Divendres 2 de febrer de 2024

Número: 4.972 www.diarimes.com

DIVENDRES 2 DE FEBRER DE 2024

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Judo

Camp de Tarragona 14 Un estudi liderat per la URV vincula el consum d’aliments ultraprocessats amb la qualitat del semen

18

David García Torné: «Vull emportar-me una medalla dels Jocs Olímpics de París» Opinió

20 Rosa Maria Ibarra. Un govern que funcioni i que resolgui els prolemes reals: «No és temps de repetir més ‘jugades mestres’» Gerard Martí

Tarragona 4 i 5

Pla de xoc per recuperar la Part Baixa L’Ajuntament presenta el Pla Integral que preveu fins a 25 accions per transformar la zona social i urbanísticament Sanitat

A les comarques de Tarragona falten prop de 2.000 infermeres per garantir tots els serveis

Societat

Reus posarà en marxa una Oficina de Benestar Animal per a gestions i tràmits de ciutadans amb mascota 10 A fons

11

El tramvia i l’estació de Vila-seca condicionaran el proper creixement urbà del Camp de Tarragona 2i3

2

Divendres 2 de febrer de 2024

afons

Àrea metropolitana La planificació urbanística, o com l’impuls metropolità ha avançat a empentes i rodolons Cap a l’àrea metropolitana La Generalitat arrenca aquest trimestre el darrer intent d’ordenar globalment el territori Oriol Aymí Quan a un alt responsable d’uns grans magatzems que s’havien d’instal·lar a Tarragona li van ensenyar un plànol de la ciutat, l’home va fer una ganyota i en veu alta va preguntar: Però, on és Tarragona? Acostumat a ciutats més compactes i a zones urbanes continues i sense espais «en blanc», la complexa distribució geogràfica ja no només dels barris tarragonins sinó també del conjunt de l’àrea d’influència on s’havia d’ubicar aquella botiga l’havia deixat garratibat.

L’anècdota assenyala la magnitud de la tasca d’ordenar territorialment el Camp de Tarragona que, com Sísif al mite grec, sembla condemnat sense escapatòria a aixecar una volta i una altra la mateixa roca. Aquest primer trimestre de l’any arrencarà la redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità del Camp de Tarragona (PDUMCT), el primer instrument de planejament urbanístic supramunicipal que incorporarà la paraula «metropolità». Serà el primer en escriure-ho, però ni de bon tros serà el primer en intentar endreçar el territori des d’una perspectiva global perquè, precisament, si alguna cosa li sobra al Camp de Tarragona són estudis. «Som un dels territoris més estudiats, però sempre s’encomanen estudis amb objectius i perspectives diferents», lamenta el geògraf de la Universitat Rovira i Virgili, Robert Casadevall.

Malgrat els precedents del PDUMCT i les tones de tinta gastada, no hi ha res al Camp de Tarragona que pugui comparar-se, ni de lluny, a l’Institut Metròpoli, un consorci amb seu a Bellaterra hereu de

Classificació del sòl

Font: Departament de Territori, Generalitat de Catalunya.

Directrius de Planejament Urbanístic de l’Àmbit Metropolità del Camp de Tarragona (publicat l’octubre de 2022)

Moments clau en la planificació urbanística del Camp de Tarragona

Pla Director de la Química i el Turisme

Inici del Pla Director Urbanístic Metropolità del Camp de Tarragona

La Generalitat fa d’àrbitre entre els dos principals sectors econòmics i posa límit al seu creixement.

1979 Comissió dels 21 municipis

El món local tarragoní es proposa, sense èxit, ordenar el Camp de Tarragona, en plena transformació produïda per la indústria i la immigració.

Està publicat un primer document, les directrius, i aquest primer trimestre s’iniciarà la redacció final.

2010 2003

Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona

El primer instrument de planejament global, que abraça les 7 comarques del Camp. Ja planteja la necessitat d’un planejament específic de caire metropolità.

2020

l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, que publica enquestes des de 1984 sobre diferents aspectes de la vida diària barcelonina.

A Tarragona, Sísif ha de pujar cada cop la roca. Ho va fer en plena transformació industrial, amb l’anomenada Comissió dels 21 municipis, a finals dels anys setanta i just abans de les primeres eleccions al Parlament. «Vaig trobar-me la seva documentació llençada en algun despatx», rememora Josep Maria Milà, arquitecte i ex regidor d’Urbanisme de Tarragona. Aquell intent col·lectiu va enfrontar ajuntaments d’esquerres amb el primer govern Pujol. Dues dècades després, el mateix problema retornaria. La indústria química i el sector turístic, van xocar frontalment degut, precisament, a la manca de planificació territorial. La Generalitat va fer d’àrbitre, delimitant el camp de joc per a cada sector, i ho va fer al Pla Director de la Química i el Turisme, aprovat l’agost de 2003. Problema resolt? Sí, pel que fa a la convivència entre els dos principals motors econòmics, però no per l’ordenació territorial. Els governs tripartits entomen el problema, i el 2010 veu la llum el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, però el propi document, que abraça les 7 comarques, ja apuntava a que cal elaborar un planejament específic per a l’àmbit central del Camp, que no va fructificar mai. Els motius del fracàs, asseguren diversos coneixedors del procés, cal buscar-los tant en el grau de detall del document, que limitava la llibertat d’acció dels ajuntaments, com en la manca de consens que van despertar les propostes estratègiques.

La roca de Sísif, com sempre, tornava a caure des de dalt de tot. Ara fa 3 anys, la Generalitat reprenia el fil de 2010, però ara posant el focus «a l’àmbit central, el metropolità, on les tensions territorials i les disfuncions són més evidents», segons va escriure el director general d’Urbanisme, Agustí Serra, al preàmbul de les directrius del futur pla, ja publicades. Poca broma: aquest pla és el que ha de dictaminar qui és dins

Divendres 2 de febrer de 2024

3

afons

Àrea metropolitana Malgrat la quantitat d’estudis socials fets, Tarragona no té un observatori El Pla Director no definirà la governança, però pot ajudar a dibuixar-la i qui és fora, quins municipis formen l’àrea metropolitana i quins no. I la proposta original dels tècnics era un àmbit de només sis municipis: Tarragona, Reus, Vila-seca, Salou, La Canonja i Constantí.

Cambrils s’hi afegirà després, tot i algunes reticències per la diferència de fluxos de mobilitat entre l’estiu i l’hivern.

En resum, Sísif arrenca ara amb una nova roca. Ja ha fet una mica de camí, però encara li queda la pujada més difícil: la de les concrecions.

«A l’hora del detall és quan arriben les dificultats», adverteix Josep Maria Milà qui, per altra banda, veu ara «mes convicció» i necessitat que mai abans.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb el seu president, les seves vicepresidències, el seu Consell Metropolità, la seva Junta de Govern i, entre d’altres organismes, el seu consell d’alcaldes, és fruit exactament d’un procés urbanístic de dècades, segons Casadevall, que arrenca als anys 50 del segle passat i finalitza el 2010 amb l’aprovació al Parlament de la Llei de l’Àrea Metropolitana.

El futur Pla Director Urbanístic Metropolità del Camp de Tarragona no establirà com s’ha de governar aquest territori. Ni com s’ha d’ordenar el transport públic, ni tampoc com s’han de gestionar els residus. Però, si Sísif supera finalment el seu destí i el pla queda aprovat -no abans d’un parell d’anys-, és més que probable que el camí cap a un ens territorial d’alguna mena quedi ja marcat.

De moment, però, els actors polítics no volen sentir-ne a parlar: una cosa és el consens que desperta el fet de mancomunar polítiques -sobretot, la qüestió de la mobilitat i el transport públic- i una altra cosa ben diferent la impopularitat de crear una nova estructura que, si es volen fer seriosament les coses, és inevitable.

Imatge virtual de la projectada estació intermodal a Vila-seca. Cedida

Oriol Aymí

La reconfiguració del mapa del Camp

ue cada municipi tingui la seva empresa de bus potser és una cosa que hauria d’anar canviant». Així de clar ho expressa el regidor d’Urbanisme de Tarragona, Nacho Garcia, i afegeix que si de l’actual procés en surt un ens que gestioni el transport del Camp de Tarragona «serà molt benvingut».

La mobilitat, de fet, és la qüestió que desperta un consens total entre l’autoanomenat Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, i diversos actors principals creuen que la via de la mobilitat serà la que evidenciarà l’existència d’un organisme metropolità. Dels vuit municipis que el formen –Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Vila-seca, La Canonja, Constantí i Valls– n’hi ha tres que tenen actualment oberta la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Són Tarragona, Salou i Vila-seca. I Reus, en realitat, ho abordarà en els propers anys perquè el seu darrer planejament complirà enguany 25 anys de vigència.

«Ens hem de preparar per rebre el tramvia amb les portes ben obertes», assenyala la regidora d’Urbanisme de Reus, Marina Berasategui (ERC). A Reus ja fa temps que es coneix que l’espai de creixement de la ciutat és el

El tramvia i l’estació de Vila-seca marcaran el creixement urbà

«Q

Tarragona obre la porta a mancomunar empreses de transport públic Marina Berasategui, regidora d’Urbanisme de Reus. Ajuntament de Reus

sud, cap a Vila-seca. Cap al principal nus ferroviari de la demarcació, que es començarà a construir l’any 2026 i que no poques veus veurien bé batejar amb el nom d’«estació metropolitana».

Cap al sud, que és per on arribarà el tramvia a Reus.

Ningú ha calculat encara l’impacte que tindrà la implantació d’aquestes noves infraestructures en el mercat de l’habitatge local, però sembla evident una reconfiguració que tingui en compte

aquesta revolució de la mobilitat urbana i interurbana.

Contacte permanent A Tarragona es miren de ben a prop el PDU que prepara la Generalitat. «Anem incorporant al POUM el que anem sabent» diu el regidor del ram, Nacho García, que posa com a exemple la preservació de l’Horta Gran com a espai verd. Garcia aposta per un «contacte permanent» amb l’equip redactor del PDU metropolità, igual

Tarragona, Salou i Vila-seca tenen oberta la revisió del planejament urbanístic, que Reus abordarà a mitjà termini que Berasategui que, a més a més posa en valor la tasca de planificació que ja ha fet el consistori reusenc pel que fa als espais verds i la infraestructura hidràulica, l’urbanisme amb visió de gènere o la incorporació del tramvia a la ciutat. Aquest contacte permanent hauria d’evitar repetir escenaris com els de

fa 12 anys amb el Pla Director de l’Àmbit Central del Camp de Tarragona, que no es va aprovar, precisament per discrepàncies amb els ajuntaments.

Si no és abans amb la mobilitat, la plasmació pràctica d’una acció política metropolitana serà amb l’urbanisme.

4

Divendres 2 de febrer de 2024

Cinc grans àmbits estratègics

Establir el balcó de la Part Baixa

Transformar la façana marítima

Millorar la porta ferroviària

Reformar l’eix del carrer Reial

Renovar l’eix del carrer Apodaca

Es generaran punts panoràmics de visibilitat del patrimoni i s’establiran connexions verticals entre la Part Baixa i l’Eixample pels Jardins Vapor o el Palau Firal.

Aquesta actuació vol obrir el barri cap al mar eixamplant les voreres i naturalitzant el carrer del Mar, absorbint la circulació del tramvia i del carril bici.

Es transformarà l’entorn de l’estació de tren, amb la reforma de la plaça de la Pedrera, on els vianants tindran preferència i hi haurà àrees d’estada i joc infantil.

S’eixamplaran voreres, es racionalitzaran els espais de càrrega i descàrrega i contenidors, i es reforçarà el caràcter de referència de la plaça dels Infants.

Es pretén millorar la connexió de la Part Baixa amb el Port de Tarragona, a través de la transformació, naturalització i dotació de la plaça dels Carros.

El Pla Integral de la Part Baixa formula 25 accions per transformar el barri Barris Es reformaran els eixos històrics dels carrers Reial i Apodaca, es crearan diversos equipaments culturals i s’impulsarà el teixit social i comercial del barri John Bugarin El Pla Integral de la Part Baixa (PIPB) ja és una realitat. Després de més d’un any d’anàlisi i treball, l’Ajuntament de Tarragona té enllestit el seu full de ruta per transformar aquest barri, que ha patit una gran degradació en els darrers anys. El document final, que es va presentar ahir davant més d’un centenar de persones a la Sala Genius del Palau de Congressos, contempla 25 actuacions de millora en l’àmbit urbanístic, comercial, social i cultural. Els objectius d’aquest ambiciós projecte estan clars: viure al barri, conviure-hi, gaudir-lo i activar-lo. Per fer-ho possible, es duran a terme accions com la reforma dels eixos dels carrers Reial i Apodaca o la creació d’equipaments culturals.

El 2022, es va iniciar una diagnosi de la Part Baixa, necessària per a la redacció del PIPB. Aquesta va permetre, entre d’altres, saber que el barri del Port té 7.645 habitants i que la població de la zona és lleugerament més envellida que la mitjana de la ciutat. De fet, un 20% del total es jubilarà en els pròxims 15 o 25 anys. Al novembre d’aquell any, es va constituir el Grup Impulsor del Pla Integral de la Part Baixa i, posteriorment, es va dur a terme el procés

participatiu, que ha comptat amb 395 respostes d’una enquesta ciutadana.

D’altra banda, es van rebre 89 propostes que l’equip redactor del PIPB ha tingut en compte per elaborar el document. Aquestes s’han acabat agrupant en 11 línies d’actuació, que es concreten en 25 accions. Un dels principals blocs contempla la millora en l’àmbit de l’habitatge amb la redacció d’un pla de rehabilitació, la creació de comunitats energètiques, la revisió del planejament urbanístic per proveir habitatge i protegir el patrimoni o la regulació dels habitatges d’ús turístic.

El Pla Integral de la Part Baixa també dona molta importància a la renovació i

pugui observar el patrimoni de la ciutat, com el Teatre Romà o les termes de Sant Miquel. «Les hem de recuperar sí o sí per obrir-lo a la ciutadania», apuntava l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, durant la presentació de les actuacions. «M’agrada especialment aquesta actuació», afirmava el batlle, qui creu que és «engrescadora».

La façana marítima El segon àmbit d’actuació preveu la millora de la façana marítima, amb la futura rambla de Mar, amb les voreres més amples i amb els pas del tramvia i el carril bici. D’altra banda, es vol renovar l’entorn de l’estació de tren, per tenir una nova porta ferroviària.

carrer d’Orosi, dignificant una de les principals entrades dels visitants a la ciutat.

Els dos darrers àmbits d’actuació se centren en la reforma de l’eix històric del carrer Reial i el del carrer Apodaca.

Amb aquests projectes, es transformaran dos espais emblemàtics i de referència al barri, com són la plaça dels Carros i la plaça dels Infants.

Amb el PIPB, també s’ha volgut enfortir la cohesió social a la Part Baixa. Per aconseguir-ho, es convertirà l’antiga caserna de Santiyán en un equipament sociocultural i comunitari. L’edifici de la fàbrica de Chartreuse i els Magatzems del Blat també seran equipaments culturals.

A més, es preveu instal·lar una

Xifres de la Part Baixa

7.645 200 20% habitants

locals buits

dotació de l’espai públic. En aquest sentit, planteja cinc grans àmbits d’actuació. El primer planteja la creació d’un balcó de la Part Baixa.

Mitjançant la reforma dels carrers Zamenhof, Caputxins, Arquitecte Rovira i Pons d’Icart, es vol generar punts panoràmics des dels quals es

de la població es jubilarà en els pròxims 15-25 anys

Aquesta actuació implicarà la reforma de la plaça de la Pedrera, amb l’eliminació de les jardineres elevades. En aquest espai, on els vianants tindran preferència, hi haurà àrees d’estada i joc infantil, així com zones d’ombra.

D’aquesta manera, es donarà continuïtat a la pacificació del

oficina de barri (OMAC).

D’altra banda, s’impulsaran diversos programes per a l’impuls, suport i modernització del comerç i els serveis bàsics del barri, així com per revitalitzar els locals comercials buits. Amb la intenció de dinamitzar econòmicament la zona, s’impulsarà una incu-

Diferents representants polítics de l’Ajuntament de Tarragona, així com del teixit veïna

El PIPB preveu la transformació de l’entorn de l’estació de trens

Algunes actuacions es duran a terme a curt termini i d’altres poden trigar 8 anys

badora de negocis d’artesania i moda d’autor. El Pla Integral de la Part Baixa també inclou un programa de suport a l’associacionisme i a la cultura popular, a més d’un pla de lluita contra el sensellarisme.

També es reestructurarà la mobilitat i es reordenarà l’aparcament al barri i es vol col·locar ascensors i escales

mecàniques en certs punts, com el carrer de Castaños. Pel que fa al patrimoni, el document preveu la creació de l’espai museístic del Teatre Romà i la millora de l’accessibilitat al recinte.

Algunes actuacions, com la instal·lació d’un col·lector d’aigües pluvials a Torres Jordi per solucionar els problemes

Divendres 2 de febrer de 2024

5

Principals actuacions previstes al Pla Integral de la Part Baixa

L’habitatge i la mobilitat

El patrimoni i el paisatge urbà

Els equipaments i dotacions

Pla de rehabilitació d’habitatges i creació de comunitats energètiques, a més de la regulació dels habitatges d’ús turístics.

Impulsar l’espai museístic del teatre romà i el seu entorn.

Equipament sociocultural i comunitari del barri del Port a l’edifici de Santiyán.

Nova estructura de mobilitat amb reordenació de l’aparcament i també dotar el barri d’ascensors i escales mecàniques.

Elaboració d’un programa d’embelliment del paisatge urbà.

Equipaments culturals a la Chartreuse i als Magatzems de Blat, així com una Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC) al barri i habitatge dotacional.

El teixit associatiu i l’acció social

El comerç i l’activitat econòmica

Programa de suport a l’associacionisme i a la cultura popular de la Part Baixa.

Programes d’impuls, suport i modernització al comerç quotidià i als serveis bàsics al barri.

Promoure un pla de lluita contra el sensellarisme.

Impulsar un projecte de revitalització dels locals buits comercials i una incubadora de negocis d’artesania i moda d’autor.

García: «La transformació urbanística comporta canvis socials i comercials» Municipal El conseller assegura que el PIPB és un «punt d’inflexió» John Bugarin

al, social i comercial del barri van assistir a la presentació del PIPB a la Sala Genius del Palau de Congressos. Gerard Martí

d’inundabilitat, seran una realitat a curt termini. D’altres, poden executar-se el següent mandat. N’hi ha que trigaran més de 8 anys a arribar, ja que depenen de subvencions d’altres administracions.

Eina de revitalització «El Pla Integral de la Part Baixa és una eina de regeneració urbana i revitalització del barri», assegurava Viñuales, qui avançava que el document passarà pel ple perquè sigui aprovat pels grups municipals del consistori. «Vull que ho aprovi la ciutat», indicava.

El conseller de Territori de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García, assegurava ahir en una atenció als mitjans que «el Pla Integral de la Part Baixa és un punt d’inflexió per a la zona». L’edil recordava com Campclar, el barri on es va criar, va viure una gran renovació fa anys gràcies també a l’execució d’un pla integral. Tal com va passar en aquella ocasió, el conseller preveu que, a la Part Baixa, «la transformació urbanística comportarà canvis a nivell social i comercial que encara perduren», afirmava.

En aquest sentit, García destacava que el document integra actuacions en diferents sectors. «El més important i visual és l’urbanístic, però sense altres aportacions no canvia res», apuntava el conseller. En aquest sentit, el responsable de l’àrea de Territori remarcava que es duran

El conseller de Territori, Nacho García. Gerard Martí

«Es van recollir les reivindicacions veïnals en el procés participatiu» a terme «intervencions culturals, socials, comercials i de patromini».

Respecte a les queixes d’alguns veïns sobre la falta de comunicació de l’Ajuntament respecte al PIPB, l’edil indica-

Agenda

va que, després de fer la diagnosi, «hi va haver un procés participatiu en el qual es van tenir en compte les reivindicacions veïnals». Durant els darrers mesos, però, «l’equip redactor necessitava el seu temps per veure com incorporava les seves propostes i com les encaixaven en el primer model del pla integral».

Finalment, el document final està redactat i publicat i, ara, toca posar en marxa la maquinària. «És el full de ruta que hem de seguir els pròxims anys per regenerar aquest barri», afirmava el conseller. García detallava que «totes les actuacions estan calendaritzades en diverses fases: a curt, mitjà i llarg termini». És a dir, durant aquest mandat, en el següent o al cap de vuit anys. El recol· lector d’aigües pluvials a Torres Jordi o la reforma de l’eix Unió-Prim-Apodaca seran alguns dels que es començaran a executar aviat.

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

Activitats - Vivint el Port. Maridatge històries portuàries. 4 de febrer 12h – Museu del Port. Reserva prèvia museudelport@gmail.com o 977 259 434.

Exposicions (Entrada lliure) - Exposició ‘MED 2050 Good Kharma’. Museu del Port – Mostra oberta fins l’11 de febrer.

- Exposició ‘Retrospectiva d’un llegat’ de Josepa Miró. Tinglado 1 – Mostra oberta fins al 25 de febrer.

- Projecte OH! La Cúpula de la Sostenibilitat - Experiències immersives, artístiques i culturals. Refugi 1 Sala 3 – De l’1 de febrer fins al 30 d’abril.

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats Agenda del Port de l’1 al 8 de febrer de 2024

Segueix-nos!

6

Divendres 2 de febrer de 2024

Tarragona marca el camí a seguir en l’accessibilitat a les Ciutats Patrimoni de la Humanitat Patrimoni La ciutat ha acollit un congrés que ha tractat diferents maneres de gestionar els monuments Redacció Aquesta setmana Tarragona ha acollit el congrés Accessibilitat a les ciutats patrimoni de la humanitat. Amb aquesta trobada, les Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya han fet públic el compromís amb l’accessibilitat com a un dels puntals de la gestió del patrimoni, al costat de l’educació, la seguretat, el medi ambient i la conservació i senyalització dels monuments i recintes.

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va ser l’encarregat de presentar les conclusions del congrés, en les quals va reivindicar «l’accessibilitat universal com a dret de totes les persones» i un «enfoc de l’accessibilitat que ha superat clarament la seva vinculació material amb l’urbanisme i l’arquitectura i es va obrir a la cultura, a les tradicions, a les festes, a les noves tecnologies, a polítiques d’igualtat o a inclusió i, en definitiva, a una nova sensibilitat que ens fa a tots més humans».

El batlle també va repassar els avenços en la legislació en matèria d’accessibilitat, dels quals va recordar la necessitat de dotar-los de «pressupostos, recursos i capital humà», i va posar en valor l’aposta del GCPHE per l’accessibilitat: des dels ma-

Les jornades es van desenvolupar al Palau Firal i de Congressos i van registrar una assistència de 86 persones. Ajuntament de Tarragona

teixos estatuts, que marquen «un clar compromís amb l’establiment de mesures que afavoreixin l’accessibilitat i la sostenibilitat», a les accions de la comissió d’accessibilitat del Grup i «projectes concrets com el Llibre Blanc de la gestió del Patrimoni Històric i Arqueològic, la Guia de Bones

Viñuales: «Els avenços legislatius s’han de dotar de pressupost»

Pràctiques en accessibilitat i, de manera més concreta, l’app Ciudades Accesibles, les maquetes tipològiques i les guies de visites accessibles».

Amb l’acte de cloenda es van finalitzar dos dies de debat al voltant d’un aspecte clau en la gestió del patrimoni, en què s’hi van tractar

temes com ara les aliances publicoprivades per promoure l’accessibilitat, el marc europeu en la matèria, el potencial de les noves tecnologies per afavorir l’accessibilitat del patrimoni, els plans d’accessibilitat, casos de bones pràctiques o la comprensió del Valor Universal Excepcional

(VUE) dels llocs o béns patrimoni de la humanitat com a part fonamental de l’accessibilitat.

Debats diversos Durant el dia d’ahir, el congrés ha comptat amb les intervencions d’Elena Chapa de Peña d’Open Europe, i de Mònica Borrell, Lluís González i Laia Tubio, que van parlar del potencial de la tecnologia 3D en l’accessibilitat del patrimoni; a més es van realitzar tallers a càrrec de l’arquitecte E. Rovira-Beleta, el Far i la Xarxa de Museus de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre i una taula de debat sobre casos de bones pràctiques a les ciutats patrimoni de Santiago de Compostel·la, Segòvia, Toledo i Úbeda.

En el programa de dimecres hi figuraven les ponències de Míriam Ugarte, del Ministeri de Cultura; Elena Mier Torrecilla, de la Fundació ACS; José Luis Borau, de la Fundació ONCE; Israel Muñoz de Ajuntament d’Àvila i Susana Reyes de l’Ajuntament de San Cristóbal de la Laguna; Carme Gilabert, de l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries; Enrique Rovira-Beleta, arquitecte i consultor d’accessibilitat; i un equip tècnic de l’Ajuntamet de Tarragona. A més, també hi va haver dues taules de debat sobre casos de bones pràctiques a les ciutats patrimoni d’Alcalá de Henares, Àvila, Baeza, Càceres i Còrdova en una primera taula, i de Conca, Eivissa, Mèrida i Salamanca, en la segona.

Les jornades, que van completar les inscripcions als pocs dies d’obrir-les, es van desenvolupar a la sala Eutyches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona i van registrar una assistència de 86 persones.

El parc de gossos del Parc Francolí es desplaçarà 200 m dintre del recinte Espai Públic

L’Ajuntament de Tarragona traslladarà la nova zona agility per a gossos del Parc Francolí a una altra ubicació, a 200 metres dins del mateix parc.

Així s’ha consensuat des del consistori a partir de les demandes veïnals i de l’escola i llar d’infants César August després que fessin arribar la seva petició de canvi d’ubi-

cació per considerar de grans dimensions l’espai dedicat als gossos tan proper als centres escolars, reduint-se així l’espai disponible per als infants en sortir del centre. El nou parc Agility tindrà una dimensió de 400 i 500 metres quadrats i comptarà amb entre 6 i 8 elements d’agility.

L’espai també tindrà una font a doble alçada per a persones

i gossos, un dispensador de bosses per a recollida d’excrements, una paperera, el reixat de tancament i la doble porta corresponent. La previsió és que a partir del mes de març comencin els treballs de trasllat del nou Parc Agility del Parc Francolí a la nova ubicació. El pressupost màxim previst és de 17.998 euros (amb IVA). Redacció

Plànol de la nova ubicació del parc per a gossos, d’entre 400 i 500 metres, al Parc Francolí. Ajuntament de Tarragona

Divendres 2 de febrer de 2024

El Refugi 1 acull una cúpula per despertar la consciència ecosocial

Junts lamenta conèixer per la premsa el nou servei de brossa

Societat L’espai immersiu ofereix experiències per a tots els públics Oriol Castro El Refugi 1 del Port de Tarragona acollirà fins a l’abril un espai de reflexió diferent, que gira entorn la nostra relació amb el món que ens rodeja.

Es tracta del projecte Oh! La Cúpula de la Sostenibilitat.

L’escenari ofereix activitats immersives, artístiques, educatives i culturals per a tots els públics, amb l’objectiu de despertar la consciència ecosocial entre els ciutadans.

«Busquem treballar des de les emocions per canviar la forma en què ens relacionem amb el planeta», va explicar Maria Adzerias, responsable del projecte i sòcia de Còdol Educació, l’entitat organitzadora.

En total, es podran viure set experiències diferents dintre de la cúpula geodèsica, per les quals és imprescindible fer reserva prèvia. L’interior del recinte permet projectar imatges sobre la seva superfície embolcallant els visitants amb impressionants paisatges i efectes visuals.

«Establim l’art com a llenguatge prioritari per a inte-

ractuar amb els principis de la vida», va afegir Adzerias.

2 anys de gira Aquest projecte fa dos anys que gira pel territori, sobretot pel Priorat, i ja compta amb una trentena de grups inscrits. «La influència del Port ha d’anar més enllà de l’activitat logística», va expressar el president de l’Autoritat Portuària, Saül Garreta.

El projecte també presenta novetats, com experiències de teambuilding per a empreses. «Les cúpules, com les cabanes, són llocs on sentir-te a gust i contemplar el món», va exposar Ramon López, cap de divisió de Port Ciutat. L’espai aconsegueix crear un clima pausat per rumiar sobre els comportaments socials vers la sostenibilitat.

«La reflexió necessita un temps mínim de tranquil· litat», va sentenciar López.

«Busquem canviar la forma en què ens relacionem amb el planeta»

7

L’interior del recinte permet projectar imatges sobre la seva superfície. Cedida

La Cúpula de la Sostenibilitat s’instal·la al Refugi 1 fins al 30 d’abril. Port de Tarragona

Política El grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona lamenta haver-se assabentat del nou contracte de la brossa a través dels mitjans de comunicació i no amb converses amb el govern.

Tot i això, la consellera del grup Elvira Vidal va mostrar la seva satisfacció pel nou contracte del servei, adjudicat finalment a la companyia francesa CBI Paprec.

«No estem contents amb el nivell de neteja que té la nostra ciutat, Tarragona no està neta», va reblar Vidal.

Aquest nou contracte arriba després que portés 20 anys prorrogat, i on quatre empreses han presentat la seva oferta al lot 1 per al concurs públic del nou contracte de la brossa. L’empresa guanyadora, que es va saber el passat dilluns, també s’encarregarà del transport i la recollida de residus urbans, així com de la informació i educació mediambiental i la neteja de les platges i solars.

«Tarragona és una ciutat que té patrimoni, platges...

I ha d’estar en unes condicions òptimes de neteja.

Guanyarem en neteja, fent de la nostra ciutat una ciutat més amable i més accessible per a tothom», va afirmar la consellera. Redacció

8

Divendres 2 de febrer de 2024

El Carnaval engega amb la Disfressa d’Or com a reclam

Concurs fotogràfic de Carnaval al Parc Central

Festes Dissabte es farà la Xarronada Popular al Parc Saavedra Redacció Avui divendres engega el Carnaval de Tarragona que durant 12 dies omplirà la ciutat d’activitats marcades pel regant del Carnestoltes.

L’acte més destacat del cap de setmana és la celebració de la Disfressa d’Or, un certamen que enguany arriba als seus 25 anys. Enguany son 13 les comparses que pujaran diumenge a l’escenari, em un acte presentat per, la cantant i actriu Patricia Fernández i amb la novetat que la gala serà retransmesa en directe per Tac12.

Les comparses opten a 800€ com a primer premi, que enguany passa a dir-se Premi Parc Central, en col· laboració amb el centre comercial; i 500€ els que quedin en segon lloc.

Les participants son l’Albada, Amics de la Part Alta, Colours Fantasy, Comparsa Carmelites, Disc 45, Fotem-li Canya, La Ballaruga, la Unió d’ACUAE, Magic Dansa, Nou Ritme, Sinhus Sport, Som i Serem Urban Style i Spectrum Comparsa.

Durant la gala, que començarà a les 19.30h a la Tarraco Arena Plaça, comptarà també

Imatge d’arxiu de la competició de la Disfressa d’Or del 2023. Gerard Martí

amb la participació especial d’Escola de Dansa i Comparsa Grup Aerodance i Cromatic Fusion, Rei i Concubina, d’enguany.

L’obertura de portes serà a partir de les 18h i tothom qui ho vulgui encara pot adquirir entrades a wwww.tarragonamusicfestival.com

El dia abans, dissabte, el carnaval acollirà la 9a Xarronada Popular, a partir de les 15h al Parc Saavedra, que amb Sageta de Foc es podrà degustar un any més el xarró, una escudella típica del Camp de Tarragona i d’aquestes dates.

El dissabte també serà

l’última oportunitat de fer el taller de construcció d’andròmines a l’Espai Jove Kesse; així com les dues sessions del taller de llànties eròtiques, Flamma Amatoria, que ha organitzat el Patronat Municipal de Turisme i del qual ja se n’han exhaurit totes les entrades disponibles.

Festes Parc Central, en col·laboració amb l’Ajuntament de Tarragona, llença el concurs fotogràfic ‘La vida carnavalesca de Tarragona’.

Des d’aquest divendres, 2 i fins al 19 de febrer, totes les persones que vulguin participar-hi poden fer arribar fins a un màxim de 3 instantànies en una única vegada a Parc Central. Per això, el centre comercial ha habilitat el correu atencionalcliente@ccparccentral.com per tal de rebre les fotografies dins del termini establert.

El veredicte es publicarà a les xarxes socials de Parc Central i la imatge guanyadora, juntament amb una selecció de 10 fotografies addicionals, s’exposarà durant el Carnaval del 2025 als passadissos del centre comercial. El premi d’aquesta primera edició del concurs consisteix en una targeta regal de 500€ per gastar a qualsevol establiment del centre comercial. Redacció

L’entitat ha rebut diverses queixes dels usuaris del servei. Cedida

La CET demana als serveis jurídics de FACUA que investigui el servei d’ambulàncies Salut

La 3a Joventut celebra el seu primer Sopar per la República a Tarragona Societat La 3a Joventut per la República va celebrar ahir el seu primer sopar-col·loqui del curs. Aquest nou format de l’entitat busca crear consciència i reflexionar sobre diferents temes a partir d’exposicions i conferències de persones expertes.

El primer àpat es va celebrar al restaurant La Tecla i va comptar amb la presència de Josep-Lluís Carod-Rovira, que va exposar una xerrada titulada Per una estratègia rigorosa d’emancipació nacional. Redacció/Gerard Martí

La Coordinadora d’Entitats de Tarragona ha demanat als serveis jurídics de FACUA que investiguin les possibles deficiències del servei d’ambulàncies per tractaments programats. L’entitat tarragonina ho ha fet després de les reiterades denúncies que han rebut per part dels usuaris per la falta de puntualitat en els trasllats. FACUA

ha recollit les reclamacions de la CET i pendrà les regnes de la investigació. En aquest sentit, les entitats també demanen a la Generalitat que es consideri la possibilitat d’adquirir més ambulàncies o d’augmentar el pressupost destinat a aquest servei, amb l’objectiu de garantir condicions més dignes i evitar aquesta mena de fets. Redacció

Divendres 2 de febrer de 2024

9

El Centre Catòlic serà un referent d’arts escèniques «més enllà de l’exhibició» Equipaments Està previst que les obres s’iniciïn el 2025 i que la intervenció tingui un cost aproximat de 3 milions d’euros L’immoble tindrà funcions d’assaig, producció i formació en arts escèniques

Sergi Peralta Moreno El compte enrere perquè el Centre Catòlic torni a obrir portes ha començat. L’Ajuntament de Reus ha confirmat que la rehabilitació de l’immoble permetrà disposar d’un equipament cultural, referent de les arts escèniques, «que ens permeti fer tot allò que ara no podem fer de la manera que voldríem», en paraules del regidor de Cultura, Daniel Recasens, qui concretà que la intenció és que vagi «més enllà de l’exhibició».

A falta de la redacció dels projectes bàsic i executiu, el consistori ha definit com a «necessitats» que el Centre Catòlic ha de ser un espai identificat com la seu estable de la coordinació i l’acompanyament d’accions, programes i festivals en l’àmbit escènic, així com un indret de trobada dels agents teatrals i un lloc de preparació i desenvolupament per a produccions. «Els teatres Fortuny i

L’Ajuntament manté el compromís i voldrà que l’edifici aculli el Bravium Teatre

El regidor de Cultura, Daniel Recasens, i l’alcaldessa, Sandra Guaita, a les portes del Centre Catòlic. Aj. Reus

Bartrina estan molt ocupats i el que no és l’exhibició no acostuma a tenir-hi cabuda», assenyalà Recasens. El nou equipament també permetrà

realitzar-hi assajos i formacions artístiques i oferirà una casa a l’associació Bravium Teatre i a entitats culturals.

«Es conjuren la recuperació

d’un edifici simbòlic que té una sèrie de mancances amb la visió de ciutat bolcada amb la cultura, no tan sols amb l’exhibició, sinó també amb la

El Museu Salvador Vilaseca inaugura una exposició de fotos de breus «instants» de la Xina

Ignacio Garriga (Vox) coneix «l’infern a què estan condemnats» veïns de Reus

Fotografia La mostra de Gràcia de la Hoz es podrà visitar fins al 31 de març a la planta baixa

Política El president del grup parlamentari a Catalunya visita diversos barris de la ciutat

Redacció La planta baixa del Museu Salvador Vilaseca acollirà, fins al 31 de març, una exposició de 40 fotografies titulada Xina, només uns instants, de Gràcia de la Hoz. Les imatges es van prendre el 2017, a la província de Guizhou. La mostra romandrà oberta de 10 a 14 hores i de 17 a 20 h., de dimarts a dissabte. Amb aquesta exposició, l’autora presenta la seva faceta fotogràfica vinculada al reportatge, la vida al carrer, la gent, el seu entorn més immediat i la seva llar; tot, en un entorn

rural. Així mateix, també és una mostra de retrats de persones, tema que l’autora ha treballat molt intensament en els darrers anys. La mostra es va gestar en un viatge fotogràfic a la Xina l’any 2017.

No pretén ser un reportatge del gegant asiàtic, sinó que només busca reflectir uns instants viscuts en una zona, una mica remota, de la República Popular de la Xina.

Malgrat haver visitat també grans ciutats, finalment es va decantar per reflectir breus instants de la vida quotidiana d’algunes petites comunitats rurals.

Sergi Peralta Moreno El president del grup parlamentari de Vox a Catalunya i secretari general del partit, Ignacio Garriga, va visitar ahir Reus. Acompanyat dels regidors del grup municipal, va visitar barris com Mas Pellicer o Sardana, afirmà, on va conèixer «l’infern a què estan condemnats els veïns i les situacions dramàtiques que han viscut els últims mesos».

Garriga va vincular la «inseguretat» amb la «immigració il·legal descontrolada» i afirmà que la situació s’està repe-

tint arreu. En aquest context, el dirigent polític va expressar que «és possible posar fi a aquesta situació» mitjançant el «bloqueig migratori i les remigracions». «És possible frenar aquesta deriva de decadència i inseguretat que pateix Catalunya», va asseverar.

El mandatari també reblà que confia en el projecte de les Illes Balears tot i la crisi del grup parlamentari i criticà que no s’hagi promogut «cap mena d’infraestructures perquè avui els catalans no hagin d’estar sotmesos a restriccions» del consum d’ai-

creació», va valorar l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita.

Amb el conveni amb l’Arquebisbat de Tarragona signat, que atorga la cessió del dret de superfície del recinte en favor de l’Ajuntament per un període de 50 anys, l’executiu local està a punt de convocar el concurs de projectes que permetrà tenir un programa funcional definitiu.

Les obres de rehabilitació està previst que s’iniciïn el 2025 i el preu de la intervenció es calcula que serà d’uns 3 milions d’euros. Per a finançar-la, hi

haurà una aportació per part de la Diputació de Tarragona.

El sistema d’adjudicació del contracte serà via un concurs de projectes restringit en dues voltes. La primera estarà oberta a tots els arquitectes que vulguin optar-hi i es valorarà el currículum i l’experiència. Cinc dels candidats es classificaran a la segona fase, en què presentaran una proposta d’intervenció. El jurat valorarà criteris com la coherència, la sostenibilitat, l’aprofitament de la superfície i la viabilitat tècnica i econòmica.

Espai per a l’Arquebisbat El Centre Catòlic està conformat per tres plantes. La planta baixa, on hi ha el teatre, serà la que canviï menys. Recasens detallà que l’espai es pot millorar «tècnicament», però que l’aforament es pot tocar «molt poc». En la resta de pisos, es distribuiran la part reservada a l’Arquebisbat i les habitacions que satisfacin les necessitats previstes.

Garriga, acompanyat dels regidors de Vox a Reus. Diari Més

«És possible frenar la deriva de decadència i inseguretat que pateix Catalunya»

gua. L’atenció de Garriga es va produir envoltat d’un notori dispositiu policial. L’única incidència va tenir lloc quan una ciutadana l’increpà dient-li: «No saps el que dius!».

10 Divendres 2 de febrer de 2024

Reus crearà una oficina de benestar animal per facilitar l’accés a la informació Animals S’impulsaran polítiques de tinença responsable Sergi Peralta Moreno L’Ajuntament de Reus crearà una oficina de benestar animal, amb l’objectiu de «desenvolupar noves iniciatives en favor dels drets i deures vers els animals», tal com s’especifica en Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-27. També serà un punt d’atenció especialitzat per informar les persones que tinguin dubtes sobre la tinença responsable d’animals de companyia.

El regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat i encarregat de les polítiques de benestar animal, Daniel Rubio, assenyala que

aquest gener s’han començat a definir «quins serien els objectius de l’Oficina de Benestar Animal» perquè «no volem que sigui només un rètol a la porta de la regidoria». Una de les funcions que assumiria el servei seria el de facilitar informació a les persones que hagin adoptat o adquirit un gos, un gat o una fura, en aspectes com la tramitació de la llicència administrativa o l’actualització del cens d’animals.

Paral·lelament, des del departament s’està treballant en la «redefinició» de «moltes tasques, processos i protocols interns», així com aspectes com la gestió del cens, el

control del xipatge i les campanyes —tant de foment de l’adopció com si es considera necessari remarcar la importància de tenir les mascotes xipades i donades d’alta al cens—. Addicionalment, la regidoria treballarà en «l’impuls de polítiques vinculades a la tinença responsable».

Tenir «més múscul» Per donar «més estructura i múscul» a l’àrea, atès que «cada vegada tenim més gossos censats, les licitacions són més exigents i necessitem fer més seguiment i fiscalitzar molt més les feines», també s’analitzarà quina és

Detenen un home per intentar furtar un paquet de mòbils a un repartidor Policial Els dispositius tindrien un valor aproximat d’uns 4.500 euros Redacció Agents dels Mossos d’Esquadra van detenir dimecres un home de 38 anys a Reus com a presumpte autor d’un delicte de furt, en grau de temptativa. En concret, hauria intentat robar a un repartidor un paquet que contenia diversos

telèfons mòbils. Els fets es remunten a les 10.45 hores del mateix dimecres, quan agents de paisà van observar que dues persones s’estaven barallant a l’avinguda de Marià Fortuny. Immediatament, els policies van desplaçar-se fins al lloc i van separar els dos homes, un dels quals li

estava recriminant a l’altre el furt d’un paquet que tenia al maleter de la furgoneta. Segons va explicar la suposada víctima, el presumpte lladre va aprofitar el moment en què es trobava a la part de davant del vehicle per furtar-li un paquet que contenia telèfons mòbils, per valor

Diversos gossos, a les instal·lacions d’un dels pipicans repartits per Reus. Tjerk van der Meulen

El consistori treballa en la redefinició de «tasques, processos i protocols interns» la dimensió necessària per a benestar animal per desenvolupar les seves funcions eficiaproximat d’uns 4.500 euros.

En l’escorcoll al detingut, van localitzar-li unes claus d’automòbil de la seva propietat. A l’interior del cotxe, els agents van veure que portava diverses eines susceptibles de ser utilitzades per cometre il·lícits penals. Per tot plegat, els Mossos d’Esquadra van arrestar-lo per un delicte de furt, en grau de temptativa.

El detingut va declarar en seu policial amb l’obligatorietat de presentar-se davant l’autoritat judicial quan sigui requerit.

entment. L’edil Rubio explica que «no vol dir que hagi d’incrementar la plantilla», que és només una possibilitat, ja que també es podria incorporar a l’equip algun treballador municipal ja sota contracte, si bé serà una qüestió a tractar «amb posterioritat», perquè es troba «en un moment molt

inicial».

En l’àmbit extern, Rubio valora positivament «la cooperació» amb organitzacions i entitats animalistes que col·laboren en funcions com l’esterilització i el control de les colònies de gats, «un dels serveis que volem fer créixer i potenciar».

L’Associació d’Alzheimer obre un servei de diagnòstic i seguiment i incorpora la figura del neuròleg Salut

L’Associació d’Alzheimer i Altres Trastorns Neurocognitius de Reus i Baix Camp incorporarà al seu equip professional la figura del neuròleg a partir del 6 de febrer i obrirà un nou servei de diagnòstic i seguiment. El doctor Mikel Vicente passarà consulta a l’Institut Lerín Neurocognitive. Segons Alzheimer’s Disease Interna-

tional, s’estima que entre el 20% i el 50% de les persones afectades per una demència no estan diagnosticades. Davant de simptomatologia o sospita d’alteracions cognitives, es pot demanar cita. «És important per a la qualitat de vida de les persones obtenir el diagnòstic al més aviat possible», destaca l’entitat en un comunicat. Redacció

El projecte ‘Low Suggar’ de Vermuts Miró serà finançat amb el PERTE agroalimentari Enocultura El projecte Low Suggar de Vermuts Miró serà finançat amb els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) per al sector agroalimentari. La iniciativa, que pretén investigar la substitució dels sucres del vermut per altres components d’origen orgànic per llançar una línia de vermuts baixos en su-

cres, comptaran amb un ajut de 403.000 euros del Govern a través del projecte tractor Ecofood 2023, que reuneix les propostes d’una setantena d’empreses. El celler reusenc està treballant amb el centre Eurecat i destaca que és una aposta «amb alts components de disrupció» tenint en compte la recepta tradicional del vermut europeu. Redacció

Fotografia d’una ampolla de vermut de la marca Miró. Cedida

Divendres 2 de febrer de 2024

11

Falten unes 2.000 infermeres per cobrir el servei a la demarcació de Tarragona Salut El col·legi professional reclama que se’ls reconegui administrativament la categoria de graduades ACN Falten unes 2.000 professionals per a cobrir el servei d’infermeria a la demarcació de Tarragona. Així, ho afirma la vicepresidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA), Núria Illamola, en una entrevista a l’ACN. Després de l’acord per desconvocar la vaga indefinida, des de l’ens segueixen reclamant que se’ls reconegui administrativament la categoria de graduades.

La demarcació de Tarragona és la segona àrea de Catalunya amb la ràtio d’infermeres més elevada per cada 100.000 habitants, després de la de Barcelona. Tot i aquestes xifres, la vicepresidenta de CODITA assegura que falten unes 2.000 professionals per donar un servei assistencial de qualitat al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre.

«Estem bastant per baix a Tarragona, tenim unes 100 infermeres menys per cada 100.000 habitants», assevera.

La manca de personal se li suma, a més, al fet que en cinc anys es jubilarà el 8% de la plantilla. «Tindrem encara menys personal», lamenta.

Illamola sosté que és preocupant la situació de les infermeres especialistes, sobretot, remarca, de les llevadores. «El

L’apunt

Més incentius per cobrir les zones rurals Les zones rurals també pateixen la «carència» de personal. Es tracta de les àrees al voltant de Cornudella, Falset, Montblanc, Camarles o les Cases d’Alcanar. A més, «moltes infermeres no treballen només en un CAP, com podria ser el del Perelló, sinó que s’han de desplaçar a diversos centres per assumir aquesta deficiència de personal». Davant d’aquesta problemàtica, Illamolla considera que el Departament de Salut hauria d’ampliar els incentius per fer les zones rurals més atractives.

La vicepresidenta del CODITA, Núria Illamola, amb una treballadora de l’ens a la seu de Tarragona. ACN

relleu generacional està molt més acusat perquè no deixen de ser especialistes que necessiten una formació prèvia, independent del grau, amb una residència de 2 anys», diu.

Reclassificació de categoria El passat 25 de gener, el sindicat Infermeres de Catalunya

IQOXE redueix un 54% el consum d’aigua de l’Ebre i augmenta un 27% l’ús d’aigua regenerada IQOXE ha Empresa reduït, en el darrer any, un 54% el consum d’aigua de l’Ebre, en comparació amb el de l’any 2022. Aquest estalvi s’ha aconseguit gràcies a la inversió que la companyia ha fet en matèria d’optimització dels seus processos productius i que, alhora, han servit «per potenciar la utilització d’aigua regenerada, fins al

punt que aquesta ha passat a ser el principal recurs hídric emprat per l’empresa». En aquest àmbit, la companyia ha passat de consumir un 29% d’aigua regenerada respecte del total d’aigua emprada l’any 2022, a pràcticament duplicar aquesta xifra, atès que durant l’any 2023 va fer servir un 56% d’aigua regenerada. Redacció

va arribar a un acord amb Salut per desconvocar la vaga indefinida, iniciada el desembre de l’any passat. Tot i que es va posar fi a la vaga, no es va assolir la fita del reconeixement professional i econòmic de l’A1. Ara, les infermeres es troben en la categoria A2, tot i que des de fa anys són gradu-

ades. La reclassificació depèn del Ministeri. Amb tot, fins que no arribi aquesta homologació, reclamen al Govern un complement salarial d’entre 400 i 600 euros.

«No substituim els metges» La responsable remarca que duen a terme tasques que no

De conformitat amb el que disposa l’article 12.2 dels Estatuts d’aquest Consell Esportiu i per ordre de la Sra. Presidenta, es convoca l’assemblea general ordinària del Consell Esportiu del Tarragonès.

Dia: 29 de febrer de 2024 Lloc: Carrer Doctor Zamenhof, 5 Tarragona Hora: 18.00 hores en primera convocatòria.

18.30 hores en segona convocatòria.

ORDRE DEL DIA: 1. Aprovació de l’acta anterior.

2. Informe de la presidenta.

3. Examen i aprovació, si escau, dels comptes anuals corresponents a l’exercici de 2022/2023.

4. Examen i aprovació, si escau, del pressupost corresponent a l’exercici de 2023/2024.

5. Presentació de la memòria d’activitats de l’exercici 2022/2023.

6. Presentació i aprovació, si escau, del projecte d’activitats de l’exercici 2023/2024 7. Torn obert de paraules.

Atentament, El secretari Sebastià Gilart Gatius

tenen reconegudes, malgrat tenir les competències per ferles. A tall d’exemple, explica, que poden fer seguiments de baixes laborals o prescriure productes que no estan subjectes a prescripció mèdica.

«No estem fent res del que no ens toca, sinó que el que fem no ho tenim prou reconegut;

En 5 anys es jubilarà el 8% de la plantilla i, per tant, hi haurà menys personal això no vol dir que haguem de substituir el metge», sosté. Per això, diu que cal una remodelació de totes les categories. «Crec que metges i infermeres hem de deixar de fer unes tasques que podem delegar, les tècniques auxiliars d’infermeria n’han d’adquirir altres dins de les seves competències i optimitzar totes les categories al màxim per cobrir la manca de professionals que tenim», diu Illamolla.

D’altra banda, lamenta el greuge que suposa que el personal d’infermeria tingui poca representació en els càrrecs directius de l’ICS. «Nosaltres som figures cabdals, quan el conseller Balcells va proposar una taula bilateral entre Salut i el sistema sanitari i es va cridar a totes les professions facultatives i a nosaltres no, ens vam sentir ofeses. Aquesta exclusió també es veu reflectida en què teníem figures que han treballat molt i molt bé, com Yolanda Lejardi o Montse Gea, i ja no hi són», denuncia Illamolla. Per això, reclama que hi hagi més infermeres en àmbits de responsabilitat.

12 Divendres 2 de febrer de 2024

Una coproducció amb el TNC marca l’inici de la nova programació del Temporada Vendrell El Teatre Àngel Guimerà i l’Auditori Pau Casals acolliran les propostes Redacció La programació del Temporada del Vendrell arrenca aquest mes de febrer amb un conjunt de propostes de teatre i música al Teatre Àngel Guimerà (TÀG) i a l’Auditori Pau Casals, dirigides a diversos públics, i amb el darrer tram enfocat al centenari de la mort d’Àngel Guimerà.

La primera cita és una coproducció del Temporada amb el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i Teatres en Xarxa. Serà el divendres 16 de febrer i tindrà una aforament limitat a 250 persones, ja que els assistents tindran auriculars per a viure més intensament l’escenificació de l’obra. Adreçada a un públic adolescent, La Festa endinsa als espectadors a l’interior de les habitacions de sis adolescents amb el seu desordre físic i vital. El següent dissabte, 24 de febre,r l’Auditori Pau Casals gaudirà de la majestuositat d’una orquestra i coral, interpretant La Gran Missa en do menor de Mozart.La peça

La programació del Temporada del Vendrell arrencarà el 16 de febrer. Cedida

La recta final de la programació es dedicarà íntegrament a l’any Guimerà

es considera, juntament amb el Rèquiem, l’obra religiosa més gran i espectacular de l’autor. Serà interpretada per l’Orquestra de Cambra de Terrassa 48 i la Coral Polifònica de Vilafranca.

Per encetar el mes de maig, el TÀG acollirà The Party amb

un conjunt d’actors i actrius que protagonitzen un dels darrers èxits teatrals de la cartellera barcelonina. L’endemà, diumenge 3 de març, a l’Auditori Pau Casals, hi haurà una cita per al públic familiar amb l’espectacle El Pony Menut, la versió per a totes les

edats de El Pony Pisador.

Dissabte 9 de març torna la cita amb el jazz a l’Auditori Pau Casals, amb ORGAN_ IZING XL featuring Michel Pastre. Per cloure el mes de març, L’illa deserta, d amb Miki Esparbé i Maria Rodríguez, arribarà al TÀG el 16 de març.

El primer dissabte d’abril, el dia 6, arriba L’auca del senyor Esteve, precisament al TÀG, on s’hi realitzar un dels tres càstings que van donar lloc al programa de TV3. El 20 d’abril, a l’Auditori Pau Casals, Joan Rovira arriba amb la gira Peix Sense Espina, on celebra els 10 anys de carrera. Diumenge 28 d’abril, al TÀG, l’espectacle familiar protagonitzat per La Tresca i La Verdesca comptarà també amb la grandesa de la ContraOrquestra de l’escola Contrapunt.

El dia 12 de maig comença la recta final de la programació que es dedicarà íntegrament al centenari de la mort de Guimerà. El Grup de Teatre Inestable serà l’encarregat d’iniciar aquest últim tram amb Arran de terra. Divendres 17, també al TÀG, l’alumnat del Batxillerat Artístic de l’Institut Baix Penedès interpretaran De la vida i de la mort... Un espectacle que confronta les obres de Papasseit i de Guimerà. Per cloure la temporada, el 19 de maig el Grup de Teatre de La Cuminterpretarà Mosaic de passions.

Dos personatges de Guimerà, Baldirona i Tomasa, acompanyaran als espectadors per oferir- los un tast guimeranià.

ANUNCI ANUNCI sobre aprovació inicial de l’ordenança reguladora de la gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals.

El Ple de la Corporació, de data 29 de gener de 2024, va aprovar inicialment l’ordenança reguladora de la gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipal.

De conformitat amb el que disposa l’article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, es sotmet a informació publica, l’esmentat acord, així com tot l’expedient d’aprovació de l’esmentada ordenança per un termini de trenta dies hàbils a fi que els interessats puguin examinar l’expedient i presentar les reclamacions i suggeriments que estimin oportuns.

L’anunci s’exposarà en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un dels mitjans de comunicació escrita diària, a la seu electrònica municipal, així com en el portal de transparència d’aquest Ajuntament El termini d’informació pública començarà a comptar des de l’endemà de la darrera de les publicacions oficials abans esmentades.

En el cas que no hi hagi hagut al·legacions, l’acord d’aprovació provisional esdevindrà definitiu sense necessitat d’ulterior pronunciament plenari.

Durant aquest període, l’expedient es troba disponible, per a la seva consulta, a la seu electrònica municipal de l’Ajuntament d’Altafulla a través del següent l’enllaç: https://www.seu-e.cat/ca/web/altafulla/govern-obert-i-transparencia/accio-degovern-i-normativa/normativa-plans-i-programes/memories-i-documents-delsprojectes-normatius-en-curs Així mateix, aquelles persones que no disposin dels mitjans electrònics necessaris i no es trobin obligats a relacionar-se electrònicament amb l’Ajuntament de Altafulla, per a poder consultar presencialment el contingut d’aquest expedient, acudint a les dependències del departament responsable de l’expedient. Per a fer-ho, hauran de demanar cita prèvia, o bé mitjançant l’enllaç https://citaprevia.altafulla.cat/citaprevia/ o bé trucant al telèfon 977 65 00 08.

Altafulla, 1 de febrer de 2024.

Jordi Molinera i Poblet Alcalde

Carlos Prieto i Santiago Castellà visiten Salou Municipal El delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, Carlos Prieto, juntament amb el subdelegat del Govern a Tarragona, Santiago Castellà, van fer ahir una visita institucional a l’Ajuntament de Salou. Prieto va destacar el compromís de Salou per mantenir-se com a

referent turístic, enfocant-se en la sostenibilitat econòmica i social. D’altra banda, el delegat del govern va expressar el seu suport «a tots els projectes que contribueixin a millorar la qualitat de vida i l’atractiu turístic del municipi». Redacció/Aj. Salou

Intensifiquen els controls al Tancat, el centre i Coma-ruga Vendrell La Policia local del Vendrell ha intensificat aquesta setmana la seva presència al carrer. Així ho ha fet amb diferents controls estàtics que s’han realitzat al centre del Vendrell, l’entrada del nucli marítim de Coma-ruga i la zona del barri del Tancat. Patrulles de la Unitat de Suport Policial, juntament amb la unitat de seguretat ciutadana del Vendrell, han intensificat els punts de control en aquestes zones per prevenir-hi conflictes d’ordre públic. Durant aquests dies, els agents han estat acompanyats per la Guàrdia Civil per realitzar controls preventius en matèria de drogues. En paraules del Regidor de Seguretat ciutadana, Christian Soriano, «la recepta per tenir un Vendrell més segur és clara: més presència policial i més recursos perquè els nostres veïns i veïnes convisquin en uns carrers tranquils, ordenats i segurs». Redacció

Aturem Hard Rock reclama que «s’enterri el projecte» Política La plataforma Aturem Hard Rock va afirmar dimecres que Acció Climàtica té una «impossibilitat molt clara» per encaixar el projecte a la normativa «si no canvia radicalment».

El col·lectiu es va reunir amb responsables del Departament i va explicar que no els van donar terminis sobre l’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU) que permet desenvolupar el complex. «Aspectes com la connectivitat ecològica segueixen pendents de ser millorats», va dir Eloi Redón, un dels portaveus. «Si porten 3 anys intentant modificar un PDU i els informes continuen sent desfavorables és el moment d’enterrar el projecte», va sentenciar.

La també portaveu Anna Recasens va afirmar que «Hard Rock no es pot fer» per les dificultats d’adaptar el projecte a les exigències tècniques mediambientals i de seguretat química. ACN

Divendres 2 de febrer de 2024

Reconeixen Montblanc amb el Premi Prestigia Premi

La Generalitat de Catalunya, per mitjà del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) del Departament d’Empresa i Treball, ha reconegut amb el Premi Prestigia 2023 l’Ajuntament de Montblanc, per la seva trajectòria de 20 anys en la promoció i difusió de la ceràmica artística, a través del festival internacional Terrània, que ha esdevingut un referent al país. Amb aquest guardó el Govern vol reconèixer correspondre a la vàlua i rellevància que té l’artesania dins la societat catalana i, alhora, contribuir a donar-li la màxima projecció mitjançant el reconeixement de la feina del sector.

El lliurament dels guardons es farà el dilluns 19 de febrer a les 17.00 hores, en un acte, al Palau de la Generalitat, que estarà presidit pel president del Govern, Pere Aragonès i Garcia, i pel conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió. Redacció

13

La zona taronja del barri marítim de Cunit amplia els descomptes Cunit A partir de Setmana Santa, cada habitatge disposarà d’abonaments reduïts de preu per a dos vehicles ACN L’Ajuntament de Cunit modificarà els preus de l’estacionament regulat amb zona taronja per respondre a les reclamacions dels veïns de segona residència. El municipi va estrenar el sistema de pagament a tota la zona marítima l’estiu passat i la mesura va aixecar nombroses crítiques per part dels veïns que no estan empadronats al municipi, però que tenen un apartament on cada any fan llargues estades en època de vacances. Fins ara l’Ajuntament permetia que cada segona residència tingués un abonament reduït per a un vehicle, sempre i quan el titu-

lar del pis i el cotxe fos el mateix. Aquest estiu, en canvi, l’Ajuntament permetrà bonificar 2 vehicles i no caldrà que en coincideixi la titularitat.

El regidor de Seguretat Ciutadana, Xavi Lorenzo, sosté que el desplegament de la zona taronja ha estat beneficiós pel barri marítim, que cada estiu quedava col·lapsat.

Un dels motius que fins l’any passat atreia molts banyistes era el fet que Cunit era l’únic municipi de la zona on es podia aparcar gratuïtament a primera línia de platja. La situació generava nombrosos problemes de mobilitat, els quals Lorenzo assegura que han quedat resolts. «Els veïns amb segona residència

A partir d’ara, no caldrà que el titular del vehicle i del pis coincideixin es queixen perquè no volen pagar els preus de l’últim any, però en cap moment volen que s’elimini del tot la zona taronja», diu el regidor.

Lorenzo diu comprendre el malestar dels centenars de veïns amb segona residència, que fins ara només podien bonificar un vehicle. Insisteix que és inviable garantir aparcament gratuït si no estan empadronats, però defensa el desplegament de noves mesures per respondre a les

Detall de places d’aparcament de zona taronja a Cunit. ACN

seves queixes. En aquest sentit, l’Ajuntament preveu que a partir de Setmana Santa cada segona residència podrà registrar dos vehicles per disposar d’abonaments rebaixats, bé sigui per setmanes, per mesos o per tota la temporada. El preu serà, respectivament, de 20, 50 i 70 euros. Fins

ara, els vehicles no bonificats havien de pagar 10 euros al dia, fet que enervava molts visitants que feien estades més o menys llargues a habitatges de la zona marítima de Cunit.

Lorenzo ressalta que els dos vehicles que es podran associar a cada pis podran anar variant durant la temporada.

14 Divendres 2 de febrer de 2024

L’URV troba una relació entre la qualitat del semen i el menjar Investigació Els aliments ultraprocessats n’alteren les condicions L’estudi sobre la qualitat del semen es va fer a 200 homes sans de Catalunya

Redacció Un equip de recerca liderat per la Universitat Rovira i Virgili amb la participació de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i el CIBEROBN ha trobat una possible relació entre el consum d’aliments ultraprocessats i la qualitat del semen.

Els resultats d’aquesta recerca s’emmarquen dins de l’estudi Led-fertyl, que ha avaluat 200 homes sans a Catalunya. Durant diverses setmanes van haver de respondre qüestionaris i entrevistes que van permetre identificar el seu perfil sociodemogràfic, hàbits alimentaris, estil de vida i antecedents mèdics.

També se’ls van recollir i analitzar mostres biològiques de sang, orina i semen i es van classificar en tres categories en funció del seu consum

L’equip investigador de la URV que ha participat a l’estudi. URV

d’aliments ultraprocessats.

Els resultats van mostrar que els homes que consumien al voltant d’un 30% de la ingesta energètica diària en forma d’aliments ultraprocessats tenien més risc de te-

nir els paràmetres de qualitat espermàtica alterats. Aquests paràmetres són els que defineix l’Organització Mundial de la Salut i tenen a veure amb el recompte del nombre total d’espermatozous, la

seva motilitat i la concentració en semen.

La recerca, que s’ha publicat a la revista científica Human Reproduction Open, ha estat liderada per Cristina Valle Hita, investigadora predoctoral a la Unitat de Nutrició Humana de la URV juntament amb la investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia Nancy Babio, l’investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques, Albert Salas-Huetos i Jordi SalasSalvadó, catedràtic de la URV i director del grup de recerca.

Tot l’equip és membre del CIBEROBN i de l’IISPV.

Lectura pública d’un manifest per l’esperança de l’Associació Contra el Càncer de Tarragona Societat Un dels participants a la lectura, a la plaça de la Font, serà l’alcalde Rubén Viñuales Redacció L’Associació Contra el Càncer a Tarragona organitza una acció al carrer avui divendres 2 de febrer. Durant el matí, s’instal·laran dues taules informatives a El Quiosquet de la Rambla i a la plaça de la Font, on la població es podrà informar dels serveis gratuïts a pacients i famílies que ofereix l’entitat.

A les 11:30 h, a la mateixa plaça de la Font, està prevista la lectura d’un manifest a càrrec de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, també participaran en la lectura representants dels diferents grups polítics del consistori i el president de l’Associació Contra el Càncer, Fede Adán..

L’Associació fa una crida a tothom qui vulgui participar per recolzar, acompanyar i visibilitzar que el càncer és el primer problema sociosa-

nitari del país, però que junts podem canviar el símbol de dol pel de l’esperança, i aconseguir el 70% de supervivència en càncer què és l’objectiu de l’Associació al 2030.

Càncer i atur El càncer és la malaltia que té una prevalença més gran de pèrdua de treball ja que, el risc d’estar en atur és un 34% més gran en supervivents de càncer.

A Espanya, el 38% de les persones diagnosticades de càncer el 2023 es troben en edat laboral, fet que es tradueix en 110.000 pacients, segons dades de l’Observatori del Càncer. De fet, un 28,4% de les persones amb càncer afirmen haver perdut o deixat la feina després de la malaltia.

El càncer provoca un cost econòmic al 41% de les famílies superior a 10.000€ durant la malaltia.

Divendres 2 de febrer de 2024

15

FESTA MAJOR D’HIVERN DE SALOU - ACTE CENTRAL

El Cós Blanc convertirà Salou en la millor festa del confeti del Mediterrani Demà dissabte, a partir de les 19 h, el passeig Jaume I acollirà un espectacle de so, llum i color, en què es preveu l’assistència de gairebé 40.000 persones

D

Redacció

ment, al Cós Blanc són: Gastronòmica, Picardies, Ampa Escola Salou, Ampa Escola Santa Maria del Mar, Xurrucate, Connecta’t Jove, Ampa Escola Vora Mar, Imposibles, Escola Elisabeth, Grup Esplai, Ampa Escola Europa, Dimecres, Julivert, Pubilles, Grup d’Amics de la Festa, Bandarra, La Traca, Grup No tant Jove, Festera, La Gresk, Caracol, Slot Salou, Molta Festa, Allega2, Confetti, Las Prisas, Masia Tous i K ens buskin.

seu recorregut. Així, el passeig Jaume I acollirà l’espectacle pròpiament dit, i continuarà pel carrer Illes Balears, el carrer Major i el carrer Girona, finalitzant al mateix passeig.

emà dissabte, a partir de les 19 h, Salou es convertirà en la millor festa de confeti del Mediterrani. El Cós Blanc, l’acte més Festa inclusiva multitudinari de la Festa Major d’Hivern de la capital de la Costa Daura- També, en aquesta edició, el prinda, espera rebre gairebé 40.000 per- cipal acte de la Festa Major té un sones al passeig Jaume I, un indret marcat caràcter inclusiu, amb una que acollirà, per primera vegada, zona reservada per a persones amb aquesta celebració emblemàtica, mobilitat reduïda. Estarà situada convertint-se en l’epicentre del re- al passeig Jaume I, cantonada amb corregut. el carrer de Joan Miarnau Ciurana.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, Igualment, el pàrquing de zona blava remarca que «els canvis de la Fes- del carrer Major, cantonada amb Illes ta Major d’Hivern d’enguany estan Balears, estarà destinat únicament i pensats, en tot moment, per incre- exclusiva per a aparcament i vehicles mentar, encara més, la seguretat, amb mobilitat reduïda. sense perdre l’essència de la festa, la Punt violeta i multicolor tradició i l’orgull salouenc», i també perquè aquesta festa continuï sent Salou vetlla per unes festes lliures un referent a tot Catalunya. La prin- d’agressions i discriminacions mascipal novetat és que el gruix de les clistes i lgtbifòbiques. Per això, a activitats i actes es desenvolupa al l’envelat hi ha, durant aquests dies, passeig Jaume I, on hi un punt violeta i mulGranados: «Els ticolor d’atenció a la ha instal·lat l’envelat, amb capacitat per a canvis són per ciutadania, el qual es 2.500 persones. millorar, encara podrà visitar fins al 3 de febrer, inclosa la festa El Cós Blanc de Salou, la millor festa del més, la seguretat, del Cós Blanc. sense perdre confeti del Mediterrani, Aquest punt violeta comptarà amb la parl’essència de la compta amb tres persoticipació de 28 colles, festa, la tradició i nes fent campanya de que integren unes 3000 i prevenl’orgull salouenc» sensibilització ció, en horari de 10 a persones, amb ganes de 22 hores. Una d’elles es passar-ho bé i participar troba fixa al punt violede la tradicional guerra de confeti, un material que és biode- ta i multicolor de l’envelat i les altres gradable, reciclat i reciclable. dues hi són de forma itinerant.

Enguany, el Cós Blanc modifica el Les colles que participen, activa-

Cercavila de lluïment, al matí

El Cós Blanc de Salou atreu persones d’arreu de Catalunya.

CEDIDA - AJ. SALOU

en detall

2.000 places d’aparcament gratuït, a Salou Salou tindrà 2.000 places d’aparcament disponibles, de caràcter gratuït, per demà dissabte i diumenge. Estaran distribuïdes per a diversos carrers del municipi: c. Berlín, amb c. París; Pompeu Fabra; Carles Buïgas, cruïlla amb Torremolinos; Joan Fuster, cruïlla amb Emprius; Joan Fuster, cruïlla amb la rotonda amb Països Catalans; i tota la zona d’Emprius.

Per a la cercavila de lluïment de carretel·les i el Cós Blanc de demà no es podrà aparcar en diversos trams de vies urbanes, com ara: el c. Advocat Gallego, el c. Sínies, el c.

Barcelona, el c. Ciutat de Reus i la Via Roma, entre altres.

De cara als actes de diumenge, el correfoc i el castell de focs, també hi haurà afectacions de trànsit als carrers del nucli urbà de Salou.

Demà dissabte al matí, a partir de les 10.30 h, hi haurà la cercavila de lluïment de carretel·les. Aquesta sortirà des del carrer Advocat Gallego i farà un recorregut per la Via Roma, el carrer Barcelona, el carrer Sínies, el carrer Ciutat de Reus, i altre cop a Via Roma i carrer Barcelona, fins a arribar al carrer Major.

Aquesta cercavila festiva inclou balls per part de les colles, que són avaluades per un jurat que tindrà en compte diversos paràmetres, com la disfressa, la coreografia, la decoració de la carretel·la, etc. En aquest sentit, s’atorgaran uns premis als primers classificats.

Més de 70 actes

El programa de Festa Major d’enguany ha comptat amb més de 70 activitats lúdico-festives, de caràcter gratuït, organitzades per a tots els públics i edats, on la cultura tradicional i popular hi tenen un paper destacat, i on la participació d’associacions i entitats és fonamental.

NOVETAT

L’Espai de la Festa dinamitza el Passeig amb estands, terrasses, música i animació

L

Redacció

’Espai de la Festa, situat al passeig Jaume I de Salou, es va obrir ahir dijous i romandrà obert fins demà dissabte, en horari de 12 del migdia fins a les 23 h.

Es tracta d’una iniciativa innovadora, de la mà de la regidoria de Festes, dins del context de la Festa Major d’Hivern, en la qual hi participen 22

empreses, amb 31 estands, que se situen al primer tram del Passeig, i que inclouen terrasses, música i animació.

Hi ha una gran representació del sector de la restauració, bars i restaurants, que ofereixen el bo millor de la seva oferta, perquè els darrers dies de la Festa Major de Salou siguin un punt de trobada per a colles, famílies i amics, residents i visitants.

Els establiments participants són: Altaglio, Bar la Quinta Avenida, la Discoteca Bus Stop, Café Sol, Café 9, Circus Beach, Costa ’95, Costillas a Tope Pirata’s, Drink Paradise, El Morro, El Sabor, Enjoy Salou, Fiesta Bar, Bar Flow Grupo Premium, Huma, KOKO Beach Club Salou, Restaurant D’Albert, Restaurante Vista Mar, Taska Lusa y el Totxo, Telepizza, Theatre y City Hall Salou.

L’Espai de la Festa estarà obert fins demà dissabte, de 12 a 23 h.

GERARD MARTÍ

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

16 Divendres 2 de febrer de 2024

Carmanyoles per conscienciar el comerç i la ciutadania sobre la reutilització Mercats Es repartiran als mercats de Reus i Tarragona ACN El Govern, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), distribuirà més de 7.000 carmanyoles reutilitzables a diferents mercats del país. Sota el lema Comprant als mercats amb envasos reutilitzables reduïm els residus i l’impacte mediambiental, la iniciativa vol fomentar aquest hàbit entre la ciutadania. Inicialment, les carmanyoles es repartiran als mercats municipals Reus i Olot i el Mercat Central de Tarragona, però la intenció és estendre la iniciativa progressivament a la resta de

Catalunya. El director general de Comerç, Jordi Torrades, va presentar la iniciativa ahir als mercats de Tarragona i Reus.

L’acció parteix de la base que diferents estudis han demostrat que superar les tres vegades de reutilització d’un envàs, amb independència del material amb què estigui fet, ja implica un impacte positiu en matèria de sostenibilitat respecte a l’aposta per envasos de paper o cartró d’un sol ús. A banda, la iniciativa també vol sensibilitzar la ciutadania sobre la responsabilitat de vetllar per un ús més sostenible dels envasos, així com subratllar la importància

de facilitar la recollida selectiva, l’obligatorietat de cobrar les bosses de plàstic que s’ofereixen a la clientela i moltes altres bones pràctiques que es poden aplicar en tot el procés de compra.

El pla Mercats Conscients del CCAM ja ha impulsat d’altres iniciatives per promoure la sostenibilitat en el teixit comercial del país, com una campanya a xarxes, l’organització de tallers de conscienciació, els suport econòmic a través de subvencions i, finalment, una diagnosi sobre la gestió de residus efectuada a vuit mercats catalans, que es va presentar en el marc del

El director general de Comerç, Jordi Torrades, al Mercat de Reus, entregant carmanyoles. ACN

Aquesta iniciativa es vol estendre progressivament a la resta de Catalunya darrer Congrés de Mercats Municipals de Catalunya i que servirà per crear una guia de

bones pràctiques per a la prevenció de residus, el foment de la reutilització i la millora de la recollida selectivaen aquests punts.

Tot plegat reforça el paper dels mercats com a ambaixadors de bones pràctiques en matèria de consum sostenible i respecte al medi ambient, un

dels objectius recollits pel Pla d’acció de Comerç, Artesania i Moda en el Programa de Suport als Mercats Municipals.

En concret, la iniciativa forma part de Mercats Conscients, una bateria d’accions que té, entre d’altres metes, situar la sostenibilitat com uns dels eixos dels equipaments.

Els Mossos d’Esquadrat detenen Les tres plantes nuclears d’Ascó i Vandellòs un home per agredir-ne un altre van generar el 59% d’electricitat de Catalunya amb arma blanca a Valls Energia L’any passat, les centrals operades per ANAV van produir més de 23.000 milions de kWh ACN Les nuclears Ascó I i II i Vandellòs II van generar el 59% de l’energia consumida a Catalunya i el 8,8% del consum peninsular de 2023. Com detalla l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) que les opera, la producció d’electricitat bruta de les tres plantes va ser de 23.385,93 milions de quilowatts hora (dades provisionals de Red Eléctrica de España). Aquesta aportació ha cobert el 30% del sistema elèctric, l’energia que gasten prop de 19 milions de llars.

ANAV assenyala que «s’ha estalviat l’emissió de 8,3 milions de tones equivalents de CO2». La propietat de les tres nuclears catalanes remarca que «continua preparant-les per allargar la seva activitat en les millors condicions de seguretat i fiabilitat», amb una inversió d’uns 100 MEUR. La nuclear de Vandellòs II

Successos

Els Mossos d’Esquadra van detenir un home per agredir-ne un altre amb arma blanca ahir a la plaça del Portal Nou de Valls. L’arrestat, de 36 anys, té antecedents penals per altres delictes. El detingut es trobava al lloc dels fets quan van arribar els agents després de rebre l’avís. La víctima estava ferida a terra amb signes

d’haver patit presumptament lesions per arma blanca. Segons ha avançat ElCaso. cat, l’agredit mantenia una relació sentimental amb l’exparella de l’agressor. Després de l’agressió, l’home va ser traslladat a l’hospital. Els Mossos van detenir-lo per un delicte de temptativa d’homicidi i està previst que passi a disposició judicial. ACN

Detenen a l’Ametlla de Mar un de dos lladres que perseguien agents locals des de Vinaròs Successos Imatge d’arxiu de la Central Nuclear d’Ascó. ACN

La propietat remarca que ha fet una inversió de 100 MEUR per allargar la vida útil

va produir 8.923.460 megawatts per hora (MWh), Ascó I va produir 6.936.280 MWh i Ascó II 7.526.190 MWh. Les dues plantes d’Ascó van fer parades de recàrrega de combustible més llargues del que

és habitual, per fer «inspeccions prèvies a l’entrada en operació a llarg termini». Les inversions per allargar la vida útil de les nuclears van passar per modernitzar equips, sistemes i components.

Un home de 29 anys va ser detingut ahir a l’Ametlla de Mar. Prop de la mitjanit, la Policia Local de Vinaròs va alertar als Mossos d’Esquadra que perseguien a dos homes per l’autopista AP-7, des de la capital del Baix Maestrat (Castelló). Fugien en un cotxe robat i van sortir de la via a l’altura de l’Ametlla de Mar. Dins de poble, els Mos-

sos van cerclar els fugitius, que van abandonar el vehicle.

En la persecució a peu, un dels policies locals de Vinaròs va disparar un tret a l’aire per intentar espantar-los. Un va ser detingut, però l’altre es va escapolir corrent i va fugir.

S’investiga si estan implicats en altres fets delictius i si van llençar material des del cotxe en la persecució a l’AP-7. ACN

Divendres 2 de febrer de 2024

Tarragona, seu de les màximes competicions nacionals Tennis Taula Tarragona es convertirà en el centre neuràlgic del tennis de taula nacional del 23 de febrer al 3 de març, Per primera vegada en la història, acull el Campionat d’Espanya Absolut i la Copa del Rei masculí i femení de tennis de taula, juntament amb el Torneig Estatal al Palau d’Esports Catalunya.

El Torneig Estatal donarà el tret de sortida a aquests deu dies de competició, congregant a jugadors de totes les edats i categories, des de benjamins fins a veterans, incloent-hi categories per a persones amb discapacitat.

Aquesta competició es desenvoluparà entre els dies 23 i 25 de febrer i entre l’1 i 3 de març. Els dies 25, 26 i 27 de febrer, el Palau d’Esports Catalunya serà l’escenari per primera vegada de la Copa del Rei i la Copa de la Reina. El focus es traslladarà al Campionat d’Espanya Absolut de tennis de taula del 27 de febrer a l’1 de març, on es disputaran les modalitats d’individual, dobles i dobles mixtos en categoria absoluta. El conseller d’Esports, Berni Álvarez, va destacar que «aquests campionats es preveu que generin l’arribada de més de 3.000 persones». A més, el consistori va assenyalar que l’impacte econòmic a la darrera edició celebrada a Jaén va generar un mínim de 425.000 euros. Redacció

El Nàstic vol retrobar-se amb la victòria contra una Real Sociedad en depressió Futbol El filial basc, entrenat per Sergio Francisco, no ha guanyat cap partit des del mes de novembre Arnau Montreal Quesada

El rival

El Nàstic de Tarragona té el diumenge una nova oportunitat per retrobar-se amb la victòria.

Els de Dani Vidal jugaran el seu segon partit consecutiu contra un filial, en aquest cas la Real Sociedad B, un dels equips que lluiten per les posicions de play-off. Amb tot, els joves, entrenats per l’exgrana Sergio Francisco, no es troben en el seu millor moment.

El Sanse arrossega una mala dinàmica en els darrers set partits. De fet, el conjunt txuri-urdin no guanya cap partit a la lliga des del mes de novembre, quan van batre per 1-2 al Celta Fortuna. Durant aquest tram de temporada, ha acumulat tres empats i quatre derrotes, les dues últimes a domicili contra el Barça Atlètic i el Lugo. La situació del filial basc s’assembla, precisament, a la que va patir el Lugo quan va visitar el Nàstic.

L’equip té una plantilla que desborda talent. Molts joves, com és el cas de Jon Martín en el darrer cap de setmana, han anat convocats amb el primer equip. A més, malgrat el resultat, els motius de les derrotes com la del darrer cap de setmana no han sigut

Real Sociedad B Com arriba?

7è

7 10 4 25 20

Diumenge, 16 h Zubieta FEFtv

ro des de la frontal. A la segona meitat, en qüestió de cinc minuts, van empatar el partit amb una centrada lateral i un autèntic golàs des de la frontal de l’àrea d’Eder García.

Pablo Trigueros, en el moment del remat de córner que va suposar el 2-2 final en el partit d’anada. Gerard Martí

El Sanse recupera de cara al partit de diumenge al seu pitxitxi Ekain Azkune per haver fet un pas enrere en el rendiment. Contra el Lugo, els bascs van rebre un gol matiner i, tot i portar la batuta al segon temps, la defensa fèrria

Bàsquet El partit serà benèfic per a l’Associació Contra el Càncer

El CBT jugarà demà contra el filial del Gran Canària, un partit clau per a l’objectiu de la permanència. Els de Jorge Serna s’han aconseguit fer forts al pavelló del Serrallo.

Els blaus han guanyat quatre dels darrers cinc partits

a casa i volen que el de demà sigui un pas més per arribar a l’objectiu de les 10 victòries.

Actualment, el play-out està a un triomf i la salvació a dos.

Els de Serna van mostrar un bon paper en el derbi contra el Salou. Els reforços Bright Mensah i Boe Nguidjol ja s’han adaptat completament

31 punts

PG PE PP GF GC

El CBT rep demà el Gran Canària en un duel clau per a la permanència Arnau Montreal Quesada

17

a l’equip i Onyi Eyisi, l’últim en arribar, va aportar els primers minuts la setmana passada.

El filial canari acumula tres victòries consecutives, l’última, contra el Cartagena CB, el líder de la categoria. Jakub Urbaniak va destacar amb 14 punts i 5 rebots, acompanyat del tirador Arturo Fernández.

El Nàstic sense Óscar Sanz Dani Vidal té una baixa important per aquest diumenge. Óscar Sanz, indiscutible al mig del camp en els darrers partits, va veure la cinquena groga i no podrà jugar. Així, haurà d’escollir entre Gorostidi i Montalvo per acompanyar Borja Martínez a la medul·lar. Aquesta baixa se suma a les de Marc Álvarez, David Concha i Gorka Santamaría. Aquest últim, ja ha començat a realitzar els primers entrenaments amb els companys, però serà una baixa confirmada.

del conjunt gallec i el pal va evitar que esgarrapessin com a mínim, un punt.

La Real Sociedad B és un equip incisiu, amb jugadors de qualitat a l’atac. El jove Mariezkurrena s’ha unit al trident ofensiu amb Mikel Goti i el davanter Bryan Fiabema, el segon pitxitxi de l’equip, amb 4 gols. De cara al duel contra el Nàstic, Sergio Francisco

recupera Ekain Azkune, el referent de l’equip que acumula 7 dianes, una d’aquestes la va aconseguir en el partit d’anada al Nou Estadi Costa Daurada.

Aquell duel va ser un exemple del potencial de la plantilla del Sanse. Llavors, el Nàstic va arribar en un bon moment i es va avançar en el marcador amb un golàs d’Andy Escude-

El duel de demà a les 19 hores serà benèfic. L’aportació mínima per assistir-hi serà de 5 euros per als adults i de 2 euros per als menors d’edat.

Tota la recaptació anirà a l’Associació Espanyola Contra el Càncer, que tindrà un punt d’informació al pavelló del Serrallo. A més, durant el partit, el capità de l’Ibersol CBT, David Fernández, lluirà el crespó verd que identifica aquesta causa social. El partit també comptarà amb un sorteig solidari que servirà també per recollir fons per a la mateixa causa.

Els jugadors del CBT amb l’Associació contra el Càncer. CBT

18 Divendres 2 de febrer de 2024

David García Torné: «El meu somni és guanyar una medalla als Jocs Olímpics de París»

El CV SPiSP vol mantenir la bona ratxa contra l’Illa Grau Voleibol La ferida provocada per la Copa Príncipe va començar a sanar, després de la victòria contundent del CV Sant Pere i Sant Pau contra el cuer la darrera setmana. Ara, els de Vlado Stevovski buscaran tornar a establir l’hegemonia demà a la pista de l’Illa Grau. L’any passat aquest era el duel més esperat al més alt de la classificació, però, enguany, els castellonencs es troben vuitens, a quinze punts dels tarragonins. Amb tot, els cooperativistes volen aprofitar l’oportunitat per demostrar que estan en bon estat de forma tot i la baixa d’Elio Carrodeguas. AMQ

Entrevista El judoka de la Canonja parla sobre els reptes d’un 2024 olímpic després d’un 2023 ple de guardons Arnau Montreal Quesada El 2023 va ser el seu any: medalla d’or a Kazakhstan i a Àustria, plata als europeus de França i bronze als Grand Slam de Turquia i Azerbaidjan.

«El valoro d’una manera molt positiva. Arribava després de dos anys complicats en els quals no vaig poder competir internacionalment per culpa d’una lesió al genoll. Em vaig posar a to físicament i mentalment i estic satisfet per haver superat les expectatives amb bons resultats».

Va ser un any brillant que va tenir premi: el bitllet per participar en els Jocs Olímpics de París.

«La fase de classificació no s’acaba fins al maig, però en el meu cas ja tinc els punts suficients per estar classificat». És un somni participar per primera vegada en els Jocs? «És la meva estrena, però el somni vertader és emportar-se una medalla. Ser a París era el meu objectiu principal i l’he complert, ara toca preparar-se».

Com serà la seva preparació per arribar a to a la cita olímpica del juliol?

«En el judo és molt important disputar tornejos. És l’únic test per comprovar el nivell real en una competició.

D’aquesta manera, enguany he decidit participar en quatre competicions. A més, viatjaré al Japó per entrenar durant tres setmanes, allà hi ha un molt bon nivell».

Serà un atleta olímpic, però com van ser els seus orígens en el món del judo a la Canonja?

«Vaig començar als sis anys al col·legi en una activitat extraescolar. Feia amb el meu germà judo i bàsquet i, amb els anys, els horaris de les dues activitats van coincidir i em vaig decidir pel judo. M’anava bastant bé i d’allà vaig passar a entrenar al gimnàs Vital Sport de Sant Pere i Sant Pau. Ara soc a Madrid on també estudio el grau de Ciències de l’Activitat Física».

Ha deixat empremta a la Canonja.

«Soc del poble de tota la vida.

Quan vaig deixar d’entrenar

també vaig ser entrenador de judo dels nens. A més, els meus trofeus estan allà, a casa dels meus pares».

Com veu el judo a la província de Tarragona? «És un esport minoritari, però no en la pràctica. El problema és que té poca visibilitat i, com ha passat en el meu cas, no et pots guanyar la vida d’això fins que no arribes al top 10 d’Espanya. En el meu cas, vaig tenir la sort de gaudir del suport econòmic dels meus pares, que sempre m’han ajudat. En el cas de molts altres, el camí fàcil és acabar deixant de banda el judo de forma obligada».

Creu que pot ser un referent que promocioni el judo al territori?

«Crec que sí. Quan jo era petit em fixava molt en els judokes del meu club i també a nivell català i nacional. Si hagués tingut un referent del meu poble de petit m’hauria motivat encara més. Treballo i em motivo en el dia a dia per aconseguir ser un referent».

Com se sent per assolir els reptes del 2024?

David García Torné al Grand Slam de Baku 2023. Sabau Gabriela /FIJ

La preparació «Participaré en quatre tornejos i també viatjaré tres setmanes al Japó» «Tinc les piles totalment carregades. Després del descans durant les festes nadalenques, estic motivat per millorar els resultats de l’any passat. Vull emportar-me una medalla dels Jocs de París, així que em toca treballar des del primer campionat per arribar al màxim nivell».

L’apunt

Torné s’estrena avui al Grand Slam de París

La Pobla posarà a prova la millora contra el líder

David García Torné comença avui el primer torneig de la temporada.

El canongí lluitarà per les medalles al Grand Slam de París i, en primera ronda, haurà de vèncer al judoka de la República Democràtica del Congo Pathy Mamisa en la primera ronda. El torneig acabarà diumenge.

Futbol

La Pobla de Mafumet d’Adolfo Baines posarà a prova la seva millora aquest diumenge contra el líder. El filial grana buscarà la tercera victòria consecutiva contra l’Olot de l’exgrana Pedro del Campo. L’encontre serà diumenge a les 16.30 h i tindrà el play-off en joc, perquè els pobletans estan a només tres punts de distància. Redacció

El CB Salou lluitarà per establir-se al top 3 aquest diumenge contra el CB Prat

El Reus Deportiu vol curar les ferides a casa contra l’Alcoi i no deixar escapar la part alta

Bàsquet Tots dos equips es troben empatats amb onze victòries

Hoquei Patins El CP Calafell visita la pista del Lleida amb l’objectiu de mantenir-se tercer

Arnau Montreal Quesada L’OCA Global CB Salou té aquest diumenge un duel directe per establir-se al top 3 de la categoria. Després d’emportar-se el derbi, els de Jesús Muñiz tornen a mirar cap al més alt de la classificació. Els salouencs visiten la pista del CB Prat, un dels dos equips que, de la mateixa manera que els de Muñiz, sumen onze victòries. El CB Salou va mostrar de nou en el derbi la seva força de bloc. Isaac Mayo és el líder, qui atrau totes les mirades i, amb els 17 punts i el

triple de la victòria, va ser un dels puntals del partit contra el CBT. CJ Barksdale i Antón Bouzán també van aparèixer per donar suport a la puntuació, mentre que Wally Niang i Oliver Bieshaar es van fer forts en la fase defensiva.

D’aquesta manera, diumenge també competiran contra un equip que té els punts forts ben repartits a la plantilla. El CB Prat arriba el duel en ratxa de tres victòries consecutives.

L’última, contra l’Alginet, va mostrar el potencial del seu cinc inicial. Els tiradors Tyler Carataino i Lonlonvi Soum-

Arnau Montreal Quesada

Els jugadors del CB Salou celebrant la victòria en el derbi. Gerard Martí

El CB Prat arriba al duel de diumenge amb una ratxa de tres victòries

bey van assolir 12 i 15 punts, respectivament. A més, també tenen envergadura amb el pivot Marcus de Oliveira, que va aconseguir 12 punts i 8 rebots.

L’OK Lliga està vivint una temporada atípicament igualada. El pas enrere dels potents de la categoria com el Liceo i el Reus Deportiu ha provocat que fins a set equips es trobin a un partit de distància. D’aquesta manera, Reus i Calafell poden passar de tercers a novens en qüestió d’un mal resultat. Els roigi-negres tornen al Palau d’Esports demà a les 21 hores per disputar un duel directe a la classificació. A banda, la victòria també és necessària per curar les ferides. Els de Jordi

Garcia no guanyen davant de la seva afició des del mes de novembre. A més, aquell darrer triomf va ser molt partit, perquè el Reus va vèncer per la mínima en un partit disputat contra el Sant Just. A més, els reusencs també volen evitar que s’obri una bretxa que faci perillar el play-off. D’altra banda, el CP Calafell vol defensar la tercera posició. Els de Ferran López juguen diumenge a la pista del Lleida.

Tot i que el seu rival no està passant pel seu millor nivell, els partits entre aquests dos equips sempre prometen gols i màxima igualtat.

Divendres 2 de febrer de 2024

19

Catalunya entra en fase d’emergència per la sequera i prepara les primeres mesures Societat Afecten els 202 municipis del sistema Llobregat-Ter ACN El Govern va decretar ahir l’entrada en fase d’emergència al sistema Ter-Llobregat, del qual depenen 202 municipis i prop de 6 milions de persones. La mesura arriba després que l’executiu català convoqués de manera urgent la Comissió Interdepartamental de Sequera arran de la baixada de les reserves d’aigua dels pantans que formen l’àmbit. Entre les mesures que entraran en vigor amb la nova fase, hi ha la reducció de la dotació d’aigua per habitant i dia a 200 litres, la restricció d’un 80% als usos agrícoles,

d’un 25% en els usos industrials i d’un 25% en els recreatius. Totes les noves restriccions entraran en vigor aquest divendres, quan es publiquin al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Un total de 86 dels 202 municipis que formen part del sistema Ter-Llobregat sobrepassarien el límit de consum que tindran a partir d’ara si es mantinguessin les xifres del desembre, la data de dades més recents facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua.

El màxim de despesa en litres per habitant i dia és de 200, per bé que aproximadament una cinquena part de les lo-

calitats afectades tenen un marge lleugerament més alt, perquè tenen consums industrials connectats a la xarxa d’abastament. Palau-solità i Plegamans, les Franqueses del Vallès, Granollers i Olesa de Montserrat són els municipis que es passaven de 200 litres al desembre però que no superen el seu límit en un escenari d’emergència, que és més elevat.

Per ara, el Govern ha decretat l’entrada en la fase d’emergència I al sistema TerLlobregat, d’aquest depèn la major part de la ciutadania catalana –prop de 6 milions de persones– i inclou muni-

partida de 50.000 milions Hongria cedeix i la Unió Europea La d’euros per a Ucraïna es conen 33.000 milions en desbloqueja un paquet de 50.000 creta crèdits fins a finals del 2027 MEUR d’ajudes per a Ucraïna i en 17.000 milions d’euros

Política

Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea van acordar ahir la partida de 50.000 milions d’euros dins del pressupost europeu per a Ucraïna. Segons va anunciarel president del Consell Europeu, Charles Michel, el club comunitari va aconseguir superar així el veto del primer ministre hongarès, Viktor Orbán. La cessió d’Orbán ar-

riba després que abans de la trobada dels 27 s’hagi reunit amb el president francès, Emmanuel Macron, el canceller alemany, Olaf Scholz, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen en una cita que tenia l’objectiu de redoblar la pressió sobre Viktor Orbán per desencallar la qüestió.

Pedro Sánchez defensa la llei d’amnistia: «L’independentisme no és terrorisme» Política

El president espanyol s’ha mostrat convençut que el text actual de la llei d’amnistia és prou «rigorós i sòlid» com per garantir –contràriament al que creu Junts– que «tots els independentistes seran amnistiats», perquè «l’independentisme català no és terrorisme». En roda de premsa a Brussel·les després del Consell Europeu,

va defensar que la redacció pactada fins ara és un text «valent, reparador i constitucional» fruit d’una negociació laboriosa amb moltes forces polítiques. «Ha arribat el moment de fer el pas, perquè guanyarem en convivència», va afirmar. Malgrat les amenaces de Junts de tallar el suport parlamentari, Sánchez va fer bandera de la seva ca-

més no retornables sota un nou instrument, als quals es poden sumar «potencials ingressos» generats, per exemple, per actius russos immobilitzats. Les conclusions de la trobada apunten que el Consell serà qui tingui un «paper clau» en la governança de l’ajuda a Ucraïna i que per esmenar-la calgui una decisió per majoria qualificada dels membres. ACN pacitat de gestionar la «complexitat» tant aquesta com la passada legislatura. Sánchez va afirmar que contràriament al que sosté el jutge del Tsunami, Manuel GarcíaCastellón, «tothom sap» que «l’independentisme català no és terrorisme». Per això es va mostrar «convençut», com creu que «ho conclouran al final els tribunals», que «estaran amnistiats tots els independentistes catalans», perquè «no són terroristes».

La llei d’amnistia tornarà al Congrés en una nova votació en quinze dies. ACN

L’embarcador de la zona recreativa del pantà de Sau, completament sec. ACN

Els municipis afectats hauran de reduir fins a 200 litres l’aigua per habitant i dia cipis com Barcelona, la seva àrea metropolitana, i part de la demarcació de Girona.

Amb l’entrada en vigor de la primera fase de l’emergència, els 202 municipis que beuen del sistema Ter-Llobregat hauran de reduir fins a 200 litres la dotació màxima d’aigua per habitant i dia –en fase de preemergència la dotació era de 210 litres–, una quantitat que pot baixar fins als

160 litres en cas que s’arribi al nivell més extrem de l’emergència.

Pel que fa als usos, l’emergència estableix la reducció del 80% del reg agrícola, del 25% dels consums d’aigua dels usuaris industrials, i la reducció del consum d’aigua en els usos recreatius.

Una nova protesta dels agricultors francesos bloqueja la frontera Trànsit La concentració al peatge del Voló s’ha estès al coll d’Ares ACN Una nova protesta dels agricultors francesos va tornar a bloquejar ahir la frontera i va obligar a tallar el trànsit a l’AP7. No es va poder circular per l’autopista en sentit nord al llarg de 20 quilòmetres i, com ja va passar la setmana passada, els Mossos van desviar els vehicles a l’altura de Figueres.

Els sindicats agrícoles FDSEA, Joves Agricultors i el de Vinicultors es van concentrar al matí al peatge de Perpinyà, des d’on van anar en marxa lenta amb un centenar de tractors fins al Voló i allà van tallar el tronc de l’autopista A9. Les protestes del sector contra l’executiu de Macron s’estenen arreu de França. A les comarques gironines els agricultors francesos també van tallar la C-38 al coll d’Ares, on van entravessar tractors a la calçada.

A Europa, el sector agríco-

Un tram de l’AP-7 a Figueres completament col·lapsat. ACN

La protesta, com la setmana passada, ha obligat a tallar l’autopista AP-7 la està en plena mobilització per l’augment de costos i les mesures que ha de complir el sector per rebre les subven-

cions d’Europa en el marc de la Política Agrària Comuna.

Durant les darreres setmanes hi ha hagut protestes a França, Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya o Itàlia, entre d’altres. A Catalunya, els pagesos també s’estan organitzant.

Aquí, les mobilitzacions s’han convocat per a la setmana vinent i l’altra.

20 Divendres 2 de febrer de 2024

Editorial

Una Tarragona més gran

L

a Part Baixa de Tarragona és una de les zones amb més potencial de creixement de la ciutat. L’espai residencial conviu a molts carrers amb naus de mida i tipologia ben variada i que van viure èpoques llunyanes de gran esplendor i activitat. I és per això, en gran manera, el que li atorga una major capacitat d’adaptabilitat en projectes de futur. En època electoral els projectes sovintegen per part de gairebé tots els grups municipals. Es proposaven actuacions al carrer Apodaca, a la zona de la plaça de la Mitja Lluna, la transformació del carrer del Mar en una rambla... Amb el document presentat aquest dijous l’Ajun-

tament ha agafat també un compromís. Les propostes han sorgit d’un grup impulsor que incloïa gent del barri, però la definició final ha estat tècnica, és a dir, possibilista. Una altra cosa serà de quina manera s’assoleix el múscul econòmic necessari per a dur a terme tot el que se suggereix per recuperar la Part Baixa. Hi ha projectes que cal preveure’ls a llarg termini, però n’hi ha d’altres que ja han de començar a fer-se evidents aviat. El futur de la ciutat sovint es pensa en creixements als afores, quan poder fer de la Part Baixa un nou espai de convivència és també una aposta per fer més gran Tarragona. En tots els sentis.

Tribuna

Un govern que funcioni i que resolgui els problemes reals

S

i analitzem què espera la ciutadania d’un Govern, podríem concloure una cosa que ens pot sembla una obvietat: la ciutadania vol un Govern que governi. És a dir, un Govern que executi polítiques que millorin la vida dels catalans i catalanes, que facin funcionar el país, que ens faci avançar col· lectivament, que prengui decisions i que gestioni bé els recursos dels què disposa.

Però això, que sembla de sentit comú, no ha estat el que han fet els Governs dels últims 10 anys a Catalunya, i tampoc el que està fent el Govern actual. A Catalunya el Govern actual no funciona.

Sempre m’agrada adreçar-me amb respecte als meus adversaris polítics. Però des d’aquest respecte quan dic que l’actual Govern de la Generalitat no funciona no m’estic inventant res. Dic, tan sols, el mateix que diuen els votants d’aquest mateix Govern, sense anar més lluny, a les mateixes enquestes del centre d’estudis d’opinió de la Generalitat. Un Govern, recordem-ho, que tan sols disposa del suport de 33 dels 135 diputats i diputades al Parlament. És a dir, el Govern més dèbil de la nostra història recent.

Estic convençuda que la immensa majoria de la societat catalana vol passar pàgina i reconnectar-se amb el progrés social. Sense recriminacions, sense retrets. Defenso que el futur Govern de la Generalitat ha de centrar-se en resoldre els problemes reals del comú dels mortals, d’aquells que com vosaltres -els que esteu llegint aquestes línies- afronteu en el vostre dia a dia quotidià.

I vull remarcar dos problemes reals que la inacció de l’actual Govern estan agreu-

Doncs centrar-nos, amb totes les energies com a Govern i com a societat, en resoldre els problemes reals.

I aquesta és la política que encarna el PSC i, més concretament, Salvador Illa: el de la política útil, tenint una posició Rosa Maria Ibarra sempre constructiva i evitant quedar-nos Diputada del PSC per Tarragona escorats al marge, permanentment en la confrontació, el bloqueig i la gestualitat estèril com fan d’altres. Els i les socialistes estenem la mà per treballar en la millora jant: primer, la sequera. Tenim un proble- de la vida dels catalans i catalanes, i ho ma real, no cal dir-ho intentant maquillar fem també des de l’escolta activa de la la realitat. No fer res o intentar espolsar-se societat catalana, només escoltant podem la responsabilitat derivant-la als ajunta- configurar les propostes que necessita el ments com fa el Govern del senyor Arago- nostre país.

No és temps de repetir més «jugades nès no és cap solució. Dedicar-se a d’altres coses, més relacionades amb la literatura mestre» que acaben com acaben, sinó de treballar aprofitant el de ficció, tampoc.

Quin és el canvi que talent i la creativitat i Segon, fa deu anys proposem els i les vitalitat dels catalans i Catalunya estava al socialistes? Doncs catalanes per tornar a capdavant d’Espanya centrar-nos, amb situar-nos al capdavant en resultats educatotes les energies d’Espanya i d’Europa, tius, per exemple, com a Govern i com a generant progrés ecoen matemàtiques i comprensió lectora, societat, en resoldre els nòmic i social. problemes reals I el que val pel coni ara està a la cua. No junt de país val també perquè ho digui jo sinó perquè ho constata l’informe PISA. per les comarques tarragonines. Hem I davant d’aquesta realitat no s’hi valen superat ja els 800.000 habitants i som un excuses o amagar el cap sota l’ala. La Ge- territori que, si fem les coses bé, ho tenim neralitat té les competències plenes en tot per ser un dels indrets d’Europa amb matèria d’educació i les ha d’exercir amb un major nivell de qualitat de vida. Ara bé, responsabilitat, sense buscar excuses ni per aconseguir-ho necessitem un Govern de la Generalitat que sàpiga, i no de paraubocs expiatoris.

De fet, el terreny de joc del que disposa la sinó amb partides concretes als pressula Generalitat és enorme: des de l’educa- postos, que el sud també existeix. I aquesció i la sequera, fins a la seguretat, l’habi- ta mentalitat forma part també del canvi tatge, les polítiques socials, etc. Quin és el que ha de sorgir de les properes eleccions canvi que proposem els i les socialistes? al Parlament. Sí, és l’hora del canvi...

Carta dominical

El parenostre (4): El cel aquí a la terra

B

envolgudes i benvolguts, «Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel»: aquesta tercera petició del parenostre demana que ens apropem a la mentalitat divina. Com, si no, podrem saber i desitjar el que ell vol? Per entendre el que estem demanant, ens fixarem sobretot en la segona part de la pregària. Recordem que el cel és una categoria simbòlica, un lloc teològic, no geogràfic, i significa l’àmbit propi de Déu. És al cel on es realitza plenament el designi diví, on Déu regna sense cap mena d’entrebancs, on es viu en termes absoluts allò que ell és. I ell és amor, bé, unitat, bellesa, veritat.

La cosmologia bíblica entén aquest espai de Déu en oposició a l’espai del mal, simbolitzat pel món subterrani o pel mar.

Aquests llocs representen tot allò que no és Déu, tot allò que no és amor. Entremig hi ha un tercer espai, el de la humanitat. Déu ha creat l’home i la dona a imatge i semblança d’ell, però cal que cada persona aculli aquesta essència divina lliurement. Per això, la terra serà aquest espai de llibertat on cada ésser humà haurà de decidir si vol viure segons la manera de ser de Déu o segons la manera de ser del mal. Un lloc de constants preses de decisions, de compromís i de lluita, de discerniment i de pregària.

Els cristians, però, no tenim excuses, no podem dir que no coneixem el voler de Déu per a la humanitat. Jesús de Natzaret ens l’ha mostrat en la seva predicació i en les seves obres.

Ell mateix s’apassiona pel designi de Déu, se’n refia, perquè el coneix pregonament: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra» (Jn 4,34). I quin és aquest pla de Déu sobre la creació? Així ho descobreix i expressa sant Pau: «El designi de Déu és aquest: en Jesucrist, per l’evangeli, tots els pobles tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa» (cf. Ef 3,6).

El temps que estem vivint de camí sinodal dona unes orientacions fonamentals per descobrir aquesta voluntat divina en l’ara i avui de les nostres comunitats eclesials.

Els cristians, però, Parlem de descobrir-nos no tenim excuses, com família de Jesús, no podem dir que no d’aplegar-nos en el seu coneixem el voler de amor, d’escoltar-nos i Déu per a la humanitat. d’obeir-nos en profunJesús de Natzaret ens ditat. Tot això no són l’ha mostrat en la seva només bones intencions. predicació i en les seves El camí de la sinodalitat i obres de la fraternitat ha de ser engendrat i fonamentat en les relacions que es viuen en l’espai del cel: comunió de les persones divines que caracteritza la vida trinitària i la fa única i atractiva; comunió dels sants que és plenitud de relació interpersonal.

Demanar que es faci a la terra la voluntat de Déu implica, doncs, comprometre’ns a engendrar una família unida a imatge de la Trinitat, amb els mateixos llaços d’amor amb què Déu s’estima eternament. El banquet eucarístic n’és penyora i sagrament, perquè és aquí on tots els batejats vivim realment la comunió en Crist i esdevenim membres els uns dels altres formant un únic Cos. Caldrà, doncs, que els camins que vulguem encetar siguin sempre per a manifestar que la nostra vida eclesial ha de ser sagrament de comunió trinitària: El cel aquí a la terra.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Divendres 2 de febrer de 2024

21

Tribuna

Tribuna

Turisme

La necesitat del Parc Natural de les Muntanyes de Prades

C

rec que hi haurà un abans i un després del FITUR 2024. Per què ho escric això? Si fem una lectura als mitjans de comunicació observem una sèrie d’iniciatives que fan referència al nostre territori: «Tarragona té una oferta molt variada els 365 dies de l’any; El turisme esportiu i els creuers són dues apostes per aconseguir la desestacionalització; L’alta velocitat potenciarà els mercats de Madrid i Aragó; Tarragona pot tenir un Parador; L’aeroport de Reus preveu arribar als 1,1 ó 1,2 milions de passatgers», entre altres titulars..

Sens dubte el turisme és un dels principals motors econòmics del Camp de Tarragona i Fitur és la primera fira turística del món en nombre d’assistents i participants: rep gairebé 250.000 persones entre professionals i públic en general. La marca Costa Daurada està consolidada i va més enllà del sol i la platja. Aquí tenim cultura, història, esport, gastronomia, entre altres atractius, oferint al turista una oferta molt àmplia com variada.

El primer objectiu per l’any 2024 és tornar a les xifres de 2019. Ara tenim que els indicadors de l’increment d’operatives en l’aeroport de Reus, el bon comportament de la turoperació , el ritme de les reserves anticipades, les 28 escales del vaixell insígnia com és el MSC Fantasia, són alguns dels factors que criden a l’optimisme. A més un altre repte és omplir la temporada durant tot l’any.

Tarragona anat a Madrid per vendre els seus encants i també aconseguir el compromís de reclamar un Parador Nacional, ja que amb Baeza i Sant Cristóbal de la Laguna, són les úniques tres ciutats espanyoles que formen part del Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad que no disposen de Parador. Des de l’Ajuntament s’han Els que venen amb ofert espais, sobretot Ca autobusos i no l’Ardiaca, que en el cas pernocten, no paguen de ser una possibilitat cap taxa turística i, real, s’hauria d’expropien canvi, utilitzen els ar aquesta finca urbana serveis i embruten la prèviament. Altres inciutat. A més s’hauria drets podrien ser la Sade comunicar a on va aquest impost. Més vinosa i també Mas de que créixer, es tracta Sorder, per què no? d’optimitzar el que Les expectatives tutenim rístiques són bones perquè estem en el mapa, però el potencial que tenim encara pot ser més explotat.

Davant el dilema la quantitat o la qualitat pot haver-hi moltes interpretacions. Els que venen amb autobusos i no pernocten, no paguen cap taxa turística i, en canvi, utilitzen els serveis i embruten la ciutat. A més s’hauria de comunicar a on va aquest impost. Més que créixer, es tracta d’optimitzar el que tenim. El turisme es ha de reconvertir.

El turisme ha de ser sostenible en tots els sentits i també més cultural. Tot el que tenim s’ha de publicitar, informar a tots els turistes estiguin a on estiguin perquè visitin el nostre patrimoni que és molt ric i divers, els museus, els paisatges tant de muntanya com marins. Les terres tarragonines ofereixen moltes oportunitat per visitar-les i gaudir-les, sempre acompanyades amb una gastronomia, plats i caldos, de primera línia.

Josep Maria Buqueras Bach

L

es Muntanyes de Prades són una part singular de Catalunya, una de les poques muntanyes mediterrànies prou grans per acollir molts pobles a peu de massís, però també al seu interior. Ha esdevingut una de les illes forestals més grans del país en detriment dels conreus al voltant dels pobles i les zones de pastura. Tanmateix és coneguda arreu pel seu excepcional patrimoni natural i cultural.

Territori amb vocació de Parc natural Des de l’any 1979 des de l’àmbit científic i conservacionista s’incideix en la necessitat de preservar els valors de les Muntanyes de Prades. Al llarg del temps s’han produït manifestacions a favor de la declaració d’un Parc natural, per part de polítics de totes les ideologies, múltiples declaracions i resolucions del parlament de Catalunya i els anuncis i promeses incomplertes de 4 consellers en favor d’aquest projecte.

A nivell tècnic existeix un consens en la necessitat de completar el Sistema d’Espais naturals de Catalunya i de la necessària declaració del Parc natural de les Muntanyes de Prades, i l’any 2006 el Departament responsable va presentar un avantprojecte als ajuntaments i fins i tot uns límits definits a escala de detall.

Malgrat tot això, els intents sempre han fracassat per diverses causes, probablement lligades a la mateixa diversitat d’aquest territori i a les diferències i realitats socioeconòmiques entre els diferents municipis, i segurament al desconeixement i recels d’alguns dels seus habitants.

Per sort, aquesta situació sembla que s’està revertint tant per la voluntat de les administracions locals (ajuntaments, consells comarcals i diputacions) com de la Generalitat de Catalunya que ha mostrat el compromís de reconèixer Les Muntanyes de Prades com a espai natural de primer ordre a Catalunya, que compleix amb els requisits bàsics de diversitat, representativitat i singularitat, dins el sistema mediterrani català, constituint una unitat geogràfica perfectament identificable entre les comarques de l’Alt i Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat.

Perquè és una necessitat urgent

Actualment ja existeix una protecció dels valors de tot el territori de les Muntanyes de Prades, que està inclòs al PEIN i a la Xarxa natura 2000, per la seva consideració com Espai d’Interès natural de la mateixa manera que el 30% del territori de Catalunya. A més, als vessants septentrionals s’hi troba el Paratge natura d’interès nacional de Poblet, i les Reserves naturals parcials del Titllar i del barranc de la Trinitat. Determinats valors ja han estat protegits específicament en el conjunt de les Muntanyes, com el cel fosc, o localment declarats Patrimoni de la Humanitat com el conjunt de pintures rupestres en l’àmbit de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la

Lourdes Martorell alcaldessa de la Febró Sergi Méndez alcalde d’Ulldemolins Xavier Pagès alcalde de Mont-ral Marta Garcia alcaldessa de Vilanova de Prades Adrià Piñol geògraf Jaume Solé biòleg

Península Ibèrica i el reial monestir de Santa Maria de Poblet.

A més de tot això, trobem diversos nuclis de població al seu interior, amb societats que han gestionat, cuidat i enriquit les Muntanyes amb la seva acció sobre el medi natural.

Aquests pobles, malgrat estar en diferents comarques comparteixen problemes i abandonament, i un sentit de pertinença a un territori comú que els geògrafs anomenen les Muntanyes de Prades.

Entenem que la figura que es correspon a aquest territori, per tal de permetre’n una gestió acurada i adequada és la del Parc natural.

Un Parc natural ha de consolidar la pertinença d’uns pobles a l’entorn on viuen, i significarà el reconeixement de l’existència d’uns valors de primer ordre (culturals, naturals, i socials), i permetrà la seva preservació, el seu estudi, i la seva potenciació. Ens referim a la biodiversitat, però també i especialment a la potenciació de les activitats econòmiques vinculades al sector primari com l’agricultura, la ramaderia o els treballs forestals, cada cop més necessaris però que en l’actualitat són molt residuals. Els parcs naturals disposen d’una planificació del conjunt del territori, i d’un equip professional i un pressupost anual, que permeten gestionar de forma activa múltiples amenaces com el perill d’incendi, la desaparició de les activitats tradicionals, o l’ordenació de l’ús públic. Al mateix temps els parcs naturals han esdevingut les millors eines, eficaces i imprescindibles per a la revitalització de les societats i les economies locals.

Així doncs un Parc natural representaria per les Muntanyes de Prades alguns canvis respecte el que tenim ara: • Dotació de més infraestructures i recursos i uns pressupostos anuals destinats a la zona.

• Creació de llocs de treball directes amb la incorporació d’un equip gestor i de brigades de manteniment, a més d’altres treballs indirectes relacionats.

• Factibilitat en la implantació de mesures per la gestió de l’ús públic.

• Suport a les administracions locals en la gestió i resolució de conflictes.

• Aparició de noves activitats, dinàmiques i projectes relacionats amb la recerca, la conservació i la millora de la biodiversitat, el paisatge i el patrimoni cultural.

• Promoció de les activitats rurals com l’agricultura i la ramaderia.

• Planificació i gestió forestal del territori.

• Atracció d’un turisme de qualitat durant tot l’any, relacionat amb els espais naturals i el patrimoni.

Cada dia que passa sense la declaració del Parc natural és una pèrdua d’oportunitats, de projectes i de pressupostos invertits al territori. L’alternativa son les dinàmiques actuals que han portat al despoblament dels pobles de muntanya, l’abandonament de les administracions locals, l’aforestació i la manca de gestió forestal de tot el territori, el lleure incontrolat o l’explotació no sostenible d’alguns recursos.

Per primer cop les administracions del territori unànimement reclamen el Parc natural Conscients de tot això, representants de 12 ajuntaments (10 alcaldes) dels 22 municipis que s’inclouen a l’EIN Muntanyes de Prades, el gener de 2020 en una reunió a Capafonts van decidir constituir el que varen anomenar Fòrum d’administracions locals pel Parc natural de les Muntanyes de Prades. Aquest fòrum de debat pretenia impulsar la declaració del Parc Natural, actuant com a grup catalitzador vers l’administració responsable de la planificació dels espais naturals a Catalunya.

Des del principi, durant la pandèmia i fins ara, per tal de fer operatiu el Fòrum es va constituir un Grup de Treball, format pels alcaldes d’alguns dels municipis més petits de les Muntanyes, que actuaven com a representants i coordinadors de la resta de municipis de les 5 comarques, i de la resta d’administracions locals (consells comarcals, i diputacions). Aquest Grup de treball ha realitzat molts esforços explicant arreu la necessitat del Parc natural, i assolint la unanimitat del recolzament de tots els municipis del Parc natural, dels 5 Consells comarcals i les 2 Diputacions implicades, que l’any 2020 van aprovar mocions a favor de la declaració urgent del Parc natural. També ha esperonant i acompanyat l’administració de la Generalitat en l’inici del procés, i sempre ha incidit en la necessitat d’explicar i resoldre els dubtes de la població local respecte que és i que representa per un territori un Parc natural.

Aquest territori necessita que es prioritzi aquest projecte dins l’administració de la Generalitat, independentment de la constitució de l’Agencia Catalana de la Natura, i sense supeditar de forma imprescindible la declaració a la finalització del Pla de Protecció.

Ja s’ha iniciat el procés que hauria de portar a la declaració del Parc i ens consta la voluntat de la Generalitat de Catalunya de què la declaració vagi acompanyada del Pla de protecció amb el pressupost adient per al seu desplegament, però des del territori ens preocupa que no tornem a fracassar pels interessos i poca generositat d’alguns o pel desconeixement i la manca de visió d’altres, i exigim un cop més, el compromís ferm per part del Govern que la declaració del Parc del Natural, es materialitzarà, com a molt tard, abans de finalitzar aquesta legislatura.

22 Divendres 2 de febrer de 2024

Els alumnes del Pare Manyanet, protagonistes de la Copa Cangur

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Mañana cumple años la persona más importante de mi vida. ¡Muchas felicidades mamá! ¡Te amo mucho!

Aunque la distancia nos separe, ya sabes que tienes un hueco en mi corazón. ¡Muchas felicidades amiga! ¡Hoy te toca!

Reus Els alumnes d’ESO del centre Pare Manyanet de Reus van ser els protagonistes de la Copa Cangur. L’alumnat la categoria Cadet va quedar en segona posició i el de la Júnior va guanyar la prova.

Aquesta victòria els classifica a la final de Catalunya que serà a la Garriga el 3 de maig. Redacció/Cedida

Moltes felicitats Blai. Gaudeix del teu dia. Molts petons.

Tarragona Teresa Casanovas Pedra.

Ha mort als 100 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Josep Canals Montero.

Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h a la parròquia de Sant Fructuós.

Maria Dolores Martinez Hernandez.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.

Reus Ramon Bruno Alberich.

Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.

Constantí

Alumnes de l’escola Mossèn Ramon Bergadà visiten l’Ajuntament

¡¡¡Felicidades Anna!!! Por tus 18 AÑOS, estamos super orgullosos de tener una hija como tú, no cambies nunca y que seas muy feliz hoy y siempre. ¡Te queremos!

Necrològiques

Constantí Els alumnes de l’escola Mossèn Ramon Bergadà van visitar, aquesta setmana l’Ajuntament de Constantí. Durant la visita, l’alcalde els va guiar per les instal•lacions i les diferents àrees i serveis del consistori i l’alumnat va poder conèixer com funciona i s’organitza l’ens. Redacció/Aj. Constantí

Ventura Laguna Jurado.

Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h a la parròquia de Constantí.

esqueles

977 21 11 54

23

Divendres 2 de febrer de 2024

Avui felicita als que es diuen: Candela o Candelària

Espai patrocinat per:

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

El dia transcorrerà Novament la Lluna Dins de la família Tingues més pasense sobresalts i d’avui et recomana trobaràs el millor ciència i no vulguis arribaràs a enten- ser més prudent dels equilibris, la dominar al món dre’t millor amb fa- en la dieta, intenta teva sola presèn- del matí a la nit. Si mília. La teva ener- que les coses que cia farà felices als necessites canvigia estarà en alça consumeixis no altres i això t’ali- ar la teva vida per i et possibilitarà fer s’exagerin. La nit et mentarà l’esperit. una cosa excitant, diverses tasques. promet intimitat.

Arribaran notícies. aprofita.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

P o d r à s e r u n El pla econòmic Avui la teva imatge Medita els passos d’aquests dies en de la vida porta personal estarà en i decisions a doquè ni la parella un curs positiu i et alça i serà un dia nar en el terreny ni família es posin portarà situacions on veuràs amb els professional no d’acord amb els de privilegi. Pre- teus propis ulls fins descuris ni gens teus plans. Simple- para’t per a un dia a quin punt el teu ni mica a l’hora de ment actua amb excitant on la teva magnetisme pot prendre una detereducació. imatge atraurà. arribar a influir. minació.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

Deixa que sigui la Guarda molt en el No és bon moment Avui et sentiràs teva intuïció la que dia totes les teves per a demanar aju- molt orgullós de governi les accions coses, pot haver-hi da o exigir més del les paraules que que hagis de rea- algun descuit per que deguis. Apa- et dediquin i per litzar, no temis als part teva i cre- reixeran impedi- les atencions que canvis. Superaràs ar-se un escàndol ments per a la co- et prestin, però no amb gran facilitat al teu voltant entre municació amb la deixis que se’t pugi els paranys. amics. al capdavant. parella o família.

6

TV local

9

CANAL REUS TV 14:30 Aventurístic 15:00 Notícies migdia 15:30 Desolasol 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Fot-li 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies resum 20:30 Cercle central divendres 21:00 Notícies resum 21:30 Destí 2030 22:00 Notícies resum 22:30 Gaudeix la festa 23:00 Notícies resum 23:30 Destí 2030

5

7 8

TARRAGONA: Fullana Galofré, Jaume.

Apodaca, 28.

Telèfon 977 232 516.

Ciutat, Rosa M. Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta).

Telèfon 977 543 189.

REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Piqué Calafell, Joaquim.

Av. President Macià, 21.

Telèfon 977 945 735.

SALOU: Oliva, Dolors - Cristià, Gil. Passeig Jaume I, 28.

Telèfon 977 350 555.

VILA-SECA: Jansa Gran, Carles.

Plaça de Voltes, 4.

Telèfon 977 392 139.

CAMBRILS: Gomez Sanchez, Sonia.

Pais Basc, 18 baixos.

Telèfon 977 369 912.

VALLS: Galimany, Roman Murillo, Adelina. Plaça Portal Nou, 4.

Telèfon 977 637 908.

EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente.

Av. Sant Vicenç, 37.

Telèfon 977 155 964.

10

TAC 12

Solucions

11

14.30 Notícies 12. Esports 15.00 Notícies 12. L’Entrevista 15.30 Saló de Plens 16.30 Fet a Mida 18.30 SPi+TV 19.00 Connecta 10Comarques 19.30 180° 20.00 Notícies 12 20.30 Notícies 12. Esports 21.00 Notícies 12. L’entrevista 21.30 Destí 2030 22.00 Notícies 12 22.30 Notícies 12. Esports 23.00 Notícies 12. L’Entrevista 23.30 Destí 2030 00.00 Notícies 12

12

HORITZONTALS: 1. Persona que és del tot inepte. Caixa cilíndrica de la sort.

2. Inici d’ofec. Mantenir, guardar. Origen d’un sistema de coordenades polars.

3. Oculto sota la taula.Ajuntés. Element metàl·lic. 4.Vocal. Omedes. Occident.

5. El covat està entelat de núvols. Fetes per fregir. 6. Llaminadura segons els infants. Eructes. Consonant. 7. Dues del telèfon. Un oceà. Contigu. 8. Habitant del cementiri. Part inferior del d’abans. 9. Lliure d’elements espuris. Cridi el gat.

D’acord. 10. Vent. Sentència antiga. Remeno els ous. 11. Dic l’ofici diví. Plenes d’ones. 12. Descàrregues d’una arma de foc o altra que llança projectils. Recipient amb nansa i broc. VERTICALS: 1. Do, Re, Mi, Fa... Denota coneixença i pràctica. 2. Nom de lletra. Obreu dins el curs habitual de les coses. Nota capgirada. 3. Consonant. Esport amb cavalls. Construcció sintàctica. 4. Partícula molt pe- tita. Parròquia sense sacerdot. Peix molt semblant a l’anfós. 5. Nom de lle- tra. Sil·logisme dubitatiu.Vent. 6. Que no té cua. Faig una cosa més tard del que cal. 7. Encaixà. Escoltant. 8. Fibra de la carn. Relatiu a un municipi. Prefix que indica ‘separar de’. 9.Vocal. Deixat anar d’un lligam. Eina de fus- ter per rebaixar. 10. Dues del mapa. Nom d’emperador. Persona poc intel·ligent. 11. Massa bo. Festaire. 12. Certes pintures. Amb molta bilis.

Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA Venda/Lloguer REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 8,5 M2 – 70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989 Española 52, busco habitación tranquila para alquilar. Solo Mujeres. Tarragona ciudad. Solo Whatsapp 639.123.347

¡¡OPORTUNIDAD!!

VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo.

Cocina Office con galería independiente.

Amplio balcón.

Tercero sin ascensor.

Zona privada con parquing exterior.

PRECIO: 98.000€ Tel: 650.939.822 Mª José

COMPRO PISO EN REUS LLAMAR AL 600 595 648 PAGO AL CONTADO

PÀRQUINGS PARTICULAR LLOGA PÀRQUING zona El Puig El Vendrell.

Tel. 661.021.773 SE ALQUILA PARKING Plaza Imperial Tarraco, detrás Diari Tarragona. 65€.

Tel. 629.946.410

OFERTA DE FEINA LA SELVA DEL CAMP

Solució: nivell mitjà

Operari amb coneixements d’electricitat, muntatge i reparació de portes de garatge i automatismes.

Previsió pel Camp de Tarragona

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

AMISTAT CHICO 47a. BUSCA CHICA 35 a 45 años.

Soltera. Para amistad. Tel: 690.851.035

TERÀPIES MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones.

Tel: 634.690.215 MASAJISTA. lax cuerpo-mente.

722.823.696

ReTel:

MAYCA CATALANA. Descubre tus mejores masajes. Disfruta mis manos.

Tel. 692.780.087 MASAJISTA CON EXPERIENCIA. Tarragona.

Tel: 643.136.495 MASAJE ANTIESTRÉS. Particular. Tel: 722.823.696 MASAJE PROFESIONAL. Tel: 674.656.041 MASAJES RELAJANTES y

Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat per núvols alts que seran més abundants durant la primera meitat del dia. Independentment, hi haurà bancs d’estrats baixos a punts de Ponent i de la vall de l’Ebre al principi i al final del dia, que localment seran persistents al pla de Lleida. A banda, fins al matí hi haurà alguns intervals de núvols baixos al vessant nord del Pirineu.

Temperatures La temperatura mínima i màxima serà semblant.

602.873.891 MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445

Telf: 667.869.334

MASAJISTA. Horas concertadas.

Segur – Torredembarra.

Tel: 678.086.847

PROFESSIONALS

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

JORNADA INTENSIVA

El temps

19º

REFORMES

PODAL.

FON-

TANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

7º

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

Sólo tardes.

Solució dels mots encreuats

Màxima

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

REFLEXOLOGIA

TREBALL

ELECTRICIDAD,

Mínima

SE OFRECE PINTOR con experiencia. Presupuestos gratuitos. Tel: 698.269.158

PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115 TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías.

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad.

Tel: 977 21 26 12

ALTRES VENDO HUERTO con agua en La Riera de Gaià.

Precio a convenir. Tel: 616.568.908

Tel: 691.586.879

VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX. Completamente restaurada. Ideal para Karaoke.

Tel: 607.208.020

Divendres 2 de febrer de 2024

Marge de confiança

De Londres i el BETT

C

Francesc Ribera ‘Tito’ en la presentació de la novel·la aquest dijous a Tarragona. Gerard Martí

F

eia vuit anys que Fran- Llibres El músic i escriptor presentarà avui cesc Ribera ‘Titot’ no la seva última novel·la, ‘El Silenci que heu de presentava cap llibre, després que el 2015 pu- témer’ a les 20 h al Casino de Constantí bliqués L’assassinat de Guillem de Berguedà (Ara Llibres). Ara, de la mà de l’editorial Serraclara, el líder del grup Brams torna a l’escena literària amb una nova novel·la, El Silenci que heu de témer, ambientada en la Mallorca del segle XVII, en què combina la ficció amb una rigorosa realitat històrica.

La protagonista de l’obra és una Amb el temps, detalla Titot, «la pacitat per disposar-ne per tot el monja, Joana de Santacília, que fent valer la seva intel·ligència es protagonista acaba fent-se escri- territori, i per tant la població viu farà invisible en una societat go- venta i aprofita la transparència armada i immersa en una guerra vernada per homes. «És una dona que li atorga el fet de ser dona per interna sense substrat polític, baescoltar les converses sada en un encadenament antic que aprèn a llegir i a esi, sobretot, les conxor- de greuges i venjances. A més, criure i, sobretot, a enxes dels homenassos s’està coent l’ofensiva de la corona tendre el que ha llegit: que té a prop». Tot ple- de Castella per ser hegemònica en s’adona que és capaç gat, succeeix en un es- tots els regnes de la Monarquia d’elaborar idees per si cenari real –com reals Hispànica, i encara ressonen els mateixa. Paradoxalsón tots els personat- estralls de la Germania, la revolta ment, veu que la miges de la novel·la. Titot durament reprimida en el segle llor manera de poder ens porta a una època anterior. continuar llegint i pen«Amb aquest llibre no volia exmarcada per la violènsant és en un convent, cia, en què Mallorca plicar un conte, sinó fer entendre lluny de la família i de no té exèrcit, perquè la importància d’aquell moment la vida estipulada que la Monarquia His- i de la transcendència que ha tinli espera», explica Cristina Serret Alonso pànica no té ca- gut en la nostra història», explica l’autor.

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Francesc Ribera ‘Titot’ viatja a la Mallorca del XVII

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Directora de publicitat: Contxi Joan

l’autor. El músic berguedà també admet que aquesta novel·la li va permetre «parlar d’altres qüestions que també tinc al pap, com ara la vanitat, l’honor, el sectarisme o l’espanyolització de Mallorca».

Aquest treball, explica, té molt a veure amb la manera com planteja les seves creacions, siguin literàries o musicals: «Quan escric, igual que quan faig cançons, no parteixo de la idea que vull fer una novel·la o una lletra. És a l’inrevés.

Tinc alguna cosa a dir, i ganes d’explicar-la. De cop i volta, trobes la fórmula fent una metàfora amb forma de cançó, però de vegades amb sis estrofes i una tornada no en tens prou, i així és com en surt una novel·la».

Titot presentarà El Silenci que heu de témer aquest divendres, a les vuit del vespre, al Casino de Constantí, acompanyat de Joan Reig, amic i company d’escenaris en formacions com Mesclat.

Història en femení La protagonista és Joana de Santacília, una dona que opta per fer-se monja

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com] Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

ada any, a finals de gener, Londres es converteix en l’epicentre per als professionals de l’educació i la tecnologia amb la celebració del BETT. Aquest esdeveniment de gran prestigi en el sector- serveix com a punt de trobada per acadèmics, educadors, empreses tecnològiques i responsables de polítiques educatives. El BETT és molt més que una simple exposició de les últimes novetats tecnològiques; representa una oportunitat per retrobar-se amb col·legues d’arreu, iniciar noves col·laboracions, o simplement, poder dedicar temps a la reflexió i l’aprenentatge. L’ atmosfera inspiradora del BETT, amb grans stands, simuladors, robots, móns 3D, presentacions, conferències... ens estimula i ens avança clarament cap on va el futur de l’educació.

Com era d’imaginar, l’aplicació de la intel·ligència artificial (IA) en l’educació ha estat una de les novetats més rellevants de l’edició d’aquest any. Les innovacions s’han centrat en la capacitat que te aquest tecnologia per personalitzar de l’aprenentatge. Hem vist eines que utilitzen l’anàlisi predictiva per identificar necessitats, plataformes per a la creació de continguts educatius interactius, sistemes que faciliten l’avaluació i el seguiment del progrés dels estudiants.

Aquestes solucions demostren com la IA pot transformar l’experiència educativa, fent-la més eficient i personalitzada.

El repte? Conèixer-la, entendre-la I acostar-la a les nostres realitats. Sabem que el desafiament consisteix no només a adoptar les noves eines, sinó també a equipar els estudiants amb les habilitats clau per posar-les al seu servei.

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa.

Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: