Dimecres 28 de febrer de 2024 by Diari Més

Número: 4.990 www.diarimes.com

DIMECRES 28 DE FEBRER DE 2024

EMPRESES MOTOR DEL TERRITORI

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Avui amb el diari

Gerard Martí

Opinió

Edició especial dedicada al teixit empresarial tarragoní: ‘Empreses, el motor del territori’

Reus 6 La construcció del Centre Cívic Gregal ja ha superat el 65% i ja s’ha culminat la urbanització de l’entorn

13 Robert Casadevall i Josep M. Milà. Aquí no, perquè no: «No confonguem participació amb dret a vet»

Camp de Tarragona

«Després de l’accident, PortAventura va tardar tres dies a trucar-nos» Diversos ferits per l’accident a l’atracció Tomahawk denunciaran el parc temàtic per negligència i reclamaran danys i perjudicis Els afectats s’estan organitzant i no descarten una denúncia conjunta: «És fals que s’activés el protocol d’emergència, la vagoneta no es va aturar»

Gerard Martí

Tarragona

Imatge del carregador elèctric vandalitzat a l’Arrabassada. Gerard Martí

L’EMT vol evitar el robatori de cable als carregadors elèctrics L’empresa municipal vol implementar un nou sistema als carregadors per dificultar l’acció dels lladres 3

Diputació

L’ImpulsDipta inclourà el criteri del despoblament a les subvencions El 87% del pressupost del pla d’ajuda als municipis anirà a parar als que tenen menys de 10.000 habitants 9

Societat

Tarragona 2

Els pagesos mantenen la protesta Un centenar de tractors han col·lapsat la Imperial Tarraco, després de llençar ous i tomàquets a la delegació d’Agricultura i a la subdelegació del govern estatal

Un miler de famílies tarragonines s’acullen a la llei de la segona oportunitat 5 Patrimoni

El Govern protegeix l’entorn de les pintures rupestres de Tarragona 2

Dimecres 28 de febrer de 2024

Un centenar de tractors d’arreu del Camp es mobilitzen de nou a Tarragona Protesta La Plataforma Pagesa es van concentrar a la seu del Departament d’Acció Climàtica i a la plaça Imperial Tàrraco Van llençar ous i tomàquets a la façana i al cordó dels Mossos d’Esquadra

ACN La Plataforma Pagesa va aplegar ahir a Tarragona prop d’un centenar de tractors vinguts de diferents punts del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Primer es van trobar davant la seu territorial del Departament d’Acció Climàtica, on van llegir un manifest que després van entregar a la direcció dels serveis territorials, i van llençar ous i tomàquets a la façana i al cordó de seguretat dels Mossos. El cos va desplegar una quarantena d’efectius, juntament amb una vintena més de la Guàrdia Urbana per regular el trànsit, que va quedar afectat en una de les entrades de Sant Pere i Sant Pau. Els pagesos van arribar davant la seu dels serveis territorials pocs minuts després de les nou del matí. Ho van fer en diferents tongades ja que venien de diversos punts. Primer van llegir el manifest que posteriorment van entregar a

Un petit grup de ciutadans va rebre els agricultors amb aplaudiments

Prop d’un centenar de tractors ha tallat la plaça Imperial Tarraco de Tarragona. Gerard Martí

la directora territorial d’Acció Climàtica. El document conté una cinquantena de punts amb les reivindicacions de la Plataforma Pagesa, dividits

en diferents àmbits, com la burocràcia, la competitivitat, assegurances, importacions o gestió de la sequera. Eduard Escolà, portaveu de la Pla-

taforma Pagesa al Camp de Tarragona, va explicar precisament que els ajuts a la sequera, la Política Agrària Comuna i l’excés de burocràcia

són els principals camps de batalla. A més, es va mostrar confiat que les mobilitzacions permetran assolir els objectius i va treure ferro a l’absència dels grans sindicats, com Unió de Pagesos. «Confiem que això és un moviment de tota la massa pagesa, no volem excloure i que cap sindicat passa per damunt de l’altre. Segurament hi haurà punts de vista diferents però la voluntat és que les administracions ens escoltin», va dir. Cap a les 12 h els tractors es van desplaçar cap a la pla-

ça Imperial Tàrraco per fer la segona acció de protesta, en aquest cas davant la seu de la subdelegació del govern espanyol. Un petit grup de ciutadans fins i tot va rebre els agricultors amb aplaudiments. Després, repetició dels esdeveniments: breu discurs des de dalt d’un vehicle, llançaments d’ous i tomàquets i entrega del manifest a l’administració. A la sortida, Ramon Rojo, portaveu de la Plataforma Pagesa, va lamentar que el subdelegat no els va rebre i van entregar el text a agents de la Guàrdia Civil. En canvi, va destacar que la trobada amb la direcció dels serveis territorials d’Acció Climàtica va ser més positiva. «Són conscients de la nostra problemàtica i volen posar solucions perquè ells també tenen problemes –burocràtics–. És començar a arreglar-ho», va expressar Rojo. Els pagesos van aixecar cap a les 20.45 h el tall que han fet durant tota la tarda a la Imperial Tàrraco.

El Govern català protegeix l’entorn dels Abrics de l’Apotecari Cultura Al jaciment tarragoní hi ha pintures rupestres ACN El Govern ha aprovat aquest dimarts protegir l’entorn dels Abrics de l’Apotecari de Tarragona per preservar les seves pintures rupestres. Aquesta mesura se suma a la protecció de les manifestacions pictòriques, les quals van ser declarades Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i també reconegudes per la UNESCO com a Patrimoni Mundial. El jaciment està situat a la zona interior de Tamarit, a la Punta de la Móra, i està format per tres abrics. Des l’executiu remarquen que amb aquesta

protecció s’eviten «possibles alteracions» de l’espai que envolta el conjunt, el qual podria afectar-ne la contemplació i l’estudi. Per això, consideren que s’han de protegir les pintures per tal de garantir la pervivència dels seus «múltiples valors culturals». Segons l’entorn ambiental en el qual es troben els abrics amb pintures rupestres, se segueix un model o un altre per delimitar quina ha de ser l’àrea a protegir. En el cas dels jaciments dels Abrics de l’Apotecari, correspon al model dels abrics situats en barrancs petits o mitjans, que

presenten una visibilitat limitada. Així, la protecció inclou els dos vessants del barranc, des de la seva capçalera fins a arribar a la vall principal, que es configura com a límit de l’entorn. Des del Govern, recorden que una bona part de l’àmbit de visibilitat de les pintures queda dins de l’entorn, així com tota la zona delimitada com a BCIN. El conjunt, que està format per tres abrics, es localitza en una petita cinglera semicircular d’uns 250 metres de longitud. Pel que fa a l’Abric I, conserva una única figura pintada i tres inscultures.

Les coves, que tenen diverses figures rupestres, ara són completament accessibles. Viquipèdia

L’Abric II té dues figures petites, de color negre, una representació humana i un lepòrid. A més, també s’aprecien diverses restes de pintura, punts o esquitxos de color vermell, així com gravats rec-

tilinis. Finalment, el conjunt de l’Abric III són dues cavitats que es localitzen a l’est dels dos abrics anteriors. En la primera cavitat, hi consten quatre figures, dos cérvols i dos quadrúpedes indeterminats,

les quals tenen un color castany fosc i gris, i estan acompanyades d’una inscultura en forma de canal. En la segona, s’han documentat tres figures: dues restes informes i un quadrúpede de color negre.

Dimecres 28 de febrer de 2024

L’EMT estudia com evitar robatoris de cable als carregadors de cotxes elèctrics Incivisme De moment, se n’han produït dos a l’Arrabassada John Bugarin Els lladres han posat en el seu punt de mira els cables dels punts de càrrega públics de vehicles elèctrics. Des de l’octubre de l’any passat, el carregador que hi ha instal·lat al carrer de Salvador Espriu, al barri de la Vall de l’Arrabassada, ha estat objecte de dos robatoris. El darrer furt es va produir al gener, quan algú va tallar les mànegues que serveixen per connectar el dispositiu amb el cotxe per revendre el coure del seu interior al mercat negre. Des de l’Empresa Municipal de Transports (EMT),

expliquen que s’han denunciat ambdós incidents a la Guàrdia Urbana i que «s’està treballant per reparar el punt de càrrega perquè estigui en funcionament tan aviat com sigui possible». D’altra banda, afirmen que s’estan estudiant mesures perquè no es produeixin més robatoris: «S’implementarà un nou sistema perquè no sigui tan fàcil emportar-se els cables». Aquestes accions vandàliques suposen greus repercussions econòmiques per a l’empresa pública, ja que pot generar pèrdues de fins a 8.000 euros, depenent de la potència del carregador, el

qual pot quedar inutilitzat durant setmanes o mesos. En el cas del de la Vall de l’Arrabassada, l’EMT gastarà 6.431,15 euros per arreglar-lo. A més, cal sumar les hores de feina que comporta reparar les mànegues afectades. Aquesta problemàtica no només s’està vivint a Tarragona, sinó també a molts altres municipis del país, on els operadors han començat a posar sistemes d’alarmes i càmeres de videovigilància per frenar l’onada de robatoris que estan patint.

Des del passat octubre, s’han produït 2 robatoris de cable al carregador del carrer Salvador Espriu. Gerard Martí

Cinc carregadors a l’exterior La ciutat compta amb cinc estacions de càrrega de vehicles

elèctrics a la via pública. N’hi ha dos de recàrrega ràpida —120 quilòmetres d’autono-

L’empresa municipal gastarà 6.400 euros per reparar el punt de subministrament

mia en menys de 30 minuts— a la plaça Imperial Tàrraco i al carrer de Salvador Espriu de la Vall de l’Arrabassada. Les altres tres, ubicades a l’Anella Mediterrània, al carrer de Josep Maria Folch i Torres de les Gavarres i a l’avinguda de Vidal i Barraquer, són de tipus semiràpid —100 quilòmetres

en una hora—. D’altra banda, l’EMT ofereix aquest servei als set aparcaments municipals tancats que hi ha a la ciutat. Durant el 2022, es van generar 56 nous punts de subministrament elèctric, que sumades a les que ja existien en aquests equipaments fan un total de 62 carregadors.

el que representa una Ercros guanya 28 MEUR gràcies a una d’euros, disminució dels seus guanys del 59,2%. Sense la sentència 18 de gener de 2024 del sentència favorable del Constitucional delTribunal Constitucional (TC),

Economia Sense aquesta, el benefici del 2023 es xifraria en 1,5 MEUR ACN Ercros ha obtingut un benefici de 28 milions d’euros, dels quals 26,1 provindran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la limitació de compensació de bases imposables negatives. En l’exercici de 2023, la com-

panyia també ha aconseguit una contribució de 232 milions, un ebitda de 48 milions i disposa d’una liquiditat de 149 milions d’euros. En la presentació d’aquest dimarts dels resultats anuals de la química, el president d’Ercros, Antonio Zabalza, ha explicat que repartiran 9 milions de

dividends entre l’accionariat. «Estic tan preocupat com si haguéssim tingut pèrdues, però crec que aquest any serà diferent», ha dit. Alhora, Zabalza s’ha mostrat confiat que l’empresa no tindrà pèrdues aquest 2024. L’empresa química ha assolit un benefici de 28 milions

els beneficis de l’exercici econòmic de 2023 només es xifrarien en 1,5 milions. El president d’Ercros ha explicat que el «reduït» benefici d’1,5 milions d’euros es deu a la baixa demanda de productes químics arreu d’Europa des de mitjan any 2022, sumat a la volatilitat dels mercats i a una forta competència internacional, especialment dels Estats Units i del mercat asiàtic.

Imatge d’arxiu de les instal·lacions d’Ercros. Cedida

Dimecres 28 de febrer de 2024

L’Ajuntament destina 250.000 euros anuals a la neteja d’abocaments

L’any passat es van registrar fins a 52 multes per abocaments incontrolats el 2023, sis menys que les que es van interposar l’any anterior. Cedides

La Guàrdia Urbana imposa 13.000 euros en multes per deu abocaments il·legals Neteja En els darrers tres mesos, s’han aplicat sis multes lleus i quatre greus Redacció La Unitat de Medi Ambient (UMA) de la Guàrdia Urbana de Tarragona, en col·laboració amb el departament de Neteja Pública de l’Ajuntament, ha

aconseguit localitzar i multar els autors de 10 abocaments de mobles, bosses de la brossa i altres materials al mig del carrer, nou en els mesos de novembre i desembre de 2023 i el darrer, aquest passat ge-

ner. Arran de les inspeccions i avisos fets per part de veïns, i un cop feta la investigació, s’han pogut identificar i localitzar els autors dels fets, a qui se’ls hi ha imposat en sis dels casos una multa lleu de 600

euros i els altres quatre, una multa greu per un import de 2.400 euros. Els abocaments es van produir en zones molt diferenciades de la ciutat que van des de la Mora al Polígon Francolí, entre d’altres.

L’any passat es van posar 52 multes per abocaments incontrolats (on consten els 9 de novembre i desembre) i el 2022, 58. La consellera de Neteja Pública, Sonia Orts, ha volgut destacar «els bons resultats obtinguts gràcies a la gran feina coordinada entre Neteja i UMA, que estan detectant cada vegada més i de manera més efectiva, aquests infractors». Alhora, l’edil està esperançada «perquè creiem que de mica en mica estem fent més conscients als tarragonins de la gravetat d’aquests fets, i esperem que això es vegi revertit en les xifres, de manera progressiva». En total, l’Ajuntament destina 250.000 euros anuals a la neteja d’abocaments. Orts recorda a tots els ciutadans que cal una major sensibilització i cura per part de tothom. En aquest sentit, avisa que no complir amb les ordenances municipals, en aquest cas l’Ordenança General de Convivència Ciutadana, comporta sancions econòmiques com les que s’han aplicat en els darrers mesos per abocaments il·legals. Els tarragonins tenen a la seva disposició el Telèfon Verd (977 29 62 22) i l’aplicació Epp! per a la recollida de mobles i l’alerta d’incidències a la via pública.

Els comuns fan un debat sobre l’Àrea Metropolitana Territori La coordinació territorial del Camp de Tarragona de Catalunya en Comú impulsarà avui la jornada de debat Àrea Metropolitana de Tarragona, realitat o ficció? per abordar quins han de ser els pilars que conformin aquesta nova estructura territorial. L’acte es farà a les 18.30 h, a l’espai Comuns (carrer Santa Joaquima Vedruna, 8). Hi participaran Joan Josep Pujadas, catedràtic d’antropologia a la URV, Robert Casadevall, professor de Planejament Territorial i Urbanístic de la URV, o Salvador Milà, exconseller de la Generalitat, entre d’altres. Redacció

Cambra i ASESA tanquen un acord de col·laboració Comerç

Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona i Francisco Javier Claver, director general d’ASESA, han signat un acord de col·laboració per impulsar diverses línies de treball que potenciïn tres dels grans esdeveniments que organitza la Cambra cada any: les Fires de l’Ocupació i els Tallers de Logística Internacional. Redacció

Els Sopars x la República enceten un cicle sobre l’amnistia amb Jordi Jaria

Adjudiquen la redacció del projecte de renaturalització del riu Francolí

Societat El professor de la URV oferirà demà, a les 20 h, una ponència

Medi Ambient L’import de la licitació és de 187.829 euros (IVA inclòs)

Redacció El professor de Dret Constitucional de la Universitat Rovira i Virgili, Jordi Jaria, oferirà una en el segon Sopar x la República, un esdeveniment mensual que organitza l’entitat tarragonina 3a Joventut x la República i que es va encetar el passat 1 de febrer. Jaria exposarà els punts bàsics en què es basa la llei d’amnistia, així com les condicions i els efectes sobre les persones amnistiades, situant-la en el context espanyol i europeu. Hi haurà un torn de diàleg, posterior al sopar, que tindrà lloc demà, a les 20 hores, al

Jordi Jaria, professor de Dret Constitucional. Cedida

restaurant La Tekla. La conferència del professor de la URV arriba en un

moment en què es viu una pròrroga de la negociació de la llei d’amnistia, motivada pel desacord sobre el seu abast per part del PSOE i Junts per Catalunya. Jaria ha estudiat diferents qüestions sobre l’autogovern de Catalunyai s’ha implicat en els moviments socials independentistes. Aquesta trobada serà la primera del cicle sobre l’amnistia que organitza la 3a Joventut x la República a través d’aquests sopars mensuals. Hi participaran polítics implicats en el procés, com els diputats al Congrés Josep Maria Cruset (Junts) i Jordi Salvado (ERC).

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona ha adjudicat la redacció del projecte de naturalització del sistema fluvial del riu Francolí, direcció d’obra i coordinació de seguretat i salut del projecte Tarragona GreenBelt’26 a l’empresa Engisic Solucions i Consulting SL per un import de 187.829,51 euros (IVA inclòs). La renaturalització del riu Francolí al seu pas per Tarragona és la inversió més important del projecte Tarragona GreenBelt’26 dotat amb una inversió total de 3,6 milions d’euros per la Fundación Biodiversidad del

Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (PRTR), finançat per la Unió Europea a través dels fons Next Generation. L’adjudicatària té set mesos per presentar una proposta que defineixi tècnicament l’abast del projecte executiu, la seva estructura i contingut així com l’equip humà, el material necessari, el termini i el pressupost. El projecte haurà de fer referència a les accions de caràcter més estructural sobre l’entorn i altres canvis

en morfologia dels marges o el llit del riu per tal d’afavorir la morfodinàmica fluvial. La redacció del projecte també detallarà les mesures de caràcter ambiental que es proposaran per tal de millorar la qualitat de la vegetació de ribera i el sistema fluvial. Aquestes poden ser, entre d’altres, actuacions d’eliminació i control d’espècies invasores, actuacions silvícoles de millora estructural del bosc de ribera, actuacions de desfragmentació i restauració de la continuïtat ecològica de l’hàbitat o la instal·lació de sistemes de retenció de residus sòlids.

Dimecres 28 de febrer de 2024

Un miler de famílies a Tarragona cancel·len els seus deutes amb la llei de la segona oportunitat Societat El col·legi d’advocats obre unes jornades sobre la particular llei que busca ajudar els deutors Oriol Castro Gairebé un miler de famílies a Tarragona han aconseguit el perdó dels seus deutes mitjançant la llei de la segona oportunitat en el darrer any. «Són famílies que no podien afrontar els pagaments i que han obtingut l’exoneració gràcies a la llei», va explicar José M. Fernández, magistrat del Jutjat Mercantil núm. 11 de Barcelona. «Sovint, la gent del carrer pensa que el món del dret no resol problemes efectius i això genera un divorci entre l’administració de justícia i el ciutadà. Però aquesta llei ens permet ajudar en casos concrets», va apuntar Fernández. Aquestes xifres es van donar a conèixer a les primeres Jornades sobre la segona oportunitat, organitzades per l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona. «Cada cop tenim més casos que s’acullen a aquesta legislació i és un tema de rabiosa actualitat. Com a institució, creiem que

Les jornades sobre la segona oportunitat van arrencar ahir a la seu del col·legi d’advocats i continuaran amb dues ponències al març. Gerard Martí

Concursos de creditors al Jutjat Mercantil de TGN

Fins el tercer trimestre

2021

114 Font: Consejo General de la Abogacía Española

2022

2023

+ 33%

+ 391%

142 696

El 7 de març se celebrarà la segona jornada de reflexió sobre el desenvolupament cultural Cultura El debat tindrà una primera part amb ponents i una segona amb els assistents Redacció El 7 de març a les 18 h i al vestíbul del Teatre Tarragona es durà a terme la segona jornada de reflexió al voltant del Pla estratègic Tarragona Cultura. Concretament, la trobada abordarà l’àmbit del desenvolupament cultural comunitari, com una dimensió basada en la connexió de col·lectius i persones, així com en la transformació de les condicions socials per a la comunitat, sempre a partir d’una participació activa de la ciutadania. El debat tindrà una prime-

ra part amb ponents convidats experts en aquest camp, com són Antonio Alcántara, professor de la Universitat de Barcelona (UB) , Josep M. Aragay, responsable del projecte Basket Beat i Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya, Irati Irulegi d’IDENSITAT i Carme Serret, professora de futurs educadors a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); moderats per la periodista i comunicadora Montse Solé. La jornada seguirà amb una segona part amb participació i debat entre els assistents.

hem de formar els col·legiats sobre aquest aspecte», va dir Estela Martín, degana del col· legi. Aquesta llei va entrar en vigor a Espanya a finals de l’any 2014 i els professionals reconeixen que encara estan en «període d’aprenentatge».

«La majoria de persones que s’acullen a la llei són persones físiques, consumidors sense activitat empresarial, que busquen una segona oportunitat per treballar sense embargaments de crèdits antics», va exposar Santiago

El 95% de les resolucions són favorables a l’exoneració del deute Aragonés, magistrat del Jutjat Mercantil núm. 1 de Tarragona. Els experts expliquen que, tot i ser una llei «desconeguda» entre la població, aproximadament el 95% dels casos resulten favorables de l’expiració dels deutes. «Espanya és un dels darrers països de l’entorn econòmic europeu en tenir aquesta llei. Però en altres estats és molt comú. Set presidents dels Estats Units es van sotmetre a aquests processos», va apuntar Fernández. Nou jutjat mercantil L’augment d’aquesta mena de casos també es veu reflectit en el nombre de concursos de creditors a Tarragona en els últims tres anys. Si l’any 2021 només n’hi va haver 114, el 2023 se’n van registrar 696. «Reclamem un segon jutjat mercantil per Tarragona. El nombre d’assumptes és cada cop major i només tenim un jutjat per tota la província», va exposar Martín. El magistrat del jutjat a Tarragona va assegurar que el darrer any hi han entrat 1.200 assumptes. «Un jutjat està dissenyat per tractar 450 assumptes l’any. La situació actual donaria per crear-ne un o fins i tot dos», va expressar Aragonés.

Dimecres 28 de febrer de 2024

L’obra de construcció del Centre Cívic Gregal supera el 65% d’execució Urbanisme La urbanització de l’entorn ja ha acabat i els veïns confien que sigui «un pol d’atracció» Sergi Peralta Moreno El barri de Niloga cada vegada és més a prop de tenir un nou equipament cívic. Les obres de construcció del Centre Cívic Gregal han superat el 65% d’execució, mentre que les actuacions d’urbanització del seu entorn ja han finalitzat. «S’està treballant el calendari d’inauguració», avancen fonts municipals. Les fonts concreten que l’estructura ja està acabada, que s’han completat un 75% dels treballs de les divisòries i que un 30% de la intervenció referent als tancaments està enllestida. Quan acabi aquesta fase del projecte, restarà moblar l’equipament i connectar la instal·lació informàtica, entre altres tasques. El president de l’associació de veïns (AV) Reus Nord, Josep Ramon Ferré, apunta que les portes de la nova centralitat del barri podrien obrirse «més o menys, per finals d’any». El contracte establia un termini de 14 mesos per a la reforma de la nau de l’antic magatzem de vins del Palau Boule per a condicionar-lo als nous usos. Tenint en compte que la intervenció començà fa just un any, el febrer del 2023, l’actuació constructiva hauria de concloure durant el mes d’abril.

L’apunt

La futura connexió amb la plaça del Víctor L’Ajuntament té pendent d’executar les obres de la segona fase de reurbanització de la plaça del Víctor. La licitació quedà deserta i s’està treballant per adequar el projecte i tornar-lo a treure a concurs. Aquesta fase abasta la connexió de la plaça amb el centre cívic, a través del carrer Alt de Sant Josep.

Ferré considera que «els centres cívics sempre són un pol d’atracció» i que l’edifici significarà «una arribada

positiva» per a l’entorn. Més enllà dels serveis que oferirà als veïns, valora que el projecte permetrà que hi hagi una connexió a peu entre la plaça de la Llibertat, el Centre Cívic Gregal, la plaça del Víctor, el carrer Ample i el passeig de Mata. «Crearà un espai de circulació a peu, que és del que es tracta, que la gent passegi i

La modificació del reglament de la Ganxeta és aprovada definitivament Mobilitat Podran fer ús del servei les persones a partir de 14 anys Sergi Peralta Moreno S’havien anunciat canvis, però quedava un període d’exposició pública perquè quedessin reflectits en la normativa. La modificació del reglament de la Ganxeta va quedar ahir aprovada definitivament, amb la seva

publicació al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, i entrarà en vigor el 12 de març. En concret, les substitucions fan referència a l’edat mínima per a utilitzar el servei públic de bicicleta compartida i a l’horari de funcionament. Podran fer ús de la Ganxeta les persones fí-

siques a partir de 14 anys, en comptes dels 16, com es llegia en el document original. Els menors d’edat hauran de formalitzar l’alta a l’aplicació mòbil amb una autorització dels pares o els tutors legals. Així mateix, és obligatori per als menors de 16 anys l’ús del casc, un element de protecció

Cultura

Reus es convertirà en l’epicentre del món del circ durant la 28a edició de la Fira Internacional de Circ de Catalunya, el Trapezi, del 8 al 12 de maig. Una quarantena de companyies desfilaran per la capital del Baix Camp mostrant les novetats del sector i alguna sorpresa recuperada del passat. Enguany, la fira apostarà per una programació que combinarà les millors propostes de circ català, estatal i internacional. «Per a aquesta edició, mantenim la idea que la fira desplegui un ampli ventall de propostes, que aculli espectacles de tots els formats i cobreixi totes les necessitats tant del públic com dels professionals», afirmen Alba Sarraute i Cristina Cazorla, codirectores de la Fira Trapezi. Redacció

vegi què bonic és el que estan fent al barri», celebra. De fet, la connexió entre l’equipament del carrer de Castellvell i la remodelada plaça del Víctor es farà a través del carrer Alt de Sant Josep, que també serà, en un futur, objecte de reformes —es pavimentarà amb llambordes i una franja de rigola

granítica prop de la façana sud formarà el punt baix i la recollida d’aigües—. De fet, Ferré valora que la intervenció en aquesta via és extremadament necessària i que «ajudarà» el barri, sobretot, per revitalitzar el comerç de l’entorn, que va «patir» amb la pròrroga de les obres de la plaça del Víctor. «Qualsevol acció d’aquesta mena ajudarà a fer que hi hagi més clientela, perquè el carrer Alt de Sant Josep està mort comercialment i, si es converteix en un lloc de pas decent, ja s’obriran negocis», expressa.

que no facilitarà el servei. En conseqüència, els usuaris i els seus pares o tutors són els responsables de complir la normativa. D’altra banda, la Ganxeta estarà activa les 24 hores del dia i es procurarà la seva prestació de forma ininterrompuda cada dia de l’any. Anteriorment, s’havia establert que l’horari fos de 8 a 22 hores. La modificació del reglament va ser aprovada inicialment el 22 de desembre. Cal recordar que, demà, serà l’últim dia en què la Ganxeta serà gratuïta, si s’introdueix el codi ESTRENA a l’app.

Les Ganxetes i les estacions ja estan repartides per la ciutat. Gerard Martí

Estat de les obres del Centre Cívic Gregal a mitjan febrer, amb la urbanització de l’entorn enllestida. Gerard Martí

Ferré creu que les actuacions acabaran afavorint el comerç del barri de Niloga

La 28a edició de la Fira Trapezi se celebrarà del 8 al 12 de maig

Maria Llamas presentarà un llibre al Círcol Cultura L’escriptora reusenca Maria Llamas presentarà la seva nova novel· la, La tormenta final, l’1 de març, a les 19 h., a les instal· lacions del Círcol, i no al restaurant, com es va publicar a Diari Més el 22 de febrer. La tormenta final és la segona part de l’obra policíaca El juego de la lluvia, fruit d’un treball de gairebé quatre anys. Redacció

Dimecres 28 de febrer de 2024

L’Aeroport aconsegueix un estalvi energètic del 55% amb leds Sostenibilitat L’Aeroport de Reus ha completat el nou sistema d’il·luminació per donar servei a la seva plataforma amb la instal· lació de projectors de tecnologia led. S’han substituït les antigues lluminàries de vapor de sodi per uns nous focus més eficients que aconsegueixen un estalvi energètic del 55% respecte al consum de l’anterior sistema d’il·luminació. S’han instal·lat 38 focus entre les set torres d’il·luminació, a la plataforma d’estacionament, amb un consum de 950W en lloc dels 2.000W de les lluminàries antigues. L’actuació ha suposat una inversió d’uns 400.000 euros i ha permès incrementar els nivells d’eficiència energètica i optimitzar el consum de recursos en aquesta part de les instal·lacions. L’actuació s’emmarca en el compromís d’Aena amb el medi ambient i la societat. La companyia ja està desenvolupant el seu Pla d’Acció Climàtica, dins d’una estratègia de sostenibilitat que defineix les actuacions encaminades a la descarbonització dels seus aeroports. Aena té com a prioritat el compromís de reduir el consum d’energia per passatger en un 9% el 2030. Redacció

Treballadors d’atenció domiciliària reclamen que es dignifiqui el sector Laboral Una trentena de manifestants demana millores salarials i l’eliminació de la bossa d’hores «No a la precarietat en les cures; no som invisibles, som essencials», clamen

Sergi Peralta Moreno Una trentena de treballadors del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) es van concentrar ahir a les portes de la seu de Comissions Obreres (CCOO) a Reus per dir «no» a la «precarietat laboral» i lluitar per «dignificar el nostre treball». «No som invisibles, som essencials», clamaven a l’uníson. Un increment salarial, un complement en cas d’incapacitat laboral, la reducció de la jornada i l’eliminació de la bossa d’hores són algunes de les seves peticions. Les protestes, que foren replicades en altres punts de Catalunya, van ser acompanyades per una jornada de vaga. Estela Carrasco, assessora de CCOO, explicà que el sector es troba en una situació «molt precària», molt feminitzat, amb una elevada presència de temporalitat i contractes de poques hores. Fins i tot, a les taules salarials, encara hi ha una categoria professional amb sou inferior al mínim interprofessional. «El que hem de fer és millorar substancialment les condicions d’aquest col·lectiu perquè pugui desen-

Fotografia dels participants en la protesta d’ahir, davant la seu de CCOO a Reus. Sergi Peralta

volupar la seva feina de manera digna, que és un servei essencial: són els que cuiden les nostres persones grans», valorà. Carrasco detallà que, a Reus, hi ha gairebé un centenar de treballadors del SAD. Un exemple és Carme. Després de 18 anys, no és fixa, i denuncia la falta de recursos,

com grues, per complir eficientment la feina sense que sigui en detriment de la salut. Els sindicats fa temps que negocien amb la patronal per aconseguir un conveni «digne» —per al període entre 2023 i 2025—, però les dues postures encara estan «molt allunyades», detallà l’asses-

sora de CCOO. Un dels temes més espinosos és la bossa d’hores. La plantilla demana que s’elimini perquè quan decau un servei per motius externs, «veuen perjudicat el salari perquè no compleixen les hores». «Volem que es respectin els contractes de treball i, a partir d’aquí, hores

complementàries, però que no hi hagi variabilitat de la jornada», assenyalà Carrasco. Pel que fa a l’augment salarial, comentà que la patronal proposa un increment del 0,5%, mentre que la plantilla exigeix un 7,5% per al 2023; un 6% per al 2024; i un 8% per al 2025, més la revisió corresponent a l’índex de preus de consum. També reclamen un complement en cas d’incapacitat laboral per accident o malaltia, que cobreixi el 100% del salari, i la reducció de la jornada a 35 hores setmanals. En aquesta línia, denuncià que la patronal es nega a acceptar les condicions «i fa responsable de la precarietat l’administració i la llei de contractació del sector públic», malgrat que «cap empresa presenta una situació econòmica precària ni, encara menys, pèrdues». En cas de no arribar a un acord, convocaran noves accions.

COMERÇ

Les Botigues al Carrer, la gran festa del comerç reusenc, acomiada les rebaixes d’hivern Des d’avui i fins al dissabte, desenes d’establiments oferiran grans oportunitats

Redacció

stabliments dels sectors del comerç, bellesa i serveis de Reus posaran punt final a les rebaixes d’hivern amb una nova edició de Les Botigues al Carrer, campanya comercial organitzada per El Tomb de Reus amb el suport de l’Agència Reus Promoció. Les Botigues al Carrer arriben a la 47a edició, essent una de les iniciatives comercials més consolidades a la

ciutat, que es van realitzant en dues ocasions durant l’any: una, al final de les rebaixes d’hivern i l’altra, al final de les d’estiu. En aquesta ocasió, es durà a terme, com és habitual, durant els últims dies del període oficial de rebaixes: del dimecres 28 de febrer al dissabte 2 de març. Durant aquests dies, els establiments participants ompliran els carrers de l’espai d’El Tomb de la ciutat amb les seves parades, taules i penjarobes plens de grans oportunitats

en moda, complements, accessoris, productes de bellesa, decoració, objectes per la llar, entre altres. L’organització destaca el fet que el comerç és un dels principals actius de la ciutat i que Les Botigues al Carrer es converteixen cada edició en la gran festa del comerç i motiven als visitants i a la mateixa ciutadania a descobrir grans oportunitats comercials, gaudint al mateix temps d’una àmplia oferta d’oci, gastronomia i cultura.

Les taules i penjadors amb oportunitats ompliran els carrers del centre.

El dinamisme, les oportunitats i el saber fer dels comerciants caracteritza aquesta acció i és la raó per la qual, la ciutat pot viure d’aquesta gran fes-

GERARD MARTÍ

ta del comerç any rere any, per acomiadar-se de les rebaixes i al mateix temps, per donar la benvinguda a les propostes de la nova temporada.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dimecres 28 de febrer de 2024

Diversos ferits a l’accident denunciaran PortAventura per negligència i perjudicis Societat Una de les famílies expressa que han rebut una atenció «nul·la» del parc Oriol Castro «En els primers tres dies després de l’accident no vam rebre cap trucada per part del parc». Això explica Raquel Coquard. Ella estava en el segon vagó de la vagoneta que va xocar amb un arbre a l’atracció Tomahawk de PortAventura el passat 11 de febrer. Els seus dos fills, de 6 i 8 anys, estaven asseguts al davant, al primer vagó. En Martí Guasteví, la seva parella, estava a la seva dreta. «Els que sèiem a l’esquerra de la vagoneta ens vam poder ajupir perquè l’arbre estava inclinat. Però, tots els que estaven a la dreta, van patir molt més l’impacte», diu Coquard. Aquest va ser el cas de la seva filla, que va patir diverses ferides i traus a la cara i va ingressar a l’Hospital Sant Joan de Reus. I també d’en Martí, que va patir una fractura en una vèrtebra a la cervical i un hematoma a la gola, que el va fer ingressar a l’UCI de l’Hospital Clínic de Barcelona. «Vaig poder tornar a casa dilluns passat. Afortunadament, la fractura no va anar a més i no van haver d’operar. Però hauré d’estar més d’un mes amb collar», explica Guasteví. Ara, tot i encara tenir «l’ensurt al cos», la parella ha contractat un advocat per iniciar una denúncia contra PortAventura. «Volem emprendre accions legals per danys i perjudicis. Jo sóc músic i ara, de baixa laboral, estic perdent feines», expressa Guasteví. «Ho fem perquè no torni a passar i perquè es revisin els protocols. Les famílies han de poder anar tranquil·les al parc. I, si hi ha hagut negligència, que la reconeguin», exposa Coquard. De moment, la família s’ha posat en mans dels seus advocats, però creuen que, amb

L’apunt

«Fareu nit aquí?» Raquel Coquard i Martí Guasteví van anar el passat 11 de febrer a PortAventura amb els dos fills de la Raquel. Es van allotjar en un hotel del parc d’atraccions. Fins dies després de l’accident, no van rebre cap trucada d’atenció per part de PortAventura. Però sí que van rebre una trucada el mateix dia de l’accident, al vespre. «Ens va trucar una de les recepcionistes de

els altres ferits, s’acabarà fent una denúncia conjunta. Denúncia conjunta «Tenim un grup de Whatsapp entre els ferits i la comunicació és constant. També, intentem respectar els moments de les altres dues persones que encara estan greu i que no en sabem res», diu Co-

l’hotel on ens allotjàvem per saber si faríem nit allí o no», recorda Coquard. «T’esperes una altra mena d’atenció d’una empresa així», denuncia Guasteví. D’altra banda, dies després de l’accident, es va conèixer que PortAventura té un Pla d’Autoprotecció homologat l’any 2019, però caducat des del passat mes de setembre. La companyia va presentar al desembre la documentació per renovar-lo i s’està revisant.

quard. Dos dels adults ferits a l’accident continuen a l’UCI, un a l’Hospital de Bellvitge i un al Joan XXIII. «Ens estem donant molt suport entre les famílies i tots estem d’acord en reclamar al parc la seva responsabilitat. Creiem que acabarem anant tots a una», sentencia Coquard. En aquest sentit, una de les

Imatge de l’atracció Tomahawk de PortAventura, el dia de l’accident, el passat 11 de febrer al matí. ACN

La família diu que el sistema d’emergència no es va activar a l’atracció «Quan tanquem els ulls, veiem el tronc. El final del trajecte va ser horrible» principals reclamacions de les famílies és el tracte rebut per part del parc d’atraccions després de l’accident. Primer, amb el que qualifiquen d’un comunicat «nefast». «L’escrit de PortAventura va ser de tirar pilotes fora i de no assumir responsabilitat. Ens va tocar molt la moral», rebla Guasteví.

Després, la família denuncia el que consideren una atenció «nul·la» per part del parc, que no els va trucar fins dies després. «No va ser fins que va aparèixer als mitjans la història que no ens van trucar», recorda Guasteví, «Ens van trucar d’atenció al client d’una forma molesta, recriminant-nos que havíem denunciat la seva desatenció», diu Coquard. Desatenció i mentides Els dies següents, van rebre una trucada de seguiment per part de PortAventura, però «només tres dies». «No hem rebut cap mena d’ajuda. Tu esperes que, d’una empresa tan gran, l’atenció serà molt diferent», expressa Coquard. A més, la parella desmenteix algunes informacions publicades sobre el succés. «L’atracció no es va aturar uns metres abans de finalitzar el trajecte. Hi hem pujat moltes vegades i el tren va anar a tota velocitat fins al final», denuncia Coquard. La mare dels fills recorda que en el moment d’un gir van veure el tronc a la via, a una distància d’uns set metres. «Tenim la imatge gravada a la memòria. Quan tanquem els ulls, veiem el tronc. Van ser tres segons abans de l’impacte», diu Coquard. El final del recorregut «va ser horrible». «És fals que s’activés el protocol d’emergència. El responsable de l’atracció no sabia res fins que ens vam aturar. Em va mirar a la cara i em va preguntar ‘Què ha passat?’», recorda Coquard. Atenció psicològica La família s’intenta recuperar de l’accident i ha buscat atenció psicològica pel seu compte. «Els nostres fills estan anant a teràpia. Van estar una setmana a casa, sense anar a l’escola. Estàvem amb ells, observant a veure com treien el xoc», explica Coquard. La seva filla tenia la cara inflada i no volia anar a l’escola. «Per sort, li han marxat els traus força ràpid. Ells tenen el record diluït i fan preguntes», diu la mare. Els adults també buscaran ajuda psicològica. «Penses en si l’arbre hagués caigut d’una altra forma o si hagués descarrilat el vagó i el que podria haver passat», expressa Guasteví.

Detinguts per robar material d’una plantació de marihuana Riudoms Els Mossos d’Esquadra, amb el suport de la guàrdia municipal de Riudoms, van detenir dimarts a la matinada nou homes –que sumen més de 40 antecedents policials– pel robatori amb força en una nau on s’havia desmantellat una plantació de marihuana dilluns. Els arrestats, entre 18 i 44 anys, haurien intentat accedir cap 2.50 h de la matinada a la nau de l’avinguda Reus de Riudoms. Quan va arribar al lloc, els agents van observar un vehicle estacionat i preparat per carregar ferralla, cablatge i altre material. Ja a l’interior, van comprovar que algú havia forçat la porta amb una pota de cabra i van trobar 9 persones amb passamuntanyes i llanternes. Tots van ser detinguts malgrat l’intent de fugida. La plantació desmantellada de marihuana disposava de focus, ventiladors, aire condicionat, tubs o filtres per al conreu. Els detinguts, que acumulen més de quaranta antecedents policials, van passar a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Reus. ACN

14 teatres de la demarcació se sumen a ‘Cap Butaca Buida’ Cultura

Catorze teatres de la demarcació de Tarragona se sumen a la primera edició de Cap Butaca Buida, prevista per al 16 de març, amb 5.141 localitats disponibles. El gegant del pi, amb Pau Vinyals, a la Sala Trono de Tarragona o L’illa deserta, de La Brutal, al Teatre Municipal Àngel Guimerà del Vendrell, són alguns dels espectacles adherits a la iniciativa, entre moltes altres propostes. El portaveu de Cap Butaca Buida de la demarcació, Joan Negrié, va reivindicar que molts artistes de l’escena actual provenen de la demarcació: «Tarragona és terra de teatre». ACN

EMPRESES MOTOR DEL TERRITORI

Gerard Martí

Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori DADES

L’economia catalana anirà de «menys a més» i creixerà un 1,8% el 2024

Malgrat la conjuntura internacional adversa, el Camp i l’Ebre resisteixen «bé» les amenaces actuals de l’economia Anna Ferran/ACN

e menys a més. Així es preveu que evolucioni l’economia catalana aquest 2024. Les previsions elaborades per la Cambra de Comerç de Barcelona indiquen que el PIB creixerà un 1,8%. Des de l’ens cameral expliquen que el canvi de política monetària, gràcies al bon comportament de la inflació, que s’anirà moderant, permetrà que l’activitat econòmica comenci l’any amb un ritme més contingut, però que, a mesura que avancin els mesos, especialment a partir del segon semestre, es reactivi. De cara al 2024, la Cambra estima una moderació de sis dècimes del creixement de l’economia catalana fins a l’1,8%. «És una previsió positiva, està molt per sobre de la mitjana europea i, per tant, l’economia catalana no només es recupera i es reactiva sinó que encapçala el creixement junt amb l’economia espanyola del conjunt de les economies europees», explica el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics, Joan Ramon Rovira. No obstant aquests «signes clars» que la inflació està controlada, el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics, ha deixat clar que «no serà un camí de roses». «Hi ha riscos i es podria descarrilar», ha advertit. En aquest sentit, la Cambra ha analitzat a la baixa la previsió d’inflació anual a Catalunya

La fermesa dels motors econòmics del sud de Catalunya, com són la química i el turisme, són claus a l’hora de donar estabilitat a l’economia de la zona.

per al 2024 del 3,9% al 3,1% i ha apuntat, com a factors de risc, a la inestabilitat geopolítica, la sequera i la resistència a la baixa de la inflació subjacent. Aquests factors també han estat identificats per l’Informe de conjuntura econòmica del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Quart trimestre de 2023, elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV, com alguns dels elements que més

«fan preveure un escenari futur força turbulent, carregat de tensions i conflictes». Ara bé, quina afectació tindrà aquest context en l’economia de les demarcacions tarragonines? L’Informe elaborat per la URV indica que el teixit productiu del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre és «sensible amb les incerteses que avui dia recauen sobre l’economia mundial». Malgrat això, el document assegura que «els in-

dicadors disponibles posen de manifest que el teixit productiu del Camp i l’Ebre està resistint bé els riscos que amenacen el panorama internacional». En aquesta línia, els autors expliquen que «Malgrat la conjuntura adversa, marcada per la forta pressió inflacionària, la debilitat del consum familiar i la moderació de la inversió productiva, l’economia del sud de Catalunya mostra uns registres força favorables».

CEDIDA

Amb tot, l’InLa inestabilitat sentit, asseguren forme alerta que que per a garantir geopolítica, «el sud de Cala competitivila sequera i la talunya roman tat del territori inflació seran captiu del model cal impulsar una econòmic dels veritable Quarta les principals anys seixanta Revolució Indusamenaces trial que permeti del segle XX». La d’aquest any desenvolupar un dependència de sector basat en la química i el turisme fa més que l’adopció de tecobligatori, segons els autors nologies digitals intel·ligents i del treball, el replantejament la sostenibilitat mediambiend’aquests sectors. En aquest tal.

Ens cuidem amb tu, innovem per crear productes essencials per a la teva salut aeqtonline.com

Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori SEGURETAT

Vissegur t’ofereix alternatives als fitxadors biomètrics per a la teva empresa Aquest tipus de fitxadors han estat prohibits per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD)

Redacció

l control d’accessos biomètric ha estat una eina fonamental per a moltes empreses en la gestió eficient de la jornada laboral dels seus empleats. No obstant això, recentment, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha pres una decisió que ha generat debat i preocupació en l’àmbit empresarial: la prohibició de l’ús de sistemes biomètrics, com el reconeixement facial o d’empremta dactilar. Durant anys, aquests sistemes van ser considerats legals a Espanya, recolzats fins i tot per decisions del Tribunal Suprem. No obstant això, el panorama va canviar l’abril de 2023, quan el Comitè Europeu de Protec-

ció de Dades va adoptar mesures que simplificaven la interpretació d’aquests sistemes. Això va portar a l’AEPD a modificar el seu criteri, classificant ara l’ús de dades biomètriques com una «categoria especial» de tractament de dades personals. Les implicacions d’aquesta decisió són significatives per a les empreses que depenen de sistemes biomètrics per al control d’accessos. La nova interpretació de l’AEPD implica que, en la majoria dels casos, l’ús de fitxadors biomètrics ja no és legal. Encara que existeixen excepcions contemplades en el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), com en situacions d’interès públic o seguretat, la realitat és que la majoria de les empreses es veuen ara obligades a

Els serveis de Vissegur inclouen lectors de proximitat de targetes, clauers RFID i codis PIN numèrics assignats a cada treballador.

buscar alternatives viables. Davant aquesta nova normativa, és crucial que les empreses busquin solucions alternatives per al control d’accessos que compleixin amb els estàndards legals i garanteixin la privacitat de les dades dels empleats. És aquí on empreses com Vissegur poden exercir un paper fonamental. Vissegur és líder en el sector de seguretat i ofereix una àmplia gamma de solucions. Els seus serveis inclo-

CEDIDA

uen el control d’accés, compromís amb la seAmb les solucions guretat i la privacitat amb sistemes d’última de Vissegur, es de les dades, garantint tecnologia adaptables a les necessitats parti- garanteix el control el compliment de les culars de cada client, d’accessos sense regulacions vigents. assegurant la protecció comprometre la Amb Vissegur, les organitzacions poden trode les instal·lacions privacitat bar la tranquil·litat de mitjançant lectors de disposar de sistemes de proximitat de targetes, clauers RFID i codis PIN numèrics control d’accessos eficients i legals, sense comprometre la privacitat dels assignats a cada treballador. L’empresa s’ha destacat pel seu seus empleats.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori ESTUDI

Les 10 tendències tecnològiques que marcaran el món de l’empresa el 2024

El seu desenvolupament portarà canvis organitzatius i productius que capgiraran les companyies

Anna Ferran

a irrupció d’una nova tecnologia té la capacitat de capgirar el món. Han estat molts els avenços que han marcat punts d’inflexió en la història de la humanitat: la roda, la impremta o la màquina de vapor van suposar un abans i un després capaç d’escriure un capítol en el llibre de la història. Es podria dir que l’any passat vam ser testimonis d’un fet similar: de l’explosió d’una nova tecnologia que canviarà per sempre el pas de la humanitat. Estem parlant de la intel·ligència artificial. Si bé fa molts anys que s’està treballant en aquest camp, l’aparició de Chat GPT a finals de 2022 i la seva expansió durant tot el 2023 van aconseguir posar un dels avenços tecnològics més complexos de la història a l’abast de tothom. Ara bé, quines seran les tecnologies que marcaran el 2024? Quin impacte tindran en el món empresarial? ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, ha elaborat l’informe 10 tendències tecnològiques destacades pel 2024. El document identifica les innovacions que marcaran la diferència en l’àmbit de l’empresa. La intel·ligència artificial, per descomptat, serà una de les tecnologies clau enguany. També ho seran la ciberseguretat, la quàntica, la indústria 4.0, els semiconductors, la descarbonització,

La transformació digital ha suposat també un increment dels atacs cibernètics, que cada vegada són més sofisticats. La millora de la seguretat a la xarxa ha esdevingut un imprescindible si les empreses volen mantenir la seva fiabilitat. És per això que enguany un dels àmbits tecnològics que tindrà més pes en l’esfera empresarial serà la ciberseguretat. CEDIDES

l’hidrogen, l’economia blava, les tecnologies de l’aigua i la medicina personalitzada.

Intel·ligència artificial

Una evolució sense límits. Així està avançant la intel·ligència artificial (IA). L’esclat d’aplicacions d’IA generativa, és a dir, aquella que és capaç de generar contingut, està començant a capgirar les dinàmiques de treball de les empreses. En aquest sentit, des d’ACCIÓ expliquen que aquesta tecnologia ja s’està aplicant en àmbits com la presa de decisions, gràcies a la possibilitat d’analitzar i preveure múltiples escenaris i contextos de manera ràpida.

Un altre àmbit on enguany impactarà serà en les qüestions relacionades amb l’experiència del consumidor, amb l’objectiu de millorar-la. Així mateix, tindrà un rol important en l’automatització de moltes tasques. Ara bé, alerten de la necessitat d’impulsar uns usos i una expansió sempre des de l’ètica i la responsabilitat, per a garantir que el seu ús no vulnera els drets de les persones ni posa en risc els interessos de l’empresa.

Ciberseguretat

La progressiva digitalització de la societat i, per extensió de l’activitat empresarial, ha

fet més necessària que mai des d’ACCIÓ. En aquest sentit, la millora de la seguretat a la l’informe identifica com a prioxarxa. És per això que la ciber- ritats dins de la ciberseguretat seguretat es manté com una de models com el zero trust, el les tecnologies clau. «Els atacs cybersecurity mesh (cibersegucibernètics són cada vegada retat de malla) o la ciberseguremés sofisticats i afecten tota tat basada en el núvol. mena d’àmbits, Quàntica des d’infraestruc- L’impuls dels xips tures crítiques i semiconductors Les tecnologies fins a serveis fieuropeus és clau quàntiques connancers, procestinuaran la seva sos productius i per a la sobirania expansió aquest tecnològica del 2024, a causa de sistemes de salut. La ciberseguretat l’alta demanda de continent és necessària per computació d’altes prestacions. protegir vulnerabilitats alhora que contribueix S’espera que la seva progressial ple desenvolupament de va implementació suposi una noves tecnologies», comenten veritable revolució en àmbits

com la informàtica, la criptografia o la sensòrica i les seves aplicacions engloben camps com la salut, la química o els serveis financers. En aquest sentit, la quàntica permetrà resoldre problemes que ara són impossibles per a la computació clàssica; també permetrà generar claus segures o fins i tot es podran mesurar amb precisió propietats físiques com el camp magnètic. El seu desenvolupament suposarà l’obertura d’un camp inexplorat que està cridat a transformar el món.

Indústria 4.0

La indústria està iniciant la que

Especialistes en l’assessorament i planificació de testaments i herències. ASSESSORIA FISCAL · COMPTABLE · LABORAL · MERCANTIL · JURÍDICA Raval St. Pere, 28 · 43470 LA SELVA DEL CAMP · T. 977 844 781 ficsergrup@ficser.com · www.ficser.com

Truca al 977 21 11 54

publicitat@mestarragona.com

Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori lució determina tota l’evolució de la transformació digital del món. El seu rol estratègic ha derivat en una pugna de lideratge geoestratègic entre els Estats Units i la Xina, que en un primer moment ha deixat a Europa en un segon terme. Ara bé, el Vell Continent no vol dependre d’altres potències en un àmbit tan estratègic com aquest i, per això, la Unió Europa està treballant per aconseguir certa capacitat de producció de semiconductors que li faciliti, com a mínim, la sobirania tecnològica.

Descarbonització

serà la seva quarta revolució; una revolució que gràcies a la transformació digital canviarà el model productiu cap a la fabricació intel·ligent. Aquest procés fa anys que va començar, però progressivament es va intensificant, gràcies als beneficis que aporta en termes de productivitat flexibilitat i

agilitat. Així ho descriuen des d’ACCIÓ: «Les tecnologies digitals aplicades als sistemes productius com la IoT, l’anàlisi de dades i la intel·ligència artificial, el cloud computing, la robòtica o la fabricació additiva permetran als fabricants un major manteniment predictiu i una optimització de processos,

principalment a escala d’eficiència i capacitat de resposta a la demanda.

Xips i semiconductors

Perquè algunes tecnologies ja mencionades, com la IA o la quàntica, acabi de fer un salt definitiu, calen els semiconductors. I és que la seva evo-

Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle és una urgència si no volem que les conseqüències del canvi climàtic arribin a un punt de no retorn. És per això que cada vegada més empreses cerquen alternatives per a descarbonitzar la seva activitat i així minimitzar el seu impacte en el medi ambient. Els combustibles alternatius, el redisseny de processos, l’electrificació, l’ús de materials amb menys intensius en carboni o la captura i reutilització del diòxid de

carboni són algunes de les tecnologies que es contemplen.

Hidrogen verd

En l’àmbit de la descarbonització, hi ha una tecnologia que destaca especialment per les oportunitats que brinda: l’hidrogen net. L’hidrogen té diversos usos. D’una banda, pot utilitzar-se com a combustible net, cosa que permetrà la descarbonització de la mobilitat pesant. A més, és una matèria primera clau per a la indústria química, de manera que el seu ús impulsaria clarament la seva descarbonització. A tot això, cal sumar-hi que funciona com un vector energètic, de manera que permet l’emmagatzematge d’energia renovable.

Economia blava

Un altre dels àmbits que guanyarà protagonisme és el de l’economia blava. Sota aquest paraigua s’hi aixopluga tota mena d’activitats relacionades amb el mar, però sempre sota el prisma de la responsabilitat. L’impuls de l’economia blava permetrà, d’una banda, impulsar la sostenibilitat en sectors tradicionalment vinculats amb

el mar, com la pesca o el transport. De l’altra, suposarà el sorgiment de noves àrees com les renovables marines, l’ús d’algues o la biotecnologia marina.

Tecnologies de l’aigua

L’emergència climàtica i l’escassetat de recursos hídrics, a la qual cal sumar, la situació actual de sequera, fa que les tecnologies de l’aigua estiguin guanyant cada vegada més protagonisme. Les millores en la gestió, l’eficiència, la recuperació, la reutilització i la preservació de l’aigua són i seran essencials. En aquest sentit, tecnologies com la IA, el big data, els sensors o les tècniques per a recuperar aqüífers tindran un rol protagonista.

Medicina personalitzada

Dins de les tendències identificades per ACCIÓ, en destaca l’impuls de la medicina personalitzada. Aquest enfocament suposarà un canvi de paradigma, ja que s’utilitzarà informació genètica per oferir millores en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties, que es podrà fer de forma més individualitzada.

Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori DOLORS SETÓ Professora de la URV, experta en responsabilitat i ètica empresarial i secretaria general de l’associació CIVICai

«Si integrem la IA a les empreses de forma ètica, no destruirà llocs de treball; en crearà de millors» Per a Setó, és clau que les empreses no se centrin només en la reducció de costos que pot oferir la IA

Anna Ferran

oltes oportunitats, però també molts riscos. La intel·ligència artificial està cridada a capgirar l’activitat empresarial. Parlem amb Dolors Setó, professora del Departament de Gestió d’Empreses de la Universitat Rovira i Virgili; investigadora Principal del Grup de Recerca RESET - Responsabilitat Social, Sostenibilitat i Ètica empresarial» i secretària General de CIVICAi sobre com han d’afrontar aquest procés les empreses. —La irrupció de Chat GPT ha suposat un abans i un després. —Efectivament, ha generat molt de rebombori, perquè, a diferència d’altres models anteriors, permet fer moltes funcions de manera molt senzilla. Resumeix, classifica, respon preguntes, crea continguts, etc. No cal ser un expert en tecnologia. Això provoca eufòria, però també dubtes i incerteses. —Quin impacte ha tingut en les empreses? —No totes les empreses han reaccionat igual. N’hi ha que van començar prohibint-ne l’ús, pels riscos associats. En canvi, altres ja van intuir els beneficis que pot tenir i van començar a estudiar com integrar-la, actuant amb decisió, però amb prudència. En els últims mesos, moltes empreses ja han passat a l’acció i ja l’estan utilitzant. I aquelles que van començar prohibint-ho, s’han adonat que no té cap sentit, és un absurd, i ara miren com integrar-la de forma responsable i estratègica, de manera que els permeti generar valor. Al final, tothom acabarà integrant-la. —En quins sectors productius ha entrat amb més força? —Hi va haver una primera onada d’aplicacions molt vinculades a l’enginyeria de software, el màrqueting, les vendes, el servei al client, el desenvolu-

pament de productes. Per tant, aquells sectors que depenen més particularment d’aquestes funcions, es veuen més afectats des de l’inici. Parlem d’empreses de tecnologia, telecomunicacions, agències de publicitat i màrqueting, però també en el món dels mitjans o l’entreteniment. Però ja la trobem en bufets d’advocats, que la fan servir per a revisar contractes o resumir sentències; entitats financeres, que l’usen en la relació amb els clients o per a analitzar riscos. I també la trobem a la salut i l’educació.

—El seu plantejament mostra un contrapunt al d’altres experts que pronostiquen una destrucció massiva de llocs de feina. —Evidentment, la intel· ligència artificial produirà molts canvis en la manera de treballar. Alguns rols desapareixeran, altres seran molt diferents, i també se’n generaran de nous. Per tant, serà molt important capacitar les perso-

—S’està parlant molt dels perills de la IA. A quins riscos s’enfronten les empreses? —Ara per ara, un dels temes que més preocupa a les empreses és la privacitat de les dades, que es filtri informació a l’exterior sobre dades confidencials. Ja hi ha companyies que ho estan gestionant bé, amb models d’intel·ligència artificial generativa més tancats. Relacionat amb això, l’ús de la IA també augmenta el risc de patir ciberatacs. Aquests serien els riscos més tècnics, però en tenim altres d’ètics. —Quins serien? —En primer lloc, que hi hagi un biaix en les dades d’entrenament. S’ha parlat molt de biaixos de gènere o de nacionalitats i això pot implicar que es prenguin decisions en base a una informació proporcionada per la IA que no es fonamenti en criteris d’igualtat. Després, hem de tenir en compte que la IA generativa pot oferir informació inexacta; les anomenades al·lucinacions. I això pot suposar un risc si les empreses creuen cegament en aquesta informació. Per evitar-ho, cal revisar i contrastar la informació proporcionada per la IA. També ens trobem riscos a l’hora d’infringir drets d’autor i de marques registrades i, a nivell general, un increment de la desinformació.

—Quins beneficis aporta? —Principalment es parla d’una millora de la productivitat i l’eficiència. La IA generativa permet fer moltes tasques en menys temps i això permet alliberar-nos de tasques més operatives. Ara bé, no ens hauríem de centrar només en aquest aspecte. —I en quins altres beneficis ens hauríem de fixar? —La IA ens permet ser més creatius, millorant els processos de generació de noves idees. També ens pot ajudar a prendre millors decisions. Ara bé, a parer meu, hi ha un benefici molt important, al qual no es presta molta atenció i és el fet que una intel·ligència artificial generativa ben integrada és un complement a les capacitats dels treballadors. Ens converteix en millors professionals, perquè ens dona noves habilitats que abans no teníem.

la reducció de costos, sinó veure-la com una oportunitat per a tenir un equip més qualificat.

Setó és fundadora de CIVICai, que vol promoure la participació de la ciutadania en la governança de la IA.

CEDIDA

nes per poder compe- «Ben integrada, —Com sabem si ho «L’objectiu ha tir en un món on les la IA és un de ser que la IA fem bé? dades i la IA juguen —Si volem integrar-la complement a treballi per a un paper crucial. En de forma ètica, hem les capacitats les persones. lloc de ser molt alarde tenir clar que voSi ho fem amb lem posar aquesta mista i dir que la IA dels treballadors. eliminarà molts llocs Ens dona responsabilitat, tecnologia a disposició de les persones de treball, defenso la habilitats que ha de generar perquè facin millor la idea que els transforabans no teníem» progrés» marà radicalment. La seva feina. I això implica posar les persoIA ben aplicada pot nes al centre. També és alliberar les persones de clau definir polítiques feines dures i deixar-nos temps per a altres tasques. Ens destruís tants llocs de treball, clares d’actuació sobre com pot portar cap a canvis com ara sinó que permeti crear-ne de i per a què s’ha de fer servir. una setmana laboral més cur- millors. Ha de generar progrés. I finalment, hem de tenir en ta. L’objectiu ha de ser que la Per això, cal integrar-la dins de compte quina repercussió vointel·ligència artificial treballi les empreses d’una manera èti- lem que tingui. No ens hauríem de quedar només amb per a les persones. En conjunt, ca i responsable. l’augment de la productivitat i hauríem d’esperar que la IA no

—És una de les fundadores de l’associació CIVICai. Quina és la missió de l’entitat? —L’associació neix amb el propòsit de treballar perquè les persones puguin tenir un lliure accés a la intel·ligència artificial i que el seu desenvolupament sigui ètic i estigui orientat cap al bé comú. El nostre objectiu és promoure la participació de la ciutadania en la governança de la IA i així aconseguir que es desenvolupi de manera ètica i harmònica. Per fer-ho, volem establir un diàleg amb tots els grups d’interès implicats, que són les empreses, les administracions públiques, els experts i la societat civil. En aquest sentit, ens proposem engegar processos de participació, formació i divulgació adreçats tant a la ciutadania en general com per a grups concrets. Volem que la societat entengui els impactes i els riscos que pot tenir i actuï fent pressió. Tots estem interessats en què la IA funcioni bé.

Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori INDÚSTRIA

Crida unànime per a revitalitzar la indústria europea i recuperar la seva competitivitat Una vintena de sectors han signat la Declaració d’Anvers que demana a la Unió un Pacte Industrial Europeu

Anna Ferran

èrdua de competitivitat, manca d’inversions, traves legislatives, reptes en matèria de sostenibilitat i medi ambient. Són molts els reptes als quals s’enfronta la indústria europea. El que en el seu moment va ser el gran pol industrial del món, i principal generador de riquesa, viu ara una situació complicada. Fa temps que representants dels principals sectors industrials europeus demanen un pla d’acció comú dins de la Unió per a aconseguir fer front a les

amenaces a les quals s’enfronta la indústria, amb l’objectiu de reforçar-la i fer d’Europa un continent més competitiu i menys dependent d’altres territoris, com la Xina o el Sud-est asiàtic. Ara, la indústria europea ha fet un important pas en aquesta direcció i ha presentat la Declaració d’Anvers. La setmana passada un total de 73 líders d’una vintena de sectors industrials essencials van presentar a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen i al primer ministre belga, Alexander De Croo, que ostenta ara la pre-

sidència de la Unió, aquesta declaració, en el marc de la Cimera de la Indústria Europea, que es va celebrar a les instal· lacions de BASF a Anvers. El text recalca el rol crucial de la indústria en l’economia i l’ocupabilitat del continent, a la vegada que demana que la UE estableixi un full de ruta, igual com es va fer amb el Pacte Verd Europeu, per a enfortir-la i ferla més resilient. «La pregunta que tenim al davant és: com fem que la nostra indústria continuï creixent? I la resposta és: amb un Pacte Industrial Europeu que estigui

El CEO de BASF entregant la declaració a Ursula von der Leyen.

al mateix nivell que el Pacte Verd Europeu. No són dos pactes oposats, sinó que es reforcen mútuament», assegurava De Croo, fa uns mesos en una visita que feia a Berlín. I aquesta és justament la idea de fons de tota la Declaració d’Anvers.

Deu mesures

Aquesta iniciativa, però, no es queda només en un acte sim-

CEDIDA

bòlic, sinó que assenyala 10 mesures concretes per aconseguir una indústria competitiva, sostenible i resilient. Entre elles, s’inclou la integració del Pacte Industrial de la UE a l’Agenda Estratègica Europea, la racionalització de la legislació i la simplificació del marc d’ajudes estatals. Així mateix, fa una crida per a transformar Europea en un líder mundial

en el subministrament d’energia abundant i assequible amb baixes emissions de carboni mitjançant aliances estratègiques i infraestructures sòlides. També subratlla la necessitat de garantir l’autosuficiència de les matèries primeres, fomentar la demanda de productes sostenibles i impulsar la innovació. A la vegada es destaca el mercat únic europeu com un actiu que s’ha d’aprofitar i revitalitzar, junt amb l’establiment d’un nou esperit legislatiu que incentivi les inversions. Entre els signants de la Declaració, figuren representants de diversos sectors com el químic –i, dins d’aquest, diverses de les empreses establertes a Tarragona–, el farmacèutic, el paperer, el siderúrgic, el miner, el de l’alumini, el del vidre, el del zinc, el metal·lúrgic, el tèxtil, el de les refineries, el cimenter, el de la calç, el dels fertilitzants, el de la ceràmica, el dels gasos industrials i el de la biotecnologia. La Declaració suposa un esforç de col· laboració per a fer front als reptes i estableix les bases per a un rellançament de la inversió industrial a Europa, que marcarà l’inici de la implementació del Pacte Verd Europeu.

Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori INNOVACIÓ

Fer del mar una oportunitat de negoci per a un futur més sostenible L’economia blava promou l’ús responsable dels recursos marins per a impulsar el creixement econòmic

Anna Ferran

om el planeta blau. Les grans masses d’aigua oceànica ens identifiquen des de l’espai i han estat fonamentals en l’evolució de la vida al planeta. No obstant això, l’acció humana castiga constantment els hàbitats marins, causant un impacte negatiu en una de les principals fonts de recursos naturals que tenim. Malgrat que el 40% de la població mundial viu en zones costaneres, la nostra forma d’actuar i produir viu d’esquena al mar, espoliant-ne els seus recursos per a dur-los a terra ferma i sense preocupar-se per vetllar per la seva conservació. El resultat: un deteriorament dels ecosistemes marins sense precedents. Enmig d’aquest complicat escenari, però, cada cop està adquirint més protagonisme l’economia blava. Ara bé, en què consisteix? L’economia blava posa el focus en el mar per a convertir-lo en una font de riquesa, però sempre des d’un vessant sostenible. En aquest sentit, el Banc Mundial la defineix com «l’ús sostenible dels recursos oceànics per al creixement econòmic, la millora dels mitjans de vida i l’ocupació, a la vegada que es preserva la salut de l’ecosistema». Dins de l’economia blava, s’hi inclouen activitats històricament vinculades amb el mar, com la pesca o el transport marítim, però també d’altres de més recents, però plenament consolidades, com el turisme i la nàutica, i fins i tot

sectors d’activitat totalment innovadors, com les energies renovables.

Font de riquesa

per avançar cap a un model productiu més sostenible i, per això, són moltes les iniciatives que s’estan impulsant en aquest àmbit. Les comarques tarragonines no es queden pas al marge. De fet, fa unes setmanes es va presentar un innovador projecte vinculat a aquest àmbit: el Blue Innovation Hub, impulsat per l’Autoritat Portuària de Tarragona, l’associació APPORT i l’acceleradora d’empreses StartSud.

Els mars i oceans són una font primordial d’ingressos. Es calcula que l’activitat que hi està relacionada genera entre el 3 i el 5% del PIB Mundial. A Europa, el conjunt d’activitats englobades sota el paraigua de l’economia blava genera un volum de negocis anual de més de 523.000 milions d’euros, segons el Blue Promoure la innovació Economy Report L’activitat 2023. I a Catalu- relacionada amb «L’economia blanya, el secretari va és una oporels mars i els tunitat per a la d’Empreses i oceans genera creació de valor Competitivitat entre el 3 i el 5% afegit a través de de la Generalitat, Albert Castella- del PIB mundial la innovació i la nos, explicava la sostenibilitat, i té setmana passada un paper clau en A Catalunya, en un fòrum soel futur del port bre l’economia l’economia blava i del territori», blava celebrat a ja genera 107.000 assegura el presiBarcelona que llocs de treball i dent del Port, Saül genera més de una facturació de Garreta. En aquest sentit, l’objectiu 107.000 llocs de 12.800 MEUR de Blue Innovatifeina i una facturació superior als on Hub és afavorir El Port de 12.800 milions un entorn propici Tarragona lidera per a la generació i d’euros. Aquestes xi- la transició blava la implementació fres es correspo- al territori amb el d’iniciatives innonen a la fotogravadores, la creació fia del moment Blue Innovation d’un ecosistema Hub actual, però, empresarial sòlid i segons estimal’impuls al desencions fetes pel volupament terriBanc Mundial, es preveu que torial. Per aconseguir-ho, s’ha els llocs de treball relacionats habilitat un espai a la seu insamb els oceans, és a dir, vincu- titucional de l’APT on aquests lats a l’economia blava, creixin projectes podran treballar i tesun 120% fins al 2030. El mar es tejar les seves capacitats, amb veu com una gran oportunitat l’objectiu de créixer per «aju-

Les renovables marines són un dels àmbits amb més projecció.

CEDIDA

passaran un total de sis mesos dins del Blue Innovation Hub. «En els tres primers mesos, farem un acompanyament a la startup. Si el projecte madura, aleshores cercarem finançament», especifica Marc Arza.

Un territori d’oportunitats

Al territori, el Port està impulsant el Blue Innovation Hub.

dar a la innovació del Port i de les empreses de la comunitat portuària», explica Marc Arza, CEO d’StartSud. L’espai acollirà entre 4 i 6 projectes cada any. Actualment, ja n’hi ha dos. Un d’ells és Detectics. Amb una clara base tecnològica, està centrat a aprofitar les imatges de les càmeres de seguretat de l’entorn portuari per a nous usos, com la gestió dinàmica dels amarradors dels ports esportius. «S’està treballant per a ampliar-ho a altres camps i poder arribar a utilitzar aquestes imatges per a mesurar la qualitat de l’aire o de l’aigua», comenta Arza.

CEDIDA

El segon projecte que ja està en marxa és Blue Port Leaders. Es tracta d’un directori d’empreses sobre empreses relacionades amb l’economia blava i l’activitat portuària, amb indicadors en matèria d’innovació i sostenibilitat, cosa que ajuda a poder-les valorar i comparar. «Entre març i abril, tindrem una convocatòria oberta per a rebre projectes, amb la idea de començar el procés d’acceleració de les iniciatives escollides a partir de maig», detalla el responsable d’StartSud. I afegeix: «Amb tot, sempre estem oberts a nous projectes i idees». Els projectes seleccionats

«Les startups poden funcionar a tot arreu. Ara bé, si el territori ja compta amb un teixit empresarial existent d’un sector en concret, ho facilita», explica l’expert. «A la Catalunya Sud s’hi poden fer negocis en qualsevol sector», constata Arza, però afegeix que àmbits com el turisme, el sector agroalimentari i la química, però també la logística i el Port tenen més capacitat d’atracció de finançament per la seva consolidació a territori. «En el cas del Blue Innovation Hub, a l’hora de trobar finançament i inversors per a les startups, els podem presentar que tant el Port com les empreses de la comunitat portuària, que tenen uns grans volums de facturació, seran els clients potencials d’aquestes noves empreses i això marca la diferència a l’hora d’atreure la innovació», conclou.

Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori ESTUDI

L’hidrogen verd i els biocombustibles crearan 1,7 milions de llocs de feina a Europa Espanya liderarà la producció d’hidrogen verd i la creació d’ocupació en aquest sector amb 181.000 nous llocs

Redacció

ls nous combustibles renovables, com l’hidrogen verd o els biocombustibles, podran crear fins a 1,7 milions de nous llocs de feina i un creixement del PIB europeu de 145.000 milions d’euros fins al 2040. Així es desprèn de l’estudi Las moléculas verdes: la inminente revolución del mercado del empleo en Europa, realitzat per Manpower Group i Cepsa, i que es va presentar fa unes setmanes a Davos, en el marc de Fòrum Econòmic Mundial.

L’informe anticipa que Espanya liderarà en les pròximes dues dècades la producció d’hidrogen verd i el creixement de l’ocupació relacionada. L’efecte tractor de la indústria espanyola vinculada a les molècules verdes generarà més de 116.000 llocs de treball en aquesta dècada i 181.000 fins a 2040, que corresponen a l’11% del total d’ocupació generada a la Unió Europea i al Regne Unit. El sector aportarà 15.600 milions d’euros addicionals fins al 2040, cosa que suposaria un increment de l’1% del PIB.

De fet, Espanya és l’estat on les noves ocupacions requereixen més competències vinculades a la transició energètica de cara a 2040, amb el 55% de les noves posicions. A més, l’estudi indica que es redueix la bretxa de gènere que existeix en l’actualitat en el sector energètic, assolint el 37% de representació de dones en la indústria de les molècules verdes. Això es deu a un ritme superior d’incorporació de dones, que duplicaria les xifres dels homes entre 2030 i 2040, fent que les dones ocupin el 51% dels nous llocs de feina di-

FORMACIÓ

Institut Comte de Rius, la clau del teu futur professional Els seus titulats tenen un gran reconeixement i inserció laboral

Redacció

la gamificació per capacitar en operacions de manteniment industrial en el sector químic i així reduir l’error humà. Proporciona accés a una planta química virtual, com un serious game, un joc on s’han de superar reptes d’operativitat i de seguretat, recreant condicions de treball, que no es poden reproduir en un institut. Les DTBs permeten aprendre més de forma més ràpida i eficient, sent una experiència més atractiva i memorable.

’Institut Comte de Rius és un centre públic de referència. Fundat el 1928, suma una trajectòria històrica d’ensenyaments tecnicoprofessionals de qualitat, amb una gran inserció laboral i un reconeixement dels seus titulats. Imparteixen estudis de les famílies de Química, Electricitat i Electrònica, Fabricació Mecànica, Transport de Vehicles i Edificació i Obra Civil, a més de Batxillerat. Hidrogen verd Gràcies a la capacitat d’adaptació al mercat laboral i a la forta Gràcies a la forta El Comte de Rius és un dels quavinculació amb tre centre d’FP de l’Estat que vinculació amb les empreses, el centre ha anat adaptant els les empreses, el treballa en un projecte formaestudis a les necessitats reals; centre adapta tiu en hidrogen verd, generant model d’electrolitzador que actualitzant coneixements tècels estudis a les un nics, però també competències i produeix hidrogen verd a partir valors per aconseguir els millors necessitats reals de l’aigua. S’han generat reptes professionals. Darrerament, ha formatius intercentres que facilidesenvolupat projectes d’innovació centrats ten l’aprenentatge del professorat i l’alumnat sobre aquestes noves tecnologies. I és que el en la realitat virtual i l’hidrogen verd. Comte de Rius no és només un Centre d’FP, és Realitat virtual (RV) un espai d’oportunitats. Un Institut comproLes caixes virtuals de formació Digital Twin mès amb els seus alumnes que ha esdevingut Boxes (DTB) són un projecte innovador de RV una aposta segura per a joves d’arreu que han que utilitza la tecnologia de bessons digitals i trobat al Comte de Rius la clau del seu futur.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

El 51% dels nous llocs de feina seran ocupats per dones.

rectes generats en l’àmbit dels combustibles renovables al final de la dècada de 2040.

Més professionals tècnics

Només 20 ocupacions copen 8 de cada 10 nous llocs de treball generats en la indústria dels combustibles renovables i

CEDIDA

aquests són, fonamentalment, llocs tècnics de nivell mitjà i superior. Fins al 2040 creixerà la demanda de científics i enginyers de nivell mitjà i alt, electricistes, directors d’administració i comercials, peons de mineria i construcció, professionals IT i operaris de metal·

lúrgia i maquinària. Els professionals que vulguin aprofitar cap dels nous llocs de feina que es crearan hauran d’estar formats en alguna o diverses de les competències necessàries per a dur a terme aquestes ocupacions. Així mateix, segons l’estudi, cal mobilitzar els professionals d’ocupacions que perdran rellevància perquè puguin reciclar-se en altres de més demandades. El 88% dels nous llocs de feina generats per l’hidrogen verd i els biocombustibles el 2040 sorgeixen en altres sectors diferents de l’energètic, com el sector serveis, industrial o la construcció, cosa que mostra que l’economia de les molècules verdes té un impacte tractor en tota la cadena de valor productiva. L’informe assenyala que la transició requereix upskilling i reskilling del 60% dels professionals europeus per a dotar-los d’habilitats green crítiques. Països com Itàlia, Alemanya o Espanya s’enfronten a les bretxes d’habilitats més grans, que hauran d’abordar-se mitjançant la formació professional, les eines de mapeig de la població activa i la col·laboració público privada.

10 Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori AJUTS

FORMACIÓ

La primera convocatòria del PERTE de descarbonització ofereix 1.000 milions en ajuts Les empreses poden presentar sol·licituds fins a mitjans d’abril

L L’Institut Pere Martell: on Tenen 160 convenis amb empreses per a l’FP Dual.

CEDIDA

la Formació es converteix en oportunitat La manca de professionals en el sector industrial fa que els seus estudis tinguin una alta ocupabilitat

Redacció

’Institut Pere Martell de Tarragona prepara el seu alumnat amb un perfil industrial creant sinergies amb més de 400 empreses del territori, una peça clau per una major inserció laboral i un menor abandonament dels estudis. Les empreses són un pilar fonamental en la formació dels futurs professionals: cedint material, formació, jornades tècniques i formant l’alumnat a l’empresa oferint l’oportunitat de po-

sar en pràctica el que s’aprèn a l’aula. Aquesta combinació entre la formació a l’institut i a l’empresa els prepara com a professionals especialitzats, així ho demostren els 215 acords d’FCT i els 160 convenis en Formació Dual d’aquest curs. Actualment, tenim una mancança de professionals en els oficis industrials per aquest motiu les empreses estan cercant els perfils professionals que ofereix l’FP i així ho demostra l’alta ocupabilitat del nostre alumnat.

Redacció/ACN

a descarbonització és una de les prioritats del sector industrial. I ara les indústries espanyoles que tinguin projectes per a reduir les seves emissions tenen una oportunitat important. Fa just un mes, el Ministeri d’Indústria obria la finestreta per a presentar les sol·licituds per a obtenir fons europeus per a projectes de descarbonització, vinculats a la primera línia del PERTE de descarbonització industrial. Aquesta primera convocatòria, que està oberta fins al 17 d’abril, està dotada amb 500 milions en préstecs i 500 milions més en subvencions. Just una setmana després de l’obertura de la convocatòria, ja s’havien presentat més d’un centenar de sol·licituds. Així ho explicava el ministre d’Indústria, Jordi Hereu, qui afirmava que la xifra «mostra la bona acollida que està tenint aquest programa entre les empreses». «Estem davant d’un desafiament d’una magnitud enorme, però comptem amb

Els projectes han de finalitzar-se abans del març de 2026.

eines i recursos per afrontar-lo que fins ara no teníem», continuava Hereu. «Espanya i Europa no només tenen l’oportunitat d’avançar en la indústria zero emissions netes, sinó l’oportunitat de liderar aquesta gran transformació», ha insistit Hereu. «I ho pot fer desenvolupant tecnologies i capacitats industrials pròpies, i facilitant la transició energètica de tot el sector industrial», precisava el titular de la cartera

CEDIDA

d’Indústria i Turisme.

Qui pot acollir-s’hi?

La línia 1 d’ajuts per a la descarbonització, dona suport a les actuacions dut a terme per les indústries nacionals per a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, incloent-hi la descarbonització de fonts d’energia amb l’electrificació de processos i la incorporació d’hidrogen; la gestió energètica integral de

processos industrials; la reducció de l’ús de recursos naturals o la captura de carboni, entre altres. Està destinada a les societats mercantils públiques i privades que realitzin activitats industrials, així com a les agrupacions que aquestes constitueixin amb altres empreses que contribueixin a la descarbonització d’una única instal·lació principal. Els requisits per a accedir a aquesta línia d’ajuts passen per reduir, almenys, 3.000 tones equivalents de CO2 a l’any, o , com a mínim, el 30% de les seves emissions, per a projectes tractors amb un pressupost mínim finançable d’1 milió d’euros i amb data de finalització del projecte abans del 31 de març de 2026. Coincidint amb l’obertura de les sol·licituds de la primera convocatòria de la línia 1 d’aquest PERTE, el Ministeri ja va anunciar que durant el segon semestre d’aquest 2024 es faria una segona convocatòria, per a projectes la finalització dels quals pugui anar més enllà de 2026.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

CONSTRUCCIÓ I OBRES PÚBLIQUES

Patran Costa Dorada, experts en noves tècniques de pavimentació

Estan especialitzats en la tècnica de pavimentació dels regs asfàltics

nnovació i obres públiques es donen de la mà a Patran Costa Dorada. Aquesta empresa té una dilatada trajectòria en l’àmbit de la construcció i les obres públiques. Duen a terme tota mena de treballs d’obra pública i privada, així com manteniment d’urbanitzacions, pavimentacions, excavacions i transports. En les pavimentacions, la técnica dels regs asfàltics son la principal especialitazació de Patran Costa Dorada, cosa que els diferencia, ja que són poques les companyies que l’empren. Expliquen que, en les pavimentacions, una bona preparació del terreny és clau per a garantir-ne la solidesa. Per això, fan els passos necessaris per a assegurar un acabat correcte. Treballen amb tota mena de materials, adaptant-se a les necessitats de cadascun dels projectes i clients amb qui tracten per a garantir la seva màxima satisfacció i uns resultats òptims. A. Ferran

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori

INNOVACIÓ

Obert el període de captació de projectes per a la 4a edició de la Incubadora TIC i Foodtech de REDESSA Els projectes es podran presentar fins al 15 de març a través del web de REDESSA

Redacció

a Incubadora TIC i Foodtech de REDESSA enceta la seva 4a edició amb l’objectiu de continuar donant impuls als projectes de base tecnològica a través d’un programa intensiu de formació i de mentories personalitzades que han de facilitar als projectes l’accés al mercat. El programa de la 4a edició es focalitza en les noves tecnologies i el sector agroalimentari, tot i que està obert a tots aquells projectes de base tecnològica que busquin un impacte en altres sectors estratègics per al territori, com ara el de la salut i el turisme. Tal com ha explicat el regidor de Promoció Econòmica, Innovació

i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, «en aquesta edició es farà especial èmfasi en aquelles idees que busquin donar resposta als reptes i necessitats de la ciutadania i es facilitarà que els projectes seleccionats es puguin instal· lar als centres d’empreses de REDESSA, per tal de fomentar la creació de llocs de treball a la ciutat». En aquesta nova edició es reforçaran aspectes del programa relacionats amb la comunicació i l’storytelling dels projectes, així com en l’enfortiment de la metodologia d’emprenedoria Lean Startup, basada en la detecció de necessitats dels potencials clients i l’adaptació i canvi d’estratègia en qualsevol moment,

en funció d’aquestes necessitats. A més, per als projectes de la vertical de Foodtech es potenciarà la interacció amb els agents vinculats al Hub Foodtech & Nutrition: les empreses adherides, els centres de recerca (ISPV, EURECAT, IRTA etc.) i la Universitat Rovira i Virgili. Així mateix, està previst incrementar l’acompanyament post incubadora durant el segon any i l’accés al finançament, a través d’inversors, xarxes privades, projectes col·laboratius, cerca de subvencions, etc. Com és habitual, el programa s’encetarà amb un bootcamp o programa intensiu de formació, tutories individuals amb mentors experts en diversos àmbits, xerrades amb professio-

El programa inclou un bootcamp, tutories individualitzades, xerrades, tallers, etc.

nals i tallers, etc.

Què és la Incubadora TIC i Foodtech?

CEDIDA

En aquesta edició es volen maximitzar les sinergies amb el Hub Foodtech & Nutrition

Des de la seva primera edició el 2020, la Incubadora TIC acompanya projectes emprenedors amb solucions tecnològiques per a sectors estratègics amb potencial de creixement. La finalitat és oferir un programa d’acompanyament a través de consultors experts en el creixement d’empreses TIC,

que ajudaran a validar el projecte i fer-lo créixer de forma escalable, facilitant l’accés a potencials clients i oferint alhora un espai de coworking on puguin treballar els membres de l’equip. En les dues darreres edicions s’ha ampliat el focus de la incubadora cap a projectes del sector agroalimentari, buscant sinergies amb el teixit generat pel Hub Foodtech & Nutrition.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

12 Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori DADES

El saldo entre exportacions i importacions continua sent negatiu al territori, tot i que s’ha millorat un 6,48% respecte a l’any 2022.

CEDIDA

Les exportacions creixen un 4,9% al Camp de Tarragona i l’Ebre durant el 2023 La demarcació factura 11.000 MEUR a l’exterior i se situa en segon lloc del país per darrere de Barcelona

Redació/ACN

es exportacions de les empreses del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’han incrementat un 4,9% al llarg d’aquest 2023 passat arribant als 10.999,8 milions d’euros. Segons les primeres dades del Ministeri d’Indústria fetes públiques pel Departament d’Empresa, la demarcació és la segona de Catalunya que més ven a l’ex-

terior només per darrere de Barcelona -amb 78,626,8 milions d’euros- i per davant de Girona -8.131,4 milions- i Lleida -2.925,6 milions-. Per altra banda, les importacions s’han mantingut molt estables respecte al 2022, amb 17.871.617,69 euros, un creixement del 0,21%. El saldo entre importacions i exportacions és negatiu, de -6.871.834,68 euros, cosa que suposa una millora del 6,48% respecte a l’any

anterior. exportacions, i material de quLes matèries primeres i semi ímica orgànica, que representa un 5,5%, amb manuf ac tures Els materials 601.130,24 euros. de plàstic supoplàstics, els sen el 19,6% de Un 70,4% de les tot el producte combustibles i el exportacions es que s’ha venut a material elèctric fan a Europa, l’exterior, amb euros, són les principals 7.749.149,0 2.151.359,78 eusobretot a França, exportacions ros, i els combusItàlia i Alemanya. tibles el 15,1%, Any de rècord amb 1.659.355,68 euros. El segueixen el material elèctric, Les exportacions catalanes que representa un 7,9% de les han crescut un 6,1% el 2023 i

per primera vegada han superat els 100.000 milions d’euros situant-se en els 100.683,5 milions d’euros. Es tracta de la xifra més alta de la sèrie històrica segons càlculs d’ACCIÓ; uns registres que se situen un punt percentual per sobre de les previsions fetes pel govern de la Generalitat el passat mes d’octubre. D’aquesta manera, les vendes de Catalunya a l’exterior lideren el conjunt de les exportacions de tot l’Estat espanyol, amb el 26,2% del total. Aquest 2023, a més, també s’ha assolit novament la millor xifra d’empreses exportadores regulars -les que han exportat de forma consecutiva durant els darrers quatre anys-, situant-se en 17.757, un 1,6% més que l’any anterior. Segons el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, «les xifres mostren la capacitat de resiliència, dinamisme i adaptabilitat del teixit empresarial català, que ha estat capaç de superar un 2023 amb incerteses i dificultats a escala global». Per Torrent, «Això és mèrit de les empreses i dels seus projectes innovadors i competitius, però també de les polítiques d’acompanyament del Govern en el procés d’internacionalització de les companyies en un entorn de desacceleració». En aquest sentit, el titular d’Empresa i Treball ha assegurat que «els projectes gestionats per les Oficines Exteriors d’ACCIÓ han crescut un 36% aquest 2023 respecte de l’any anterior». De fet, el creixement de les exportacions a Catalunya durant el 2023 ha estat superior al del conjunt del comerç exterior mundial, que l’Organització Mundial del Comerç (OMC) situa en el 0,8%. I contrasta amb la caiguda que han patit tant en el conjunt de l’Estat (-1,4%) com en l’eurozona (-3,4%).

TECNOLOGIA

Generalitat i Estat acorden treballar en projectes sobre semiconductors

a Generalitat i el govern espanyol acordaven el passat 5 de febrer treballar per desplegar projectes relacionats amb la indústria dels semiconductors a Catalunya. Així ho pactaven la consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, i el ministre de Transició Digital i Funció Pública, José Luis Escrivá, que van establir crear dos grups de treball per tirar endavant la instal·lació d’un centre tecnològic de producció de xips, la planta coneguda com a Innofab; i diverses iniciatives relacionades amb la tecnologia quàntica. L’Innofab és un projecte valorat en 365 milions d’euros i que es cofinançarà amb fons europeus, tal com van establir Aragonès i Pedro Sánchez. La consellera d’Economia destacava «l’esperit de col· laboració» del ministre perquè l’Innofab sigui una realitat. Consisteix en la creació d’un espai de 2.000 metres quadrats especialitzat en fer prototips de xips amb materials alternatius al silici, que és el que es fa servir actualment. En la trobada d’aquest a Madrid, Mas Guix i Escrivá també van ressaltar la importància del Barcelona Superocomputing Center com a «tractor» per a les iniciatives relacionades amb la supercomputació i la intel·ligència artificial. La consellera també va traslladar al ministre la «necessitat» que el sistema informàtic que utilitza l’Estat per gestionar els fons europeus sigui «compatible» amb el que fa servir la Generalitat. ACN

BAIX PENEDÈS

Una casa més eficient i sostenible amb els tancaments de Fines3

stalviar en la teva factura energètica i tenir una casa més eficient i sostenible depèn, en gran mesura, de tenir uns bons tancaments. I és que les portes i finestres que no aïllen correctament no permeten climatitzar bé la nostra llar i això es tradueix en una factura més cara. Així ens ho expliquen des de Fines3. Aquesta empresa del Baix Penedès està especialitzada en fer tota mena de projectes amb fusteria d’alumini i PVC

A Fines3 s’encarreguen de tot el procés, de principi a fi. En aquest sentit, cal destacar que són fabricants i instal·ladors de tots els sistemes de tancament que col·loquen. Això fa que puguin dur a terme tota mena de projectes, adaptant-se sempre a les necessitats concretes dels seus clients. A més a més, ara, per a posar més fàcil fer el salt cap a una casa més eficient i sostenible, Fines3 ofereix finançament a 24 mesos sense interessos. A. Ferran

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori

ESTUDI

Reinvertar-se o desaparèixer: el repte que tenen les empreses en la pròxima dècada La intel·ligència artificial i el canvi climàtic seran els elements que promouran el canvi

Redacció

enéixer o morir. Aquest sembla que és el repte al qual s’enfrontaran moltes companyies en els pròxims 10 anys. Així ho asseguren els presidents i consellers delegats de tot el món que han participat en la 27a edició de l’Enquesta Mundial de CEOs elaborada per la consultora PwC, a partir de l’opinió de més de 4.700 màxims executius de 105 països i que es va presentar fa unes setmanes al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Concretament, el 45% dels

CEOS globals afirma que, si no canvien el rumb de les seves empreses, aquestes deixaran de ser viables en menys de 10 anys. En el cas dels CEOs espanyols, el percentatge que té aquesta opinió és més baix i se situa en el 36%. En tots els casos, però, es palpa una incertesa per l’impacte que tindrà la disrupció tecnològica, representada especialment per la IA, i el canvi climàtic en l’evolució dels seus negocis. Ara bé, reinventar-se no és fàcil. De fet, les empreses veuen nombrosos obstacles que els dificultaran aquest procés.

El principal és l’entorn regulatori. Així ho indiquen el 64% dels CEOs global, una xifra que s’eleva fins al 68% quan es s’observa la mostra espanyola. Altres qüestions que podrien dificultar la reinvenció empresarial són l’entrada de competidors (el 55% així ho creu) o la falta de treballadors amb les capacitats necessàries per a fer front al nou context –és un obstacle contemplat pel 52% dels alts directius–.

Els catalitzadors del canvi

Els CEOs coincideixen en veure la intel·ligència artificial

Formar els professionals serà clau per a poder captar els beneficis potencials de la IA.

com un catalit- El 45% dels CEOs que serà impreszador del canvi, cindible formar creu que si no que promourà la els seus profescanvien el rumb de sionals, en partiinnovació, l’eficiència i la transfor- les seves empreses cular, i al mercat mació empresadeixaran de ser laboral, en generial en el curt i el ral. Així mateix, viables mitjà termini. també es mostren Ara bé, per a preocupats pels poder captar els beneficis po- riscos pel fet que la IA pugui tencials de la IA, els directius alimentar els riscos relacionats (69%) coincideixen en el fet amb la ciberseguretat, la desin-

CEDIDA

formació i la reputació. Pel que fa a la transició energètica, la identifiquen com un element disruptiu que ofereix riscos i oportunitats a parts iguals. En aquest sentit, destaca que el 76% assegura que ja tenen en marxa projectes per a millorar l’eficiència energètica i que el 58% estan impulsant productes, serveis o tecnologies respectuoses amb el clima.

Tribuna

L’evolució de la tècnica i la Prevenció de Riscos Laborals

D Lluís Balsells R+D+i sp|activa

es de les exigències imposades per la legislació en matèria de prevenció de riscos laborals (PRL) es va establir, ja fa força anys, la necessitat que aquesta prevenció es convertís en una activitat plenament integrada en totes les accions dutes a terme per l’empresa i en tots els nivells jeràrquics. La forma d’integrar aquesta prevenció s’ha d’ajustar contínuament a les variacions dels entorns industrials i, tal com preveuen els principis de l’acció preventiva, «Tenir en compte l’evolució de la tècnica». En aquesta línia hi ha diverses aplicacions de la tècnica que han anat introduint millora, com ara la detecció automàtica d’anomalies, sensors, substitució de la pre-

sència de persones en activitats de risc elevat, per mitjà de drons, robots amb diferents graus de llibertat, vehicles de guiatge automàtic (AGV), robots col·laboratius (COBOTS)… Si la Indústria 4.0 ha millorat el tractament de dades (Big data) i la comunicació (IoT), esperem que la Indústria 5.0 aporti una millora efectiva de seguretat en la interactuació entre persones i màquines (intel·ligència artificial, robòtica…) i realment posin els interessos humans al centre del procés de producció. Tot això considerat la seguretat i salut en el treball en un sentit ampli, és a dir, la salut mental i el benestar de les persones s’han de situar al mateix nivell que la seguretat i salut

clàssiques quan es dissenyen llocs de treball. Però no ens deixem enlluernar per les noves tecnologies i que tothom està actualitzat, ja que, a la realitat, hi ha una inèrcia molt important en nombrosos entorns de treball i, en molts casos, encara s’està per la Indústria 3.0; amb la digitalització i l’automatització i, en alguns casos, amb més endarreriment. Amb tot, les noves tecnologies aplicades als processos productius i, en la mesura del possible a la PRL, no fan que sigui innecessària la prevenció de base, com incidir en les accions i actituds de les persones que treballen, situant la formació com la peça imprescindible, i que cal acompanyar posteriorment amb controls i supervisió.

14 Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori DADES

Catalunya es posiciona com un dels cinc països més digitalitzats d’Europa Té un índex de digitalització superior a la mitjana de la UE

Redacció

atalunya referma un destacat grau de digitalització i continua progressant en la transformació digital de la societat i l’economia. Aquesta és la principal

conclusió de la quarta edició de l’índex compost d’economia i societat digital DESI Catalunya 2022, calculat per a Catalunya amb la metodologia de la Comissió Europea. Impulsat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de

Catalunya i elaborat pel Cercle Tecnològic de Catalunya, l’informe indica que Catalunya continua, per quart any consecutiu, en la cinquena posició com a país digitalment avançat i capdavanter a Europa. Amb un grau de digitalització del 63,96%, 11,69 punts superior a la mitjana de la Unió Europea (52,27%), manté, junt amb Dinamarca, Finlàndia, Suècia i els Països Baixos, el lideratge del desenvolupament digital a Europa. L’estructura del DESI Catalunya 2022 la conformen, com

Catalunya manté el lideratge juntament amb els països nòrdics i Països Baixos.

en l’edició anterior, 4 dimensions (Capital humà, Connectivitat, Integració de la tecnologia digital i Serveis públics digitals), 10 subdimensions i 33 indicadors. En concret, el 2022 Catalunya progressa favorablement en totes les dimensions, si bé

això no es reflecteix sempre en una millor posició relativa en el conjunt dels 27 estats de la Unió Europea: millora 5,69 punts en l’índex global i creix en totes les subdimensions: Capital humà (+0,51 punts), Connectivitat (+13,63 punts), Integració de la tecnologia

CEDIDA

digital (+3,55 punts) i Serveis públics digitals (+5,09 punts). Quant a les posicions, Catalunya perd una posició en Capital humà, guanya una posició en Connectivitat i una altra en Integració de la tecnologia digital i manté la quarta posició en Serveis públics digitals.

empresa destacada

ILSER GRUP: Innovació i Compromís en la Neteja Professional Una trajectòria familiar que ha marcat tendència durant més de 50 anys

Redacció

es de 1988, sorgeix una història d’emprenedoria i dedicació que avui dia s’erigeix com un referent en el món de la neteja professional. ILSER GRUP, una empresa familiar dirigida per la segona generació de la família Cerón, ha conreat la seva posició com a referent a Catalunya, Osca i Andorra, oferint una àmplia gamma de productes, maquinària i accessoris per a la neteja, higiene, desinfecció i manteniment industrial. La història de ILSER GRUP es remunta a 1969, quan Fulgenci Cerón, visionari fundador de l’empresa, va començar la seva travessia a Jabones Camp S.A. de Granollers. Durant més de dues dècades, va representar la divisió industrial d’aquesta signatura en les zones de Lleida, Osca i Andorra, convertint-se en un dels pioners en la venda de productes de neteja per a ús professional a Espanya. El que va començar com una empresa local dedicada a la distribució de productes químics ha evolucionat al llarg de 35 anys per a convertir-se en un proveïdor global de solucions de neteja. Ofereix químics, cel·luloses, bosses de brossa, estris de neteja,... per a geriatria, hospitals, hostaleria, empreses de neteja, cen-

tres educatius, gimnasos, administració assessoria tècnica i formació sobre l’optimització i utilització dels seus productes. pública, indústria,... El seu enfocament en la competitivitat L’any 2000 va marcar la incorporació de la segona generació de la família Ce- es reflecteix en una òptima relació quarón, liderada per Marc, qui ha mantin- litat-preu, una àmplia gamma de progut viu el llegat del seu pare i ha portat ductes i marques, i un servei global que a l’empresa a noves altures. Al 2021 amb garanteix la satisfacció del client en cada l’adquisició d’una empresa de distribu- pas del procés. A més, el seu compromís ció de productes de neteja a Andorra, amb la formació assegura que els clients LLEIXIU ANDORRANA, ILSER GRUP estiguin equipats amb el coneixement s’ha convertit en la primera empresa en necessari per a utilitzar els productes de solucions de neteja i higiemanera segura i efectiva. ILSER GRUP és ne professional en oferir els Però la veritable clau de seus productes i serveis a un soci estratègic l’èxit de ILSER GRUP radica Espanya i Andorra. compromès amb en la seva constant cerca Amb una facturació pròde la innovació. Amb un l’excel·lència, xima als 9 milions d’euros equip, l’empresa la innovació i el dedicat en 2023 i una expansió cap desenvolupa contínuament servei al client nous productes de marca a Tarragona, ILSER GRUP ha demostrat la seva capapròpia i atén les necessitats citat per a adaptar-se i créixer en un mer- específiques dels seus clients amb nocat competitiu. El seu compromís amb la ves formulacions i solucions de neteja innovació es reflecteix en la creació del d’avantguarda. grup internacional DHYS GROUP el 2011, En resum, ILSER GRUP no és només del qual Marc Cerón és vicepresident. una empresa de productes de neteja, Però més enllà dels números, allò que és un soci estratègic compromès amb distingeix a ILSER GRUP és el seu com- l’excel·lència, la innovació i el servei al promís amb la proximitat, l’assessora- client. Amb més de mig segle d’experiènment personalitzat i l’excel·lència en el cia i un enfocament centrat en el futur, servei. Amb un equip de vendes, distri- continua marcant tendència en el sector bució i atenció al client altament profes- i construint un llegat que perdurarà per sional, actuen com a consultora, oferint generacions.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Salut i Treball presenta el sistema de Seguiment Digital de la Salut, SDS És una proposta pionera en el camp de la vigilància de la salut dels treballadors

Redacció

alut i Treball, firma referent en serveis de prevenció de riscos laborals, ha fet un salt de gegant en el camp de la vigilància de la salut. Tant és així que, després de més d’un any de desenvolupament i proves, ha presentat el sistema de Seguiment Digital de la Salut, SDS. «Es tracta d’una proposta pionera en el sector que permet fer un seguiment àgil i eficient de la salut dels treballadors amb uns estàndards de qualitat únics», explica Paco Lari, director general de la companyia que, en poc més de deu anys, s’ha consolidat a Reus i Tarragona i també al conjunt del país, amb delegacions a Barcelona i Lleida. De la cura per la salut de les persones i la clara aposta per la digitalitza-

ció neix SDS. Un servei que serà ope«A l’any fem més de 4.000 rerat per l’àrea d’infermeria, depenent coneixements mèdics. El valor de l’equip mèdic de Salut i Treball, d’aquest servei no rau només en les en horari de 9 a 14 hores, tots els dies xifres, sinó en els seguiments inlaborables de la setmana i amb un dividualitzats i les recomanacions compromís de recepcionar i donar personalitzades que fem, en base resposta a les consultes el més aviat als resultats de les proves mèdiques practicades. Ara, amb possible, sempre dins el sistema SDS, serem un termini màxim de 48 SDS utilitzarà hores, expliquen. Whatsapp com encara més eficients i proactius. Estem seSDS utilitzarà Whata canal gràcies gurs que les empreses sApp com a canal de coa la privadesa municació, un sistema sabran valorar aquest que en aquests mesos important salt qualii fluïdesa que tatiu i els treballadors de prova s’ha mostrat ofereix ho tindran encara més com el més vàlid, i recomanable a nivell de fàcil per adreçar-se a confidencialitat i privadesa, per as- nosaltres, resoldre dubtes i sol·licitar solir aquesta fluïdesa en les comuni- tots els aclariments i la informació cacions entre els treballadors de les que precisin en base al seu estat de empreses clients i els professionals salut», assenyala Lari. sanitaris de Salut i Treball. Val a dir que SDS és un sistema bi-

Núria Salvat i Ona Basora, impulsores del servei, amb Paco Lari, director general de Salut i Treball. CEDIDA

direccional, «i aquí hi ha un altre dels seus importants actius, la qual cosa vol dir que no només els treballadors es poden adreçar a nosaltres quan creguin convenient, sinó que Salut i Treball es podrà adreçar a ells sempre que sigui necessari per fer-los-hi recordatoris, seguiments, recomanacions... complementant, així, la trucada mèdica del facultatiu que ja

realitzem», afegeixen Núria Salvat i Ona Basora, impulsores del servei. «És important tenir en compte que, atès que el Seguiment Digital de la Salut opera a través de WhatsApp, concretament al número 678 631 821, ens poden fer arribar les consultes les 24 hores del dia, tots els dies de la setmana», conclou el director general.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

16 Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori SOSTENIBILITAT

DADES

El 43% de les inversions estrangeres a Catalunya són en l’àmbit tecnològic

Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc s’alien per promoure l’hidrogen renovable

La inversió forana en el sector tecnològic ha mobilitzat 6.472 milions d’euros entre 2019 i 2023

ACN

l 43% de les inversions estrangeres que han aterrat a Catalunya en els darrers cinc anys són de l’àmbit de l’economia digital, segons explicava dilluns el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, en la inauguració de l’estand de la Generalitat al Mobile World Congress. Així ho conclou un estudi de la Generalitat, que identifica el talent, el mercat i la ubicació com a factors diferencials perquè 408 d’aquestes 953 empreses s’instal·lin a Catalunya. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reivindicat el paper de Catalunya com a pol tecnològic de referència al sud d’Europa i el camí que encara es pot recórrer. «No hem tocat sostre, ni molt menys», ha assegurat Aragonès. Aragonès explicava que l’economia digital ja representa el 12,9% del PIB de Catalunya i que al 2023 hi havia unes 23.500 empreses, un 6,5% més que al 2022. D’altra banda, al 2022 aquestes empreses facturaven uns 34.700 milions d’euros, amb un increment del 15,3% en comparació a l’any anterior; i van generar més de 185.000 llocs de treball d’alt valor afegit, segons dades d’aquell mateix any, cosa que representa un 1,7% més que al 2021. Es tracta d’empreses i llocs de treball en l’àmbit de les TIC i la resta d’àrees digitals com els

Les empreses d’aquest sector treballen en les TIC, els videojocs, la indústria audiovisual, el comerç electrònic, la indústria 4.0 o les startups.

videojocs, la indústria audiovisual, el comerç electrònic, les startup o la indústria 4.0, entre d’altres. Amb tot, el president català opinava que encara queda camí per recórrer. «No hem tocat sostre, ni molt menys, en el nostre entorn tenim la capacitat de fer emergir oportunitats a cada instant. Tenim un futur per endavant», comentava durant la seva intervenció. En aquest sentit, recordava com en el congrés del 2006 la novetat eren jocs per a telèfons

mòbils de quarta generació i com avui s’està parlant de com la IA té múltiples aplicacions. «És difícil imaginar-nos on és el límit en les tecnologies de l’àmbit digital», va dir. El president va subratllar l’«aposta estratègica» que va suposar portar a Barcelona l’MWC i el «paper determinant» del congrés per situar Catalunya com a «pol tecnològic de referència» al sud d’Europa. L’estudi determina que els 408 projectes d’inversió es-

CEDIDA

trangera de l’àmbit tecnolò- MWC i Catalunya són dos grans gic mobilitzen 6.472 milions socis. El Mobile no s’entendria d’euros entre el 2019 i el 2023 i sense Catalunya i Catalunya apunta que Catano s’entendria lunya és la setena L’economia digital sense el Mobile», regió més digitacomentava el representa el litzada de la Unió conseller. «Te12,9% del PIB nim una cultura Europea. De fet, de Catalunya i emprenedora i tant el conseller ja compta amb molt vinculada Torrent com el president Arago- 23.500 empreses a la innovació», nès han reiterat la afegia Torrent, importància que que celebrava ha tingut el Mobile World Con- que Catalunya s’hagi convertit gress per atraure projectes. en un «imant» per a les inversi«Volem demostrar que el ons estrangeres.

atalunya, Aragó, Navarra i Euskadi han unit forces per fer d’aquests territoris una referència en la producció, transport i ús de l’hidrogen renovable i així es va posar de manifest la setmana passada en el segon Fòrum del Corredor de l’Hidrogen de l’Ebre, que es va dur a terme al Port de Tarragona. L’esdeveniment, que segueix a un primer celebrat el 2022 a Tudela, va comptar amb representants dels quatre executius autonòmics d’aquests territoris connectats per l’Ebre. La iniciativa compta amb 411 entitats associades i 215 projectes i pretén ser «líder en el desplegament de la cadena de valor de l’hidrogen renovable al sud d’Europa», segons afirmava el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta, durant l’acte. Es tracta d’un «projecte pioner de col·laboració público-privada, interterritorial i multisectorial que aprofita les sinergies i complementarietats existents per a la descarbonització de l’economia i el transport». Des del Port de Tarragona, un dels hubs petroquímics més importants d’Europa i del Mediterrani, recorden que la infraestructura acull ja l’oficina tècnica del projecte de la Vall de l’Hidrogen, coordinat per la Universitat Rovira i Virgili, que compta amb el suport d’una setantena d’empreses, més de mig centenar d’organismes públics i diferents associacions i centres de coneixement i investigació. EFE

TARRAGONA

Un univers dolç i ple de color a Mundos de Fantasía

n món de color, alegria i molta dolçor. Així és Mundos de Fantasía. Aquesta nova botiga acaba d’obrir les seves portes al centre de Tarragona, a la cantonada de l’avinguda Ramón y Cajal amb Prat de la Riba. Ofereixen tota mena de llaminadures, begudes, petits detalls. A més, disposen de màquines per a fer cotó de sucre i crispetes dolces i salades, que preparen a l’instant. Si busques originalitat, a Mundos de Fantasía imprimiran la teva idea i la plasmaran en una oblea comestible prèmium perquè els teus dolços llueixin d’una manera personal i única.

Fan cotó de sucre i crispetes a l’instant.

G.MARTÍ

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori

INICIATIVA DESTACADA

Ocupació inclusiva de la mà de la Xarxa Santa Tecla S’ha inaugurat el nou Centre Especial de Treball CET Bugaderia Industrial a Vila-seca

Redacció

a Xarxa Santa Tecla ha millorat les instal·lacions del seu Centre Especial de Treball (CET), que dona feina a una trentena de professionals amb diversa tipologia de discapacitat des de l’any 2004, amb el trasllat de la seva Bugaderia Industrial dels Pallaresos a una nova nau al polígon L’Estació de Vila-seca. L’objectiu del trasllat d’aquest centre respon a la recerca d’un espai més gran, amb equipaments nous i actualitzats i la millora dels serveis i, sobretot, de les condicions laborals dels empleats. La nova ubicació a Vila-seca és una edificació de dues naus industrials i la superfície que alberga la bugaderia és de 1.800 m2.

El centre proporciona el servei de rentada i planxada de roba (llençols, uniformes, tovalloles, cobrellits, bates...) a les residències i centres assistencials de la Xarxa Santa Tecla, així com al PIUS Hospital de Valls i a l’Hospital Sociosanitari Francolí, entre d’altres. Amb les millores de l’equipament i de les instal·lacions la capacitat productiva s’amplia; així, si fins ara es podien arribar a tractar diàriament 4.000 kg de roba per netejar ara es pot duplicar aquesta quantitat. També s’ha avançat en l’automatització dels processos de rentada i planxada, fet que permet una millor adaptació a les capacitats professionals i, d’aquesta manera, més polivalència pel que fa a la mobilitat dels

Proporcionen el servei de rentada i planxada de roba a la Xarxa Santa Tecla, així com al PIUS de Valls i al Sociosanitari Francolí.

empleats. Aquests avenços, a més, permeten una millora en la qualitat del servei de planxa. Una de les novetats que afecta positivament la producció del servei és un túnel automàtic de rentada, el qual facilita el treball dels empleats i els permet realitzar menys esforç físic, per exemple, a l’hora de carregar les rentadores. La infraestructura del nou centre i de l’equipament que s’empra es

CEDIDA

laboral. El centre dona troben sota els criteris El CET Santa feina a un total de 40 d’eficiència energètica Tecla garanteix persones: 30 empleats, i, en aquest sentit, la la integració al 2 persones de suport instal·lació de panells aïllats d’última ge- mercat laboral de assistencial (psicòleg i neració és una de les les persones amb treball social) i 6 monitors. La bugaderia està novetats que respon a discapacitat operativa des del passat aquestes mesures de 15 de gener, si bé va ser sostenibilitat. El CET Santa Tecla assegura treball inaugurada oficialment el passat 16 remunerat a les persones amb disca- de febrer amb la visita de l’alcalde de pacitat i garanteix la seva integració Vila-seca, Pere Segura.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

DADES

Catalunya supera les 2.100 ‘startups’ el 2023, un 4% més que l’any anterior El nombre d’empreses emergents s’ha doblat des de 2016 i el 2023 va registrar el seu màxim històric

Redacció

atalunya compta amb 2.102 startups (dades de l’any 2023), la xifra més alta de la sèrie històrica, un 4% més que l’any anterior. El nombre de startups catalanes ha crescut de manera ininterrompuda els darrers anys i s’ha gairebé duplicat des que es va analitzar per primera vegada l’ecosistema l’any 2016. De fet, el 48% de les startups catalanes s’ha creat en els darrers cinc anys, fet que demostra el dinamisme de Catalunya en aquest àmbit. Per sectors, les startups catalanes es dediquen a la salut (16,9%), els serveis empresarials i software (15,2%); les TIC i el mòbil (5,7%); l’alimentació (5,2%) i la sostenibilitat i energia(5%). També destaquen els àmbits del fintech (4,8%), els

viatges i l’oci (4,4%), les tecnologies de l’educació (3,8%) o les dedicades al contingut i mitjans digitals (3,6%). Les empreses emergents catalanes generen 20.600 llocs de treball (dades 2022), un 8% més que l’any anterior. És la primera vegada que se superen els 20.000 treballadors, que s’han duplicat des de l’inici de la sèrie històrica. En els darrers anys les startups catalanes han anat guanyant dimensió, ja que el 32% de les empreses tenen més de 10 treballadors, un percentatge que el 2020 era del 18%. Un altre indicador que demostra la maduresa de l’ecosistema és que el 54% de les startups de l’ecosistema compta amb algun fundador amb experiència prèvia en la creació d’startups, un percentatge que ha crescut 9 punts en els últims dos anys.

INICIATIVA DESTACADA

La Diputació organitza una ‘hackató’ per promoure la innovació entre els joves El HackDipta tindrà lloc el 26 d’abril al Centre d’Innovació i Formació Boca de la Mina de la Diputació a Reus i s’hi podran apuntar persones d’entre 16 i 30 anys

Redacció

a Diputació de Tarragona organitza la seva primera hackató, una jornada d’innovació en què un centenar de participants, persones joves d’entre 16 i 30 anys, hauran d’idear solucions per a reptes reals plantejats per empreses de la demarcació. HackDipta tindrà lloc al Centre d’Innovació i Formació Boca de la Mina de la Diputació a Reus el pròxim 26 d’abril de 9.30 a 20 hores i compta amb el suport de Youz Talent. Durant la jornada, les persones participants hauran d’innovar per resoldre problemàtiques reals plantejades per empreses i entitats del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. Es tractarà de reptes vinculats als Objectius de Desenvolu-

Un grup de joves participant en una hackató.

pament Sostenible (ODS). El treball serà per equips multidisciplinaris que els permetin desenvolupar soluci-

Els equips hauran de resoldre reptes reals vinculats amb els ODS d’empreses del territori

CEDIDA

ons creatives i els millors projectes optaran a premis per fomentar-ne el seguiment i l’expansió. L’objectiu de la

jornada és potenciar el talent jove de la demarcació i empoderar els participants per impulsar-los al món laboral i capacitar-los en competències transversals. Entre d’altres, es treballarà la resolució de problemes, el treball en equip i la comunicació. A més, HackDipta també s’ha pensat com una oportunitat per a impulsar el networking, ja que serà una oportunitat per establir connexions i fer contactes entre professionals del sector i els joves participants. Aquesta activitat està dissenyada per a joves d’entre 16 i 30 anys que estiguin estudiant, cerquin feina o acabin d’iniciar la seva carrera professional i que, preferentment, resideixin a la demarcació de Tarragona. Tota la informació i les inscripcions es poden fer al web www.dipta.cat/empren.

18 Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori LABORAL

Els perfils séniors, una prioritat per a les empreses per cobrir la manca de professionals Un 35% de companyies assegura haver apostat per candidats de més de 43 anys en els últims mesos

Redacció

nfrontar-se al repte del desajustament de talent es manté entre les prioritats de les empreses a Espanya i a la resta del món. Per a abordar-lo, cada vegada més companyies estan revisant les seves polítiques de selecció i contractació i, entre altres mesures, es mostren més predisposades a incorporar a professionals de més edat, tal com recull l’informe Repensando la selección frente al desajuste de talento, elaborat per ManpowerGroup.

Tant és així que un 35% de les empreses espanyoles (34% a nivell global) assegura haver apostat en els últims 12 mesos per candidats de més de 43 anys, com una mesura intencionada per a donar solució a la dificultat de trobar els perfils que necessiten. A més de l’interès per aquests perfils de més edat, els ocupadors espanyols es mostren oberts a contractar candidats que han estat desocupats a causa de responsabilitats de cuidatge de familiars (31%), que hagin tingut trajectòries professionals no lineals o diversos canvis de carrera

(28%) o que hagin estat desocupats de llarga durada (27%). Per a Francisco Ribeiro, Country Manager de MonpowerGroup España, «la situació de desajustament de talent exigeix que les empreses revisin les seves polítiques, tant pel que fa a l’atracció i selecció, com de proposta de valor per al treballador. No es pot viure d’esquena al talent sènior, però tampoc podem renunciar a sumar perfils joves. Hem de garantir el millor entorn en el qual cada professional pugui aportar més valor tenint en compte el seu context, edat

Aconseguir un equilibri entre perfils joves i séniors és fonamental.

i experiència incloses. Com a empreses, hem de ser capaços d’atreure’ls i fidelitzar-los, escoltant les seves demandes, que canvien segons el grup

CEDIDA

d’edat i ajustant-nos a elles».

Les capacitats més valorades

En un entorn professional en constant evolució, les empre-

ses tendeixen, cada vegada amb més freqüència, a buscar un equilibri entre les competències tècniques i les habilitats toves. Així, a Espanya, la capacitat de col·laboració i treballa en equip resulta fonamental per al 39% de les companyies; mentre que el raonament i la resolució de problemes ho és per al 34%. La responsabilitat i fiabilitat (32%), la capacitat d’aprenentatge actiu i curiositat (29%) i la capacitat d’iniciativa (24%) són habilitats socials tingudes en compte a l’hora de seleccionar personal de qualsevol edat. Quan analitzen les necessitats dels seus equips per grup d’edat, en el cas de professionals de més de 43 anys, les empreses asseguren posar el focus en dotar-los d’eines per al seu reciclatge professional a través de l’upskilling i el reskilling. Pel que fa a les competències toves que més es valoren d’aquests perfils, són la seva capacitat de formar i acompanyar els més joves, el seu raonament i l’assumpció de responsabilitat. En canvi, en els perfils júnior, l’aprenentatge actiu i la curiositat, la creativitat i el fet de ser nadius digitals són les soft skills més rellevants.

IMMOBILIÀRIA

SERVEI ESPECIALITZAT

Finques Esteve, referents a Tarragona en la gestió d’immobles

Rejillas Tarraco: tancaments, reixes i tramex per a tots els sectors

Sumintec, experts en tractaments antiplagues i de neteja

n dels administradors de finques amb més trajectòria de la ciutat de Tarragona. Així es presenta Finques Esteve Martí. Els més de 60 anys d’història i un tracte rigorós i personalitzat els ha convertit en una de les agències amb més reconeixement. Ara, la tercera generació, amb Esteve Martí Sirvent al capdavant, manté el bon funcionament que els defineix, amb l’energia renovada i un tarannà innovador. Per a oferir un servei immobiliari global, ara també duen a terme la gestió de compravenda i lloguer d’immobles. I sempre amb la garantia de comptar amb un equip qualificat, amb molta experiència i un profund coneixement del sector.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

mb més de 35 anys al sector, Rejillas Tarraco estan especialitzats en l’elaboració, el subministrament i la instal·lació de tota mena de tancaments metàl·lics: tanques, reixats, cercats, acabats en ferro, galvanitzat o inoxidable. A més, ofereixen la possibilitat de crear dissenys decoratius amb làser, adaptant el projecte a les preferències del client. Disposen de mallat electrosoldat, una alternativa més rígida que la tela metàl·lica, que proporciona més seguretat. A Rejillas Tarraco són experts en la fabricació de reixa metàl·lica (Tramex), tant industrial com decorativa. També fan portes i finestres de ballesta, de ferro i basculants per a pàrquings.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

xperts en tractaments i productes de neteja a nivell domèstic i industrial. Aquesta és la carta de presentació de Sumintec. L’empresa, amb 40 anys de trajectòria, té un alt coneixement dels tractaments a fer segons cada cas. Per a la llar, disposen de tota mena de productes, que asseguren la netedat i seguretat de l’espai. Realitzen desinfeccions i desinfestacions d’habitatges i locals, per a eliminar la presència d’insectes i rosegadors. També són experts en tractaments antitèrmits. En l’àmbit industrial, fan tractaments per a eliminar traces de legionel·losi en centres hospitalaris, educatius, esportius, hotels, residències... A. Ferran

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori

ESTABLIMENT RECOMANAT

Oro Jumilla: experiència, confiança i transparència en la venda, empenyorament i compra d’or, joieria i rellotges Sumen una llarga trajectòria en el sector, cosa que els permet oferir el millor tracte

Anna Ferran

na llarga trajectòria és una de les millors garanties de professionalitat. I és que l’experiència ofereix un coneixement, tant de les demandes del mercat com de les necessitats puntuals dels clients, que permet oferir un servei expert i totalment adaptat a les necessitats de cada persona. Aquest és el cas d’Oro Jumilla. Amb establiments a Reus, Tarragona i Cambrils, són una de les empreses amb més trajectòria en la compravenda d’or i joies de la demarcació. «En el món de l’or, l’experiència i un tracte amb el client basat en la confiança són els valors més importants», asseguren.

Oro Jumilla ofereix tres serveis diferenciats: compravenda d’or, plata i rellotges; empenyorament de joies i rellotges; i assessorament en la compra d’or d’inversió. «El nostre coneixement del sector ens permet oferir tot el ventall de serveis», expliquen.

El millor preu del mercat

La compra d’or, plata, joies i rellotges d’alta gamma és un dels tres pilars de l’activitat d’Oro Jumilla. «El fet de ser dels més antics del sector ens permet donar el millor preu del mercat», afirmen. En el cas concret dels rellotges d’alta gamma, expliquen que ofereixen valoracions «molt competitives», amb preus similars als que es paguen en grans capitals, gràcies

a una extensa xarxa de contactes internacionals.

Empenyoraments a mida

L’empenyorament de joies i rellotges és un altre de les activitats en les quals està especialitzat Oro Jumilla. «Funciona com un crèdit instantani. De manera ràpida, senzilla i discreta, una persona pot obtenir diners en metàl·lic, deixant com a garantia les seves joies o rellotges. És una alternativa interessant en casos d’urgència, amb la qual es pot evitar tota la paperassa i temps que implica fer un préstec amb un banc o les condicions dels prestadors», expliquen. A l’hora de recuperar la peça empenyorada, s’han de tornar els diners

Treballen sempre amb la màxima professionalitat i transparència.

prestats i un petit interès. En aquest sentit, Oro Jumilla permet negociar els terminis de la devolució i l’import i interessos a tornar en cada pagament, oferint així les màximes facilitats als seus clients. «Ens emmotllem a les necessitats de cada persona. I això ens diferencia», comenten.

Invertir en or, opció guanyadora

A la compra d’or i l’empenyorament de joies i rellotges, cal sumar-hi un tercer servei que ofereix Oro Jumilla: l’assessorament a l’hora d’invertir en or. «Som proveïdors d’or d’inversió.

CEDIDA

Oferim un assessorament personalitzat i amb total transparència sobre com invertir en or i quin és el format que millor s’adapta a cada client», detallen. Expliquen que l’or és una bona alternativa per aquells petits estalviadors que volen fer créixer els seus diners, però que es troben que els bancs no els ofereixen productes amb bones rendibilitats. En aquest sentit, conclouen: «Qui va comprar or el 2010, ha doblat la seva inversió. I qui ho va fer l’any 2000, la quadruplicat. L’or sempre puja i, per això, és una molt bona inversió».

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

20 Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori

DADES

La indústria a Catalunya va créixer un 2,8% l’any 2023 Es va veure empesa per les exportacions i la moderació de preus energètics

Redacció

a indústria catalana ha crescut un 2,8% aquest 2023 sobreposant-se a les incerteses provocades pel context internacional i l’alentiment del creixement a la zona euro. Empès per la moderació de preus de l’energia i pel bon comportament de les exportacions, el VAB industrial català ha crescut per sobre del de l’Estat (+2,8% i +1,9% respectivament) i de la zona euro, que encadena tres trimestres en negatiu (-2,8% en dades del tercer trimestre). Al llarg de l’any la indústria catalana ha accelerat fins a arribar a augmentar un 3,7% en el quart trimestre, la taxa més alta dels darrers 10 trimestres. L’Índex de producció industrial per sectors destaca el bon comportament del material de transport (automoció i altre material de transport com fer-

rocarril i motocicletes), amb un increment interanual del 15,5%; la producció farmacèutica (+5,7%), les indústries extractives (+5’3%), la maquinària i equips mecànics (+3,8%) i els equips elèctrics (+2,9%). El bon comportament de la indústria va lligat al de les exportacions, que van experimentat un creixement del 8,5% fins arribar als 94.000 milions d’euros. L’ocupació industrial és, sens dubte, una de les grans fortaleses de la indústria, ja que ha continuat augmentant malgrat la incertesa global. En aquest sentit, les afiliacions a la Seguretat Social van créixer un 1,4% interanual, en una tendència positiva que encadena ja 34 mesos seguits. Amb això, l’ocupació industrial es va situar un 2,7% per sobre dels nivells anteriors a la pandèmia. Actualment, hi ha 496.800 afiliats.

PRODUCTE RECOMANAT

El menjablanc, l’essència reusenca més dolça, a Pastisseria Caelles

mb un dels productes més preuats del territori, l’ametlla marcona, s’elaboren les postres tradicionals reusenques: el menjablanc. Si hi ha un establiment a la ciutat que l’elabori de manera tradicional, aquest és la Pastisseria Miquel Caelles. El menjablanc és una de les especialitats més apreciades pels clients d’aquesta pastisseria. Per fer-lo, utilitzen l’orxata d’ametlles marcones, sucre, ratlladura de pell de llimona i canyella. Es tracta de productes de primeríssima qualitat i, en el cas de les ametlles, de quilòmetre zero. A més, aquesta delícia local és apte per a cel·líacs i vegans, així que tothom pot degustar la veritable essència reusenca. A. Ferran

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

COMERÇ

Les noves normatives i l’augment de taxes i impostos ofeguen el petit comerç El 98% dels comerços assegura que és molt costós mantenir una empresa

A. Ferran

ada vegada és més complicat aixecar la persiana d’un establiment. No ho diem nosaltres, sinó que ho asseguren els mateixos comerciants. PIMEC Comerç va elaborar, just abans de finalitzar 2023, una consulta entre els seus associats per a valorar l’activitat comercial del segon semestre de l’any. Una de les principals conclusions que se n’extreu és que el 98% dels enquestats afirma que és molt costós mantenir una empresa en el sector del comerç a causa de normatives, els impostos i les taxes vigents. Si es compara amb el moment en el qual van obrir el seu establiment, el 92% assegura que les normatives per a mantenir la seva activitat sota la legalitat s’han incrementat. Els temes que més preocupen als comerciants catalans són el sorgiment de nous tipus de permisos laborals per als treballadors, la normativa sobre l’ús d’envasos, la nova Llei de Benestar Animal, la pujada d’impostos i la protecció de dades. Aquestes qüestions preocupen al comerç, perquè asseguren, que els genera conseqüències negatives, principalment relacionades amb l’augment de costos, amb problemes amb els clients o amb els treballadors i per desconeixement o

Una vianant, entrant en un petit comerç de roba i complement.

dificultat que comporta la seva aplicació. En el cas concret de la pujada d’impostos i taxes, els botiguers catalans s’estan veient clarament afectats per la pujada de l’IBI, en aquells casos que el local sigui de propietat, i per la taxa de recollida d’escombraries. De fet, el 62% dels enquestats va afirmar que se’ls havia aplicat un augment d’aquesta taxa. En aquest context, el president de PIMEC Comerç, Antoni Torres, posa en valor la resiliència dels empresaris

del sector del comerç, ja que algunes d’aquestes mesures «fan el possible per adaptar-se en el dia a dia dels establia aquelles noves normatives ments de proximitat». El president de la sectorique estan sorgint L’augment de al també insisteix en un context econòmic difícil l’IBI i de la taxa que «mantenir el per l’augment d’escombraries tipus de societat que tenim no és del cost de vida també estan possible sense els en general i tamimpactant els bé, darrerament, establiments de pels anuncis de proximitat, ja que botiguers pujades d’impossom un factor de tos i taxes municohesió social i cipals». Torres assegura que si, en lloc de facilitar-nos el «cal legislar des de l’acosta- creixement se’ns penalitza, no ment, pensant en petit i conei- s’està a favor del model que es xent l’impacte que poden tenir declara voler tenir».

ECONOMIA

Les empreses catalanes capten més de 1.130 milions d’euros dels fons Next Generation des de 2021

Redacció

es empreses catalanes han captat 1.131 milions d’euros dels fons Next Generation de la Comissió Europea des que es van posar en marxa a mitjans del 2021,

segons dades d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball. Es tracta del balanç dels primers dos anys de recorregut de les convocatòries de concurrència competitiva d’aquests fons eu-

ACN

ropeus activades per diversos ministeris i organismes de l’Estat. Aquesta xifra representa el 21% del total d’ajuts atorgats a empreses de l’Estat. Des de la posada en marxa d’aquests fons europeus, hi han accedit un total de 967

empreses catalanes amb 1.800 projectes, un 23,3% del conjunt de l’Estat. Així, una de cada quatre companyies de l’Estat que han obtingut Next Generation són catalanes. De les 967 empreses catalanes que han accedit als fons Next Generation, un 89,7% són pimes. Per sectors, els sistemes industrials (33,6%), la mobilitat sostenible (21,4%), la salut (7,5%), la química, energia i recursos (6,7%) i les indústries basades en l’experiència (4,7%) són els principals àmbits beneficiats.

Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori MONTSERRAT ABELLÓ Tercera generació al capdavant de la bacallaneria Cal Pagès de Reus

«Els clients agraeixen que no hàgim canviat la nostra essència, ni en els productes ni en el tracte» Cal Pagès ha viscut fa poc el relleu generacional, que ha coincidit amb el canvi de local

teníem clar que hi havia d’haver un espai per seure. Els clients, especialment la gent gran, ho agraeix molt. També valoren que tinguem més espai per exposar els nostres productes. Ara bé, el que més agraeixen és que no hàgim canviat la nostra essència, ni pel que fa als productes ni pel que fa al tracte. Per nosaltres, el més important era endur-nos l’equip humà i les olles. La Cori i la Roser fa molts anys són amb nosaltres i els clients han agraït molt que continuïn perquè els coneixen.

Anna Ferran

ssegurar el relleu generacional d’un comerç històric és una rara avis. Són moltes les botigues emblemàtiques que han abaixat persianes definitivament. Però a Cal Pagès, una de les bacallaneries més emblemàtiques de Reus, és just el contrari. La tercera i la quarta generació n’han assumit el relleu. Una nova etapa que coincideix amb el canvi de local del seu establiment. —Cal Pagès és un establiment emblemàtic de la ciutat. Faci’m cinc cèntims de la seva trajectòria. —Els avis van agafar la bacallaneria l’any 1969. Ells són la primera generació. A la cantonada del carrer Ample ja hi havia hagut una bacallaneria amb anterioritat, des de 1940, i ells van continuar amb el negoci que abans portaven uns altres germans. Després, n’agafen el relleu els fills -els nostres pares-. Ara fa tres anys, quan el nostre fill Marc tenia 16 anys i els pares van parlar de jubilar-se, ell els va dir que no volia que tanquessin la bacallaneria i que ell n’agafaria el relleu. Nosaltres treballàvem en altres feines que no tenien res a veure, però ens vam deixar encomanar per la il·lusió del nostre fill, vam deixar la feina i ara portem la botiga la tercera i quarta generació. El Marc compagina els seus estudis en comerç i màrqueting amb la feina. El meu marit i jo ens hi dediquem en exclusiva.

L’equip de Cal Pagès es caracteritza per la seva vocació i bon servei.

—Fa gairebé un any que van canviar de local. Per què? —Estàvem de lloguer en el local del carrer Ample i la propietària de l’edifici va morir sense descendència. L’immoble es va posar a la subhasta i nosaltres vam haver de buscar un nou emplaçament sí o sí. La veritat és que ens va costar, perquè no volíem marxar gens lluny de la nostra ubicació. Hauríem preferit quedar-nos al mateix carrer Ample, però, finalment vam trobar aquest local, que era a la mateixa vorera, però al carrer Gaudí. La localització ho posava fàcil als nostres clients, perquè és a no-

GERARD MARTÍ

més 50 metres de l’antic establiment. —Com valoren el canvi? —Els canvis sempre fan por, però estem contents. Els nostres clients ens han acompanyat; però no només això, sinó que ens ha conegut més gent i hem pogut ampliar la clientela i això ens fa estar molt satisfets. —Què en pensen els clients? —És gratificant quan ens diuen que la nova botiga els hi aporta comoditat. La botiga d’abans era molt petita i ara hem guanyat amplitud. A més, quan vam plantejar el disseny del local,

—Què ha suposat comptar amb l’experiència d’elles dues? —Ens ha anat molt bé. Amb elles tenim la certesa de poder aprendre i continuar l’ensenyança dels pares, tant pel que fa al tracte amb els clients com pel que fa als elaborats, llegums i plats que oferim cada dia, acabats de sortir de l’obrador. —Mantenen el procés artesanal? —Sí. Tots els nostres productes són naturals i artesanals, sense conservants. Els acabem de fer i els posem a la venda. Per això, s’han de consumir, com a màxim, al cap de tres dies d’haver-los preparat. La nostra és una alimentació molt de dia a dia, i ens agrada que sigui així. Vam decidir no industrialitzar res i continuar amb les nostres olles. Això ens pot limitar el volum de producció, però no tenim la intenció de fer res massiu. Ens agrada continuar amb la ma-

teixa trajectòria i això és el que més han agraït els clients. Molts ens han dit que els feia por que, amb el canvi i una botiga més moderna, perdéssim la nostra essència. —Han introduït nous productes o canvis en la presentació? —El fet de disposar de més espai ens ha permès incorporar nous productes, com per exemple, més varietat d’olives i envinagrats. A més, tenir un obrador més gran també ens ha permès atendre més demanda, però sempre amb les limitacions que té la cuina artesanal. I pel que fa a la presentació, tenim un nou disseny en l’envasat, que és més coquetó. Disposem d’altres tipus d’envasos per al menjar elaborat i també hem repensat l’etiquetatge. Podríem dir que hem cuidat l’embolcall, però el producte continua sent el mateix. —A banda de bacallà, olives i llegum, quins productes podem trobar? —A partir del bacallà i dels llegums, fem els seus derivats. Per exemple, fem hummus. En preparem de cigró, de cigró amb pebrot del piquillo i també un hummus de llenties, cigró i remolatxa. Li donem una segona vida al llegum. Amb bacallà i fesols, fem empedrat. Ara que s’apropa Setmana Santa, preparem truita amb suc, que no deixa de ser una truita de fesols, espinacs i encenalls de bacallà. A més, elaborem la pasta dels bunyols de bacallà, perquè els clients se la puguin endur i fer els seus bunyols a casa. També elaborem brandada de bacallà i, a partir d’aquesta, fem canelons de brandada de bacallà amb gambetes, pebrots farcits de brandada, croquetons de brandada, entre altres. —El seu fill està formant-se en comerç i màrqueting. Com li agradaria orientar el negoci en un futur? —Sempre diu que voldria introduir alguna nova creació d’algun elaborat propi de la botiga. Per la resta, no vol fer canvis. La seva idea és mantenir l’essència de sempre de la botiga.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

22 Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori

MÍRIAM BLESA Psicoterpeuta i sexòloga, responsable del centre CAIBS. Centre d’Atenció Integral al Benestar Sexual

«Posem la sexualitat al centre per acompanyar-la a viure amb benestar emocional i sexual» Ofereixen teràpia sexològica, psicoteràpia individual i de parella, fisioteràpia del sòl pelvià i tallers i formació sobre sexualitat i vincles

ons i és important entendre i poder comprendre què i per què ens està passant el que ens està passant, per tal de posar-hi solució, i que sigui una solució que es mantingui en el temps.

Redacció

ractar les dificultats sexuals i relacionals des d’una perspectiva holística i multidisciplinària. Aquesta és la filosofia del Centre CAIBS. La psicòloga i sexòloga Míriam Blesa està al capdavant d’aquest equip, que compta amb la fisioterapeuta Anna Fernández i amb Alba Ferreres com a psicoterapeuta de parella, així com altres professionals que s’hi estan sumant. L’equip treballa perquè aquelles persones que necessitin el seu suport s’hi sentin plenament acompanyades i aprenguin a viure la sexualitat des del benestar. —Acaben d’obrir el centre CAIBS de psicoteràpia i sexologia. Com sorgeix la iniciativa? —En l’exercici professional em vaig adonar que hi havia molta demanda en l’àmbit de la teràpia de parella i la sexologia. Em deien que costava molt trobar un centre o professionals especialitzats, que posessin la sexualitat en el centre, des d’una visió biopsicosocial i de gènere, que acompanyi els malestars i dificultats per tal de poder viure-la amb benestar emocional i sexual. —Quins àmbits treballen? —El centre intervé en diferents àrees. Una d’elles és la psicologia i sexologia, tant en la part de divulgació

Míriam Blesa lidera l’equip del nou centre CAIBS.

i formació com amb psicoteràpies tant individuals com de parella. En concret en la teràpia sexual, a més, es treballa conjuntament amb la fisioteràpia del sòl pelvià; ja que en moltes problemàtiques sexuals és imprescindible un treball multidisciplinari des dels dos àmbits, l’emocional i el fisiològic per generar coneixement i connexió amb els genitals. I, per últim, atenem a persones que han patit violència masclista, posant el focus en el treball per a la recuperació de les violències sexuals. —Com de relacionades estan la psicologia i la sexologia?

GERARD MARTÍ

—Estan absolutament relacionades. Sovint, solem pensar en les problemàtiques relacionades amb la sexualitat i el sexe, com un fet aïllat en la persona, però el nostre benestar emocional i sexual van entrelligats. Podem tenir una dificultat sexual i que degut a la manca d’eines de comunicació, a creences negatives relacionades amb allò que ens passa o inclús dificultats en la nostra relació amb els altres, faci que la dificultat no només es mantingui sinó que es faci més gran afectant altres àmbits de la vida de la persona. Les dificultats en l’àmbit de la sexualitat són la punta de l’iceberg d’altres qüesti-

—Quins són els problemes més habituals? —A nivell de teràpia sexual diria que la dificultat en l’erecció, dificultat en el control de l’ejaculació, dificultat per a arribar a l’orgasme, dolor en la penetració i problemes de baix desig, tot i que aquest últim també sol ser una demanda de parella. Una altra demanda que solem tenir, i en el que ens hem especialitzat molt, és el fet de tornar a gaudir de la sexualitat després del que a vegades maldenominem una “mala experiència sexual”. En aquests casos fem tot el treball de nombrar-ho violència sexual, fem psicoeducació sobre com funciona el nostre cervell, treballem la culpa i la vergonya, així com tot el que sí fem en aquell moment, ja que genera molta angoixa el pensament de «perquè no vaig fer res». —Comentava que també treballen la fisioteràpia del sòl pelvià. En què consisteix? —Igual com podem tenir una contractura a les cervicals, podem tenir-la a la zona genital, o altres dolències que necessitin un tractament

especialitzat, aquestes teràpies les tracta al centre l’Anna Fernández. Problemes tan obvis com una cicatriu rígida que fa mal després d’un part o poca lubricació, molèsties amb la penetració, dificultats en el control ejaculatori o en el manteniment de l’erecció, tenen molt a veure amb la part muscular. Totes aquestes qüestions es treballen també des de la fisioteràpia del sòl pelvià amb teràpia manual, fent una reeducació corporal, dessensibilitzant el sistema nerviós central o, fins i tot, relaxant la resta del cos. —A tot això, cal sumar-hi que imparteixen tallers. Són a demanda? O tenen una programació estable? —Les dues coses. D’una banda, podem fer tallers a demanda fora del centre, adaptant-nos a les necessitats del grup a nivell de temàtica i format. De l’altra, dins del centre, hi ha un espai on es poden fer activitats en petit format i la idea és tenir una agenda, que inclogui tallers i altres activitats com cinefòrum, club de lectura i altres formats que vagin sorgint. L’objectiu és treballar la divulgació i la col·lectivitat, creant un entorn on parlar d’aquestes qüestions més enllà de l’espai terapèutic. És molt important no sentir-se amb soledat, trobar-se amb altres persones i poder tenir un espai de confiança i seguretat on expressar-se. —Reconèixer que ens cal l’ajuda d’un expert no és fàcil. Què els diria a aquelles persones que es troben en aquesta situació? —Fer el primer pas, demanar ajuda, és el més difícil, però, a partir d’aquí, nosaltres treballem perquè es puguin sentir amb acompanyament i comoditat. Val la pena fer el procés i comprendre que es pot viure la sexualitat des d’un altre lloc que no sigui el malestar i l’angoixa. Aquí, es trobaran persones properes i de confiança, professionals i competents, i sempre garantint la confidencialitat, que els acompanyaran en aquest procés perquè tot sigui més fàcil.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori

ESTABLIMENT RECOMANAT

Centre Auditiu Alfons Biscarrri, el teu nou audiòleg de confiança a Reus Biscarri, amb 25 anys de trajectòria al sector, ha obert aquest nou centre amb l’objectiu d’oferir un tracte basat en la proximitat, l’empatia i la familiaritat

Anna Ferran

iure una vida és també escoltar tots aquells sons que ens envolten. Ara bé, són moltes les persones que pateixen problemes d’audició. La pèrdua d’oïda, sigui progressiva o sobtada, té moltes implicacions per aquells que l’experimenten. No senten les veus que se’ls adrecen, ni els sons de l’entorn, sigui en una ciutat o al mig de la natura. Això, a poc a poc, els va aïllant del món i fa que moltes d’aquestes persones acabin vivint en un estat d’introspecció, i sovint també d’incomprensió, que els acaba passant factura tant pel que fa al seu estat

anímic com pel que fa a les relacions interpersonals. Ara bé, sovint hi ha solució: portar audiòfons. Aquests aparells marquen un abans i un després en aquelles persones que els utilitzen. Així ho explica Alfons Biscarri, propietari del nou Centre Auditiu Alfons Biscarri de Reus. Amb més de 25 anys de trajectòria professional, Biscarri ha obert fa pocs mesos un centre propi. L’objectiu, amb aquest pas important, és oferir un tracte diferencial a les persones amb problemes d’audició. «Un centre d’audiologia no és un comerç, és un espai que, sobretot, ofereix ajuda a les persones», comenta l’audiòleg. És per això que el nou Centre d’Au-

Biscarri explica que els pacients sempre són atesos per les mateixes persones i això ajuda a establir vincles.

diologia Alfons Biscarri posa a les persones al centre, oferint un tracte basat en la proximitat, la familiaritat i l’empatia. «Volem que la gent entri com a pacient, es facin clients i acabin com a amics», assegura. Crear vincles de confiança i entesa entre audiòleg i pacient és una de les màximes que persegueix aquest nou centre reusenc. «La majoria dels problemes d’audició no són puntuals, sinó que es pateixen de per vida, per això és tan important establir una

GERARD MARTÍ

relació propera, ja que, «Quan ajudes a coneix el seu historial. com a audiòleg, hem es tracta de venalgú a tornar a dre«Nouns audiòfons i d’anar acompanyant els nostres pacients al sentir-hi i veus la llestos, sinó que cal fer seva emoció, és revisions i seguiments, llarg de la vida per a ajudar-los en totes les eta- molt satisfactori. buscar l’aparell que pes a sentir-hi bé», exmés s’ajusta a les neT’omple» plica Biscarri. En aquest cessitats de la persona sentit, cal destacar que i també al seu pressual seu centre sempre atén el mateix post», afirma. «Quan ajudes a algú a equip, cosa que dona un plus de tornar-hi a sentir i veus la seva emoconfiança al pacient, que sap que es ció, és molt satisfactori. T’omple», trobarà sempre al seu audiòleg, que conclou.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

24 Dimecres 28 de febrer de 2024

empreses, motor del territori Leonor Bartolí Propietària de la botiga JOMA’S Uniformes

«Un any després del tancament de JOMA’S per jubilació només puc donar les gràcies a tots els clients» Bartolí, la propietària d’aquest emblemàtic comerç, fa repàs de la seva trajectòria professional

Redacció

PERFIL

a un any, l’emblemàtica botiga de roba laboral i uniformes JOMA’S abaixava la persiana definitivament, per la jubilació de la seva propietària, Leonor Bartolí. Ara, parlem amb ella, una dona pionera, emprenedora i molt vinculada a la ciutat de Reus, per a fer balanç de tota una vida dedicada al comerç.

Una dona pionera i molt vinculada amb la vida reusenca

—Quan i com va començar la seva trajectòria en el món del comerç? —Vaig cursar els estudis de comerç i, amb 16 anys, quan els vaig acabar, vaig començar a treballar a l’empresa del meu pare, a Mobles Bartolí, que estava al Raval de Jesús de Reus. I vaig ser-hi fins als 32 anys. —Com va passar de la botiga de mobles de la seva família a l’obertura de la botiga JOMA’S? —Tot va ser de casualitat. Una amiga meva havia anat a una festa i havia conegut a un dels propietaris de l’empresa JOMA’S. Ells tenien botigues a Barcelona, Sabadell i Terrassa i una fàbrica a Valdepeñas especialitzada en la producció de vestuari professionals. En aquesta trobada, el propietari de JOMA’S li va comentar a la meva amiga que volien obrir franquícies a la resta d’Espanya, perquè el context era propici.

resta d’Europa s’estava parlant molt sobre la uniformitat i la prevenció de riscos laborals en les empreses. I això incloïa des d’uniformes logotipats, fins a equips de protecció individual per a treballadors.

—En quin sentit? —En aquell moment, l’any 1989, a la

—Era una bona oportunitat. —Totalment. Quan la meva amiga

Bartolí va ser presidenta de la Unió de Botiguers de Reus entre 2010 i 2014 .

G. MARTÍ

m’ho va explicar, vaig veure que era una oportunitat única. Així que em vaig posar en contacte amb ells i després de diverses reunions, finalment vaig aconseguir tenir la primera franquícia de JOMA’S a Espanya. En van arribar a tenir un total de 32. —Com van ser els primers anys de la

Una dona emprenedora i molt implicada amb el teixit empresarial i cultural de Reus. Així és Leonor Bartolí. Entre l’any 2010 i 2014 va ser assumir la presidència de la Unió de Botiguers de Reus, sent la primera dona a aconseguir-ho. Va col·laborar amb la Cambra de Comerç de Reus així com amb la junta del Reus Deportiu. En la seva trajectòria, ocupa un lloc especial haver estat membre de la junta del Bravium Teatre, sent la més jove. Va col·laborar amb Jaume Amenós en la restauració del Carnaval de Reus. Va participar en la comparsa i el grup de teatre del Bravium. A partir d’aquestes vivències, va obrir la botiga Thaïs Disfresses, un referent a la província. botiga? —Va ser una època molt bona. Un dels punts forts de la botiga era que cobríem totes les àrees i sectors laborals, és a dir, indústria, seguretat, sanitat, hostaleria i serveis. Tots aquests rams d’activitat van viure uns anys molt bons i això va repercutir de manera directa en la botiga.

—Les vendes de la botiga estaven totalment vinculades al funcionament de l’economia i del mercat de treball, doncs? —Efectivament. L’any 1992 vam patir els estralls de la crisi econòmica que hi va haver després dels Jocs Olímpics i del Mundial de Futbol. Vam resistir i, un temps després, gràcies a l’obertura de Port Aventura, ens vam recuperar. —JOMA’S va fer els uniformes per als treballadors de PortAventura? —Va ser l’operació més gran de tota la meva trajectòria professional. Vam aconseguir vendre tota la uniformitat del complex de totes i cadascuna de les diferents seccions i àrees. En total van ser més de 60.000 peces. —Més enllà del reimpuls econòmic, que va suposar per a la botiga i per a vostè l’acord amb PortAventura? —Va ser un trampolí per a altres operacions. Després de PortAventura, vam signar amb Aqualeon, Termes de Montbrió, Aquopolis, diferents cadenes hoteleres, hospitals, empreses, ajuntaments del territori. —Ha mencionat diversos moments importants en la seva trajectòria i la de JOMA’S al territori. N’hi ha cap altre que suposés un punt d’inflexió? —Sí. L’any 1994 quan vam obrir una altra botiga a Tarragona, cosa que ens permetia ampliar el mercat i apropar-nos a més empreses i institucions. I l’altra data important és ara fa un any, quan vaig decidir jubilar-me i tancar definitivament tant JOMA’S com Thaïs Disfresses. —Són moltes les vivències viscudes al llarg de 45 anys de trajectòria comercial. Què els voldria dir als centenars de clients amb qui ha tingut tracte? —L’únic que puc fer és agrair a tots i cadascun dels clients la confiança dipositada en JOMA’S al llarg de tots aquests anys. Ha estat un plaer haver-los conegut. Només puc dir gràcies, gràcies, gràcies!

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dimecres 28 de febrer de 2024

Salou habilitarà un aparcament dissuasori per a 200 vehicles Transport L’Ajuntament de Salou està construint un nou aparcament dissuasori emplaçat a l’espai precedentment ocupat per l’antiga via del tren, estenent-se des de l’avinguda Joan Fuster fins a la nova estació de tren, que actualment està en construcció. Aquesta àrea, que forma part del projecte de renaturalització i pàrquings dissuasoris, està reconfigurada per proporcionar una superfície plana i accessible per allotjar uns 200 vehicles durant el punt àlgid de la temporada. El disseny d’aquest projecte inclou una «notable conversió ecològica» compatible amb una zona d’aparcament a l’estiu. La plantació de plataners per a la reforestació, tenint en compte les espècies adaptades al medi urbà, inspirada en la vegetació de llocs com el parc de Tortosa o la Devesa de Girona, s’iniciarà el 28 de febrer. Redacció

El Teatre Municipal Orfeó Canongí estrena temporada Cultura

La nova temporada del Teatre Municipal Orfeó Canongí (OCTM) es va estrenar aquest dissabte Amor a mort de The Feliuettes. Aquest acte inicial ha donat pas a diverses actuacions artístiques, tant escèniques com musicals, que el regidor de Cultura de l’Ajuntament de la Canonja, Salvador Ferré, aconsella que «no us en perdeu cap, ja que en la seva majoria, són oportunitats úniques de gaudir d’espectacles de gran qualitat a la Canonja». El següent espectacle que arribarà al municipi serà Burundanga, una comèdia de Jordi Galceran. Redacció

El pla de subvenció als municipis tarragonins ImpulsDipta inclou el despoblament als seus criteris Economia La previsió és que els 190 municipis i entitats municipals rebin el finançament a partir de juny Helena Viñas La Diputació de Tarragona va detallar ahir els criteris de distribució i planificació del Pla ImpulsDipta, la subvenció que s’atorga a 190 ajuntaments i entitats municipals de la demarcació de Tarragona, perquè la inverteixin en diferents projectes entre 2024 i 2027. Dins les novetats, destaca que el pressupost d’enguany és de 148,5 MEUR, un milió i mig d’euros més que 2023. D’altra banda, també s’ha afegit el despoblament com un dels criteris a tenir en compte a l’hora de repartir el finançament. Concretament, el vicepresident segon de la Diputació, Enric Adell, va explicar que aquells municipis amb menys de 2.000 habitants que n’hagin perdut en els últims 10 anys, rebran 4.650 euros per cada 1% de població perduda. Un altre dels criteris és el nombre d’habitants, dividits en sis trams: els municipis amb menys de 50, rebran 5.500 euros per habitant; entre 51 i 200, 1.200 euros; entre 201 i 1.000, 301 euros; entre 1.001 i 2.000, 102 euros; entre 2.001 i 10.000, 22 euros; i els de més de 10.000, 7,25 euros. La resta de barems aplicats són la superfície del terme municipal, la densitat poblacional, els nuclis de població i els mecanismes de compensació. La presidenta de la diputació, Noemí Llauradó, va remarcar que «per primera vegada, hem distribuït la totalitat dels recursos tenint en compte criteris que afavoreixen principalment els municipis més petits». En total, més del 87% del pres-

Exemples de distr¡bució dels fons de l’ImpulsDipta

Senan

10.560 Euros/habitant

L’assignació de l’ImpulsDipta en 4 anys és de 468.000 euros

Tarragona

15,40

Euros/habitant L’assignació de l’ImpulsDipta en 4 anys és de 2.077.000 euros MUNICIPI

TOTAL IMPULSDIPTA 4 ANYS

EUROS/ HABITANT 4 ANYS

Senan

468.000 €

10.650 €/h

Barberà de la conca

640.000 €

1317 €/h

Rasquera

792.000 €

964 €/h

Masdenverge

734.000 €

650 €/h

St. Jaume d’Enveja

917.000 €

286 €/h

Cunit

1.021.000€

70 €/h

Vila-seca

1.114.000€

49,12 €/h

Tortosa

1.307.000€

47,27 €/h

Cambrils

1.252.000€

35,11 €/h

Reus

1.793.000€

16,80 €/h

Tarragona

2.077.000€

15,40 €/h

Cabacés

615.000€

2.023 €/h

Puigpelat

780.000€

651 €/h

Ulldemolins

655.000€

1.603 €/h

supost del pla anirà destinat als 175 municipis que tenen menys de 10.000 habitants, el que Llauradó considera una

«discriminació positiva i necessària». El vicepresident de la Comissió Informativa de Des-

El pla també té l’objectiu de potenciar l’autonomia local dels municipis envolupament i Gestió pressupostària de la Diputació, Fran Morancho, va explicar que es té previst que a l’abril s’aprovin les bases del pla de consultació, i que al maig es facin rondes de treball amb els municipis per a explicar «de forma més detinguda» la proposta. Finalment, la idea és atorgar les subvencions al juny. Àmbits d’actuació Els municipis receptors de l’ImpulsDipta estaran obligats a invertir un mínim d’aquesta subvenció en tres blocs diferents, segons va explicar Adell. S’espera que

dediquin un 5% de la partida a l’àmbit cultural i d’interès ciutadà, en accions en teatre o esports. D’altra banda, hauran d’invertir un 10% en salut pública, en aspectes com el control de plagues. El tercer àmbit és de la transició ecològica, en què hauran de dedicar un 15% de la subvenció en matèries com ordenació forestal. Les accions dins aquests tres blocs, considerades prioritàries, rebran el 98% del suport econòmic de la Diputació, i, la resta d’actuacions, el 90%. Tot i aquestes condicions, Ardell va remarcar que el pla també té per objecte potenciar l’«autonomia local»: «Els municipis podran repartir els recursos com vulguin», mentre compleixin el mínim requerit, i sense necessitat de dur a terme una «inversió lineal».

10 Dimecres 28 de febrer de 2024

Una trentena d’establiments de la Torre reben el distintiu ‘pet friendly’ Municipal 35 establiments comercials i una vintena d’edificis municipals s’han adherit a la campanya El consistori fa una crida als propietaris perquè inscriguin els animals al cens

Redacció Un total de 35 establiments comercials i una vintena d’edificis municipals s’han adherit a la campanya Torredembarra, Pet friendly que té com a objectiu fer del municipi «un lloc encara més acollidor i agradable per a tothom, incloent els animals de companyia». Aquests establiments i edificis lluiran el distintitiu pet friendly que mostra que les mascotes hi són benvingudes. Des del consistori apunten que «cal tenir present que molts establiments admeten els animals, però sovint els clients no en són conscients i de vegades alguns eviten entrar-hi». La regidora de Benestar Animal, Angie Muñoz, va explicar que aquesta és la primera acció de la nova regi-

S’han adherit a la iniciativa més d’una trentena d’establiments. Anna F. - Aj. Torredembarra

doria, que també ha projectat altres actuacions. També va comentar que espera que més comerços s’hi vagin adherint

i va aprofitar per a fer una crida als propietaris de mascotes perquè compleixin amb l’obligació d’inscriure els seus

animals al cens municipal. En aquest sentit, actualment hi ha un 1.100 animals censats a Torredembarra mentre que

almenys n’hi ha uns 2.600 segons les dades d’animals xipats. En paraules de la regidora «cal posar en valor els drets dels animals i que la seva tinença sigui responsable». Els establiments que compten amb el distintiu son Vista Òptica, Alicia, El Museu, Cuina Shop, Tom Yam, Victor Kids, Decoarche, Laida, My Shoes, Maitetxu Modista, Bella Terra, Llums i Trons, Summer, Boom, Tecnosamon Girbau, Pepito Bravo, Bar La Terrasseta, Peix i Marisc Rosa i Consol, Country Food Tex Mex!, Carnisseria Casas, Bar Xaloquell, Mua7, Can Joan, As-

sessoria Esteve, Perruqueria Moments, El Racó de la Salut, Torreclean Bugaderia, Bar El Sabó, Clínica Veterinària 4, Clínica Veterinària GatiGos, Ivet Centre Veterinari, London House, Club Esportiu Apolo Gimnàs, Gestoria Boronat i I Love Dog Wash. D’altra banda, es pot accedir amb mascotes a l’Ajuntament, a la Policia Local, l’Aparcament dels Filadors, les Oficines d’Acció Social i Igualtats, La Casona, al Casal de la Marítima, Cal Bofill, Cal Dània, al Patronat Antoni Roig, l’Antic Ajuntament, les Antigues peixateries, els patis de les llars d’infants i escoles, l’espai exterior de la Zona Esportiva Municipal, les grades del camp de futbol municipal, la Llar de Jubilats, l’Espai Jove, a l’Ona La Torre, a la Biblioteca Mestra Maria Antònia, al servei de biblioteca a Baix a Mar i als habitatges de titularitat municipal. No es podrà accedir amb animals de companyia als espais destinats a la pràctica esportiva, el cementiri, l’interior de les llars d’infants i les escoles o llocs com l’Espai Cultura Sal del Mar, el Casal Municipal i Cal Maiam.

El manteniment de la via i l’aparcament són alguns dels temes que més preocupen

Fundeen ofereix l'oportunitat als veïns de Ribera d’Ebre d'invertir al parc eòlic "Tivissa IV" de RP Global • La nova instal·lació comptarà amb 50,00 MW de potència, que equivalen a 2.465 hores d'energia renovable i una producció anual de 123.246 MWh. • Els veïns de la zona tindran l’oportunitat d’adquirir, de manera prioritària, participacions del projecte obtenint així un rendiment econòmic gràcies a la seva aposta per les energies renovables. La plataforma de finançament participatiu Fundeen, ofereix la possibilitat als veïns de tota la comarca de Ribera d’Ebre i els municipis dels Guiamets, Capçanes, La torre de Fontaubella, Colldejou, Pratdip, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, I`Ametlla de Mar i El Perelló, per les seves condicions de limítrofes, la possibilitat d'adquirir participacions en un nou projecte d'energia renovable, obtenint així un rendiment econòmic resultant de l’aposta per la sostenibilitat. Concretament es tracta, d’ “Tivissa IV”, un nou projecte de la promotora RP Global, SPV “Desarrollos Eólicos Tivissa IV, S.L.U.”, que consisteix en la creació d'un parc eòlic de 50,00 MW. Els veïns de la zona tindran l'oportunitat d'adquirir de manera prioritària participacions en aquests projectes, tal com estableix l'art. 9 bis del Decret llei 24/2021 d'acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades de la Generalitat de Catalunya. Així, els inversors d’aquesta comarca conformada per a 22 municipis en la qual habiten prop de 33.364 persones que superen la majoria d'edat, també podran participar prioritàriament en aquest projecte que suposa una inversió total de 36.911.315€. Un estudi previ per analitzar la capacitat d’inversió local Fundeen ha estat l'encarregada de realitzar un estudi per analitzar la capacitat d'inversió local amb l’objectiu d’ajudar al dimensionament de l'oferta de finançament local que RP Global pretén oferir als habitants dels municipis, donant compliment al que s'estableix en el Decret llei 24/2021 d'acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades de la Generalitat de Catalunya. Els interessats a invertir en aquests projectes poden fer-ho a través de la mateixa plataforma de Fundeen. L'entitat compta amb l'autorització de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i està adherida als Principis d'Inversió Responsable de l'ONU. Un dels pilars de la seva missió és afavorir la transició energètica en obtenir energia de fonts renovables, alhora que suposa un impuls socioeconòmic de la regió fomentant la formació i l'ocupació local. Una aposta per reduir l’impacte ambiental del municipi El projecte, que compta amb una potència de 50,00 MW, amb declaració d’impacte ambiental amb caràcter favorable, equival a 2.465 hores d’energia renovable i una producció anual de 123.246 MWh evitant l’emissió anual de 34.495 de tones de CO2. Els veïns interessats podran finançar fins a un 20% del parc, o el que és el mateix, 5.167.584€ mitjançant un préstec de tipus subordinat amb durada màxima de 15 anys, on les aportacions van des d’un mínim de 500€ a un màxim de 516.758€ per inversor, a un tipus d’interès variable que s’estima a l'EURÍBOR 6M +3,00%-4,00%. Aquesta oferta estarà oberta fins a obtenir l'autorització administrativa prèvia o aconseguir el 20% del finançament local. Amb l'objectiu que totes les persones i institucions locals puguin conèixer les dades del projecte de primera mà, s'ha organitzat una presentació oberta a tot el públic que tindrà lloc a la Sala d'Actes de la Biblioteca Mestre Cabré en Tivissa el dia 8 de març a les 19:30h. Per formar part d'aquest projecte o obtenir-ne més informació es pot accedir fàcilment a la web de Fundeen –fundeen.com–, es pot descarregar l'aplicació o es pot sol·licitar a través del correu hola@fundeen.com o telefonant al número 911 23 88 77.

Les persones inscrites al panell han contestat un qüestionari. Aj. Cambrils

Cambrils presenta els resultats de la consulta de l’Altaveu Ciutadà Municipal La seguretat ciutadana és un dels aspectes més ben valorats pels panelistes Redacció L’Ajuntament de Cambrils ha presentat els resultats de la sisena onada de consultes de l’Altaveu Ciutadà, «una eina d’anàlisi i escolta activa que permet disposar d’un barò-

metre d’opinió entorn de temes d’interès a nivell municipal, facilitar la comunicació i interacció entre l’Ajuntament i la ciutadania, i adaptar les actuacions a les expectatives i característiques dels cambrilencs». En aquesta ocasió, les

inscrites al panell han contestat un qüestionari entorn als serveis, equipaments i gestió municipal. La neteja, el manteniment de la via púbica i la mobilitat i l’aparcament són els temes que més preocupen. La seguretat ciutadana és un dels aspectes més ben valorats pels panelistes. En quant a la valoració dels equipaments, les instal· lacions educatives i les activitats culturals i es consideren aprovades, enfront dels equipaments esportius, que creuen que han empitjorat. Les actuacions de la Rambla Jaume I, la zona de l’estació del tren i l’avinguda de l’Esport són les més ben valorades, en detriment de l’augment de la càrrega impositiva i la falta de manteniment urbà. De la valoració dels resultats, ele govern es reafirma en la necessitat d’apostar pel manteniment i la millora de l’espai públic, que és una de les prioritats del mandat.

Dimecres 28 de febrer de 2024

Móra d’Ebre enceta un nou Campionat de Catalunya Motor

El circuit de Móra va acollir el passat cap de setmana la cita inaugural de la temporada de la Copa Catalana de Promovelocitat i Trofeu Català de Supermotard, en una jornada marcada per la inestabilitat meteorològica. Les categories PromoRACC1, PromoRACC2, PromoRACC3, PromoRACC-E, Supermotard Road i el debut oficial de la nova categoria reina, la PromoRACC GP2 van debutar al traçat ebrenc. A més, també s’ha estrenat format de cara a aquest nou curs, imitant l’actual de MotoGP amb dues curses, una a l’sprint. El pilot tarragoní Alex Perez estrenava categoria després de proclamar-se campió de Catalunya PromoRACC 2 i ho va fer amb una setena posició, tot i patir una caiguda, en la primera cursa. A la segona cursa i amb la pista ja en millors condicions va acabar en segona posició després de liderar diverses voltes la cursa. En general, un bon inici pel pilot tarragoní que actualment ocupa la tercera posició de la classificació general en el seu debut. Redacció

Les remuntades: l’assignatura que encara té pendent el Nàstic Futbol Els granes no capgiren un marcador des del novembre del 2022 en remuntar al Castelló L’equip suma 21 partits sense poder remuntar un marcador advers

Pep Santos Alasà El Nàstic va patir diumenge passat una derrota especialment dolorosa. Al fet de veure’s superats per al cuer de la categoria, se li suma la pèrdua del lideratge de grup, el fet de sumar la primera desfeta de la temporada al Nou Estadi davant de l’afició grana i el sabor amarg de no haver pogut respondre al primer cop del Teruel després d’un inici de partit bo del Nàstic. I és que el matx contra el Teruel va començar amb un equip de Dani Vidal endollat amb l’encontre i propositiu que no va tardar a amenaçar la porteria d’un Taliby que es va fer enorme sota els tres pals. Tanmateix, el primer cop no va tardar a arribar amb una jugada desafortunada a l’àrea grana va acabar amb el primer gol dels visitants abans del minut 10 de partit, enxampant als granes per sorpresa. L’equip va continuar a la recerca de l’empat,

Pablo en una lluita aèria en el partit contar el Teruel. Gerard Martí

però un segon gol visitant en una errada defensiva va acabar d’enfonsar un Nàstic que ja no va saber reposar-se i tractar de capgirar el marcador. «Poca mandíbula» I és que si una cosa li ha estat faltant al Nàstic, des de ja fa un temps, és mandíbula per encaixar els cops. Dels

últims 21 partits que l’equip s’ha vist per darrere al marcador, incloent-hi el matx de Copa del Rei del curs passat contra Osasuna, l’equip grana no n’ha aconseguit remuntar cap. De fet, d’aquests 21 encontres, només en cinc ha estat capaç d’acabar igualant el marcador després de posar-se per darrere. Aquesta temporada només ho ha aconseguit

Marc Suárez, campió d’Espanya sub 16 Atletisme

Viñuales dóna pas a les grans finals estatals Tennis Taula

El servei d’honor de Rubén Viñuales va donar pas, ahir, a les finals de la Copa del Rei i de la Reina de Tennis Taula, les competicions de clubs més prestigioses d’aquest esport, que van deixar les victòries de l’UCAM Cartagena contra el club cordovès

Museo de la Almendra Francisco Moreno, en categoria femenina, i del Cajasur Priego contra l’EnoLI Les Borges Vall, en masculina. «És un gran luxe. És un esdeveniment que s’alinea amb la nostra aposta pel turisme esportiu» va comentar l’alcalde. Redacció/Gerard Martí

El passat cap de setmana es van disputar a Saragossa el Campionat d’Espanya en ruta i el Campionat d’Espanya en ruta per federacions autonòmiques sub16 i sub20 amb participació de tres atletes del CA Tarragona. Marc Suárez es va proclamar campió d’Espanya en categoria sub16, mentre Júlia Suárez va ser tercera d’Espanya sub20. Finalment, Natalia Lorenzo (Sub20) va debutar al Campionat d’Espanya amb una millora de la seva marca personal. Redacció

en el partit anterior al del Teruel a Sestao, en la visita de la Reial Societat B i al Cerro del Espino en un partit en el qual es va veure per darrere gairebé des del primer minut. La temporada passada també va aconseguir igualar els matxs contra l’Amorebieta i l’Alcoià, després que el rival s’avancés al marcador. Tanmateix, en cap d’ells es va acabar la feina i no es va completar cap remuntada. L’última vegada que sí que es va aconseguir va ser el 19 de novembre de 2022, ara fa 466 dies (més d’un any i tres mesos), quan els gols de Joan Oriol i Javi Bonilla, des del punt de penal, van girar la truita a la diana inicial de Manu Sánchez, del Castelló. Just un mes abans, els gra-

nes també havien aconseguit capgirar el marcador en la visita del Reial Múrcia a Tarragona, en el que són les dues úniques remuntades del Nàstic la temporada passada, ambdues aconseguides des de la direcció tècnica de Raül Agné. Durant aquest temps, en canvi, el Nàstic sí que ha patit remuntades en contra. Fins a quatre vegades ha vist com la seva avantatja inicial es girava. Si el Nàstic vol continuar optant a liderar el grup a Primera Federació i aspirar, per tant, a l’ascens directe, haurà d’aprendre a gestionar millor aquestes situacions en les quals es veu, momentàniament, per darrere del marcador i amb la necessitat de capgirar-lo, conscient que el rellotge corre en contra seva, però que un gol canvia l’escenari del parit per complet. Una situació que també podria ser important en una hipotètica promoció d’ascens.

12 Dimecres 28 de febrer de 2024

Es preveu, entre altres mesures, destinar 7.435 milions d’euros a educació

El president del Govern, Pere Aragonès, i el líder del PSC, Salvador Illa, han encaixat les mans per escenificar el pacte entre l’executiu i els socialistes pels pressupostos del 2024. ACN

El Govern i el PSC pacten els pressupostos, però els comuns marquen distància pel Hard Rock Política El sí dels socialistes no és suficient, caldria un tercer grup que hi votés a favor o s’hi abstingués Agències El Govern de Pere Aragonès i el PSC van arribar ahir a un acord sobre els pressupostos catalans del 2024, però els comuns, els vots dels quals també poden ser claus per aprovar els comptes, van advertir que només negociaran el seu suport si la Generalitat renuncia al projecte del Hard Rock. L’acord, que consta de 17 pàgines, planteja quatre prioritats: ensenyament, habitatge, seguretat i lluita contra la sequera. Es preveu destinar 7.435 milions d’euros a educació, afegir uns 4.000 habitatges al parc de lloguer social, nous jutjats i mesures antisequera. No hi ha, en canvi, referències al Hard Rock, el projecte recreatiu i turístic al Camp de Tarragona que el PSC exigeix impulsar –va ser un dels compromisos pactats

l’any passat– i que el Govern s’ha compromès a no frenar. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el primer secretari del PSC, Salvador Illa, van escenificar ahir l’acord amb una encaixada de mans i la rúbrica del document al Palau de la Generalitat, una setmana després del pacte pressupostari entre socialistes i republicans a l’Ajuntament de Barcelona. L’acord acosta el Govern a la majoria absoluta per poder aprovar els comptes –comptant amb l’aval dels 33 diputats de PSC i els 33 escons d’ERC al Parlament–, tot i que encara li falten dos vots per superar el llistó dels 68. Illa va fer una crida a JxCat i als comuns perquè estiguin «a l’alçada» i permetin aprovar els pressupostos, mentre que la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, va llençar una picada d’ullet als

Albiach: «Un cop es descarti el Hard Rock, estem disposades a entrar a negociar» Es plantegen quatre eixos: ensenyament, habitatge, seguretat i sequera

La presidenta d’ECP, Jéssica Albiach, ahir en roda de premsa. ACN

comuns: «En aquest pressupost del 2024 no hi ha ni un euro destinat al Hard Rock», va assegurar. Els comuns, lluny de l’acord No obstant, els senyals emesos en els últims dies des del

Govern, en el sentit que el projecte del Hard Rock no pot ser frenat, impedeixen per ara demanar el suport dels comuns. «Un cop el Govern descarti el Hard Rock, estem disposades a entrar a negociar els pressupostos del 2024», va

afirmar Jéssica Albiach, cap de files d’En Comú Podem al Parlament, que veu «lluny» un acord. No sembla fàcil arribar a un punt d’enteniment, ja que la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va dir que no està previst revertir el Hard Rock i va emplaçar als comuns: «No poden dir que no als pressupostos més socials de la història». Si el Govern dona llum ver-

da al Hard Rock –els comuns li exigeixen que no signi la modificació del pla director urbanístic que desbloquejaria el projecte– i En Comú Podem manté aquesta línia vermella, una de les opcions que estudien fonts republicanes per salvar els pressupostos seria aconseguir almenys l’abstenció de tots o d’alguns diputats del grup que lidera Albiach. Els republicans basen en part les seves esperances en la necessària reciprocitat de suports, ja que per al Govern del PSOE i Sumar seran imprescindibles els set vots d’ERC al Congrés per a aprovar els pressupostos generals de l’Estat. Avui a les 10 hores, el Govern celebrarà una reunió extraordinària per aprovar el projecte pressupostari i, posteriorment, la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ho portarà al Parlament perquè la Mesa validi la tramitació, que passaria per un debat de totalitat cap a mitjans de març i podria culminar amb l’aprovació definitiva a mitjans o finals d’abril. És improbable el suport de JxCat, la portaveu del qual al Parlament, Mònica Sales, ha denunciat l’»actitud sucursalista» del Govern al pactar amb el PSC, que ha actuat com a «còmplice necessari» en aquest «intercanvi de cromos», per aprovar els comptes de diferents governs. JxCat i la resta de l’oposició eleven el to La CUP, a la qual també ha temptejat el Govern, rebutja l’acord Govern-PSC en plantejar unes prioritats «allunyades de les necessitats del país», per la qual cosa proposa als comuns formar «un dic de contenció» contra els macroprojectes. Per la seva banda, Vox va denunciar que el primer secretari del PSC es va presentar com a «alternativa» a l’independentisme, però «ha acabat per regalar-li tota la legislatura» al Govern fent de «comparsa», Ciutadans ha acusat el PSC de «covardia política» en «salvar el separatisme», mentre que el president del PPC, Alejandro Fernández, ha titllat el primer secretari del PSC de «majordom d’ERC».

Dimecres 28 de febrer de 2024

Editorial

Protocols d’atenció

’onze de febrer, la caiguda d’un arbre sobre l’atracció familiar Tomahawk a PortAventura va deixar una catorzena de ferits, dels quals n’hi ha que encara estan ingressats a l’hospital. Hi ha una investigació oberta sobre les causes de l’accident, però hi ha algunes evidències, com ara la implicació del fort vent que aquell dia bufava a Tarragona. Després de l’accident, de seguida es van generar tota mena d’especulacions que l’ambigüitat en la comunicació oficial no va ajudar a resoldre. Hi ha veus que defensen que tot plegat va ser la conseqüència d’un cúmul de factors fortuïts. I potser és així. El que no pot considerar-se for-

tuït és que, malgrat que no sigui un element clau en la seguretat vigent al parc, el pla d’autoprotecció estès pendent de renovar. Les dates d’oberta i tancament estan perfectament planificades com per permetre’s obviar aquesta circumstància. El que encara sobta més, d’acord amb els testimonis dels ferits en l’accident, és la manca de reacció en l’atenció a les persones que, després de pagar una entrada per una jornada d’oci, aquesta gairebé acaba en tragèdia. Els protocols de seguretat potser caldrà revisar-los, però els d’atenció a l’usuari-víctima en cas de qualsevol incident és evident que també.

Tribuna

Aquí no, perquè no

uè tenen en comú, a Tarragona, un CAP i una residència de Gent Gran, un institut d’ensenyament mitjà a Tarragona 2, una escola amb vocació internacional a Solimar, un establiment religiós a l’entorn de Països Catalans a Sant Pere i Sant Pau, un centre penitenciari a l’entorn de Joan XXIII, i un alberg de jovent a l’antiga Ciutat Residencial?. Que tots van ser rebutjats per una part dels veïns propers. Un cas de manual de nimby, l’acrònim de Not in my back yard, no al meu patí de darrera; un concepte –i paraula tambéincorporats a la nostra realitat. Situacions molt diverses pel tipus d’instal·lació o pel context urbà, però sempre rebutjades adduint molèsties per als veïns, inseguretat, o devaluació de les propietats, i sovint totes a la vegada. Amanit, tot plegat, amb el retret de no escoltar els veïns, o ignorar la participació. Ha estat així sempre? Hi ha massa percepcions subjectives per a poder donar una resposta taxativa, un sí o no que seria sempre injust per reduccionista. Però sí que hi hauria unes quantes reflexions a fer, que podem enunciar de manera sintètica: 1. El procés de definició d’un ús en un solar determinat comença al planejament. No cal exigir a la gent que estigui permanentment al corrent del que es preveu al POUM, però cal entendre que molt sovint qui pretén desenvolupar una determinada activitat en un lloc ho fa exercint un dret que està reconegut al pla. Negar l’exercici de drets, o pretendre que el governant els negui, és voler una il·legalitat. Això no vol dir que no es pu-

això, perquè ara estem molt bé i no volem que ens molestin» no ven. La truculència no dona més raons. 5. La resposta al nimby no ha de ser la imposició mecànica manu militari, i cal tornar al que diu el punt 2. Però tampoc no pot ser la rendició incondicional, i guin discutir el com o més detalls, però l’acceptació tàcita dels prejudicis. Política ens hem de creure més el planejament, si vol dir pedagogia i, quan hi ha raons sufivolem que tingui els efectes endreçadors cients –perquè pot ser que no hi siguincal utilitzar-les, explicar-les i raonar-les. que té. 2. La participació és sempre positiva. Per tenir raó, cal carregar-se de raons (i Escoltar, parlar, adduir raons, aportar sovint de paciència!) i no rendir-se a un dades, negociar, és un exercici saludable temor poruc a perdre vots (que seria molt que millora la mostra salut democràtica. discutible, molt sovint). I després de la Això és indiscutible. Però no confon- pedagogia, recordem que governar vol dir decidir. guem participació No confonguem 6. En el mètode ciamb dret a vet. Participar, negociar, vol dir participació amb dret a entífic, la prova-error el reconeixement de vet. Participar, negociar, és una bona tècnica l’altre, i això en totes vol dir el reconeixement per aprendre i millodireccions. No con- de l’altre, i això en totes rar. L’hauríem de tedireccions nir més en compte, i fonguem el «no hi ha comprovar com el Cap participació ni diàleg» i residència de gent gran de la Vall de l’Aramb «no s’ha fet el que jo volia». 3. La participació en nom d’un col· rabassada funcionen bé, el temple dels lectiu exigeix un mínim de representati- mormons s’ha fet al carrer Doctor Mallavitat, però de vegades el que hi ha és una fré 17, davant de l’hospital Joan XXIII i no representativitat tan mínima que no hi ha passat res, que el Centre penitenciari és. Atribuir-se el fet de parlar en nom de obert porta un any funcionant sense cap tot el barri o de tot el veïnat no dona la incidència (per cert, adduir inseguretat raó, i menys quan aquesta representació ciutadà quan, a pocs metres –a l’altra no hi és. Recordem aquelles consultes banda de carrer, de fet- té la comandànsense cap mena de garantia en què aca- cia de la Guàrdia Civil i la caserna de la Policia Local és bastant ridícul) o que l’esbava votant un ínfim percentatge. 4. Els discursos de demonització de cola anglesa està funcionant al Catllar, a determinats equipaments o col·lectius la urbanització Llevant 2, amb la tanca solen ser exagerats, inexactes, i mostra de sud limitant amb el terme municipal de prejudicis, gairebé sempre de classe. Però, Tarragona, amb tota normalitat. Fer cas a es clar, un discurs que digui «no volem la realitat és molt aconsellable. Robert Casadevall i Camps Geògraf Josep M. Milà Rovira Arquitecte

Tribuna

La Maria omnipotent

ivendres passat, a última hora, se’ns va ocórrer anar a Reus, al Bartrina, de concert. Hi havia una de les actuacions del Festival Accents i fa dies que porto un pen al cotxe amb algunes de les seves cançons, la segueixo per xarxes i havia vist alguna imatge del seu directe, així que cap a Reus a veure què, si sí o si no. Un cop allí i després de saber que, a la mateixa hora, al Fortuny, hi cantava Mayte Martín, vaig pensar que quina mala sort. Però la sort no ho és tot quan el que dones és tan reconsagradament bo. Comença el concert i començo a flipar. Sí, perquè allò va ser per flipar i no una mica sinó més que molt. Els primers temes ja la van situar cap a dalt, tant per aquella veu que ho fa remoure tot com per la musicació, que va ser, i és, espectacular, sense manies ni línia clara, però segurament per això, també, tan contundent com imaginativa. Després de sentir les interpretacions d’alguns dels temes que componen el seu primer disc de sis cançons, «L’Assumpció», va explicar que per completar el concert faria algunes versions. I va començar amb Voy pa’la mani de la Gata Cattana i va continuar amb Gall roig, gall negre del Chicho Sánchez Ferlosio. I amb això ja tornava a mostrar per on anaven els trets. Ens va explicar que, realment, ella era una nouvinguda a la música d’arrel, que realment ella havia après música la conservatori i el seu instrument era el saxo, va parlar del seu pare i de com li havia regalat una cançó que acte seguit va cantar, Angelitos negros, i va recordar les seves iaies mentre ens tornava a esborronar amb una veu poderosa que versionava i es feia seva part del cant del Misteri d’Elx. I ella i els altres músics acabaren dalt d’una tarima enmig de l’escenari on ens acomiadaren mentre sonava Coopera d’Orxata Sound System. Però no es va acabar Després de saber que, a la aquí la cosa, perquè mateixa hora, al Fortuny, mentre sortíem cap hi cantava Mayte Martín, vaig pensar que quina a fora del teatre i comala sort mentàvem com ens havia agradat, a mi entusiasmat, ella ja estava darrere de la parada de discos, bosses i samarretes. I és que ara ja tinc clar a qui es referia quan canta, cantava i cantarà allò de La Maria omnipotent. Llarga vida a La Maria!

Jordi Martí Font

Dels lectors Vergüenza y humillación Los gobernantes de un país, que no conceden a las fuerzas de seguridad, las suficientes herramientas para poder cumplir con su cometido, en defensa del bien común, no merecen el respeto de sus ciudadanos. La vergonzosa y humillante escena de ver una narcolancha de 14 metros

arrasar la zodiac de 6 metros patrullada por la Guardia Civil, causando la muerte inmediata de dos agentes, ha dejado una profunda huella que nunca olvidaremos. La crueldad ha vencido. María Elisa Aragonés Domènech Tarragona Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com

14 Dimecres 28 de febrer de 2024

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

La música omplirà el Josep Carreras el cap de setmana Vila-seca L’auditori acollirà els espectacles ‘Kataklysme’ i ‘Calidoscopi sonor’ El concert de divendres té un cost de 15 euros i el de diumenge és gratuït

Redacció

¡Muchas felicidades Jose, disfruta mucho del día! Por muchos más años, eres muy grande, se te quiere hermano.

Aquest cap de setmana Vilaseca gaudirà de dos concerts a l’Auditori Josep Carreras. Per una banda, el divendres 1 de març a les 20 h tindrà lloc el concert Kataklysme a càrrec de l’Ensemble Vila-seca, dirigit per Rafael Fabregat. Una vegada més, l’Ensemble Vila-seca, mitjançant la paraula, la música i la imatge, presenta un espectacle on el drama, la nostàlgia i la ironia s’associen per convidar a una reflexió sobre les convulsions personals i col·lectives, i el paper de l’art com a eina per a enfrontar-les. En aquesta ocasió, l’Ensemble comptarà amb Susana Uruén, Josep Maria Manresa i Josep Maria Ferrando, als violins; Quim Miracle a la viola i percussió; David Blay, al violoncel; Luis Cojal al contrabaix; Kike Or-

Necrològiques Tarragona Josefa Marti Calera. Ha mort a 95 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori. Maria Lourdes Aranda Blay. Ha mort a 79 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Reus María García Artero. Ha mort a 94 anys. El seu funeral

Els pianistes Júlia Fortuny i Bernat Sánchez. Aj. Vila-seca

dax al saxo i clarinet i Marc Torres als teclats. Per la seva banda, es comptarà amb l’actuació i interpretació de Roger Padullès i Mercè March i l’actor Fermí Fernández. D’altra banda, el diumenge 3 de març a les 19 h, l’Audito-

ri acollirà el concert de piano a quatre mans Calidoscopi sonor. Colors musicals en tres actes, a càrrec del duet compost per Júlia Fortuny i Bernat Sánchez. La varietat, singularitat i riquesa de les obres de Barber, Debussy i

Rachmaninoff conformen un calidoscopi musical que crea un mosaic d’emocions i sensacions al llarg dels tres actes. Inicien amb festa i dansa coreografiada a quatre mans amb els Souvenirs de Barber, continuen amb reminiscències transfigurades de la dansa amb les impressions En blanc et noir de la Primera Guerra Mundial de Debussy i per acabar es submereixen en la Fantasie-Tableaux aquàtica, nocturna i amorosa de Rachmaninoff. Les entrades es poden adquirir a https://entrades.vila-seca.cat. El primer concert té un cost de 15 euros i el segon és gratuït.

serà avui a les 10 h al Tanatori.

esqueles

977 21 11 54

Dimecres 28 de febrer de 2024

Avui felicita als que es diuen: Rufí i Hilari.

Espai patrocinat per:

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Atenció durant la Compte amb les Si tens temps de- Els teus desitjornada, corres el persones del teu dica’t avui a l’arran- jos d’avançar en risc de perdre una mateix sexe, et do- jament i cura de la els teus projecamistat o perso- naran alguna sor- llar. Tot el que facis tes i emocions es na molt volguda, presa i això no serà t’ajudarà a sentir-te veuran molt esticomporta’t amb del teu grat. Tria bé vital molt feliç i di- mulats. Tot el que diplomàcia i no et les teves relacions i nàmic. T’aportaran proposis trobaràs precipitist. no siguis tan crític. calor afectiva. comprensió.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Estaràs molt ne- Si has d’empren- Deixa que els altres Durant la jornada cessitat d’afecte, dre noves tasques solucionin els seus es resoldran ascomprensió i ma- a casa, el dia és propis problemes sumptes familiars nyagues. Demos- molt favorable per i no et fiquis per pendents. Tot s’artra els teus sen- a això. T’arribaran molt que et tempti reglarà al teu favor. timents tal qual i notícies des de la situació. Cadas- Demana el que et veuràs l’àmplia res- lluny que alteraran cun en el seu lloc i correspongui fins i posta. els teus plans. tot anirà millor. tot en l’amor.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

1 2 3 4

Et trobaràs ansiós La teva parella ne- Assumptes fa- Continues sent i l’única cosa que cessita afecte i miliars retardaran centre d’atracció podrà calmar-te comprensió el ma- alguns dels teus i mirada de molserà el trencar amb teix que tu. No re- plans i inquieta- tes persones. Has el quotidià. Confia paris en esforços ran el teu ànim. No d’avançar en les en la parella i si no i veuràs tot molt permetis que es fi- teves relacions ja la tens, has d’anar compensat. Nit quin en els teus as- que ningú et negapensant amb algú. molt ardent. sumptes. rà el que demanis.

TV local

CANAL REUS TV

7 8

TARRAGONA: Salazar Mena, Manuel. Av. Catalunya, 17. Telèfon 977 223 020. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790. REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Buenafuente Sans, Juan. Wad-Ras, 1. Telèfon 977 312 548. SALOU: Esqué Ruiz, M. Dolors. Madrid, 11-13. Telèfon 977 352 138. VILA-SECA: Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40. Telèfon 977 395 086. CAMBRILS: Hernández Marimón, Maria Blanca. Golf Sant Jordi, 2 (Urb. La Llosa). Telèfon 977 365 153. VALLS: Climent Pons, Lourdes. Anselm Clavé, 35. Telèfon 977 600 763. EL VENDRELL: Gas Aixendri, Carlos Jesus. Narcís Monturiol, 16-18. Telèfon 877 063 819.

TAC 12

Solucions

12:00 Gastromòbil 10.00 Fet a Mida 12:30 Teló de fons 11.00 Com la nit i el dia 13:00 Aventurístic 12.00 Caminant per Catalunya 13:30 Fot-li 12.30 Teló de fons 14:00 Notícies migdia 13.00 Com la nit i el dia 14:30 Caminant per catalunya 14.00 Notícies 12 15:00 Notícies migdia 14.30 Com la nit i el dia 15:30 Teló de fons 15.30 Caminant per Catalunya 16:00 Notícies migdia 16.00 Notícies 12 16:30 Fet a mida 16.30 Fet a Mida 18:30 Fot-li 18.30 De Sol a Sol 19:00 Connecta 10 19.00 Connecta 10Comarques comarques 19.30 180° 20:00 Notícies vespre 20.00 Notícies 12 20:30 La comarcal 20.30 Com la nit i el dia 21:00 Notícies vespre 21.30 De Sol a Sol 21:30 La comarcal 22.00 Notícies 12 22:00 Notícies vespre 22.30 Com la Nit i el Dia 22:30 La comarcal 23:00 Notícies vespre 23.30 De Sol a Sol 23:30 La comarcal 00.00 Notícies 12

HORITZONTALS: 1. Mineral dels piroxens. Torna a agafar les armes. 2. Utilització. Calent en alt grau, fins a esdevenir lluminós. Lletra de mil. 3. Parts petites d’una loteria. Escoltador a classe. 4. Enmig del Nil. Movent alguna cosa d’ací d’allà amb una certa força. Extrems de la ret. 5. Acopin. Esperit celestial o àngel. 6. Emis sense cua y girat. Escoltessin. Carboni. 7. Desaprova. Edifici. 8. Poso orles. Fa igual a un altre. 9. Es dirigeix a un lloc. Roseguin com una rata. Un veí molt desordenat. 10. Conducte vesical. Ocell dels anseriformes. 11. Surt al sol. Representants del rei. Y francesa. 12. Llança el seu exèrcit contra algú. Soroll. Gènere de formigues. VERTICALS: 1. Acció de judicar o jutjar. Té l’ovulació. 2. Ruc. Fer ombra en un lloc. Principi y final de tot. 3. Una de dues. Per cobrir el cap.Va nài- xer d’una costella, diuen. 4. Va alçar un monument, un edifici. D’un vas sanguini important. 5. Malastruc, de mal averany, funest. Carrat i sense límits. 6. Part d’una cuirassa. Copiar quelcom. 7. Dues del gener. Prepari la seva actuació al teatre. Pensa i està viu. 8. Vocals sense intensitat acústica. Consagració d’algú o alguna cosa. 9. Una mica de res. Mescla que conté itri. Afirmació ascendent. 10. Un medi escapçat. Que té analogia amb una altra cosa. Final de novel·la. 11. Sense forma determinada. Peça teatral en un acte, de caràcter còmic i popular. 12. Regió biogeogràfica del regne holàrtic. Qualsevol treneta emprada com a lligam.

7º

Màxima

20º

Previsió pel Camp de Tarragona

IMMOBILIÀRIA

PROFESSIONALS

Venda/Lloguer

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 8,5 M2 – 70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

BAR-RESTAURANT EN ALQUILER. Totalmente acondicionado. Terraza y barbacoa. C/ Beethoven 2-4 Tarragona. Información 977 21.79.50

¡¡OPORTUNIDAD!! VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo. Cocina Office con galería independiente. Amplio balcón. Tercero sin ascensor. Zona privada con parquing exterior. PRECIO: 98.000€ Tel: 650.939.822 Mª José

TRASPÀS ES TRASPASSA PERRUQUERIA centre per jubilació. Tarragona. Tel. 691.136.570

PÀRQUINGS LLOGO PÀRKING al VENDRELL per cotxe petit o moto. No importa mida. Tel. 661.021.773.

TERRENYS ES VEN TERRENY tocant Ctra. Reus-Riudoms. Tel: 680.449.657

TREBALL

Solució: nivell mitjà

SE PRECISA OFICIAL DE 1ª ELECTRICISTA/ FONTANERO con experiència, para trabajo estable en Tarragona capital. Tel. 977 21.64.00 BUSCO TRABAJO PARA limpieza, cuidar personas mayores, por horas o jornada completa. Te. 641.350.640

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

Anuncis classificats

Estat del cel Fins a migdia el cel romandrà molt ennuvolat o cobert al Pirineu, a la meitat est i a altres punts del litoral i prelitoral i poc o mig ennuvolat a la resta. A partir de llavors la nuvolositat minvarà tret de la meitat nord del litoral i prelitoral on es mantindrà mig ennuvolat. Precipitacions S’esperen alguns ruixats febles o moderats a punts de l’extrem nord-est. La cota de neu voltarà els 800 metres. A l’extrem nord del Pirineu s’acumularan quantitats de precipitació poc abundants o localment abundants (més de 20 mm), sobretot a cotes mitjanes i elevades.

PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115 CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

TERÀPIES MAYCA CATALANA. Descubre tus mejores masajes. Disfruta mis manos. Tel. 692.780.087 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062 MASAJISTA. Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847 INDIA. MASATERAPEUTA. Particular. Tel: 612.490.167 MASAJES ANTISTRÉS. Salidas. Discreción. Tel. 673.838.453 MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445 HELENA MASAJISTA profesional. Tarragona. Tel. 600.329.227 MASAJES relajantes. Particular. Tel. 685.771.798 MASAJISTA Tarragona. Tel. 603.254.131 MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................ Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54 o marta@mestarragona.com

Dimecres 28 de febrer de 2024

els cinc finalistes al Flamenc L’artista i coreògraf, que ha estat finalista del Premi Premi Princesa de Gi- Princesa de Girona Art 2024, està preparant un nou espectacle rona en l’apartat d’Art, que premia joves que treballen en qualsevol disciplina de les arts i les lletres, Yoel Vargas era el més jove. Aquest tarragoní de vint anys no es va endur els 20.000 euros del guardó, que finalment va ser per a l’actriu Victoria Luengo, però pot presumir amb orgull d’haver sigut finalista de l’experiència i els coneixeentre els més de 110 candidats que ments de tots els companys d’esoptaven al premi. pectacle que ha tingut, així com Ara, aquest reconeixement d’artistes de referència, i de la passa a fer més llarga la llista de inspiració que li arriba del món de premis que, en tan pocs anys de la música, la pintura o la moda. El trajectòria, ja acumula el bailaor, segon element que, en opinió del entre els quals la Medalla d’or al tarragoní defineix el seu treball, Tanzolymp, el Premi AISGE al és la llibertat interpretativa: «Em ballarí excel·lent al Certamen Coconsidero un artista molt intuïtiu. reogràfic de Madrid o el Premi A partir de la formació que he reFundació Dávalos-Fletcher a la but, em moc i faig el que sento, el Convocatòria Nacional de Casque em diu el cos. Si em ve de gust telló amb coreografies d’autoria fer dos girs, o ballar amb bata de pròpia. cola, ho faig». En aquest mateix El Yoel, que en l’actualitat viu sentit, el Yoel assegura sentir-se a Madrid «perquè és el centre de afortunat «perquè a tots els llocs tota la feina», va sentir passió pel on m’he format m’han permès flamenc i el ball des de ben petit: aquesta llibertat creativa». Pel «A la meva família sempre li ha que fa als seus processos creatius, agradat l’art, a casa es veia com explica que la seva voluntat és «fer una meravella de la vida. I com una lectura contemporània de la que la meva germana gran balladansa espanyola, mirant al pasva, de seguida vaig dir que jo volia sat i les seves fonts, per formar-ne fer el mateix que la meva tata». una visió nova». El Yoel es va acabar graduant en En l’actualitat, el bailaor està Dansa espanyola (amb Matrícula immers en la creació d’un nou d’honor) a l’Institut del Teatre, i espectacle, Óbito, en el qual fa una amb només disset anys ja va enreflexió al voltant dels ritus de la trar a formar part de la Compamort. Hi està treballant amb el nyia de Manuel Liñan, que el va compositor Juan Manuel de las portar de gira per Nova York, Mi- Yoel Vargas és ballarí, ‘bailaor’ i coreògraf. Diego Marín Heras, de qui explica que «es va ami o Mèxic entre alva tenir l’oportunitat nació que desperta el seu treball, formar en la música clàssica, però tres. Des de llavors, no ha parat d’actuar, fent d’actuar per al cineas- i que ha estat compartida i reco- tot just ara ha començat a beure de solista en diverses ta Pedro Almodóvar, neguda en l’àmbit internacional, del jazz i del flamenc, fet que doque hi va anar acom- el Yoel l’atribueix a dues raons. narà peu a una obra molt rica, tant companyies, així com panyat de les actrius La primera, explica, fa referèn- pel que fa als estils musicals com amb espectacles d’auTilda Swinton i Julian- cia al mestratge i les influències als artístics». toria pròpia. Tot plegat ne Moore. «Vaig poder rebudes en els anys de formació: ho combina actuant estar amb ells una es- «Tots els mestres que he tingut com a bailaor convidat Estrella precoç en dos tablaos de Matona i em van explicar m’han aportat un granet de sorra, Amb només disset anys drid, el Flamenco de que els havia fascinat i al final el meu ball és una mena l’actuació», recorda el de castell format per tots aquests va començar a girar Leones i El Corral de la granets». En aquest sentit, el Yoel per tot el món amb una bailaor. Morería. Va ser en Cristina Serret Alonso Aquesta fasci- també assegura haver-se nodrit companyia aquest on el Yoel

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Yoel Vargas, el ‘bailaor’ tarragoní que trepitja fort

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com] Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Golfus de Tàrraco

Atapuerca, Abric Romaní, PaleoFebró... (Llegiu-lo escoltant la cançó L’home de Cromanyó al YouTube) l Govern ha aprovat protegir els entorns ambientals dels abrics amb pintures rupestres de Gallicant, a Cornudella de Montsant, i la serra de la Mussara, a Vilaplana. Bones notícies per al Priorat i les Muntanyes de Prades. I aviat s’inaugurarà a la Canonja l’Espai Mammuthus, dedicat a l’evolució humana. Gran notícia per al Camp de Tarragona. Però com diu el refrany popular, o tots sàpiens o tots neandertals! Sé que la frase és o frares o canonges, però que no sembli que critico la Canonja. Vull dir que cal que la Generalitat, l’Estat, la Diputació i la UNESCO espavilin, que tinguin altes mires (d’Altamira...) i atorguin un reconeixement i una protecció similars a un dels conjunts d’art postpaleolític més importants de tota la Mediterrània, la Sala dels Gravats de la cova de la Vila, de la Febró (he manllevat la frase sobre aquesta importància a la bona revista febronenca L’Avenc, però sé que no els importarà). I que facin al poble de la Febró un espai d’interpretació, amb una rèplica de la Sala dels Gravats, física o projectada, per exemple, que es pugui visitar. Aquest reconeixement, i finançament!, ha d’abastar totes les intervencions del projecte PaleoFebró. És a dir, també les de les coves Serena i de les Borres. Un tot que gràcies a la feina dels investigadors de l’IPHES és ja referent a Europa, com Atapuerca o l’Abric Romaní. El passat remot pot significar un futur de llarga durada per a un poble com la Febró.

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: