Divendres 29 de desembre de 2023 by Diari Més

Número: 4.948 www.diarimes.com

DIVENDRES 29 DE DESEMBRE DE 2023

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Avui amb el diari

Edició especial Cap d’Any, amb els principals actes previstos al Camp de Tarragona Opinió

Camp de Tarragona 8 Una quinzena de controls dels Mossos d’Esquadra controlarà les carreteres la nit de Cap d’Any

20 Xavier Allué. Pobresa infantil: «És ben sabut que hi ha un cercle viciós que crea un cicle transgeneracional de pobresa»

205 milions d’euros és Política municipal

la quantitat que Tarragona es gastarà durant el 2024 Tjerk van der Meulen

L’equip de govern ha rebutjat totes les al·legacions i ha aprovat el pressupost municipal definitiu 4 Tarragona

ERC titlla el Pam a Pam de campanya de propaganda, «no de neteja» Els republicans afirmen que la iniciativa ha estat un fracàs i s’ha fet sense planificació 5

Reus

L’Ajuntament manté el 50% de descompte en els abonaments de transport urbà 10 Tarragona 6

Aprendre dels avis Nova edició de la iniciativa que permet donar a conéixer la catedral als més petits

Divendres 29 de desembre de 2023

afons

Àrea metropolitana Fluxos de mobilitat dins l’àmbit metropolità del Camp de Tarragona

Font: Departament de Territori, Generalitat de Catalunya. Directrius de Planejament Urbanístic de l’Àmbit Metropolità del Camp de Tarragona (publicat l’octubre de 2022)

La mobilitat i el transport públic, el repte d’un Camp de Tarragona que va a tot arreu en cotxe Cap a l’àrea metropolitana Per cada viatge en autobús interurbà se’n fan 23 en vehicle privat Oriol Aymí L’any 2028 acabarà, després de 25 anys, la concessió administrativa del servei autobusos interurbans al Camp de Tarragona. Aquest és el termini que s’han fixat els impulsors de l’àrea metropolitana per donar-li la volta a la qüestió central d’un territori amb una mobilitat diària interurbana clarament metropolitana. Les grans xifres de la mobilitat evidencien un sistema totalment dominat pel transport privat, amb més de 135

milions de viatges anuals. El transport amb autobús interurbà té menys de 6 milions d’usuaris l’any, i el tren interurbà uns testimonials 170.000 usuaris anuals. Més digna és la xifra d’usuaris d’autobús urbà: 13 milions. Són tot dades del Departament de Territori, en concret del document «Directrius de Planejament Urbanístic de l’Àmbit Metropolità del Camp de Tarragona». Un de cada tres treballadors es desplaça fora del seu terme municipal cada dia, però aquells que utilitzen el

transport públic no arriben al 10% en el millor dels casos, segons dades de 2022 del departament de Territori, que ha analitzat la mobilitat als set municipis que formen part del Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. A aquests, se’ls ha sumat també Valls aquesta tardor i no hi ha dades recents de mobilitat de la capital de l’Alt Camp, però fonts coneixedores dels estudis existents asseguren que, avui per avui, no té una rellevància significativa. Altres fonts subratllen

La dada La concessió d’autobusos interurbans impossibilita cap canvi substancial abans que finalitzi, l’any 2028 també la particularitat de Cambrils, que presenta una mobilitat ben diferent durant la temporada turística. És a dir, durant els mesos que van de maig a octubre s’observa un gruix de viatges diaris cap a Tarragona, sobretot, però també cap a Salou i Reus, fruït tant de treballadors del terme

municipal que van a treballar fora de Cambrils com de turistes. Un flux que durant l’hivern decau. De fet, aquesta particularitat en la mobilitat ha fet dubtar de la presència de Cambrils dins el nucli dur de l’àrea metropolitana, l’autoanomenat Grup Impulsor, que ha basat precisament en

aquesta mobilitat interna el criteri per seleccionar els municipis impulsors del projecte metropolità. Un grup integrat pels ajuntaments de Tarragona, Reus, Cambrils, Vila-seca, Salou, La Canonja, Constantí, Valls, la Generalitat i els consells comarcals del Baix Camp i del Tarragonès perquè, en una segona fase, fins a una vintena de municipis pertanyents a les àrees d’influència de Reus i Tarragona seran convidats a participar. En aquest mandat municipal el sistema interurbà d’autobusos variarà poc. Com a molt es bellugarà dins els paràmetres que permet l’actual concessió. Hi ha veus dins els impulsors de l’Àrea Metropolitana de Tarragona que defensen una solució a la mobilitat de complementarietat entre el sistema de tramvia Tramcamp i l’autobús, potser amb carrils especials expressament habilitats. «O canviem el cotxe pel transport públic o no tenim futur. Senzillament ho hem de fer, no hi ha més remei», assegura una font del Grup Impulsor.

Divendres 29 de desembre de 2023

afons

Àrea metropolitana

Robert Casadevall: «Tenim indicis metropolitans, però d’aquí a crear un ens hi ha molt camí per recórrer» Entrevista Geògraf i professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), expert en la configuració d’àrees metropolitanes i membre de la Comissió de Territori de Catalunya Oriol Aymí Som o no som una àrea metropolitana? «Una àrea metropolitana vol dir un espai que, de manera comuna, funciona com una ciutat. He identificat 19 metodologies sobre delimitació d’àrees metropolitanes arreu del món, i aplicat al Camp de Tarragona surten 19 delimitacions diferents. Des de sis o set municipis fins a setanta. En totes en sortien cinc: Tarragona, Reus, La Canonja, Vila-seca i Salou. Aquest és el nucli indiscutible de l’àrea metropolitana». I quina és la bona? «Totes i cap, perquè depèn de quina premissa parteixis. Hem de tenir present que això és ciència social, no hi ha una definició canònica. Ara bé, com més gran la fem, més complicada serà la governança i més heterogeni serà el que haurem de fer». Insisteixo: som o no som una à r e a me-

tropolitana? «Llavors parlem no només de mancomunar decisions sinó mutualitzar recursos. Per exemple, que part de l’IBI que paguem els tarragonins, potser se’n va a fer habitatge social a Constantí. Metropolità vol dir això». Veu el territori prou madur per fer això? «Crec que això no s’ha explicat prou. A Barcelona hi ha un recàrrec a l’IBI per la qüestió

L’apunt

El Tramcamp, el «gran projecte metropolità» «Tant Reus com Tarragona han aprofitat el Tramcamp per veure si solucionen problemas interns de mobilitat», assenyala Casadevall. «Aquestes 5 o 6 parades dins Reus o Tarragona són molt més cares i molt més complicades que la resta del traçat, i això pot ser un llast per la viabilitat del conjunt». «El tramvía hauria d’acabar a les dues estacions d’autobusos», afegeix. «És el gran projecte metropolità, sense cap mena de dubte, però ens ho estan fent des de Barcelona i aquí no vam poder, per exemple, consensuar les alegacions», assenyala.

metropolitana, i Sant Cugat del Vallès està pagant la rehabilitació d’habitatges de Sant Adrià de Besòs, i està molt bé que sigui així, però s’ha d’explicar». Però està clar que tenim dinàmiques metropolitanes. «I tant! Bàsicament la densitat, la ocupació del sòl, la urbanització en un sentit ampli. És a dir, el polígon petroquímic està urbanitzat, però no és ciutat. La mobilitat laboral obligada és un indicador claríssim. Però crec que coneixem el territori a partir d’iniciatives puntuals». Vostè preferiria alguna mena d’observatori permanent. «Anem auscultant el territori en funció de projectes puntuals amb una metodologia molt condicionada pel projecte per al qual fem aquell estudi i sense continuïtat. Llavors sempre estem tornant a començar per al coneixement del territori. Ens hauríem de preguntar si valdria la pena de generar algun mecanisme permanent per auscultar el territori. Tenim exemples que han funcionat: l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, des dels anys vuitanta fa l’enquesta de condicions de vida metropolitana. És molt exhaustiva i fa trenta anys que l’estan fent...hi ha una sèrie històrica i et permet veure l’evolució». Però aquí, d’estudis n’hem fet per avorrir, en el darrer quart de segle. «Però fem-ho d’una manera sistemàtica, i al servei de qualsevol projecte que es plantegi, no condicionat per un projecte concret. Sobretot per construir sèries. Amb el tema de la mobilitat hauria estat molt bé, per exemple». Amb la mobilitat n’hi ha prou per definir-nos com a Àrea Metropolitana? «Un terç dels treballadors es mouen del seu municipi per treballar, entre els 5 o 6 centrals, Això és un indici de dinàmica metropolitana. Un altre indicador: el mercat de l’habitatge. A més, en 30 Els Pallaresos ha multipli-

cat per set la seva població, i El Catllar per quatre. Hi ha milers de tarragonins vivint-hi. I on va la gent a divertir-se? A Salou, a Reus? No és tant que vagin aquí o allà com el fet que no els importa, perquè ho veuen com un únic territori. Amb això hi ha matèria suficient com per mirar-nos-ho bé. Hi ha indicis d’àrea metropolitana, i bastant clars. Però la translació d’aquests indicis a una solució de governança....jo crec que hi ha un territori pel mig que encara hem de recórrer, que és identificar millor aquestes dinàmiques, veure exactament com som i llavors, prendre la decisió política». Quins són els punts febles? «La densitat urbana, l’existència de grans bosses de territori no urbanitzat. Que està molt bé que no estigui urbanitzat, eh? També tenim realitats urbanes molt complexes. La primera de totes, Tarragona, que ja és en si mateixa una petita àrea metropolitana». Una geografia infernal. «És el que hi ha. Quina diferència hi ha entre Bonavista i els Pallaresos a nivell funcional? L’un és un barri, l’altre és un municipi, però és el mateix. L’àrea metropolitana supera els límits del municipi, en molts casos absurds, com la limitació al transport públic o als taxis». Això podria afrontar-se si hi hagués una entitat metropolitana, que a curt termini no hi serà. «Ens diuen que no volen crear un ens. Llavors què? Si no hi ha algú que gestioni amb capacitat legal i amb legitimitat democràtica, aleshores estem en aquell exercici, que tampoc és dolent, d’asseure’ns i concertar coses». Potser és la única manera que ha trobat la política per tirar aquesta idea endavant «Però que no en diguin àrea metropolitana d’entrada. Generes una falsa expectativa. Això és una àrea metropolitana o una forma de governar? Deixem el concepte “àrea metropolitana” per allò que realment

és: un espai delimitat i un òrgan de govern. Potser hi arribarem, però no passaria res si no hi arribem. És més, la governança metropolitana no sempre es tradueix en un ens metropolità. Tinc la sensació que s’ha fixat l’àrea metropolitana com a objectiu i ara es busca donar-li un contingut, i ho hauríem de fer a l’inrevés». No creu que les eines actuals de gestió s’hagin quedat petites. «Hi ha molt camí a fer. Una ATM reforçada, per exemple. Això seria fer política metropolitana, o una política de residus global fusionant Sirusa o Secomsa. Una cosa és àrea metropolitana i una altra allò que necessitem aquí. Si a mi em diuen si no estic d’acord en treballar conjuntament aspectes com la mobilitat o l’urbanisme o l’habitatge, hi estic absolutament d’acord. Completament. Ara bé, no necessàriament tractar això d’una manera conjunta vol dir crear una àrea metropolitana. Sempre he estat partidari de no complicar les coses, potser primer caldria aprofitar bé el que tenim». L’ATM no ha servit per resoldre la mobilitat, per exemple. «És clar que no. Perquè el 2010 s’aprova inicialment el pla de mobilitat del Camp de Tarragona i, per les raons que siguin, al 2011 es posa en un calaix. I ara, al 2023, hem tornat a començar». Fa ja dècades que sentim a parlar d’àrea metropolitana. «I ningú m’ha explicat encara perquè han de ser aquests municipis i perquè se n’han omès d’altres. Com a mínim, per la banda de Reus jo tindria en compte Castellvell i Almoster, que són barris de Reus. I per la banda de Tarragona, El Catllar i Els Pallaresos, que funcionalment són barris de Tarragona. Per la banda industrial, com a mínim hi afegiria La Pobla de Mafumet, El Morell i Perafort». Amb aquest mapa que dibuixa, Valls encara cau molt lluny. «Hi ha una herència històrica, de quan es parlava del triangle Tarragona-Reus-Valls, Ho sento molt, però aquest triangle ja no existeix. Valls s’ha quedat despenjat d’això, i no passa res. Valls sobretot ha de mirar cap a Montblanc, que amb el túnel i l’A-27 es pot configurar un eix industrial molt potent, incloent el Pla de Santa Maria i el nou polígon que s’està fent a Alió i Vila-rodona. D’àrees metropolitanes discontínues, no n’ he vist enlloc».

Divendres 29 de desembre de 2023

L’Ajuntament aprova definitivament els pressupostos per al 2024 Política PSC, ERC, Junts i ECP han tornat a donar el «sí» als comptes, que entraran en vigor l’1 de gener John Bugarin L’Ajuntament de Tarragona ha acomiadat el 2023 de la millor manera, aprovant definitivament el pressupost per a l’any vinent. Així, el consistori podrà comptar amb els nous comptes des del dia 1 de gener del 2024. En el ple extraordinari celebrat ahir, la portaveu del govern municipal, Sandra Ramos, assegurava que aquest fet «ajudarà a resoldre problemes estructurals de l’Ajuntament». «Alguns d’ells tenien a veure amb el fet que el primer o segon mes quedaven inhàbils perquè no es podia gaudir d’un pressupost des de principi d’any», afegia. Per aquest motiu, Ramos i l’alcalde, Rubén Viñuales, van donar les gràcies als grups que han facilitat l’aprovació. Després de desestimar les al·legacions presentades per la CUP, es va donar llum verda al pressupost del 2024, que serà de 205 milions d’euros. De nou, es va aprovar amb els vots a favor del PSC, ERC, Junts per Catalunya i ECP. La portaveu republicana Maria Roig afirmava que «aquest no és el nostre pressupost, però, amb els acords als que vam arribar —el paquet d’inversions de 4 milions d’euros—, sí respon a les línies d’ERC pel que fa a cohesió i necessitat».

L’apunt

El «rasclet» dels 4 MEUR, sense al·legacions

El ple extraordinari es va celebrar ahir a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona. Aj. Tarragona

Les al·legacions que va presentar la CUP al pressupost es van desestimar L’edil, però, advertia que el sí «no és incondicional» i que «fiscalitzarem». El portaveu de Junts, Jordi

Sendra, assegurava que s’ha tancat «un bon pressupost» i que «les aportacions dels grups el van enriquir». Així, apuntava que s’ha aconseguit que «Tarragona tingui un full de ruta atractiu per al pròxim any». Per la seva banda, Jordi Collado, portaveu d’ECP, tornava a insistir que el nou pressupost «marca maneres

de fer importants». Remarcava, sobretot, que partides com les de Cooperació, subvencions o aportacions a empreses municipals «es cobriran des del principi». Vox i el PP eren l’altra cara de la moneda. Javier Gómez, portaveu de la formació ultradretana, denunciava que els comptes són «incongruents

També s’ha aprovat definitivament el 105è modificatiu de crèdit, ja que no va rebre al·legacions. Aquest permetrà recuperar 4 milions d’euros «adormits», que aniran al capítol d’inversions per al 2024, que ascendeix fins als 21 milions. Aquesta mesura va confrontar Jordi Collado (ECP) i Maria Roig (ERC). Mentre els comuns defensen que és «important» passar aquest «rasclet», els republicans consideren que ha estat una «operació de motoserra» i «han caigut moltes partides imprescindibles».

amb la situació de crisi que se’ns havia plantejat» i que hi ha partides «innecessàries». «No podem votar a favor d’un pressupost que es basa en una pujada d’impostos innecessària», criticava la portaveu del PP, Maria Mercè Martorell, qui afegia que «es perd l’oportunitat de tenir uns pressupostos ambiciosos».

Tres detinguts per robar a dins d’una autocaravana Policial

Els Mossos d’Esquadra han detingut tres homes, de 23, 27 i 30 anys, com a presumptes autors d’un delicte de robatori amb força a l’interior d’un vehicle, en aquest cas, una autocaravana. Els fets es van produir aquest passat dimecres al migdia, al carrer Robert d’Aguiló de Tarragona. Els propietaris d’una autocaravana van avisar la policia que havien enxampat un home robant a l’interior del vehicle i que havia fugit en un automòbil amb altres ocupants. La informació del vehicle va permetre que una patrulla dels Mossos d’Esquadra l’interceptés al punt quilomètric 1173 de la carretera N-340, en sentit nord, al terme municipal d’Altafulla. Els tres arrestats acumulen 41 antecedents policials i un d’ells té tres ordres de detenció dels jutjats de Mataró i Manresa per robatoris amb força. L’autocaravana on havien robat tenia un vidre trencat, la porta forçada i tot l’interior remenat. Els agents van interceptar el vehicle amb què els detinguts fugien i van comprovar que els tres homes duien guants, un bastó de fusta en forma de martell, un trenca vidres i altres eines com unes tenalles i un tornavís. En les pròximes hores a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona. Redacció

Divendres 29 de desembre de 2023

ERC titlla el Pam a Pam de «fracàs» i critica que «no hi ha planificació» Neteja Insta el govern a dir quant s’ha gastat en publicitat John Bugarin «El Pam a Pam és un fracàs estrepitós». Així de contundent es va mostrar ahir el conseller d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Puig. L’edil criticava que «més que una idea de netejar la ciutat amb una determinada estratègia, el que hi ha és una idea de propaganda». Respecte a això, els republicans denuncien que el

govern encara no ha respost a la demanda que va fer ERC fa uns mesos per saber quant s’ha gastat en la publicitat del Pam a Pam. «No només la ciutat està bruta, sinó que tampoc hi ha transparència», etzibava la portaveu del grup municipal, Maria Roig. Segons Esquerra, un dels problemes més greus és que «no hi ha planificació». En aquest sentit, la Roig apuntava que el govern no els ha

entregat cap «calendarització» de les futures actuacions. «Per tant, creiem que estan improvisant», afirmava. Per la seva part, Puig criticava la «descoordinació» per part dels departaments implicats en el Pam a Pam. D’altra banda, apuntava que totes les actuacions s’han centrat als barris de Ponent, on, a més, «no estan satisfets». Així, el conseller denuncia que el govern «ha oblidat el

Els regidors d’ERC al costat d’un banc ple d’excrements de colom a la rambla de Francesc Macià. ERC

conjunt de la ciutat, especialment el centre i Llevant». «L’obligació de la de l’Ajuntament és netejar a tota la ciutat, assegurava l’edil, qui

Més de 15.000 persones fan ús del Centre Cultural Antic Ajuntament Cultura L’espai ha acollit en aquest temps més de 500 activitats culturals de petit format Redacció El Centre Cultural Antic Ajuntament fa balanç del seu primer any de vida. Des del passat mes de gener d’aquest 2023 que finalitza, un total de 15.763 persones han fet ús del nou espai cultural. L’Antic Ajuntament, ubicat a la Part Alta, obria les seves portes de manera continuada amb l’objectiu d’oferir un centre cultural de proximitat per promoure el desenvolupament artístic i creatiu de la ciutadania centrat en el suport a la pràctica cultural a partir de la cessió d’espais i de materials així com programant activi-

tats formatives per al foment de la pràctica cultural i l’expressió artística. Tal com va explicar la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, «estem molt satisfets del funcionament d’aquest espai durant el seu primer any de vida. Creiem que ha dinamitzat i ha impulsat la cultura de la ciutat». Ramos va afirmar que «aquest primer any ha permès unes primeres passes en un nou plantejament cultural i la participació de la ciutat en la Cultura. El Centre Cultural Antic Ajuntament ha servit en aquest primer any d’escenari, d’espai de

reflexió, exhibició, d’assajos, reunions... En definitiva, una nova manera de fer cultura i ha permès duu a terme iniciatives que no tenien on fer-se abans de la seva obertura». Els mesos de més participació han estat el juny, amb més de 2.200 usuaris, seguit de setembre, amb més de 1.900 usuaris, març, amb més de 1.800, i octubre i novembre, amb uns 1.700. Durant

El mes de més participació ha estat el juny, amb més de 2.200 usuaris

el primer any, el centre ha acollit més de 500 activitats culturals en petit format de tot tipus entre presentacions de llibres, xerrades de temàtica diversa, activitat de la Casa de les Lletres tant de la Tardor Literària com de la Primavera Literària, visites a l’edifici, espectacles de monòlegs, concerts de petit format, actuacions de dansa i tallers de teatre infantil i juvenil i de fotografia. Durant el 2023, un total de 25 entitats de la ciutat entre culturals, ecologistes, esportives, associacions veïnals i agrupacions han fet ús de les instal·lacions del Centre Cultural Antic Ajuntament.

demanava que «es torni a actuar a les zones que més ho necessiten». Puig també instava els socialistes a «apretar a l’empresa adjudicatària de

la brossa, mentre no hi ha un nou contracte, perquè faci la seva feina perfectament al barri de la Floresta, de Ferran, de Sant Salvador o al centre.

Divendres 29 de desembre de 2023

Oriol Castro

uè faríem sense els avis? Aquesta pregunta retòrica és recurrent entre pares en adonar-se de la sort de poder deixar els fills amb els majors quan han de complir amb les seves obligacions laborals. I és que el vincle entre avis i nets és únic, entre la veu del temps i l’experiència, i la de qui ho té tot encara per descobrir. Particularment, aquest lligam va brillar ahir al matí a Tarragona, en l’activitat familiar Els avis ensenyen la Catedral als nets. «La iniciativa va néixer fa vuit anys amb la idea de poder donar una alternativa d’oci als avis que han de cuidar els nets en aquests dies que els pares treballen», explica Hilari Alfaro, president dels Amics de la Catedral, l’associació organitzadora. I l’activitat gaudeix d’una gran salut, ja que una cinquantena d’infants esperaven obedients a què les professores Coloma Bartra i Joana Virgili comencessin les seves narracions. «Mireu cada costat de la façana de la Catedral. Quines diferències hi ha?», preguntava Virgili. «Falten algunes figures!», responien junts els nens, mentre buscaven els noms de cada representat amb l’ajuda dels avis. «La llegenda diu que cada 100 anys cau una estàtua. I, quan es desplomin totes, s’acabarà el món», explicava la mestra davant els rostres bocabadats

L’activitat familiar Els avis ensenyen la Catedral als nets va arribar a la seva vuitena edició. Tjerk van der Meulen

Societat

«Allò que no es coneix, no es pot estimar» Els avis dels Amics de la Catedral descobreixen el recinte de culte als seus nets

dels petits. Un cop dins el recinte, a les Capelles dels Cardona, els nens van fer màgia. Encenent unes espelmes, els

infants van fer aparèixer als vitralls a Sant Tomàs i a Sant Pere Armengol. Al costat, els visitants estrangers de la Ca-

tedral miraven curiosos l’escena. La visita entre sèniors i júniors va passar també pel Re-

taule major de la Catedral. «És com un còmic, heu de comptar les vinyetes!», exclamava Bartra. Mentre els nens escol-

Una cinquantena d’infants van participar en l’acte que es fa un cop l’any taven embadalits els significats de les figures de la composició, els avis els hi prenien tot de fotografies amb els seus telèfons mòbils per enviar-les als pares que estan a l’oficina i així també trencar una mica la bretxa digital. «L’objectiu és que la canalla conegui el nostre patrimoni per estimar-lo. Allò que no es coneix, no es pot estimar», expressa Alfaro.

Divendres 29 de desembre de 2023

Els Mossos faran una quinzena de controls la nit de Cap d’Any Seguretat El dispositiu arrencarà a les 22 h i s’allargarà fins les 10 h Oriol Castro El cos dels Mossos d’Esquadra desplegarà una quinzena de controls d’alcoholèmia i drogues a les carreteres del Camp de Tarragona durant la nit de Cap d’Any. «El dispositiu arrencarà a les 22 h i s’allargarà fins a les 10 h del matí», explica Antoni Vilafranca, cap de Trànsit de la Regió Policial del Camp de Tarragona. La revetlla és un dels dies marcats al calendari per la policia. «Intentem sempre poder estar al major

nombre de llocs possibles, tenint en compte les zones lúdiques», exposa l’inspector. A tot Catalunya es planificaran uns 90 controls aproximadament. «Durant l’any acostuma a haver-hi controls, sobretot els caps de setmana, però en dates molt assenyalades s’aprofita per fer un pas endavant», afirma Vilafranca. 1.000 controls en 7 dies La nit de Cap d’Any serà la recta final d’unes setmanes intenses pel que fa als dispositius a les carreteres. Amb mo-

tiu de la celebració dels dinars i sopars d’empresa abans de Nadal, Mossos d’Esquadra, policies locals i el Servei Català de Trànsit van iniciar una campanya per combatre la conducció sota els efectes de les drogues i l’alcohol. En total, es van realitzar prop de 1.000 controls en diferents punts de Catalunya, en qualsevol tipus de via i en moments del dia aleatoris. La campanya va començar el dia 14 i va tenir una durada de set dies, amb l’objectiu d’incidir en el consum zero.

En aquest sentit, Vilafranca incideix que durant tot l’any es fan campanyes també per evitar les distraccions al volant. «El mes de desembre s’aprofita per fer les últimes accions de l’any en aquest sentit», diu l’inspector. Cada any, entre el 30% i el 40% dels conductors morts estaven sota els efectes de l’alcohol o drogues. Aquest 2023, segons dades provisionals en l’àmbit de tota Catalunya, s’han iniciat 2.589 expedients penals per conduir begut o drogat.

Els dispositius se centraran especialment a les zones lúdiques. ACN

Divendres 29 de desembre de 2023

10 Divendres 29 de desembre de 2023

L’Ajuntament reinaugurarà el roserar de Mas Iglesias al gener

El PAE de Reus assessora 567 persones sobre estalvi energètic

Municipal Ja s’ha iniciat la fase de replantació dels rosers en un espai reorganitzat cromàticament Sergi Peralta Moreno S’ha fet esperar, però, tot i els contratemps, el roserar de Joaquima Gallisà està a punt de tornar a brillar amb tota la seva esplendor. L’Ajuntament de Reus ja ha iniciat la fase de replantació dels rosers, una actuació que posarà punt final als treballs de remodelació. L’espai serà reinaugurat al mes de gener i presentarà una nova imatge, organitzada cromàticament. El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, assenyala que «la remodelació del roserar de Mas Iglesias és una aposta del govern de Reus per una ciutat verda i sostenible, i un compromís amb la ciutadania, que reforcem amb la contractació d’un manteniment específic d’aquest espai». Per la seva banda, el president de l’associació de veïns del Roserar de Mas Iglesias, Francesc Jornet, afirma que estan «contents perquè ha canviat totalment la fisonomia». A més, afegeix que entén que

Amb la reorganització de la zona, es vol crear un efecte visual i sensorial de colors i olors. Aj. Reus

«Reforcem l’aposta amb la contractació d’un manteniment específic de l’espai»

la zona hagi estat tancada durant uns mesos perquè «la plantada de roses s’ha de fer en el temps oportú» i, després de «l’ensopegada» del passat, no voldrien que es repetís una mala experiència.

Els treballs han consistit en la renovació de les terres, el realçat dels parterres, la substitució dels elements de fusta malmesa, la instal·lació d’un nou sistema de reg per optimitzar l’eficiència hídrica

i la millora de la biodiversitat. La replantació dels rosers permetrà presentar una nova composició del roserar, que s’ha organitzat cromàticament, creant bandes dedicades a un color o a una gamma, per tal de crear un efecte visual i sensorial immers en una paleta de colors i olors. Entre les tipologies de rosers plantats, hi ha varietats com Pau Casals, Sardana, Chrysley Imperial, Clotilde Sorolla, Inés Saste o Bet Figueras. A més, es complementaran amb espècies d’herbàcies, flors silvestres, aromàtiques i altres espècies de clima mediterrani. Cal recordar que l’actuació al roserar de Mas Iglesias es va dividir en dues fases. Durant l’execució de la primera, l’Ajuntament va resoldre el contracte amb l’adjudicatària en constatar que l’evolució era «inapreciable» i que els endarreriments eren «imputables a l’empresa». Aquesta intervenció es va reiniciar a finals del passat juliol.

Energia El Punt d’Assessorament Energètic (PAE) de Reus ha atès més de 500 persones durant aquest any. Des de la seva creació, el 2017, són 3.351 els ciutadans que ha assessorat. El PAE va néixer amb els objectius de fomentar el consum responsable de l’aigua i l’energia domèstica, així com disminuir les despeses produïdes en aquest àmbit. Fins al 2022 era un servei individual i personalitzat. Això no obstant, des d’aleshores, aquest servei gratuït s’ofereix de manera grupal a la ciutadania, tot i que s’adreça de manera especial a les persones que sol·liciten la subvenció de pobresa energètica. Durant aquest 2023, el PAE grupal ha atès 467 persones, que han participat en 68 sessions. Paral·lelament, també s’han organitzat tallers d’estalvi energètic, que es fan a demanda d’una entitat i s’adrecen a un col·lectiu específic. Enguany, s’han organitzat quatre tallers d’aquesta mena. En total, unes 567 persones han rebut assessorament energètic a través del PAE. Redacció

Reus Transport mantindrà la rebaixa del 50% dels abonaments durant el 2024

L’Associació de Concerts i l’Orquestra Simfònica del Vallès celebraran l’any nou el dia 4

Mobilitat També ha decidit congelar les tarifes fins al 31 de desembre del pròxim any

Música El concert especial tindrà lloc al Teatre Fortuny, a partir de les 20.30 hores

Redacció L’Ajuntament i la companyia municipal d’autobusos, Reus Transport, mantindran la rebaixa del 50% dels preus de tots els abonaments fins al 31 de desembre del 2024 i congelarà la resta de tarifes. El consistori sol·licitarà l’ajut estatal al Ministeri de Transports i Mobilitat per fer possible aquesta reducció de l’import dels títols multiviatge en transport públic urbà col· lectiu de viatgers. La rebaixa és possible per la subvenció del 30% per part del Govern

central, que l’Ajuntament complementarà fins al 50%. Els imports dels títols seran els mateixos que els de 2023. Per tant, el bitllet senzill costarà 1,30 euros. La reducció afecta abonaments, com la T-10, que valdrà 4 euros. Els altres títols beneficiaris són la T-Mes (de 30 a 15 euros al mes), la T-10/30 (de 7 a 3,50 euros), la T-365 (de 270,50 a 135,25 euros), la T-Mes Famílies Nombroses/Famílies Monoparentals Règim General (de 24 a 12 euros), la T-Mes Famílies Nombroses/Famílies Monoparentals Règim

Redacció

Fotografia d’arxiu d’un autobús de la línia 30. Aj. Reus

La rebaixa és possible per l’ajut del 30% per part del Govern central

Especial (de 15 a 7,5 euros) i la T-Jove (de 6,30 a 3,15 euros. Les targetes multiviatge permeten el transbord gratuït entre línies diferents durant 1 hora i 15 minuts.

L’Associació de Concerts de Reus celebrarà el pròxim dijous 4 de gener el tradicional Concert d’Any Nou. Serà al Teatre Fortuny, a les 20.30 hores, i comptarà amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. L’actuació s’emmarca en la gira del Festival de valsos i danses del conjunt musical. Està previst que els artistes, sota la direcció de Xavier Puig, i amb la soprano Montserrat Seró, interpretin peces com Dansa eslava, núm. 7, op. 72, d’Antonín Dvorák; Vals de barri, de Manuel Valls Gori-

na; Polca italiana, de Serguei Rakhmàninov; Je veux vivre, de Charles Gounod; El majo discreto, d’Enric Granados; Unter Donner und Blitz, op. 324, Vergnügungszug, polca, op. 281, Tik-Tak Polka, op. 365 i An der schönen blauen Donau, de Johan Strauss II; Ethiopia’s Shadow in America: III. His Adaptation, de Florence Price; Delirien Waltz, op. 212, de Josef Strauss, o Desembre, de Piotr Ilitx Txaikovski. Les entrades ja estan disponibles a través de la pàgina web https://www.teatrefortuny. cat. Els preus oscil·len entre els 15 i els 33 euros.

Divendres 29 de desembre de 2023

Nadal El recinte de firaReus acull una edició del Parc de Nadal que té per fil conductor les dones ‘influencers’ i que presenta una nova Zona Jove

Les dones també deixen empremta al Parc de Nadal

rida Kahlo, Isabel Besora, perada l’òptica i enartadora barrera Montse Llussà, Mariona dels miralls distorsionadors amaEscoda, Ari Sánchez, Coco gats rere l’entrada, somiaven ser Comín i Sandra Guaita Mercè Bessó, Neus Segrià o Temple donaven —i donaran fins al 4 de ge- Grandin —una de les primeres a parner— la benvinguda als nens i nenes lar del trastorn de l’espectre autista en primera persona, hisque havien optat per pastòria explicada per l’Assar, ahir, una tarda de les sociació Supera’t amb seves vacances saltant, efectius pictogrames—. corrent, aprenent i diTambé podien anhelar vertint-se entre inflables, ser com Tillie Anderson pilotes i ulleres de realitat amb les diverses Ganxevirtual al Parc de Nadal. tes aparcades. El Parc de A l’exterior, emulaven ser Nadal tenia un objectiu Leila Lombardi o María en ment: deixar clara de Villota pilotant Karts; l’empremta que han deiMarina Cantenys o Laia xat les dones en la hisPalau atrapant rebots i encistellant. Dins del tòria de Reus i de la Sergi Peralta Moreno renovat recinte, i suhumanitat.

Les instal·lacions ofereixen més d’una seixantena de propostes perquè tothom se senti a gust. Tjerk van der Meulen

Més d’una seixantena d’activitats per a tots els gustos guarnien cada racó de les instal·lacions del Tecnoparc. Reviure la tronada amb realitat virtual, posar a prova les habilitats amb el futbolí, construir amb peces de Lego, posar-se en la pell d’un jugador de futbol americà, ser l’enxaneta d’un pilar, participar en una gimcana o evitar ser escombrat per la megabarredora eren alguns dels reptes que podien enfrontar. Un dels que més ulls captava era el girosco-

Els patges reials arriben a la ciutat i s’instal·len a la plaça de la Llibertat Nadal Rebran les cartes escrites pels infants fins al 4 de gener Redacció Els últims dies de desembre estan farcits de moments màgics i, ahir, se’n va viure un dels més esperats: els patges reials ja són a la ciutat. Els emissaris de Ses Majestats els Reis d’Orients van arribar a Reus, preparats per recollir les cartes dels infants del territori, plenes dels seus desitjos. Perquè els somnis es converteixin en una realitat, però, s’hauran d’haver portat bé durant tot l’any. La recepció oficial va ser a la Casa Rull i, a continuació, acompanyats d’una musical comitiva, i tot saludant els primers encuriosits, els patges i els seus ajudants es dirigiren a l’espai Un Nadal Rodó, que s’ha transformat en el seu particular campament. Des d’allí, atendran els infants. Hi seran avui, en horari de 17 a 20 hores; demà, d’11 a 20 h., i entre el 2 i el 4 de gener, d’11 a

Canvis El trasllat de la ludoteca permet als petits gaudir amb més tranquil·litat pi, que, entaforat en una esfera, permetia veure el món al revés. «Això voleu? No és molt alt?», qüestionava un pare a les seves dues filles, que volien desafiar la gravetat. Amb tot, la gran protagonista era la Zona Jove, la principal novetat de

la present edició del Parc de Nadal, un espai pensat per als adolescents, amb idees que van des d’un escape room i un photo booth de 360 graus a jocs de rol i tallers de cuina, passant per un espai efímer que varia cada dia. «Reus és perfecte si ets jove. No canviaria res», es llegeix només accedir-hi. En conseqüència, la ludoteca s’ha traslladat el primer pis. Els més petits no han notat la diferència: s’ho passen bé igualment i, aquest any, al seu ritme, allunyats de la multitud.

EDUCACIÓ

Els patis de sis escoles s’omplen d’activitats per a facilitar la conciliació durant les vacances Patis Oberts és un servei gratuït emmarcat dins de Temps per Cures

E Els patges van recórrer els carrers del centre. Tjerk van der Meulen

A partir de demà, hi haurà una hora tranquil·la per entregar les cartes 20 h. Així mateix, els dies 30, 2, 3 i 4, s’habilitarà una hora tranquil·la (de 13 a 14 h.) destinada a persones amb altes

sensibilitats, en què s’abaixarà la música i s’intentarà crear un ambient tranquil. Addicionalment, cada dia, hi haurà una cua inclusiva per a nens que disposin de carnet de discapacitat. D’altra banda, el 30 de desembre sortirà el Ball dels Dotze Mesos i, el 31, visitarà Reus l’Home dels Nassos.

Redacció

ls patis de sis escoles de la ciutat tornen a obrir les portes durant les vacances de Nadal amb el projecte Patis Oberts. Aquesta iniciativa, promoguda des de la Regidoria d’Educació i Ciutadania i inclosa dins del programa Temps per Cures, El servei s’ofereix als matins, de 9.30 a 13.30, i cal inscriure’s. CEDIDA ofereix un servei de cura puntual pensat a facilitar el temps de conciliació familiar durant aquest En aquests sis patis, es duran a terme activiperíode no lectiu de les vacances escolars de tats de lleure socioeducatiu i de qualitat. El servei, que és gratuït, s’ofereix de 9.30 a Nadal. Està destinat a les famílies amb infants 13.30. Les inscripcions seran per franges horài joves de 3 a 16 anys. Enguany, com a novetat, s’han ampliat el ries de 9:30 a 11:30 i d’11:30 h a 13:30 h, amb la nombre d’escoles que oferiran aquest servei, possibilitat de sol·licitar tot el matí. Comptarà per assegurar una major cobertura geogràfica. amb 20 places per cada franja horària a cadasEls patis dels centres educatius on es durà a cuna de les escoles. Patis Oberts va començar el passat 22 de determe són l’Escola Prat de la Riba, l’Escola Font del Lleó, l’Escola Rubió i Ors, l’Escola sembre i encara es pot sol·licitar avui, demà, Marià Fortuny, l’Escola Joan Rebull i, com a així com del 2 al 5 de gener. Les inscripcions nova incorporació, l’Escola Alberich i Casas. s’han de fer al web tempsxcures.reus.cat.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

12 Divendres 29 de desembre de 2023

UP ha presentat al·legacions a 65 projectes eòlics i solars aquest 2023 Economia El sindicat denuncia que el Govern no aplica «degudament» la normativa ACN Unió de Pagesos (UP) ha presentat al·legacions a 65 projectes eòlics i solars, la meitat dels 138 tramitats pels governs català i espanyol a Catalunya durant el 2023. Des del sindicat justifiquen que ho fan per defensar la llei d’espais agraris. Segons han denunciat, la direcció general d’Energia i el Departament d’Acció Climàtica «no analitzen degudament la llei». UP defensa que la normativa preveu «que es compensi la pèrdua de producció agrària que suposa l’ocupació dels terrenys». De fet, ja han presentat 36 recursos d’alçada i han avisat que continuaran anant «als tribunals» per ferho complir. «Arribarem fins al final amb totes les conseqüències», ha avisat Carles Vicente, responsable d’Organització d’Unió de Pagesos. «Catalunya no es pot permetre el luxe de perdre més sòl agrari”, ha denunciat Vicente, qui ha recordat que el «repte del Govern és assolir una quantitat d’energia amb fotovoltaiques que afectaran 30.000 hectàrees el 2030 i que podrien arribar a les 70.000 el 2050». De fet, i segons ha afirmat, la directora general d’Energia, Assumpta Farran, els ha

Els responsables d’Unió de Pagesos durant la roda de premsa, aquest dijous. ACN

El sindicat defensa que a Catalunya hi ha poc terreny dedicat a l’agricultura

donat la raó, assegurant que «ells també veuen que aquestes dades són exagerades». «A Catalunya anem escassos de terres», ha lamentat Vicente,

qui considera que “és un luxe que hem de preservar”. Els territoris més afectats «Els alcaldes de Barcelona o Tarragona es mostren a favor dels projectes d’energia renovable, sempre que no passin pel seu territori», ha denunciat Pere Guinovart, coordinador territorial d’Unió de Pagesos al Camp de Tarragona. Per a Guinovart, «el Camp de Tarragona i les Terres de

l’Ebre ja han suportat suficients sacrificis» en els últims anys. Del total de 121 projectes fotovoltaics tramitats aquest 2023 a Catalunya, 16 han estat a l’Alt Camp, 14 a la Ribera d’Ebre, 9 al Segrià i 7 a les Garrigues. Paral·lelament, les comarques més afectades per nombre d’hectàrees han estat la Ribera d’Ebre amb 471 ha, la Conca de Barberà amb 431 ha i el Segrià amb 372 ha.

La frase

«Els alcaldes de Barcelona o Tarragona es mostren a favor dels projectes d’energia renovable, sempre que no passin pel seu territori» — Pere Guinovart (UP)

Acord de Salou, Creu Roja i Agbar per aplicar el programa Ona Activa’t Societat

L’alcalde de Salou, Pere Granados, el president del Comitè Provincial de la Creu Roja a Tarragona, Ramon Grau, i Felipe Campos, director d’Acció Social d’Agbar, han signat aquest dijous el conveni per implementar el Programa Ona Activa’t (Ocupació, Necessitats bàsiques i Acompanyament) a Salou. Es tracta d’una inici-

ativa d’acció social destinada a oferir un suport integral a les persones en situació de vulnerabilitat del municipi.. Ona Activa’t acompanyarà i potenciarà les competències personals i laborals de 10 persones en situació de vulnerabilitat del municipi. Per ser elegibles, les persones participants han de ser perceptores del fons de solidaritat d’Agbar.

Aquest conveni té una durada d’un any. En la signatura del conveni, els representants d’aquestes tres institucions han destacat el compromís de Salou amb el benestar de la població, mitjançant la creació d’oportunitats reals i efectives per als col·lectius més vulnerables, com és la posada en marxa d’aquest programa.

Els representants dels tres estaments durant la signatura. Cedida

ECP demana explicacions pels incendis de Reus i Constantí Política Els comuns han sol·licitat la compareixença del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, al Parlament per la gestió dels incendis en indústries de Constantí i Reus, que van obligar a confinar part de la població. El 21 de desembre, un incendi en dues naus de dues empreses del polígon Constantí, va obligar a confinar la zona i evacuar les naus afectades.Uns dies més tard, el 26, es va declarar un incendi a Reus que va afectar tres naus de Salvat Logística i que va provocar l’aïllament preventiu de la població de la Canonja. En tots dos incidents, el foc va obligar a activar el Plaseqta. Com a resposta a l’aplicació d’aquest pla, En Comú Podem ha registrat una petició de compareixença d’Elena i ha sol·licitat els informes d’actuacions dels dos incendis. A més, els comuns han presentat una bateria de preguntes dirigides al conseller per aclarir si es va contactar amb les empreses que van patir l’accident, si es van seguir els protocols d’informació i per què es va confinar a la població. EFE

La Marxa dels Castells del Baix Gaià incorpora la BTT Esport

La 12a Marxa dels Castells del Baix Gaià se celebrarà el proper 4 de febrer i presenta com a principal novetat una nova modalitat, la BTT, que se suma a les de trekking i el trail. L’organització, que va a càrrec de l’Ajuntament d’Altafulla, amb el suport tècnic de Sport No Limit Group, ha elevat també el límit de participants a més de 1.000 inscripcions, garantint el bon desenvolupament de la prova esportiva no competitiva. Un centenar d’aquestes places es reserven per a ciclistes. La prova manté els circuits de 17 i 27 quilòmetres. Redacció

Divendres 29 de desembre de 2023

Objectius del Vendrell per al 2024: via pública i seguretat Municipal El 2024 serà l’Any Guimerà i s’està preparant un programa d’activitats Redacció L’Ajuntament del Vendrell té clars els objectius per al 2024: la millora de la via pública, el reforç en la seguretat ciutadana i la transformació urbana en zones verdes. En aquesta línia, l’alcalde del municipi, Kenneth Martínez, va explicar ahir que, la millora de la via pública passarà pels nous contractes de manteniment, de neteja viària i de recollida porta a porta de residus. Uns nous contractes que, segons l’alcalde, «ac-

tualitzaran aquests serveis bàsics a les necessitats actuals del municipi». Una altra de les línies de treball del govern municipal serà el reforç en la seguretat ciutadana, «amb la inversió més important dels últims anys en Policia Local, augmentant la plantilla, els equips individuals i ampliant la xarxa de càmeres de seguretat, així com iniciant el projecte de la nova caserna», va explicar Martínez. Continuant amb els objectius de 2024, el batlle va incidir en els projectes de transformació

urbana amb «un fort accent verd». En concret, va destacar els projectes d’arranjaments de les rieres per a convertir-les en zones verdes, d’esbarjo i refugis climàtics. En relació amb els Next Generation de Desenvolupament Turístic, Martínez va posar en relleu el projecte que inclou de millora del Riuet de Coma-ruga, que permetrà que es converteixi en «un entorn més integrat, accessible i amb més ombra i preservar aquest tresor del patrimoni natural del Vendrell».

Fins a 19 botigues del Priorat i del Baix Camp disposen de jocs en català Comerç També es pot consultar el catàleg a través d’un portal web Redacció Un total de 19 establiments del Baix Camp i del Priorat compten amb jocs i joguines en català, ja que estan adherits a TotJoc, un projecte del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). Els últims establiments que s’han

adherit a aquest programa de promoció del joc i la joguina en català són Esclat Reus, Esclat Mont-roig del Camp i Esclat Vinyols i els Arcs. A més d’aquestes grans superfícies, ja fa anys que col·laboren en aquest projecte botigues de jocs i llibreries com Abacus, Galatea Llibres, Joguines

Segú, Joguines Somnis, Juguettos, Llibreria Domingo, Llibreria Gaudí, Llibreria Papereria Passeig de Misericòrdia i Tomàs Barberà, a Reus; Galatea Llibres i Torrevisca, a Cambrils; El Llapis, a Falset; Llibreria Rom, a Mont-roig del Camp; Llibreria La Plaça, a Riudoms, i Papereria Cèlia a

D’altra banda, Martínez va destacar que el 2024 ha estat declarat l’Any Guimerà pel centenari de la seva mort. El batlle va avançar que, en col· laboració amb la Generalitat, s’està preparant un programa d’activitats al voltant de Guimerà «que ens tornarà a omplir d’orgull vendrellenc».

«Es farà la inversió més important dels últims darrers anys en Policia Local»

L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, ahir. Ajuntament del Vendrell

Vandellòs. A més, des del Consorci per a la Normalització Lingüística expliquen que a la pàgina web www.totjoc. cat hi ha un cercador amb les més de 1.000 joguines i jocs en català existents amb tota la informació detallada com la durada de la partida, l’edat adequada per jugar-hi, el nombre de jugadors i, inclús, recomanacions d’altres jocs similars. Des del mateix portal web també es pot consultar els establiments on es poden comprar els jocs o les joguines seleccionades.

Una de les treballadores de la Llibreria Gaudí de Reus. Cedida

Edicte

En compliment de l’article 85.4 del DL 1/2010 de 3 d’agost se sotmet a informació pública l’acord del Ple de l’Ajuntament de data 24-11-23 d’aprovació inicial de la Modificació Puntual del POUM consistent en corregir errades materials en les alineacions de les finques situades al carrer Major 46, carrer Castlà 3, carrer de Puig i Cadafalch de l’1 a l’11 i del 2 al 22, carrer Durà del 3 al 7, carrer de Copèrnic de l’1 al 15, carrer de Kepler del 2 al 16 i carrer de Pierre Janssen del 2 al 8, i l’alineació de les parcel·les edificables ubicades al carrer Joan Ardèvol números 15, 17, 19, 72, 74, 76 i 78 al barri del Pinaret. Així mateix es va acordar suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma i rehabilitació en l’àmbit corresponent a les parcel·les afectades per la modificació, pel termini de dos anys, d’acord amb el que estableixen els arts. 73 i 74 del DL 1/2010, de 3 d’agost, TRLU. L’àmbit objecte de suspensió consta en el plànol que forma part integrant de l’acord. Durant el termini d’un mes a comptar a partir de la darrera publicació d’aquest edicte en el tauler d’edictes municipal, Butlletí Oficial de la Província de Tarragona o diari es podran presentar al·legacions. L’expedient complet està a disposició dels interessats de dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 h al Departament d’Urbanisme, pl. Ajuntament, 4. Es pot consultar el document de la modificació i plànol de l’àmbit objecte de suspensió a la pàgina web municipal http://www.cambrils.cat/ca/serveis/ urbanisme a la carpeta Informació pública. Contra l’acord d’aprovació inicial, al tractar-se d’un acte tràmit no hi cap recurs, i contra l’acord de suspensió, es podrà interposar recurs de reposició potestatiu previ al contenciós administratiu davant la mateixa autoritat que hagi adoptat la resolució en el termini d’un mes o recurs contenciós administratiu davant dels Jutjats del contenciós administratiu de Tarragona en el termini de dos mesos. 27 de desembre de 2023 Alfredo Clúa Alcalde de Cambrils

14 Divendres 29 de desembre de 2023

Torredembarra crea el primer refugi climàtic a Cal Dània Sostenibilitat Si la prova pilot prospera, el projecte s’estendrà a altres indrets Amb el pressupost de 2024 es preveu dur a terme reparacions a Cal Dània

Redacció L’Ajuntament de Torredembarra ha creat el primer refugi climàtic al municipi a Cal Dània. S’ha escollit aquest indret perquè és on es troben els horts ecològics per a gent gran que gestiona la Regidoria de Sostenibilitat de l’Ajuntament i que, pròximament, està previst que s’hi incorporin persones amb diversitat funcional quan els horts socials s’adjudiquin a entitats sense ànim de lucre. Per adequar aquest espai i crear un refugi climàtic s’hi han plantat sis mèlies i quatre lledoners que s’han repartit per la zona d’esbarjo més propera a la barbacoa. A més, cap al final s’hi han plantat un seguit d’arbres fruiters, dues figueres, dos tarongers, tres cirerers, dos llimoners i dos nesprers. D’aquesta manera,

Una part del nou refugi climàtic a Cal Dània. Ajuntament de Torredembarra

es construiran zones d’ombra que «permeten mitigar l’anomenada illa de calor». La regidora de Sostenibilitat, Angie Muñoz, va explicar que aquesta actuació s’emmarca en tot un seguit d’accions previstes per a remodelar

les instal·lacions municipals de Cal Dània. Amb el pressupost del 2024, es preveu homogeneïtzar el perímetre dels horts, instal·lar un desfibril·lador i dur a terme diverses reparacions. Muñoz també va destacar que els ser-

veis municipals redactaran un pla integral de remodelació i que s’hi incorporaran peticions que han fet els mateixos usuaris dels horts en la recent reunió anual. D’altra banda, des del consistori torrenc apunten que aquest projecte és una prova pilot, ja que mai s’ha instal·lat cap refugi climàtic d’aquestes característiques a Torredembarra. Alhora, matisen que, en cas que aquesta iniciativa a Cal Dània prosperi, s’estendria a altres localitzacions del municipi freqüentades per la població més vulnerable, com els infants o la gent gran, per exemple.

Els treballadors de la recollida de la brossa de Torredembarra començaran l’any en vaga Municipal El sindicat denuncia l’excés de jornada laboral i carències en la seguretat Redacció Els treballadors de la recollida i el transport de la brossa de Torredembarra encetaran el 2024 en vaga, ja que, segons denuncia la Confederació General del Treball (CGT), «els treballadors han patit reiterats errors en les nòmines, així com una falta d’interès per part de l’empresa, Prezero, a l’hora de negociar els excessos en les jornades laborals». El sindicat també denuncia «l’absència d’actuació i el seguiment en matèria de prevenció i seguretat, així com una persecució laboral i sindical a una treballadora per vetllar i realitzar les seves funcions». La CGT apunta que Prezero també s’ha negat a «entregar documentació als delegats tal com estableix la llei i també s’han negat a altres incompliments amb el plec de clàusules del mateix

El ‘Glòria’ d’Antonio Vivaldi arriba a Valls aquest dissabte a l’església de Sant Joan Música

Els Amics de la Música de Valls i les Joventuts Musicals de l’Alt Camp tancaran aquest 2023 amb un gran concert. L’Església de Sant Joan acollirà aquest dissabte, 30 de desembre, a les 18 h, el Glòria d’Antonio Vivaldi, un dels grans oratoris del repertori barroc. Una proposta que s’emmarca dins del projecte Cantem!, liderat per l’Orques-

tra Camerata XXI-Ciutat de Reus. Fins a 125 cantaires del Camp de Tarragona hi participaran. Cantem! neix amb l’objectiu de donar vida a produccions que combinin l’orquestra i la participació de cors del Camp de Tarragona. En aquesta primera edició es compta amb l’Escola de Música del Centre de Lectura de Reus i el Cor Ciutat de Tar-

Agenda

contracte». El sindicat explica que els seus delegats es van reunir amb l’Ajuntament de Torredembarra per tal d’exposar-los-hi la situació, matisant que també s’han dut a terme mediacions amb el consistori, els treballadors i l’empresa. Tot i això, la CGT apunta que «s’ha sol·licitat a l’Ajuntament que es pronunciés al respecte després d’escoltar les dues parts i haver entregat la documentació pertinent, però l’administració local ho ha declinat». Des del sindicat es disculpen amb els veïns per la situació i «per un conflicte que nosaltres no hem buscat i hem intentat evitar» i, alhora, demanen a l’empresa que «recapaciti» i al consistori torrenc «que s’impliqui i que faci un pas ferm cap endavant i freni a Prezero davant d’aquestes actituds». ragona com a cor pilot, dues institucions que celebren el seu 40è aniversari. Un equip que també compta amb la col·laboració dels Amics de la Música de Valls. El concert d’aquest dissabte a l’església de Sant Joan de Valls, serà el tercer. L’experiència ja s’ha desenvolupat amb èxit a Reus i a Tarragona. Un projecte sota la direcció de Xavier Pastrana, amb la participació de la soprano Mireia Tarragó i la mezzosoprano Tànit Bono. Les entrades es podran adquirir a l’església de Sant Joan abans de les 20 h. Redacció

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

Activitats

NADAL DE SOMNI AL PORT DE TARRAGONA La Fàbrica de les Joguines es vesteix de de contes i de música al Tinglado 1, els espais màgics portuaris del Magatzem Reial al Refugi 1, Un Mar de Llum al Tinglado 2, el Nadal Gastronòmic, les bicis boges i el mercadet de Nadal conviden a tothom a gaudir de les festes nadalenques al Moll de Costa.

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats Agenda del Port del 29 de desembre de 2023 al 4 de gener de 2024

Segueix-nos!

Divendres 29 de desembre de 2023

La Festa de la Banya tanca un any més Castellvell Municipal

Imatge d’arxiu de l’última edició del Bany de Sant Silvestre. Aj. Vila-seca

Els actes de Nadal continuen a Vila-seca amb l’Home dels Nassos i el Bany de Sant Silvestre Nadal

A principis de desembre Vila-seca va donar el tret de sortida a les festes nadalenques. Ara, a només tres dies d’acabar l’any, Vila-seca es prepara pel Tradicional Bany de Sant Silvestre a la platja de la Pineda i l’arribada de l’Home dels Nassos, que tindran lloc diumenge a les 12 h i a les 17.45 h, respectivament. La rua per a rebre l’Ho-

me dels Nassos sortirà des de la plaça de l’Església, amb els Gegants i Grallers de Vilaseca, i anirà cap a l’estació de tren on, a les 18.17 h, arribarà l’Home dels Nassos. Des del balcó de l’Ajuntament farà el discurs, acompanyat dels Gegants i Grallers, l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina i els Amics del Cavall de Vilaseca. Redacció

El dia 28 de desembre, coincidint amb el dia dels Sants Innocents, se celebra la Festa de la Banya a Castellvell del Camp. Aquesta s’origina l’any 1854, quan la vila va rebre la independència administrativa de Reus. D’aleshores ençà, els castellvellencs tanquen les entrades del poble i fan pagar, a tothom qui entra o surt, un impost. Aquest acte, que s’anomena «pagar la banya», es va perdre, però als anys 80 l’Ajuntament el va recuperar i, actualment, és una festa que reuneix a tots els castellvellencs. Ahir a l’esmorzar s’hi van aplegar més de 80 persones i, al vespre els veïns de Castellvell van gaudir d’un sopar popular i de l’actuació dels diables Banyuts de Castellvell. Re-

dacció/Tjerk Van der Meulen

16 Divendres 29 de desembre de 2023

Borja Martínez, el fitxatge d’estiu que s’ha convertit en indispensable Nàstic El migcampista és l’engranatge de l’equip i des de la seva arribada és un fix als onzes de Vidal Arnau Montreal Quesada En el darrer mercat d’estiu el Nàstic va renovar la plantilla per adequar-se a l’estil de Dani Vidal. En total, es van incorporar dotze jugadors que van reforçar cada una de les demarcacions. Fins ara, totes les incorporacions, exceptuant d’Iván de la Peña, han tingut el seu moment de protagonisme sobre la gespa, però si s’ha de destacar qui és el fitxatge de l’estiu que ha sigut més regular i ha tingut el nivell més alt, aquest és Borja Martínez. El jugador d’Elche de la Sierra va arribar procedent de l’SD Logroñés per convertir-se en una de les peces del mig del camp. La competència no és fàcil, al seu costat té Marc Montalvo, Óscar Sanz i Ander Gorostidi, però ràpidament Martínez s’ha convertit en l’engranatge del Nàstic. Així ho ha demostrat el tècnic Dani Vidal, perquè el migcampista no s’ha perdut

Borja Martínez durant el partit contra el Tarazona al Nou Estadi Costa Daurada. Nàstic/Gerard Sala

Pablo Trigueros també va arribar a l’estiu i no s’ha perdut cap titularitat

ni un sol partit des de l’onze inicial. Borja ofereix a l’equip seguretat quan té la pilota. S’encarrega de distribuir el joc a la perfecció, però també ha destacat en el seu vessant ofensiu.

El manxec només ha marcat un gol, que va ser des de la frontal de l’àrea contra el Fuenlabrada, però brilla amb les seves assistències. Aquesta temporada en suma tres, i és que ell és el protagonista en

l’ombra de les jugades Sant Magí. El mateix Dani Vidal va destacar durant la temporada que Martínez té més que controlats els llançaments des del córner esquerre del gol de muntanya i és que els tres gols de la jugada Sant Magí al Nou Estadi Costa Daurada han arribat des d’aquella posició. El primer, contra l’Arenteiro amb gol de Nacho i, els dos següents, contra la Real Sociedad B i la Cultural Leonesa, amb Pablo Trigueros com a protagonista. El central, de fet, és l’únic fitxatge d’estiu que comparteix amb Martínez el luxe d’haver sumat totes les titularitats. El jugador també ha tingut moments foscos, com els duels contra l’Osasuna Promesas i l’Unionistas, on, fins i tot, va ser substituït a la primera meitat. Precisament, en aquests dos partits es va veure el pitjor Nàstic de la temporada. Jardí, Nacho i Varo també han brillat, però Borja Martínez ha sigut el més destacat.

El CV Sant Pere i Sant Pau tanca un any 2023 gairebé perfecte Voleibol Els vermells volen completar l’anhelat ascens el 2024 Arnau Montreal Quesada El CV Sant Pere i Sant Pau tanca un any 2023 gairebé perfecte, només amb l’espineta de no haver participat en la Copa Príncipe i no assolir l’ascens a la Superlliga 1, ja que es van quedar a tocar. Amb tot, els tarragonins volen complir-los el 2024. A l’agost, el tècnic Vlado Stevovski va prometre que millorarien el que van aconseguir l’any passat i, tenint en compte que la darrera temporada va ser gairebé perfecta, l’aposta no era fàcil. Amb tot, dit i fet, ho han aconseguit aquesta primera volta. Els cooperativistes van

marxar a les vacances de Nadal com a líders absoluts del grup C i sense conèixer la derrota. De fet, els tarragonins només han cedit quatre sets en els 11 partits que s’han disputat. Això els ha convertit en l’equip més en forma dels tres grups de Superlliga 2 i, a més, el que menys punts ha rebut. El nou repte dels de Sant Pere i Sant Pau és la Copa Príncipe. Aquesta competició, que tindrà lloc a Cabezón de la Sal –Santander–, del 12 al 14 de gener reuneix als sis millors equips de la categoria. Els tarragonins es troben en el grup B i buscaran accedir a semifinals competint contra

el CV Leganés, líder invicte del grup B, i el San Sadurniño, segon classificat del grup A. Guanyar aquesta competició seria la millor manera de començar el 2024 i una reivindicació. L’any passat els vermells es van classificar per mèrits esportius, però el CV Sant Roque els va prendre la plaça per ser els amfitrions del torneig. Amb un 2023 gairebé perfecte i després de les festes nadalenques, els de Vlado Stevovski ja han començat a treballar per millorar el rendiment de l’any del 40è aniversari i celebrar l’ascens el pròxim any.

Els jugadors destacats Carlos Mora i Julián García-Torres. Gerard Martí

La Sant Silvestre de Reus comptarà amb uns 1.600 atletes Atletisme La cursa popular Sant Silvestre de Reus 2023 es disputarà aquest diumenge amb la participació d’uns 1.600 corredors, tot i que les inscripcions es podran efectuar fins al 30 de desembre. La cursa tornarà a recórrer el tradicional itinerari de 5 quilòmetres de les darreres edicions amb la sortida i arribada a l’avinguda Sant Jordi. Els menors de 12 anys també tindran l’oportunitat de córrer la Sant Silvestre, ja que hi haurà una prova de 1.000 metres per a nens de 10 a 12 anys, una de 700 metres, per als de 7 a 9 anys, i una prova de 300 metres per als menors de sis anys acompanyats d’un familiar. Les inscripcions estan obertes a un preu de 12 euros i es poden formalitzar online i a l’estand de la Fira. Redacció

Més de 1.900 participants a la Sant Silvestre de Tarragona Atletisme

La cursa popular de Sant Silvestre de Tarragona escalfa motors per iniciar la 19a edició el diumenge. Al termini de les inscripcions online, més de 1.900 corredors participaran en la festa de l’esport que tancarà l’any. D’aquesta manera, encara es podran formalitzar més participacions, fins a arribar a les 2.100, de forma presencial en el punt de recollida de dorsals al Mercat Central des d’avui al 30 de desembre. Pel que fa a la sisena edició de la Sang Silvestre, la campanya ha sigut un èxit amb 288 donacions de sang a l’Hospital Joan XXIII. El circuit constarà de 6,5 quilòmetres i tindrà la sortida i l’arribada al Serrallo. A més, també té caràcter solidari, perquè un euro de cada inscripció de la cursa es repartirà entre l’associació Epilep, la fundació Bonanit i la Lliga Contra el Càncer de Tarragona. Redacció

Divendres 29 de desembre de 2023

El CBT i el CB Salou enceten una segona volta crucial per tancar l’any Bàsquet Els dos juguen contra rivals de la part baixa i uns bons resultats beneficiarien els tarragonins Arnau Montreal Quesada La LEB Plata no s’atura. La tercera divisió del bàsquet nacional no entén de festes nadalenques. D’aquesta manera, l’Ibersol CBT i l’OCA-Global CB Salou comencen demà la segona volta de la competició per acomiadar-se d’un any exigent per als dos equips. Les dinàmiques han sigut diferents. Per una banda, el CBT va assolir l’ascens de categoria amb un final de temporada trepidant, i ha acabat l’any amb un inici més que complicat a LEB Plata, convertint-se en el fanalet vermell del grup. D’altra banda, el CB Salou va tancar un malson de temporada amb el descens, però va ressorgir de les seves cendres mantenint la plaça als despatxos i confeccionant un projecte que està sent una

de les sorpreses que lluita pel bloc alt de la categoria. Els dos equips enceten demà una segona volta crucial per als projectes i ho faran contra equips de la part baixa. Amb Jorge Serna a la banqueta, l’equip tarragoní ha començat a millorar per assolir la permanència. Tot i mantenir problemes en els dos últims quarts de partit, l’aragonès ha aconseguit ferse fort al Serrallo, on el seu equip ha sumat dues victòries en els tres partits que ha disputat a la banqueta. Demà, els blaus tornen al pavelló del Serrallo per tancar l’any i començar amb bon peu una segona volta que serà crucial. El duel contra el Fibwi Palma és vital per mantenir les esperances d’assolir l’objectiu. El conjunt balear és un dels rivals directes de la part baixa

El CBT rep el Fibwi al Serrallo mentre que el CB Salou jugarà a la pista del Palmer

Ousmane Ndour (CBT) i Oliver Bieshaar (CB Salou). CBT/Gerard Martí

amb només quatre victòries. A més, Jorge Serna va destacar que «aquesta segona volta necessitem set victòries. Fixo la salvació als 10 triomfs i hem de començar el dissabte». Per aquest motiu, el tècnic cebetista va subratllar que «hem de millorar en totes les facetes del joc», a més, va obrir la porta a noves incorporacions per millorar la plantilla. Si els tarragonins poden sumar la victòria, empatarien amb els tres equips que comparteixen el destí dels blaus en posicions de descens, tenint la salvació a un triomf més de distància. En aquesta lluita podria ser

clau també un cop de mà del CB Salou. Els de Jesús Muñiz van patir una dura derrota contra el Sant Antoni tot just abans de Nadal. Aquesta va ser la segona i va servir per tallar en sec la ratxa de bones sensacions dels salouencs. Amb tot, aquesta taca no ha aconseguit esquitxar el bon inici dels de la Costa Daurada, que amb vuit victòries, se situen a la lluita per la part alta de la classificació. Els de Muñiz volen començar la segona volta tornant al camí de la victòria i ho hauran de fer contra el Palmer Bàsket. L’equip mallorquí es troba en posicions de playout després de sumar una terrible ratxa de nou derrotes consecutives que va aconseguir tallar amb un triomf sobre la botzina a la darrera jornada. El panorama ha canviat dràsticament entre els dos equips respecte a l’inici de temporada. Llavors el Palmer arribava com un dels candidats a les primeres posicions i es va emportar el duel davant un Salou en fase d’adaptació després de les incorporacions de l’estiu. Demà, seran els salouencs els que començaran com a favorits de l’encontre.

18 Divendres 29 de desembre de 2023

Els límits de la taula de diàleg divideixen republicans i socialistes Política Aragonès es nega a abordar-hi el finançament, mentre el PSC aposta per no «condicionar-se» ACN Esquerra Republicana i el Partit Socialista mostren desavinences sobre la taula de diàleg abans de seure-s’hi. D’una banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va avisar el cap del govern espanyol, Pedro Sánchez, que la taula de diàleg no abordarà ni una reforma del finançament per a Catalunya ni tampoc un nou Estatut, en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies. El president català considera que qüestions com la fi del dèficit fiscal i un «finançament singular» s’han de tractar a la Comissió Bilateral entre la Generalitat i la Moncloa. «La taula de negociació és per resoldre el conflicte, que no es resol amb un acord de finançament», va expressar Aragonès.

L’apunt

El Hard Rock segueix com a condició La portaveu del PSC, Alicia Romero, va reiterar que els socialistes resten a l’espera de l’aprovació del Pla Director Urbanístic del projecte del Hard Rock per negociar els pressupostos de la Generalitat. «El Govern no ha estat capaç de pactar uns comptes en temps i forma», va dir. El govern autonòmic i l’estatal van pactar reunir la taula de diàleg durant el primer trimestre del 2024. ACN

El president va definir el dèficit fiscal d’«insuportable» i va subratllar que el més «rellevant» és fer acabar l’ano-

malia que Catalunya sigui el tercer territori que més aporta a l’Estat però el 10è en rebre’n. Així, Aragonès

considera que les formalitats institucionals per establir un finançament singular, i com aquest es forma i s’articula

és del tot «secundari». El que és «important» és «la substància», acabar amb aquest «sobreesforç» fiscal i centrar

el debat en els beneficis per a la ciutadania. En aquest sentit, Aragonès espera rebre de la consellera Mas Guix, entre finals de gener i principis de febrer, la proposta de finançament singular perquè Catalunya recapti tots els impostos propis de la Generalitat: «I portarem aquesta proposta als espais de negociació amb l’Estat», va afegir. Diferents visions de diàleg D’altra banda, la portaveu del PSC, Alicia Romero, va dir que la taula «no s’ha de limitar a un tema que divideix» com és el referèndum. «No ens agrada que el diàleg estigui limitat ni condicionat», va advertir al republicà i va insistir que s’ha de parlar «de tot el que preocupen als catalans». També va comentar que espera que el conveni per la B-40 se signi en «els pròxims dies» i ha recordat que els socialistes resten a l’espera d’aquest projecte abans de negociar els pressupostos. Romero va avisar que dimecres el Consell de Ministres va aprovar la modificació de la llei de carreteres perquè el projecte es pogués desencallar.

El director de l’ACA: «Vivim la pitjor sequera del segle i fem com si no existís a les ciutats»

Consum retira prop de 157.000 joguines insegures en els últims tres anys

Medi Ambient

Comerç L’Agència Catalana del Consum ha retirat del mercat fins a 156.923 unitats de joguines en els últims tres anys per incompliments relacionats amb la seguretat. En concret, ha dut a terme 1.641 inspeccions i ha detectat, sobretot, riscos per la presència de peces petites o parts que es poden desprendre, amb el conseqüent risc d’asfíxia. Entre les joguines que més s’han

El director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, va lamentar que l’alerta per sequera no hagi calat a les ciutats fins que s’ha parlat de dutxes als gimnasos o del Futbol Club Barcelona. «Després que l’agricultura hagi patit retallades d’entre el 50 i el 100%, la societat urbana se n’assabenta quan parles dels gimnasos, dels vaixells o del

Barça. Sembla mentida» va apuntar Reyes n una entrevista amb l’ACN. «Vivim la pitjor sequera del segle i vivim com si no existís a les ciutats», va afegir el director. Reyes situa per ara l’entrada del sistema Ter-Llobregat en emergència la primera quinzena de gener, però és una data que pot canviar a l’espera d’analitzar les últimes dades de consum i la situació dels pantans. Sobre

LA CISTELLA JA TÉ QUI LA GAUDEIXI

Esther Yolanda Garcia Aguilera

L’ENHORABONA! Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos

l’arribada d’aigua en vaixells al Port de Barcelona, va explicar que això passaria si no plogués al març i a l’abril. En tot cas, l’aigua, que vindria «prioritàriament des de Tarragona», no arribaria abans del juny. Ara bé, va afegir que caldrà analitzar les dades de consum en aquell moment per veure el ritme de baixada dels pantans i si es podria endarrerir. ACN

retirat hi ha l’anomenat slime, una pasta viscosa de colors per modelar que en alguns casos presentaves una quantitat superior a la permesa de compost químic, una pilota tova amb material de farciment i una disfressa infantil de pirata. Consum recomana comprar joguines en comerços de confiança i parar «molta atenció» a l’etiquetatge. Consum insta a fixar-se en

les restriccions d’edat, vigilar amb els productes que tenen elements petits que es poden desmuntar -els infants podrien empassar-se’ls-, anar amb compte amb els embolcalls i evitar joguines que puguin crear addicció o que tinguin continguts violents, entre altres. Precisament durant el Nadal Consum ha posat en marxa la campanya Aquest Nadal, consum amb cap. ACN

El Govern convoca una reunió amb les CCAA per tractar l’ús dels mòbils a escoles i instituts Educació La ministra d’Educació, Pilar Alegría, ha convocat al gener una reunió amb les comunitats autònomes per regular l’ús dels telèfons mòbils als centres educatius. Segons la ministra, cal abordar aquesta qüestió amb una proposta «coordinada». «L’educació no pot ser la resposta a tot, però sí que ha de ser part de

la solució», va indicar ahir en una reunió de la Conferència Sectorial d’Educació. Alegría proposa establir un límit de zero minuts a Primària i l’ús amb supervisió docent a la Secundària. «És la nostra obligació i interès aconseguir que els menors puguin tenir una relació sana i saludable amb els mitjans tecnològics», va reivindicar Alegría. ACN

Divendres 29 de desembre de 2023

Amnistia Internacional assenyala que el cas de Tsunami Democràtic no és terrorisme Política

Amnistia Internacional va assegurar que el cas de Tsunami Democràtic no es pot qualificar com a terrorisme com defensa l’Audiència Nacional. El moviment considera que «no s’assoleix el llindar que, segons els estàndards internacionals, és exigible per afirmar que són d’actes de naturalesa terrorista». A més, l’organització

va enviar un informe als grups del Congrés instant-los a modificar alguns punts de la llei d’amnistia perquè estigui «perfectament alineada amb els estàndards internacionals de drets humans». Per exemple, reclama que s’abordi la reparació a les víctimes, incloent-hi indemnitzacions i mesures d’assistència mèdica i social. ACN

Els pastissers preveuen vendre un 2% més de tortells de Reis artesans respecte a l’any passat Economia

El Gremi de Pastisseria de Barcelona preveu que enguany a Catalunya es vendran més d’un milió de tortells de Reis artesans, un 2% més que l’any passat. Els pastissers són «optimistes» tenint en compte el «bon inici» de la campanya de Nadal, amb més vendes de torrons i panettones respecte a l’any passat i confien en un lleu in-

crement també per Reis. Els preus es mantindran igual que el 2022 i el pastís de massapà i fruita continuarà com el més venut, seguit molt de prop pel farcit de nata. El gremi també ha admès que cada cop creixen més les opcions innovadores que a la massa de brioix li afegeixen ingredients com el te matxa, el cacau o el caramel. ACN

El personal d’Iberia manté la vaga el cap de setmana de Reis Mobilitat Els sindicats demanen que l’aerolínia no subrogui el servei de ‘handling’ Iberia va perdre la concessió del servei a vuit dels principals aeroports del país

EFE/ACN Els sindicats dels serveis d’assistència en terra, o handling, d’Ibèria continuen amb la vaga prevista per als dies 5, 6, 7 i 8 de gener, en ple cap de setmana de la festivitat de Reis, després que l’acte de mediació que es va celebrar ahir en el Servei interconfederal de Mediació i Arbitratge acabés sense acord. La vaga del servei d’handling afectarà no només als vols d’Iberia, sinó també als d’altres companyies a les quals actualment la companyia també ofereix el servei, en el marc de la concessió que hi havia fins ara per part d’AENA. Fonts d’Iberia van lamentar que els sindicats mantinguin la vaga i van avisar que «per poder avançar en qualsevol mena de negociació» l’aerolínia veu com una

Treballadors d’Iberia en plena concentració a l’aeroport del Prat. ACN

«condició imprescindible» que es desconvoquin les aturades. Segons l’aerolínia, la vaga causarà «un dany innecessari i injustificat a milers de viatgers que tornen en

aquestes dates de les seves vacances de Reis». La protesta convocada per UGT i CCOO va arribar després que Iberia perdés el servei d’handling en vuit dels

principals aeroports del país, entre aquests el del Prat, i que la companyia decidís subrogar als treballadors a les companyies guanyadores en cada plaça. D’aquesta manera, els sindicats es queixen que Iberia no vulgui fer autohandling, una decisió que l’aerolínia descarta per evitar «uns costos més elevats» i «perdre posicions amb els seus competidors». Finalment, Iberia va insistir que els treballadors afectats «tenen els drets garantits» i «mantindran els llocs de feina amb les mateixes condicions». De moment, però, la vaga del personal de terra d’Iberia es manté i afectarà les vacances de Reis.

~ BELLESA I SALUT ~

CONSELLS

Tendències de maquillatge viral per provar aquestes festes Cap d’Any i les últimes trobades de festes són el moment ideal per a lluir looks més a la última

cridanera i bon pols per a crear el teu disseny gràfic. Aquest tipus d’efectes t’ajudaran a donar protagonisme a la teva mirada i a elevar els trets, d’una forma diferent, original i atrevida. Això sí, fes-te amb un bon fixador de maquillatge perquè no es desdibuixi la línia

AMIC

ncara que t’encanti veure tutorials de maquillatge i assabentar-te de les últimes novetats, és probable que en el teu dia a dia no sempre trobis el temps o el moment per a posar en pràctica les propostes. Però les festes, et brinden un munt d’ocasions per a deixar volar la teva creativitat. Segur que ho aconsegueixes amb aquestes tendències virals. Pren nota!

Plump fairy makeup

Un maquillatge de fantasia per a unes dates que són pura màgia. Aquesta tendència la signa Hailey Bieber i consisteix a crear franges de lluentor rosada a la zona alta dels pòmuls, els ulls, els llavis... i la punta del

nas! És una versió actualitzada del maquillatge de la Fada de Sucre en el Trencanous. Pot haver-hi una cosa més nadalenca?

Espresso makeup

Una tendència superversàtil i afavoridora, que podràs lluir en sopars d’empresa i festejos varis, ja que ofereix un resultat espectacular, però sense estridències. Es diu que és una

versió ‘grunge’ del també popular ‘Latte makeup’, i és que, si bé té els tons marrons com a protagonistes, aquests adopten matisos més profunds i marcats.

Graphic eyes

No fa falta passar-se hores enfront del mirall per a aconseguir un maquillatge original i enlluernador. N’hi ha prou amb tenir una ombra d’ulls

Ombré lips

Una proposta absolutament trencadora, si el que cerques és un look sofisticat i sensual, però ple de força. Els llavis ombré es caracteritzen per combinar dos tons en un degradat uniforme. Rosa i marró, vermell i negre... prova la teva combinació preferida! Aplica el to clar en el centre i el més fosc en el contorn. Per a acabar, no pot faltar una bona capa de lluentor.

Cuida els teus peus a l’hivern i oblida’t de les durícies amb ‘Happy Feet’

’hivern és una de les èpoques més dures pels nostres peus. I no només pel fred, sinó perquè en dur-los tapats no els hi prestem atenció. El resultat? Tota mena de problemes, com talons clivellats, congelació, peu d’atleta, etc. Si volem evitar-ho, no patir dolor i que arribin en perfecte estat a l’estiu, la millor opció és apostar pel dispositiu Happy Feet, disponible a R-evolution. Aquest aparell compta amb tres capçals diferents, que li permeten eliminar tota mena de durícies. Per un resultat òptim, haurem de remullar els peus 10 minuts abans i aplicar crema després de passar Happy Feet.

~ CONTINGUT especial ~

20 Divendres 29 de desembre de 2023

Editorial

Carta dominical

Exigents amb els serveis

’Ajuntament de Tarragona començarà l’any 2024 tenint definits els comptes de què disposarà per a la seva gestió pública. Sembla una obvietat, però no sempre els consistoris poden engegar un nou exercici anual amb el pressupost definitiu aprovat. La capital tarragonina ha tancat el pressupost en 205 milions d’euros. És la quantitat que en tots els capítols administratius i els d’inversions s’acabarà gastant el consistori al llarg de l’any. Però són faves comptades: En la comptabilitat pública s’han hagut de preveure els ingressos suficients per a equilibrar la balança econòmica municipal. I bona part de les

aportacions són les que es generen amb la fiscalitat aplicada als ciutadans. L’aportació estatal finalment ha aconseguit alleugerir les pujades impositives previstes i mantenir congelades o reduïdes algunes tarifes. Però, de tota manera, la majoria dels serveis municipals s’hauran de pagar. Continuem en un període d’inflació creixent i la previsió no sembla que apunti a una millora immediata. Els impostos municipals, tot i que menys del previst, han pujat i això segur que tornarà encara més exigents els usuaris dels serveis públics de la ciutat. Una assignatura que el govern ha de voler aprovar, en benefici de tots.

Tribuna

Pobresa infantil

a pobresa és una maledicció. La pobresa infantil és un important problema social i mèdic. Està a dalt de tot de la llista de problemes de salut a escala mundial. Hauria d’estar al capdavant de la llista de problemes de salut al Primer Món i, per tant, també a Europa i a Catalunya. Les institucions mèdiques, l’acadèmia i les autoritats de salut generalment eviten incloure la pobresa a l’etiologia o la conseqüència dels problemes de salut biomèdics. Els considerables avenços aconseguits en la seguretat social i la prestació de serveis de salut a Europa durant el darrer mig segle tenien com a objectiu cobrir tots els ciutadans. Això, però, podria haver passat per alt a grans segments de la població simplement perquè són pobres, pobres segons els nostres propis estàndards actuals. Bona part dels problemes de salut infantil del nostre entorn continuen estant relacionats amb la pobresa. El desafiament d’erradicar la pobresa comença amb la detecció i la identificació. I incorporar aquesta realitat al sistema de prestació de serveis de salut. La pobresa significa mala dentadura, ungles brutes i cabells desordenats. Habitatge de dimensions insuficients, habitacions deteriorades, instal·lacions ineficients, manca de privadesa. Mala alimentació, alta en carbohidrats i baixa en proteïnes, més manca d’exercici i, per tant, obesitat com a resultat. La pobresa pot provocar absentisme escolar i abandonament prematur de l’escola, delictes menors i furts a les botigues. Pobresa significa ignorància, desinformació, confusió, baixa autoestima, depressió... De vegades, es pot criticar els pobres com a culpables de la seva situació. Els que viuen de l’atur per no esforçar-se a trobar una feina digna. O simplement per deixar llocs de treball no desitjats a nous immigrants. És ben sabut que hi ha un cercle viciós

pobres: tenen una feina, però guanyen un salari insuficient. Això limitarà la capacitat de comprar, d’adquisició de béns i serveis que requereixin pagament. Per als infants significa limitacions a l’accés a activitats extracurriculars com ara Xavier Allué esports i d’altres que no es consideren part del currículum escolar. El mateix pot passar amb els menjadors escolars. En l’actualitat cobreixen només parcialment el que es podria considerar una nutrició que crea un cicle transgeneracional de adequada. Els ensenyants assenyalen la pobresa, dit la «trampa de pobresa». Les necessitat d’oferir esmorzars escolars, ja famílies atrapades al cicle de la pobre- que molts nens poden assistir a l’escola sa tenen pocs o cap recurs. L’educació, sense menjar res al matí. Reduir la pobresa pot ser un objectiu. les connexions i l’accés a la informació poden ser difícils d’assolir o inexistents. Erradicar la pobresa serà una qüestió reAixò podria significar que els pobres lativa. L’objectiu real hauria de ser reduir la desigualtat. Això poden néixer pobres, continuar sent pobres És ben sabut que hi ha un encara no s’ha acondurant tota la vida i cercle viciós que crea un seguit a les societats cicle transgeneracional occidentals modernes, morir pobres. de pobresa, dit la ni tan sols mitjançant Per descomptat «trampa de pobresa» l’expansió de les clasque la pobresa pot ser ses mitjanes. La bretxa relativa. Els pobres dels països desenvolupats tenen accés a entre els molt rics i els pobres, en tot cas, atenció mèdica gratuïta, a medicaments s’ha ampliat. Per enfrontar la realitat de la pobresa subsidiats o fins i tot a transport públic gratuït, cosa amb què la població dels pa- cal un diagnòstic individual. Només coïsos en desenvolupament ni tan sols pot nèixer la situació ajudarà a saber quant i somiar. Però avui dia estem veient una com afecta o pot afectar la salut d’un nen. altra categoria de pobres: els treballadors Tenim feina. Varun Kulkarni

El sofriment dels innocents

envolgudes i benvolguts, som a l’últim dia de l’any, el darrer diumenge del calendari civil. Aquest any, en l’escaiença del dia en què l’Església celebra la festa de la Sagrada Família, en aquesta setmana en què hem celebrat la diada dels Sants Innocents, voldria, amb vosaltres, reflexionar sobre el sofriment dels innocents. Albert Camus, en la seva famosa obra La Peste, presenta amb cruesa el problema del sofriment. El fill del jutge Othon es troba greument malalt. Aleshores, el pare Paneloux, que practica la pastoral de la por, demana un miracle, però aquest no arriba. L’infant mor. El Dr. Rieux diu al jesuïta: «Vostè sap molt bé que aquest era innocent.» I el nostre cor li dóna la raó. El sofriment dels infants, dels innocents, continua sent la punta més afilada del problema del mal. La sensibilitat de l’home modern refusa una creació en la qual els innocents són turmentats. L’objecció, sense el vigor literari que té el Premi Nobel francès, però amb tota la força d’una realitat punyent viscuda, ens la formulem dia rere dia: «Si Déu és bo, si Déu és pare, per què?» El sofriment, i sobretot el sofriment dels innocents, és un misteri insoluble per la intel·ligència humana. I els qui hem de donar raó de la nostra esperança preferiríem romandre en silenci davant la perplexitat de determinats fets. Però no podem callar. Des de la fe hem de dir una paraula. No esquinçarem el vel del misteri, però podem il·luminar-lo. Esperar no és fonamentar-se en raons humanes per a ser optimista, per exemple, dient que «tot acabarà arreglant-se», o que «Déu acabarà fent un miracle per evitar tant de sofriment». Això no és esperança cristiana; és, com a molt, confiança, o, amb massa freqüència, tan sols presumpció. Com afirmava Charles Moeller, «l’optimisme és el succedani ateu de l’esperança teologal» (Literatura del segle XX i cristianisme, t. I, 113). El retrat del cristià en La Peste de Camus, representat pel pare Paneloux esdevé una caricatura. No es pot reduir el tema al fet que si es creu en Déu, aleshores es resa i es deixa de lluitar. És necessari lluitar i, a la vegada, posar-se de genolls. El cristià sap que si es creua de braços quan hi ha problemes greus vindrà el desastre, a no ser que hi hagi un miracle excepcional. Amb tot, quan en la vida es palpa la pròpia insuficiència, expressada en el sofriment dels innocents, no hi ha més que una resposta. O bé s’admet la fe cristiana o bé se la refusa. Si s’admet, aleshores és necessari assumir-la en la seva totalitat i considerar que, en la revelació cristiana, el major torturat i innocent de la història és Crist mateix. Únicament qui contempla Jesús sagnant, escopit, coronat d’espines, fet la befa de la soldadesca, i confessa que és el Fill de Déu, l’estimat en qui el Pare s’ha complagut esdevé capaç de llegir quelcom en les pàgines ennegrides pel sofriment humà. És necessari, per tant, lluitar contra el sofriment dels innocents, com fa el Dr. Rieux de l’obra de Camus, però també saber que la seva mort no és un cataclisme definitiu. És el revers d’un misteri d’unió amb la Creu de Jesús. Cap religió, llevat de la cristiana, dóna una explicació adequada. I aquesta explicació és un misteri. Però un misteri “encarnat” en la persona mateixa del fundador del cristianisme. Aquesta encarnació continua al llarg dels temps en els sants, en els innocents. És un misteri, però refusar-lo implica un nus d’obscuritat encara més gran. Al capdavall, també l’Església, quan és fidel a Crist, sofreix persecució per la justícia. Us desitjo a tots un Bon any nou.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Divendres 29 de desembre de 2023

El meu gat i jo

Tribuna

Sobre l’ús de les paraules

’altre dia, en arribar a casa, vaig adonar-me que Mixeta i les seves companyes estaven contentes perquè la gairebé nounada associació d’acollida de mixos i mixes anomenada ‘Bigotis de Pica’, amb seu a Picamoixons, ja tenia una adreça de correu electrònic (bigotisdepica@gmail.com) i una d’Instagram. Així, qui vulgui fer una adopció, ja sap on anar. Ara bé, si manifestaven la seva felicitat per això, estaven una mica ‘mosques’ per altres coses. Mixeta es queixava de la quantitat de nadales en anglès que s’emeten de diverses maneres en aquests dies de les festes de Nadal, que contrastava feixugament amb les enregistrades en català. «Com si aquí tinguéssim un gran nivell en anglès! –rondinà– I, què voleu que us digui, n’estic una mica fins més amunt dels bigotis de tant de Pare Noel i tan poc pessebre. Això es pot comprovar a la fira de Nadal, on només hi havia dues casetes amb figures». «Per la meva part –intervingué la Boni–, voldria parlar d’una altra cosa que em molesta bastant. Em refereixo al mal ús que se’n fa de les paraules, sigui en català sigui en castellà. Us heu fixat que sovint donem el mateix valor a «escoltar» que a «sentir»? El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) distingeix entre «escoltar», que vol dir fer atenció (a allò que diu algú) i «sentir», que és percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. És a dir, ‘Escolta el que et dic!’ o ‘Se sent un soroll llunyà’». «Sí –digué amb un dolç miol la Kedi–, passa el mateix en castellà amb escuchar i oir que no són pas intercanviables». «Teniu raó –admeté Mixeta–, però n’hi ha una altra paraula que bat tots els rècords de mala utilització. Quantes vegades no es diu, amb referència a una situació explosiva, ‘S’ha arribat al punt àlgid!’... , que vol dir ‘Acompanyat d’un Em sembla que fred intens’. El pitjor del hauríem de demanar cas és que aquesta erròals Reis d’Orient nia utilització del mot ha portessin a tothom agafat tanta volada que, un bon grapat de diccionaris el DIEC ha acabat admeetimològics... i una tent, com a lèxic comú, mica de seny per a tots l’accepció de ‘màxima els qui regeixen les gravetat’ o de ‘màxima nacions intensitat’». «Doncs jo en tinc una més per afegir a la llista de despropòsits!», miolà la Kedi. «Quina?» –vam fer tots tres. «‘Antisemita’ o ‘antisemitisme’, enteses com a ‘Ideologia d’hostilitat contra els jueus com a grup religiós o ètnic’. És un altre cas de mala utilització que ha acabat agafant carta de naturalesa en la nostra parla, ja que ‘semita’, d’on deriven els mots abans esmentats, fa referència a ‘Individu pertanyent a un poble representat avui principalment pels jueus i els àrabs’. I, a la vista de què està passant a Gaza, vet a saber qui és l’antisemita!», reblà Mixeta amb un trist miol. «Sabeu què? –vaig intervenir un servidor– Em sembla que hauríem de demanar als Reis d’Orient portessin a tothom un bon grapat de diccionaris etimològics... i una mica de seny per a tots els qui regeixen les nacions. A veure si, d’una vegada, aquest 2024 s’acaben les guerres en aquest pobre món!» «Així sia!», miolaren a cor les tres gatetes.

Dídac Bertran & Mixeta

!Este 2024 debemos rearmarnos!

ace unos días, me invitaron a inaugurar la Casa de la Navidad de un pueblecito cercano a Tarragona. Y de regreso a casa, reflexionaba en torno a la inestabilidad global que venimos observando atónitos, especialmente a lo largo de los últimos 3 o 4 años, época que definiría como una de las más negras de la historia de nuestro planeta. Son demasiados los conflictos bélicos en todo el mundo, más allá de la invasión rusa a Ucrania o la guerra que se salda entre Israel y Hamás, cuyos efectos devastadores se suman a las cuestiones ambientales, esas que, hace décadas, vienen siendo objeto de debate mientras una buena parte de los mandatarios mundiales y las grandes petroleras miran hacia otro lado. Los acuerdos alcanzados en la reciente Cumbre del Clima COP28 de Dubái, contra todo pronóstico, para una eliminación transitoria de los combustibles fósiles, siguen siendo insuficientes. La emergencia climática, como ha repetido infinidad de veces el Secretario General de la ONU, António Guterres, “está aquí”, y no podemos esperar más para paliarla mediante una transición ecológica que integre a los Estados más vulnerables al cambio climático. Tampoco podemos obviar las consecuencias de la pandemia de la COVID-19, que arrojó una cifra de 35.000 ancianos fallecidos en geriátricos, a

que haber una contraofensiva frente a todo aquello que nos crea ansiedad y sufrimiento. Tenemos que abordar esa pequeña revolución de valores del día a día, brindando atención a cosas tan sencillas como pasear o llamar a los Ángel Juárez Almendros amigos. Y qué mejor que la Navidad Activista social, ecologista, escritor y para recordarnos que eso no cuesta dipoeta nero. Que hablar, socializar, saber cómo está la vecina, el vecino…es cuestión de pesar de lo cual, no se ha dictado una utilizar la palabra. Se trata meterse en sola sentencia, ni nadie ha ido a prisión, su piel y sentir qué le ocurre al otro. La como si la responsabilidad sobre los falta de empatía no combina bien con hechos se hubiera esfumado por arte de la solidaridad, porque entonces nos enfrentamos al egoísmo y la soledad, y de magia. ¿Qué está ocurriendo con los medi- esto estamos bien servidos. Por lo tanto, ojalá que estos pequeños os de comunicación?, me pregunto. La actos a los que me gran mayoría están refiero sirvan para lastrados por intereEn muchos casos convertir 2024 en un ses personales y parse emplea la año de resistencia, un tidistas. En muchos contrainformación año en el que no van a casos se emplea la para que no se sepa poder con nosotros, contrainformación exactamente qué y en el que vamos a para que no se sepa está ocurriendo, lo darnos unos minutos exactamente qué está que genera tristeza, para esos gestos cotiocurriendo, lo que impotencia y dolor dianos que nos hagan genera tristeza, immejores personas y, potencia y dolor. Esa imagen de la Casa de la Navidad por ende, constructores de una socieiluminada, y la gente sencilla, los ve- dad más sosegada. Tenemos que rearcinos de tu barrio, ensalzando los va- marnos para volver a querer, para vivir lores de la solidaridad y del amor, vino con toda intensidad y luchar por lo que a decirme que al final merece la pena tenemos. Para conseguirlo, es impresla lucha diaria, aunque sea por estos cindible que nunca dejéis que nadie os pequeños actos cotidianos. Es por don- robe vuestra sonrisa. Vuelan abrazos. de hay que empezar. Yo diría que tiene

Dels lectors Uso de móviles y otros dispositivos Este tema, partiendo de la base de que es muy fácil dejarse arrastrar por el potencial adictivo de los móviles y otros sistemas tecnológicos, debería de ser tratado en todos los ámbitos de la sociedad: familias, escuelas, centros donde se imparte algún tipo de formación, empresas… Su poder de atracción: colores y sonidos enganchan fácilmente. Solo hay que fijarse en los niños pequeños tecleando un dispositivo, inmediatamente se sienten inmersos en una realidad donde todo cambia rápidamente, sin que apenas transcurra un período de tiempo largo durante el cual se suceden una gran cantidad de estímulos. Apenas hay esfuerzo y, sin embargo, se obtiene una recompensa que anima

a seguir utilizando esos aparatos. Parece ser que este fenómeno ha revuelto a la sociedad en general, suscitando multitud de dudas en las familias, escuelas y otros organismos en cuanto al uso de los móviles, planteando una división de opiniones entre quienes se muestran partidarios de prohibirlos o los que se decantan por ayudar o acompañar a los más jóvenes para que sepan usarlos correctamente y así poder crear un pensamiento crítico. Sea de una forma u otra, es importante poner límites para que esto no derive en algo negativo. La falta de concentración y el rendimiento académico de los estudiantes son algunos de los temas que más se oyen a día de hoy y que más atención requieren. El último informa

Pisa ha revelado que en el resultado de las pruebas se observan ambos matices. Me pregunto si esa falta de contacto con la realidad no ralentizará el desarrollo de los niños, adolescentes y jóvenes. Sería interesante que se hicieran estudios para descubrir a qué nos enfrentamos y cómo debemos de hacerlo para evitar tener que arrepentirnos después. Gema Abad Ballarín Reus

800 anys del primer Pessebre Dijous 21 vam acudir al Concert i recital de poemes al Centre Tarraconense El Seminari. Un lloc emblemàtic que et dona una gran sensació de pau. Anaven alternant nadales, poemes i representacions, resultant molt agradable el conjunt.

Quan van cantar SANTA NIT, se’m va representar el moment en que Jesús naixia a l’establia i la meva infantesa i joventut, van tornar a la memòria (quanta gent em falta). Son emocions que ningú et pot tocar. El recorregut per l’exposició “Natus est in Bethlehem” va resultar molt interessant, destacant el pessebre de la Casa Canals de Tarragona. La ‘Nochebuena’ del 1223, Sant Francesc d’Assis va representar el primer Belén. Es commemora doncs els 800 anys del primer Pessebre. Un bon record Maria Elisa Aragonés Domènec Tarragona

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com

22 Divendres 29 de desembre de 2023

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Moltes felicitats Jana!! El dia 31 ja fas 11 anys!! Et desitgem que passis un feliç dia de part de la teva germana Carla i la teva família. Molts petons i una forta abraçada.

Àngel Juárez rep el Premi Emilio Castelar a la Defensa de les Llibertats i el Progrés

Tarragona

Premis

Ha mort als 91 anys. El seu funeral

Àngel Juárez, president de Mare Terra Fundació Mediterrània, ha estat guardonat amb el Premi Emilio Castelar a la Defensa de les Llibertats i el Progrés. Actualment, Juárez presideix la Xarxa Internacional d’Escriptors per la Terra, organització que ell mateix va fundar, forma part de la Junta Directiva del Comitè Espa-

nyol de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i exerceix com a delegat a Espanya del MIO-ECSDE (Oficina Internacional del Mediterrani). Amb aquest premi es vol reconèixer «el compromís ciutadà en la promoció de la democràcia, la protecció del medi ambient i la inclusió social al llarg de la seva vida». Redacció

Necrològiques

Inés Faba Navarro.

serà avui a les 18 h al Tanatori.

Reus José González Medrano. Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a la parrò-

Àngel Juárez, president de Mare Terra Fundació Mediterrània. Cedida

quia de la Immaculada. Samuel López Torres.

Els Serveis d’Atenció Diürna de la Conca de Barberà celebren la Festa de final d’any

Moltes felicitats Susana. Un anyet més i que bé el llueixes. T’estimem, família i amics.

Comarcal Els infants, adolescents i les famílies dels Serveis d’Atenció Diürna de la Conca de Barberà han gaudit de diversos dies de celebracions per cloure l’any 2023. Els dies 11 i 13 de desembre es van dur a terme diferents tallers a l’Espluga de Francolí, Montblanc i Santa Coloma de Queralt tant amb els infants com amb els joves i

les seves famílies, com per exemple tallers de treballs manuals o xerrades. En algunes d’aquestes activitats s’ha aprofitat per treballar els vincles entre els progenitors, els infants i les responsables del servei. Aquesta setmana han continuat les celebracions, entre elles, els més petits han pogut gaudir de la tradicional festa del Tió. Redacció

Ha mort als 5 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori. Félix Sanz Ramírez. Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h al Tanatori.

Valls Jordi Solé Sendra. Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la parròquia

Infants i joves de Santa Coloma de Queralt fent cagar el Tió. Cedida

de Sant Joan.

Divendres 29 de desembre de 2023

Avui felicita als que es diuen: Tomàs, David i Tròfim.

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

És el dia perfecte Centra’t en l’auto- La comunicació Cerca activitats per prendre riscos. cura i busca l’har- serà clau en les te- que t’inspirin i t’ajuConfia en la teva monia en el teu en- ves relacions avui. din a trobar l’equiintuïció i deixa que torn. Troba temps Expressa els teus libri emocional. el teu esperit aven- per relaxar-te i sentiments amb És un bon moturer et guiï cap a gaudir de les pe- claredat i escol- ment per connecnoves oportuni- tites coses de la ta atentament els tar amb les teves tats. vida. altres. emocions.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Avui et sentiràs ple Presta atenció als L’harmonia en les És un dia perfecd’energia i creativi- detalls. La teva or- teves relacions in- te per investigar i tat. Aprofita aquest ganització i enfo- terpersonals serà aprofundir en teimpuls per realitzar cament t’ajudaran fonamental avui. mes que t’apassiprojectes impor- a aconseguir les te- Cerca l’equilibri i la onen. La teva curitants i deixar una ves metes de ma- comprensió mútua ositat et portarà a empremta dura- nera eficient. Tin- per resoldre qual- descobrir nous codora en el teu camí. dràs una nit boja. sevol conflicte. neixements.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

1 2 3 4

Segueix la teva in- Concentra’t en les És un dia propici Dedica temps a tuïció i mantén una teves metes a llarg per col·laborar amb cuidar de tu mateix actitud optimista. termini i estableix altres persones. El i escoltar les teves Atreveix-te a ex- un pla d’acció clar. teu enfocament necessitats emoplorar nous horit- La teva determi- innovador i la teva cionals. Permet-te zons i confia en nació i disciplina et habilitat per pensar moments de desles teves habilitats. portaran a acon- de manera diferent cans i reflexió per Cuida’t. seguir l’èxit. seran apreciats. recarregar energies.

TV local

CANAL REUS TV

TAC 12

13:30 La comarcal

10:00 Fet a Mida

14:00 Notícies migdia 14:30 Fons d’armari 15:00 Notícies migdia 15:30 Ona expansiva 16:00 Notícies migdia 16:30 Fons d’armari

11:00 Saló de Plens 12:00 L’Orsai

HORITZONTALS: 1. Fan plorar al teatre, al cinema i a la vida real. Tre- pitja

13:00 Saló de Plens

el pedal del mig. 2. Estri imprescindible per a la feina. Ens aïrem. 3. Cedir a

14:00 Notícies 12

mitges. Del tot inepte. Joguina de surfista. 4. Fàcilment irritable. Dues de

14:30 Notícies 12. Esports

cada. La sinuosa. 5. Cau dels nassos. Treballadors de terres con- reables.

15:00 Notícies 12. L’Entrevista

18:00 Clipping

19:00 Connecta 10Comarques

IMMOBILIÀRIA

PINTOR – EMPAPELADOR. Tel: 642.094.115

Venda/Lloguer

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

SALOU. ALQUILO HABITACIÓN para chica. 350€/ mes. Tel: 663.831.558

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879

Solucions

Tres d’arreu. 9. Exposar el parer. Col·laboradors de l’alcalde. 10. Acosta’t. Molt forta i penetrant. 11. Dues de cada. No ens deixa oblidar l’última bor-

¡¡OPORTUNIDAD PARA INVERSORES!! VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo. Cocina Office con galería independiente. Amplio balcón. Sin ascensor. Zona privada con parquing exterior. PRECIO: 97.800€ Tel: 650.939.822 Mª José

TRASPÀS TARRAGONA TRASPÀS BAR RESTAURANT. CÈNTRIC I BEN EQUIPAT. PREU: 90.000€ (Negociables) Tel. 679.352.837

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

TERÀPIES MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215 MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total. Tel: 692.780.087 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062 MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 MASAJISTA. Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847

ALTRES VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX completamente restaurada. Ideal para Karaoke. Tel: 607.208.020

AD D I N TU R O OP

ratxera. Centre de control. 12. Torre balear. Llencen fletxes. VERTICALS: 1.

18:30 Converses connecticat 19:30 180 graus

22:00 Notícies resum

TARRAGONA: Pujol Perpiña , Artur. Eivissa, 7-9. Telèfon 977 221 323. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo,10. Telèfon 977 549 790. REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Conde Peidro, Lucia. Escultor Rocamora, 1. Telèfon 977 757 301. SALOU: Piró Barry, Francesc. Valls, 2. Telèfon 977 381 388. VILA-SECA: Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671. CAMBRILS: Borràs Cabacès, Blanca. Av. Diputació, 79. Telèfon 977 361 041. VALLS: Fernandez-Delgado Salmasm, Amalio. Peixateria, 9. Telèfon 977 600 490. EL VENDRELL: Lopez Alfonso, Cristina. . Benvingut Socias, 64. Telèfon 977 660 333.

crema. Pinzellada perfeccionista. 8. Perdrien al cap per culpa de Cupido.

18:30 Gaudeix la festa

21:00 El resum de l’any

Anuncis classificats

6. Vocal. Tancaré la carta en calent. Il·limitadament real. 7. Pe- ruana que

15:30 Saló de Plens

17:30 Ona expansiva

20:30 Fons d’armari

16:00 Fet a Mida

20:00 Notícies resum

17:00 Notícies migdia

19:00 Concert de ginestà

Farmàcies

Un número a la dreta de la coma. Finestra ovalada. 2. Aquest difícilment

20:00 Notícies 12

provocarà rierades. Pedra sepulcral. 3. Un terç dels guanys. Aplaudeixin

20:30 Notícies 12. Esports

Solució: nivell mitjà

a crits. Extrem de futbol. 4. No té mà esquerra. Adopta un posat afectat.

21:00 Notícies 12. L’Entrevista 21:30 Destí 2030

5. Fa respecte per triplicat. La llengua basca. Rei executat a la guillotina.

22:00 Notícies 12

6. Repartir autògrafs. Pinto de tots colors. 7. Explicaré el partit als oients.

22:30 Notícies 12. Esports

Insta sense limitacions. 8. Esdeveniment. Una sola no fa estiu. 9. Rival del

22:30 Parlar sol

23:00 Notícies 12. L’Entrevista

tot incompetent. Planta de l’Aneto. D’entrada, val per deu. 10. Emigració

23:00 Clipping

23:30 Destí 2030

massiva. Buidar la bufeta. 11. Home del futur. Inquietuds dels desconfiats.

23:30 Converses connecticat 00:00 Notícies 12.

L’última lletra del préstec. 12. Acumula euros. De segona mà.

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

7º

Màxima

16º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel El cel estarà cobert o molt ennuvolat arreu per núvols alts i mitjans. Amb tot, a partir de mitja tarda la nuvolositat començarà a minvar per l’oest. Independentment, hi haurà intervals de núvols baixos a punts de la meitat nord del litoral, més destacats al nord de la zona. Temperatura Temperatura mínima lleugerament més alta. La màxima serà similar o lleugerament més baixa a punts del litoral i prelitoral, i al vessant nord del Pirineu. A la resta del país pujarà lleugerament.

Mercedes-Benz Clase C220 2015 BlueTEC Blue Efficiency, 76.000 km, diésel, automático, guardado siempre en garage, revisión contrato mantenimiento Mercedes pasada el 30-11-2023. Avangarde interior y exterior, paquete protección antirrobo, paquete confort asientos, cámara marcha atrás, Presafe plus, Distronic plus, cristales tintados oscuros, asientos calefactados, alarma volumétrica, climatización Thermatic, regulación eléctrica asientos, sistema llamada emergencia, norma Euro 6, ITV hasta 2025, paquete aparcamiento (lo hace solo) que incluye Parktronic, paquete asiento confort, mapas de navegación última versión. Teléfono: 977 245 913. Precio: 25.000€

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................ Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54 o marta@mestarragona.com

Divendres 29 de desembre de 2023

Tradició Aquest dissabte, 30 de desembre, la vila de Porrera tornarà a celebrar la Festa del Foc de Nadal amb una cerimònia nocturna il·luminada amb torxes fetes d’argilaga

Torna l’Encesa de l’arbre de Porrera

a uns dies, els veïns i veïnes de Porrera, al Priorat, van sortir en colla per collir argilaga, un arbust que creix profusament al terme, i que és conegut perquè aguanta molt bé el foc i fa molta flama. Amb aquesta acció, els porrerencs no només van fer una feina de neteja del sotabosc. També van recollir el material que faran servir aquest mateix dissabte en la Festa del Foc de Nadal: amb l’argilaga, van muntar feixos i torxes, que serviran de base per a l’Encesa de l’arbre de Porrera. «Aquesta festa va començar el 2020, any de pandèmia. Com que el Pessebre vivent no era viable, un grup de gent va començar a pensar en alguna altra cosa que es pogués fer tot i les mesures d’aïllament. Vam veure que hi havia una vinya que tenia una forma com L’encesa sota el Pont Vell de Porrera en la festa de l’any passat. Adrià Cuartielles Reyes d’arbre de Nadal, i vam pensar que seria bonic il·luminar-lo», ex- dificultosa, com passa al Priorat». Enguany, l’Encesa de l’arbre de plica Jonàs Macip, un dels impulPorrera començarà a les 19.30 h sors de la festa. I dit i fet. Els veïns es van orga- a la plaça Catalunya. Des d’allà, nitzar per fer una celebració en una torxa anirà pujant en direcquè s’il·luminés aquella silueta ció a la Ràpita, que és la vinya amb torxes de foc i pinyes, recolli- que hi ha més a prop del poble. A des al bosc mateix. «És una festa mesura que el foc avanci, s’anirà popular al voltant de la màgia del encenent la silueta de l’arbre de foc en una època de l’any en què Nadal, culminant amb l’encesa de les boles, un efecte que hi ha menys llum i fa s’aconsegueix fent més fred. I ho fem amb girar els feixos d’argiun element que tots laga. «Després, refem tenim a l’abast, l’argiel camí per arribar al laga, que és una herba Pont Vell, i des d’allà que ja s’aprofitava per baixem al riu, on fem Diversos participants amb els feixos de foc l’any 2022.. Adrià Cuartielles Reyes als forns» explica el Jol’última giravoltada nàs. Ell mateix detalla de feixos d’argilaga», dels cellers i de l’ajuntament del que la festa, a més, «té Arbre de foc poble, i en l’organització hi parti- La nit del 30 s’il·lumina detalla el Jonàs. un punt d’autoestima, Aquesta festa sor- cipen una trentena de persones. de recordar les arrels i la silueta d’un arbre de gida de la iniciativa «Al darrere no hi ha cap associla potència dels pobles popular compta ació, però sí la voluntat de molta Nadal en una vinya de muntanya on Cristina Serret Alonso amb el suport gent», conclou el Jonàs. l’agricultura és

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Directora de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Directora: Sílvia Jiménez [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Marge de confiança

D’inspiració i nous propòsits

legim aquests dies -amb força preocupació- sobre la creixent onada d’infeccions respiratòries a Catalunya i les seves afectacions a diferents nivells: des del tancament de quiròfans a l’Hospital Joan XXIII fins a la impossibilitat de moltes famílies de poder-se retrobar amb normalitat aquests dies de festa. I a mida que s’acosta el nou any i ens plantegem nous propòsits, la realitat ens resitua i ens fa palesa la importància de trobar-nos bé. Els propòsits d’any nou contemplen voluntats variades: llegir més, aprendre una llengua, anar més sovint al gimnàs, iniciar-nos en una nova afició... Sembla que hi hagi una creença implícita que, amb l’arribada del nou any, d’alguna manera disposarem de més temps. En pocs dies però, la realitat s’imposa i ens recorda que el temps que tenim és finit i, més sovint del que ens agradaria, insuficient. Tot i que sempre és un bon moment per aprendre i inspirar-nos per assolir noves fites, no hem d’oblidar la importància de prioritzar moments per a nosaltres mateixos. En un món cada vegada més accelerat i exigent, aquest esdevé un repte significatiu, possiblement necessari. Potser enlloc de sobreomplir els nostres calendaris, ens cal aprendre a valorar moments de pausa i reflexió, o simplement de fer allò que ens fa feliços. Ens cal també reconèixer la importància de disminuir el ritme, especialment en el nostre dia a dia, governat per l’autoexigència i l’immediatesa. Mentre encarem el 2024, potser el desafiament que abordem no consisteix en assolir més del que ja fem, sinó en viure millor. Consisteix en saber agafar força aire i respirar profundament.

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: