Número: 4.992
Església 22
El tarragoni Octavi Vilà, Abad de Poblet, es converteix en el nou bisbe de Girona
Tarragona 5
Reus 10
Denuncien que Ensenyament preveu tancar el curs vinent 21 línies a centres públics tarragonins
Finalitza la restauració i neteja de la Torre del Pretori, que ha deixat al descobert un arc que podria ser d’època medieval
Equipaments
El consistori licita l’estudi per l’elaboració del projecte, que serà l’embrió del futur barri tecnològic de la ciutat 4
Aquest dijous el consistori ha fet balanç del primer mes.
L’Ajuntament de Reus estira fins a l’abril la gratuïtat de la Ganxeta
Mobilitat 8 i 9
Política Els republicans defensen l’increment del 12% en inversió: «Quan governem, el Camp importa»
L’endemà d’arrencar la tramitació parlamentària del projecte de pressupostos pel 2024, els diputats d’ERC i el PSC del Camp de Tarragona van sortir a treure pit dels comptes.
Tant socialistes com republicans van voler posar èmfasi en l’increment del 12% en la inversió al territori.
«Quan Esquerra Republicana governa, el Camp de Tarragona importa», va remarcar Ester Alberich, presidenta de la Federació Regional d’Esquerra al Camp de Tarragona. En la mateixa línia, la diputada socialista al Parlament, Rosa Maria Ibarra, va expressar que «tornem a posar el Camp de Tarragona i el Penedès al mapa de les inversions». D’igual forma, Kenneth Martínez, primer secretari de la federació del PSC del Camp de Tarragona, va exposar que «durant deu anys de desgovern, la situació al sud de Catalunya ha sigut dramàtica i d’oblit». «Que la Generalitat torni a invertir-hi és una boníssima notícia i és únicament gràcies al PSC», va reblar Martínez.
Uns comptes amb uns àmbits centrals molt marcats segons els impulsors. Per exemple, en el sector de la mobilitat, amb el projecte del tramvia com a eix principal. «El Tramcamp passa a ser d’un projecte a una realitat», va sentenciar Alberich. Per la seva banda, els socialistes van destacar els més de 130 milions d’euros que es preveuen destinar al projecte en els pròxims anys. Una aposta per l’àrea metropolitana, que cada cop pren més força al territori amb les dues formacions al capdavant.
Tot i això, la compra de trens encara no s’ha fet efec-
Àmbits centrals dels pressupostos pel 2024
Reforma de la residència pública de Reus
Més enllà de les inversions milionàries a l’Hospital Joan XXIII, el pacte ERC-PSC recull la redacció del projecte de reforma de la residència pública ICASS de Reus. Tot i això, els comuns volen que s’hi assigni una dotació pressupostària concreta. A més, els liles reclamen que s’obrin les 66 places de la Residència de la Mare de Déu de la Mercè. Per arribar a pactar, els comuns exigeixen al Govern un compromís per dotar de més personal el CAP La Granja i el de Vila-seca.
13 MEUR per a descarbonitzar
En l’àmbit de l’energia, els comptes de l’administració reserven 5 milions d’euros per a l’ICIQ, amb la voluntat d’impulsar la descarbonització de la indústria. 8 milions d’euros també es destinaran a l’adequació de la planta de valorització energètica a Tarragona. Els republicans van apuntar que és un procés «en fase d’estudi, però que ha d’anar avançant». Pel que fa a ECP, la formació reclama 1.000 milions d’euros per a l’Energètica, la companyia pública d’energia.
11 MEUR per crear i renovar escoles
Els pressupostos de la Generalitat destinaran més d’onze milions d’euros en crear o reformar centres educatius al Camp de Tarragona. Per la seva part, els comuns plantegen la gratuïtat de les beques menjador i denuncien que «les escoles precàries, segueixen en la precarietat». Un exemple, segons ECP, és l’Escola Ponent de Tarragona, que continua tenint barracons. En aquest sentit, els liles veuen una prioritat abordar la correcta climatització als centres.
500 MEUR per a pisos de protecció oficial
L’acord entre republicans i socialistes inclou vehicular 500 milions d’euros a través de l’Institut Català de Finances per promoure la construcció de 2.350 habitatges de protecció oficial a Catalunya. En aquesta línia, els comuns aposten per incrementar la inversió en crear nova oferta d’aquesta mena d’immobles. A més, la formació lila veu la gestió del sensellarisme com «imprescindible», sobretot a Tarragona, perquè l’Ajuntament «no pot finançar-ho tot».
tiva, després de dos intents fallits. Un fet que s’ha tingut en compte a l’hora de fer els comptes. «La voluntat és poder disposar del TramCamp tan aviat com sigui possible», va expressar Raquel Sans, diputada i portaveu d’ERC al Parlament.
Reforç serveis públics Més enllà, les dues formacions impulsores dels pressupostos valoren el «reforç» dels serveis públics. «Es tracta de tenir més recursos que mai per reduir ràtios i disposar de més personal. Això, té un impacte en el dia a dia dels ciutadans», va apuntar Sans. «Aquest acord de pressupostos és un exemple més de la política útil», va indicar Ibarra.
D’altra banda, l’acord entre ERC i PSC recull la demanda de crear nous jutjats a Tarragona i a Reus, una decisió que depèn de l’Estat. «Optimistes no podem ser perquè l’Administració té incompliments flagrants amb Catalunya. Però seguim apostant i exigint la unificació i millora dels jutjats a Tarragona», va defensar Sans.
Centre de Dia d’Altafulla Mentre socialistes i republicans presumien de pacte, els diputats d’En Comú Podem del Camp de Tarragona van comparèixer davant dels mitjans per explicar les seves exigències per a arribar a acords. «Trobem a faltar als pressupostos un impuls del Centre de Dia d’Altafulla i de Coma-ruga», va expressar Yolanda López, diputada d’ECP al Parlament.
Pel que fa a les negociacions, els liles es mostren «oberts al diàleg» i expliquen que la comunicació amb el Govern és constant i intensa, tot i que només tracta el projecte del Hard Rock. Davant aquest escenari, els socialistes van fer una crida a donar suport als pressupostos. «Seria un mal favor bloquejar-los per un tema que està seguint una tramitació administrativa i que, quan arribi, arribarà», va exposar Ibarra.
Mentrestant, l’executiu de Pere Aragonès treballa per aconseguir els suports necessaris i aquest matí es reunirà amb la CUP al Palau de la Generalitat.
Política El Govern diu que blocar el projecte tindria un cost milionari, mentre els comuns diuen que el preu a pagar és nul
Oriol CastroEls pressupostos pel 2024 presentats pel Govern de la Generalitat i pactats amb el PSC busquen socis per la seva aprovació. I totes les mirades estan posades al grup
d’En Comú Podem. Durant la legislatura, els comuns han sigut socis habituals de l’executiu, però ara marquen una línia vermella per pactar: aturar el projecte del casino Hard Rock a Salou i Vila-seca.
«Descartar el Pla Direc-
tor Urbanístic (PDU) és una condició mínima per a arribar a un acord», va expressar Yolanda López, diputada del Parlament per Tarragona d’ECP en una compareixença de premsa. López va defensar que es tracta d’una «de-
López (ECP): «Que el Govern descarti el PDU és una condició mínima per pactar»
cisió política». «No té sentit destinar més diners al cos dels Mossos d’Esquadra per després tenir aldarulls i problemes al casino. Ni destinar més recursos a Salut per després tractar casos de ludopatia al territori», va reblar la diputada.
«No és un projecte nostre» Per la seva banda, des d’Esquerra Republicana argumenten que els comptes presentats no tracten i «no destinen ni un euro a favor ni en contra del projecte». «No entendríem que uns pressupostos que reforcen els serveis públics no rebessin el suport que han de tenir», va sentenciar Raquel Sans, diputada i portaveu d’ERC al Parlament.
Segons els republicans, aturar el projecte comportaria assumir una indemnització milionària i defensen que no és el seu projecte. «La llicència ja es va concedir. Si fos un projecte nostre, no tiraria endavant», va dir Sans.
En canvi, els comuns asseguren que segons els seus estudis la Generalitat no hauria de pagar ni un euro per frenar Hard Rock. «Si el contracte està caducat, que el facin públic i es vegi. És un relat de por contínua», va reblar López.
Els trastorns del vestíbul de l’orella provoquen mareig. Joan XXIII Salut Amb la col·laboració del Pius de Valls, tracten problemes d’equilibri i de mareig
Redacció
Els trastorns del vestíbul de l’orella provoquen símptomes com mareig, desequilibri i vertigen, i poden arribar a ser invalidants. Són un motiu de consulta freqüent i s’acostuma a derivar els pacients que els pateixen al Servei d’Otorrinolaringologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII. Quan els símptomes es cronifiquen, la rehabilitació té un paper rellevant. Per això, l’Hospital Joan XXIII ha incorporat la consulta de rehabilitació vestibular, des del
juny de 2023, per a pacients amb vertigen o problemes d’equilibri, causats per diferents motius, que afecten el laberint posterior de l’orella interna, amb la col·laboració del Pius Hospital de Valls. L’equip de l’Hospital Joan XXIII, que també compta amb especialistes d’otorrinolaringologia, és l’únic que hi ha a la província. «Hi ha evidència científica que afirma que aquest tractament millora l’evolució dels pacients», diu Gerardo Pineda, especialista del Servei de Medicina Física i Rehabilitació.
Equipaments S’adjudicarà a l’abril i la diagnosi haurà d’estar llesta en 4 mesos
John BugarinEl govern municipal de l’Ajuntament de Tarragona vol impulsar un hub tecnològic a la Tabacalera. Ahir, el consistori va treure a licitació un servei de consultoria estratègica per a l’elaboració d’un estudi per desenvolupar aquest projecte. De fet, aquest informe d’anàlisi i diagnosi no només servirà per a això, ja que també ha de servir per desenvolupar, a llarg termini, un districte tecnològic i d’innovació entre la zona de l’antiga fàbrica de tabacs i la del polígon Francolí, on els socialistes havien projectat un barri com el 22@ de Barcelona.
Durant els pròxims 10 dies, les empreses interessades a fer l’estudi podran presentar ofertes. Es preveu que a l’abril es faci efectiva l’adjudicació— per un import màxim de 14.950 euros— i que, en quatre mesos, l’Ajuntament pugui tenir en les seves mans el document definitiu. «L’objectiu és tenir una diagnosi que ens permeti impulsar un hub
Es vol assentar les bases per fer un barri tecnològic al polígon Francolí a llarg termini
tecnològic a la Tabacalera i, a llarg termini, crear un districte tecnològic i d’innovació a tota aquesta zona», explica l’alcalde, Rubén Viñuales. Segons el contracte, l’adjudicatària haurà de fer una «anàlisi en profunditat», mitjançant la investigació, con-
sultes i entrevistes a diferents agents clau i institucionals relacionats amb aquest sector i l’emprenedoria. També a actors principals de la ciutat i del territori, per conèixer les debilitats i les fortaleses de Tarragona o les oportunitats que ofereix. A banda de pre-
Formació Els interessats es poden presentar a partir d’aquest dilluns
Redacció
El servei de formació, ocupació i empresa de l’Ajuntament de Tarragona, Tarragona Impulsa, obrirà aquest dilluns 4 de març les inscripcions per al programa d’acceleració empresarial TGN Start-Up, una convocatòria adreçada a noves empreses o projectes emprenedors que ofereixin solucions innovadores o de base tecnològica al voltant de sectors o reptes detectats com a estratègics per a la ciutat. En concret, el programa identifica com a àmbits la governança de ciutat: el patrimoni, la cultura i el turis-
me, la capacitació i la inclusió social, l’economia blava, l’economia verda i circular, i les tecnologies de la salut. Tot i això, la convocatòria és també oberta a altres propostes innovadores que donin resposta a una necessitat de mercat. TGN Start-Up dona continuïtat a Tarragona Open Future, el programa d’acceleració empresarial impulsat per Telefónica amb diferents municipis espanyols.
L’objectiu del programa és acompanyar les start-ups en el seu procés de sortida al mercat o el seu creixement, oferint-los networking amb
l’ecosistema de start-ups del territori i capacitació en aspectes com el model de negoci i l’estratègia, la gestió de grups, els aspectes legals, el màrqueting i les vendes o les finances. A més, el programa preveu tres premis econòmics de fins a 4.000 euros. Les empreses interessades poden presentar-se a la convocatòria del 4 al 23 de març. A partir d’aquí, del 25 al 28 de març de 2024 es farà un procés de selecció de participants.
Finalment, el programa TGN Start-Up es desenvoluparà entre els mesos d’abril i juliol i el seguiment es farà de setembre a novembre.
sentar l’avaluació i diagnosi, l’empresa escollida també haurà de lliurar una proposta de model de hub i districte tecnològic que «permeti impactar en resultats econòmics i valor públic i social».
Tot aquest procés ha de servir per definir el pla per desenvolupar aquest ecosistema d’empreses tecnològiques i centres d’investigació a la Tabacalera. En definitiva, crear un entorn on es promogui la innovació i l’impuls de solucions tecnològiques. I no només això, sinó que també actuï com un pol d’atracció de talent. A banda, s’indica en el contracte de licitació que aquest hub «ha de permetre obtenir alts graus d’especialització d’R+D (recerca i desenvolupament)».
Centre cultural i educatiu L’Ajuntament de Tarragona té la voluntat de convertir la Tabacalera en un gran centre tecnològic, però també cultural i educatiu. I és que, fa poques setmanes, el Consell Plenari va aprovar la construcció d’un centre universitari al mòdul 5 de l’equipament. A banda, el consistori ha reiterat en diverses ocasions que aposten per ubicar la nova Biblioteca Pública de l’Estat en aquest històric edifici de la Part Baixa. Encara falta, però, acabar de negociar-ho amb el Govern espanyol i la Generalitat. Amb tots aquests moviments, el govern municipal pretén reactivar definitivament la Tabacalera.
Educació Natàlia Luna Pomar, estudiant del curs 2022-2023 del Programa de Formació i Inserció (PFI) en Imatge Personal a l’Institut Cal·lípolis, ha estat reconeguda amb el Premi Extraordinari dels Programes de Formació i Inserció, atorgat pel Departament d’Educació de Catalunya. Amb una nota mitjana de 9,60, la trajectòria de Natàlia Luna exemplifica el potencial de creixement i l’èxit que es pot aconseguir a través dels programes de formació professional. Els Premis Extraordinaris de PFI són un reconeixement oficial als estudiants que demostren una preparació especial, oferint-los no només un estímul per assolir els seus objectius sinó també una recompensa pel seu esforç i dedicació. Aquesta distinció, representada per un certificat acreditatiu, es reflecteix igualment en l’expedient acadèmic de l’alumnat, marcant una fita en la seva trajectòria educativa. L’Institut Cal·lípolis, reconegut per la seva excel·lència en la formació d’estudiants, ha celebrat l’èxit de l’estudiant del centre com un exemple de la qualitat i el potencial dels seus programes formatius. Redacció
Es reactiva la licitació per implantar la futura Zona de Baixes
Mobilitat El termini de presentació d’ofertes finalitza el 15 de març
Redacció Després d’un mes aturada, la licitació per al subministrament, implementació i posada en funcionament de la futura Zona de Baixes Emissions (ZBE) s’ha reprès. L’anunci es va publicar aquest dimarts a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya i el termini de presentació d’ofertes finalitzarà el pròxim 15 de març.
Arran de les consultes tècniques per part de diverses empreses, l’Ajuntament de Tarragona va considerar adequat modificar un parà-
graf del plec de condicions. Per tant, el primer procés de licitació, iniciat a finals de desembre, es va interrompre perquè, un cop fet el canvi, el plec tornés a passar la tramitació corresponent. «No es preveu que aquest fet afecti els terminis que la Unió Europea marca per a l’execució dels fons europeus Next Generation amb què està finançat aquest projecte», apunten des del consistori.
Cal recordar que la nova ZBE ha d’entrar en funcionament l’1 de gener de 2025. El termini d’execució dels treballs és de sis mesos a partir de la data de formalització
del contracte. El pressupost total per a la seva posada en marxa és de 2.069.100 euros (IVA inclòs). L’Ajuntament va guanyar 3,3 milions dels ajuts europeus per finançar la implementació de la Zona de Baixes Emissions, així com altres actuacions per a la transformació digital i sostenible del transport urbà. En paral·lel a la instal·lació dels elements necessaris per posar en marxa la ZBE, el consistori està treballant en la redacció de l’ordenança municipal i del PMUS, que es preveu que siguin aprovats de forma inicial a la primavera i l’estiu, respectivament.
Patrimoni Les obres, que han costat més de 660.000 euros, han acabat cinc mesos abans del que estava previst
John BugarinLa torre del Pretori ha recuperat el seu color original, el de la pedra romana de l’antiga Tàrraco. Les obres de restauració que s’han dut a terme a les façanes nord, est i oest durant els darrers mesos han finalitzat i, amb les bastides retirades, el monument ja llueix imperiós a la Part Alta de la ciutat. A banda del rentat de cara, les tasques de neteja realitzades han permès «millorar la lectura històrica dels paraments», segons explicava ahir l’arqueòloga de l’Ajuntament de Tarragona Pilar Bravo, qui apuntava que s’han endut «alguna sorpresa». La intervenció ha permès deixar al descobert un tros d’arcada, a la cantonada entre la plaça del Rei i el carrer Sant Hermenegild.
«Parlar sobre la cronologia és aviat, perquè s’ha d’aprofundir en l’estudi històric i arqueològic, però probablement és medieval», afirmava Bravo, qui apuntava que, segons els indicis que tenen, aquest arc servia per comunicar l’interior de la torre amb una altra que hi havia annexa, de la qual tenen constància perquè apareixia en uns an-
La Sala el Cau reobre el pròxim 15 de març
Societat L’esperada reobertura de la Sala el Cau serà el 15 de març. L’emblemàtic local d’oci nocturn de la Part Alta va tancar les seves portes el passat octubre. Es va prendre aquesta decisió a causa dels problemes d’humitats i el mal comportament ciutadà, que provocava queixes veïnals. Cinc mesos després, tornarà la festa a la sala. Redacció
tics gravats. Aquesta hauria desaparegut durant la Guerra del Francès i s’hauria tapiat «en un moment indeterminat que no sabem». Aquesta actuació ha donat la possibilitat d’aprofundir en el coneixement històric sobre l’evolució del monument. «Amb la bastida hi hem pogut accedir de forma directa i hem pogut tota la informació possible» indicava l’arqueòloga municipal, qui assenyalava que s’han trobat marques de picapedrers, així com de projectils, i fragments de morter.
Execució en «temps rècord»
Estava previst que la durada de les obres fos de 12 mesos. Finalment, la restauració s’ha acabat en 7. El conseller de Patrimoni, Nacho García, ha destacat que la restauració s’ha fet «en temps rècord», gràcies a l’increment dels recursos materials de l’empresa adjudicatària, Rècop Restauracions Arquitectòniques SL. L’edil apuntava que s’ha accelerat el procés perquè el període reproductiu dels falciots, una espècie protegida que té nius en aquest monument, s’inicia al març i hauria obligat a aturar les obres. Des de l’estiu, s’han execu-
S’han fet més petits els forats de les façanes perquè no hi entrin coloms
tat tasques de neteja i restauració. Pel que fa a la primera, s’ha treballat principalment amb les afectacions patides durant el temps, sobretot pels excrements dels coloms. En aquest sentit, s’han fet més petits els forats de les façanes perquè només hi puguin accedir els falciots. A banda, s’ha revisat l’estat del monument davant les inclemències meteorològiques. El director facultatiu de l’obra, Carles Galvadà, explicava que els tractaments «s’han adaptat» en funció del tipus de pedra.
La reparació de les façanes, que ha costat 662.379 euros, és un dels projectes que es posarà en marxa al conjunt del Pretori-Circ. García va recordar que està en marxa la licitació per restaurar la volta del sarcòfag i que, els pròxims mesos, es milloraran les escales exteriors i es renovarà la illuminació de la volta llarga. A més, el consistori ha demanat una subvenció Next Generation per museïtzar l’espai.
Societat La reducció de massa forestal es fa a diverses zones
Redacció
Per l’aplicació del Pla de Prevenció d’Incendis Forestals del departament de Protecció Civil de l’Ajuntament, el consistori ha reprès els treballs de creació i manteniment de franges forestals del municipi, als punts de la ciutat que presenten major nivell de risc potencial, com son les zones properes a massa forestal que formen part de les franges perimetrals d’urbanitzacions, nuclis de població propers a aquestes zones, entre d’altres.
Les actuacions bàsicament consisteixen en la reducció de la densitat d’arbrat, com
el pi blanc; l’arranjament de la distància entre capçades; la desbrossada d’elements i posterior retirada de troncs i trituració de restes de poda i estassada. Enguany es faran a Mas Morató, El Rodolat, Sant Salvador, Sant Ramón i Santa Isabel. L’actuació forestal planificada per aquest any té un abast de 125.900 m².
La consellera de Protecció Civil, Sonia Orts, indicava que a banda de la tasca de prevenció cal «la conscienciació i col·laboració ciutadana tant pel que fa a propietaris de terrenys, com de la població en general». Orts també apunta que «davant la situació de
sequera i amb temperatures cada vegada més altes, el risc d’incendis també augmenta clarament i per tant treballem per prevenir al màxim aquesta situació».
Propietaris amb obligacions En aquest sentit, existeix l’obligació dels propietaris de mantenir el terreny de totes les parcel·les, en bon estat de neteja i adequació de les condicions del conservació, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida i evitar la continuïtat horitzontal entre les copes de l’arbrat per evitar facilitar la propagació dels incendis, cap a l’interior
Policial L’Ajuntament ja ha restablert el servei als barris afectats
Redacció
Tarragona ha patit, durant els mesos de gener i febrer, diversos robatoris de cablejat elèctric pertanyents a l’enllumenat públic municipal a diferents punts de la ciutat. Atesos els danys provocats i la quantitat de cable sostret, l’Ajuntament de Tarragona ha hagut de destinar, només durant els dos primers mesos de l’any 2024, més de 15.000 euros per sufragar les despeses que han suposat aquests robatoris. El conseller d’Espai Públic ha explicat que «accions d’aquest tipus, generalitzades al conjunt del territori, suposen una gran despesa pel consistori i perjudiquen, a part del cablejat, les instal·lacions elèctriques municipals perquè es danyen portelles de registre i caixes de connexió, entre altres».
La Guàrdia Urbana està treballant en la investigació
Imatge d’un dels fanals que ha patit un robatori de cable. Cedida
El consistori ha hagut de destinar més de 15.000 euros per a les reparacions
d’aquests delictes que s’acostumen a cometre de nit i en zones allunyades d’habitatges, i que ja sumen un total
L’actuació forestal de Protecció Civil abastarà una zona de 125.900 m2
de la urbanització o cap a la vegetació de l’entorn. Des de l’Ajuntament i Pro-
tecció Civil es demana la col. laboració de la població per tal que no realitzi actuacions negligents que puguin ser origen d’aquest tipus d’incendis, d’acord amb aquest consells d’autoprotecció; com el llençament de burilles enceses ni llumins, així com elements de foc d’artifici; sobretot en
zones envoltades d’arbrat o vegetació. No es poden fer barbacoes en terrenys no autoritzats; tampoc dur a terme cremes de residus al jardí o fer ús d’abocaments incontrolats.
En cas de visualització d’una columna de fum o incendi cal trucar al 112.
Una nova tècnica permet diagnosticar la fibromiàlgia en una mostra de sang
Salut Una investigadora de la URV forma part de l’equip investigador
de més de 800 metres de cablejat sostret durant només els mesos de gener i febrer. En paral·lel, es treballa per prevenir episodis com els d’aquests mesos de gener i febrer amb dos dispositius específics en marxa a Ponent i a Sant Salvador i la realització de vols específics amb la seva unitat de drons.
Redacció Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de les universitats americanes d’Ohio i Texas ha creat un mètode innovador per diagnosticar la fibromiàlgia amb molta fiabilitat a partir d’una mostra de sang. Els símptomes d’aquesta malaltia, que afecta un 6% de la població mundial, s’assemblen als d’altres patologies reumàtiques, i fins i tot, als de la covid persistent. Els investigadors han filtrat les mostres de sang de persones sanes, de diagnosticats amb fibromiàlgia i d’altres amb malalties reumàtiques similars. Els patrons en les molècules petites, com els aminoàcids, identificades serveixen com a «firmes químiques» per distingir la fibromiàlgia d’altres malalties. Els resultats s’han publicat a la revista Biomedicines.
Identificar la fibromiàlgia es fa complicat actualment perquè els seus símptomes són similars a patologies reumàtiques –artritis, lupus eritematós sistèmic, osteoartritis o dolor lumbar crònic–. L’estudi en què ha participat la investigadora de la URV Sílvia de Lamo, suposa «un important pas» per a un «diagnòstic precís» i un tractament més personalitzat d’aquesta malaltia, i «obre noves vies per a la investigació i l’atenció clínica d’aquesta patologia».
Combinació de tècniques
Amb les mostres de sang recollides de persones diagnosticades amb fibromiàlgia, d’altres amb malalties reumàtiques similars i un tercer grup sense cap d’aquestes patologies, han aplicat una combinació de tècniques per aïllar i analitzar els senyals químics es-
pecífics a la sang que poden distingir la fibromiàlgia de les altres malalties.
Amb el procés de filtració, es concentra una part molt específica de la sang que conté molècules petites, conegudes com a fracció de baix pes molecular. Aquestes molècules poden incloure una varietat de substàncies, com ara aminoàcids, que actuen com a blocs de construcció de les proteïnes.
Aquestes molècules minúscules es van analitzar amb la tècnica de l’espectroscòpia Raman - il·luminar-les amb una llum làser especial per estudiar com reaccionen-. Així s’identifiquen i es quantifiquen les molècules presents. El procés es va afinar amb l’ús de nanopartícules d’or, que augmenten el senyal que reben de les molècules petites, fent que els resultats siguin més clars i fàcils d’interpretar.
L’estació
Mobilitat La ciutadania demana una ampliació de les estacions perquè arribin a tots els barris de Reus
S. Peralta / M. Gutiérrez
La Ganxeta continuarà sent gratuïta fins al 9 d’abril. L’Ajuntament de Reus havia anunciat, originalment, que el servei de bicicleta compartida podria utilitzar-se sense cap cost i il·limitadament durant el seu primer mes de funcionament perquè la ciutadania la provés. Amb tot, el president de Reus Mobilitat i Serveis (RMS), Daniel Marcos, va anunciar ahir l’ampliació del període, per tal de consolidar l’hàbit de pedalar, posar en relleu la bicicleta com un model de transport alternatiu i sostenible i permetre als usuaris més joves aprofitar la promoció de llançament.
Tal com informà Diari Més en l’edició del 28 de febrer, la modificació del reglament va ser aprovada definitivament aquesta setmana, amb la seva
publicació al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona després d’un període d’exposició pública, i entrarà en vigor el 12 de març. D’aquesta manera, es reduirà l’edat mínima per pujar a la Ganxeta, dels 16 als 14 anys, així com s’ampliarà l’horari del servei a les 24 hores del dia. «Tenim gent jove que encara no l’ha pogut usar», va expressar Marcos. Cal recordar que, per als menors de 16 anys, és obligatori posar-se el casc de seguretat. Per gaudir de 30 minuts de bicicleta a cost zero, cal introduir el codi ESTRENA a l’aplicació mòbil Ganxeta. Durant el primer mes, la contrasenya s’ha fet servir més de 4.000 vegades. Es pot introduir cada dia. En els primers 30 dies en marxa, s’han registrat més de 10.000 viatges efectuats amb la bicicleta de color mostas-
sa i s’han validat uns 3.500 usuaris a l’app corresponent. «Això és una constatació que la ciutadania s’ha fet seva la Ganxeta i cada vegada trobem més aquest vehicle», apuntà el president d’RMS, qui va recordar que, quan s’inaugurà el nou sistema de mobilitat, el 30 de gener, eren 500 les persones registrades al programari. «La tendència és a l’alça», remarcà. Així mateix, afegí que el trajecte mitjà és entre els 4 i els 12 minuts. Pel que fa al perfil dels usuaris, l’edil comentà que hi ha tant ciclistes «molt fidelitzats que continuaran utilitzant la Ganxeta amb els models de pagament» com «gent que puntualment la va agafant».
Marcos va anunciar ahir l’ampliació, en els pròxims mesos, de la capacitat de dues de les
estacions actuals. La primera a créixer serà la si-tuada a la plaça de l’Estació, davant l’estació de tren, amb una vintena d’ancoratges més —n’hi ha vint—, que respon a la voluntat municipal que la Ganxeta sigui «un mitjà de transport connectat amb diferents modalitats». A més, es reforçarà amb nous punts la plaça de Sant Francesc, a tocar de l’Institut Salvador Vilaseca. En l’actualitat, en té setze. El president d’RMS va destacar que les dues estacions que seran ampliades són «de les més fortes». En aquest context, comentà que també tenen una alta demanda els ancoratges d’Oques —al carrer de Sant Joan, davant del Mercat Central—, «pel flux de treballadors que l’utilitzen en sortir de la feina», i els situats a Jardins de Reus i al sud. «Molts ciutadans que viuen al
La frase
«Crec que la gent s’hauria d’adaptar més a la bici, però som un país bastant a la cua en aquest aspecte»
A.G. Usuari
sud l’empren per anar a l’estació de tren o, des d’allí, l’agafen per anar als seus barris», destacà Marcos, qui celebrà que, en els primers dies, s’han detectat «molt poques incidències».
L’opinió de la població Tot i les ampliacions anunciades pel president d’RMS, alguns usuaris han mostrat
El president de
reticències i demanen que les estacions arribin a tots els barris de Reus i davant de les facultats de la universitat al més aviat possible. «Haurien de posar-ne als barris que estan més lluny perquè puguis arribar i no haver d’agafar el cotxe fins al centre», afirmava Marcos Massó, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR) i de l’en-
Els ciutadans d’entre 14 i 16 anys podran començar a fer ús del servei a partir del 12 de març, amb l’entrada en vigor del reglament modificat
titat veïnal Les Palmeres d’Aigüesverds. Un reusenc, Dídac Rodríguez, apunta en la mateixa direcció: «Hi ha llocs on no arriba, per això, prefereixo continuar utilitzant la moto, ja que tinc més estacionaments». D’altra banda, demanen una millora en els carrils per poder circular amb més seguretat. «Esperem que aquesta iniciativa vagi seguida de carrils bici més segurs i arreglats, perquè ara n’hi ha alguns que estan en mal es-
tat», comentava Albert Martí, ciutadà de Reus. Un dels temes que ha generat més dubtes i diversitat d’opinions és la reducció de l’edat mínima per poder fer ús de la Ganxeta. Una botiguera, que prefereix mantenir la identitat en l’anonimat, apunta que «és millor que l’edat mínima sigui a partir de 16 anys», a diferència de Massó,-- que no veu malament aquest canvi: «Algun motiu deuen tindre per baixar l’edat,
Operaris, treballant a les instal·lacions de l’Escola Rosa Sensat. Aj. Reus
L’Ajuntament engega un pla de xoc de pintura a les escoles públiques
Educació Les actuacions han començat a l’Escola Rosa Sensat i incidiran en 24 centres
El pla quedarà fixat al calendari per mantenir-se «durant tot el mandat»
manteniment sigui constant al llarg de tot el mandat», amb la voluntat de satisfer les necessitats dels centres i de les famílies i de «dignificar el dia a dia dels nens, que passen moltes hores a les escoles i hi han de trobar un espai òptim de treball, relaxat, on puguin ser creatius». Així mateix, comentà que s’ha traslladat al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya la necessitat d’inversions i actuacions als centres educatius de la ciutat.
S’ampliaran els ancoratges a l’estació de trens i a la plaça de Sant Francesc
no ho trobo malament». «Si ho han fet és perquè ho han estudiat i han vist que es pot fer», afegí. De fet, tot i les seves propostes de millora, el president de la FAVR considera que la introducció de la Ganxeta és «positiva» i que el temps li acabarà «donant la raó». A més, prediu que, quan sigui de pagament, «sempre hi haurà algú, no disminuirà gaire el seu ús».
A.G. és un dels ciutadans que ja ha provat com funciona la bicicleta mostassa. Ha completat «sis o set viatges», assegura, i opina que la seva arribada a la capital del Baix Camp és una bona notícia perquè el municipi és «força pla». També pensa que, quan s’apliquin les tarifes —1 euro al dia, 9 euros l’abonament mensual, subscripcions especials per a joves i persones d’edat avançada i descomptes per als usuaris habituals— «hi haurà menys gent», però suposa que «si la gent la veu, en parla bé i va de boca en boca, al final, anirà bé». «Crec que la gent s’hauria d’adaptar més a la bici; passa, però, que som un país que estem bastant a la cua en aquest aspecte», reflexiona A.G.
Sergi Peralta Moreno L’Ajuntament ha encetat a l’Escola Rosa Sensat un pla de xoc de pintura als centres públics de la ciutat, que s’allargarà fins a finals d’any i que tindrà una despesa prevista
de 200.000 euros. La intervenció permetrà millorar la pintura a divuit escoles i sis escoles bressol municipals. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va destacar que la inversió era «urgent» i que el pla «quedarà establert perquè el
La regidora d’Educació, Pilar López, va explicar que «és evident que la necessitat d’inversió no la podem cobrir d’un dia per l’altre, però, atesa la importància que té per nosaltres i per la ciutat l’educació dels nostres nens, és una de les prioritats que ens hem fixat». A l’Escola Rosa Sensat, per on ha començat el pla de xoc, els treballs s’han repartit entre les aules i les zones comunes.
Educació Els familiars de La Vitxeta continuen amb les mobilitzacions en defensa de l’escola pública
Marta Gutiérrez
La CGT va informar ahir en una roda de premsa que el Departament d’Educació preveu tancar 21 línies en centres educatius públics als Serveis Territorials de Tarragona per al curs vinent: 13 grups d’I3 i 8 grups de 1r d’ESO. Pel que fa a les zones afectades, aquesta retallada afecta els municipis d’Aiguamúrcia, Bràfim, Cambrils, Constantí, la Selva del Camp, Reus, Valls, Vandellòs, Vila-seca, la Canonja, Montroig del Camp, Riudoms, Roda de Berà i Tarragona. Després de saber això, les famílies, alumnat i treballadors de l’Escola La Vitxeta, continuen amb les mobilitzacions per evitar no només el tancament de la línia concreta del seu centre, sinó per denunciar els tancaments a la pública a tot Catalunya.
A les portes de les preinscripcions per al curs vinent, l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMiPA) de l’escola, ahir, va participar en un
acte per explicar les accions i mobilitzacions realitzades i per realitzar. L’acte va tenir lloc al local de la Federació Comarcal de CGT Baix Camp-
Priorat. Des del sindicat, també van mostrar la seva postura davant d’aquesta situació.
«Nosaltres, el que volem denunciar és una mica aquesta
La Verònica materialitza «un somni» amb la nova Creu dels Teixidors
Setmana Santa El conjunt anirà acompanyat de dos fanals restaurats
Sergi Peralta Moreno «S’ha pogut materialitzar un somni». Amb aquestes paraules inicià el president de la Confraria de la Verònica, Aleix A. Vall, l’acte de presentació de la Creu dels Teixidors i els restaurats fanals, un conjunt que permetrà separar la Dansa de la Mort que ha creat l’entitat —i que serà presentada el 21 de març— i la resta del seguici religiós.
Vall va explicar que la creu «dista molt de les altres que podem observar al Camp de Tarragona o a Catalunya» perquè és de color «blanc
trencat». Representa el llenç de la Verònica i és símbol «de puresa, de vida», en contrast amb les tonalitats negres o marrons que fan referència a la penitència o la mort. «Ens quedem amb la vida, estem ben vius i per això celebrem un 75è aniversari, per continuar amb força, il·lusió i ganes», expressà el president. La Creu dels Teixidors, dissenyada pel Taller Avall i amb la col·laboració de Josep Mateu, Josep Mestre i Sara Guerrero, és de fusta d’avet; de 2,20 metres d’alçada, de morfologia llatina, «elegant, però, alhora, simple». Tot i les
seves dimensions, «gairebé no pesa», subratllà Vall, ja que la voluntat és que «tothom la pugui portar a la processó». A la part frontal, hi ha la insígnia de la confraria, el cor de Sant Antoni Maria Claret, i el llenç amb la venerada imatge.
L’element anirà acompanyat per dos fanals, donació d’uns confrares i amb gairebé 150 anys d’història, que han estat restaurats i embellits per les artesanes Laia Altadill i Clara Ormazabal, d’Erde Joyas. «El resultat és molt bo, sempre que no es trenquin», bromejà Vall. Les joieres van explicar que havia estat tot
tendència i aquesta visió neoliberal i privatitzadora d’atac contra l’escola pública», afirmava Jorge Fernàndez, secretari general de CGT. «Queda
Fernàndez (CGT): «Educació no té cap interès a millorar l’educació pública»
clar que el Departament d’Educació no té cap interès a millorar l’educació pública, ja que, any rere any, continua retallant grups de la pública», afegí Fernàndez.
L’objectiu de la roda de premsa va ser presentar un informe que han dut a terme de tot el tancament de línies enfocat al Camp de Tarragona, on destaquen diversos punts, com ara la pèrdua de llocs de treball, tant de personal docent com de personal del lleure i menjador.
El cas de La Vitxeta
Mercè Vallverdú, presidenta de l’AMiPA de la Vitxeta, va formar part d’una compareixença per mostrar el posicionament que tenen les famílies de l’escola. Creuen que no només és una cosa del
seu centre, sinó que afecta a tota l’escola pública. «L’altre dia, vam fer la concentració al Mercadal precisament per traslladar tot això a la ciutat, perquè no és una cosa que afecti només a La Vitxeta», apuntava Vallverdú. «Creiem que era important posar-ho al centre de la ciutat perquè ho pogués visualitzar tothom», va acabar afegint.
No és la primera mobilització que fan des de l’AMiPA. Des del 6 de febrer, data que van conèixer el tancament d’una línia d’I3, van posar en marxa diferents actes, com ara tallers de pancartes o la mobilització a la inauguració del TurisMarket.
El pròxim dia 5 de març, tenen convocada una reunió amb el director dels Serveis Territorials del Departament d’Educació a Tarragona, perquè el que no volen és quedar-se de braços plegats i dir que estan d’acord amb el que preveu Educació. «Si el dia 5 no aconseguim una resposta satisfactòria per part del Departament, continuarem organitzant actes i no ens rendirem», explicava la presidenta Vallverdú.
Demà, s’ha organitzat una concentració amb vermut, a la Farinera, un acte de protesta en defensa de l’escola pública. «No és un acte per a les famílies de l’escola, malgrat que neixi del tancament, sinó que és un acte en defensa de l’escola pública per continuar lluitant», recordava Mercè Vallverdú.
La presentació del conjunt es va dur a terme a la Parròquia de Sant Joan. Gerard Martí
un «repte»: la pintura estava en mal estat, l’estructura estava desmuntada, faltaven peces... En netejar el conjunt, s’adonaren que si feien massa
força, les peces queien. En soldar una part, queien les parts del voltant. Va ser necessària la intervenció d’un tiet d’Ormazabal per aconseguir el
resultat desitjat. Així mateix, Vall explicà que els fanals no empraran foc d’espelmes real, sinó un sistema d’il·luminació amb piles.
Economia S’espera que el barem s’apliqui a partir del proper 13 de març
L’índex de preus de referència per regular els lloguers, mesura estrella de la Llei d’Habitatge, entrarà en vigor el 13 de març a 13 municipis de la demarcació de Tarragona. En concret, el nou mecanisme de control dels preus de lloguer s’aplicarà al Vendrell, Torredembarra, Valls, Reus, Tarragona, La Canonja, Cambrils, Salou, Falset, Móra la Nova, Tortosa, Amposta i Roquetes.
Segons va explicar el secretari d’Estat d’Habitatge i
Agenda Urbana, David Lucas, aquesta limitació s’adreça bàsicament als grans tenidors de zones tensionades i estableix un sistema estatal de referència sobre la base dels contractes. En el cas dels grans tenidors –que disposen de 10 o més habitatges o cinc a la mateixa àrea tensionada– no només en tindrà en compte el contracte anterior, amb el preu més baix, sinó l’índex de preus de referència. Aquest índex també s’aplica-
800 euros
És el preu aproximat d’un pis de 65 metres quadrats a la Rambla Nova de Tarragona i que, amb el nou barem regulador, passarà a un preu aproximat de 595
Municipis on serà vigent la regulació
El Vendrell Torredembarra
Valls Tarragona
Reus La Canonja
Salou Cambrils
Falset Móra la Nova
Tortosa Amposta Roquetes
rà als habitatges que s’introdueixin al mercat i no hagin estat llogats en els últims cinc anys.
Sancions a grans tenidors per no oferir lloguer social
El Govern ha imposat 17 sancions a 12 grans tenidors per no oferir lloguer social a persones i famílies en risc d’exclusió residencial a les comarques de la vegueria de Tarragona. Ho ha fet per mitjà de l’Agència Catalana del Consum per un import global de 425.000 euros. A aquestes cal sumar tres sancions imposades al Vendrell i una a Cunit, al Baix Penedès. Aquestes són dades que s’extreuen del balanç del primer any del programa de reforç per vetllar especialment pel compliment de les obligacions previstes en la llei aprovada per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge. A la vegueria
Lucas apunta que el rang que estableix l’índex està per sota de les ofertes actuals
En el cas que la vivenda ja estigui arrendada en una zona tensionada, es referenciarà el contracte anterior, tot i que es podria ajustar a l’alça si l’habitatge compta, entre altres, amb un certificat energètic o ha millorat. A més, per a les zones de mercat tensionat es projecta la creació d’un entorn fiscal favorable, amb bonificacions a l’IRPF que es veuen incrementades quan es produeixen diferents circumstàncies com per exemple que que l’habitatge es destini a un lloguer jove, que es redueixi el preu un 5% o se cedeixen a les administracions per a lloguer assequible.
Municipi Sancions
Cambrils 3
Cunit 1
Constantí 2
L’Aleixar 1
Mont-roig 1
Reus 4
Salou 1
Tarragona 4
El Vendrell 3
Vila-Seca 1
Total 21
de Tarragona, Consum ha assolit els 101 expedients oberts per incomplir l’obligació legal d’oferir lloguer social, dels quals, fins al moment, n’ha resolt 17 amb sancions greus, amb multes de fins a 30.000 euros per expedient. Per municipis, Tarragona, Cambrils i Reus són els que més expedients oberts acumulen.
Una reducció notable El secretari d’Estat d’Habitatge i Agenda Urbana va assenyalar que el rang que estableix l’índex està per sota de les ofertes que es publiquen al mercat, per exemple, als portals immobiliaris. En el cas de la demarcació de Tarragona aquestes diferències arriben a ser, en alguns casos, quasi el doble. En el cas de la capital, un pis situat a la Rambla Nova, d’aproximadament uns 65 metres quadrats, actualment té un valor de mercat de 800 euros. Amb l’aplicació del mecanisme de control dels preus de lloguer, el mateix pis passaria a tenir un cost d’entre 433 i 595 euros. Altres municipis, com Salou, també patiran casos similars. Un pis de 81 metres quadrats que, actualment, es lloga per 750 euros cada mes, passaria a costar, amb l’aplicació de la nova regulació entre 470 i 615 euros. El Ministeri ha habilitat una web – https://serpavi. mivau.gob.es/– per tal de poder consultar el rang de preus un cop s’apliqui la llei.
Fins a 13 municipis tarragonins es veuran en les mateixes condicions i afectats per aquesta limitació que, un cop superat el període d’informació pública, s’espera que es pugui publicar al BOE el 12 de març i l’endemà pugui entrar en vigor les zones tensionades sol·licitades per la Generalitat.
Local L’Ajuntament d’Altafulla comença aquest dilluns les obres de remodelació dels carrers de Dalt i de l’Hostal, amb l’objectiu de convertir aquest espai urbà en una zona per a vianants, permetent només l’accés de vehicles comercials i del veïnat, amb la potenciació de les zones de càrrega i descàrrega. Les obres tenen un pressupost d’execució de 838.980,11 euros (IVA inclòs) i van a càrrec d’Artifex Infraestructuras SLU, que va guanyar el concurs públic d’adjudicació del projecte. La remodelació està finançada pel Pla d’Acció Municipal (PAM) de la Diputació de Tarragona amb 400.000 euros, mentre que la resta l’aporta el consistori. Des de dilluns el carrer de Dalt quedarà tallat al trànsit des del carrer Cantó de la Vila, només quedaran les voreres. Durant les obres no es podrà estacionar al carrer Sant Martí, i aquest carrer, juntament amb Martí d’Ardenya, seran de dues direccions per a què hi puguin entrar el veïnat i els vehicles de proveïdors per a càrrega i descàrrega. Redacció
L’Escola de Música Robert Gerhard estrena nova cantata
Valls L’Escola Municipal de Música Robert Gerhard estrenarà una nova cantata infantil que tindrà lloc el diumenge 10 de març al Centre Cultural de Valls a les 12.30 hores. Aquesta estrena ve a culminar un procés de fa 12 anys en què anualment s’estrena una cantata infantil escrita expressament per als grups d’alumnes més petits. Com és habitual, la cantata parteix d’un àlbum il·lustrat, un conte que els infants poden tenir al seu abast. En aquesta ocasió, el conte escollit és L’any del Blauet, de Jaume Cabré, un llibre escrit fa més de quaranta anys. Redacció
Economia El vicepresident segon a la Diputació de Tarragona concreta algunes de les característiques del pla ImpulsDipta 2024, i considera que les declaracions de Junts sobre la manca d’inversió en «reptes reals» del territori, «no tenen sentit»
Helena ViñasPer què enguany s’ha marcat el despoblament com un dels criteris de la subvenció ImpulsDipta?
«El despoblament fa molts anys que està present, però probablement, fins ara, no se li havia donat la atenció que pertoca. Alguns dels membres de la Diputació són alcaldes de pobles menuts, i això fa que siguem més sensibles a totes aquestes problemàtiques. No són noves, ja l’any passat vam concedir subvencions per desenvolupar Polítiques Municipals d’Habitatge, en part destinades als municipis de menys de 1.000 habitants per a incentivar el repoblament. L’objectiu és que aquests tinguin la mateixa qualitat de vida que si visquessin en una ciutat, i tots els serveis disponibles. Ens centrem en els pobles més menuts perquè amb recursos propis és impossible que ho aconsegueixin».
Respecte als tres eixos (cultura, salut pública i transició ecològica) en què els municipis han d’invertir obligatòriament un mínim de la subvenció, quin criteri es va seguir per escollir-los?
«Pel que fa a la cultura, la Diputació sempre hi ha estat relacionada, i ja la teniem compte com un dels eixos principals. La inversió en salut pública ve perquè la creiem necessària després de la pandèmia, i perquè és una realitat que ens ocupa el dia a dia, igual que la transició ecològica: no ens podem permetre el luxe que alguns municipis no apliquin les polítiques que calen, ja que és cap on va el futur».
En la presentació dels criteris de l’ImpulsDipta, vau
Enric Adell és també el portaveu del grup d’ERC a la Diputcaió de Tarragona. Cedida
Simplificar els tràmits administratius
«Els pobles menuts tenen major complexitat a nivell administratiu, per la falta de personal»
«L’equip de govern, i Junts ho sap, mantenim les portes obertes a negociar amb ells»
parlar de reforçar l’autonomia dels govern locals.
«Cada alcalde coneix la realitat del seu poble. Sí que és cert que la Diputació marca uns mínims que considerem fonamentals, però, a partir d’aquí, donem autonomia local, perquè pensem que els batlles saben més que ningú on posar els diners. Amb tot, sí que aplicarem un control a posteriori per assegurar-nos que s’han gastat els percentatges mínims que demanem. D’altra banda, la realitat dels
municipis amb menys d’1. 000 habitants, amb alguna excepció, és que sempre acaben fent obres molt necessàries, com donar serveis o millorar camins. El dia a dia se’ls fa impossible sense ajudes extraordinàries».
El pla també ha de permetre simplifcar fins a un 75% la tramitació administrativa dels ajuntaments amb la Diputació. De quina manera s’ha anat manifestant la lentitud burocràtica?
«Aquest és un problema que
existeix des de fa molts anys. A grans trets, tenim fins a 10.000 tràmits pendents per resoldre. Els pobles menuts tenen major complexitat a nivell adminsitratiu perquè tenen molt poc personal; no només es tracta de donar-los recursos, sinó també de simplificar els tràmits. També hi té a veure el tema de la planifiació; els donem la certesa de quin pressupost tindran per invertir en quatre anys, i així poden preparar els pojectes amb temps i no deixar-ne cap al calaix».
El portaveu de Junts a la Diputació, Pere Segura, afirmava en una entrevista que la Diputació ha de destinar els recursos econòmics a «afrontar els reptes reals» del territori. Creus que l’ImpulsDipta és una resposta a aquesta demanda?
«El partit de Junts saben des de principis d’any els criteris de l’ImpulsDipta, i que destinarem més diners que mai. Fa mesos que ho estem treballant, i saben que si es volen sumar, poden. Nosaltres tenim clar que hem de tirar les polítiques endavant. Aixó són fets, i les seves declaracions, opinions que no tenen gaire sentit».
Junts es va abstenir en la votació per aprovar el reglament de l’ImpulsDipta. El fet que no fos un ‘no’ rotund, pot produir un apropament entre ells i l’equip de govern de la Diputació, en decisions futures?
«L’equip de govern, i Junts ho sap, mantenim les portes obertes a negociar. Hem parlat amb ells, els hem intentat fer partícips. A partir d’aquí, Junts ha pres la seva decisió».
Tampoc es van mostrar favorables a la compra de l’edifici de la Caixa, votant ‘no’ a la modificació de crèdit per tirar endavant l’operació.
«Després d’aquesta votació, hi va haver un punt d’inflexió, ja que van votar en contra d’un tema que CiU havia començat a gestionar quan estaven al govern de la Diputació. Ells sabran la direcció que agafen, però crec que, vist el que està passant, entre el vot en contra, l’abstenció i les declaracions, han decidit posicionar-se en l’oposició».
Junts tampoc considera la compra de l’edifici de la Caixa prioritària. Com argumenteu, des de l’equip de govern de la Diputació, aquesta inversió?
«El dret de tanteig s’havia d’aplicar al moment, no podíem esperar. Durant l’anterior mandat, ja havia sorgit el rumor que algú altre volia fer la compra, però fins que no la va registrar i es va fer oficial, no ens vam plantejar què fer. D’altra banda, també és prioritària perquè el futur espai permetrà centralitzar en un edifici els treballadors que tenim en diferents equipaments, el que millora l’eficiència i qualitat del servei. Si podem donar un millor servei als ajuntaments, aquests també ho faran a la ciutadania». Expliques que, si bé hi havia rumors, la intenció de compra no s’ha materialitzat fins a enguany. Com l’heu gestionat des de la Diputació en àmbit econòmic?
«La compra es podrà realitzar sense demanar cap préstec. Tot i que sigui una inversió inesperada, la Diputació té prou múscul per a tirar-la endavant».
Enocultura
Redacció
Les instal·lacions del Centre Tecnològic del Vi (VITEC) es traslladaran a l’antiga fàbrica tèxtil Falbar, de Falset. El consistori falsetà compta amb el suport de totes les institucions –Generalitat, Diputació de Tarragona, Subdelegació del Govern a Tarragona, Universitat Rovira i Virgili,
Consell Comarcal del Priorat, DOQ Priorat i DO Montsant–. L’edifici, en desús des que va tancar l’any 2011, va ser adquirit pel consistori per 377.520 euros, dels quals 150.000 van ser finançats per la Diputació de Tarragona. L’alcalde de Falset, Carlos Brull, va destacar la bona sintonia institucional: «Totes les institucions són conscients que aquesta
Creixell organitza un mes d’activitats per a reivindicar el 8M
Feminisme Els actes comencen demà, amb la pintada d’un nou mural i una exposició
A. Ferran
Creixell donarà demà el tret de sortida a les activitats programades amb motiu del Dia Internacional de la Dona. En total, s’han programat vuit activitats, repartides al llarg del mes de març, entre les quals s’inclouen xerrades, tallers, exposicions o propostes reivindicatives. La proposta encarregada d’inaugurar el programa serà la pintada d’un nou mural a la Rambla de les Moreres, a partir de les 10 del matí. La creació porta-
rà per títol Empenta creativa i anirà a càrrec de Judit Sanmartí, guanyadora del concurs d’art mural Artivisme. A les 5 de la tarda, s’inaugurarà a Cal Cabaler Artivisme, una exposició de murals fets entre 2017 i 2023.
Dimecres 6, a les 6 de la tarda, els Mossos d’Esquadra oferiran una xerrada a Cal Cabaler, titulada Violències sexuals a la dona, en l’àmbit de les xarxes socials. L’endemà al matí, a partir de dos quarts de 10, el Casal municipal acollirà una jornada de defensa per-
és una gran oportunitat per a Falset i el conjunt del sector vitivinícola del Priorat, però també de tot el país».
Referent al sud d’Europa
«Actualment VITEC té un problema d’espai que limita la seva capacitat de creixement en tots els sentits, i el fet de traslladar-nos a la Falbar ens permetria, ampliar
el catàleg de serveis, convertint-nos en un referent al sud d’Europa», afirmava el director general de VITEC, Sergi de Lamo. Aquest canvi suposaria el creixement de les installacions, l’equipament tècnic i el personal de VITEC i, a la vegada, una ampliació de la capacitat d’investigació i dels serveis analítics que ofereix. D’altra banda, el nou centre
El centre també comptaria amb un celler experimental amb sala de criança
comptaria amb una infraestructura «diferencial de referència al conjunt de l’estat i al sud d’Europa: una planta pilot de noves tecnologies, un laboratori de neurociència aplicada a les preferències i percepcions del consumidor i un laboratori de garantia d’autenticitat i qualitat dels vins per evitar fraus. A més, també comptaria amb laboratoris d’anàlisi al voltant de la cadena de valor vitivinícola i un celler experimental amb sala de criança que s’oferiria com a viver de cellers perquè, en una fase inicial, els emprenedors puguin crear i posar en marxa el seu propi celler a la comarca. Així mateix, es posaria a disposició d’empreses, entitats i particulars, sales de reunions, aules de formació, una sala d’actes i presentacions, una sala de tast de gran format i una cuina.
L’objectiu d’aquest nou hub és posicionar Falset com a capital del vi i porta d’entrada als diferents destins i experiències vinculades a l’enoturisme i la descoberta dels productes de la terra, així com el patrimoni cultural del municipi i de la comarca. Les obres de caire turístic s’iniciaranenguany amb l’objectiu que el nou equipament estigui operatiu el 2025.
sonal femenina. La lectura del manifest serà l’acte central de les reivindicacions del dia 8. Es farà a les 12 del migdia, al davant de l’Ajuntament. Dissabte 9, es farà l’entrega de premis del 5è concurs literari de relats curts
Papallones liles. L’acte, que comptarà amb la participació de la diputada Raquel Sans, també inclourà la presentació del llibre Papallones liles, amb el recull dels relats guanyadors d’aquests cinc anys. Les activitats continuaran
el 13 de març amb una classe de ioga, que es farà al Casal Municipal, a les 7 de la tarda. Com a clausura, s’ha programat una xerrada sobre la dona a la història, que es farà a Cal Cabaler, el 16 de març a les 6 de la tarda.
Des de l’Ajuntament de Falset expliquen que s’estan mantenint converses amb l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya per aprofitar les noves instal·lacions de l’antiga fàbrica Falbar i ubicar-hi un Centre de Formació Professional Integrada. D’aquesta manera, apunten des del consistori falsetà, es podrien aglutinar els diferents certificats i títols formatius relacionats amb el sector vitícola i els estudis de l’Escola d’Enologia Jaume Ciurana. Amb aquest canvi d’ubicació, aquests estudis, que actualment s’ofereixen a les aules de l’Institut Priorat, es desenvoluparien «en un entorn professional on es reforci la formació de l’alumnat i es puguin crear sinergies amb el centre de recerca». Alhora, des del consistori destaquen que el trasllat d’aquests estudis al nou hub vitivinícola també farà possible «una formació de professionals altament tecnificada i de manera continuada».
Oci Una trentena d’establiments de l’eix comercial de Torredembarra participaran en una nova edició de la Fira Fora Estocs, oferint descomptes i rebaixes en el seus productes i serveis. Aquesta activitat es durà a terme avui i demà, en horari comercial. A més, el demà, tindrà lloc l’espectacle itinerant familiar Rum Rum.. Trasto Karts amb la Cia. Xip Xap, de 17.30 a 19.30 h, i a les 18 h, coca i xocolata a la plaça de Mn. Joaquim Boronat. La Fira Fora Estocs té com a objectiu dinamitzar el comerç de la vila, atraient nous visitants i fidelitzant els clients habituals. Redacció
Redacció
La subdelegació del Govern a Tarragona va organitzar ahir a la Pobla de Mafumet una jornada econòmica que sota el nom de Palanca d’Oportunitats ha tingut com a principal objectiu ajudar els ajuntaments de la província a accedir als Next Generation.
El 7 de febrer de 2023 el Consell de Ministres va autoritzar l’encàrrec de la Secretaria d’Estat de Pressupostos i Despeses, a Tragsatec, dirigit des de la Secretaria General de Fons Europeus, de dur a terme el servei d’assistència tècnica i dinamització de la participació de les administracions públiques al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). Aquest es dirigeix a les entitats locals de menys de 5.000 habitants que són les que més necessitat de mitjans tècnics i humans tenen per participar i complir amb les obligacions i requisits que aquest comporta conforme amb la normativa europea i nacional. Per explicar-ho, es va convocar a tots els municipis de la província a aquesta jornada per fer-los
Els ajuntaments van aprofitar les jornades per informar-se
sobre els fons europeus
sabedors de les possibilitats que això comporta. La inauguració de la jornada va anar a càrrec de l’alcalde del
Policial Vivia en una masia als afores del municipi amb mínim contacte amb l’exterior
ACN
Els Mossos d’Esquadra van detenir dimecres un home a l’Alforja, al Baix Camp, buscat per delictes continuats contra la llibertat sexual a menors. L’arrestat, de 51 anys, tenia una ordre de detenció judicial estatal, que s’havia fet extensiva en l’àmbit europeu. El detingut viva amagat i aïllat en una masia als afores de la població. Per no ser localitzat, l’individu residia en unes instal·lacions amb un «alt grau» d’autosuficiència, amb plaques solars i altres instal·lacions d’autoabasti-
ment, que li permetien viure amb el mínim contacte amb l’exterior. L’ordre de detenció estava en vigor des del 2020 quan es va celebrar el judici per uns delictes d’abusos sexuals comesos a menors de forma continuada el 2015 al Vendrell. L’any 2021, l’autoritat judicial va expedir també una ordre europea de detenció per poder localitzar l’home en cas de sortida de l’estat. Aquest dimecres, fruit de noves gestions d’indagació, els Mossos van poder ubicar la masia on viva. El detingut passarà a disposició judicial en les pròximes hores.
municipi, Joan Maria Sardà i el subdelegat del Govern a Tarragona, Santiago Castellà. Després va intervenir el catedràtic emèrit d’Economia de la URV, Agustí Segarra, amb la ponència Tarragona, palanca d’oportunitats. Sobre Els fons Next Generation al nostre territori han parlat Cristina Guillén, Mónica Queralt, Irina
Razafimbelo, i Roser Segura, del projecte de dinamització PRTR AAPP de Tragsatec. La segona taula es va centrar en les experiències municipals amb els fons. Hi van participar l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; l’alcalde de Falset, Carlos Brull; i l’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví.
Economia Proposen que la Cambra de Reus vetlli per complir el reglament en dos seus
ACN
Els alcaldes del Baix Camp i el Priorat, la Cambra de Comerç de Reus i PIMEC Baix Camp reclamen que la secretaria dels Fons de Transició Nuclear tingui dues seus, una per a les comarques de l’Ebre i l’altra per a les comarques tarragonines, a l’Hospitalet de l’Infant. D’una banda, qüestionen que l’IDECE (Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre) assumeixi aquestes funcions perquè no representa a tots els municipis beneficiaris i perquè té la seu a Tortosa, però de l’altra, proposen que sigui només la Cambra de Comerç de Reus qui faci complir el reglament a les dues secretaries tècniques que proposen per als Fons Nuclears. Els batlles de les comarques tarragonines no s’hi senten representats perquè de 96
poblacions beneficiàries dels FTN, 60 són dels Camp de Tarragona -9 del Segrià, 10 de les Garrigues, 18 del Baix Camp i 23 del Priorat- i «no pertanyen a l’àmbit d’actuació de l’IDECE». A les Terres de l’Ebre els municipis de l’àrea nuclear són 10 municipis del Baix Ebre, 1 del Montsià, 11 de la Terra Alta i 14 de la Ribera d’Ebre. Tot i que asseguren que no hi ha «voluntat d’enfrontar territoris», reclamen una fórmula on «se sentin representats» en pro de «l’equilibri territorial». La segona seu de la secretaria la ubicarien al Baix Camp. De fet, l’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i vicepresidenta de l’òrgan de govern del FTN, Assumpció Castellví, ja ha ofert l’oficina de l’empresa municipal de promoció IDETSA, on treballa un equip pluridisciplinari de serveis per a l’empresariat.
Protesta El sector li trasllada les seves problemàtiques
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, es va reunir ahir a la tarda durant prop d’una hora amb un grup de pagesos que li han demanat una reunió coincidint amb la seva visita oficial a l’Espluga de Francolí. Els agricultors van demanar una trobada amb el President ahir, quan van saber que seria al municipi, i Presidència hi va acce-
dir. Una quinzena de tractors van anar fins a l’oficina de Turisme del municipi, on es va fer la trobada. Aragonès i els representants de la Plataforma Pagesa van compartir una xerrada cordial, segons fonts coneixedores, durant la qual el president va explicar els acords recents i les últimes reunions, mentre que els pagesos van exposar les seves problemàtiques. A la reunió hi havia el pre-
Mont-roig del Camp i Lotte desencallen la compravenda dels terrenys dels Comerallets
Economia L’Ajuntament de Mont-roig del Camp i la companyia coreana Lotte Energy Materials Spain S.L. han desencallat la compravenda dels terrenys del polígon industrial Els Comerallets, on està previst que s’hi ubiqui la futura planta de producció d’elecfoil. El contracte s’ha signat aquest dimarts, després de setma-
nes «d’anàlisi profunda de la normativa estatal i catalana» per part de l’administració local. En un inici, l’acord es va ajornar a principis d’any després que els serveis jurídics de l’empresa demanessin revisar el redactat. El següent pas és que sigui validat al pròxim ple ordinari, previst pel proper dilluns 11 de març. Redacció
Ajuntament de Montbrió del Camp
Sometiment a informació pública de reparcel·lació del Polígon d’Actuació Urbanística 10 de Montbrió del Camp
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament, en sessió ordinària de 26 de febrer de 2024, ha adoptat, entre d’altres, els següents acords:
Primer. Sotmetre a informació pública el projecte de reparcel·lació voluntària del Polígon d’ Actuació Urbanística núm. 10 Industrial Montbrió del Camp, presentat pel senyor Francesc D’Assis Albin Colet representació de la societat LLABERIA PLÀSTICS SL, propietàri/a únic de les finques incloses en el l’àmbit del polígon 10, de conformitat amb l’informe favorable de l’arquitecte municipal del l’Arquitecte dels Serveis Tècnics del Consell Comarcal del Baix Camp, al servei de l’Ajuntament de Montbrió del Camp Sr. Josep Frederic Pérez Pastor, incorporat a l’expedient. Aquesta informació pública s’estableix pel termini d’un mes, dins el qual s’ha de concedir simultàniament audiència a les persones interessades, amb citació personal, de conformitat amb el previst a l’article 164.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme.
Segon. Publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la província de Tarragona, en l’eTauler de la Corporació, en la web municipal en un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l’àmbit municipal o supramunicipal. A aquests efectes, l’expedient estarà a disposició de qualsevol interessat a les oficines de l’ Ajuntament, Plaça de la Vila, 1, 43340 de Montbrió del Camp, de dilluns a divendres, de 10: 00 a 14:00 h Tercer. Notificar el present acord al senyor -Francesc D’Assis Albin Colet, en representació de la societat LLABERIA PLÀSTICS SL, concedint audiència per termini d’un mes, a comptar a partir de l’endemà de la recepció de la notificació. D’acord amb les lletres d) e) de l’article 119.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme, la notificació de l’acord d’aprovació definitiva d’aquesta reparcel·lació voluntària s’haurà de produir en el termini de dos mesos des del finiment del termini d’informació pública.
En cas contrari, s’entén que el projecte ha quedat aprovat definitivament per silenci administratiu positiu. Un cop aprovat definitivament o acreditat l’acte presumpte, segons el que estableix la legislació de procediment administratiu comú, l’administració n’ha d’ordenar la publicació i la notificació reglamentàries i, si escau, la formalització corresponent.
Contra aquest acte, que és un acte de tràmit no qualificat, no podeu interposar cap recurs, sens perjudici que pugueu al·legar la vostra oposició per a la seva consideració en la resolució que posi fi al procediment, d’acord amb el que disposa l’article 112.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Montbrió del Camp a 28 de febrer de 2024 Carmina Blay Boquera L’Alcaldessa
sident de la Generalitat, el Delegat del Govern al Camp de Tarragona, Angel Xifré, la directora territorial d’Acció Climàtica, Glòria Tibau, i sis pagesos, que han actuat en representació dels agricultors de la Conca de Barberà, Baix Penedès, Priorat, Segarra, Urgell, Pla d’Urgell i la Noguera. De fet, són alguns dels que estan participant aquests dies al tall de l’A-2 a Tàrrega. Precisament, una de les peticions
Diversos pagesos davant d’un tractor esperen el president de la Generalitat, Pere Aragonès. ACN
que li han fet a Aragonès ha estat poder allargar el tall fins dissabte al migdia. Respecte els compromisos que la Plataforma Pagesa ha assolit aquesta setmana amb Acció Climàtica, alguns dels agricultors van expressar els seus dubtes. «El president ens
l’acord s’havia retardat diverses setmanes. Cedida
diu que està firmat i que es complirà, però a vegades els fulls es perden», va manifestar Josep de Cal Tau, de Rocafort de Vallbona (Urgell), que va fer de portaveu i va explicar el contingut de la reunió. A més, va demanar celeritat a l’executiu. «Les coses s’han
de fer ràpides. Si hi ha d’haver una dimissió, demà la volem veure», va reclamar. Finalment, va lamentar la situació de la pagesia i va avançar que si no hi ha agricultors «d’aquí uns quants anys Catalunya serà un desert» perquè «quedarà tot erm».
Servei d’atenció als joves amb patiments emocionals amb el programa Ocell de Foc
Torredembarra Els joves entre 16 i 30 anys amb patiments emocionals o problemes de salut mental lleus compten, a partir d’avui, amb un nou servei d’atenció. El Pla Educatiu d’Entorn de Torredembarra, amb la col·laboració de la Biblioteca Mestra Maria Antònia, posa en marxa el programa Ocell de Foc en què aquests joves
conversaran individualment amb integradors socials que els acompanyaran en l’època de canvis que viuen. El servei s’oferirà en divendres alterns, de 16 a 19 h, a la Biblioteca de Baix a Mar, fins a finals d’any. Es recomanae demanar hora al telèfon 636 25 63 94 o al correu tarragones@ocelldefoctac.org per garantir una atenció personalitzada. Redacció
Societat Els activistes lamenten «el mal funcionament» que pateixen
ACN
Anunci
El Moviment Ibèric Antinuclear i Ecologistes en Acció han denunciat que les centrals nuclears d’Ascó II i Ascó I són les plantes amb més incidències notificades al Consell de Seguretat Nuclear, amb 33 i 30 successos, respectivament, des de l’acord de tancament. Els activistes han lamentat el «mal» funcionament de les nuclears espanyoles, les quals han notificat 164 successos durant aquest darrers cinc anys. Això, indiquen, suposa una mitjana d’un incident cada onze dies. Les centrals de Cofrents, amb 28, i Vande-
llòs II, amb 26, segueixen les centrals d’Ascó.
Segons els activistes, la majoria dels incidents s’han descrit com a INES-0, però es van considerar de major gravetat 10 fallades i es van qualificar de nivell INES-1. Així, diuen, la central de Vandellòs II destaca amb quatre INES-1, seguida de Trillo amb tres. Com a referència, l’incendi de Vandellòs I el 1989, l’accident més greu a Espanya, es va considerar INES-3.
En aquests cinc anys, 37 successos van tenir com a resultat impedir la producció elèctrica del reactor durant períodes d’hores a dies. Ascó
I és amb «gran diferència la que ha hagut de parar més vegades de manera inesperada». També és la central, juntament amb Vandellòs II, amb «més problemes» del sistema de refrigeració de components nuclears, la refrigeració dels sistemes de seguretat del nucli. «Sens dubte, aquest tipus de problemes són els que semblen més preocupants», asseguren en un comunicat. Afegeixen que Vandellòs II és la central amb més successos relacionats amb la connexió a la xarxa elèctrica general, tant per problemes al parc elèctric com per inestabilitat de la xarxa exterior.
Nàstic L’equip gallec, recentment ascendit, és el segon millor local del grup només per darrere del Nàstic
Pep Santos Alasà
Després de perdre l’invicte al Nou Estadi la setmana passada, el Nàstic encara una nova jornada amb l’objectiu de sumar tres punts més que el mantinguin a la lluita al més alt de la taula classificatòria. Per ferho, però, es trobarà amb un escenari molt complicat. I és que els de Dani Vidal visiten l’estadi d’Espiñedo, a Carballino, la casa de l’Arenteiro, que ha fet del seu estadi un autèntic fortí. L’equip gallec, que va ascendir la temporada passada s’ha convertit en la gran revelació d’aquesta temporada al grup I de Primera Federació, esperonat especialment, pel seu rendiment al seu estadi. I és que l’equip d’Ourense és el segon millor local del grup, només per darrere, precisament, del Nàstic. Dels 13 partits que ha disputat l’Arenteiro a Carbaliño ha sumat de 3 en vuit d’ells, n’ha empatat tres i només el Deportivo i el Real Unión han conquerit l’estadi gallec. El Municipal d’Espiñedo és un d’aquells camps clàssics del futbol humil que desprenen el sabor del futbol de ‘fang’ del nord de la península. Un estadi amb capacitat per només 2.000 espectadors, però, que,
Només del Dépor i el Real Unión han sumat tres punts al Municipal d’Espiñedo
tanmateix, fa a notar a tots ells per la seva proximitat amb terreny de joc. A més, el joc es dificulta per l’estat irregular de la gespa, que es podria agreujar de cara a dissabte per la previsió de pluja a
La LEB Plata retorna amb els equips tarragonins buscant retrobar-se amb la victòria
Bàsquet Després d’una última jornada en què, tant CBT com CB Salou van acabar amb una gran decepció per les dures i importants derrotes contra el Palmer Bàsquet després de la pròrroga (94-99) i l’Horta Godella (86-85) respectivament, els equips tarragonins encaren la represa a la competició amb l’objectiu de refer-se. Els
tarragonins, que amb l’última derrota van tornar a caure fins a la tretzena i penúltima posició de la classificació, visitaran dissabte a partir de les 19 hores a un Mataró que es troba a mitja-taula, mentre que els Salouencs rebran el diumenge a les 18:15 hores al Fibwi Palma que es troba a la zona perillosa de la classificació. Redacció
Galícia.
La seva fortalesa a Carbaliño, però, és només un dels pilars de la gran temporada de l’Arenteiro en el seu any de debut a la categoria. Ara mateix, l’equip entrenat per Javi Ros està situat en setena posició amb 36 punts i és el primer perseguidor del grup capdavanter de la classificació que lluita per les posicions de Play-off tot i caure a Las Gaunas en l’última jornada
disputada. L’equip gallec s’ha fet amb aquesta condició de ‘millor de la resta’ amb una idea clara de joc que, tanmateix, sap adaptar a diferents contextos. L’equip juga molt junt i domina les caigudes amb una línia de tres mitjapuntes amb Pibe, Luis Chacón i Álex Cardero que juguen molt junts per deixar els carrils a dos laterals molt ofensius, especialment en el cas d’Álvaro
Hoquei El CP Calafell afrontava l’última jornada de la fase de grups conscients que s’havia de donar una situació molt favorable per a aconseguir passar de ronda i avançar als quarts de final. Enquadrats al grup de la mort, els de Ferran López havien de vèncer al Benfica, que ha liderat el grup amb solvència en tot moment, i esperar
un favor d’un Reus Deportiu ja eliminat que s’imposés a l’Sporting a Lisboa. Finalment, però, ni l’un ni l’altre, els dos equips portuguesos van posar la directa i ja es van avançar al marcador ben aviat. Reus i Calafell van acabar sortint derrotats per 3-2 i 0-3 respectivament i s’acomiadaven, així, de la competició europea. Redacció
Sala de premsa
El rival
Arenteiro
Com arriba?
7è
PG 10 36 punts
PE 6 PP 9 GF 30 GC 23
Dissabte 16 h estadi Municipal de Espiñedo
FEFtv i Esport 3
Ramón, per banda esquerra. A més, a l’hivern van incorporar més qualitat ofensiva amb l’arribada del davanter veneçolà Christian Santos, que va marcar en el seu debut amb l’equip d’Ourense. Des de la banqueta també sol partir un vell conegut de l’afició grana, el castellonenc Pol Bueso que va participar en l’ascens grana la temporada 2014/15 i que als seus 38 anys continua gaudint del futbol al club gallec. Per la seva banda, el Nàstic recuperarà a Joan Oriol, però comptarà amb les importants baixes de Pablo Fernández, sancionat, i Nacho González, que va caure lesionat davant el Teruel. Mentre Montalvo, Borja Martínez, Gorostidi, Jardí i Concha continuen apercebuts per acumulació de targetes.
Amb l’absència de Pablo Fernández en atac, Dani Vidal haurà de buscar solucions per reemplaçar un futbolista «difícil de substituir» segons va defensar el mateix tècnic. Tanmateix, Vidal té molta confiança amb els homes dels quals disposa: «En atac tenim homes molt polivalents que ofereixen alternatives. Podríem variar l’atac i jugar amb dues referències o modificar la mitjapunta...» va afirmar abans d’aclarir «no donarem pistes al rival.» L’entrenador ha deixat clar que l’equip «buscarà els 3 punts que vam perdre contra el Teruel» i, per fer-ho hauran de competir «en un camp amb una gespa molt irregular» a la que s’hauran «d’adaptar i mentalitzar-se» per agafar «mecanismes» i competir-hi. Preguntat pels números de l’Arenteiro a casa, el tarragoní ha explicat que «nosaltres també els teníem i el Teruel ens van demostrar que aquests no t’asseguren res», abans d’analitzar un rival que «s’adapta» però que «juga molt juntet per buscar segones jugades i pilotes dividides i per a després desplegar-se per banda amb carrilers molt profunds».
Imatge
Judicial La sala penal del tribunal acorda per unanimitat la mesura contra l’expresident pels fets de Tsunami Democràtic
ACN
La sala penal del Tribunal Suprem ha acordat per unanimitat declarar la seva competència i obrir causa penal contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el secretari quart de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg, per un delicte de terrorisme en el cas Tsunami. El magistrat de l’Audiència Nacional Manuel GarcíaCastellón havia enviat una exposició raonada perquè el Suprem assumís la causa, ja que tant Puigdemont com Wagensberg són aforats. La Fiscalia del Suprem, però, s’hi havia acabat pronunciant en contra. El Suprem designa com a instructora la magistrada Susana Polo.
L’alt tribunal adopta aquesta decisió després d’analitzar l’exposició raonada elevada per García-Castellón. El Suprem també declara la seva falta de competència per instruir i en el seu cas jutjar les altres deu persones investigades en aquest cas. Considera que no s’adverteix una unitat que no es pugui escindir en aquest cas per acceptar la competència respecte a persones no aforades.
Segons l’acord del Suprem, «no hi ha dubte» que els fets que s’imputen als líders del Tsunami Democràtic són constitutius de delictes que van des de lesions a terrorisme. De fet, a la interlocutòria hi apareix 35 vegades la pa-
Carles Puigdemont va reaccionar amb ironia a la notícia amb un comunicat a través de les xarxes socials. ACN
raula «terrorisme» vinculada als fets del Tsunami i a la jurisprudència que els magistrats utilitzen per provar de sostenir aquesta acusació.
Caos i violència
En aquest marc, consideren provat que es van produir delictes de detenció il·legal i coaccions pel bloqueig de l’Aeroport del Prat, on –afegeixen- es «va pertorbar el
Aragonès creu que és «una aberració jurídica» basada en «supòsits falsos»
Política El president de la Generalitat critica la decisió del Suprem
La paraula terrorisme apareix fins a 35 vegades a la interlocutòria ACN
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va afirmar ahir que la decisió del Tribunal Suprem d’obrir una causa penal per terrorisme contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el diputat d’ERC Ruben Wagensberg
per la seva suposada implicació amb Tsunami Democràtic «és una aberració jurídica sense precedents». Per Aragonès la decisió dels magistrats està «basada en supòsits falsos» i va assegurar que el Suprem «no imparteix justícia, sinó repressió». En una declaració des de l’Espluga de
Francolí, va afegir que l’objectiu dels jutges és «carregar-se els efectes de la llei d’amnistia» i ha expressat la seva solidaritat «amb les persones represaliades».
Manifestar-se no és delicte Aragonès va assegurar que «manifestar-se no és delicte».
servei d’aviació internacional, els serveis de l’aeroport i al trànsit aeri», «es va impedir l’accés d’usuaris i tripulació» i es va «aïllar els controladors aeris» per crear «una situació d’absolut caos i violència».
A més, afegeixen, delictes contra l’autoritat, perquè els convocats pel Tsunami «van utilitzar instruments perillosos i artefactes de similar potència destructiva als ex-
«Les mobilitzacions massives no són terrorisme enlloc excepte a l’Estat espanyol i si ets independentista. És una clara mostra més de com l’independentisme està criminalitzat des de les altes instàncies judicials», va declarar.
«Aquesta imputació per terrorisme decaurà, però durant el temps que duri seguirà produint dolor i fent mal a persones que no han fet res més que comprometre’s amb els drets i llibertats d’aquest país», va dir el president. «És un cas que no s’aguanta», va concloure.
plosius», com «extintors d’incendis, vidres, làmines d’alumini, tanques, carretons metàl·lics o portaequipatges que van llançar contra els agents de l’autoritat».
Exemple Kale borroka
Els magistrats hi afegeixen terrorisme argumentant que les accions del Tsunami tenien la «finalitat de subvertir l’ordre constitucional i de-
sestabilitzar les institucions democràtiques, impedint als poders públics el compliment de les seves finalitats».
Citen com a exemple la jurisprudència respecte a la Kale borroka al País Basc, que estableix que són «accions amb un disseny perfectament traçat» per part de «grups que promulguen la violència com a mètode de participació política» i fan actes que «poden desencadenar conseqüències gravíssimes».
«Màtrix judicial» Després d’assabentar-se de la notícia, Puigdemont, va criticar l’obertura d’una causa penal de terrorisme contra ell. «El Màtrix judicial espanyol ha adaptat la màxima del mal periodisme: no deixis que la realitat espatlli una bona imputació», va dir en un missatge a X poc després que el Suprem assumís la causa tal com li havia demanat l’Audiència Nacional. I va afegir: «El mateix dia que m’acusen d’haver rebut el regal d’un Rolex de 7.000 euros, m’imputen per terrorista. Crec que ja només falta que em surti un compte secret a Panamà». En la mateixa línia, la formació de Junts va denunciar que el Tribunal Suprem «baixa una vegada més a l’arena política per interferir en la voluntat del legislador». Així ho va assegurar el i portaveu del partit, Josep Rius, que va evitar respondre si afectarà les negociacions de l’amnistia.
S’haurà de mostrar un codi QR i es podrà escollir entre copa, calces o compreses de tela
ACN
La distribució gratuïta de productes menstruals reutilitzables a les farmàcies començarà dilluns vinent, segons va anunciar ahir la consellera d’Igualtat i Feminismes Tània Verge.
Verge ho va dir acompanyada del president del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, Jordi Casas, durant una visita al centre logístic Alliance Healthcare de Viladecans, un dels quatre on s’emmagatzemen els productes que repartirà el Govern.
Les persones menstruants podran obtenir els productes mostrant un codi QR que s’obté dins l’aplicació La Meva Salut. Podran escollir entre una copa, unes calces menstruals o compreses de tela. Es calcula que 2,5 milions de per-
sones es podran beneficiar de la mesura, que té un cost inicial de 8,5 milions.
La consellera Tània Ver-
ge va destacar que aquesta és l’acció «més ambiciosa» del Departament d’Igualtat i Feminisme, que converteix
Política Begoña Gómez s’hauria reunit amb el suposat comissionista
ACN
La secretària general del PP, Cuca Gamarra, va exigir ahir «explicacions immediates» a Pedro Sánchez després de la implicació de la seva dona, Begoña Gómez, al cas Koldo. Segons una informació publicada ahir a El Confidencial, el
suposat comissionista de la trama Víctor de Aldama i el conseller delegat de Globalia, Javier Hidalgo, es van reunir el 2020 amb Gómez abans que aquesta empresa fos rescatada amb diners públics. Per als populars això mostra que Sánchez es troba «acorralat» pel cas, motiu pel qual
Antifrau detecta irregularitats en el nomenament del director d’Educació a Girona
Judicial L’Oficina Antifrau ha detectat irregularitats en el nomenament del director de serveis territorials d’Educació a Girona, segons ha avançat El món i han confirmat a l’ACN fonts de la institució. El nomenament va tenir lloc l’any 2021 i l’any següent l’Oficina va rebre una denúncia anònima que posava de manifest les presump-
tes irregularitats. El juny del 2023 Antifrau va enviar a la Generalitat un informe raonat en què, efectivament, es constataven aquestes accions incorrectes.
El Departament d’Educació va indicar a l’ACN que està revisant l’expedient del cas, sense especificar si s’ha pres cap mesura al respecte d’aquest nomenament. ACN
no pot trigar a donar la cara. D’altra banda, Gamarra va negar en roda de premsa reunions de dirigents del partit amb la trama de les mascaretes i ha acusat el PSOE de «posar el ventilador».
«Seguirem i anirem fins al final en aquest escàndol», va afirmar Gamarra abans de dir
Catalunya en el primer país que reparteix gratuïtament productes menstruals reutilitzables gratuïtament. Una
que s’ha jugat «amb els diners de tots».
Entorn més proper «Pedro Sánchez ha de donar explicacions. Ja no parlem d’Ábalos o Koldo, s’ha superat l’entorn més proper en lo polític del PSOE per parlar de reunions de la seva pròpia dona», va agregar.
Pel que fa a l’eventual implicació de dirigents del PP a la trama va dit que és «absolutament fals». «Els convido a deixar de posar el ventilador, perquè no trobaran res», va concloure.
Societat El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, va ser donat d’alta ahir després d’haver estat tractat d’una crisi cardíaca a l’Hospital de Bellvitge. Així en va informar el partit en un comunicat, on s’assenyala que el dirigent «es reincorporarà a les seves responsabilitats progressivament durant els propers dies». Una alta que
va confirmar el mateix Turull en un missatge a X, on va traslladar «immensa gratitud per les mostres de suport rebudes». També va voler «agrair a tot el personal de l’Hospital Moisès Broggi, del Servei d’Emergències Mèdiques i de l’Hospital Universitat de Bellvitge la seva enorme professionalitat i l’excel·lent tracte rebut». ACN
Verge diu que és l’acció més ambiciosa del Departament d’Igualtat i Feminisme
acció, va assegurar la consellera, que «ha vingut per quedar-se» tot i ser una de les recollides en el Pla integral d’equitat menstrual i climateri 2023-2025.
Ha vingut per quedar-se Verge va recordar que aquesta iniciativa vol garantir el dret a l’equitat menstrual, és a dir, que totes les dones «puguin decidir de manera lliure i informada com gestionar el seu cicle menstrual al llarg de la vida. Un fet que només és possible si es té l’accés als productes adequats i a una bona informació sobre el seu
cos i salut».
Els productes es podran recollir a qualsevol de les més de 3.200 farmàcies del país, que han format el seu personal per poder atendre totes les necessitats. És per això que la consellera va fer una crida perquè les dones vagin a les farmàcies «amb temps i sense pressa» per deixar-se assessorar i triar el producte idoni.
Sobre l’abastiment de producte, Verge va deixar clar que està assegurat i que estan previstos reajustaments de les contractacions i noves licitacions en funció de la demanda. Aquí, va afegir que si algun producte s’esgota en una farmàcia serà reposat en un termini màxim de 48 hores perquè es farà «un monitoratge continu».
2,5 milions de persones
De la iniciativa se’n podran beneficiar 2,5 milions de persones menstruants entre els 10 i els 60 anys.
Amb tot, la xifra s’anirà actualitzant contínuament si nenes o dones fora d’aquest rang d’edat necessiten els productes menstruals gratuïts.
La portaveu del PP al Congrés dels Diputats, Cuca Gamarra. ACN
L’Eurocambra demana als països de la UE i l’OTAN destinar un 0,25% del PIB a Ucraïna
Guerra El Parlament Europeu va demanar als països de la Unió Europea i de l’OTAN que destinin almenys un 0,25% del seu PIB anual a donar suport militar a Ucraïna. El text aprovat ahir al ple d’Estrasburg, amb 451 vots a favor, 46 en contra i 49 abstencions, pretén fer balanç dels dos anys des de l’inici de la invasió, un conflicte que,
segons els eurodiputats, «ha transformat la situació geopolítica» i en què «el principal objectiu passa per la victòria d’Ucraïna». En aquest sentit, la cambra va instar els estats a l’enviament de material militar, entre ells els míssils de llarg abast Taurus, uns artefactes que Alemanya és reticent a entregar per tensions amb Rússia. ACN
Atretze municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, els lloguers d’habitatges quedaran regulars per llei, en una mesura que afecta altres tantes localitats ca talanes. Es tracta d’una mesura que va tenir un recorregut polític complicat i que finalment, tot i que a Catalunya serà on primer s’aplicarà, ha acabat sent una norma estatal. En qualsevol cas, si la situació de l’economia no hagués encadenat una pandèmia, una crisi energètica i una guerra, la inflació no hauria afectat de la manera que ho ha fet els preus dels habitatges de lloguer. En aquest sentit, regular els preus als llocs on s’ha disparat és una
eina de caràcter estrictament social. La mesura ha de permetre obrir el ventall de possibilitats a les famílies amb menys recursos –un col·lectiu cada vegada més gran– per accedir a un habitatge, un dret considerat fonamental. Un habitatge digne s’entén. Però el nostre model social es basa també en un liberalisme econòmic poc amant de l’intervencionisme estatal en la capacitat privada de generar ingressos. I pels propietaris, siguin de la tipologia que siguin, els lloguers són una font estable per aconseguir los. No més un temps d’aplicació una mica llarg ens permetrà descobrir si la mesura té èxit o si, per contra, deixa un mercat precaritzat.
Actualment, una de les princi pals preocupacions de pares i mares es trobar un centre es colar adequat pels seus fills, tant pel tipus d’estudis, com per l’estil d’educació que ofereixen. El projecte pe dagògic és la base per l’elecció d’un col· legi. És un moment molt important en la vida dels infants. S’han de valorar de for ma subjectiva totes les opcions possibles. Es tracta d’una decisió complexa i de gran responsabilitat, ja que els nens pas saran allí entre cinc i vuit hores diàries.
Els pares han de dedicar un temps per fer una bona elecció, ja que pot significar molt, a favor o en contra, de l’educació i la felicitat de tots. Assistir a les jornades de portes obertes pot resultar molt in teressant per conèixer les instal·lacions, veure les aules, conèixer els professors, parlar amb algun membre de l’equip di rectiu del sistema educatiu. Malgrat tot, després de la visita és han de deixar repo sar les dèries per sospesar correctament la decisió final. Es han de valorar no ex clusivament l’etapa d’educació infantil, si escau, sinó la primària i la secundària també.
Els experts recomanen tenir en comp te els següents aspectes: 1. Projecte edu catiu. Disposa d’alguna orientació peda gògica específica?; 2. Ubicació del centre. La distància entre el domicili familiar i el
col·legi és un factor a valorar. La comodi tat i facilitat entre trasllats és un element a tenir en compte; 3. Idiomes. En el món globalitzat en el qual estem l’idioma és bàsic. Centre bilin güe? Altres idiomes? Professors nadius?; 4. Serveis educatius es pecials. Si l’estudiant necessita una ajuda extra, el centre dispo sa amb les eines ade quades?; 5. Estat de les instal·lacions. Disposa de la llum i mobiliari adequat? Hi ha instal· lacions esportives i de lleure suficients?;
Els pares han de dedicar un temps per fer una bona elecció, ja que pot significar molt, a favor o en contra, de l’educació i la felicitat de tots. Assistir a les jornades de portes obertes pot resultar molt interessant
6. Professorat. La relació entre els pro fessors i els alumnes influeix de manera considerable en el benestar emocional del nen i en el seu procés d’aprenentat ge. 7. Feedback del nen. L’alumne s’ha de sentir còmode al centre escolar, tant amb el professorat com amb els companys i 8.
Activitats extraescolars. Per desenvolu par competències i habilitats. El sistema educatiu català està medi atitzat pel darrer informe Programa per l’Avaluació Internacional dels Estudi ants/PISA que analitzava el nivell dels estudiants de quart d’ESO (15 16 anys) Els estudiants catalans van ser els que més van baixar en les seves competèn cies en matemàtiques, amb una caiguda de 21 punts i en lectura 38 punts. Aquest descens està relacionat amb la complexi tat social del nostre territori. En termes absoluts Catalunya ha estat, entre el 2015 i el 2023 la segona comunitat espanyola que més població im migrant ha rebut de manera sostinguda. També hem de consi derar que PISA és una eina estandarditzada que no té en compte els talents múltiples que hi ha a cada país i regió. El termini de les inscripcions s’iniciarà el mes de març. L’elecció de col·legi és un tema força important, que segur és motiu de moltes converses familiars i els pares hauran de triar un centre, però sempre hauran de pensar que el que avui deci deixen serà el seu demà.
Carta dominical
Benvolgudes i benvolguts, «Ans deslliureu nos de qualsevol mal». Arribem a la darrera petició del pare nostre: el clam de les filles i fills que imploren la pro tecció del seu Pare davant les necessitats. Alliberar és una de les accions més característiques del Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob. Podríem dir que el poble d’Israel coneix i reconeix la presència divina a través de gestes allibera dores que tenen com a punt d’arrancada la sortida d’Egipte. Al llarg de la història, el poble escollit ensopega amb perills, amb seduccions que el volen distreure del camí, amb debilitats per sonals i col·lectives que l’enfonsen en l’egoisme i la idolatria. I quan Israel se sent ferit i indefens, és llavors que gira la mirada vers Déu suplicant la seva intervenció: «Als qui clamen al Se nyor, ell els escolta i els allibera de tots els perills. El Senyor és a prop dels cors que sofreixen, salva els homes abatuts d’esperit» (Sl 34,18 19).
La salvació definitiva i plena arriba a través de Jesucrist, el Fill encarnat. Aquesta és la seva identitat i missió: «M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la lliber tat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor» (Lc 4,18 19). La bona no tícia és que Jesús ens ha salvat, però creure això no vol dir tenir una visió simplista de les coses. Tristament seguim constatant el mal arreu: guerres, injustícies, pobresa, vulnerabilitat, divisi ons.
I, malgrat tot això, continuem resant el parenostre i, potser més desitjosos que mai, seguim demanant al Pare que intervin gui a favor de tota la humanitat. Per això, com diu el papa Fran cesc: «Si no hi haguessin els últims versets del parenostre, com podrien pregar els pecadors, els perseguits, els desesperats, els moribunds? L’última petició és realment la nostra petició quan estarem al límit, sempre.»
La bona notícia és que Jesús ens ha salvat, però creure això no vol dir tenir una visió simplista de les coses. Tristament seguim constatant el mal arreu: guerres, injustícies, pobresa, vulnerabilitat, divisions
L’Església està cridada a ser signe de salvació, no perquè estigui més enllà del mal, ni perquè tingui una recepta màgica per a combatre’l, sinó simple ment perquè se li ha re velat el secret del Regne, a saber, el mal no es pot combatre amb el mal, res tant empresonats en una espiral sense fi, sinó úni cament amb el bé. Jesús mateix ens en dona la clau a través de la paradoxa de l’arbre de la creu: donant la seva vida per amor venç definitivament el pecat i la mort.
En la força esclatant de Pasqua, el dolor es converteix en joia, l’egoisme en solidaritat, l’odi en amor, la divisió en comunió, el mal en bé. Tots nosaltres, cristians, hem de ser testimonis de la revolució de la Pasqua, perquè creiem en la victòria defini tiva de l’amor de Déu contra totes les forces que esclavitzen i ofeguen les aspiracions més autèntiques de llibertat i dignitat humanes.
Acabem aquí el nostre comentari al parenostre, deixant res sonar un Amén ferm i confiat. Diguem a Jesús que sí, que creiem tot el que ens ha ensenyat, que ens comprometem a viure se gons el designi del Pare, i que volem comunicar el seu projecte, amb joia i convicció, arreu on siguem.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Tribuna
És notícia que Altafulla reclama una part de l’antic ter me de Tamarit a l’Ajuntament de Tarragona, però per què Tamarit forma part de Tarragona i no d’Altafulla? Tamarit era un municipi de la província de Tarrago na i que formava part del Partit Judicial de Tarragona ciutat. Va ser a principis dels anys 50 del segle passat que es va materia litzar la seva fusió, de facto una incorporació, amb la ciutat de Tarragona.
Altafulla, municipi més proper, també va intentar la incorpo ració del terme de Tamarit al seu municipi, ja durant la segona meitat del segle XIX, i també amb algun intent a principis del segle XX, però no va prosperar. Ara ho torna a intentar.
Segurament un dels impediments va ser que Altafulla forma va part d’un altre Partit Judicial, concretament del Partit Judicial del Vendrell, cosa que succeeix encara avui dia.
Per què Tamarit va triar Tarragona i no Altafulla? Era l’any 1950, el consistori tarragoní va aprofitar les circumstancies del moment.
Per un cantó la força d’una capital provincial i la seva classe dirigent durant la dictadura tenien molt de pes i molt marge de maniobra. Per un altre, Tamarit un municipi poc poblat, unes dificultats d’una postguerra rural i molt dura, i que patia d’uns dèficits estructurals que no podien garantir els serveis bàsics als seus veïns i veïnes.
Els dirigents tarragonins va prometre un conjunt de millores si la fusió es portava a terme i reflexionaven en aquests termes; “Ahora bien: debería pensarse lo que se puede ofrecerles para que la anexión propugnada les significase ventajas materiales en contra de la desventaja moral de su pérdida de personalidad, como pueblo o municipio independiente.”.
d’èpocaTribuna
Sovint transito per la carrete ra que va de Tarragona al Pont d’Armentera. En aquesta hi ha un obelisc de pedra. Es troba al costat de la rotonda que porta a la Secui ta, proper al mas de Brulles. Està tapat per l’herbassar i fins que no baixes del cotxe no pots veure què hi posa. És un monument que es va situar en aquest punt després de la guerra civil per dignifi car a nou persones del Pla de Santa Maria que hi van morir l’any 1936.
A la cara principal hi ha una creu i es llegeix Victimas de la Revolución. Cayeron por Dios y por España en este lugar en agosto de 1936 los vecinos del Pla de Cabra. Tot seguit apareixien el nom de vuit homes amb els noms personals escrits en castellà. Es pot llegir: Joaquin Tous Domingo, Juan Figueras Oliva, Ramon Figueras Guell, Jose Bove Farre, Juan Garriga Farré, Ramon Valls Guell, Sebastian Vila Rosell i Jose Clave Guimet”. La dedi catòria acaba amb un “¡Presentes!”.
Marc Dalmau Arqueòleg i historiador
casa d’una família de Valls. El pare no va tenir la mateixa sort i va morir junt a la resta. A l’entrada de les tropes de Franco el fill va tornar al Pla de Santa Maria i es va convertir en l’alcalde. Molts dels que van estar fora de la llei durant la guerra, es van convertir en repressors un cop re cuperat l’ordre social.
tes persones van morir a causa de les he morràgies produïdes per bales. Després de l’aixecament dels cadàvers van ser en terrades en una fossa comuna al cemen tiri del Catllar. En ella hi havia també les restes d’altres homes naturals de Valls, que havien mort al lloc conegut com les Torres. En total hi havia 23 individus. El 1939 les restes van ser exhumades i tras lladades al Pla de Santa Maria i a Valls. A la fosa del Catllar només hi van quedar les restes d’un individu, Augusto Castelo García, natural d’A Coruña.
A part de la promesa de l’Estació de tren, que no va arribar mai a realitzarse, l’Ajuntament de Tarragona va prometre que portaria l’electricitat al nucli Monnars i el telèfon al nucli de Ferran
L’alcalde tarragoní de l’època ho tenia molt clar: «Acaricio la idea de ur banizar aquellas playas y convertir en barrios veraniegos las deliciosas costas de Tamarit y Punta de la Mora, gestionando la construcción de una estación de ferrocarril o apeadero entre Altafu lla i Tarragona, junto a la Torre de los Escipiones, por ejemplo. ¿ Es que Taragona no tiene derecho a poseer en el «Mare Nostrum una verdadera «Costa de Oro?.»
A part de la promesa de l’Estació de tren, que no va arribar mai a realitzar se, l’Ajuntament de Tarragona va prometre que portaria l’electricitat al nucli Monnars, el telèfon al nucli de Fer ran, on també hi posarien una font amb aigua propulsada per una bomba mecànica.
I un fet a no menystenir en època de postguerra, el raciona ment de la gent de Tamarit passaria a ser un racionament de productes urbà i no rural, essent l’urbà molt millor. Per últim també es recollia que tant Monnars com Ferran tindrien unes alcaldies de barri, el que avui dia serien unes EMD, Entitats Mu nicipals Descentralitzades.
Cal destacar que l’acord entre els dos municipis també reco llia el procediment a seguir, si un dia la gent del Terme de Tama rit volia tornar a ser independent de Tarragona.
Per aquestes raons, i segurament altres motius, l’Ajuntament de Tamarit de l’època no es va plantejar mai l’opció de fusionar el seu municipi amb el d’Altafulla.
El que va passar després ja ho sabem, el terme municipal de Tamarit s’ha convertit en els barris de Llevant de Tarragona, però la seva història continua estant, petrificada, convertida en pedra, més viva que mai.
Jaume Casañas
Historiador
Primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Cunit
La Causa General va ser un procés d’in vestigació franquista impulsat després de la guerra civil. La relació d’aquests morts apareix tant a la del Catllar com a la del Pla de Santa Maria. En ella s’hi troba una novena víctima anomenada Jaime Rosell Rabadá que no apareix a l’obelisc però que també va morir al mas de Brulles. El més jove tenia 21 anys i el més gran en te nia 70. La majoria eren agricultors i page sos però també hi havia un sabater. Cinc d’ells eren de militància Tradicionalista. A excepció de Joaquim Tous Domingo i Joan Garriga Ferré, que eren d’Acción ciutadana, i Sebastià Vila Rossell i Josep Clavé Guimet, que pertanyien al reque tè. Tots eren de caràcter conservador. Els revolucionaris devien considerar que po dien donar suport a la insurrecció militar i anar armats.
A l’obra El Pla de Santa Maria sota la dictadura del general Franco (1929-1975) de Meritxell Ferré (2009) es diu que la nit del 21 d’agost de 1936, 10 homes van ser reclamats amb urgència a la casa de la vila per després ser carregats a un camió. Els autors eren milicians de fora del poble però els informadors van ser habitants de la vila que coneixien les víctimes. Durant l’agost es van donar uns sistemes d’exe cució que es coneixien amb el nom de saques. Es donaven durant la nit i consis tien en executar a grups de persones d’un mateix poble. Van afectar a diferents po blacions del Camp. Un cop lligats dintre del camió eren conduits a llocs apartats on eren assassinats.
De les 10 persones que anaven al ca mió, en Jaume Rossell Rabadà i en Josep Rosell Grau eren pare i fill. El fill es va deslligar, va saltar del vehicle i va esca par. Els que fugien eren considerats prò fugs. Per salvar la pell buscaven refugi a la muntanya o s’amagaven en cases d’al gun veí o familiar. L’home es va refugiar a
A la tesi doctoral Violència i repressió a la rereguarda catalana 1936-1939 de Joan Vi larroya (1988) apareix la mateixa relació de traspassats. Aquests tenien un nom, dos cognoms i el renom o nom de la casa d’on eren. D’aquesta ma nera trobem renoms com Forquilles, Qui met Fortuny, Cal Sa bater, Petaca, Brué, Madrona, Ros o Blai. Aquests vehicles que es movien entre pobles i barriades es coneixien com els cotxes fantasma. Sabien on anaven i a qui tenien que de tenir per salvaguardar la rereguarda de possibles enemics. En aquests casos es parla dels consells de cuneta. La justícia s’efectuava a la nit, a peu de carretera, de forma premeditada i sense cap tipus de judici previ.
De les 10 persones que anaven al camió, en Jaume Rossell Rabadà i en Josep Rosell Grau eren pare i fill. El fill es va deslligar, va saltar del vehicle i va escapar. Els que fugien eren considerats pròfugs. Per salvar la pell buscaven refugi a la muntanya o s’amagaven en cases d’algun veí o familiar
Segons els informes de l’època, aques
Després de la guerra van aparèixer moltes creus i làpides amb la relació de Caídos por Dios y por España. Es van ubicar a les parets d’esglésies, d’ajunta ments o de cementiris. Al cementiri del Pla de Santa Maria es va construir un monu ment. Al terra hi ha una làpida on es pot llegir Aqui esperan su resurrección gloriosa los restos mortales de... Tot seguit apareix el nom de 15 persones. Nou d’elles correspo nen als que van morir al mas de Brulles. Al final es pot llegir Víctimas de la persecución marxista. Pla de Cabra. Agosto de 1936 L’obelisc del mas de Brulles no es troba en el seu lloc original sinó que va ser des plaçat uns metres quan es va construir la rotonda. Damunt de la inscripció havia estat dibuixada una estelada i a sota les inicials del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). Caldria plantar més arbres per la pau i per a tots aquells i aquelles que han estat i són víctimes de les guer res, la violència i l’opressió.
Necrològiques
Antonia Rione Balas.
Ha mort a 91 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la parròquia de Torreforta.
Reus
Francisco Gallego Gigante.
Ha mort a 97 anys. El seu funeral serà demà a les 11 h al Tanatori.
Samuel Blanco Sánchez.
Ha mort a 95 anys. El seu funeral serà demà a les 16 h al Tanatori.
Cambrils
Pilar Pàmies Perales.
Ha mort a 95 anys. El seu funeral serà demà a les 16 h al Tanatori.
Agenda
VINE
esqueles
977
Exposicions
- Projecte OH! La Cúpula de la Sostenibilitat - Experiències immersives, artístiques i culturals. Refugi 1 Sala 3 – De l’1 de febrer fins al 30 d’abril.
- Exposició LO FRUIT. Tinglado 1 – Del 8 de febrer fins al 17 de març.
- Exposició ‘Geografia Josep Vallverdú. Vida i obra’. Refugi 1 Sala 1 –Del 15 de febrer al 17 de març.
- Exposició ‘Agents rurals: guardians del medi natural’. Refugi 1 Sala 2 – Del 16 de febrer fins al 17 de març.
L’abat de Poblet, Octavi Vilà, serà el nou bisbe de Girona
Religió La cerimònia d’ordenació i presa de possessió serà el 21 d’abril
ACN
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡¡Al chaval de 60 más joven... Como un niño!! Tu familia & amigos te desean un feliz cumple crack. Un abrazo.
«Vinc a la vostra terra des d’un monestir símbol espiritual per a Catalunya»
bisbe, després de la mort el passat 2022 de monsenyor Francesc Pardo. L’administrador diocesà, Lluís Suñer, no amagava ahir l’alegria pel
Moltes felicitats Martí. Segueix sent així de curiós per la vida. T’estimem molt!!! De part de tota la família.
Feliz cumpleaños Carmelita por tus 10 años. ¡¡Cada día más guapa!! Tus titos que te quieren mucho.
nomenament de Vilà. La confirmació oficial va ser simultània en dos punts diferents. A Girona, on van donar els detalls de la cerimònia de presa de possessió, i a Poblet, on el bisbe electe va dirigir les primeres paraules als feligresos i va agraïr que s’hagi pensat en ell per agafar la responsabilitat del nou càrrec, tot i «ser conscient» de les seves «limitacions». De fet, va reconèixer que li va costar acceptar la nova responsabilitat. Entre altres motius, perquè no és habitual que el Papa esculli un abat per liderar una diòcesi. «No és habitual que el Sant Pare esculli un religiós i encara és menys habitual que esculli algú que està dedicat a la vida contemplativa», va afirmar Vilà, qui va afegir que «aquesta vessant de pregària i de contacte amb la paraula de Déu» també «pot aportar alguna cosa positiva a la diòcesi de Girona».
Felicidades Joel. Mañana 19 años ya. Te queremos mucho tus padres y hermanos. Eres un ejemplo a seguir como hijo y hermano. Te quiero.
Avui felicita als que es diuen:
Rossend, Lleó, Albí, Eudòcia Antonina.
Espai patrocinat per:
ÀRIES
21/03 al 19/04
Interessos materials i de família s’uniran una mica per a complicar-te la vida també per a provar totes les teves aptituds d’organització.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Difícil se’t farà l’entendre’t bé amb la gent que t’envolta. Et semblarà que tots van a la seva sense parar-te esment. Per això paciència.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Avui et veuràs obligat a prendre serioses determinacions que seran molt importants per al teu futur immediat. Els astres estan de la teva part.
TAURE
20/04 al 20/05
Assumptes de família cobraran una gran importància et veuràs barrejat sense voler-ho en la cerca de solució. Confia en la teva intel·ligència.
VERGE
23/08 al 22/09
La teva imaginació romanticisme es trobaran en plenitud. Aplica aquestes forces en el treball pràctic trauràs més profit en les teves accions.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Deslliura’t com més aviat millor de persones negatives. Si analitzes profundament la situació t’adonaràs que si les coses no van bé.
BESSONS
21/05 al 20/06
Hauràs d’aprendre de lliçons i experiències passades abans de prendre qualsevol decisió. En principi deixa’t aconsellar per persones expertes.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Ves amb compte amb el tipus de persones que t’ajuntis durant la jornada. Els nous contactes semblaran molt beneficiosos.
AQUARI
20/01 al 18/02
Et trobaràs amb ganes de menjar-te al món. Ves amb compte amb les teves distraccions ja que et faran perdre una bona oportunitat.
CRANC
21/06 al 22/07
La teva imatge personal brillarà en tota la seva esplendor potenciant la mirada i l’enveja de molts. El teu caràcter es tornarà més humanitari.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
La teva activitat energia avançarà en aquests dies, et mostraràs molt actiu et comunicaràs amb un sense fi de gent de manera fluida.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Una necessitat de comunicació envairà la teva ànima et llançaràs a la conquesta de noves experiències de noves persones.
TARRAGONA:
Peya Capellà, Marta. Av. Ramon i Cajal, 59. Telèfon 977 527 586.
Marti Bartolí, Raúl. Segarra, 19 (Torreforta).
Telèfon 977 541 489.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.
Telèfon 977 322 751.
Piqué, Joaquim - Piqué, Tania. Pl. Mercadal, 8.
Telèfon 977 127 084.
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40. Telèfon 977 395 086.
CAMBRILS:
Venda/Lloguer
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 8,5 M2 – 70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
BAR-RESTAURANT EN ALQUILER. Totalmente acondicionado. Terraza y barbacoa. C/ Beethoven 2-4 Tarragona. Información 977 21.79.50
¡¡OPORTUNIDAD!!
VENDO PISO en TORREFORTA
3 habitaciones dobles, baño y aseo. Cocina Office con galería independiente. Amplio balcón. Tercero sin ascensor. Zona privada con parquing exterior.
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115
TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
REFORMES
13:00
El temps
HORITZONTALS: 1. Descendenta dels musulmans andalusins que continuà habitant a la Península. Una de grega. 2. Que no prodiga. Combatem una doctrina. 3. Naus lleugeres. Aguanta. 4. Dues de l’olivera. Planta que fa nusos. Sufix que significa “qualitat de”. 5. Assetjador de nimfes grecoroma- nes. Té la propietat de cremar. 6. Llocs apartats. Comença a abocar. 7. Vocal. Ben entesos. Terminació genèrica dels noms dels sucres. 8. Eminència entre la boca i el front. Cap a un temps passat. Consonant. 9. La meitat del grup. Descol·locava l’articulació. Pronom de segona. 10. Mineral amorf. Tri- glicèrids oleics. 11. Tresor de filatèlic. Serveix per anar en línia recta. 12. Incisions profundes. Que té les qualitats del formatge.
VERTICALS: 1. Molt bonics. Pas molt difícil i estret. 2. Deixar com un ou. Fabricant d’arpes. 3. Arran d’una altra cosa. Serveixen per fer carambola. Oficial turc. 4. Relatiu a certa figura retòrica que expressa burla. Mancat de gravetat. 5. Vent. Un de Praga. Dues de la llosa. 6. Tot allò que existeix o és concebut d’existir com a entitat. Concavitat en un mur per posar-hi un gerro. 7. Nap escapçat. Fa referència a la lustració. Quart minvant. 8. Costums. Estricta. 9. Pastura. Afaitaves. 10. Línies avocàliques. Instrument de vent. Gen caòtic. 11. Fètid. S’alça per començar l’espectacle. 12. Mulli alguna cosa i que el líquid la penetri. Presentes proves inculpatòries d’un crim.
Previsió pel Camp de Tarragona
Suils Mochales, Lourdes. Moragas i Barret, 2, local 2. Telèfon 977 368 569.
VALLS:
Pérez Cerrada, Elena Pilar. Vallvera, 13. Telèfon 977 609 370.
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina. Benvingut Socias, 64. Telèfon 977 660 333.
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel A partir de llavors, la nuvolositat minvarà, tot i que es mantindrà molt ennuvolat o cobert al litoral i prelitoral central i nord fins al migdia. A la resta el cel estarà serè o poc ennuvolat en general, amb el pas d’algunes bandes de núvols alts i mitjans, preferentment al Pirineu i durant la segona meitat del dia. Precipitacions
Fins a mig matí s’espera precipitació feble i localment moderada a punts del litoral i prelitoral central. De matinada no es descarta alguna precipitació feble i aïllada a qualsevol punt del país. Les quantitats de precipitació seran entre minses i poc abundants, i localment abundants al litoral central.
PRECIO: 98.000€
Tel: 650.939.822 Mª José
ES TRASPASSA
PERRUQUERIA centre per jubilació. Tarragona. Tel. 691.136.570
LLOGO PÀRKING al VENDRELL per cotxe petit o moto. No importa mida. Tel. 661.021.773.
TERRENYS
ES VEN TERRENY tocant Ctra. Reus-Riudoms. Tel: 680.449.657
TREBALL
SE PRECISA OFICIAL DE 1ª ELECTRICISTA/ FONTANERO con experiència, para trabajo estable en Tarragona capital. Tel. 977 21.64.00
BUSCO TRABAJO
PARA limpieza, cuidar personas mayores, por horas o jornada completa. Te. 641.350.640
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
MAYCA CATALANA. Vive tus mejores masajes integrales. Disfrútalos!!. Llámame 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJISTA. Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847
INDIA. MASATERAPEUTA. Particular. Tel: 612.490.167
MASAJES ANTISTRÉS. Salidas. Discreción. Tel. 673.838.453
MASAJE ENTERO
CAMILLA. Privado. Tel: 604.390.445
MASAJES relajantes. Particular. Tel. 685.771.798
MASAJISTA Tarragona. Tel. 603.254.131
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
Escapades Ja s’ha posat en marxa una nova edició del programa turístic La Ribera en flor, que explora els paisatges dels fruiters florits a través d’una vintena d’activitats
Amb la punta d’incertesa de no saber exactament quan passarà, l’Oficina de Turisme de la Ribera d’Ebre ha posat en marxa una nova edició de La Ribera en Flor, el programa que convida a descobrir l’exhuberant paisatge florit dels arbres fruiters de la comarca. «En els últims anys, la tendència ha sigut que la floració s’ha anat avançant una mica, però cada any és diferent. Al final, la variació de l’esclat de les flors varia quinze dies amunt, quinze dies avall», expliquen des de l’oficina de turisme comarcal. Sigui com sigui, enguany ja s’ha donat el tret de sortida de les activitats que conviden a recórrer els paisatges solcats d’ametllers, presseguers i cirerers, que van esclatant amb diferents tonalitats i en moments també successius.
Aquest és, de fet, un dels principals atractius de la proposta: anar recorrent la comarca per contemplar la varietat cromàtica de les flors, alternant el rosa dels ametllers i els presseguers amb el blanc dels cirerers. Els primers en florir són els ametllers. Tot seguit, esclaten els presseguers i clouen l’espectacle els cirerers. Per gaudir-ne, els visitants tenen dues opcions. O bé anar per lliure, tot seguint les pautes indicades en un mapa editat per Turisme de la Ribera d’Ebre (i tenint sempre ben present que no es pot entrar en els camps de fruiters, que cal respectar els arbres i les flors, i que no existeixen rutes de floració senyalitzades); o bé ins-
Els camps d’ametllers, presseguers i cirerers tinten el paisatge amb els colors blanc i rosa. Turisme
criure’s en alguna de les prop de vint activitats organitzades en el marc d’aquest programa, que van arrencar el passat mes de febrer i s’allargaran fins a l’abril.
Entre aquestes propostes hi ha per exemple una Passejada en carro pels camps florits des de Ginestar (23 i 24 de març); una Ruta amb bicicleta per la floració de la cirera des de La Serra d’Almos (del 23 de març al 7 d’abril); o un Tast de vermuts entre ametllers florits a La Palma d’Ebre (24 de febrer i 2 de març).
Cristina Serret Alonso
Així i tot, l’organització avisa que les dates de les propostes poden canviar segons la meteorologia i l’evolució de la floració.
Per a més infor-
mació o per inscriure’s en les activitats, es pot consultar el programa de La Ribera en flor al web de l’Oficina de Turisme de la Ribera d’Ebre (https://www.turismeriberaebre.org)
Director General: Marc Just
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera,
977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director:
Carles Magrané
Directora de publicitat:
Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Desaccelerats
Entre les propostes hi ha una passejada en bicicleta o en carro entre les flors
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
En el món en què vivim, la gestió i protecció de les nostres dades per sonals s’ha convertit en una qüestió de màxima importància. Aquests dies he assistit a un congrés a Bournemouth; en una de les sessions, un professor d’Àustria va destacar els perills associats a l’ús de les aplicacions quotidianes, des de les des tinades a monitorar l’activitat física fins a les que controlen els nostres hàbits de son o la temperatura de casa. En paral·lel, aquests dies també hem estat testimonis d’una realitat del tot inquietant que va tenir lloc a Barcelona: llargues cues de persones, majoritàriament joves, però també famílies senceres, esperant per escanejar se l’iris i cedir la seva identi tat digital a una empresa a canvi d’una compensació econòmica. Les imatges de les cues difoses pels mitjans de comu nicació revelen una preocupant falta de consciència sobre el significat real i les conseqüències de vendre elements que formen part d’allò més nostre. Aparent ment, la majoria d’aquestes persones no semblaven ser plenament conscients de les implicacions d’aquestes accions. En un món on la informació és poder, és crucial desenvolupar una major consciència sobre la importància de les nostres dades i sobre com, quan i amb qui les compartim. Ens cal comprendre les condicions dels serveis que utilitzem, així com conèixer els nostres drets i deures per tal de protegir la nostra informació. La frase «les dades són el nou petroli» que va ressonar amb força a Bournemouth, subratlla el valor immens que aquestes tenen per a les empreses en l’actualitat, i ressalta alhora la necessitat d’estar a l’aguait d’allò que fem amb elles.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribució controlada:
Amb la col·laboració de:
