consolidant el paper de la ciutat de Reus i del territori de la Catalunya Sud com un enclavament emergent en el sector tecnològic. La combinació de la participació de multinacionals punteres i de petites i mitjanes empreses amb «ADN CatSud» ha possibilitat compartir visions i avenços en camps com la intel·ligència artificial, la mobilitat elèctrica, l’automatització, els bessons digitals, la 6G, les CBDC o la ciberseguretat. Conceptes que, poc a poc, tots hauríem de començar a familiaritzar-nos amb ells, ja que estan transformant discretament la nostra realitat. Aquest descobriment i intercanvi de coneixements beneficia tant a empreses locals de tots els sectors com situa la Catalunya Sud a l’avantguarda de la innovació. Per un dia, el Tecnoparc s’ha convertit en l’epicentre d’aquesta revolució tecnològica, un fet reconegut per figures com la Gina Tost, Secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya El RTS 24 és més que o en Sergi Figuerola, un esdeveniment CTIO d’i2Cat. Amb tecnològic; s’ha convertit iniciatives com aquesen una plataforma per ta, Reus i l’Àrea Metroestablir connexions, politana del Camp de compartir idees i Tarragona transiten situar la regió com cap a la consolidació a protagonista de la d’un dels principals revolució tecnològica hubs tecnològics de l’estat i de referència al Sud d’Europa, que ja s’ha postulat com el primer districte tecnològic català més enllà del de Barcelona. Aquest posicionament atrau inversió, facilita la generació, retenció i atracció de talent, i afavoreix la creació anual de centenars de llocs de treball de qualitat a la regió mentre es transforma el teixit empresarial de la demarcació de Tarragona. El RTS 24 és més que un esdeveniment tecnològic; s’ha convertit en una plataforma per establir connexions, compartir idees i situar la regió com a protagonista de la revolució tecnològica. Aquesta mirada cap al futur ressalta la naturalesa ràpida i dinàmica dels avenços TIC, subratllant la necessitat d’estar preparats per aquests canvis. La innovació, la col·laboració i l’optimisme s’entrellacen en aquesta jornada, on la tecnologia és el fil conductor cap al futur que estem construint. L’ADN Tech de la CatSud és com una xarxa WiFi invisible que ens connecta a la innovació. Si t’estàs preguntant com funciona, no estàs sol, però funciona.

Sergi Novo Gerent Clúster Manager del Clúster TIC Catalunya Sud

30 Divendres 22 de desembre de 2023

Necrològiques

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Tarragona Antonio Luis Utrera Garcia. Ha mort als 80 anys.

Reus Maria Anunciación Carazo Rey. Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avuia les 12 h a la parròquia de Sant Joan. Bernardo Peral Cabildo. Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avuia les 16 h al Tanatori.

Valls Feliz cumpleaños preciosa de todos tus amigos y familiares, que tengas un día especial, te mereces todo lo bueno que te pase.

Carmen Rios Cañamero. Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avuia les 16 h al Tanatori.

esqueles

L’Ajuntament de Cambrils homenatja sis treballadors jubilats aquest 2023 Municipal Preciosos 15 años pitu. Muchas felicidades cariño. Te queremos mucho.

L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, va presidir ahir l’acte d’homenatge a sis treballadors jubilats el 2023. Així doncs, van distingir Carme March (durant 38 anys ha treballat a Intervenció, Secretaria, Serveis i Activitats), el sergent Jesús

González i els agents Joaquim Remacha i Josep González, Isicio Garcia (conductor del trenet del Patronat de Turisme des del 1997) i Antoni Bonastre (que el 2004 va començar a Educació i després va passar a l’Escola d’Adults). Redacció/Aj. Cambrils

977 21 11 54

Divendres 22 de desembre de 2023

Avui felicita als que es diuen: Zenó i Helena.

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Enfronta el dia amb L’energia positiva Avui és el dia per Confia en la teva valentia. Una sor- t’envolta. Aprofita comunicar-te amb intuïció. En l’àmbit presa agradable per reforçar llaços claredat. Les pa- laboral, la perset’espera al treball. afectius. Un pe- raules tenen un verança serà clau. Mantén la ment tit canvi en la teva poder especial, així Deixa que l’amor oberta i deixa que rutina farà mera- que tria sàviament. flueixi i sorprèn-te la intuïció guïi les velles pel teu ben- Connexió inespe- amb noves possiteves decisions. estar. rada. bilitats.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

La creativitat està L’ o r g a n i t z a c i ó Enfronta els reptes La passió guia les a la teva favor. Ex- serà la teva millor amb calma i diplo- teves accions. En plora noves ide- amiga. Al treball, màcia. Un encon- l’amor, expreses i projectes. En mantingues l’entre inesperat po- sa els teus sentil’amor, la paciència focament i acon- dria obrir portes a ments amb sinserà la teva aliada. seguiràs les metes. la teva vida social. ceritat. Al treball, la Un gest romàntic Dedica temps a Aprofita aquest dia teva determinació canviarà el to. cuidar de tu. per consolidar-te. et portarà lluny.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

1 2 3 4

Abraça l’aventura, Enfronta els reptes Sigues autèntic. En Confia en els teus Sagitari. Un canvi amb determina- l’amor, mostra el instints. Al treball, d’escenari portarà ció. L’èxit està a la teu veritable jo. Al la teva creativinoves perspecti- teva abast al tre- treball, la innovació tat brillarà. En les ves. En les relaci- ball. A nivell perso- serà recompen- relacions, la coons, l’empatia serà nal, la introspecció sada. Un amic et municació oberta clau per resoldre et portarà a noves donarà un consell reforçarà vincles conflictes. comprensions. valuós. importants.

TV local

CANAL REUS TV

7 8

TAC 12

09:00 Fet a mida 10.00 Fet a Mida 11:00 180 Graus 11.00 Saló de Plens 11:30 Connecta 10 12.00 L’Orsai comarques 12:00 Fot-li 13.00 Saló de Plens 12:30 Reus, ciutat de 14.00 Notícies 12 pedagogues 14.30 Notícies 12. Esports 13:00 180 Graus 13:30 La comarcal 15.00 Notícies 12. L’Entrevista 14:00 Notícies migdia 15.30 Saló de Plens 14:30 Aventurístic 16.00 Fet a Mida 15:00 Notícies migdia 15:30 Gaudeix la festa 18.30 Gaudeix la festa 16:00 Notícies migdia 19.00 Connecta 10Comarques. 16:30 Fet a mida Resum 18:30 Aventurístic 19:00 Connecta 10 19.30 180 graus comarques 20.00 Notícies 12 19:30 180 Graus 20.30 Notícies 12. Esports 20:00 Notícies resum 20:30 Cercle central 21.00 Notícies 12. L’Entrevista especial Raül Marín 21.30 Destí 2030 21:00 Notícies resum 22.00 Notícies 12 21:30 Destí 2030 22:00 Notícies resum 22.30 Notícies 12. Esports 22:30 Cercle central - especial 23.00 Notícies 12. L’Entrevista raül marín 23.30 Destí 2030 23:00 Notícies resum 23:30 Destí 2030 00.00 Notícies 12.

HORITZONTALS: 1. Confiar a algú de fer alguna cosa. Quasi mai. 2. Neuràlgia escurçada. Manifestar submissió. 3. Element químic de símbol Tm. Comentari objectiu o no sobre alguna qüestió. 4. Final de por. Posar-hi la mà. Estimar sense condicions. 5. Imita-

Farmàcies

Anuncis classificats

TARRAGONA: Salvat Marco, Marina. Av. Prat de la Riba, 31. Telèfon 977 241 038. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790. REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Piqué, Joaquim - Piqué, Tania. Pl. Mercadal, 8. Telèfon 977 127 084. SALOU: Gonzalez Sanchez, Ignacio. Ciutat de Reus, 3. Telèfon 977 382 223. VILA-SECA: Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139. CAMBRILS: Barcelona Marti, Frederic. Av. Independencia, 1. Telèfon 977 360 466. VALLS: Pérez Cerrada, Elena Pilar. Vallvera, 13. Telèfon 977 609 370. EL VENDRELL: Juste Diez de Pinos, Jose Luis. Les Flors, 74. Telèfon 977 664 422.

IMMOBILIÀRIA

Solucions

des. Tros petitet. 6. Anell petit i girat. Pronom. Fracció d’un pastís.

¡¡OPORTUNIDAD PARA INVERSORES!! VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo. Cocina Office con galería independiente. Amplio balcón. Sin ascensor. Zona privada con parquing exterior. PRECIO: 97.800€ Tel: 650.939.822 Mª José

TRASPÀS TARRAGONA

Vocals. 8. Sodi. Renillaren. 9. Un romà entre molts. Entrada d’aigua. Assut o presa. 10. Posar al safareig. Bòvid. Entrada de llac. 11. Peça feta de farina. Producte de les vaques capgirat.Aquell d’allà. 12.Tindria coneixement des de l’est. Antiga policia nacionalsocialista. Senyor curtet i girat. Solució: nivell mitjà

Sola i sense mescla. Prefix de sobre. 3. Indicació del creixement

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

TREBALL BUSCO TRABAJO cuidar personas mayores y limpieza por horas. Tel. 672.877.666

TERÀPIES MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215 MAYCA CATALANA. Un masaje , un placer, una relajación total. Tel: 692.780.087

TRASPÀS BAR RESTAURANT.

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

CÈNTRIC I BEN EQUIPAT.

PROFESSIONAL. MASSATGES DESCONTRACTURANTES. En camilla. Tel: 645.108.589

PREU: 90.000€ (Negociables) Tel. 679.352.837

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

PROFESSIONALS

MASAJISTA. Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847 MASAJES TOTALMENTE DESESTRESANTES. Tel: 631.954.528 - Reus

ALTRES PINTOR – EMPAPELADOR. Tel: 642.094.115 CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

7. Període històric llarg. Nota girada. Una altra, però sense girar.

VERTICALS: 1. Distreure la gent. Extrem de la cua. 2. Freda i tova.

Venda/Lloguer SALOU. ALQUILO HABITACIÓN para chica. 350€/ mes. Tel: 663.831.558

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879

VENDO HUERTO con agua en La Riera de Gaià. Precio a convenir. Tel: 616.568.908 ALQUILO HUERTOS EN TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085

AD D I UN T OR P O

d’un poble. Marxar. 4. Lluerna rossa. Fons de la bossa. Vertical amb barret. Segona lle- tra. 5. Mar sense fons. Mitja cara. Equivocació a l’encreuat. 6. Una de sal. Un tipus d’ocells. 7. Expliquem històries. Afirmació girada. Antiga Lleida. 8. En aquest lloc. Sofre. Gens difícils. 9. Animal de claveguera. Explica. Quasi sí. 10. Casa de joc. Segona època del terciari. 11. Plat de pasta. Lira sense vocals. 12. Llençarà al revés. Grans blancs i picants.

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

8º

Màxima

20º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel El cel estarà serè o poc ennuvolat amb l’arribada d’alguns núvols prims a la meitat nord del país. A banda, fins a migdia i, novament, a partir de mitja tarda hi haurà alguns estrats baixos a punts de la depressió Central, com també n’hi haurà a la meitat nord del litoral a partir de mitja tarda. Independentment, fins a migdia hi haurà núvols baixos al vessant nord del Pirineu. Temperatura Tant la mínima com la màxima seran semblants o lleugerament més altes, si bé a Ponent la mínima podrà quedar semblant i la màxima moderadament més alta.

Mercedes-Benz Clase C220 2015 BlueTEC Blue Efficiency, 76.000 km, diésel, automático, guardado siempre en garage, revisión contrato mantenimiento Mercedes pasada el 30-11-2023. Avangarde interior y exterior, paquete protección antirrobo, paquete confort asientos, cámara marcha atrás, Presafe plus, Distronic plus, cristales tintados oscuros, asientos calefactados, alarma volumétrica, climatización Thermatic, regulación eléctrica asientos, sistema llamada emergencia, norma Euro 6, ITV hasta 2025, paquete aparcamiento (lo hace solo) que incluye Parktronic, paquete asiento confort, mapas de navegación última versión. Teléfono: 977 245 913. Precio: 25.000€

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS

................ Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54 o marta@mestarragona.com

Divendres 22 de desembre de 2023

Marge de confiança

De retorns i connexions nadalenques

Assaig de l’orquestra, aquest dijous, al Centre Cultural de Valls. Gerard Martí

quest hivern, l’Orques- Música Reus, Tarragona i Valls acolliran tra Camerata XXI enge- tres concerts participatius, amb més de cent ga el projecte Cantem!, una iniciativa pensada cantaires del Camp de Tarragona per promoure el moviment coral al Camp de Tarragona. Tal com expliquen els impulsors del projecte, Cantem! proposa un conjunt de produccions d’orquestra i cor participatiu, amb obres on els cantaires puguin participar individualment, i amb un pla de treball dissenyat per assolir una qualitat que tingui cabuda als teatres de la demarcació. En aquesta primera edició del projecte Nadal de 2023, es comp- tenir uns 125 cantaires, que oferi- questra Camerata XXI-Ciutat de tarà amb la col·laboració de l’Es- ran tres concerts en tres equipa- Reus. A més, els concerts compments diferents: el 23 taran amb la participació de la socola de Música del desembre, al Teatre prano Mireia Tarragó i la mezzoCentre de Lectura de Bartrina de Reus (20 soprano Tànit Bono. Reus i el Cor Ciutat de Tot plegat, asseguren els resh); el 29 de desembre, Tarragona com a cor al Teatre Tarragona ponsables del projecte, neix amb pilot, dues institucions (20 h); i el 30 desem- la voluntat de fer créixer i enfortir que celebren el seu 40è bre, a l’Església Sant la xarxa de cors i cantaires arreu aniversari. L’Escola de de les comarques tarragonines. Joan de Valls( 18 h). Música del Centre de Els cantaires in- Això ho volen aconseguir a parLectura, amb Anton terpretaran el Glòria tir de quatre premisses: oferir a Colom al capdavant, d’Antonio Vivaldi sota cantaires del Camp de Tarragoha coordinat la prepala direcció de Xavier na l’oportunitat de cantar en un ració del cor participaPastrana, i acom- projecte amb orquestra i solistes tiu. Cristina Serret Alonso panyats de l’Or- professionals; fomentar la partiAixò suposarà

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Camerata XXI revoluciona el món coral amb ‘Cantem!’

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Directora de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

cipació comunitària; aconseguir un nivell d’excel·lència en la pràctica coral, i potenciar la creació de sinergies entre l’entorn social i els equipaments culturals. L’Orquestra Camerata XXI–Ciutat de Reus és una formació musical reusenca fundada l’any 1991 amb l’objectiu de promoure la música a la demarcació de Tarragona. Camerata XXI, a més, té com a objectiu avançar cap a un model de cultura accessible, inclusiva i transformadora, desenvolupant una xarxa de participació cultural activa més enllà dels teatres i la programació tradicional. Aquest projecte compta amb el suport d’entitats públiques i privades i les entrades dels concerts de Reus i Tarragona es poden comprar a internet. Les entrades per al concert de Valls es venen a taquilla.

Una xarxa sòlida L’objectiu és enfortir la xarxa de cors cantaires a la demarcació

Directora: Sílvia Jiménez [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

n aquest món cada vegada més globalitzat, on les distàncies semblen escurçar-se gràcies a la tecnologia, el Nadal es manté com un far que ens guia cap a casa. Les festes ens recorden la importància de les nostres connexions, en definitiva, aquell pont que ens retorna a les nostres arrels. Les festes també simbolitzen una pausa necessària en les nostres vides accelerades, un espai per retrobar-nos amb aquells que veiem poc, per gaudir de moments tranquils, compartir vivències i mantenir vives les tradicions que ens defineixen. En els darrers anys, la mobilitat laboral ha portat a molta gent a viure lluny de les seves llars, aquesta separació física, que durant l’any pot semblar poc rellevant, es torna significativa durant el Nadal. Així, tornar a casa per Nadal ens resitúa dins la propia vida, ens reconnecta amb els nostres i ens recorda els que no hi son. Aquest retrobament ens suposa també una oportunitat per reflexionar sobre qui som i d’on venim, per valorar més allò que tenim, i sobretot per agafar forces pel que vindrà. Com diu l’escriptora Jhumpa Lahiri, tornar a casa sempre és una pràctica d’autodescobriment, un retorn a un lloc que roman constant mentre nosaltres canviem. I mentre seguim navegant per un món de guerres, moltes desigualtats i incerteses vàries, on les fronteres es difuminen i les oportunitats ens porten lluny, el Nadal ens apropa a casa i ens recorda que independentment d’on ens porti la vida, sempre tenim un lloc on tornar. Que tingueu mot bones festes!

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: