Dimarts 2 de gener de 2024 by Diari Més

Número: 4.949 www.diarimes.com

DIMARTS 2 DE GENER DE 2024

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Camp

Els Pastorets de Valls tornen a omplir el Teatre Principal en la primera funció de l’any Opinió

Reus 8 La Fundació Mossèn Frederic Bara i Cortiella busca socis per tenir «constància» i «més estabilitat»

13 Lluís Badia. La democràcia informativa: «Sota el mantra d’informació lliure, ens trobem missatges manipulats»

Reus

Tarragona

L’Ajuntament té previst comprar catorze radars pedagògics solars més

Cauen un 17% els positius en els controls d’alcoholèmia a les carreteres tarragonines

Veïns de la zona sud demanen que se n’instal·lin als voltants del carrer del Pintor Fuster per controlar la circulació 7

Els Mossos detecten una tendència a la baixa en els darrers anys

Comunicació

6 Departament de Salut

Societat 2

Víctor, el primer nadó de la província Va néixer a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus

Diari Més enceta el 2024 amb el nomenament de Carles Magrané com a director 4

Dimarts 2 de gener de 2024

El primer nadó del Camp de Tarragona del 2024 es diu Víctor i ha nascut a Reus Societat És fill de l’Ewelina i el Rubén, de Valls, i va arribar al món quan faltaven vuit minuts per arribar a la una de la matinada Redacció/ACN Cada any es genera una gran expectativa per conèixer qui serà el primer nadó del Camp de Tarragona a veure la llum. Enguany, el més ràpid ha estat en Víctor, que va néixer a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus quan faltaven vuit minuts per arribar a la una de la matinada (00.52 hores). L’infant, que ha pesat 3,420 quilograms i ha mesurat 50 centímetres, és el primer fill de l’Ewelina i el Rubén, dos veïns de Valls. Segons informava Salut, tant la mare com el nen es trobaven perfectament després del part, que es va produir sense complicacions. La criatura i la seva família van obtenir un obsequi per part de la Fira Centre Comercial de Reus, que també va tenir un detall amb el segon i el tercer infant nascuts aquest 2024 a l’hospital reusenc. Qui va trigar una mica més a arribar al món va ser Ayah, el primer nadó nascut enguany a les Terres de l’Ebre. El naixement es va produir a un quart de sis de la matinada d’aquest dilluns a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. El nen ha tingut un pes en nàixer de 4,075 quilograms. L’Ayah és fill de la Karima i l’Hamid, que són veïns de la població de Roquetes (Baix Ebre). La regió sanitària de les Terres de l’Ebre va ser la darrera a viure el primer part de l’any. En canvi, la de Barcelona ciutat va ser una de les primeres, amb el naixement de Matteo Alexander a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. El petit va néixer quan passaven 10 minuts de mitjanit i ha pesat 3,6 quilos. Els seus pares són la Joselyn Sulma i l’Álex Alberto i viuen a la Ciutat Comtal. El centre hospitalari ha assegurat per xarxes socials que la criatura ha passat «una nit molt tranquil·la».

L’Ewelina i el Rubén amb el seu fill Víctor (enmig de la foto), amb part de l’equip mèdic de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Departament de Salut

L’Ayah, de Roquetes, ha estat el primer nounat de les Terres de l’Ebre La regió sanitària de les Terres de l’Ebre va ser la darrera a viure el primer part de l’any Poc després, es va produir el primer naixement a la regió sanitària de Girona. Concretament, a l’Hospital de Figueres. El nen, que ha pesat 3,2 quilos, va arribar al món a les 00.40 hores. Curiosament, els seus pares Rupindar Kaur i Amrik Singh, els quals viuen a Llançà, no han decidit encara el

nom del seu fill. Cinc minuts abans del naixement d’en Víctor, el primer nadó del Camp de Tarragona, va néixer Eithan, el nen més ràpid de la regió Metropolitana Sud (00.47 hores), al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, a Sant Boi de Llobregat. És fill de la Braydin i el Manuel, que provenen del mateix municipi del Baix Llobregat. Per la seva banda, la Inass ha estat la primera nena de la Catalunya Central i Darion Lucas el primer nadó de la regió Metropolitana Nord. Totes aquestes famílies, i moltes més, han celebrat el començament del 2024 amb l’alegria de viure un naixement. La majoria no hauran pogut menjar els 12 grans de raïm per Cap d’Any, però, de segur, ha valgut la pena.

L’apunt

Jacob el primer nadó català El primer nadó de 2024 de Catalunya va néixer a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell i el seu nom és Jacob. La criatura va sortir quan passava un minut de la mitjanit, a les 00.01 hores de l’1 de gener, i amb un pes de 2,630 quilograms. Els seus pares, la Liseth Manuela i el Wilson David, són residents a la Seu d’Urgell i tant la mare com l’infant es trobaven en perfecte estat després del part. La criatura amb els seus pares, Liseth Manuela i Wilson David. Salut

Dimarts 2 de gener de 2024

Els Pastorets de Tarragona, un toc de frescor a l’obra tradicional Cultura La companyia teatral La Golfa es planteja readaptar l’obra per complet de cara al 2025 Helena Viñas Els Pastorets de Tarragona, de la Companyia La Golfa, tornen al Teatre Metropol els dies 3 i 4 de gener, a les 18.30 hores. L’obra representa la versió modernitzada i ‘tarragonitzada’ dels Pastorets que es va escriure el 2001, a partir de l’obra original de Josep Maria Folch i Torres. L’objectiu de la companyia és mantenir vivent la tradicional història, centrada en l’adveniment del naixement de Jesús, i protagonitzada per tota tipologia de personatges, com els pastors Lluquet i Rovelló. Com cada any, el guió s’ha actualitzat per fer broma i sàtira dels temes més virals del 2023, des de les eleccions municipals fins al conflicte a Israel. Encara més, la membre de la companyia i actriu

a l’obra, Crisitna Artacho, explica que es plantegen fer una readaptació i canviar el guió completament de cara al 2025. «Això ve del fet que el text que estem utilitzant, per molt que l’anem retocant, és del 2001. Hi ha aspectes que sentim que comencen a estar desfassats i cal reescriure», explica Artacho. Tot i això, remarca que encara no saben com evolucionarà la idea. A banda d’aquesta actualització, l’actriu afegeix que també tenen la voluntat d’invertir en la renovació de l’escenografia, que representa diferents espais de Tarragona. Amb tot, remarca que, en ser una entitat que depèn de subvencions i de la venda d’entrades, «hem d’anar triant que és el més útil i urgent en què invertir». Fins ara, han pogut aprofitar l’escenografia mini-

malista, i aposten perquè els mateixos actors i el text situïn els espectadors a Tarragona. Al seu torn, els personatges es mantenen fidels a l’obra original de 1919. Tot i això, Artacho explica que «juguem molt amb el caràcter que els donem». Posa d’exemple Satanàs, que abans era interpretat per Josep Maria Tuset, home d’uns 60 anys, i des de fa dos anys l’interpreta Òscar Balanyà, jove de 20: «El canvi d’edat afecta el personatge. Ara Satanàs té una personalitat més ‘quinqui’», descriu Artacho. «El personatge no canvia, sinó el caràcter, que va lligat a la proposta que faci cada actor que el representa», explica l’actriu.

Fragment dels Pastorets de Tarragona. Companyia La Golfa

El procés creatiu A banda d’intercedir en quin aire volen donar als seus per-

sonatges, el conjunt d’actors també participa en el procés de creació dels acudits, que Artacho descriu com «molt orgànic»: «No ens asseiem i fem propostes, és més sobre la marxa». Amb tot, els frgaments musicalitzats sí que requereixen més feina prèvia, ja que el text ha d’anar d’acord amb les melodies. Enguany, a més, la direcció ha passat a mans de Toni Guillemat, el que ha suposat «un canvi de percepció artística», i que farà que «l’obra canviï més que els altres anys», remarca Artacho. L’actriu declara que, en ser una companyia que compta amb molta varietat d’edats, des de menors de 10 anys fins adults de 60, poden «intentar cobrir totes les necessitats del públic»: «Al final el que fa gràcia depèn de l’edat. Als adults els fas riure amb la paraula i, als nens, amb els gestos. Si nosaltres com a companyia representem a la societat perquè tenim molts rangs d’edat, podem aprofitar i fer que aquestes bromes sorgeixin de nosaltres mateixos», expressa, i afegeix que es tracta de crear un espectacle que «no tingui data de caducitat».

Dimarts 2 de gener de 2024

Carles Magrané assumeix el càrrec de director del Diari Més Comunicació El nomenament forma part del procés de transformació iniciat l’any 2022 per part de la nova direcció general Diari Més va culminar al 2023 la renovació del disseny de l’edició impresa i digital

Redacció Des d’aquest dilluns, 1 de gener, Carles Magrané és el nou director del Diari Més. Magrané ha estat nomenat màxim responsable dels continguts informatius del diari en substitució de Sílvia Jiménez, que ha ocupat el càrrec els últims quinze anys. La designació de Magrané al capdavant de la publicació és un pas més del procés de transformació iniciat amb la incorporació de Marc Just com a Director General de l’empresa editora, Tamediaxa SA, l’any 2022. Durant l’any 2023, s’ha renovat l’estètica i el format de la publicació, en paral·lel al canvi en l’àrea digital, amb la incorporació d’un nou CMS (gestor de continguts) de prestigi, com és Xalok. Aquesta plataforma té presència en grans mitjans d’Amèrica del Sud i també de l’Estat espanyol i juntament amb les publicacions del Grup Segre, s’ha adequat una versió pensada per a publicacions de proximitat, com és el cas del Diari Més. Aquest 2024, l’empresa vol continuar el procés de transformació que ha de culminar amb un augment de la paginació i de la presència del mitjà arreu del Camp de Tarragona. Carles Magrané va ser l’encarregat de gestionar la renovació del disseny del diari, que va culminar el passat novembre, i, ara, ha estat escollit per encapçalar el pro-

El nou director de ‘Diari Més’, Carles Magrané, a la redacció de Tarragona. Diari Més

jecte en aquesta nova etapa. El mateix Magrané indica que «la nostra és una publicació completament consolidada al Camp de Tarragona i, especialment a les ciutats de Tarragona i Reus. Ens cal, però, fer un pas més. Tenim una estructura molt ajustada a la realitat del mitjà i això provoca que sovint costi mantenir una línia de continuïtat sostinguda. Ara, amb el nou director general, Marc Just, l’empresa ha decidit emprendre els canvis estructurals per a posar-hi remei». Segons Magrané, «cal guanyar influència, estar més

present en els sectors rellevants de la vida social i política de les nostres comunitats. I, a més, com hem fet des del principi, ho farem estrictament en català. Aquest és un valor que hem de defensar i que hem d’aportar com a signe d’identitat afegit». Ens trobem en un context en què hi ha un extens debat al voltant de la normalització lingüística o el model d’aprenentatge (del qual el llenguatge n’és un element determinant). En aquest sentit, segons el nou director del Diari Més, «nosaltres hem fet i encara podem fer molt més

en la normalització d’un model lingüístic que ens defineix com a país i com a cultura pròpia. No podem renunciar-hi. I ho volem fer sense confrontacions o falsos negacionismes. Som un exemple de què és viable fer una premsa en català que sigui rendible i que interessi a un ventall de població molt ampli». La clau per aconseguir-ho rau en el treball dels periodistes: «La nostra és una redacció molt jove i amb un enorme potencial», explica Magrané. El director aportarà la seva experiència en aquesta nova etapa del projecte: «Són gent

amb molt de talent, que ja ha començat a fer-lo evident. El que jo els puc aportar és el meu bagatge acumulat —d’alguna cosa ha de servir l’edat— que ajudi a millorar les seves capacitats. Amb això, el que aconseguirem és millorar el mitjà i oferir un producte encara millor». Durant l’any la redacció s’ampliarà d’acord amb el mateix procés de creixement de la publicació. «Encara som una excepció, una rara avis en el sector de la comunicació en català. Però això no ens fa sentir fora de lloc. Ben al contrari, hem de sentir-nos orgullosos de ser l’única publicació gratuïta diària en català, no tan sols del Camp de Tarragona, sinó de tot Catalunya». En un moment en què la premsa escrita està perdent lectors de manera inexorable, «nosaltres hem establert un nou marc que posa d’acord a anunciants i a lectors. Som la seva publicació informativa de proximitat». Bagatge professional Carles Magrané (Tarragona, 1968) va iniciar-se en el món de la comunicació a l’emissora local de Valls, Ràdio Capital de l’Alt Camp. Va ser el primer director del setmanari El Va-

llenc i després es va convertir en el responsable dels informatius de l’emissora Ràdio Valls, aleshores dins la Cadena 13. A Valls, va continuar la seva tasca al setmanari El Pati, on va acabar ocupant el càrrec de sotsdirector. La seva tasca professional va continuar a Tarragona, incorporant-se a l’edició local del diari El Punt. Allà, va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat fins a assumir l’edició de Tarragona del periòdic. Posteriorment, va integrar-se en l’equip de l’aleshores nova emissora de televisió local Més TV a Tarragona, on va encarregar-se dels informatius durant uns anys. Dins la mateixa empresa es va decidir apostar per la creació de publicacions escrites i es va engegar una edició setmanal amb el nom de Més Tarragona, que acabaria sent l’embrió del projecte d’edició diària. L’expansió del projecte va fer que es generessin fins a 13 capçaleres diferents amb el nom del Més, i Magrané es va encarregar de la gestió i el tancament des de la seu central a Sant Just Desvern. Coberta aquesta etapa, es va incorporar com a Cap de Redacció del Diari de Tarragona. D’allà, va saltar novament a l’empresa editora del Diari Més, que havia canviat de propietaris. Des d’aleshores, s’ha encarregat de la producció editorial i el 2016 va assumir la direcció de l’edició digital.

Una fuita d’aigua a l’avinguda Roma va afectar l’abastament de domicilis i d’oficines judicials

El presumpte assassí del seu nebot a Mejorada del Campo s’entrega al jutjat de Tarragona

L’advocat del pistoler de Tarragona diu que han desaparegut les proves del cas

Successos

Successos L’advocat d’Eugen Marin Sabau, conegut com el pistoler de Tarragona, Gerard Amigó, denuncia que no apareixen algunes de les proves del cas que investiga el jutjat d’instrucció número 1 de Reus. Segons el lletrat, falta l’armilla antibales, així com la bala que suposadament va disparar Sabau a dos agents dels Mossos

Els Bombers van aturar el passat dissabte una fuita d’aigua ubicada a l’avinguda Roma de Tarragona. Els professionals van rebre l’avís a les 23.19 h, quan un veí va alertar que hi havia aigua a les escales de la comunitat, i que procedia de l’edifici on es trobaven les oficines del Jutjat Social Número 3. Un cop van arribar al lloc

de l’incident, les dues dotacions de Bombers també es van trobar la caixa de l’ascensor i la sala de comptadors plens d’aigua. A continuació, van entrar a les oficines del Jutjat Social, on van detectar l’escapament entre la vàlvula de connexió a l’edifici i l’escomesa. No va haver-hi afectacions remarcables en els serveis de llum ni gas. Redacció

El presumpte autor de l’assassinat d’un jove de 29 anys a Mejorada del Campo, municipi de Madrid, es va personar als jutjats de Tarragona el passat divendres. L’home es va presentar a les 12 h en seu judicial i es va entregar. Agents dels Mossos d’Esquadra van comprovar que tenia una ordre de crida i cerca des de di-

mecres i el van detenir. En el tancament d’aquesta edició, s’investigava com va arribar fins a la capital tarragonina i va ser lliurat a la Guàrdia Civil, que investiga el crim. Els fets es van produir dimecres a la casa de la víctima. El jove va morir d’un tret d’escopeta al cap. Oncle i nebot haurien discutit per motius que es desconeixen. Redacció

d’Esquadra de paisà durant la seva fugida. Amigó reitera que l’actuació policial va ser «desproporcionada» i que es van produir «irregularitats» en la seva detenció. Per això, argumenta, l’instructor ha admès la querella presentada el 13 de novembre d’enguany per la germana de l’assaltant. L’home va rebre l’eutanàsia l’agost de l’any passat. ACN

Dimarts 2 de gener de 2024

Els positius en els controls d’alcoholèmia a les carreteres cauen un 17% a Tarragona el 2023 Seguretat Els Mossos d’Esquadra apunten a una «lleugera tendència a la baixa» en els darrers anys Oriol Castro Els positius en controls d’alcoholèmia han disminuït un 17% al Camp de Tarragona el 2023. Durant el 2022 hi va haver 1.500 positius per alcohol i l’any que ha acabat s’han detectat 1.150 positius. Aquests resultats s’han aconseguit amb un nombre de controls molt similar. «En els darrers anys estem notant una lleugera tendència a la baixa», explica Antoni Vilafranca, cap de Trànsit de la Regió Policial del Camp de Tarragona. Els positius representen el 6% de totes les persones que fan la prova. Aquestes xifres reforcen la feina feta en els darrers temps per part dels cossos de seguretat i del Servei Català de Trànsit. «Els resultats són els que són i mostren que estem incidint i que la gent va agafant consciència», expressa l’inspector. Vilafranca també destaca certs comportaments que fa anys no es veien tan sovint: «Ens trobem amb molts pares que van a recollir als fills de festa perquè no agafin el cotxe». Pel que fa al control de drogues, els positius es disparen molt més: són un 77%. «Aquests resultats són deguts que a l’hora de fer aquesta prova l’agent busca d’afinar més amb qui creu que podria donar. No es fa a tothom»,

Els positius en alcohol representen el 6% de totes les persones que fan la prova, mentre que en les proves de drogues són el 77%. Cedida

sentencia Vilafranca. Les festes nadalenques són uns dels moments de l’any de més activitat per aquest tipus de controls. «Si ens centrem en la campanya de Nadal els resultats també són positius. El 2022 van ser uns 50 positius i el 2023 n’han sigut 32», exposa l’inspector. Aquesta

Entre el 30 i 40% dels conductors morts a la carretera anaven beguts o drogats

Mobilitat Les tarifes dels pàrquings tancats augmenten un 20%

Les tarifes dels abonaments de transport públic a Tarragona es mantindran igual un any més. D’aquesta forma, l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) conservarà la bonificació del 20% que, sumada a

l’ajut del 30% proporcionat pel Govern estatal, arriba a una reducció del 50% del preu dels abonaments dels autobusos municipals de la ciutat. D’altra banda, l’òrgan públic ha decidit apujar el preu de les tarifes als aparcaments tancats un 20%. L’EMT defensa que és una mesura condi-

1.150 El nombre de positius en alcohol al Camp de Tarragona el 2023

El preu dels abonaments de l’EMT queden congelats de cara al 2024 Redacció

La xifra

cionada per l’increment de la despesa energètica vinculada als pàrquings municipals. El preu màxim diari serà de 5,95 euros. Sonia Orts, presidenta de l’EMT, afirma que «tot i que la despesa d’energia elèctrica ha augmentat en més d’un 100% en els últims mesos, no

volem que aquest increment repercuteixi directament en els usuaris». «Treballem per avançar cap a un model de mobilitat sostenible, que impulsi els aparcaments municipals de rotació com a complement a l’estacionament de zones regulades i als aparcaments dissuasius de la ciutat», afegeix l’edil. Pel que fa als carregadors elèctrics s’ha optat per ajustar-los a les despeses del sistema i del propi consum real d’energia i passaran a tenir una tarifa de 0,35 euros el KWh.

disminució també s’estén al conjunt del territori català. En el mateix període l’any 2022 hi va haver 3.264 sancions penals d’alcoholèmia i drogues a Catalunya, un 21% més que el 2019, quan se’n van registrar 2.696. Aquest 2023, segons dades provisionals, s’han iniciat 2.589 expedients penals per

conduir begut o drogat, uns nombres inferiors respecte als anys anteriors. En el conjunt de l’any, les festes de Carnaval i de Sant Joan estan marcades en vermell al calendari pel cos de seguretat. «Aprofitem en les èpoques que es donen més festes per incidir en els controls», expressa l’inspector. Més enllà, Vilafranca insisteix que durant tot l’any es fan campanyes també per evitar les distraccions al volant. «El mes de desembre s’aprofita per impulsar les últimes accions de l’any en aquest sentit», diu l’inspector. 51 conductors denunciats Pel que fa a exclusivament la nit de Cap d’Any es van realitzar un total de 49 controls d’alcoholèmia a tota Catalunya, una quinzena al Camp de Tarragona, amb 1.401 lectures. Com a resultat, hi va haver 51 conductors denunciats per via administrativa i 24 per via penal. Durant els controls també es van fer 18 poves per drogues, 14 de les quals van resultar positives. «Durant l’any acostuma a haver-hi controls, sobretot els caps de setmana, però en dates molt assenyalades s’aprofita per fer un pas endavant», afirma Vilafranca. El gruix del dispositiu especial de la policia es va iniciar a les deu del vespre del 31 de desembre i es va allargar fins a les 10 h del primer dia del 2024 amb 3.100 agents repartits arreu del territori. 152 persones han perdut la vida a les carreteres catalanes aquest 2023 i entre el 30% i el 40% dels conductors morts estaven sota els efectes de l’alcohol o les drogues. «No cal que estiguem en campanyes específiques per estar alerta. No abaixem mai la guàrdia», conclou l’inspector.

Els abonaments de l’EMT mantindran els preus aquest any. Cedida

Dimarts 2 de gener de 2024

Veïns de la Zona 5 denuncien robatoris dins dels vehicles Successos Els veïns de l’entorn del parc del Lledoner i el carrer del Pintor Fuster no han pogut relaxar-se del tot aquestes festes. La presidenta de l’associació de veïns Zona 5, Elena Baquero, explica que, recentment, s’ha produït una onada de robatoris en cotxes que ha fet que el barri estigui alerta. «Estàvem molt tranquils, però s’ha acabat, és dia sí, dia no», denuncia. Baquero apunta que la nit de Nadal a Sant Esteve, del 25 al 26 de desembre, van registrar l’interior d’un vehicle al carrer de Flix i, sobre les mateixes dates, van sostreure mel d’un automòbil al carrer de Pere Rius i Gatell. «Era un barri tranquil i ara està una mica esvalotat», lamenta. La situació, afirma, ha causat «molta» sensació d’inseguretat. SPM

Dos concerts d’aniversari de la Banda Simfònica Música

La Banda Simfònica de Reus celebrarà demà el seu aniversari amb dos concerts al Teatre Bartrina. El fet que les entrades per a la primera actuació s’exhaurissin ràpidament promogué que se’n programés una segona. A les 17 i a les 20 h., interpretarà Batalla Màgica, amb les bandes sonores de Harry Potter i El Senyor dels Anells. Redacció

L’Ajuntament preveu l’adquisició de catorze radars pedagògics solars Mobilitat Veïns del sud de la ciutat demanen que se n’instal·lin en vies com el carrer del Pintor Fuster Sergi Peralta Moreno L’Ajuntament de Reus roman treballant en pro de la seguretat viària. El consistori té previst comprar catorze radars pedagògics solars, amb els objectius de «continuar amb les labors pedagògiques» i «garantir la seguretat del trànsit dins la ciutat». La Guàrdia Urbana assenyala que aquestes eines «corregeixen el comportament dels conductors, ja que els indica la velocitat a què circulen amb els missatges corresponents, així com, a la vegada, registren totes les dades del trànsit», informació que pot ser emprada amb posterioritat per elaborar estudis, plans d’acció «i campanyes més contundents». Com a mínim, els nous radars registraran la quantitat de vehicles i les velocitats mitjanes i màximes en els dos sentits de la circulació. En el passat, la Guàrdia Urbana ja va adquirir radars pedagògics mòbils, que s’instal·len en vies en què es considera que s’ha de tenir un control especial, per exemple, per la proximitat de centres escolars. Aquesta tecnologia, que adverteix el conductor si està circulant per sobre de la velocitat permesa, s’ha pogut veure en indrets com l’avin-

Fotografia d’un radar pedagògic, col·locat a l’avinguda de l’Onze de Setembre. Gerard Martí

Els aparells indiquen la velocitat a què se circula i permeten recopilar dades guda de l’Onze de Setembre o el carrer del Pintor Fuster. L’Ajuntament ha tret recentment a licitació el cor-

responent contracte per a la compra, que inclou el subministrament de bateries recarregables i els suports que permetin l’ancoratge. Els equips es lliuraran en quatre entregues, fins al 2026, tot i que les unitats definitives que s’adquiriran dependran de les necessitats del cos de seguretat. El pressupost base del

concurs és de 33.560,85 euros (IVA inclòs). El sud reclama més control D’altra banda, al sud de la ciutat reclamen que hi hagi més control de la circulació. Juan Pedro García, veí dels voltants del carrer del Pintor Fuster, afirma que aquesta via «sembla una autopista» i, tot i que

hi ha una zona residencial i el Pavelló Olímpic, i malgrat que només hi ha un carril per cada sentit de circulació, «ni els camions van a 30 quilòmetres per hora». «És veritat que hi corren molt els cotxes i, a la nit, a vegades fan curses», denuncia la presidenta de l’associació de veïns (AV) Zona 5, Elena Baquero. A part de la «por», García explica que s’ha hagut d’instal·lar una «doble finestra» a casa pel soroll. Durant un temps, hi hagué un radar pedagògic al carrer del Pintor Fuster, i García i Baquero afirmen que «els cotxes afluixaven». Per aquest motiu, demanen que es torni a instal·lar o que es col·loquin ressalts. La portaveu veïnal assenyala que recentment es va reunir amb representants de l’Ajuntament i de la Guàrdia Urbana en què se li va transmetre que estudiarien «què es pot fer». També menciona l’opció de posar pilones separant els carrils. Per la seva banda, el president de l’AV del barri Juroca, Manuel Villalba, destaca que la problemàtica es repeteix en altres parts, com el carrer d’Astorga i l’avinguda del Mediterrani, i explica que fa «molt de temps» que demana la presència dels «elements necessaris» perquè els cotxes «no corrin tant».

Dimarts 2 de gener de 2024

La Fundació Bara cerca socis per tenir més estabilitat

Detenen quatre homes per robar en un vehicle i un habitatge

Entitats L’entitat s’esforçarà per, enguany, «donar a conèixer el que fem» Sergi Peralta Moreno El 2024 s’encara ple de reptes per a la Fundació Mossèn Frederic Bara i Cortiella. «Com sempre», precisa la directora del centre socioeducatiu de l’entitat, Mertxe Martínez. Un dels principals objectius serà captar nous socis. «Si diversifiquem l’entrada econòmica, tampoc haurem d’estar patint tant», expressa. L’entitat considera sòcia la persona que, de manera regular, fa una donació, independentment de la quantitat monetària. Això permetria tenir «constància», «més estabilitat» i

una «bossa» per si els ajuts públics no es concedissin o reduïssin l’aportació. Martínez explica que el pressupost anual de la fundació és d’uns 160.000 euros, que tenen un «impacte molt gran», tenint en compte que, el 2023, han acompanyat uns 150 nens i adolescents en situació de vulnerabilitat i, en total, unes 400 persones, entre els joves i les famílies. En aquest sentit, per també intentar atreure socis, l’entitat centrarà part dels esforços a «donar a conèixer el que fem» en la «lluita contra el fracàs escolar, l’absentisme i la po-

Mertxe Martínez, contemplant la biblioteca que l’entitat té a la seva seu. Gerard Martí

bresa infantil» i «informar a les persones que ens ajuden sobre el que hem pogut fer amb els seus diners», detalla la directora del centre socioeducatiu. Per exemple, volen difondre casos d’èxit de joves que han assessorat «que s’han fet grans i estan estudiant o treballant».

La Fundació Bara agraeix la solidaritat de les entitats, empreses i particulars que ajuden a continuar endavant amb el projecte i sense les quals «no aniríem enlloc», així com de l’administració pública. Martínez afirma que hi ha «bones vibracions» amb el nou consistori reusenc,

però anhelaria començar a treballar per establir un conveni per a diversos anys i «que arribés abans la subvenció». Els interessats a esdevenir socis de la fundació poden registrar-se i consultar més informació a través de la pàgina web https://www.fundaciobara.org/socis.

El projecte de reforma de l’edifici del Vapor Vell estarà llest en tres mesos

El govern visita els barris per conèixer les seves inquietuds

Equipaments L’Ajuntament preveu instal·lar-hi la nova Escola d’Oficis

Veïnal

Redacció L’Ajuntament de Reus ha adjudicat a Nam Arquitectura el contracte de servei per a la redacció del projecte bàsic i executiu de les obres que han de permetre consolidar l’edifici del Vapor Vell, aturant així el seu deteriorament, i implantar-hi l’Escola d’Oficis. El projecte, adjudicat per 34.485 euros (IVA inclòs), s’haurà de redactar en el termini de tres mesos. Un cop entregat, es licitarà el contracte per portar a terme les obres de consolidació de l’edifici i la implantació de la nova Escola d’Oficis. Està previst que els treballs se centrin en l’envolupant de l’immoble, la façana i les cobertes. També es contempla la consolidació de les plantes interiors i la reforma parcial de la planta baixa, tot adequant els espais existents per a instal·lar-hi les dependències del centre formatiu.

Kovács i el president de la Coordinadora, Josep Peramiquel. Cedida

Fotografia de l’exterior de l’immoble del carrer del Vapor Vell. Aj. Reus

Els treballs inclouran adequar la planta baixa i millorar l’estat de l’envolupant L’àmbit d’implantació de l’Escola d’Oficis a la planta baixa té una superfície construïda de 773 metres

quadrats. La documentació tècnica de la licitació preveu un programa orientatiu d’espais que caldrà adaptar amb la redacció dels nous document, però que apuntava a la presència d’aules, ordinadors, tallers, un laboratori, despatxos, sales de reunions, una cuina-menjador, arxius, magatzem, recepció i banys.

Policial Els Mossos d’Esquadra van detenir a Reus quatre persones per, presumptament, robar a l’interior d’un vehicle i cometre un robatori amb força en un habitatge. Els fets es remunten al 22 de desembre, quan uns desconeguts van forçar els panys de la porta d’un habitatge del carrer Baixada de la Peixateria de Tarragona. Els lladres van endur-se diners, joies, rellotges i altres objectes de valor. El 25 de desembre, els Mossos van ser requerits per la temptativa d’ocupació d’un habitatge al carrer Notari Rull, de Reus. Quan els agents van enxampar els autors, no van poder acreditar la procedència de 23 pots de mel, per la qual cosa els van comissar. Els Mossos van confirmar que havien estat robats d’un vehicle. Així mateix, les joies i els rellotges que van trobar constaven com a sostrets en el robatori de Tarragona. ACN

Un estudi recull per primera vegada els textos medievals predecessors d’‘Els Pastorets’ Cultura

La Coordinadora de Pastorets de Catalunya va presentar a Reus un estudi que reuneix per primera vegada tots els antics textos medievals de tema nadalenc predecessors d’Els Pastorets. Lenke Kovács és l’autora del projecte de recerca, que va resultar guanyador del II Ajut a la investigació Pastorets de Catalunya, el 2021. L’estudi

edita i analitza les primeres peces teatrals sobre el naixement de Jesucrist, moltes de les quals encara romanen inèdites o únicament han estat publicades en edicions molt antigues. L’objectiu és permetre entendre i valorar la pràctica escènica nadalenca actual, situant-la en la tradició teatral autòctona d’arrel medieval. Redacció

El govern de Reus va culminar, a finals de desembre, la primera ronda de visites del programa de proximitat als barris, que va iniciar el passat juliol, per conèixer de primera mà les inquietuds i demandes veïnals, fent especial incidència en la via pública. En total, es van portar a terme més de 30 visites. Gràcies a les trobades, s’han pogut gestionar millores en els àmbits de la recollida de voluminosos i restes de poda, la neteja de la via pública, la reparació d’elements de mobiliari trencats o l’eliminació de pintades, entre altres actuacions. Arran de les visites, també s’han impulsat iniciatives com el pla de millora i neteja de parcs infantils o el pla de millora d’aparcaments dissuasius, alhora que s’han recollit propostes en matèria de via pública, que han comportat que el pressupost d’inversió es dupliqui. Redacció

Dimarts 2 de gener de 2024

10 Dimarts 2 de gener de 2024

Els Pastorets Principals de Valls aixequen el primer teló de l’any 2024 Teatre El Grup del Teatre Principal de Valls ha realitzat cinc funcions en les quals s’han venut més de 1.300 entrades Cristina Cuadrat Gonzalez Els Pastorets Principals de Valls van aixecar el primer teló de l’any 2024 amb el teatre de la capital de l’Alt Camp ple de gom a gom. Sergi Toldrà, codirector de la producció, destacava que la d’ahir era «una funció més complicada que la resta perquè tothom arriba mig adormit de la nit de Cap d’Any, però un cop et poses la vestimenta, entres de ple amb el personatge», i així va ser. Els vallencs van encetar l’any al teatre amb el Fredolic i el Garrafó, les seves respectives parelles, Sulina i Mariana, acompanyats de pastors, àngels i dimonis, i totes les peripècies que engloben la història d’aquest clàssic nadalenc tan aclamat a la ciutat. La representació és, any rere any, una cita esperada pels vallencs, fet que queda plasmat en la venda d’entrades. La d’ahir va ser la cinquena funció del Grup del Teatre Principal de Valls (GPT) que, un any més, ha penjat el cartell de complet al Teatre Principal a totes les funcions que han representat. De fet, per decisió del GPT «davant la bona rebuda del públic», es va decidir afegir una funció extra i fer dos passis el 30 de desembre.

El Teatre Principal de Valls, ahir, ple de gom a gom durant la representació del clàssic nadalenc. Gerard Martí

El codirector destaca que la bona acollida «ens omple i ens fa créixer més» El codirector assenyalava que, després de cinc funcions, «els nervis ja no hi són,

tothom ha vist que això va rodat». En aquest sentit, també afirmava que «hi ha un centenar de persones implicades, tothom ho gaudeix i això també es trasllada al públic». Amb la d’ahir, el GPT suma més de 1.300 entrades venudes i, en el tancament d’aquesta edició, les butaques lliures per

les funcions de demà i del dia sis eren escasses. Toldrà explicava que, en tot moment, la resposta del públic va ser «molt positiva, tant en la venda d’entrades com en la rebuda de les funcions». En aquest sentit, el codirector també destacava que aquesta bona acollida cap a la representa-

ció «ens omple i ens fa créixer més». Enguany, Els Pastorets Principals de Valls han presentat una escenografia que compta amb diferents nivells per tal de donar profunditat a les escenes. Això també s’ha sumat a un nou disseny de llums que manté renovat aquest clàssic nadalenc.

Les properes funcions, que seran demà a les 19 h i dissabte a les 18 hores, ja tenen gairebé totes les butaques venudes. Les poques entrades lliures que queden es poden comprar online a través del web https://entradas.codetickets. com/entradas/ajuntamentdevalls per un preu de 8,5 euros.

Centenars de persones protagontizen el primer bany a Torredembarra Municipal

Centenars de persones es van aplegar ahir, el primer dia de 2024, a la plaça Josep Valls de Torredembarra per preparar-se plegats i capbussar-se a la platja per fer el primer bany de l’any. Aquesta tradició la duen a terme, any rere any, molts municipis de la costa tarragonina, com també és el cas de Roda de Berà. L’esde-

veniment, inclòs en el marc de la programació d’actes de Nadal que organitza l’Ajuntament, va aplegar centenars de participants, petits i grans, que, primer, van fer un escalfament previ amb una classe d’aeròbic a la plaça per tal d’entrar en calor. Cap a les 12 hores es van dirigir cap a la platja on, plegats, van córrer cap al mar i es van banyar

per primer cop aquest 2024, a la platja de Torredembarra. A banda dels participants, a la zona també s’hi va aplegar diversos espectadors que fotografiaven el moment des de la sorra. Després, tot i que el temps acompanyava, els banyistes van gaudir d’un esmorzar amb coca i xocolata per tal de poder entrar en calor. Redacció

Alguns dels banyistes, ahir al migdia, a la platja de Torredembarra. Gerard Martí

Dimarts 2 de gener de 2024

Moren dues persones intoxicades per butà a Camarles Successos El galerista barceloní i antic propietari de la sala Bikini de Barcelona, Xefo Guasch, va morir ahir a Camarles, al Baix Ebre juntament amb la seva parella. L’avís es va rebre ahir al matí, a les 10.35 hores. Tres dotacions dels Bombers de la Generalitat es van desplaçar fins a l’immoble, a Camarles. L’home, de 74 anys, va perdre la vida per la inhalació de monòxid de carboni causat per la mala combustió del gas d’un electrodomèstic de l’habitatge. El galerista barceloní va morir al costat de qui era la seva parella, Curra, de 65 anys. Els operaris de Bombers de la Generalitat els van trobar a tots dos estirats al llit. En el tancament d’aquesta edició, els agents dels Mossos d’Esquadra investigaven els fets, però segons informava l’Agència Catalana de Notícies (ACN), els primers indicis apuntaven que aquesta podria ser una mort accidental, que, en el tancament d’aquesta edició, estava pendent de confirmar. El galerista estava al capdavant de Chez Xefo Art Gallery, situat al Poblenou. Guasch també va ser director de la mítica sala Bikini de Barcelona entre 1985 i el 1990.Redacció

El sector dels cítrics ebrencs preveu recuperar un 20% de producció Economia Els productors auguren augmentar la retribució pel fruit tot i la competència entre mercats La sequera no ha tingut una afectació directa en aquesta campanya de cítrics

ACN El sector dels cítrics ebrencs encara la campanya 20232024 amb la previsió de recuperar un 20% de producció respecte l’any passat. Malgrat la sequera, les condicions meteorològiques dels últims mesos han beneficiat aquest cultiu, sobretot a varietats primerenques com la mandarina clemenules. Tot plegat s’emmarca en un context de menor producció a escala estatal, fet que fa preveure una retribució «molt superior» per als pagesos. El director comercial de la Cooperativa Exportadora Agris d’Alcanar, Federico Tarazona, va apuntar que enguany podrien produir fins a 18.000 tones de mandarines, alhora que va lamentar l’impacte que suposen mercats de la conca del Mediterrani en termes de «dúmping» (competència deslleial) social i mediambiental. A diferència d’altres conreus, la sequera no ha tingut una afectació directa en aquesta campanya de cítrics, ja que es tracta d’una producció de regadiu que no ha

Caixes de mandarines al magatzem de la Cooperativa Exportadora d’Agris d’Alcanar. ACN

patit restriccions de recursos hídrics. Tot i això, Tarazona va alertar que si la situació de manca de pluges es manté, el sector se’n podria ressentir. Per contra, enguany la zona de les Terres de l’Ebre s’ha vist beneficiada per la manca de temporals torrencials que hagin malmès la fruita i n’han

garantit una qualitat «extraordinària». La varietat estrella de la zona continua sent la mandarina clemenules, que en poques setmanes acabarà el seu procés de recol·lecció. En aquesta varietat concreta, la recuperació de la producció es preveu que s’elevi fins al 30%, fet que permetrà

passar de 9.000 tones a 14.000 tones. Una campanya «atípica» Pel que fa a les varietats més tardanes, tant de mandarines com de taronges, la producció podria rebaixar-se lleugerament, si bé en termes globals les previsions són optimistes

respecte l’any passat i s’espera produir entre 24.000 i 25.000 tones de cítrics. Es tracta d’una situació que s’emmarca en una campanya «atípica» a escala estatal, fet que també fa preveure que el preu del producte final s’encareixi un 10% i els productors percebin una retribució més alta d’entre 8 i 9 cèntims més per quilo. Malgrat aquestes circumstàncies favorables en clau ebrenca, el sector segueix insistint en l’impacte que provoca la competència per part de mercats procedents d’Àfrica. Tarazona va defensar que existeix una «competència deslleial» que atribueixen a la diferència entre polítiques i estàndards europeus en matèria fitosanitària. «Produir dins de la Unió Europea, amb tota la legislació que ens estem autoimposant, cada dia s’està fent més difícil», va lamentar a l’ACN.

Salou recull joguines per als nens necessitats en un torneig benèfic de futbol 7

Els treballadors del servei de recollida de la brossa de Torredembarra faran vaga

Solidaritat Correos, organitzador dels partits, lliurarà els objectes a Càritas i Eluzai

Laboral

Redacció Correos va celebrar, dissabte, un torneig benèfic de futbol 7 a l’Estadi Municipal de Salou. Sota el lema Un jugador-Una joguina, el vessant solidari de la iniciativa consistia a convidar tant als esportistes com al públic assistent a portar joguines, que serien recollides en les furgonetes de l’empresa estatal. Els objectes recollits aniran destinats a les associacions Càritas i Eluzai de Salou, organitzacions sense ànims de lucre que faran el possible perquè arribin a

mans de nens necessitats abans de Reis. En la competició, que es va disputar en horari de matí, van jugar equips formats per representants dels cossos policials locals, Correos SA i EMT. L’alcalde del municipi, Pere Granados, i el regidor d’Esports, Yeray Moreno, van assistir a l’acte de cloenda i van contribuir a la causa. La Lliga de Veterans era l’encarregada de proporcionar els arbitratges per als enfrontaments. Tot i que les ganes de guanyar eren palpables sobre el

El sindicat CGT ha informat que es mantindrà la convocatòria de vaga dels treballadors de recollida i transport de residus de Torredembarra. Segons CGT, l’empresa que presta el servei, Prezero-Cespa, està «duent a terme una política repressora a base de sancions injustificades contra el seu personal i, en concret, contra l’encarre-

Les joguines s’anaven recollint amb furgonetes de Correos. Aj. Salou

Van competir en els partits equips de Correos, l’EMT i els cossos policials

terreny de joc, fou una jornada en què l’esport es convertí en un vehicle de solidaritat i un moment d’alegria per a molts nens, just en els últims instants de l’any.

gada del servei». A més, acusa l’empresa de cometre «reiterats errors» en les nòmines i de no actuar en matèria de prevenció i seguretat laboral. Per tot plegat, CGT demana que es revisin les condicions laborals, de seguretat i de salut i que s’exigeixi a la companyia «que apliqui la llei». La vaga tindrà lloc els dies 5 i 6 de gener. Redacció

12 Dimarts 2 de gener de 2024

Regularitat i gols per culminar l’ascens, els desitjos del Nàstic per al 2024 Futbol Els grana també esperen un regal de reis en forma de fitxatge Arnau Montreal Quesada Cada any s’enceta amb il·lusió i esperances de millorar el que es va aconseguir a l’anterior. D’aquesta manera, el Nàstic ha començat amb bon peu en posicions de play-off d’ascens, una plaça que espera mantenir, com a mínim, quan arribi el mes de maig. A més, l’entitat grana també té els propòsits d’any nou a complir per aquesta temporada, començant per assolir l’ascens de la categoria. El mes de juny del 2023, quan el projecte del Nàstic es va encetar, ja queda lluny. Llavors, el missatge va ser clar, des de l’entitat no van voler caure en els pecats del passat i el president, Josep Maria Andreu, va evitar les exigències de l’obligació de l’ascens directe per destacar que l’objectiu era «pujar a curt o mitjà termini». Sense aquesta pressió i amb un projecte amb fonaments de la casa, els grana van assolir el millor inici de la temporada de l’última dècada per tastar la dolça mel de la primera posició durant diverses jornades. Sigui per aquesta pressió afegida o

Els jugadors del Nàstic celebrant la darrera victòria al Nou Estadi contra el Tarazona. Gerard Martí

Els grana tornen al Nou Estadi demà a les 20.30 h contra el Cornellà per la realitat econòmica de l’equip en una categoria ruïnosa, l’objectiu de l’ascens ha passat de curt o mitjà termini a aquesta temporada.

El missatge d’exigència es va traslladar sobre el terreny de joc. Després d’uns nefastos mesos d’octubre i novembre, Dani Vidal va aconseguir aixecar-se la lona i sumar dues victòries consecutives que van salvar-li el càrrec i van col·locar al Nàstic de nou a la lluita. En aquesta gran situació en la qual es troba l’equip, per

complir el propòsit d’any nou el Nàstic té desitjos per al dia a dia. Regularitat Els grana no poden repetir els contrastos que van ser els partits contra la Cultural Leonesa i l’Unionistas. Durant els mesos d’octubre i novembre, el Nàstic es va mostrar fort a casa, però massa feble a domi-

cili, una debilitat que aquesta temporada ja van demostrar que són capaços de superar. Durant les primeres jornades, el Nàstic va saber mantenir l’equilibri i es va convertir en un equip dur de rosegar. En els millors partits, com contra el Sabadell i el darrer contra l’SD Logroñés, els grana van dominar a plaer i van tancar sense patir. També van treure profit en els dues més foscos, com contra el Teruel, que Trigueros va treure les castanyes del foc completant la jugada Santi Coch. Els grana han de trobar aquest balanç i, per això, fa falta pólvora. El gol Les jugades d’estratègia i les genialitats de jugadors de segona línia com Escudero, Jardí i Concha estan empenyent l’equip. Amb tot, l’equip manca d’un killer de l’àrea. Gorka Santamaría no ha pogut gaudir de la continuïtat per omplir aquest buit i Pablo i Marc Fernández destaquen més pel seu lideratge dins i fora del terreny de joc que com a golejadors. D’aquesta manera, els grana han demanat als Reis Mags un jugador referència capaç de solucionar els partits travats. De moment, només hi ha una fitxa lliure de jugador sub 23 i el club no vol desprendre’s de cap jugador. De fet, confien en la millora de Marc i Santamaría. Així que, en cas d’haver-hi alguna sortida, seria més per la voluntat del jugador per buscar més minuts. Amb els desitjos formulats, el Nàstic començarà l’any fort amb el primer partit demà al Nou Estadi Costa Daurada a les 20.30 h contra el Cornellà.

Baceiredo i Hritiuc guanyen la Sant Silvestre de Tarragona Atletisme La Cursa Sant Silvestre 2023 de Tarragona es va desenvolupar amb èxit per tancar l’any amb més de 1.900 corredors. Álvaro Baceiredo, del Club Atletisme de Tarragona, va ser el més ràpid de la categoria general amb un temps de 21’01’’ seguit de ben a prop del seu germà Alejandro Baceiredo amb un segon menys. Pel que fa a la categoria femenina, Paula Hritiuc, atleta del FC Barcelona, va guanyar amb un temps de 24’33’’, seguida de Marta Pardillos, del CN Tàrraco. Pel que fa al rècord personal de Tarragona Fondistes, organitzador de la tradicional prova, Albert Belmonte va ser el primer en arribar a la meta. Pel que fa a la categoria femenina, Johana Silva va ser la guanyadora. Redacció

El CBT i el CB Salou van tancar l’any amb victòria Bàsquet El bàsquet tarragoní va tancar l’any amb notes positives. El CBT de Jorge Serna va continuar la progressió amb una victòria contra el Fibwi Palma per 78-73 que els apropa a la permanència. D’altra banda, el CB Salou va vèncer el Palmer per 65-67. Els de Jesús Muñiz tornen a trucar a la porta de la part alta i volen lluitar per l’ascens. Redacció

Dimarts 2 de gener de 2024

Editorial

Més responsabilitat al volant

uan acaba l’any, un dels recomptes que es fa habitualment és el de nombres de víctimes que hi ha hagut a les carreteres. Durant les darreres dècades, s’ha fet un gran esforç des de les administracions per conscienciar la societat de la importància de ser responsable al volant. De fet, molts joves han crescut escoltant i veient campanyes de sensibilització a la ràdio i la televisió. La majoria, alertant del perill de conduir un vehicle després d’ingerir alcohol. Sembla que això ha tingut efecte, ja que han caigut els positius en controls d’alcoholèmia a Tarragona durant el 2023. I és un fet molt re-

marcable. Però encara queda molta feina a fer. Sobretot perquè l’objectiu sempre ha de ser acabar l’any amb el recompte de morts a la carretera a zero. És cert que les autoritats poden ser més estrictes, però també ens hauríem de mirar al melic. Et poden bombardejar amb missatges i alertes perquè no condueixis begut, però, al final, la decisió sempre és del conductor. I cal ser responsable. No només poses la teva vida en risc, sinó també la de desenes de persones amb les quals et creues mentre condueixes. S’han fet passes (i grans) per intentar solucionar el problema, però encara queda camí a recórrer.

Tribuna

La tercera iniciativa, serà la definitiva?

ls mitjans de comunicació han publicitat darrerament que l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona es vol impulsar per tercera vegada per donar «respostes i solucions a tota la ciutadania, millorar la vida de la gent... Actuar com una única ciutat per respondre a reptes també comuns. Administració. Transports. Mobilitat i Energia són les prioritats urgents a tractar». La Diputació, presidida per Noemí Llauradó/ERC, amb els alcaldes de Tarragona. Reus, Vila-seca, Salou, Cambrils, Constantí i La Canonja, És a dir, es tracta del set municipis del Pla Director Urbanístic metropolità, als que s’ha sumat Valls i el Consells Comarcals del Tarragonès i del Baix Camp. Després de les primeres eleccions democràtiques de 1979 va haver el primer intent, amb la Comissió dels 21 municipis. Aquest intent va ser impulsat sobretot pel PSC i el PSUC. El Consorci d’Aigües de Tarragona/CAT va ser conseqüència d’una llei de 1981 del primer govern de Jordi Pujol, que va significar l’arribada d’aigua de l’Ebre als municipis del Camp i també a la indústria química l’any 1989. El 1987 es construeix la primera planta incineradora que acorden i finançien els ajuntaments de Tarragona. Reus, Valls, Cambrils Salou, Vila-seca, Constantí i La Canonja: Sirusa arranca el 1991.

de la Generalitat, com davant el govern central o d’Europa. S’ha d’empènyer amb visió de conjunt. Hem de saber el que volem i a on volem arribar, per què si no és així, altres, amb interessos diferents als nostres, ho faran per nosaltres. Josep M. Buqueras Bach Ara estem a la fase d’organitzar-se. El vicepresident primer de la Diputació, RuL’any 2002 arriba el «Consorci del bén Viñuales/PSC, informa que hi haurà Camp de Tarragona». Van ser 109 mu- quatre comissions tècniques: Territori, nicipis i sis consells comarcals. A més Desenvolupament econòmic i social. de la Generalitat, sindicats, patronals i Mobilitat i Sostenibilitat. Es tenen que la URV. Però va ser una dèria que no va planificar polítiques públiques i els serquallar, va ser una assemblea gairebé im- veis tenen que ser comunitaris. Com si possible de governar. El 2003 es va crear fos una «única ciutat». S’haurà de crear l’Autoritat Territorial de la Mobilitat en- probablement una nova administració carregat de gestionar el transport públic amb personalitat jurídica pròpia i poder executiu, amb plenes d’Alt i el Baix Camp, competències. No es el Tarragonès, el Baix Més d’un manifesta te que caure en dupliPenedès, La Conca de que ja som una àrea Barberà i el Priorat. El metropolitana ‘de facto’. citats, per tant caldrà 2006 es crea la Mesa El territori ha de ser un potser un decret de la Socioeconòmica del lobby potent, tant davant Generalitat. El repte és imporCamp, que la integren de la Generalitat, com Apareixeran la URV, la Cepta, les davant el govern central tant. problemes, obstacles i Cambres de Comerç o d’Europa amenaces, però és una de Tarragona, Reus obligació imperant i Valls, UGT, CCOO i Unió de Pagesos. El Consorci esmentat es que el territori té que entendre, es tenen que sumar esforços i ser generosos, per va dissoldre l’any 2015. Més d’un manifesta que ja som una guanyar competitivitat i millorar la qualiàrea metropolitana ‘de facto’. El territori tat de vida dels ciutadans. Aquesta terceha de ser un lobby potent, tant davant ra iniciativa, serà la definitiva?

Tribuna

La democràcia informativa

onstitueix un fet objectiu que, una part important de les noves que rebem en el dia a dia són fruit d’interessos de tercers. És a dir, sota el mantra d’informació lliure, ens trobem missatges manipulats o lligats al poder econòmic o polític de torn. Si aprofundim en el tema, la realitat encara es fa més evident, fins i tot quan els que donen les notícies són empreses públiques que paguem entre tots. És evident que el problema no radica directament sobre el comunicador de torn, però no existeixen dubtes que una gran part de la classe periodística té una dependència directa respecte a qui li dona «l’espai» i del que percep una nòmina. El tema és realment complex, i pot comportar, si seguim per la línia vigent, que, depenent del titular del mitjà, «les comunicacions» una tendència o una altra, el que pot comportar que els ciutadans apostin pels «seus», deixant de costat altres noves per la seva procedència. Segurament, el que dic és normal arreu del món, però ens col·loca en un marc de «dependència manipulable» molt perillós, que es pot assumir com un fet normal. Ja sé que parlar de «llibertat» és complicat per la seva inèrcia personalista, però també per la pròpia incidència dels factors de poder en cada moment, el que comporta que la imparcialitat ni existeix, ni se l’espera, malgrat els «discursos», en sentit contrari, de tots els implicats. Massa vegades, en les nostres reivindicacions, a tots els nivells, ens oblidem que la nostra supervivència ve condicionada per innumerables variables que no controlem i que fan que la imprevisibilitat sigui una constant que hauríem de valorar en la seva justa mesura. També a l’hora d’inEl cert és que, malgrat terpretar, de manera la multiplicació de mínimament singular, canals de comunicació, el que ens volen dir i el el nostre coneixement que volen que entendels fets cada cop guem. ens arriba més No sé si el que dic té «teledirigit», des de solució o és un efecte l’interès particular, per imparable. El cert és uns i altres que, malgrat la multiplicació de canals de comunicació, el nostre coneixement dels fets cada cop ens arriba més «teledirigit», des de l’interès particular, per uns i altres. No veig tampoc que existeixi preocupació per tot el que esmento i podem veure, diàriament, com la mateixa «nova» és molt interpretable depenent del mitjà que la difon, en un exercici de «dependència» manifesta. Esperem que la cosa no vagi a més i que la reflexió personal ens permeti posicionar-nos en cada moment des de la lògica i el seny, per damunt de la manipulació i «les mitges veritats» tan habituals. No existeix cap dubte que la democràcia té molts defectes en si mateixa, però, en tot cas, és millor aquesta opció que altres. Per tant, a part de criticar sense alternatives, bo seria plantejar-nos la «lectura» en funció del món pràctic on ens desenvolupem.

Lluís Badia Advocat

14 Dimarts 2 de gener de 2024

Mor als 83 anys Colita, una referent del fotoperiodisme Obituari La fotògrafa va estar especialment lligada a la ‘Gauche Divine’ Garriga es va mostrar colpida per la mort «d’una de les grans fotògrafes del país»

ACN La fotògrafa Isabel Steva Hernández, coneguda artísticament com Colita, va morir diumenge als 83 anys. Figura destacada en l’àmbit del fotoperiodisme, associada a l’escena de la Gauche Divine, va capturar moments crucials de la història de Barcelona. Recentment, a l’octubre, se li va concedir el premi Ofici de Periodista, que atorga el Col·legi de Periodistes, per la trajectòria i implicació en el moviment feminista. També vinculada a la Nova Cançó Catalana, va col·laborar en publicacions com Interviu, Fotogramas o Telexprés. Colita va iniciar la seva carrera autodidacta com a fotògrafa a principis dels anys seixanta, en ple franquisme i en un període en què l’expressió artística i el periodisme eren

Necrològiques Tarragona

Antoni Bara Cortiella. Ha mort als 87 anys. Juan Martínez Velasco. 46 anys. El seu funeral serà a les 9.30 h a la parròquia de Bonavista. Maria Rius Borrut. 98 anys. Alvaro Reina Gimenez. 31 anys. El seu funeral serà a les 17.30 h al Tanatori.

Reus

Joan Font Cañellas. 93 anys. El seu funeral serà a les 11 h a la parròquia de Sant Joan. Joan Vendrell Marsal. 78 anys. El seu funeral serà a les 15.30 h a la parròquia de la Puríssima Sang. Lola Rodríguez Pérez. 80 anys. El seu funeral serà a les 12 h al Tanatori. Francisco Emiliano Lizarte. 68 anys. El seu funeral serà a les 17 h al Tanatori.

Valls

Lluís Villarroya Aubareda. 89 anys. El seu funeral serà a les 16 h a la parròquia de la Verge del Lledo.

El Morell

La fotògrafa Colita en una atenció als mitjans. ACN

l’única arma davant la censura i l’oposició de l’Església. En els més de 40 anys de professió, va realitzar més de 40 exposicions i va publicar més de 30 llibres. Les seves obres es troben en col·leccions com les del Museu Nacional d’Art de

Catalunya o el Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Al llarg de la seva carrera va rebre diversos premis com la Medalla de Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Fotografia i

la Medalla d’or a les Belles Arts, entre altres. De Colita en destaca la galeria de retrats de Gabriel García Márquez, Joan Miró, Salvador Dalí, Orson Welles i Carmen Amaya. A més, va deixar documents gràfics de moments històrics com la tancada a Montserrat i la mort de Franco. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, es va mostrar colpida per la mort «d’una de les grans fotògrafes del nostre país». «La cultura catalana li deu molt, tant per la qualitat com per la representació que hi veiem del món cultural català: la Gauche Divine, la Nova Cançó i molt més», va dir a X.

Pepito Boix Meseguer. 93 anys. El seu funeral serà a les 12 h al Tanatori.

Dimarts 2 de gener de 2024

Avui felicita als que es diuen: Basili, Gregori, Macari, Isidor i Emma

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

L’energia t’envol- La teva perseve- La comunicació És un bon dia per ta avui. Aprofita la rança donarà els serà la teva aliada. cuidar de tu mateva passió i pren la seus fruits durant Obre el teu cor i teix, Càncer. Deiniciativa en aquest la jornada d’avui. expressa’t, troba- dica temps al teu projecte que has Confia en la teva ràs suport i com- benestar i recarestat ajornant. No intuïció i segueix prensió. La comu- rega energies. La temis prendre la avançant amb de- nicació efectiva harmonia a casa iniciativa. terminació. serà clau. et donarà un refugi.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

La creativitat està L’organització serà Enfronta els de- Avui és un dia per en el seu punt mà- clau per a l’èxit safiaments amb a la introspecció. xim. Deixa volar la avui. Planifica me- equilibri i elegàn- Connecta amb tu teva imaginació ticulosament i as- cia. La teva diplo- mateix i descobreix i sorprèn el món soliràs les teves màcia et ajudarà a noves capes del amb les teves ide- metes sense pro- resoldre qualsevol teu ser. Un amic et es. Centra’t en l’or- blemes. Destaca’t conflicte. Acabaràs donarà un consell ganització. en el treball. tasques pendents. valuós.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

1 2 3 4

L’aventura et cri- La teva ambició et La innovació serà Segueix la teva inda. Surts de la teva portarà lluny avui. la teva bandera tuïció en assumpzona de confort i Focalitza’t en les avui, Aquari. Cerca tes del cor. L’amor explora noves pos- teves metes i as- solucions originals et somriu i t’ofesibilitats. No temis soliràs l’èxit de- als desafiaments reix moments esels canvis, ja que et sitjat. Un projecte que es presentin. pecials avui.Busca portaran a noves creatiu et permetrà Comparteix senti- equilibri a les teves oportunitats. brillar. ments. relacions.

TV local

TAC 12

10:00 Gossos d’atura

10.00 Els Pastorets de l’Espluga de Francolí

13:00 Fons d’armari

12.00 Paisatges Encreuats

14:30 Aventurístic 15:00 Notícies migdia 15:30 Fons d’armari

13.30 Gaudeix la festa 14.00 Notícies 12

16:30 Ona expansiva

15.00 Teló de fons

17:00 Notícies migdia

16.00 Notícies 12

17:30 Fons d’armari

16.30 Rocket Talent Fest

18:00 Clipping

17.30 Teló de fons

18:30 Concert arrels. Delta

18.00 Clipping

20:00 Notícies migdia 20:30 Fons d’armari 21:00 Notícies migdia 21:30 Ona expansiva

18.30 Concert Arrels 20.00 Notícies 12 20.30 Rocket Talent Fest 21.30 Teló de fons

22:00 Notícies migdia

22.00 Notícies 12

22:30 Parlar sol

22.30 Rocket Talent Fest

23:00 Obra de teatre: «la

23.30 Teló de fons

Roser»

HORITZONTALS: 1. Poden satisfer la gana del golafre. Mitjó petit. 2. Una mica xava. Mitjans a mida. Cercle viciós. 3. Defectes de fàbrica. Endolcidor de mató. Els extrems del born. 4. Aire que s’escapa dels pulmons. Pansides. 5. Extrem de futbol.Vàries agitades. El ressò més contestatari. 6. Una incòg- nita. Aspirant a pastor. 7. Corri un risc. Ronc. Surt de comptes. 8. Comet un homicidi. Caricaturitzi. 9. A la taula, blanc o negre. Que conté iridi. Nota. 10. Ensenya. Aprofites la cuina. 11. Content. Satisfàs les primeres necessitats. 12. El fet de ser blanca, curta o llarga no la fa més innocent. Una manera de ser molt particular. VERTICALS: 1. Mostrari. Caiguda de braços. 2. Signatura de solvència con- trastada. Designar la candidata a l’Oscar. 3. Cap de núvol. Fa una última ullada als apunts. Captem l’ona. 4. Distret. Remoguis els ànims dels avalo- tadors. Al peu de la lletra. 5. No pot ser pitjor. Pintura o cinema. 6. Una forma de ser. Passar el rosari. Enfurismat. 7. Superior com el pontífex. Ajudada. 8. Tornà a les seves responsabilitats. Blanc o negre, el més valuós. 9. Superfície del cos. Mineral cristal·litzat. 10. Quasi res. Representant del papa. Solien prescindir de vocals. 11. Centre quirúrgic. Subvenció per a alumnes avantatjats. En pensen una de nova. 12. Bàlsams reconfortants. Al pol és blanca com la neu i al cel brilla com un estel.

13.00 Teló de fons

14.30 Rocket Talent Fest

chamber 2023

12.30 Aventurístic

16:00 Notícies migdia

12:30 Fons d’armari

14:00 Notícies migdia

CANAL REUS TV

13:30 Fons d’armari

00.00 Notícies 12

Farmàcies

Anuncis classificats

TARRAGONA: Boronat Poderós, Jorge. Reial, 23. Telèfon 977 240 672. Escoda Llop, Oriol. Raval, 56 (La Canonja). Telèfon 977 545 090. REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Esteve Tarrago, Silvia. Mila Fontanals, 2. Telèfon 977 754 775. SALOU: Esqué Ruiz, M. Dolors. Madrid, 11 - 13. Telèfon 977 352 138. VILA-SECA: Domingo Roige, Joan. Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084. CAMBRILS: Valls, Mireia. Rambla Jaume I, 15. Telèfon 977 369 003. VALLS: Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23. Telèfon 977 894 654. EL VENDRELL: Gas Aixendri, Carlos Jesus. Narcis Monturiol, 16-18. Telèfon 877 063 819.

IMMOBILIÀRIA

Solucions

Solució: nivell mitjà

Venda/Lloguer B A R - R E S TA U R A N T EN ALQUILER. Totalmente acondicionado. C/ Beethoven 2-4 Tarragona. Información 977-21-79-50 ¡¡OPORTUNIDAD PARA INVERSORES!! VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo. Cocina Office con galería independiente. Amplio balcón. Sin ascensor. Zona privada con parquing exterior. PRECIO: 97.800€ Tel: 650.939.822 Mª José

TRASPÀS

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879 PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

TERÀPIES MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215

TARRAGONA

MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total. Tel: 692.780.087

TRASPÀS BAR RESTAURANT.

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

CÈNTRIC I BEN EQUIPAT. PREU: 90.000€ (Negociables) Tel. 679.352.837

PROFESSIONALS

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 MASAJISTA. Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847

ALTRES VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX completamente restaurada. Ideal para Karaoke. Tel: 607.208.020

AD D I N TU R O OP Mercedes-Benz Clase C220 2015 BlueTEC Blue Efficiency, 76.000 km, diésel, automático, guardado siempre en garage, revisión contrato mantenimiento Mercedes pasada el 30-11-2023. Avangarde interior y exterior, paquete protección antirrobo, paquete confort asientos, cámara marcha atrás, Presafe plus, Distronic plus, cristales tintados oscuros, asientos calefactados, alarma volumétrica, climatización Thermatic, regulación eléctrica asientos, sistema llamada emergencia, norma Euro 6, ITV hasta 2025, paquete aparcamiento (lo hace solo) que incluye Parktronic, paquete asiento confort, mapas de navegación última versión. Teléfono: 977 245 913. Precio: 25.000€

Solució dels mots encreuats

OFERTES ANUNCIS

El temps Mínima

6º

Màxima

17º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel Circularan bandes de núvols alts i mitjans que deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat, o a estones cobert, sobretot de matinada i durant les hores centrals de la jornada al nord del país. Temperatura La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més alta. Per la seva banda, la temperatura màxima serà similar o lleugerament més alta sobretot al litoral i prelitoral.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................ Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54 o marta@mestarragona.com

Dimarts 2 de gener de 2024

El vigilant del Camp

Humorista regional

Enric Batalla, director i comissari de la Galeria La Catedral. Tjerk van der Meulen

Art La Galeria La Catedral, situada a la Part Alta tarragonina, és un nou centre expositiu de gestió privada que neix amb la voluntat de convertir-se en un pol cultural per a la ciutat

Tarragona estrena una sala d’art

ota la vida he sigut un posicions antològiques, així com aficionat a l’art i, en mostres d’art alternatiu i experiaquesta etapa en què mental, de vídeos, curtmetratges estic ara, he volgut fer i fotografia. A més, La Catedral alguna cosa relacionada amb la també vol oferir el seu espai als cultura per la ciutat de Tarrago- infants, facilitant que hi puguin na». Així es presenta el tarragoní fer exposicions col·lectives. En deEnric Batalla, director i impulsor finitiva, detalla l’Enric, «la idea és de la nova Galeria La Catedral, generar un bon ambient cultural i que ha obert portes aquest mes de pictòric a la ciutat, de manera que les persones que estidesembre. Enginyer men l’art puguin venir de professió, l’Enric lliurement». es confessa apassioLa Galeria La Catenat de l’art, un interès dral està situada en que l’ha portat a conun espai singular de la vertir-se també en col· Part Alta, al número leccionista. El seu nou 7 del carrer del Clausprojecte és una galeria nascuda amb el propòtre, i disposa de dues sit de ser un aparador sales. La sala central tant per a artistes conacull, en aquest moment, una exposició sagrats com novells. temporal de pinTambé s’hi faran Cristina Serret Alonso tors catalans que homenatges i ex-

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Directora de publicitat: Contxi Joan

formen part del fons de la galeria. A la segona sala hi ha el que l’Enric ha denominat La Vitrina de les Emocions, una zona polivalent on el públic pot viure una experiència sensorial mitjançant la projecció d’obres pictòriques acompanyades d’efectes de llum, so i aromes. L’Enric Batalla ja està treballant de cara a la inauguració oficial de l’espai, que es farà aquest trimestre, i que tindrà com a exposició inaugural un homenatge als pintors tarragonins contemporanis. Més endavant s’aniran alternant artistes consagrats i emergents, que seran escollits per un Comitè Artístic. En aquest punt, l’Enric subratlla que el concepte emergent no ha d’estar necessàriament vinculat a la joventut, assegurant que a la Galeria també estan oberts a persones veteranes

que hagin descobert el seu talent en la maduresa. Tot plegat, explica el galerista, plantejat «més com una obra cultural que com un negoci», tot assegurant tenir plena consciència que «el món de l’art és difícil», però també que la seva voluntat és «generar un ambient amable per a la gent que se l’estima». En aquest sentit, la Galeria també vol ser punt de trobada per a la celebració de conferències i seminaris. Així mateix, també vol posar a disposició del públic el seu extens fons documental, afavorint així la investigació en el camp artístic.

Art local La primera exposició de La Catedral serà un homenatge als pintors tarragonins actuals

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com] Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

aig cometre l’error de mirar el monòleg especial resum de 2023 de Buenafuente a TV3 just després del de Ricky Gervais a Netflix i ara em sap greu. Em sap greu pel reusenc, esclar, perquè en teoria és un dels nostres i a sa filla li diu ‘la xiqueta’, però la meva simpatia natural per tot el que faci olor de sudisme va quedar greument compromesa. S’ha de dir, i en això són comparables, que tots dos són senyoros que estan envellint regular. Però també cal remarcar que el primer fa anys que no fa riure i el segon continua sent, malgrat les seves fixacions obsessives —o potser per això mateix— la persona més graciosa del planeta. Algú podria adduir que això és qüestió de gustos i bé, d’acord, no hi entrarem. Però on la comparació entre el britànic i l’espanyol —perquè Buenafuente té un marc mental inequívocament espanyol fins i tot en català i a TV3, ni pot ni vol amagar-ho— fa aigües és en el nivell de compromís. Gervais està compromès amb el seu humor i amb el seu art, mentre que l’altre només està pendent de quedar bé i deixar anar una mena de sermó antiquat sembrat de moralina, d’acudits dolents i d’una correcció política que es fa pràcticament indigerible. Així no és d’estranyar que tot i que els dos monòlegs —’Que ens bombin a tots’ i ‘Armaggedon’— participin del to apocalíptic dels nostres temps, el resultat final sigui un producte capellanesc d’autoconsum autonòmic i un espectacle exportable a tot el món civilitzat. No cal dir quin és quin.

Miquel Bonet Escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: