Dijous 7 de març de 2024

Número:

Nàstic 11

El capità, Joan Oriol, confia en què els aficionats convertiran el camp en un infern per al Deportivo

Opinió 13 Rosa Maria Ibarra. Efectivament, el sud també existeix.

Tarragona

Viñuales intervé per evitar el xoc entre col·lectius implicats en la mort de Campclar

L’alcalde es mostra preocupat per la situació i manté converses amb líders gitanos del barri i amb la cònsol del Marroc «per posar pau» 2

Tarragona 3

La Part Alta guanya aparcament

L’equip de govern, acompanyat dels responsables del mandat anterior, inaugura l’ampliació de 185 places al pàrquing Torroja

Tarragona

Mig milió per solucionar el «greu estat» en què està la Casa Castellarnau

L’Ajuntament també ha recuperat una partida per poder realitzar el projecte de l’‘skatepark’ a la zona del Miracle 4 i 5

Una plataforma permetrà que reusencs repartits pel món aportin idees per la ciutat

Reus 6

Viñuales esdevé mediador entre el col·lectiu gitano i marroquí per posar pau al barri de Campclar

Societat L’alcalde es mostra «preocupat» i manté converses amb líders gitanos i la cònsol del Marroc

L’Ajuntament de Tarrago na, amb Rubén Viñuales al capdavant, s’ha erigit com a mediador entre els col·lectius gitano i marroquí a Campclar. El mateix alcalde ha parlat di rectament amb líders gitanos del barri «per a posar pau», segons confirmen fonts mu nicipals al Diari Més. D’igual forma, Viñuales també ha mantingut converses amb la cònsol del Marroc a Tarrago na, Ikram Chahine, «perquè existeix preocupació» per la situació a Campclar.

El batlle tarragoní va ex pressar ahir que estava «preo cupat» per les darreres mani festacions al barri de ponent i una possible escalada de violència a la zona. «Tenen tot el dret a reclamar justícia, però no m’agrada el que veig a les xarxes socials on sembla

que volen enfrontar dos col· lectius. L’únic que reclamem és pau», va dir Viñuales. El batlle també té comunicació directa amb el germà de la víctima del crim del passat diumenge. «Ell no vol aquest tipus de manifestacions. Ho entén i ho agraeix perquè és gent que s’estimava el seu germà però no creu que sigui la manera d’ajudar», va asse gurar l’alcalde.

Solucions i no culpables Viñuales comparteix aquesta visió: «Si m’escolten, els vull dir que no és el camí. Han estat dos persones, no cal extrapolar ho als col·lectius». D’altra banda, l’alcalde també va confirmar que el consisto ri ha demanat formalment una nova Junta Local de Se guretat i va reiterar que «està clar que hi ha un problema a Campclar». A part, va explicar

que ha mantingut el contacte amb el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i va dir que «entenc que defensin lo seu». «Però això no va de defensar lo meu, sinó de defensar el de tots», va reblar Viñuales.

L’ intermediari

En aquest sentit, el batlle va indicar que «no es tracta de buscar culpables, sinó soluci ons». Segons Viñuales, Camp clar acumula molts anys de problemes i creu que hi ha una part del barri on la Gene

ralitat «hi té molt a dir». «És la propietària dels immobles i el que demanem és actuar d’una manera racional i sense populismes», va assenyalar el batlle.

Pel que fa a les possibles so

Mohamed Ben Abderrahim: «Ha de sortir tothom al carrer, no només els marroquins»

Religió Educador i imam del Centre Cultural Islàmic de Campclar

Oriol Castro

Com està gestionant els darrers fets al barri?

«Molts joves han vingut a la mesquita i m’han demanat consell i recomanació. Els he intentat orientar en el que

he pogut perquè alguns bus caven problemes i crec que l’assassinat no s’ha d’exter nalitzar d’aquesta forma. Els he expressat que tenen tot el dret a protestar, però de for ma pacífica, conforme a la llei».

«La violència no és el camí. Van ser dues persones i no cal extrapolar-ho»

lucions, Viñuales va ser clar: «Més policia no arregla la si tuació. És mentida. No ho pot arreglar tot. No podem posar un policia darrere de cada persona, no és el camí».

En canvi, el batlle aposta per una solució «transversal», com, assegura, s’ha aplicat en altres zones de Catalu nya. «No som els primers, ni desgraciadament serem els últims, en tenir situacions semblants», va dir Viñuales. «Campclar és una de les zo nes catalanes on necessitem alegrar ho. La gent no es me reix que un diumenge al matí passés el que va passar», va afegir l’alcalde.

Tercera manifestació

Anit es va produir la tercera manifestació nocturna con secutiva a Campclar, concre tament al carrer Riu de Llo bregat. Els manifestants van ensenyar fotografies de la víc tima com a senyal de protesta i van clamar contra la insegu retat que asseguren que viuen al barri.

Mentrestant, en el moment de tancar aquesta edició, en cara no s’ha detingut el pre sumpte agressor. La Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra conti nua la seva cerca. El cas està sota secret d’actuacions i, per aquest motiu, el cos de segu retat declina donar informa ció sobre la investigació. Una cerca que ja acumula 96 hores des del succés.

tasques no són aquestes. És un cas que interpel·la a tota la ciutadania. Tots hauríem de sortir al carrer, no només els marroquins. Són casos de cri minalisme. No va de cristians o musulmans».

Li preocupa que les manifestacions pugin de to?

«Jo m’he unit a les protestes i confio que es faran dintre del marge de la llei, sense acusar a ningú. M’han demanat que fes de portaveu, però ho he rebutjat. Crec que les meves

Quin creu que és el camí a seguir a Campclar?

«Hem de deixar les guerres, perquè no ens afavoreixen en cap sentit. També hem de ne tejar el barri i començar a fer les coses bé. Deixem actuar els cossos de seguretat i con fiem en el seu treball».

Oriol Castro

Campclar va viure ahir a la nit la tercera manifestació nocturna consecutiva arran del crim perpetrat el passat diumenge. Gerard Martí

S’obre l’ampliació del pàrquing al passeig Torroja amb 185 places

Mobilitat L’Ajuntament projecta un nou aparcament dissuasiu en una zona «degradada» de la ciutat

Oriol Castro

«D’aquí a pocs dies anunci arem un nou pàrquing dis suasiu amb moltes places». Això va avançar ahir l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñua les. Segons el batlle, serà «de molts metres i moltes places» i d’un euro al dia. Un espai que també «ajudarà a digni ficar una part degradada de la ciutat».

El nou aparcament anirà en la línia dels espais per a vehi cles que el govern municipal projecta a la ciutat. «Bus quem zones al voltant del centre de la ciutat que puguin estar ben connectades amb autobús», va exposar el bat lle. Un exemple seria l’antic camp de futbol del Roqueral, a tocar de la muralla. L’alcalde va apuntar que s’han iniciat els primers contactes «embri

onaris» amb l’Arquebisbat per a fer hi aparcament. Aquestes projeccions s’em marquen en el que s’està con

El COMT reclama a la Generalitat i a l’Ajuntament solucions per aparcar a l’Hospital Joan XXIII

Societat Denuncien, amb una moció, que no hi ha places suficients per al volum d’empleats

Redacció

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) dema narà solucions per al proble ma d’aparcament que pateix el personal de l’Hospital Joan XXIII. Ho faran a través d’una moció, la qual presentaran al ple ordinari de l’Ajuntament de Tarragona prevista per al 15 de març. En aquesta, s’ins ta al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a avançar se als problemes que es derivaran de l’ampliació del centre hospitalari —amb més personal—, i a resoldre les dificultats que tenen els treballadors per estacionar.

De la mateixa manera, de manen al consistori tarrago ní que posi mesures comple mentàries per a la millora de l’aparcament. Des del COMT recorden que, recentment, a la zona de l’Hospital Joan XXIII s’han aplicat zones

d’aparcament regulat i que les mesures que ha impulsat l’Ajuntament per garantir la rotació de vehicles i donar resposta a la demanda, com el pàrquing dissuasiu de Guillem Oliver, no cobreix la manca de places existent. El Col·legi de Metges apun ta que el centre té 2.000 empleats i el pàrquing de treballadors ubicat a la part posterior compta només amb 230 places. A més, indi quen que són molt estretes i no hi caben tots els vehicles que hauria de poder acollir. El col·lectiu denuncia que el pro jecte d’ampliació de l’hospital no preveu nous espais d’apar cament i que, a més, l’actual desapareixerà en els pròxims mesos durant les obres. Així, reclamen la mateixa solució que s’ha adoptat en altres hospitals de Catalunya, on hi ha aparcaments contractats pel Servei Català de la Salut.

vertint en un dels leitmotivs del mandat: la mobilitat sos tenible. Precisament, Viñua les va fer aquest avançament

ahir en la inauguració de l’ampliació de l’aparcament de Torroja. L’espai compta des d’ahir amb 185 noves pla

Martorell denuncia que Viñuales ha apujat impostos «malgrat tenir 7,4 MEUR de romanent»

Política El govern diu que no es pot destinar a despesa corrent per les regles fiscals

Redacció

La portaveu del Partit Popu lar a l’Ajuntament de Tarra gona, Maria Mercè Martorell va denunciar que «el govern municipal de Rubén Viñuales ha apujat els impostos mal grat tenir 7,4 milions d’euros de romanent de tresoreria, un 41% més que el 2022». L’edil va reafirmar que no calia augmentar els tributs i ha demanat que s’elimini de manera immediata les noves zones d’aparcament regulat. «S’han deixat d’executar 7,4 milions d’euros, això de mostra que els pressupostos estan sobredimensionats i no són realistes», va expres sar Martorell, qui va recordar que durant la negociació dels pressupostos van proposar eines molt concretes que no van ser considerades. «Vam suggerir la comptabilitat ana lítica mensual, l’amortització

de places no cobertes sense acomiadar ningú, la venda de patrimoni immobiliari per cobrir la partida d’inversions o la reducció de préstecs», va dir l’edil popular.

Així, la portaveu del PP va demanar a l’alcalde que «re verteixi totes les pujades i que pari de crear noves zones de pàrquing de pagament. Ho va fer en una roda de premsa, després de la Comissió Infor mativa d’Economia i Hisenda celebrada al matí. La va presi dir el conseller Berni Álvarez, qui va recordar que, enguany, compten amb «un impedi ment que ho condiciona tot que són les regles fiscals». «Arran de la pandèmia, la Unió Europea les va suspen dre, la qual cosa va permetre als ajuntaments destinar el romanent a despesa corrent, però ara per ara no podem», indicava l’edil. Per això, s’uti litzarà per eixugar deute.

L’aparcament Torroja té una tarifa màxima diària de 5,95 euros al dia i està destinat a la rotació. «Era imprescindible que fos així per a poder optar a la subvenció europea», va apuntar Viñuales.

L’ampliació de Torroja es destinarà a rotació i el futur Jaume I se centrarà en els veïns

ces, deu de les quals són per a vehicles elèctrics, que també tindran carregador, i amb set d’elles reservades per a per sones amb mobilitat reduïda. Un aparcament «necessari» i «assequible» segons el bat lle, per a oferir alternatives a la ciutadania un cop entri en vigor la Zona de Baixes Emis sions a Tarragona.

5,95 euros al dia

Els treballs per a construir l’espai han tingut un cost d’ 1.794.452,35 euros (IVA inclòs). 1,2 milions dels quals han es tat finançats amb els fons europeus Next Generation.

En canvi, el futurible apar cament Jaume I estaria des tinat sobretot als veïns de la Part Alta. Tot, amb «la fita» de buidar de cotxes aquesta zona de la ciutat.

Part Alta sense cotxes

«Primer hem de generar oferta d’aparcament. El que no podem fer és començar la casa per la teulada», va ex pressar l’alcalde. Viñuales es va mostrar optimista de cara a aconseguir una Part Alta sense cotxes i va destacar «l’ampli» consens entre els grups municipals, «que pot ser en altres èpoques no hi havia, però que ara existeix». «A part de la contamina ció, el trànsit rodat té risc per al patrimoni. Imagini’s que un cotxe té una accident a la muralla», va indicar el batlle. D’altra banda, Viñuales va expressar que la instal·lació de més pilones a la Part Alta «podria funcionar» amb reco neixement de matrícules.

Viñuales va destacar l’esforç de l’anterior govern municipal per tirar endavant el projecte. Gerard Martí

L’Ajuntament actuarà d’urgència a la Casa Castellarnau

Patrimoni Hi destinarà més de mig milió d’euros després de constatar «deficiències greus» en l’estat de l’edifici

Carlos Domènech Goñi

L’Ajuntament de Tarragona actuarà d’urgència a la Casa Castellarnau per pal·liar el «greu estat» en què es troba l’edifici. Fa unes setmanes es van realitzar cales a les bigues per valorar la seva situació i el resultat ha estat deficient, tal com va explicar a Diari Més el conseller de Patrimoni, Nac ho García. «Hem decidit actu ar d’urgència abans no sigui massa tard», va indicar.

Ahir, durant la Comissió Informativa i de Seguiment d’Hisenda, el consistori va presentar un modificatiu de crèdit gràcies al qual es podrà fer front a l’actuació. Hi desti narà 596.566 euros, que ser

viran per actuar en les parts afectades de l’edifici.

Cal recordar que l’Ajun tament va tancar la Casa Castellarnau el passat 11 de desembre per un «procés de restauració de l’edifici», se gons va anunciar. Les cales en les bigues que es van fer pos teriorment van constatar que la casa, que data del segle XV, pateix «deficiències greus». Ara, els tècnics municipals valoraran quines són les ac tuacions prioritàries amb la voluntat d’actuar hi el més aviat possible.

«Tenim clar que en els bai xos de la casa no hi ha perill, però en els pisos superiors s’hi ha de treballar. És preo cupant», va apuntar el conse

Les actuacions se centraran als pisos superiors i als baixos «no hi ha perill»

ller. De fet, en la planta baixa encara s’hi ubica el personal de treball de la taquilla pel pagament en efectiu i passis tarragonins pels espais mo numentals de la ciutat.

Els pisos superiors de la Casa Castellarnau són d’alt valor arquitectònic. Aquí s’hi troba, per exemple, l’emble màtic saló de ball, que pre senta un sostre decorat amb pintures de temàtica mito lògica realitzades pel pintor provençal Josep Bernat Flau

El Port vol connectar-se pel Sud al nou traçat de mercadereries per l’interior

Economia PIMEC pressiona per aconseguir inversions al corredor

Redacció/ACN

El president del Port de Tarra gona, Saül Garreta, va mani festar que l’objectiu és «con nectar el Port amb la xarxa general de ferrocarril pel Sud per, en un futur, connectar també amb el nou traçat fer roviari per l’interior». Així ho

va expressar ahir durant la jornada L’àrea de Tarragona i el Corredor Mediterrani. Una solució de país, organitzada per PIMEC a Barcelona.

Durant la seva intervenció, Garreta va posaren relleu que el Port de Tarragona dóna su port i està adherit al manifest de la Plataforma Mercaderies

per l’Interior, i que ha alineat els seus objectius comercials i sostenibles amb els d’aquest moviment cívic.

Durant l’acte, Pimec i la Plataforma de Mercaderies per l’Interior van continuar la pressió contra el ministeri de Transports perquè descar ti la solució provisional del

gier a finals del segle XVIII. També hi destaquen diverses estances amb mobiliari dels segles XVIII i XIX, que fins ara eren visitables.

Tèrmits l’any 2018 i 2020

L’any 2018 i l’any 2020 l’Ajun tament va detectar la pre sència de tèrmits a la Casa

corredor del mediterrani al Camp de Tarragona i allunyi el pas de les mercaderies dels nuclis poblats. La patronal va exigir als partits catalans que condicionin els pressupos tos de l’Estat a inversions al corredor mediterrani, espe cialment al tram tarragoní. «És urgent tenir inversions per poder solucionar els colls d’ampolla i fer d’una vegada un transport eficient i sos tenible», va dir Ignasi Sayol, president de PIMEC Logís tica. Segons Sayol, el dèficit d’infraestructures «està fent perdre competitivitat».

Castellarnau, un fet que fa perillar la conservació de l’edifici i dels mobles del seu interior. L’octubre del 2023, una empresa especialitzada va començar un procés de de sinfecció d’aquests insectes. Aquesta problemàtica també es va donar al Palau Munici pal i al Mercat del Fòrum

Jordi Puntí presenta avui ‘Confeti’ a l’Antic Ajuntament

Cultura L’escriptor

Jordi Puntí presentarà avui al Centre Cultural Antic Ajuntament la seva novel·la Confeti, guanyadora del 64è premi Sant Jordi convocat per Òmnium Cultural. La presentació tindrà lloc a les 19 hores i consistirà en una conversa entre l’autor i el també escriptor Miquel Bonet.

L’obra guardonada narra com un periodista d’espec tacles americà segueix les passes de la figura extrava gant de Xavier Cugat, en el seu periple musical de Nova York a Hollywood i Las Ve gas, de l’Havana a l’hotel Ritz de Barcelona. Durant el periple en descriu les festes, els flirtejos i les xafarderies de l’star system que l’envol ta. Amb el temps, el repor ter s’acaba convertint en un alter ego de Cugat. Puntí (Manlleu, 1967) va publicar la seva primera novel·la l’any 2010, titulada Maletes Perdudes Redacció

Imatge de la trobada organitzada per PIMEC. Cedida

Més de 750 alumnes participen avui en la jornada esportiva dels centres educatius de Ponent

Educació Més de 750 alumnes de tretze centres educatius dels barris de Po nent de Tarragona gaudiran avui al matí de la setena edi ció de la Jornada Esportiva dels Centres Educatius de Ponent. La jornada tindrà lloc als camps de futbol mu nicipals de Torreforta i de La Granja amb alumnat de sisè d’educació primària i de pri

mer curs d’ESO. Es tracta d’una iniciativa emmarcada en el Pla Edu catiu d’Entorn (PEE) impul sat per l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET) i el departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. La jornada lú dica, dinamitzada pel profes sorat i alumnat de l’institut Cal·lípolis i de la Universitat

Rovira i Virgili (URV), s’allar garà entre les 9.30 i les 12 hores. Hi participarà l’alum nat dels instituts Collblanc, Campclar i Torreforta; les es coles Ponent, Bonavista, Riu Clar, Campclar, Els Àngels, La Floresta i Torreforta; els col·legis La Salle Torreforta i Joan XXIII; i l’Institut Es cola Mediterrani. L’alumnat gaudirà de jocs esportius no competitius, activitats enca minades a fomentar els va lors de l’esport i dels hàbits de vida saludables i, a la vegada, a potenciar la cohesió i la con vivència. Redacció

L’edifici es va construir als inicis del segle XV. Ajuntament de Tarragona

Tarragona recupera la partida de 200.000 euros per al futur ‘skatepark’ del Miracle

Equipaments S’havia eliminat per finançar altres inversions

John Bugarin

L’Ajuntament de Tarragona recuperarà aquest mes de març la partida de 200.000 euros per al futur skatepark del Miracle. El consistori ha preparat un modificatiu de crèdit de 4,7 milions d’euros que s’aprovarà, amb gairebé total seguretat, en el ple or dinari previst per al dia 15. D’aquí, es trauran els diners per a la construcció del nou equipament esportiu.

Realment, el consistori ja havia consignat 200.000 eu ros per al nou skatepark. Ho va fer l’anterior govern, que a finals del 2021 va adjudicar la

redacció de l’avantprojecte i el projecte executiu. La partida, però, va ser eliminada el pas sat mes de desembre, quan l’executiu socialista va impul sar —amb ECP— un pla per rescatar «diners adormits». Concretament, van alliberar 4 milions d’euros de diferents projectes antics amb reserva de diners que no s’estaven executant. Aquests diners s’han utilitzat per finançar part de les inversions pressu postades per al 2024.

El conseller d’Esports, Ber ni Álvarez, es va comprome tre a recuperar la partida per al nou equipament del Mira cle a la primavera. Finalment,

serà així. «Ha estat només un impàs», indica l’edil, qui assegura que és «un projecte prioritari per a la conselleria i que ens agrada molt». Álva rez apunta que ja es treballa per iniciar el procés de lici tació: «Parlar de terminis és complicat, però la idea és que abans de finals d’any estigui fet». Segons les previsions, el termini d’execució podria du rar entre 4 o 5 cinc mesos.

«Lloc amb molt potencial»

L’skatepark es construirà al costat de la pista multies portiva que hi ha al parc Ana Maria Matute, ubicat entre la plataforma del Miracle i les

El termini d’execució serà d’entre 4 o 5 mesos i estarà llest abans de finals d’any

vies del tren. «És un lloc amb molt potencial», assegura el conseller d’Esports, qui expli

Juan Fernando Ortega Hita

Tècnic de planificació de manteniment a Repsol

«Tenim un pla previst i un avanç real i s’analitzen de manera conjunta»

El tècnic lidera l’equip que ha planificat la parada de la unitat de química de Repsol i que avalua dia a dia els avanços que es fan

Redacció

Gran part de l’àrea de química derivada del complex industrial de Repsol a Tarragona es troba des del passat 15 de gener en parada general programada. En total, més de 50 dies dedicats a revisions periòdiques, reparacions, substitucions d’equips, noves inversions... amb més de 2.300 persones dedicades en exclusiva i centenars de tasques programades i planificades al detall. Un repte majúscul que aquests dies encara ja la seva recta final. Un bon moment per a conèixer de prop alguns dels seus protagonistes. Juan Fernando Ortega és el responsable de Planificació dins de la parada i el

responsable del seguiment del seu avanç. Interactua amb els diferents departaments que estan involucrats i, entre altres funcions, s’encarrega de rebre i actualitzar els avenços diaris dels treballs.

—En el seu equip manegen una quantitat important d’informació.

Com la gestionen?

l’anàlisi, prenem les mesures necessàries per a corregir el que calgui.

—Corregir possibles retards?

«El que mai farem és treballar més ràpid, ja que el que prima, per sobre de tot és la seguretat»

—Ens reporten les dades abans de les 10 hores, perquè hem d’analitzar-los, actualitzar la informació i graficar-ho tot, per a deixar-ho exposat a la reunió que es fa per a analitzar el seguiment de la parada. Després de

—Sí, tenim un pla previst i un avanç real que analitzem i que ens permet prendre accions per a esmenar les desviacions detectades.

—Per exemple?

—Depèn. Hi ha situacions en les quals la solució és augmentar els recursos assignats a aquelles tasques, sigui augmentant el nombre de persones o bé modificant el calendari. Un exemple seria passar de treballar 12 hores a

ca que «el col·lectiu d’skaters reclama des de fa temps un nou equipament amb majors dimensions». El projecte con templa una superfície patina ble de 1.350 metres quadrats amb diferents rampes i plans inclinats, voreres com les que hi ha al MACBA o a la plaça de Sants de Barcelona, platafor

24 hores. Una altra opció seria reprogramar els treballs, ampliant la finestra d’execució. El que mai farem és treballar més ràpid, ja que el que prima, per sobre de tot, és la seguretat.

—També és responsable del departament de planificació de la parada.

—En el departament de Planificació ens encarreguem de preparar els treballs que conformen l’abast de la parada i vam començar fa 15 mesos.

mes baixes, piràmides i desni vells amb raïls. D’altra banda, es respectarà el caràcter d’es pai verd d’aquest lloc públic de titularitat municipal. Així, es mantindran tots els arbres i la vegetació arbustiva, així com les roques gegants de diferents granits, característi ques del paisatge del parc.

Abans de l’inici de la parada, es van planificar els treballs i ara, durant aquesta, hi ha un grup de planificadors de les diferents especialitats que s’encarreguen d’atendre les necessitats que tenen les especialitats respecte als treballs que ja hem preparat. També planifiquen i atenen els nous treballs que sorgeixen. Aquests planificadors també formen part de l’equip de comissionat dels nous projectes que s’han executat, és a dir, analitzen que s’hagi executat el que estava programat. Per exemple, si s’instal·la una nova bomba, cal comprovar que compleix amb el que està establer a les checklist que hi ha amb aquesta finalitat.

—Quant dura el període de comissionat?

—El temps de comissionat no el puc definir exactament. Anem treballant a mesura que es van finalitzant els projectes, per tant, és al final de la parada quan més recursos caldrà dedicar a aquesta tasca.

—Quin percentatge de treballs imprevistos pot haver-hi?

—No massa. Totes les parades tenen uns terminis en els quals es defineix l’abast i, una vegada complert el termini i tancat l’abast, qualsevol altre treball que s’hagi d’executar a la parada s’ha d’analitzar i validar.

Ortega actualitza els avenços diaris que es fan en els treballs. CEDIDA

L’‘skatepark’ del Miracle tindrà 1.350 metres quadrats de superfície i es farà amb granit. Ajuntament de Tarragona

Redessa impulsa una plataforma per evitar «la fuga emocional del talent»

Projecció Permetrà connectar amb reusencs que treballen arreu del món per intercanviar coneixement a través del seu vincle

Sergi Peralta

Moreno

Redessa ha creat la platafor ma Reus Talent Global amb els objectius de projectar la ciutat en l’àmbit internacio nal a través de «persones que tenen vinculació amb Reus», evitar «la fuga emocional del talent» i aprofitar l’intercanvi de coneixement per detec tar noves potencialitats. El conseller delegat de Redessa i regidor en cap de l’àrea de Promoció Econòmica, Inno vació i Coneixement, Josep Baiges, va detallar ahir que la iniciativa s’engegarà amb una comunitat conformada per dotze reusencs, menors de 40 anys, establerts en països fora de l’Estat, als quals se’ls mantindrà informats «de tot el que fem» en àmbits estra tègics, com l’empresarial i el tecnològic. «Poden aportar molt de valor intentant iden tificar oportunitats i dient la seva», expressà.

Als participants, se’ls en viarà un butlletí informatiu quinzenal amb l’actualitat dels projectes de ciutat de major envergadura. Amb una periodicitat mensual o bimes tral, es programaran reuni ons virtuals perquè «opinin d’allò que fem i puguin apor tar valor». Així mateix, no es descarta que, en un futur, es duguin a terme trobades

Se’ls informarà dels projectes de ciutat perquè opinin i detectin oportunitats

presencials. Baiges comentà que la interacció és «bàsica» en aquest programa, ja que

permetrà rebre propostes i aprofitar el coneixement, l’experiència, l’expertesa i la perspectiva de professionals que s’han traslladat lluny de la capital del Baix Camp, però que mantenen un «vin cle emocional» amb ella. «Es tracta de tenir un banc d’ide es», reblà el conseller delegat

El Taller Baix Camp recapta un total de 1.119 euros amb el seu vi solidari

Societat El vi és una col·laboració amb la Cooperativa Falset Marçà

Marta Gutiérrez

La Masia Roig va acollir ahir l’entrega de la recaptació ob tinguda durant el 2023 amb el projecte del vi solidari a favor del Taller Baix Camp. Aques ta campanya l’ha dut a terme la Cooperativa Falset Marçà amb l’Ètim Syrah, un dels

seus vins, i ha recaptat 1.119 euros. La col·laboració entre les dues entitats va comen çar ja fa més de set anys amb l’objectiu de mantenir pro ductives finques de la zona. Aquesta proposta solidària es diferencia d’altres iniciatives similars perquè en el procés d’elaboració del mateix vi

participen persones amb dis capacitat treballadores del Taller Baix Camp, que conti nuen mantenint productives vinyes de socis de la coopera tiva que no tenien continuïtat generacional i que s’haurien perdut, mantenint així la pro ducció de raïm que entra al celler. «Perquè no es perdes

de Redessa, qui subratllà que el dia a dia «et menja» i que l’ajuda externa permetrà «te nir mirada llarga» i «pensar el món en gran». La majoria dels partici pants viuen a països euro peus, tot i que també n’hi ha a Mèxic i les Filipines. Estan formats en els sectors empre

sin aquestes terres i no es per dés la collita, vam començar a portar aquestes vinyes per poder continuar mantenint actives aquestes finques», va afegir Josep Ramon Nogués, director general del Taller Baix Camp. L’any passat, van decidir fer el vi solidari «d’un xirà, que és una varietat que no és autòctona d’allà, però s’ha adaptat molt bé», asse gurà Ricard Rull, president de la Cooperativa Falset Marçà. «Això funciona i nosaltres estem molt contents i inten tarem lluitar en un any per poder vendre’n més», afegí.

sarial, econòmic, matemàtic i sanitari o en enginyeries. «Són perfils molt vinculats als àmbits estratègics que està desenvolupant Redessa», des tacà Baiges. La detecció dels candidats s’ha dut a terme amb el suport de la Univer sitat Rovira i Virgili i la seva xarxa d’antics estudiants. La

degana de la Facultat de Me dicina i Ciències de la Salut, Fàtima Sabench, valorà que Reus és «una ciutat que ha ex portat molt de talent» i consi dera que aquest projecte «no suma, sinó que multiplica».

Segons el seu parer, la pla taforma se sustentarà en tres pilars. El primer, el vessant personal, el lligam «a la ciutat i a la família», el procés que es produeix quan «aquella per sona que és de Reus sent la pa raula Reus i se li desperta una emoció». El segon, el «taran nà reusenc» de les persones nascudes a la capital del Baix Camp. I el darrer, l’intercanvi de coneixement i el desenvo lupament bidireccional, local i global. «No només la transfe rència de coneixement ha de ser cap a fora, sinó que s’ha de tornar d’alguna manera i cre ar oportunitats», conclogué. El Reus Talent Global vol in crementar en participants en un futur i establir una xarxa més nombrosa. Baiges asse nyalà que, en una segona fase, es demanarà la col·laboració d’instituts i centres forma tius i empresarials per trobar les persones que tinguin un vincle a la ciutat i que vulguin enfortir aquesta connexió. Així mateix, no serà necessari complir l’edat màxima de 40 anys fixada per als primers prescriptors.

Entrega de la recaptació obtinguda durant el 2023. Cedida

El conseller delegat de Redessa i regidor de Coneixement, Josep Baiges, i la degana de la Facultat de Medicina de la URV, Fàtima Sabench. Cedida

El concurs de projectes per al Centre Catòlic rep l’interès de set equips

Equipaments Cinc candidats passaran a la segona volta

Sergi Peralta Moreno

Un total de set equips d’ar quitectes han presentat sol· licitud per participar en el concurs restringit de projec tes relatiu a la rehabilitació del Centre Catòlic per conver tir lo en un referent de les arts escèniques. Fonts municipals especifiquen que, en aquests moments, s’està valorant «l’experiència» dels candi dats i que se n’escolliran cinc, que seran els que presentaran una proposta de reforma.

El consistori ja advertí que l’adjudicació del contracte de serveis per a redactar els projectes i dirigir les obres no

seria mitjançant una licitació a l’ús, sinó que s’empraria un concurs de projectes restrin git a dues voltes. En la prime ra, podien presentar se tots els arquitectes i només es tin dria en compte el seu currícu lum i la seva trajectòria. El ter mini per enviar la sol·licitud per formar part del procés va tancar el 26 de febrer i, a partir d’aquí, el jurat elegirà els cinc professionals que consideri que estan més capacitats, que hauran de presentar, de for ma anònima, una proposta concreta d’intervenció.

El jurat valorarà, entre al tres criteris, la simplicitat, la coherència, la sostenibilitat,

l’adequació formal, compo sitiva, estètica i al programa funcional, l’aprofitament de la superfície, la viabilitat tèc nica i econòmica i la relació amb l’entorn. Els arquitectes seleccionats per passar de ronda que no resultin gua nyadors, però que hagin ela borat i presentat la documen tació requerida, tindran dret a percebre, en compensació pel treball elaborat, 2.000 euros.

Cal recordar que l’Ajun tament té la intenció que el Centre Catòlic esdevingui un referent de les arts escèniques que permeti «fer tot allò que ara no podem fer de la ma nera que voldríem», tal com

L’Expofira Km0 torna des d’avui fins al diumenge amb la seva setena edició

Automòbil Tindrà lloc a firaReus Events amb més de 500 vehicles

Marta Gutiérrez

FiraReus Events torna a ser l’espai escollit per celebrar l’exposició de quilòmetre zero «més gran» del territori. Del 7 al 10 de març, arriba la sete na edició de l’Expofira Km0, una fira de vehicles d’ocasió, quilòmetre zero i gerència

El Casal de Joves prepara pancartes feministes per a la manifestació del 8M

8M El taller de pan cartes feministes per pre parar material per a la manifestació del 8M es va fer ahir al Casal de Joves, organitzat pel Punt Jove d’Atenció a les Sexualitats. Avui a la tarda, hi haurà el taller de collage feminista Tres Voltes Rebel, d’Ame So ler, a les 19 h., al Casal de les Dones. Redacció/Gerard Martí

dins del sector automobilís tic. L’espai consta de 6.000 metres quadrats interiors i 4.000 exteriors on hi haurà exposats més de 500 vehicles. Durant aquests quatre dies, es podran trobar diferents marques, models i acabats; utilitaris, berlines, familiars, esportius, furgonetes i 4x4.

També s’hi podran veure les motos 100% elèctriques Si lence, juntament amb altres cotxes elèctrics i híbrids. Tots els vehicles disposen d’una garantia de mínim 12 mesos i han estat revisats i verificats per un equip tècnic de cada una de les marques de Nima Grup d’Automoció.

En la primera fase del procés, es valora només l’experiència dels arquitectes

comentà el regidor de Cultu ra, Daniel Recasens. A falta de la redacció dels projectes,

Els automòbils tindran descomptes i facilitats de fi nançament per a adaptar se a les necessitats dels clients. A més, inclouran l’assegurança del primer any en la compra del vehicle, de la mà de Nima Segur, la corredoria d’assegu rances de l’organització, qui també estarà present a l’Ex pofira. Nima Grup d’Automo ció, grup d’automoció format pels concessionaris Tarraco Center, Augusta Car, Nikko Center, Vilamòbil, Diselauto Tarraco, Full Traction i Au tokolecció, és l’organitzador d’aquesta fira.

el consistori va definir com a «necessitats» que l’equipa ment ha de ser un espai iden tificat com la seu estable de la coordinació i l’acompanya ment d’accions, programes i festivals en l’àmbit escènic, així com un indret de troba da dels agents teatrals i un lloc de preparació i desenvo

lupament per a produccions. També ha de permetre rea litzar hi assajos i formacions artístiques i oferir una casa a l’associació Bravium Teatre i a entitats culturals. Les obres de rehabilitació està previst que s’iniciïn el 2025 i el cost de la intervenció es calcula que serà d’uns 3 milions d’euros.

Imatge d’arxiu de l’edició de l’any passat. Gerard Martí

La CUP no participarà en els actes institucionals del 8M i crida a la vaga i a la manifestació

8M La CUP de Reus, com a organització que forma part de la Plataforma 8M del Camp, no farà seguiment ni participarà en els actes institucionals del Dia Inter nacional de les Dones. Així, s’adhereixen a la idea de des vincular se de les propostes institucionals que engloba el lema Fem de la ràbia revolució de la plataforma. Les cupaires

reusenques criden a la vaga i a la participació tant en la manifestació organitzada a Tarragona durant la jornada del divendres com a la marxa de torxes que es durà a terme a Reus, dijous al vespre. A més, Mònica Pàmies, porta veu del grup municipal de la CUP, denuncia que el govern municipal convidi a partici par dels actes del 8M a grups

municipals d’extrema dreta. «Ja ens indigna prou que els regidors de VOX assisteixin als minuts de silenci de ca dascun dels feminicidis que es produeixen, per fer se la foto i ens neguem a compar tir qualsevol espai de lluita del 8M amb feixistes», va ex pressar Pàmies. «Ens sembla hipòcrita que els mateixos partits de govern, que parla ven d’un cordó sanitari per aturar l’extrema dreta a l’inici del mandat, ara comptin amb ells per aquestes ocasions», tancà la portaveu del grup municipal. Redacció

Estat de l’interior de les dependències del Centre Catòlic el passat mes de febrer. Aj. Reus

Diumenge hi haurà talls de carretera en protesta pel Hard Rock i Lotte

Societat Els pagesos contraris als dos projectes es concentraran a Cambrils a partir de les 10 del matí

ACN

Els pagesos, els contraris al projecte del Hard Rock i de la fàbrica de Lotte Energy Mate rials, entre altres entitats, es mobilitzaran aquest diumen ge a Cambrils en contra del model econòmic i en defensa del territori. «No deixarem que polítics i empresaris con tinueu fent del lloc on vivim una muntanya de merda», ha denunciat el portaveu de la plataforma Aturem Hard Rock, Eloi Redón. A l’espe ra d’obtenir els permisos, la previsió és tallar l’N 340, l’AP 7 i l’A 7 en funció del nombre de tractors que es desplacin. En una compareixença al Parlament, Redón també ha criticat el PSC, la patronal i el Govern i ha denunciat que s’utilitzi el Hard Rock i el Camp de Tarragona «com a moneda de canvi» en la nego ciació dels pressupostos.

Redón ha lamentat que davant la greu crisi social, econòmica i climàtica actual, l’única proposta per part de la

Eloi Redón, portaveu d’Aturem Hard Rock, en una imatge d’arxiu, al Parlament de Catalunya. ACN

Els pagesos concentrats volen tallar l’N-340, l’A-7 i l’autopista AP-7

EDICTE

El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària realitzada el dia 28 de febrer de 2024, va adoptar provisionalment els següents acords:

· Modificació de l’Ordenança fiscal 4, impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.

· Modificació de l’Ordenança fiscal 13, taxa per retirada de vehicles abandonats o estacionats defectuosament o abusivament a la via pública.

Els acords esmentats s’exposaran al tauler d’anuncis d’aquesta Corporació, durant un termini de trenta dies, a comptar de l’endemà de la publicació d’aquest anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, durant els quals els interessats podran examinar l’expedient a la seu electrònica (tauler anuncis/ edicte) o fer la petició per correu electrònic a: rendes@salou.cat, i presentar les reclamacions i suggeriments que considerin oportuns, en compliment del que preveu l’article 17 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’hisendes locals, el 49.b de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i el 178.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Si dins el termini d’exposició al públic no es produeixen reclamacions contra els referits acords, aquests s’entendran definitivament aprovats.

Salou, a 1 de març de 2024

Alcalde Pere Granados Carrillo

patronal i el PSC sigui la cons trucció d’un gran complex, que segons ha denunciat, afa vorirà la «precarietat laboral, la pobresa i la ludopatia», a més de consumir «enormes» quantitats d’aigua i energia.

Paral·lelament, també ha criticat el Govern a qui li ha demanat que «deixin de fer se les víctimes» i «assumei xin la responsabilitat política d’aturar el projecte» del Hard Rock. «Una vegada més, entre

despatxos allunyats del Camp de Tarragona es negocia quin ha de ser el futur de la nostra terra», ha denunciat Redón.

Lluites comunes

Aprofitant les mobilitzaci ons engegades pels pagesos, diverses entitats del territori han decidit unir esforços i lluitar plegats en les reivin dicacions comunes com són la retirada del Pla Director Urbanístic del Hard Rock a Vila seca i Salou, aturar el projecte de Lotte Energy Ma terials a Mont roig del Camp, la protecció del sòl agrícola i l’espai agrari i prioritzar les inversions hídriques per a pagesia i que no es dediquin a macroprojectes.

Les entitats que participa ran aquest diumenge al tall de carreteres a Cambrils són

Aturem Hard Rock, Salvem Mont Roig, Unió de Pagesos, Revolta Pagesa, StopCreuers Tarragona, Plataforma Cel

Net, Xarxa Sud, GEPEC EdC, Xarxa de Casals i Ateneus del Camp

Els orígens de Gaudí a Riudoms es mostren a la Xina

Cultura La ciutat de Shenzhen (Xina) acull des de fa uns dies l’exposició ‘The sounds of Gaudí in Riudoms’, una mostra que gira al voltant de la relació de l’arquitecte amb els seus orígens a la localitat del Baix Camp. L’ex posició es recrea en l’entorn físic on Gaudí va

viure en la seva infantesa i joventut i que, per tant, va inspirar lo, i està instal·lada a la planta 49 de l’Sky Museum. L’organització va a càrrec d’un promotor xinès i ha comptat amb la col· laboració de l’Ajuntament de Riudoms i el su port de les autoritats xineses. Redacció/Cedida

L’apunt

Mas Guix creu que el Hard Rock no s’acabarà fent

La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha comentat aquest dimecres que creu que el Hard Rock no s’acabarà fent. «Apostaria més per què no que per què sí», preguntada pel futur del projecte que per ara obstaculitza el suport dels comuns als pressupostos. En una entrevista a La 2 i Ràdio 4, ha reclamat desvincular el Hard Rock de la negociació dels pressupostos i ha reiterat que el Govern no hi destina cap quantitat. Considera que el complex «no encaixa» en la Catalunya del 2024. Sobre la retirada del projecte, ha dit que no depèn d’una decisió política. «Hi ha alguns elements i passos que s’han de fer i que estan reglats per llei i no fer-los tindria conseqüències», ha argumentat. «La ciutadania no pot entendre com és que aquesta qüestió monopolitza tant el debat», ha comentat la consellera.

Obert el termini per accedir a les escoles d’Art

i Disseny

Ensenyament Del 7 al 18 de març obre el període d’inscripció per a les proves d’accés per als cicles forma tius de grau superior de les escoles d’art i disseny de la Diputació a Reus i Tarrago na. Tots dos centres, que im parteixen 11 cicles en total, exposaran la seva oferta el 6 i 7 de març a l’Espai de l’Es tudiant de Valls i t ambé ofe riran informació sobre les 11 cicles d’art i disseny que imparteixen durant una jornada de portes obertes a tots dos centres el proper 13 d’abril de 10 a 13 hores. La inscripció es pot formalit zar a: www.dipta.cat/Estu diarArtiDisseny. Redacció

Tres detinguts per blanqueig de capitals a l’Estat i Portugal

Valls La .policia ha de tingut tres persones a Valls en un operatiu conjunt de Mossos d’Esquadra, Euro pol, Policia Nacional i policia portuguesa contra el blan queig de capitals procedent del tràfic de drogues. En total, la policia ha detingut 17 persones, 9 de les quals a Catalunya. Els agents es van desplegar durant la jornada d’ahir, des de primera hora del matí, en diferents ciutats de l’Estat espanyol i Portu gal. En concret, a Catalunya es van fer cinc entrades a Sant Cugat del Vallès i Valls. A la capital de l’Alt Camp se’ van fer dues, una al passeig de l’Estació, número 5, i, una altra, al número 2. En total es van detenir allà tres persones. També es van fer entrades a altres punts de l’Estat espanyol com Alme ria i Madrid. Per part dels Mossos d’Esquadra hi han participat uns 150 agents, entre investigadors, agents de protecció de persones i béns (ARRO) i seguretat ciutadana. Dels disset de tinguts en aquesta operació, dotze d’aquests són homes i cinc són dones. Pel que fa a les detencions fetes durant la jornada d’ahir arreu de Catalunya, dos de les detin gudes són dones i la resta homes. ACN

Les plantacions de marihuana concentren la meitat dels fraus elèctrics a la demarcació

Economia Endesa detecta prop de 1.800 casos d’energia defraudada

ACN/Redacció

Endesa va detectar l’any pas sat 1.768 casos de frau elèctric a la xarxa de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre. En concret, es van es tafar 48 GWh, un 23% més que l’any 2022. Aquesta energia defraudada equival al consum energètic d’un municipi com Flix (Ribera d’Ebre) tot l’any. La meitat d’aquesta energia defraudada

es va relacionar amb planta cions de marihuana. Endesa va obrir 113 expedients per aquest tipus de frau, 24 GWh, l’energia per abastir un any un poble com la Riera de Gaià. Aquesta xifra representa un increment del 82% respecte al 2022, quan es van recuperar 13 GWh d’energia defrauda vinculada a cultius de cànna bis. Endesa calcula que el frau costa 69 euros anuals a cada punt de subministrament.

A Catalunya, Endesa va detectar 16.096 casos de frau elèctric, 44 manipulacions cada dia, de mitjana. Són 356 GWh defraudats, el con sum anual d’una ciutat com Manresa. El 37% de l’energia robada es relacionen amb plantacions de marihuana. La companyia estima que cada plantació consumeix, de mitjana, com 80 habitatges, i per això l’impacte d’aquestes instal·lacions fraudulentes en

Detenen tres homes d’un grup criminal que robava als bars dels pobles

rurals

Policial Han registrat domicilis a la Ràpita i Valls

ACN

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil han desarti culat un grup criminal que assaltava bars i establiments públics a pobles petits de les zones rurals a les demarca cions de Tarragona, Castelló, Saragossa i Osca. Robaven

els diners en efectiu de les caixes registradores i de les màquines escurabutxaques. En l’operatiu conjunt, bate jat com a Atolón Jóker, s’han detingut sis persones, tres de les quals ja han ingressat a presó després de passar a disposició judicial. Se’ls acusa d’una trentena de robatoris i

de tràfic de drogues. S’han fet registres a domicilis de la Rà pita, Valls, Borriol (Castelló) i Fuente de Ebro (Saragossa). S’han recuperat 12.000 euros i 30 quilos de monedes i s’ha comissat marihuana. El grup s’havia instal·lat a Tarragona i operaven de for ma activa per tota la provín

La Fira de l’Oli i l’Espàrrec de Godall arriba a la XXIa edició amb actes per a tots els públics

Cap de setmana

Redacció

La fira, que rep el nom de ‘Mil·lenària’, es farà els dies 9 i 10 de març

Mil·lenària és una de les fi res referents de les Terres de l’Ebre, que enguany supera les dues dècades d’existència, amb un programa extens que inclou concursos, demostra cions, gastronomia, visites i degustacions.

La inauguració de Mil· lenària, la Fira de l’Oli i l’Es pàrrec de Godall, es farà dissabte, dia 9, a partir de les 12 del migdia, però abans ja hi haurà un esmorzar po pular, una trobada d’Urban Sketchers i la inauguració de l’exposició de maquetes de Molins d’Oli tradicional i de

l’exposició de pintura Som niArt. Més cap al migdia, es donarà obertura a l’exposició d’aquarel·les Godall i les oliveres mil·lenàries i de talla de fusta tradicional, i a les 13 h hi haurà un vermut musical. Ja a la tarda, cap a les 17 h, es farà una Cercavila a càrrec de la Xaranga Sarabastall de Go dall. A continuació, hi haurà una dansada de jotes a càrrec de l’Associació Jota de Godall. I a les 18.30 h es farà una de mostració de cuina a càrrec del xef Dani Jové i Gregori Sa laet. L’endemà diumenge, hi haurà entre altres actes una visita guiada a les oliveres mil·lenàries, la 9a Jornada de

Lliga de les Terres de l’Ebre de bitlles catalanes o l’entre ga del Premi a l’espàrrec més llarg. A la tarda, hi haurà ac tivitats per al públic infantil a la plaça Major i berenar de xocolata amb pa torrat. A més, durant tot el cap de setmana en l’horari de la fira, el públic podrà gaudir amb degustacions, esmorzars, berenars, tapes i vermuts. També, i durant les tardes

Entre els actes programats hi ha una visita guiada a les oliveres mil·lenàries

de dissabte i diumenge, hi haurà una exhibició i degus tació de pernil al tall a càrrec de Jordi Subirats, tallador professional de pernil (preu plat de pernil + beguda: 3€). La fira també comptarà amb demostració al torn a càrrec del mestre terrisser Joan Cor tiella, visites guiades al molí de la cooperativa Agrícola de Godall, música en viu durant tot el cap de setmana de la fira i sorteigs i preus especi als per la compra d’oli d’oliva de la cooperativa Agrícola de Godall. Durant els dies de la fira, a més, els restaurants del municipi oferiran menús de cap de setmana.

les pèrdues del sistema elèc tric i en el deteriorament de la qualitat del subministrament en zones amb un percentatge de frau elevat és evident. S’estima que les planta cions de marihuana consu

L’energia defraudada equival al consum energètic anual d’un municipi com Flix

cia i les dels voltants. Entra ven als bars i comerços a la força, trencaven les màquines escurabutxaques i les caixes i s’enduien la recaptació. Se’ls acusa de divuit robatoris a la demarcació de Castelló, nou a Saragossa, tres a Tarragona i un a Osca.

Tres dels membres del grup van ser enxampats a Fuente de Ebro quan torna ven d’un dels robatoris en un bar al municipi d’Alagón (Sa ragossa). Dues persones més van ser detingudes a Valls i la sisena a Tarragona. En el moment de les detencions

meixen a Espanya prop de 2,2 TWh d’electricitat. En algunes zones, acaparen fins al 80% del consum elèctric i els sistemes d’il·luminació i ventilació utilitzats per ac celerar el creixement de les plantes funcionen mitjançant connexions il·legals que cau sen danys greus en la xarxa elèctrica. A més, des d’Ende sa apunten que la prolifera ció d’aquestes instal·lacions il·legals controlades per «veritables organitzacions transnacionals amb una po tent activitat policriminal», segons les dades del Ministe ri de l’Interior, suposa, a més, un risc per a l’actuació dels inspectors i tècnics de la com panyia que, tal i com apunten, «han d’actuar encaputxats per evitar ser identificats i, alhora, desenvolupen la seva tasca amb acompanyament policial».

portaven motxilles plenes de monedes d’un euro i havien amagat les eines amb què forçaven les màquines –pa lanques i tornavisos– en un descampat als afores. A més dels diners recuperats, s’han comissat dos vehicles d’alta gamma que es feien servir durant els robatoris, vuit te lèfons mòbils, altres eines i peces de roba que feien servir en els furts. Bona part de les eines dels robatoris estaven amagades en un amagatall a Saragossa. Finalment, s’han comissat 400 cabdells de ma rihuana.

Tribuna oberta

Declaració de l’equip de govern de Cambrils davant la crisi de l’agricultura, la ramaderia i la pesca

L’equip de govern de l’Ajuntament de Cambrils, davant les mobilitzacions de tot el sector primari (pagesos, ramaders i pescadors), considera que hem d’aixecar la nostra veu perquè centenars de cambrilencs estan patint greus problemes econòmics i veuen perillar la seva activitat ancestral. No podem considerar aquestes mobilitzacions com una vaga qualsevol. És la constatació que el sector no veu futur a la seva activitat ofegada per normes, per la competència deslleial, per la venda a pèrdues, pel control de la distribució en poques mans... La guerra d’Ucraïna ha estat l’esdeveniment que ens ha fet adonar de la transcendència de l’autonomia alimentària. Tots hem girat la cara als nostres camps i hem conclòs que no tindríem menjar en ben poques setmanes. Europa va negligir ja en el segle passat de tenir una política agrària tendent a l’autosuficiència. Els països colonialistes esgotaven els recursos naturals de mig món. La fugida del camp a la ciutat va marcar tant l’època de la Revolució Industrial com tot el segle XX i no s’ha deturat. En ocasions, la globalització ens posa en perill. I ara, en aquest sentit, ho estem.

Sols el 15,9% de la població viu al món rural i l’activitat del sector primari sols representa el 2,9% del PIB. Són moltes les raons per haver arribat aquí, però els governs no són conscients que tenen una gran responsabilitat de com hem deixat el món rural, erm i deshabitat.

L’entrada a Europa, entre moltes altres coses, va significar poder accedir a la PAC, però també hem hagut d’acceptar unes condicions molt rígides pel que fa a productes químics, a limitacions a la producció o les vedes al mar cada cop més llargues. Les normes comunitàries són d’un rigor que ofega els productors.

Brussel·les està consentint la competència deslleial de països tercers on no tenen les limitacions europees. Aquest tracte desigual provoca la guerra de preus. Hem hagut de popularitzar el quilòmetre zero com a resposta a aquesta situació.

Cal canviar la visió idíl·lica del camp i del mar que tenen alguns segments de la població. Del camp i del mar hi viuen algun miler de persones i en caiguda lliure.

Si no es prenen decisions pensant també en la continuïtat dels productors i no únicament com unes activitats subvencionades sense altra alternativa, no anem bé. Hem de deixar que el sector primari produeixi i ens alimenti.

Les xifres mostren que si el 2010 el sector primari tenia 26.836 afiliats a la seguretat social, el 2021 només n’eren 22.836. Per tant, tenim un 17% de pagesos menys. Tenim amb dades de l’IDESCAT, tan sols 702 embarcacions de totes les arts.

Si no es prenen decisions pensant també en la continuïtat dels productors i no únicament com unes activitats subvencionades sense altra alternativa, no anem bé. Hem de deixar que el sector primari produeixi i ens alimenti.

S’han de reformular també les limitacions normatives que es decideixen als despatxos de la UE. S’han de reavaluar les polítiques en general del sector primari. No podem condemnar al sector a ser una reserva mediambiental. Sense el sector primari ens pot passar, com l’aigua en l’actualitat, que s’esgoti lentament la producció d’aliments.

Ens hi juguem deixar un país desfet als nostres fills i nets.

Donem suport ple a la pagesia, als ramaders i als pescadors i estarem amatents a les seves necessitats.

Protegiran les barraques de la Capona

Pla de Santa Maria La Comissió territorial d’urbanis me ha donat la llum verda a una modificació del planejament del Pla de Santa Maria que protegirà una quinzena de barra ques de pedra seca de la Ruta de la Capona. Redacció/Govern

La Torre inicia la remodelació del carrer Girona

Obres L’obra de remo delació del carrer de Girona ja té data d’inici. Serà el prò xim 11 de març amb una du rada de tres mesos i la durà a terme l’empresa adjudica tària Catalana d’Obres del Penedès, SA per un valor de 183.530,99 euros. L’objectiu principal d’aquest projecte de remodelació és unificar el passeig Miramar amb la plaça Catalunya. Redacció

Tracten més de 3.450 pins de la processionària

Cambrils L’Ajunta ment de Cambrils ha rea litzat el tractament de la processionària a més de 3.450 pins situats a diferents zones verdes del municipi. L’operació va començar el mes de novembre de l’any passat, que és quan l’eruga inicia el procés i els tracta ments són més efectius, i es va allargar fins al passat mes de febrer. Redacció

L’IISPV participa en un projecte per reduir l’impacte del càncer de mama

Salut Més d’11 socis europeus en l’àmbit de la salut i la recerca, entre els quals es troba l’Institut d’Investigació Sani tària Pere Virgili (IISPV), col·laboren en el projecte ELISAH. Aquest adopta un enfocament pragmàtic per abordar la pre venció del càncer de mama i per reduir ne l’impacte. Redacció

Cambrils renova la flota d’autobusos

Transport El transport urbà de Cambrils ha renovat tres autobusos aquest mes. Els nous vehicles, de l’empresa Plana, disposen de connectors USB per carregar dispositius electrònics i de pantalles informatives. Redacció/Aj. Cambrils

Ramon Mirabet i Manu Guix, les apostes del Festival Àuria

Montblanc Ramon Mirabet, Manu Guix i Me ritxell Neddermann són els caps de cartell del nou Fes tival Àuria de Montblanc. El certamen, que tindrà lloc els pròxims 7, 8 i 9 de juny, oferirà una desena de pro postes d’arreu de Catalunya. Els nou artistes que configu ren el cartell parteixen d’un mateix denominador comú: la cançó d’autor, ja sigui en solitari o amb una forma ció. Segons el director del festival, Adrià Mort, es trac ta d’un dels esdeveniments «més prometedors de l’esce na catalana» per la qualitat patrimonial i artística. De fet, Mort va manifestar que el festival busca situar se «com a referent de la cançó d’autor i en català». Per la seva banda, el coordinador de l’equip promotor, Xavier Iborra, va afegir que la ini ciativa busca enriquir el tei xit associatiu del territori, a través de la implicació del comerç local. ACN/Redacció

S’obre el procés per gestionar el restaurant del Club Nàutic

Cambrils El CNCB ha obert el procés per a la selecció d’un empresari que gestioni el restaurant del Club Nàutic Cambrils. L‘espai compta amb cuina, una sala menjador i dues terrasses exteriors on es pot oferir servei de restaurant i bar. El CNCB busca «sumar a l’excel·lent oferta gastro nòmica de Cambrils, amb el seu restaurant, seleccio nant un operador que ofe reixi cuina marinera amb producte KM0». Les bases es poden demanar enviant un correu a info@clubnauticcambrils.com. El termini finalitzarà el dimecres 20 de març a les 18 h. Redacció

Joan Oriol: «Si tenim un Nou Estadi Costa Daurada ple estic segur que per al Deportivo serà un infern»

Entrevista El capità del Nàstic de Tarragona reflexiona sobre la reacció grana contra l’Arenteiro i de la temporada de l’equip a la part alta de la classificació, a més de parlar sobre l’esperat duel contra el Deportivo d’aquest diumenge

Arnau Montreal Quesada

En el darrer duel contra l’Arenteiro l’equip va tornar a mostrar una bona imatge. Es va aprendre una lliçó respecte al partit anterior contra el Teruel?

«Érem conscients en tot mo ment que, després de la pa tinada a casa, havíem de fer els deures contra l’Arenteiro. El més important va ser que vam fer un gran partit, vam competir i vam deixar la por teria a zero. Vam veure el Nàs tic que tots volem i el que hem mostrat en les darreres jorna des. Al final és molt fàcil quan tens un grup de companys i un cos tècnic en el qual tots volem el mateix».

Aquesta és la principal diferència entre aquest equip i el de l’any passat?

«Ens aproximem més a fer coses grans quan hi ha un gran grup humà al darrere.

Tots tenim el mateix objectiu i no hi ha cap ego que sobre surti. Som una família i anem pel mateix camí i això per un capità i per al cos tècnic fa que sigui més fàcil de gestionar.

Encara queden dotze jorna des per al final i esperem que tot continuï igual».

Les aspiracions de la plantilla han canviat al llarg de la temporada i us ho heu guanyat.

El capità del Nàstic, Joan Oriol, ahir sobre la gespa del Nou Estadi Costa Daurada. Gerard

«Som conscients d’on estem i del que se’ns demana, així que ara no hem de baixar del vai xell. Estem en aquesta situa ció per mèrits propis, perquè venim fent les coses bé. Ara és el moment de la maduresa, de veure un equip amb ofici i hem de continuar bregant per mantenir el play-off i lluitar per la primera plaça. Això sí, només focalitzant nos en el partit del cap de setmana, no

El Nàstic obre una part de la Preferent Superior als aficionats grana i va de camí al ‘sold out’

Futbol Tot apunta al fet que el Nou Estadi penjarà el cartell de complet de cara al duel del diumenge a les 12 hores contra el Deportivo. Després de completar ahir l’aforament de tot l’anell infe rior de l’estadi (Preferent, Gol Sud, Gol Nord i Tribuna In ferior i Superior), que ronda les 11.000 persones, l’entitat grana va habilitar 1.310 entra

des més dedicades exclusi vament a l’afició local en una part de Preferent Superior. Concretament, l’espai reser vat serà el més proper al gol de mar. D’aquesta manera, el color grana tacarà una part de l’estadi que també estarà destinat a l’afició visitant. Tota persona amb els colors del Deportivo es reubicarà a la Preferent Superior. AMQ

El partit

«No és una final. Són tres punts i, després d’aquest, faltaran onze partits més»

més enllà».

El Nàstic-Deportivo del diumenge és una final?

«No, per a mi no. És un par tit més i ho hem d’afrontar d’aquesta manera. Està clar

Èxit del Bikepark

que serà un duel atractiu i molt bonic davant de la nos tra afició. Diumenge hi haurà al voltant de 12 o 13 mil perso nes, tant de bo el Nou Estadi Costa Daurada estigui com pletament ple, però no és una final, només són tres punts, és un partit i, després d’aquest, ens faltaran onze més». L’última vegada que el camp es va omplir d’aquesta manera va ser fa dues

Torredembarra en les copes Catalunya al Vendrell

BTT El Bikepark Torre dembarra va participar amb èxit el darrer cap de setma na en la Copa Catalunya BTT Infantil i a la Copa Catalana XCM Marató que es van ce lebrar al Vendrell. L’equip torrenc va participar amb més de 20 ciclistes i, d’entre tots aquests, va destacar la victòria d’Álex Buitrago en la cursa marató de categoria

PRO Júnior el diumenge. D’al tra banda, Noemí Faro, que competeix en aleví fèmina, va aconseguir la medalla de bronze mentre que la seva companya, Berta Montero va ser sisena. Arnau Bermúdez i Max Pallejà també van tenir una gran actuació entrant en el top 10 de les categories principiants i benjamins res pectivament. Redacció

temporades contra el Sevilla Atlético. «El recordo molt bé. Serà molt bonic el partit del diumenge i, per als jugadors, és molt espe cial veure l’estadi ple d’afici onats. Aquest és un element que ens ha d’ajudar. Serà una empenta més per aconseguir els tres punts». Què li ve al cap quan s’imagina el duel de diumenge?

«Espero trobar un Nou Estadi

Costa Daurada ple d’aficio nats animant des del minut zero fins al darrer. És el que necessitem i estic segur que per al Deportivo serà un in fern. Encara han de provar una miqueta el que significa aquest estadi. Els rivals ho passen malament aquí quan l’afició s’activa i a nosaltres ens ajuda moltíssim».

Quin record té del partit d’anada?

«Penso que va ser un resultat injust. Ens mereixíem, com a mínim, un punt. Aquest cap de setmana és important gua nyar pel gol average, els tres punts i per treure’ns el regust amarg del duel que vam jugar a Riazor».

Ha viscut amb la samarreta grana dos ascensos fallits. Pensa que el destí li deu un? «Quan vaig signar amb el Nàstic ho vaig fer per pujar l’equip a Segona Divisió. És on vull veure l’equip i és la cate goria que es mereix la ciutat. Aquest és l’any d’aconseguir coses boniques i la il·lusió ens ha de marcar el camí fins al final de la temporada per as solir l’objectiu».

Hi ha Joan Oriol per a una bona estona?

«Sí. Jo no penso en l’edat, és només un número. Em centro en el rendiment immediat i vull continuar jugant amb la samarreta del Nàstic».

Martí

El CP Calafell estrena la Copa del Rei preparat per deixar el trofeu a casa

Hoquei Patins Els verds s’enfronten al Noia Freixenet a les 19 hores en un pavelló Joan Ortoll ple

Arnau Montreal Quesada

Avui arrenca a Cala fell la vuitantena edició de la Copa del Rei i el pavelló Joan Ortoll acollirà fins a set partits del màxim nivell de l’hoquei nacional des d’aquesta tarda fins a la final de diumenge. La Copa també és anomenada entre els equips de l’OK Lliga com el torneig del KO, perquè el format és a partit únic i in tensiu. El CP Calafell, com a amfitrió, serà l’encarregat de donar el tret de sortida en una competició que ja ha exhaurit les entrades al pavelló Joan Ortoll.

El conjunt entrenat per Ferran López no tindrà un inici fàcil, perquè s’enfron taran al segon classificat de l’OK Lliga, el Noia Freixenet. El tècnic verd va destacar que «és un equip que marca més i encaixa més que nosaltres i això els dona un cert avan tatge». De moment, aquesta temporada els dos equips no més es van trobar una vegada a la lliga i va ser, precisament, al Joan Ortoll. Llavors, els calafellencs van caure derro tats per 1 2 en un duel intens

que es va decidir en el darrer tram de partit. De cara al duel d’aquesta tarda, López va assenyalar que «hem de ser autèntics. No hem de fer co ses que no toquen i ens hem de concentrar en el que hem entrenat al llarg de la setma na. Toca gaudir de la Copa i sortir convençuts perquè

El govern de Cambrils presenta el projecte del nou pavelló poliesportiu

Equipaments Aquesta nova instal·lació és un reclam de les entitats esportives locals

El Govern de Cambrils va exposar ahir davant una no drida representació de les entitats esportives locals el projecte del nou pavelló po liesportiu. L’acte es va iniciar amb una presentació a càr rec de la regidora Camí Men doza, que va anar exposant el procediment iniciat pel govern per determinar l’em plaçament, característiques, funcionalitats i tramitació del que serà el nou equipament esportiu municipal. Mendoza va exposar la «necessitat de

revisar el plantejament inici al del projecte per rigor i res ponsabilitat», ja que «cal que el projecte s’ajusti a les ne cessitats del municipi i al seu desenvolupament urbanístic demogràfic, social i esportiu». A continuació, el consultor extern i la tècnica d’Esports han fet ús de la paraula per tal d’explicar els detalls de l’es tudi i principals conclusions que donen forma al planteja ment del nou equipament. El pavelló comptarà amb una pista central de 47x28 metres de parquet divisible, 6 vesti dors col·lectius, magatzems

estem preparats i la possibi litat d’avançar a semifinals és real».

El Calafell compta amb l’avantatge de jugar a la seva pista, i l’entrenador verd va indicar que «això ens aporta major seguretat i confiança, però també tenim l’experi ència de l’any passat. Llavors

se’ns va escapar el duel contra el Reus, però això fa que en guany ens mantinguem més alerta, la lliçó està apresa». Per a Ferran López, el punt fort del Calafell és que «tot i no arribar en un moment òp tim, la nostra virtut és que ho competim tot». De fet, així va ser en el darrer duel de lliga

El procediment s’iniciarà amb l’aprovació dels pressupostos

El Reus Deportiu iniciarà el seu camí a la Copa del Rei demà contra el Barça

al Joan Ortoll. Els calafellencs perdien de dos gols a falta de tres minuts en el derbi contra el Reus i, quan només queda ven dues dècimes de segon per acabar el partit, els pene desencs van empatar el duel en una falta.

El quadre del torneig Si el Calafell aconsegueix guanyar al Noia Freixenet, accedirà a les semifinals, que es disputaran el dissabte. Els calafellencs jugarien contra el guanyador, entre el Sant Just i l’Alcoi. De fet, aquesta part del quadre es resoldrà avui mateix perquè aquests dos equips jugaran el segon partit del dia al Joan Ortoll. L’altra banda del quadre començarà demà. El Reus jugarà el clàs sic català contra el Barça a les 19 hores. A més, també es ju garà el duel entre el Voltregà i l’Igualada. La gran final del torneig serà el diumenge a les 20 hores en un Joan Ortoll ple.

Pau Vidal, tercer en el Campionat de Catalunya Universitari

Tennis L’entrenador i jugador de l’Escola de Com petició de Tennis del Golf Costa Daurada, Pau VIdal, va aconseguir una meritò ria tercera posició el darrer cap de setmana en el Cam pionat de Catalunya Univer sitari que es va disputar a les instal·lacions del Centre Municipal de Tennis de la Vall d’Hebron. Amb aquest resultat aconseguit en el tor neig, Pau Vidal es va assegu rat una de les places d’honor de la classificació després de guanyar les tres primeres eliminatòries disputades. A la primera ronda es va desfer de Guillem Martín per un contundent 6 a 1 i 6 a 0. Als vuitens de final es va enfrontar a Víctor Gargallo, qui va superar en dos sets per 6 a 4 i 6 a 2. Als quarts de final es va emportar la victò ria davant de Pepe Vilar, qui va guanyar en tres sets molt igualats per 6 a 3, 1 a 6 i 6 a 1 i va guanyar el bitllet per disputar les semifinals. A les portes de les finals es va enfrontar a Nil Regas, un ju gador professional de tennis amb punts ATP. Vegas no va donar cap opció al jugador del Golf Costa Daurada i es va acabar emportant la vic tòria i, finalment, el campio nat en categoria Individual Masculí. Redacció

La Lira suma cinc ors al Campionat català

operatius i d’entitats, una sala de reunions, una sala de tennis taula i un servei de ca feteria i bar. El procediment s’iniciarà amb l’aprovació del pressupost municipal 2024.

Taekwondo La Lira Vendrellenca es va penjar un total d’onze medalles en el Campionat de Catalunya Infantil cele brat el darrer cap de setmana a Barcelona. Irune Uribesalgo, Aleix Puig, Abril Ràfols, Marc Alonso i Lucía Ruiz es van penjar una medalla d’or. A més, l’equip vendrellenc va sumar tres me dalles més de bronze i de plata. Redacció/Cedida

El jugador del CP Calafell Sergio Miras durant un partit contra el Reus aquesta temporada. Gerard Martí

Redacció

La regidora de Turisme, Camí Mendoza, i l’alcalde, Alfredo Clúa. Cedida

La perspectiva de la distància

El nostre país ha aconseguit situar els seus centres universitaris en la primera línia de la qualitat. I fins i tot universitats que podria considerar-se ‘petites’ en comparació a les institucions més establertes, com la Rovira i Virgili, han pogut demostrar la seva capacitat per a la formació de talent local. Però també és cert que hi ha una certa proporcionalitat inversa entre la capacitat de la URV de generar professionals, amb la possibilitat del mercat d’assumir-los i integrar-los en una dinàmica laboral. És a dir, que el talent local marxa fora del país per trobar millors oportunitats laborals o d’investigació. Aquesta és una re-

alitat que per a revertir-la cal temps i disposició política a molts nivells. Però a Reus s’han empescat la manera de, malgrat tot, treure profit d’aquest talent emigrat. Als reusencs els costa trencar vincles emocionals amb la ciutat i per a això des de Redessa han obert una eina per mantenir-los connectats, de moment seran dotze, amb la realitat de la ciutat. Se’ls demana implicació, i aportació d’idees i propostes. Sovint es diu que la distància dona una millor perspectiva i potser aquest serà el secret per aconseguir aportacions més útils. El pas següent serà traslladar-les a àmbit pràctic, però aquesta ja serà una altra història.

Tribuna

Efectivament, el sud també existeix

Ja em perdonareu la ironia del títol però és que durant els darrers deu anys semblava que hi havia alguns a Barcelona que s’havien oblidat que hi havia vida més enllà del Garraf... I no ho dic com una opinió subjectiva, ho dic perquè a l’hora d’invertir als pressupostos de la Generalitat les comarques tarragonines i ebrenques hem patit una desinversió flagrant, descomunal. Així, durant aquests darrers 10 anys les inversions al Camp de Tarragona van reduir-se a uns minsos 45 milions d’euros l’any de mitjana. Una quantia clarament inferior a les nostres necessitats i també molt insolidària respecte a les aportacions que fan les nostres comarques al PIB català.

Aquesta era la tristíssima realitat. Com sabeu també els i les socialistes ens vàrem comprometre a revertir aquesta injustícia. Dit i fet, no ha calgut ni tan sols que estiguéssim al Govern de la Generalitat, només hem hagut de negociar els pressupostos amb un Govern dèbil com el del senyor Aragonès per tornar a situar les comarques tarragonines i ebrenques al mapa de les inversions del Govern de la Generalitat. Perquè, efectivament, el sud existeix.

En conseqüència, els pressupostos que acabem de tancar amb el Govern permetran augmentar les inversions a casa nostra en temes tan importants com la sanitat i l’educació públiques, la mobilitat o la recerca i la innovació. No vull avorrir-vos amb el llarg llistat d’inversions concretes, tan sols vull esmentar les inversions

Rosa Maria Ibarra Diputada del PSC per Tarragona

destinades a l’hospital Joan XXIII de Tarragona, als hospitals del Vendrell i Tortosa, al CAP de l’Arboç, a l’escola de Vilarodona, els tres nous jutjats territorials i el Fòrum de la Justícia de Tarragona, i així un llarg etcètera.

Recordeu que us deia que les inversions s’havien reduït a 45 milions d’euros?

Doncs bé, aquests pressupostos negociats pel PSC suposen una inversió a les nostres comarques de 125’8 milions d’euros. I com diria el clàssic: no hace falta decir nada más...

que genera) o inversions concretes per al tramvia del Camp de Tarragona, que ens permetrà desenvolupar una mobilitat eficaç i, alhora, sostenible.

Mireu, com sempre dic tenim un territori que ho té tot per triomfar. Som una de les regions europees on podem tenir uns millors paràmetres de qualitat de vida, és a dir, on es pot viure millor. Ara bé, per aconseguir-ho necessitem un Govern a Barcelona que cregui en els nostres potencials. Necessitem també aprofundir en la política útil -la política en positiu-, la que no insulta, la que no discrimina, sinó que s’arremanga per assolir resultats concrets que es tradueixen a la vida real de la gent.

Som un valor segur, els de la política útil. I ho demostrem no amb paraules que s’emporta el vent, sinó amb fets concrets

Però governar exigeix, no enviar cartes al president de Kosovo, sinó fer front a les necessitats del present preveient els reptes del futur a mitjà i curt termini. Per això hem inclòs en els pressupostos, per exemple, una partida de 5 milions d’euros per al futur centre de descarbonització (cabdal per a la nostra indústria química i els milers de llocs de treball

Per això és tan important que en aquests properes i imminents eleccions al Parlament el PSC de Salvador Illa pugui fer possible el canvi que es palpa i es demana a peu de carrer. Som un valor segur, els de la política útil. I ho demostrem no amb paraules que s’emporta el vent, sinó amb fets concrets.

Si som capaços d’aportar aquest balanç de resultats des de l’oposició, us imagineu tot el que podem arribar a fer -amb el vostre suport- des del Govern? Doncs del teu vot depèn. En tot cas, ara sí, les comarques de Tarragona tornen a estar -amb majúscules- al mapa de les inversions de la Generalitat.

Tribuna

La força de Cambrils

El Dia de la Candelera també és conegut als Estats Units com el Dia de la Marmota, una tradició que consisteix en observar la reacció de l’animal en qüestió, amb l’objectiu de pronosticar el canvi d’estació, i que el cinema va popularitzar en un film titulat “Atrapats en el temps”.

Aquest símil cinematogràfic és perfecte per descriure l’actual govern de Cambrils. Després de vuit mesos de gestió municipal, cada comissió informativa (quan les convoquen) i cada sessió plenària (abusant de la seva urgència i extraordinarietat), segueixen un guió repetitiu: idèntics arguments, idèntiques excuses recurrents, i la mateixa manca de transparència. Un govern que hauria de planificar, gestionar i, sobretot, rendir comptes, no ho fa. Es limita a fer un relat desestructurat d’intencions, donar explicacions banals, i realitzar propostes poc fonamentades de les quals resulta impossible treure’n conclusions clares.

Davant d’aquests fets, els sis regidors del Nou Moviment Ciutadà (NMC) sempre hem tingut molt clar que som els autèntics garants de la defensa dels interessos reals dels cambrilencs i cambrilenques. Així doncs manifestem alt i clar que l’autèntic municipalisme, el que es fa a peu de carrer, esdevé l’únic antídot contra la ineficàcia dels quatre partits polítics que, per conveniència i supervivència pròpia, administren el nostre municipi. En un article recentment publicat, algú de fora vila parlava de la idiosincràsia de Cambrils i dels seus actuals governants. En relació al mateix vull dir que els cambrilencs i cambrilenques estem fets de la mateixa pasta que tothom, i que tenim les mateixes preocupacions que tothom ha de tenir a l’hora d’exigir un govern municipal que solucioni problemes, en comptes de crear-ne de nous, que escolti en comptes d’obligar, i que planifiqui amb rigor en comptes d’improvisar permanentment.

Tothom sap que el nostre actual Alcalde no és el que la gran majoria de la població va votar. En altres ocasions he afirmat que ho és perquè li han llogat la cadira per tres anys malgrat que el seu partit hagi obtingut els pitjors resultats de la seva història recent. En tot cas, de la necessitat imperiosa de canviar la llei electoral per tal de recuperar, en lloc d’allunyar, la participació política de la majoria del poble administrat, en seguirem parlant.

Avui també m’agradaria destacar la necessitat de remunicipalitzar el llenguatge i els temes que es tracten als plenaris municipals, sense fer-nos perdre més temps en qüestions alienes, que són responsabilitat d’altres administracions, i en retrets entre les parts, un joc a la fi estèril i inoportú.

El cambrilencs i cambrilenques no necessitem que ningú ens digui quin tipus d’Alcalde tenim, si és que no el recordem, com tampoc ens cal cap campanya d’imatge al seu favor. El que desitgem, sense cap mena de dubte, és un govern eficient i eficaç, que tingui un únic projecte per Cambrils, en lloc de quatre de diferents, resultat d’un pacte aritmètic amb finalitat espúria.

Ens cal doncs un govern que treballi pel bé comú, que vetlli pel desenvolupament econòmic de tots els nostres sectors productius, amb propostes atractives que projectin a l’exterior el segell de qualitat que hem assolit amb el temps. I no necessitem un govern endogàmic, immers en els seus debats interns, que puja els impostos d’una manera desmesurada sense tenir en compte les complicacions econòmiques del moment que vivim.

Per sort, la força de Cambrils no la té ni l’actual alcalde ni la resta de l’equip de govern. La veritable força de Cambrils és la seva pròpia gent, la nascuda al municipi i la vinguda d’arreu, la que es lleva cada dia i contribueix a forjar un futur millor. Tota la resta sobra.

Oliver Klein Bosquet Portaveu del grup municipal del NMC

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

¡Ayer este guapetón cumplió 11 años! ¡Felicidades, Xavier! ¡Te queremos!

Este bombón cumple 1 añito. ¡¡¡Muchas felicidades Lia!!! De toda tu familia.

Avui la Jana fa 15 anys!! Moltes felicitats!! T’estimem, Judit, mama, papa i família.

Més de 300 tarragonins es formen a l’Escola de Cuidadors

Formació La Fundació la Caixa ha impulsat més de 1.800 tallers des del 2018

Redacció

Un total de 346 persones de la demarcació de Tarrago na han participat en els ta llers gratuïts impulsats per l’Escola de Cuidadors de la Fundació la Caixa. El tracte és totalment personalitzat, i cada participant assisteix als tallers que donen respos ta a les seves necessitats. Al llarg d’aquests anys, l’Escola de Cuidadors ha dut a terme més de 1.800 tallers a tot Es panya, tant de manera pre sencial com virtual, dirigits per més de 80 professionals de camps molt diversos, com la psicologia, la infermeria, el treball social i la medicina, entre d’altres. Aquests tallers aprofundeixen en aspectes com la gestió emocional, el benestar físic, l’autocura, el bon tracte, el dol i la nutrició, entre d’altres.

Segons l’avaluació pre sentada per la Fundació i la Universitat de Vic, després de fer els tallers el 86% dels participants asseguren que se senten més capacitats per atendre —físicament i emo cionalment— la persona que

Necrològiques

Tarragona

Lola Garcia Escriu.

Ha mort a 99 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori. Encarnación Lara Castilla.

Ha mort a 93 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la parròquia de Bonavista.

esqueles

cuiden. La mitjana d’edat dels alumnes és de 53 anys. El 87% són dones i el 62% d’aquestes cuiden un progenitor. «Quan una persona ha de cuidar un ésser estimat és imprescin dible disposar de coneixe ments i eines. L’Escola ofereix

La mitjana d’edat de les persones que s’han adherit a l’Escola és de 53 anys

formació, però també és un espai on les persones poden trobar suport en moments de dificultat i compartir inquie tuds», emfatitza el subdirec tor general de la Fundació la Caixa, Marc Simón. A més, l’Escola comp ta amb un programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades. Aquest complementa el mo del d’atenció a les persones que es troben al final de la vida per cobrir aspectes psicosoci als: tant l’esfera emocional, social i espiritual del pacient i la família, com l’atenció al dol i el suport als professionals de cures pal·liatives.

L’alcaldessa i altres autoritats visitant la fira, ahir. Aj. Valls

Valls inaugura una nova edició de l’Espai de l’Estudiant, la fira formativa de la demarcació

Educació L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, va pre sidir ahir l’acte d’inauguració de la 24a edició de l’Espai de l’Estudiant. La fira, situada a la Sala Kursaal de la capital de l’Alt Camp, inclou, entre d’altres, tota la proposta for mativa en l’àmbit universi tari i de cicles formatius de Catalunya, «partint d’una idea de descentralització i

d’optimització d’esforços». L’Espai s’adreça, principal ment, als alumnes de quart d’ESO, Cicles Formatius i Batxillerat. L’espai també ro mandrà obert durant la jor nada d’avui. Tot i que el matí es reserva per als centres educatius, avui a la tarda, de 15.30 a les 19 hores, el recinte s’obre també per al públic en general. Redacció

Un 87% de les participants als tallers són dones. La Caixa

Avui felicita als que es diuen: Perpètua i Teòfil

Espai patrocinat per:

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

No confiïs tant en la sort pensa molt els passos a donar en tot el relacionat amb els teus interessos materials. En l’amor hi haurà bones sorpreses.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Es fàcil que en aquesta jornada et lluevan moltes crítiques. No els donis importància vengen d’on vinguin. Tot passarà més ràpid.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Viuràs moments molt satisfactoris amb els teus amics familiars. Les activitats comunicació seran tranquilles d’elles trauràs bons resultats.

TV local

12:30

13:30

14:00

TAURE

20/04 al 20/05

Seria molt recomanable que compaginis millor els teus assumptes professionals amb els privats, de no fer-ho podries portar-te un esglai.

VERGE

23/08 al 22/09

Dedica més temps als teus assumptes, sobretot a aquells que encara no tens resolts. Abans de començar una cosa nova acaba l’anterior.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

Si et detens a pensar una mica descobriràs a una persona que t’admira moltíssim que podrà donar-te una gran ajuda en aquests moments.

BESSONS

21/05 al 20/06

Cuida la teva salut descansa més. Els nervis les ansietats poden jugar-te una mala passada. Cerca en la parella el relax que tant et mereixes i enyores.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Cerca les teves relacions activitats així trobaràs una excel·lent sortida a les teves tensions cansament. Es resoldrà un vell assumpte.

AQUARI

20/01 al 18/02

Seràs el centre d’atenció d’admiració de molts en aquest dia. Aprofita l’ocasió per a demanar aquelles coses del teu interès.

CRANC

21/06 al 22/07

L’acumulació de tensions pels teus excessos en el treball han de trobar ràpida sortida. No abastis tant limita’t pel cap alt necessari.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Encara que els que t’envoltin no estaran molt d’acord amb les teves idees projectes deixa que passi el temps i guanyaràs la partida.

PEIXOS

19/02 al 20/03

Avui tots es bolcaran cap a tu amb gran afecte desitjos d’ajudar. La jornada de serà molt fructífera en el que a relacions es refereix. Amor a prop.

Sudoku

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Una forquilla o una cullera per menjar. Atraques algú amb una arma. 2. Dona una nota de color. Betum. 3. Fonema del vacum. Alceu el to per fer més aguda la veu. Angle. 4. Condescendent. El més simple dels hidrocarburs olefínics. Lletra. 5. Anivellar per totes dues bandes. Ben fetes. 6. Enravenats. Taps de fusta per tapar forats. 7. La té el rar. Presents. Producte nasal. 8. Aire que s’escapa en l’expiració. Calderí per destil·lar. En el futur. 9. Aprofitarà. Tresor públic. 10. Prefix que signi- fica fora. Semblant a l’oli. Dues de l’Anna. 11. Estretament lligada amb una altra cosa. Captà la imatge. 12. Esquelètics. Ensumar.

VERTICALS: 1.Treballadora darrere la barra d’un bar. Repetició de les darre- res síl·labes d’un vers. 2. Testimoni citat per donar una visió. Molt ostentós. 3. Sa estalvi. Brillen amb llum pròpia. Consonants. 4. Lletra. Mamífer dels èquids. Relatiu a les muses. 5.Artigaire. Parles pel gust de parlar. 6. Esmicolat. Robí de color vermell pàl·lid. 7. Relatiu a l’art de la cria de les abelles. Les té l’orador. 8. La quinta del biberó. Certs drets dels senyors feudals. Consonant. 9. Ho fa el cavall amb el fre. Crit admiratiu. 10. Barca de pesca d’aparell llatí. Sospitava el pitjor. Tanquen el dossier. 11. Article. Col·loco cada cosa al seu lloc. Afaitava. 12. Remeies la insipidesa. Artista de la cuina.

El temps 15º 7º

Màxima Mínima Estat del cel

Previsió pel Camp de Tarragona

Farmàcies

TARRAGONA:

Fullana Galofré, Jaume. Apodaca, 28.

Telèfon 977 232 516.

Ciutat, Rosa M.Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta).

Telèfon 977 543 189.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països

Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Esteve Tarrago, Silvia.

Mila Fontanals, 2.

Telèfon 977 754 775.

SALOU:

Calatayud Boquera, M.

Dolors. Via Roma, 17-19.

Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA:

Escobar Poblet, Francesc.

Requet de Fèlix, 54.

Telèfon 977 391 672.

CAMBRILS:

Suils Mochales, Lourdes. Moragas i Barret, 2.

Telèfon 977 368 569.

VALLS:

Seró Martí, Rosa Mª. Castells, 55 (El Fornàs).

Telèfon 977 608 842.

EL VENDRELL:

Lopez Alfonso, Cristina.

Benvingut Socias, 64.

Telèfon 977 660 333.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

El cel estarà mig o molt ennuvolat per núvols alts, sobretot fins a primera hora del matí i de nou a partir de mitja tarda, quan seran més compactes i n’arribaran també de mitjans. Al final del dia quedarà molt ennuvolat o cobert al terç sud i oest. A banda, al litoral i prelitoral hi haurà núvols baixos fins a mig matí i de nou al final del dia, tot i que podran ser persistents al litoral sud.

Precipitacions

No es descarta alguna roina al litoral sud de matinada. Per altra banda, al final del dia arribaran ruixats entre febles i moderats al terç sud i oest de Catalunya, que acumularan quantitats minses o localment poc abundants de precipitació.

Anuncis classificats

IMMOBILIÀRIA

Venda/Lloguer

REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 8,5

M2 – 70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

SALOU ES LLOGA HABITACIÓ

C/ Tarragona 22, Edif. Élite. Nou i confortable. Tel. 649.831.644

BAR-RESTAURANT EN ALQUILER. Totalmente acondicionado. Terraza y barbacoa. C/ Beethoven 2-4 Tarragona. Información 977 21.79.50

¡¡OPORTUNIDAD!!

VENDO PISO en TORREFORTA

3 habitaciones dobles, baño y aseo. Cocina Office con galería independiente. Amplio balcón. Tercero sin ascensor. Zona privada con parquing exterior.

PRECIO: 98.000€ Tel: 650.939.822 Mª José

TRASPÀS

ES TRASPASSA

PERRUQUERIA centre per jubilació. Tarragona. Tel. 691.136.570

PÀRQUINGS

LLOGO PÀRKING al VENDRELL per cotxe petit o moto. No importa mida. Tel. 661.021.773.

TERRENYS

ES VEN TERRENY tocant Ctra. Reus-Riudoms. Tel: 680.449.657

TREBALL

BUSCO TRABAJO para limpieza o cuidado de personas mayores por horas. Tel: 640.866.248

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

TERÀPIES

MAYCA CATALANA. Vive tus mejores masajes integrales. Disfrútalos!!. Llámame 692.780.087

MASATERAPEUTA. Relajante. Particular. Tel: 632.185.457

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

MASAJES CAMILLA. Particular. Tarragona. Tel. 643.965.578

MASAJISTA. Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847

INDIA. TERAPEUTA. Particular. Tel: 612.490.167

MASAJES ANTISTRÉS. Salidas. Discreción. Tel. 673.838.453

MASAJE ENTERO

CAMILLA. Privado. Tel: 604.390.445

MASAJISTA Tarragona. Tel. 603.254.131

MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

ALTRES

ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085

Pep

Blay: «Tinc la sensació que no havíem acabat bé la història amb el Carles»

Entrevista El periodista tarragoní presenta ‘Cor trencat. Mort i vida de Carles Sabater’ aquest dijous a la llibreria Adserà de Tarragona

El teu llibre s’ha col·locat en el número 1 dels més venuts en l’apartat de No-ficció, i ja esteu imprimint la segona edició. Et sorprèn?

«Jo ja sabia que el Carles Sabater era un dels personatges públics més estimats que hi ha hagut en aquest país. 25 anys després de la seva mort, vaig pensar que el llibre serviria per posar lo en el lloc que li pertoca, com a músic i com a actor. I també per desvet llar com era el personatge des del punt de vista humà, com va viure i com va morir. Era una assigna tura pendent, penso que el Carles va quedar com El guapo que canta Boig per tu. I la reacció ha sigut es pectacular, gairebé com si s’hagu és mort abans d’ahir. Però el que m’ha sorprès més han sigut els sentiments que ha generat el lli bre: gent que m’explica que se li ha posat la pell de gallina o que s’ha adonat de com d’important havia sigut la seva música per a ell. Tinc la sensa ció que no havíem aca bat bé la història amb el Carles».

Per què justament ara, 25 anys després?

«Havia fet un docu mental sobre el Carles per al 33 amb motiu dels 10 anys de la seva mort, però des del principi em vaig quedar amb

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

ganes de més. El dia de l’últim concert, a Vilafranca, jo havia de sopar amb ell, però aquella nit no vaig acabar la feina al diari Avui, i el director em va dir que no mar xés fins que l’acabés. Així que li vaig haver de dir que no. L’ende mà vaig saber que s’havia mort, i sempre m’he preguntat on podrí em haver arribat si allò no hagués passat. En aquella època jo era amic de Reig i Gavaldà, perquè érem de la colla de Tarragona, de Quintana i els Sopa, d’Adrià Pun tí… Quan ets periodista musical de mitjans catalans, els entrevis tes tantes vegades que acabes tenint hi molta complicitat. I al Carles el tenia una mica pendent, perquè qui solia donar la cara era

Pep Sala. Però estàvem a punt de trencar aquells límits».

Al seu entorn la ferida ja està tancada, ara?

«La ferida encara hi és. Està menys oberta, però no tancada del tot. Quan algú mor tan jove, d’una mane ra que costa d’enten dre, busquem raons i culpables. Encara ara, fent les entrevistes, hi ha hagut persones que se m’han posat a plorar… Però el que sí que he detectat és que, ara, la tristesa ja guanya per pallissa a la ràbia. En el documental en

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat:

Contxi Joan

cara vaig percebre ràbia i aquella necessitat de buscar culpables. Ara, la gent està molt més assere nada».

Fas un esforç per aclarir les causes de la mort. És un capítol que no acabava d’estar tancat?

«A mi, com a periodista musi cal que a més coneixia el Carles, m’havien arribat una gran quan titat de versions sobre la causa de la seva mort, i totes relacionades amb les addicions i la mala vida. Fins i tot m’havien parlat de suïci di. Semblava que la gent no es po gués creure que s’havia mort per altres motius. A mi, sincerament, m’era igual la causa, però el que no volia era fer el passerell, apos tar per la versió de l’entorn sense contrastar la, perquè potser hi ha via una part de la vida del Carles que ells no controlaven». I l’autòpsia va parlar…

«Es veia claríssimament que aquell cos era més el d’un atleta que el d’un addicte, i apuntava al fet que la mort va ser per una

qüestió d’arrítmies. El que la gent no sabia és que els últims mesos el Carles ja havia patit desmais com aquell. Havia rebentat el seu sistema circulatori, i el que hauria d’haver fet és parar». Expliques que en aquella època estava valorant deixar Sau. Creus que hauria fet el pas? «Des del punt de vista artístic, el Carles estava en un moment de canvi, però no havia pres la deci sió. Artísticament, se li va trencar el cor, perquè musicalment se sen tia un cantautor rocker, es trobava més a gust amb les lletres d’Amb la lluna a l’esquena que amb Vull quatre barres… Però, a la vegada, sentia respecte i admiració per en Pep Sala i les seves composicions. I a l’escenari amb Sau era molt feliç, perquè necessitava fer feliç tothom, i també per una qüestió d’autoestima: quan feia de músic sentia que la gent estimava en Carles Sabater. Al teatre, en canvi, estimaven el personatge que ell interpretava».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Camí de ronda

Cultura de la seguretat

Europa es rearma. La Guerra d’Ucraïna apareix com el símptoma més remarcable del final d’una època. Es tanca no només aquell temps obert per la Caiguda del Mur, sinó, ben probablement un període històric molt més llarg que ha culminat amb una pau duradora i una prosperitat notable a Europa. L’amenaça geoestratègica de Rússia es relaciona amb processos de més gran abast, com ara la crisi energètica i l’emergència climàtica.

En els anys que han de venir, el nostre benestar i la nostra llibertat és probable que es vegin severament afectats per una situació global en la que les tensions geopolítiques augmentin amb l’aparició de colls d’ampolla en relació amb la disponibilitat dels recursos, així com crisis demogràfiques associades al canvi climàtic i al deteriorament de les cadenes globals de subministrament. Així, la societat europea es veurà encarada a una situació d’inseguretat del tot nova en relació amb l’experiència vital de la majoria de les persones que en formen part.

En relació amb això, òbviament, hi ha polítiques de seguretat que transcendeixen les comunitats locals i, fins i tot, els mateixos estats nacionals. Tot i així, és important començar a dissenyar les polítiques estratègiques en el nostre entorn metropolità amb la mirada posada en un escenari inestable i inquietant. En aquest sentit, cal avançar cap a la generació d’una cultura de la seguretat local, que té múltiples implicacions, des d’una gestió sensata dels recursos hídrics —ara que som enmig d’una sequera persistent— a la seguretat alimentària —ara que som enmig de les protestes pageses—, entre altres moltes coses.

Jordi

Jaria-Manzano

Professor de Dret constitucional (URV)

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Cristina Serret Alonso

El periodista i escriptor tarragoní Pep Blay. Juan Miguel Morales

Llegeix l’entrevista ampliada