Divendres 12 de gener de 2024

Número: 4.957 www.diarimes.com

DIVENDRES 12 DE GENER DE 2024

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA A fons

2i3

El Govern acceptaria fer una dessalinitzadora a Tarragona, però només si l’assumeix el CAT Opinió

Societat 18 La Generalitat aplicarà al febrer el límit al preu dels lloguers, que afectarà tretze municipis tarragonins

20 María José López. El motor del Carnaval de Tarragona: «El Carnaval és un d’aquells exemples d’Orgull Tarragoní»

Tarragona

El nou POUM del PSC preveurà el trasllat de l’antiga Laboral al darrere de la Floresta El govern municipal vol que el Complex Educatiu vagi a Ponent, integrat a l’entramat urbà, però haurà de negociar amb la Generalitat la ubicació definitiva 4 Gerard Martí

Tarragona

El comuns volen que les accions municipals del Nàstic es venguin als ciutadans Camp de Tarragona 10

Parar per millorar Repsol aturarà 52 dies la planta de química derivada per invertir en eficiència energètica i reducció d’emissions

ECP descarta entrar al govern municipal, «ens hem adonat que podem fer més feina des de fora que des de dins» 5

Mobilitat

La Urbana de Reus sumarà catorze radars pedagògics als sis que ara hi ha instal·lats 8

2

Divendres 12 de gener de 2024

afons

Àrea metropolitana Una dessalinitzadora? El Govern diu que sí, però que la faci el Consorci d’Aigües de Tarragona L’aigua, l’element clau Es tracta d’una proposta sense concreció, però que desperta debat interterritorial Oriol Aymí «Amb la situació que està vivint Barcelona, que té dues dessalinitzadores en funcionament i una ampliació prevista, comença a parlar-se també d’una dessalinitzadora a aquesta zona. La pregunta és: qui hauria de gestionar-la?

Qui l’hauria de fer? Potser la Generalitat hi hauria de col· laborar, no dic que no. Però l’ens natural o l’organisme natural perquè en sigui l’impulsor potser hauria de ser el Consorci d’Aigües de Tarragona». Així de clar es manifesta Àngel Xifrè, delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona, sobre una proposta que, de moment, només se situa en el terreny de les idees entre la classe política no només del Camp de Tarragona sinó de les Terres de l’Ebre.

De fet, el president del CAT, Joan Al-

ginet, del mateix partit que Xifrè (ERC) i de Deltebre (Baix Ebre), ha plantejat recentment la necessitat que es construeixi una dessalinitzadora per tal de reduir la quantitat d’aigua del riu Ebre que consumeix el Camp de Tarragona. Fonts del CAT expliquen que aquesta proposta no té, de moment, cap traducció en cap projecte i que ara per ara pertany només al terreny de les opcions de futur per reduir l’aigua que circula entre el punt de captació d’aigua de l’Ebre a Campredó i la setantena de municipis del Camp de Tarragona –i una trentena d’empreses químiques– que se n’abasteixen. Però, tot i així, Alginet ha detallat que la quantitat de població que po-

dria abastir aquesta dessalinitzadora del Camp la faria rendible.

Una tensió històrica La tibantor entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per l’anomenat ministransvasament és una constant d’ençà de l’aprovació de la llei que va facilitar la creació del CAT l’any 1981 i tant Alginet com els anteriors presidents ebrencs del consorci han manifestat amb vehemència l’objectiu de reduir o bé la concessió de 4 metres cúbics per segon –segons dades del CAT, d’aquests 4 metres cúbics se’n fan servir 3 de mitjana– o bé l’ús de l’aigua

de l’Ebre. Aquesta és la visió ebrenca d’una qüestió territorial fonamental. En canvi, la visió al Camp de Tarragona és ben diferent. Un ex dirigent territorial, ja allunyat de la política, defineix l’arribada de l’aigua al Camp de Tarragona a través del minitransvasament com la qüestió més determinant que ha succeït en aquest territori després de la Reconquesta, al segle XII. Una canonada, sufragada en part per la indústria petroquímica sense la qual és impossible entendre l’economia i la societat del Camp de Tarragona de les darreres tres dècades.

L’any 2008, durant l’anterior sequera, el govern central del PSOE va modificar l’abast territorial de llei del CAT per fer

Una dessalinitzadora reduiria la dependència del Camp d’aigua de l’Ebre possible l’arribada de l’aigua a Barcelona, coincidint amb les pregàries a la Moreneta del conseller de Medi Ambient de l’època, l’ecosocialista Francesc Baltasar. I es van arribar a adjudicar les obres, però un maig plujós va fer decaure el projecte i al juny es derogava la modificació. Aquella era una interconnexió de conques hídriques, i cada conca, ha de ser autosuficient, tal com sosté unànimement la classe política. El problema és la pròpia existència del Consorci d’Aigües de Tarragona, l’etern elefant a l’habitació de les nostres comarques.

L’apunt

«La interconnexió del CAT amb Barcelona s’ha de descartar» «La interconnexió s’ha de descartar perquè és un traspàs de conques, i les conques han de ser autosuficients», assenyala el delegat territorial de la Generalitat, Àngel Xifré, que reconeix els esforços actuals de l’àrea metropolitana de Barcelona per planificar la gestió de l’aigua però al mateix s’hi mostra crític: «Han fet deures.

En aquests moments té dues dessalinitzadores, s’estan fent actuacions de regeneració i s’estan recuperant aqüífers. Per tant hi ha deures ja planificats perquè siguin autosuficients. Però Barcelona té deures per fer encara».

Una altra cosa és el transport de vaixells amb aigua provinent de la concessió del CAT. Les obres per adequar les instal·lacions de l’empresa mixta d’aigües tarragonina EMATSA al port no acabaran abans de «tres o quatre mesos», i Xifré pronostica que els primers enviaments de vaixells no es podrien dur a terme fins al maig, com a molt aviat.

Divendres 12 de gener de 2024

3

afons

Àrea metropolitana

Àngel Xifré: «S’entèn la reticència a un ens metropolità: vol dir cedir competències» Entrevista El delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona assegura que el govern no es posarà d’esquenes a les propostes del territori, però demana no crear més organismes sense esgotar les possibilitats dels actuals Oriol Aymí Què pot aportar un organisme metropolità que no es pugui resoldre ja amb els instruments que ja existeixen?

«Estem precisament en aquest punt del debat. Perquè necessitem d’alguna cosa més? En el tema de mobilitat, tothom ho té claríssim. De fet, l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) ja està fent un procés participatiu per a veure què és el que en surt, i tenim una data fixada al cap, que és l’any 2028 quan s’acaben les concessions d’autobusos. Per tant, és el moment de definir aquesta zona.

Potser haurem de copiar el model de Barcelona, on hi ha una autoritat metropolitana del transport».

De moment, els principals actors polítics territorials han acordat crear un grup impulsor d’aquesta àrea metropolitana sense pressupost i sense estructura. Però no hi ha cap àrea metropolitana coneguda que no tingui un ens propi. Com es lliga això?

«Correcte. Crec que estem posant les bases del que ha de ser. Hem de definir primer les qüestions que s’han de resoldre».

Comencem per aquí, doncs.

«Primer, l’ordenació urbanística. La Generalitat ja fa temps que hi està treballant.

L’altre problema que tothom té present és el de la mobilitat.

En aquests moments, en tota aquesta àrea, només el 15% utilitza el transport públic. Per això ja s’han fet passos, per exemple el tramvia del Camp, que ha de permetre passar d’aquest 15% a un 25%. Hi ha també la qüestió de la gestió de residus, amb dues potes territorials molt importants: una és Sirusa, que gestiona els residus urbans de les ciutats més grans però també tenim Secomsa.

Es parla també de temes energètics, d’habitatge... Però jo ho centraria en la mobilitat, en el tema urbanístic, i la gestió de residus». És a dir, una cosa senzilla

L’apunt

«Podríem utilizar altres paraules» Espai metropolità, regió, zona… Xifré és del parer que hi ha signes evidents que el Camp de Tarragona té comportaments metropolitans, però també reivindica el paper de la política territorial que, al seu parer, ja va afrontar les principals qüestions col·lectives -al marge de la mobilitat- durant el darrer tram del segle passat. Tanmateix, el delegat del govern català veu en el moment actual una necessitat no només de reflexionar sinó d’actuar. Dues idees-força: La mobilitat, perquè ja hi ha en marxa, amb el tramvia del Camp, un procés de reforma estructural del transport públic que assegura que no té aturador, i l’urbanisme, perquè diversos ajuntaments tenen oberts processos per redefinir el propi planejament. I un tercer element: els residus. Sirusa, al Tarragonès, i Secomsa, al Baix Camp. Dues empreses que diu que convergeixen.

El delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Àngel Xifré. Gerard Martí

amb poques competències molt ben definides.

«Sí».

Però el propi grup impulsor parla també d’habitatge, de promoció econòmica, d’energia, d’aigua...

«Encara que no ho sembli, tots els ajuntaments del Camp ja estem mancomunats en qüestions d’aigua, perquè hi ha el Consorci d’Aigües de Tarragona. Portem tres anys de sequera, i no ens està afectant, perquè tenim el CAT. I de vegades apareix l’expressió que no s’han fet els deures....perdoni, però el Camp de Tarragona va fer els deures fa trenta anys!».

Perquè creu que els diferents actors polític que impulsen l’àrea són tan prudents a l’hora de crear un ens metropolità?

«Perquè crear un ens vol dir cedir competències».

Si es vol crear una àrea metropolitana no hi ha més remei que crear aquest ens....

«Correcte. I s’entén aquesta reticència, i s’entén que hi hagi d’haver un procés de maduració, perquè vol dir cedir competències, i cedir recursos econòmics dels impostos de cada ajuntament».

Uns impostos que anirien a parar al veí.

«Els reptes s’han resolt no amb una paraula, perquè al capdavall, l’àrea metropolitana és com un mantra, sinó actuant com a territori» «Si ara es creés una empresa metropolitana del transport vol dir que Tarragona haurà d’aportar recursos i deixar d’actuar amb la seva, i Reus haurà de fer el mateix....i així tots».

Veu el territori preparat per assumir això?

«Pel que fa a la mobilitat, sí.

Però per la resta, veig un procés de presa de consciència, i les decisions no es prenen d’avui

per demà. Va passar amb l’aigua, va passar amb Sirusa».

Un procés que ara sembla que vagi de debò.

«I potser al final resulta que sorgeixen més reptes dels que he anomenat».

I la Generalitat, pel que diu, no s’hi posarà d’esquena.

«No pots posar-t’hi d’esquena per qüestions polítiques. Els reptes són territorials i són de la gent».

Insisteixo: què en pot treure el ciutadà del Camp de Tarragona de crear una àrea metropolitana, i què podrà fer que no es pugui ara amb els instrument actuals?

«Comparteixo aquesta visió.

Potser reformant l’Autoritat Territorial de Mobilitat ja faríem, perquè ara no fa d’ens gestor. Per les brosses és evident que hem de trobar una sinergia entre Sirusa i Secomsa. Per fer un ens gestor has d’explicar bé perquè el fas. Què podràs resoldre que no puguis resoldre ara?».

Un procés històric, un imaginari col.lectiu...

«Però poses una altra administració. A Barcelona, quan es crea l’Àrea Metropolitana es va dissoldre el Consell Comarcal del Barcelonès. Aquí, es pot arribar a dissoldre el consell del Tarragonès?».

Potser toca revisar el mapa comarcal, doncs.

«Bé, és un debat obert, eh? Per exemple és ben difícil que es pugui dissoldre el consell comarcal del Baix Camp, perquè tens realitats com Prades, La Febró, o Capafonts, que no tenen res a veure amb Reus o Cambrils. Tarragona és més compacta, Altafulla i Torredembarra poden tenir un paper dins aquesta àrea metropolitana però, què passa amb els pobles petits?».

Portem dècades amb aquest debat.

«Perquè, probablement, els problemes s’han anat resolent.

Els reptes que han anat sortint s’han resolt no amb una paraula perquè, al capdavall, l’àrea metropolitana és com un mantra, sinó actuant com a àrea metropolitana, com a territori».

Creu que s’ha posat el nom abans d’hora.

«I ara tothom ha de caminar cap aquí. Ja ho veurem si cal!

Insisteixo: el repte del mobilitat s’ha d’afrontar sí o sí».

I, pel que diu, el que veurem és si la reforma de la mobilitat s’abordarà amb l’actual ATM, amb una reformulada o amb un nou ens.

«Aquí està».

4

Divendres 12 de gener de 2024

El govern vol que el POUM inclogui el trasllat del Complex Educatiu darrere de la Floresta i l’Albada Urbanisme Encara ha de negociar la proposta amb la Generalitat, però té clar que s’ubicarà a Ponent John Bugarin El futur Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) inclourà el trasllat del Complex Educatiu de Tarragona a una nova ubicació. L’avantprojecte aprovat durant l’anterior mandat preveia situar l’antiga Universitat Laboral entre els barris de Campclar i Bonavista. En canvi, l’actual govern ha elaborat una proposta per moure-la al PP-9, darrere dels barris de l’Albada, la Floresta i Parc Riu Clar.

Tot i això, el conseller de Territori, Nacho García, apunta que és una ubicació «provisional», perquè encara s’ha de negociar amb la Generalitat de Catalunya. L’edil, però, assegura que el Complex Educatiu es mourà per la perillositat que suposa la seva ubicació actual, enmig d’una zona industrial, i s’instal·larà, amb total seguretat, a Ponent.

García considera que el PP-9, que està «desenvolupat urbanísticament», és el lloc idoni perquè es tracta d’«un indret molt ben comunicat».

El PSC opina que el lloc escollit a l’inici, entre Campclar i Bonavista, ha de convertir-se en la gran zona verda de Ponent. També ho ha de ser Horta Gran, que es convertirà en un espai agrari protegit. En aquesta línia, el govern planeja incorporar gran part del pla parcial de la Budellera (PP-24) a l’Anella Verda, tornant-la zona no urbanitzable.

Els socialistes, però, tenen

Reaccions

L’apunt

Replantejar el Parc de Ponent El govern municipal preveu un replanteig de l’ordenació del Parc de Ponent, que inclou els Polígons d’Actuació 38, 96 i 97 del POUM del 2013, que uneix el braç sud de Campclar i el vial President Tarradellas, amb el creixement urbanístic mínim a l’entorn de l’avinguda, relligant els edificis actuals. Així, es vol garantir la viabilitat per conformar un eix residencial que uneixi el barri de Campclar amb Bonavista i, a la vegada, tanqui l’entorn de l’Anella Mediterrània i la ciutat esportiva del Nàstic. A més, el POUM haurà de definir l’estratègia per a la renovació urbanística del polígon Francolí, amb la vista posada en construir un barri tecnològic.

El document també inclourà altres propostes en sòl urbà i urbanitzable.

Cara i creu a l’oposició El conseller d’ERC, Xavier Puig, celebra que «quasi totes les decisions incloses en el POUM són de l’anterior govern». En canvi, critica que la inclusió de Mas d’en Sorder és una «imprudència jurídica»,

ja que podria xocar amb el Pla Director de Sòls no Sostenibles. A més, creu que es tracta d’un «canvi substancial» i això obligaria a reiniciar el procés de redacció del POUM. Respecte al pla parcial de la Vall del Llorito (PP-41), Puig diu que «tot i no compartir-lo, ho veiem raonable perquè hi ha certa demanda». Exigeix, però, que sigui «un creixement redimensionat».

Jordi Collado, portaveu d’ECP, celebra que els socia-

listes hagin decidit «descartar la Budellera, no créixer gaire a Ponent, redimensionar plantejaments urbanístics o ordenar tota la cobertura de l’A-7».

«Ens agrada que virin a l’esquerra», assegura l’edil, qui creu que la proposta apunta a «un model de ciutat que mira de reconstruir-se cap a dins i té una mirada sostenible de llarga durada».

En canvi, Maria Mercè Martorell, portaveu del PP, considera «poc ambiciosa» la pro-

posta del govern i reitera «la necessitat de creixement per Llevant, de forma controlada i sostenible, i de compensar amb zones verdes a Ponent, amb un gran parc central a Horta Gran». Per la seva banda, el portaveu de Junts, Jordi Sendra, afirma que «en general, ens agrada el que ens ha explicat el govern, però s’hauran de negociar temes cabdals com el tramvia fins a la Móra, Mas d’en Sorder o la Vall del Llorito».

El conseller Nacho García explica que «després d’aprovar les directrius per incorporar la Vall del Llorito i Mas d’en Sorder al POUM, ara, s’està redactant el document per a l’aprovació inicial del pla, que està prevista per abans d’acabar el 2024».

Nacho García

Xavier Puig

M. M. Martorell

Jordi Sendra

Jordi Collado

tà redactant el document per a l’aprovació inicial»

«Incloure Mas d’en Sorder és una imprudència jurídica. No compartim el creixement per la Vall del Llorito, però ho entenem si és redimensionat»

«És una proposta poc ambiciosa. Reiterem la necessitat de créixer per Llevant, de forma controlada, i de compensar amb zones verdes a Ponent»

«En general, ens agrada el que ens ha explicat el govern, però s’hauran de negociar temes cabdals com el tramvia fins a la Móra o Mas d’en Sorder»

«Celebrem que el govern viri cap a l’esquerra i plantegi un model de ciutat que mira de reconstruir-se cap a dins i té una mirada sostenible a llarga durada»

L’avantprojecte del POUM preveia situar l’antiga Universitat Laboral entre els barris de Campclar i Bonavista. Cedida

El govern es planteja redimensionar la seva antiga proposta per a la Vall del Llorito

nible. De la mateixa manera, l’executiu pretén recuperar el pla parcial de Mas d’en Sorder (PP-43) perquè s’hi pugui desenvolupar activitat hotelera i recuperar l’espai patrimonial.

clar que la ciutat ha de créixer per Llevant. Sobretot, per la Vall del Llorito, també coneguda com Terres Cavades.

Això sí, serà una proposta «redimensionada» respecte a la del POUM del 2013, plantejant un desenvolupament soste-

Com valoren les Conseller de Territori propostes del «Després d’aprovar les diper incorporar la govern per al rectrius Vall del Llorito i Mas d’en futur POUM? Sorder al POUM, ara, s’es-

Conseller d’ERC

Portaveu del PP

Portaveu de Junts

Portaveu d’ECP

Divendres 12 de gener de 2024

ECP insta Viñuales a vendre les accions del Nàstic a la ciutadania Societat Els comuns asseguren que podria suposar un ingrés d’entre 700.000 i 800.000 euros per a l’Ajuntament Imatge d’arxiu de la nova directora de l’IPHES, Marina Mosquera. ACN

La doctora Marina Mosquera és la nova directora de l’IPHES Ciència La professora i investigadora de la URV relleva Robert Sala ACN La doctora en Història Marina Mosquera és la nova directora del patronat de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) en substitució del doctor Robert Sala i Ramos, que ha estat els darrers vuit anys al capdavant de la institució. Mosquera és professora de la URV i investigadora associada a l’IPHES des dels seus inicis, i compta amb més d’una setantena de publicacions especialitzades en les primeres ocupacions del subcontinent europeu, tecnologia i comportament, i l’evolució de la cognició i l’origen del

comportament tecnològic a través de l’etoprimatologia.

El nomenament s’ha fet amb un procés de selecció internacional coordinat per la Institució CERCA i el Consell Científic Assessor Extern de l’IPHES-CERCA. Marina Mosquera serà la tercera directora del centre.

Abans de Robert Sala, el va dirigir el doctor Eudald Carbonell, que va ser el director fundador. La cap de recerca serà la doctora Isabel Cáceres, professora de la URV adscrita a l’IPHES-CERCA. Mosquera serà una de les sis dones directores dels 41 Centres de Recerca CERCA de Catalunya.

Esquerra Republicana presenta esmenes a la nova ordenança de la Zona de Baixes Emissions Mobilitat Defensen que l’entrada en vigor de la ZBE ha d’estar acompanyada d’alternatives Redacció El grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona ha presentat una bateria d’esmenes a la nova ordenança de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). La principal proposta dels republicans implica eliminar la Disposició Addicional Segona, on s’indica que l’alcalde assumiria la competència del Ple i podria, unilateralment, decidir qui té excepcions de complir la ZBE. Segons el conseller d’ERC, Xavi Puig, «la decisió política sobre quins col· lectius han de complir o no

és de la màxima rellevància, i per això ha de ser compartida per la majoria democràtica de representants de la ciutadania, no pot recaure en una sola persona. Aquesta és una competència del ple i ho ha de continuar sent». D’altra banda, els republicans defensen que la progressiva entrada en vigor de la ZBE és vital que vagi acompanyada de la creació d’alternatives, «més aparcaments dissuasius econòmics a les entrades de la ciutat, més voreres i espais de vianants, més carrils bici en xarxa o millores en el servei de transport públic».

John Bugarin D’entre la gran llista de mesures que va proposar l’alcalde, Rubén Viñuales, per tapar el forat de 14 milions d’euros que tenia l’Ajuntament de Tarragona, hi havia la de desprendre’s de les accions del Nàstic que té el consistori actualment i que suposen un 14% de l’accionariat total de la Societat Anònima Esportiva (SAD) del club grana. Després d’aprovar les ordenances fiscals i els comptes sense la necessitat de fer-ho, el grup d’En Comú Podem ha recuperat aquesta idea. I ho ha fet suggerint a l’alcalde, Rubén Viñuales, vendre a la ciutadania les 7.900 participacions que posseeix l’Ajuntament.

Els comuns volen canviar així «el paradigma del futbol modern» i que el Nàstic es converteixi en «un club popular, de societat ciutadana», seguint l’exemple de l’Unionistas de Salamanca CF o l’FC Union Berlin. «Gràcies a això, més del 30% de les accions del Nàstic estaria en mans de

El portaveu d’En Comú Podem, Jordi Collado. ECP

Collado explica que els diners s’invertirien en infraestructures esportives petits accionistes» assegurava Collado, qui afirmava que, ara mateix, ronda el 20%. En aquest sentit, afirmava que els tarragonins podran «fer-

se seu el club» i «seran capaços d’incidir en el dia a dia del club», ja que «acabarien participant en la presa de decisions del club».

Segons calculen els comuns, la venda d’aquestes accions, podria suposar un ingrés d’entre 700.000 i 800.000 euros, que revertirien directament a infraestructures esportives: «Suposaria posar

5

L’apunt

ECP descarta entrar a govern El portaveu d’ECP, Jordi Collado, va descartar ahir, de forma taxativa, una possible entrada al govern municipal. Els comuns asseguraven que no tenen «ni la voluntat ni la necessitat» de formar-ne part. «Ens hem adonat que podem fer molta més feina des de fora que des de dins», deia l’edil. Tal com ha estat defensant des de l’inici de mandat, Collado assegurava que «no hi ha opcions que entrem en un govern amb minoria o amb algú que estigui a la dreta». L’edil inclou dins d’aquest sac els grups municipals del Partit Popular, Vox i Junts. L’altra opció seria un pacte amb PSC i ERC, una alternativa que tampoc veu viable per la manca d’entesa. el doble del pressupost que destinem avui».

D’altra banda, Collado va aprofitar també ahir per exposar un informe elaborat pels mateixos comuns, on es mostra que Junts hauria estat la formació que ha donat més suport a les propostes del PSC en els plens, seguida d’ERC i Vox. ECP ocuparia el quart lloc, per davant del PP.

6

Divendres 12 de gener de 2024

Quaranta-una persones fan l’FP que ofereix el consistori

La Cambra organitza tallers de logística internacional

Formació La proposta de Tarragona Impulsa ha assolit un rècord d’alumnes Redacció Quaranta-una persones han començat aquest any la Formació Professional Ocupacional (FPO) Dual que ofereix Tarragona Impulsa, el servei de formació, ocupació i empresa de l’Ajuntament de Tarragona. En aquesta edició, el programa ha assolit un rècord en nombre d’alumnes.

De les 41 persones, 35 són joves 16 a 29 anys i 6 tenen altres edats. Per primer cop, aquest programa de capacitació professional ha obert les inscripcions a persones que, tot i no tenir l’edat contem-

plada fins ara en el programa, pertanyen a col·lectius vulnerables. La Formació Professional Ocupacional ofereix tres especialitats a l’alumnat: suport a l’educació (vetlladors/es), soldadura i activitats fisicoesportives. Des de Tarragona Impulsa expliquen la incorporació del perfil de suport a l’educació per l’alta demanda detectada als centres educatius.

Del total de 41 alumnes, 18 han començat la formació de suport a l’educació, 11 la de soldadura i 12 la formació en activitats fisicoesportives. La durada del programa

Imatge dels alumnes del curs dedicat a activitats fisicoesportives. Ajuntament de Tarragona

és d’un any i ofereix un 60% d’hores de treball (24 hores a la setmana) i un 40% d’hores de formació (16 hores a la setmana).

Aquesta és la tercera edició de la FPO Dual de Tarragona Impulsa. En la primera edició (2021-22), el programa va tenir 19 participants (10

en atenció sociosanitària i 9 en hostaleria), mentre que el 2022-23 la participació va ser de 38: 17 en hostaleria, 12 en activitats fisicoesportives i 9 en energies renovables.

L’ocupabilitat de l’alumnat del curs 2021-22, últim any amb dades completes, és actualment del 90% en hos-

Més de 7.500 persones van gaudir de la visita al Magatzem Reial

Port Tarragona instal·la una plataforma de sauló per a la gavina corsa Medi natural

Imatge del Magatzem Reial, al Tinglado 1. Port de Tarragona

Més de 21.000 persones participen als actes del Nadal de Somni del Port Societat El moll de Costa va acollir activitats de l’1 de desembre al 6 de gener Redacció La darrera edició del Nadal de Somni, la programació d’activitat nadalenques organitzada pel Port de Tarragona, ha reunit més de 21.200 persones visitants. Les novetats

d’aquest any com l’espai gastronòmic amb foodtrucks i DJ en directe han comptat amb una gran afluència de públic.

Unes 8.100 van visitar les activitats del Tinglado 1; 7.583 van gaudir de la visita al Magatzem Reial; 1.600 persones van

assistir a l’exposició Un Mar de Llum al Tinglado 2 i més de 4.000 persones van participar a l’arribada dels Reis d’Orient al Serrallo.

Pels responsables del port, un dels punts forts de la programació van ser les activitats culturals al Tinglado 1, així com espectacles als exteriors com passa carrers.

Al mateix temps destaquen l’acollida que va tenir el Nadal gastronòmic amb foodtruck i tasts de vins. D’altra banda, ell Tinglado 2, va rebre la visita de més de 1.600 persones en la seva exposició sota el nom Un Mar de llum, un espai que estarà obert fins al 29 de gener.

Totes les activitats han estat gratuïtes i s’han dut a terme en diferents espais del Moll de Costa, com l’Arxiu del Port, el Museu, el Teatret del Serrallo, l’Escala Reial, els Tinglados, la pèrgola del Serrallo i el mateix passeig del Moll de Costa.

El Port de Tarragona ha instal·lat una plataforma de sauló per a garantir espais idonis per a la reproducció de la gavina corsa.

La plataforma està a la dàrsena del riu Francolí, al moll de la Química i compta amb uns 2 metres d’ample i 210 metres de llarg.

Redacció/Cedida

Lliurament de la donació solidària de la Fira de l’Oli nou DOP Siurana Solidaritat

El Mercat Central ha acollit l’acte d’entrega de la donació solidària de la passada edició de la Fira de l’Oli nou DOP Siurana. Es tracta d’un xec de 825€ recollits gràcies al vermut solidari del dissabte de la Fira i de més de 50 litres d’oli d’oliva verge extra. Han estat lliurats al Banc d’Aliments. Redacció

taleria i del 40% en atenció sociosanitària, és a dir: un 65% en global. Tarragona Impulsa destaca com a punt fort d’aquesta formació que bona part de l’alumnat de la FPO Dual torna a adquirir l’hàbit d’estudiar i retorna a la formació reglada un cop finalitzat el curs.

Empresa La Cambra de Tarragona organitzarà el pròxim 25 de gener, de les 9 a les 12 hores, la primera edició dels Tallers de Logística. La jornada comptarà amb diverses intervencions al voltant de les noves fórmules de gestió en el camp de la logística internacional: eficiència, resiliència i geopolítica. Segons explica la Cambra, la pandèmia i altres conflictes bèl·lics han generat una disrupció mostrant la vulnerabilitat de les cadenes de subministrament globals. En aquesta sessió l’entitat vol revisar aquesta temàtica des d’una perspectiva triple: com cal millorar els processos de negoci i de les supply chains, els nous sistemes de gestió que ajuden a aconseguir-ho i els requeriments i reptes pels professionals involucrats.

La Cambra de Tarragona vol iniciar així una nova etapa de trobades sectorials sobre la logística. Redacció

Divendres 12 de gener de 2024

Els professionals del sector exhibiran les seves peces als contractadors

La URV rebrà noves ajudes per la contratació de vuit investigadors predoctorals Universitat El Govern destina 8,5 milions al conjunt de centres universitaris catalans EFE La conselleria de Recerca i Universitats ha destinat aquest any 8.518.354,20 euros a 111ajuts a unitats i departaments de recerca per contractar personal investigador predoctoral en formació durant 3 anys.

Els investigadors en formació beneficiaris dels ajuts estan adscrits als programes de doctorat de les universitats de Barcelona (36), Autònoma (24), Politècnica de Catalunya (18), de Lleida (11), Rovira i Virgili de Tarragona (8) , Pompeu Fabra (7), de Girona (5) i Oberta de Catalunya (2).

Per àmbits de coneixement, es distribueixen entre les àrees d’enginyeria, tecnologia i arquitectura (27), ciències (21), arts i humanitats (19), ciències socials (14), ciències naturals i agroalimentà-

ries (12), biomedicina (11 ) i ciències mèdiques i de la salut (7). Els ajuts s’han concedit en el marc de la convocatòria FI-SDUR, que aquest any ha incrementat un 10% el pressupost i que mostra la capacitat de captar talent estranger del sistema de recerca català, ha afirmat la conselleria.

En aquest sentit, ha indicat que el 32% dels investigadors beneficiaris de les ajudes procedeixen de 21 destinacions internacionals.

L’objectiu de la convocatòria FI-SDUR és fomentar la capacitat investigadora del sistema universitari català, impulsant i consolidant estratègies i polítiques científiques conjuntes entre els departaments i les universitats, per desenvolupar activitats de recerca d’impacte internacional i enfortir la generació de coneixement i la transferència.

Es presenta un llibre de Jaume Grau Casas, esperantista que mai va veure publicada l’obra

Imatge de la presentació de la jornada, al Teatre Tarragona. Tjerk van der Meulen

Tarragona acollirà al març un ‘mercat’ d’espectacles de dansa Cultura La Generalitat i l’Ajuntament impulsen una jornada per a professionals del sector que omplirà de dansa la ciutat Redacció Aquest 2024 Tarragona esdevindrà la capital catalana de la dansa acollint la jornada professional, Especial Dansa. Aquesta tindrà lloc el proper 19 de març a diversos espais escènics de la ciutat, amb l’objectiu de fomentar la contractació d’espectacles de dansa del mercat català i posar en contacte a companyies i professionals del sector.

La jornada és una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarra-

Cultura

El proper 19 de gener a les 19.30 h es presenta a La Gata Insubmisa, al carrer d’August, el llibre Home en ruïnes. Relats i poemes des dels camps de la vergonya, de l’exiliat Jaume Grau Casas, que mai va veure la seva obra publicada. La presentació anirà a càrrec de Carles Vela, editor de l’obra i cap de publicacions de l’Associació

Catalana d’Esperanto (KEA).

Jaume Grau Casas (Barcelona, 1896 - València, 1950) fou un poeta, traductor i esperantista català, una figura cabdal als anys 1920 i 1930 del moviment esperantista català i internacional. El llibre es va editar en francès i en esperanto i ara es presenta per primera vegada en català, traduïda per Carles Biosca. Redacció

Missa per les víctimes de l’accident d’IQOXE

LA CISTELLA JA TÉ QUI LA GAUDEIXI

Societat

La Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) ha anunciat que el pròxim diumenge, 14 de gener, es farà a l’Església de Sant Josep Obrer, a Torreforta, una missa en record de les víctimes de l’accident d’IQOXE de l’any 2020. La cerimònia es farà a les 18 h i també servirà per a fer un reconeixement als damnificats. Redacció

Natalia Caballero Padilla

L’ENHORABONA! Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos

7

gona. El mercat professional Especial Dansa neix aquest any a Tarragona amb la voluntat de ser biennal, segons que ho ha anunciat aquest dijous la consellera de Cultura de l’Ajuntament, Sandra Ramos, i la directora dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Lurdes Malgrat.

La consellera de Cultura de l’Ajuntament ha expressat la seva satisfacció «per acollir aquesta cita única i estratègica per a la dansa al país».

Sandra Ramos ha recordat «l’aposta ferma per la dansa que des de la conselleria de

Cultura ja portàvem fent que ara es consolida i referma amb la celebració del mercat estratègic Especial Dansa».

Especial Dansa donarà continuïtat al projecte pilot Especial Espai de Dansa que es va celebrar el 2022, i, assenyalava la consellera, «neix amb la voluntat d’esdevenir l’espai de referència per reforçar el mercat intern de la dansa i reactivar-lo, impulsant la distribució territorial d’aquesta disciplina, i connectant a tècnics i tècniques municipals i programadors i programadores d’arts escè-

Agenda

niques del país amb els professionals que formen part de l’ecosistema».

El Teatre Tarragona, el Teatre Metropol així com altres indrets per determinar seran els escenaris d’aquesta primera edició adreçada exclusivament a professionals de la dansa i on s’exhibiran peces d’artistes i companyies catalanes que seran posades en context per les persones responsables de la contractació de cada espectacle. Així mateix, també es podran veure càpsules audiovisuals amb una selecció de propostes amb potencial per a la seva exhibició i s’oferiran diverses oportunitats per fomentar les converses i el networking.

El termini d’inscripció de les companyies comença aquest divendres 12 de gener i s’allargarà fins al 26 de gener a les 13 h a través del web especialdansa.tarragona.cat La selecció de les propostes artístiques la durà a terme un jurat, integrat majoritàriament per professionals del sector de la dansa a Catalunya, que vetllarà per fer una tria basada en la qualitat dels espectacles i la seva idoneïtat per a ser reproduïts en els espais escènics catalans, respectant criteris de paritat, de sostenibilitat, d’equilibri entre els gèneres artístics i de promoció de talents emergents. Per part del Departament de Cultura de la Generalitat, Especial Dansa es duu a terme a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i la seva marca d’internacionalització és Catalan Arts.

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

Activitats

- ‘Un mar de llum’. Tinglado 2. Espai immersiu per potenciar les sensacions visuals, tàctils i auditives on es fa un viatge a través del fons marí fins a arribar a la superfície, al Port de Tarragona. Fins al 28 de gener. Horari: de dimarts a dissabtes, de 10 a 13 hores i de 16 a 19 hores. Diumenges i festius d’11 a 14 hores. Accés lliure.

- Exposició ‘MED 2050’ de l’ONG Good Karma Project. Museu del Port.

Fins a l’11 de febrer. Horari: de dimarts a dissabte, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h, i diumenges i festius d’11 a 14 h. Accés lliure.

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats Agenda del Port del 12 al 14 de gener de 2024

Segueix-nos!

8

Divendres 12 de gener de 2024

La velocitat mitjana a l’avinguda de l’Onze de Setembre supera el límit Seguretat Viària La Guàrdia Urbana comprarà catorze radars pedagògics més per controlar el trànsit conductors, però alhora registren dades del trànsit que ens permeten realitzar estudis per dissenyar campanyes més contundents amb les corresponents denúncies».

Sergi Peralta Moreno La Guàrdia Urbana disposa, en aquests moments, de sis radars pedagògics per a la seva estratègia de seguretat viària i de pacificació del trànsit. Els aparells informen els conductors de la velocitat a què estan circulant i l’alerten si supera els límits establerts.

A més, permeten dur a terme estudis i derivar els seus resultats a campanyes i plans d’acció específics per a la reducció d’accidents. L’avinguda de l’Onze de Setembre ha estat un dels escenaris on s’han examinat les dinàmiques de circulació i la conclusió ha estat clara: la majoria dels conductors supera la velocitat màxima permesa, segons les dades registrades entre l’1 de setembre i el 30 de novembre del 2023, en què s’han comptabilitzat gairebé 1.200.000 vehicles.

L’avinguda té un radar pedagògic instal·lat en cada sentit de la circulació. En sentit al carrer del General Moragues, la velocitat mitjana dels vehicles va ser de 38,35 quilòmetres per hora (km/h).

Cap a la zona de Pompeu Fabra, arribava als 40,13 km/h.

Cal recordar que la velocitat màxima està fixada en 30 km/h i que la via està catalogada com a preferent per a

Un radar pedagògic indica que un vehicle circula massa ràpid per l’avinguda Onze de Setembre. Gerard Martí

Menys d’un 30% dels conductors de l’avinguda circulen a menys de 30 km/h ciclistes. De fet, segons dades facilitades per l’Ajuntament de Reus, només un 24,64% dels conductors circulaven a

menys de 30 km/h per arribar a General Moragues i un 27,92%, a Pompeu Fabra.

Fonts municipals assenyalen que dades semblants s’han pogut extreure d’altres punts de la ciutat on la Guàrdia Urbana ha col·locat radars pedagògics, com les avingudes de Salou, de Jaume I i de Tarragona; els carrers del Pin-

tor Fuster i del General Moragues; els ravals de Robuster i de Sant Pere o la riera Miró.

La regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez, valora que «aquests radars complementen l’estratègia de la Guàrdia Urbana vers una mobilitat sostenible i segura, i corregeixen el comportament dels

Nous equips Constatada l’efectivitat dels equips, que propicien que els conductors aixequin el peu de l’accelerador, tant per part dels cossos de seguretat com dels veïns, l’Ajuntament ha decidit adquirir 14 nous radars pedagògics de control de la velocitat del trànsit, tal com avançà Diari Més en l’edició del 2 de gener. El pressupost base de la licitació és de 33.560,85 euros (IVA inclòs) i les unitats es lliuraran de forma gradual durant els pròxims quatre anys.

La funció principal dels radars és de caràcter pedagògic: informen els conductors de l’excés de velocitat a què circulen i els avisen, si és el cas, que estan cometent una infracció. Com a mínim, els nous equips registraran la quantitat de vehicles que circulin per la calçada on s’instal· lin i les velocitats mitjanes i màximes en els dos sentits de la circulació. En general, es col·loquen en vies en què es considera que s’ha de tenir un control especial, per exemple, per la proximitat d’escoles.

La Casa Navàs bat un nou rècord històric amb 49.000 visitants el 2023 Turisme La xifra representa una millora de l’11,5% respecte del 2022 Redacció La Casa Navàs ha tancat el 2023 superant les millors xifres de visitants des de la seva obertura al públic l’any 2018.

Prop de 49.000 persones van optar per alguna de les modalitats de visita programades per conèixer la singular

obra modernista de Lluís Domènech i Montaner. Precisament, més de 17.000 ciutadans van participar en alguna de les activitats dissenyades en el marc de l’Any Domènech i Montaner. La dada del 2023 suposa un increment de l’11,5% respecte dels gairebé 44.000 visitants del 2022. Pel

que fa a l’origen dels interessats a descobrir els secrets de l’immoble, el públic català representà el 59% del total, de la resta de l’Estat espanyol en provingué el 18% i el 23% fou estranger. Els turistes de Catalunya provenien, principalment, de Barcelona, Reus, Tarragona i Lleida. D’altra

Dos detinguts per un robatori a un home en cadira de rodes Policial Agents dels Mossos d’Esquadra van detenir dimarts, 9 de gener, a Reus un home de 19 anys, com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb violència a un ciutadà amb mobilitat reduïda. A la matinada de dimecres, es va detenir un segon suposat implicat, de 19 anys, com a coautor dels fets. El robatori va tenir lloc el 7 de gener al centre de la ciutat, quan la víctima acabava d’extreure diners d’un caixer automàtic. Pocs minuts més tard, un dels detinguts va abordar l’home i, durant el forcejament, va bolcar-li la cadira de rodes amb la qual es desplaçava.

Tot seguit, va aprofitar que la víctima es trobava ferida a terra per robar-li el moneder i la medicació. Durant els fets, un altre jove feia tasques de vigilància i controlava l’entorn mentre que l’autor material cometia el robatori. Arran d’aquest fet, es va obrir una investigació, que va permetre identificar els dos sospitosos. La matinada de dimarts es va localitzar i detenir al primer presumpte lladre, al carrer de Ramon J. Sender.

El segon implicat i suposat coautor dels fets es va detenir dimecres de matinada a dependències policials. Es dona el cas que el possible autor material també va ser arrestat el 31 de desembre, a Reus, per un robatori violent d’un mòbil. Redacció banda, el País Valencià, la Comunitat de Madrid i el País Basc foren els orígens més habituals de les persones que viatjaren des d’altres punts de l’Estat. Pel que fa al públic internacional, prop de la meitat van provenir de França, mentre que de la resta de països destacaren Alemanya, Països Baixos, Regne Unit i Bèlgica.

En preguntar al públic quin va ser el motiu per entrar a la Casa Navàs, el 35% digué que per interès cultural; el 18%, per una recomanació; i el 16%, que era una visita pendent.

Divendres 12 de gener de 2024

La Fundació Folch i Torres rep l’obra inèdita de Folch i Camarasa Cultura El CdL li va donar ahir una còpia digitalitzada del manuscrit, així com el text ‘Tots nosaltres’ L’autor havia confessat que havia «extraviat» la peça trobada a l’arxiu

Sergi Peralta Moreno La biblioteca del Centre de Lectura (CdL) va trobar, fent inventari del seu arxiu històric, una obra inèdita de Ramon Folch i Camarasa.

La peça teatral, titulada Tres temps i que tenia per lema No es pot servir dos senyors, va ser presentada al sisè certamen literari de l’ateneu reusenc, el 1959. Ahir, l’entitat en va fer entrega d’una còpia digitalitzada a la Fundació Folch i Torres, que conserva i difon el llegat de la família Folch i Torres. Va afegir-hi, però, una sorpresa: un volum amb el text Tots nosaltres, amb què Folch i Camarasa va ser premiat amb 5.000 pessetes al mateix concurs, recuperat just ahir.

La cap de la biblioteca, Montserrat de Anciola, va detallar que, quan van topar-se

Jordi Folch, Josep Maria Viñas i Lluís Miquel Pérez, consultant el volum amb ‘Tots nosaltres’. Sergi Peralta

amb la peça teatral, es va haver d’iniciar un procés d’investigació per adjudicar-ne l’autoria. Va ser revisant el

perfil de Folch i Camarasa a la Viquipèdia que va detectar que apareixia, entre la seva obra publicada, No es pot ser-

vir dos senyors, el lema de la peça presentada al certamen literari. En posar-se en contacte amb la Fundació Folch i

Torres, va descobrir que pertanyia al novel·lista, dramaturg i traductor, que havia estat presentada i reconeguda als Jocs Florals de Cambridge i que l’autor havia confessat que l’havia «extraviat». «Entenem que conserveu l’original, no patiu, el pare sabia que no el recuperaria», va expressar Jordi Folch, director de la fundació i fill de Folch i Camarasa. Així mateix, va comentar que la nova descoberta del dia «serà motiu d’investigació i agraïment». «Centres culturals com el vostre són necessaris per mantenir i preservar la cultura immensa

d’aquest país que, per causes que sabem, es va fer malbé fa anys i encara en patim les conseqüències», va ressaltar el president del Patronat de la fundació, Josep Maria Viñas.

De Anciola va recordar que la troballa respon al projecte de catalogació i digitalització de l’arxiu històric de l’entitat, la primera fase del qual ha abastat el període temporal entre el 1859 i el 1900 i que ha permès inventariar més de 1.700 documents. «Segur que trobarem més sorpreses», va desitjar, tot subratllant que «reconstruir la història del Centre de Lectura és reconstruir la història de Reus i de Catalunya». En la mateixa direcció apuntà el president de l’ateneu, Lluís Miquel Pérez. «És un luxe que hem de preservar i tenim la convicció que hem d’impulsar més aquesta joia», declarà, en referència a la biblioteca. La seva directora, Carme Just, agraí la tasca de les bibliotecàries que «quan troben el que sigui, no paren fins a arribar al final».

Després de signar l’acord de donació, la Fundació Folch i Torres feu entrega de dues novel·les de Folch i Camarasa al Centre de Lectura.

L’Institut Pere Mata assoleix el seu rècord de visitants, amb 11.584 Turisme El Gaudí Centre va ser l’equipament més visitat el 2023 Redacció L’Institut Pere Mata ha assolit, el 2023, el seu rècord de visitants en un any natural.

Amb 11.584, s’han superat les 9.475 persones que recorregueren els passadissos del complex modernista el 2019.

A més, s’han millorat les xifres respecte de l’exercici anterior en gairebé un 40%.

Durant el 2023, la pujada ha estat significativa, sobretot, pel que fa als turistes de fora de Reus. Els visitants de Catalunya han augmentat un 41% en comparació al 2022; els de la resta d’Espanya, un 38%; i els internacionals, un 32%.

Aquesta tendència a l’alça també s’ha vist reflectida en els altres equipaments turístics que gestiona Reus Promoció. El Gaudí Centre és l’equipament que més visitants va rebre (43.380 persones), amb un percentatge de creixement del 25%. També

Edelmira Banús i Pons Barcelona, 14 de gener del 2017 Vídua de Josep Campi i Escriu Reus, 8 de gener del 1981 In Memorian

Vixit ut semper viveret Ut moriens viveret, vixit ut moriturus Ad mortem festinamus: peccare desistamus Mors et vita duello conflixere mirando.

Dux vitae mortuus regnat vivus

Fotografia d’arxiu d’una visita a l’Institut Pere Mata. Tjerk van der Meulen

Els equipaments turístics de la ciutat han millorat dades respecte del 2022 destaca el Campanar, amb 4.277 persones, dada que li permet pràcticament doblar els registres del 2022. Així

mateix, han incrementat els ciutadans que han apostat per degustar o fer alguna de les activitats de maridatge proposades a l’Estació Enològica, en concret, en un 9% (3.379 persones). Cal subratllar, finalment, la consolidació de la ruta del modernisme, que ha mantingut els participants (1.062 persones).

A la Mare: Cap abraçada es tant tendre com la teva i cap somriure transmet tanta dolçor. T’estimaré la resta de la meva vida.

T’enyoro. Que dormis bé.

Al Pare: Els anys passen i, encara que el teu estimat record està sempre present en el meu cor, enyoro la teva companyia Gràcies pel vostre amor etern Mare i Pare, només dir-vos que al desembre, amb els nois, vàrem començar les obres de rehabilitació integral del vostre àtic de Cambrils...

La vostre absència és una presència constant: el vostre fill Pere, que tant estimeu us troba a faltar Reus, 12 de gener del 2024

9

10 Divendres 12 de gener de 2024

L’apunt

Una aturada planificada al detall Una cinquantena de persones han treballat durant dos anys per preparar aquesta parada de manteniment. A més d’aquestes persones, per als treballs d’execució, se sumaran al voltant de 500 professionals del complex industrial i 30 més procedents de diferents centres industrials de Repsol. La companyia disposarà dels serveis de més de 80 empreses auxiliars, el 90% de les quals són locals o tenen delegació a Tarragona.

El director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, acompanyat de Josep Maria Montserrat, director de manteniment i fiabilitat, i Maria Rodríguez, responsable de la parada, durant la presentació. Gerard Martí

Repsol invertirà 150 MEUR en la parada de la planta de química derivada que durarà 52 dies La Pobla de Mafumet Canviarà elements productius que li permetran millorar en eficiència energètica ACN Repsol invertirà 150 MEUR en la parada de la planta de química derivada, que arrencarà el pròxim 15 de gener i durarà 52 dies. A nivell pressupostari, és la més gran de la història de l’empresa a Tarragona, i comportarà 50 MEUR en manteniment i 100 MEUR en inversions, principalment en matèria de seguretat, eficiència i infraestructures. Entre els elements que es canviaran hi ha la punta de la torxa d’estirè, que segons han explicat els responsables del complex industrial tindrà un nou disseny que li permetrà reduir la injecció de vapor necessària, fet que comportarà una menor emissió de CO2, així com una flama més petita i menys sorolls i vibracions. A la parada hi treballaran de mitjana 1.300 persones diàries, amb

puntes de 2.300.

L’aturada pluriennal de manteniment de les unitats d’OPSM (Òxid de Propilè/ Estirè Monòver) i derivats (poliols polimèrics, poliols flexibles i glicols) dins l’àrea de química derivada començarà el 15 de gener. Els treballadors que hi participin hi destinaran conjuntament fins a 600.000 hores. El director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, ha destacat que fins a 140 persones es dedicaran exclusivament a tasques de prevenció «per garantir que no es produeixi cap accident».

Entre les inversions, la més quantiosa és la de les millores a la planta d’OPSM, que inclou un tercer reactor que farà «més eficient el procés» perquè «es generaran menys subproductes de menys qualitat», ha apuntat Josep Maria

L’aturada de la planta està prevista que s’allargui durant 52 dies da, per les quals es deixaran d’enviar 104.000 tones de CO2 a l’atmosfera. En part aquesta disminució s’aconseguirà perquè alguns equips deixaran de funcionar amb vapor i seran elèctrics.

Planta d’OPSM de Repsol que es pararà a partir del 15 de gener. Cedida

Montserrat, director de fiabilitat i manteniment. Això permetrà incrementar la producció d’òxid de propilè i reduir les emissions. S’hi destinaran 44 MEUR. La reducció de les emissions és un dels elements que ha destacat Sancho, que ha

recordat el «compromís» de la companyia per arribar al 2050 a la neutralitat de CO2.

Una de les fites que s’han marcat és reduir un 28% les emissions de CO2 de cara el 2030. Un objectiu que en part s’assoliria amb les millores previstes en aquesta para-

Pèl·lets i aigua Respecte la problemàtica de la presència de pèl·lets al litoral de la Costa Daurada, Sancho ha apuntat que «afecta a tota la cadena de valor». És a dir, no només productors, sinó també el sector logístic, transport, emmagatzematge i transformació. Així, ha reclamat a tots els actors que s’impliquin en projectes eu-

ropeus de bones pràctiques i apliquin «millores de gestió» i «en la mesura del possible, se sotmetin a auditories». En aquest sentit, ha defensat el paper de Repsol.

Pel què fa a l’expedient informatiu obert pel Departament d’Acció Climàtica a tretze empreses del Camp de Tarragona per aquesta qüestió, el director ha confirmat que van rebre la notificació del Govern en la qual se’ls demanava «informació completa de la gestió» i «mesures per minimitzar de forma efectiva la pèrdua involuntària de pèl· lets i garantir que no es produeixen les pèrdues». «És un expedient informatiu on se’ns demana informació de què estem fent, com ho estem fent i quins recursos estem aplicant. Les al·legacions que hem presentat són l’explicació detallada de la nostra política i la nostra acció», ha argumentat.

Finalment, pel que fa al consum d’aigua de l’empresa, Sancho s’ha mostrat «conscient» de la situació «d’estrès hídric del Camp de Tarragona» i ha apuntat que el 2023 han reduït un 5% el consum d’aigua. Alhora, ha destacat que tenen un programa per anar substituint el consum d’aigua procedent del Consorci d’Aigües de Tarragona per aigua regenerada. Segons ha explicat, actualment un 18% de l’aigua que consumeix Repsol ja és regenerada i volen arribar al 40% el 2027.

Divendres 12 de gener de 2024

Jaume Folch: «L’accident dels pèl·lets és puntual, però l’efecte ambiental és a llarg termini» Entrevista L’investigador de TecnATox i professor de la URV analitza els efectes del vessament de microplàstics a Galícia Sergi Peralta Moreno

Els equips de riscos estan especialitzats en les zones d’influència.Cedida

AgroBank tanca l’exercici 2023 a Tarragona amb més de 537 milions en finançament Economia L’entitat té 152 gestors ‘agro’ i 39 oficines especialitzades a la demarcació Redacció AgroBank ha tancat l’exercici 2023 a Tarragona amb un finançament al conjunt de la cadena agroalimentària de més de 537 milions d’euros.

La línia de negoci de CaixaBank especialitzada en el sector agroalimentari acompanya als seus clients de les comarques tarragonines a través de 39 oficines especialitzades. El model de negoci d’AgroBank a Tarragona es desplega, a banda, gràcies als 152 gestors especialitzats, professionals amb formació específica en les necessitats i les particularitats del sector, amb coneixements concrets en funció dels tipus de cultius i ramaderies de cada població. A banda, els equips de riscos estan especialitzats en les seves zones d’influència amb la finalitat que coneguin molt de prop les necessitats dels

clients i entenguin els seus fluxos financers.

El director territorial de CaixaBank a Catalunya, Josep M. Gonzàlez, ha assenyalat que «l’aspiració de l’entitat és consolidar-se com una referència no només des del punt de vista financer, sinó també com un motor en la cerca de solucions als grans desafiaments del sector, com són el relleu generacional o la despoblació dels nuclis rurals».

González ha volgut posar en valor l’enorme rellevància del sector agroalimentari en el suport al món rural i ha destacat que «AgroBank és un dels actors principals en el suport a la transformació que està vivint en àmbits com la sostenibilitat, la productivitat, la innovació o la digitalització, sempre atents a les necessitats financeres del sector tant puntuals com recurrents».

És preocupant l’arribada de pèl·lets a les costes septentrionals?

«Aquests pèl·lets són, bàsicament, pel que sembla, de polietilè i tenen una sèrie d’additius. Un d’aquests els estabilitza davant la radiació ultraviolada. Depenent de la quantitat, es diu que a les persones ens podria provocar toxicitat oral o cutània, sobretot a les mucoses delicades, com als ulls. De tota manera, no és el mateix que estiguis dins de la bodega d’un vaixell, on hi ha tones de pèl·lets, a què te’ls trobis a la platja, que la salut de les persones no es veurà tan compromesa. El problema principal no és que ens pugui afectar a les persones, sinó l’afectació afegida a les ja habituals que té el medi litoral i el marí».

Quin impacte poden tenir?

«El primer és que moltes espècies poden ingerir aquests plàstics i són d’interès comercial. Aquests peixos tenen una mida suficient per menjar-se els pèl· lets, que s’acumulen i poden afectar el seu sistema digestiu. Després, si no moren directament, això ho estàs incorporant al teu organisme. Aquests animals sí que poden tenir dificultats i, per tant, tenim un problema ambiental, per les espècies, i econòmic, perquè afecta la

Folch apunta que és una afectació més al medi. Cedida

Concepte «Un pèl·let pot estar segles donant tombs pel medi ambient si no arriba a la platja» seva explotació. L’altra qüestió també és que aquests pèl·lets, a part dels additius que se’ls afegeix de fàbrica, van recollint altres compostos que hi ha mentre naveguen. Pot ser des de metalls pesants fins a compostos orgànics, més o menys tòxics, i tot això s’incorpora a la cadena alimentària. Al

El tram Sant Vicenç de CaldersVilafranca de l’R4, tallat per obres a partir de dilluns Transport A partir de dilluns quedarà interromput el servei de l’R4 entre les estacions de Sant Vicenç de Calders, al terme municipal del Vendrell, i de Vilafranca del Penedès amb motiu de les obres del corredor del Mediterrani. La interrupció del servei afectarà els dies feiners entre les 8 i les 19 h, i entre les 21.30 i les 22.30 h, mentre que

els caps de setmana i festius no hi haurà talls. Quan hi hagi la circulació interrompuda, Renfe habilitarà un transport alternatiu per carretera, que passarà per l’Arboç i els Monjos. Les obres duraran fins al 16 d’agost i serviran per instal· lar el tercer carril i s’implantarà l’ample mixt a les vies generals de circulació, així com en alguna via d’a part. ACN

Viatgers pujant a un tren de Rodalies. ACN

L’apunt

«No és problema exclusiu de la costa gallega» El vessament de tones de pèl·lets de plàstic i la seva arribada a les costes de Galícia, Astúries, Cantàbria i, probablement, el País Basc ha generat alarma. El professor de Bioquímica i Biologia Molecular de la URV i investigador del grup TecnATox, Jaume Folch, recorda, però, «que a Tarragona també tenim aquest problema».

11

final, és un accident puntual, però eliminar tot això és molt complicat».

Ens podem arribar a menjar els pèl·lets? «És difícil que una persona s’acabi menjant el pèl·let, però és relativament plausible que sí que als aliments d’origen marí puguis trobar d’alguna manera molècules associades al pèl·let i als additius».

El cas és molt mediàtic. «És un volum molt gran, una extensió geogràfica molt gran, i és més per això que no que les persones hagin de patir. A més, aquests plàstics arriben a la costa, no es biodegraden i no es poden eliminar. Un pèl·let pot estar segles donant tombs pel medi ambient. Si no arriba a la platja i queda soterrat, una vegada i una altra és susceptible de ser assimilat per espècies marines. L’efecte mediambiental és més gran i a llarg termini».

Al Camp de Tarragona ja hi havia precedents.

«Tenim quantitats molt elevades de pèl·lets de manera continuada, sobretot al voltant de la platja de la Pineda, però hi ha una gran diferència: aquí el tenim molt localitzat en una platja i als voltants del Port de Tarragona i a Galícia l’escenari és semblant al del Prestige, perquè era un vaixell que transportava el material, va tenir un accident i el va perdre».

Quins efectes ha tingut en la costa tarragonina?

«Hi ha una contaminació persistent que té la seva afectació. Tenim poques dades perquè s’ha estudiat fa poc i tenim dificultats per quantificar la presència de plàstic i, com que està localitzat, quan hi ha un accident, ràpidament es pot fer alguna cosa, però això no vol dir que el problema dels microplàstics no hi sigui».

12 Divendres 12 de gener de 2024

Tarragona, la demarcació amb més domicilis sense calefacció Consum Un 31% dels habitatges de la província no compten amb aquest sistema ACN El 31% dels habitatges de la província de Tarragona no compten amb cap tipus de calefacció, segons indica un estudi publicat per Idealista en base a les característiques declarades pels seus anunciants durant el 2023. Tarragona és la que concentra més habitatges sense sistema de calefacció, amb un 31%, seguit de les comarques gironines, amb un 25%; les comarques de Barcelona, amb un 19%, i les de Lleida, amb un 8%. Si s’analitzen

només les capitals, el 26% de les llars tarragonines no disposen de calefacció, mentre que a la ciutat de Barcelona en són el 18%; a Girona l’11% i a Lleida el 6%.

D’altra banda, la gran majoria dels habitatges que tenen calefacció a les capitals catalanes ho tenen mitjançant un sistema individual, mentre que les centrals són pràcticament testimonials. En el cas de Barcelona i Girona suposen només el 9%, mentre que a Lleida són l’11% i a Tarragona un 7%.

Segons l’estudi, el 21% dels habitatges catalans no compta amb cap tipus de calefacció. Pel que fa el 79% que sí tenen calefacció, el 69% és individual i el 10% central de la comunitat de veïns. Al conjunt de l’Estat, la mitjana d’habitatges sense calefacció se situa en el 24% mentre que de la resta que sí en disposa, el 60% és individual i 16% central. El sistema s’utulitza en zones més fredes com a Salamanca, el 36% dels habitatges compten amb un sistema centralitzat en les comunitats

de veïns, seguit de Sòria (31%), Navarra (28%) i Saragossa, Àlaba i Conca, amb un 26% cada una, segons les dades publicades per Idealista. D’altra banda, les zones de l’Estat on hi ha més llars sense calefacció es concentren a les zones més càlides, com les Illes Canàries i Andalusia.

Pel que fa a la capital, el 26% de les llars de Tarragona no tenen sistema de calefacció

Votació a Altafulla per posar nom a tres carrers

La Festa Major de Constantí dona el tret de sortida amb una trentena d’activitats Cultura Arrencarà oficialment el divendres 19 de gener i s’allargarà fins al 4 de febrer

Municipal

L’Ajuntament d’Altafulla ha de posar nom a tres carrers de Safranars i, per això, ha obert un procés participatiu. Entre el 15 i el 23 de gener es durà a terme la tercera i darrera fase del procés participatiu.

Entre les cinc propostes, cada persona en podrà votar una a través d’eAgora: www.eagora.app/. Les cinc propostes són carrer dels Diables d’Altafulla, carrer de Sant Simplici, carrer de la Sardana, via dels Països Catalans i carrer de Joana Badia. Redacció/Aj. Altafulla

Redacció

L’ACA produirà biogàs per a autoconsum a les depuradores de Ginestar i Vila-seca i Salou Consum L’Agència Catalana de l’Aigua ha adjudicat la redacció dels projectes constructius per produir biogàs per a l’autoconsum a les depuradores de Ginestar i Vilaseca i Salou. Les actuacions estan pressupostades en més de 7,3 milions d’euros i es preveu un ajut de 900.000 euros del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transfor-

Fotografia d’arxiu d’un radiador elèctric. ACN

mació Econòmica dels Next Generation (49.028 euros a Ginestar i 869.889 a Vila-seca i Salou). A Ginestar s’implantaran plataformes de recollida i rehidratació de fangs i de generació de biogàs. A Vila-seca i Salou s’executarà una plataforma de fangs, una digestió anaeròbia i una cogeneració per valorar el biogàs que es produeixi. ACN

Imatge aèria de la depuradora de Vila-seca i Salou. ACN

Una trentena d’activitats conformen el programa de la Festa Major d’Hivern a Constantí, la Festa de Sant Sebastià, que arrencarà oficialment el divendres 19 de gener i que s’allargarà fins al 4 de febrer.

Els actes previs s’iniciaran aquest cap de setmana, dies 13 i 14 de gener, amb el XXIX Campionat de Botifarra Jaume Martorell i la XIII Sortida d’Amics de les Motos Clàssiques que organitza Moto Clàssic Constantí.

El tret de sortida oficial a la Festa Major arribarà el divendres 19 de gener amb el Pregó, que aquest any protagonitzarà Josep Bertran Gimferrer, responsable de Comunicació i Relacions Externes de Repsol a Tarragona. Després es farà l’entrega dels tradicionals premis i distincions honorífiques a diverses entitats i personalitats del poble. I un cop acabat el pregó, aquest any es farà un sopar de Festa Major que commemorarà els 25 anys de Constantí Ràdio amb l’estrena d’un documental sobre aquest 25è aniversari de l’emissora local. La nit acabarà amb un concert a càrrec del grup de versions

Ready to Rock.

Com és habitual, el 20 de gener, Diada de Sant Sebastià, concentrarà els actes més tradicionals de la Festa Major, amb el Solemne Ofici, la benedicció de les coques i el Ball de lluïment de tots els elements del Seguici. Els actes continuaran amb una ballada de sardanes i vermut popular al carrer Major i, ja a la tarda, tindran lloc el concert i ball de Festa Major amb l’actuació de l’Orquestra New Marabú. El mateix dia de Sant Sebastià, a la tarda, es farà el correfoc Un tomb de raval organitzat per l’Associació Amics de la Cola C.O.C.A. Durant el matí del diumenge 21 es farà la presentació dels equips del planter del Centre d’Esports Constantí.

Ja al migdia es podrà veure al Pavelló Poliesportiu l’espectacle musical infantil Peter Pan. Un musical muy especial i el mateix diumenge a la tarda tindrà lloc un concert Tribut a Joan Manuel Serrat.

El dia 19 s’estrenarà un documental sobre els 25 anys de Constantí Ràdio

Divendres 12 de gener de 2024

El jove talent Sasha Amorós, en concert avui a Vila-seca Música Sasha Amorós, violinista montblanquí i antic alumne del Conservatori de Vila-seca, actuarà en concert avui a les 20 hores a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca. Amorós, que actualment està cursant estudis superiors al conservatori de Moscou, destaca per ser un dels joves talents del violí. Al concert que oferirà avui al vespre a Vila-seca mostrarà el seu «virtuosisme» repassant alguna de les obres més emblemàtiques del repertori universal per a violí. El jove montblanquí comptarà amb l’acompanyament el pianista Marc Torres Sanz. L’entrada al concert serà gratuïta, però s’ha d’adquirir prèviament a la web https://entrades. vila-seca.cat. El pròxim divendres 26 de gener, a les 21 hores, el Quartet Gerhard i el pianista txec Marék Kozák uniran forces per presentar a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca un programa que combinarà música de grans compositors catalans juntament amb l’emblemàtic quintet de Robert Schumann, una de les obres cabdals de la música de cambra.

L’entrada és numerada, la general té un cost de 15 euros i per als abonats és gratuïta. Redacció

Creen una guia per garantir el benestar dels animals durant els Tres Tombs Societat S’ha acordat com desenvolupar aquestes festes preservant les bèsties ACN El Departament d’Acció Climàtica, la Federació Catalana dels Tres Tombs, l’entitat animalista FAADA i l’Associació de Veterinaris Especialistes en Èquids han creat una guia per garantir el benestar dels animals durant els Tres Tombs o altres festes similars.

El document diu que hi ha d’haver un veterinari encarregat de coordinar la resta de veterinaris, els quals tindran una ràtio de 50 èquids per professional. La guia també demana que hi hagi la figura del responsable dels èquids, i recomana la contractació d’experts en comportament de cavalls i burros. Al mateix temps, es prohibeixen agressions verbals o físiques cap als èquids, així com l’ús de pirotècnia prop dels animals.

També es demana que els recorreguts siguin d’un màxim de 6 km o de 2,5 hores de durada. Que no hi hagi pendents superiors al 15%, evitar superfícies lliscants ni girs tancats, o tenir espais tranquils per al

Imatge d’arxiu de l’última edició dels Tres Tombs de Valls. Gerard Martí

Acció Climàtica diu que el seguiment de la guia és una qüestió voluntària

muntatge dels carruatges són altres punts recollits a la guia.

«El document té una funció de transparència cap a la ciutadania», va dir el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, que va afirmar que «ajuda que els Tres Tombs

s’entengui com una festa que no és negativa pels animals».

Acció Climàtica apunta que el seguiment de la guia és voluntari, però que reforça un model «que vetlla per la perdurabilitat de les festes tradicionals» amb la premissa de prioritzar «la cura del benes-

L’apunt

Valls ja ho té tot a punt pels Tres Tombs Els Tres Tombs de Sant Antoni de Valls tindran lloc aquest cap de setmana, el 13 i 14 de gener.

La festivitat vallenca, que obra el calendari dels Tres Tombs a Catalunya, celebra enguany el 45è aniversari de la represa. A més aquest 2024 també es commemora el centenari del penó de l’antiga Societat de Sant Antoni, una efemèride que l’organització ha volgut recordar. Els Tres Tombs serà el diumenge amb una celebració que arrencarà a les 11.30 h des del barri del Fornàs i que s’endinsarà pel Centre Històric amb diversos punts d’interès, en especial el pas de cavalls, carros i carruatges per la plaça del Blat i l’estret retomb amb el carrer Major. Enguany es podran contemplar fins a 4 carros nous. tar físic i emocional dels animals». Si bé la guia focalitza l’atenció als Tres Tombs, també és d’aplicació a qualsevol celebració amb concentració d’èquids, com les cavalcades de Reis. També és el cas, per exemple, de l’Encamisada de Falset.

Montbrió es prepara per a celebrar la Festa Major de Sant Antoni

El 18 de gener s’estrena a Valls el documental Revolutionary Quartet. L’enigma Gerhard

Baix Camp Diumenge presenten el calendari 2024, dedicat a Fructuós Canonge, un mag del segle XIX conegut com El Merlí Català

Cultura La Sala d’Actes de l’Institut d’Estudis Vallencs acollirà, el pròxim dijous 18 de gener a les 19.30 h, la presentació del documental Revolutionary Quartet. L’enigma Gerhard. La cita comptarà amb els seus directors, l’escriptor i periodista Xavier Bosch i el cineasta i director de fotografia Josep Badell i amb la presència

Redacció Montbrió del Camp escalfa motors per un dels dies assenyalats dins del calendari de la localitat: la Festa Major de Sant Antoni. A partir de la setmana vinent, els actes tradicionals i de cultura popular amb aquells de caràcter lúdic ompliran els carrers i places de la vila. Abans, però, es viuran altres propostes prèvies destacades, entre les quals en destaca, aquest diumenge, la presentació del calendari 2024, que enguany estarà

dedicat al mag Fructuós Canonge.

Més conegut amb els noms d’El Gran Canonge o El Merlí Català, Canonge fou fill de Montbrió. Enguany, coincidint amb els 200 anys del seu naixement, el municipi ha decidit retre-li homenatge i ha dedicat el calendari 2024 en exclusiva a la seva figura.

La presentació es farà el diumenge a les 6 de la tarda a la Sala Cinema Nou i en acabar, el públic assistent podrà gaudir de l’actuació del Mag Nebur, també montbrionenc.

El Mag Nebur, també de Montbrió, actuarà aquest diumenge. Cedida

La Nit Jove de la Festa Major se celebrarà el dia 20 i comptarà amb Mitjanit i DJ Ceba

D’altra banda, l’Associació de Joves La Pleta ja ha anunciat que la Nit Jove se celebrarà el pròxim 20 de gener i comptarà amb les actuacions de Mitjanit i DJ Ceba.

13

dels membres del Quartet Gerhard format per Lluís Castan (violí), Judit Bardolet (violí), Miquel Jordà (viola) i Jesús Miralles (violoncel).

Presentat el passat mes de novembre al Festival In-Edit de Barcelona, Revolutionary Quartet. L’enigma Gerhard va ser guardonat amb el Premi al millor documental musical nacional. Redacció

14 Divendres 12 de gener de 2024

El Campus Extens de la URV inicia la programació d’hivern a Cambrils Educació S’oferiran activitats d’etnologia, ciberseguretat, art, medicina, història i lingüística Redacció La programació d’hivern del Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Cambrils, coordinat des del Museu d’Història de Cambrils, s’iniciarà el 20 de gener.

En total, durant aquest primer trimestre de l’any, s’han programat nou activitats amb temes diversos com són l’etnologia, la ciberseguretat, l’art, la medicina, la lingüística, la història contemporània o la literatura. Totes les activitats es portaran a terme

en quatre equipaments culturals de Cambrils, amb la col·laboració de diferents entitats locals, en formats diversos i sempre amb accés lliure a la ciutadania.

El tret de sortida es donarà, el 20 de gener a les 12 hores, amb la inauguració de dues exposicions al Molí de les Tres Eres. En el marc de la programació de la Festa de Sant Antoni, les exposicions compten amb el Priorat de protagonista: Habitar de l’entitat Prioritat i La cultura oral dels paisatges culturals agra-

ris de l’Euroregió Pirineus–Mediterrània de l’Institut Ramon Muntaner. Tot seguit a l’exterior del molí, es durà a terme un vermut de música tradicional prioratina a càrrec de Cati Plana (acordió), Jordi Macaya (viola) i Marc Figuerola (contrabaix).

El següent dijous, 25 de gener, la Sala d’actes del Centre Cultural acollirà la conferència La raresa té dret a l’esperança. Per una teràpia gènica, a càrrec de Miguel Chillón Rodríguez, professor associat de la UAB, investigador sènior

ICREA i director de la Unitat Mixta UAB-VHIR. Aquesta activitat es du a terme en suport de l’entitat Antian per la recerca i la investigació en teràpia genètica per malalties metabòliques minoritàries rares.

Per estrenar el febrer, concretament el dia 1, Miquel

El tret de sortida el donarà la inauguració de dues exposicions el 20 de gener

Àngel Pradilla Cardona, catedràtic de Sociolingüística catalana al Departament de Filologia Catalana de la URV, durà a terme la conferència La llengua catalana al Camp de Tarragona. Coneixement i ús. El 15 de febrer continuaran les conferències. Aquest cop serà sobre el llibre Els Indians Catalans. Històries i anècdotes de personatges singulars a càrrec de la seva autora Tate Cabré i Massot, periodista, guionista, traductora, fotògrafa i Guia Oficial de Turisme de Catalunya.

El SADI de Cambrils inicia un pòdcast sobre temes d’interès per als joves Societat Els usuaris del servei municipal condueixen el programa Redacció El Servei d’Atenció Diürna (SADI) de l’Ajuntament de Cambrils ha iniciat un nou projecte per donar veu als joves. Es tracta d’una sèrie de pòdcasts mensuals amb el nom de Veus joves i lliures conduïts pels mateixos usuaris del servei municipal, amb el suport de l’equip educatiu.

Els dos primers pòdcasts ja es poden escoltar al web de Ràdio Cambrils: www.radiocambrils.cat/programs/veusjoves-i-lliures.

L’objectiu d’aquest projecte és debatre i aprendre sobre diferents temes d’interès pels

joves i difondre les gravacions a la població del municipi. Per això, cada mes es convida un especialista del tema tractat.

Coincidint amb el mes internacional de la salut mental i tenint en compte l’augment de casos dels darrers anys, la primera convidada va ser la psiquiatra Lola Iglesias, que va parlar sobre com preservar i cuidar la salut mental i tenir cura del benestar emocional.

Per altra banda, el segon pòdcast està dedicat a la pràctica de l’esport de les disciplines de l’skateboard i l’escúter.

L’episodi va comptar amb la participació dels membres de

l’Associació Cultívate de Cambrils, que vol fomentar la integració al municipi a través de diverses branques de l’esport i la cultura, per tal de generar un moviment de culturització que aconsegueixi portar una visió més profunda i enriquidora en l’àmbit humà, a la vida de les persones.

El SADI és un Servei diürn preventiu fora de l’horari escolar que dona suport, estimula i potencia l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics d’esbarjo, i compensa les deficiències socioeducatives de les persones ateses.

L’Ajuntament de Cambrils ha iniciat una campanya de renovació dels parcs infantils de la ciutat. La primera actuació ha estat la substitució del cautxú de la zona de jocs situada a la plaça de la Concòrdia. Aquesta mateixa setmana l’empresa adjudicatària ha començat els treballs amb la retirada del cautxú vell, que estava

molt deteriorat per l’ús, i la reparació de la tela asfàltica de sota. Entre avui i la setmana vinent, s’hi instal·larà un nou cautxú de les mateixes condicions que l’anterior, adaptat a les característiques del joc infantil. A més, pròximament s’hi tornarà a posar un tobogan, que substituirà el que estava trencat i que es va retirar per seguretat, després d’un

acte vandàlic. L’element ja està encarregat i arribarà tan bon punt hi hagi estoc. D’altra banda, al Parc del Pinaret està prevista la instal·lació d’un nou joc infantil a principis de febrer a la zona propera al bar. El nou joc serà similar al que hi havia, que es va haver de retirar pel mal estat de l’estructura, que suposava un risc pels infants.. Redacció

Successos L’Audiència de Tarragona va condemnar ahir dos homes a cinc anys de presó per causar un incendi amb tres focus al recinte de PortAventura World el passat 4 d’agost de 2022. El ministeri fiscal demanava inicialment quinze anys de presó per ambdós detinguts per un delicte d’incendi amb perill.

En el judici celebrat durant la jornada d’ahir a la secció quarta de l’Audiència de Tarragona, les parts van assolir un acord de conformitat i finalment es va considerar que els focs provocats tenien una «menor entitat» per a les persones. Per la qual cosa, es va optar per rebaixar la petició de presó als dos homes que, inicialment, havia de ser de quinze anys.

Els dos condemnats, que ja tenien antecedents no computables amb aquesta causa, es trobaven en presó preventiva des dels fets de l’agost del 2022. ACN

Detingut per un delicte de lesions per Cap d’Any a la Torre

Els participants de la gravació del segon capítol del pòdcast. Aj. Cambrils

L’Ajuntament de Cambrils renova el parc de la plaça de la Concòrdia Equipaments

Cinc anys de presó per fer un incendi a PortAventura

Els treballs de la plaça de la Concòrdia. . Aj. Cambrils

Policial La Policia Local de Torredembarra va detenir el passat 6 de gener un jove, veí de Torredembarra, com a presumpte autor d’un delicte de lesions la nit de Cap d’Any. Els fets van tenir lloc al Pavelló Municipal Sant Jordi i la víctima, un altre jove de Torredembarra, va rebre un fort cop de puny al nas que va requerir ingrés hospitalari. D’altra banda, el mateix dia de Reis, durant la tarda, la Policia Local de Torredembarra també va dur a terme un control a un total de 24 vehicles i es van interposar diverses sancions.

En concret una per dur la ITV caducada, una per una retenció infantil, una per un permís de conduir estranger no convalidat, denúncies per drogues (una per cocaïna i una per cànnabis), una per la immobilització d’un vehicle i una instrucció a un conductor de ciclomotor per no haver obtingut mai el permís de conduir. Redacció

Divendres 12 de gener de 2024

15

Els habitants de la Vilella Alta decoren els seus carrers per primera vegada Nadal

Els veïns de la Vilella Alta han donat peu a la creativitat i, per primera vegada, han decorat els carrers del poble per Nadal, amb creacions fetes per ells mateixos. L’alcalde, Jordi Argiles, explica que va ser una iniciativa de l’Ajuntament per donar més vida als carrers, i, aprofitant la festa de Santa Llúcia, una

de les seves patrones, el 13 de desembre, van proposar aquesta idea. Argiles afirma que «la resposta ha estat fantàstica», i que segurament celebraran una segona edició aquest hivern.

Els veïns de cada carrer es van encarregar de decorar-lo amb materials senzills i reutilitzables, ja que una de les premisses de

la iniciativa era «utilitzar el màxim de coses que es tinguessin a casa». Argiles expressa que aquesta activitat ha ajudat a recuperar «el tu a tu, el fet d’anar a casa d’un veí a passar l’estona», ja que els habitatges es van convertir en el principal taller de confecció de les decoracions. Helena Viñas/Cedides

Intervenen 465 quilos de llentriscle en un espai natural protegit de Pratdip Successos

Agents del Servei de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA) de la Guàrdia Civil han intervingut un total de 465 quilograms de llentiscle –un arbust d’olor resinosa amb flors verdoses i vermellenques molt demandat al mercat floral– recol· lectat en un espai d’interès natural protegit a Pratdip (Baix Camp). Avisats per

l’Agrupació en Defensa Forestal del municipi, els agents van localitzar tres persones que haurien recol·lectat i empaquetat l’arbust de forma clandestina en un dels boscos ubicat al terme municipal. Els presumptes autors, que segons apunta la Guàrdia Civil eren veïns de Reus, han estat denunciats per incomplir la normativa de patrimoni na-

tural i de biodiversitat, a més d’accedir al medi natural amb una furgoneta sense cap habilitació administrativa. Les denúncies es remetran al departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. El llentiscle intervingut es va entregar a la deixalleria municipal per tal que pogués ser destruït. Redacció

Dos agents del SEPRONA de la Guàrdia Civil amb el llentiscle recol·lectat a Pratdip. Cedida

16 Divendres 12 de gener de 2024

El Nàstic vol fer fortuna al camp del Celta per reafirmar la bona dinàmica Futbol El filial gallec és el líder i l’equip més golejador de la categoria amb un gran marge de diferència Arnau Montreal Quesada

El rival

El Nàstic de Tarragona tancarà aquest diumenge la primera volta al camp del líder, el Celta Fortuna. Els grana tornaran a Vigo un any i mig després de la fatídica final del play-off d’ascens contra el Villarreal B, però no jugaran a Balaídos.

L’entitat gallega està ressembrant la gespa i, per tant, el duel es disputarà al Municipal de Barreiro a les 15.45 hores.

Aquest serà, sense dubte, el partit destacat de la setmana perquè suposarà un xoc entre els dos conjunts amb millor dinàmica de la categoria.

El Celta Fortuna és el segon equip aquesta temporada que més jornades ha conservat la primera posició. Només va ser superat pel Nàstic del primer tram de la temporada.

El conjunt entrenat per Claudio Giráldez és, amb 33 gols a favor, l’equip més golejador de la categoria amb un ampli marge de diferència i és que el talent en el seu trident ofensiu és elevat. Els gallecs destaquen pel seu dinamisme en l’últim tram del camp i la seva capacitat pel contraatac. Els gallecs no juguen amb un davanter amb envergadura, sinó que aposten per la velocitat i la gran capacitat de remat

Celta Fortuna Com arriba?

1r

38 punts

PG PE PP GF GC

12 2 4 33 19 Diumenge, 15.45 h Municipal de Barreiro FEFtv

El capità del Celta Fortuna, Raúl Blanco, celebrant un gol a Balaídos. Celta Fortuna

L’últim partit que va perdre el Celta va ser al novembre al Municipal de Barreiro de les seves referències. Pablo Durán, Hugo Álvarez, Alfon González i el capità Raúl Blanco són els màxims anotadors de l’equip amb quatre,

set i cinc gols respectivament.

Alfon González és qui més ha destacat en les darreres setmanes amb un doblet contra la Cultrual Leonesa i marcant el gol de la victòria contra el Lugo amb un gran xut des de fora de l’àrea. Aquest talent no ha passat desapercebut i alguns ja han debutat amb el primer equip a Primera Divisió, com és el cas d’Hugo

Álvarez, que va jugar contra el Betis la darrera setmana.

L’atac del Celta no perdona un error. Els gallecs castiguen en les transicions i també aprofiten cada acció de rematar a porteria, sigui des de fora de l’àrea o des de dins. A més, aquests darrers partits també han fet un pas endavant en defensa. Les darreres tres victòries les han aconse-

guit deixant la porteria a zero contra rivals de nivell com la Cultural Leonesa i el Lugo.

El fet que es jugui al Municipal de Barreiro podria acabar beneficiant al Nàstic, perquè l’estil dels gallecs era beneficiat per les dimensions de Balaídos. De fet, el Celta Fortuna no té un bon record de Barreiro. L’última vegada que va perdre un partit va ser contra la Real Sociedad B a aquell estadi al novembre.

Gorka Santamaría, lesionat El Nàstic viatjarà a Vigo amb l’absència de Gorka Santamaría. El davanter, que va reaparèixer contra el Cornellà a la segona meitat, pateix una nova lesió muscular que, a falta dels resultats de les proves mèdiques, el deixarà de baixa, com a mínim, diumenge.

El CN Tàrraco estarà representat en el Campionat d’Espanya

El Reus FC Reddis i la Pobla de Mafumet volen tornar al camí de la victòria aquest cap de setmana

Natació El CN Tàrraco estarà present en el XII Campionat d’Espanya de Natació per Federacions que se celebrarà del 19 al 21 de gener. Els nedadors Roc Vela, Ona Rosell i Martí Rosell i l’entrenadora Sílvia Díez han estat escollits per participar amb la selecció catalana en diferents categories. Redacció/Cedida

Futbol

El Reus FC Reddis i la Pobla de Mafumet volen sumar la primera victòria del 2024 aquest cap de setmana.

Els reusencs van caure la darrera setmana al camp del Vilassar per 2-1 en un partit gris que volen oblidar amb el retorn al Municipal de Reus. Els roig-i-negres han convertit l’estadi en un fortí i encara no coneixen la derrota. Amb tot,

demà disputen un partit clau per tornar a entrar al play-off contra el Tona, el tercer classificat. Per la seva banda, la Pobla de Mafumet d’Adolfo Baines va començar l’any sumant la tercera derrota consecutiva a casa. Els pobletans visiten el camp del Castelldefels, el cuer de la categoria, diumenge per tornar al camí de la victòria. Redacció

El CBT torna al Serrallo per jugar una final contra l’Alginet Bàsquet

El CBT torna demà a les 18.15 h al Serrallo per disputar un nou partit clau contra el CB Alginet. El tècnic, Jorge Serna, va assenyalar cada partit com una final. Els tarragonins necessiten victòries per assolir la salvació i l’entrenador aragonès va marcar la meta en les 10 per salvar-se. Demà, tindran una nova oportunitat de retallar distàncies contra un dels equips que marquen la permanència amb 6 triomfs. Els blaus acumulen 4 victòries, dues d’aquestes es van aconseguir en els darrers dos partits al pavelló del Serrallo.

L’equip ha fet un pas endavant amb la incorporació de Boe Nguidjol i Bright Mensah i, demà, volen aprofitar la ratxa negativa de 4 derrotes dels rivals perquè el Serrallo sigui un fortí. AMQ

El CB Salou visita la pista del líder sense complexos Bàsquet El CB Salou jugarà demà a les 19 h contra el flamant líder de la LEB Plata, el FC Cartagena CB, que arrossega deu victòries consecutives. Amb tot, els de Jesús Muñiz preparen el duel sense complexos. El conjunt blau ha gravat el seu nom a la part més alta de la classificació amb els tres gegants de la categoria a base de bones actuacions i treball i, després del gran partit contra el Mataró, els de Muñiz tenen clar que demà poden jugar de tu a tu a casa del líder. Amb tot, ser al cim de la categoria durant tants partits indica que el Cartagena té armes suficients per emportar-se el partit. L’últim duel, contra l’Alginet, els murcians van saber remuntar a l’últim quart nou punts de diferència al camp de l’Alginet.

La clau dels salouencs serà repetir l’actuació del darrer diumenge en el qual va destacar el jove Pablo Aso. AMQ

Divendres 12 de gener de 2024

4 2

Benfica Reus Deporitu

Benfica. Pedro Henriques, Carlos Nicolia, Pablo Álvarez, Nil Roca i Roberto Di Benedetto. També van jugar Diogo Ragael, Lucas Ordóñez, Pol Manrubia i Gonçalo Pinto. Reus Deportiu. Càndid Ballart, Sergi Aragonès, Maxi Oruste, Marc julià i Martí Casas. També van jugar Ferran Giménez, Diego Rojas, Arnau Canal i David Gelmà.

Gols. 0-1,Martí Casas (4’); 1-1, Pablo Álvarez (28’); 2-1 Lucas Ordóñez (33’), 3-2, Ferrán Giménez (38’) i 4-2, Carlos Nicolia (37’) . Àrbitres. Claudio Ferraro i Alfonso Rago. Incidències. Partit de la jornada 3 de la WSE CHampions League disputat al pavelló da Luz de Lisboa.

El Benfica enfosqueix el camí europeu del Reus Hoquei Els reusencs no van saber mantenir l’avantatge del primer temps Arnau Montreal Quesada El Reus Deportiu es complica la supervivència a Europa.

Els roig-i-negres van caure contra el Benfica per 4-2 i tanquen la primera volta de la Champions com els cuers del grup de la mort. Ara, amb 0 punts, els reusencs necessitaran gairebé un miracle per poder passar de ronda.

El partit no va començar malament per les esperances reusenques. Al tercer minut de joc, Martí Casas va marcar tot un golàs per apagar les llums del pavelló da Luz del Benfica. El de Mataró no s’ho va pensar i, amb un cop potent d’estic, va enviar la bola a l’escaire. El gol va significar un cop d’efecte instantani. El Reus Deportiu va agafar con-

El jugador del Benfica, Pablo Álvarez defensat pel jugador del Reus, Sergi Aragonès. Reus Deportiu

fiança i, de cop, va marcar el ritme del duel, però el Benfica només es va fer enrere per intentar fer mal els roig-i-negres amb transicions. Qualse-

vol mena d’errada dels de Jordi Garcia era castigada. Si un remat acabava blocat entre els defensors, els portuguesos armaven un contraatac per

plantar-se davant de Càndid Ballart. Per sort, el porter reusenc aguantava les escomeses amb diligència. Per la banda del conjunt roig-i-negre,

Els roig-i-negres van quallar una gran primera meitat amb un golàs de Casas

Maxi Oruste es va convertir en el corcoll de la defensa portuguesa i en una jugada individual va acabar arribant l’opció del 0-2, però el remat de Casas va sortir elevat.

A la represa, l’ambient del partit va canviar completament. El Benfica va fer un pas endavant i, poc a poc, les ocasions que aconseguien eren més clares. Pablo Álvarez, en el segon remat a porta, va aconseguir empatar el partit.

El treball defensiu del Reus per aturar la potència ofensiva del conjunt portuguès a la primera meitat es va desfer i el Benfica ho va aprofitar. En un tres i no res, Lucas Ordóñez va completar la remuntada i, gairebé a la següent jugada, Gonçallo Pinto va marcar el 3-1. Ferran Giménez, amb un golàs, va posar un esperançador 3-2, però l’intent només va quedar en un miratge i la tragèdia es va consumar amb el 4-2.

El Calafell esgarrepa un punt d’or contra l’Sporting de Portugal (2-2)

El CV Leganés, el líder del grup B, és la primera pedra del camí del CV SPiSP

Hoquei Patins Jepi Selva i Joan Pascual van completar la remuntada

Voleibol Els tarragonins comencen avui la Copa Príncipe a les 17 h

Arnau Montreal Quesada

Arnau Montreal Quesada

El CP Calafell va aconseguir ahir un punt d’or al pavelló Joao Rocha. Els de Ferran López van treballar un empat a la pista de l’Sporting de Portugal que els manté a la lluita per a la classificació a la següent ronda. Jepi Selva, a les acaballes de la primera meitat, i Joan Pascual van ser els protagonistes de la remuntada dels penedesencs.

El duel contra els portuguesos ja era complicat de base, tenint en compte que tant l’Sporting com el Benfica són els favorits, però Nolito el va complicar encara més amb un gol matiner a través d’un remat potent des de l’exterior.

A més, les ofensives calafellenques s’estavellaven contra Girao. Però si el Calafell necessitava molta elaboració per fer mal, l’Sporting només va necessitar la màgia de Verona que, amb un remat

El CV Sant Pere i Sant Pau de Vlado Stevovski comença avui el seu camí a la intensa Copa Príncipe. Els cooperativistes s’estrenen a les 17 h contra un dels rivals més potents del torneig, el CV Leganés. El conjunt madrileny no té res a envejar del CV Sant Pere i Sant Pau. De la mateixa manera que els tarragonins, els madrilenys arriben a la competició com els líders invictes del seu grup. El conjunt entrenat per Álvaro Tejero destaca especialment per la seva efectivitat ofensiva.

El trident format per Carlos Baos, Rafael Albornoz i el jove oposat Jorge Gil encara no ha trobat una defensa que se’ls resisteixi. Precisament, el Sant Pere i Sant Pau destaca per la seva gran capacitat en el bloqueig amb Julián GarcíaTorres al capdavant, així que aquest duel sobre la xarxa

El jugador del Calafell Arnau Xaus durant el partit d’ahir. Sporting Portugal

El punt manté el Calafell a la lluita per classificar-se a la següent ronda d’esquenes, va marcar el 2-0.

Quan semblava que tot estava dat i beneït, Jepi Selva va aparèixer per marcar el 2-1 de

l’esperança a segons abans del final de la primera meitat.

Hi havia un camí per recórrer i així ho va fer el Calafell a la segona meitat. Gerard Camps va sostenir l’equip aturant les ofensives locals i Joan Pascual va completar un contraatac coordinat amb Carles Domènech per tancar el duel amb el definitiu 2-2.

17

L’equip del CV Leganés, el primer rival del CV SPiSP. CV Leganés

El bloqueig contra el trident ofensiu del Leganés serà clau per als tarragonins serà decisiu per al partit.

D’altra banda, els tarragonins tancaran la fase de grups demà a les 9.45 h con-

tra el San Sadurniño. El segon classificat del grup A és un participant habitual a la Copa Príncipe cada any amb el seu referent: Marcos Blanco. El receptor gallec va ser el millor jugador del torneig l’any que el San Sadurniño va guanyar la copa, el 2021 i, des de llavors, lidera la plantilla com un dels màxims anotadors.

18 Divendres 12 de gener de 2024

El límit al preu dels lloguers entrarà en vigor a Catalunya al febrer Economia Aquesta mesura afectarà tretze municipis del Camp de Tarragona declarats zones tenses Govern va ampliar de 60 a 140 els municipis amb zones tensades pel preu de l’habitatge on els propietaris hauran de limitar el preu del lloguer. En aquestes zones, on hi resideixen 6,2 milions de persones i 80% del total de la població catalana, hi ha pràcticament totes les localitats de l’àmbit metropolità de Barcelona; les quatre capitals, part de les comarques costaneres i d’altres de muntanya com Ripoll, Puigcerdà, Mollerussa, Solsona o Torelló, entre d’altres.

Segons la nova norma, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent en els últims cinc anys després de l’actualització anual. Si es tracta d’habitatges d’un gran tenidor (persona física o jurídica amb més de deu immobles urbans d’ús residencial), el preu del lloguer tampoc podrà ser superior a l’índex de referència del preu del lloguer.

ACN La limitació dels preus dels lloguers entrarà en vigor a Catalunya al mes de febrer. Així ho va assegurar la consellera de Territori, Ester Capella en una compareixença des de Madrid després de reunir-se amb la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez. Capella va explicar que van pactar acabar en les setmanes vinents la feina per aprovar i publicar l’índex de preus de referència dels lloguers que s’ha d’aplicar per poder declarar zones tenses els 140 municipis assenyalats per Territori. «És una molt bona notícia», va dir Capella, que ha celebrat haver pogut «desencallar» la publicació d’aquest índex, imprescindible per «fer efectiva» la contenció de rendes.

«El mes de febrer entrarà en vigor a contenció de rendes a Catalunya», va destacar la consellera. En un comunicat, el ministeri d’Habitatge també va informar que té previst publicar «durant el mes de febrer» l’Índex de Preus de Referència del Lloguer.

Tal com va detallar Capella, la nova norma no té efectes retroactius i tindrà una aplicació diferent en funció de si l’amo del pis és un petit propietari o un gran tenidor.

Per a Capella, l’acord era «esperat» i mostra certa sintonia amb la nova ministra Rodríguez, tot i això, va lamentar que el pacte sobre els índexs arribi ara. Des del

Valls

Falset

Reus La Canonja

Móra la Nova

El Vendrell Torredembarra Tarragona

Cambrils

Tortosa

L’índex de referència per declarar zones tenses es publicarà pròximament

ministeri recorden el seu esforç inversor a Catalunya en matèria d’habitatge i recorden que el pla de Recuperació, Transformació i Resiliència ha transferit a la Generalitat 298 milions d’euros per a la

Societat També vol fomentar oficis com el de soldador i electricista

El Govern vol adaptar l’oferta d’FP a les necessitats del mercat i frenar l’augment de vacants, que s’han disparat un 60% des del curs 20192020. L’Executiu optarà per una estratègia triple de crear places en formacions que

General de Prospectiva 20232026 que busca planificar aquesta branca de l’educació de manera més eficient i servirà de base per als nous centres integrats especialitzats.

L’informe busca reordenar el sistema de formació professional i posa l’accent en quins oficis s’han de potenciar. En aquest categoria s’hi inclouen els cursos de comerç on el curs passat hi havia 1.300 vacants, els d’electrònica on havia prop de 1.000 vacants, els d’instal·lació i manteniment amb gairebé 700 places buides i els de fabricació me-

cànica, amb 600, i els de medi ambient i els d’energia i aigua, amb 200 places buides cadascun. El president del Govern, Pere Aragonès, va subratllar que «és bàsic oferir formacions especialitzades i tecnificades» als estudiants perquè s’adaptin a les necessitats del mercat i, d’aquesta manera, puguin incorporar-se immediatament al món del treball.

Alhora, Aragonès va destacar que la millora de l’FP és «fonamental» per lluitar contra l’abandonament escoltar prematur, «una assignatura pendent de la societat».

Amposta

El Govern aposta per oferir més places d’FP d’informàtica i salut ACN

rehabilitació i regeneració de barris que se sumen als 126 milions d’euros per a la promoció d’habitatge de lloguer social a edificis energèticament eficients.

El passat mes de juny el

Tretze municipis tarragonins A la llista de municipis declarats com a zones tenses hi ha fins a tretze municipis tarragonins. El Vendrell i Valls, capitals del Baix Penedès i l’Alt Camp, surten al llistat segut de Tarragona i dels municipis del Tarragonès, Salou, la Canonja i Torredembarra.

Del Baix Camp hi ha Reus i Cambrils seguit de Falset, del Priorat. De les Terre de l’Ebre destaquen Móra la Nova, Tortosa, Roquetes i Amposta.

Roquetes

tenen èxit, fomentar cursos que tenen moltes vacants i no incrementar-ne d’altres.

En concret, augmentarà les places dels cursos d’informàtica, de química, de sanitat i atenció a les persones i de transport i manteniment de vehicles. A més, fomentarà que els estudiants s’apuntin

per aprendre oficis relacionats amb la construcció, la indústria del metall i l’energia verda i el mediambient que, tot i tenir sortida professional, tenen moltes vacants.

En canvi, no aposta perquè creixin àmbits com l’esport o l’estilisme. Aquesta és una de les conclusions de l’Informe

Grífols torna a desplomar-se a la borsa amb un 16% de caiguda Economia La multinacional catalana Grífols va perdre un 16% en borsa ahir, dos dies després de la publicació de l’informe de Gotham City Research que l’acusava de falsejar els comptes. La conferència de la cúpula de la companyia d’hemoderivats amb els inversors no ha servit per continuar la recuperació de les accions, tot el contrari.

Si dimecres va aconseguir guanyar terreny a les pèrdues del 26% del dimarts amb una recuperació del 12%, fins als 11,8 euros, ahir a la tarda les accions es van tornar a desplomar al voltant del 16%, fins a rondar els 10 euros. El descens es va accelerar cap a dos quarts de quatre de la tarda, instants abans de finalitzar la trucada entre l’empresa i els inversors, en la qual es van obrir a millorar la governança. Finalment, la sessió s’ha tancat amb un valor de 9,9 euros l’acció. ACN

L’IPPEC guardona deu catalans a l’exterior Societat L’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) va atorgar el Premi Josep Maria Batista i Roca–Memorial Enric Garriga Trullols 2023 a deu catalans o catalanòfils residents a l’exterior. Els guardons premien la tasca de projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes i el manteniment de la presència catalana al món.

Esther Barnet (Argentina), Antoni Arca (L’Alguer), Begutxu Olaizola (País Basc), Carmina Munté (Regne Unit), Elias Campo (Estats Units), Salvador Pané (Suïssa), Anna N. Schlegel (Estats Units), Philip D. Rasico (Estats Units), Mireia Domènech (Suïssa) i la Colla Castellera de Madrid. El president de l’IPECC, Xavier Tudela, va manifestar que «la presència catalana en el món cada vegada és més important, tant en nombre de persones com per les activitats que realitzen». ACN

Divendres 12 de gener de 2024

19

Junts defensa que Catalunya decideixi si expulsa migrants multireincidents Política Feijóo convoca una concentració el dia 28 a Madrid ACN Amb l’acord amb els socialistes per a delegar les competències sobre migració, Junts per Catalunya defensa que la Generalitat ha de poder decidir si s’expulsa o no els migrants multireincidents.

Així ho va assegurar ahir el seu secretari general del partit, Jordi Turull, en una entrevista a Catalunya Ràdio, afegint que «hem de mirar en quines condicions se’ls pots fer fora». Si bé Turull va assenyalar que el principal problema a abordar és per què hi ha multireincidència, també va afirmar que «cap alcalde està

satisfet que hi hagi persones al seu poble que hagin reincidit 210 vegades». El partit de Puigdemont defensa que el Govern de la Generalitat tingui «les competències de qualsevol estat», incloent-hi permisos de residència, fluxos o qüestions laborals.

Turull va posar el focus en el problema de la multireincidència, arran de l’alerta que van fer els alcaldes de Junts al Maresme. «Es va entrant i sortint dels jutjats, que estan col·lapsats. Hi ha immunitat per a una sèrie de gent que no té la sensació que qui la fa la paga», va indicar.

Preguntat per l’alcaldessa

La sala del Tribunal Internacional de Justícia. ACN

Sud-àfrica acusa a Israel de tenir «una conducta genocida» a Gaza Món Els advocats de Pretòria acusen Israel «d’intenció genocida» a Gaza ACN

Sud-àfrica implora al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) que actuï «urgentment» per salvar els palestins d’un «genocidi». «Les represàlies contra Hamàs no poden jus-

tificar un genocidi», va dir el ministre de Justícia sud-africà, Roland Lamola, a l’inici de la vista que se celebrava ahir a la Haia per la denúncia de Sud-àfrica contra Israel per genocidi a Gaza. Avui serà el torn d’Israel per replicar i de-

d’extrema dreta de Ripoll, Sílvia Orriols, el dirigent de Junts va rebatre que el «fenomen» de la immigració «s’ha d’abordar amb lògiques diferents d’aquesta persona», a través de «polítiques d’integració i no d’enfrontament». Turull va situar la immigració com una qüestió «cabdal» i no va posar data al traspàs de les competències, perquè volen «negociar una bona llei orgànica».

Imatge d’arxiu del secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull. ACN

Feijóo diu que el traspàs de en immigració «trenca la sobirania» espanyola

Nova concentració del PP Per la seva banda, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha convocat una nova concentració el 28 de gener a Madrid contra «l’extorsió inaccepta-

ble, il·legal i amoral» de Junts al govern de Pedro Sánchez i els pactes «ocults» i «clan-

destins» que va assolir aquest dimecres al Congrés. Segons Feijóo, la concentració forma part de l’ofensiva «política, social i judicial sense quarter ni descans» que el PP impulsa per garantir la «igualtat i solidaritat» entre els espanyols. Feijóo va afirmar que el traspàs de les competències

en immigració a Catalunya «trenca la sobirania» espanyola i afecta «les fronteres, la seguretat i les qüestions assistencials». «És una capitulació constitucional en tota regla», va dir, que «generarà un conflicte competencial entre administracions i cossos de seguretat».

Els advocats de Pretòria reclamen mesures provisionals a la Haia

La primera jornada de la Marató de Donants de Sang recull un total de 1.203 donacions

fins al 19 de gener prop de 6.000 persones han reservat cita per donar sang en les gairebé 80 campanyes organitzades arreu del territori i als 12 hospitals amb seu fix del Banc de Sang.

Durant la jornada d’avui hi ha previstes campanyes dins del marc de la Marató de Donants de Sang a diversos indrets del territori com Barcelona, Cornellà, Mollet del Vallès, Castellvell del Camp, Esplugues, Celrà, Piera, Girona i Torrefarrera, a banda dels hospitals amb seu fix de donació de sang. ACN

fensar-se de les acusacions de genocidi i de complicitat amb actes genocides. El TIJ, òrgan judicial internacional que dirimeix disputes entre estats, està analitzant la petició de mesures cautelars que també ha sol·licitat Sud-àfrica per aconseguir una ordre judicial d’alto el foc a Gaza.

«El poble palestí està retransmetent l’horror del genocidi als mòbils, ordinadors i televisors. És el primer genocidi de la història on les víctimes retransmeten en directe la destrucció en un intent desesperat perquè el món faci alguna cosa», va dir la Blinne Ni Ghralaigh. Mentre la guerra continua a Gaza i Estats Units intenta evitar l’extensió del conflicte a la regió, s’espera que la Cort Internacional prengui una decisió les pròximes setmanes després que una sala formada per 15 jutges i 2 magistrats addicionals triats per Sud-àfrica i Israel hagin escoltat a les parts.

Solidaritat La primera jornada de la Marató de Donants de Sang va aconseguit recollir 1.203 donacions, segons van informar els responsables de la iniciativa. La mateixa font celebra la resposta de la ciutadania que, afirma, servirà per atendre les necessitats de sang dels pacients atesos als hospitals, que calcula en més de 70.000

persones per a aquest 2024.

L’objectiu és arribar a les 10.000 donacions durant tota la Marató i arreu del territori.

La primera donant d’aquest marcador que va arrencar ahir ha estat Mireia de la Torre, una mare que ha vist la necessitat de sang a la família atès que la seva filla va néixer prematura. Els organitzadors subratllen, finalment, que

El TJUE defensa que els refugiats palestins puguin demanar asil adduint la inseguretat a Gaza Món L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europeu (TJUE), Nicholas Emiliou, defensa que els refugiats palestins puguin demanar asil a països tercers adduint la inseguretat que es viu a Gaza. Fins ara, les persones d’origen palestí registrades per l’ONU no podien obtenir l’estatus de refugiat, ja que gaudien de la protec-

ció o l’assistència de l’entitat.

No obstant això, el magistrat considera que la protecció de l’ONU a la franja «ha cessat» i que cal fixar-se en la nova realitat. «El nivell d’inseguretat a la Gaza ha canviat ràpidament, especialment a partir dels fets del 7 d’octubre; això vol dir que cal tenir en compte la situació que preval actualment», indica. En la sentèn-

cia, Emiliou diu que no es pot ignorar que les operacions d’assistència de l’ONU al territori estiguin experimentant «deficiències sistèmiques» que posin en risc les necessitats més bàsiques de la població. «Les persones enviades de nou a la franja tindrien dificultats per accedir a aliments, higiene personal i un lloc on viure; això perjudica la salut de les persones i les situa en un estat de degradació incompatible amb la dignitat humana i contrària a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea», diu. ACN

20 Divendres 12 de gener de 2024

Editorial

Moure el complex, per lògica

T

arragona té pendent de realitzar i aprovar el seu POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) actualitzat i, sobretot, pensat com a eina de desenvolupament i creixement de la ciutat. Només el temps dirà si l’acció de la justícia, que va tombar l’ordenació existent des del 2013, haurà acabat sent una sort per a millorar la planificació de la ciutat o si, altrament, es produirà un desgavell a causa de la manca de control administratiu. Hi ha molts fronts oberts a la ciutat com per esperar que hi hagi un desenvolupament ‘feliç’ del nou document.

Tarragona ha de saber créixer de manera compensada, però ha

de començar a trobar la forma de relligar un entramat molt complex a causa d’uns barris que la història social i urbanística ha deixat massa distanciats del centre urbà. Un d’aquests fronts oberts, però que compta amb un consens notable, és la necessitat de traslladar el Complex Educatiu -l’Antiga Laboral- de la seva ubicació actual. Caldrà cercar el consens final sobre on posar-lo (ERC ja va fer la seva proposta cap a Campclar i ara el PSC el vol darrere la Floresta o l’Albada), però treure’l d’un espai mal comunicat i envoltat d’una alta activitat industrial és, simplement, una qüestió de lògica, per no dir-ne de sentit comú.

Tribuna

El motor del Carnaval de Tarragona

D

esprés de deixar enrere les festes de Nadal ja tenim la mirada posada en el Carnaval que arribarà d’aquí a poc menys d’un mes. La ciutat ja escalfa motors per acollir una nova edició d’aquesta festa popular que és la més esbojarrada i una de les més esperades de l’any.

El Carnaval tarragoní, amb més de 40 anys d’història, és un dels més importants del país on es barregen la tradició, la sàtira, la ironia, la ploma, el foc i la gastronomia a través de diferents actes on tothom té cabuda. Tarragona té actes tan rellevants com les rues de l’Artesania i la de Lluïment, la Disfressa d’Or, el bastiment de la Bota, la vetlla del Rei i la Concubina o l’Enterrament, la farra dels Ninots, el concurs de Drag Queens, entre molts altres que formen part d’una llarga llista de propostes per a xalar d’allò més durant tots aquests dies d’ambient festiu.

Que el Carnaval, el de casa, sigui un dels més espectaculars i multitudinaris no és casualitat, és fruit de l’esforç de centenars i centenars de persones que s’ha mantingut al llarg dels anys. Les entitats, col·lectius i tota la gent que en forma part són l’autèntic motor del Carnaval perquè sense esperar res a canvi dediquen hores i hores (i també molts diners) perquè la ciutat gaudeixi d’un espectacle d’alta volada. Els nervis, les hores de dedicació

més té un objectiu, bé, en té almenys dos i aquests són: gaudir-lo i fer-lo gaudir.

El Carnaval és també exemple de cohesió social. La seva preparació i posada en escena suposa un punt de trobada i de compartir experiències entre veïns d’arMaría José López García reu de la ciutat. Són moltes hores de viure Consellera del Grup Municipal d’ERC a moments plegats i teixir amistats a través l’Ajuntament de Tarragona de formar part de les diverses comparses.

Un fet que després va més enllà d’aquests per fer els treballs artístics d’elaboració i dies i que s’estén durant tot l’any. Però de confecció de les disfresses, d’organit- més enllà de cada comparsa, entre tozació de les rues i dels diferents esdeveni- tes elles, hi ha un objectiu comú, fer del ments ben aviat es veuran recompensats Carnaval de Tarragona el millor, i en amb les cares de la gent, la seva satisfac- això hi remen totes a una. Aquest capital ció i l’orgull de pertànyer a aquesta gran humà és un dels llegats més importants d’aquesta festivitat i n’és també una de les família que és la del carnaval. claus de l’èxit: allí on la Aquesta festa ha Que el Carnaval, el gent s’implica i particianat evolucionant, i de casa, sigui un dels pa en massa, les coses cada vegada s’ha anat més espectaculars i surten d’una manera “professionalitzant”, multitudinaris no és molt més reeixida. és cert, per fer-la casualitat, és fruit de El Carnaval és un més espectacular, l’esforç de centenars i d’aquells exemples però sense perdre mai centenars de persones d’Orgull Tarragoní, aquella essència tan que s’ha mantingut al forma part del grup nostra de passar-ho llarg dels anys selecte de grans esdebé. veniments de la ciutat Les persones que vivim, estimem i gaudim del Carnaval que ens posicionen arreu com pot ser de Tarragona sabem tot el treball que hi també Santa Tecla, Sant Magí o la Setha al darrere, la dedicació i la passió de mana Santa. Un esforç col·lectiu que cal centenars de tarragonins i tarragonines. preservar i continuar fent gran. Visca el La gent que participa en el carnaval no- Carnaval de Tarragona!

Carta dominical

El Parenostre (1): Simfonia d’oració

B

envolgudes i benvolguts, ara fa dos anys, el papa Francesc va enviar una carta a Mons. Fisichella, president del Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització, per a demanar-li d’organitzar la festa jubilar de l’Any Sant de 2025. Un dels desitjos que el Papa hi mostrà és que l’any 2024 volia que fos com l’avantsala del Jubileu, vivint-lo tots junts com «un any intens de pregària» que ajudi a compondre una «simfonia d’oració». No hi ha dubte que aprofundir en l’experiència de pregària és fonamental per a preparar-nos per a l’Any Sant amb una actitud contemplativa que ha d’ajudar-nos a descobrir i festejar l’amor immens de Déu envers tothom.

Aquest any que acabem de començar vull fer-me ressò de l’anhel del Papa, que s’expressa en aquests termes: «Recuperar el desig d’estar en la presència del Senyor, escoltar-lo i adorar-lo.»

Aprofitem aquest temps de gràcia, per aprofundir i practicar la pregària, aquella forma tan productiva «d’estar a soles amb qui sabem que ens estima», com afirma santa Teresa de Jesús. De segur que trobarem molts germans i germanes que ens poden ajudar en aquesta empresa, especialment des dels monestirs de Santa Maria de Poblet i Vallbona (cistercencs), de Santa Clara de Reus (clarisses), de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona (carmelites descalces) i de la Immaculada de Valls (mínimes), les estimades comunitats contemplatives. També podem acudir a la vida eremítica, tan present a l’arxidiòcesi. Tots plegats cercarem iniciatives en l’àmbit de la celebració de la fe.

La proposta concreta del Papa és molt senzilla i no per això inconsistent: fer del parenostre el programa de qui segueix el Mestre. De fet, és l’única pregària que Jesús exposa als seus quan li demanen que els ensenyi a pregar (Lc 11,1-4), és l’oració de Jesús al bell mig del seu missatge en el Sermó de la Muntanya (Mt 6,9-13) i és la pregària per antonomàsia que tota comunitat cristiana adopta com a pròpia i identitària.

A voltes, però, quan recitem el parenostre, A voltes, però, quan cosa que fem de memòrecitem el ‘parenostre’, ria, tenim el perill de no cosa que fem de atendre a les paraules que memòria, tenim el pronunciem, com si l’oraperill de no atendre ció fos quelcom a repetir a les paraules que i no quelcom a interioritpronunciem zar i viure. Fins i tot, el fet que en els evangelis n’hi hagi dues versions, la de Mateu i la de Lluc, ens diu clarament que allò important no és la lletra, sinó el contingut. Seria interessant que tots féssim l’experiència durant aquest any i aprenguéssim a ser conscients de què estem demanant i per què ho demanem.

Per tot plegat vull unir-me a la iniciativa del Papa, de manera que, a partir d’avui, dedicaré alguns diumenges a explanar aquesta pregària de Jesús per mitjà de la Carta Dominical. Miraré de fer-ho tot actualitzant-la i interpretant-la des del nostre kairós actual. Per suposat que compto amb la vostra complicitat, sabent que cadascú afegirà la seva vida i la seva reflexió a tot allò que jo no hagi estat capaç de dir.

La intenció és que, en aquest any intens de pregària, aprofitem cada ocasió per tornar a Jesús, que ens va atraure amb la seva personalitat entusiasmadora, tot aprofundint en la seva vida i el seu missatge com a bàlsam per al nostre món.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Divendres 12 de gener de 2024

Tribuna

El meu gat i jo

Any nou, vida nova?

M

ixeta, en aquests primers dies de l’any 2024, va convidar a casa seva, que és la meva, a una colla de mixos i mixes molt intel·ligents que, a «Bigotis de Pica», esperen que algú els adopti, cosa que un servidor recomana d’allò més. Podeu adreçar-vos a bigotisdepica@gmail.com, no us en penedireu.

Després de les presentacions de rigor i de desitjar-nos un bon any, Mixeta va agafar la paraula i em digué: «No sé pas com els humans podeu exclamar cada primer de gener ‘Any nou, vida nova!’ i continueu fent les mateixes coses, com si res.»

«Què vols dir?», vaig preguntar.

«Us en vàreu alegrar quan el 1989 va caure el mur de Berlin i, ara, el 2024, en podem comptar seixanta-tres de murs: el que separa els Estats Units de Mèxic, el que encercla el Sàhara i un llarguíssim etcètera, tan llarg com el nombre de guerres que estan enceses en aquest món, un nombre a cada instant amenaça amb créixer...» «És el sistema, que és antihumà.», vaig respondre tímidament.

Mixeta va arrufar el seu musell i replicà: «No em vinguis amb aquesta frase! És incorrecte anomenar ‘antihumà’ el sistema actualment imperant. En realitat, al sistema li sou indiferents les persones, l’ésser humà simplement no és present a la seva escala de valors. Per imposar-vos la seva pròpia agenda, el sistema ha estudiat profundament la vostra psicologia, els mecanismes de les vostres reaccions i mitjançant nombrosos experiments sociopolítics, ho està aconseguint amb gran èxit.»

«On vols anar a parar, Mixeta?», vaig fer amb un fil de veu.

Va exhalar un sospir i digué: «L’èxit màxim de la societat de consum és un individualista col·lectiu, vulgar i Participar en la demagog, acostumat a democràcia no és fer valer el seu propi dret defensar interessos personals o a la comoditat i al plaer, aquí i ara, a qualsevol corporatius, sinó triar allò que us sembli preu i amb una nul·la èticament correcte capacitat de reflexió, autocrítica i molt menys, d’empatia. Ah, l’empatia sí, però només com a oportunitat per poder validar el discurs obtús i manipulador que proposa solucions fàcils (que no existeixen) a problemes complexos...

Mira, enguany haureu d’anar a votar a les eleccions europees.

Dins del paquet de les regulars ‘votacions democràtiques’ s’hi filtra la més despietada tirania de vulgaritat i idiotesa arreu del món... Si assumíssiu el significat inicial de la paraula democràcia, entendríeu que heu d’actuar d’una altra manera. Ningú us pot obligar a cooperar amb allò que no creieu. Hauríeu d’aprendre a deixar de ser còmplices del que no és vostre, del que no us representa. És a dir, ser responsables de les vostres accions. No cercar més excuses i posar en pràctica la vostra petita llibertat individual per tal que guiï els vostres actes ciutadans. Participar en la democràcia no és defensar interessos personals o corporatius, sinó triar allò que us sembli èticament correcte. Són les coses que poques vegades reconeixeu; però que, al fons, sempre sabeu. Una societat més humana només pot ser el resultat de la llibertat de consciència col·lectiva, de persones capaces d’adonar-vos que qualsevol èxit personal sense el bé comú no és només esquizofrènic, sinó una completa utopia.»

Dídac Bertran & Mixeta

21

Cametes ajudeu-me

E

n un dels meus articles, dirigint-me al nou alcalde li oferí la meva experiència municipal mitjançant idees i opcions noves per a resoldre espais ara com ara aturats.

Tot això sense destorbar el fluir incessant de la tasca municipal de governar i sense entorpir projectes que cauen en el foc lent de l’ensopiment. D’altra banda, crec ésser oportú al comentar que sovintejats suggeriments i millores lúcides adients per a Tarragona de persones qualificades en opinió reben la indiferència municipal.

Malgrat això i sospitant que aquest article acabarà marcat per l’exclusió basada en «què sap aquest» em sento l’humil portaveu de les esperances i aspiracions d’uns quants tarragonins de bona fe que me n’han parlat. Així doncs, ho engego.

L’altre dia per la Rambla, vent i fred, vaig tirar cap al solet. Sol i desconhortat trobant-me amb l’etern desvalgut Banc d’Espanya. Llegat insubstituïble que construí la República i ara protagonista d’un llarg camí incomprensible, condemnat i sense esperança ni futur, víctima de l’incapacitat de fruir-nos als tarragonins alguna satisfacció. Gairebé com si fos el nostre fill i no sabem donar-li una utilitat per tal de no sentir-lo plorar més, vaig aturar-me dient-li «mira que n’ets de seductor i com em costa de renunciar-hi». Ho puc dir perquè el conec de dins

L’ensopiment municipal al voltant d’un avantprojecte de reforma, majestuós, abellidor, però desqualificat per l’alt pressupost, em porta a recordar la meva proposta de regidor a l’oposició, d’un Ramon Grau i Gràcia Centre D’art tan desitjat pel món artístic Graduat en Arts aplicades per la Llotja i tarragoní, i que ara comportaria una adiexregidor de Cultura a Tarragona ent reforma. Fa anys l’he imaginat amb l’entrada principal per la Rambla a l’espai i fora, perquè vaig participar l’any 1974 de recepció i exposicions sota la zenital en la seva reforma, encara en activitat i vidriera que ho inunda de colors. A la en dictadura. Entre d’altres canvis, curi- planta inferior on era la gran caixa forta, osament a dalt de la façana li vam haver d’uns vuitanta metres quadrats, formada de posar la corona. Ara l’edifici està que- per gruixuts murs de formigó armat amb raïls de ferro, hi hauria dant abandonat. El Llegat insubstituïble la sala d’actes, capaciterra repelat del seu que construí la tada per suportar sovoltant cria herbes República i ara brecàrregues màximes bordes entre les pedres malaltejant-ho protagonista d’un llarg i amb sortida d’emercamí incomprensible, gència al jardí. A la tot. Un rovellat ronyós condemnat i sense resta de dependències s’ha instal·lat sota les esperança ni futur, del seu voltant, amb esveltes portalades exterior, vidriades de ferro de víctima de l’incapacitat ventilació de fruir-nos als hi cabrien diversos manyà. I per arrodotarragonins alguna departaments, aules nir-ho, de l’abandó, satisfacció i arxius. Cametes ajuamb nàusea vaig veudeu-me, perquè no em re-hi una la cagarada a sobre del marbre de l’entrada, feta per queda espai descriptiu, però sí dir que la una tòtila o bé fruit d’un gos gran. Com- lleugera reforma aconseguiria l’estat col· prenc que el lector, si mira de prop l’edi- lectiu d’ànima artística, allunyada del lufici al melic de la ciutat se’n farà creus de xós palau que precisava enfortir l’estruccom ha arribat per aquest camí d’enfilall tura i gairebé canviar la imatge de l’edifici per a un altra ús. envelliment i brutícia.

Dels lectors Turisme per posar en valor: ‘Visit Correos’ Des dels centres educatius es visiten empreses, ens institucionals públics i privats, museus, edificis de valor arquitectònic, biblioteques, parcs naturals etc per conèixer-los, fer-nos una idea del seu funcionament, posar-los en valor, connectar amb la societat i aprendre valors cívics, ètics, etc. Es pot dir que és una espècie de pràctica del turisme (de fet, aquest està lligat amb la història cultural, de l’art, natural, i altres camps com la geografia, geologia, economia, ecologia, sociologia, transports, etc) i després del món acadèmic la gent seguim fent turisme.

La recent iniciativa per part de Correus anomenada ‘Visit Correos’ pretén posar en valor les oficines de Correus com un dels destins més visitats d’Espanya (88

milions de visites l’any), molt per davant de llocs com la Sagrada Família (4 milions), l’Alhambra (3 milions) o el Museu del Prado (més de 2 milions), donant a conèixer tots els productes i serveis que ofereixen les oficines de Correos (adquisició de targetes prepagament, serveis de la DGT, ingrés i retirada d’efectiu, telefonia i internet, adquirir llibres, venda d’entrades per concerts i espectacles, Correos Market, burofax, embalatges ecològics, registre electrònic de l’Administració, targetes regal, segells, vot per correu, correspondència i paqueteria, identificacions per mascotes, apartats de correus, comerç electrònic, publicitat per empreses, a més de merchandising d’articles de Correus, etc) a mode d’una campanya de turisme, estètica, original i evocadora invitant la ciutadania a visitar les

oficines de Correus i trobar grans possibilitats, a més de posar en valor el treball dels seus i seves professionals. I és que una bona estratègia de comunicació (incloent publicitat i màrqueting) és clau per fer-se valer, diferenciar-se i donar-se a conèixer, i d’aquesta manera, posar-se en valor. Tant serveix per Correos com podria servir per altres ens públics i privats com biblioteques, museus, empreses privades, parcs naturals, etc. Es diu turisme amb valor.

Toni Yus Piazuelo Tàrrega

Virus versus festes Ho han intentat els maleïts virus, a uns àpats han faltat dos a uns altres tres però gràcies a les noves tecnologies ens hem pogut veure per pantalla i enviar-nos molts petons. I així portem varis Nadals sortejant contagis,

mascaretes, i medicaments que no curen, però fan una mica més fàcil portar el teu cos que està com si avesis fet el Campionat del món de salts d’esquí d’Innsbruck.

Així i tot va haver-hi un dia que hi érem tots i vam brindar com si no hi hagués un demà, sense saber quan la trilogia: covid, grip i refredat ens deixaria celebrar qualsevol esdeveniment que ens agradi, sense les restriccions d’aquests éssers extraterrestres que envaeixen el nostre cos sense demanar permís.

Autoritats dels serveis mèdics, no era la nostra intenció col·lapsar els Caps i Urgències però pel que hem vist vostès tampoc ho tenien previst. No aprenem.

Rosa Mari Gabriel Tarragona Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com

22 Divendres 12 de gener de 2024

Mor Jordi Jardí, exalcalde de Tivissa i president de Junts a la Ribera d’Ebre Obituari

Consternació a Junts per Catalunya per la mort de Jordi Jardí Pinyol, a l’edat de 57 anys. Jardí ha sofert una mort natural sobtada aquest dimecres, quan es trobava al seu domicili de Mont-roig del Camp (Baix Camp). Jordi Jardí va ser alcalde de Tivissa entre 2003 i 2019 i també president del Consell Comarcal de la Ribera

d’Ebre durant l’últim mandat a l’alcaldia (2015-2019).

Actualment, era president de Junts per Catalunya a la Ribera d’Ebre. El secretari general del partit, Jordi Turull, s’ha mostrat «colpit» per la pèrdua de Jardí, qui ha reivindicat com «una persona ferma, honesta, activa i compromesa amb el seu poble, les Terres de l’Ebre i el país». L’Ajunta-

ment de Tivissa decretarà dos dies de dol oficial.

Jordi Jardí també havia estat director general d’Administració de Seguretat del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunyaentre 2015 i 2021. En l’àmbit particular havia exercit de professor d’educació física i tècnic esporti i en el cos dels Mossos d’Esquadra. ACN

Necrològiques Tarragona Jaume Roig Inglés. 65 anys. El funeral serà a les 10 h al Serrallo.

Maria Jesús Domínguez Marín.

90 anys. El funeral serà a les 16 h. al Tanatori.

Joan Franquet Guasch. 76 anys. El funeral serà a les 17 h. al Tanatori.

Reus Eugenio Villa Lores. 86 anys. El seu funeral serà a les 10 h. a la parròquia de Sant Joan.

Imatge d’arxiu de Jordi Jardí, el juliol de 2017. Cedida

L’Ajuntament de Salou homenatja M. Teresa Capdevila pels seus 100 anys Societat

L’Ajuntament de Salou va homenatjar ahir a la seva veïna Maria Teresa Capdevila Gaya pel seu centenari. L’alcalde del municipi, Pere Granados, li va lliurar un ram de flors i una placa que l’homenatjada va rebre amb molta emoció, en companyia de dos dels seus fills, i de les regidores de Benestar Social i Relacions Ciutadanes, Cris-

tina Berrio i Julia Gómez. Granados, en nom del consistori, també li va fer entrega d’una ampolla d’oli de les oliveres centenàries de Salou. Per la seva banda, Capdevila va explicar a les autoritats municipals vivències relacionades amb la seva trajectòria vital i professional, dedicada a la música i també records relacionats amb l’entorn famili-

ar, sobretot dels seus pares i de la Guerra Civil. Nascuda a Barcelona, el 9 de gener de 1924, Capdevila va viure en el sí d’una família «enamorada de Salou, de la seva platja i de les qualitats curatives de l’aigua del mar». El seu pare, Josep, va exercir de metge dermatòleg, i la seva mare, Teresa, fou pianista. Ambdós eren fills de Reus. Redacció

Les autoritats municipals, ahir, amb l’homenatjada. Aj. Salou

Carmen Bosch Vila. 85 anys.

Félix Molano Sánchez. 80 anys. El funeral serà a les 12 h. al Tanatori. Ángela Quesada Martínez. 63 anys. El funeral serà demà a les 10.30 h al Tanatori.

Joan Masip Gorgori. 84 anys. El funeral serà a les 15.30 h al Tanatori.

Esteban Sánchez Flores. 84 anys.

El funeral serà a les 13.30 h al Tanatori.

Francesc Sariol Martínez. 78 anys.

El funeral serà demà a les 9 h al Tanatori.

María Sonia Zorrilla Lupiáñez. 72 anys. El funeral serà a les 17.30 h al Tanatori.

Manuela Centeno Ortega. 93 anys. El funeral serà a les 12.30 h al Tanatori.

Divendres 12 de gener de 2024

23

Avui felicita als que es diuen: Arcadi, Tatiana, Martí, Victorià, Antoni-Maria i Cesarina.

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Avui, l’energia posi- És un dia perfec- La comunicació és Avui és un dia per tiva t’envolta, Aries. te per cuidar de clau. Expressa les cultivar l’harmonia Sigues valent i pren tu mateix. Dedica teves idees amb al teu llar, Càncer. la iniciativa en els temps a relaxar-te claredat i escolta Dedica temps a reteus projectes. La i revitalitzar-te. Les atentament. Les forçar els llaços facreativitat et guia- petites indulgèn- connexions signi- miliars. Un ambient rà cap a solucions cies et ajudaran a ficatives t’esperen serè et proporcioinesperades. trobar l’equilibri. en cada interacció. narà pau interior.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

La confiança en tu Concentra’t en Les relacions ju- Avui és un dia promateix et portarà l’organització i la guen un paper pici per a la translluny avui, Lleó. No planificació avui, central. Cultiva formació personal, dubtis a mostrar Verge. Mantén un l’empatia i la com- Escorpí. Deixa enels teus talents. enfocament me- prensió. La conne- rere el que ja no et Les teves habilitats tòdic en les teves xió emocional et serveix i obre espai úniques seran re- tasques per acon- proporcionarà sa- per a noves oporconegudes. seguir l’èxit. tisfacció. tunitats.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

L’aventura et crida C o n ce nt ra’ t e n Avui és un dia per La intuïció guiarà avui, Sagitari. Ex- l’equilibri entre tre- expressar la teva les teves decisions. plora noves idees ball i descans. La singularitat. Abraça Connecta amb el i llocs. La curiosi- productivitat aug- la teva individualitat teu costat emociotat et obrirà portes mentarà quan cui- i comparteix les te- nal. El camí cap a la inesperades cap dis del teu benestar. ves idees innova- realització personal a l’expansió per- Troba temps per re- dores. L’autenticitat s’il·luminarà. Tinsonal. carregar energies. et destacarà. dràs una nit boja.

6

TV local

9

CANAL REUS TV

TAC 12

12:00 Fot-li

10:00 Fet a Mida

12:30 La comarcal

5

7 8

10 11 12

11:00 Saló de Plens

13:00 180 Graus

12:00 L’Orsai

HORITZONTALS: 1. Actualment, persona que ha rebut el doctorat, met-

13:30 Fot-li

13:00 Saló de Plens

gesa. Dia amb sol. 2. Eines. Cap sense cua. 3. Cases que han tingut un

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12

14:30 Aventurístic

atemptat. Mou la cadira. 4. Està. Rabiós. Sana sense límits. 5. Cap de

14:30 Notícies 12. Esports

gat. Diu mentides d’algú. Extrem d’un mot. Una de feble. 6. Propietari.

15:00 Notícies migdia 15:30 Gaudeix la festa 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Fot-li 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies resum 20:30 Cercle central

15:00 Notícies 12. L’Entrevista

Farmàcies

Anuncis classificats

TARRAGONA: Mas Cavallé, Silvia.

Major, 46.

Telèfon 977 238 622.

Llopart, Gloria - Sierra, Jordi. Bl. S.Simó, D. Telèfon 977 200 015.

REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Piqué, Joaquim - Piqué, Tania. Pl. Mercadal, 8.

Telèfon 977 127 084.

SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19.

Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura.

Francesc Macià, 11.

Telèfon 977 390 217.

CAMBRILS: Colom Feliu, Lluís Mª.

Pl. de la Concòrdia, s/n.

Telèfon 977 794 751.

VALLS: Ferrús Brunet, Rosa Mª. .

Alt Camp, 23.

Telèfon 977 894 654.

EL VENDRELL: Parra, Pere - Parra, M.Carme.Sant Xavier, 23.

Telèfon 977 660 275.

IMMOBILIÀRIA Venda/Lloguer ¡¡OPORTUNIDAD!!

VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo.

Cocina Office con galería independiente.

Amplio balcón.

Tercero sin ascensor.

Zona privada con parquing exterior.

PRECIO: 98.000€ Tel: 650.939.822 Mª José

TRASPÀS

TRASPÀS BAR RESTAURANT. CÈNTRIC I BEN EQUIPAT. PREU: 90.000€ (Negociables) Tel. 679.352.837

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones.

Tel: 634.690.215 MASAJISTA TITULADA. Relax cuerpo-mente.

Tel: 722.823.696

TREBALL SE OFRECE CHICA con experiencia en cuidado personas mayores y limpieza hogar. Tel: 697.667.097

OFERTA DE FEINA LA SELVA DEL CAMP

Operari per fabricació, muntatge i reparació de portes de garatge i automatismes.

JORNADA INTENSIVA

PROFESSIONALS PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

ALTRES VENDO HUERTO con agua en La Riera de Gaià.

Precio a convenir. Tel: 616.568.908 VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX completamente restaurada.

Ideal para Karaoke. Tel: 607.208.020

Solucions

ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085

darrere. Travessar l’aire amb avió. 11. Busca el millor. Preposició. Llisa. 12.

18:30 SPi+TV

MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total. Tel: 692.780.087

Telf: 667.869.334

trada de riu. Fadrines. Cua de gat. 9. Indiqués. Existeix. 10. Remats en-

16:30 Fet a Mida

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

TARRAGONA

Afirma al revés. Pit. 7. Fet amb ajut. Teixit sintètic. 8. Pal sense el mig. En-

15:30 Saló de Plens

MASAJISTA. Horas concertadas.

Segur – Torredembarra.

Tel: 678.086.847

Presa que torna de la presó. Qualitat de molt viu. Fet al forn per la dreta.

19:00 Connecta 10Comarques

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías.

Tel: 691.586.879

VERTICALS: 1. Passa l’autoritat i el poder de decisió a un altre. Arriba a

19:30 180°

un acord amb la part contrària. 2. T’atreveixes. Parlaré malament d’ells.

20:00 Notícies 12

3. Cites sense dues. A dojo sense límit. Amb més de dos colors. 4. Tap

20:30 Notícies 12. Esports

Solució: nivell mitjà PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115

supe- rior. Ester de l’àcid carbàmic. 5. Comunicació pel sud. Senyor gi-

21:00 Notícies 12. L’entrevista

21:00 Notícies resum

21:30 Destí 2030

rat. Cinc romans. 6. Falta una de res. Vol tocant a terra. Oberta i feble. 7.

21:30 Destí 2030

22:00 Notícies 12

Una de tall. La meitat girada. Bestiar llanar de dos anys. Victòria. 8. Nas-

22:00 Notícies resum

22:30 Notícies 12. Esports

cut a Croàcia. Faci oposició per baix. 9. Equip que perd a casa per zero

22:30 Cercle central

23:00 Notícies 12. L’Entrevista

a deu. Zones sense límits. Llar sense el mig. 10. Consonants. Divideix en

23:00 Notícies resum

23:30 Destí 2030

tres parts. 11. Crit de carreter. Extrem del pal. Plena de salut. 12. Final de

23:30 Destí 2030

00:00 Notícies 12

por. Verí biològic que torna. Peix que també ve congelat.

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

REFORMES Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

2º

Màxima

15º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel De matinada minvarà ràpidament la nuvolositat i quedarà serè en general, o poc ennuvolat amb el pas d’algunes bandes de núvols alts i prims sobretot a la tarda.

Temperatura La temperatura mínima baixarà entre lleugerament i moderadament. Hi haurà glaçades febles o localment moderades a la depressió Central, interior del nord-est, Pirineu i Prepirineu. D’altra banda, la temperatura màxima pujarà entre lleugerament i moderadament, tret les zones on la boira sigui més persistent, on quedarà semblant.

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

TERÀPIES EXCELENTE QUIROMASAJISTA. Masajes relajantes y descontracturantes. Tel: 688.440.789 MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445 MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad.

Tel: 977 21 26 12

OFERTES 4 DIES +1 GRATIS 7 DIES +3 GRATIS ................

Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54 o marta@mestarragona.com

Divendres 12 de gener de 2024

Marge de confiança

Quan la IA parla en català

E

Durant la sessió es va convidar els participants a ordenar manera cronològica els diversos suports sobre els quals s’ha escrit, des de la prehistòria a l’actualitat. C.S.

Taller El Seminari de Tarragona va acollir un taller teòric i pràctic d’escriptura medieval, durant el qual també es van poder veure de prop diversos llibres antics de l’Arxiu Històric Arxidiocesà

Aprendre a escriure com a l’edat mitjana

M

és de trenta perso- de l’escriptura fins a l’edat mitjanes van respondre a na. A continuació, els assistents la convocatòria dels van participar en una activitat Amics de la Catedral consistent en ordenar, per ordre de Tarragona, que el passat dijous cronològic, els diversos suports van organitzar una nova sessió de que l’home ha fet servir per esl’activitat L’scriptorium medieval. criure, mitjançant reproduccions Aquest taller, que combina teoria de troballes reals, com una taula i pràctica, permet endinsar-se en de cera localitzada a Pompeia o el món de l’escriptura medieval una peça de marbre negre de la Necròpolis Paleocrisd’una manera rigorosa tiana de Tarragona. i didàctica, mitjançant Tot seguit, se’ls van reproduccions i matemostrar les eines i els rial que els participants materials utilitzats poden utilitzar. Així, es a l’edat mitjana, i els pot experimentar com van convidar a fer els era la delicadíssima seus propis treballs. labor que feien els copistes i il·luminadors Durant la sessió, tammedievals. bé se’ls van mostrar El taller va comendiversos originals que pertanyen al fons de çar amb una breu l’Arxiu Històric explicació sobre Cristina Serret Alonso Arxidiocesà de l’origen i evolució

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Directora de publicitat: Contxi Joan

Tarragona, entre els quals hi havia el manual notarial més antic d’Europa, datat el 1227-28, i localitzat a Alcover, o un Flos Sanctorum (descripció de la vida dels sants) inacabat, on es podien veure els espais corresponents a les caplletres pendents de completar.

«Des de l’Arxiu ens vam adonar que hi ha una franja d’edat a qui tot aquest món els resulta desconegut. Amb l’objectiu d’arribar a aquest públic vam idear, juntament amb els Amics de la Catedral, aquest taller que està tenint unes valoracions molt positives, especialment entre el professorat, ja que ens permeten treballar aspectes com la llengua i la literatura, la història medieval i de l’església, o fins i tot la química», va explicar mossèn Enric Mateu, director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà.

n un món on la intel·ligència artificial (IA) esdevé cada cop més omnipresent, l’ús del català en les interaccions que hi establim també hauria de ser una pràctica habitual. El nostre diàleg amb assistents de veu, traductors i altres aplicacions com el chatGPT és crucial per a la creació de models lingüístics precisos i eficients, aquesta pràctica no només millora la capacitat de la IA per comprendre i generar contingut en català, sinó que també assegura la seva existència a l’era digital.

El Projecte AINA, que homenatja la filòloga Aina Moll, és una iniciativa catalana en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center i un exemple d’aquest esforç. Amb un pressupost de 13,5 milions d’euros per al període 2020-2024, AINA busca desenvolupar models de llengua i traducció en català per tal que les empreses tecnològiques els puguin incorporar en les seves aplicacions d’IA i així expandir el seu abast.

Aquesta semana hem sabut d’un nou model de llenguatge, Flor-6.3B, també del BSC i entrenat intensivament en català, que obre noves vies per a la recerca en IA, possibilitant una tecnologia mes propera, que va des de l’educació fins a la comunicació amb administracions públiques.

En conclusió, l’ús actiu del català en entorns d’IA i el suport a projectes com AINA i Flor-6.3B són essencials per garantir que el català no només sobrevisqui sinó que també prosperi. Ens cal saber que, cada vegada que la IA parla català, la seva presència en l’ecosistema digital es va consolidant subtilment.

El Flos Sanctorum inacabat. C.S.

Escriure amb ploma Els participants poden veure i utilitzar els estris de copistes i il·luminadors

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com] Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa.

Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: