Dilluns 11 de març de 2024

Número:

Mobilitat 2

7.200 viatgers passen diàriament per l’estació de tren de Tarragona i Reus en mou 4.000

Camp 9

Manifestants i pagesos acampen a l’AP-7 a Cambrils per protestar contra els projectes de HardRock i Lotte

Empat de primera

El Nou Estadi Costa Daurada, ple fins a la bandera, va ser testimoni d’un duel trepidant entre el Nàstic i el Deportivo en el qual els locals es van meréixer els tres punts (1-1)

Urbanisme

Només un dels càmpings de Tarragona disposa del pla especial obligatori des del 2005

El càmping Caledonia és l’únic en aconseguir l’aprovació inicial per a la regularització i legalització dels seus terrenys 3

El Gerard Martí

Els propietaris del banc de Gaudí amenacen amb dur-lo fora de Reus

Esports 14-17

En 5 mesos, hauran d’estar

els estatuts

L’estació de tren de Tarragona acumula 2,6 milions de passatgers en l’últim any

Mobilitat La ciutat rep una mitjana de 81 trens de viatgers al dia, 71 dels quals són de mitja distància i 10 són de llarga distància

Oriol Castro

L’estació de tren de Tarragona ha acumulat 2.633.225 passatgers en el darrer any. Cada dia, passen per la parada una mitjana de 7.200 viatgers.

Aquestes xifres s’exposen al Portal d’Instal·lacions d’Adif. Al mateix programari, s’indica que l’estació rep una mitjana de 81 trens de passatgers al dia, 71 dels quals són de mitja distància i 10 són de llarga distància. Tarragona és l’única capital de província catalana que no disposa d’una estació de trens d’alta velocitat al nucli del municipi. Per a revertir-ho, la intenció del govern municipal és construir una nova estació a la zona d’Horta Gran.

Fins que el projecte no es faci realitat, l’estació d’alta velocitat al Camp de Tarragona seguirà a La Secuita i Perafort. Al 2023, l’estació la van utilitzar més d’1.190.000 usuaris.

A Reus, el nombre total de persones que han passat per l’estació és d’1.486.361. La mitjana de trens de mitja distància o interurbans a l’espai és de 32 ferrocarrils al dia, mentre que rep 4 trens de llarga distància al dia. Cal

recordar que la futura estació Reus-Bellissens es construirà al costat de l’actual Campus Universitari Bellissens de la Universitat Rovira i Virgili i de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. L’equipament entrarà en funcionament el 2025 i compta amb una inversió d’11,5 milions d’euros. Més enllà de les dues capitals, les estacions de tren que acullen més passatgers són les de Torredembarra i Altafulla, que registren dades idèntiques. 636.265 és la xifra de viatgers que han utilitzat les estacions el darrer any. El promig de trens de mitjana distància és de 59 al dia, mentre que de llarga distància en són 4.

També, una de les estacions que acull més viatgers és Vila-seca. Un total de 515.910 usuaris van passar per l’equipament el 2023, amb una mitjana de 52 trens al dia de mitja distància. Al igual que Reus, de mitjana rep quatre trens de llarga distància al dia. De cara al futur, l’estació intermodal del Camp de Tarragona, que s’ubicarà a Vila-seca, es començarà a construir al 2026. La inversió serà de 82 milions d’euros i el termi-

ni d’execució dels treballs és d’entre 18 i 24 mesos. La demanda prevista és d’1.850.000 viatgers anuals.

Al costat, a Cambrils, han pujat al tren un total de 431.529 persones el 2023. L’actual estació de tren de Cambrils va entrar en funcionament l’any 2020. De mitjana, vint trens de mitja distància s’hi aturen cada dia i també ho fan set de llarga distància.

Seguint la costa, al baixador transformat en estació davant de Port Aventura, al terme municipal de Salou, hi van passar 328.915 viatgers l’any passat. L’estació del parc d’atraccions rep 19 trens de mitjana distància al dia i no

rep cap de llarga distància. Salou a l’espera Aquestes xifres es donen a l’espera de la nova estació ferroviària Salou-Port Aventura, que està prevista que entri en funcionament aquest agost. Les obres compten amb un pressupost de 12,4 milions d’euros.

Més enllà dels municipis més turístics del Camp de Tarragona, l’estació de Montblanc supera els 90.000 passatgers el 2023. Per l’equipament, que només acull trens de mitjana distància i interurbans, hi passen de mitjana 10

Reus, Vila-seca i Salou estrenaran noves estacions els pròxims anys

trens al dia. Precisament, la major freqüència de trens és una de les principals reclamacions del agents del territori. En aquest sentit, es reclamen canvis a les línies R13 i R14, clau per connectar amb les comarques de Ponent.

A l’Alt Camp, Valls registra 82.657 viatgers a la seva estació. En la mateixa línia que a Montblanc, la Cambra de Comerç de Valls reclama que l’R13 s’inclogui al traspàs de Rodalies, que està negociant la Generalitat amb el Ministeri de Transports.

A la mateixa comarca, a la Selva del Camp s’han registrat 24.418 passatgers i a Alcover 16.564.

L’apunt

Trens que tenen 20 anys d’antiguitat

La mitjana d’antiguitat de tot el parc de trens de Rodalies és de 20,2 anys. De fet, el 16,2% del parc té una antiguitat igual o superior als 25 anys. Aquest és un dels aspectes que condicionen el correcte funcionament del servei. Una antiguitat que també es trasllada a la via. Per exemple, el tram entre Reus i el límit amb l’Aragó es va construir fa més de 40 anys. Si ens fixem en els trams més carregats, entre Reus i Tarragona hi ha unes 500 circulacions setmanals, segons dades del CIRTRA 2018. Entre la capital tarragonina i Sant Vicenç de Calders hi ha un total de 835 circulacions setmanals.

llestos

de l’empresa pública mixta que s’encarregarà del servei de Rodalies a Catalunya en el futur. Renfe

L’Ajuntament de Tarragona regularitza el primer càmping després de 19 anys

Urbanisme Només el càmping Caledonia ha aconseguit adaptar-se a la normativa de l’any 2005 i la resta es troben en tràmit

Carlos Domènech Goñi

L’aprovació inicial del Pla d’Ordenament Urbanístic del càmping Caledonia ha arribat després de 19 anys. Es tracta del primer càmping de la ciutat que aconsegueix regularitzar els seus terrenys, un fet que pot crear un precedent perquè la resta d’equipaments també ho facin. La batalla burocràtica per legalitzar urbanísticament els càmpings s’arrossega des del 2005, quan va entrar en vigor el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Això va obligar els càmpings catalans a demostrar que la seva activitat era anterior al 2005 i, al mateix temps, elaborar projectes relatius al risc d’inundabilitat, protecció civil, impacte ambiental i paisatgístic, entre altres.

La junta de govern local del passat 9 de febrer va aprovar inicialment el Pla Especial Urbanístic per a la regularització i legalització de l’equipament turístic, que s’ubica a Tamarit. Caledonia va començar els tràmits per a la regularització dels terrenys l’any 2006 i el procés burocràtic s’ha allargat durant més de 18 anys. «Ha estat un procés llarg, costós i farragós, però estem molt contents perquè per fi ho hem aconseguit», in-

dica Xavier Artal des del càmping Caledonia. El document aprovat inicialment, de més de 700 pàgines, farà modificar algunes zones del càmping per la seva proximitat amb les vies del tren, amb l’N-340 o la llera del Gaià. Els propietaris hauran de retirar bungalous i zones destinades a l’activitat de càmping, que fins ara podien acollir autocaravanes o espais d’acampada. Per altra banda,

l’Ajuntament també ha instat els propietaris a adquirir espais de compensació. Es tracta de terrenys no urbanitzables i que es destinaran únicament a la naturalització.

«Haurem de fer les rectificacions pertinents del document, però els tècnics han donat el vistiplau al nostre projecte. Hem retirat una part important d’espai de càmping a tocar del Gaià i s’han reduït bastantes àrees», recal-

ca Artal. El càmping Caledònia data de l’any 1983 i té una capacitat de fins a 800 persones, que s’ubiquen en una superfície de més de 23.000 metres quadrats.

Satisfacció a l’Ajuntament El conseller d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García, no amagava la seva alegria després de l’aprovació inicial del càmping. «És el primer que aconseguim

aprovar, i això és molt important per la ciutat», diu García, i afegeix que els processos per legalitzar els càmpings són «complicats» perquè «costa arribar a entesa amb els propietaris».

Durant aquests anys, els càmpings han anat ampliant les seves instal·lacions, modificant els seus serveis o modernitzant-los. Moltes vegades, aquestes actuacions es feien sense el permís pre-

El procés burocràtic per regularitzar el càmping ha durat més de 18 anys

vi de l’administració, motiu pel qual són nombroses les sancions, requeriments o retirada de bungalous o espais d’acampada als càmpings de la ciutat.

Actualment, els càmpings representen aproximadament la meitat de l’oferta de pernoctació a la ciutat, fet que demostra el pes del sector dins del turisme. «Per aquest motiu és un benefici per a la ciutat i els càmpings que tots estiguin legalitzats. Esperem que tota la resta vingui al darrere», acaba dient.

«Veiem la llum»

El president de l’Agrupació de Càmpings de Tarragona Ciutat, Roger Trillas, ha valorat «molt positivament» l’aprovació inicial del càmping Caledònia. «Significa que veiem la llum al final del túnel. Fa molts anys que els càmpings estem intentant que es regularitzi la nostra situació», diu Trillas. El projecte del Pla Especial Urbanístic del Càmping Caledonia pot suposar un precedent per a la resta d’equipaments.

El càmping Caledonia, ubicat a Tamarit, va rebre l’any 1983 la llicència municipal d’utilització i ocupació del càmping. Gerard Martí

Alexis Lanza: «L’Escola Municipal de Música ha de ser un referent per a la ciutadania, i retornar el que ens ha donat»

Educació El director de l’Escola explica el dia a dia a les instal·lacions de la seva seu al carrer d’Armanyà, i revela nous projectes que aviat veuran la llum, com un projecte Erasmus Plus amb Monastir, a Tunísia

Helena Viñas

Com descriuries el dia a dia a les instal·lacions de la vostra seu al carrer d’Armanyà?

«El portem bé. Hi ha dies que hi ha més alumnes, com els dilluns, però tenim unes instal·lacions que ens permeten tenir molts alumnes simultàniament. És una escola que sembla petita, però no ho és: té tres alçades i engloben moltes aules. Al mateix temps tenim les seus de Sant Pere i Sant Pau, on hi som dilluns, dimecres i divendres, i aquest any hem traslladat la seu de Campclar a Ponent, on donem classes dimarts i dijous». Quins aspectes positius i a millorar destacaries de la seu principal?

«És un espai molt acollidor. Jo ja fa molts anys que treballo aquí, des del 1998, i els professors en sentim molt a gust aquí. A més a més, tenim una situació privilegiada en el nucli urbà, estem en el centre.

Amb tot, sempre hi ha coses a millorar, des de la pintura a temes de sonorització. Quan es va remodelar l’edifici perquè s’hi ubiqués l’escola, abans del 94, no es va pensar en aquest tema. Ara l’arquitectura està començant a fixar-se en la sonorització dels espais, des de restaurants fins escoles. Hem anat fent reformes

durant aquests anys, com sonoritzar i insonoritzar l’aula de percussió. Per mi el gran tema seria poder continuar amb aquestes accions. Amb poques actuacions, aconseguiríem un confort auditiu molt bo».

S’està plantejant la possibilitat d’un possible trasllat, junt amb l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació, a la Tabacalera. Com ho valores?

«Si les instal·lacions compleixen el que és necessari perquè es facin les classes de música i són millors, endavant. Amb tot, estem bé aquí, tenim el que necessitem en general, i ara estem centrats a treballar en els nostres projectes i el dia a dia, que no és poc. Igualment, crec que el trasllat no depèn de nosaltres, anirem on ens diguin, però sí que espero que, com a mínim, comptin amb la nostra visió tècnica. De moment, però, no hi ha hagut res clar que indiqui que ens mourem».

Amb quants professors compteu actualment en plantilla?

«Ara mateix en plantilla tenim, comptant els professors amb jornades parcial i les substitucions, 35 professionals. Podem estar contents amb aquesta quantitat, i a més és un plantilla competent. Tenim problemes com

Matrícules

«Quan vam entrar en pandèmia, teníem 615 matriculats, i ara, estem sobre els 580»

totes les escoles de música, principalment per a cobrir necessitats temporals i trobar

especialistes. Perquè et facis una idea, tenim una borsa de treball que, d’una especialitat, tens deu professionals. Quan s’acaben, tampoc pots compartir borsa per temes de normativa local. Aquest és el hàndicap que tenim».

Des de l’Escola, us heu proposat arribar al número de

que tenim matrícula viva, pot ser que demà es matriculi una altra persona». A què creus que es deu aquest bon ritme?

«En part crec que és perquè estem fent una bona feina interna, i perquè l’Escola té un cert nom a la ciutat. També pel nostre projecte educatiu, que és acollidor i no exclou a ningú: pot unir-s’hi tothom, sàpiga música o no, sigui gran o petit, i pagant un preu raonable. Amb tot, crec que si no incrementem més les matrícules a l’escola, és perquè estem en una situació econòmica delicada».

Quins projectes novedosos teniu entre mans?

«La participació en un projecte Erasmus Plus amb la ciutat de Monastir, Tunísia, i una altra iniciativa amb l’Institut Municipal d’Educació (IMMET), anomenat Música i Ciutat. En el primer cas, els alumnes de Monastir vindran entre els dies 7 i 13 de juliol. Entre aquests dies, treballarem conjuntament un repertori, que s’anirà ampliant a mesura que ens anem trobant. Després, amb un grup de 15 alumnes d’entre 13 i 18 anys, viatjarem a Tunísia el juliol de 2025».

En quin punt es troba el grup de ‘Música i Ciutat’?

matriculacions prepandèmia. Heu assolit l’objectiu?

«No del tot, però estem en camí. És una progressió lineal, anem incrementant cada curs i estem molt a prop. Quan vam entrar en pandèmia, teníem 615 matriculats, i ara, estem sobre els 580. Fluctua una mica, perquè, com

«Molt avançat, fins avui hem planificat les tres accions: una ballada popular a Ponent, a l’abril; una trobada de batucades al maig, a l’Anella Mediterrània; i una concentració de tots els projectes que hem fet, a la plaça Corsini, al juny. Estem intentant aglutinar el màxim d’agents de la ciutat, ja que l’objectiu del projecte és repercutir en el territori i unir-lo a través de la música. L’Escola ha de ser un referent per a la ciutadania, i també ha de ser capaç de retornar tot el que ens han donat».

Col·loquen una placa a l’antiga presó per recordar el seu paper durant el franquisme

Memòria La Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona van col·locar una placa commemorativa a la façana de l’antiga presó provincial per recordar la rellevància de l’espai durant el franquisme. L’equipament es va inaugurar el 1953, va ser construït per presoners republicans i va estar actiu fins al novembre del 2015. La instal·lació del rètol

coincideix amb la commemoració del 50è aniversari de les execucions de Salvador Puig Antich a la presó Model de Barcelona i la de l’alemany Heinz Ches, el mateix dia i a la mateixa hora, a la de Tarragona. La consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos, ha apuntat que en els pròxims mesos es col·locaran més plaques similars. ACN

El director de l’Escola Municipal de Música, Alexis Lanza, a la sala de percussió de l’equipament. Gerard Martí

Liciten la redacció del projecte del nou col·lector pluvial de Torres Jordi

John Bugarin

Quan el cel comença a ennuvolar-se, el neguit i la preocupació comença a créixer entre els veïns de la Part Baixa. I és que els residents dels barris marítims pateixen inundacions quan hi ha episodis de pluja intensa. Per tractar de solucionar a una problemàtica històrica, l’Ajuntament de Tarragona ha planificat la construcció d’un nou collector d’aigües pluvials al carrer Torres Jordi. El projecte bàsic ja està enllestit i, ara, l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa) ha licitat la redacció de l’executiu per un import de 66.557,88 euros (IVA inclòs).

El problema de les inundacions recau sobretot en el fet que la xarxa de drenatge unitària que hi ha a la zona

no està dimensionada ni adequada per als cabals d’avingudes d’aigua en episodis de pluges intenses, entrant de

forma habitual en col·lapse. El projecte executiu servirà per determinar els detalls i acabar de definir l’obra des-

crita al projecte bàsic, que contempla l’execució d’una galeria d’aigües pluvials al carrer Torres Jordi, des de la

GERMÁN NAGUIBINE ORTIZ

Cap d’Equips Estàtics de Repsol

«Les inspeccions d’equips ara es fan amb drons i les neteges s’han robotitzat»

Naguibine ha participat en tres parades al complex industrial de Repsol a Tarragona i destaca l’esforç de tots els equips i departaments perquè la parada surti bé

Redacció

Gran part de l’àrea de química derivada del complex industrial de Repsol a Tarragona es troba des del passat 15 de gener en parada general programada. En total, més de 50 dies dedicats a revisions periòdiques, reparacions, substitucions d’equips, noves inversions... amb més de 2.300 persones dedicades en exclusiva i centenars de tasques programades i planificades al detall. Un repte majúscul que aquests dies encara ja la seva recta final. Un bon moment per a conèixer de prop alguns dels seus protagonistes. Germán Naguibine és respon-

sable dels treballs de manteniment relacionats, principalment, amb l’aïllament i l’obertura i neteja d’equips per a inspeccions reglamentàries o execució de projectes. Aquesta és la seva tercera parada a Repsol.

—Quines diferències veus entre la teva primera parada i l’actual? —Vaig entrar a Repsol fa 11 anys i aquesta és la meva tercera parada des d’aleshores. En totes, l’objectiu és el d’accidents 0 i, per aconseguir-ho, es posa la màxi-

«En totes les parades, l’objectiu és el d’accidents 0. L’objectiu no ha canviat, però sí que ho han fet els mitjans utilitzats per a complir-ho»

ma atenció en els temes de seguretat. Aquest objectiu no ha canviat, però el que sí que ho ha fet són els mitjans utilitzats per a complir-ho.

—Per exemple?

—Les inspeccions d’equips ara es fan amb drons i les neteges d’equips s’han robotitzat. Per tant, sempre que és possible, s’evita que sigui un humà qui acompleixi el treball per a minimitzar riscos. A banda, no es pot obviar tampoc la gran quantitat i qualitat de recursos

El col·lector estarà entre el carrer Jaume I i l’avinguda de la Independència

seva intersecció amb el carrer Jaume I fins a l’avinguda de la Independència. Aquest nou col·lector de 1.500 mil·límetres serà parallel a l’actual, es connectarà amb l’actual calaix d’aigües pluvials que va directe a la desembocadura del Francolí. Aquesta actuació pretén desviar totes les aigües procedents de conques superiors cap a una sortida al riu, evitant que aquestes continuïn drenant cap a la part més baixa de la ciutat i ocasionant més episodis d’inundacions. En el pressupost d’enguany, ja hi ha una partida d’1.566.275,27

euros reservada per a aquesta actuació a la Part Baixa. Donar solució als problemes d’inundabilitat va ser una de les primeres mesures que va anunciar Rubén Viñuales com a alcalde de Tarragona. En aquell moment, va explicar que es plantejaven diverses accions, dividides en dues fases, que servirien per ampliar més del 40% la capacitat de desguàs actual al barri. Després d’executar el col·lector a Torres Jordi, es plantejava una segona fase del pla amb una altra galeria d’aigües pluvials al carrer Reial, que rondaria el mig milió d’euros d’inversió. Amb aquestes mesures, la idea és facilitar el desguàs de més de 1.800 litres per segon, indicava el batlle.

Treballs previs La setmana passada ja es van iniciar les cales de prospecció arqueològica necessàries per poder definir els projectes de millora de la inundabilitat a la Part Baixa. Les tasques s’estan duent a terme en tres punts diferents del carrer Torres Jordi, on s’ha previst l’obertura d’espais d’uns dos metres de profunditat per a dur a terme l’estudi de la zona.

que es destinen a la coordinació de seguretat de la parada.

—Es refereix al grup de responsables de seguretat i tècnics de prevenció? —Sí. La seva existència és fonamental per a complir amb el principal objectiu de la parada, que és que hi hagi zero accidents. Des de l’especialitat de Manteniment Estàtic ho valorem com un aliat vital per a assegurar que

els treballs s’executen en condicions de seguretat.

—Quins problemes en seguretat poden comportar els treballs que feu?

—Hi ha múltiples riscos, però es tracta de ser molt cautelosos amb l’avaluació dels riscos del treball, assegurar-nos que la part executant els comprèn i que pren les mesures que se li indiquen en el permís de treball.

—Quina valoració fa de com ha anat la parada?

—La valoració és positiva. Tota l’organització està realitzant un gran esforç per a complir els objectius. Per descomptat, em refereixo especialment al treball del meu equip, que està demostrant un gran compromís i implicació, però també a totes les persones de producció, seguretat, compres, magatzem, etc. Tots estem fent un esforç important perquè tot surti bé.

Naguibine explica que, si es pot, s’evita el treball humà per a minimitzar riscos. CEDIDA

Imatge d’arxiu del carrer Torres Jordi, on està prevista la construcció d’un nou col·lector. Gerard Martí

Part Baixa El pressupost inicial és de 66.500 euros, mentre que la construcció costarà més de 1,5MEUR

L’Ajuntament destinarà 3 MEUR a l’expropiació de diverses finques

Urbanisme Aquestes parcel·les s’ubiquen al passeig Torroja, el camí de l’Ermita de la Salut i el passeig de la Independència

John Bugarin

L’Ajuntament de Tarragona destinarà 3 milions d’euros a expropiar diverses finques de la ciutat. Concretament, al passeig Torroja, el camí de l’Ermita de la Salut i el passeig de la Independència. Aquesta operació es finançarà mitjançant un modificatiu de crèdit, que s’aprovarà al ple de divendres, que injectarà 4,7 milions d’euros a les arques municipals.

Així, el consistori té previst expropiar el número 8 del passeig Torroja. Tot i que en un principi es va xifrar en 1,6 milions d’euros, finalment es va aconseguir rebaixar fins als 1,2. D’altra banda, es destinaran 600.000 euros a l’ex-

propiació del número 15 del camí de l’Ermita de la Salut. L’any passat, ja es va procedir a espoliar la finca ubicada al número 17 d’aquesta mateixa via. L’anterior govern explicava que la intenció era urbanitzar aquesta zona verda, situada darrere de l’aparcament municipal de Torroja, generant un itinerari bonic i accessible, amb camins, vegetació, bancs i fonts.

Per una altra banda, l’Ajuntament gastarà entre 1 i 1,5 milions d’euros per expropiar finques al passeig de la Independència. Fa poc ja es va fer el mateix amb un solar on hi havia dos magatzems per ampliar el pàrquing municipal de la Tabacalera. Des del govern municipal apunten

TURISME

El govern municipal apunta que s’executa per al «planejament urbanístic»

que les noves expropiacions es fan amb motiu del «planejament urbanístic».

El consistori podrà executar aquesta operació gràcies a un modificatiu de crèdit de 4,7 milions d’euros, 3,6 dels quals provenen de la venda de dos solars ubicats al PP-10, a la zona de Ponent. Aquests diners també permetran invertir en altres projectes com l’actuació a Casa Castellarnau, la construcció de l’skatepark del Miracle o la installació de la platja per a gossos.

Viu una aventura mediterrània amb

Viatges

Monfort

i els creuers d’MSC Cruceros

Aquesta agència canongina ofereix assessorament expert i serveis d’alt valor per al teu viatge

Anna Ferran

Solcar el Mediterrani a bord d’un vaixell amb totes les comoditats, perdre’t per ciutats amb encant i gaudir de la veritable essència de la dolce vita. T’agradaria que les teves pròximes vacances fossin així? Apropa’t a Viatges Monfort i descobreix els creuers que ha programat MSC Cruceros per aquesta temporada amb sortides des de Tarragona i Barcelona. A partir del 20 d’abril i fins a finals d’octubre, tots els divendres el vaixell MSC Fantasia atracarà als molls tarragonins per a oferir una experiència única, on la comoditat i la diversió estan assegurades. Aquest creuer de 8 dies surt de Tarragona i

Dues grues de grans dimensions tallen la Rambla

Societat Dues grues de grans dimensions es van col·locar ahir al matí a la Rambla Nova de Tarragona, obligant a tallar el trànsit en alguns trams en sentit Balcó del Mediterrani. Una d’aquestes va ubicar a l’alçada del número 104 de la Rambla Nova, a tocar de la

font del Centenari. L’altra es va situar al número 90 per instal·lar-hi una bastida. Així, els trams compresos entre el carrer Pare Palau i l’avinguda Ramón y Cajal i entre la font del Centenari i el Monument als herois de 1811 van ser tallats durant hores. Redacció/Cedida

d’aquí posa rumb a València, després d’una jornada de navegació arriba a terres italianes, on fa parada als ports de Livorno (Florència) i Civitavecchia (Roma) i Gènova, des d’on es dirigeix cap a Marsella per a completar la tríada d’or del Mediterrani occidental abans de tornar a Tarragona.

Trasllat a Barcelona gratuït Dins de l’àmplia oferta de creuers i destinacions que ofereix Viatges Monfort i MSC Cruceros, en destaquen els creuers amb sortida des de Barcelona. Un dels serveis que proporcionen és el de trasllat, tant en l’anada com en la tornada, cap al Port de Barcelona en tots els creuers que la naviliera té amb sortida i arribada a la ciutat comtal. El des-

plaçament, que estaria inclòs en el preu del paquet creuerista, ofereix «tranquil·litat» al viatger. «Es pot despreocupar totalment de com arribar o d’haver de deixar aparcat el seu vehicle diversos dies a Barcelona fins a la tornada, amb el cost que això suposa», explica Esther Sanges Monfort, responsable de Viatges Monfort.

Iniciar-se en el món creuerista

Els creuers tenen veritables fans. Ara bé, encara hi ha qui no els ha provat

o qui dubta si aquesta forma de viatjar fa per a ell. Per a totes aquestes persones, l’agent els recomana fer un minicreuer de quatre dies, amb sortida i arribada a Barcelona, amb MSC Cruceros. La companyia té programades per aquesta primavera quatre sortides especials: el 19 d’abril, amb l’MSC Grandiosa, i el 24 i 28 d’abril i el 2 de maig, amb l’MSC Splendida. «El creuer agrada i enganxa. No m’he trobat cap client que no hagi estat content amb l’experiència. Si el pro-

ven, tornen», assegura la responsable de Viatges Monfort.

Confiança i seguretat Aquesta mena d’assessorament és un dels punts forts de Viatges Monfort. I és que en un moment on les reserves online estan en auge, agències com aquesta reivindiquen el valor de tracte de tu a tu. «Som una cara visible davant del viatger. Si hi ha qualsevol incidència, sabem a qui ens hem de dirigir per a solucionar-la, de la mateixa manera que si cal fer una anul·lació o un canvi en la reserva», detalla Esther Sanges Monfort. «Sovint la gent creu que reservant online és més econòmic, però el cert és que el preu és el mateix, perquè les navilieres tenen els preus fixats. La diferència de preus sovint és perquè online es contracten paquets que no ho tenen tot inclòs i això és un maldecap durant el viatge. Nosaltres assessorem i aconsellem perquè volem oferir un viatge sense preocupacions», afegeix l’agent. A banda, dels creuers amb sortida des de Tarragona o Barcelona, amb Viatges Monfort es pot gestionar la reserva de qualsevol itinerari d’MSC Cruceros, incloent-hi Illes Gregues i Mediterrani Oriental, nord d’Europa, Carib o Atlàntic.

«Si l’Ajuntament no ens dona resposta, el banc de Gaudí marxarà de Reus»

Patrimoni Els propietaris de la peça demanen reunir-se amb l’equip de govern i proposen maneres de finançar la compra

Sergi Peralta Moreno

Francesc Riera i Antoni Sentís són els propietaris d’un banc de pedra artificial atribuït a l’arquitecte Antoni Gaudí. «No n’hi ha cap més al món com aquest», assegura Riera. Tenen el ferm desig que «es quedi a Reus», però, atès el valor de la peça —2 milions d’euros, segons un informe emès per l’empresa Taxo el 2011—, voldrien vendre-la. Demanen que l’Ajuntament expressi la seva voluntat d’adquirir el banc i, a partir d’aquí, ja es negociaria tant el preu final com el seu finançament, tal com Diari Més es feu ressò en l’edició del 24 d’octubre del 2023, però el compte enrere s’ha activat. «Si en una setmana no ens donen una resposta, el banc de Gaudí marxarà de Reus», assevera Sentís, hereu de Joan Bassegoda, exdirector de la Reial Càtedra Gaudí.

En aquests moments, els propietaris tenen sobre la taula quatre ofertes «internacionals» per adquirir el mobiliari, però la prioritat continua essent que romangui a la capital del Baix Camp. «Estem d’acord amb pactar el preu entre compradors i venedors perquè es quedi a Reus», assenyala Sentís, qui, fins i tot, afirma que «regalaria documents de Gaudí». Perquè l’operació

El banc va ser valorat en 2 MEUR el 2011, segons l’informe de l’empresa Taxo

pogués arribar a bon port, essent conscients que la part econòmica «espanta», apun-

ten que hi hauria maneres de «finançar-la» sense suposar un gran perjudici per a les arques de les administracions públiques. Per exemple, mencionen que hi ha fons europeus que financen en un 80% les compres de patrimoni cultural.«Amb aquesta opció, l’Ajuntament només hauria

Dones pilot recorden les pioneres de l’aviació i analitzen present i futur

8M Dones pilot i estudiants del CESDA van recordar les pioneres de l’aviació dissabte, en el marc del 8 de març. La jornada va reunir diversos perfils professionals i generacionals dedicats al sector, com les pilots Bettina Kadner i Alícia Navarro i la comandant María del Mar Alguacil, que es van sumar a les veus d’una estudiant i

exestudiant de l’escola per debatre sobre el present i el futur de la professió. Entre altres qüestions, van exposar les circumstàncies amb què han de conviure les dones que es dediquen al sector i la importància de promoure vocacions entre les joves. Actualment, el nombre d’estudiants matriculades al primer curs del CESDA ha crescut fins a

situar-se al 25% de l’alumnat. A més, la jornada serví per posar el focus en la situació actual i en el futur. «Crec que amb el temps hem anat augmentant el nombre de dones, tant pilots com alumnes. Hem estat quasi trenta anys que no n’hi havia cap i, de sobte, ha estat un boom del qual n’estem molt contentes», afirmà Alguacil. ACN

de pagar un 20% del valor del banc i, així, es podria quedar a Reus», reflexiona Sentís. Els propietaris asseguren estar «cansats» de la falta de concreció de l’executiu local i demanen reunir-se amb l’àrea de Projecció de Ciutat. Recorden que tenen una carta signada per l’expresident

de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, que data del 2012, en què els reconeix que l’ens supramunicipal estava «molt interessat en què aquesta obra singular resti a les nostres contrades» i reiterava «que col·laborarem amb l’Ajuntament de Reus, si aquesta institució en pren

la iniciativa, per finançar-ne l’adquisició, en el benentès que el gruix principal de l’operació ha de recaure en la ciutat que en gaudirà, que no pot ser altra que Reus», segons es llegeix en l’escrit. Diari Més ha contactat amb el consistori per saber si té intenció d’adquirir la peça i, tot i que fonts municipals afirmen que es va mantenir alguna reunió sobre el tema, no n’aporten més detalls.

Malgrat tot, Riera és optimista. «Crec que ens en sortirem que el banc es quedi a Reus», expressa. Els pioners de la construcció a Reus, així com persones vinculades al món artístic i patrimonial, van visitar Riera la setmana passada per veure la peça de primera mà i expressar el seu interès amb què s’exposi a la capital del Baix Camp.

Un segle d’història Construït el primer quart del segle XX i catalogat com a Patrimoni Cultural Català, el banc de Gaudí reposà en el passat a la casa Larrard, al Park Güell, i passà a ser propietat de la família Riera a la dècada del 1950. El 2010, va incorporar-se a la col·lecció del Gaudí Centre per a la seva exposició, però la cessió era temporal, amb la intenció de vendre’l amb posterioritat.

La comandant Alguacil, la pilot Navarro, l’estudiant Sefiani, la instructora de vol Sanz i la pilot Kadner. ACN

Riera, Sentís i els representants dels sectors de la construcció, l’art i el patrimoni que els han donat suport, junt amb el banc atribuït a Gaudí. G. Martí

El Punt Jove d’Atenció a les Sexualitats surt de ruta pel sud

Joventut Les educadores recorren els barris meridionals per donar a conèixer el servei i resoldre dubtes

Sergi Peralta Moreno

El Punt Jove d’Atenció a les Sexualitats (PJAS) té la finalitat de «promoure sexualitats saludables», explica el regidor de Joventut, Daniel Marcos. Amb el Casal de Joves la Palma com a punt de referència, el PJAS ha decidit, des del novembre, anar un pas més enllà i sortir de ruta. En concret, es vol dirigir als barris del sud de la ciutat. «Amb les rutes de carrer, les tècniques surten de l’espai del PJAS i van a buscar els joves als seus entorns, com els parcs o les pistes esportives», explica Marcos. Als adolescents, se’ls dona a conèixer l’existència del servei, se’ls informa sobre qüestions relacionades amb la sexualitat i se’ls lliura material preventiu.

Buscant que les sortides tinguin una periodicitat mensual, el consistori s’està centrant, per ara, en el sud amb aquestes rutes. La decisió respon a diferents motius, assenyala l’edil. D’una banda, «el creixement exponencial de la zona sud». De l’altra, que el Casal de Joves està «massa lluny de la zona on els adolescents fan el seu dia a dia i es relacionen amb els amics». Així mateix, es busca incidir en «un cert perfil de jove» perquè descobreixi el servei, com és «el jove migrat», que acostuma a no ser conscient dels serveis municipals que té a l’abast.

Tanmateix, les sortides que

Es vol que el centre d’atenció a la salut sexual del CAP es faci en espais municipals

planifiquen les educadores no és l’única novetat amb què està desenvolupant-se el PJAS. Joventut està mantenint converses amb el Departament de Salut per ampliar el centre d’atenció i assistència a la salut sexual i repro-

ductiva que s’ofereix al CAP Sant Pere cap a un equipament municipal, com podria ser un centre cívic o el Casal de Joves la Palma. Marcos assenyala que s’ha detectat que el centre sanitari «no és un punt on els joves se sentin segurs, sobretot, pensant a mantenir la confidencialitat».

«Si una noia va al CAP, pot estar preocupada per qui la veurà o amb qui es pot trobar a la sala d’espera», expressa.

«Volem que sigui un espai

Una fotografia d’Escoda il·lustra el cartell de la Processó del Prendiment

Setmana Santa Les confraries del Prendiment van presentar la setmana passada el cartell de la Solemne Processó del Prendiment que tindrà lloc a Reus el Dimecres Sant. La imatge que l’il·lustra és obra de Cesc Escoda, guanyador del primer premi del concurs de fotografia El Prendiment. La captura, titulada Amb dolor, dona pro-

tagonisme a la figura de Jesús quan troba la seva mare i pertany al pas de la Confraria Jesús de l’Amargura. L’any vinent, el certamen tindrà com a temàtica la Confraria dels Sants Just i Pastor. En la presentació, els organitzadors van destacar que el cartell posa en relleu la importància d’aquesta Solemne Processó, que té com a atractiu el cant

de saetas, un cop arribin els passos a la plaça Mercadal, i que interpretarà Maria Carmen Gómez des del balcó de la Casa Navàs. Enguany, es recuperarà la lectura de la Sentència de Pilat a la porta principal de la Prioral de Sant Pere. Així mateix, les confraries participants tornaran a passar pel raval de Santa Anna. Redacció

on passin més coses, on convisquin diferents serveis, perquè el jove no estigui tan estigmatitzat», valora el regidor de Joventut sobre la proposta de moure el servei. En aquests moments, s’està analitzant la disponibilitat d’equipaments municipals, així com «la fórmula, la relació i la collaboració amb diferents departaments». L’objectiu seria que el nou punt jove estigués «tancat i en execució» el 2024.

El Punt Jove d’Atenció a les

Sexualitats és un servei municipal que pretén posar a l’abast dels joves, les famílies i els professionals una sèrie de recursos perquè puguin resoldre dubtes relacionats amb la sexualitat (orientació sexual, vincles sexoafectius, mètodes anticonceptius, infeccions de transmissió sexual, etc.). També busca promoure eines per afrontar conflictes, resoldre qüestions emocionals i reduir els riscos vinculats amb la sexualitat.

Imatge de l’acte de presentació del cartell de la Processó. Cedida

Junts demana traslladar el pàrquing de camions

Política Junts per Reus presentarà al ple una moció per reclamar el trasllat del pàrquing de camions ubicat entre l’avinguda Sant Bernat Calvó i el carrer del Pintor Fuster. El grup municipal instarà l’equip de govern que exigeixi a la Generalitat de Catalunya la creació d’una comissió de treball conjunta per estudiar el canvi d’ubicació de la zona d’aparcament, atès que l’administració catalana és propietària de l’espai. En parallel, Junts demanarà iniciar un procés participatiu amb actors socials del barri i de la ciutat per definir els usos i equipaments que s’hauran d’instal·lar en aquest indret, culminat el trasllat. El regidor Joan Carles Gavaldà afirma que «la finalitat de canviar d’ubicació l’aparcament és allunyar l’equipament del nucli urbà». «És una anomalia que aquest espai estigui enmig de la ciutat», conclou. Redacció

Reus tindrà una gimcana urbana sobre el paper clau de les dones

Societat Reus tindrà una gimcana urbana en forma d’instal·lació permanent als carrers, acompanyada d’un quadern, amb l’objectiu de conscienciar i despertar l’interès de la ciutadania pel paper de les dones en la història de la ciutat. La gimcana parteix d’una narrativa fantàstica pensada per a tots els públics. Aquesta història plantejarà que l’escultura de la Dona Treballadora, que duu un rusc sota el braç, ha perdut les abelles que hi viuen —les abelles, com a símbol de feminitat i treball—. El joc consistirà a tombar per poder trobar aquestes abelles, que tenen diferents professions. El quadern d’aventura necessari per a completar l’experiència es podrà recollir a l’Oficina de Turisme, a la plaça del Mercadal. La finalització serà al Casal de les Dones, on els participants trobaran una caixa secreta en forma de rusc d’abelles. Redacció

Joventut vol incidir amb el sud perquè és una zona allunyada del Casal de Joves la Palma que està en expansió. Gerard Martí

Els manifestants acampen a l’AP-7 per mantenir la protesta contra el projectes de HardRock i Lotte

Cambrils L’acció es va iniciar diumenge al matí tallant els dos sentits de circulació de l’autopista

ACN

Manifestants i pagesos han mantingut el tall a l’AP-7 a Cambrils fins aquest dilluns a les nou del matí. L’organització va optar per concentrar un grup de mínims a l’autopista per passar-hi la nit i feia una crida a tornar-se a mobilitzar aquest dilluns, en aquesta ocasió, davant l’ajuntament de Mont-roig del Camp. La convocatòria coincideix amb la celebració del ple ordinari on està previst que s’aprovi de forma inicial la modificació puntual del POUM que ha de fer possible la compravenda dels terrenys on s’ha d’ubicar la fàbrica de Lotte Energy Materials.

La jornada de protesta va reunir més d’un centenar de persones al llarg del diumenge, per mostrar el seu rebuig contra macroprojectes al territori com Hard Rock o la fàbrica de bateries de Lotte.

La mobilització, convocada per diverses entitats, pretenia allargar-se durant 24 hores i en una assemblea a la tarda es va decidir mantenir la protesta durant la nit. En un inici, l’organització preveia tallar també l’autovia A-7 i la carre-

tera N-340. Segons Eloi Redón, portaveu de la plataforma Aturem Hard Rock, la iniciativa va aplegar organitzacions amb un nexe en comú com és la defensa dels recursos al territori com ara la gestió de l’aigua. La protesta es va fer sota el lema ‘Defensem el camp, llaurem el futur’.

L’acció va reunir una dotzena de tractors, a més de nom-

brosos cotxes particulars, que van tallrt per complet la circulació a l’autopista AP-7 a l’alçada de Cambrils.

Els manifestants durant la jornada van preparar arrossades i calçotades, que a mig dinar van traslladar uns metres a causa de la pluja que va caure a partir de les dues del migdia. La decisió de mantenir la protesta a la nit es concretar

després de la taula rodona que es va fer a les sis de la tarda. En l’acte, diverses entitats van debatre sobre aigua, energia, model agroalimentari i model econòmic.

El portaveu de la plataforma Aturem Hard Rock, Eloi Redón, ha qualificat «d’èxit» la mobilització per haver aglutinat diverses organitzacions en defensa del territo-

ri i ha apuntat que es tracta d’una «demostració de força». «La lluita continuarà durant molts més dies i si el Govern, la classe política i totes aquestes empreses segueixen entestades en la mateixa idea de trossejar la nostra terra i vendre-la mentre la pagesia es va morint cada dia, nosaltres hi plantarem cara i més fort», ha etzibat Redón. D’aquesta

La protesta es desplaçarà aquest dilluns fins a Mont-roig del Camp

manera, la plataforma descarta que aquesta sigui una mobilització puntual.

Una de les entitats que s’ha unit a la protesta ha estat Salvem Mont-roig, que s’oposa frontalment a la implantació de l’empresa coreana Lotte Energy Materials a Mont-roig del Camp. L’agrupació té previst encadenar la mobilització d’aquest diumenge amb una protesta a les portes de l’Ajuntament, coincidint amb la sessió plenària d’aquest dilluns al migdia.

Per la seva part, els pagesos també s’han adherit a la mobilització fent una crítica a la gestió dels recursos hídrics per part del Govern. «Nosaltres portem un any i mig sense aigua, ens estem arruïnant, i ara resulta que a aquestes empreses se’ls hi fan unes concessions excepcionals d’aigua del transvasament de l’Ebre», ha denunciat Ramon Rojo, portaveu de la Revolta Pagesa al Baix Camp.

Alhora, ha afirmat que la implantació d’empreses químiques contaminarà els aqüífers de la zona. Des d’Unió de Pagesos, Ton Crusells també ha valorat positivament l’assistència, si bé ha reconegut que podrien ser «més gent, com sempre».

En el context d’aquest tall, els Mossos d’Esquadra van derivar el trànsit de l’autopista des de primera hora del matí des de la sortida 38 de l’Hospitalet de l’Infant fins a la sortida 35 de Vila-seca-Salou.

Taula rodona celebrada durant el tall per part d’una desena d’entitats que s’oposen als projectes de HardRock i de la factoria de Lotte. ACN

Els comuns li donen «tres dies» a Aragonès per evitar el

HardRock

Política Reclamen una rectificació per «evitar Las Vegas del Mediterrani» abans de la votació de les esmenes als comptes

ACN

La presidenta de grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach, ha avisat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que «té tres dies» per «rectificar» i rebutjar el Hard Rock. «Té tres dies per tenir uns bons pressupostos i abandonar el Hard Rock, tres dies per evitar que Catalunya sigui Las Vegas del Mediterrani», ha sentenciat Albiach durant un acte de Catalunya en Comú a Barcelona, on s’ha referit a la data que el Parlament votarà l’esmena a la totalitat presentada pels comuns. Qui també ha intervingut a l’acte ha estat la líder dels comuns a Barcelona, Ada Colau, que ha advertit l’alcalde, Jaume Collboni, que ha de «clarificar» si vol governar amb ells. En aquesta línia, l’ha avisat que no dubtaran a tombar els comptes.

Albiach ha decidit afegir pressió a la negociació per als pressupostos de la Generalitat i ha recordat a Aragonès que només queden tres dies per la votació de les esmenes a la totalitat. «Té tres dies per decidir entre el passat o el futur, per deixar enrere la Catalunya de casino i avançar cap a la Catalunya de la transició justa, la ciència i la innovació», ha remarcat la líder dels comuns al Parlament.

Malgrat la situació, Albiach s’ha mostrat confiada que el Govern «rectificarà» i «esmenarà el seu error». De fet, ha garantit que els comuns seran a la taula de negociació «fins a última hora» i ho intentaran «fins a l’últim minut».

De totes maneres, ha recriminat a ERC que s’hagi plantejat pressionar per al ‘sí’ dels comuns a través de Madrid. «És inaudit que una

Jéssica Albiach acusa el president «d’amagar-se en excuses»

força catalana es pensi que els pressupostos de Catalunya es defensen, treballen i aconsegueixen a Madrid. Els pressupostos de Catalunya es decideixen a Catalunya», ha sentenciat.

A més, també ha acusat Aragonès «d’amagar-se en excuses» i «centrifugar responsabilitats». Per això ha dit que l’aprovació o no del PDU és una decisió política i ha remarcat que el planejament urbanístic, el model econòmic, la planificació ecològica i la decisió de plantar cara als ‘lobbies’ «també és sobirania».

Els comuns i el Govern han acordat tenir una nova

reunió per seguir negociant aquest proper dilluns al matí. Encara que al cap de setmana no hi ha hagut cap reunió formal sí que hi ha seguit havent contactes entre totes dues parts, encara que fonts dels comuns lamenten que la situació no s’ha desencallat i segueix en el mateix punt, amb el Hard Rock com a escull.

Les mateixes fonts apunten que estan esperant que el Govern els respongui la seva proposta sobre el macroprojecte, després que els comuns plantegessin escudar-se en una proposta de resolució aprovada del Parlament que demanava aturar els planejaments urbanístics de grans complexos que impliquessin un consum d’aigua superior als 100 litres per persona i dia.

Colau demana claredat a Collboni

Per la seva banda, Colau també s’ha referit a una negociació de pressupostos, però en aquest cas a la de Barcelona. la líder dels comuns a l’Ajuntament ha dit a Collboni que ha de començar a aclarir si vol governar amb els comuns o seguir-ho fent en solitari. «Si vol un govern amb minoria abans que fer polítiques valentes amb nosaltres, serem clars i rotunds: serà un ‘no’ als pressupostos i no titubejarem», ha advertit.

L’Escurçó duu els projectes de Lotte i Ametller Origen a l’oficina antifrau europea

Una acció recent de protesta de l’Escurçó. Cedida Societat Reclama que deixin de rebre aportacions de fons europeus

Redacció

L’organització ecologista l’Escurçó, presentada com a Plataforma de defensa de Mont-roig, ha anunciat que presentat davant l’oficina Europea de Lluita contra el Frau, un escrit de denúncia contra dos dels principals projectes previstos al municipi. Es tracta de la futura fàbrica de la multinacional coreana Lotte i dels espais dedicats a hivernacles previstos per l’empresa Ametller Origen.

Segons la plataforma, les dues empreses rebran fons europeus per desenvolupar els seus projectes, i es demana que es revisi aquest finançament.

En primera instància, els ecologistes denuncien que el POUM del municipi no autoritza la instal·lació d’empreses químiques ni tampoc permet les 500 ha d’hivernacles

que preveu Ametller Origen. Considera la plataforma que Lotte no té un historial modèlic «només cercant a internet ja es pot comprovar», diuen i, els dos projectes provocaran una gran despesa d’aigua, «i a l’actualitat la zona on es volen instal·lar està patint una sequera extrema», assenyalen a l’escrit enviat a l’Oficina Antifrau. La denúncia reclama d’Europa que retiri els fons destinats a aquestes empreses, perquè, indiquen «les seves subvencions ajuden a multinacionals, però no als ciutadans de la Unió Europea i utilitzen diners públics per a satisfer a multinacionals que estan entre les 20 responsables de la destrucció del planeta».

La plataforma demana l’actuació de l’oficina, «o el trasllat del cas a la fiscalia europea».

L’adjudicació dels terrenys de Comellarets a Lotte Energy passarà avui pel ple de Mont-roig

Urbanisme El ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp votarà avui, en sessió ordinària, l’aprovació del plec de condicions reguladores de l’alineació directa dels terrenys i edificacions del polígon industrial Els Comellarets, al sector SUD4 i l’adjudicació dels béns a l’empresa coreana Lotte Energy Materials Spain SL. Abans, caldrà

que s’aprovi inicialment la modificació puntual número 24 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montroig del Camp referent als Comellarets. També, passarà pel ple l’aprovació de la celebració de la festa tradicional i el programa d’espectacles taurins inclòs a les activitats de la Festa Major de Sant Jaume de Miami Platja 2024.

Peu de foto amb la signatura de l’autor al final. Gerard Martí

L’Ajuntament de Salou treballa en la creació d’una ‘Film Office’

Cultura Granados vol atraure la indústria cinematogràfica

Redacció

L’Ajuntament de Salou està treballant perquè la Film Office Salou sigui una realitat. Aquesta iniciativa pretén atraure la indústria cinematogràfica, tenint en compte el potencial que pot oferir la capital de la Costa Daurada i el territori. Amb una varietat d’escenaris naturals que inclouen platges, cales, paisatges costaners i parcs amb

vegetació mediterrània, la ciutat vol captar l’atenció dels professionals del setè art.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha destacat la importància d’aprofitar aquest potencial cinematogràfic i ha revelat que el reconegut actor William Miller ha triat alguns emplaçaments de la ciutat per rodar una sèrie, on ell mateix exerceix com a director i productor. El batlle ha assenyalat que la creació

d’una Film Office a Salou és crucial per coordinar i facilitar els processos de producció audiovisual a la zona, comptant amb tots els ingredients i elements que ofereix el territori. «Volem sumar esforços per no perdre cap oportunitat i aprofitar al màxim els recursos que ofereix el nostre territori», ha afirmat Granados. Des del consistori, apunten que la riquesa paleontològica de Salou afegeix una dimen-

Salou corona Sason al torneig internacional d’escacs

Esports Salou va ser durant la passada setmana l’amfitrió del torneig internacional d’escacs, que va reunir participants de 6 països diferents, incloent-hi Noruega, Hongria, Xile, Ucraïna, Israel i Espanya. Noam Sason, un jove israelià de només 10 anys, va ocupar

el primer lloc del pòdium, superant en desempats al veterà mestre català Francesc Fernández Muixi. Ambdós van demostrar la seva excel·lència amb una puntuació perfecta de 7,5 punts en 9 partides. L’hongarès Domonkos Szakmary va ser tercer. Redacció/Cedida

sió única als seus escenaris naturals, oferint una diversitat i autenticitat que poden ser explotades en la producció cinematogràfica. Aquesta

combinació d’elements fa que sigui un lloc idoni per gravar diverses produccions. Amb aquesta iniciativa, Salou vol consolidar-se com un destí

atractiu per a les productores, generant oportunitats econòmiques i promocionant els seus paisatges i recursos naturals al món del cinema.

Desallotgen tres famílies per esquerdes a un edifici

Valls Tres famílies van ser desallotjades dissabte després de detectar esquerdes a la façana d’un edifici a Valls. L’avís es va donar a dos quarts d’onze del matí, quan les bigues d’un solar del carrer Sant Francesc van caure al carrer Muralla del Carme sense provocar

ferits. Després d’una inspecció d’urgència, es va decretar el desallotjament provisional d’un immoble adjacent. Fonts del consistori apunten que el solar és propietat d’un fons voltor al qual s’han fet diversos requeriments a causa del seu mal estat. Redacció/Cedida

Salou busca consolidar-se com un destí atractiu per a les productores. Cedida

S’enfronta a 57 anys de presó per obligar tres menors a enviar-li vídeos sexuals

Judicial L’acusat assegura que només els demanava imatges per «riure»

ACN

L’Audiència de Tarragona va jutjar divendres un home acusat de tres delictes d’agressió sexual, tres contra la llibertat sexual d’un menor i de tres delictes més contra la llibertat sexual. Fiscalia, que inicialment demanava 40 anys de presó, ha elevat la pena a 57 anys. La defensa ha sollicitat la seva absolució. Els fets es remunten al setembre de 2020, quan l’investigat, de Vinaròs (Castelló), es va fer passar per una menor a través d’un compte fals en una xarxa social i va contactar amb els tres joves, de la Sénia (Montsià). L’acusat ha assegurat que els va demanar que es fessin un vídeo colpejant-se els

genitals i ha afirmat que les imatges sol·licitades no tenien contingut sexual, sinó que ho feia per «riure» i fer «broma».

L’acusat, que només ha respost les preguntes del seu advocat, ha explicat que contactava amb molta gent a través d’Instagram, per la qual cosa, els seus pares li van prendre el telèfon mòbil. Ha asseverat que no coneixia els tres joves i que hi va contactar sense saber que eren menors. L’home ha declarat que va demanar a les víctimes un vídeo on es donessin cops de puny als genitals i que l’únic objectiu que tenia era que «riure de les cares que posaven».

«Era una broma, no els vaig demanar res més; sempre anaven vestits, mai es

veien les parts íntimes», ha afegit. De fet, ha assenyalat que mai va arribar a veure el vídeo perquè el seu pare li va prendre el mòbil. En la seva declaració, l’investigat també ha explicat que durant l’època de l’escolarització va patir assetjament escolar per part dels companys de classe. «M’amenaçaven i m’insultaven, em feien colpejar els meus genitals per riure’s de mi», ha confessat.

El processat fa un mes que es troba en presó preventiva per saltar-se una ordre d’allunyament. Prèviament, ja hi havia estat per una altra qüestió. L’home ha manifestat que quan estava empresonat va patir abusos sexuals per part d’un altre reclús. «Em vaig fer

Tres ferits en un xoc frontal a la C-12 a Vinebre

Trànsit Tres persones van resultar ferides aquest diumenge al matí en un xoc frontal entre dos cotxes a la C-12 a Vinebre (Ribera d’Ebre). L’avís de l’accident es va rebre a les 07.46 hores al quilòmetre 75,4 de la C-12, a tocar del Mirador del Barranc de l’Aigua. Els Bom-

bers van haver d’excarcerar una persona que havia quedat atrapada entre la ferralla dels vehicles. Els tres afectats van ser atesos pel SEM i van ser valorats com a menys greus. Es va donar pas alternatiu i es van produir aturades en ambdós sentits de la marxa. ACN/Bombers

L’acusat de es va fer passar per una menor per contactar amb els joves

mal jugant a futbol i el company em va convèncer per ferme massatges fins que em va tocar els genitals, hi va haver un judici i només li van posar una multa», ha manifestat. Alhora, ha dit que es troba en tractament psicològic i psiquiàtric i que es medica. «Estic penedit, no sabia l’edat que tenien», ha tancat.

Fiscalia considera que els fets són constitutius de tres delictes d’agressió sexual i, per això, demana set anys de presó per a cada un d’ells. També sol·licita tres delictes

L’acusat, d’esquenes, durant la celebració del judici. ACN

contra la llibertat sexual d’un menor, pels quals fa una petició de dos anys de presó per a cada un d’ells. Finalment, demana deu anys de presó per cada un dels tres delictes contra la llibertat sexual. En total, el fiscal sol·licita 57 anys de presó per a l’acusat, així com 28 anys de llibertat vigilada.

Alhora, reclama una indemnització de responsabilitat civil de 10.000 euros per a dues de les víctimes i, una altra, de 15.000 euros per a la tercera.

Per la seva banda, el lletrat defensor sol·licita l’absolució de l’acusat.

El judici ha quedat vist per sentència.

María Isabel recull la cistella de Caprabo i Diari Més

Promoció La María Isabel Marimon Castellví ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, Marimon ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. La María Isabel ha aconseguit la cistella després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web www.diarimes.com

Localitzen a Altafulla una dona que havia desaparegut a França

Societat Estava desorientada i va recórrer 700 quilòmetres sense saber com

EFE

Els Mossos d’Esquadra van localitzar una dona caminat per l’AP-7 a Altafulla, totalment desorientada després de recórrer uns 700 quilòmetres des de França, on havia desaparegut un dia abans, i que van identificar per les etiquetes de la roba , d’un centre sanitari on no havia tornat.

Així ho va explicar el cap de la Unitat de Recerca de Tarragona dels Mossos d’Esquadra, el subinspector Marc Bayon, en declaracions als periodistes coincidint el dia 9 de març amb el Dia de les Persones Desaparegudes sense causa aparent.

La dona, de 55 anys, havia estat donada per desapareguda el 29 de febrer passat a Saint-Laurent-du-Pont, a França, en no haver tornat a un centre sanitari.

La Torre reparteix

1.500 racions de Ranxets

Societat La Mostra de Ranxets a Torredembarra va servir més de 1.500 tapes ahir. La plaça de les Remendadores va ser l’escenari d’una nova edició de l’esdeveniment gastronòmic. Hi van participar cinc restaurants i bars del municipi, el cuiner Àlex Segú i dues bodegues de la Torre que van poder oferir degustacions de vins i caves de qualitat. En total, es van poder degustar fins a set tapes diferents. L’arròs amb bacallà, de Cal Silver, els fideus amb galeres, de La Xireueta, que també va fer el romesco de moixina; el fideuejat amb tinta de sípia de Las Palmeras; l’arrosejat amb gambetes, de l’Òxid; el bull a l’allipebre d’Àlex Segú; i, per últim,el fideuejat de calçots i bacallà, de L’Ona Livorno.Redacció/Gerard Martí

L’endemà, 1 de març, una patrulla dels Mossos d’Esquadra la va localitzar cap a les 18.00 hores a la sortida de l’AP-7 a Altafulla, completament desorientada, quan anava pel voral de l’autopista, sense identificació, sense diners i sense cap efecte personal.

Els Mossos van aturar el seu vehicle per auxiliar-la, però es van topar amb el fet que la dona no sabia dir-los qui era ni com havia arribat allà, i a més només es comunicava en francès.

Davant d’aquesta situació, la van traslladar a l’Hospital Santa Tecla de Tarragona, on va quedar ingressada per motius mèdics.

Paral·lelament, els Mossos d’Esquadra van obrir una investigació, en tractar-se d’una desaparició de risc, de la qual amb prou feines tenien pistes.

La dona havia desaparegut

el dia anterior d’un centre sanitari

La van trobar mentre caminava desorientada per l’AP-7

Però gràcies a les gestions policials, van localitzar a la roba que portava la dona unes etiquetes amb un codi QR vinculat a una numeració, associada al centre sanitari francès al qual no havia tornat.

Els Mossos van contactar amb la Gendarmeria francesa, cosa que va permetre identificar la dona, de ma-

nera que el 6 de març passat es va poder retrobar amb els familiars a l’hospital.

Bayon ha explicat que mantenen la investigació oberta per reconstruir com la dona, sense mitjans econòmics ni capacitat per orientar-se, es va desplaçar 700 quilòmetres en un viatge transnacional, per la qual cosa estan recopilant imatges de càmeres de seguretat per intentar ubicar-la.

Malgrat que de moment els Mossos no descarten cap hipòtesi, en les seves indagacions amb la Gendarmeria es decanten per la possibilitat que pugés a un autobús per fer part del trajecte des de França.

Per contra, els Mossos no han trobat per ara cap element que apunti que fos drogada o raptada i abandonada a l’autopista.

Una imatge de la inauguració de la depuradora. ACN

La nova depuradora del Mas del Plata, a Cabra, podrà donar servei a més de 3.300 persones

Serveis La nova depuradora del Mas del Plata, on viu el 60% de la població del municipi de Cabra del Camp, a l’Alt Camp, podrà donar servei fins a una població de 3.335 habitants. El delegat del Govern a Tarragona, Angel Xifré, i l’alcalde de Cabra, Javier Romero, acompanyats del director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyeshan van

inaugurar l’equipament, que pot arribar a tractar 580 metres cúbics diaris. El desplegament d’aquest sistema de sanejament ha suposat una inversió de 3,1 milions d’euros, finançats per l’ACA. La depuradora consta d’un procés de depuració d’aireació prolongada amb desnitrificació contínua amb dos reactorsdecantadors concèntrics. ACN

1 Nàstic 1 Deportivo

Nàstic. Alberto Varo, Pol Domingo, Trigueros, Nacho González, Joan Oriol, Borja Martínez, Óscar Sanz (Marc Montalvo, 20’), Álex Mula, Marc Fernández, (David Concha, 63’), Andy Escudero (Alan Godoy, 63’) i Pablo Fernández (Gorka Santamaría, 83’). Deportivo. Germán Parreño, Balenziaga, Pablo Martínez, Pablo Vázquez, Navarro, Villares, José Ángel, Yeremay (Hugo Rama, 85’), Mella (Davo, 73’), Lucas Pérez i Barbero (Alcaina, 73’). Gols. 0-1, David Mella (48’) i 1-1, Pablo Fernández, (78’). Àrbitre. Manuel Ángel Pérez Hernández (madrileny). No va mostrar cap targeta groga. Incidències. Partit de la jornada 27 disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb 13.873 espectadors.

Amb ganes de més (1-1)

El

partit El

Nàstic va

dominar el Deportivo i va saber reposar-se, amb un gol de Pablo, a la diana de Mella per una errada local

Nàstic i Deportivo es van donar la mà per signar un empat que va satisfer els gallecs, però no a uns grana que van merèixer molt més. Els grana es van cruspir el líder en una primera meitat impecable, en el qual van tenir fins a tres ocasions clares de gol. El Deportivo va aprofitar una errada de Montalvo per posar el 0-1 en la seva única acció del partit entre els tres pals. Els grana van saber reposar-se del xoc anímic per tornar a dominar el rival i aconseguir un empat que Germán Parreño va mantenir perdent el temps i amb bones mans.

El Nou Estadi Costa Daurada estava ple fins a la bandera i el conjunt grana va encetar el partit amb la intenció de marcar territori a un Deportivo que arribava llançat. Els de Dani Vidal van plantejar el partit amb valentia i el van dominar des del primer minut. Aquesta superioritat es va traslladar en ocasions matineres.

La primera va ser clara i la va tenir Pablo Fernández.

Andy i Pablo van formar el seu vincle i, després d’una centrada de l’alacantí, Pablo va rematar de cap totalment sol a l’àrea petita. Amb tot, Germán Parreño, porter del Deportivo, va treure l’ocasió amb una mà miraculosa. L’errada no va desconnectar l’equip, sinó tot el contrari. El Nàstic va acorralar el Deportivo a la seva àrea. Els gallecs no podien fer més que treure aigua davant un Nàstic endollat.

En defensa Pol Domingo i Pablo Trigue-

ros marcaven el seu ritme, mentre que Joan Oriol, de moment, desconnectava David Mella, el perill del Deportivo, amb solvència.

Les ocasions arribaven una darrera una altra. Marc Fernández va tenir la segona clara. Pablo va iniciar el contraatac amb un barret exquisit per sobre d’un defensor rival i Fernández va rematar tal com li va venir amb potència, però va acabar a les mans de Parreño.

La superioritat grana va ser trenada en un mig del camp controlat. Borja posava la màgia i Sanz el control, però en un mal xoc

el jove migcampista va lesionar-se. Montalvo va suplir la seva posició, però el Deportivo va agrair els minuts d’oxi-

gen que li va concedir l’acció per reorganitzar-se. El partit havia canviat, però el Nàstic va continuar posant

la directa. Després d’una gran passada filtrada d’Escudero, Marc Fernández va tenir el gol a les seves botes, però el

La nota negativa

Óscar Sanz va patir una lesió que, a falta de proves mèdiques, podria ser greu

seu xut va ser interceptat pels defensors quan Parreño ja estava batut.

El Deportivo va aconseguir retrobar-se amb la pilota, però els seus atacs eren desactivats a l’àrea grana. D’aquesta manera, el Nàstic va anar al descans amb sensació de superioritat local, però havia perdonat tres cops el Deportivo, que encara estava viu.

El conjunt gallec va sortir més fort a la segona meitat i el Nàstic va pagar car el perdó. La pressió del Deportivo es va fer més forta i va provocar un error. Mella li va pispar la pilo-

Pablo Fernández rematant la centrada de David Concha per posar l’1-1. Gerard Martí

Els jugadors del Nàstic celebrant el gol de Pablo Fernández. Gerard Martí

Arnau Montreal Quesada

Marc Montalvo tallant una passada de l’estrella del Deportivo, Lucas Pérez. Gerard Martí

Les declaracions

Iván Moreno:

«Se’ns han escapat dos punts»

El segon entrenador del Nàstic, Iván Moreno, va sortir ahir amb un gust agredolç després de l’empat del seu equip contra el Deportivo de la Coruña. Moreno va destacar que «crec que se’ns han escapat dos punts. Hem fet suficients coses positives per emportar-nos la victòria, perquè hem realitzat un partit bastant complet». El segon entrenador grana va cobrir l’absència de Dani Vidal per sanció per dirigir l’equip sobre la gespa i va destacar

El retornat

David Concha va jugar dos mesos després i va repartir una assistència

ta a Montalvo al mig del camp i ell mateix es va encarregar de batre Varo per posar el 0-1, que va ser tot un xoc anímic tant a la grada com a la gespa.

En els següents vint minuts de partit, el Nàstic va viure un procés de desconnexió. L’empenta i el domini de la primera part es va convertir en precipitació i caos. Els grana perdien pilotes fàcils i no connectaven en atac, però amb el pas dels minuts van saber recompondre’s quan van veure que, malgrat això, el Deportivo no dominava.

L’entrada de Concha va

que «simplement he executat la tasca de ser segon entrenador, però dret. Estàvem en contacte amb Dani Vidal per les instruccions i els jugadors ho feien tot molt fàcil. El plantejament de partit s’ha desenvolupat com nosaltres volíem, una llàstima del seu gol, tot i que és una errada que sempre pot passar en el futbol». Parlant de l’experiència, Moreno va assenyalar que «he gaudit al màxim, és molt millor que haver d’estar amagat a la banqueta sense poder aixecar-se». El Nàstic va dominar un Deportivo que arribava en ratxa i Moreno va indicar que «va ser més mè-

revolucionar el partit per l’esquerra. Després d’un mes allunyat de la gespa, l’extrem va sortir fresc com el primer dia i va assistir el gol de l’empat. Per l’esquerra, Concha va veure el forat i la va posar al segon pal. Allà estava Pablo que aquesta vegada no va perdonar. L’asturià va creuar el remat per batre Germán Parreño i fer justícia a l’electrònic.

El gol va revitalitzar a un Nàstic que va anar a més contra un Deportivo que estava content amb l’empat. Parreño va tenir temps de salvar el seu equip una vegada més, quan Borja Martínez va rematar una passada exquisida de Mula a la frontal de l’àrea amb una mà màgica que va mantenir un punt i el gol average per al Deportivo.

Iván Moreno, ahir, a la banqueta del Nou Estadi. Gerard Martí

rit nostre que demèrit d’ells. Hem estat molt bé en tasques defensives. No els hem

deixat progressar ni amb el 0-0 ni amb el 0-1. El seu gol no ve d’una possessió llarga, sinó d’una errada, així que aquest encert ens fa sentir orgullosos». A més, també va felicitar la reacció grana després del gol: «Amb els minuts hem crescut i no hem deixat que prenguin la iniciativa», va destacar. Finalment, Moreno va donar l’apunt més negatiu del partit: «El vestuari té dues sensacions, per una part d’orgull tot i que se’ns han escapat dos punts i l’altra per la lesió d’Óscar Sanz. Veurem que indiquen les proves mèdiques, però pot ser una ruptura de lligaments creuats».

RESULTATS

Jornada 27, Primera RFEF

Barça Atlètic-Sestao River 2-1

Rayo M.-Real Unión 1-1

SD Logroñés-Teruel 0-2

Celta Fortuna-Ponferradina 0-0

R.Sociedad B-Cornellà 1-2

Tarazona-Arenteiro 1-2

GIMNÀSTIC-Deportivo 1-1

Sabadell-Cultural Leonesa 1-1

Lugo-Unionistas 1-1

Osasuna P.-Fuenlabrada 1-2

PRÒXIMA JORNADA

Fuenlabrada-Tarazona Teruel-Barça Atlètic Unionistas-Osasuna P. Cornellà- GIMNÀSTIC Deportivo-Sabadell

Sestao River-SD Logroñés

Real Unión-Real Sociedad B

Arenteiro-Rayo Majadahonda

Cultural Leonesa-Celta Fortuna Ponferradina-Lugo

L’1x1

Dani Vidal

Encertat

Jornada 27

Alberto Varo

Complidor

El Deportivo només va tenir l’acció del gol. Va actuar amb seguretat la resta d’ocasions.

Nacho González

Líder

Fa actuar millor als companys. Va ser dur quan es requeria i va pressionar amb protestes.

Borja Martínez

Màgic

Quan està endollat es nota. Mou la pilota amb destresa. Va estar una mica sol sense Sanz.

Álex Mula

Perill

L’extrem barceloní continua creixent. Nova exhibició de visió de joc de generar ocasions.

David Concha

Clau

Va retornar després de dos mesos lesionat amb la mateixa qualitat. Va repartir una assistència.

Pol Domingo

Contundent

Un dels millors jugadors del partit. Ahir va mostrar perquè és obligatori tenir-lo a la banda.

Joan Oriol

Omnipresent

Bé en atac i encara millor en defensa. Va controlar la seva banda des del primer minut.

Andy Escudero

Connectat

Va recuperar la seva forma i la seva connexió amb Pablo per portar maldecaps al Deportivo.

Pablo Fernández

Crack

Va obtenir el premi del gol en el segon cop de cap. Molt superior als seus defensors.

Alan Godoy

Enèrgic

Va donar velocitat a l’atac del Nàstic i va inquietar la defensa rival tot no arribar a rematar.

El seu pla de partit va ser superior al del Deportivo. Va viure el duel a la grada amb nervis.

Pablo Trigueros

Decidit

Va controlar amb seguretat els atacs del Deportivo. No va tenir moments de dubte.

Óscar Sanz

Desafortunat

Amo i senyor del mig del camp fins que va patir una lesió que apunta a ser greu.

Marc Fernández

Actiu

Va ser un dels protagonistes de l’atac grana de la primera meitat va tenir ocasions dues clares.

Marc Montalvo

Nerviós

Se’l va notar insegur quan va entrar a la primera meitat va perdre la pilota del 0-1.

Gorka Santamaría

Testimonial

Va entrar en el tram final del partit gairebé no va tenir temps de participar en atac.

Els aficionats del Nàstic de Tarragona animant el seu equip abans de l’inici del partit. A l’esquerra, una parella de joves a Tribuna i, a la dreta, els seguidors més sorollosos picant la xapa al Gol de Mar. Gerard Martí

Futbol El Nou Estadi va rugir en suport del Nàstic en un partit que va iniciar amb la prèvia dues hores abans del xiulet inicial

Una jornada de categoria superior

Ahir es va viure al Nou Estadi Costa Daurada una jornada de categoria superior. Els partits duren noranta minuts, però el Nàstic-Deportivo ja feia una setmana que havia començat. El caliu de partit especial s’havia començat a crear a les xarxes en l’esperat enfrontament entre els dos millors equips de la categoria. Primer, els dos conjunts van xocar a les xarxes socials, a través dels seus

seguidors. Es va crear una sensació de no voler perdre’s un partit crucial, malgrat que no sigui així a la classificació, i, des de dimecres, les entrades ja estaven exhaurides.

Ahir, en el dia D, l’ambient al Nou Estadi Costa Daurada va començar a caldejar-se des de més d’un parell d’hores abans que l’àrbitre xiulés l’inici del duel. Se sabia que aquest seria un partit especial quan, tot i l’antelació, ja hi havia retenció a els

accessos a la Vall de l’Arrabassada, tant per la nacional com per la Via Augusta. De fet, els guals dels camins al voltant del Nou Estadi Costa Daurada començaven a omplir-se de vehicles. Aquests eren els dels conductors més murris que volien evitar el col·lapse posterior, però cap d’ells es podia avançar a una retenció que castigaria a tothom per igual. Amb tot, els intrèpids que van decidir matinar per arribar d’hora a l’estadi van obtenir el premi de poder aparcar, perquè qui va tenir el desencert d’arribar una o mitja hora tard es va trobar els accessos tallats per la Guàrdia Urbana perquè els

pàrquings estaven complets. Dies com aquests fan que un alci una cella i pensi com s’ho farà la gent per poder anar a veure el Nàstic amb el seu vehicle quan les obres del PMU34 estiguin en marxa i el que és ara el gran pàrquing del dia de partit es converteixi en un altre edifici de formigó i una zona, previsiblement, pintada de verd. I més encara tenint en compte l’absència dels autobusos especials de dia de partit.

Una vegada a les portes del Nou Estadi Costa Daurada es podia sentir en l’aire el xup-xup de la prèvia del partit. En la zona, tenyida de grana amb petites taques blaves represen-

La xifra

Un total de 13.873 espectadors van assistir al Nou Estadi Costa Daurada

tades per l’afició del Deportivo, se sentia la remor nerviosa d’alabances i anàlisis precises de l’equip rival per part dels aficionats i, finalment, les ineludibles porres de com acabarà l’encontre. Els voltants del Nou Estadi sumaven progressivament més protagonistes, perquè el degoteig d’aficionats era constant. D’aquesta manera, es va començar a formar

Arnau Montreal Quesada

El Nou Estadi Costa Daurada, ple, durant la presentació de les seccions del Nàstic a la gespa. Gerard Martí

una imatge que representava més que Tarragona. L’escut del Nàstic va més enllà que la mateixa ciutat, i és que ahir es van unir habituals i primerencs que arribaven des del Vendrell i les Terres de l’Ebre, així com Cambrils, Vila-seca i dels barris tarragonins. Tots aquests vestits de grana per animar l’equip del seu cor. D’altra banda, també es feia notar l’afició visitant. El duel no seria especial de no comptar amb un ampli suport de deportivistes. Més d’un miler de seguidors del club blanc-i-blau van visitar el Nou Estadi Costa Daurada per donar suport al seu equip. A les portes de l’estadi, la calma i la complicitat regnaven, les disputes es van ajornar fins a arribar a l’interior del recinte amb el partit en marxa. Aquesta calma tensa es va trencar amb l’arribada de l’autobús del Deportivo. Els aficionats del Nàstic no van trigar a donar-los la benvinguda amb càntics i crits. Aquest va ser l’últim ingredient per crear un partit

com cap altre aquesta temporada. De fet, l’entrada va ser d’absolut rècord. 13.873 espectadors van omplir les graderies del Nou Estadi.

Aquesta xifra entra en el top 3 entre el final del play-off d’ascens a Segona contra el Huesca l’any 2015 i el partit de casa contra l’Osasuna l’any 2016

quan el Nàstic es jugava l’ascens a Primera Divisió. Just abans del xiulet inicial, el Nàstic va tenir amor en el futbol. Una

L’afició rival

Més d’un miler de seguidors del Deportivo van ser presents a l’estadi

El transport

Els accessos per carretera al Nou Estadi es van col·lapsar des de ben aviat

parella alemanya es va declarar matrimoni durant l’escalfament inicial, fet que va acabar amb el ‘sí’ i l’ovació del públic de l’estadi i amb el protagonista besant l’escut del Nàstic de la seva samarreta i també la gespa de l’estadi. Al Gol de Muntanya, la penya Orgull Grana va preparar un tifo representant la Vidalneta avançant els seus competidors en el camí a Segona Divisió, el ‘Camí a la Glòria’ es podia llegir a la pancarta.

Quan la pilota va començar a rodar sobre la gespa, les graderies del Nou Estadi Costa Daurada van acompanyar el seu equip des del primer minut rugint diferents càntics per donar alè al seu equip i també protestant les decisions arbitrals. A més, van aparèixer quan l’equip més els necessitava, quan el Deportivo es va avançar en el marcador, per aixecar el seu equip de terra amb el seu escalf i van acabar celebrant amb eufòria el gol de Pablo Fernández, fent vibrar tot el Nou Estadi Costa Daurada. Finalment, com el seu equip, es van quedar amb ganes de més, però es va el resultat més important va ser el vincle i la comunió que es va mostrar entre equip i afició. Aquesta unió que té un mateix destí, l’ascens a Segona, i tot l’aficionat grana ja està dins de la Vidalneta

A l’esquerra, els jugadors del Nàstic Genuine, Álvaro Cano i Rubén Almazán i, a la dreta, la parella alemanya que es van demanar matrimoni abans de començar. Gerard Martí

El ‘tifo’ que va preparar la penya Orgull Grana amb la Vidalneta avançant la resta de competidors en el camí a Segona. Gerard Martí

Més d’un miler d’aficionats del Deportivo de la Coruña es van ubicar a la Preferent Superior. Gerard Martí

Tarragona, seu de la primera Super Liga Pro 3x3 de bàsquet

Bàsquet Serà al Palau d’Esports

Catalunya els dies 22 i 23 de març

Redacció

Tarragona serà una de les tres seus de la primera Super Liga Pro 3x3 Spain de bàsquet. Es tracta de la primera edició d’aquesta competició internacional que se celebra a l’Estat espanyol i la tercera a escala mundial. Hi participaran una dotzena d’equips en els quals es troben els millors jugadors del món d’aquesta modalitat. L’esdeveniment se celebrarà del 22 al 31 de març i comptarà amb tres parades:

La primera serà a Tarragona (els dies 22 i 23 de març), la segona a Sant Feliu de Llobre-

gat (26 i 27 de març) i Badalona acollirà la final els dies 30 i 31 de març.

«És un orgull que Tarragona aculli els primers partits d’aquesta nova i gran competició d’àmbit internacional que oferirà l’oportunitat de veure en directe els millors jugadors del món», ha destacat el conseller d’Esports i Turisme Esportiu, Berni Álvarez, qui també ha subratllat que la competició «s’alinea a la perfecció amb l’aposta de Tarragona Esports per potenciar tots els esports i, en aquest cas concret, el bàsquet 3x3. De fet, d’aquí molt poc comença-

El Pavelló Olímpic de Reus acull el Campionat de Catalunya de Patinatge Grups Xous Avançat

Poliesportiu El Pavelló Olímpic de Reus va acollir ahir el Campionat de Catalunya de Patinatge Grups Xous Avançat. El certamen va ser organitzat per la Federació Catalana i hi van participar més de 350 patinadors. El torneig va ser el primer que se celebrava en l’àmbit català en aquest format.

El certamen es va dividir

en diverses modalitats. D’una banda, en els quartets (cadet, júnior i sènior). D’altra banda, en els grups (júniors, petits i grans).

La capital del Baix Camp va acollir una nova competició important de patinatge artístic, consolidant-se com una de les grans seus al territori català per aquest esport i competició. Redacció

ran els treballs per crear dues pistes 3x3 a la zona central del velòdrom municipal».

Els millors del món en 3x3

La ciutadania tindrà l’oportunitat de veure en directe i amb accés gratuït aquesta competició internacional que portarà 12 dels millors equips

del món, així com els participants de la FIBA 3X3 Wolrd Challengers.

Entre els jugadors destaquen el serbi Dusan Bulut, un dels millors del món del 3x3 que vestirà la samarreta del Liman; el número 1 del Brasil, André Ferros que liderarà el Drible Certo Brasil; i el núme-

ro 2 d’Espanya, Guim Expósito que participarà en el campionat amb Barcelona CBS. Pel que fa als equips, el BBall Center d’Espanya, amb un equip integrat per jugadors espanyols i uruguaians que és l’actual líder. Per tal d’entrar a veure els partits caldrà inscriure’s a la web del torneig.

El CBT perd i està a un pas del precipici i el CB Salou no enllesteix la feina

Bàsquet Cap de setmana horribilis pel bàsquet tarragoní masculí. El Club Bàsquet Tarragona va caure clarament contra el Cartagena CB (73-86) i va signar un primer pas per a la sentència del descens. Tot i que el canvi de categoria no és encara matemàtic, la situació és gairebé insalvable quan només queden quatre partits per dis-

putar. Tres pilotes perdudes en els tres primers atacs del CBT no eren el millor presagi, i menys contra un equip que sap penalitzar els errors com el CB Cartagena. Els murcians van dominar àmpliament els tres primers parcials fins a arribar al 50-67 a només deu minuts del final del partit. Una diferència massa àmplia pel CBT. Mateix resul-

tat, però partit molt diferent va ser el que va jugar el CB Salou. Els salouencs van visitar el CB L’Hospitalet i van caure en l’últim sospir (86-83). Un triple de Gerard Castillo sobre la botzina va deixar els tres punts a Barcelona. El Salou encadena tres derrotes consecutives i no pot certificar encara el seu lloc a la fase de promoció d’ascens. Redacció

Només queden quatre partits per acabar la lliga regular. Cedida

Reus i Calafell s’acomiaden de la Copa del Rei sense premi

Hoquei Tot i celebrar-se en terres tarragonines, cap equip de la demarcació va poder arribar a la final de la Copa del Rei d’hoquei patins. L’amfitrió, el Club Patí Calafell, va arrencar amb bon peu la competició i va superar, als penals, el CE Noia Freixenet (3-3, 2-1 pen.). A les semifinals, els verd-iblancs es van trobar amb un inèdit HC Sant Just. Tot i jugar a la seva pista, el Calafell no es va trobar còmode en cap moment del partit i els barcelonins es van posar 0-2 per sobre al marcador. Tot i el gol d’Arnau Xaus, els calafellencs no van poder revertir la dinàmica i un excels Edu Fernández va posar l’1 a 3 definitiu. D’altra banda, el Reus Deportiu no va poder superar el gegant Barça i va caure a quarts de final (1-3). Els culers van demostrar la seva autoritat i van arribar a tenir tres gols de marge al marcador. Joan Salvat va fer el gol reusenc. Redacció

El SPiSP guanya i confirma la seva presència a la fase d’ascens

Voleibol El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau va guanyar el Balàfia Vòlei Lleida (3-0) aquest cap de setmana i s’ha classificat per a la fase d’ascens a Superlliga 1. En els tres sets, els tarragonins van imposar el seu joc de forma clara amb marcadors de 25-16, 25-18 i 25-14. En la mateixa línia d’aquesta temporada, els cooperativistes van mostrar una gran precisió en els seus atacs, davant una defensa lleidatana molt feble. El Sant Pere i Sant Pau va governar el partit amb autoritat i no va abaixar la guàrdia en cap moment. Amb aquests tres punts, el club tarragoní es manté líder del grup C de la Superlliga masculina 2 amb 50 punts. Per darrere, la principal amenaça és l’Ibiza Voley, amb 49 punts. El pròxim partit dels cooperativistes serà també a casa, contra el CV Saragossa. El matx es jugarà dissabte vinent a les 20 h. Redacció

Tarragona serà una de les tres seus d’un torneig que arriba per primer cop a l’estat. Gerard Martí

Més de 350 patinadors es van donar cita al Pavelló Olímpic de Reus. Gerard Martí

Contraris a l’amnistia reuneixen 500 persones a Barcelona i acusen Sánchez de «rata traïdora»

Política Demanen al PSOE que voti en contra i vaticinen que Puigdemont tornarà a delinquir

ACN

Mig miler de persones, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, esvan concentrar ahir a la plaça Sant Jaume per rebutjar la llei d’amnistia.

Sota el lema ‘No a l’amnistia, no a la impunitat’, van mostrar banderes espanyoles i pancartes en contra de la norma i l’independentisme. Alhora, van carregar contra el president espanyol, Pedro Sánchez, a qui van titllar de «rata traïdora i separatista». Van considerar que la norma no servirà per millorar la convivència i van vaticinar que quan Puigdemont torni a Catalunya «delinquirà de nou». Així, van demanar als diputats del PSOE que dijous votin en contra de la llei. Representants de Vox, el PP i Cs a Catalunya com Ignacio Garriga, Carlos Carrizosa o Lorena Roldan, es van sumar a la concentració.

Ángel Escolano, president de Convivència Cívica Catalana i portaveu de les entitats que es van sumar a la concentració, va carregar contra el govern espanyol per fer una «llei d’amnistia a mida» amb l’únic objectiu de «mantenir-se al poder». Va demanar els ciutadans que es romanguin ferms per «denunciar aquesta impunitat» i va exigir als diputats

del PSOE al Congrés i als dels partits minoritaris que dijous votin amb «consciència» perquè la norma no pugui tirar endavant. En aquest sentit, va considerar incomprensible que socialistes «defensin amb els seus vots una mesura per tractar com a privilegiats delinqüents que han comès

L’alcalde de Puigverd de Lleida, investigat per violència de gènere, diu que és innocent

Política L’alcalde de Puigverd de Lleida, Josep Solsona, va emetre un comunicat en què defensa que és innocent dels càrrecs pels quals se l’investiga i que van dur a la seva detenció. Se l’investiga per un presumpte delicte de violència de gènere en l’àmbit familiar, concretament d’amenaces i coaccions, lesions i amenaces en l’àmbit

de violència de gènere, maltractament en l’àmbit familiar i agressió sexual a menor d’edat. Solsona va ser arrestat divendres i posteriorment posat en llibertat després de passar pel jutjat de guàrdia de Lleida. En el comunicat difós es declara innocent de tots els càrrecs i sol·licita respecte per la seva presumpció d’innocència. ACN

Vox, Ciutadans i el Partit Popular es van sumar a la concentració

delictes evidents i que, a més, prometen tornar a fer» va criticar.

Garriga: «És una traïció»

El líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, també va assistir a la concentració i va celebrar que la gent hagi sortit el carrer «com ja va fer el

El temporal deixa prop de 100 litres al Montseny i més de mig metre de neu a punts del Pirineu

Meteorologia El temporal dels darrers dies a Catalunya ha deixat prop de 100 litres al Montseny i més de mig metre de neu nova a punts dels Pirineu i Prepirineu (63 centímetres a Espot, 60 centímetres a Malniu, 58 centímetres a Boí i 52 centímetres a Certascan), segons va detallar ahir el Servei Meteorològic de Catalunya

(SMC). Al conjunt de Catalunya, dissabte va ser el dia més plujós de l’últim mig any, des del 15 de setembre del 2023. D’altra banda, a sectors del Montseny i en d’altres punts d’Osona feia quatre anys, des del temporal Glòria, que no hi plovia tant en un sol dia. És el cas d’indrets com Viladrau, Tagamanent – PN del Montseny o Muntanyola. Redacció

tiant uns delinqüents amb la condició de seguir al poder». Va considerar que Sánchez ha volgut «camuflar» aquest fet sota paraules com la normalització de la vida social, política o institucional a Catalunya i la millora de la convivència, però va opinar que és «una gran mentida i una estafa».

«Una casta d’intocables»

Per la seva banda, el líder de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, va atribuir la baixa afluència de participants a les dificultats per accedir a Barcelona aquest diumenge, ja que la protesta ha coincidit amb al celebració de la Mitja Marató de Barcelona. «Protestem contra la creació d’una casta d’intocables que suposa que a Catalunya hi hagi ciutadans de primera i segona. Els que no responen davant les lleis i facin el que facin és gratis, i els que hem de complir les lleis a Catalunya. Això és intolerable a una societat democràtica», va afirmar.

«Recorrerem la llei»

La diputada del PPC, Lorena Roldán, va assegurar que «això no acabarà així». «Portarem aquest cas a l’eurocambra i a tots els tribunals europeus i internacionals que calgui perquè no se surtin amb la seva», va anunciar la popular. Paral·lelament, va dir que «això no és reconciliació, sinó que és impunitat per uns i submissió pels altres».

2017» per plantar cara els que volen posar en risc «la igualtat de tots els espanyols, la seguretat i la unitat de la pàtria». En declaracions als mitjans, va acusar el PSOE d’haver «consumat la gran traïció al conjunt del poble espanyol» i haver fet «l’acte més gran de corrupció política amnis-

Roldán va acusar el president espanyol i el PSOE de promoure una «amnistia sense límits» que tindrà en compte casos d’alta traïció, terrorisme, malversació, tot el que faci falta per seguir a la Moncloa i, fins hi tot, arrossegar les institucions i l’estat de dret.

Europa recorda a Madrid a les víctimes de l’11M en el 20è aniversari de la massacre

Societat La Comissió Europea ha escollit Madrid perquè aculli l’acte central del Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme, que se celebra aquest dilluns. Justament, aquest dia es va instaurar perquè l’11 de març del 2004 es va produir a Madrid l’atemptat terrorista més gran en territori europeu, que va deixar 193 morts i més de

2000 ferits. L’acte tindrà lloc a la Galería de las Colecciones Reales amb la presència dels reis; el president del Govern, Pedro Sánchez; el vicepresident per a la promoció del mode de vida europeu, Margaritis Schinas, i la comissària europea d’Assumptes d’Interior, Yiva Johansson. La cerimònia retrà homenatge a les víctimes. EFE

Imatge de la plaça de Sant Jaume de Barcelona durant la concentració convocada per entitats com Conveniència Cívica Catalana. ACN

Els càmpings es posen, legalment, al dia

El càmping Caledònia de Tarragona, ubicat a la zona de Tamarit està a punt d’aconseguir legalitzar una situació irregular que arrossega des de l’any 2005. Va ser aleshores quan el Govern català va decidir actuar per intentar posar ordre al litoral on, des d’un punt de vista urbanístic, s’hi havien acumulat grans destrosses mediambientals sota l’empara de la permissivitat del període de la dictadura, on les regles no estaven marcades, precisament, per cap sobirania popular. D’aquesta manera, moltes instal·lacions de càmpings van ubicar-se a espais de gran atractiu turístic, però d’escassa regulació urbanística. La

qüestió és, però, que es tracta d’un sector de vital importància pel desenvolupament turístic. Ho és especialment a Tarragona, on la gran majoria de les pernoctacions dels turistes les fan en els càmpings. La normativa del Pla Especial Urbanístic és complexa i per a poder-la complir el càmping Caledònia, per exemple, ha hagut de realitzar moltes modificacions i adquirir terrenys de compensació que es destinaran a la naturalització. Ha tardat 19 anys a regularitzar-se, però malgrat la lentitud, mai és tard si al final l’espai d’ús públic es recupera i, a més és un exemple que la resta de càmpings afectats sembla que ja han començat a seguir.

Tribuna

Conflicte de drets

Cada cop es fa més evident que massa vegades es fa realitat un marc de convivència on «tots tenim raó», és a dir, on el «conflicte de drets» és una evidència pràctica que posa de manifest el fet que els enfrontaments socials que es produeixen a l’hora d’exigir, topa en una constatació on cada part esgrimeix arguments, per si mateixos lògics, fonamentats i garantits.

Crec que a ningú se li pot escapar en la nostra vida quotidiana la realitat que en moltes ocasions poden assentar arguments confrontats que, vistos de manera individualitzada, són perfectament vàlids, malgrat que la seva posada en pràctica sigui impossible pel conflicte que es produiria.

Entenc que determinats discursos, vistos de manera particularitzada, poden tenir la màxima coherència, una altra cosa és com «casa» tot això amb els drets d’altres col·lectius que també tenen els seus arguments per mantenir les seves posicions.

El que parlo, té reflex directe, també, en el discurs, tant econòmic com polític i, així, podem veure que reivindicacions acceptables són inaplicables, si no valorem el món en el qual vivim i els mateixos drets particulars dels quals discuteixen; és lícit demanar més pels que menys tenen i com «discursos» té tots els vistiplaus, una altra cosa és com es pot fer possible aquesta variable; també té tota la lògica exigir, al món empresarial, respostes sobre temes que queden «molt bé», però que la seva aplicabilitat pràctica podria posar en perill el món econòmic al qual se li exigeixen determinades noves obligacions. Si continuem aprofundint, podem arribar a «extrems revolucionaris» fins a les últimes conseqüències, en un exercici d’irresponsabilitat compartida de mirada curta, més quan el tema no té models on emmirallar-se per molt

Lluís Badia Advocat

que es pugui vendre el contrari.

És una constància que, el que parlo, està en el centre de debat d’una classe política, bàsicament interessada en la seva supervivència demagògica, sense valorar les conseqüències de determinades decisions, ara bé, crec que no estaria de més veure en la seva justa mesura, determinats missatges basats en la ideologia, però orfes de la mateixa realitat quotidiana d’una societat global interdependent i on les diferències són un fet inapel·lable, ens agradi o no. També és evident que la gran majoria de la ciutadania està per sobre d’aquestes discussions i el que vol és gaudir d’un marc a millorar, segurament «autoenganyant-se» sobre el seu «nivell de vida» incomparable al que tenen conciutadans globals a pocs cents de quilòmetres, que no gaudeixen, ni mínimament, del nostre marc de supervivència i que solament veuen de passada si són «notícia» puntual, per desaparèixer ben aviat de l’actualitat noticiable, en moviment permanent.

És evident que tots volem enarborar els nostres «drets» com quelcom intocable i sagrat, fins i tot quan el que defensem suposi un fre per altres drets, també amb argumentaris possibles, segurament la legitimitat compartida és un fet difícil de trobar i, igualar-nos, encara que sigui via la imposició, és més complicat del que puguem sospitar; per tant, seria desitjable un exercici de realisme per posar límits a les pautes, les quals ens poden enfrontar per trobar «punts intermedis» de respecte per a tots, encara que el que dic és de difícil assumpció per uns en perjudici d’altres.

És evident que tots volem enarborar els nostres «drets» com quelcom intocable i sagrat, fins i tot quan el que defensem suposi un fre per altres drets

Avui, on res és gratuït, i on tot té costos, a vegades insospitats i amagats, seria aconsellable tornar a moments d’entesa compartida si realment volem donar respostes adients a les futures crisis en portes, a les que res ajudaran les diferències exposades, malgrat «la raó» que tots puguem exigir.

Dels lectors

Enderrocs immaterials

«Vaig sanar immediatament. El paisatge em va produir un enorme impacte, però no cregui que els meus pares es van convèncer fàcilment.»

Aquestes paraules van ser dites per Joan Miró en una època en què entre d’altres malalties, lluitava amb una depressió causada per no tenir el suport familiar quan va prendre la decisió de dedicar-se a l’art.

Sí, va ser aquí, a Montroig on aquest artista es va inspirar i va crear les seves obres que van ser reconegudes a nivell mundial. Un paisatge que és capaç de sanar a qualsevol que el contempli, l’ensumi o l’escolti. Un paisatge emocional del genis que està a punt de desaparèixer. Què passarà ara amb aquest paisatge emocional?

Quan pugeu a l’Ermita a contemplar el paisatge, us omplireu d’emocions...

Com pot ser que el President de la Fundació Mas Miró, una casa museu amb la qual es potencia un turisme rural, familiar, que preserva els voltants i el paisatge emocional de Miró sigui el mateix alcalde de Mont-Roig que vulgui destruir aquest paisatge dels genis?

Ja ho veus, incongruències que no acabo d’entendre i que llenço aquesta pregunta a l’aire i, si us plau, si algú hi troba coherència, l’escolto.

Tània Salvat

Mont-roig

Tarragona és el cor

Llegeixo que faran millores molt necessàries en alguns barris de Tarragona. Això és molt bo. I m’ha vingut un pensament, com si fos un cos. Els braços i les cames poden ser els barris, però Tarragona és el cor. Ja pots cuidar bé els braços i les cames, que si el cor no està ben alimentat, et fallen.

Podem seguir en la dinàmica vigent, amb minories que poden «vendre» illusions impossibles i, el que és més evident, conscients que no seran mai realitat, per més que es parli, d’acord amb un equilibri global, difícil de mostrar en el marc vigent.

La legitimitat de menys «beneficiats» és fonamental, i els poders públics hauran d’esmenar el que faci falta per buscar donar respostes adients, una altra cosa és que això es faci de manera que no es respecti la pluralitat social. El conflicte de drets existent «des de l’inici», no pot ser una «arma» de destrucció en potència, per tant, «prohibir» qüestions desitjades per part d’alguns, només pot ser una justificació a la impotència o a la manca de preparació per donar respostes adients. Qualsevol govern no té mai el consens, només «l’autocràcia com fórmula de gestió», té el monopoli de la raó, això sí, a costa de la llibertat que alguns només volen en funció dels seus anhels, encara que siguin minoritaris i secundaris.

D’emocions negatives, que no són pas les que va enamorar a Miró. En lloc del camps de cultiu terres que han passat de generació en generació, treballades per les nostres agricultores i pageses al llarg de tots aquests anys que passaran a ser un abisme de plaques solars coreanes, amb un edifici tan alt que segur que no deixarà que vegis mai més el mar.

El mar de Mont-roig, on Miró hi anava cada dia a banyar-se just després de fer una miqueta d’exercici. Aquest mar s’omplirà de residus tòxics generats per l’empresa coreana, on segur ningú gosa mullarse mai més els peus.

Ningú no pot quedar enrere de les millores necessàries. Cada barri coneix les seves necessitats, però Tarragona, també en té i no obstant sembla que en passin, del seu cor. La paraula que més m’arriba és: abandó. I no és perquè no es faci res, però no arriba a la població que Tarragona sigui tractada com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat. I no em refereixo als monuments.

Maria Elisa Aragonés

Domènech

Tarragona

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com

Tribuna

Mantenir la posició per avançar amb fermesa i responsabilitat

Mantenir la posició en els moments difícils per avançar amb fermesa i responsabilitat davant les oportunitats. Aquesta ha estat la divisa del president, Carles Puigdemont, durant els més de sis anys d’exili. I ho és també la dels 7 diputats de Junts al Congrés en aquesta legislatura, en la qual tenim una posició determinant en l’hemicicle. No moure’ns dels nostres principis, persistint en els nostres objectius, dona fruits. L’últim exemple, l’acord per una llei d’amnistia que ara sí que no exclou ningú i serà d’aplicació immediata, després dels canvis introduïts, gràcies al nostre ‘no’ en la votació del primer redactat de la llei el passat 30 de gener.

Aleshores el PSOE va afirmar que no tocaria ni una coma del text. Uns altres subratllaven la robustesa de la llei i venien a dir que no calia filar tan prim. Però des de Junts teníem molt clar que una llei d’amnistia que deixés centenars de represaliats independentistes fora, no era una bona llei. Per això vam votar ‘no’ i per això hem estat negociant aquestes últimes setmanes, amb la discreció i responsabilitat que ens caracteritza, les millores que finalment han estat incorporades. Després del dictamen de la Comissió de Justícia, aquesta setmana el ple del Congrés aprovarà una llei que inclou els delictes de terrorisme i de traïció adaptats als estàndards europeus en comptes del Codi Penal espanyol; recull les recomanacions de la Comissió de Venècia, també en el delicte de malversació, i amplia el termini de cobertura de la llei des de l’1 de de novembre de 2011, de manera que inclou també tots els acusats pel Tribunal de Cuentas de la consulta sobre la independència de Catalunya del 9N.

Ara caldrà esperar els dos mesos en què el Senat, on el PP farà valdre la majoria absoluta en aquesta cambra, en dilatarà la devolució al Congrés per a la seva definitiva aprovació. Sabem que la llei d’amnistia no resol el conflicte entre Catalunya i Espanya, el que fa és tornar a la política aquest conflicte històric. Per Junts la consecució de l’amnistia significa un reconeixement que la via de la repressió era injusta i erràtica. En cap cas representa una renúncia al nostre objectiu polític, que és inalterable: la independència de Catalunya. Hem de fer política, sense interferències judicials. No volem reconciliar-nos amb ningú, volem treballar, com sempre hem fet, per la llibertat del país.

Si el poder judicial de l’Estat fos purament democràtic, independent, i determinats elements del mateix no es guiés per motivacions polítiques, fins i tot podria veure l’amnistia com una oportunitat perquè la justícia espanyola recuperés internacionalment el prestigi que ha perdut arran de la seva insensata i desvergonyida persecució de l’independentisme català, traspassant tots els límits de l’estat de dret. Però és evident que no sabran, ni voldran, aprofitar aquesta oportunitat.

Així doncs, s’ha demostrat de nou que quan Junts és decisiu al Congrés les coses passen, perquè negociem amb rigor i discreció, avantposant sempre el bé de Catalunya i el de la seva gent. Hem aconseguit més coses en sis mesos que una taula de diàleg estèril en quatre anys, de la qual ens van excloure, i que s’ha constatat que no ha servit per avançar.

El mateix mètode farem servir per negociar ara els Pressupostos Generals de l’Estat. Una negociació que comença de zero ja que sempre hem estat sincers i hem advertit que l’acord amb el PSOE, a diferència dels altres grups polítics, era d’investidura i no pas de legislatura. Per tant el govern de l’Estat s’ha de guanyar el nostre suport peça a peça i en funció dels avenços i compliments del que queda recollit en l’Acord de Brussel·les. I com és sabut, negociarem els pressupostos posant l’interès de Catalunya per davant de tot i, pel que fa a mi, amb especial atenció a les necessitats d’aquest territori que represento, el sud de Catalunya.

Josep Maria Cruset Domènech Portaveu adjunt de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats

LTribuna

Un país ofegat per la paperassa

’excés de burocràcia és, des de fa molt temps, una preocupació persistent. Com que un exemple val més que mil paraules, avui parlaré d’un cas real que ho il·lustra de manera contundent. El cas es refereix a una empresa que havia de signar amb un client un contracte de manteniment d’una màquina. El manteniment en qüestió necessitava un procés senzill per part d’un operari: verificació visual i canvi d’oli i dels filtres. El temps previst de l’operari per fer el manteniment s’estimava en poc més de mitja hora. Però tot i la senzillesa del que s’havia de fer, el client, per complir la normativa vigent, va demanar 34 documents al proveïdor.

Els documents en qüestió són els següents i es refereixen a l’empresa, a l’operari que havia de fer el manteniment i, posteriorment, hi ha documents que s’han d’actualitzar mensualment.

Documentació de l’empresa

- Inscripció en el Registre d’Empreses Acreditades

- Fotocòpia del C.I.F

- Fotocòpia de l’alta en l’Impost d’activitats Econòmiques

- Últim rebut d’abonat de l’Impost d’activitats Econòmiques

- Fotocòpia de les condicions generals/ particulars de la pòlissa actualitzada d’assegurança de Responsabilitat Civil per danys a tercers (Mai podrà ser inferior a 300.000 € per sinistre en danys personals, patronal i materials)

- Últim rebut abonat de l’assegurança de Responsabilitat Civil

- Certificat original de la Seguretat Social justificatiu d’estar al corrent del pagament

- Certificat original de Contractistes i Subcontractistes emès per l’Agència Tributària, que confirmi que la societat està al corrent de les seves obligacions tributàries.

- Justificant de pagament de TC1 i TC2

- Alta d’Empresa a la Seguretat Social TA6/TA7

- Mútua a la qual pertany l’empresa (còpia del contracte d’adhesió)

- Contracte del Servei de Prevenció

- Últim rebut abonat del Servei de Pre-

venció

- Fotocòpia de la pòlissa d’assegurança d’accidents de treball

- Darrer rebut abonat de l’assegurança d’accidents de treball

- Fotocòpia del contracte de la Vigilància de la Salut

- Darrer rebut abonat de la Vigilància de la Salut

- Certificat que l’empresa disposa del Pla de Prevenció de Riscos Laborals amb el contingut (Avaluació de Riscos i Planificació Preventiva)

- Designació de l’encarregat de seguretat de la seva empresa que vigilarà que els treballadors compleixin les instruccions de seguretat, juntament amb el certificat de formació de Nivell bàsic de Prevenció de Riscos laborals

- Certificat de percentatge d’Indefinits i Eventuals

Documentació de l’operari

- Llistat d’operaris (nom, cognoms, DNI i número d’afiliació de la Seguretat Social)

- Certificat d’haver rebut la formació en Prevenció de Riscos Laborals

- Document acreditatiu, per cada treballador que intervé en l’obra, de la recepció dels equips de protecció individual

- Carnet de Gruista (si escau) i autorització de l’empresa, per a la manipulació de la grua

- Carnet de Plataforma Elevadora (si escau) i autorització de l’empresa, per a la manipulació de la grua

- Carnet de Toro (si escau) i autorització de l’empresa, per a la manipulació de la grua

- Alta de la Seguretat Social

- Còpia del DNI

Documentació per actualitzar mensualment

- Certificat de la Seguretat Social (corrent de pagament)

- Certificat de l’Agència Tributària (corrent de pagament)

- TC1 i TC2

L’empresa industrial en qüestió va dedicar 8 hores del seu personal d’administració per aportar els documents per fer un manteniment que, com s’ha dit, necessitava poc més de mitja hora d’un operari. Aquí cal afegir els costos que té per al client la comprovació de la correcció de tots els papers, cost d’arxiu de la documentació, etc. I també cal afegir els costos que suposa per a l’Administració Pública la generació d’alguns dels documents esmentats. Aquesta situació va passar fa uns anys, però l’empresari em diu que avui això continua igual o pitjor.

L’empresa industrial en qüestió va dedicar 8 hores del seu personal d’administració per aportar els documents per fer un manteniment que, com s’ha dit, necessitava poc més de mitja hora d’un operari

- Certificat de formació i informació tan genèrica com especifica per al seu lloc de treball dels treballadors

- Document acreditatiu per cada treballador que intervé en l’obra que ha estat informat dels riscos de l’obra

- Certificats mèdics de cada treballador

Segur que les normatives corresponents s’han dissenyat amb bona intenció. No obstant això, cal preguntar-se si els responsables d’aquest desori són conscients de les conseqüències de les normatives i dels costos que genera aquest excés de paperassa. És un problema que perjudica seriosament la competitivitat i el benestar del país. Com deia Franz Kafka: «El progrés s’evapora i deixa enrere un rastre de burocràcia». Sens dubte, l’excés de burocràcia és un dels problemes més greus que patim actualment, i cada dia estem pitjor.

Oriol Amat Catedràtic de la UPF i economista

Un matrimoni jove gestiona la rectoria de Cubelles arran de la mort del mossèn

Penedès La parella viurà a la parròquia

Gemma Sánchez/ACN

Un matrimoni jove de Cubelles, de poc més de 30 anys, s’han convertit en els nous laics amb missió pastoral del municipi després de la mort recent del mossèn. A diferència d’altres pobles amb una situació similar, la parella destaca per la seva joventut i pel fet que viuran a la rectoria, de manera que assumiran la gestió ininterrompuda del despatx. Joan Rodríguez i Chiara Romano expliquen que estan «contents de trencar estereotips» en una societat en què els joves cada cop viuen més allunyats del món eclesiàstic.

Rodríguez es mostra «convençut» que hi ha més gent de la seva edat amb inquietuds espirituals «que queden dissimulades» i els encoratja a «ser valents» per manifestar-les.

Joan Rodríguez ha estat involucrat a l’activitat de la parròquia des de ben petit, de la mà de la seva àvia, amb qui a vegades jugava «a fer missa». Si bé s’havia plantejat ser sacerdot quan fos gran, explica que va arribar a la conclusió que el seu «camí» era casar-se amb una dona «amb qui compartir la fe i la voluntat de servei». Amb la seva esposa Chiara es van conèixer a Itàlia, on

va anar a estudiar, i els dos van decidir instal·lar-se a Cubelles fa quatre anys, moment en què van implicar-se a l’activitat parroquial. Rodríguez assegura que la relació amb l’últim mossèn que hi ha hagut al municipi, Joaquim Lluís Coromines, era molt estreta i el considera «un referent».

A mesura que es va fer gran, Coromines va demanar-los que no deixessin d’involucrar-se amb la rectoria quan ell morís. «Però en cap moment va dir que assumissim la gestió de la parròquia ni que ens instal·lessim aquí», precisa Rodríguez, que diu que la proposta arriba quan

el mossèn mor i el Bisbat de Sant Feliu nomena el nou rector, Agustí Pañella, que ja s’ocupa de dues parròquies de Vilanova i la Geltrú. El fet que Pañella no pugui responsabilitar-se del dia a dia de Cubelles, fa que el Bisbat demani a Rodríguez i Romano si volen ser encarregats pastorals i

viure a la parròquia. «No ha estat senzill acceptar», assegura Chiara Romano, que diu que els costa assimilar la nova llar, on ara hi passen moltes hores però encara no s’hi han instal·lat. «Sovint encara notem les passes del mossèn com si arribés tard de missa, com sempre»,

esqueles

977 21 11 54

Necrològiques

Tarragona

Maria Gonzalez Gimenez.

Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori. Víctoria Calderon Zafrilla.

Ha mort a 96 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. al Tanatori.

Aniversari de l’associació de dones de La Mora-Tamarit

Societat El pròxim diumenge, 17 de març, l’Associació de Dones de La Mora-Tamarit commemora el seu 25è aniversari. Per a celebrar-ho han organitzat un aperitiu popular, a les 12 del migdia, a la seva nova seu, ubicada a l’avinguda del Blauet, número 2 de Tamarit. Redacció

La parella, de 30 i 31 anys, es mostra satisfeta de «trencar estereotips»

afegeix, si bé destaca que van sentir la necessitat d’acceptar la proposta «amb intenció i esperit de servir l’Església i la comunitat, ja que hi ha moltes entitats que utilitzen les instal·lacions de la casa parroquial».

Amb 32 i 31 anys, ella està acabant un doctorat a la UB mentre ell és professor d’ESO a Vallirana (Baix Llobregat), i destaquen que la seva rutina «no és viure només entorn l’Església ni implica estar tot el dia pregant». «Som gent normal, que tenim amics, feina i interessos fora de l’Església», recalca ella.

El matrimoni serà oficialment designat en una missa aquest diumenge presidida pel bisbe de Sant Feliu, que també formalitzarà el nomenament del nou rector. Pel que fa al temps que preveuen estar vivint a la parròquia i exercint d’encarregats pastorals, la seva resposta és clara: «Fins que déu vulgui».

Mor Ferran Ferrer, creador de la campanya de comunicació ‘Barcelona, posa’t guapa’

Obituari Va ser gerent de l’Institut del Paisatge Urbà de Barcelona entre 1985 i 2001

ACN

El gerent de l’Institut del Paisatge Urbà de Barcelona entre 1985 i 2001, Ferran Ferrer i Viana, ha mort aquest diumenge, segons han confirmat fonts familiars. Amb una llarga trajectòria vinculada al consistori barceloní, Ferrer va ser el creador de la campanya de comunicació ‘Barcelona, posa’t guapa’ –dirigida a fomentar la rehabilitació d’edificis i altres elements arquitectònics de la ciutat- i també va liderar la creació de la ruta de modernisme de la capital catalana. «Has sigut un exemple de vocació pel servei públic i d’estima cap a la ciutat de Barcelona», ha afirmat l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha mostrat el seu condol a familiars, companys i amics en una piulada a X. El teu llegat és d’un valor

Imatge d’arxiu de Ferran Ferrer.

incalculable, primer com a director de Desenvolupament Estratègic Corporatiu i més endavant com a gerent de l’Institut del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida», ha comentat Collboni. La vetlla se celebrarà avui 11 de març al Tanatori de les Corts i la cerimònia de comiat es farà el dimarts 12 de març a les 12.

Els nous laics amb missió pastoral de Cubelles. ACN

Família Ferrer Viana

Avui felicita als que es diuen:

Eulogi, Àurea i Rosina

Espai patrocinat per:

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Hi haurà situacions agradables en el pla romàntic emocional. Cuida el teu orgull ja que pot limitar el teu èxit. La sort l’atzar t’acompanyaran.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Si els teus pròxims no estan d’acord amb plans o objectius, intenta convèncer-los amb diplomàcia, la tossudesa implicarà pèrdues.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Arribaran notícies des de lluny que faran canviar diversos plans. No t’inquietis per això ja que tard o d’hora tot es resoldrà. Obtindràs beneficis.

TV local

12:30

13:00

13:30

14:00

14:30

15:00

15:30

16:00

TAURE

20/04 al 20/05

Cerca activitats relaxants ja que la jornada es presenta tibant. Les reunions socials seran benèfiques si no entres en discussions. Bon moment.

VERGE

23/08 al 22/09

Contacta amb noves persones ampliant el teu cercle social. Les experiències que amb ells vives seran altament gratificants.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

Medita la forma en què et relacionis amb els pròxims, avui estaràs molt sensible has de centrar-te en les teves necessitats, diplomàcia.

BESSONS

21/05 al 20/06

Any en què es resoldran els teus assumptes professionals, així amb els amorosos. Sorpreses en la llar que faran variar plans.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Amb parella o sense ella llança’t a la conquesta de noves experiències, el nou any t’aportarà moltes possibilitats d’èxit en el que emprenguis.

AQUARI

20/01 al 18/02

No et convé avui pressionar sobre els altres les circumstàncies, ja el nou any t’aportarà més possibilitats. Arribaràs millor a l’èxit.

CRANC

21/06 al 22/07

En els teus ulls es reflectirà l’alegria intensa que portes per dins. Et sentiràs molt animat. Jornada molt positiva per a demanar millores en el teu.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Sensacions molt agradables en el pla romàntic passional. Una sorpresa canviarà el teu ànim et potenciarà anímicament. Felicitat en l’amor.

PEIXOS

19/02 al 20/03

No reprimeixis els teus desitjos i mantente ferm en tot, l’èxit arribarà només ja que els astres enguany t’ho facilitaran. Nou cicle amb amor.

Sudoku

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Sostreure a la vista, impedir de veure algú o alguna cosa. Ardència de la terra per l’acció del sol de l’estiu. 2. Cert clixé relacionat amb la fotografia. Popularitat. 3. Forma prefixada que significa “medi”. Clavat en un tauler. Vocal. 4. Àton capgirat. Estimarà molt. 5. Mancat de tall. Coberta. Vocal. 6. Molt personal. Que pateix malenconia. 7. Certes. Comença a exigir. 8. Consonant. Riu de Ruan. Semidéu silvestre grecoromà. 9. Mig avar. Relatiu al sistema nerviós. Deessa primigènia. 10. Iraniana. Macos però no tant. 11. Forma de manifestar-se un fenomen periòdic en l’espai o en el temps. Enxarolo. Corbes. 12. Dit del vi envellit de manera adient. Infern o profunditat insondable.

VERTICALS: 1. Provoqui una alteració o un canvi. Cert vaixell. 2. Judicis emesos contra el govern. Filó. 3. Esbalaïdes d’estupor.Arran. 4. Endavant en anglès. Plural de l’element més abundant. Romà. 5. Ferit de l’ala. Doni mit- jans de defensa o de subsistència. 6. Sortejat. Crida la granota. 7. Gairebé tia. En les cames. No gens comú. 8. Consonant. Xaparra. Dues de l’obès. 9. Fer patir fam. No és alàlic per poc. 10. Discurs que enfastideix. Bossa de malla. Porció limitada de matèria. 11. Romans. Reprensions, escridassades. Consonant. 12. En la calamarsa. Príncep i dominador total. Estic al lloro.

El temps 20º 8º

Màxima Mínima Estat del cel

Previsió pel Camp de Tarragona

Farmàcies

TARRAGONA:

Vidal Vidal, Ana Maria. Josep Carner, 3. Telèfon 977 290 101. Ciutat, Rosa M.Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta).

Telèfon 977 543 189.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països

Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Feliu Llovera, Ernest. Ample,38 baixos.

Telèfon 977 314 062.

SALOU:

Esqué Ruiz, M. Dolors. Madrid, 11-13.

Telèfon 977 352 138.

VILA-SECA:

Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.

CAMBRILS:

Hernández Marimón, Maria Blanca. Golf Sant Jordi, 2 (Urb. La Llosa). Telèfon 977 365 153.

VALLS:

Pérez Cerrada, Elena Pilar. Vallvera, 13. Telèfon 977 609 370.

EL VENDRELL:

Gas Aixendri, Carlos Jesus.

Narcis Monturiol, 16-18. Telèfon 877 063 819.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Predominarà el cel serè o poc ennuvolat en general. Tot i això, hi haurà intervals de núvols al quadrant nord-est i la resta del terç nord que deixaran el cel mig o molt ennuvolat, amb creixement de nuvolades a partir de migdia en aquest sector. Precipitacions

S’espera precipitació feble i poc abundant al vessant nord del Pirineu tota la jornada. A banda, a partir de migdia s’esperen ruixats d’intensitat feble o localment moderada a punts del quadrant nord-est que localment podran anar acompanyats de tempesta i de calamarsa. Acumularan quantitats de precipitació entre minses i poc abundants.

Anuncis classificats

IMMOBILIÀRIA

Venda/Lloguer

REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 8,5

M2 – 70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

BAR-RESTAURANT EN ALQUILER. Totalmente acondicionado. Terraza y barbacoa. C/ Beethoven 2-4 Tarragona. Información 977 21.79.50

¡¡OPORTUNIDAD!!

VENDO PISO en TORREFORTA

3 habitaciones dobles, baño y aseo.

Cocina Office con galería independiente. Amplio balcón. Tercero sin ascensor. Zona privada con parquing exterior.

PRECIO: 98.000€

Tel: 650.939.822 Mª José

PÀRQUINGS

LLOGO PÀRKING al VENDRELL per cotxe petit o moto. No importa mida. Tel. 661.021.773.

TERRENYS

ES VEN TERRENY tocant Ctra. Reus-Riudoms. Tel: 680.449.657

TREBALL

BUSCO TRABAJO para limpieza o cuidado de personas mayores por horas. Tel: 640.866.248

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

REFORMES

FACHADAS Y REFOR-

MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

TERÀPIES

MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MASAJISTA Tarragona. Tel. 603.254.131

MASAJE ENTERO

CAMILLA. Privado. Tel: 604.390.445

MASAJISTA. Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847

MASAJES CAMILLA. Particular. Tarragona. Tel. 643.965.578

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

MAYCA CATALANA.

Vive tus mejores masajes integrales. Disfrútalos!!. Llámame 692.780.087

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215

ALTRES

ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085

Pintura Andreu Buenafuente exposa a la Torre Vella de Salou ‘Territori Personal’, una selecció d’obres inèdites que mostren la faceta artística del comunicador reusenc

Més ‘Andreu’ i menys ‘Buenafuente’ que mai

Una vintena de pintures, signades amb un senzill ‘Andreu’ (excepte una, que en què signa amb la seva filla Joana), conformen la nova exposició que, des de finals de febrer, acull la Torre Vella de Salou.

En ella, el popular comunicador, humorista i productor reusenc ha aplegat sota el títol Territori Personal una selecció de pintures, realitzades durant els últims deu anys, que mostren una de les seves cares menys conegudes, per bé que fa molts anys que Buenafuente s’expressa a través del dibuix i la pintura.

Tant és així, que les seves obres

van debutar a la Fundació Modest Cuixart de Palafrugell i també s’han exposat a l’Espai Cavallers de Lleida; a Art Enllà, de Barcelona, i a Art al Set, d’Andorra. Així mateix, també ha participat en diverses col·lectives a Barcelona i Girona, a més d’haver col·laborat en publicacions com The New York Times i en projectes de grans marques. En l’àmbit editorial, ha publicat el seu primer llibre d’il·lustracions No entiendo nada (Reservoir Books) i el seu diari il·lustrat Reír es la única salida (Harper Collins).

L’obra que es pot veure a Salou té com a protagonista indiscutible la natura, que pren formes

Director General: Marc Just

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Director:

Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

vegetals, animals i humanoides, acolorides i esclatants, fets a partir de tinta i aquarel·la. Peixos coralls, boscos, fongs, nevades i estacions de l’any se succeeixen en l’obra d’Andreu Buenafuente, que sovint apareix signada amb un Sense títol, que fins i tot fa pensar en un dels programes de televisió referents del reusenc.

Totes les obres exposades a la Torre Vella són inèdites, encara que Buenafuente ja havia exposat amb anterioritat a Salou i que fa més de trenta anys que, de manera més aviat privada, l’artista reusenc pinta i dibuixa.

L’horari de visita de l’exposició d’Andreu Buenafuente, Territori Personal, és de dilluns a dissabte, de 18 a 21 hores. L’entrada a la Torre Vella és gratuïta, i la mostra estarà oberta fins al pròxim dissabte 13 d’abril.

Andreu Buenafuente. Ajuntament de Salou

Trajectòria plàstica

Fa molts anys que Andreu Buenafuente s’expressa a través del dibuix i la pintura

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Tijuana

Brindem!

Un dia com avui de l’any 1702 neixia a Londres el primer periòdic de publicació diària de la història, el The Daily Courant. Consistia en un únic full, amb informació en una cara i publicitat a l’altra. De manera sorprenent per a l’època, fou creat per una dona emprenedora, Elizabeth Mallet, que va començar a imprimir-lo a casa seva. Molt hàbilment, va saber aconvertir-ne la brevetat en una virtut argumentant que no contenia totes les “innecessarietats” dels periòdics ordinaris ni tampoc opinió -la seva intenció era publicar només notícies de l’estranger- donat que suposava que els seus lectors tenien prou cap per reflexionar per si mateixos. Un clar exemple de l’optimisme britànic o, potser, del seu sentit de l’humor encara més antològic. La qüestió és que tan sols quaranta dies després ja se’l va poder vendre, atesa la gran idea. Va seguir funcionant, en altres mans, fins 1735. Salvant les distàncies però també amb prou mèrit en el context actual, el diari que esteu llegint pot presumir de portar vint anys resistint i, encara més difícil, progressant. En aquesta selva més desinformativa que informativa cal recordar sempre aquells pioners per mantenir l’esperit de servei i l’amor per l’ofici, per tornar-hi a creure. D’aquí la meva enhorabona pel valor d’aquestes dues dècades i tot l’encoratjament pel futur. Llarga vida sense recança ni treva perquè la por mata la ment (gran Frank Herbert!) i, tan bon punt l’ensumen els covards, s’abraonen com si no hi hagués un demà.

Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses

Distribució controlada:

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Cristina Serret Alonso

La planta baixa de la Torre Vella, que acull una part de l’exposició. C.S.